Issuu on Google+

Calonge en 10 aturades

1

Can Marines

L’any 1458 Antoni Adrover, de malnom del Call, de la vila de Felanitx, va comprar Calonge als germans Gaspar i Baltasar Manera. Aquest la donà en herència a seu fill Pere ( ? -1508) qui la va repartir entre tres dels seus fills, Antoni, Pere i Francesc. Es varen fer tres trinxes de terra que anaven des del terme de Felanitx –possessió de Portocolom– fins a la mar. A n’Antoni li va tocar la part de llevant que confronta amb l’actual s’Horta i on ens trobam ara. Les cases de la dita part de possessió les coneixem avui com Can Marines. La part central, que coneixem avui com Cas Senyor, li va tocar a en Pere. A Francesc li va tocar la part de ponent; en aquesta part s’hi va formar un nucli de cases conegut com sa Talaiassa. Aquests tres germans varen ser castigats a pagar una multa per haver participat en la revolta de les Germanies. N’Antoni es casà amb n’Apol·lònia i el seu hereu va ser en Pere Josep Adrover. Aquest Pere Josep també va heretar del seu conco en Pere la part central de Calonge, perquè sos fills havien mort. En Pere Josep es va casar tres vegades i les tres dones li donaren 15 fills! Va patir un segrest per part de pirates d’Alger. Suposam que va ser ell qui va fer construir la torre de defensa, en tenia prou motius. Al seu testament parla de la torre i també se’n parla a l’inventari de béns que es va fer en aquesta possessió a la seva mort. En l’herència dóna la part que havia rebut del seu conco al seu fill Miquel Adrover Colom i la part que havia heretat de son pare al seu fill Pere Joan Adrover Valens. A l’inventari de béns esmentat (agost de 1578) consten les parts de l’edifici: casa de la xemeneia, cambra, casa del molí, alt la torre, fora de casa– ens mostra multitud d’objectes de la vida quotidiana, peces de roba, eines per treballar el camp, armes, collites de cereals i llegums, i una gran quantitat d’animals... era un home ric! A la torre hi ha una pedra que té esculpides les inicials IHS (Jesús) i l’any 1633. Per què en Pere Joan va posar aquesta pedra a la seva torre aquell any? Sabem que no és l’any de construcció. Ben segur té a veure amb un desembarcament turc de cinc galiotes que hi va haver a prop. Pere Joan morí jove i la seva herència passa a la seva esposa. Aquesta es tornà a casar amb Mateu Bennàsser de Felanitx i deixà de ser dels Adrover. Al 1700 encara és coneguda com la torre d’en Bennàsser però no podem explicar com ni quan passa a mans de la família Socies de Llucmajor. Allò que sabem és gràcies a les fonts orals de la família Grimalt que ara és propietària de part de la possessió i de ses cases. Al llarg dels seus 500 anys hi ha hagut una evolució. És significatiu l’arc que podem veure a la part esquerra de la façana actual i que era l’entrada a la casa. Segurament la reforma que dóna la fesomia actual a la casa és del segle XIX, i hi ha una glosa que ja ens dóna un detall d’aquesta nova casa: No hi ha cap possessió com Can Marines i s’Horta, tot d’una en obrir sa porta veuen la mar des balcó.

També l’arxiduc, aquells anys, en fa una breu descripció al Die Balearen. La família Socies sempre anomena aquesta propietat amb el nom que li era propi, Calonge, però popularment era coneguda amb el nom dels amos que la treballaven: “sa torres dels Aulets”, “sa torre dels Gaiardets”, “sa torre dels Bennàsser” i finalment “Can Marines”. Marines era el malnom d’Antoni Roig Binimelis, de s’Horta. Aquest la va comprar a Pere Antoni Socies que volia vendre-la per invertir en el tren. Era l’any 1922 quan finalment aquesta tercera part de la Calonge original s’establí. Comptava llavors amb 320 quarterades. L’any 1944 fou pintada pel pintor Médard Verburgh.

Vista des de l’interior de les cases.

Pintura de Médard Verburgh de l’any 1944 amb la torre encara sencera, més alta que la casa.


Calonge en 10 aturades

2

Cas Senyor

La història de les cases de Cas Senyor l’hem pogut conèixer a través de la història dels seus propietaris, extreta de l’Escrivania de Cartes Reials a l’Arxiu del Regne de Mallorca. En aquests documents consten les vendes, els testaments i capbrevacions que afecten a les terres i edificis que avui coneixem com Cas Senyor.

