Dies i Coses 186 by Es Majoral

Bon arbre és el garrover que fa garroves tot l’any; quan li cullen ses d’enguany, ja té ses de l’any que ve.

En Memòria de Mateu Joan Florit

Setembre/Octubre 2018 Núm. 186. Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Magdalena Juan Francisca Roig Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Nekrowaisser Col·laboradors Antoni Barceló Margalida Rigo Maties Adrover Jaume Serra Joan Grimalt Biel Bordoy Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Margalida Obrador Pau Ferragut Lucia Pietrelli Margalida Adrover Llorenç Garrit Antoni Grimalt Aina Maria Binimelis Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix. Imprimeix: Impremta Adrover Ronda Catalunya, 56 Tel. 971 65 16 16 CAMPOS

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

Hem dedicat sovint aquesta pàgina a opinar sobre això que passa entre Catalunya i Espanya, com molts de mitjans de comunicació. Estam enllotats en un conflicte que ja dura més de tres-cents anys. Que no se pot explicar a les escoles amb tots els ets i uts. Des de 1707 derrota de València a 1715 derrota de Mallorca s’explica als diferents territoris del nostre país el “derecho de conquista”. Des de llavors ençà els estats de la corona d’Aragó són províncies castellanes amb les lleis de Castella, que s’autoproclama Espanya; ja ho enteneu. Que n’estam cansats de tractar aquesta mateixa història? Farts! Amb aquelles lleis dictades des dels palaus de Madrid ens convertiren en ciutadant de tercera on abans érem senyors de ca nostra. I venga impostos, i lleis per esborrar-nos la llengua i manera de ser. I al llarg d’aquests centenars d’anys s’ha intentat arreglar-ho a les bones, dins la llei, sense sortir d’Espanya i sense ferir el nacionalisme castellàespanyol. Molts hem adoptat aquest nacionalisme a força d’escola, de servei militar, de diaris i televisió. Però com dèiem ara i suara intentaven recuperar allò que era nostre i uns varen robar-nos, un pic i una altre pic. La resposta sempre: No! Cada clam per arreglar aquesta situació injusta al llarg de tres segles ha estat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Des dels palaus de Madrid ho justificaven, i segueixen igual, amb les seves lleis. Quan en Nadal Batle va haver llegit la constitució va dir “Això és un pistola carregada que apunta cap a nosaltres”. Però per uns altres és un “maravilloso marco de convivència” perquè ells hi són privilegiats. No vulguis pels altres allò que no vols per tu. Tots hi estam d’acord, o no? Tots els intents de reformar-la, de fer un vertader marc de convivència just i equitatiu fracassa davant els interessos d’un estat que només s’identifica amb una part dels territoris on s’aplica. Si la constitució actual, o les que hi ha hagut abans, fossin una llei que tractàs a tots de manera igual pocs voldrien sortir-ne. No ho trobau? No vulguis pels altres allò que no vols per a tu. No estaria demés que a aquells tan constitucionalistes ara a ca seva els aplicassin la recepta que ells apliquen aquí? Serveixin aquestes línies per homenejar a Joan Mateu Florit qui ens ha deixat aquest estiu. Editor i director de L’Estel de Mallorca ha estat al capdavant de la publicació des de 1981, any de la seva fundació, que tenia per nom S’Arenal de Mallorca. Ell va fer de la seva publicació una denuncia constant del mal tracte de l’estat i va contribuir al debat per sortir del seu malefici. El 1987 va conèixer els calabossos junt a una dotzena de mallorquins pels mateixos motius que ara hi ha politics del Principat a les presos i a l’exili. Era un personatge entranyable i la seva publicació un exemple singular de la Premsa Forana de Mallorca. Ell ha estat constant en la lluita per redreçar el mal fet per aquella guerra de 300 anys enrere i amb sa cadira de rodes, darrerament, ha anat per cada poble de Mallorca. L’haureu vist a Cas Concos, a s’Alqueria, a s’Horta, Calonge... En Mateu Joan Florit , santjoaner, col·lega de Premsa Forana i amic.

Coberta Mons Antoni Vadell, bisbe de Barcelona, conversant alegrement amb madò maria de cas Ferrer, madò Joana Aina Marines i el rector de Santanyí. Fotografia de Josep Estelrich Coberta interior. Un espolsador de garroves es aplegat al cap curucull d’un garrover ben gran. Fotografia de Jaume Vallbona.

Calonge

Noces Sis joves reben la confirmació a Calonge www.agencia balearia.com

El bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, va visitar la Parròquia de Sant Miquel de Calonge, que acollí la confirmació de sis joves pertanyents a les comunitats del terme de Santanyí el passat 21 de juliol. Aquests joves i al·lotes foren batiats amb la promesa que havien de ser educats en la fe i que un dia, per la confirmació, rebrien la plenitud de l'Esperit Sant. Els joves s'han anat preparant durant anys per aquesta passa important en la seva formació cristiana.

CAN CAPÓ RESTAURANT Plaça de Sant Isidre, 1 07669 S’HORTA Tel. 971837065 info@restaurantcancapo.com

Redacció

El passat dissabte dia 21 de juliol, Miquel Adrover Palou i Maria Barceló Fiol, varen formalitzar davant familiars i amics, el seu compromís mutu de projecte de vida en comú. Com duen escrit a les cares va ser un dia de gran alegria, que es va fer extensiva a tots els convidats. Tots plagats, gaudiren d’una vetllada esplèndida a l’antiga possessió de Son Sant Andreu a Petra.

Calonge

Berenar a la fresca

Primera Comunió

El darrer diumenge de juliol n’Antoni Orzàez Adrover va fer la primera comunió. En aquesta fotografia el podem veure amb Mn. Josep Adrover just després de la missa.

Amb aquesta convidada “Berenar a la fresca “ els Amics de la Tercera Edat de Calonge s’arreplegaren al pati de la llar dels padrins el diumenge 19 d’agost , a les set de l’horabaixa, quan el sol se’n va i ja fa bon estar a fora. El berenar era de franc per als socis . S’aprofità la trobada per cobrar les quates anuals. Aquí en teniu unes imatges captades per la càmara de la nostra amiga Marita.

Defunció Calonge Dia 12 de juliol als 88 anys d’edat, ens va deixar na Miquela Adrover Adrover, viuda de n’Andreu de s’Alzina. Que la vegem en el cel !!!

Resum meteorològic: juny, juliol, agost 2018 Juny

Temperatura: mínima dia 1 18º - màxima die 28 Humitat: mínima dia 23 37% - màxima dia 11

Juliol

Temperatura: mínima dia 1 22º - màxima die 27 Humitat: mínima dia 9 37% - màxima dia 5

Agost

Temperatura: mínima dia 27 23º - màxima die 5 Humitat: mínima dia 5 43% - màxima dia 14

Dades obtingudes a Can Jordí per Gori Suau

33,0º 72,0% 34,5º 68,0% 37,5º 91,0%

juny 2018

dia l/m2 3..........................3,0 10..........................1,5 11..........................0,5

Pluja

TOTAL..............5,0

juliol 2018

TOTAL..............0,0

Agost 2018 dia l/m2 14..........................0,5 17..........................7,0 24..........................3,0 TOTAL.............10,5

Calonge

FESTES DE SANT MIQUEL CALONGE 2018 Programa d’actes Diumenge, 9 02:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Partida amb autocar per la XXXIX Anada a Lluc a peu de la Part Forana. Divendres, 14 17:00 h, al carrer Rafel Adrover. TaRdEo JoVe! amb les actuacions de: GLASFORD, SimónPrivé, JanfryFernan, JaviCastro, ToniSerrano, MadPro

Organització: Joves Calongins.

Dissabte, 15 20:00 h, al campanar. Posada de la bandera i amollada de coets, símbol festiu i d’inici de les festes de tardor de Calonge. 20:15 h, a la llar dels padrins (primer pis). Inauguració de l’exposició “reinventant la jugueta tradicional i mecànica”, mostra itinerant de juguetes d’autor, fetes per Mariano Salido Soler. 20:30 h, Sortida dels CAPARROTS DE SANTANYÍ i cercavila amb els XEREMIERS DES POBLE. 21:00 h, a la plaça de Sant Miquel. Plantada de la COLLA DE GEGANTS DE SANTANYÍ: en Bernat Cinclaus i na Maria Ramis. Primer ball dels ARCÀNGELS I EL DIMONI de Calonge. 21:15 h, a la plaça de Sant Miquel. Ball modern: hiphop, balls llatins i urbans. Organització: Joves Balladors de Calonge. 21:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Vetllada folklòrica amb: Mostra de balls tradicionals a càrrec de GAZTEDI DANTZARI TALDEA de Bilbao,Agrupació Folklòrica ES MAJORAL amb ES REVETLERS Organització: Agrupació Folklòrica Es Majoral. Després, ballada popular amb ES REVETLERS Diumenge, 16 09:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Concentració i berenar per la XXI anada amb carro, muntura, bicicleta o a peu, a Mondragó. Dijous, 20 19:00 h, al saló parroquial. Conferència i demostració: “atenció de primers auxilis i com utilitzar els desfibril·ladors” a càrrec de RAFEL FERRER NAVARRO, Divendres, 21 20:00 h, a l’Església Vella. “Festa del vers” amb el 5è aniversari d’AdiA Edicions, editorial de referència 6

poètica. Amb la participació dels autors novells en un recital, tast de vins de Son Alegre, concert amb MURDER & JOAN VIGÓ INC. I OCELLADA Organització: AdiA Edicions 21:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Berbena jove amb: Dj WASO, ANEGATS, Dj’s KAAUBOS, Dj OSCAR ROMERO i Dj BIEL SACARÉS

Dissabte, 22 “dia mundial sense cotxes” emmarcat en la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible. “Mou-te per un aire més net”, durant el dia d’avui, si no és necessari, no utilitzeu vehicles motoritzats. 17:00 h, a la zona esportiva. Horabaixa infantil per a nines i nins amb el grup MEL I SUCRE. 19:00 h, a l’església de Sant Miquel. Missa per a tots els difunts de Sant Miquel a Sant Miquel. 19:30 h, al saló parroquial. Inauguració de l’exposició “cactus i plantes diverses”, de Jaume Julià Adrover de Can Frare 20:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Exhibició de ball esportiu a càrrec del CLUB DE BALL ESPORTIU FELANITX dirigits pels seus professors i campions d‘Espanya dels 10 balls i finalistes d’Europa i del món Adrián Olmo y Yana Olina, també de la parella calongina Tomeu Vadell i Antònia Sastre de “can Roca”. 22:00 h, a la plaça de Sant Miquel. Gran Verbena, per a balladores i balladors, amb l’orquestra: GALATZÓ i el Dj RIGO Diumenge, 23 10:00 h, a la plaça de Sant Miquel. Inauguració de la 12 edició de Sa Fira de Calonge, on trobareu: exposició de cotxes antics a càrrec del Club de Cotxes Antics de Mallorca, 12ª Fira de producció ecològica. 3ª fira artesana. Organització: Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Santanyí. 10:00 h, a la zona esportiva. 5ª Cursa Popular i Nordik Walking Calonge 2017. Per a més informació i inscripcions: www.elitechip.net Organització: Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Santanyí.

15:45 h, a la zona esportiva. Presentació dels equips participants a la Diada de Futbol Prebenjamí. C.D. Cala d’Or, C.E. Santanyí, Es Pla i C.E. Felanitx

19:00 h, a la plaça de Sant Miquel. Festa i homenatge a la gent gran de Calonge. Gelat i coca per a tots els pensionistes i majors de 65 anys de Calonge. També s’obsequiarà a tots els matrimonis residents a Calonge que han complit 50 anys de casats entre Sant Miquel/17

Calonge i Sant Miquel/18. Actuació de la BANDA DE MUSICA DE SANTANYÍ, dirigida per Pedro Vallbona.

Dijous, 27

19:00 h, al saló parroquial. Conferència: “cuidem el Medi Ambient, aprenguem a reciclar” a càrrec de MARIA DEL MAR RIGO MANRESA, llicenciada en ciències ambientals i enginyeria agrícola, actualment és la Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santanyí.

Ens retrobarem amb balladores i balladors de diferents associacions de la nostra contrada per divertir-nos ballant, perquè “Ballar és Vida”, comptarem amb l’especial col·laboració dels nostres mestres Antònia Salas i Rafel Rosselló. També tendrem l’actuació del cantant SEBAS GARRETA Organització: Calonge Viva. En haver acabat; s’amollarà un petit castell de focs artificials.

Divendres, 28

Diumenge, 30, DIADA MOTERA 09:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Concentració de moters i moteres per a la 10ª Volta Motera Amics de Calonge. A les 10:30 h, espectacular sortida de tots els moters i moteres. 14:00 h, a la plaça de Sant Miquel. Arribada i dinar de torrada per a tots els moters i moteres. S’han d’adquirir tiquets. 18:00 h, a la plaça de Sant Miquel. Espectacle amb NARCIS ROCA STUNT SHOW. 19:30 h, al carrer Rafel Adrover. Concert amb OLD NOISE. Durant tot el dia hi haurà Fira Motera. Organització: moters calongins.

Dissabte, 29, DIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL 10:45 h, Cercavila, amb els XEREMIERS DES POBLE. 11:00 h, a l’església de Sant Miquel. Ofici solemne, presidirà Mons. Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca. Cantarà el Cor de l’Església Parroquial de Calonge, els Arcàngels ballaran l’Oferta. Seguidament a la placeta de l’església, ball dels Arcàngels i el Dimoni de Calonge, acompanyats pels Xeremiers des Poble. 13:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Dinar de germanor, paella per a tots aquells que en vulguin, podeu adquirir tiquets fins dilluns dia 24 de setembre, a les botigues del poble: Música i ball amb el grup: REPLEGATS L’Ajuntament de Santanyí farà reconeixement als comerços calongins, que duen més de 50 anys realitzant la mateixa activitat comercial. Organització: Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Santanyí. 17:00 h, a la zona esportiva. XV Memorial Tomeu Adrover Polla, tradicional partit de futbol de fadrins contra casats. 21:00 h, a la plaça de Calonge. 7a Trobada de Ball en Línia i Sopar, enguany festa de blanc i cel, això vol dir que tots els participants i públic han de venir de blanc i cel, o amb detalls d’aquests colors. Hi haurà sopar per a tots els que volgueu compartir taula amb nosaltres, el menú costarà 10 € i podreu adquirir tiquets al forn de Calonge fins dijous dia 27.

Dijous, 4 d’octubre 19:00 h, a l’església de Sant Miquel. Missa en honor a Sant Francesc. En haver acabat, les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Calonge ens convidaran a un petit refrigeri al convent, per celebrar el seu Sant Patró.

18:00 h, fins a les 19’00 h al bar de la Tercera Edat. Concurs de Coques i Pastissos: hi podrà participar tothom. Només cal fer una coca o pastis (dolç, salat o de tots els gusts). 20:30 h, a la plaça de Sant Miquel. Sopar a la fresca de PAMBOLI. Podeu adquirir tiquets fins dilluns dia 24 de setembre, a les botigues del poble. Els tiquets del sopar serviran per una rifa de diferents regals donats pels col·laboradors. També es farà una rifa a benefici de la restauració dels vitralls de l’església. Seguidament animarem el vespre amb: Música en viu i cançons de tota la vida... amb artistes que no passen de moda i l’acompanyament de l’orquestra NUEVOS BOHEMIOS.

Dissabte, 6 d’octubre 07:30 h, Concurs de pesca: concentració de pescadores i pescadors al bar Deportiu. Diumenge, 7 d’octubre 13:30 h, al pati del col·legi públic de Calonge. Dinar de pescadores i pescadors que hagin participat en el concurs de pesca. L’entrada serà pel pati de l’escola al carrer de Sa Romeguera. 15:30 h, a la plaça de Sant Miquel: Preregrinació i missa a Sencelles (la missa serà a les 17:00h al convent). Costum instaurada per Mn Baltasar Amengual Martorell essent rector de Calonge cap a l’any 1985, degut a la devoció de molts de calongins i calongines que li demanaven missa d’acció de gràcies per la intercessió de la Beata Francina Aina dels Dolors de Maria i Cirer. Més de 30 anys després, el poble de Calonge continuam visitant amb devoció la casa natal de la beata de Sencelles. És posarà autocar que partirà de la plaça de Calonge. Per apuntar-s’hi i rebre més informació anau a ca ses monges, l’autocar es pagarà a la partida. 7

S’Alqueria Blanca

Comunions

Dia 1 de juliol varen rebre la seva Primera Comunió a Portopetro les germanes Arantxa i Ariadna Vadell Pérez de can Vellana. Enhorabona !!!

Festa solidària per a José Delgado

El dissabte 7 de juliol es reuniren unes 800 persones a la plaça de s’Era Vella de s’Alqueria Blanca amb solidaritat amb el seu paisà José Delgado Rosselló Seppe, el qual va sofrir un greu accident de moto el mes de maig de 2017. Al jove curiablanquer, que segueix la rehabilitació a Sant Joan de Déu, li havien de col·locar una pròtesi al braç esquerre. Un total de 64 empreses i col·laboradors es varen voler sumar amb els seus donatius a aquesta iniciativa de festa-sopar solidari, que es va perllongar amb l’actuació de grups musicals. Els familiars varen agrair totes les mostres de solidaritat.

Homenatge als negocis de més de 50 anys

Una vegada acabat l’ofici de Sant Roc, els negocis de s’Alqueria Blanca que duen com a mínim 50 anys d’activitat en el poble (no surt a les fotografies el Restaurant sa Plaça, abans sa Granja) varen rebre un obsequi commemoratiu de mans de les autoritats municipals. Vora el nom del comerç hem posat l’any d’inici de les seves activitats.

Forn Terrasa, any 1936

Forn Rigo, any 1840

Bar Nou, any 1969

Construccions Mibori, any 1959

S’Alqueria Blanca

Ferreria Vallbona, any 1961

Aigües Consolació, any 1968

Els comerços a s’Alqueria Blanca l’any 1928 Jaume Rigo Aprofitant que enguany el dia de Sant Roc

es va fer homenatge als negocis més antics del poble, reproduirem una llista publicada a Anuario-Balear 1928 i que va aparèixer al programa de festes de Sant Jaume de Santanyí de l’any 1980 a un article on no es menciona l’autor. En aquesta llista surten tots els comerços de s’Alqueria Blanca de l’any 1928, ara fa 90 anys. Barberies: Damià Bonet Rigo. Plaça de Sant Josep, 10. Carnisseries: Tomeu Rigo Bonet Llucia*. C/ Ramon Llull, 9. Fusteries: Pep Vallbona Rigo Fidever. C/Ramon Llull, 30. Comestibles: Damià Barceló Rigo Bet. C/Portopetro, 6. Sebastià Rigo Rigo Parra. Plaça de Sant Josep, 42. Tomeu Rigo Bonet Llucia. C/Ramon Llull, 9. Llorenç Vicens Rigo Caminer. Plaça Sant Josep, 23. Ferreries: Pere Rotger Bonet de s’Aljub. C/Portopetro, 18. Terrisses: Cosme Vallbona Rigo des Forn. Plaça de Sant Josep, 12.

Magatzem Can Gató, any 1960

Fusteria Rigo, any 1925

Merceries: Damià Barceló Rigo Bet. C/Portopetro, 6 Tomeu Rigo Bonet Llucia. C/Ramon Llull, 9. Forns: Joan Rigo Rigo Vellana. C/Ramon Llull. Avui Forn Terrasa. Toni Rigo Rigo des Forn. Plaça de Sant Josep, 11. Tavernes: Miquel Barceló Crespí Pau. Plaça Sant Josep, 10. Sebastià Barceló Rigo Bet. Plaça Sant Josep, 30. Miquel Nadal. Plaça de Sant Josep. Teuleres: Tomeu Borràs Oliver. C/Teulera, 14. Llorenç Rigo Garcias des Pins. C/Teulera, 10. Damià Ripoll Vidal Relló. C/Teulera, 36. Teixits: Llorenç Vicens Rigo Caminer. Plaça de Sant Josep, 23. Animals de ploma: Damià Barceló Rigo Bet. C/ Portopetro, 6 Tomeu Rigo Bonet Llucia. C/Ramon Llull, 9 Llorenç Vicens Rigo Caminer. Plaça de Sant Josep, 23.

* Els malnoms no surten a l’article anònim. Hem intentat desxifrar els que coneixíem.

s’Alqueria Blanca

Festes de Sant Roc 2018 a s’Alqueria Blanca Fotos: Inma Sánchez, J.Rigo, P.Mesquida

Proves de Pesca, 4 i 5 d’agost.

Jocs de taula, del 6 al 9 d’agost.

Pregó de Sebastià Pons Bennàssar, 10 d’agost.

Homenatge als matrimonis amb 50 anys de casats (Andreu Pons-Maria Vidal), 12 d’agost.

Xerrada primers auxilis animals, 12 d’agost. Carros a Mondragó, 12 d’agost.

Horabaixa infantil, 14 d’agost. 10

Teatre, 16 d’agost.

s’Alqueria Blanca

Revetla amb es Revetlers, 14 d’agost.

Festa sabonera, 14 d’agost.

Sopar de pa amb oli, 15 d’agost. Volta amb bicicleta, 15 d’agost.

Xeremiers, 16 d’agost.

Corregudes de joies, 16 d’agost.

Ofici de Sant Roc, 16 d’agost: el rector Josep Adrover, el predicador Baltasar Morell Fuster i mossèn Baltasar Amengual.

Refresc de Sant Roc, 16 d’agost. 11

s’Alqueria Blanca

Canvi de rector El binissalemer Bartomeu Villalonga Moyà es va estrenar com a rector de s’Alqueria Blanca a la missa del matí del diumenge 26 d’agost. Com a rector de les comunitats parroquials de Santanyí, s’Alqueria Blanca, Calonge, Cala d’Or i es Llombards, va fer la seva entrada oficial a l’eucaristia del 18 d’agost a l’església parroquial de Sant Andreu de Santanyí. L’antic rector de l’Unitat Pastoral, el calongí Josep Adrover Vallbona, que tan bon record deixa dins l’etapa de dos anys en el nostre terme, es farà càrrec a partir d’ara de les parròquies de Costitx i Sencelles, on celebrava la seva primera missa dia 8 de setembre.

Defuncions s’Alqueria Blanca Dia 25 de juny va morir Antonio González Lupión a l’edat de 73 anys. Dia 12 de juliol ens va deixar Sebastià Adrover Rigo Pere Ignasi als 68 anys. Miquel Serra Adrover des Pujol moria el passat 26 d’agost a l’edat de 88 anys. Que els vegem en el cel !!!

S’Horta

Bateig El dissabte dia 21 de juliol va ser batejada a l’església de s’Horta Carme Maimó Servera, filla de Jaume Maimó i de Margalida Servera. Els padrins de la petita foren Francisco Lluís Cabrer i Aina Maria Maimó.

En Simón, protagonista a IB3, a s’Horta, al programa “Enfeinats” No fa gaire dies visità s’Horta IB3 per gravar imatges de la feina quotidiana d’alguns treballadors de s’Horta. En aquest cas, el protagonista fou en Simón, gendre de Can Company, que abans treballava al Popular i ara ho fa al supermercat. Segurament aviat el podrem veure a la TV balear. Segons informació agafada d’IB3, “Enfeinats” és un nou programa d’IB3 que treu a la llum la jornada laboral de tots els protagonistes que són treballadors i que s’han d’arromangar per aconseguir el seu objectiu. L’actor Miquel Àngel Torrens acompanya, com a veu en off, dones i homes molt peculiars als seus llocs de feina: cambreres de pis, coordinadores de vol, bombers, dependents, cuiners, policies, pagesos, fusters... etc. A “Enfeinats” són testimonis dels millors de cada ofici que afronten les dificultats del seu dia a dia. Imprevistos de darrera hora, confusions, avaries, anècdotes, distraccions o nervis són només alguns dels exemples que veurem en aquest programa que, en clau d’humor, vol donar un sentit homenatge als “enfeinats” de les Illes Balears.

Defuncions s’Horta

Dia 18 de juliol ens va deixar Miquel Binimelis Roig “en Miquel de ses Tanquetes” a l’edat de 95 anys. Dia 20 de juliol ens va deixar Rafel Adrover Bonet “en Rafel Rave” a l’edat de 82 anys. Dia 18 d’agost, als 84 anys d’edat ens va deixar Maria Adrover Company sa dona d’en Manuel des Cup. Que els vegem en el cel !!! 13

Llombards

Es Llombards honora el seu patró, sant Domingo

Per Joan Nadal

Miquel Cabrer Vila, pregoner de les festes de Sant Domingo 2018, entre el batle des Llombars i el de Santanyí.

