Dies i coses 184

Na Burundanga

La mort amb prebes torrats -Dues mostres de l’exposició

El gabacho

Allò que és més fàcil és ser unionista Per Joan Lladonet - Diari de Balears

Maig/Juny 2018 Núm. 184. Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Magdalena Juan Francisca Roig Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Nekrowaisser Col·laboradors Antoni Barceló Margalida Rigo Maties Adrover Jaume Serra Joan Grimalt Biel Bordoy Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Margalida Obrador Maria Josep Coll Lucia Pietrelli Margalida Adrover Llorenç Garrit Antoni Grimalt Aina Maria Binimelis Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix.

Imprimeix: Impremta Adrover Ronda Catalunya, 56 Tel. 971 65 16 16 CAMPOS

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

Tenc lectors que es preocupen per si dels articles que escric es pot derivar més odi, del que intent evitar. A aquests lectors els vull dir que l’únic que faig és intentar denunciar o denunciar fets ocorreguts que no són massa normals que passin a un Estat que es vanta de la seva democràcia, cosa que li falta de totes, totes. Ara vos en posaré un exemple. A la final de la copa del rei, les autoritats espanyoles només tenien una preocupació, que no se xiulàs l’himme espanyol o l’entrada del rei a l’estadi. I que no hi hagués símbols que demostrassin que un sector del públic estava a favor dels presos polítics i en contra que aquest estat hagi actuat perquè n’hi hagués... de presos polítics. A un estat democràtic només s’haurien d’haver preocupat que el públic no entràs a l’estadi objectes prohibits, com poden ser les bengales o objectes amb els quals es pogués fer mal, cas que hi hagués alguna problemàtica imprevista. Llavors quina va ser l’ordre que va rebre la policia i la guàrdia civil de l’estat democràtic? Que no podia entrar cap peça de vestit que fos groga, i, en canvi, podien entrat banderes de la policia nacional i de la guàrdia civil. Aquesta era l’ordre o les ordres que tenien els mateixos que s’havien encarregat de reprimir votants el dia 1 d’octubre.

D’aquesta manera, els assistents varen poder entrar banderes de Tabàrnia, si anaven acompanyades d’una de la policia nacional que tenia imprès el lema següent: “defensores de nuestra unidad”, o de la guàrdia civil amb el lema “viva la Guardia Civil”. D’aquesta manera, l’estat democràtic volia demostrar que la gent es trobava al costat de la policia nacional i la guàrdia civil, que el dia 1 d’octubre per impedir que la gent pogués votar havien causat un miler de ferits. Aquesta, senzillament, és la meva denúncia, perquè que això passàs hi ha responsables polítics, que són els principals culpables. Ara, cadascú que cerqui qui són aquests responsables.

Amb els presupostos actuals i si la puja als jubilats és amb efectes retroactius.pot ser que un jubilat mileurista cobri 15 euros més, però és que a la policia li han pujat el sou uns 561 euros i a la guàrdia civil uns 720 euros. Es veu que s’ha premiat la seva eficàcia per fer creure els votants catalans o per fer veure que varen ser més eficaços que els mossos d’esquadra. Per fer aquesta puja no necessitaven els vots del PNB. Continuant amb el mateix tema, l’escàndol del màster de la presidenta de la Conunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha deixat en segon terme una presumpta trama en la qual s’assegura que la universitat Rey Juan Carlos atorgava graus o llicenciatures sobre Criminologia a policies nacionals al cost de 3.000 euros, per accedir i promocionar a obtenir alts càrrecs de comandament dins el cos. Ho ha assegurat Alternativa Sindica de Policia (ASP). Tot això s’està investigant. Veurem què és el que surt a la llum.

La cadena de televisió, la sexta, ha fet una enquesta en què hi havia aquesta pregunta: Està a favor o en contra que els líders independentistes continuïn en presó preventiva? A Espanya hi ha un 62,1% de persones a favor un 34,3% en contra i no ho saben o no contesten, un 3,6%.

En canvi, a Catalnya, un 27,2% hi està a favor, un 71,7% en contra i no ho sben o no contesten, un 1,1%. El que no es diu és si quan es mira a Espanya, si Catalunya hi està inclosa o no, perquè si hi estigués això voldria dir, que la xifra seria molt superior, quan no se’ls compta. Aquí queda demostrat què es fa a l’Estat espanyol. Sembla que es fa allò que tant s’acusa als líders independentistes de fer, és a dir, de l’adoctrinament. I aquesta és una altra vegada la meva denúncia. S’acusa de fer adoctrinament als independentistes, a les escoles catalanes i els únics adoctrinadors són ells, els líders dels unionistes. Com es nota que avui, és molt més fàcil ser unionista que separatista. Aquesta paraula és la que els agrada usar a ells i a mi no em fa por usar-la, perquè sé que el resultat que es podria obtenir si vivíssim en un estat democràtic, és que el simple exercici del dret a decidir podria donar com a resultat, una separació. I aquí teniu el bessó de tot el que volia dir.

Fotografia de la portada: Antoni Artigues, d’Antoni Capó i Crespí

Calonge

Per Pasqua, sales

Pasqua va caure el primer diumenge d’abril i, com és habitual després de l’ofici, una bona comparsa de calongins cantà sales a la plaça i als bars, per acabar al convent. Cançons amb la tonada de precepte, confits i alegria i cada actuació closa amb aquesta: Que molts d’anys amb alegria ses festes poguem passar i l’any que ve poder tornar sa mateixa companyia.

El diumenge que va venir davant es va fer el ball dels salers amb el balladors i balladores de mig Mallorca que botaven al so dels Revetles i compraven rotllets per endolcir el paladar.

XXXI aniversari de la fundació de l’Associació de la Tercera Edat L’Associació de la Tercera Edat de Calonge, el passat dia 22 d’abril, va celebrar un doble esdeveniment. Per una part varen fer l’assemblea general i per altra banda commemoraven el XXXI aniversari de la fundació de l’Associació.

La majoria dels socis participaren tant de l’assemblea feta al centre social com de l’aniversari amb una missa a l’església i un dinar a Son Sant Martí.

Batiaments

N’Antoniet amb els pares i sa germana.

En el marc de la cerimònia de la Vigília Pasqual, dissabte del 31 de març, va ser batiat amb aigües noves n’Antoni Sànchez Manresa, fill de Rafel i de Maria .

El diumenge 22 d’abril va ser batiada la petita Alana Blànquez Adrover, filla d’Albert i d’Aina.

4

No tots els ulls tancats dormen, ni tots els ulls oberts hi veuen.

Calonge

Jornades culturals al CEIP Calonge

I també feim orellanes.

Els dies 26, 27 i 28 de març es celebraren a l’escola de Calonge unes jornades culturals, enguany relacionades amb la gastronomia. Dilluns es varen fer unes ensalades amb enciams del nostre hort i amb tomàtigues, pastanagues, nous, olives...

Els alumnes rentaren, pelaren, tallaren i menjaren tots aquests aliments.

Dimarts, padrines nostres varen venir a fer-nos dos tallers: un de com fer formatge i un de com fer orellanes. Els nins i les nines participaren activament en l’elaboració d’aquests productes.

Dimecres es varen fer crespells i tots plegats berenàrem de pa amb oli.

Ensalades amb enciams del nostre hort

Aprenem a fer formatge.

Les guardianes del Temple

Aquestes dames de la imatge, a més de la fotògrafa, na Maria des Camp d’en Ventura, són les encarregades de fer que l’església de Calonge estigui sempre neta i desada. Per fer la seva feina estan organitzades en colles, però aquest passat diumenge 29 d’abril s’ajuntaren en assemblea i taula a can Mitjanit i feren una gran festa on, a més de disfrutar de les delícies que cada una hi aportà, s’ompliren d’alegria farcida de rialles. Molts d’anys a les Guardianes del Temple!

5

S’Alqueria Blanca

Via Crucis

Mestresses de casa

L’Associació de Mestresses va celebrar el divendres 28 d’abril el seu sopar tradicional de cloenda de temporada, que en aquest cas, a un restaurant de Cala d’Or, tancava oficialment l’exercici 2017-18. Després dels mesos d’estiu, devers el mes d’octubre, s’iniciaran de bell nou totes les activitats que cada any s’organitzen.

Clínica Veterinària a s’Alqueria

Dia 25 de març, Dia del Ram, la manescala curiablanquera Francisca Rosselló Rigo des Corralets inaugurava en el carrer de Sant Roc del poble de s’Alqueria el nou espai destinat a clínica veterinària Animals!, unes modernes dependències destinades a la cura dels animals, principalment de cans i moixos, amb aparells adequats per poder exercir la professió. És tracta d’un servei inèdit dins la petita localitat, del qual la població curiablanquera s’ha se sentir més que satisfeta.

6

Dia 30 de març, Divendres Sant, es va representar a s’Era de can Barres de s’Alqueria Blanca el ja tradicional Via Crucis. La representació, que enguany complia l’onzena edició, va repetir la versió més dinàmica que es va introduir l’any passat, on els protagonistes estan en moviment.

Els textos de Jaume Serra Adrover des Pujol foren llegits per Joan Rosselló des Corralets. Una representació de la banda de música de Santanyí, acompanyada d’un grup de cantadors locals, va actuar durant Pere Terrasa i Alícia Adrover l’acte. Com a novetat d’enguany, es celebraren els deu anys de l’obra amb la presentació del llibre 10 anys de Via Crucis a s’Alqueria Blanca, una publicació de la periodista local Alícia Adrover de can Pere Ignasi, integrada des de l’any passat en tot el procés de la representació, la qual ha recollit testimonis dels actors i col·laboradors, a part d’imatges de l’acte teatral de la darrera dècada. El llibre, editat per l’Ajuntament de Santanyí i coordinat pel mateix director Pere Terrasa, ofereix una selecció de fotografies de Javier Viguera, Sebastià Bonet, Joana Maria Jaume, Inma Sánchez, Ángel García, Paco Frau i el propi Pere Terrasa, entrevistat a la publicació; igual que Damià Pons, Joan Baptista Maimó i Bernat Bover, els quals interpretaren el paper del Bon Jesús a la darrera dècada; Jaume Serra, autor de la versió adaptada a partir de 2011; Sebastià Pons, que va dissenyar el primer vestuari; Miquela Valldepadrines i Margalida Ripoll, les quals entre d’altres persones prepararen el vestuari, i Agustí Pons, director de l’Escola Municipal de Música de Santanyí. Abans de la representació d’enguany, el batle Llorenç Galmés lliurava a Pere Terrasa un detall commemoratiu.

S’Alqueria Blanca

Trobada d’associacions del municipi La plaça des Cup de s’Alqueria Blanca fou l’escenari el dissabte 21 d’abril de la VI Trobada d’Associacions del Municipi de Santanyí amb el lema Santanyí es Mou, organizada por la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Santanyí. Varen obrir stands l’Associació de la 3ª Edat de s’Alqueria Blanca i Portopetro, l’Associació Cultural es Majoral, 3ª Edat d’es Llombards i Mestresses de s’Alqueria Blanca i Portopetro.

També participaren Calonge Viva, 3ª Edat de Cala d’Or, Amics de la 3ª Edat de Calonge, Gent Gran de Santanyí i Amigues de Cala Llombards.

A la imatge, diferents representants de les associacions i de l’Ajuntament.

L’Associació Cultural es Majoral, present a la trobada amb Antoni Caldentey.

Visita del bisbe Sebastià Taltavull a s’Alqueria Blanca El 19 de març, festivitat a s’Alqueria pel seu patró Sant Josep, va presidir l’ofici el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, el qual feia la seva primera visita oficial al poble curiablanquer. Tots els que havien assistit a missa pogueren donar la mà al nou prelat menorquí anomenat el passat novembre, el qual va participar en el refrigeri servit per l’Ajuntament damunt la plaça, el darrer acte de les Festes de Sant Josep, celebrades del 16 al 19 de març.

Jaume Serra (mig cos), Tomeu Clar, l’arxiprest de zona Francesc Munar, el bisbe Sebastià Taltavull i el rector Josep Adrover (foto Maria Rosselló).

VII Trobada de Sonadors de Pagès a s’Alqueria Blanca

El grup Es Revetllers va organitzar aquesta trobada que va durar quasi tot el dia del diumenge 12 de març a la Plaça de Sant Josep de s’Alqueria Blanca. Participaren grups de diferents indrets amb la presència de multitud de balladors venguts de tot arreu. A la mateixa plaça es trobava una paradeta de la revista Caramella, que dies abans havia presentat a Palma i a Manacor el seu número 38 dedicat a Cultura popular a Mallorca, avui. Es tracta d’una publicació semestral de música i cultura popular editada a Prat de Lluçanès (Barcelona) amb abast a tot el territori de parla catalana, coordinada por Josep Vicent Frechina.

Defuncions

Dia 6 de març ens va deixar Antoni Artigues Bonet Claret a l’edat de 67 anys.

Dia 12 d’abril moria als 90 anys Antònia Bonet Rigo Vellana.

Maria Rosselló Rigo Xiscos va morir dia 19 d’abril als 89 anys.

El passat 26 d’abril ens va deixar Miquel Rigo Estelrich de s’Era a l’edat de 87 anys.

Que els vegem en el cel !!!

7

S’Alqueria Blanca

Salers

L’Associació Cultural s’Heura enguany va oferir per vuitè any consecutiu la tradició del cant de ses Sales a s’Alqueria Blanca. Vos oferim fotografia dels nombrosos protagonistes d’aquest cant que es va dur a terme a la sortida de l’ofici el dia de Pasqua, el diumenge 1 d’abril.

Pasqua

Vos oferim aquesta imatge corresponent a la celebració religiosa de Pasqua a s’Alqueria; concretament fa referència a la processó de l’encontrada del passat 1 d’abril.

Josep Barceló, campió d’Espanya d’embarcació fondejada A aigües de Torrevella (Alacant) es va celebrar els dies 27, 28 i 29 d’abril el XXXIV campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques d’embarcació fondejada.

El curiablanquer Josep Barceló Bonet de ca s’Ermità es proclamà brillant vencedor d’aquesta modalitat gràcies a la gran regularitat demostrada a les tres mànegues disputades. Dels 84 participants, en Josep va quedar tercer a la primera prova del divendres 27 d’abril, i en els llocs setè i dessetè a les dues proves del dissabte, amb un total de 27 punts, bastant destacat del segon classificat, Luis López Costa, de la comunitat valenciana (38 punts) i dels 43 punts del tercer classificat, David Ochoa Sánchez, de la mateixa comunitat. La càntera de 680 grams que en Josep va agafar a la segona mànega fou la segona més grossa de totes les peces capturades durant les dues jornades de competició. És la tercera vegada que el curiablanquer obté el primer lloc d’aquest campionat estatal, sumant l’èxit a les edicions de Melilla l’any 2011 i de Borriana (Castelló) l’any 2016. A part d’en Josep, hi va participar també el seu cosí Xisco Pep Barceló, qui va finalitzar a la posició 56. La prova també era puntuable per la modalitat d’alta competició, que classifica pel campionat mundial a disputar el 2019 a Itàlia. Des de Dies i Coses donam l’enhorabona al tricampió curiablanquer.

Josep Barceló amb el trofeu de campió, fotografiat vora el seu amic Xavier Pérez Rojo, de la comunitat catalana, amb el diploma com a quart classificat (44 punts) 8

S’Horta

Fa unes quantes setmanes a s’Horta succeí un fet que revolucionà una mica el poble i les xarxes socials, i fins i tot hi hagué algú que feu una proposta de portada pel programa de festes d’aquest any.

Ens va visitar un fotògraf professional per realitzar una tanda de fotografies a una model professional amb robes de qualitat, això sí, vestida amb poca roba.

Segons algunes veus de la localitat, i fins i tot del “Diario Ultima Hora”, les fotografies es feren per fora vila a “Sa Vileta” i al portal de l’església de s’Horta.

Segurament les fotografies es feren per qualque revista de moda important. Esperem ara a veure si en sortir a la llum podem esbrinar quina es la revista que publicarà les fotografies de la presentació de la roba.

Resum Programa de festes de s’Horta

Diumenge 6 de maig: A les 9:00h, anada a Cala sa Nau amb carro, montura, a peu i en bicicleta. Concentració al camp de futbol. A l’arribada hi haurà aigua i fruita.

A les 20:00h, exhibició de ball esportiu a la plaça.

Dissabte 12 de maig: 9:30h al camp de futbol. Coneguem s’Horta en bici.

Municipis cap a la sostenibilitat.

Diversos itineraris segons edat. Inscripcions obligatòries i limitades a Sa Baldufa.

A les 16:00h, concurs d’equitació de treball.

A les 20:00h, al Centre Cívic, inauguració del 21è concurs fotogràfic s’Horta 2018.

Temes: “padrins i néts” i “homes i dones”.

A les 20:30h a la plaça de Sant Isidre, al balcó de l’escola antiga, pregó de festes a càrrec de Rafel Roig. empresari.

A continuació Gastros’Horta, ruta de tapes i gran Festa Jove

Diumenge 13 maig A les 12:00h, concert de la Banda de Música.

A les 13:00h, a la plaça i al carrer Rectoria, paelles.

Dimarts 15 maig A les 12:00h, missa solemne en honor del patró Sant Isidre.

Acte seguit refresc per a tothom.

A les 16:00h, jornada de padrins i néts al saló parroquial.

A 18:00h homenatge a la Gent Gran de s’Horta.

A les 20;30h, xerrada sobre els llinatges de s’Horta impartida per Nofre Vaquer al Centre Cívic

Divendres 18 maig A les 20:30 h. a la plaça, pamboliada, organitzada per l’Associació de Veïns. Música en viu.

Dissabte 19 maig A les 9:30h, Sa Lleonada. Festa pels carrers del poble.

Horabaixa “tardeig” al carrer del Col·legi amb actuació.

A les 17h, al Centre Cívic, teatre de teresetes. Gratuït.

A les 22:30h, a la plaça, gran berbena.

Diumenge 20 maig A partir de les 9:00h, fira, amb exposició de motos, cotxes antics, tractors. Ludoteca. Trobada de mundilleres.

A les 9:30h, cercavila pels carrers del poble.

A les 10:00h, missa solemne. Predicarà mossèn Josep Adrover i Vallbona, rector del terme de Santanyí.

A les 12:00h a la plaça, castellers Al·lots de Llevant.

A les 18:30h, a la plaça, festa infantil.

A les 22:00h, a la plaça, teatre. “Història d’una Pionera”, original de Jaume Rigo Pons.

Dilluns 21 maig A les 10:00h, missa pels difunts del poble.

A les 17:00h, olimpíada rural al pati de l’escola.

A les 21:00h, a la plaça, ball de bot, amb l’actuació d’Els Revetlers.

Diumenge 27 maig A les 7:00h, diada de pesca.

A les 20:30h, concert de Biel Majoral.

Dissabte 30 Juny A les 17:00h. VIII Cursa Popular.

NOTA: La Comissió de Festes es reserva el dret de modificar el programa i no es fa responsable de qualsevol accident que pugui produir-se durant les festes.

9

S’Horta

Ara és l’hora del Pla!!!

Francesc Antich Adrover Crec que no és hora d’anar de berbes, ja està bé!

Ara que per enèsima vegada és comença un Pla, un Pla General d’Ordenació Urbana al municipi de Felanitx, municipi de les Balears, que juntament amb uns altres que es poden comptar amb els dits d’una mà, es veuen en la vergonya que s’han de regir per normes urbanistiques de fa més de cinquanta anys (de quan encara no sabíem què era això del turisme), i aquests municipis ara, per no haver complit, es veuen amenaçats de ser sancionats per la Unió Europea.

Han passat els anys i tots sabem, o al manco pensam, i no estam gaire equivocats, que alguns dels plans redactats no arribaren a port per discussions internes de partits i, perquè no dir-ho, degut a interessos una mica foscos.

Per si no ho recordam, per aprovar un Pla de manera definitiva, una vegada s’ha aprovat a nivell municipal, ha de ser revisat i aprovat pel Consell; però jo me deman, per què en tornar del Consell no es fan les modificacions legals que mana el Consell i el Pla es deixa morir sense fer res en temps ni forma?

Ara com tots sabeu, o hauríeu de saber, el Pla que s’ha començat l’ha iniciat un equip de govern que no té temps material d’acabar-lo i l’haurà d’acabar el grup que sortirà de les noves eleccions. Serà o hauria de ser un Pla General de tots en el que hi participés gent diversa, cosa que, segons les meves creences, dona garantia de que hi haurà l’opinió de molta gent i que, per tant, s’acostarà al que és bo per a tota la ciutadania i no solament per a una part de la gent. Crec que els interessos particulars s’han de consensuar, mai imposar! O és que som un il·lús?

I el bé comú, la gent el vol o sols es decanta pels interessos particulars?

Fa poc vaig assistir a un ple al meu Ajuntament perquè havia de parlar un representant de l’associació de Veïns de s’Horta i sé que encara vaig ser criticat per interessar-me pels interesos de tots.

El que vaig veure no m’agradà: crítica destructiva a la feina proposada, retrets, sarau i poques aportacions.

Representants del poble, encara no hem començat la campanya electoral! O si? Crec, i és opinió just meva, que hauríem de remar tots en una única direcció, que no vol dir pensar igual. I que en el cas del Pla General, que la feina que fan els que ara comanden l’aprofiti l’equip que vendrà després de les eleccions.

Manca seny! Fa massa anys que no sabem a on és pot o on és podrà construir.

Homenatge a Miquel Binimelis Grimalt “Moliner” Darrera tota l’organització hi va estar el seu company Jaume Maimó Vallbona que no va escatimar esforços per aconseguir l’exit del mateix.

A l’acte, que fou molt emotiu, hi assistí la seva esposa així com la resta de la seva familia i autoritats.

Defuncions El passat dia 14 d’abril un grup de ciclistes majoritariament del poble volgueren retre un homenatge al seu company de carretera i molt més, que l’estiu passat ens deixa a causa d’un accident que li segà la vida en plena joventut.

10

Catalina Adrover Bennasasar de Can Roques Blanques va morir el dia 8 de març a l’edat de 94 anys.

Que la vegem en el cel.

Cala d’Or

CEIP Santa Maria del Mar Setmana cultural N’Antònia Rosselló explica les severs tècniques als alumnes caladorers.

Per M. Rigo Enguany la temàtica de la setmana cultural l’hem dedicada als pintors. Cada cicle ha pogut gaudir de diferents tallers: pintar amb diferents tècniques pictòriques, fer un passeig virtual als museus, pintors i obres famoses... Fins i tot hem pogut comptar amb la presència de na Catalina Roig, n’Antònia Rosselló i en Llorenç Vidal que ens han explicat i fet una petita demostració de la seva manera de pintar. Els alumnes d’Educació d’Infantil també han visitat la “Fundació Pilar i Joan Miró”.

Als passadissos de l’escola, com cada any, hi hem pogut trobar una petita mostra de les feines fetes durant tot el curs.

Tampoc ens han faltat els tallers de cuina que feim cada curs escolar seguint el calendari tradicional de festes. Aquest mes hem fet crespells, robiols i panades.

Berenar temàtic: cada classe d’Educació Infantil ha treballat un pintor durant tot el curs. Aquest dia, cada classe va fer un menjar típic del país del seu pintor.

Pintam amb aquarel.les a damunt plàstic.

Fent robiols: per Pasqua feim crespells, robiols i panades.

Els alumnes d’Educació Infantil visitaren la Fundació Pilar i Joan Miró

Pintura prehistòrica 11

Es Llombards

Setmana Santa La parròquia des Llombards ha celebrat la Setmana Santa. El Diumenge de Rams presidí la celebració el rector, Mn. Josep Vallbona. Les altres celebracions van ser presidides pel pare Tomeu Clar, CR. El dia de Pasqua se celebrà la tradicional processó de l’Encontrada, preàmbul de l’Ofici solemne.

Naixement

El nou llombarder Miquel Barceló Vidal

El poble des Llombards s’ha alegrat darrerament amb el naixement de dos infants. Per una banda, el passat 8 de març va néixer en Miquel Barceló Vidal, fill de Tomeu Barceló Inés i Sebastiana Vidal Mas, de Can Xili.

També la llar de Ramon Silvela Rigo i María González Cano ha viscut amb joia el naixement del seu fill Jan el dia 7 d’abril.

Enhorabona a les dues famílies.

Rutapa

El dissabte 7 d’abril se celebrà la segona edició de la RUTAPA LLOMBARDERA amb la participació del bar “Sa Taverna” i dels restaurants “Sa Fona”, “S’Era” i “La Perla Negra”. La vetlada va ser molt animada i els participants gaudiren de les boníssimes tapes oferides pels locals participants. La festa acabà amb música en viu a Sa Taverna amb el duo “Poli & Manu”.

12

Es Llombards

Excursions A Port Adriano i al Port d’Andratx El passat dimarts 10 d’abril, la Gent Gran des Llombards gaudiren d’una excursió a Port Adriano i al Port d’Andratx.

Des de Cala Torta fins a Cala Rajada Diumenge 15 d’abril un grup d’excursionistes llombarders feren una caminada des de Cala Torta fins a Cala Rajada.