No sabem exactament quan es construí la primera edificació, però l’origen de les cases de Cas Senyor es pot remuntar a la segona meitat del segle XV. Cas Senyor correspon a la part central de les tres en què es va dividir la possessió de Calonge el 1508, quan el seu propietari Pere, fill d’Antoni Adrover del Call, la va deixar als seus hereus. Qui heretà Cas Senyor fou el seu fill Pere. Aquest tenia dos fills que varen morir, i va passar al seu nebot Pere Josep, hereu també de la part de llevant (Can Marines). Pere Josep Adrover de Calonge va ésser captivat i portat a Alger. Per pagar el seu rescat, la seva família i ell mateix en tornar del captiveri, varen haver de carregar la seva possessió de censals durant molts d’anys (quasi dos segles). Per aquest motiu els seus descendents varen haver d’anar-se’n a Palma a fer de sabaters. Va ser l’any 1700 quan la viuda d’un dels descendents Adrover ven a Pau Vallbona de Catalunya, doctor en lleis, la seva possessió de Calonge, en la qual hi ha unes cases enderrocades amb clasta i corral. Després d’haver-ho adquirit Pau Vallbona, les cases es reconstrueixen i passen a anomenar-se de Cas Senyor, ja que Pau Vallbona era doctor i d’elevada posició social. Aquestes cases van anar heretant-se de generació en generació, fins que l’any 1985 són venudes i passen a mans estrangeres que la converteixen en l’actual restaurant. A més de la casa principal, Cas Senyor té importància pel conjunt de cases que hi ha al seu voltant: Can Blonquet, Cas Fideuer, sa Bassa i Cas Vadells. D’aquest conjunt i el seu valor arquitectònic en parla el llibre Cases Vilatanes a la Vila i pobles de Santanyí, editat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears el 1983. Segons aquest llibre, Cas Senyor és una de les agrupacions que donen origen a la vila. Aquest tipus d’agrupacions a Mallorca només es troben a Calonge, s’Alqueria Blanca i es Llombards. D’acord amb els autors del llibre citat, es tracta d’una organització en la qual els carrers se subordinen a les cases i no al revés. La idea era fer un grup de cases cap de les quals no veu la porta de l’altra, girant-se l’esquena o donat-se el costat, aprofitant les parets mitgeres, el que provoca l’existència de raconades i carreres comunes, i explica per què la via pública està ocupada per cisternes i plantes, i per què la gent havia de travessar el carrer per anar a l’hort, al galliner, al forn, a la cisterna, a la portassa o a les figueres de moro. Tot i les successives modificacions que ha sofert al llarg del temps i algunes reformes recents que en alguns casos n’han alterat la fesomia originària, aquesta agrupació constitueix una tipologia peculiar que s’ha relacionat amb l’amenaça pirata, “per defensar-se dels moros”, perill que fou constant des del segle XIV fins al XVII. A més, a Cas Senyor sembla que existia un possible pas de fuita que, des de Cas Senyor, devia travessar Cas Fideuer per damunt teulades i terrats i passar per una porta. Les cases de Cas Senyor es troben en una ubicació estratègica per poder detectar l’amenaça pirata, però a la vegada està suficientment lluny per tenir temps de fugir. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, que passà per Calonge entre el 1867 i el 1869, esmenta al Die Balearen, entre altres dades del poble, que des de ca l’amo en Pau hi ha una preciosa vista sobre Portopetro i la mar. Una altra dada interessant d’aquest conjunt de cases és que en una d’elles hi va néixer Mn. Antoni Vadell, el Senyor Toni, que va ser un dels homes que més va fer pel poble, i a més fou un col·laborador de Mn. Antoni M. Alcover en l’elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear. El 14 de gener de l’any 2009, el Consell de Mallorca va declarar com a Bé Catalogat el nucli de cases de Cas Senyor, per ser un dels llocs més antics i emblemàtics de Calonge, el principal valor del qual és la seva distribució i entramat, que el defineixen com una tipologia peculiar d’aquest indret, sorgida arran del perill corsari que afectà la costa de Santanyí en bona part de l’època medieval i moderna.