El divendres dia 27 de juliol, després d’hissar la bandera al so de les xeremies i del repic de les campanes, sota una lluna eclipsada, Miquel Cabrer Vila donà el sus a les festes del nostre patró, pregonant l’orgull de ser llombarder. Seguiren dies d’esbarjo, de bulla i de gaudi amb les tradicionals verbenes, exposicions, jocs per a petits i grans, correfoc, festa de l’aigua, sopars, i un llarg etcètera. No hi faltà l’acte que, amb els anys (i ja en van trenta-dos) s’ha convertit en senyera de les festes nostrades: la tremponada, durant la revetla del patró. Dos actes de record i d’homenatge innovaren, enguany, el programa. En primer lloc, a més del ja tradicional reconeixement a les persones majors i matrimonis que han celebrat el cinquantè aniversari de noces, l’Ajuntament va obsequiar aquells establiments i empreses que han mantingut la seva activitat durant més de mig segle. Després de l’Ofici, presidit per Mn. Danilo Inauguració de l’exposició de fotografies antigues de gent d’es de Urzeda Pereira (vicari de Pollença i es Port, i formador Llombards. del Seminari Menor) es lliurà una reconeixença al Forn des Molí, al bar Sa Plaça (Can Xili), al bar Sa Taverna, a Formatges Grimalt i a la fusteria que obriren Tomeu Clar, Mino, i Joan Nadal, Celler, i que actualment regenta Miquel Nadal. I en el darrer vespre festiu es recordà i s’homenatjà la “Televisió Llombardera”, creada per Antoni Burguera Cabrer (avui, Ecònom Diocesà i Rector de les parròquies de Sant Sebastià i Beat Ramon Llull) i que va emetre més de vuitanta programes entre 1986 i 1990. Es lliurà una recordança al seu creador i als seus col·laboradors i es projectà un vídeo-resum dels programes emesos l’estiu/tardor de 1988 (fa 30 anys) amb reportatges sobres les festes d’aquell any, que va revifar els records i les emocions de tots els presents. La El Dimoni Gros des Llombards, amb els caparrots i el xeremiers. festa acabà amb l’actuació de Madò Pereta i amb castell de focs artificials. Per molts d’anys!!!

Participants del FURA PRIX (gimcana) ben concentrats en una de les proves. 14

Homenatge a la Televisió Llombardera. El seu creador, Antoni Burguera, i els col·laboradors van ser obsequiats per l’Ajuntament amb un petit record.

Cas Concos des Cavaller

Programa de Festes de Cas Concos des Cavaller Trobareu el programa a partir de dia 2 setembre a les oficines de l’Ajuntament i als llocs habituals de Cas Concos i en format digital a la pàgina web de l’Ajuntament. Dissabte 1, a les 17.30 h. Enramellada popular a la plaça de l’Església. (Es repartirà el paperí per col·locarlo.) Un pic acabada l’enramellada, soparem tots junts damunt la plaça. Cadascú ha de dur el seu sopar, allà només hi haurà taules, cadires, vi i aigua. Dilluns 3, a les 13.00 h. Repicada de campanes i penjada de banderes, per celebrar que falten 7 dies per al dia del nostre patró. A les 20.30 h. Al bar Can Blanco, inici del Torneig de Truc. A les 21.30 h. Al bar Es Cassino, inici del Torneig de Futbolí. Dimarts 4, a les 19.00 h. Inici del Torneig de Petanca, al costat del bar Es Cassino. Dijous 6, a les 18.00 h. - 20.00 h. Recollida de les camisetes de les festes al Local. Divendres 7, a les 19.00 h. Repicada de campanes i amollada de coets tot anunciant el començament de les festes. Cercavila amb xeremiers, capgrossos i dimonis de Cas Concos des Cavaller. Amb el mateix cercavila s’inauguraran les exposicions de pintura. - Exposició col·lectiva d’Antoni Galmés i Jaume Manxa. Al local de l’antiga Banca March. - Exposició d’obres dels alumnes d’Antònia Rosselló. A la portassa de can Puça. - Exposició de Schüno. A la Galeria de Cas Concos. - Exposició de Tomeu Estelrich. A la portassa de can Cosme i Cati Perelló. A les 20.00h. Pregó de festes a càrrec de Margalida Obrador Bennàssar, de can Torres. A continuació, lliurament del pregó de l´any passat a la pregonera Maria Adrover Rigo, publicat a la col·lecció Coses Nostres. Farà el lliurament el Sr. Josep Grimalt i Vidal. A les 21.30 h. Sopar de frit. Al carrer del Castell, on es fa cada any. Preu, 10€.Tiquets a la venda fins dimarts dia 4 de setembre. A continuació, ball de saló a càrrec del grup SWING 2, de Paco Almodóvar y Lluís Amores. A la plaça de l’Església. Dissabte 8. A les 11.00h. Tir

amb escopeta d’aire comprimit. A les 12.00h, tir amb Passetja. Al camp d esports. A les 18.00h, I Fira nocturna de Cas Concos., amb actuacions per animar el vespre, amb els Xeremiers de Cas concos, exposicions d’art, exposició de motos antigues i globus aerostàtic al cap del carrer Concepció (finca de cas Metge,de les 20.00 h a les 21.30 h, si les condicions atmosfériques ho permeten). S’habilitarà una zona d’aparcament a l’entrada del poble venint de Felanitx i una altra a l’entrada del camp d’esports. A les 23.00 h.Verbena. Al camp d’esports. -Dugan´s Band -Los Inhumanos. - DjLolo y Palop Diumenge 9, a les 17.00h. Festa infantil. Al camp d´esports. Organitzada per l’AMIPA de Cas Concos. S´han de dur les bicicletes com cada any, jocs d´aigua i altres atraccions. A les 19.30 h. Missa i benedicció dels panets de Sant Nicolau de Tolentí. A les 20.00 h. Cercavila amb els xeremiers i capgrossos, per recollir les joies per a les corregudes. A les 22.00 h. Ball de bot amb el Grup S’Estol des Gerricó. A la plaça del’Església.

Cala d’Or

Paraules d’en Manuel Recollides per Aina Maria Binimelis en una entrevista publicada a Número 179 de Dies i coses.

“Jo estava a un forn allà a Albacete, però no fèiem res més que pa rústic de dues o tres variacions. Quan vaig venir aquí fent la mili, vaig venir a intendència. Els dissabtes jo anava al forn de Cristo Rei a Inca, hi anava a aprendre com es feia el pa mallorquí, les ensaïmades, panets d’oli... i després, quan vàrem acabar la mili ja ens vam casar, l’any 60, i vàrem anar a viure a Manacor, i a un forn d’allà vaig acabar d’aprendre l’ofici. Llavors vaig anar a Felanitx, on Clementina tenia els pares, i vaig estar també a la panificadora de Felanitx. Després vàrem anar a Porreres pel nostre compte i l’any 1967 vàrem obrir aquí a Cala d’Or.” “Na Clementina servia a cal Marqués de Comilles … i la senyora marquesa ens volia regalar un solar, i vàrem decidir fer la pastisseria. El senyor des Bar Toni ens va dir que havia parlat amb l’amo dels solars, en Pep Costa que deia que havíem de parlar per posar el forn, perquè tot d’una que es posàs el forn començarien a posar hotels.” “Aquí no hi havia absolutament res, la mare de Clementina just plorava perquè li preocupava que ens prenguessin el forn. I jo li deia “Mare, el no ja el tenim, el sí ja vendrà!”. Vàrem comprar el solar a don Pep Costa, i li havíem de pagar en un any, donant-li la meitat quan acabàs l’estiu, i l’altre part l’any següent, però li vaig dir que no li podia donar res perquè encara no havíem pogut treballar, i havia de pagar les màquines, el forn, la lletra del forn, una altre lletra al fuster, -em va posar les persianes, no em van posar els vidres perquè no teníem doblers-. Ens va dir don Pep: “t’ha demanat algú diners?”, i jo vaig dir: “No senyor”. I em va dir: “Idò ja m’ho pagaràs un altre any” i vaig acabar de pagar-ho a la filla que vivia a Barcelona. Ara no devem un cèntim a ningú!” “Fèiem fins a 10.000 panets, 2.500 barres... A l’any 75-76, hi havia hotels que ens devien un milió i mig de pessetes. I ja no ho hem pogut recuperat, i tot el que ens deuen a Cala d’Or... Si ho tenguéssim junt, tendríem mig Cala d’Or nostre. Per què deien: “Ja t’ho pagaré” i no ho feien.”

Defuncions Cala d’Or Dia 29 d’agost va morir en Manuel Garcia Martínez, el Forner de Cala d’Or, a l’edat de 83 anys. Que el vegem en el cel. 16

“Encara vénen a veure’ns.(Antics clients) Quan arriben a la pastisseria els donen records per a nosaltres, i ens regalen flors. Venien uns senyors holandesos i sempre em duien alguna cosa, ja que un d’ells feia l’aniversari el mateix dia que Clementina i ella els donava un pastís de “fresa” que els hi encantava i ells li regalaven un ram de flors. Els italians en deien que el nostre pa era el millor del món. Els pares de Joan Manuel Serrat ens encarregava moltes ensaïmades. … i també va venir Camilo Sexto a la nit a menjar ensaïmades, i fins i tot es va quedar a dormir. Els cantats de les verbenes de Felanitx que venien (Mocedades, Josep Guardiola...), s’aturaven a Cala d’Or a menjar ensaïmades, i es posava tot el carrer ple de gent.” “No podíem anar a dinar a cap restaurant ni els dies de festa, com més festa, més treball. No fèiem res més que treballar i després ja pels anys 80 o 76 vàrem comprar el solar i ens vàrem fer el xalet, i a partir d’allà cada any hem anat de vacances, i si necessitem anar de balneari hi hem anat 15 dies, sempre mirant les ofertes, les coses com són.” “Moltes persones ens han felicitat per aguantar tant de temps i desitgen que els nostres fills segueixin la tradició i estiguin 50 anys més. Molta gent ha après de nosaltres, fins i tot una madrilenya ve cada any a que li ensenyem a fer ensaïmades. Ve a l’agost i després torna a Madrid per vendre les ensaïmades que ha fet.” “Sobretot,(un consell) no gastar els doblers en coses innecessàries, sinó que paguis les lletres, les despeses i els deutes. Fes un gènere que agradis als consumidors. És molt important el sacrifici, ser bona persona, que faciss coses bones i tiris endavant, que mai pensis en tirar la tovallola. Si caus, es pots aixecar i seguir endavant. Així ho hem fet nosaltres.”

L’Ajuntament invertirà 37.000 € al carrer Santueri de Cala d’Or

La zona per a vianants de Cala d’Or se seguirà ampliant en els pròxims mesos, amb una important inversió per part de l’Ajuntament de Santanyí. Es destinaran 37.000 euros per al tancament al trànsit i la remodelació del carrer Santueri del nucli turístic. Es tracta d’una via que ja no tenia sortida perquè dona a un carrer que ja és d’ús exclusiu per a vianants, que connecta amb el centre de Cala d’Or. El projecte començarà una vegada acaba la temporada turística, i suposarà que el carrer tingui un nou trespol i les voreres quedaran al mateix nivell. La batlessa pedània de Cala d’Or, Bàrbara Xamena, s’ha mostrat molt satisfeta de que el projecte s’executi: “esperem que les obres puguin començar tan bon punt es doni per tancada la temporada turística. Des de l’equip de govern apostem per anar millorant poc a poc l’entramat de zones per a vianants del poble, i aquest carrer, necessitava millores i encaixa perfectament dins aquesta idea”.

Cala d’Or

Festes Santa Maria del Mar ‘18 Fotos Aj. Santanyí

Sopar a la fresca. Més de mil persones compartiren una vetlada de germanor amb el sopar a la fresca a la Plaça Costa. A dalt els encarregats de dur-ho a terme Associacio de veïns, Ajuntament i voluntaris

El dia de la patrona. El grup de ball de Cala d’Or ballà l’oferta. Més tard tingué lloc la tradicional processó marítima acompanyada per la banda de música de Cala d’Or.

Germans ara estam de festes, però no hi està tothom Miquel Adrover de sa Torre

Pujau, pujau, pujau i veureu que pengen els ormejos que han rapinyat la terra perquè pugui ser més fèrtil, perquè els ramats puguin pasturar per donar-mos llet, carn i llana per anar vestits, i alegrar-mos amb la música terrenal. Posau mà i sentireu la música, però els sustents només arriben a una part de la humanitat. Pare nostro, vós que des de dalt aguantau tot el pes del món, no vos he vist mai sa cara, des d’infant fins avui amb es meu tarannà he sentit moltes vegades els vostres alens a través de l’aire. Heu deixat que l’home trepitgi la lluna, jo vos vull demanar, si podeu, despertau totes ses consciències que han fet possible i estan fent que despertin, no facin més es dormit, que s’uneixin per donar pa i pau a tot el món, que la migració no sigui forçosa, sinó més bé per plaer, i els ramats puguin augmentar i donar a tota la humanitat llet, carn i llana i poguem sentir música celestial dels ramats que pasturen dins una nit estelada i amb la claror del sol. Cala d’Or, 20 agost de 2018

Vacances en pau a Santanyí Aj. Santanyí

Canvis a la Unitat Pastoral del terme de Santanyí Redacció

Aquest estiu el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull signà uns nomenaments amb data de 29 de juny de 2018 que afectaven al terme de Santanyí. Mn. Josep Adrover Vallbona, aleshores rector rector de les parròquies del terme fou nomenat rector de les parròquies de Sencelles i Costitx, i per altra banda Mn. Bartomeu Villalonga Moyà, nascut a Binissalem, fou nomenat rector de les parròquies de Santanyí, es Llombards, s’Alqueria Blanca, Calonge i Cala d’Or. Un mes després Mons. Sebastià Taltavull, el 28 de juliol, tornava a signar un nomenament que també afectava al aquestes parròquies: Mn. Nadal Bernat Salas n’era nomenat Vicari parroquial tot i continuar en els càrrecs anteriors a aquest nomenament. El nou rector de la Unitat Pastoral, Mn. Bartomeu Villalonga es presentà als seus parroquians en la missa del dissabte a vespre del 18 d’agost, així successivament es presentà a la resta de parròquies de la unitat pastoral.

Dos al·lots sahrauís d’11 anys han passat l’estiu al municipi amb dues famílies d’acollida. Abdú i Fatimetu aviat compliran 12 anys, i viuen a Tindouf i Esmara, al Sàhara Occidental (Algèria). Però aquest estiu han pogut deixar enrere les mancances que pateixen ells i els seus familiars, i han passat dos mesos amb dues famílies d’acollida de Santanyí. Són dos dels 100 nins i nines que cada any deixen el desert per passar l’estiu a Mallorca, gràcies al projecte Vacances en Pau, de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears. N’Abdú és un més d’una família de sis germans, que l’any passat ja va ser a Santanyí amb la mateixa família amb la qual ha compartit aquest estiu. L’experiència de 2017 va ser tan positiva que no hi va haver cap dubte quan es va plantejar la possibilitat de tornar a acollir Abdú, qui durant les darreres setmanes s’ha convertit un santanyiner més. De fet, ha participat a l’escola d’estiu que organitza l’Ajuntament, i ja se sap expressar tant en català com en castellà. Fatimetu té quatre germans, és un poc més tímida, i li costa llançar-se a parlar, tot i que entén perfectament el que li diuen. Ella l’any passat ja va ser a Mallorca, però és la primera vegada que passa l’estiu a Santanyí. Els dos asseguren que s’ho han passat molt bé, però també tenen ganes de tornar a casa per veure els pares, germans i amics. Des de la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament s’ha donat tot el suport a la generosa iniciativa d’aquestes famílies de Santanyí. Durant la seva estada, el al·lots del programa Vacances en Pau passen una revisió mèdica completa per tal de diagnosticar possibles malalties que necessitin tractament, i realitzen diferents activitats amb els altres infants sahrauís acollits a Mallorca.

Paraules de comiat de l’anterior rector Mn. Josep Adrover “Apreciats feligresos i feligreses de les parròquies i comunitats cristianes de Santanyí, S’Alqueria Blanca, Es Llombards, Calonge, Cala d’Or, Portopetro, Cala Figuera, i demés nuclis del municipi de Santanyí. Ha estat tot un orgull per a mi haver estat el rector d’aquestes estimades parròquies del nostre Migjorn. Avui vos dic adéu com a rector però no com a paisà i amic. Deman perdó per totes les meves errades i per totes les vegades que esperàveu més de mi com a pastor i com a persona i vos he decebut. Però sobretot vull agrair tota l’ajuda impagable que he trobat, totes les mostres d’estimació que he rebut i tot el que m’heu donat, tant a mi, com a ma mare, i el vostre servei desinteressat a les nostres esglésies. Estic segur que disfrutareu amb en Tomeu Villalonga, el nou rector que avui pren possessió, a qui li desitj molt d’encert en la seva nova missió. I vos dic que sempre que em cerqueu em trobareu, tant a ca nostra, com a les noves parròquies de Sencelles i Costitx, o en el Bisbat de Mallorca. I no dubteu que encomanaré els estimats malalts i difunts de les nostres comunitats, així com a tots els residents de la nostra Residència, a la Beata Francinaina i a la Venerable Margalida “cativa”, de Costitx.Una abraçada a tots, moltíssimes gràcies, i fins sempre!” 18

Santanyí presenta els guanyadors dels premis de narrativa i poesia Aj. Santanyí

En el marc de les Festes de Sant Jaume, a la vila de Santanyí es presentaren els Premis Literaris Vila de Santanyí. La Casa de Cultura Ses Cases noves va ser el lloc escollit per poder tocar i fullejar per primera vegada el XXXIII Premi Bernat Vidal i Tomàs de Joan Josep Barceló titulat Carn crua, i Mai Vista de Josep Hernández, obra guanyadora de la primera edició del Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa. Aquestes dues obres vàren ser les dues obres guanyadores veredictes unànimes tot i el gran nombre d’obres presentades: 108 obres entre els dos guardons. La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí va rebre 67 manuscrits per al Bernat Vidal i Tomàs, i 39 per a l’Antoni Vidal Ferrando. Tant la regidora de Cultura, Ricarda Vicens, com el batle de Santanyí, Llorenç Galmés, van destacar durant l’acte d’entrega, la gran participació als premis. Especialment si es té en compte que era la primera vegada que es convocava el premi de narrativa. El Premi Antoni Vidal Ferrando està guardonat amb 5.000 € més la publicació

de l’obra, i el Premi Bernat Vidal i Tomàs amb 3.300 €, i també la publicació. Les obres ja editades es presentaran durant les festes de Sant Jaume de 2018. En paraules de Vicens: “haver rebut tantes obres ens dóna a entendre que Santanyí té estirada pels creadors, i això ens omple d’alegria. La regidoria de Cultura fa molta feina perquè el municipi sigui viu i actiu amb temes culturals, i haver tingut més de 100 obres candidates als premis literaris n’és un gran exemple. A més, enguany hem de fer un esforç perquè enguany celebrem els 100 anys de Bernat Vidal i Tomàs”. Els dos volums han estat publicats per Adia Edicions, i editats per Pau Vadell, qui va presentar les dues obres a l’acte organitzat a la Casa de Cultura de Santanyí. Els dos autors van estar acompanyats en tot moment per amics i familiars, i llegiren un bocí de les seves obres. A més, van compartir els guardons amb les famílies de Bernat Vidal i Tomàs, i amb el propi Antoni Vidal Ferrando.

Campanya d’excavació a Can Jordi 2018 Redacció La campanya d’enguany ha durat del 6 al dia 31 d’agost. Lausa, per quart any consecutiu treu a llum i estudia el passat d’aquest jaciment arqueològic de ses Talaies de Can Jordi, que hi ha a Santanyí. Enguany s’ha estudiat una part que era habitada on a la vegada que es descobrien l’estructura dels habitacles.s’hi ha trobat restes ceràmiques si ossos humans. El projecte ha estat dirigit per Nicolau Escanilla, Beatriz Palomar, Damià Ramis, Montserrat Anglada i Cristòfor Salom. Hi han participat els menbres de l’associació cultural Lausa. Ha estat finançat per l’ajuntament i el Consell de Mallorca. Com cada any, una vegada acaba la campanya d’excavacions s’ha pogut gaudir d’una jornada de

portes obertes. Els arqueòlegs han explicat les feines i els descobriments d’enguany, i què preparen per al pròxim estiu. 19

Discurs d’investidura de Jaume Monserrat Si al número anterior vos oferiren les paraules d’acomiat del Batle sortint, avui vos trascrivim les paraules de Jaume Monserrat en el seu discurs d’investudura. Benvolguts companys de consistori, de l’equip de govern, treballadors de l’Ajuntament, membres d’El Pi, felanitxers i felanitxeres, amics i familiars, molt bon dia a tothom. Benvinguts i gràcies per acompanyar-me en aquest dia tan especial. Permeteu-me que faci un reconeixement explícit als companys de l’equip de govern que durant aquests tres anys han fet feina amb molta dedicació i vocació de servir al poble; a tots i cadascun d’ells, el meu agraïment pel seu suport. I molt especialment, al que ha estat batle de Felanitx durant aquests tres anys, Joan Xamena, amb qui he tingut l’oportunitat de fer feina i compartir molts bons moments i alguna discussió que a l’hora de berenar hem resolt amistosament. Durant els darrers temps, amb en Joan Xamena he après a ser conscient de la realitat que he d’afrontar a partir d’ara. Moltes gràcies, batle. Vull tenir un record especial pels altres batles d’aquest consistori, alguns ja majors, altres que no ens poden donar el seu consell o opinió perquè ens han deixat i els més joves, perquè segueixin essent un referent del que varen representar en el seu moment. He d’agrair també al personal d’aquest Ajuntament la seva dedicació, perquè els nostres projectes no es podrien dur a terme sense aquest gran equip humà. Des d’aquí els deman el seu suport per poder superar els entrebancs que puguem trobar d’ara en endavant. La vostra és també un petjada important en el camí de fer créixer Felanitx. I per acabar, no voldria deixar els agraïments sense esmentar la meva família: gràcies per entendre’m, per la vostra paciència i sempre estar al meu costat i heu de tenir clar que sense el vostre continu suport em seria impossible afrontar tan important responsabilitat; molt especialment, al meu fill, qui em dona grans mostres de paciència: “On hem d’anar avui...”, “Tenim coses...”. Esper poder tornar-te aquest temps que tu em dones i que sigui temps per a nosaltres. Vull manifestar que afront aquest desafiament amb il·lusió i sobretot amb orgull de ser elegit batle de l’ajuntament de Felanitx. Serveixi de reconeixement a totes les persones que decideixen donar una passa endavant i dedicar una part important de la seva vida i temps al poble, per poder defensar els seus principis i que en moltes d’ocasions no és reconegut l’esforç que suposa. Seguiré fent feina, com s’ha fet fins ara, per trobar punts de col·laboració, d’entesa i de treball compartit 20

amb les associacions i entitats, amb els col·lectius de persones que treballen, com nosaltres, per fer un Felanitx millor. Em compromet a seguir lluitant per la conservació del nostre patrimoni més apreciat, el privilegiat entorn natural que ens envolta i que és una de les grans herències que ens han deixat els nostres avantpassats. En aquest sentit, hem de seguir fent de la sostenibilitat i de la qualitat de l’espai públic una de les nostres prioritats. Seguirem impulsant aquells projectes que ens permeten seguir estalviant aigua, reduir el consum energètic, implantar energies renovables i fer una bona gestió dels residus urbans que garanteixi un futur millor per a les properes generacions. Felanitx és la ciutat del meu fill, on ha nascut, on està creixent, on és feliç i on vull que tingui oportunitats per aprendre, estudiar, gaudir i viure amb plenitud. Per això, Felanitx ha de mirar al futur sense oblidar alguns valors del passat. Felanitx està plena de gent anònima que jo, fent de regidor aquests anys, he tingut el privilegi d’anar coneixent. Persones orgulloses del seu origen, siguin d’aquí o nous felanitxers, i disposades a fer feina per millorar la seva ciutat. Aquest és un gran actiu, un capital social molt important que hem de cuidar, ampliar i promoure. Les ciutats es fan quan hi ha un projecte col·lectiu, quan hi ha un bon teixit social que permet el diàleg de l’Ajuntament amb els seus ciutadans. Ara a tots nosaltres, cada un des del seu lloc i amb la seva responsabilitat, ens toca no defraudar-vos i fer feina amb honestedat i coherència al servei del poble. Assumesc amb honor i humilitat el càrrec i som conscient que amb un govern de pacte, tots, però sobretot jo, haurem de sumar esforços per tal de caminar en favor d’un major diàleg. Vull fer una crida a la responsabilitat. Estam en temps difícils, d’una situació política molt complicada, on els

ciutadans ens exigeixen fer ús del diàleg i enteniment per resoldre aquesta situació. Són temps de canvis polítics, no de colors sinó de model, però aquesta transició a una política de diàleg constant, fins i tot entre els propis membres dels governs, no és gens fàcil. És per això que deman a tots els portaveus municipals, seny, humilitat i lleialtat. Per tant, com més consens, més poble, i com més poble, més benestar. Serviré els vostres interessos per damunt de tot i governaré per a tots i totes, independentment d’ideologies polítiques, en benefici de Felanitx. Durant aquests anys hem anat donant solucions, però volem seguir fent feina, més i millor, perquè les necessitats dels nostres veïnats siguin una realitat, defensant els interessos reals de tots els ciutadans. Un clar exemple és la recuperació de l’hospici, un espai molt important per a Felanitx i la seva gent. I un repte que m’he marcat com a nou batle: que es converteixi en un referent a la comarca. Continuarem fent feina per tenir un Felanitx més dinàmic, més viu i més ric en oportunitats, per un poble més humà i solidari, per un poble més net i ordenat. Aquest és el nostre projecte, un propòsit que ens agradaria compartir amb els membres de l’oposició. Consider l’oposició com una eina necessària i imprescindible. Per això, vull demanar-vos que faceu feina amb la major intensitat, que ens comuniqueu el que pensau que es fa malament, però amb rigor, serietat, i sense implicacions personals. I que proposeu suggeriments i alternatives per fer entre tots un Felanitx millor. Consider que ho podem fer possible. L’honestedat, el servei al meu poble, al nostre poble, la transparència, la proximitat, la voluntat d’escoltar per resoldre millor els vostres problemes, la il·lusió i la serenitat, són actituds que marcaran la meva manera de fer, la nostra manera de fer, la del meu equip. Farem feina, molta feina per a Felanitx i la seva gent. Molts dels que sou aquí em coneixeu bé. Som un home de poques paraules però de compromisos ferms. I us puc assegurar que treballaré per millorar el meu poble, el nostre poble. Moltes gràcies i VISCA FELANITX.