CAN CAPÓ RESTAURANT Plaça de Sant Isidre, 1 07669 S’HORTA Tel. 971837065 info@restaurantcancapo.com 13

Santanyí

90 alumnes participen a Santanyí en una jornada de reptes cooperatius

Les escoles públiques de Santanyí, Cas Concos, s’Horta i Calonge formen part de Formigues Cooperatives, un projecte en xarxa nascut a Catalunya en el qual hi ha 74 centres i més 4.000 alumnes.

Per l’Equip de mestres d’Educació Física Ses Formigues CEIP Migjorn - CEIP Blai Bonet CEIP Calonge - CEIP Reina Sofia Aconseguir que, des de ben petits, els nostres nins i nines aprenguin a treballar en equip, respectant la feina de tothom i comptant amb l’opinió de tots els membres.

Aquest és un dels principals objectius de Formigues Cooperatives, un projecte telemàtic cooperatiu d’àmbit educatiu on alumnes de diferents escoles, després d’experimentar reptes cooperatius a la classe d’educació física, n’inventen de nous, els comparteixen amb altres escoles, els proven, els milloren i en fan una valoració.

El projecte es desenvolupa principalment en català i des de l’àrea d’educació física, però requereix d’altres moments com pot ser l’ús de les noves tecnologies, tutoria i /o llengua.

A Mallorca ja fa dos anys que diferents centres participen en el projecte, i divendres 20 d’abril s’ha fet una trobada a Santanyí amb quatre escoles: el CEIP Migjorn de Cas Concos, el CEIP Reina Sofia de s’Horta, el CEIP Calonge, i el CEIP Blai Bonet de Santanyí.

Es tracta de l’acte de cloenda del projecte Formigues Cooperatives de l’illa del curs 2017-18, on s’han ajuntat a l’escola Blai Bonet tots els alumnes que hi han participat.

Es tracta dels al·lots i de les al·lotes de sisè i cinquè de

primària dels quatre centres; en total 90 alumnes que han estat dividits en grups de 5 formant equips cooperatius per superar diferents reptes. Un repte cooperatiu és una activitat que només es pot superar amb la participació activa de tots els membres del grup. Si un repte només el poden aconseguir una part dels components del grup,, no és cooperatiu. A més, hi ha d’haver un objectiu clar a aconseguir i un element motivador (temps, distància, punts, limitacions d’espai o normes.). A més, el repte ha de ser adequat a l’edat (ni molt fàcil ni molt difícil).

Durant el curs 2017-18, cada centre ha creat el seus reptes, els ha valorat i els ha anat perfeccionant. Després, a través d’eines telemàtiques, les escoles han intercanviat els reptes perquè es tornin a fer, valorar i millorar. La trobada de Santanyí ha servit per posar-los tots en comú i veure com alumnes de diferents centres que s’acaben de conèixer poden treballar junts per assolir objectius de manera conjunta.

Tant els docents com els alumnes han valorat molt positivament l’experiència dels darrers mesos i també la trobada a Santanyí. S’ha pogut comprovar com, reforçant els valors adequats, els nins i nines treballen per assolir objectius comuns, sense que ningú en quedi exclòs i comptant amb l’opinió de tots.

Per a més informació sobre el projecte Formigues Cooperatives, podeu visitar la pàgina web: formiguescooperatives.cat.

14

Presentació de Coneix la història de Santanyí III Redacció El dissabte 28 d’abril, a les 20:30h va ser presentat el llibre Coneix la història de Santanyí III al Teatre Principal de Santanyí. És el tercer text d’Andreu Pons i il·lustrat per Llorenç Garrit per introduir la història d’aquestes terres i de la seva gent a les nostres escoles, però també a les persones majors. Una manera amena i de fàcil accés al coneixement del nostre passat que sovint es fa difícil a través dels textos d’història convencionals.

L’acte va ser conduit per la regidora de cultura, na Ricarda Vicens, i hi interveniren tant n’Andreu Ponç, autor del text, com en Llorenç Garrit, creador de les il· lustracions. Tancà l’acte el batle, en Llorenç Galmés .

L’edició, patrocinada per l’Ajuntament, farà possible que cada un dels escolars del terme en tenguin un exemplar.

Resum meteorològic: març 2018 Març 2018

Març

Temperatura: mínima dia 23 5º - màxima dia 29 21,5º Humitat: mínima dia 31 42% - màxima dia 1 i 10 81,0%

Abril

Temperatura: mínima dia 10 10º - màxima dia 15 Humitat: mínima dia 1 39% - màxima dia 15

Pluja

25,0º 80,0%

dia l/m2 2..........................2,0 4 .......................15,0 5......................... 4,0 8......................... 0,5 11..........................1,5 19..........................5,0 20........................15,0 21..........................2,5 24........................13,0 25..........................4,0 26..........................1,0

dia l/m2 7..........................0,5 10 ........................ 4,5 11........................12,5 12..........................5,5 13..........................3,0 14........................14,0 15..........................9,0 29..........................1,5

TOTAL.............63,5

TOTAL.............50,5

Abril 2018

Dades obtingudes a Can Jordí per Gori Suau 15

El nostre viatge d’estudis Per Alumnes 6è CEIP Reina Sofia Curs 2017/18 El primer dia Dilluns dia 19 de febrer partírem de viatge d’estudis a Bellver de la Cerdanya. A les 10 del matí érem tots els nins i nines de 5è i 6è al carrer d’avall de l’escola esperant molt il·lusionats. Va venir el bus a cercar-nos i vàrem partir cap a l’aeroport.

Una vegada a l’aeroport facturàrem les maletes i llavors vàrem berenar. En acabar, pujàrem a l’avió. El vol va durar uns 40 minuts més o menys. Vàrem arribar a Barcelona, i allà vàrem tornar a agafar un altre bus per anar a Bellver de la Cerdanya; hi havia 3 hores de camí!

Les hores i minuts passaven molt lentament, però el paisatge era cada vegada més bonic i nevat. Cada vegada que ens acostàvem a l’alberg La Bruna hi havia mes neu.

Després de tant de temps asseguts arribàrem a Bellver de la Cerdanya!

La dona que feia feina allà nomia Judith i ens va explicar les coses que havíem de fer o no fer; també ens va donar una tovallola, un llençol pels llits i ens va repartir les habitacions. Las habitacions estaven repartides així: Neus, Lina i Angelina; Iker, Alex, Joan.R i Max; Francisca; Paula, Maria, Catalina Maria, Elena i Shanyce; Joan O., Martí, Albert i Adrian; Carlota, Aina Suñer, Aina Muelas, Laura i Shakira; Alejandro, Tomeu, Joan Miquel, Toni i Adrián Fernández.

Després ens vàrem instal·lar a les habitacions, vàrem anar a sopar i, a la nit, dos monitors (na Judith i en Pol) ens varen preparar una hora de jocs nocturns fora de l’alberg i ens ho vàrem passar molt bé. En acabar ens dutxàrem i anàrem a la discoteca fins a les 23h, més o menys, i llavors vàrem anar a les habitacions i férem un poc de festa (sense el permís dels mestres).

El segon dia Ens vàrem despertar a les 7:15h i ens vàrem vestir per anar a la neu abans d’anar a berenar. Després, vàrem tenir 10 minuts per preparar-nos. Vàrem anar amb l’autocar a l’estació d’esquí de La Molina. Ens varen deixar botes d’esquí, esquís, bastons i cascs. Un grup estava format pels que ja sabien esquiar i els altres dos grups eren els que no en sabien. Els monitors dels que

16

no en sabien ens varen ensenyar a posar-nos els esquís, a esquiar amb un esquí i després amb dos. Quan ja sabíem moure’ns vàrem anar amb una cinta per practicar la baixada, les corbes i també el frenar. Després vàrem anar dues vegades amb el telecadira. Quan ja havíem acabat d’esquiar, vàrem dinar a un restaurant a devora l’estació d’esquí. Després, vàrem anar a un bosc multiaventura, on hi havia tirolines, ponts, escalades i moltes coses divertides. Finalment vàrem tornar a l’alberg, ens vàrem posar una roba diferent i vàrem anar a sopar. Més tard vàrem fer una guerra de neu al parc del costat de La Bruna. Vàrem anar a dormir després d’haver jugat dues hores al billar. Va ser molt divertit, i el que més ens va agradar va ser esquiar i el bosc multiaventura, on vàrem fer una gran guerra de neu. El menjar de l’alberg, a alguns, no ens va agradar molt. Els monitors Aina, Roc i Pol varen ser molt simpàtics amb nosaltres, ens varen tractar molt bé. Ens va encantar el bosc multiaventura.

El tercer dia Com quasi cada dia, a les 7:30h del matí els mestres ens tocaren la porta i ens llevaren la cinta adhesiva.

Tothom mig adormit va mirar per la finestra, perquè estava nevant! A les 7:55h tothom era a la recepció per entrar a berenar. Després de berenar, vàrem anar a agafar tot el material per esquiar i vàrem entrar al bus.

Per la finestra miràvem tot el paisatge nevat, que era preciós. En arribar a les pistes ens vàrem posar les botes, el casc i les ulleres d’esquiar. Caminàrem fins a la tenda de lloguer on ens esperaven els monitors per posarnos els esquís i anar a esquiar. Esquiàrem durant tres

hores al matí. Més tard anàrem a dinar d’ous fregits, arròs i salsitxes. Encara que n’hi havia que estàvem cansats tornàrem a esquiar durant dues hores. Després tornàrem els esquís i els bastons. Més tard entràrem al bus per tornar a l’alberg. Vàrem anar a sopar i llavors anàrem a la discoteca per ballar i jugar. A les 22:30h els mestres ens digueren que havíem d’anar a “dormir”.

Va ser un dia cansat i divertit, però a les habitacions tothom estava despert i no hi va haver silenci fins que el darrers que quedaven desperts es varen dormir.

El quart dia El quart dia, que era dijous, ens vàrem aixecar a les 7:30h. Ens vàrem posar la roba d’esquí i vàrem anar a berenar a les 8:00h. Llavors vàrem preparar la bossa; hi havíem de posar el banyador, una tovallola, xancles, protector solar, etc. Vàrem anar amb el bus des de l’alberg fins a La Molina, que allà era on esquiàvem.

Vàrem començar a esquiar a les 10:00h fins a les 13:00h.

Després vàrem anar a dinar: de primer plat, sopa i de segon plat, carn amb patates. Llavors vàrem anar amb els mestres als telecabines i, quan vàrem arribar allà dalt, vàrem jugar amb la neu i ens vàrem fer fotos amb els de 5è. Després vàrem tornar a baixar amb els telecabines. Quan vàrem ser a baix, vàrem agafar el bus i vàrem anar a les aigües termals (Banys de Dorres).

L’aigua estava entre els 37ºC i els 40ºC; feia molt de fred quan sortíem de l’aigua i mos posàvem neu per tot el cos perquè l’aigua fos més calenta! Quan arribàrem a l’alberg mos vàrem dutxar i llavors vàrem anar a sopar.

Després de sopar anàrem a la discoteca a ballar fins a les 23:30h, i després vàrem anar a les habitacions a dormir. Va ser molt divertit!!

començar a posar les maletes al maleter del bus. Llavors vàrem pujar a l’autobús i vàrem estar unes dues hores i mitja per arribar a l’aeroport de Barcelona. Vàrem arribar a l’aeroport del Prat i vàrem facturar les maletes.

Després vàrem anar a berenar i a mirar algunes tendes.

Més tard vàrem pujar a l’avió i el vol de Barcelona a Mallorca va durar 40 minuts aproximadament. Després vàrem agafar les maletes i pujàrem a l’autobús per anar a S’Horta. Vàrem arribar a S’Horta i vàrem veure als nostres pares.

El darrer dia El darrer dia del nostre viatge ens varen deixar dormir un poc més. Ens vàrem aixecar a les 8:15h, ens vàrem vestir, vàrem preparar les maletes i vàrem anar a berenar a les 9:00h. Després vàrem tenir dues hores aproximadament per jugar un poc i acabar de fer les maletes. També ens vàrem posar la camiseta de viatges Kontiki i ens vàrem fer unes fotos en grup.

Vàrem jugar un poc al parc de defora i després vàrem

17

L’Ajuntament de Felanitx Informa Obres a la Via de Cintura Vos comunicam que la propera setmana començaran les obres de reforma de la Via de Cintura de Felanitx. Les obres consisteixen en posar voreres a les dues bandes, realització d’un carril bici, es sembraran arbres i s’arregleran les dues rodones existents. Vos demanam que per favor estigueu atents als senyals que regularan el trànsit. També es poden produir retencions. Disculpau les molèsties.

Refugi Son Proenç Recordau que ja es poden fer reserves per al refugi de Son Proenç, a les següents planes web: sonprohens. felanitx.org, sonproens.felanitx.org.

Prevenció d’Incendis Està prohibit fer foc al bosc de l’1 de maig al 15 d’octubre.

Durant l’època de perill moltes activitats relacionades amb l’ús del foc estan rigorosament prohibides o necessiten una autorització especial dels serveis forestals.

Vos demanam precaució i col·laboració per prevenir els incendis forestals. La temporada dalt risc d’incendi forestal s’allargarà fins al 15 d’octubre.

Durant els propers sis mesos són vigents les normes sobre l’ús del foc i s’ha de tenir en compte que: - Està prohibit fer foc en terreny forestal. Queden precintats els fogons de les àrees recreatives.

- L’112 és el número de telèfon d’emergències per avisar i donar informació de qualsevol incident relacionat amb un incendi forestal.

- Cal extremar la precaució en les activitats a zones boscoses: no llençar llosques de cigarrets, no fer focs d’artifici ni deixar cap tipus de residu.

- En el cas d’habitatges en un entorn forestal, cal establir faixes de protecció de 25 metres d’amplada com a mínim i disposar de punts de presa d’aigua.

No s’ha d’oblidar que el risc d’incendi forestal a les Illes Balears és molt elevat a causa de la dispersió dels habitatges i l’elevada afluència de persones en terrenys forestals.

Convocatòria de subvencions 2018 Subvencions a les associacions de mares i pares d’alumnes dels centres docents del terme de Felanitx per a la realització d’activitats extraescolars.

Import destinat: 8.000 € Subvencions a entitats sense ànim de lucre del terme municipal de Felanitx pel foment de la caça, preservació de la natura i ornicultura.

Import destinat: 3.000 € Subvencions a entitats esportives.

Import destinat: 57.000 € 18

Subvencions en matèria de joventut Import destinat: 1.000 € Subvencions als centres escolars del terme.

Import destinat: 25.000 € Subvencions per finançar despeses de manteniment de centres de primer cicle d’educació infantil.

Import destinat: 26.000 € Subvencions destinades a la realització d’activitats dins el programa d’atenció sociocultural de mestresses de casa.

Import destinat: 2.000 € Subvencions destinades a la realització d’activitats de les associacions que promouen la participació ciutadana.

Import destinat: 12.500 € Subvencions destinades a la realització d’activitats dins el programa d’atenció sociocultural de les persones majors del municipi de Felanitx.

Import destinat: 11.000 € Subvencions destinades al transport escolar.

Import destinat: 26.000 € subvencions destinades a agrupacions folklòriques de ball tradicional de Felanitx.

Import destinat: 4.500 € Termini d’aquestes sol·licituds: El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 21 de maig de 2018.

Les bases d’aquesta convocatòria s’han publicades al BOIB núm .48 de data 19/04/18 Recordatori guals L’objecte del present és el d’avisar a tots els titulars de les concessions de guals, que es troben obligats entre altres coses a: Col·locar la placa de gual en el lloc corresponent aquesta placa serà vàlida només per l’adreça que consti a l’expedient administratiu de llicència.

Mantenir el gual en els condicions tècniques i de decòrum públic.

L’incompliment d’aquestes i altres mesures contingudes a la corresponent ordenança en matèria reguladora de gual, podrà suposar la pèrdua dels seus efectes i com a conseqüència la revocació de la llicència.

Servei de recollida de fems Recordau que el dilluns no disposam de servei de recollida de fems. · L’horari del servei de recollida del fems és de dimarts a diumenge de 18:00 a 20:00 h. · Deixalles pot venir a cercar- vos els electrodomèstics, mobles i altres estris només amb una trucada de telèfon, al núm. 900 772 211 · Si ets un particular i tens un parell d’enderrocs pots anar al Parc Verd de Portocolom.

Per favor, no els deixis vora els contenidors.

Gràcies a tots aquells que amb el vostre civisme en feis un bon ús d’aquest servei.

Demolit l’Hotel Porto Petro per donar pas a un aparcament i una plaça

Segons el conveni signat entre l’Ajuntament de Santanyí i el propietaris de l’hotel, aquests han d’entregar el solar d’uns 400 metres quadrats compleAjuntament tament net, a canvi d’una zona esportide Santanyí va situada a Cala d’Or. Feia gairebé 20 anys que l’Hotel Porto Petro romania tancat, i cada dia estava més deteriorat. Durant aquest temps, les negociacions entre la propietat i el consistori santanyiner s’han allargat per arribar a un acord. Aquest acord es va signar fa poques setmanes, i l’espai que ocupava l’establiment servirà per fer un aparcament soterrat i una plaça.

Serveis Socials i Santanyí signen el conveni per construir el centre de dia de Cala d’Or

Està previst que després de l’estiu s’iniciïn les obres d’aquests nou equipament, el primer a aquesta localitat i el segon al municipi de Santanyí. La consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, i el batle de Santanyí, Llorenç Galmés, han signat el conveni que permet la construcció d’un centre de dia per a persones en situació de dependència a Cala d’Or. Es tracta d’un equipament que construirà la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, a través del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears, i que serà gestionat per l’ajuntament una vegada acabades les obres. El centre oferirà 30 places d’estades diürnes i es convertirà en el segon centre de dia del municipi de Santanyí.

Es consideren insuficients els esforços previstos en la revisió del Pla Hidrològic

L’Ajuntament considera que la mala qualitat de l’aigua subterrània fa necessari emprendre mesures urgents i des de l’Ajuntament de Santanyí s’ha fet un anàlisis de la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) que conclou que els esforços previstos no son suficients, o bé son massa a llarg termini, solucionar el problema de l’aigua al municipi. L’estat de les masses d’aigua subterrània que abasteixen el terme de Santanyí han empitjorat de manera generalitzada respecte al Pla Hidrològic de les Illes Balears de 2015. Les masses de Sant Salvador i Cala d’Or continuen qualificades com a prorrogables, el que vol dir que poden millorar a llarg termini, però l’horitzó s’ha marcat al 2033. A més, la reserva de Santanyí ha passat de prorrogable a excepcionable, el que significa que la seva recuperació és inviable o té un cost desproporcionat. La massa de Cas Concos és la única que ha millorat respecte al 2015, ja que ha passat de prorrogable a en risc. L’Ajuntament se sent amb les mans lligades per poder donar solució a la mala qualitat de les fonts d’abastiment del municipi, ja que es deu al mal estat d’aquestes masses d’aigua subterrànies, i que estan fora de les competències municipals.

El consistori considera que l’administració competent, en aquest cas el Govern de les Illes Balears, no actua amb contundència davant el procés de degradació que pateixen les re-

serves d’aigua subterrània del municipi i que són la única font de subministrament a tota la població.

Es reclama l’obertura al públic des Fortí

La Fundació Illes Balears va adquirir Es Fortí situat a la bocana de Cala Llonga al 1992, tot i que ja havia estat declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) al 1949. Precisament per ser un BIC, segons la llei de patrimoni històric de les Illes Balears, hauria d’estar obert com a mínim quatre dies al mes, i així com en dies assenyalats. Però segons ha pogut constatar l’Ajuntament de Santanyí, no s’està complint. Per tot això s’ha fet arribar un escrit a la Fundació Illes Balears exigint que Es Fortí estigui obert el mínim de dies que preveu la normativa, i de ser possible, que ho estigui tots els dies de l’any.

Es negocia amb la propietat de la pedrera de Consolació perquè es repari el camí

A la darrera sessió plenària l’equip de govern ha anunciat que està negociant amb els propietaris i titulars de la pedrera que va provocar l’esfondrament del camí que puja al Santuari de Consolació. En aquest ple ordinari celebrat dimarts 10 d’abril, s’havia de donar compte de la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que desestima el recurs que havien presentat la propietat de la pedrera de Consolació, i responsabilitza de l’enfonsament del camí, tant als titulars dels terrenys, com al propietari de l’empresa i a l’enginyer que va signar els permisos per continuar l’explotació.

Així, el batle, Llorenç Galmés, va assegurar que ja s’han mantingut reunions tant amb els propietaris de la pedrera, com amb el Bisbat de Mallorca (titular del camí), perquè la restauració es produeixi al més aviat possible. De tota manera, el tres responsables assenyalats per la sentència del TSJIB, hauran d’assumir el cost de la reparació a parts iguals.

S’inverteix 270.000 € en la millora de carrers, zones verdes i espais públics de Cala d’Or S’ha aprofitat els mesos d’hivern per invertir i executar en millorar la imatge de Cala d’Or, així com adequar i crear espais públics perquè tothom en pugui gaudir. En total s’han invertit més de 270.000 euros en diferents projectes a diferents punts del principal nucli turístic del municipi.

Cala Llombards renova el seu enllumenat i posa a punt carrers i serveis

En els darrers mesos l’Ajuntament de Santanyí ha tirat endavant diferents projectes al nucli de Cala Llombards. Un dels més importants ha estat la substitució o reparació de punts de llum a diferents carrers del poble. En tota s’hi han invertit uns 80.000 euros, per unes millores que han de suposar un canvi significatiu pels veïnats i residents. A més, s’ha executat un projecte per asfaltar la plaça de Cala Llombards, just al costat de la zona esportiva. A aquesta feina s’hi han destinat uns altres 14.000 euros; es tracta d’una plaça molt estimada pels calallombarders, on s’hi realitzen moltes activitats, especialment durant l’estiu. També s’ha arreglat el pas al mirador situat al carrer Passeig de la Mar. 19

Entrevista a Joana Adrover i Mikael Martin (1) Per Margalida Adrover Vidal

Un nou estil de vida viatjant

“Ha arribat el moment que la gent es comenci a moure fora de la seva zona de confort. Si vols augmentar la teva capacitat mental no ho faràs assegut davant d’una pantalla 365 dies a l’any; sinó que necessites moure’t.”

Com és viure viatjant? Na Joana, una jove de 20 anys, i en Mikael, de 27 anys, avui ens expliquen com és el seu nou estil de vida viatjant arreu d’Europa i tot el que els ha aportat.

Què us va impulsar a viatjar?

Joana: Va arribar un moment en el qual sentia la necessitat de canviar el meu estil de vida i el meu voltant.

Va ser durant el segon any a la universitat que vaig sentir que els estudis de filosofia no eren el que m’havia imaginat. Creia que a partir d’ells se m’obriria una porta per a poder canviar alguna cosa del sistema en què vivim, però vaig veure que aquest no era el camí, sinó una altra part del sistema (almenys com ho presenten a la universitat). A més, la situació política del país no m’atreia gens; amb els resultats de les segones eleccions generals vaig perdre les poques esperances que em quedaven perquè alguna cosa pogués canviar al país.

Mikael:Des que era nin sempre he dit a la meva família que el meu somni és anar al Japó, i quan vaig començar a estudiar per a ser forner vaig pensar que aquesta feina m’ajudaria a tenir més oportunitats allà.

Però abans d’això volia aprendre anglès i vaig decidir deixar França per anar a Londres i així poder tenir més portes obertes. Després de la meva experiència a Londres vaig anar a Suïssa, perquè abans d’anar a Àsia tenia la idea de recórrer tot Europa i, per fer això, necessitava doblers, i fer feina a Suïssa era la millor opció per a guanyar-ne. El fet d’haver viscut en aquestes grans ciutats i després d’haver vist com el sistema funcionava, vaig començar a sentir-me molt cansat i vaig sentir la necessitat de fugir d’aquest estil de vida. Per això vaig decidir fugir i viatjar arreu d’Europa amb les meves habilitats i intentar trobar el meu lloc en aquest món.

A més, de manera paral·lela, ens va venir la idea d’anar descobrint Europa a la vegada que descobríem la vida en les granges. Perquè ara creiem que per a poder canviar alguna cosa necessitam fer alguna passa cap enrere i construir petites comunitats en el camp convivint en equilibri amb la natura (conreant els nostres aliments, emprant sistemes d’energia eficients, controlant els nostres residus, cuidant els nostres propis animals... però tot això sense sobreexplotar els nostres recursos).

20

Na Joana i en Mikael Com vau descobrir workaway?

J: Ho vaig descobrir amb una amiga. L’estiu abans de jo començar el meu viatge, ella va decidir fer un workaway de dues setmanes a Lituània. A mi em va agradar la idea i li vaig demanar els detalls de com havia aconseguit posar-se en contacte amb la família d’allà.

M: A la primera aturada del meu viatge, a Bèlgica, un xinès va venir a xerrar amb mi a l’hostal, tot i que jo tenia els meus auriculars posats, i em va demanar quines idees tenia al cap. Jo li vaig dir que volia fer wwoofing i ell em va dir que hi ha un web millor (workaway) que és més organitzada i més barata.

En què consisteix la pàgina i com funciona?