Calonge en 10 aturades

3

Sa Talaiassa

L’agrupació de cases anomenades sa Talaiassa es troben a la part més occidental de la possessió de Calonge. Quan Pere Adrover fill d’Antoni Adrover del Call va dividir la seva possessió en tres parts, va donar al seu fill Francesc la part més a l’oest i segurament el conjunt de cases actual conegut com sa Talaiassa varen esser el primer nucli de població d’aquesta part de la possessió de Calonge heretada per Francesc. No està clar si abans que Francesc heretàs aquestes terres hi havia o no cap edificació, el que sí que es coneix és que Francesc va viure a la vila de Felanitx i que la seva part de la possessió de Calonge va passar al seu fill Miquel a través de les capitulacions matrimonials i que aquest sí que ja va viure a les seves cases de la possessió de Calonge, de fet a les capitulacions matrimonials s’apunta que la possessió que dóna al seu fill Miquel afronta per una part amb camí que va de les cases fins a la mar. Al cadastre de 1576 es troba que Miquel Adrover alies fransoy declara la possessió de Calonge que és la tercera part de la possessió i està valorada en 800 lliures. Aquest Miquel era fill de Francesc. Després, Miquel Adrover alies fransoy ja va tenir bastants de fills i encara que va fer un hereu principal, als altres fills també els varen tocar vàries tanques i això va passar, també, a les següents generacions, i a més molts d’aquests descendents de Francesc varen quedar a viure a les terres de Calonge. Pareix esser per aquest motiu que va sorgir aquest nucli de població a sa Talaiassa ja que quan es dividia l’herència aprofitaven la casa pairal per ampliar-la i dividir-la. Això s’ha pogut constatar sobretot amb els hereus de Joan Adrover Tugores (1638-1695), descendent en cinquena generació de Francesc Adrover; ell divideix les seves cases a sa Talaissa en dues parts, meitat al seu fill Gabriel i meitat al seu fill Miquel Jaume. De la mateixa manera, Gabriel també divideix les seves cases en dues parts entre dos fills seus i Miquel Jaume les divideix entre quatre fills seus, tocant les cases majors al seu fill Joan Adrover i com a confrontants surten els germans de Joan i els fills de Gabriel. La tipologia peculiar del nucli de cases de sa Talaiassa s’ha relacionat amb la necessitat de defensar-se dels atacs de corsaris i pirates. Les cases es disposen molt juntes donant-se l’esquena, creant carreres a davant on s’ubiquen les cisternes, forns o corrals. Talaiassa prové de talaia o atalaia i que faria referència a la part més elevada del poble o en aquest cas de la possessió de Calonge. Segurament des d’aquest punt es podien veure bé les barques que arriben a les costes de Cala Llonga. De fet a Can Simon s’han trobat dibuixos de diversos tipus d’embarcacions gravats al portal de la casa. El primer document trobat on surt el topònim de ses Talaiasses és una donació en contemplació de matrimoni de Miquel Adrover i Tomassa Llaneres feta per Antoni Adrover Carrió alies fransoy, nét de Francesc, dia 3/9/1602: “.... don una quarta part d’heretat a dit Miquel fill meu, 25 quarterades de terra, això és 20 de camp i 5 de garriga en el lloc dit de ses Talaiasses i també cuidaré a fer unes cases de 10 bigades de la meitat....” Als estims generals de 1578, la tercera part de la possessió de Calonge, de Miquel Adrover alies fransoy, que es tractaria de la part a la qual pertany sa Talaiassa era la menys valorada amb un valor de 450 lliures mentre que les altres dues parts –la de Cas Senyor i Can Marines– estaven valorades en 737 lliures i 10 sous cada una. Si Antoni Adrover del Call va comprar la possessió de Calonge a 1458, avui en dia podem trobar descendents seus al nucli de sa Talaiassa que encara conserven el seu nom, de fet hi ha vàries generacions d’Antonis Adrover. Forn i cisterna de sa Talaiassa l’any 1926 amb quatre nins jugant.

Vista actual de can Miquel Adrover Ganxo, a la part posterior del conjunt històric de sa Talaiassa.


Calonge en 10 aturades

4

Es Convent

El dia de Sant Jaume de l’any 2007 celebràrem el 150 aniversari de la vinguda a Calonge de les Monges Franciscanes, Filles de la Misericòrdia. La fundació de la Congregació havia estat a Pina, l’any 1856 per iniciativa de Mn. Gabriel Marià Ribes de Pina, a fi de donar atenció als més humils i dèbils. El pare fundador deia que els pobles grans tenien prou persones que es cuidaven d’ells, en canvi en els petits no tenien ningú que ho fes. El tercer convent que es va fundar va ser el de Calonge. Aquí les monges vengueren el dia 25 de juliol de 1857. Va ser gràcies a les gestions de Miquel Jaume Adrover –es Majoral-, de Can Brut, molt vinculat amb la família Ribes de Pina. La instància fou formalitzada pel regidor i batle pedani de Calonge Pau Vallbona de Cas Senyor. Primerament s’establiren a una casa propietat de Francesc Adrover que es deia ca madò Catalina, i la primera comunitat estava formada per sor Francisca Mut, sor Llúcia Sorell i sor Joana M. Albertí. Un parell d’anys després es mudaren a ca sa Viuda Tanca i va ser l’any 1863 quan passaren al convent de Can Brut, cedit pes Majoral. L’any 1928 ja es varen instal·lar al convent actual edificat en es Corral Cremat. Al nou convent, a més de les dependències conventuals, hi havia la costura gran i la petita. A la costura petita hi anaven nins i nines tots plegats fins que feien la primera comunió, i a la costura gran hi anaven les nines després de combregar. A la costura petita s’ensenyaven les primeres lletres i les oracions del catecisme. A la costura gran ja s’avançava més amb els estudis i a més les nines aprenien a cosir, a fer punt i a altres coses que els fossin de profit quan serien majors.