Cantina Futbol i berenars Llom, camaiot, cuixot, formatge... Dilluns - Dimecres i Divendres plat calent

Camp d’Esports Sa Lleona Tel. 630 43 18 39 Obert a partir de les 6:30 del matí

L’Ajuntament de Felanitx Informa Horari de les biblioteques A partir del setembre es reprèn l’horari habitual: Biblioteca de Felanitx Joan Estelrich: de dilluns a divendres de 9:00 a 13:30 i de 16:00 a 20:00h. Biblioteca de Portocolom: de dilluns a divendres de 16:30 a 20:00. Dimecres, també, de 9:00 a 12:30 h. Piscines cobertes municipals. A partir de dilluns 3 de setembre comencem amb les inscripcions!

COMUNICAT DE L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE FELANITX SOBRE LES FESTES DEL MUNICIPI Al municipi de Felanitx, la temporada de festes patronals comença al mes de maig amb les festes de S’Horta, segueix amb un llarg programa d’estiu que inclou les festes de Portocolom (el Carme i Sant Jaume) i de Santa Margalida, segueix amb les festes de Sant Agustí i acaba al setembre amb les festes de Cas Concos. Se celebren multitud d’actes (culturals, tradicionals, esportius, infantils, religiosos, lúdics, gastronòmics, verbenes, etc.), alguns amb molta d’història i d’altres més nous. A tots els nuclis, hi ha activitats organitzades per l’Ajuntament de Felanitx i activitats organitzades per entitats i col·lectius amb suport de l’Ajuntament. Però també hi ha activitats organitzades per entitats privades (penyes, grups de joves, empreses,...) sense participació directa de l’Ajuntament, tot i que generalment han sol·licitat i rebut autorització municipal. A vegades aquestes activitats figuren als programes oficials de festes per tradició i a vegades no, fent la seva pròpia difusió a través d’altres canals. A falta de la celebració de les festes de Sant Nicolau de Cas Concos, el balanç general és molt positiu: l’assistència de públic és alta, la satisfacció dels organitzadors és més que notable, les despeses econòmiques de l’Ajuntament es mouen dins les previsions, se segueixen les tradicions, les festes fan poble i els perjudicis (accidents, incidents, brutor, molèsties, incivisme, etc.) no posen en qüestió la continuïtat de les festes. Un cas a part és el dia de Sant Agustí horabaixa a Felanitx. L’evolució d’aquesta jornada al llarg dels darrers 10 anys ens ha portat a una disbauxa massificada a la qual els aspectes negatius ja 22

El temps no s’atura, arribem al final de l’agost i de nou estem a les portes de posar en marxa una nova temporada, centrada en els cursos de natació, les activitats dirigides i el rànquing de pàdel De nou posarem a la vostra disposició una ample oferta de cursos de natació per a totes les edats, distribuïts en grups reduïts segons el nivell tècnic de cada persona: per a embarassades, per a pares i nadons, per a nadons, per a nins, joves, adults i gent gran, repartits al llarg de tot el dia i en possibilitat de fer sessions d’un dia, dos dies o tres dies per setmana. Els períodes d’inscripció dels cursos son els següents: (aquest any farem un petit canvi per tal de millorar en l’agilitat al moment de fer les inscripcions, definint un dia d’inscripció segons el nivell). sobrepassen els aspectes positius. L’Ajuntament organitza una festa d’aigua per a nins i nines amb assistència de públic familiar, mentre que una sèrie d’empreses de restauració organitzen festes de carrer amb actuacions musicals, les quals atreuen milers de persones d’altres municipis que molt majoritàriament venen a beure alcohol sense el més mínim interès per Felanitx o per les festes de Sant Agustí. L’ambient que se genera esdevé molt propici per a l’incivisme i les faltes de respecte. Les festes al carrer han passat de solució a problema. En aquesta legislatura, l’equip de govern ha anat introduint elements de correcció per tal de moderar els perjudicis de la massificació de l’horabaixa del 28 d’agost: més efectius policials, un major control de les entrades al nucli de Felanitx, distribució de banys públics (fins a 64), un dispositiu de neteja més exhaustiu (amb un cost d’uns 12.000 euros), canvi d’ubicació d’alguna festa, campanyes de conscienciació sobre el consum d’alcohol i les agressions masclistes i, enguany, un horari més restrictiu de les festes autoritzades. Aquestes mesures, emperò, han tengut efectes molt limitats: el botellot generalitzat i l’incivisme de petits grups s’han apoderat de la jornada i han desdibuixat la celebració de Sant Agustí. L’equip de govern de l’Ajuntament de Felanitx considera que de cara al 2019 ja no té sentit afegir elements correctors. Les queixes de la ciutadania de Felanitx, sovint carregades de raó (si bé en alguns casos exagerades a les xarxes socials o als mitjans d’informació), són comprensibles, ja que els perjudicis sobrepassen els beneficis. L’horabaixa del dia de Sant Agustí ha de ser completament diferent. Ja no es tracta de millorar la fórmula actual, sinó de cercar-ne una altra. La festa ha de ser local, com el matí i la verbena del mateix dia o la resta de festes. No serà senzill trobar la nova manera de celebrar la festa, possiblement no sorgeixi a la primera i no ho farà la corporació municipal per si sola.

Ja han començat les obres del carrer Romaguera de Calonge on s’ubicarà la nova Unitat Bàsica de Salut L’Ajuntament de Santanyí inverteix 500.000 euros en la dotació de serveis i l’eixamplament d’un tram de la via, per millorar els accessos a la nova Ajuntament infraestructura. Aquestes obres suposen la inversió de mig milió d’euros i han de de Santanyí servir perquè aquesta nova infraestructura sanitària disposi de tot el necessari per començar a funcionar al més aviat possible. La Conselleria de Salut té previst construir en aquest solar situat al carrer Romaguera del nucli calongí un nou edifici de 167 metres quadrats amb tres consultes i una sala de cures i, a més, també s’habilitarà una zona d’aparcament. L’Ajuntament instal·larà il·luminació al carril bici que va de Cala d’Or a Calonge L’Ajuntament instal·la una turbina per regenerar l’aigua de la platja de Cala Santanyí Per una combinació de llum i temperatura, a la platja de Cala Santanyí ja fa uns anys que cada estiu l’aigua canvia de color, agafant un to verdós o groguenc. La causant d’aquest enterboliment és una alga que fermenta en no regenerar-se l’aigua a cales estretes o on les corrents no regeneren l’aigua prou sovint. És tracta de l’Alexandrium Taylori, una micro alga que deteriora la imatge de la platja i que de vegades procupa als banyistes. Per això, l’Ajuntament de Santanyí es va posar a buscar una solució que ara s’ha començat a instal·lar. Es tracta d’una bomba d’impulsió que ajudarà a regenerar l’aigua i que evitarà la proliferació de l’alga. A l’octubre de 2016 es va encarregar un estudi de temperatures que en va determinar la causa, tot i que ja se’n tenia sospita del que era: l’alga Alexandrium. Tot i això, durant tots els estius el consistori ha anat fent analítiques cada 15 dies per certificar que l’aigua compleix amb els estàndards de qualitat ambientals i sanitàries; el problema, però, és que l’aigua canvia de color. Segons l’estudi encarregat per l’Ajuntament, la solució passava per instal·lar una bomba de propulsió submarina amb una sèrie de canonades que fan circular l’aigua i la regenren, que és el que s’ha fet. Retirats més de 1.400 quilos de residus del fons marí de Cala Figuera La bona situació econòmica deixa un superàvit que es dedicarà a inversió en infraestructures L’Ajuntament de Santanyí disposa d’1,2 milions d’euros per executar tota una sèrie de projectes dins el 2018 a diferents localitzacions del municipi. El bon estat dels comptes de l’Ajuntament de Santanyí ha suposat que es pugui destinar part del superàvit del pressupost del 2018 a inversió sostenible. És a dir, que es pot destinar a tota una sèrie de projectes que quedin englobats en categories com: vies públiques, enllumenat, claveguera, parcs i jardins, instal·lacions esportives o equipament de Protecció Civil. D’aquesta manera, l’equip de govern municipal ha elaborat tota una sèrie de projectes, 13 en total, que s’executaran en els pròxims mesos i que suposaran una despesa de 1.250.000 euros. Entre aquests projectes destaca l’enllumenat del carril

bici que va de Cala d’Or a Calonge, el nou mirador de Cala Figuera o la nova rotonda de Cala Llombards. Santanyí renova els contenidors de reciclatge de tot el municipi S’Alqueria Blanca ja compta amb la connexió de les aigües residuals al sistema de sanejament en alta del municipi S’Alqueria Blanca no disposava de xarxa de clavegueram públic. En els darrers anys, l’Ajuntament de Santanyí ha duit a terme les actuacions necessàries per a dotar de clavegueram aquest nucli, sol·licitant a l’Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA), que depèn de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, la connexió de les aigües residuals al sistema de sanejament en alta del municipi. L’obra ha tingut un cost de 678.728,39 euros i s’ha executat en vuit mesos. Cal tenir en compte que aquesta despesa s’ha sufragat en un 50 % amb fons FEDER, un 39 % d’ABAQUA i un 11 % per part de l’Ajuntament de Santanyí. Aquesta nova connexió donarà servei a una població màxima d’uns 2.430 habitants. La variant de s’Alqueria podria estar llesta al 2020 Acompanyada d’un tècnic del Departament de Carrerteres del Consell de Mallorca, Garrido, va explicar les diferents opcions que s’han estudiat per fer la variant i quina és la que creuen que és la millor, perquè el Consell té damunt la taula fins a cinc possibilitats, tot i que es decanta per una en concret: la que, segons els seus criteris, té major equilibri entre l’impacte sobre el territori, la població i el medi ambient, i és més funcional. Aquesta opció és la més semblant a la que tenia l’Ajuntament de Santanyí dibuixada a les Normes Subsidiàries, amb una variació que la manté allunyada del nucli curiablanquer. En aquests moments, les cinc opcions estan en exposició pública perquè qui vulgui presenti al·legacions; després la Comissió Insular de Medi Ambient és la que haurà de donar llum verda a l’opció triada pels tècnics, per finalment començar a redactar L’Ajuntament inverteix 50.000 en la nova coberta del camp de futbol de Santanyí Santanyí digitalitza més de 8.000 pàgines de l’arxiu municipal El ple municipal aprova el Pla Local de la Infància i l’Adolescència de Santanyí 2018 - 2022 Cal recordar que l’any 2014 Santanyí va ser Declarada Ciutat Amiga de la Infància per UNICEF, tot i que des del 2011 ja es va signar el Pacte per la Infància. Dues passes per implicar els al·lots en el desenvolupament del seu poble. La quarta campanya d’excavacions a ses Talaies de Can Jordi se centraran en la part habitada És un dels poblats talaiòtics més grans de Mallorca; podria haver ocupat un superfície de 14.000 metres quadrats. Per quart any consecutiu, l’Associació Cultural LAUSA lidera una nova campanya d’excavacions al poblat talaiòtic de ses Talaies de Can Jordi, situat al terme de Santanyí, a pocs quilometres de la vila en direcció a Cas Concos. 23

Cansats del nostre estil de vida -V-

Polònia, els reptes i les dificultats del viatge Per na Joana Adrover i en Mikael Martin Quan xerram sobre el nostre viatge al nostre voltant o a aquelles persones que tenen curiositat sobre les nostres experiències no ens permetem oblidar-nos d’explicar les experiències dolentes que ens ha tocat viure durant el nostre viatge. És important narrar als qui estan motivats a explorar el món que un viatge mai serà perfecte per a ningú. Les experiències dolentes també els donaran la possibilitat d’enfortir la ment per al futur, en lloc de sentir-se abatuts a l’hora de continuar la seva experiència. Viatjar et dona competències i coneixements, però també et pot donar (depenent, clarament, del moment, la situació i la força mental que podem tenir cadascú en moments puntuals) sentiments de soledat, nostàlgia o esperances trencades. Durant el nostre viatge vam trobar diferents dificultats, algunes d’elles totalment insignificants, però en la nostra estada a Polònia vam arribar al punt en què ens estàvem penedint de ser allà. Però, abans d’explicar totes aquestes vivències, anem a fer una introducció del país. Polònia és un país relativament gran amb 39 milions de ciutadans. Com els altres països d’Europa central, es va convertir al cristianisme el 966. I ha estat, a través dels segles, una part dels imperis de Rússia, Àustria i Prússia fins a la seva «breu independència» entre la Primera i Segona Guerra Mundials. Després es va convertir en una part de la Unió Soviètica fins el 1989 (any en què Polònia es va independitzar definitivament). És també necessari remarcar que no vam tenir l’oportunitat de descobrir massa Polònia perquè vam estar en un lloc enmig del no-res i també per la situació en què vam haver de viure en la nostra estada a la granja.

Vegetació dels boscs del nord de Polònia

El cristianisme i l’Església a Polònia Amb el 86% de la població declarant-se creient, Polònia es considera com el país més religiós d’Europa. Si no estàs molt endinsat en allò d’anar a missa cada diumenge matí, i no et fa massa il·lusió veure creus cristianes a cada metre o fins i tot haver d’estar envoltat per un mínim de tres esglésies en el poble més petit no et convé visitar el país. Una de les raons per a les quals els polonesos admiren i respecten molt l’església és perquè durant la Segona Guerra Mundial va ser l’única institució polonesa que va conservar la seva independència respecte dels altres països. Abans de la Segona Guerra Mundial, Polònia fou un país ric en religions, però després de la guerra les coses canviaren moltíssim. Durant l’Holocaust van morir 3 milions de polonesos jueus i els supervivents van decidir fugir cap a Israel o amagar la seva religió als seus descendents per a protegir les seves vides. Després d’això, gràcies a les accions del Papa Joan Pau II en la caiguda del bloc comunista a Polònia, el catolicisme va començar a ser realment fort al país. El començament del final del règim comunista a Polònia es produí quan el Papa va visitar el país el juny del 1989. Durant aquesta visita 9 milions de seguidors varen acudir a escoltar-lo i, aprofitant-se de la situació, va aclamar la història i cultura poloneses. D’aquest discurs la població polonesa en va redescobrir la seva identitat i van començar a lluitar contra el règim comunista amb l’ajuda del sindicat federal anomenat Solidaritat. Aquest sindicat fou una unió laborista no controlada per cap partit comunista creat el 1980. Van lluitar políticament contra el poder del moment i van organitzar una resistència civil per ajudar la classe obrera i així aconseguir certs canvis socials. Solidaritat no només va tenir el seu origen en la classe obrera, sinó també en el catolicisme. Per aquesta raó els polonesos no van poder evitar crear una connexió entre llibertat i fe. Recentment, les noves generacions que no van néixer durant aquest període de transició del país estan

a punt d’endinsar-se en un moment complicat i incòmode en les seves vides; moments en els que normalment un prefereix no tenir desconeguts al voltant.

Una part del jardí de la granja començant a ser agnòstics, ateus o reintrodueixen una altra vegada una gran diversitat de religions en el país, però aquests representen només un 14% de la població.

La nostra mala experiència a Polònia Després de Letònia vam creuar Lituània amb bus per finalment arribar en un poble molt petit anomenat Sadowa. Teníem l’acord amb els hostes d’estar a la granja per ajudar-los durant un mes. Aquesta vegada la família estava formada pels pares (la mare era polonesa i el pare era anglès), la seva filla de cinc anys i la padrina de la nina per part de pare. Passats només uns minuts del moment en què els vam conèixer ens van presentar la que seria la nostra situació habitual en tota la nostra estada amb ells. Un parell de dies abans de la nostra arribada la demència de la padrina de la família va empitjorar moltíssim i s’havia convertit en una persona bastant agressiva, fent que la família tengués molt estrès amb aquesta situació (especialment quan tenien convidats). Després d’això ens vam sentir una mica preocupats per com afrontar la nostra estada allà perquè no sabíem si seríem capaços de viure en un ambient on la situació familiar era bastant delicada. Un dia després de la nostra arribada la dona estava abandonant la casa amb una ambulància degut a un tumor en el cervell; va tornar de l’hospital dues setmanes després en el límit de la mort havent d’estar connectada a una sèrie de màquines que l’ajudaven a mantenir-se en vida. Finalment va deixar aquest món dos dies després. I esperant que el cos pogués ser enterrat, el van guardar durant tres dies en l’habitació principal de la casa. La mateixa habitació que havíem de travessar si volíem anar a dutxar-nos o agafar qualque cosa de la cuina!! Durant aquests moments trists vam haver de viure constantment en una situació estressant i en un ambient realment silenciós i trist. No era inusual veure la mare de la família plorant desesperadament enmig de la nostra feina o sentir com el pare començava a xerrar sobre els seus sentiments de tristesa de manera filosòfica. En aquest moment ens estàvem demanant la raó per la qual van decidir acceptar la nostra arribada si sabien que estaven

Al marge de totes aquestes experiències tristes també ens vam haver d’enfrontar per primera vegada al fet que el nostre «contracte» com a workawayers no fos respectat. Com vam explicar en el nostre primer article, un dels acords amb workaway és treballar cinc hores durant cinc dies a la setmana. L’estil de vida de la família era bastant dur i és, per ventura, aquesta la raó per la qual ens van fer treballar tant. Ells feien feina pràcticament cada dia de la setmana de les sis del matí a les nou del vespre només aturant-se petites estones per cuidar la seva filla quan no era a l’escola. La dona era l’única que aportava un parell de doblers a la família fent un parell de classes de reforç d’anglès; l’home no podia treballar fora de casa, en part perquè no sabia gaire polonès i en part perquè hi havia massa feina a la granja. Ens vam forçar a seguir el ritme que ens van posar degut a la nostra amabilitat però també perquè, a vegades, ens sentíem bastant forçats i no veiem la manera de dir no. Però cada dia acabàvem fent hores extres degut a què el dia següent arribava mal temps i havíem d’acabar o perquè la nina estava tota sola i acabàvem cuidant-la durant hores o simplement perquè havien de venir convidats i volien que tot fos perfecte... Així que al final no hi va haver cap dia que poguéssim només relaxar-nos una estona. Els dies lliures no van ser gaire freqüents i encara era més estrany que poguéssim anar a visitar el país. Les dues vegades que vam sortir de la granja van ser perquè la família tenia feines a fora i ens van deixar anar-hi per a visitar una estoneta la ciutat.

Les cabres de la nostra família amfitriona 25

Podíem entendre que tenien molta feina perquè només havien viscut durant dos anys a la granja i que necessitaven veure com les coses avançaven amb la nostra ajuda, però haurien de recordar que la gent que els ajuda són només voluntaris i no empleats. Cada dia començàvem a fer feina a les vuit del matí i recordam aturar-nos qualque dia a les vuit del vespre havent tengut només un parell de petits descansos al mig. Però això encara no és tot! Els pitjors records que tenim de la nostra estada són totes les queixes que vam haver de sentir sobre la majoria de les coses que fèiem, fins i tot si era la primera vegada que les estàvem fent i no teníem la formació suficient per a realitzar-les. Vam tallar la gespa del jardí per a finalment haver d’escoltar que no ho havíem fet al mil·límetre, o un dia el pare de família ens va cridar perquè havíem tallat amb una serra unes peces de fusta mig mil·límetre massa curtes...

Nous coneixements sobre permacultura Hem de reconèixer que a part dels moments dolents, a la granja vam aprendre moltes coses sobre permacultura i autosuficiència. Va ser a la granja on la feina fou la més dura de totes i va ser també a la granja que vam forçar més les nostres habilitats i on vam veure que podíem fer coses que mai haguéssim imaginat.

per a què poguessin absorbir la calor del sol i encalentir l’aigua. I per al drenatge de l’aigua el terra també estava fet de fusta, però amb forats que abocarien l’aigua a sota de la dutxa; per això el terra estava ple de pedretes que anirien filtrant l’aigua poc a poc. Una altra de les coses que vam aprendre allà va ser com fer els solcs d’una manera poc habitual a Mallorca. L’objectiu és cavar una línia al terra d’un pam de profunditat i dos d’amplada i anar acumulant la terra excavada en una línia just al davant d’aquesta formant una muntanya. I és en aquesta «muntanya de terra» on s’han de sembrar les plantes. La raó és que d’aquesta manera els arbres tenen més profunditat per anar estenent les arrels i també en la part més profunda (la que s’ha excavat) s’hi va acumulant aigua i es va filtrant cap a les arrels a poc a poc. A més, també és important que al voltant dels arbres sembrats s’hi posi palla i uns cartons perquè ajudin a conservar la humitat del sòl durant més temps. També vam aprendre un nou mètode per a què les plantes puguin créixer en una gran longitud o alçada: la tipi. Bàsicament vam agafar cinc troncs molt alts i els vam fermar tots junts a la part superior de manera que aquests fossin les potes de la tipi i llavors vam anar clavant branques més primes formant cercles al voltant d’aquestes cinc potes. Ens van dir que aquesta construcció és molt útil per tal de sembrar mongetes. Finalment vam fer abono per primera vegada. Com és per molts conegut, l’abono és molt útil per a la fertilitat del sòl. Primer de tot, es necessita tenir a parts iguals fulles verdes o herba triturada, palla i fems d’animal. Llavors es va posant una capa de cada tantes vegades com es vol a la vegada que es va regant amb aigua per tal de què es vagi humidificant i quan se n’ha fet la quantitat desitjada es deixa tapat amb un plàstic. A partir d’aquí, cada 48 hores es van girant les capes, que vol dir que es tornen a col·locar les capes de l’abono posant al terra el que havia quedat al damunt i al damunt el que abans estava totalment a l’interior per tal de què es pugui produir el procés de descomposició correctament.

L’ús energètic de la granja

La dutxa sola que vam construir Allà vam realitzar un dels projectes dels que ens sentim més orgullosos, una dutxa solar. La idea era fer una dutxa que encalentís l’aigua en la seva totalitat amb energia solar. La construcció la vam fer a l’exterior (enmig del jardí) i la vam fer tota de fusta. En la foto de la dutxa podeu observar quina és la forma de la seva estructura i la part que no vam tenir temps a fer fou la de posar dos dipòsits al damunt de tot pintats de negre 26

Una altra de les coses que ens va cridar més l’atenció i que també ens pot ser molt útil és el sistema energètic que empraven a la granja. Era un sistema relativament poc complicat però molt eficient en termes d’energia i consum. Primer de tot, la casa estava construïda d’una mescla d’argila, palla, arena i pedres (una mescla que és molt modelable quan es troba pastada amb aigua). Aquesta mescla, gràcies a les propietats de l’argila, fa que la casa

Els edificis de la granja estigui molt ben aïllada a l’hivern i permet conservar la calor que es produeix amb l’estufa principal de la casa, però també que es mantengui bastant fresca a l’estiu. Ho van construir de tal manera que l’estufa principal estava feta també de la mescla d’argila, però també amb un tipus de blocs que conserven moltíssim la calor. D’aquesta manera, al trobar-se connectada amb les parets de la casa transmetia la calor a tot l’edifici; i, a la vegada, tenia uns fogons sobre els quals s’hi podia cuinar sense la necessitat d’emprar gas. A la vegada que també era aquesta mateixa calentor la que encalentia l’aigua corrent de la casa. Però, el més sorprenent de tot és que només es necessitava fer foc dues vegades al dia per a aconseguir tot això i la quantitat de llenya requerida era mínima. Es pot dir que tres tions de llenya i un parell de branques eren la inversió diària per a poder generar tota l’energia calorífica diària que necessitava la casa i les cinc persones que hi vivíem. El fet de què la base de l’energia d’una llar sigui una estufa rocket de massa fa que es tengui un sistema molt eficient, barat i que et permet ser bastant autosuficient.