Workaway és una web en la qual hi pots trobar dos tipus de perfils: amfitrions i voluntaris. En el moment en què et fas un perfil has de pagar una quota d’uns 20 € i té una validesa d’un any. A partir d’aquí, quan et fas un perfil de voluntari ets capaç de veure el perfil de tots els amfitrions registrats i comunicar-te amb tots ells. De manera que sou vosaltres mateixos els que us

comunicau, sense intermediaris, i us posau d’acord sobre les condicions del voluntariat, les dates, el punt de trobada...

Quin tipus de feines s’hi poden trobar? Quines heu fet vosaltres?

Hi pots trobar pràcticament de tot: cuidadora d’infants o de gent major, feina en un hostal, feina en una granja (les tasques varien segons el moment de l’any), projectes artístics, dissenyador de pàgines web...

Hem estat durant set mesos en granges: fent feina de pintura en portes i habitacions, cuidant animals, munyint cabres i vaques, construint una dutxa solar, cavant per a la sembra de llavors i per a retirar males herbes, netejant estables, sembrant d’arbres, fent la construcció d’un tipi, tallant llenya...

Què creis que us aporta aquest estil de vida?

Ens ha aportat un nou punt de vista sobre el món i el seu sistema. Un nou punt de vista sobre les relacions entre els individus. Molt de coneixement sobre la natura i el nostre entorn. I moltes habilitats per a poder construir el nostre futur.

Quines coses heu pogut aprendre que no haguéssiu après si no viatjàssiu?

Primer de tot, ens ha ajudat moltíssim per a millorar i adquirir molta més fluïdesa quan empram l’anglès. A més, viatjar et fa ser independent molt més aviat perquè constantment t’has d’enfrontar a situacions a les quals mai t’has enfrontat en llocs en els quals no en coneixes molt bé la seva llengua o la seva cultura i saps que els teus pares no vendran al darrere a salvar-te.

I més concretament, hem après com emprar les nostres mans per a poder construir coses. O aspectes relacionats amb la cultura i la història dels països que hem visitat, ja que la majoria de les vegades els nostres amfitrions són originaris del país en el qual estam.

També ens hem introduït al món de l’agricultura sostenible, on hem après com treballar la terra sense productes químics, començam a reconèixer certes plantes i els seus beneficis específics per a la salut, com plantar diferents tipus de plantes i arbres...

A què us dedicàveu abans? Us agradava?

M: Abans vaig fer feina de forner durant 10 anys a diferents llocs de França, Londres i Ginebra. M’agradava la feina de fer pa i pastissos en sí, però odiava totalment l’ambient laboral i per això vaig decidir deixar-ho.

J: Abans vaig estudiar dos anys de filosofia a la universitat, el que és la filosofia en sí m’encantava, i encara ara m’inspira moltíssim. Però el que no podia aguantar era tot el que envolta l’ambient universitari i així com està enfocat el grau. Sentia que al final la universitat era només burocràcia i doblers, i vaig decidir que no en volia formar part.

Recomanaríeu a algú que fes el que vosaltres heu fet? Per què?

Clarament, sí. Perquè ha arribat el moment que la gent es comenci a moure fora de la seva zona de confort.

Si vols augmentar la teva capacitat mental no ho faràs assegut davant d’una pantalla 365 dies a l’any; sinó que necessites moure’t, viatjar, conèixer gent nova, descobrir nous ambients i idees, enfrontar-te a nous reptes... I el més important, i a la vegada més difícil: renovar-te.

“t’has d’enfrontar a situacions a les quals mai t’has enfrontat en llocs en els quals no en coneixes ... i saps que els teus pares no vendran ... a salvar-te” A quins altres països voleu viatjar? Per quin motiu?

J: Vull anar a Austràlia i a Nova Zelanda, perquè ha estat el meu somni d’ençà que era petita. A Mongòlia i a Nepal, perquè vull descobrir l’estil de vida asiàtic i la manera de viure al camp que tenen en aquests països. I a Islàndia, perquè darrerament estic llegint molts bons avanços en la seva societat i m’agradaria descobrir com han pogut arribar a ells.

M: Japó, perquè és el somni de la meva vida; vull experimentar la seva cultura construïda al voltant del respecte entre els individus, cosa que per a mi és totalment diferent de la cultura occidental que està construïda al voltant de l’individu. I al sud d’Àsia, per aprendre a cuinar i a cultivar insectes, perquè crec que és la millor alternativa a la carn.

I, en el futur, a Àfrica, perquè crec que és un continent subestimat en la ment dels nostres països “desenvolupats”.

Teniu res pensat per al futur?(objectius, desitjos...)

Tenim pensat adquirir una granja en una petita comunitat i intentar ser el més autosuficients possible.

Però fins que arribi el moment d’instal·lar-nos a la nostra pròpia granja volem continuar viatjant arreu del món i anar aprenent tot el que puguem de les nostres experiències.

Gràcies per respondre a les peguntes i per ensenyarnos més coses sobre aquesta forma de viure tant diferent que seguiu.

(1) Publicat a No Diguis Dois, Blog IES Felanits, febrer 2018

21

TORNANT A LES ARRELS Per na Joana Adrover i en Mikael Martin Per moltes raons tots els països de l’est d’Europa comparteixen els mateixos clixés; arreu de l’oest d’Europa són vists com països totalment pobres, amb un nivell educatiu i cultural molt baixos, amb la gent vivint en cases que cauen a trossos, amb un alt índex de criminalitat... Desafortunadament tots aquests clixés han estat creats per persones que no s’han atrevit a ni tan sols posar un peu en aquests països i que han construït les seves idees només amb la informació que han sentit en programes dolents de la televisió.

Probablement vam decidir visitar els països de l’est no només per la nostra experiència personal sinó, per ventura, per a poder demostrar a totes aquestes persones que estan equivocades. I, al mateix temps, vam voler veure com s’han desenvolupat els països que van ser membres de l’URSS després de què esdevinguessin independents amb la ruptura del bloc comunista i veure també quins són avui en dia els seus sentiments cap a Rússia.

El primer país que vam visitar en el nostre recorregut per l’est d’Europa va ser la República de Letònia. És un país relativament modern si tenim en compte que es va establir el 1918 quan van ser capaços d’independitzarse de Rússia després de la Primera Guerra Mundial.

Durant els anteriors segles el país fou governat pels suecs, polonesos, russos, alemanys, livonians... Tampoc va ser aquesta la independència definitiva ja que van

El nostre racó preferit de Letònia 22

Un dels nombrosos i bells llocs del país ser ocupats novament per Rússia durant la Segona Guerra Mundial. I no van tenir l’oportunitat de tornar a independitzar-se fins el 1990 que es va esfondrar el bloc comunista.

Durant el nostre mes i mig al país vam observar com els letons tenen un gran sentiment nacionalista, estan orgullosos del seu país i de la seva cultura. I creiem que és perquè durant molts de segles han estat ocupats per grans imperis i han hagut de lluitar molt per a preservar la seva pròpia identitat i per evitar ser absorbits per nacions més grans.

El país Letònia és un país relativament petit de només 2 milions d’habitants dels quals 700 000 viuen a Riga, la capital. Amb només una densitat de població de 30 hab./m2 (Espanya té una densitat de 92,47 hab./m2 i França de 100,8 hab./m2 ) el país pateix una gran buidor en el camp degut a un índex d’immigració negatiu i a la pèrdua d’un 23% de la taxa de natalitat.

La situació actual del país és molt diferent al que la majoria pensen. Des del primer dia que vam arribar al país ens va sorprendre tot el que vam veure.

El desenvolupament de les ciutats ha estat molt diferent al de l’Europa occidental i com a resultat tenen ciutats molt més petites i més verdes.

La majoria han conservat el seu centre històric i s’ha construït la resta de la ciutat al voltant d’aquests.

Una de les coses més impactants de Riga és la facilitat amb la que es pot veure la diferència

entre la part més rica de la ciutat i la més pobra. Per una banda, hi ha una part que és plena de tendes i cases sofisticades; mentre que per una altra es veu com la gent ni tan sols es molesta en aparentar que té una casa bona i es limita a anar vivint de manera molt senzilla amb el que té.

Es pot dividir el país entre Riga i la resta que és encara bastant verd, natural i es troba cobert encara en un 52% per boscs. Quan vas fora de la capital pots veure-hi com la vida hi és totalment diferent. A part de Riga no pots trobar cap altra gran ciutat en tot el país, el que trobes són petits pobles amb edificis de l’era comunista i les cases de la gent que hi viu. En aquests llocs la majoria encara habiten cases en el camp sense cap tipus de luxe però amb suficients recursos per a desenvolupar les seves vides. La majoria encara conserven un petit hort on hi sembren un parell d’hortalisses; solen tenir també gallines i cabres per a estar proveïts d’ous i llet.

Fins i tot aquells que viuen totalment aïllats tenen accés a tot el que necessiten. Per exemple, poden anar a l’escola amb facilitat perquè tenen un bus que els recull visquin on visquin i el govern dóna a tots els estudiants els llibres de l’escola de franc. A més, el sistema educatiu no dista molt del que tenen a Finlàndia. Altrament la majoria de les activitats extraescolars són gratuïtes per a tots els estudiants. Poden aprendre a tocar un instrument de franc i si volen aprendre’n un segon ho fan a uns preus molts més baixos que els de qualsevol escola de música d’Espanya o França. Per tant, al final, tot i que la majoria creu que els països de l’est són vertaderament pobres i que tenen menys recursos que els països occidentals veiem que el ciutadans letons

La casa on vivíem i un dels hotels de fenc tenen molts més avantatges en l’educació de les noves generacions que els ciutadans de França o Espanya.

La nostra estada a la granja Aquesta vegada vam ser allotjats durant sis setmanes per un matrimoni amb els seus quatre fills a una granja a Smiltene on practiquen permacultura. Abans la família havia viscut durant alguns anys a Alemanya però van arribar a un punt en què els pares es trobaven cremats per la feina i a la vegada van començar a pensar que no volien que els seus fills cresquessin solament en un sistema que ha estat creat per abolir la llibertat del pensament i que no ens deixa recordar on es troben les arrels de l’ésser humà. Per una banda, Liga (la mare de la família) estava cansada d’enyorar-se i volia tornar a Letònia que és on es podia sentir ella mateixa ja que es troba molt connectada als seu orígens i a la cultura del seu país. Mentre que Thomas (el pare de la família) volia deixar la seva feina com a venedor de programes de seguretat informàtica a bancs i començar a gaudir més de la seva vida en família, reconnectar-se amb el seu voltant i intentar ser capaç d’obtenir el seus propis aliments a partir del seus animals i del seu treball en el camp.

Per què anar a viure a una granja? Per què fugir de la vida a la ciutat? Idò perquè se’n van adonar de què no podem continuar consumint els recursos del nostre planeta de la manera en què ho feim si no volem esgotarlos ben aviat. També van sentir que haurien d’estar més connectats al seu medi d’una manera respectuosa i responsable així com ho feien els nostres avantpassats.

Des del començament van tenir la idea de ser mentors de tots aquells que estan interessats en canviar el seu estil de vida i que volen aprendre com poden canviar les 23

amb qui poder compartir la seva vida i tot el que saben.

Per això a part de trobar els típics edificis de totes les granges s’hi poden trobar dos hotels de fenc on hi dormen tots els visitants de la granja, un cuina exterior que els permet cuinar per a més de cent persones quan acullen diferents festivals de permacultura a l’estiu, una sauna...

Durant el nostre voluntariat allà vam aprendre com amb molt poques coses es pot fer molt. Per exemple, vam aprendre com fer un escalfador de massa de coets per a mantenir la casa escalfada només emprant un parell de materials naturals i un barril o com només amb un petit estany al jardí és suficient per a netejar les aigües residuals de la casa i poder reutilitzar-les per a regar les plantes.

La cultura pagana letona

Liga tocant el kokles el dia de l’equinocci de primavera seves vides. Per això fan molts de tallers i cursos per a ensenyar les seves habilitats a tots aquells que hi estiguin interessats.

A més a més, quan veus que la frase que van repetir més durant la nostra estada és «una mà renta l’altra» veus que la seva manera de viure està totalment connectada amb compartir, respectar i integrar tothom en el seu projecte.

Han construït la seva granja no només pensant en la seva família, sinó que des del principi ho han construït tot pensant que els agradaria acollir molts de visitats

24

La nostra família amfitriona forma part de la població letona que intenta preservar la cultura pagana que ja era present en el país en el segle XIII. Tot i que avui en dia només és un 10% de la població que conserva aquestes tradicions en el passat era la majoria de la població que les seguien. Es pot dir que en els segles XIII i XIV la religió era la seva manera de viure.

El principal objectiu de cadascú era viure en harmonia amb la natura i amb els altres. I tot i que van ser oficialment cristianitzats en el segle XIII la població no ho va acceptar fins en els segles XVIII i XIX i, així i tot, només ho van acceptar de manera superficial. Durant tots aquests segles han preservat la cultura pròpia majoritàriament gràcies a les cançons folklòriques letones que són fàcils de memoritzar i han estat transmeses de generació en generació fins avui en dia.

També tenen una religió neopagana anomenada Dievturiba provinent d’aquesta cultura que suposadament és la renovació d’una antiga religió agrícola d’abans del cristianisme. D’acord amb aquesta filosofia els cossos celestes i el cicle de l’agricultura creen una espiral d’existència infinita i estructurada en la que tot s’hi troba connectat. Totes les festivitats cícliques que tenen determinen rituals i aquests rituals es troben acompanyat per les cançons i danses pertinents. Per exemple, vam ser a la celebració de l’equinocci de primavera (començament de Pasqua) en el que van cantar i ballar cançons folklòriques letones antigues per a celebrar que la primavera havia arribat.

Les cançons folklòriques letones són conegudes amb el nom de dainas i varen ser creades fa uns 1000 anys. Poden ser part d’una celebració, part del treball diari o fins i tot reflexions de la vida que han conservat de manera oral. La majoria tracten d’una història al voltant de les deïtats precristianes a la vegada que es troben connectades amb la mitologia nativa. Van

has de ser capaç de veure com la pell morta es va desprenent de la resta.

Per a descansar una mica de la calentor vam anar a una habitació contigua on vam beure diferents tes i vam menjar fruita per a refrescarnos i rehidratar els nostres cossos.

Llavors vam gaudir una estona més del vapor el temps que vam posar un feix de petites branques en un cub d’aigua per a rehidratar-ne les fulles.

A continuació la nostra mestra de sauna va anar «pegant-nos» amb el feix de branques; no va ser només relaxant la sensació de les fulles tocant el nostre cos sinó que ho va ser tant o més la sensació de sentir una ona d’aire calent i aromàtic al nostre voltant degut al moviment de les branques. I les branques no han de ser vistes només com a

Visita des de la part més rica de Riga ser tan importants en la cultura letona que aproximadament n’hi ha 1,2 milions d’elles; poden ser vistes com un element identificatiu de la seva cultura. A part, l’acompanyament es fa amb instruments tradicionals de Letònia i d’ells en destaca el kokles; un instrument de corda pinçada que està fet amb una caixa trapezoidal bastant fina on les cordes s’hi troben adherides sense estar recolzades en un pont; tradicionalment tenia entre 6 i 9 cordes però avui en dia en solen tenir més.

La nostra experiència en la sauna letona La sauna també ha estat un element molt important en la cultura dels letons durant segles. Com ja vam dir, les saunes eren la part més neta de la casa per això eren l’únic lloc en què les dones podien donar a llum i en el que la gent podia rentar-se. Durant tots aquests anys els letons han creat una manera un tant especial de gaudir de la sauna i una part d’aquests rituals encara es preserven avui en dia; i nosaltres vam tenir l’ocasió d’experimentar-los gràcies a una mestra de sauna que la nostra família coneixia.

Primer de tot és molt important que et trobis totalment despullat en la sauna per tal de sentirte totalment alliberat, no has de tenir cap problema amb la nuesa. Quan entres a l’interior la primera cosa que has de fer és tirar-te aigua a sobre per hidratar-te abans de començar a suar. Des del primer moment vam notar la diferència de temperatura entre la sauna dels letons i els finesos, els primers la prefereixen a una 60-70ºC i no a 90ºC com els segons.

Després vam gaudir una estona del vapor de l’habitació fins que vam començar a sentir una mica la calor i vam passar a la part de l’exfoliació. En el nostre cas la nostra mestra de sauna va elegir una mescla de sal i d’herbes per a aquesta part. Bàsicament va estendre la mescla per tot el nostre cos a la vegada que anava fregant la nostra pell amb ella. L’exfoliació ha de ser enèrgica i

Les cases de la part més pobra de la ciutat de Riga branques sinó que són eines per a la curació del cos i d’aromateràpia. Com a darrera etapa vam cobrir el nostre cos de mel per a rehidratar i nodrir la nostra pell.

Per acabar podem dir que ens va encantar Letònia, vam gaudir de tots els nostres moments en ella. Des del descobriment de la seva música folklòrica tradicional que encara ara escoltam com el fet d’haver estat acollits per una família meravellosa que ens va fer sentir com de la família des del primer moment. Amb ells vam aprendre que és important no oblidar-nos mai de qui som i d’on venim a la vegada que ens vam donar moltíssims de coneixements del món de la permacultura que esperam que ens seguin molt útils en el nostre futur.

Sincerament recomanam moltíssim a tots aquells a qui els agrada gaudir de la natura i de la vida en petites ciutats que visiti Letònia si en té ocasió. I demanam a tots aquells que encara creguin que Letònia és un país perillós, brut, totalment pobre, inculte... que s’oblidi de tot això i visiti el país per a què vegi que tot això no són res més que prejudicis.

I si estau interessats en com ens va anar la nostra experiència a Polònia, un país marcat per una mentalitat ultracatòlica i per una població de cada vegada amb idees més feixistes, ho podreu trobar en el nostre proper article.

25

Antoni Artigues, mestre de mestres

El cos i l’arrel de l’homopoeticus

N’Antoni amb na Glòria Julià, en Pau Vadell i en Josep Palau i Fabre

Per Pau Vadell i Vallbona

«Qui no es mulla no fa bulla, diu en Pau al conco Antoni / en Pau fa bulla i es mulla» Amb aquestes paraules començava Antoni Artigues el pròleg al meu primer llibre Quan salives. Aleshores jo tenia vint anys grenyals i molta gana del món. El conco feia bulla i es mullava, i tant si es mullava, sempre, per tot el que és just i per la joventut. Feia poc que na Glòria Julià i jo el tractàvem de “conco” perquè fins a la universitat no el vàrem topar. No és que el tenguéssim de mestre cap dels dos –ni a història ni a filologia catalana–, però era a les gresques, a les revolucions, a l’ànima viva que es desperta de tant en tant a la Universitat.

Segurament molts dels seus alumnes són molt més «humans» ara que abans de conèixer una persona amb tanta energia i empenta. Un dels seus principals mèrits ha estat engrescar a cada un amb les seves potencialitats.

Després d’animar-te, t’embullava la troca: als glosadors els instava a fer dècimes sense rima i als poetes joves a fer sonets.

D’ell hem après que la poesia és passió, no tan sols un text ni un pensament, és una forma de vida. Això s’ha vist durant més de vint-i-cinc anys en els muntatges de Magisteri Teatre sempre a partir de textos poètics.

També amb la pàgina web magpoesia.mallorcaweb.com on pots trobar el compendi més colossal, l’antologia poètica més gran que existeix en català a les xarxes. Una base de dades d’on pots poar poemes de gairebé tots els poetes catalans. El millor de la pàgina és que es tracta d’una tria molt personal de poemes que, en moltes ocasions, no són els poemes famosos de l’autor; la qual cosa fa que molts usuaris s’eduquin poèticament a partir de la seva visió de la poesia.

El jove, el que mai no torna gran, el que envalenteix, el que toca la xeremia, el que ensenya, el que mostra, el que a l’estiu, fa estiu. I des de Portopetro llegeix tot Friedrich Nietzsche i tot Miquel Bauçà per poder comparar els seus pensaments. Poesia i persona compromesa amb el país, el català –no amb l’estranger aquest que ens governa–, amb la mosca de Joan Brossa i amb la magnòlia de Palau i Fabre al campus de la UIB –També fou ell que ens portà a can Palau i Fabre a conèixer-lo i a conversar sobre Maria Mercè Marçal i Rosselló Pòrcel–.

Compromès amb una educació real, amb una pedagogia de la llibertat davant la crueltat i la imposició constant que veim. Combatiu sempre, i sempre deixant petjada, des del tàndem amb Biel Majoral, fins a la nova fornada de glosadors i poetes que aquests dies treuen l’ala. Fent envermellir José Ramón Bauzá amb una glosa a la Fira de 26

Ses Salines o defensant a ultrança la llibertat d’expressió.

El mestre de mestres ens ha ensenyat molt i no podrem estar mai prou agraïts per tot l’escalf que ens ha donat –molts cops d’una manera tan subtil que no t’adones fins que et manca, llavors repasses correus on et diu “aquest conco saps que en passa de gust de veure aquests nebodets homopoeticus (la superació de l’homosapiens)”–. Direm “Passió, passió, passió” amb les coses que un fa, que un crea. I ens vendrà Antoni Artigues al cap, segur. Per ell, amb ell i en ell seguirem creant, intentant fer surar aquesta cultura trontollant.

Ha deixat bona llavor i els brins creixent esponerosos.

Porrassa, albó, caramuixa...i verdor.

Glosa de n’Artigues Per Jaume Rigo

Quan arreplegava informació pel llibre de la història de l’ensenyament a s’Alqueria, al qual hi havia d’incloure en Toni Artigues, un del nostres millors mestres, ell a més del curriculum que li demanava va afegir això: (...)

Per cert enguany varen venir a la classe en Mateu Xurí i na Maribel Servera a fer un taller de glosa, i jo vaig dir, un mestre ha de saber fer el que fa fer als alumnes, i per això he fet aquesta glosa: Quaranta anys a Magisteri, n’he coneguda de gent, i d’ells he anat aprenent perquè això no és cap misteri, tothom que tengui criteri ho tendrà bo de comprendre.

I a ningú no pot sorprendre que si a mi me demanau: vós mestre, per què ensenyau?

Diré: enseny per tal d’aprendre.

Antoni Artigues, mestre de mestres

Antoni Artigues Per Jaume Munar

Notes de Tall - Diario de Mallorca No és un conte de fades. Hi hagué un temps en què les universitats no estaven pensades per a formar obrers que mantinguessin el món, sinó per a educar persones que volguessin canviar-lo. Era abans que el Pla Bolonya les convertís en centres d’instrucció de mà d’obra especialitzada i la burocràcia esterilitzàs el seu talent humà. En el cas de Balears, la UIB va néixer com el somni de dignitat d’un poble, però també com la rebel·lia d’una societat que havia superat el feudalisme agrícola i, per això mateix, es negava a caure en el feudalisme turístic. Molts dels estudiants de la facultat d’Humanitats i Treball Social ja només la pogueren imaginar a través dels cartells exposats a la biblioteca de l’edifici Ramon Llull, però la revivien a diari amb la presència d’Antoni Artigues. Perquè ell, als seus seixanta-set anys, potser era l’últim supervivent d’aquella altra universitat. Però no un supervivent a qui l’atzar ha salvat d’una desgràcia, sinó un supervivent que s’ha negat a renunciar a la seva il·lusió per la vida i l’educació.

Fins el dia abans d’ingressar en un hospital de Palma, va anar a visitar les seves alumnes en pràctiques i va aplicar el temari que dissenyava durant l’estiu amb la mateixa motivació que quaranta anys enrere. Educar, explicava ell, té molt més a veure amb la feina d’una comare o un pagès, amb ajudar a sortir i deixar créixer, que no pas amb ficar a la força la ment de l’infant dins el motlle de les estructures i conviccions dels adults. El mestre, deia, només ha d’ajudar l’alumne a descobrir les seves possibilitats i les possibilitats del món.

La llibertat d›expressió era el bé més preuat de tots els que posseïa, per això l’exercia fins a les últimes conseqüències. La seva devoció per Noam Chomsky no es devia únicament als seus descobriments en matèria lingüística, sinó sobretot al seu compromís amb l’anarquisme. En una entrevista recent, Chomsky deia que tota jerarquia és il·legítima i que tota autoritat s’ha de justificar. I Antoni Artigues, amb la seva irreverència contra jerarques i autoritats de tots els nivells i colors, va deixar sovint en evidència aquesta manca de legitimitat. Per això era temut i odiat per molts d’ells. Al capdavall però, més enllà de debilitar una autoritat en concret, el que pretenia era delatar les

estructures i els pressupòsits que la feien possible. En aquest sentit, la influència que va tenir en ell la lectura de l’obra de Nietzsche va marcar un punt d’inflexió. Des d’aleshores va tornar més incisiu i vitalista. Ficava el dit dins les ferides de la tradició judeocristiana amb encert i profunditat i, alhora, la seva proposta ètica, la d’una vida capaç de superar les constriccions polítiques i morals que ens havien estat imposades, es va fer més contagiosa que mai.