Moltes nines, inclús anys després de l’edat escolar, els diumenges horabaixa anaven a jugar al pati de ca ses monges. El dia de Sant Francesc al convent se celebra la festivitat del sant. Durant uns anys aquesta festa era ben popular, amb missa solemne i refresc, i llavors ball i jocs per a tots al carrer. Quan hi havia un malalt, la gent quasi sempre acudia a les monges, que eren les que donaven els primers auxilis i si ho veien necessari deien d’anar al metge. Per les injeccions s’anava a ca ses monges a qualsevol hora que fos. I si hi havia un malalt greu al qual se li acostaven els darrers moments, al costat del llit era freqüent que hi hagués una monja aidant, fent companyia i donant consol. Amb la reforma de l’ensenyança, l’any 1972 es va tancar la costura gran i l’any 1978 quan es va fer la reforma del convent i les monges van anar-se’n temporalment, també es va tancar la costura petita. Les monges continuaren atenent la guarderia “Toni Costa” de Cala d’Or. Posteriorment es va prendre la decisió de convertir el convent en residència per a monges majors i el 27 d’agost de 1978 les monges deixaren el convent per retornar-hi un cop acabades les obres de reforma el 21 d’octubre de 1979. Va ser el dia 16 de març de 1980 quan Mn. Nadal Palmer va beneir la nova capella. Entre tantes monges que han passat per Calonge s’ha de recordar a sor Antònia de Santa Victòria, que tant li venia bé ensenyar comèdies com assajar música per les funcions de l’església, com fer catequesi o jugar amb les nines i al•lotes. Altres monges que passaren molts d’anys a Calonge com sor Agnès de sant Josep, sor Catalina de ses Pruneres, sor Antònia de sa Pobla i sor Maria Vallespir, que abans de tenir cotxe, anava a atendre els malats de Cala d’Or amb un Vespino. També hi ha qui recorda bé sor Margalida Moragues, o sor Maria Magdalena i també sor Antònia Ferrer. I moltes més que han deixat empremta a Calonge. Actualment la comunitat de Franciscanes de Calonge és una residència per a monges majors i la componen dotze monges: sor Francisca Ginard, sor Catalina Barceló, sor Francisca Perelló, sor Maria Bonet, sor Agnès Manresa, sor Antònia Vadell, sor Maria Rosselló, sor Rosa Bonnín, sor Piedad Paradillo, sor Margalida Juan, sor Maria Rigo i sor Maria Teresa Munar. Són una família més del poble i molt estimades per tothom.


Calonge en 10 aturades

5

L’Església Nova

Resum del document que es va posar davall la primera pedra s’enderroqués l’església vella i així el greuge pels perdedors no de l’església: va ser tan gros. “En nom del Senyor, Amén. Sia a tots cosa sabuda que lo any del naixement de Cristo MCMIII, dia primer de mars essent papa de Roma Lleó XIII, Rey d’Espanya Alfons XIII, bisbe de Mallorca lo Rm. D. Pere Juan Campins [...] capellà d’aquesta iglesia de sant Miquel de Calonge lo Rt, D. Antoni Vadell [...] desitjant els feels de Calonge de fer una iglesia nova, en gran alegria d’ells lo M.I. D. Antoni Mª Alcover, vicari general d’aquesta Diocesi va beneir solemnement y posà la primera pedra de dita iglesia baix el títol de Sant Miquel Arcàngel. De una feta tan memorable son estat cridats com a testimonis lo honor Antoni Adrover alcalde pedàneo de Calonge...”

La primera notícia que tenim de la construcció de l’església nova està en el dietari de Mn. Antoni Maria Alcover en data del dia 3 de febrer de 1901: El capvespre som anat a Consolació, s’Alqueria Blanca i Calonge. L’església és petitona, baixa, de volta de mig punt. Es capellà m’ha dit de fer-ne una de nova: me som oferit a fer-li els plans... Segurament, l’entorn de l’església vella devia ser, en aquell temps, el centre del poble; allà hi havia la botiga, el cafè i la barberia i a més molta gent estimava la seva esglesieta, encara que fos petita. Però Mn. Antoni Vadell volia que l’església estàs a l’entorn d’allà on ell s’havia fet ca seva. Es va aixecar forta polèmica entre els partidaris de la nova ubicació encapçalats pel senyor Toni i els que volien conservar l’església que tenien, al cap dels quals hi figurava l’amo en Joan Vadell. Per fer força, s’enviaren instàncies i cartes al bisbe i al vicari general, per part del capellà i també per la banda opositora. Com que la cosa anava ferm calenta, fins i tot hi varen prendre part els rectors de Santanyí i de Felanitx. Però a la fi van guanyar els del ban de Mn. Antoni Vadell, no de bades ell tenia al seu costat a aquell gran home de combat, Mn. Alcover. Definitivament l’església nova es faria al nou solar, en el lloc anomenat es Corral Cremat. Almanco es va aconseguir que no