Les conclusions d’una experiència agre-dolça Hem de dir que quan vam acabar la nostra estada a Polònia no vam estar del tots satisfets del que havíem viscut. Crec que va ser la primera vegada que vam sentir que els aspectes negatius de la nostra experiència pesaven més que els positius. Per primera vegada vam sentir que tots els coneixements que havíem adquirit durant aquelles setmanes no eren suficients per a compensar tot el que havíem hagut de viure. Vam sentir que tot el nostre esforç mai havia estat valorat per la família i això ens fa dubtar de si va valer la pena ajudarlos. Una altra de les coses que vam valorar molt de l’estada a les altres granges va ser la connexió que vam establir amb les famílies amb les que vam arribar a sentir que formàvem part d’elles. En canvi, amb la família de Polònia mai vam sentir tenir-hi una relació similar ni tampoc ens sentim atrets pel fet de retrobar-nos en el futur.

Si a tot això li afegim que a banda de la granja no vam poder visitar gaires coses més del país ens fa tenir la sensació que per primera vegada no coneixíem res del país en el que havíem viscut un poc més d’un mes. A més, així com les nostres famílies amfitriones anteriors s’havien esforçat per introduir-nos a les seves cultures o que en els dies lliures ens havien duit a descobrir alguns dels seus racons preferits del país, aquesta vegada (independentment de la situació familiar que estaven vivint) vam veure que no era el seu estil el fet de donar el descans suficients als voluntaris com per dur-los a descobrir res més que no fos fer feina. Així i tot, amb el pas del temps hem vist que no val la pena penedir-nos d’aquest mes a Polònia, perquè tot i recordar-ho com un dels pitjors moments del nostre viatge, el fet d’haver-nos enfrontat a una situació difícil i desagradable ens va fer créixer com a persones i ara ens sentim més preparats per a «sobreviure» les adversitats que se’ns puguin presentar en els nostre trajecte. Al final de la nostra visita a Polònia vam decidir tornar a Mallorca per fer feina durant els mesos d’estiu per a poder estalviar els doblers necessaris per acabar la nostra ruta europea que ens va dur de Bulgària a la República Txeca; però aquesta és una història que us explicarem la propera vegada.

El bisbe Antoni Vadell i Ferrer Per Josep Adrover i Vallbona, prevere Fotografies a Calonge de Josep Estelrich i les seves arrels calongines

Antoni Vadell, a Barcelona, el dia de l’ordenació com a Bisbe

En el programa de festes de Sant Miquel de Calonge d’aquest any 2018 es publica un article que demostra les arrels calongines, tant per línia paterna com per línia materna, del jove prelat llucmajorer Mons. Antoni Vadell i Ferrer, bisbe auxiliar de Barcelona (Llucmajor, 1972). En el nostre municipi només hi ha constància de la procedència d’un bisbe santanyiner: Mons. Rafel Josep Verger i Suau, OFM, (Santanyí, 1722 – Monterrey, Mèxic, 1790), religiós franciscà natural de Santanyí, qui tingué una gran relació amb el famós missioner sant Juníper Serra, de Petra, amb qui treballà a Mèxic, i que fou elegit bisbe del Nuevo Reino de León (actualment arxidiòcesi

de Monterrey), a Mèxic, l’any 1783, fins a la seva mort. En honor seu es va construir el Col·legi Bisbe Verger, de Santanyí, en els anys seixanta del segle passat. Doncs bé, l’any 2017 el Sant Pare el Papa Francesc va nomenar bisbe titular d’Urci i auxiliar de Barcelona al prevere mallorquí Antoni Vadell i Ferrer, natural de Llucmajor, qui rebé l’ordenació episcopal el 9 de setembre del mateix any, a la Basílica de la Sagrada Família, de Barcelona. Mons. Vadell sempre ha recordat les seves arrels calongines, d’on procedeix el seu primer cognom, Vadell, però també deia que la seva mare descendia d’una família calongina de Can Tanca, de cognom Adrover. Durant el darrer any s’ha fet una investigació genealògica que ha conduït a aclarir quins eren els avantpassats directes calongins del bisbe llucmajorer. Com a conseqüència de la recerca, el passat dissabte dia 25 d’agost de 2018 el bisbe Vadell, acompanyat dels seus pares, visitaren la localitat calongina per conèixer els seus orígens. En primer lloc, s’entrevistaren amb madò Maria Vallbona i Adrover, de Cas Ferrer, la centenària calongina, i amb madò Joana Aina Adrover i Adrover, de Can Marines, organitzat per l’autor d’aquesta crònica. Elles són nétes, per part de les seves respectives mares, de l’amo en Gabriel Adrover i Maimó, de Can Tanca (Calonge, 1857-1935), i de madò Catalina Adrover i Clar (Calonge, 1860-1895). L’amo en Gabriel Tanca tenia un germà major, de nom Joan Adrover i Maimó, de Can Tanca (Calonge, 1851 – Llucmajor, 1908), qui es casà amb n’Antonina Aina Adrover i Vadell (Calonge, 1858 – Llucmajor, 1953). Tingueren una gran descendència, entre elles, la darrera filla nada a Calonge, n’Antonina Adrover i Adrover (Calonge, 1886

A ca madò Joana Aina Marines s’assegueren per parlar amb calma de l’avior. Per lligar fils, per recordar anècdotes, per conèixer-se. D’esquerra a dreta: Mn. Josep Adrover, autor d’aquesta crònica; Mons. Antoni; la lare del Bisbe, n’Antònia Ferrer; la centenària Maria Vallbona, la quasi centenària Joana Aina de can Marines; Bonaventura Grimalt filla de l’anterior i el pare del Bisbe, Bernat Vadell. 28

A can Vadell, casa pairal de l’avi del pare de Mons. Antoni, amb l’actual propietèria, na Catalina adrover.

– Llucmajor, 1954), qui serà la repadrina materna del bisbe Vadell. Aquesta família de Can Tanca, a finals del segle XIX, es traslladaren a treballar a possessions del terme municipal de Llucmajor, on s’hi establiren, i hi varen morir. N’Antonina Adrover i Adrover, nada a Can Tanca de Calonge, es va casar amb el llucmajorer Magí Ferrer i Taberner, i són els padrins paterns de n’Antònia Ferrer i Carbonell, mare del bisbe Toni. Hem de dir que la família de Can Tanca va exportar el malnom a Llucmajor, que ha restat fins avui, com encara ara són coneguts els descendents d’en Joan Tanca i de n’Antonina Aina. Amb madò Maria i madò Joana Aina pogueren fer una bona xerrada i compartir vivències familiars sobre la família comuna. Seguidament visitaren la casa de Can Vadell, propietat de na Catalina Adrover i Grimalt, de Can Vadell. Aquesta casa, segons les escriptures guardades per na Catalina Vadell, era propietat de la família Vadell – Prohens, i fou adquirida per la família de na Catalina per la permuta amb una egua, l’any 1920. En ella hi visqueren el matrimoni format per Jaume Vadell i Serra,

que n’era el propietari, i n’Antonina Prohens i Suau. Aquesta família, amb tots els seus fills, decidiren també deixar Calonge i cercar un futur millor per Llucmajor, on s’hi establiren. Són els pares, entre d’altres, de Bernat Vadell i Prohens (Calonge, 1870 – Llucmajor, 1953). En Bernat es casà amb la llucmajorera Catalina Garau i Llompart. I són els padrins paterns d’en Bernat Vadell i Cardell, pare del bisbe Antoni Vadell. Na Catalina Vadell els obsequià amb una calurosa benvinguda i els mostrà la casa, explicant les diferents reformes fetes per la seva família a la llar d’on procedien els avantpassats directes del bisbe, que segueix duent el cognom Vadell. Amb aquest nom és coneguda encara la casa pairal. Acte seguit visitaren l’església parroquial de Sant Miquel, de Calonge, construïda entre els anys 1903-1909 a instàncies i a impuls de Mn. Antoni Vadell i Adrover, el Senyor Toni (Calonge, 1861 – 1950), prevere calongí, que es dona la circumstància que era cosí germà d’en Bernat Vadell i Prohens, repadrí patern del bisbe, i de n’Antonina Aina Adrover i Vadell, rebesàvia materna també del bisbe Vadell, esposa d’en Joan Tanca Adrover i Maimó.

El bisbe amb son pare, sa mare i en Pep llegint l’actic document de permuta de la casa de can Vadell. 29

Davant el portal de l’església erigida per iniciatia de capellà homònin amb els pares del Bisbe amb parents Calongins

Dins la sagristia , Antoni Vadell davant Antoni Vadell.

També hem d’afegir que en Bernat Vadell i Prohens, repadrí patern del bisbe, n’Antonina Aina Adrover i Vadell, rebesàvia materna, i Mn. Antoni Vadell i Adrover, el Senyor Toni, eren també cosins dels altres dos preveres i missioners calongins, Mn. Antoni Bennàsser i Vadell (Calonge, 1825 – 1880), missioner a Puerto Rico, i el P. Guillem Bennàsser i Vadell, jesuïta (Calonge, 1845 – Mar Roig, 1902), missioner a Filipines, els capellans de Can Roca, com hem pogut esbrinar recentment. Llavors anaren fins el carrer de Ca’n Vadell, on hi ha les cases velles on visqueren els primers avantpassats remots de la família Vadell quan vingueren a viure en aquestes contrades. I també l’església vella de Calonge, construïda l’any 1800 per donació de terrenys a càrrec de quatre cosins de nom Miquel Vadell, emparentats amb la família paterna del bisbe. Allà reberen una bona explicació per part d’en Joan Vadell i Adrover, en Joan Gustí, propietari d’una part de l’església vella.

Després conegueren la ubicació actual de Can Tanca, la casa on havia viscut la família materna de Don Toni Vadell, i on amb molta seguretat nasqué la seva repadrina Antonina Adrover i Adrover, de Can Tanca. Finalment gaudiren d’un bon dinar a un restaurant de Portopetro, on seguiren compartint l’amistat i els renovats llaços familiars. Amb aquestes línies volem agrair l’interès mostrat pel bisbe Vadell i els seus pares per retrobar-se amb les

A la casa pairal del repadrins de sa mare, can Tanca. A Llucmajor encara són coneguts amb aquest malnom.

De bell nou donam l’enhorabona al bisbe Vadell i als seus pares per la seva ordenació episcopal, i per haver fet aquesta entranyable i afectuosa visita al nostre poble. A l’església vella amb en Joan Vadell, home que no acaba mai els seus sabers sobre tot el que ha viscut i sentit contar amb un precisio admirable.

seves arrels calongines, on esperam tornar-lo a veure presidint la festa patronal de Sant Miquel del proper any, convidat pel nou rector Mn. Bartomeu Villalonga. També volem donar les gràcies a n’en Pep Estelrich, de la revista Dies i Coses, que els va acompanyar tot el temps de la visita, per l’extraordinari reportatge gràfic que acompanya aquestes retxes.

I per poder xerrar més de la història de les families calongines del sr. Bisbe un bon dinar al celler nou de Porto Petro. 31

Al setembre “temps de most” Antany qui tenia uns quartons de terra tenia vinya i moltes eren les famílies de la pagesia que a casa o a prop tenien un cup o alguna gran pica habilitada com a tal. Amb els anys i la industrialització, poc a poc la gent deixà de fer el seu propi vi. Ja no era el mateix, la gent ja no podria encetar la discussió sobre quin era el vi més bo. Però vet aquí altra vegada han estat els de fora que ens han hagut de llevar la pols de les sabates i valorar el fet de tenir vi propi. Tots sabem que avui en dia homes com en Miki han creat empreses que dediquen bona part de la seva activitat a sembrar i tenir cura de vinyes d’estrangers amb l’única ambició de poder presentar als seus amics una botella de vi de la seva finca de Mallorca. Na Catalina Rabeu, mallorquina i sortarrina de socarrell, com tots sabem, ha passat anys vivint per terres holandeses i de tornada a l’illa ella i el seu marit, “en Joan s’holandes” també volgueren tenir el seu vi, i ecològic, con està de moda i ens convé per salut. Ells no fumiguen les parres amb productes tòxics ni tampoc posen adobs químics. Una mica de sofre quan la cendrada ho vol fer malbé i una vela per tapar en ceps quan els tudons pensen que els raïms son seus és tota la protecció. Enguany els raïm ha madurat prest i a la vinyeta que tenen a l’hort de la seva germana Francisca han collit uns 230 kg de raïm. Solen fer una bota de 225 litres que en haver fermentat dona per omplir unes 300 ampolles de tres quarts de litres.

Aquest any hem vist quasi tot el procés: cuidar les plantes, podar, posar les xarxes perquè els tudons no s’ho menjassin tot; també hem vist veremar i fins i tot m’hi convidaren, però per feines prou importants no hi pogué anar. En les fotografies podreu veure bona part de les feines que s’han hagut de fer fins aconseguir el most d’aquest any i també podreu admirar una botella de l’anyada 2017 amb una etiqueta de disseny molt personal que representa una balladora mallorquina i un nom molt adequat a la madona de la casa, “Rabeueta”. Jo en provaria, i vosaltres? 32

Deixava sa vida Per Pep Estelrich

Dins la insondable memòria des conco en Joan hi ha garberes de fets històrics arxivats dins les estantaries del seu cervell, una aquí i una allà, les estotja per a qui el vulgui escoltar; li agrada xerrar i basta demanar-li d’una cosa per ell posar sa màquina en funcionament i anar encadenant fets un darrera l’altre a tal ritme que, quan un es troba al portell, ell ja és damunt una altre paret. Encalçant una informació que ara no ve al cas, va anar a pegar, de passada, a un fet que succeí fa quatre generacions. El dia 31 de març de 1844, un diumenge de la festa d’El Ram. Sa mare des conco en Joan, sa meva padrina Ventura, era de ca’n Paraire, i contava que son pare en Rafel Adrover tenia un germà que nomia Miquel (ca’n Paraire està situada dins el terme municipal de Felanitx, però per qüestió de pams, perquè els pans els coien dins el forn que estava dins Santanyí). El fet, però, és que el diumenge d’El Ram, en Miquel Adrover Paraire es va decidir de partir d’hora, a peu, per participar de la processó i per escoltar els dotze sermons, un davant cada corresponent estació, repartides pels carrers de Felanitx. Aquell dia s’estrenava batle nou, que presidiria, juntament amb el nou consistori, la processó. Al carrer Major, davant el portal de santa Rosa, hi havia un terraplè, conegut com “Sa timba”, que havia estat fet el 1597 i s’havia apuntalat abans perquè estava en mal estat, però just allà hi havia la quarta estació i, tradicionalment, era on es feia el sermó de Jesús troba la seva Mare. Algú va prendre una decisió que tindria conseqüències. Amb la intenció de fer més lluïda la processó i de fer més lloc a la gent, varen llevar es puntals. Es conco en Miquel de sa meva padrina, aquell diumenge, va partir ben mudat, amb la millor roba que tenia, d’hora cap a Felanitx. Quan va ser a l’era, a uns 200 metres del portal de ca seva, li entrà un desassossec i una sensació estranya, tant que va decidir tornar cap a casa, on li demanaren que succeïa, i ell respongué que tenia el sentiment de que deixava alguna cosa, però no era capaç de saber què, així que va tornar agafar el camí cap a Felanitx. Altre cop arribà a l’era i tornà a tenir aquella sensació estranya, i tornà per segona vegada cap a ca seva. “Jo deix alguna cosa”, digué. Pensa qui pensa, no va ser capaç d’explicar-se aquesta sensació. Es despedí de ca seva i a la tercera vegada passà de l’era en direcció a Felanitx, on participà de la processó dels dotze sermons; escoltà a les tres primeres estacions els sermons fets per mossèn Bartomeu Oliver Capó, que eren les estacions amb les escenes de Jesús condemnat a mort, Jesús carregat amb la creu i Jesús cau per primera vegada. Quan arribaren a la quarta, Jesús troba la seva mare, es produí el desastre. La gent situada damunt la timba va notar que el terra s’enfonsava davall dels seus

peus i varen caure junt amb les pedres i pedruscada del terraple enterrant la gent que hi havia a baix. Com diu la glosa que ens recorda en Tià Guingalla: Quin dia d´El Ram més trist que a Felanitx hi hagué, plorant per es carrer -Es meu fillet que l´heu vist?Es dia d´El Ram a vespre Felanitx estava trist no hi havia casa oberta que no hagués mort o ferit. I és que començant pel mossèn predicador Bartomeu Oliver, seguit del batle novell i de sis regidors, hi moriren un total de 414 homes, dones, infants i vells. Els anaven estenent a la esplanada davant el Temple i se’ls extremunciava; alhora, es pogueren rescatar més de 200 persones ferides. Entre els morts hi comptam es conco en Miquel de sa padrina Ventura; va resultar certa la seva sensació de que deixava alguna cosa, tal com pressentia: va deixar per sempre ca seva i sa vida.

Il·lustració d’Antoni Lucas, Felanitx 4038 33

Terres de Marina

La Bateria de s’Horta (IX). Transmissions.

Per Francesc Antich Adrover Aleshores, quan encara els sistemes de comunicació a les Illes estaven a anys llum de la situació actual, mentre que ara des de qualsevol punt del món es pot veure en directe el que passa a qualsevol indret, a les hores el poder saber el que passava tenia un valor estratègic molt gran i la ubicació de la bateria de s’Horta damunt la Serra de s’Horta(1) era un punt clau per dominar visualment des del Cap Salines fins més enllà de la Punta de n’Amer. A més, just acabada la guerra Civil Española, esclatà la II Guerra Mundial i la mar Mediterrània fou un indret important dins la Guerra Mundial en la qual hi participà directa o indirectament tota Europa i els altres païssos més avançats del món, cosa que propicià que les soldats de la Bateria tenguessin un paper molt rellevant i que la seva funció fos més utilitzada com observadors que com artillers. La centraleta de telèfons de la Bateria de s’Horta A partir d’aquí doncs veiem que una petita centraleta telefònica tengué un paper importantíssim, doncs les observacions i la presència de vaixells enemics o aliats i la presència d’avions dins la zona eren anotats escrupolosament i comunicats cada dia a les autoritats militars o de manera immediata en cas de possible perill. Segons es despren d’un document consultat a l’arxiu Militar de Palma, podrem veure quines eren les característiques de la centraleta de la Bateria a l’any 1953: REGIMIENTO DE ARTILLERIA DE COSTA DE MALLORCA 14 Batería. Características del material de transmisiones de esta Unidad: Línea aérea de cobre Centralita tipo Standrd de cinco líneas nº 1609. Terminales id id nºs 628, 629 y 674. No se disponen de otros medios de transmisión, más que el agente de transmisión en bicicleta. No se incluye el esquema de distribución de energía eléctrica por estar instalándose aún la dirección de tiro 14 Bª Febrero de 1953. El Tte. Encargado. Juan Juliá Noguera Archivo Intermedio Militar de Baleares. L’anterior document ens dona les característiques tècniques de la centraleta de comunicacions telefòniques, però no ens detalla el moment de la instal·lació, que degué ser molt abans, doncs sabem que existia a 1943. La xarxa principal i la xarxa secundària També hem localitzat un esquema de les connexions 34

Esquema dels enllaços de la centraleta de la bateria de s’Horta a l’any 1953 que es podien fer: D’una part, el cos de Guàrdia es podia comunicar mitjançant una línea de xarxa secundària amb les cases de la possessió de s’Horta habilitades com a quarter, allà on hi havia els caps i la tropa de la bateria. No sabem quan s’enllaça amb la bateria del Cap Salines, que segons l’esquema signat Juan Julià Noguera, a l’any 1953 estava previst l’enllaç o ja hi estava unida amb una altra línea de xarxa secundària. Segons restes de construcció que hi ha prop de la platja de la bateria de ses Salines, segurament estava o s’uní durant cert temps amb un cable submarí amb una centraleta a l’illa de Cabrera fins que fou substituïda per telefonia sense fils. Mitjançant una altra línea la centraleta del cos de guàrdia de la bateria de s’Horta s’unia a la xarxa de comunicacions principal a sa Bassa. Sa Basa era un centre de comunicacions proper a Felanitx que coordinava distints enllaços de l’illa. Segons records personals, ara ja una mica borrosos, de la meva infantesa, encara record que en algunes de les vegades que vaig visitar el cos de guàrdia, situat a mig quilòmetre a tot estirar de la meva casa pairal, es tractava d’una centraleta de connexió manual, i quan havien de connectar amb algú, havien de fer rodar amb diligència una petita maneta crec que situada a un lateral d’un voluminós i antic telèfon. El testimoni de l’amo Andreu Rigo Barceló D’uns anys abans a aquesta època, tenim el testimoni de l’amo Andreu Rigo Barceló de s’Alqueria Blanca que va néixer l’any 23, i que ara té 95 anys, amb una claredat de memòria fora mida, fa una anyada que ens deia: ... Devia ser l’any 1943 o 1944, quan jo vaig estar de soldat a s’Horta. Al cos de Guàrdia hi havia un telèfon que comunicava amb es quarter i feia molta de feina. S’havia mogut sa

Observatorios de las Baterías de Costa que no dependen de la Red de Observación, dispondrá V.E. que dichos Observatorios directamente comuniquen igual noticia cuando vean volar sobre la isla aparatos extranjeros.” Lo que traslado a V.S. para su conocimiento y cumplimiento por lo que afecta a los Observatorios de las Baterías de ese Regimiento. Acuse de recibo Els testimonis de l’amo Andreu Rigo consonen plenament amb un document on es donen ordres molt precises de com s’ha d’actuar de cara a les observacions fetes des de la bateria 5

L’amo Andreu Rigo Barceló de s’Alqueria Blanca en un moment de la conversa segona Guerra Mundial i passaven molts d’avions. Solien venir de sa part de Santanyí i seguien cap a n’es Port i cada avió que passava haviem de telefonar a baix al quarter. Havíem de dir: “A tal hora hem sentit renou d’avions en es primer o segon quadrante”; sa part de Santanyí era es primer “quadrante”, ... cap a Alcúdia era el tercer “quadrante”,... En deixar-lo de sentir havíem de tornar a telefonar. Hi havia una feinada per controlar tot això... A baix ho apuntaven i es matí i es vespre havien de passar es “parte” a ciutat amb el número de barcos i avions que havien passat. La bateria es converteix en un observatori al servei de les autoritats militars de ciutat. Segons el document que segueix a 15 de febrer de 1944, el Governador Militar de les Balears donava instruccions als caps de bona part de les bateries de Mallorca amb la finalitat que els soldats del cos de Guàrdia observessin els pas d’avions i vaixells, especialment els de guerra. Gobierno Militar y Jefatura de Tropas de Mallorca. Estado Mayor Palma 15 de Febrero de 1944 El General Gobernador Militar de Mallorca A Coronel Jefe del Regto. de Artillería nº 5 . Plaza El Excmo. Capitán General de estas Islas en escrito de fecha 11 del actual me dice lo siguiente: “En cumplimiento de órdenes recibidas de la superioridad, he ordenado al Servicio de Observación de la Isla que todas las observaciones referentes a vuelos de aviones desconocidos sobre la misma las comunique a los aeródromos y bases de hidros más próximos según la dirección de marcha del aparato.- Existiendo