Va ser un poeta i antic alumne seu, Pere Perelló, qui li va recomanar que llegís Nietzsche. Era molt comú que Antoni Artigues s’interessés per les lectures i gusts d’aquells a qui ensenyava, que apuntés les seves idees i recomanacions, perquè com ell mateix va escriure, «enseny per tal d’aprendre». I amb tanta convicció va aplicar aquesta màxima que, als milers d›alumnes a qui directament va fer classe, se n’hi han de sumar molts altres que no va tenir mai dins l’aula. Perquè la seva era una universitat feta a escala humana, on tan important era el que s’aprenia a classe com el que s’aprenia al bar o als passadissos. Per això, a la ja coneguda influència que va tenir sobre vàries generacions de mestres i a les formidables aportacions que va fer a la cultura popular, caldrà afegirhi, per tal que consti dins la història de la literatura catalana a les Illes, la importància cabdal que va tenir per a tota una generació de poetes. Poetes que no sols vàrem tenir el privilegi de ser amics seus, sinó que li devem un mestratge que només la distància permetrà valorar com pertoca.

Fer servir la primera persona del singular en un article seria gairebé una traïció als principis. Lamentablement però, la mort d’Antoni Artigues m’afecta d’una manera tan ineludible que ho fa del tot necessari. El poeta Àngel Terrón em va fer veure una nit que un escriptor, quan escriu, en realitat ho fa sempre pensant en quatre o cinc persones molt concretes. Amb Antoni Artigues a mi se m’ha mort un amic, però també una d’aquestes quatre persones per a les quals jo escrivia. Fa uns quants estius, mentre érem a fer un capfico en el seu botet a Portopetro, em va demanar: “T’has fitxat mai què passa si juntes el primer vers del primer llibre que va publicar Joan Vinyoli i el darrer vers del seu darrer llibre? El primer vers diu: Perquè la natura em crida. El darrer: i tot el meu blat es torna pa de vida. Perquè la natura em crida i tot el meu blat es torna pa de vida. No ho trobes brutal?” Brutal com tu, amic.

27

Antoni Artigues, mestre de mestres

l’educació: ensenyament o aprenentatge?

-apunts sobre l’home poètic-

Per Antoni Artigues Publicat a Dies i Coses número 100 maig-juny 2004 Educar vol dir treure, fer sortir, fer néixer, infantar, criar, nodrir, pujar, fer créixer. Ben encertadament, l’humanista del segle XVI François Rabelais diu que “l’infant no és un tassó que hom omple sinó un foc que hom encén”. Noam Chomsky, que fa tants d’anys que denuncia l’imperialisme americà (amb el qual s’han aliat els croats espanyols) diu que educar “no s’ha de comparar a omplir una botella d’aigua sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seva manera”. Guillem d’Efak alaba una mestra seva en termes semblants: “Donya Lluïsa Fuster no és que tingués un mètode pedagògic especial però no sé què passava: t´hi trobaves bé amb aquesta dona. Te deixava florir.”

Per a Joan Brossa l’ensenyança a l’ús “serveix per a llevar-se a l’hora oficial en qualsevol racó del món”, perquè “les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”. I és que és molt diferent ensenyar que aprendre. Ensenyar vol dir senyalar, marcar amb un senyal, imprimir un senyal: és de fora cap a dins. Aprendre té més semblança amb educar: és de dins cap a fora; vol dir agafar, emparar-se, prendre des de fora, arrelar; aprendre és florir.

El rumb de la humanitat és molt diferent si ens decidim per ensenyament o si volem aprenentatge.

L’ensenyament és un pilar de l’autoritat, del gregarisme, de la veritat establerta. Francesc Ferrer i Guàrdia diu que l’ensenyament no “tracta de secundar el desenvolupament espontani de les facultats del nin, de deixar-lo cercar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals; es tracta d’imposar pensaments fets; d’impedir-li per sempre pensar d’una altra manera que la necessària per a la conservació de les institucions d’aquesta societat”. “Aquesta instrucció no és més que un mitjà de dominació en mans dels directors, que mai no han volgut l’elevació de l’individu, sinó la seva servitud.”

Ferrer i Guàrdia és partidari de l’aprenentatge, de l’anarquia, de l’individu, de la llibertat: “No és vertadera educació sinó la que deixa al propi nin la direcció del seu esforç i que no es proposa sinó secundar-lo en la seva manifestació”. “No tenim por de dir-ho: volem homes capaços d’evolucionar incessantment; capaços 28

de destruir, de renovar constantment els mitjans i de renovar-se ells mateixos; homes la independència intel·lectuals dels quals sigui la seva força suprema, que no es subjectin mai a res; disposats sempre a acceptar el millor, feliços pel triomf de les idees noves i que aspirin a viure vides múltiples en una sola vida. La societat té por d’aquests homes: no es pot esperar, per tant, que vulgui mai una educació capaç de produir-los” “Doncs, com aconseguirem el nostre objectiu? Posant directament mans a l’obra, afavorint la fundació d’escoles noves on en la mesura del possible s’estableixi aquest esperit de llibertat que presentim que ha de dominar tota l’obra de l’educació de l’avenir.” “Admesa i practicada la coeducació de nines i nins i rics i pobres, és a dir, partint de la solidaritat i de la igualtat, no havíem de crear una desigualtat nova, i, per tant, a l’Escola Moderna no hi ha premis, ni càstigs, ni exàmens en que hi hagi alumnes ensuperbits amb la nota d’”excel·lents”, mitjanies que es conformin amb la vulgaríssima nota d’”aprovats”, ni infeliços que sofreixin l’oprobi de veure’s menyspreats per incapaços.”

Per aquestes idees, perquè es decanta per l’aprenentatge, per la supressió de l’autoritat, per l’individu, Antoni Maura el fa afusellar (Maragall, precisament un poeta, a resultes del procés de Montjuïc envia un article al diari on sol escriure, que no li és publicat, que és un al·legat contra la pena de mort). Per unes idees semblants, el príncep Kropotkin és tancat a la presó. Diu: “És impossible millorar una presó; no es pot fer absolutament res més que esbucar-la”; Enric Casasses expressa el mateix al poema “Desapoltronar”: “que si s’obrien totes les presons / i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin, /els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien. / No són ells que amenacen les neurones / del teu pobre cervell encarcarat. / No són pas ells els fabricants de bombes / ni ells que aterroritzen el mercat. / Potser pot ser pitjor però potser / entrarien en òrbita poltrones”.

També diu Kropotkin: “No es pot donar autoritat a un individu sense corrompre’l”.

L’oposició que hi ha entre ensenyament i aprenentatge és la que es troba entre autoritat i anarquia ( an-arquia = sense autoritat). Els problemes de l’adolescència, no tenen l’origen en el veritable problema que és l’autoritat d’uns pares i mares que no s’exciten més que torturant els fills? Els problemes del País Basc, no tenen l’origen en el problema de l’autoritat de l’Estat espanyol? (Diu Blai Bonet: “Esper el dia que desapareguin tots els Estats, perquè aquest dia desapareixeran tots els nostres mals.

Una cosa és la gent , la nació i les ciutats, i una altra l’Estat. Si desapareix l’Estat, desapareix el noranta per cent del que va malament.”) Els problemes de l’Iraq, no tenen l’origen en el problema de l’autoritat d’Occident, que no en té mai prou? Molts problemes de la humanitat,

Antoni Artigues, mestre de mestres

no provenen del problema de l’autoritat feta Déu? (Amb raó diu Nietzsche: “El cristianisme ha estat fins avui la més gran desgràcia de la humanitat.”).

L’ensenyament, l’autoritat, du al gregarisme; l’aprenentatge, l’anarquia, du a l’humanisme, a l’individualisme, a l’egoisme. Egoisme és el contrari del gregarisme fruit de l’autoritat, egoisme és fer-se un mateix, per això diu Nietzsche: “Si per una vegada l’egoisme esdevé més gran, més intel·ligent, més fi i més creatiu, aleshores el món semblarà “més altruista”, perquè serà més lliure, més feliç; “Des que hi ha homes, l’home s’ha alegrat massa poc: només això, germans meus, és el nostre pecat original! / I en aprendre a alegrar-nos millor desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de maquinar mals.” Miquel Bauçà ho aclareix a distints poemes: “Tothom diu que la infantesa / és feliç, i és així, / però no pel que interpreten. / És feliç senzillament / perquè el cap li funciona, / no ha estat paralitzat, / és a dir, perquè és més sàvia. / Avui cal recuperar, / amb procediments mecànics, / un estat intel_3·ligent. / Per això tenim els somnis.” “No et confonguis d’adversari: / l’espiritualitat / consisteix a lluitar contra / els preceptes comunals, / no pas contra tu.”

Els grecs són els primers humanistes, els primers a exaltar la llibertat i la grandesa de cadascú: Prometeu rebel·lant-se contra Zeus és una de les majors exaltacions de la independència humana. És amb el Renaixement que l’home torna a reconèixer la seva plena individualitat: la llibertat, la voluntat i la dignitat humana es converteixen en els temes més determinants.

El robatori de Prometeu per donar el foc celest als homes equival al desig de totalitat i a l’ànsia de plenitud de l’ànima romàntica; davant el coneixement objectiu i les veritats objectives el moviment romàntic exigeix la prioritat del subjectivisme.

sense parar les ganes de configurar el món existent de l’ésser humà despert d’una manera tan acolorida, irregular, inconseqüent, incoherent, tan plena d’atractius i eternament nova com ho és el món dels somnis”.

L’objectiu de Nietzsche va per aquest camí: “Jo vull restituir l’home, com a propietat seva, com a producció seva, tota la bellesa i sublimitat que ha projectat sobre les coses reals i imaginades per fer d’aquesta manera la seva més bella apologia. L’home, com a poeta, com a pensador, com a Déu, com a Amor, com a Poder.”

El superhome de Nietzsche és el que _33és capaç de crear les seves pròpies metàfores. El superhome ha de sofrir tres metamorfosis de l’esperit, el qual es converteix en camell, i el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en nen. “Les coses més feixugues de totes, es carrega a coll l’esperit que sap suportar: com el camell que, ben carregat, corre al desert, així corre ell pel seu desert. / Però en el desert més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí2 l’esperit es converteix en lleó, vol fer presa de la llibertat i ser senyor al seu propi desert. [...] Q1uè pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Per què el lleó rapinyaire s’ha de convertir en nen? / Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un primer moviment, un sagrat dir sí.” El nen afronta el món despullat; nosaltres, camells carregats amb la moral, amb la cultura, per tornar a la innocència del nen, primer hem d’ésser lleons per desfer-nos del gregarisme.

Veim un fil que lliga ensenyament, autoritat, gregarisme i veritat; i un altre que enfila aprenentatge, llibertat, humanisme, poesia. “Poesia és el discurs, / que és l’únic avui dia, / per obrir-se un viarany / escaient per transitar-hi.” (Miquel Bauçà). Podem anar cap a un món en què l’home prevaldrà sobre la societat; la poesia prevaldrà sobre la ciència: l’homo sapiens donarà lloc a l’homo poeticus.

Les veritats objectives són metàfores o maneres de veure el món que una societat dóna per bones, perpetuant-les a través de la família, l’ensenyament, els diaris (Diu Nietzche: “Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules faran pudor”, i Bauçà: “Ja no vaig als cementiris. / Un diari em fa el mateix: / tot és ple de morts que parlen.”)... L’homo sapiens viu de, o dins, o a través d’aquestes veritats, d’aquestes metàfores encarcarades, gregàries, que ens han “ensenyat”.

L’artista, l’home lliure, l’egoista, l’humanista no es troba bé amb aquestes veritats o metàfores, no li va bé aquesta cuirassa cultural, social, i afronta el món despullat, “aprèn” del món i es fa les seves pròpies metàfores, que no són encarcarades (no fan pudor, no són mortes), sinó intuïtives. L’artista, el poeta, “mostra 29

Les Barraques de Portocolom Per Nekrowaisser Una instantània de les cent vuitanta-set barraques que envolten la riba del port. DiC hi ha guaitat una per una i ens mostra una fotografia del febrer del 2018.

Les persones lectores podran saber la història i l’estat de conservació d’aquest patrimoni cultural.

Tant de l’immoble arquitectònic: mollets, varadors, vivers, barraques.... com dels mobles: barreres, passamans, gígueres... així com l’ús que se’n fa actualment.

L’u de gener de 2018 tornà a bufar fort el vent de llebeig. S’enregistraren ràfegues de 64.4 km/h.

La geografia mateixa de la boca del port és la causant de les fortes rissagues que fan malbé les barraques.

Aquesta actua com a frontó per a les ones del llebeig S/E que topen contra la volta de penyalar entre els banys de na Cleo i la punta del far i són enviades cap a la Bassa Nova. També cal considerar l’acció de sifó que en omplirse i buidar-se el port s’hi esdevé.

A Començant per sa Punta. La més antiga, de la qual sols ens queda el varador i el mollet esquerdat de l’arenal Petit o de ses Dones és la barraca del Faroler.

La farola de Portocolom fou aixecada el 1863 i és on varava el seu bot el faroler que vogava fins al moll de l’Aduana, on hi havia una vintena de cases. El moll és del 1826 i l’Aduana del 1857. Suposam que els torrers de la Torre medieval del 1571 l’usaven en el mateix sentit.

I sobre aquesta torre medieval, l’any 1922 l’enginyer cap d’obres públiques del Port i inspector de treball, fent valer la doble potestat del seu càrrec, hi feu construir una controvertida barraca de marès que s’assemblava a una sepultura segons apel·latius de l’època. Aquesta barraca va ser molt poc del gust dels residents i agredia la intimitat dels banys a l’arenal de les Dones Posteriorment aquesta barraca fou magatzem de les balises del canal, s’hi entrava per darrere i era molt avançada al mar, a tocar amb el varador que hi ha llavorat a la roca, aferrat al mollet trencat. Com que impossibilitava el pas entre els arenals, fou desmantellada als inicis de la dècada del 1970.

B L’any 1957 el mestre d’escola Antoni Sagrera, Xorret, redactà la demanda per a l’obtenció de permís al Govern per a l’aixecament de barraques a la platja del Babo. L’obtenció de la concessió era una tramitació documental dificultosa ja que havia d’anar acompanyada de projecte, permisos, etc.

Antoni Xorret va arribar a un conveni amb el contractista picapedrer Jaume Pol o Jaume de cala Coca.

A en Jaume de cala Coca se’l coneixia així ja que a l’estiu 30

El damnatge a les barraques de la bassa nova és acumulatiu i la seva degradació palesa.

duia un bar (del qual sols queda el terraplè just dalt les escales de l’arenal Gran), l’especialitat gastronòmica del qual eren unes coques de peixó de garbell i gànguil.

Jaume Pol feu sis barraques al costat esquerre de la platja del Babo.

C Hi ha una setena barraca, feta de pedra, al peu d’un bell codolaret, separada de la tirada, que fou de l’Inspector Joan Capó 1888-1952. La seva casa familiar, mescla d’arquitectura modernista i neogrega, fou esbucada al lloc on hi ha ara sis pisos.

Es Babo 7 barraques.

D A sa punta des Babo, n’hi ha una més, quasi bé al lloc on actualment hi ha una caseta de nova planta amb una barraca i varador, feta a la dècada dels seixanta i pertanyent a l’enginyer naval i darrer batle d’època franquista de Ciutat, Rafael de la Rosa Vázquez, casat amb l’hereua de la possessió de sa Punta, assenyalada amb el topònim “sa barraqueta”. És de les més antigues perquè de l’edificació prèvia a l’actual, n’apareix detall a la litografia de Portocolom del Die Balearem 1869-1884 del l’Arxiduc Lluís Salvador.

E Un poc més avall, dins l’arraconadeta amb el topònim “casetes d’en Palau” n’hi havia dues més. Eren més esguardades, però actualment només en queda la planta d’una molt tapada per la vegetació.

L’any 1880-83 es feu el primer dragat d’època moderna, una trinxa que unia la Fonera amb el Moll. I el 1922 es va fer un nou dragat amb una variant cap a les cases de la Colònia agrícola de Portocolom.

F L’any 1925 aquest dragatge propicià la construcció de set barraques al carrer del Carme, del carrer del centre cap a la mar. La profunditat de la maresma del camp Roig impossibilitava fer-les més Riuetó endins.

I la construcció de catorze barraques més al carrer

Plànol i guia de visita. de la Mar provocaren gran polèmica perquè les terres on s’aixecaren eren dels veïns de la Colònia agrícola creada per Juan Alou l’any 1878. El senyor de can Alou cedí els terrenys als nous habitants i eren sota gestió municipal. Però les reclamacions dels veïns que no volien dos metres de paret de barraca davant les seves cases, toparen amb les influències de l’abans esmentat enginyer, la seva madrastra i promotora, a més d’un constructor amb el Ministerio de Obras Públicas. Les al·legacions dels colons foren desestimades.

Llavors es reiniciaren els treballs d’adequació de la rasant del carrer, i tota la riba de pedra fins al mollet al moll d’en Velar.

Amb la mateixa maniobra, la promotora aconseguí dret de neteja i edificació per a una nova tirada de cases davant les ja construïdes al carrer de la mar. Les noves cases a primera línia provocaren nova indignació per l’apropiació d’espai públic en benefici d’individuals.

La resta de barraques de la part de la Capella fins a l’Avarador foren construïdes el decenni següent.

G Les quinze últimes barraques del cul del Riuetó foren les darreres a construir-se. Es construïren sota la promoció del primer president del Club Nàutic de PC, Joan Pou Ferrer, el 1942.

feta.

K A la Bassa Nova abans de la dècada dels cinquanta, al final del carrer Marina, hi havia la desembocadura d’un torrentet amb un varador i una barraca que era del senyor de can Esteve. Fou durant la dècada del 1950 quan es construí la tirada de barraques del carrer d’en Togores. L’empresa local Motores Andreu, propietari en aquella època de la ferreteria mes gran de Felanitx i la patent del motor per a llaüts Tereset, promocionà les barraques del carrer d’en Togores. Les construïren alternadament i sota demanda. La que tancà el torrentet presenta un sistema de drenatge d’aigües per evitar les inundacions al carrer que la barraca provocà.

50 barraques.

N El 1944 el senyor Porro, un home inquiet, fundador de la marca de motos Iresa, xofer, que muntà una bugaderia, promocionà dotze barraques al lloc anomenant ets Esdolços a la Ronda Miquel Massutí.

Posteriorment el senyor Ribot n’hi afegí dues més.

14 barraques.

O A la punta de la bateria trobem la barraca de s’Aviador. Aquest senyor de llinatge Estelrich, conegut també per tenir i navegar pel Port amb un veler Snail, entre el 1973 i el 76 construí un bell varador envoltat de tamarells i a l’altra banda de la carretera una sola barraca.

Es presenta aquesta graella que arreplega dades referides als elements constitutius propis d’aquestes construccions, així com del seu ús.

Costers de Sa capella 107 barraques.

I Les de sota l’inici de la costa dels Tamarells foren construïdes pel promotor Rafel Bennàssar, Polla.

Un senyor que tenia una merceria i que amb el seu sogre les construïren entre els anys 1957 i 1960. 8 barraques.

J El varador de ca Madò Noia estava a la cantonada entre els carrers Capità Barceló i mare de Déu. Aquest varador fou usat el 1922-23 com a base de la primera escola d’hidroavions civils que va funcionar a Espanya.

L’any 2012 es feu una placeta al lloc commemorant la 31

Sa Bassa Nova nombre 14 + 50+1 barrera manquen mal estat varador mal estat dragat escales manquen passamà manquen mollets manquen gíguera resten carretó resten vivers mal estat enderrocs abandó pèrdua ús tradicional

65 19 5 25 3 x x 11 15 4 4 24 50

Sa Capella+Babo nombre barrera manquen mal estat varador mal estat dragat escales manquen passamà manquen mollets manquen gíguera resten carretó resten vivers mal estat enderrocs abandó pèrdua ús tradicional

122 6 2 28 12 x x 8 31 4 0 28 48 Gíguera

Descripció dels elements del registrats: * Barraca o escar: caseta a vorera de mar de marès i formigó d’uns quatre metres d’ample per set de llarg amb coberta de volta per poder llançar, treure i varar una barca.

Les voltes són cobertes de terra i pedres coronades amb cantons que formen els seients del passeig. * Barrera: porta de fusta de pi amarat, formada de barres i travessers espaiats fixats amb frontisses laterals que impedeixen el pas però no veure a l’altra part.

De les 187 barreres n’hi ha 11 de porta plena, que no deixen veure-hi dins, 7 de les quals són de les cases de sota el carrer del mar. * Varador: rampa inclinada per on treure i varar les embarcacions. Alguns d’aquests disposen una canal, per sortejar l’escassa alçada de la barraca en posar-hi els parats.

15 barraques tenen l’entrada dragada.

H Destaquen la barraca de s’Esdolç per ésser dragada i tenir un doll d’aigua dolça. Riuetó n.37 Les dragades tenen una andana, sovint acabada en forma de proa.

L Destaquem l’andana de la barraca n.1 del carrer Togores. * Mollet: moll per atracar-hi embarcacions menors.

A la seva punta s’hi fixa una estaca o una anella. * Escales: sèrie de 9 o 10 esgraons. Es disposen cada dues barraques. Porten un passamà de fusta. * Gíguera: torn o ternal horitzontal a l’enfront de la barraca per hissar i amollar corda o cadena. Són fets i subjectes al fons de la barraca de diverses maneres.

Sovintegen els de maneta, dues rodes dentades, torn i politja. Però n’hi ha de molt senzills i fins i tot, n’hi ha tres que s’accionen verticalment.

32

* Carretó: vehicle planer i baixet de rodes de fusta plena que substitueix la treta amb parats.

Vivers: caixa quadrangular d’obra amb escletxes al nivell del mar per tenir-hi llagostes, sípies o altres animals vius.

N’hi ha de simples, dobles o quàdruples. En desús.

M Són a la tirada del carrer d’en Togores números 12, 8 i 6.

L’hotel del carrer Cristòfol Colom se n’abastia. * Enderrocs/abandó: s’assenyala el nombre de barraques en estat d’abandó i plenes de rocs entrats per la rissaga.

Pèrdua d’ús tradicional: s’assenyala el número de barraques a les quals no s’hi observa un ús nàutic, són buides, en estat d’abandó o amb embarcacions degradades.

Dintre d’elles hi comptem 18 llaüts i 3 llanxetes felanitxeres que s’hi podreixen, així com moltes embarcacions neumàtiques, 28 windsurf, 65 caiacs, 49 auxiliars, etc... molts en desús.

Com a reflexió i vist l’actual nombre d’iniciatives públiques per mantenir construccions com els molins del pla de Sant Jordi, les talaies medievals de vigia i escolta, edificis singulars, etc... que es duen a terme, demanam si mereix o no un tractament semblant aquest patrimoni, que conforma la façana de la ribera de Portocolom.

Fonts Orals: Bartomeu Estelrich, Macià Cerdà, Pedro Andreu Nicolau “Pascola”, Sebastià Obrador “ Cavea”.

Fonts escrites: Aguiló Cosme (1991) La toponímia de la costa de Felanitx.

Opinió

Resum del que va dir Albert Vilagrasa al ple de l’Ajuntament de Felanitx El passat dia 12 de març l’Associació de Veins de s’Horta estava convidada a intervenir al Ple de l’Ajunament i devant la impossibilitat de assistir-hi la Presidenta, el signant juntament amb Pablo Ramos prepararen unes paraules de les qual n’oferim un resum fet per propi intervinent.

Bon vespre, Volem agrair al consistori que hagin inclòs en el torn de precs i preguntes d’aquesta plenària la participació de l’Associació de veïns de S’Horta (AAVV) com a representants de la participació ciutadana, perquè creiem que és molt important que hi hagi un espai per opinar, exposar i fer suggeriments, i fer conèixer la realitat i les necessitats de cada lloc. La comunicació que es pot crear a partir d’aquests espais és una via més per col·laborar i fer arribar propostes.

Com a representants de l’AAVV hem vingut en Pablo Ramos i jo, Albert Vilagrasa, i disculpem l’absència de la presidenta de l’AAVV, na Maria Vidal, que no ha pogut venir per motius laborals.

L’AAVV va néixer el 2006, a partir d’un projecte de diferents veïns, i es va legalitzar el desembre del mateix any. El primer any hi va haver 230 socis, que s’han mantingut durant els primers 8 anys. Amb una trajectòria cultural i tradicional a la vida del poble, la nova junta directiva, que es va renovar l’any 2014, reprèn la feina que s’havia realitzat fins llavors, i intenta afegir-hi una presència més viva de les opinions i suggeriments dels sortarrins i sortarrines.

No ens volem allargar i explicar-vos les activitats en què l’AAVV col·labora perquè en són moltes i segur que les coneixeu i, a més, apareixen al programa de festes. Sí que us voldríem informar, però, dels objectius que ens plantegem i que hem volgut i volem dur a terme.

zar-ho tot, ja sigui per oferir unes activitats adequades, ja sigui per poder-les dur aquí, al consistori o comunicar-les al batle.

En aquest punt, creiem que hem de treballar-hi més, per trobar la manera de recollir l’opinió del veïnat de S’Horta i actuar en conseqüència. Per això, una de les tasques més ambicioses de l’AAVV és trobar les eines per arribar al veïnat. Hem de dir, però, que l’augment de socis ens fa creure que anem pel bon camí, en el sentit que hi ha una bona acollida de les propostes que hem ofert fins ara. No obstant això, sabem que hi hem de fer més feina. És difícil fer de portaveu dels prec i de les preguntes de la gent de S’Horta. És una responsabilitat molt gran.