Tal com s’havia compromès, Mn. Antoni M. Alcover, que a més de gran filòleg sabia molt d’esglésies romàniques, va enllestir els plànols seguint els cànons de l’estil neoromànic. La primera pedra va ser posada el dia 1 de març del 1903, tal com ja hem esmentat més amunt. Posats a feina, no es varen plànyer esforços per aixecar el nou temple. Necessitarien calç i a sa Talaia feren un forn de calç, i per les pedres, a Can Rebeu obriren una pedrera. Els diumenges i festes homes i dones, vells i joves feien feina de valent. Fent de manobre o traginant amb carros es pot dir que tot el poble hi va participar activament. El capellà era el primer de tots i era habitual veure’l amb la sotana arromangada i plena de pols adobant pedres i donant instruccions aquí i allà. El mestre picapedrer va ser Guillem Barceló, Tibús, de Felanitx, que era cap de tall de picapedrers; naturalment, dirigia amb bon ull Mn. Alcover. Sis anys varen durar les obres de la construcció i així el dia de Sant Miquel de l’any 1909 es va beneir la nova església. El bisbe Pere Joan Campins, acompanyat del seu vicari general, Mn. Antoni M. Alcover, va beneir amb missa solemne el nou temple. Moltes autoritats i preveres també participaren del gran esdeveniment i no en parlem dels calongins, és ben segur que tot es poble hi era. El senyor Toni va ser el vicari de Calonge fins l’any 1932. Els capellans que hi ha hagut després del senyor Toni són: Mn. Guillem Pascual Galmés (1932 – 1936), Mn. Antoni Domenge Oliver (1936 – 1941), Mn. Andreu Rigo Garcies (1941 – 1969), Mn. Nadal Palmer Amengual (1969 – 1980), Mn. Baltasar Amengual Martorell (1980 – 1998), Mn. Gabriel Rosselló Rigo (1998 – 2002), Mn. Jaume Serra Adrover (2002 – 2004) i des de 2004 Mn. Antoni Cano Oleo és el rector de Calonge. L’any 1933 l’oratori de Calonge es va fer “Vicaria in Càpite” i l’any 1970 es va convertir en parròquia. El dia de Sant Miquel de l’any 2009 vàrem celebrar el centenari de la benedicció de l’església. Durant aquest segle han estat moltes les millores i els canvis duits a terme, com puguin esser la construcció de la rectoria, la instal·lació de retaules i imatges, a més de l’edificació de l’església de Cala d’Or o el Saló parroquial. De tot això i més en queda constància a altres escrits als quals remetem a qui interessi.


Calonge en 10 aturades

6

Cas Majoral

En aquesta casa, Can Brut, hi va viure un personatge ben interessant de la història de Calonge, l’amo en Miquel Jaume Adrover Bennàsser de Can Brut. Va fer de majoral primer a Pina i llavors a la possessió de s’Horta, i d’aquí que se’l conegui com es Majoral de Pina, o simplement es Majoral. Per la seva rellevància es va posar el seu nom a aquest carrer que fou el seu, i l’Associació Cultural Es Majoral també li ha dedicat el nom. Conten que fou un home molt llest, amable i plaent, i d’una gran espiritualitat. Va néixer a aquesta casa el 14 de juny de 1815, fill de Miquel Jaume Adrover de Can Brut i Catalina Bennàsser de Can Roca, i morí també a Calonge el 21 de novembre de 1896 als 82 anys. Fou educat en la fe catòlica i en la feina de la pagesia. “Me posaven a tota casta de feina de pagès de les que puga fer un pagès en el camp, no criat amb cap veciadura, ja perquè els meus pares eren de feina, ja perquè havien de fer feina per viure”. El seu ofici principal, i que feia de gust des dels 14 anys, fou el de menar el parell. Es dedicava molt a la feina i poc a jugar amb altres al•lots. És admirable l’esforç que posà per aprendre. Quan va tenir 15 anys va anar a escola els diumenges i els vespres a ca l’amo en Biel Puig perquè li ensenyàs a llegir. Després anava a ca un capellà vell des Babot, que era cec, i li llegia llibres, i aquest el corregia quan s’equivocava. Per aquestes saons li entraren ganes de ser capellà, però el desenganaren. Va esser fadrí tota la vida. Explica que no sabia ni hauria sabut dur la casa endavant i criar els infants així com pertoca. Els seus divertiments eren els propis del seu temps. Conta que era molt bromista amb tots; tant homes com dones, joves i vells, sempre content amb tots. No li agradava fer fresses ni ballar, però sí anar a tirar tests pels darrers dies. Fou molt amic de Mn. Gabriel Mora, el primer vicari de s’Alqueria Blanca, i de Mn. Gabriel M. Ribes de Pina, fundador de les monges franciscanes Filles de la Misericòrdia. Aquest fou l’artífex de què en Miquel Jaume anàs a Pina per fer de majoral a can Ribes. Allà hi estigué un any. Llavors, per indicació del pare fundador de les monges franciscanes, fou el nou majoral de la possessió de s’Horta. Allà hi va estar 23 anys, fent-hi sempre millores. També va decidir cedir el terreny i fer una casa per a les monges. Ell i el seu germà construïren aquest primer convent de Calonge, on les monges s’establiren i començaren a fer-hi costura. L’any 1858, essent ell majoral de s’Horta, va col·laborar vivament perquè s’establís un vicari a s’Horta. Segons ens explica, va comptar que aleshores dins el districte de la vicaria, qui és tot es Bobot, Clot del Pou, Cas Ritos fins en es Puig de sa Figuera i Cas Vaquerets, Son Reus i (...) Cas Verros, 205 cases i 1.134 ànimes. L’octubre de l’any 1876 anà a Roma en peregrinació per visitar el Papa i ens deixà un manuscrit en el qual ens descriu la seva eixida amb multitud de detalls. Juntament amb aquest manuscrit, també deixà les seves memòries, on explica de manera planera la seva vida i les seves devocions, afegint consells pels seus nebots i meditacions sobre els misteris de la fe catòlica. També deixà els comptes del seu treball de majoral a s’Horta. Acabarem amb unes paraules seves que conviden a la germanor i cooperació entre totes les persones d’un poble: molts de pocs plegats fan un molt i molt basta per molts, i poc augmenta poc, però fan poc i tenen poc.