REGIMIENTO

ARTILLERIA

Nº

PUESTO CENTRAL DE OBSERVACIÓN Instrucciones para los Puestos de Observación de las Baterías de este Regimiento. A).- Si se han observado buques de guerra o mercantes. 1º Se consignará la hora en que se ha visto el buque. 2º.- La clase de buque (mercante o de guerra) Si es mercante deberá detallarse cuanto se pueda para facilitar la formación de una idea sobre su posible identidad. Siempre que se conozca se dará el nombre. Si es desconocido se darán noticias referente a su aspecto: tonelaje (pequeño medio o grande), número de palos, si es de carga, pasaje, petrolero o de vela, color del casco, etc. Si es de guerra se deberá obtener una mayor información y en primer término se dará a conocer su nacionalidad, se dirá si es submarino, cañonero, lancha torpedera, auxiliar, destructor, minador, crucero ligero o pesado, acorazado, portaviones, et. Si es posible se dirá el nombre del buque. 3º.- Rumbo real del buque. 4º.- Distancias aproximadas de la Batería y de la costa en millas. 5º.- Cuadrante. 6º.- Velocidad, si es posible su determinación. 7º.- Breves observaciones que se crean convenientes. B).- Si la observación se refiere a aviación. 1º.- Hora que se distingue el aparato o se percibe el ruido de motores. 2º.- Número de aparatos, tipos y nacionalidad. Si es de tipo desconocido se dirá si es monoplano, biplano, sesquiplano. Si es monoplano de ala alta, media o baja; número de motores, si el tren de aterrizaje es o no visible, si es hidroavión con flotadores o canoa central. Si se desconoce su nacionalidad se reseñaran los detalles que puedan observarse en las alas, fuselaje o timón. 3º.- Rumbo que realmente sigue el avión. 4º.- Distancia a la Batería en millas. 35

5º.- Cuadrante en que se observa. 6º.- Velocidad (si se dispone de medios para su determinación). 7º.- Altura (Ídem. Ídem. Id.). 8º.- Cuantas observaciones puedan interesar para completar la información. C).- Quedan suprimidos los partes por escrito que daban algunas Baterías. D).- Se dará el parte a la hora que se marcó a esa Batería en mi orden de fecha 13 del último. E).- Las novedades figuraran en el parte por riguroso orden cronológico. F).- Todos los días al dar el parte confrontará la hora del reloj de su Batería con la de este Puesto Central. Acuse de recibo Palma a 1º de Marzo de 1943 EL CORONEL Signatura il·legible Archivo Intermedio Militar de Baleares. Entre altres notes que d’una banda o altra estan relacionades amb la centraleta de la Bateria de s’Horta hi podem trobas les següents noticies: Un escrit del Regiment d’infanteria, concretament del tinent coronell del batalló de Felanitx, dirigit a la comandància de fortificacions i obres que diu el següent: Estando próxima la temporada de baños, para el personal de este Batallón, y siendo conveniente que esté instalada la línea que establezca el enlace teléfonico para el dia en que la Superioridad ordene el trasladarse parte de las fuerzas para dichos baños, ruego a V.S. tenga a biés autorizarme para tender dicha línea (Batería de s’Horta -Porto Colom) y dar las ordenes oportunas para que me sea servido por el Parque Regional de Material de Ingenieros el hilio telefonico usado necesario para una distancia de 4 Km. a ser posible bifilar trenzado, por ser igual al que ya tiene este Batallón. Felanitx a 19 de Julio de 1946.El Teniente Coronel Signat: Jaime Cereceda? Sr. Coronel Jefe de la Comandancia de Obras de Baleares. Palma

Després d’aquesta petició hi ha una resposta: Consecuente a se atento escrito nº 467 de fecha 19 del actual, en que interesa autorización para el tendido de la línea telefónica (Batería de S’Horta - Porto Colom) he de manifestar a V.S. que debe dirigirse al Jefe de Transmisiones de estas Islas, de quien dependen los citados servicios. Dios Guarde a V.S. muchos años. Palma 22 de Julio de 1946 EL CORONEL INGº COMANDANTE Rúbrica il·legible Sr. Teniente Coronel Jefe del 2º Batallón del Regimiento Infantería Palma nº 47. Felanitx I d’aquest tema no n’hem trobat més informació referida a aquesta petició de comunicar la Bateria de s’Horta amb Portocolom, ni tampoc tenim cap noticia de que es dugués a terme. L’ús de la centraleta per comunicacions civils Coneixem, d’una manera poc documentada i sols a partir d’història oral que m’han contat els més vells del poble, que abans de que s’Horta tengués central de telèfons pública, la gent de la contrada en cas de vertadera necessitat podia utilitzar el telèfon militar, sobretot en casos d’urgències. 2ª SECCIÓN DE MANDO Palma, 16 de Marzo de 1943 Para su conocimiento comunico a V. que ha sido concedida por la superioridad franquicia para las conferencias telefónicas que tengan con este puesto central las Baterías de Costa que al respaldo se expresan. El Comandante Señor Teniente de este Regimiento Don Miguel Febrer Morey RESPALDO QUE SE CITA Bateria nº 24 (Fortaleza) Telefono del Jefe del Sector Id. nº 25 (Llenaire) Id. Id. Id. Id. nº 26 (Cap Gros) Id. Id. Id. Id. nº 27 (Cabo Pinar) Id. Id. Id. Id. nº 28 (Aucanada) Id. Id. Id. Id. nº 52 (Muleta) Id. Id. Id. Id. nº 29 (S’Aigo Dolça) Id. Id. Id. Id. nº 41 (Na Peñal) Id. Id. Id. Id. nº 42 (S’Horta)(2) Id. Id. Id. Id. nº 43 (Salines) Id. Id. Id. No tenim una interpretació massa clara d’aquest document. Creim que la nota es refereix a l’autorització per a l’ús civil, però no ens queda prou clar que aquesta sigui una autorització per poder comunicar-se des de s’Horta amb gent que acudís al centre de comunicacions militar, que creiem que no podia enllaçar-se amb la xarxa civil telefònica. Algunes converses de fa anys sí que ens recorden que en cas de màxima urgència la gent del poble per parlar amb Ciutat acudia al quarter de s’Horta i la gent de Palma anava

al centre de comunicacions militar. La documentació que tenim és parcial, però pensam que la pressió de la gent per comunicar-se amb Ciutat devia ser forta, i de part militar hi devia haver reticències. Segons pareix, la petició feia algun temps que estava aprovada i no era tenguda en consideració: Consecuente a su escrito nº 2 -M de 13 de Febrero ppdº en el que solicita franquicia para las conferencias Telefónicas que tengan con el Puesto Central determinadas Baterías de Costa; pongo en su conocimiento que las baterías que figuran en el respaldo, les fue concedida franquicia por la superioridad según T.P. Estado Mayor, Sección 3º nº 3.617-B de 27 de Junio de 1942. Dios guarde a V.S. muchos años Palma 15 de Marzo de 1943. El General Gobernador. Signatura il·legible Archivo Intermedio Militar de Baleares. El contingut del “respaldo” és el mateix del document anterior referit al mateix tema sobre la franquícia de conferències telefòniques. Les disbauxes dels darrers soldats Les línies telefòniques que enllaçaven la centraleta amb cap Salines i sa Bassa de Felanitx arrancaven des del cos de Guàrdia i, després de passar prop de Can Talaieta i Can Correler de sa Costa, seguien per Can Garinet Vell en direcció al cementeri de s’Horta. Una mica més endavant, la secundària seguia en direcció a s’Alqueria Blanca cap el cap Salines, mentre que l’altra, que era la línea principal, voltava i seguia cap es Carritxó i es dirigia a sa Bassa. De records meus, la línea era de fil de coure no massa gruixat i estava aïllada del terra mitjançant pals de fusta que amb el temps s’anaren envellint i desgastant. Ja dins la dècada dels anys seixanta, la situació militar d’Europa i la d’Espanya no tenia gaire a veure amb la situació que es visqué entre els anys trenta i finals dels cinquanta. Les cases de la possessió llogades per fer funció de quarter per a les tropes adscrites a la Bateria a principi de la dècada dels anys seixanta foren retornades al propietari i va començar la desmilitaració de la major part de les bateries. Es pot dir que tant les instal·lacions i els materials, inclosos els canons, eren material inservible, i els soldats que estaven de guàrdia restaven presents al cos de Guàrdia per fer-hi presència. Els soldats lliures de guàrdia, fins a prop d’una dotzena, restaven a casa i sols uns pocs feien guàrdia per torns. A la bateria ja no hi havia presència continuada dels caps responsables de les instal·lacions i sols les cridades telefòniques a la Bateria pertorbaven la tranquil·litat dels soldats que estaven de guàrdia. Cada dia s’havien de donar novetats a Ciutat, però les línies que cada dia estaven en pitjor estat, de tant en tant

Soldats de s’Horta en temps dels desmantellament de sa bateria (1967) (Fotoggrafia Jaume Rigo) després d’una tormenta solien quedar inhabilitades, i mira per on, segons he sentit contar a algun dels soldats més agosarats que en aquesta època guardaven les instal·lacions, aguditzaren l’ingeni. Si hi havia festa al pobles de prop o havien quedat de sortir amb qualcú, un dels soldats que estava de guàrdia seguia un bon tram la línea, cercava un indret on els cables estaven més o manco baixos, agafaven un cordill amb un objecte fermat a un extrem, el tiraven per damunt la línea procurant-se enrotlles amb ella i amb una suau tiradeta els cables es trencaven i la comunicació amb la Bateria del cap Salines quedava interrompuda. Una cridada a Ciutat comunicant l’avaria arreglava la resta i ja no havien d’esperar que els soldats del cap Salines trucassin per donar novetats a Palma. Pensau aquestes accions eren tan poc responsables com la que ho podia ser la situació kafkiana de mantenir una dotzena de soldats a una bateria on l’únic que hi quedava eren unes tones de ferralla i que feia anys que no havia estat emprada. Pocs anys més tard, a finals de la dècada dels anys seixanta, els canons de cadascuna de les bateries eren desmantellats, fets trossos i traslladats a Ciutat com a ferralla inservible. NOTES (1) Miquel Jaume Adrover a les seves memòries identifica aquesta petita serra amb aquest nom. (2) Desconeixem el motiu, però hem detectat que en alguns documents (com més antics més sovint), la bateria de s’Horta que normalment es anomenada la Bateria 14 de s’Horta, també es cita amb el nom de Bateria 42 de s’Horta. 37

Fotografia de contracoberta: Santa Margalida, la comèdia de les monges de Pina

Per Josep Esterich Santa Margalida, a més de donar nom a un poble de Mallorca, celebra la seva festivitat, dia 20 de juliol, al poble de Santa Margalida mateix, a Felanitx, a Sa Pobla i a Santa Maria del Camí. A Calonge, als voltants de l’any cinquanta del passat segle estava al convent Sor Margalida Moragues, natural de Costitx, i que havia estat a Muro. Sor Margalida es va proposar dirigir un grup d’al·lotetes calongines per fer la representació de l’obra de comèdia, escrita en vers pel mestre Tomeu Memes, titulada Vida i mort de Santa Margalida. Les monges es feren càrrec de la confecció del vestuari. Madò Maria de ca’n Paulo guarda a ca seva la fotografia que mostra el repartiment del grup de jovenetes calongines, que llavors tenien una quinzena d’anys, amb el vestuari que duien durant la representació. Havien interpretat amb molt d’èxit la comèdia del martiri de Santa Margalida al magatzem de ca’n Gustí, allà on avui hi ha el restaurant Bona Taula. A Calonge la representaren tres vegades, i una més a Es Llombards, amb tant d’èxit que el públic anava a cercar els familiars perquè no es quedessin sense veure-la. A la fotografia, començant per darrera d’esquerra a dreta, hi ha: na Catalina de na Blanca, na Llucia de ca’n Puig, na Maria de ca’n Paulo, na Maria de ca’n Verro, na Magdalena de ca’n Joan Gustí, na Magdalena Bernada i na Magdalena de cas Senyor. Assegudes: na Margalida de ca’n Verro, na Margalida de cas Ferrer i na Ventura des Molí. A terra: na Maria des Molí, na Maria de ca’n Frare i na Miquela de ca’n Vellana. Abaix: el dimoni interpretat per na Catalina de ses Cases Noves de ca’s Senyor. 38

Madò Maria de ca’n Paulo recorda encara bona part del text. I ens conta: Santa Margalida es volia fer cristiana i son pare no ho volia i les cinc l’havien de fer matar. Després son pare se’n penedia i deia: A l’instant van a tocar aquelles cinc campanades i en el meu cor punyalades aquell batall en darà. I se sentien, dramàticament, les cinc campanades: dang... dang... dang... dang.... dang... brommmmmmm! Sonava la guillotina. L’intenció d’impressionar el públic l’aconseguiren de llarg: madò Maria de cas Ferrer, immersa dins el relat, i veient com la seva filla, que feia el paper de la santa, estava perduda, l’angoixa la va vèncer i es va acubar. «Llavors les altres vegades que la varem fer, na Margalida va fer estar sa mare dins es quartet on ens vestíem, no va voler que sa mare estàs entre el públic. Però no va poder evitar que durant un temps fes mala cara a l’actriu que feia el paper de pare de la Santa, culpable de l’execució. Després de morta la mostràvem a la glòria. L’escenari feia un doble fondo on hi havia un nigul blanc i veien la glòria. Na Margalida estava damunt una escaleta de fusta en mig dels niguls envoltada de fum i acompanyada dels àngels, vestida de blanc amb una banda cel, una corona i una palma, i pareixia talment que se n’anava al cel mentre nosaltres cantàvem, allà darrera, la glòria. Margalida te faig memòria que encara molt sofriràs

seràs santa i gossaràs en el descans de la glòria. I ella contestava: Oh, diví redemptor, déu de la immensa bondat per mi tan bo heu estat que mai puc pagar-vos-ho que m’importa a mi la vida si pel vostre amor la daré llavors de vos quedaré molt contenta i agraïda. Na Llucia feia el paper de n’Estrevot, que tenia a l’obra un paper un poc estrafolari. No record si era soldat o botxí.» Al diccionari del teatre de les Illes Balears V.1 de Joan Mas i Vives hem trobat aquestes referències a les comèdies sobre santa Margalida: «Es conserven tres comèdies mallorquines sobre Santa Margalida. La més antiga es titula Martiri de la gloriosa verge i màrtir santa Margarita, que es conserva en dos manuscrits diferents. La segona és Santa Margalida de l’escriptor Bartomeu Bosch i Sureda (1823-1898).» En el cas que ens ocupa, hi encaixa perfectament, tant per la tria de l’obra per part de les monges franciscanes, com pel fet que Sor Margalida Moragues hagués passat pel convent de Muro. Hi encaixa com dèiem la tercera obra que el mateix diccionari ens explica: «...Es titula Vida i mort de santa Margalida, i és de l’autor popular Bartomeu Montserrat Mudoy. Mestre Tomeu Memes 1848/1924. Es conserva en diversos manuscrits, al convent de les franciscanes de Lloret de Vistalegre i a Palma. Va ser publicada el 1912 amb el títol de La mort de na Margalida. Aquesta versió es representava cada any quan acabava el curs a les monges franciscanes de Pina i de Muro. Per aquest motiu és coneguda popularment com la comèdia de les monges de Pina... En totes aquestes obres hi perdura l’escenotècnia del teatre barroc, amb dos efectes especialment colpidors: els turments de la santa i el terratrèmol final, símbol de l’esfondrament del món pagà.» Notes sobre Santa Margalida Marina, que així s’anomena la santa a l’original grec publicat per Metodi de Constantinoble, quan es va traduir al llatí passà a anomenar-se Margalida, que significa perla. Segons la tradició, naixé a Antiòquia de Pisídia l’any 275 i morí martiritzada el 20 de juliol de l’any 290. És venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l’existència de sants. Se’n celebra la festivitat el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient. La seva existència real va ser declarada com a apòcrifa el 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les croades i el seu culte

va expandir-se per tot Europa. Hi havia la creença que la santa mateixa havia promès indulgència a qui escrigués o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió; això va fer-la un dels sants més populars durant l’edat mitjana. Llegenda de la santa La passió, confosa i plena de dades llegendàries i de dubtosa historicitat, redactada en grec per un suposat testimoni del martiri, Teòtim, Margalida havia nascut l’any 275. Era filla d’un sacerdot pagà que nomia Aedesius. En morir sa mare, havia estat criada per una dida que practicava el cristianisme en secret. Margalida va abraçar la fe de la dida. Eren els temps de les persecucions de cristians de l’emperador Dioclecià; quan va tornar a casa del pare, li va confessar la seva fe i el pare la va fer expulsar. La noia, llavors, va tornar amb la dida, que en va tenir cura, i es dedicà al pastoreig d’ovelles. El prefecte romà, Ol·lari, va fixar-se en la jove i va intentar seduir-la, però ella, que havia consagrat la seva virginitat a Déu, el va rebutjar i va confessar-li la seva fe. El prefecte, humiliat, la va denunciar i va ser detinguda. A la presó, el diable la va visitar per temptar-la, sota forma de drac i, en no aconseguir-ho, la devorà: la santa, armada d’una creu, li obrí el ventre i en sortí. Per aquest motiu, habitualment és representada amb un drac als peus i és invocada per les dones embarassades per tenir un bon part. Durant els interrogatoris no va voler renunciar a la seva fe. En un d’ells, un colom baixà del cel i diposità sobre el seu cap una corona. Després de sofrir diversos martiris, com ser cremada i després banyada amb aigua per allargar el martiri, ella agraí l’aigua que va rebre com a baptisme. Els testimonis admirats es convertien, i el prefecte, irritat, manà matar a molts dels presents. Finalment va fer que la degollessin el 20 de juliol de 290, als quinze anys. El culte Va ser una de les santes més populars de l’Edat mitjana, tant a les esglésies occidentals com a les ortodoxes, i va ser inclosa entre els Catorze sants auxiliadors com a auxiliadora en els parts i en els moments difícils. El 1969, però, va ser exclosa del calendari universal dels sants, per considerar-se que no hi ha prou proves que n’assegurin la historicitat. El seu culte és permès en aquells llocs on té tradició. A l’any 908, el seu cos va ser pres de l’església de Constantinoble i duit d’Orient a l’església de Sant Pietro de la Valle; posteriorment, el 1145 va ser transferida a l’Abadia de Montefiascone. El 1213, el Dux Pietro Sian va endur-se’n gran part cap a Venècia. Altres llocs de França i Itàlia diuen de tenir-ne relíquies. Al Mont Athos de Grècia se’n conserva un braç. Alguns s’inclinen sobre l’existència real de la santa, tot i trobar exagerada la seva passió. 39

El Bar des Futbol l’han tornat obrir Per Joan Marines Ja s’és acabat el dol que dúiem els sortarrins, principalment els afins del bar del camp de futbol Semblava una putada lo que allà va passar a ningú li ha quedat clar a quin motiu s’aferrà en Morete per aplegar allà a mitjan temporada pot ser no molt preparada ho agafa la seva empleada per no haver de tancar A la pobra a la punyeta sembla que tot li va anar tot es seny hi va posar i lloc de dar-li una mà molta gent es dedicà sembla a fer-li sa traveta Pens que lo que ella ha patit és difícil d’aguantar es cinc sentits hi posa problemes d’aquí i d’allà com pens deveu recordar que hagué d’hospitalitzar sovint el seu marit Però hi ha hagut meravelles que lo seu és criticar és cert perfecte no està és molt fàcil s’embrutar però sa clientela que hi va pens com és de suposar no es tot de cinc estrelles Pares, mares o padrins lo seu es xafardejar però pocs d’ells hi haurà que vagin a comprovar com han arribat a embrutar els banys els seus nins Això de xafardejar o moure una escandelera molts clients són de primera emperò qualcú espera veure mares o un papa que agafi el nin de sa mà 40

perquè vagi a tirar sa brutor a sa paperera En voltar es cantó o s’esquena tothom criticà en Morete però semblava que amb un maxete o amb mala llet li deien “vete” a la pobra Magdalena Tothom ja li deia prou no sabien que passaria això ella ho sabia que contracte no tenia molta competència hi havia sabia que s’enfrontaria almanco a vuit o nou Com veis al primer moment un bon grapat n’hi havia però tothom aplegaria en el moment que llegia es compliments que exigia per agafar-ho s’ ajuntament Perquè més d’un ho medita en veure lo complicat tot d’una en haver repassat que diu sa lletra petita I això és el que ha passat no se quins són els emperons sé que hi hagué llamps i trons però els que semblaven bons veiem tots han abandonat Sa miloca només vola es dia que fa bon vent que farà s’Ajuntament per consolar la pobra gent si queda en aquest moment na Magdalena tota sola Ja està vist que és així no sabem com anirà si competència no hi ha no creis l’hauríeu d’ajudar o tal volta dar-li una mà ara que ha tornat a obrir Com veis es dona el cas i no cerqueu emperons això ho diuen bones fonts és perdre temps cercar bons ja que els bons estan clars

Hi ha tipus de clients que desitjaven tal vegada entrar gent més preparada per ser especial o triada convé que si no els agrada cerquin una altra beurada segur no els enyorarà gens Me pens que no deu merèixer es tracte que ha rebut no vull esser caparrut no està de tot perdut aquell ditxo tan conegut val més lo dolent conegut molt sovint que lo bo a conèixer S’haurà de rompre s’esquena pels clients haver d’aguantar s’única que sí va arriscar pel bar no haver de tancar ningú sap com li anirà a la pobra Magdalena Els que tant han criticat no han aportat competència hauran de tenir paciència si honra la seva presència si és que no han aplegat És molt fàcil posar mal o també és criticar hauríem de recordar que just ella s’arriscà per bar des Fútbol conservar sense ser una professional Ja que arriba qualque moment que sa balança hem de posar si es servei s’ha de criticar o no és més pesat haver d’aguantar a sa barra qualque client Hi ha hagut més d’una persona de s’equip des xafardejar que es va volar informar quins mòduls va presentar i si se poden aprofitar per ses xuxeries despatxar en es bar de sa Lleona Hem vist baixar un bon esplet de personal de sa brigada gent que està ben retratada sempre apunt per fer sa fumada i qui no diu tal vegada que embrutin en lloc de fer net

Si he ofès algú poc m’importa no era el meu desitg però ara que estic enmig escoltau aquest esquitx en lo brut que està Felanitx estau per criticar s’Horta? Jo he pensat tal vegada quan veig aquest estol ja que conec es redol val més en Pere tot sol que tot l’equip de sa brigada Na Magdalena ha tornada miracles no hem d’esperar jo no sé què farà sa gent que l’ha criticada no trobau que s’ha passada però jo pens tal vegada que oblidin tanta xulada s’intentassin disculpar Pens que es servei que dona se mereixeria aplaudir a pocs camps poden presumir tenir un bar com es d’aquí en es camp de sa Lleona Amb quines alegries podem seguir com abans i gaudeixin els nostres infants agafant amb les seves mans totes aquelles xuxeries

Jo no tenc cap interès d’alçar a ningú es garrot no deia aquell alcavot que qui fa tot lo que pot no esta obligat a més Varen cercar ben arreu cap altre si va apuntar sovint hem sentit cantar que allà on no hi ha bona gent no n’hi cerqueu Sempre he tengut per norma aquella frase de carrer que només se troba bé qui en lo que té es conforma Me pens que és el moment de deixar de criticar directius dau-li una mà

si no voleu torni a tancar i si no és massa demanar també a s’Ajuntament Magdalena per favor ja saps d’això lo que va com haver de capejar un públic mal d’aguantar paciència et faltarà sols me queda desitjar de part meva lo millor Només jo t’afegiré que ho puguis dur a bon port i de part meva molta sort que l’hauràs de menester Lo que tots ens importa que es futbol vagi endavant i durant molts anys brindem pels èxits del nostre s’Horta.

Altra volta la tenim gent que tant l’ha criticada relleu veim no han trobada la pobreta s’és arriscada pot ser massa no agrada si no estau a gust tal vegada haureu d’agafar més prim prim Ja torna a ser aquí na Magdalena ha tornada sa gent que l’ha criticada cap persona ha aportada que la pogués substituir si obert es bar volem tenir sembla l’hauran de sofrir al manco una altra temporada A n’es ponent sa ferritja a sa tramuntana Ca n’Alou no se si en tendran prou no diuen qui no vol brou idò vet aquí tassa i mitja 41

El franciscà Rafel Ginard Bauçà, per la diada de Sant Bernat, era a la casa de Bernat Vidal i Tomàs Per Miquel Pons Ja pertanyen a la història nostrada la llum amortida que no dificulta el desenvolupament cultural de la Vila. Es feu la llum elèctrica permanent dia i nit. Els cronistes en deixaren les fites netes. Recordau en Pepe Efe i l’estar al dia de qualsevol esdeveniment: teatre, pregons, corredissa per la vinguda de la Mare de Déu de Lluc, pujades a Consolació et reliqua... En aquests moments, quan pel portelló s’ha feta la claror del record de la naixença de Bernat Vidal i Tomàs, 1918, i que hauria coronat el centenari, si “llavonses no morissen joves” consider el meu deure fer memòria del meu mestre. Manifestat una i altra vegada i mai he negat, ni quan s’ha tret a rotlo l’Escola de Santanyí ni quan roman escrit “les muses de Santanyí estan en bones mans”, a buen entendedor...