Podem fer arribar suggeriments que aconseguim a través dels contactes que els membres de l’AAVV tenim amb la gent o amb altres associacions del poble, com ara que s’han fet millores de manteniment a l’escola, però que s’ha trobar un espai que serveixi de magatzem; que caldria un manteniment de camins rurals; que hi ha bona predisposició de l’Ajuntament de Felanitx per materialitzar les propostes de l’AAVV; que s’ha de trobar una solució per disminuir la velocitat dels turismes pel centre del poble i descongestionar-ne el trànsit; que s’ha de plantejar una zona d’aparcament accessible als comerços, que no sigui la plaça; que s’augmenti la freqüència de neteja dels carrers del poble; que es plantegi una vorera que uneixi S’Horta i Calonge... De totes maneres, a la reunió informativa que està prevista el 21 de març, a les 20h al centre cívic de S’Horta, segurament es podran recollir més opinions que farà la gent.

Per acabar, repetim que trobem molt interessant aquesta oportunitat de poder expressar i explicar la nostra situació i esperem que aquest sigui un primer pas per tenir més trobades en el futur entre l’Ajuntament i també entre diferents associacions. Per això, es podria demanar que es promogués una sessió o reunió entre les AAVV de Felanitx, per conèixer altres realitats, propostes, actuacions, per ajudar-nos a millorar i que la nostra feina sigui encara més profitosa.

a) promoure activitats culturals: des de xerrades, passejades... a actes gastronòmics b) promoure activitats de lleure infantil: festa del patge reial, festes infantils... c) promoure la participació dels sortarrins i sortarrines mitjançant l’AAVV en els actes, i que es vegi l’AAVV com un mitjà on la gent pugui participar i dirhi la seva.

I és en aquest darrer punt on voldríem fer èmfasi, perquè si som aquí avui, és perquè una de les tasques que tenim com a AAVV és recollir els suggeriments, les propostes, les crítiques, també, de la gent que viu a S’Horta per satisfer les necessitats del poble, i canalit33

El Velocípede Per Pep Estelrich

Joan Vadell Soler va néixer a Ca’n Gustí, ben prop de Ca’n Vadell o Son Vadell de Calonge, un dimecres dia 28 de gener de l’any 1866. Fill d’Aina Maria Soler Banús de Ses Aigos des castell, viuda de Miquel i casada, per recomanacions del capellà, en segones núpcies amb el qui fins a les hores havia estat cunyat, Joan Vadell Adrover de Calonge. La padrina havia tingut del primer matrimoni deu fills, dels que ja n’havien mort set als pocs mesos.

Per això en Joan deia que era alhora pubill i germà de dotze, si comptava na Maria, casada amb en Nadal Palmer a Son Reus.

Joan Vadell Soler era home instruït; tot i fer tota la vida de pagès, llegia i escrivia, i conservava gelós un petit arxiu familiar que no volia que ningú toqués: «No toqueu els manoscritos», repetia.

Va ser durant uns anys el batlle de Calonge. I va mantenir una postura enfrontada pel lloc d’edificació de la nova església amb el capellà, i parent llunyà (ja que compartien rebesavis), Mn. Toni Vadell Adrover. En Joan defensava que s’aprofités el solar on ja hi havia l›església vella. Mentre que el capella defensava fer el nou temple al Corral Cremat, situat a les afores del que en aquell moment era el centre, però mirau per on, també situat just davant la casa propietat del capellà, Ca don Toni.

En el moment dels fets, es podia considerar que el centre del nucli dispers de Calonge estava situat a l›església vella, mirau per on, ben prop de les cases d›en Joan. S’ha de dir que al voltant de l›església hi havia el casinos de Ca’n Peraire, amb el seu servei de barberia, i el de Ca’n Banyeta. A Ca’n Lau hi havia la botiga i alhora fusteria, que tenia damunt el sotil les posts de figuera preparades en previsió que l’amo en Joan Lau a qualsevol hora pogués fer un taüt a la mida del difunt. Mala senyal si a la matinada se sentien els cops del martell de l’amo en Joan clavant les tatxes per fer caixes.

Ben prop hi havia un nucli de cases agrupades, esquena per esquena, com una guarda d’ovelles assetjades pels llops, que acollia a diferents famílies de llinatge Vallbona, Vadell i Adrover, Les conegudes com a Ca’s Senyor i Ca’s Fidever eren dels Vallbona; Son Vadell dels del mateix llinatge Vadell, i els de Sa Bassa són Vadells que varen estar una temporada fent feina a sa Bassa de Felanitx (un lloc devora Son Mesquida), del que en varen dur el nom per poder destriar entre tants de noms i llinatges repetits; finalment, a Ca’n Blonquet hi habitaven Adrovers.

El lloc escollit pel capellà per bastir el temple nou, El Corral Cremat, estava situat al camí de Santanyí. Als afores fins aleshores del centre, a prop del molí d’en Blonquet. El lloc escollit, però quedava situat entremig, del nucli de Cas Senyor i del de Sa Talaiassa. Hi havia unes altres cases en formació d’autodefensa, esquena per esquena: Sa Talaiassa. Que estava habitat per Adrovers a Ca’n Verro i de Vadells a Ca’n Ganxo i a Ca’n Simon.

Posats una vegada en el context espai-temporal, vull posar per escrit una de les fetes o petites anècdotes que es transmeten de forma oral, i que segons cada cas, i de la memòria que en feim, queden o no dins les voreres de la història. Anem idò a espolsar i a treurer-ne una, del caixó del padrí Joan.

El padrí de ma mare solia contar que quan passava ocasionalment algun dels primers i escassos aeroplans sorollosos de principis del segle passat, la gent deia admirada: «Mirau, allà hi van homes que volen».

34

Tot seguit solia recordar que de jove estava admirat del que progressava la humanitat, que si motors de vapor, llum elèctrica, telègraf, etc. Tot tenia alguna cosa de bruixeria, d’una casta de màgia que segur que devia tenir alguna cosa de pecaminós.

Recordava que, de jove, alguna vegada pensava en el progrés de la ciència i de la tècnica, i ho resumia amb les paraules següents: «Arribarà el dia que els homes volaran».

Després explicava un fet extraordinari que havia succeït, un dia llunyà, pels camins, que no carrers, de Calonge.

Pel redol es va escampar la nova que havia de passar un home que anava amb rodes i que, sense posar els peus a terra, d’assegut, era capaç de fer més via que un home a la carrera. El veïnats assabentats varen anar fent aplecs el dia assenyalat i es concentraren a l’ombra dels garrovers que hi havia a les vores del camí, passada ja la costa de Sa Conca.

Els primers en donar l’avís varen ser uns al·lots, que venien a la carrera tot esverats i cridant: «Ja ve, ja ve es velocipio». Tot i que per pujar la costa, l’home anava a peu, empenyent l’artefacte.

Conscient de l’expectació que provocava, l’home, que anava vestit un pèl com un ciutadà, amb capell de copa i una capa perdigonada d’esquitxos de fang, va posar-se les cames dels calçons dins els calcetins i, donant fua al velocípede, va llençars’hi al damunt, quedant assegut damunt d’una gran roda a la que seguia una de petita al darrera, mentre feia rodar amb els peus unes palanques que mantenien en rotació la roda. Tothom es feia creus de com podia ser, alguns s’agenollaren reverencials, com quan passava el senyor de s’Horta. Quina devia ser la ciència màgica que feia que el conjunt es mantingues en equilibri i no tombàs de costat? L’home, amb un gest temerari, va amollar per un moment una mà de les manilles que comandaven la direcció de la maquina i es va treure el capell de copa que duia molt ben ajustat. Va ser aleshores quan el varen reconèixer i tots es varen alegrar complaguts. Aquell home sobre rodes era un veïnat de Calonge que ensenyava lletra a Santanyí, i al qui li havien deixat aquell estrambòtic artefacte a prova, per facilitar-li el camí, ja que no tenia gaire bona mà per les bísties, perquè tot i tenir dues someres, sempre feia tard. I la vessa que consentia a les someres no la tolerava dins l’aula; si es posava seriós, posava ordre dins l’aula, repartint estirades orelles i clatellades o fent servir un verdanc de magraner, cosa per altra banda encabida en les normes i hàbits de l’època, i que avui ens poden semblar un pèl salvatges.

A pesar d’aquestes rauxes, era una persona molt coneguda i apreciada per tots. Les seves grenyes despentinades i abundants, així com la barba juvenil que lluïa, amagaven la seva edat, que passava dels cinquanta. Participava també en els ritual religiosos, acompanyant amb la seva veu greu les llatinades dels càntics i les salmòdies rituals. Estimava sobre tot amb passió el redol i als paisans. Era molt bona gent, però un pèl caparrut, com un porcell de llet. Quan li entrava una idea dins la cervellera, no hi havia paret ni murada que el desviés un mil·límetre.

Això és el que recordava el padrí de ma mare: la primera bicicleta que va arribar a Calonge; esdeveniment que li venia a la memòria quan alguna vegada amb gran escàndol sonor passava algun aeroplà. Llavors li sentien al padrí dir per si mateix: «Deien que els homes arribarien a volar? Idò jo ja ho he vist».

Club de Lectura

Tertúlies poètiques PerJoan Pons Bover La programació d’aquest curs del Club de Lectura de Poesia de la Casa Museu Blai Bonet és ben plena de poetes propers i d’una altíssima qualitat literària. El criteri principal a l’hora de fer la tria de poemaris fou el de tenir la possibilitat de convidar els autors a les tertúlies, ja que pensam que la seva presència és altament estimulant i il•luminadora per als lectors, tenint en compte el component enigmàtic, misteriós i a voltes irracional de l’art de crear versos. No ho podem negar: sovint, llegir poesia ens fa por, o mandra, o ens crea una certa inseguretat. ¿Ho entendré? ¿Ho sabré apreciar? Són preguntes que planegen sobre nosaltres a l’hora d’afrontar la lectura d’un poemari. I el que pretenem des del Club de Lectura és precisament conjurar aquests temors, apropar la poesia als que no en llegeixen normalment, i oferir un espai per compartir sensacions i opinions als lectors habituals.

En aquest sentit hem celebrat ja tres tertúlies durant el curs 2017/18. Iniciàrem l’itinerari el passat 4 d’octubre amb el poeta de Campos Joan Perelló i la seva antologia “Abecedari de crepuscles”. Ed. Ensiola, 2017. Ens reunírem una quinzena de lectors al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet, per comentar aquesta obra en la qual l’autor campaner hi ha seleccionat acuradament poemes de gairebé totes les seves obres anteriors, i ens ha oferit una excel•lent mostra de la seva manera d’obrar el vers, de construir poemes íntims d’una gran força, amb unes imatges corprenedores. Ho diu D. Sam Abrams al pròleg de forma molt encertada: “Perelló és un poeta intel•ligent i sensible, i sap perfectament que abans que cap altra cosa, una antologia és un llibre, un llibre que s’ha de poder llegir independent de l’obra general d’on ha sortit”. No cal dir que la presència del propi autor a la tertúlia ens va enriquir i va omplir d’anècdotes una vetlada excepcional.

El mes de desembre ens sumàrem a la presentació a Santanyí del poemari “Esquenes vinclades”, Ed. 1984, del poeta calongí i col•laborador d’aquesta revista Pau Vadell. S’ha de destacar que amb aquesta obra l’autor aconseguí el prestigiós Premi de Poesia Jocs Florals de

El poeta Bernat Nadal, protagonista de la tertúlia de dia 9 de maig amb la seva obra “La carn que cruix”. Ed. Moll 2008.

Barcelona 2017. Amb ell, amb en Pau, realitzàrem una tertúlia sobre els seus poemes carnals i salvatges, i alhora treballats fins a pulir el més mínim detall. L’autor es va mostrar i es va amagar en una conversa plena de preguntes i opinions dels lectors, que ens va permetre desvelar alguns dels significats més ocults de l’obra, o intentar-ho, si més no. En el seu darrer poemari, Vadell aprofundeix en els temes habituals: el cos, la violència, la crítica social. I ho fa amb la força i la passió de sempre.

O com diu Lucia Pietrelli: “El poeta lluita contra el dring de les dents i contra la fredor que fa tota llibertat quan es viu damunt d’un cos nu”.

La tercera tertúlia, celebrada el passat 21 de febrer, va ser ben especial, ja que realitzàrem un talller de creació poètica amb Francesc Casasnovas, poeta i professor jubilat de Literatura Catalana. Foren nombrosos els assistents que es llançaren a la creació d’un micropoema a partir dels exemples literaris de Casasnovas i de les seves il•luminadores explicacions.

Per acabar aquest breu article, us volem convidar a la quarta i darrera tertúlia poètica d’aquest curs literari, que celebrarem el proper 9 de maig a les 20.00 h al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet (Àtic de la Casa de Cultura de Santanyí). Comptarem amb la presència del poeta de Manacor Bernat Nadal, i amb ell comentarem el poemari “La carn que cruix”. Ed. Moll 2008, que obtingué el Premi Mallorca de Poesia d’aquell mateix any. Teniu a la vostra disposició exemplars en servei de préstec a la Biblioteca de Santanyí, on també us podran informar sobre les properes tertúlies del Club.

Salut i literatura.

35

La mort amb prebes torrats Per Jaume Vallbona

Després que en Miquel Adrover Barceló, un dels dissenyadors de roba més innovadors de segle XXI, anunciàs la seva mort com a tal, aquest ha presentat a Santanyí una exposició amb la qual ell mateix es recicla -i ressuscita- com a creador, ara amb una mostra de 33 escenes que conjuguen sentiments i emocions compostes com natures mortes i oferides a l’espectador a través de la fotografia.

La presentació de l’exposició va ser el darrer dissabte de març, dissabte de Pasqua, al número 16 de la Placeta de la Canal de la vila de Santanyí. Al convit d’en Miquel hi acudiren el amics de tota la vida -que en aquesta ocasió no es veien obligats a anar a Nova York-, parents, artistes, autoritats i també mitjans de comunicació, no només locals i nacionals sinó també alemanys, britànics i americans.

Una gran festa. Una esdeveniment excepcional a un lloc com Santanyí, gens aliè a inauguracions d’exposicions, a presentacions de llibres o a concerts de tot tipus de música.

Hi havia el factor sorpresa que el feia diferent; ningú no sabia ben bé que s’hi amagava darrere el títol de “La mort amb prebes torrats” que anunciava la invitació.

En entrar a la casa de la Placeta de la Canal reconvertida en sala d’exposicions, els ulls se’n van tot d’una a les imatges i als colors que pengen de les parets. Aquestes duen a la ment de molts arribats i dels avesats a les arts plàstiques els artistes del renaixement, -Botticelli! exclamà unPintures? Fotografia? En acostar-se a cada peça en actitud inquisitiva sobre la tècnica usada aviat un se’n tem que no es tracta d’olis ni aquarel·les, són 36

composicions plenes d’inquietud, commoció, impressions diverses captades amb càmera fotogràfica. El assistents foren captivats de cop per cada una de les imatges que en Miquel mostrava, i ell, mentre, atenia satisfet amics i mitjans. En Miquel havia convidat l’escultor Tristan Favre a participar-hi amb les seves ceràmiques en formes de cares que contenien flors del mateix jardí d’en Miquel.

No es pot dir que s’hagi sorprès en majúscules a tothom, perquè molts tenien clar que, fes el que fes en Miquel, seria sorprenent. Seguim trobant en Miquel creatiu, amb un altre llenguatge. Ara no és la música, que en el seu moment ho va ser; no són els vestits, segona pell dels humans; ara és la imatge bidimensional que ens permet veure

Fotografiant-se amb amics de tota la vida (Foto Diario de Mallorca)

narracions copsades en un instant després d’un meditat estudi de formes i colors; un sistema tradicional per una part però amb la sempre innovadora imaginació i creativitat d’en Miquel.

Cada composició és una finestra a la seva manera de veure el món: la cobdícia destructiva del capitalisme, la deshumanització, l’apocalipsi que vivim, i també una reivindicació de la bellesa i que estam esborrant del planeta, la vida que estam exterminant: animal i vegetal, la diversitat i l’amor vers aquests. Les fonts són, sobretot, la premsa internacional farcida diàriament de tragèdies de tota casta causades per l’avarícia humana.

Veim que en Miquel no ha canviat d’actitud davant la injustícia, el seu esperit solidari sempre al costat dels fotuts, manifestat en els seus actes al llarg de la seva vida. Aquest fet fou el principal motiu que feu que aquesta publicació li concedís l’Estrella Mostrejada 2009. Es reivindica com a combatent actiu amb noves armes, sempre creadores i mai destructives, quan alguns li han cantat rèquiems. Celebram l’arribada del nou Miquel Ganxo.

La Casa era plena de gent que gaudia de l’obra d’en Miquel i de trobar-se en aquest lloc. (Foto Diario de Mallorca)

I mentre, entre la sorpresa i l’alegria per les originals creacions del nou Miquel, molts dels assistents també comptaren amb la satisfacció de retrobar vells amics que en Miquel havia reunit en aquesta casa santanyinera. Sens dubte va ser important la presència dels mitjans de comunicació internacionals, però especialment important, i així ho va manifestar ell mateix, va esser veure com els vells amics del poble –alguns d’ells entusiastes seguidors d’en Miquel des de l’adol·lescència-, els companys del Col·legi Bisbe Verger i els parents que acudiren a la invitació. Cal recordar que fa més de trenta anys que en Miquel deixà Calonge per anar a córrer món fins que va fer de Nova York casa seva. Llavors va tornar a Mallorca i fa uns anys que torna viure al poble que va veure néixer.

El calongí explica que capta i conserva les imatges amb una càmera fotogràfica senzilla, de les més barates del mercat, i afegeix no considerar-se fotògraf . Treballa la composició del tema a ca seva, una de les cases de l’antic nucli de sa Talaiassa, tant a fora com dins una aljub, utilitzant materials que té a mà: plàstics, maniquins, robes i objectes diversos i llum natural. Un gran contrast davant els requeriments que li suposava abans cada passarel·la, la quantitat de gent, la diversitat de materials, el temps i els doblers .

L’exposició havia de romandre oberta des del dia següent, 1 d’abril, Pasqua -festa de resurrecció- fins a quinze dies, però per mor de l’èxit obtingut, la clausura s’ajornà dues setmanes més: tot el més d’abril. Un roi seguit de gent encuriosida que entrava a l’antiga casa de la vila i que sortia sorpresa i admirada del que havien vist, i més si havien tengut la sort de ser acompanyats per les explicacions del seu creador.

Per parlar del Miquel actual, però també del passat i del futur, demanam a en Miquel cita per fer-li una entrevista i al pròxim número de DiC sabrem tot el que ens vol contar.

Call it a Balance in the Unbalance El divendres 6 d’abril al Teatre Principal, on el mateix Miquel havia vist les primers pel·lícules en pantalla gegant, s’hi va poder veure un documental sobre en Miquel mateix: Call it a Balance in the Unbalance, de Regine Lettner. En Miquel va presentar la pel·lícula i també explicà algunes anècdotes de la seves aventures i desventures a diversos llocs del món.

Estaria bé que les nostres televisions l’oferissin al gran públic, subtitulada o doblada. Al nostre país hi ha molts personatges extraordinaris i, sense dubte, en Miquel n’és un d’ells.

37

Terres de Marina

La Bateria de s’Horta (VII). El Polvorí.

Per Francesc Antich Adrover El projecte inicial de la bateria, que com heu anat veient en anteriors treballs, es va fer de pressa i corrent. Ja hi havia obres fetes quan és redactà, però no és tenia massa clar com continuarien ampliant les dependències necessàries que s’haurien de fer amb el pas del temps. Per veure la manca de planificació que hi hagué, com ja hem repetit en altres col·laboracions, fins i tot els canons es col·locaren, i ja havien disparat abans de tenir la cessió dels terrenys.

Al punt 13è del projecte de 1937 realitzat pel capità de enginyers Joaquin de la Torre le Bourg podem veure que s’havia pensat que, en cas d’ampliació de la bateria i construcció d’un polvorí, aquest estaria ubicat al túnel o mina previst. Posteriorment, devers l’any 1946, es prenia la decisió de construir el túnel, però en lloc del projectat polvorí, es feu l’actual túnel que s’utilitzà com a sala de direcció de tir i com a sala de motors per dotar d’electricitat les instal·lacions.

Com acabam de dir, el túnel era diferent del projectat inicialment que s’havia de comunicar amb els dos que es construïren per unir els quatre canons existents de dos en dos. …

13.- Ampliación.

Esta batería cuya organización se ha reducido al mínimo, puede ampliarse mediante dos galerías que partiendo de las actuales de comunicación entre repuestos, vayan al taller de reconado y demás dependencias que están marcadas de puntos en la fig9. 2ª. La entrada se haría directamente desde la pista de acceso y siempre a retaguardia de la costa, mediante una galería de mina, conservándose horizontal todo el conjunto de pisos de las obras efectuadas y las proyectadas, con el arranque desde la pista..

…

A mesura que el temps transcorria, de tant en tant es prenien noves decisions que trastocaven el pla previst i, descartada la possibilitat de construir el polvorí prop del túnel en previsió d’una gran explosió que destruís tota la bateria, és va decidir comprar un terreny proper a la corba on avui hi ha enderrocs2.

Segurament el tema dels polvorins devien ser una problemàtica comú a bona part de les bateries, doncs segons després del document que vos oferim a continuació el dia 26 de juny de 1950 s’habilitava una partida global de dues-centes vuitanta-sis mil cent pessetes per invertir en obres de defensa, de les quals les bateries que se relacionen al document que segueix n’hi destinarien un total de noranta vuit mil i, en concret, vuit mil nou-centes nou a la de s’Horta.

Comandancia de Fortificaciones y Obras de Baleares Presupuesto para la construcción de una caseta para artificios en la batería E-14 _________ Memoria Instrucciones recibidas 38

Pressupost molt detallat de la construcció del Polvorí de la bateria de s’Horta ajustat a la quantitat que prèviament proposen les autoritats militars.

Comandancia de Fortificaciones y Obras de Baleares.- Negociado.- Mando.Núm. 1554.- “El Sr. Jefe de los Servicios de Ingenieros de Baleares, en escrito T.P. 932. fecha 23 del actual, me dice lo siguiente:Disponga V.S. con cargo a las 286.100,00 pesetas concedidas en el año actual para “Intensificación de polvorines” se proceda por la Comandancia de Fortificaciones i Obras de Baleares, a la redacción de un presupuesto para la construcción de casetas para artificios en las Baterías de Costa: E-50, E-53, E-3, E-14, E-11, E-54, E-1, E-12, E-10, E-4, E-8, por el citado orden de urgencia, por el importe de 98.000,00 pesetas.- Por lo que traslado a V.S. para su conocimiento y cumplimiento”.- Lo que tengo el honor de trasladar a V.S. para que se sirva redactar el presupuesto correspondiente para la batería E-14, por el importe de 8.909,00 pesetas.Dios guarde a V.S. muchos años.- Palma, 26 de Mayo de 1950.- El Tte. Coronel Ingeniero Comandante Accidental.- Miguel Cerdà.

Rubricado”.- Al pié: Sr. Coronel de Ingenieros Don Luis Zaforteza Villalonga”.

Descripción de la obra.- Se trata de una caseta de doble pared, cuyos detalles pueden verse en las figs. 1 y 2 del plano que acompaña.

Tiene 2,00 ms, de ancho por 3,00 de largo y 2,20 de altura útil.

Chimenea de ventilación, ventanas contrapuertas en las paredes y piso de

madera también con sus correspondientes entradas y salidas de aire.

La construcción se ha proyectado de acuerdo con el presupuesto disponible.

Se ha redactado con arreglo a los precios que rigen en esta Comandancia.

Duración.- Unos 60 días de trabajo, Palma, 26 de junio de 1950 El Coronel de Ingenieros Firmado Luis Zaforteza Palma 4 de julio de 1950 Examinado Rl Coronel Ingº. Comandante Signatura ilegible Aprobado en expediente autorizado por el Excmo. Sr. Director General en 1 de septiembre de 1950. El Director Gral. De Fortificaciones y Obras P.A. El Coronel Jefe de la Sección Firma ilegible

Per la descripció de l’obra sabem que es tractava d’una caseta de tres metres de llargària per dos d’amplada i de dos amb vint d’alçada amb doble paret i tot un seguit de millores encaminades a salvaguardar la pólvora i altres explosius que havia d’albergar.

Era temps de forta inflació i, per tant, pèrdua de valor adquisitiu i, per aquesta causa, una ràpida pujada dels preus dels jornals, s’hagué d’habilitar una partida extraordinària per pagar la pujada d’un vint-i-cinc per cent dels salaris dels treballadors i d’alguns imposts nous.

Afegitó al pressupost degut a la forta inflació i per tant pujada dels jornals.

Notes Finals

1 Podeu veure els croquis del primer túnel projectat i les construït a Dies i coses núm. 182, “La bateria de s’Horta V: La direcció de tir Sa mina”, pàg.

34.