Calonge en 10 aturades

7

Es Molí d’en Blonquet La primera vegada que trobam referència a un molí de vent és l’any 1397, a Ciutat, a una cita en la qual es parla d’un molí de vent sens fer referència a la seva ubicació. Pel que fa a casa nostra, l’inventari de Berard de finals del segle XVII ens ha premès saber que a Felanitx hi havia vint-i-cinc molins de vent fariners i a Santanyí dotze. Sense voler afirmar que fossin els únics, observant la seva cartografia, trobam representats el molí de Ca n’Alou, dos a Calonge –que possiblement fossin el de sa Torre i el de can Joan des Molí–, uns quants a la part de s’Alqueria Blanca i dos més al camí des Carritxó.

Esquema d’un molí de vent fariner

A partir d’una acta notarial en poder d’una de les branques de la família Vadell hem pogut esbrinar que l’any 1773 els germans Vadells, descendents de Miquel Vadell, son pare, es repartien l’herència i que a un d’ells li havia tocat «una peça de terra de tenor d’una quarterada dita la tanca de la Coveta ab cases, i molí de vent dins la mateixa, situada en lo lloc dit Calonge, dins dit terme, que confronta amb terres de Dr. Magí Vallbona». Miquel Vadell havia fet donació a 19 de desembre de 1752 davant el notari Andreu Bennàssar de Santanyí. Per tant el molí de l’amo en Joan va ser un dels més antics de la zona, la qual cosa feu que s’hi fessin més afegits, remodelacions i canvis. Es troba situat a l’antic centre del poble. Del molí d’en Blonquet en concret no sabem amb exactitud la data de la seva construcció, però comparant els materials utilitzats i les tècniques que s’utilitzaren, tot fa pensar que és el més modern dels tres molins que hi ha a Calonge.

El molí de sa Torre i el molí de l’amo en Joan Vadell, els altres dos que també hi ha a Calonge

La torre arranca des de terra i es troba dividida en tres parts o sòtils separats per travessers de fusta. La primera de les parts té 3,90 metres i va de dins la casa fins a l’envelador on disposa d’un portal o entrada; la segona part arranca al portal de l’envelador i té una alçada de 4,38 metres, el sòtil de part de més amunt té 1,80 metres i és l’espai on hi havia el mecanisme del molí i les moles. Per poder pujar a cadascun dels pisos la torre té una escala a la part interior. Aparentment es va construir la casa d’una sola vegada i consta de totes les dependències necessàries per habitar-hi sense restriccions. La coberta és de volta. Com a construccions accessòries hi podem trobar una escala exterior de 17 escalons per accedir al terrat de la casa o envelador, una portassa adossada a l’edifici, una cisterna i una soll.

Vista panoràmica del molí

L’edifici manté tota la seva personalitat d’antany sense cap tipus de modificació als elements originals, molts d’ells de gran valor: el sostre de volta, l’escala interior de la torre, la cisterna, etc., que arriba al seu màxim exponent en la cuina que manté tots els elements tradicionals, com el cossi i una magnifica estrella mostrejada a la paret que la separa de l’aiguavés.

Estrella mostrejada situada entre la cuina i l’entrada del molí.


Calonge en 10 aturades

8

S’Escola des Nins

L’ escola estatal de Calonge va ser creada per la “Real Orden del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes” del dia 23 de novembre del 1915. Mentre se cercava un local apropiat i era posat en condicions perquè servís d’escola, en Pau Vallbona, que aleshores era el batle, va posar a disposició de l’ Ajuntament una dependència de casa seva. Així, la primera escola que hi va haver a Calonge va ser a Cas Senyor. Uns mesos després, l’1 de març de 1916, el batle de Santanyí, Miquel Clar i Caldentey i l’ amo en Nicolau Adrover Rosselló, de sa Taverna, varen firmar el contracte d’arrendament de l’establiment que serviria d’escola, que es trobava situat a dalt del lloc on antigament hi havia hagut una rudimentària taverna i el contracte també incloïa l’habitatge pel mestre. El preu acordat va ser de 100 pessetes cada any i havien de ser pagades per trimestres vençuts. El mobiliari i materials necessaris per abastir l’escola els va subministrar l’amo en Francesc Adrover Adrover, per un preu de 400 pessetes i 15 cèntims. D’aquesta manera la part de dalt del que avui és el bar de Can Bassol va passar a ser l’escola de nins fins que va ser tancada l’any 1976. Molts dels nostres pares i padrins varen anar a aquesta escola. Les seves memòries encara els poden retornar a aquelles lliçons que els agradaren o a aquelles que no entraven, aquells comptes, aquelles regles d’ortografia –que no eren de la nostra llengua–, o aquella història –que no era la nostra història–; aquelles anècdotes, els jocs del pati, els amics i els mestres. Al llarg d’aquest més de mig segle uns 22 mestres ensenyaren els al·lots de Calonge. En recordam alguns: Joaquim Domènec Coll de Montcada (València), va estar a Calonge l’any 1915. Joan Alcina; una vegada acaba la Guerra Civil, don Joan va ser l’encarregat de llegir el “Parte de Guerra”. A causa d’unes calúmnies sobre política el varen traslladar a Petra. Vingué mossèn Antoni Obrador de Cas Concos, que era el rector de s’Horta i va fer de mestre a Calonge. Era molt amic de don Andreu des Pins. Un molt jove Mateu Tomàs Trias d’Esporles de 21 anys va estar el curs 1942-1943, després va ser diputat a les Corts i batle del seu poble. Gaspar Sabater d’una marcada personalitat i amb molt d’afecte per la cultura. Una de les seves particulars costums és que quan li duien algun regal, feia que l’hi donassin pel forat del moix de la porta. És autor, entre altres, d’una “Historia de las Baleares”. Hem de destacar la figura d’Antoni Rigo Puig. Al decurs de la quinzena d’anys que va estar a Calonge, a l’escola es varen dur a terme activitats importants, com una exposició d’eines en miniatura fetes pels al·lots. També es varen fer representacions teatrals. Però el caire pel qual més se’l recorda és per la seva vena poètica. Va escriure molts poemes d’ambient camperol, inspirades en Calonge i els calongins. D’elles reproduïm una estrofa que ens recorda aquells tres germans que donaren vida al poble de Calonge: Gestes de les Germanies apar que dansin pel vent com també les ferotgies que els alarbs per els masies foren causant gran turment.