Homenatge al Pare Rafel Ginard i Bauçà a Cala El recent trobar entre els papers de la meva vida uns Murta folis d’una “Diada a Cala Murta” de Formentor de Costa Bon dia, í bon any, amics tots de Cala Murta. i Llobera, d’Ignasi Rotger. Els folis testimonien la meva amistat amb Fra Rafel Ginard i Bauçà i que Dies i Coses Acceptant l’amable convidada de participar en aquest incorpora en les seves pàgines. jorn de Cala Murta de Formentor, vingut de terres llunyes i aspres, em trob entre vosaltres, amb 1’encàrrec, dolç i És en aquest instant que la llum de l’alba corona les difícil encàrrec, de parlar-vos del cordialíssim pare Raf’el pedres de la torre d’en Beu, de Cala Figuera, repica a la Ginard Bauçà, franciscà en el sentit ple de la paraula, quan memòria la presència del pare Rafel Ginard a Santanyí. es commemoren els vuit segles de la naixença de Francesc Fou a Can Bernat Vidal i Tomàs, als dos aiguavessos, d’Assís, amb tants de paral·lelismes amb el mateix Rafel amb la caixa, el mapa del cardenal Despuig, la caixa Cinard, i també, als seixanta anys del transit de Miquel mallorquina, tal volta, pens i em puc equivocar, fou la Costa i Llobera. caixa de les nuviances de dona Bel, la filla del mestre A la revista “Sant Joan” hi podeu localitzar una afirMai Calles. Fou, en certa manera, generalitzada la llumació: “Un dia he d’escriure els meus petits records del menera damunt la caixa, manera negada per Mn. Antoni Pare Ginard, records que mai es poden esborrar...” Tal volta Pons, pel simple fet d’unes taques d’oli a la cobertora. ho afirmava des d’una inconsciència amb desig distant i Tornem al franciscà, el pare Ginard, que com altres voluntat inconcreta. Però, vet ací que ha arribat l’hora de tardes, als aiguavessos de l’apotecaria Llaneres, anava fer realitat el desig i concretar la voluntat. El motiu es fodetallant el contingut dels quatre volums d’Els treballs i namenta en l’homenatge al pare Ginard i en la descoberta els dies de l’Editorial Moll. El pare Rafel, convidat per del seu retrat, per ennoblir encara més la galeria dels amics la festa de Sant Bernat, missa en el Roser i dolçures en de Costa i Cala Murta. El retrat és original del pintor-amic, el menjador de la farmàcia, estovalles amb lliris blancs Joan Miral1es, que es comptabilitzen les seves obres por i la presència de la pintura de don Paco, la vicaria de obres d’art. Aquí en teniu una bella mostra. Fornalutx, familiar dels lectors de Dies i Coses, i regal L’esdeveniment ha ocasionat la comanda i la comande noces de Catalina i Bernat. da s’acompanyava d’un afegitó: la brevetat. I tant com ho voldria ser concís. És el moment de rapar-me, com un altre És la meva voluntat que les paraules adreçades al Miquel, perquè el cel m’ha negat la condició de ser poeta. franciscà de Sant Joan - Artà m’aidin a fer presència Amb la lectura d’un sonet -Y en un soneto puede ir toda un a l’any Bernat Vidal i Tomàs, en l’actual 2018, cent alma torturada- podria emmarcar la vera efígie de Rafal aniversari de finir una guerra, que en certa manera no Ginard, amb el que té d’humà i de diví. ha finit del tot. La personal malaurança i el tribut a l’orfenesa poètiCala Figuera, 16 de juliol de 2018 ca, m’obliga parlar del Pare Ginard segons la mesura de les meves possibilitats, minvades i xalades davant les pà42

gines del mateix Pare Ginard i de Francesc de Borja Moll, Mique1 Gayà, Miquel Colom, Antoni Cili i altres tants. Amb la voluntat de ser breu parlaré del Pare Ginard des de la seva pròpia paraula, amb caires de testament. La seva pròpia paraula escampada estotjada al si de publicacions com “Llevant’, “El Heraldo de Cristo” “Bellpuig” “Sant Joan”, “Santanyí”... i als llibres “Croquis artanencs” i “El Cançoner popular de Mallorca”, i altres publicacions i a l’altra paraula sincera, oberta, comunicativa, lliure, destravada d’una correspondència que voldria fos més abundosa. I encara una altra paraula, la de la conversa al redós de la cel·la i claustre conventuals d’Artà, o a les contrades, on ens convocava la mateixa dèria i el mateix deure de viatjants de l’evocat tramvia, amb espais sobrers dels compromesos amb la nostra causa. O al viatge Madrid-ValènciaCíutat, amb conversa tirada sobre l’espigolada de cançons del poble i do la poesia. El Pare Ginard volia saber, fil per randa, el contingut de les lliçons d’estilística de Dámaso Alonso Bousoño, l’expressió poètica, els símbols dissèmics, el significat i el significant, ... i acaba per no admetre la poesia obscura, fidel sempre a la poesia de Mique1 Costa, Joan Alcover, a l’Escola Mallorquina, de la qual era un continuador sensible, i a la claredat de la paraula. No és que el Pare Ginard es limitàs a un clos barrat de la poesia. De cap manera. El Pare Ginard havia olorat el perfum de les roses del Dant, Leopardi, Baudelaire,Verlaine, García Lorca, Gerardo Diego i, segurament, Antonio Machado. Del nostre col·loqui tant llarg com el viatge, m’havia fet la idea del conservadorisme de l’amic, idea que vaig mudar després de conèixer el seu discurs de mantenidor als Jocs Florals1 de Manacor, l’any 1946.

he localitzat els àmbits poètics del Pare Ginard, malgrat seva humilitat franciscana, s’amagàs sota el nom lul.1ià de “Blanquerna”, també s’ocu1tà darrera el de “Fèlix”, de regust meravellat, í el tan gentil de “Tirant lo Blanc”. Puntuals eren les seves col.1aboracíon a la revista, temporades a s’ocultava com ses Ufanes, a vagades empra noms i llinatges i altres, amb la disfressa d’un àlies però sempre amb la parla que alimenta tant com el pit matern. La seva poesia fou sovint guardonada, com ha seria la seva prosa cisellada, neta de grops, transparent com un albelló. La seva condició de prosista ha de figurar a la vora de Mn. Alcover, Mn.Galmés i Mn. Riber. I potser sia a la prosa on el pare Ginard exterioritzi les seves vivències, comuniqui tot allò que heretà de la deixa dels avis. A la gènesi pagesa del pare Ginard hi trobarem els coneixements dictats per l’abraçada amb la terra i per la paraula matitzada i tot mestallat amb una cultura humanística conventual ens dóna com a resultat l’ofrena dels “Croquis artanencs” com un cant d’enamorat, una declaració amorosa que el feu exclamar: Estic enamorat d’Artà i vull parlar-ne, si no vos sap greu ... Ofrena perllongada als sermons de quaresmer o als panegírics de festa major, que llegia fent donar voltes al parer seguint el fil de la paraula incrementada com aquell que cerca 1a sort al ventallet de la rueda de la fortuna. Perllongació a les pàgines lul·lianes, als parlaments, ... Però tot el conjunt que componia un bagatge d’autenticitat, un servici al poble, una cortesia a la llengua es convertí en víctima propicia, en silenci obligat. I el Pare Ginard se’n ressentia d’aquest encativament, tal volta perquè havia gaudit de l’ús de la veu i de la paraula lliures. I se’n dolia perquè la paraula estimada i crescuda a mesura que creix el cos i el cor, li era vermada. I així els seus records d’infància a Sant Joan de Sineu, i de l’ànima, resten escrits en la llengua apresa als llibres, no als plecs “...I fins i tot em plau la Poesia quan se mou amb la de les oracions, de les tonades, de l’aixecar-se amb el sol i llibertat del aucells, i de les ventades,i dels torrents, i can- el vetllar amb el llum d’oli. ta amb la divina inconsciència d’un rossinyol que no se subjecta a compàs, ni al fons i intervals de l’escala cro“Estoy en s’Escaleta. Por aquí, todavía encuentro jimàtica. Pel nostre gust actual, tal vegada escolliríem, amb romes de mi niñez, ya tan lejana...” “...el rinón más bello preferència a les altres, aquella manera d’escriure que se de mi tierra, afirmaría... que es el antiguo callejón emperegeix, com hem dit, per les regles que brollen de dintre a drado y carcomido de Mayá..., en su verde soledad”. fora del pensament, normes vitals que surten de la mateixa El Paro Ginard dominava la llengua castellana, l’esvida i que la vida les reclama per esser més vida”. timava como jo mateix i tants d’altres, ja hi tornam esI el Pare Ginard ho era poeta. Desconec uns versos, que ser amb Raquel i Lia, però això no és això. Tot enfadat sé que va escriure i ensenyà a pocs amics, una temporada m’escrivia:”A Mallorca, no hi ha manera d’aconseguir perde postració, invàlid por unes febretes. Escorcollant “El mís per posar, a un diari o revista, un article amb la nostra Heraldo de Cristo” -la meva primera cartilla la llengua- llengua”. 43

Les primeres manifestacions del que seria la seva obra cabdal: “El Cançoner popular de Mallorca”, s’ inicia, gota a gota,com a Breviario Popular, encapçalant la delícia feta cançó. I empra el castellà a la Seu,a 1’oració fúnebre pel Rei En Jaume III. Hem d’aguardar 1’aparicio de la petita obra d’art, “El Cançoner popular de Mallorca” de “Les Illes d’Or”, comunicació sobre la tasca personal, per recalar i fruir, ensems, de los pagines vivencials, testimonials d’una infantesa rural. “Fill de camperols, fins a tretze anys complits vaig viure en un ambient folklòric, embegut de cançons populars”.”La meva mare m’ensenyà oracions populars, a repetir en colgar–me...”. “El pare em va fornir de cançons por 1’era...” “1 jo sé que es tocar damunt 1’era...” “Jo he carregat formiguers, eixermat voreres... “Vaig abeurar-me de vida pagesa i cançons; aní a “rapar terra”... Inoblidables les pàgines sobre “Formentor”, d’abans i després del fogaró del 12 de juliol de 1961, que atany de 1’oda a 1’e1egia. Sons dubtança que el treball de tota la vida del Pare Ginard es clou dins els quatre volums del “Cançoner Popular de Ma1lorca”. Rafel de nin va aprendre i cantà cançons del camp. D’estudiant d’Humanitats, al convent de Llucmajor, de boca del llec sineuer, fra Julià Niell i Vanrell, l’any 1915, escoltà “La cançó de les veritats” i

El Pare Ginard a Cala d’Or, Mare de Déu d’Agost de 1959

li despertà l’afició a la cercadissa de cançons que ja no finaria mai. Mi1s i mils de cançons escoltades, i apuntades, a tants d’indrets, de memòries florides 1 fresques sense diferències socials. El “Cançoner” és la veu del poble, és l’escola de la vida del pob1e, és el néixer i el morir, l’estimar i el patir, el treball i el repòs, el cant 1 el plant, les infinites matitzacions de l’amor i les manifestacions de 1odi, 1a creença, i el prec, l’enginy i la ignorància, la sort i la desgràcia, el desconhort í la gaubança,... És la nostra realitat la trobada i perpetuació de la nostra identitat. I tant que tenim que agrair al Pare Ginard, que engirgolà tanta vivència. I com el que signa un manifest, el pare Ginard va escriure l’any 29: “Tant debò que els nostres escrits, humils i planers, com les cançons dels glosadors, portassin el sanitós perfum de les vostres garrigues i remor d’aigua clara, tinguessin una mica la sabor de l’agre de la terra, que fessin estimar, un grau més aqueixa Mallorca tan incompresa dels propis mallorquins i que encenguessin un poc mes 1’ amor a ço que es nostre patrimoni espiritual dissipat, com un vent propici les velles cendres seculars qui ens tenen l’ànima colgada”.

Aquestes paraules foren dites a Cala Murta, el 17 d’ octubre de 1982 en homenatge a l’amic Pare Rafel Ginard Bauçà, franciscà i recollides, de bell nou, a Dies i Coses.

Quan l’Hotel Cala d’Or era propietat d’Ignasi Rotger el pare Rafel Ginard, amic seu, hi sojornà Aquesta fotografia n’és testimoni. Era la Mare de Déua d’Agost de de 1959 Costa don Pep Costa donà a la parròquia de Calonge un conjunt escultòric que va ser tants d’anys al costat de la figuera a la plaça d’aquest nom, davant l’església i que ara està integrada en el conjunt de temple. El podem veure al bell mig de la fotografia entre en Miquel Pons i n’Antoni Costa.

A darrere, d’esquerra a dreta: Guillem Pons, es Saig; Bernat Burguera, xofer; Miquel Pons; el Pare Ginard Bauçà; Toni Costa i Ignasi Rotger. A davant: Bernat Vidal i Tomàs; Pep Costa; treballador de l’Ajuntament; Jaume Bennàsser, batle de Calonge; Biel Adrover, batle de Santanyí; Mn. Bruno Morei; Mn. Bartomeu Torres, degà de la Seu i Mn. Andreu Rigo, vicari de Calonge. Fotografia de Jeroni Joan Tous 44

L’islam entre nosaltres (3)

Vida i obra de Mahoma Per Biel Bordoy

Tots els àrabs vingueren del sud de “l’Arabia Felix”, i des del sud no se pot anar més que cap al nord. I el nord és el desert (3.000 km2 d’arena extesos baix l’infinit i ardent cel del desert). Els homes sedentaris que hi arriben s’han de fer nòmades si volen sobreviure. En el desert, els nòmades s’aferren per un instant als pocs oasis que hi ha, però tot d’una són llançats novament al desert. Sempre més lluny. Un desert tothora superpoblat, encara que no ho sembli. I perquè no hi ha lloc, els nòmades avancen més i més vers el nord. Allà deixen de ser nòmades. Un proverbi afirma que el sud és el bresol dels àrabs i el nord (Irak, Pèrsia), el seu sepulcre. La tradició popular ensenya que Déu no tenia intenció de fer d’Aràbia un desert. Quan feu la Terra ho feu tot a la perfecció, però en pegar un darrer cop d’ull a l’univers, el Creador notà que hi mancava un detall: hi faltava l’arena. Hauria estat un defecte greu -i Déu no oblida mai res-. Per això, havent creat l’arena, ordenà a l’Arcàngel Gabriel que n’omplís un sac i l’escampàs per tot el món, allà on fos necessari. Però el diable volà rere l’Arcàngel i li foradà el sac. Quasi tota l’arena va caure damunt Aràbia i de llavors ençà aquell país és un desert sense fi. Déu reparà el mal fet pel dimoni, cridà l’àrab i li feu alguns regals: un cel ple d’estrelles, perquè miri cap amunt i no baixi els ulls al desert que hi ha davall els seus peus; el turbant, més preciós que una corona imperial, davall el sol del desert; la tenda, que serà més preuada que un castell; l’espasa, més lleugera que el vent, i el do més important: la paraula (poesia, cants, llegendes), el seu tresor més important que l’or. Com diu el poeta Kab-ibn-Zuhair: “L’home només val per la seva llengua i el seu cor. El demés no és més que un menyspreable edifici de carn regat amb sang.” Mahoma: nom en que és conegut “Abú-l-Qasim Muhammad ibn’Abd Allàh ibn ‘Abd al-Muttalib ibn Häsim”, fundador de l’Islam (La Meca ~ 570 – Medina ~ 632). Abd Allàh, esclau de Déu i pare del profeta, membre de la influent tribu quraixita, no tindrà la sort de veure el seu fill pòstum. Morirà unes setmanes abans del naixement. Els cronistes són concisos: “Havent partit per un viatge de negocis i a visitar als seus oncles materns a Medina, Abd Allàh caigué malalt allà i morí”. Com ocorre amb els fundadors d’altres religions, al voltant del seu naixement i infància hi ha nombroses llegendes: sa mare havia vist sortir d’ella mateixa durant l’embaràs una llum que es propagà fins a Síria; un jueu havia anunciat la irrupció d’una estrella baix de la qual naixeria Ahmad (= Muhammad, Mahoma). El poeta àrab Hassan-ibn-Thabit ho descriu així:

“Jo era nin... els jueus de Medina s’havien reunit... Un d’ells pujà a un terrat... i anuncià: Anit l’estel que anuncia el naixement d’Ahmed ha aparegut en el cel ¡Ahmed ha nascut! L’Alcorà diu que fou anunciat per tots els profetes anteriors, fins i tot per Jesucrist: “Jo som l’apòstol de Déu repetia Jesús, fill de Maria - Venc a confirmar la veritat del Prentateuc, que m’ha precedit, i a anunciar-vos la vinguda del profeta que me seguirà, anomenat Ahmad” (Alcorà 61,6) Segons la tradició musulmana - que interpreta “anomenat Ahmad” - Jesús anuncià la vinguda d’un altre Enviat quan promet el “periklitós” [així ho llegeixen els musulmans] (Ahmad = “alabadíssim”, que només aquí apareix en l’Alcorà i de la mateixa rel que Muhammad, Mahoma = “alabat”) que els cristians – segons ells – han corromput llegint “paràkletos” = advocat (1), amb les mateixes consonants i diferents vocals. Ahmad no seria aquí nom propi, sinó adjectiu superlatiu i en lloc d’“anomenat Ahmad” hauriem de traduïr “de nom alabadíssim”. El naixement d’un profeta – fins i tot a l’Aràbia- és un fet important, però no inhabitual. Un oficial anglès (2) que ha viscut i combatut al costat dels àrabs, escriu: “Els àrabs pretenen haver donat al món quaranta mil profetes. Tenim testimonis històrics referits al manco a centenars d’ells” (“Seven Pillars of Wisdom”, 1926). La mare de Mahoma nomia Amida i de petit fou alletat per una beduïna. El nòmada beduí sofreix fam i set tota la vida, i per consolar-se’n, empra resistència i paciència.”Sé com enganar la fam o reduïr-la al silenci i m’estim més menjar terra abans que el pà d’un anfitrió avar. Sé apaivagar la fam en els replecs de les meves entranyes, com un sabater retorç l’estopa per enrotllar-la en un fus”- escriu el poeta Chanfara. Els beduins es classifiquen segons la casta i el nombre de bèsties que posseeixen, però tots ells desprecien el sedentari. (3) El vertader beduí només té camells. El pastor de xots (el chawaya) és un nòmada de segona, i si es dedica a criar animals amb banyes o ases, se converteix en un pària del desert. El primer pels homes del desert és la mobilitat; són els únics homes lliures (els horr). Viuen com desitjava fer-ho el poeta: “M’agradaria no ajeure’m mai en el mateix lloc en que m’he despert”. Orfe de mare als 6 anys, Mahoma fou confiat al seu avi Abd al-Muttalib i després al seu oncle Abü Tälib. Ja té 25 anys, és molt pobre i segueix vivint amb el seu oncle, que té el do de crear-se deutes i no poder pagar-los. I és ara quan entra al negoci comerciant i caravaner d’una viuda rica, Kadidja. Notes: (1). “ i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor , perquè es quedi amb vosaltres per sempre” (Jn. 14, 1617). Literalment Paraclet, o Paràclit, el que està cridat per a auxiliar, acompanyar i ajudar.Traduit per: consolador, defensor,conseller, advocat. Després de Jesús l’altre Defensor és l’Esperit Sant. (2). Thomas Edward Lawrence (1888-1935). Militar i agent polític britànic, conegut com Lawrence d’Aràbia. (3). Conta la llegenda que quan Déu creà el món, cridà el vent, del vent creà el beduí; després agafà la fletxa del beduí i feu el cavall; llavors creà l’ase i de les buines de l’ase formà l’home sedentari, el “ahl-al-madhar” (l’habitant de les cases). 45

Plana de caça i natura Campionat de Balears per equips de societats de caçadors Per Antoni Barceló federades de recorreguts de caça El passat dia 8 de juliol es va celebrar a Son Mesquida i Compak Sporting

(Algaida) el Campionat de Balears per equips de societat de caçadors federades de recorreguts de caça i compak sporting, a 50 plats. La Societat de Caçadors d’Algaida es va proclamar campiona i les societats de Pollença i de s’Horta van quedar igualades a nombre de plats. Després del desempat, l’equip representant de la Societat de Caçadors de s’Horta, composat pel president Baltasar Pons i pels socis Joan Trobat i Antoni Barceló, va aconseguir la segona posició. Des de la Societat de Caçadors de s’Horta es va voler dedicar aquest trofeu a Bartomeu Binimelis Roig “Devertit”, perquè sempre va recolzar el tir esportiu i les activitats en l’àmbit social, i a les persones que han format part i formen la societat.

L’equip Societat de Caçadors de S’Horta, composat per Baltasar Pons, Joan Trobat i Antoni Barceló, 2n classificat en el Campionat de Balears de societats de caçadors federades de recorreguts de caça i Compak Sporting.

Joan Trobat amb Jaume Llompart (president de la societat de caçadors d’Algaida) i Javier Garde (Tiros Platos Balear).

Baltasar Pons recollint el trofeu. 46

Curs de tir al Centre Cinegètic de Mallorca Els dies 13, 14 i 15 de juliol va tenir lloc al Centre Cinegètic de Mallorca, gestionat pel Consell de Mallorca, un curs de tir de recorregut de caça amb el tirador toledà Jesús Gracia, qui, entre d’altres títols, ha aconseguit la Copa d’Espanya de Recorreguts de Caça i el subcampionat d’Espanya de Compak Sporting. Els participants van realitzar proves de plomejos i varen practicar mètodes de tir a diferents trajectòries de plats ecològics.

Sebastià Sastre i Sebastià Capó amb el tirador Jesús Gracia Durant el curs es van treballar aspectes relatius a tècniques i mètodes de tir.

Esport calongí

En Toni Mas va rebre el Mèrit Esportiu del C.E. Campos deixant l’incògnita si tornarà a jugar en algun equip Per Maties Adrover Dissabte dia 11 d'agost Toni Mas va rebre el Mèrit Esportiu del C.E. Campos al mateix temps que ho feia Rafel Obrador Burguera, fill de Tomeu, qui du quatre temporades a la pedrera del Rcd Mallorca a un gran nivell, essent elegit el millor jugador de Mallorca a la seva categoria les darreres temporades. Cinc anys abans, Toni Mas rebé el Mèrit Esportiu qua atorga Dies i Coses per haver estat el porter menys golejat a Tercera divisió. Toni Mas, que encara no te clar si penjarà els guants, ja porta una exemplar trajectòria: després de començar a jugar a futbol amb quatre anys a l'escoleta de s'Horta amb en Rafel Roig d'entrenador, va jugar en el s'Horta fins a primer d'infantil. Llavor va fitxar pel Rcd Mallorca, on va jugar fins el darrer any de juvenil. 17 anys al futbol amateur entre C.E. Santanyí, Cala d'Or i Campos. 14 temporades a tercera divisió i tres a preferent. De moment continuarà lligat al món del futbol com entrenador de porters del C.D. Cala d'Or a on començà fa dos anys, quedant l'incògnita de si decideix retornar a defensar una porteria com ha fet un parell de cops al llarg de la seva carrera esportiva. Toni, després d'una llarga i profitosa carrera baix els pals, amb què et quedes? -Amb el molt que he gaudit de competir i amb les grans amistats que he fet. Un estiu vares ajudar David Vidal, a les hores entrenador del Múrcia, a un campus a Sa Lleona a s'Horta. Ell et va plantejar fitxar pel seu equip filial, però tu acabaves d'entrar a fer feina a Correus i vares rebutjar l'oferiment. En alguna ocasió pensares que havies d'haver agafat aquell tramvia?

-Si, molt hi he pensat, mai saps on és la sort. Però en aquell moment vaig decidir no anar a Múrcia. No sé què hauria passat, però segur que hauria estat una experiència molt bona. De quin partit guardes millor record? -Tenc molts de partits al cap, però el Villarreal-Santanyí a l'estadi del Madrigal va ser increïble. Quin títol t'ha donat més alegria? -No és un títol oficial, però l'any que vaig ser el "Zamora" de tercera en el Campos va ser molt especial, amb 38 jornades ens varen fer 22 gols. Quina ha estat la derrota més dolorosa? -Aquest any que varem aconseguir el "Zamora" va ser un any molt bo, ens va faltar un punt per jugar el playoff a Segona B, per tota la feina que varem fer tot l'any ens mereixíem aquell premi, però quan quedaven tres jornades jugarem a Lloseta i una victòria ens donava la quarta plaça, però varem empatar i ja no varem dependre de nosaltres. Quina diferència hi ha hagut entre el mèrit esportiu que reberes al teu poble l'any 2013 i el que has rebut al poble on vius? -El 2013 no pensava en deixar el futbol, ara sí que hi penso. Va ser un orgull que a Calonge em donassin aquest premi; no visc a Calonge però som un calongí més. Aquest any a Campos també m’ha fet molta il·lusió, perquè he jugat moltíssims de partits aquí, he estat moltes vegades el capità i m’hi sent molt bé. Quin consells donaries als nins que ara comencen? -Que disfrutin d'aquest esport, però cada dia és més complicat, els nins tenen massa coses per passar els dies (mòbils, tablets, etc...).