2 Per més informació podeu consultar el croquis a Dies i coses núm. 181, “La bateria de s’Horta IV: Els propietaris de les Terres”, pàg. 39.

39

Petites altures

32. Fent una volta per la Mola de Felanitx.

Per Jaume Maimó i la col·laboració d’en Xabec Duració: Unes tres hores fent aturades i sense frissar (uns tres o quatre quilòmetres).

Hem de tenir en compte: Es tracta d’una sortida per fer amb família on hi podem dur els nins, això si s’ha d’anar amb molta cura doncs hi ha quantitat d’indrets on han tret marès i es fàcil caure dins fondals perillosos.

Desnivell acumulat: El es poc important, segurament un centenar de metres. Seguirem per itineraris poc marcats i sols pujarem des de el pla que hi ha vora la residencia de la Tercera Edat damunt el Penyal que s’alça vora l’edifici de l’antiga Cooperativa i davallarem altra volta on deixarem els cotxes.

Itinerari: Deixarem el cotxe prop del poliesportiu Guillem Timoner just en haver passat la residència de persones majors prop abans de començar la pujada on el camí és ample i permet aparcar.

Seguirem pel camí que de sobte començà a enfilarse poc a poc i sense deixar-lo en trobar una camada a l’esquerra, poc perceptible, però tancada amb una cadena per evitar el pas de ciclistes. Passarem amb facilitat ala cadena i seguirem el caminoi que en manco d’un centenar de metres ens dura a una antiga pedrera d’on s’extreia marès.

A La pedrera, que es troba una mica a l’esquerra del caminoi, hi ferem la primera aturada on hi ha el primer dels indrets on s’ha extret mares. Podrem veure que

els punts d’extracció es ramifica en diverses branques a manera de túnels alguns dels quals tenen entrades de llum des de la part superior que donen lloc a colors molt diversos formant un vertader espectacle de llums i ombres.

Tornarem on deixarem el caminoi i una centenar de metres més amunt agafarem el tirany de la dreta.

Transitant per la part superior del terreny, per dins la garriga, s’ha d’anar en molta de cura, doncs a onsevulla mig amagats dins la vegetació hi ha els forats dels túnels d’extracció que formen perillosos fondals que de caurehi ens podríem fer bastant de mal.

Sense desviar-se massa, una micona a la dreta, seguirem sempre cap amunt triant els caminois més trescats i prop d’un pi més gros i una mica aïllat posant molta d’atenció podrem veure el coll d’un pou o cisterna amb aigua. Aquest és un altre indret on caminerem vigilants als forats i fondals que aboquen dins antigues pedreres doncs son quasi imperceptibles.

Una mica més amunt de pou quasi a d’alt hi ha un petit tirany que baixa a una pedrera que hi baixam per uns escalons dins la qual hi ha una part tancada amb una rejilla .

Aproximació a l’itinerari, una mica imprecis que seguirem fent la Volta al macis de la Mola de Felanitx

40

Prop veurem una casa quasi en runes aïllada dins la garriga que ens confirmarà que seguim l’itinerari mes o menys correcte.

Ja som pràcticament a d’alt de la Mola i arribarem al penyassegat que s’alça darrera les instal•lacions de l’antic Celler “Es Sindicat de Felanitx”, actualment en estat de semiruïna i esperem que aviat serà públic per convertirse en centre internacional d’arts plástiques bajo l’auspici de la figura del pintor de Felanitx Miquel Barceló.

Ara ja d’alt podrem observar una panoràmica fabulosa de la Ciutat de Felanitx.

A la planura de d’alt de la Mola seguirem paral•lels i a poca distància del penyal per un caminoi ben marcat fins que comença la baixada, ja a la part del poliesportiu.

Fins ara hem caminat sense dificultat, però per la baixada haurem d’anar una mica en compte de no

Un dels forats o timbes de les canteres de marés de bronze, hi havia uns dels nuclis de població de la contrada com així ho demostra l’existència de coves d’enterrament.

Segons hem pogut recollir verbalment de gent felanitxera el subsòl dels paratge de la Mola conte una tipologia de marès molt especial el qual en contacte amb l’aire exterior en lloc de minva la seva duresa l’augmenta i per això era utilitzat per a la construcció.

D’aquí l’existència de les petites, però abundoses pedreres a la Mola a Felanitx.

travelar o posar els peus malament doncs hi ha perill d’alguna petita lesió. És en aquesta baixada on podrem descobrir una cova d’enterrament que fou utilitzada perl habitants de Felanitx a l’època del bronze.

Uns metres més enllà veurem una altra cantera amb un túnel profund on podrem veure un tall de molta altura d’on es va treure molt de marès, cantera important pel gruix de l’explotació Ja a baix no ens acostarem massa a la residència i si agafam in tirany que transcorr prop d’un alzinar podrem passar prop d’una casa que està a la dreta i a l’altra part mig tapada per ullastres s’hi troba una antiga cantera de marès que degué ser una de les més grosses i al fons del clot encara es poden veure restes de botes del que degué ser una bodega familiar.

Si hem encertat en el camí correcte seguirem fins a l’entreforc que ens connectarà prop de l’indret on hi havia la cadena que traspassarem per introduir-nos en el caminoi que ens dugué a la primera cantera.

Història i natura En el Puig de la mola de Felanitx, durant la edat

Algunes recomanacions Com hem dit és una sortida molt adient per fer amb la família i nins, però s’ha de tenir molta cura en dur calçat adequat, preferiblement amb reforços pels turmells.

Qualsevol moment de l’any és bo per fer-la, però si la fem a la primavera podrem gaudir de les flors de les porrasses, els albons molt abundosos a la zona i la vegetació estarà en tota la seva plenitud.

Entrada d’una cova d’enterrament de l’edat del Bronze a la Mola al tombant de la part del poliesportiu 41

Estrella Mostrejada 2018 Per Joan Marines Es poble de Santanyí de cap a peus ha canviat, res queda d’aquell llegat i es pobles de veïnat li havien aplicat de poca aigua i gens de vi.

Ja no es parla de missatges, a penes queden mariners, avui el que abunda més són residències d’estrangers enamorats del paisatges bressol de grans personatges orgullosos dels llinatges i els alies de santanyiners.

Ho diré així com sona, personatges d’ara i abans, tots plens d’idees i plans, avui destaca entre tants en Toni Mestre i Vallbona.

No l’heu vist per capitals ni tampoc s’ha doctorat ell a cap universitat, però és un superdotat i mos ho ha demostrat veient lo que es destacat dins el món dels menestrals.

Si posau fill a l’agulla, aviat podreu comprovar ses virgueries que fa posant el ferro a forjar amb tenalles, mall i encrua.

Ens podrem girar cap a ell quan el mos trobam davant contemplant lo important.

Urgeix estar informant als que l’estaven ignorant d’on mos surt i qui és ell.

El primer que s’ha de dir són les seves idees i plans i sa lluita sense descans per recuperar costums d’abans del seu estimat Santanyí.

Després d’una jornada dura, que és per estar esgotat, sempre tremps li ha quedat amb la curolla que ha agafat, ja que sempre està implicat 42

amb la fauna i la natura.

Però amb el que més destaca es en tornar rememorar grans costums que varen deixar sa fervor que solia dar sa setmana Santa escoltar es renou de sa matraca.

Que és un superdotat ens ho demostra en Toni, sap a on se colga el dimoni, cap detall li ha escapat, dona fe els que ha aportat recuperant l’antic poblat talaiòtic que li ha dat llum per avui esser admirat conservant el patrimoni.

Emperò ningú s’explica, d’ell que es tot humilitat, el gran vol que a agafat i, a més, haver lograt d’altra gent estar acompanyat en tot el que ell es fica.

Igual si fos una fura en tot el veureu ficat; en la prehistòria està, en lo camperol i urbà, en tot el que pugui aportar ell, gran amant de cultura.

En Toni pens que no cal dir que sembla una fera, ja que uns quans anys enrere funda a la vila santanyinera una fundació cultural un gran grup no se el total i el seu nom LAUSA era.

Sempre ha estat implicat dins el món dels ocells amb el que es publica d’ells.

Sempre ha col·laborat parlant del seu hàbitat, també ens ha explicat quan els arbres de ciutat hi dormen els estornells.

Sap com es mou un falcó i com canta sa cadernera, les aus de la primavera també les de sa tardor.

Ha seguit i ha viscut on aniva cada ocell: el busqueret dins un revell, dins una soca es puput.

Ell no té res d’orgullós, un home tot humilitat, mai per mai ha rebutjat les dades de la universitat, però on més s’ha enfitat és en el que li han aportat les xerrades amb gent major.

Però si fem un recull el que ha aportat i aportarà, me pens que està ben clar el caramull tan gros serà que es impossible arribar mai a n’es cap curucull.

Està mostrant el que val per allà on passa en Toni, ses obres són testimoni pel seu amor pel patrimoni i, sobretot, el local.

S’ha apuntat molts de punts a onsevulla ell va, el seu lema és i serà informar-se i estudiar i de pas recuperar per tot antigues costums.

Conrors penyalars i cales tant li és bosc o conró, amb el seu gran companyó que és en Cosme Aguiló ha tengut el gran honor de recuperar el cant de sales.

A on més s’ha implicat, i el seu nom hi figura, és la defensa de la natura i a un atles que s’ha publicat.

En Toni és un d’aquells que en tots els temes s’implica de l’a a la zeta ens explica el que es el món dels ocells.

Ell viu des del més endins el món de la ornitologia; viu i està be al dia de cada niu i també cria siguin de terra o marins.

Amb les meves humils gloses jo m’he volgut afegir i de pas també aplaudir de l’encert que va tenir del trofeu anual dar-li la revista Dies i coses.

Es ben cert, també ben net, la tenia ben guanyada la bella Estrella Mostrejada que li va ser entregada amb motiu de la diada al seu Santanyí es Vinyet.

Per Santanyí és un honor, ho dic fort així com sona, en Toni Mestre Vallbona, que amb entrega i suor ha donat la gran lliçó que el més guapo i millor és escoltar la gent major; de part meva, enhorabona.

Per força un perd els papers, això jo ho tenc ben clar, el llistó massa alt està.

Toni ets digne d’admirar amb el teu treball i obrar ets l’orgull dels santanyiners, Tothom aplaudeix en Toni amb el que ha fet fa i farà; a totes les parts a on va sols pensa amb col·laborar i protegir el patrimoni.

Per força he d’aplaudir que s’aprofiti sa diada, perquè sia premiada una persona implicada molt sovint de la contrada que defensi lo d’aquí lo nostro, lo mallorquí amb aquest tresor diví que es s’Estrella Mostrejada.

En Toni és un gran artista, ningú ho podrà discutir, a on va l’han d’aplaudir; sent orgull del seu Santanyí i el Majoral pot presumir el trofeu anual donar-li que va acabar de sortir a la portada de la revista.

Jo sé que tu mai te planys, lo que has fet és d’aplaudir, ets un orgull per Santanyí, de tu poden presumir sol me queda afegir que et vegem seguir així en salut i per molts d’anys.

www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

43

El portelló està obert Per Miquel pons I tornem-hi amb els papers, és com una mar, la mar de papers testimoniables per publicacions, per fotografies d’amics. M’és difícil arribar a una tenassa, la tenassa definitiva de la vida, una vegada arribada la data de l’1 de febrer de 1928. Però avui, que és fresc, les pàgines de la revista Oriflama, VI-1970, m’han acostat a Pere Quart – Joan Oliver, en realitat – pel que fa al lloc de treball d’un poeta jove que nasqué el segle passat.

L’entrevistador, Antoni Bartomeus escriu: “El seu estudi és d’una austeritat totals però no del tot freda. Llibres i fulletons i papers s’amunteguen per tot arreu, i penso que deu ser de tot això que la saleta treu el seu caliu”.

Amb totes les diferències, que són clares, resta quelcom de similar amb l’espai on treball, curull de tot el que estim tant, per la seva companyonia en la meva vida.

Enteneu, vull que entengueu que som un lector de Pere Quart, del poeta Pere Quart, tan ple de veritats.

Sols el record del lloc de treball en certa manera és comparable i res més, i que romangui ben clar.

Els papers tenen la seva funció, la de companys que es repeteix cada vegada que compareixen i es desperten els sentits, les ganes d’aprofitar la seva presència amb l’actitud de ser com l’anell al dit en aquell moment: és llavors que s’obri el portelló. Mirau per on, avui que és fresc la trobada d’un Santanyí, groc el paper, deute temporal, m’ha reviscolat una conversa amb Bernat Vidal i Tomàs, motivada per la gravetat de don Paco Bernareggi, traslladat a l’hospital, veí de l’església compendi de devocions, des de la naixença contemplativa del betlem, arribat del convent franciscà de Jesús extramurs, a la Sang, “víctima escollida” en vida i en imatge llastimada. No trigà Bernat, jo l’acompanyava a traslladar-se a Palma i contemplar el gran centenari ficus de la Misericòrdia, pujar la costeta de les processons, arribar a la plaça i entrar a la cel·la on el pintor defallia.

Un renclí de cabells blancs damunt el front, els ulls tancats, el respirar lent, pesat, visibles les camèlies, color de rosa, portades de Valldemossa per Josep Coll Bardolet.

Quan, a cau d’orella, Bernadet comunicà a l’amic de sempre: - Don Paco, Miquel ha escrit un article, bell article: Azorín y Bernareggi en un mismo cuadro.

- Ya lo veremos, ya lo veremos... va dir don Paco.

44

I don Paco ja no va veure el meu article, que havia estat publicat en el Santanyí 14-març-1959, editat en els tallers de Ramon Llull, de Felanitx, on jo repassava les galerades de la publicació santanyinera, un número rere l’altre i que ara quan les flors de la Setmana Santa, frassèlies, lliris blancs, anemones, clívies, lliris d’aigua, i els ramells camperols, oberts a la llum del sol m’animen a obrir el portelló de la porta que em comunica, anímica i humanament, amb en Bernat Vidal i Tomàs, aquest 2018, any del seu centenari (1918-2018) que havia estat contrari a la dita “Els Llaneres no moren joves”.

Som ben conscient de la significació d’obrir el portelló, de la porta imaginària d’una vivència personal autentificada per la traducció a la nostra benvolguda llengua del meu articlet, ara recuperat. I si la sensibilíssima aquarel·la fou el regal de noces del pintor Francisco Bernareggi a Bernat i a Catalina, avui, les meves paraules són portadores del missatge: l’amistat fraterna perdurable més enllà de la vida.

A la publicació “Santanyí” es troba l’article: AZORÍN y BERNAREGGI en un mismo cuadro. Vull fer avinent que fou redactat en castellà per evitar una nova renyada del senyor Soriano, representant del Govern aleshores.

Avui, oferesc la versió en la nostra parla, tan estimada i valorada, com la llengua de la ja llunyana primera redacció.

Avui, a Santanyí, a casa de l’amic Bernat, he passat hores i hores i he assimilat moltes referències a la Història, a l’Art, a la Literatura, i a la vegada també he contemplat una pintura. Assegut a una butaca del menjador vaig mirar i divagar sobre aquella pintura – pur Azorín,- que un altre amic, l’argentí Bernareggi, pintà els anys d’amor a Biniaraix. És la rectoria de Fornalutx? És una rectoria de muntanya, l’interior d’una rectoria emblanquinada, netíssima, callada, amb sol per les parets. Penjat a una estaca un para-sol,

color de vi, vell de temps. És el para-sol d’un vell rector, emprat en els viàtics o en el combregar dels malalts?

Un arc lluminós i en la pedra clau un ganxo de ferro, com un interrogant.

L’arc separa els dos aiguavessos. Sobre el ..... dos cossiols de frassèlies i un cossiol de ciclàmens, - el poeta empra clemens, com diuen en el poble - . Es combinen els colors groc i el rosat, familiars de la casa santa del Dijous Sant, companyons dels violers i brulls de la fosca. El rebost a la dreta il·luminat per l’estrella mostrejada i olorós de codonys.

Al fons una escala amb bandolat de fusta, on ens acompanyarà? Per una finestra arriba una llum forta que juga damunt les parets, tenyint-les de mil colors propis de la caragolera i de les flors del camp.

Francisco Bernareggi ha trobat els mil matisos del sol a la calç.

La visió de la rectoria, o vicaria, és de pau pròpia d’un llogaret en silenci i herba de la roca ombrívola. Imagín el rector, o el vicari, d’edat madura , encara en balindranys. Si és vicari format a Roma o lector de Bernanos, testimoni de la guerra 36-39, o lector de Julien Green.

La pintura en el mateix lloc, inamovible el meu esguard contemplatiu, encativat, corprès i permanent i intocable Francisco Bernareggi, viu i present en mi de bona hora i en són testimoni el temps d’ahir com el d’avui, el retorn a la rectoria, anònima, a la blanca cambreta de la Sang, a les roses portades a la tomba de Gènova (Mallorca), després de l’exposició de Bearn, després d’un caramull de records, com el retrat, a l’estació del tren, un matí de Sant Jaume, una de les dates que m’ajuden a obrir el portelló dels centenaris, amb la bona voluntat que les meves paraules, actualitzades amb destí a Dies i Coses, no romanguin en terra estèril, perdurada la llavor.

La llum entra pel “portelló” obert a Cala Figuera, quan les clívies anuncien la nova primavera 2018.

Josep Hernández i Joan Josep Barceló, guanyadors dels premis de narrativa i poesia Vila de Santanyí

D’esquerra a dreta: Llorenç Galmés, batle de Santanyí, Joan Josep Barceló, guanyador del Premi Bernat Vidal i Tomàs, Josep Hernàndez, guanyador Premi Antoni Vidal Ferrando, i Ricarda Vicens, regidora de Cultura.

Redacció El Teatre Principal de Santanyí va ser l’escenari per descobrir els noms dels guanyadors dels premis de narrativa i poesia del municipi. Així, la XXXIII edició del Premi Bernat Vidal i Tomàs va ser pel recull de poemes de Joan Josep Barceló titulat Carn crua. I el guanyador de la primera edició del Premi Antoni Vidal Ferrando va ser per la novel·la Mai Vista de Josep Hernández.

Els jurats formats per Antònia Vicens Picornell, Ponç Pons i Antoni Clapés, per poesia, i per Sebastià Alzamora, Lucia Pietrelli i Joana Mas i Vives, per narrativa, van arribar a veredictes unànimes tot i el gran nombre d’obres presentades: 108 obres entre els dos guardons.

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí va rebre 67 manuscrits per al Bernat Vidal i Tomàs, i 39 per a l’Antoni Vidal Ferrando.

Tant la regidora de Cultura, Ricarda Vicens, com el batle de Santanyí, Llorenç Galmés, van destacar durant l’acte d’entrega, la gran participació als premis. Especialment si es té en compte que era la primera vegada que es convocava el premi de narrativa.

El Premi Antoni Vidal Ferrando està guardonat amb 5.000 € més la publicació de l’obra, i el Premi Bernat Vidal i Tomàs amb 3.300 €, i també la publicació. Les obres ja editades es presentaran durant les festes de Sant Jaume de 2018. En paraules de Vicens: “haver rebut tantes obres ens dóna a entendre que Santanyí té estirada pels creadors, i això ens omple d’alegria. La regidoria de Cultura fa molta feina perquè el municipi sigui viu i actiu amb temes culturals, i haver tingut més de 100 obres candidates als premis literaris n’és un gran exemple. A més, enguany hem de fer un esforç perquè enguany celebrem els 100 anys de Bernat Vidal i Tomàs”.

45

Fotografies de contracoberta

Inauguració de la nova rectoria de s’Alqueria Blanca , el 14 de juny de 1964. Foto cedida per Maria Antònia Obrador Company.

Imatge de contraportada

Antiga rectoria de s’Alqueria Blanca (gener 1963) Les dues imatges de contraportada, cedides per l’Arxiu Parroquial de s’Alqueria Blanca, a través del seu rector, Josep Adrover Vallbona, ens transporten al record de com era la rectoria vella del poble curiablanquer, edificada a mitjan segle XIX. Les fotografies foren preses per Joan Balaguer Mulet (Algaida, 29-07-1921) a principis d’any de 1963. La fotografia de dalt, amb la rectoria encara sense tomar fou presa dia 21 de gener de 1963, mentre que a la fotografia de baix, del dissabte 26 de gener del mateix any, ja es veuen els obrers durant les tasques d’enderrocament i també la casa de can Timoner, que va ser derruïda l’any 1991, on actualment s’hi 46

localitza la placeta des Cup. A la fotografia de dalt de la rectoria vella, s’observa el traçat d’un arc senyat a la paret lateral; segons fonts orals es tractaria d’una prova que es va fer per calcular les mides d’un arc interior de l’església nova de s’Alqueria començada a construir a principis de la segona meitat del segle XIX. També segons font orals, abans de decidir l’enderrocament de l’antiga rectoria –que ja estava en males condicionsper contruir-hi la nova en el mateix emplaçament, s’havia obert un debat en el poble entre partidaris de tirar-la abaix i altres que proposaven, per reduir despeses, utilitzar les dependències de damunt el Local Parroquial per fer les funcions de nova rectoria. Es va decidir fer una votació entre la població curiablanquera i la immensa majoria va elegir construir una nova rectoria. Únicament s’hi oposaren el Cabo Rigo i el propi rector de s’Alqueria, el serverí Joan Servera Riera, que va dirigir la parròquia durant una dècada, entre 1958 i 1968. La nova rectoria es va beneir el diumenge 14 de juny de 1964.

L’islam entre nosaltres

Per Biel Bordoy Fa un grapat d’anys que a Mallorca i en concret a Felanitx arribaren una sèrie de famílies procedents del Magrip i s’hi instal·laren. Els fills d’aquests immigrants van a classe amb els nostres i molts d’ells ja són nascuts aquí. Pens que escriure ara uns quants articles amb l’objectiu de fer conèixer la seva religió, els seus costums i tradicions, pot ajudar a apropar i integrar els dos col·lectius: magrebins i mallorquins. Aquest es l’humil objectiu d’aquests treballs que tot just iniciam.

L’Alcorà És el llibre sagrat dels musulmans: una recopilació d’oracles o texts escrits en àrab, predicats als seus deixebles pel fundador de l’Islam, Muhammad Ibn Abdallah (conegut entre nosaltres com Mahoma ) entre 610 i 632 d. C. La paraula alcorà, en àrab, al-Qur›ān, significa “recitació”, o per extensió “text sagrat que es recita”.

Aquest vocable està empeltat amb el siríac (1).

Pels musulmans aquest llibre és la mateixa paraula de Déu, portada als humans per un enviat especial, un Profeta (Muhammad). L’autor, doncs, és Déu i Mahoma no ha fet més que transmetre i comunicar aquest do suprem que Déu, en la seva bondat i misericòrdia, ha fet a la Humanitat. Per tant s’ha d’evitar anomenar els creients d’aquesta religió “mahometans”, ja que les paraules personals de Mahoma, tot i tenir un valor molt gran, estan en un pla inferior a les de l’Alcorà. Se tenen per inspirades i la seva recopilació és l’anomenat “hadiz” o tradició. La base de tot l’Islam són, doncs, l’Alcorà i les tradicions.

El text alcorànic fou revelat en àrab, per tant, qualsevol traducció a una altra llengua, només fa desfigurar el text i si bé les traduccions són legítimes, en quant permeten conèixer les “idees” del llibre sagrat, està prohibit formalment en la litúrgia emprar l’Alcorà traduït, fora de casos comptats.

El text actual del Llibre se divideix en 114 sures o capítols i cada sura la componen una sèrie d’aleies numerades (semblants als versicles de la nostra Bíblia).

Així la notació: C16/48 = sura 16, aleia 48 o C41/ 9 – 12 = sura 41, aleies 9 a 12.

La primera sura o Fatiha (= “la que obri”) , s’ha

de considerar a part. Els musulmans la reciten sempre seguit; semblantment a com els cristians preguen el Parenostre. Diu així: (2)

1. En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós

2. Lloat sia Déu, Senyor de l’univers, 3. el Compassiu, el Misericordiós, 4. sobirà del dia del Judici.

5. A Tu només servim i a Tu només imploram ajuda.

6. Dirigi’ns per la via recta, 7. la via dels que Tu has agraciat, no dels que han incorregut en l’ira, ni dels extraviats.

Les sures s’ordenen per ordre decreixent de llargària, a partir de la 2, costum emprada en la literatura religiosa que també s’observa en l’ordenació de les cartes de Pau en el Nou Testament.

Islam (= “completa submissió i entrega” a Alà, el Déu U ) és el terme amb el qual el propi Alà anomena la religió dels musulmans. I precisament la paraula “musulmà “ (derivada com “islam” de l’arrel slm ) designa aquell “que es rendeix completament a Alà”.

L’essencial d’aquesta religió és: 1r.) les “columnes angulars de la fe” (en l’Únic Déu, en els seus àngels, en els seus llibres sagrats i els seus enviats, en el Judici Final i la Predestinació).

2n.) Les “cinc columnes de l’Islam” (confessió de fe, oració ritual, impost social, mes de dejuni i Peregrinació) Qualsevol pietós musulmà comença la seva professió de fe així: “Confés que – i afig – No hi ha déu sinó el Déu, i Muhammad és el seu profeta.”