També recordam amb estima n’Alonso Hernanz, segovià casat amb una calongina, Francisca Rigo de Can Blanquet. Havia estat guàrdia civil i sabia molta lletra, per això el varen ginyar perquè fes de mestre durant el curs 1955-1956. L’entusiasta alaroner Gabriel Llodrà qui també va dirigir l’obra de teatre “Los dos Sargentos”, que es va representar al magatzem de Can Gustí. Hi hagué també Joan Domenge, de Sant Llorenç des Cardassar, que es va fer càrrec de l’escola a finals del curs 1956-1958. Del temps de la seva estada a Calonge, es recorda que va esdevenir la mort del Marquès de Comillas, al qual els al·lots visitaven cada any per a Nadal i ell els obsequiava amb llepolies i figures pel betlem. Tots coneixem Joan Bover; va estar a Calonge el curs de 1959-1960 abans d’anar a s’Horta i donar empenta a la nova escola. I fins Baltasar Vila, llombarder que va estar a Calonge des de l’any 1969 fins al 1976 essent el darrer mestre que hi ha hagut al poble, fins que, al setembre del 2002, hi torna haver escola pública a Calonge, aquesta vegada també amb nines. Recreació d’una aula que es va fer a Calonge / Can Bassol, on hi havia l’escola / Treballs dels alumnes calongins / Fotografia dels nins del curs 1952