En què més ha canviat el futbol des dels teus inicis a l’actualitat? -Moltíssim, cada dia tot és més professional, inclòs a Tercera i Segona B. Els clubs intenten fer moltes coses que els clubs grans realitzen per millorar el rendiment dels jugadors. Abans a les categories que tenim per aquí sempre hi havia partits fàcils, però ara ja no. Tothom es prepara molt bé. Actualment ets entrenador de porters al C.D. Cala d'Or, més endavant et podríem veure assegut a una banqueta?

-Sí, enguany tornarem entrenar els nins, fins ara he disfrutat de entrenar-los. Veig molt difícil entrenar cap equip, perquè no és una cosa que m'hagi plantejat, veurem què passa més envant, però a dia de avui, no. Podríem tornar-te a veure abaix els pals d'un equip de regional? -Ja vaig avisar abans que se m’entregàs aquest premi a Campos que en cap moment m’he retirat, simplement he fet un descans a veure què passa, necessitava desconnectar un poc. No descart tornar a jugar a Tercera o a Preferent.

La portera calongina Natalia Martínez Julià enguany jugarà en el Balears a la lliga autonòmica Redacció

El Balears, equip lligat a l’At. Balears, és el nou destí de na Natalia Martínez Julià, que ha fitxat per l'equip blanc i blau. Aquest equip serà dirigit per Xavi Herreros i té 18 jugadores a la seva disposició. L’Atlètic Balears va tenir un precedent femení a la temporada 1984-85 i el dia de la presentació va tenir la presència de la seva primera capitana, na Paca Orell, primera internacional balear. L'entrenador va manifestar que “és una aposta important per al futbol femení, la més potent. Les jugadores estan desitjant entrenar. Les conec a totes, la plantilla és competent . No serà fàcil perquè és un projecte nou d'exigència. Intentarem estar a dalt i tots els inicis són complicats”.

www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

La santanyinera Joana Maria Vidal arbitrarà la propera temporada a Regional preferent Per Maties Adrover Fotografies Margalida Adrover, Mikael Martin i arxiu Joana Maria Vidal Hem aprofitat l’aturada de la temporada futbolística per mantenir una entranyable conversa amb na Joana Maria Vidal Garcias, una a al·lota nascuda a Santanyí que fa sis anys que se dedica al món de l’arbitratge i que ha vist recompensat el seu esforç amb l’ascens a Regional preferent. L’entrevista l’hem feta al municipal de Santanyí, a on li hagués agradat jugar a futbol, però no va poder ser perquè quan ella jugava no hi havia equip femení a Santanyí. Has practicat algun esport abans de ser àrbitre? -Jo vaig jugar un any al Santanyí a l’escoleta de futbol que hi havia al pavelló i ens va entrenar en Víctor Nevado. Després ho vaig deixar i jugava al pati o pel carrer amb els amics. Fins que als 14 anys em vaig federar i vaig jugar en un equip femení. Varen ser sis anys a diferents clubs. Vaig començar a Algaida. Després se va crear un club a Campos i ens vàrem traslladar; allà vaig jugar dos anys, després dos a Ses Salines i el darrer vaig tornar a Campos. L’any passat van crear un equip de futbol femení a Santanyí, quan abans ens haguérem de desplaçar a altres pobles per poder jugar. A quina demarcació jugaves? -Jo vaig començar d’extrem i després me vaig reconvertir a lateral: m’agradava córrer per la banda. Què et va fer decidir per l’arbitratge? -Jo veia que cada setmana venien els mateixos a arbitrar-nos. El femení estava un poc mal vist i venien un poc desganats, i vaig dir: “Si aquests ho fan, per què jo no?” Me va picar el “gusanillo” i vaig descobrir el futbol des d’un altre punt de vista, i la veritat és que me vaig enganxar i ja hi duc set anys. Cal dir que no és tant fàcil arbitrar com pareixia. Per si un lector o lectora de la nostra revista es volgués fer àrbitre, ens pots explicar quin temps du l’aprenentatge? -El curs comença setembre/octubre i dura aproximadament un any. Abans de Pasqua es fan uns exàmens teòrics i unes proves físiques, i aprofiten els tornejos que hi ha per fer un poquet de pràctiques i que comencin a entrar dins aquest món. Al mes de juny acaben de fer els darrers exàmens oficials i els entreguen un diploma. L’any vinent, quan comença la temporada, arbitren partits de futbol base i, poc a poc, fent diversos exàmens i proves físiques, poden pujar de categoria. Són complicats els estudis? -La gent es pensa que és fàcil, però s’ha de sabre que feim moltes coses diferents apart de requerir 50

coneixement del reglament: fas exàmens de vídeos que requereix velocitat amb la vista per saber si és o no fora de joc, si és o no falta, targeta o no targeta. Després l’examen d’estatuts, examen de regles, que és la base del futbol i, a part, la redacció d’actes. Avui en dia tot és fa per ordinador, però en el cas que no se pugui emprar, s’han de saber redactar les incidències que passen durant el partit. De medicina feis alguna cosa per si passàs durant el partit un denou i, com que hi ha un desfibrilador al camp, per si en aquell moments ningú el sabés utilitzar? -En el meu cas se dona la circumstància que som fisioterapeuta i tenc coneixements de sanitat, però no feim cap curs. Trobo que ja que la federació fa l’esforç de regalar-los a cada equip, hauria d’obligar i verificar que almenys un membre del cos tècnic de cada equip faci el curs gratuït de desfibrilador i primers auxilis que fan a la mutualitat de futbolistes. A més, també se’ns hauria d’obligar als arbitres a realitzar-lo, ja que són nocions bàsiques i som els que més preparats estam per reaccionar davant situacions extremes en pocs segons. Com a àrbitre i com a sanitari que som, trob bàsic per la vida diària tenir aquestes nocions, per això jo el vaig realitzar l’any passat. El reglament ha anat evolucionant, creus que per bé? Canviaries alguna cosa?

-A jo el que me fa gràcia és que la gent protesta coses perquè no sap que han canviat. Qualque nin i jugadors de categories com primera regional o preferent quan fas el sorteig encara elegeixen la pilota, quan han de triar camp per atacar, i tu dius: “Vas de bromes o de veres?” És un petit detall, però si no saps com començar un partit, és complicat que sàpigues segons quines regles. Però bé, jo trobo que ha anat a millor, ara en el tema de les mans s’intenta treure el mínim de targetes . Per exemple, si un jugador fa un control i no és ocasió manifesta de gol ara no és targeta i abans qualsevol mans eren targeta. En general, s’han anat llevant ocasions per treure targetes. Se vol donar importància al joc, no haver de prescindir tant de jugadors. Quan un comença a arbitrar li toquen les categories més baixes sense assistent; és una contradicció perquè és molt més complicat arbitrar sense assistents? -La veritat és que és un poc contradictori perquè a Tercera regional i a Segona, quan van sense assistents, és quant els arbitres encara son novells. Segons quins jugadors també van allà a passa l’estona, alguns no tenen tècnica o no els interessa jugar i van a provocar o a pegar cosses sense venir a compte; per això és un poc contradictori, perquè és quan més s’ha d’ajudar i és quan més perillós és. Una vegada passes la Segona regional tot està més rodat, tens les ajudes d’assistents, els jugadors estan més tranquils, es dediquen a jugar i no a altres coses, i això és important, que els jugadors ens ajudin. També fas pretemporada com els jugadors? -El comitè té un preparador físic que ens fa un planing. Anam un dia amb ell a entrenar al Prínceps i els altres dies entrenam pel nostre compte, i també agaf els partits que puc de pretemporada per agafar un poquet de rodatge. Aquest estiu has anat a arbitrar futbol platja a la península. Què tal aquesta experiència? -Va ser molt xulo, la veritat. Varem anar a València a fer un curs nacional de futbol platja i vaig aprovar. A finals de juliol vaig anar a Cadis a arbitrar el Campionat de Seleccions Autonòmiques de categoria Juvenil, Cadet i Femení. Va ser una bona experiència. El futbol platja

és més parescut al futbol sala, és espectacular, no és com al futbol que es perd temps. Allà van contant els segons, per tant és un joc més ràpid i amb més espectacle, ja que es produeixen moltes xilenes i tirs amb efecte. Enguany has de començar a regional preferent, t’esperaves l’ascens? -A nosaltres ens fan informes durant la temporada i a part d’exàmens físics també feim exàmens teòrics. Si no passes els teòrics ja no tens opció de pujar de categoria, per tant jo sabia que opcions n’hi havia. Per Nadal ens passen la mitjana dels informes, i més o manco tu veus l’ordre on estàs. Ens fan cinc informes en tot l’any i pots anar calculant i parlant amb els companys, encara que mai saps quantes places hi ha. Al final vaig quedar segona i estic molt contenta. Ara toca aprofitar aquesta oportunitat, fer molta feina i a gaudir de la preferent. Fins ara, dels partits que has arbitrat, de quin tens millor record? -L’any passat me va fer il·lusió xiular un mini derbi a Primera regional entre el s’Horta i l’Olímpic de Felanitx perquè eren clubs pròxims al meu poble i més o manco conec un parell de jugadors i va ser un partit especial. Hi ha algun partit del que tenguis un mal record? -La veritat és que pocs. En aquests sis anys, coses masclistes només una vegada. A més, sempre he trobat que de forma general, els equips ens han ajudat i s’han tranquil·litzat en ocasions pel fet de ser dona. La teva companya Amy Peñalver enguany ha ascendit i xiularà a la lliga Iberdrola. Què suposa per vosaltres? -En primer lloc, felicitar-la. Tothom està molt content per ella i realment serà una oportunitat per a totes, perquè ella xiularà com a principal, però tant les meves companyes com jo anirem rodant de segones assistents. Poder viatjar i anar d’assistent al mini estadi, al Wanda o a ciutats esportives et dona un reconeixement i et fa il·lusió sempre. Se pot dir que enguany el nivell de l’arbitratge balear ha pujat un escaló? -Sí, tenim en Guillermo Cuadra que ha pujat a Primera divisió, per tant se pot dir que estam d’enhorabona.

Hem estat l’únic comitè a nivell espanyol que ha pujat a Primera tant a la lliga masculina com la femenina. Que penses del VAR? -Personalment pens que és un complement, l’àrbitre principal seguirà decidint el que vulgui. Només s’aplica a jugades conflictives com puguin ser: gols, penals, confusió de dorsals en targetes i aplicació de targetes vermelles, per tant si per l’àrbitre ha estat penal, per molt que li diguin que ho vagi a mirar, que alguna cosa ha ocorregut, ell decideix. Polèmica n’hi haurà igual amb VAR i sense VAR. Així com un jugador pot fallar un gol o un porter pot fer una errada, nosaltres també som humans i ens podem equivocar i ens han d’entendre. Tothom té dret a equivocar-se. Per altra banda també hi ha un mecanisme per sabre si ha entrat completament la pilota dins la porteria? -Amb aquest sistema estic completament d’acord . Pareix que enguany hi ha un boom al futbol femení. S’ha presentat el Balears, enguany hi ha equips per aquí a prop, a Felanitx, Santanyí, Porreres... Per què creus que passa això? -Com t’he dit, he jugat un grapat d’anys i havia d’anar a altres pobles perquè per aquí a prop no hi havia cap equip. Jo trobo que sempre hi ha hagut nines que volien jugar però ho no tenien coratge o no tenien facilitats; també era complicat que els pares t’acompanyassin a un altre poble. El futbol femení és un altre món; si tu jugues i enganxes una altra amiga i una altra ja són tres, i això ajuda a crear amistats i a formar un club i trob que tot el que sigui cap a millor, endavant. S’ha aprovat que a partir d’enguany les nines puguin jugar fins a 16 anys en un equip mixt. Hi ha opinions per tots el gust, gent a favor i gent no tant, què n’opines? -Si està en condiciones i li fa il·lusió jugar amb al·lots 52

no hi veig cap problema. Jo vaig començar amb 14 anys i hi ha molta descompensació perquè et pots enfrontar a una al·lota de trenta que et dobla en tots els costats. Per tant, si aquella nina vol jugar amb tots els companys de tota la vida perquè no se troba preparada per jugar amb altres dones, ho veig bé. Tens algun equip que no vulguis arbitrar? -Jo al Santanyí o al Futbol Base Santanyí no el vull venir a arbitrar a cap categoria. Encara que visqui a Palma, som de Santanyí i no vull crear conflictes, perquè sempre el públic xerra: “Aquesta és d’aquí és d’allà”, i encara que ho facis tot bé, mai no ho faràs bé per a tothom. Sempre hi ha petites errades i no vull que diguin res a la meva família o a jo, així m’evito conflictes. Ara bé, aquí vendré encantada a xiular amistosos. Quin és el teu objectiu final dins el món de l’arbitratge? -Poc a poc. Ara he pujat a Preferent. Vull optar per anar a Primera femenina. Ara es crearà una categoria nova entre Primera i Segona divisió femenina. Si no pujo a Primera, intentaré pujar a aquesta nova divisió, i a nivell balear, ja que hi som, intentaré pujar a Tercera.

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

tel. 971 643 740

Brandon, que enguany jugarà al C.A. Osasuna, va debutar a Son Moix Per Maties Adrover Foto C.A. Osasuna Brandon Thomas, després que s’hagués publicat l’interés de l’Sporting de Gijón i l’U.D. Las Palmas, finalment dia 26 de juliol es va fer oficial la cessió al C. At. Osasuna amb obligació de compra per un milió d’euros, sempre que Osasuna pugi a Primera divisió. Les primeres declaracions al canal oficial foren les següents: “Estic content de tornar al futbol espanyol. Crec que és el millor futbol que hi ha. Aquesta temporada hi ha una Segona divisió molt competitiva i esperam estar a l’altura i fer una molt bona temporada”. El davanter caladorer va afegir “venc amb molta il·lusió. Esperam estar el més alt possible, perquè ja sabem quin és l’objectiu de l’Osasuna; no m’agrada parlar d’ascens perquè a Mallorca sempre ho fèiem i acabarem descendint, però s’ha de ser realistes i l’objectiu de l’Osasuna és estar a dalt”. Respecte al jugador que trobaran els aficionats d’El Sadar, va explicar que “veuran un al·lot que ho donarà tot per a aquests colors, que treballarà al màxim cada dia als entrenaments i ho donarà tot als partits. És veritat que a vegades les coses no surten com vols, però si ho

dones tot, et pots donar per satisfet”. Brandon va debutar dia 28 entrant al 62’; va ser a un partit contra la R. Sociedad que varen perdre 3-2. Al partit fou present el padrí Vicente, acompanyat per Hussin. Dia 3 d’agost va jugar el seu primer partit de titular empatant 1-1 contra l’Eibar. Brandon fou presentat oficialment dia 9 d’agost manifestant que “estic sorprès per be, perquè quan arribes a un lloc nou el que més t’impressiona és el vestidor i l’adaptació. M’han acollit com una família, això és el que més m’ha sorprès”.

Brandon disputà 25 minuts al seu debut amb l’At. Osasuna a Son Moix La vinguda de Brandon a Mallorca no fou tan tranquil·la com ell esperava, perquè es va passar l’horabaixa de dissabte a l’aeroport de Bilbao, ja que el seu vol es retrassà 3h i 45’. Els periodistes Román i Adrover ens donen la seva opinió: Encara que no va poder jugar d'inici, sempre és una alegria veure una altra vegada Brandon a Son Moix. A un equip com l'Osasuna tindrà l'oportunitat de retrobar-se amb la seva millor C. Román UH versió i de lluitar per coses importants. Segur que l'any que ha passat a França l'ha ajudat a créixer i a millorar, i això es notarà al seu joc. Si aquesta temporada té confiança, serà un jugador molt important, tant per al seu equip com per a la categoria.

Només el reconeixement, amb el gran aplaudiment que li va dedicar el mallorquinisme a Brandon a la seva sortida al camp, explica el bon record, més enllà dels 3 milions d’euros que va deixar al Mallorca, que desperta a Son Moix. El davanter S. Adrover DM de Cala d'Or va entrar en un moment molt complicat per a l’Osasuna, però així i tot va disposar d'una bona ocasió, encara que el tir li va sortir massa fluix. Els de Navarra van ser inferiors al Mallorca els noranta minuts, però de ben segur serán un dels equips a batre i Brandon, un dels seus referents. Té qualitat de sobra per ser-ho i poder tornar al Rennes amb més garanties. 53

En Marcus Cooper Walz acabà la temporada aconseguint el subcampionat del mon a K4 500 Per Maties Adrover Està vist que els enfrontaments entre els K4 500 d’Alemanya i Espanya seran molt igualats i emocionants. Com vos varem contar al darrer número de Dies i Coses, el K4 espanyol format per Saúl Craviotto, Cristian Toro, Marcus C. Walz i Rodrigo Germade a l’europeu de Belgrad varen guanyar emprant 1`18``559, mentre que els alemanys necessitaren 14 mil·lèsimes més. En aquesta ocasió, Max Rendschmidt, Tom Liebscher, Ronald Rauhe i Max Lemke en el mundial disputat a Montemor-o-Velho (Portugal) empraren 1’20’’056, 367 mil·lèsimes menys que el quartet espanyol. Passant a la prova, hem de ressaltar que al pas dels 250 metres els espanyol estaven fora del pòdium, ja que eren superats pels russos, hongaresos i alemanys i que, gràcies a una forta reacció, aconseguiren la plata, perquè no fou suficient per a l’or. Marcus acaba la temporada amb aquest subcampionat del món, el campionat d’Europa a K4

500, el subcampionat d’Europa a K2 500 i la medalla d’or als jocs del Mediterrani a la mateixa modalitat. En definitiva, a les quatre proves que ha pogut participar per compatibilitat d’horaris, ha pujat al primer o segon escaló del pòdium. “Hem fet una molt bona regata, hem estat fidels a la nostra estratègia, el que havíem parlat; simplement els alemanys han estat superiors en el ritme mig i en el canvi de ritme mig a l’esprint final”, explicà Marcus, que fou rebut a l’aeroport per una gran representació del Nàutic Portopetro, com sempre.

La Santanyinera Aida Bauçà va quedar quinta a la seva sèrie semifinal al K2 200 Formant parella amb Carolina Garcia, quedaren quintes a la seva semifinal, emprant un temps de 39``806 i es quedaren sense el passi a la final. Aquesta prova servirà com una experiència més a Aida, que poc a poc va complint els seus objectius i que té un gran futur. Veurem si arriba a Tòquio 2020 o si haurem d’esperar a París 2024. “El K2 200m ha estat la prova amb la que he debutat al meu primer mundial absolut. Sabíem que hi havia molt de nivell i que era complicat arribar a la final essent tan joves. Vam acabar l’eliminatòria amb el 9è millor temps, el que reflexava que teníem opcions reals d’entrar a la final. A la semifinal no ens va sortir el nostre millor 200m i vàrem quedar fora. Així i tot en faig un balanç positiu. Som sub23 de primer any i el principal objectiu d’anar a aquest mundial era agafar experiència competint i això és el que he fet”, ens explicà Aida. La 54

piragüista ens ha fet aquest balanç de la temporada: “Aquesta temporada ha estat especialment complicada, ja que passava de ser juvenil a ser sub23/absoluta. He aconseguit classificar-me per la copa del món i en K4 500m i pel mundial sub23 en K4 500m i K1 200m. Estic bastant satisfeta amb el rendiment individual que he tengut aquest any. El K4 no ens va sortir gaire bé al mundial, però som un grup molt jove que té molt de

marge de millora. I per acabar aquest any he remat el K2 200m al meu primer mundial absolut. En general estic contenta amb com he fet aquesta temporada”. “De cara a la propera temporada pretenc tornar-me a classificar pel mundial sub23 i millorar els resultats que en vaig obtenir; i, essent més ambiciosa, intentar classificar-me en distància olímpica pel mundial absolut de 2019”, concluí Aida, a qui desitjam molta sort.

El somni americà de Jaume Munar Per Pau Ferragut Jaume Munar posa rumb a Nova York per a completar la seva participació enguany als quatre Grand Slam del calendari. El santanyiner intentarà fer valer el seu gran moment de forma confirmant-ho a l’US Open. Abans, però, ha participat al torneig preparatori de Winston-Salem, assolint els vuitens de final. La nota més positiva per al tennista de 21 anys és la inèrcia positiva que arrossega després d’haver assolit, per primera vegada a la seva carrera, les semifinals a un esdeveniment ATP. Munar aprofità l’alçada de Kitzbühel, a vuitcent metres del nivell de la mar, per a fer el salt més alt aconseguit fins ara a un torneig professional. El mallorquí arribà fins les semifinals. Era una setmana important per a mantenir-se dins el selecte grup dels cent millors jugadors del món, ja que defensava, de l’any passat, els punts corresponents al títol aconseguit a l’Espinar de Segovia. A terres austriàques, Munar hagué de superar obstacles complicats des de la primera ronda. El germànic Yannick Hanfmann va obligar el jove de Santanyí a remuntar-li un set advers apurant fins el tie-break del segon. A vuitens s’imposà a Robin Haase. L’holandès és un veterà del circuit que actualment està entre el quaranta millors jugadors del circuit. Una nova prova de foc va arribar davant el japonès Taro Daniel per a rompre la barrera de les semifinals. Només l’eslovac Martin Klizan va privar-lo de disputar la seva primera final ATP. Després d’uns dies de descans, Munar s’enlairà cap a Carolina de Nord per a participar a l’ATP de Winston-Salem. Un torneig preparatori on enllaçà dues importants victories front el canadenc Brayden Schnur i

Dia 23 de setembre se disputarà al camp d’esports de Calonge un torneig de futbol prebenjamí a partir de les 15:45

Andrey Rublev. Precisament davant el rus va reeditar la final de Roland Garros junior que va perdre ara fa quatre anys. Rublev va aconseguir imposar-se (6/2 7/6) i d’ençà la seva carrera va tenir una línia ascendent. El mallorquí ha avançat amb pas més lent però ferm fins a assolir el rànking i nivell necessari per a fer-li front. Als EUA la victòria canvià de bàndol (6/3 6/2). L’expermentat nord-americà Steve Johnson fou l’únic capaç de frenar el santanyiner, just abans de l’US Open, als vuitens de final (6/4 6/4). El balanç és més que positiu i compensa la manca de fortuna a Wimbledon. Munar arribava a Londres amb la intenció de repetir els èxits a la fase prèvia de l’Obert d’Austràlia a Roland Garros. Per ben poc no entrà de forma directa al quadre principal. Però sortia com a primer cap de sèrie a la fase de classificació. No obstant va ensopegar amb l’argentí Andrea Collarini en un partit igualadíssim i decidit per detalls per vuit a deu al tercer set. L’objectiu de Munar serà somiar de nou, ara als EUA, per a tornar a fer un bon paper al quart i darrer Grand Slam de l’any. Si Petra hi té un representant amb Fra Juníper Serra, i Manacor amb Rafel Nadal, tres cops campió a Nova York, serà ara Santanyí qui hi podrà lluir la seva bandera amb Jaume Munar.