Notes (1). Encara avui dia, les “lectures” litúrgiques del ritus maronita, s’anomenen “qeryono” (2). Aquesta aleia el creient l’empra constantment en començar un treball, acció o reflexió i figura a l’inici de cada sura, menys la 9ª.

47

Plana de caça i natura Per Antoni Barceló

de mèrits esportius per part del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Sant Llorenç, atès que el 2017 es va proclamar Campió del Món Júnior en la modalitat FAN32 (hèlixs).

José Boned guanyà el Trofeu del Consell de Mallorca de Tir a Hèlixs.

Son Carrió va acollir el dia 1 de març el Trofeu del Consell de Mallorca de Tir a Hèlixs en motiu del Dia de les Illes Balears, organitzat per la Federació Balear de Tir al Vol i el Club de Tir Sa Marina en col·laboració amb el Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca. Hi assistiren el director insular de Cooperació Local i Caça del Consell de Mallorca, Joan Manera, la regidora de Comerç, Consum, Fires i Mercats de l’Ajuntament de Sant Llorenç, Aina Maria Vives, el president de la Federació Balear de Tir al Vol, Jaime Moreno, i el fundador i president del Club de Tir Sa Marina, Javier Sagrera.

Més de mig centenar de persones van participar en aquesta modalitat de tir esportiu que recentment s’ha tornat a reintroduir a Mallorca com a substitut del tir al colom. Consisteix en disparar a un blanc similar a un plat inserit en un suport de plàstic amb dues aspes, que mitjançant una màquina gira a un alt nombre de revolucions. A l’ordre del tirador, l’hèlix es desprèn d’una de les cinc màquines rotatives on va enganxada, sovint fent ziga zagues. Perquè sigui considerada bona s’ha de desprendre el plat blanc o testimoni i ha de caure dins el límit de la canxa de tir.

La prova es va disputar a 10 hèlixs, des d’una distància fixa de 27 metres, i només un tirador, José Boned, va aconseguir cobrir i al mateix temps guanyar la tirada.

En categoria dames es va imposar Belkys Frontela, en Júniors Javier Sagrera, en superveterans Pep Borràs i en veterans Antonio Moreno.

Una vegada finalitzada el lliurament de trofeus, el jove Javier Sagrera López, va rebre un reconeixent

48

José Boned, guanyador de la tirada, juntament amb Javier Sagrera Azpillaga, Aina Maria Vives, Joan Manera, Jaime Moreno, Javier Sagrera López i Guillem Vives

Belkys Frontela, campiona en la categoría Dames.

El Consell de Caça va aprovar per unanimitat la Resolució Anual de Vedes El conseller de Desenvolupament Local, Joan Font, i el director insular de Cooperació Local i Caça, Joan Manera van participar el passat dia 13 d’abril en el Consell de Caça en el qual es va aprovar la Resolució Anual de Vedes.

Joan Font va voler destacar la col•laboració entre els agents implicats que ha permès que el document “sigui molt similar als dels altres anys, i els canvis menors que hi ha vénen avalats per l’Assemblea de Societats de Caçadors de Mallorca”.

La principal novetat que aporta el nou document és la reducció de 10 a 6 les peces que es poden caçar de conills. Aquesta minva es deu al fet que el Consell està duent a terme un pla de recuperació dels conills a Mallorca.

L’altra novetat que s’ha introduït ha estat la reducció del nombre de captures en la modalitat de falconeria, quedant en dues peces però amb més dies per poder ferho. Cal destacar que el nivell de falconeria a Mallorca està augmentant exponencialment amb la caça pràctica gràcies a mesures de qualitat de caça i no de quantitat.

A més, pel que fa al tudó, es manté l’ampliació de dies o de captures dels anys anteriors per evitar els danys agrícoles que provoca aquesta espècie sobreabundant.

El document regulador de l’activitat cinegètica de Mallorca va ser aprovat per unanimitat dels assistents.

Això va ser possible gràcies a les reunions prèvies que el conseller de Desenvolupament Local, Joan Font, ha mantingut durant tot l’any amb les assemblees de caçadors i que ha permès conèixer les inquietuds i demandes del sector.

Reunió: Reunió del Consell de Caça Font: Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca.

Dinar de la Societat de Caçadors de S’Horta

El passat mes de febrer la Societat de Caçadors de s’Horta va celebrar el tradicional dinar de socis al Saló Parroquial. La directiva encapçalada per Baltasar Pons va agrair la participació i col·laboració de les persones associades per la seva valuosa tasca social i ambiental.

Al final de l’acte es va realitzar un sorteig entre els presents.

49

El I Torneig de Pasqua, Cala d’Or 2018 va reflectí sobre el terreny la feina feta els darrers sis mesos. El San Cayetano fou un digne campió Maties Adrover Fotos Mikael Martin (sorteig) Rafa Garrones (torneig) Quan va acabar el torneig de Sant Miquel de Calonge ens proposarem organitzar un torneig prebenjamí a Cala d’Or que donàs que parlar. A Mallorca hi ha grans tornejos, però cap amb un important número d’equips a la categoria prebenjamí. Va ser una feina de sis mesos intensos parlant amb més de 50 clubs, i finalment tot va sortir com teníem pensat.

Durant aquest temps se va anar promocionant el torneig a les xarxes socials amb els consells de Pau Albertí, Junior Román, Javí Sánchez, Teo Cabanes, Óscar Bueno, Fran González, Marcus Cooper i Brandon Thomas, el “padrí jove” d’aquesta primera edició. Com que ens hi varem posar molt prest el repte era que no se deixàs de parlar del torneig i cada quinze dies per algun motiu sortíem a la premsa digital parlant de l’event. Jaume Vallés de Diario de Mallorca va entrevistar a Marcelo i sempre que hi havia alguna notícia era reflectida a la seva secció pilotades de Diario de Mallorca.

Diumenge dia 15 es reuniren el 90% d’equips participant al saló d’actes de l’escola de música Adagio de Cala d’Or per la realització del sorteig a on estava present Brandon Thomas que va treure les bolles per determinar els diversos grups i donar els seus consells.

Passant a la competició aquesta va tenir lloc divendres 30 i dissabte 31 de març. Les grades del municipal de Cala d’Or varen presentar un ambient i color recordant les millors èpoques de l’equip groc. Els 48 partits disputats en dues jornades d’autèntic futbol en el seu estat més innocent però acompanyat de jugadores que ja començ-en a brillar amb alguns detalls que avancen que algun dels jugadors que han disputat aquest torneig pot arribar lluny.

La primera fase acabà amb La Salle, Es Pla,

Se veren jugaders espectaculars com aquesta aturada 50

Els nins del CD San Cayetano celebrant un dels gols de la final Madre Alberta i Serverense com campions de grup i curiosament cap d’aquests equips va arribar a la final.

El San Cayetano que va començar perdent el primer partit contra Madre Alberta (2-1) a la postre seria just guanyador destacant dins del gran nivell de l’equip la calitat de Marcos Wertheiner i Juan Mas. L’encreuament clau va ser el seu enfrontament a quarts contra la Salle, que dirigia en Magín Mir i en Jesús Daniel Cànoves, i en un partit molt competit finalment l’equip de Carlos Canyellas se va imposar per 2-1. A semifinals se va enfrontar a Es Pla, que dirigia en Miquel Vila, un altre campió de grup, i li va guanyar 3-0.

Per altra banda , El Sporting Ciutat de Palma, després de quedar segon en el seu grup, també en quarts i semifinals va derrotar als altres dos campions de grup, a quarts al Madre Alberta, de Vicenç Cañellas a la tanda de penals després d’acabar sense moviments en el marcador i a la semifinal 4-1 al Serverense de Carlos Gómez.

La final va començar amb un gol marcat per el San Cayetano en els primers instants de partit. Poc a poc fou augmentant la seva avantatge sobre tot en llançaments

Pol Jager fou el jugador més destacat de l’Artà

a baló parat des de el corner acabant amb un clar 5-0.

Els nins que Carlos Canyelles va dur amb el San Cayetano foren: Álvaro Mansilla (13), Marcos Wertheiner (2), Xavier González (3), Ángel de Nicolai (5), Juan Mas (6), Juan Martínez (7), Luis Moyà (8), Nacho Sampol (9), Miquel Far (10), Víctor López (11), Marc Cirer (12) i Manu Mateo (15). El delegat de l’equip fou l tertulià de fora de joc Luis Moyà. Mentre que Ricardo Mesquida va convocar a Rafi (1), Lluc (2), Héctor (3), Jandro (4), David (5), Aarón (6), Marcos (8), Tomàs (9), Andrés (11), Gabi (12), Samuel (14) i Acuña (15).

L’afició del Sporting Ciudad de Palma se’n portà el premi a la millor afició. Aquesta primera edició ha deixat molt contents a tots els equips participants i els

Durant els dos dies passà una gentada pel municipal

El CD Cala d’Or acabà vuité organitzadors encara que reconeixen que el llistó està molt alt ja estan treballant en una segona edició que superi l’èxit d’aquesta primera. El repte està marcat i el pas del temps dirà si ho aconseguiran.

Lo cert i segur es que els dos cents nins que varen participar, i que se’n varen dur una medalla que custodiaran amb molta de cura tardaran en oblidar l’emoció que varen viure aquells dos dies i per altra banda va ser digne de destacar l’esquisit tracte que varen tenir entre si les 16 aficions entremesclades durant tota la competició que varen animar sense aturar als seus petits herois.

Els nins tingueren l’oportunitat de fotografiar-se amb en Brandon el dia del sorteig

En el sorteig no hi va haver bolles calentes

S’enfrontaren el At. Balears i el Santanyí dos equips afins

Silvia “la bicho” felicitant al seu porter Borja 51

PARTITS PRIMERA FASE GRUP A

CREUAMENT DE VUITENS:

SP CIUTAT DE PALMA 0 – SD LA SALLE 0 C.D. CALA D’OR 0 – ARTÀ 0 SP CIUTAT DE PALMA 3 – ARTÀ 0 SD LA SALLE 3 – CALA D’OR 0 SD LA SALLE 6 – ARTÀ 2 SP CIUTAT DE PALMA 1 – CALA D’OR 0

LA SALLE 3 – SANTANYI 0 SAN CAYETANO 3 – AT BALEARES 0 ES PLA 3 – MANACOR 2 CALA D’OR 2 – FELANITX 1 MADRE ALBERTA 1 -(PENALTIS) – CONSTÀNCIA 1 CIUTAT DE PALMA 1 – PENYA ARRABAL 0 SERVERENSE 1 – ARTA 0 SANT JORDI 1 (P) – ARENAL 1

CLASSIFICACIÓ: SD LA SALLE 7 SP CIUTAT DE PALMA 7 CALA D’OR 1 ARTÀ 1 PARTITS PRIMERA FASE GRUP B SANT JORDI 3 – CONSTÀNCIA 0 ES PLA 2 – AT BALEARES 1 CONSTÀNCIA 2 – AT BALEARES 2 ES PLA 3 – SANT JORDI 0 SANT JORDI 3 – AT BALEARES 0 ES PLA 1 – CONSTANCIA 0 CLASSIFICACIÓ GRUP B ES PLA 9 SANT JORDI 6 AT BALEARES 1 CONSTANCIA 1 PARTITS PRIMERA FASE GRUP C MADRE ALBERTA 2 – SAN CAYETANO 1 MANACOR 2 – ARENAL 2 MADRE ALBERTA 4 – ARENAL 1 SAN CAYETANO 5 – MANACOR 0 SAN CAYETANO 5 – ARENAL 1 MADRE ALBERTA 5 – MANACOR 0 CLASSIFICACIÓ GRUP C MADRE ALBERTA 9 SAN CAYETANO 6 ARENAL 1 MANACOR 1 PARTITS PRIMERA FASE GRUP D SANTANYI 0 – FELANITX 1 SERVERENSE 3 – PENYA ARRABAL 0 SANTANYI 1 – PENYA ARRABAL 3 FELANITX 1 – SERVERENSE 4 FELANITX 2 – PENYA ARRABAL 1 SANTANYI 3 – SERVERENSE 3 CLASSIFICACIÓ GRUP D SERVERENSE 7 FELANITX 6 PENYA ARRABAL 3 SANTANYÍ 1 52

QUARTS DE FINAL DE CONSOLACIÓ SANTANYÍ 2 – ATBALEARES 0 FELANITX 2-MANACOR 0 PENYA ARRABAL 3 – CONSTÀNCIA 1 ARENAL 1 – ARTÀ 1 (P) SEMIFINALS DE CONSOLACIÓ SANTANYÍ 2 – FELANITX 1 P. ARRABAL 1 – ARTÀ 1 (P) PARTIT 3 I 4 FINAL DE CONSOLACIÓ PENYA ARRABAL 1 (P) - FELANITX 1 FINAL DE CONSOLACIÓ SANTANYI 0 – ARTÀ 1 QUARTS DE FINAL CAP A LA FINAL A SAN CAYETANO 2 – LA SALLE 1 ES PLA 2 – CALA D’OR 0 MADRE ALBERTA 0 – SP CIUTAT DE PALMA 0 (P) SERVERENSE 1 – SANT JORDI 0 SEMIFINALS DE FINAL CAP A LA FINAL A SAN CAYETANO 3 -ES PLA 0 SERVERENSE 1 – SP CIUTAT DE PALMA 4 GRAN FINAL SAN CAYETANO 5 – SP CIUTAT DE PALMA 0 CLASIFICACIÓN FINAL DEL TORNEO 1 CD SAN CAYETANO 2 SP CIUTAT DE PALMA 3 SERVERENSE 4 ES PLA 5 MADRE ALBERTA 6 SD LA SALLE 7 SANT JORDI 8 CALA D’OR 9 ARTÀ 10 SANTANYI 11 PENYA ARRABAL 12 FELANITX 13 ARENAL 14 CONSTÀNCIA 15 AT BALEARS 16 MANACOR

La XIV diada del C.D. Cala d’Or va reunir a gran part de l’afició al camp Maties Adrover Foto Joana Adrover Dilluns de Pasqua va tenir lloc la tradicional diada que enguany degut al temps no va tenir lloc dia primer de març.

El primer equip en competir fou l’infantil que va guanyar 4-0 al L’horabaixa fou ben entretingut amb el partit de les estrelles Felanitx.A continuació jugaren les escoletes del Cala d’Or y Santanyí acabant 0-9. Els Es Pla aleví derrotà 1-7 al Cala d’Or. En categoria equips prebenjamins del Sporting Ciutat de Palma, benjamí el Cala d’Or se imposà al Santanyí 3-0. finalista del torneig de Pasqua, Felanitx i Cala d’Or se Com és tradicional al mig dia es va fer una aturada per enfrontaren en un triangular. En primer lloc el Cala una torrada i el sorteig de diversos regals i entrega de d’Or i el Felanitx empataren a un; a continuació el trofeus. El cadets derrotaren 4-3 al Santanyí i finalment Ciutat de Palma derrotà 3-1 al Felanitx i 2-1 al Cala el partit de les estrelles acabà 4-4 tenint un final amb d’Or. Ciutat de Palma se proclamà campió, seguit del una tanda de penals a on la figura fou el porter Damaso que només va jugar la tanda.

Cala d’Or i Felanitx.

Albert Torres i Sebastià Mora foren els triomfadors de la final dels Six day sèries al Palma Arena dia 14 d’abril Maties Adrover Per segon any consecutiu la final del Six Day va tenir lloc al Palma Arena i en aquesta ocasió el ciclista de Ciutadella n’Albert Torres fent parella amb el jove de Vila-real Sebastià Mora es proclamaren campions setmanes després d’haver aconseguit el subcampionat mundial de madison. Hem de recordar que Albert Torres havia arribat el dia abans des de el Marroc a on havia participat a una prova ciclista i que no estava en les millors condicions,m així i tot aconseguiren la victòria acumulant 117 punts, superant als guanyadors de l’any passat els belgues Moreno de Pauw i Kenny que aconseguiren 103 punts, quedant tercers el campió del mon l’alemany Kluge que en aquesta ocasió feia parella amb Bommen amb 86 punts.

La Parrella Torres Mora va començar guanyant la madison de 20’, després quedaren segons a la prova de 250 m madison time trial, tercers als 15 km points race, darrers a team elimination i finalment primers a la madison de 60’.

A la categoria femenina, la clara guanyadora fou la campiona del mon l’holandesa Kristen Wid. Els

moments més emotius foren quan la ciclista de 41 anys Leire Olaberria va anunciar la seva retirada i quan acabà la darrera prova fou home natj a d a per la resta de ciclistes.

La ciclista basca va declarar que “sent que he completat una gran etapa professional” afegint que “volia celebrar aquest moment a Mallorca ja que és a on he passat gran part de la meva carrera”.

A la categoría masculina de velocitat l’alemany Max Levy va aconseguir el primer lloc,seguit de l’espanyol Juan Peralta.

Entre els assistents destacà la presència del mallorquí Joan Llaneras i del cinc cops guanyador del Tour de Francia, Miguel Indurain, ambaixador del esdeveniment qui va manifestar que “Balears està a un molt bon nivell de ciclisme ja que no sol te bons corredors sinó que a més fan molt bones carreres”.

53

Futbol Jugadors de l’Alqueria...

Édison Castro Per Jaume Rigo

Nascut a Santo Domingo, capital de la República Dominicana, es va desplaçar als 12 anys amb la seva família a Mallorca per viure primer a sa Ràpita i després a Campos, poble on va fitxar pel seu club de futbol.

Tot just aterrar a “sa Teulera” es va guanyar la simpatia dels companys i admiració dels espectadors, sempre agraïts amb aquells jugadors que ho donen tot dins el camp, com és el cas.

Només les hores dedicades als estudis, a la lliga passada i principalment a l’actual, han pogut frenar la seva natural progressió.

- Volem conèixer en primer lloc com fou la teva infància a les Antilles?

- La vida a Santo Domingo és molt diferent a la d’aquí. Record aquells anys com una etapa agradable, amb els companys d’escola i els meus germans, i a la vegada difícil per la situació econòmica del país. Els meus pares hagueren de lluitar per dur endavant la nostra família de quatre germans: una germana major que jo i un germà i una germana més petits. La meva mare va partir sola per venir a treballar a Mallorca i al cap d’uns tres anys va demanar

FITXA TÈCNICA

Nom i llinatges: Édison Castro Arias Data de naixement: 24-01-1996.

Alçada: 1,70 mts.

Pes: 70 quilos.

HISTORIAL JUGADOR:

CE CAMPOS Infantils: 2009-10 Cadets: 2010-11 i 2011-12 Juvenils: 2012-13, 2013-14 i 2014-15 CE ALQUERIA – II REGIONAL Temporada Partits Gols 2015-16 37 2 2016-17 36 2 2017-18 (*) 7 1 Total.................... 80 5 (*) Comptabilitzades les 34 primeres jornades.

54

el permís per reunir la resta de familiars i venguérem tots cap aquí.

- Com te vares iniciar en el futbol de Campos?

- Quan vaig arribar a Mallorca vaig passar a viure els primers dos anys a sa Ràpita. Anava a escola a Campos i el segon any d’estar aquí vaig fitxar amb els infantils del Campos, entrenats per Miquel Rigo de sa Granja. Pràcticament mai havia tocat una pilota de futbol i ja tenia 13 anys. Al meu país, ara el futbol s’ha anat introduint un poc però fa una quinzena d’anys i encara ara el principal esport era el béisbol, seguit del bàsquet i el vóleibol.

Competicions importants federades de futbol-base allà no n’hi ha i per això a Campos jo vaig començar de zero; al principi me va costar adaptar-me i jugava pocs minuts fins que poc a poc ja manejava millor la pilota i vaig agafar més pes dins l’equip.

- Com resumiries aquesta etapa amb el futbol base de Campos?

- Ja des de l’inici me col·locaren a la posició de pivot, on vaig jugar quasi sempre, i també de central. Per ventura el millor record el guard de l’etapa de cadet; ja havia entès en què consistia aquest joc, passava molt de gust de jugar i sentia que la meva ajuda era important per l’equip entrenat encara per Miquel Rigo.

De tots aquests anys de Campos destacaria la segona temporada amb els cadets i el primer any de juvenil, quan quedàrem campions de Preferent. Dels companys meus destacaria en Miquel Àngel Rigo, que va jugar a Divisió d’Honor amb els juvenils del Manacor i ara juga a Preferent amb el Campos; també vaig coincidir amb Hamza, exjugador de l’Alqueria i que enguany juga a III Divisió amb el Felanitx. De tots els entrenadors me sent satisfet i de tots vaig aprendre coses, a part de Miquel Rigo, de Tomeu Obrador i d’Andreu Uribe.

- Ja que anomenes Andreu Uribe, fou ell qui te va dur a l’Alqueria?

- Efectivament. Ja ens coneixíem perquè el vaig tenir d’entrenador

a Campos el meu segon any de juvenil. A part, jo també coneixia molts jugadors que havien jugat a Campos i que havien vengut abans que jo a s’Alqueria. No m’ho vaig pensar i vaig fitxar aquí.

- Com resumiries aquestes tres temporades de verd-i-blanc?

- La valoració és molt positiva, he tengut molt bones sensacions i aquí m’he sentit molt còmode amb l’amistat dels companys de vestidor. És vera que a cada temporada la meva aportació ha estat diferent. El meu primer any fou el més complet, després el segon ja vaig deixar més entrenaments degut a que vaig estudiar els horabaixes a Palma un grau superior de tècnic de laboratori; de totes maneres vaig intervenir a quasi tots els partits. I aquesta tercera temporada no he pogut començar fins al darrer terç de campionat ja que he fet les pràctiques dels meus estudis. En pocs anys he tengut un quants entrenadors i de tots estic content: Andreu Uribe, Félix Román i Miquel Barceló. Amb l’entrenador Pepe García només vaig coincidir a pocs entrenaments, ja que encara no havia tornat fitxar.

- La teva reaparació no podia anar millor, amb gol inclòs...

- És vera, als pocs minuts d’entrar al camp ja vaig marcar un gol al Calvià. No he estat mai un gran golejador, però n’he fets un parell cada any, de vegades aprofitant el joc aeri, anant a rematar de cap els còrners. Tampoc no he jugat a

posicions capdavanteres; normalment ho he fet de pivot i l’any passat i enguany de lateral. De lateral me cans més, ja que m’agrada pujar i baixar i per això necessit una bona resistència física, que poc a poc agafaré i crec que és una de les meves virtuts. Si hagués de millorar qualque aspecte, m’agradaria tenir millor visió de joc.

- Ja queden pocs partíts per acabar la lliga. Quin ha d’esser l’objectiu de l’equip?

- Encara que al principi no jugàs, vaig veure bastants partits de l’equip i trob que és una lliga molt igualada;

tots els equips lluiten per diferents objectius i tots els partits costa guanyar-los. El que hem de fer com a mínim és mantenir la setena posició a la classificació i si al final podem quedar entre els cinc primers estarà molt bé.

- Vols afegir qualque cosa més?

- En principi no. Simplement que esper i desig poder continuar unes quantes temporades més jugant aquí a s’Alqueria, on hi ha l’ambient per jo ideal.

- Moltes gràcies.

CE Alqueria En els darrers mesos l’Alqueria s’ha mostrat com un equip molt segur a sa Teulera i un tant irregular quan jugava de visitant. Dia 11 de març, a casa contra el Calvià, els verd-i-blancs no havien sabut aprofitar el fort vent favorable a la primer part per desnivellar el partit; increïblement i en vent en contra a la segona part hi hagué gols per tots els gusts, tots ells favorables a l’Alqueria: el primer de Julià Mesquida, el segon de Salguero de vaselina, el tercer d’Édison minuts després d’entrar al camp per debutar aquesta temporada i el quart el que serà més recordat: el porter Sion Vadell va substituir Urbina com a jugador de camp en el darrer minut de partit, just el temps suficient per anotar el 4-0 aprofitant un rebuig del porter visitant; era el primer gol de la seva vida del porter campaner just abans que l’àrbitre xiulàs el final.

En el segon partit consecutiu a casa, aquest contra el Peguera, l’equip de Miquel Barceló ja guanyava en el descans per 3-0 amb dianes de Sastre, Baltasar i Salguero, i l’encontre semblava sentenciat. La reacció visitant arribà en el segon temps, amb més domini que efectivitat, marcant el gol de l’honor (3-1).

En el camp de Son Caulelles, el Pòrtol va confirmar l’inici d’una bona ratxa que li ha permès sortir dels darrers llocs. Els locals en el descans ja guanyaven per la mínima i a la represa incrementaren l’avantatge amb dos gols més, un d’ells de penal (3-0). Una setmana més tard, a sa Teulera, l’Alqueria –que va vestir de vermell per un descuit dels visitants- va fer un partit molt complet contra el Constància B i fou capaç de crear moltes ocasions de gol; de totes maneres el gol definitiu no arribà fins als darrers minuts quan el capità i president Joan Rigo rematava de cap la treta d’un còrner i feia embogir l’afició local (1-0).