Calonge en 10 aturades

9

Sa Taverna

A Calonge tenim el carrer de sa Taverna, que és el que va de ses cases noves de Cas Senyor fins al cantó de Can Paraire. Aquest carrer es va obrir a mitjans del passat segle XX, ja que abans era un tirany que adreçava des del nucli de Cas Senyor, Cas Vadells, de l’església vella cap a l’església nova. El tirany discorria per dins unes figueres de moro particulars. Els propietaris durant un temps per evitar que la gent que passava en consolidés el pas, tiraven fulles de moro dins els bassiots perquè els que hi passaven hi lleneguessin, i tenguessin mal passar. De nit els transeünts hi duien senalles de grava per tapar els bassiots. La batalla estava perduda i finalment es va obrir el carrer. A aquest carrer, la casa més antiga és la que li dóna nom. Tot i que avui són dues cases, per temps Can Bassol i sa Taverna eren de la mateixa família. És un fet que fins fa pocs anys una estrella mostrejada encara comunicava les dues cases, des de la cuina de sa Taverna es vetlava l’entrada de Can Bassol. Sa Taverna pròpiament dita, lloc de reunió i trobada estava situat damunt el sòtil, on hi havien disposat un escalfapanxes per escalfar les fredes nits d’hivern, mentre es prenia l’aiguardent jugant a cartes i es parlava de l’actualitat, de la guerra a les Filipines o a Cuba. A les tavernes, molt sovint també s’hi podia trobar un barber, que normalment tallava els cabells i afaitava, però si feia falta arrancava queixals o feia rajar qualque bony, bua o panadis. Davant aquesta casa hi havia es Corral del Rei, que era un corral tancat amb parets altes que es destinava oficialment a guardar-hi el bestiar que es trobava aperduat o fent tala. Per recuperar l’animal, l’amo havia de fer un pagament de la corralada i del valor del dany que els animals haguessin fet a la casa d’altri. Entre els elements arquitectònics que s’han perdut, és de lamentar la pèrdua d’un molí de sang on es molia el pebre - ingredient imprescindible per fer una bona sobrassada -, l’antic esgrafiat en forma de teula de la façana de Can Bassol i una estrella mostrejada, la més obrada i amb més figures perforades del terme de Santanyí. Pel que fa a la funció que han tengut les tavernes, casinos i cafès, és evident que han estat i són llocs de reunió social on els amics poden gaudir de compartir una estona d’agradable oci en companyia. Fins ben avançat el segle XX aquest tipus de locals eren considerats un ecosistema masculí on les dones que s’atrevien a entrar eren mal vistes i es posava en dubte la seva virtut i decència. L’ambient era espès, la remor confusa del xerratòrum. El fum del tabac coïa als ulls. La roba i els cabell s’impregnaven de l’aroma a nicotina. La tossina solia acabar en una escopinada al terra, on havien escampat prèviament serradís. A Calonge, a més de sa Taverna tenim constància d’altres llocs on més recentment s’hi ha desenvolupat aquesta activitat, com al primer pis de Can Paraire, on s’accedia per una escala exterior. Comptava amb el servei de barberia, i també s’hi feien timbes. També l’amo en Llorenç Lau va obrir casino a Can Banyeta, avui Can Corraler, on ell mateix feia de barber. Damunt el que avui és el restaurant Bona Taula hi va haver el casino de Can Gustí que regentava l’amo en Miquel Gustí i sa dona. Ca n’Alonso estava situat devora Can Polla. L’havia obert l’amo Andreu Lau i el regentava la seva filla Francisca i el seu home n’Alonso, un guàrdia civil del Port. El germà de na Francisca, en Rafel, hi feia de barber. Al cap de cantó de s’estanc, devora l’església, l’amo Andreu Blonquet i madò Apol·lònia hi varen obrir un casino. En Joan Gornals i la seva dona na Francisca varen llogar el casino de Can Blonquet. Quan varen acabar el contracte, l’amo en Toni Mungí, que havia arreglat l’antiga fideueria de Can Bassol i l’havia destinada a les funcions de casino abaix de s’escola, el va oferir a na Francisca. A Can Gornals hi havia una sala habilitada com a perruqueria de dones, qui feia de perruquera era na Maria Gornals. El mestre de l’escola de dalt hi anava a dinar. Madò Magdalena va arreglar el que avui és el bar Telèfons, on hi havia l’únic telèfon del poble i els primers llogaters en varen ser en Joan Maganet i la seva dona. En Simó Vellana hi va fer de barber molts d’anys. L’any 1969 s’obria el Bar Nou. A la madona sempre li va agradar la cuina, i a més de menjars també hi havia habitacions per llogar que els treballadors del boom turístic dels setanta utilitzaven com a fonda. A la part de darrere del Bar Nou hi havia una habitació que els joves varen decorar empaperant les parets amb retalls de revistes, i mitjançant un tocadiscos els adolescents calongins passaven els cap de setmana escoltant Los Diablos, Formula V, els Rolings, els Beatles, Tom Jones...


Calonge en 10 aturades

10

L’Església Vella

Quan el poblament es va anar replegant en el que ara és el nucli antic de Calonge, els seus habitants van veure necessària la construcció d’un oratori propi i proper per no haver d’anar fins a l’oratori de la possessió de s’Horta. D’aquesta manera s’esdevingué que alguns caps de família es posaren a fer passes. L’11 de setembre de 1800 els calongins Miquel Vadell, fill de Miquel, i Miquel Vadell, fill de Joan, dirigiren una missiva al bisbe fent la petició de poder aixecar una església a Calonge. Així el 1801 fou construïda aquesta església pels habitants del llogaret. Fou dedicada a Sant Miquel per ésser el nom dels caps de família que contribuïren a l’edificació. L’any 1845 va ser ampliada i es féu l’actual façana amb un rosetó damunt el portal i es continuà la volta de canó. Amb aquesta reforma l’església es va dedicar a la Immaculada Concepció, tot i que mai es deixà de fer festa per Sant Miquel, una festa estimada perquè s’adiu amb el calendari agrícola, cosa important a la Calonge del segle XIX. Amb la reforma just acabada, el 1871, passà pel poble l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria qui escrigué un important tractat sobre les Illes i hi inclou molta informació. Entre d’altres coses, descriu l’església i diu que a Calonge hi resideixen 257 habitants i hi ha 52 cases construïdes. Poc temps després l’oratori tornà a quedar petit i, gràcies als moviment de Mn. Antoni Vadell, es bastí un nou temple l’any 1909. Aquest recinte fou emprat per les religioses per impartir escola i s’hi féu també teatre, cinema... La seva campana avui és la campana de l’església nova i l’altar de la Immaculada Concepció és una capella també de l’església nova. L’any 1932 retornà a mans de les famílies que havien cedit els terrenys per a la seva construcció. Alguns anys després serví d’estudi de creació i hi pintà en Tomeu Pons des puig Gros. L’any 1996 es convertí en galeria d’art i lloc de trobada per a la poesia i fins avui.

Imatge de l’interior. fa dos anys s’hi va fer una mostra col·lectiva titulada Purgatorivm. Actualment s’hi desenvolupen activitats culturals de diferents associacions i és la seu de la nova editorial AdiAedicions. Detall del rosetó


Ruta històrica per Calonge