A Lloret de Vistalegre, contra el penúltim classificat, els ved-i-blancs ja perdien 2-0 abans del primer quart d’hora fruit de dues indecisions en defensa. A la segona part els visitants cercaren reduir distàncies amb desencert ofensiu i encaixaren un altre gol per perdre clarament 3-0. Contra el Pilares la Soledat, a sa Teulera, un gol de Salguero a la primera part fruit d’una jugada

Equip de l’Alqueria que va guanyar 1-0 al Pilares la Soledat.

molt ben elaborada donà els tres punts als locals, que hagueren de patir a la segona part degut a la injusta expulsió en el minut 55 del defensa Toni Hernández.

A la visita en el camp del Seminari del dissabte 28 d’abril, l’Alqueria es presentà amb només dotze jugadors degut a les nombroses baixes per motius laborals, de lesió i de sanció. El gol de Toni Vidal als pocs minuts de joc fou ràpidament neutralitzat amb dos gols del Serralta, un d’ells fruit d’un penal inexistent. Tot just iniciada la segona part, després d’un altre gol local, Joan Rigo reduïa distàncies de penal i es lesionava a la mateixa jugada; el seu substitut, el porter Sion Vadell marcava de cap el darrrer gol del partit (5-3). Dia 5 de maig, a sa Teulera, el Porreres marcava dos gols abans del descans gràcies a dues assistències de Guillem Salom a Algaba i Juanmi Blanco, jugador que en el minut 92 marcava des del centre del camp el gol definitiu (0-3).

El campió d’Espanya de pesca -embarcació fondejadaJosep Barceló, va fer la treta d’honor.

Disputades 34 jornades, l’Alqueria anava situat a la setena posició de II Regional, amb 55 punts. El capità Joan Rigo Lladó era el jugador que havia disputat més minuts i partits. Amb les mateixes jornades, el campaner Toni Vidal havia marcat 10 gols, seguit de Juan Francisco Salguero, amb 8 gols.

L’Alqueria juga a s’Estanyol de Santa Margalida a les 17 hores del diumenge 13 de maig i rep a sa Teulera l’Atl. Marratxí el diumenge següent a les 18 hores. El dissabte 26 de maig es disputa el derbie Futbol Base SantanyíAlqueria a les 18:30 hores, mentre que els verd-i-blancs tanquen la lliga jugant de locals el diumenge 3 de juny contra el San Cayetano a les 18 hores.

55

Futbol Base comarcal Jaume Rigo

Els cadets del s’Horta, campions

El s’Horta juvenil ha salvat la Preferent de forma brillant.

Quan faltaven tres jornades per concloure la competició de cadets del grup E de 2ª Regional, l’equip del s’Horta, dirigit per Nene Garcia, es proclamà brillant campió després d’una excepcional temporada i aconseguia l’ascens a 1ª Regional. A part del club de sa Lleona, analitzarem els èxits dels equips base del Cala d’Or, club que en breus setmanes veurà com els seus equips infantil i aleví guanyen els respectius campionats.

També repassarem els dos clubs de la vila de Santanyí: el CE Santanyí, club on l’equip dels juvenils té moltes opcions de fer campió de lliga, i el Santanyí FC, amb els alevins com a equip més destacat.

Si es confirmen les bones previsions, serà la primera vegada que quatre equips del futbol base que cobreix Dies i Coses aconsegueixen el campionat de lliga, i la primera ocasió que tres equips del municipi de Santanyí acaben la competició com a campions.

JUVENILS A una categoria tan forta com és la lliga de Preferent juvenil, el s’Horta, participant en el grup A, es va salvar matemàticament moltes jornades abans d’acabar la competició; en el darrer partit de lliga l’equip dirigit

Els juvenils del Cala d’Or que perderen 0-4 contra el S. Francesc.

56

Els juvenils del Santanyí tenen grans opcions de fer campions.

per Tomeu Garcia rep a casa el Patronato, el diumenge dematí 20 de maig amb horaris unificats i amb el poble immers de ple dins les festes de Cinquagesma.

A 2ª Regional, el Cala d’Or de Luis Miguel González, amb un equip molt renovat, ha millorat les seves prestacions després d’un començ molt deficient i té opcions de deixar quatre equips per darrera a la classificació. A la darrera jornada del 10 de juny, els caladorers reben a les 18 hores un dels millors equips del grup: l’Atl. Manacor. A la mateixa lliga, l’equip del Santanyí, preparat per Miquel Coll Queirolo, s’ha mostrat com el conjunt més potent de la categoria gràcies al seu gran poder ofensiu que li ha permès marcar una mitjana de més de cinc gols per partit. Si el proper dissabte 19 de maig els santanyiners derroten a casa el Binissalem B, segon classificat, deixaran el campionat pràcticament sentenciat i marxaran disparats cap al títol de lliga, que tanquen en el camp Toni Tatxa contra el Santa Catalina el diumenge horabaixa 10 de juny.

CADETS En el grup A de 2ª Regional, el Santanyí CF entrenat per Manolo Mármol, ha anat tota la lliga situat a la part baixa classificatòria. Els santanyiners acaben la lliga el

Equip campió cadet del s’Horta que va derrotar 7-0 al Santa Maria.

Formació del Santanyí CF-cadet del grup A de II Regional.

dissabte 12 de maig a casa contra La Unión, un dels equips forts del grup; si no hi ha sorpreses deixaran dos equips baix seu a la classificació final, el Gènova B i el Rtiu. Patronat.

En el grup D, el Cala d’Or de Xesc Adrover s’ha mogut tota la temporada a la part baixa classificatòria.

La lluita mantinguda durant tota la lliga amb el Felanitx per evitar la penúltima posició s’ha resolt a favor dels felanitxers. L’’equip del Cala d’Or només haurà deixat un equip darrera: el Son Sardina B, quan acabi la lliga el dissabte 12 de maig; com que aquest dia els caladorers descansen, la derrota per 7-2 en el camp de Son Fuster contra el Son Oliva del passat 5 de maig significava el darrer partit de l’actual temporada.

En el grup E de la mateixa categoria el s’Horta s’ha mostrat com un equip molt superior a la resta de rivals i li han sobrat punts i jornades per proclamar-se brillant campió de grup i aconseguir l’ascens a I Regional. El passat 21 d’abril, amb la victòria per 0-2 en el camp d’es Portitxol contra el Patronat B, obtenia matemàticament el campionat a falta de tres jornades. Els sortarrins disputaven el darrer partit dia 5 de maig as Coll den Rabassa, amb victòria per 1-3, ja que a la darrera jornada del 12 de maig descansen.

INFANTILS A 2ª regional, grup A, el Santanyí CF entrenat per Toni Vallbona ha anat tota la lliga a les darreres posicions de la classificació. Els blanc-i-vermells tanquen la competició a casa el diumenge dematí 13 de maig contra el líder del grup, el Sant Francesc i acabaran penúltims a la taula classificatòria, per davant el Bellver

El Santanyí CF infantil, que va perdre 0-2 amb el Portocristo.

El s’Horta infantil, el dia que va guanyar 2-1 a l’Alcúdia.

Palma.

En el grup B de la mateixa categoria, el s’Horta dirigit per Pedro Poveda, ha duit una trajectòria molt regular, sempre a la zona mitja classificatòria, posició que haurà mantingut fins el darrer partit de lliga, dia 13 de maig a Son Caulelles contra el Sant Marçal, subcampió de lliga per darrera La Salle, equip líder destacat que ha guanyat tots els partits disputats.

A la modalitat de Futbol-7, el Cala d’Or de Pedro Campos ha estat l’equip més fort de la categoria i, segons els resultats dels rivals, es podria proclamar campió de lliga el diumenge 13 de maig dematí en el partit que juga a casa contra el Llosetense, quan encara faltaran tres jornades de competició. L’equip del nucli turístic va perdre el primer partit a la jornada 25 dins Calvià i ha destacat principalment per un gran poder atacant, amb una mitjana de 9 gols per partit.

ALEVINS Tots els equips de la zona han pres part en el grup C de 2 ª Regional. L’equip que més ha destacat ha estat el Cala d’Or de Dámaso Almodóvar, conjunt que es presentava imbatut al derbie de sa Lleona per jugar contra el s’Horta el passat dissabte 5 de maig; aquest partit no es va poder disputar degut a la pluja. Els caladorers es poden proclamar campions a falta de dues jornades, a casa dia 11 de maig contra l’Espanya Atl, equip que no toca oposar resistència al triomf del Cala d’Or. El s’Horta haurà completat una gran temporada i té moltes opcions d’acabar tercer classificat, just per davant

Equip infantil del Cala d’Or que va empatar 3-3 contra el Calvià.

57

Equip campió aleví del Cala d’Or que dia 6 abril guanyava 11-3 al ses Salines.

el ses Salines i el Santanyí. Els sortarrins, entrenats per Xim Vidal, tanquen la lliga dia 26 de maig a ses Pesqueres d’Artà contra un rival de similars característiques. Per la seva banda el Santanyí CF de Pere Llull completarà una molt digna temporada i té opcions de quedar entre els cinc primers, tancant la competició a casa contra es Pla B, un rival de potencial semblant. Santanyí i s’Horta s’enfrontaren en el municipal santanyiner el passat dimecres 25 d’abril amb victòria local per 6-1.

BENJAMINS El Santanyí dirigit per Joan Prohens és l’equip més destacat de la zona ja que ha fet una gran temporada a la màxima categoria de Mallorca, dins el grup A de 1ª Regional, on hi militen equips tan potents com Atl. Balears, Mallorca i La Salle, els primers classificats. Els blanc-i-vermells, que tenen assegurat deixar cinc equips darrera, acaben la competició el divendres 25 de maig a Son Caliu.

En el grup B de 2ª Regional el Santanyí CF, entrenat per Toni Pérez, ha ocupat tot l’any les darreres places. Si no hi ha sorpreses els santanyiners deixaran finalment dos equips per baix seu: Marratxí i Sant Marçal, per tancar una lliga a casa dia 25 de maig contra Urbanitzacions.

S’Horta Atl. i Cala d’Or han pres part al grup C de 2ª Regional. A un grup on el líder imbatut Algaida i l’Artà van mol destacats, fins a sis equips lluiten per la tercera plaça, entre ells el Felanitx, el Campos Atl. i el s’Horta Atl. de Miquel Caldentey, equip que tanca la lliga el dissabte 26 de maig a casa contra un rival directe: el Portocristo.

Els alevins del Santanyí que derrotaren 10-5 l’Algaida dia 21 de març.

58

El s’Horta aleví, el dia que va guanyar 3-1 a l’Artà.

Per la cua, At.Manacor, Petra i At.Escolar han quedat molt despenjats; les places superiors se les jugaran ses Salines, Cardassar, es Pla i el Cala d’Or de Toni Megías, equip que conclou la competició com a local enfront de l’Inter Manacor. S’Horta i Cala d’Or suspengueren per la pluja el partit de sa Lleona de dia 5 de maig.

PRE-BENJAMINS Amb trajectòries molt semblants, en el grup C hi han participat Santanyí i Cala d’Or. Dos equips s’han mostrat superiors a la resta de rivals: Serverense i es Pla A. Per aconseguir la tercera posició final sembla que el Santanyí té més opcions, amb el permís del Felanitx. Tant el Santanyí de Pere Estelrich com el Cala d’Or de Marcelo Polla, que acabarà cinquè, han fet una gran temporada; els dos equips del municipi s’enfrontaren el dijous 26 d’abril en el municipal santanyiner amb victòria dels blanc-ivermells per 3-1. A la darrera jornada del divendres 25 de maig el Cala d’Or visita el camp de ses Eres per jugar contra el co-líder Serverense i el Santanyí el camp de ses Comes de Portocristo.

Els equips de la nostra comarca, un any més, els menys esportius de Mallorca La informació que setmanalment el dimarts publica el diari Última Hora, una secció que coordina Ana Huertas, constata en data 1 de maig, que els equips base de la nostra zona són, per segon any consecutiu, els menys esportius de tota Mallorca, segons una classificació per categoria i grup confeccionada en base a les targes grogues i vermelles que rep cada equip al llarg de la temporada, des de juvenils fins a infantils.

Així, pel que fa a als juvenils, en el grup A de I Regional, el Campos és el segon equip menys esportiu dels 19 participants.

A la categoria de II Regional el Cala d’Or és també el segon més antiesportiu dels 18 equips.

Passant als cadets de II Formació dels preRegional, en el grup A el Santanyí benjamins del Santanyí és l’equip menys esportiu, en que va guanyar 1-0 a l’Algaida.

A 1ª Regional, el Santanyí benjamí ha fet una gran temporada.

El Cala d’Or pre-benjamí, el dia que va guanyar 4-2 a l’Atl .Escolar.

el grup D el Cala d’Or és el penúltim classificat i en el grup E només hi ha tres equips més antiesportius que el s’Horta.

Pel que fa als infantils, en els grups B i E s’Horta i

Felanitx van a la cua d’aquesta deshonrosa classificació.

En el grup A el Santanyí és el tercer equip més antiesportiu i en el grup F momés hi ha tres equips menys esportius que el Campos.

Custodio Jiménez, jugador infantil del Mallorca L’equip infantil del Rtiu.Mallorca, acabarà subcampió del grup A d’Infantils-1ª Regional. Un dels protagonistes d’aquest equip, entrenat per Yoyo, ha estat el jugador natural de Cala d’Or Custodio Jiménez Delgado, format en el club del nucli turístic, des de l’escoleta fins a aleví de primer any. Des dels seus inicis sempre va destacar com a golejador, principalment la temporada que va alternar benjamins i alevins, anotant 160 gols. A la lliga 2015-16 fitxava amb els alevins del Mallorca, equip amb qui va marcar 68 gols. A la temporada actual, el seu segon any a la modalitat de futbol-11 amb l’equip infantil mallorquinista, havia anotat 12 gols a manca d’una jornada per acabar la competició. L’equip on juga Custodio, juntament amb el Balears, campió del seu grup A, a part de la Penya Arrabal i Poblense, els dos primers classificats del grup B es jugaran el Campionat de Mallorca els dies 20 de maig i 9 de juny. A punt de concloure la lliga, això era els que ens contestava el jugador, nascut dia 20 de gener de 2004, el qual aquest curs ha estudiat 2n ESO a l’Institut de Santanyí.

- Quina valoració fas de la temporada realitzada pel teu equip?

- Crec que hem d’estar contents. Al final quedarem subcampions de grup i haurem fet una gran temporada, només superats pel Balears, l’únic equip que ens ha guanyat un partit. En tota la lliga només hem perdut punts contra el líder Balears, que ens va guanyar a Son Bibiloni a la primera jornada de lliga, i contra el Manacor després d’empatar a na Capellera.

- I a nivell individual que ens pots dir?

- També estic content a nivell individual. Excepte dos partits, he intervingut a totes les jornades de lliga. A la temporada anterior, en el meu primer any d’infantil vaig notar més el bot de camp petit a camp gran, però enguany ja estic acostumat i he pogut marcar més gols. El millor gol que record de la present temporada és un que vaig marcar de volea dins el camp del Constància.

- A quina posició has jugat normalment?

- Quan vaig començar amb els prebenjamins de Cala d’Or ja me posaven de davanter. Només tenia cinc anys, tocava jugar amb l’escoleta i vaig necessitar un certificat metge per poder jugar amb els més grans. Després, amb el Mallorca, sempre he estat davanter, enguany o bé he jugat d’extrem o bé de davanter centre.

- Com són els entrenaments amb el Mallorca?

- Quan fitxes per un club com el Mallorca notes molt el canvi en els entrenaments. Són exigents en la part física i també ens fan tocar molt la pilota per millorar la tècnica. Enguany hem entrenat quatre dies seguits, de dimarts a divendres. Passa una furgoneta del Mallorca per Felanitx a recollir-nos. D’aquesta zona també vénen n’Andreu Binimelis de Portocolom i en Rafel Obrador de Campos, el qual en edat infantil ha estat jugant amb els cadets del Rtiu. Mallorca; es tracta del fill de l’entrenador campaner Tomeu Obrador.

- Quines aspiracions tens?

- Les aspiracions són màximes. De moment vull seguir progressant per les diferents categories del Mallorca: cadets, juvenils, filial i si pot esser el primer equip. Quan acabi de juvenil no sé a quina categoria estarà el Mallorca gran; de totes maneres el meu somni és jugar amb un equip a la màxima categoria nacional.

59

La Penya Barcelonista amb la cursa per muntanya “Felanitxtrem”.

La quarta edició bat tots els registres Per Sebastià Oliver

Rècord d’inscripció, 400 corredors, i rècord de participació, fins a 376 en línia de sortida. Mateix recorregut, 12’7 kms i 575 metres de desnivell positiu, una gentada per on discorria la prova, sobretot a les parts més altes, Es Picot i Sant Salvador, la Penya Barcelonista Els Tamarells hi col·laborà amb voluntariat i suport, i un protagonista sense discusió, Alejandro Forcades.

El corredor de Tirany va donar tot un recital marcant el millor temps de la historia de la cursa, 56’12”, rebaixant en més d’un minut l’anterior registre. El segon lloc fou pel santjoaner, i vencedor l’any passat, Biel Company (Tirany) amb 56’45”, i el tercer per Damià Ramis (Malift) amb 58’11”.

Pel que fa a les fèmines, Maria Ramis (Malift) repetia victòria i s’imposava amb un temps de 1h.09’06”, seguida de Silvia Grey amb 1h.11’28” i Diana Riesler (Triatló Portocolom) amb 1h.14’11”.

La felanitxera Magdalena Vicens, sòcia de la penya, fou la primera sénior, i quarta absoluta, amb 1h.14’51’, Pep Garcia, fou el primer soci, el 78è amb 1h.16'37".

Entre els demés socis que ens constin, Francesc Joan Riera el 80è amb 1h.16'47", Joan Lladó el 96è amb 1h.20'13", Mateu Picornell el 97è amb 1h.20'34", Jaume Vidal el 100è amb 1h.20'47", Mateu Riera el 107è amb 1h.21'13", Sebastià Amor el 141è amb 1h.24'46", Joan Noguera el 183è amb 1h.29'22", Joan Aznar el 185è amb 1h.29'44", Miquel Roig el 215è amb 1h.33'47', Miquel Escales el 226è amb 1h.35'40", Mateu Sureda el 235è amb 1h.36'14", Jeroni Vidal el 249è amb 1h.37'44", Bel Mas la 259ª amb 1h.38'46", Margalida Pastor la 345ª amb 2h.00'23", Lluís Barceló el 350è

60

Magdalena Vicens amb 2h.01'13", Rafel Monserrat el 351è amb 2h.01'14", i Miquel Sebastià Tur el 360è amb 2h.06'55".

Per acabar agrair moltíssim als més de cinquanta voluntaris es deixaren hores de feina i família perquè als participants no els mancàs res, entre ells els socis David Garrido, Llorenç Tortella, Salvador Binimelis fill, Claudio Garcia, Guillem Monserrat, Gaspar Noguera, Pere Joan Fullana, Marc Lladonet, Manu Noguera, Antoni Capó, Llorenç Pons, Catalina Sansó, Joan Tauler, Maria dels Àngels Obrador, Bel Maria Oliver, Miquel Obrador, Guillem Vadell i Joan Toni Fullana. Gràcies al fenomenal desplegament dels fotògrafs, entre ells els socis Jaume Monserrat, Llorenç Vadell i Pere Perelló.

Fou un èxit rotund i esperem que per molts anys més.

Miquel Sebastià Tur

La PB Els Tamarells es fa notar en la final de Madrid Fins a 66 socis es desplaçaren el cap de setmana a Madrid per viure en directe en el modern estadi Wanda Metropolitano la final de Copa entre el FC Barcelona i el Sevilla. El dissabte matí, després de recollir les entra-

des pel partit, el dedicaren a fer una ruta turística pel centre de Madrid, oficiaren un dinar conjunt, i l’horabaixa es centraren en la Fan Zone del Barça, fent una foto de grup. El colofó no va poder ser més espectacular, amb una contundent victòria del nostre equip per 5-0 davant els sevillistes, i amb un comiat de luxe del capità Andrés Iniesta, que fou l’encarregat de recollir la copa.

Aquest és el 30è títol pel FC Barcelona, que és el rei de copes per davant de l’Ath. Bilbao amb 23 i del R. Madrid amb 19.

Foto de grup en la Fan Zone 2 61

Atletisme Miquel Rigo, 1r a Santanyí i 3r a la Galatzó Trail Per Jaume Rigo

L’atleta de s’Alqueria Miquel Rigo Rigo va confirmar en el mes de març haver superat totalment la lesió que el va tenir allunyat de la competició una llarga temporada.

A la V Cursa Popular per la dona celebrada a Santanyí el diumenge 11 de març, el curiablanquer s’imposava amb una gran marca de 26’16” per cobrir els 7.500 metres de la prova, 10 segons millor que la jove promesa de 15 anys, el felanitxer Àlex Justin Duran Boeckler. Benjamín Candel completava el podi amb un temps de 26’43”, mentre que la primera fèmina fou la sortarrina Margalida Adrover (29’29”).

Una setmana més tard d’imposar-se a Santanyí, Miquel Rigo finalitzava a una brillant tercera posició a la primera edició de la Galatzó Trail, només superat per l’escocès Casey Morgan (4h’02’22”) i per Donald Campbell (4h’09’12”). El de s’Alqueria invertia 4h’24’45” per cobrir

Victòria amb dedicatòria Per Pau Ferragut

D’ençà de la seva aventura australiana, Jaume Munar ha seguit una bona progressió de resultats amb l’arribada de la primavera. El tennista santanyiner segueix pujant escalons a la classificació mundial assolint la millor posició de la seva jove carrera apropant-se als 160 millors jugadors del món. Però més enllà de victòries i derrotes, allò que més ens encoratja són els símptomes de maduresa, constància i regularitat que està mostrant damun la pista.

Ben cert és que no ha estat fins l’arribada de la terra batuda europea quan hem vist el millor Munar d’enguany.

Una vegada va tornar de Melbourne, disputà una gira de tornejos indoor a França on en podem destacar els quarts de final al Challenger de Quimper i que va estar a prop d’entrar al quadre final de l’ATP de Montpeller. A la petita localitat bretona aconseguí dues victòries que el varen reforçar davant Ricardo Ojeda i l’argentí Marco Trungelliti.

No anaren tan bé les coses a l’estada als tornejos de Zhuhai i Shenzen a la Xina.

La tornada d’Àsia no es traduí en resultats immediats. La transició de pista ràpida a terra va allargar dues setmanes la primera alegria de Munar. El santanyiner va caure en primera ronda al Challenger de Marbella i a vuitens al d’Alacant. No obstant foren derrotes lluitades davant l’italià Stefano Travaglia o Pablo Andújar. Precisament el jugador nascut a Cuenta acabà guanyant el torneig en una mostra del gran esforç que ha dut a terme per tornar al circuit.

El punt d’inflexió per a Munar arribà al Challenger de Barletta assolint unes semifinals molt meritòries. Pel camí deixà a la jove promesa del tenis canadenc Felix Auger Aliassime en un duríssim encontre (7/6 4/6 7/5) a més de Nikola Milojevic i Matteo Donati abans de caure amb el ja conegut Marco Trungelleti. Les bones sensacions es consolidaren al Trofeu Comte de Godó.

62

A l’esquerra Miquel Rigo, el dia que es va imposar a Santanyí.

A la dreta Àlex Justin Duran, que està cridat a dominar l’a t l e t i s m e comarcal en pocs anys.

els 43 quilòmetres d’alt desnivell de la prova de muntanya, amb sortida a la plaça de sa Vinya d’es Capdellà i amb dificultats com el puig de Galatzó (1.027 metres) i la mola de s’Esclop (927 metres). A la posició 24 i primer M50 es classificava el també curiablanquer Sebastià Rotger, el qual invertia 5h’02’58” per completar l’exigent circuït.

Munar coneix molt bé el Reial Club de Tennis Barcelona.

Club pel qual competeix i suposa una cita molt especial al seu calendari.

El 2015 superà la fase prèvia aconseguint a la fi debutar en un quadre final ATP amb encara 17 anys davant Benoit Paire. Un any després va repetir experiència gràcies a una invitació de la organització. En aquella ocasió va poder disputar el partit davant Albert Ramos a la pista central. Tot un luxe tot i que fou un dia prou complicat en l’aspecte personal i familiar. El 2017 no va superar la prèvia.

Enguany, gràcies al bon inici de temporada, l’organització li va concedir de nou una invitació directa al quadre principal. A la quarta oportunitat arribà la primera victòria al Godó davant Joao Sousa. El triomf davant el portuguès fou molt patit i treballat. Munar s’agenollà damunt la terra batuda de la segona pista en importància, tancà el puny i va amollar un crit alliberador. Aquella alegria anava dedicada al seu padrí jove que, dos anys enrere, va morir.

La bona dinàmica s’allargà un dia més. Munar s’enfrontava per primera vegada a un jugador entre els deu millors del món. El jugador de Santanyí plantà cara esperonat pel bon estat de forma i gaudí d’una pilota de set al tiebreak del set inicial. Esperem que aquests partits serveixin pels propers reptes com intentar entrar al quadre final de Roland Garros.

3r: CD Serverense

Campió: CD San Cayetano

4t: Es Pla

Sub-campió: SP Ciutat de Palma I Torneig de futbol prebenjamí Cala d’Or Pasqua 2018

63

Antiga rectoria de s’Alqueria Blanca (gener 1963)