El Cala d’Or, Santanyí, Felanitx i Es Pla seran els equips participants que seran presentats a les 15:45. Abans de l’inici del torneig, farà la treta d’honor la portera calongina del Balears, na Natàlia Martínez Julià. A continuació se jugarà una lligueta entre els equips participants amb partits de 18’ (3 parts de 6 minuts) i a les 18:00 hi haurà l’entrega de medalles. Abans, el Cala d’Or prebenjamí disputà el torneig de Sa Llum a on es va proclamar campió després de guanyar 5-0 a l’At. Rafal i 2-0 a Es Pla. 55

Futbol

CE Alqueria

Per Jaume Rigo

El passat divendres, 24 d’agost, es va iniciar la lliga de II Regional on hi pren part l’equip curiablanquer per sisè any consecutiu, entrenat aquesta temporada per Miquel Barceló Alou, ajudat per Juan Miguel Cebrián. A la competició d’enguany, de 20 equips, hi són novetats Binissalem B, Establiments i Valldemossa Atl., que varen baixar de I Regional, i tres equips que han ascendit de III Regional: Jov. Can Picafort, Palmanyola i Poblense B. El Portocristo, amb vuit participacions consecutives, és ara l’equip més antic de II Regional. Resultats dels partits amistosos: 08-08-18: Alqueria, 1 (Baltasar) – Olímpic Felanitx, 1 11-08-18: Alqueria, 2 (Sion i Pineda) – Portocristo, 2. 15-08-18: Alqueria, 2 (Salom,2) – Murense, 1. En el primer partit de lliga, a sa Teulera contra el Lloret, els visitants dugueren la iniciativa del joc, però una jugada ràpida de Salom ben definida suposava el primer gol verd-i-blanc. Una indecisió defensiva dels locals va permetre empatar al Lloret. Quan es jugava el temps afegit, Tomeu Rosselló era objecte d’un penal, transformat per Salom en el definitiu 2-1. A la segona jornada, a can Picafort, dos gols de Salguero donaven avantatge momentània a l’equip de Miquel Barceló. Els locals reduïen distàncies abans del

Equip de l’Alqueria que va derrotar per 2-1 el Lloret en el primer partit de lliga de dia 26 d’agost.

descans al qual s’arribava amb el resultat d’1-2. En els darrers minuts de partit Tomeu Rosselló i Àlex Urbina sentenciaven l’encontre (1-4). Disputades dues jornades de lliga, l’Alqueria marxava segon classificat, per darrera el Santa Mònica. Després de rebre el Valldemossa el diumenge 9 de setembre, l’Alqueria viatja a sa Pobla per jugar contra el Poblense B el dissabte 15 de setembre a les 21 hores. Una setmana més tard rebrà el Palmanyola.

Noves incorporacions CE Alqueria 2018-19: A falta de tancar definitivament el capítol

de fitxatges, aquestes són les noves incorporacions de l’Alqueria de II Regional, per la lliga 2018-19:

Adrià Ballester Ledesma, 19 anys

Tomeu Covas Nicolau, 23 anys Mauro Caimí Pereira, 20 anys

Alejandro Urbina Cava, 24 anys

Antoni Antich Barceló, 20 anys

Guillem Salom Batle, 23 anys

Xim Farrés Adrover, 21 anys

Tomeu Martorell Rigo, 22 anys

Jugadors de l’Alqueria...

Guillem Salom Per Jaume Rigo Des que va abandonar l’Alqueria a principis de setembre de 2016 per fitxar amb la UE Porreres, es va convertir de seguida amb un objectiu a recuperar. Amb el club verd-i-blanc va viure una primera etapa entre 2014 i 2016, sempre associada amb el gol, una constant dins la seva trajectòria futbolística. Format a la productiva pedrera del Campos, el saliner Guillem Salom ha tornat a sa Teulera. Just després de concloure el primer partit de lliga Alqueria-Lloret manteníem amb ell la següent conversa: - El nou debut amb l’Alqueria no podia ser millor: als 12 minuts has marcat el primer gol i en el

FITXA TÈCNICA

Nom i llinatges: Guillem Salom Batle Data de naixement: 02-07-1995. Alçada: 1,75 mts. Pes: 70 quilos.

HISTORIAL JUGADOR:

CE CAMPOS Prebenajmins: 2001-02 i 2002-03 Benjamins: 2003-04 i 2004-05 Alevins: 2005-06 i 2006-07 Infantils: 2007-08 i 2008-09 CE CAMPOS-CADETS Temporada Partits Gols 2009-10 2010-11 27 29 CE CAMPOS-JUVENILS Temporada Partits Gols 2011-12 22 25 2012-13 34 23 2013-14 31 10 Total.................. 87 58 UE PORRERES-II REGIONAL Temporada Partits Gols 2016-17 30 14 2017-18 32 13 Total................... 62 27 CE ALQUERIA – II REGIONAL Temporada Partits Gols 2014-15 29 16 2015-16 29 20 2016-17 1 2018-19(*) 1 2 Total.................... 60 38 (*) Comptabilitzades les 2 primeres jornades.

descompte fas de penal el gol de la victòria... - Jo tampoc no ho esperava, però sempre és agradable començar així. Fins i tot he fallat un parell més de bones ocasions. - Fa dos anys deixares l’Alqueria i ara te tornam veure de verd-i-blanc. Com te trobes en el teu retorn? - Coneixia l’ambient de sa Teulera i sabia que m’hi trobaria bé i seria ben rebut, com així ha estat. De s’Alqueria me’n vaig anar per un motiu molt concret; ara el temps ha passat i aquí m’han obert les portes. Fins fa uns mesos tampoc no tenia motius per abandonar el Porreres, però va sorgir una petita discrepància amb l’entrenador d’allà i era l’ocasió perfecta per fitxar un altre pic amb l’Alqueria. - Com descriuries aquestes dues temporades amb el Porreres? - Al principi me va costar una mica adaptar-me i la primera temporada allà no es va complir l’objectiu, que era ascendir. Hi havia hagut baixes de jugadors, i fins que va arribar el nou entrenador, en Javi López, no reaccionàrem, estant deu partits sense perdre. La temporada passada va seguir el mateix entrenador, es va mantenir la base de l’equip i vengueren importants reforços. La lliga ja va començar bé; a la segona volta tenguérem un petit lapsus, ens recuperàrem i fou un any espectacular: campions de lliga i un ascens a I Regional històric. A nivell individual vaig quedar content d’aquestes dues lligues; el primer any una lesió a l’ísquio me va fer descansar un mes i mig i l’any passat vaig dur més sort amb les lesions. - A què ha d’aspirar enguany l’Alqueria? - Tols els equips volen guanyar sempre i molts equips volen estar a dalt. Avui mateix ens ha costat molt derrotar el Lloret. M’agrada arribar a les darreres deu jornades amb opcions de qualque cosa; en el nostre cas les opcions haurien de ser poder pujar. Hem d’anar partit a partit, hem de recuperar jugadors i crec que tenim equip per aspirar a estar entre els millors. - Sense haver vist la resta de rivals, quins trobes que lluitaran per l’ascens? - Crec que hi pot haver filials:

Binissalem, Constància, Poblense. I també el Santa Mònica, que a la darrera lliga va estar a punt de pujar. - Com has vist la pre-temporada? - Els partits que hem jugat de pretemporada han estat bons, crec que millors que el que hem fet avui. Molta gent, com jo mateix, no ha pogut entrenar el desitjat, però he vist un equip amb ganes i compensat, on hi haurà competència a totes les línies. - Explica’ns els teus inicis dins el món del futbol... - De ben petit, des dels 4 o 5 anys, vaig començar a jugar a Campos, primer al pavelló cobert i després vaig passar per totes les categories. A pesar que en un principi me col·locaven de mig centre, ja tenia facilitat per marcar gols. Més endavant, l’entrenador Andreu Uribe, amb els cadets de segon any, me va col·locar a davant; m’hi vaig adaptar bé i a partir d’aquell any, juntament amb en Miquel Sastre, ens repartíem bona part dels gols del Campos. Dels molts entrenadors, tenc bon record de Dani Carrera, que ens va ensenyar a tractar bé la pilota, i per suposat d’Andreu Uribe, tant per temes esportius com d’amistat. De totes les temporades, tenc ben clar que destacaria la del meu segon any de juvenil, a categoria Preferent, un any que vaig marcar 23 gols i pujàrem a Lliga Nacional Juvenil amb Tomeu Obrador d’entrenador. - Vols afegir qualque cosa més? - He notat un poc de canvi de fa dos anys. He vist gent jove també implicada i en el partit d’avui, molt bon ambient. Anim a l’afició a que no afluixi i que ens acompanyi tota la temporada. - Moltes gràcies. 57

Futbol

XIV Torneig de Futbol Sant Roc’18

Per Jaume Rigo

L’Alqueria es proclamà vencedor del XIV Torneig de futbol Sant Roc’18, disputat a Sa Teulera de l’11 al 15 d’agost. A la primera semifinal del dia 11, el Murense de III Divisió, dirigit per Ramón Jiménez, va derrotar per 2-1 al Santanyí de l’Atlètic Balears, també de III Divisió i entrenat per Javier Linares i Joan Mas. A la primera part el gol de Morlà pels murers fou neutralizat ràpidament pel blanc-i-vermell Saül. A la segona part, després de l’expulsió del llombarder Xisco Garí, Pere marcava de penal i classificava al Murense per la final. El mateix dissabte 11 d’agost, a la segona semifinal del torneig, l’Alqueria abans del descans ja havia encaixat dos gols del Portocristo: el primer quan Àlex rematava de cap la treta d’un córner i el segon quan Marco marcava des de 40 metres alçant la pilota per damunt el porter Sion. A la represa, els verd-i-blancs empataren amb pocs minuts gràcies als gols de Sion Vadell i Adrià Pineda, amb xuts de dins l’àrea. A la tanda de penals, l’equip de Miquel Barceló, ajudat per Cebrián, no errà cap dels cinc llançaments, transformats per Adrià Urbina, Miquel Àngel Moreno, Àlex Urbina, Guillem Salom i Adrià Pineda. El porter Antoni Antich va parar el quart penal del Portocristo i ja no era necessari xutar el cinquè. El dissabte, 15 d’agost, el partit pel 3r i 4t lloc que havia d’enfrontar al Portocristo i al Santanyí de l’Atlètic Balears no es va poder disputar, ja que l’equip del Port va al·legar que no tenia jugadors suficients. A la final, amb arbitratge d’Isaac Gutiérrez Rodríguez, hi hagué moltes ocasions a la primera part, principalment per a l’Alqueria, desaprofitades amb xuts desviats de Guillem Salom i Iván Moreno. Joan Moragues, abans del descans, hagués pogut marcar per al Murense, però Antoni Antich va desviar el seu xut.

Martí Mascó, president del Murense, l’homenatjat Bernat Sans i Joan Rigo, president de l’Alqueria. 58

Els jugadors i cos tècnic de l’Alqueria celebren la consecució del XIV Torneig de Sant Roc, el segon que guanyen després del de 2015. Tot just començar la segona part, el Murense marcava el seu gol quan Gaspar Pujol xutava fort dins l’àrea. El saliner Guillem Salom fou l’encarregat de capgirar el marcador, primer fugint per velocitat dels marcadors i anotant davant la sortida del porter Socias i després aprofitant una assistència de Tomeu Rosselló, driblant un contrari i xutant vora el pal, marcant el 2-1 definitiu. A part dels gols, el propi Salom desaprofità més ocasions i el Murense les tengué mitjançant Joan Toni Serra, que va xutar desviat un parell de vegades, i Rafel Alomar, que també va tirar tort. El Murense va alinear a la final Socias, Pujol, Alomar, Noceras, Julià, Serra, Pons, Garcia, Ripoll, Moragues i Florit. També jugaren Noiset, Obrador i Sastre. Per part de l’Alqueria varen jugar Toni Antich, Sastre, Adrià Ballester, Jaume Rosselló, Xim, Iván Moreno, Àlex Urbina, Pineda, Toni Vidal, Adrià Urbina i Guillem Salom. Varen intervenir també Sion Vadell, Baltasar, Tomeu Rosselló, Salguero i Pec. En els prolegòmens del partit, el murer Bernat Sans Perelló, un dels històrics jugadors del Mallorca de I Divisió, resident des de fa dècades a Portopetro, va rebre un homenatge per part del Murense i de l’Alqueria, dos clubs que, a part del Mallorca, també han significat molt dins la seva trajectòria esportiva: el Murense, l’equip del seu poble, on va jugar entre 1956 i 1959 amb els juvenils i a III Divisió; i l’Alqueria, equip al qual entrenà nou temporades entre 1976 i 1991 i al qual portà, gràcies a dos ascensos, de III a I Regional entre 1976 i 1982. El president del Murense, Martí Mascó Palau, i el de l’Alqueria, Joan Rigo Lladó, lliuraren a Bernat Sans la camiseta blanc-i-blava del 75 aniversari (1944-2019) i la verd-i-blanca, a part d’un quadre commemoratiu amb fotografies històriques del protagonista vinculades al Murense i a l’Alqueria.

Atletisme

Lluís Caldentey, guanyador a Portocolom i Felanitx Per Jaume Rigo

Com venim fent de forma habitual en el número setembre-octubre de Dies i Coses, analitzarem el desenllaç de les proves atlètiques que es disputen durant l’estiu als nostres voltants dins un període de dos mesos, des de la cursa de s’Horta a finals de juny fins a la cursa de Felanitx, celebrada el dia de Sant Bartomeu. VIII CURSA DE S’HORTA (30-06-18) Aquesta prova, que complia la vuitena edició, es va disputar enguany el darrer dia de juny. A la prova de 8 quilòmetres, on s’havien de completar dues voltes a un exigent circuït que passava pel camp de sa Lleona, va guanyar destacat Sebastià Mascaró, qui precedia a Marc Rigo (32’35”) i Sebastià Rotger Xina (32’42”). L’atleta Xisca Roig Barceló fou la primera dona. A la cursa de 4 quilòmetres, el triomf masculí fou pel júnior Àlex Justin Duran Boeckler, mentre que en dones resultà vencedora la jove Julia Peña. VII CURSA DE SANTANYÍ (22-07-18) El diumenge 22 de juliol es celebrava aquesta cursa que enguany va repetir la mateixa distància instaurada l’any passat per la prova llarga: 8.000 metres. La prova curta havia de cobrir 4.000 metres. A la distància llarga va entrar guanyador absolut el mateix atleta que l’any 2017: Aziz Boutoil, el qual invertia 26 minuts exactes i precedia a la línia de meta a Guillem Duran i Diego Martínez, que entraren amb el mateix temps (27’23”), a Alejandro Álvarez (27’52”) i al curiablanquer Miquel Rigo Rigo (28’06). El primer M20 era el jove porrerenc Guillem Ginard (8è absolut) amb un temps de 29’07”. A veterans M40 s’imposava Juan Alfonso Mayol (29’25”), quatre segons millor que Juan José Cortès. A M50 el triomf era per Tomeu Nicolau (29’37”), seguit del curiablanquer Sebastià Rotger (30’54”). A

El pòdium de Veterans C a Portocolom: Jaume Rigo, David Méndez, Cristòfol Covas i Paco Algaba.

Daniel Espada, Lluís Caldentey i Joan Ferrer després de córrer a Portocolom.

M60 vencia Antonio Jurado (35’42”) per davant Juan José Lobo (36’04”) i de dones guanyava Marta Rosselló (34’33”). Arribaren a meta 135 corredors. A la distància de 4.000 metres s’imposava el campaner Jaume Bauzà Miró (12’54”). Rosaura Casado era la primera dona (15’44), i José Vicente Cepeda Sandoval, el primer M70 (19’38”). XVIII MILLA ATLÈTICA DE PORTOCOLOM (25-07-18) Es va disputar, com és tradicional, el dia de Sant Jaume amb un recorregut que també ja és tradició: una milla urbana (1.609 metres), amb un circuit als voltants del moll comercial. L’atleta Lluís Caldentey del Club Muntanya Xendenguets es va proclamar vencedor de la prova absoluta amb un temps de 4’50”, derrotant a Daniel Espada (4’52”), guanyador els anys 2011 i 2014, Joan Ferrer (4’55”) i Francesc Xavier Gornals Estelrich (5’04”) fins a 10 classificats sèniors. A la categoria de veterans de 35 a 44 anys, la lluita que mantingueren David Domínguez i el curiablanquer Miquel Rigo es va resoldre per un segon a favor del primer, que marcava 5’03” a la línia de meta; després arribaren Marc Rigo Cabrer (5’19”), Juan María Poza (5’30”) i Miquel Obrador (5’36”), fins a un total de 10 classificats. A veterans de 45 a 54 anys es va imposar Enrique Izcúe (5’27”), precedint a Román Campos (5’36”), Sebastià Oliver (6’01”) i Biel Julià Vadell (6’10”), mentre que a la categoria de 55 a 64 anys va vèncer David Méndez (5’59”) per davant de Jaume Rigo (6’05”) i Cristòfol Covas (6’12”) fins a

Román Campos, Enrique Izcúe, Sebastià Oliver i Biel Julià, els millors Veterans B a Portocolom. 59

7 atletes classificats. A la categoria de més de 65 anys, s’imposava Joan Barceló Proenç (9’29”), i a la prova absoluta femenina, Gemma Llabrés (5’25”) es va imposar a Núria Ramírez (5’43”). Àlex Justin Duran Boeckler fou el millor juvenil (5’16”), i Dani Almodóvar, el millor junior (5’34”). IV CURSA DE CALA D’OR (02-08-18) Aquesta prova de 6.500 metres, que es Guillem Duran, just després tradicionalment de vèncer a la Colònia de Sant disputava el dia de la Jordi. Mare de Déu d’agost, dia 15 dematí, se celebra darrerament en dia feiner i a l’horabaixa. Alexandre Forcades, especialista en curses de muntanya, entrava molt destacat a la línia de meta com a vencedor absolut, marcant 21’47”. La lluita per la segona plaça que mantingueren tres atletes es va decantar cap a Alejandro Álvarez (23’06”), seguit de Miquel Rigo Rigo (23’17”) i Xavier Gornals (23’21”). En els llocs 11, 12 i 13 absoluts entraven els primers atletes categoria M40 (de 40 a 49 anys): Rafel Barceló Alou de s’Horta (24’40”), Juan Alfonso Mayol Pastor (24’50”) i Juan José Cortès (24’57”). A M50, els primers eren José Serrano Botia, 5è absolut (24’13”), Pau Mas Miró (25’16”) i Sebastià Rotger Xina (26’09”). A M60, Sebastià Munar Matas guanyava amb 29’18”, seguit de Juan José Lobo Bonet (29’49”), i a M70 vencia José Vicente Cepeda Sandoval (35’32”). Un total de 95 atletes arribaren a meta. VII CURSA SANT DOMINGO D’ES LLOMBARDS (09-08-18) Els atletes hagueren de cobrir 7.500 metres per finalitzar la prova llarga, que tenia inici i final en el Centre Cívic d’es Llombards. Xavier Gornals Estelrich del Club Triatló Santanyí fou el vencedor de la cursa amb un temps de 25’45”, precedint a la línia de meta a Alejandro Álvarez (26’06”), a Lluís Caldentey (26’09”), a David Martínez (26’13”) i al curiablanquer Miquel Rigo de sa Punta (26’18”). Joan Villalonga fou el primer M40 (28’53”), precedint a Juan David Ocete (29’44”) i Lluís Rodríguez Marroig (29’54”). A M50 el vencedor era Sebastià Rotger Xina (29’13”) seguit de Pep Nicolau (30’00”) i Joan Tur Rebassa (30’34”). A M60 guanyava Sebastià Munar (33’44”) seguit de Mateu Nicolau Urrea (37’06”) i Neus Antich Carbonell (30’08”) fou la primera fèmina. Arribaren a meta 101 atletes. A la prova curta, damunt 3.900 metres, David Marsol resultava guanyador amb un temps de 13’05”, 60

Lluís Caldentey entrant a meta com a vencedor de la cursa de Sant Agustí.

seguit per Adrià Duran (14’24”), Joan Miquel Mascaró (14’47”) i José Luis Faro Alonso (14’49”). Aixa Salas, la primera dona, marcava 18’01”. Varen arribar a meta 51 atletes. XXXIX CURSA SANT AGUSTÍ (FELANITX, 24-08-18) El manacorí Lluís Caldentey, resident a Felanitx, fou el guanyador absolut de la cursa de Sant Agustí, amb un circuït urbà de tres voltes per completar un total de 5.150 mts. El vencedor marcava un temps de 17’29” a la línia de meta instal·lada a la Plaça de ses Palmeres. El jove local Salvador Binimelis i Mohamed Raissi del Club Atletisme Porreres mantingueren una gran lluita per la segona plaça, resolta a l’esprint a favor del felanitxer, que marcava 18 minuts justs. Després arribaren Macià Lozano (18’26”) i Xavier Cabrer (18’35”). Damunt la mateixa distància, a la categoria de veterans A (atletes de 35 a 44 anys), el triomf era per Marc Rigo Cabrer, que entrava quart absolut (18’29”) i s’imposava a Miquel Obrador (18’46”), Pep Miquel Sans (20’35”) i Guillem Munar (20’48”) fins a 15 classificats. A veterans B (de 45 a 54 anys), d’un total d’onze atletes que arribaren a meta, entrava davant Guillem Barceló Oliver (20’03”), precedint a Román Campos Maya (20’26”), Joan Josep Mayans (21’09”), Biel Julià (21’13”) La calongina Margalida Adrover i Sebastià Oliver Valera, atleta més destacada de la comarca. (22’45”).

Catalina Maria Obrador se va adjudicar la cursa femenina de 3.100 mts. (12’50”). Damunt la mateixa distància, David Méndez va vèncer a la cursa pels veterans C (de 55 a 64 anys) amb un temps de 12’30”, precedint a Jaume Rigo (12’33”) i Tòfol Covas Bonet (13’07”). La cursa de juvenils era dominada amb solvència per Àlex Justin Duran Boeckler (11’00). Francisco Páramo s’imposava a la categoria de veterans D (65 anys i més) amb un temps 7’41” per cobrir una distància de 1.550 mestres. CURSES A SA COLÒNIA I A SES SALINES El dissabte 4 d’agost es va disputar la cursa ses Salines – Sa Colònia (5.900 mts.), la qual es va caracteritzar pel gran nombre de participació, amb un total de 545 atletes que arribaren a meta, i també per la forta calor –més intensa encara que dos dies abans a la cursa de Cala d’Or-, a una prova que enguany complia la XXVII edició. En la història de la cursa mai s’havien viscut escenes com les d’enguany degut a les temperatures extremes amb les quals se va haver de competir, el que va provocar que la majoria dels atletes arribassin a la meta en condicions penoses. El gran atleta Guillem Duran Galletero va inscriure per primera vegada el seu nom com a brillant vencedor a la meta vora el Bar Delfín amb un temps de 19’08; a continuació es classificaren Daniel Espada, guanyador el 2014 (19’14”), el campaner Jaume Bauzà Miró (19’24”), Joan Ferrer (19’33”), Biel Forteza (19’53”) i Jordi Bonjoch (20’25”), atletes que precediren als dos primers atletes M40: Joan Pere Carbonell (20’26”) i José Miguel Cuenca (20’29”), una categoria on arribaren a continuació el solleric Llorenç Seguí (20’36”, 10è absolut) i Joaquín Rosselló (20’42”, 11è absolut) fins a 137 corredors classificats. A categoria M50 (més de 50 anys) foren els millors Miquel Oliver Miró (22’35”, 33è absolut), Joan Tur (22’46”), Giuseppe Colombo (22’58”) i Román Campos Maya (23’17”), fins a 45 atletes classificats. Marina Grosso, cinquantena absoluta, amb un temps de 23 minuts exactes fou la

Devora Rafel Batle i la batlessa del nucli Bàrbara Xamena, els tres primers a Cala d’Or: Miquel Rigo, Alexandre Forcades i Alejandro Álvarez.

El pòdium femení a Felanitx: Catalina Mª Obrador i Georgina Pallicer.

millor atleta femenina, per davant de la calongina Margalida Adrover Valera (23’13”) i Maica Rodríguez (24’00”). Albert Ramos, novè absolut, fou el millor sub-23 (20’31”), precedint a Miquel Garcia (20’51”, 12è absolut) i al porrerenc Guillem Ginard Coll (20’55”, 14è absolut). El dijous 23 d’agost es va disputar la mateixa prova, però en sentit invers, de Sa Colònia a ses Salines. L’atleta de l’Amistat, Daniel Espada demostrà l’idil·li que manté amb aquesta prova ja que la va guanyar per sisena vegada (abans 2011, 2012, 2014, 2015 i 2017), invertint 19’40” per cobrir els 5.900 metres, rècord personal però un tant enfora dels 19’28”, rècord històric que va marcar Rafel Vallcaneras l’any 2008, el mateix any que Dani Espada debutava a la cursa quan quedava sisè. A la cursa d’enguany entrava segon el campaner Jaume Bauçà (20’25”); més tard entraven Adrià Ceballos (21’00”), el primer M40, Joan Pere Carbonell (21’38”), Sebastià Mascaró (21’40”), Antoni Periago (21’43”), el jove de 15 anys Miquel Bauçà Miró, germà del subcampió (22’16”), el colonier Joan Frau (22’22”) i el mig curiablanquer Blai Ferrando Bonet (22’28”). A la categoria de Veterans M40, on es classificaren 46 atletes, després de Carbonell entraren Lluís Rodríguez (23’15”, 14è absolut), Jaume Zanoguera (23’17”, 15è absolut) i Marc Graells (23’50”, 21è absolut). A Veterans M50 el triomf era per Joan Tur Rebassa (23’23”), seguit de Giuseppe Colombo (23’48”), Juanma de Remedios (24’13”) i Toni Salas Pallicer (24’49”), fins a 23 atletes classificats. A M60 guanyava Sebastià Munar (25’59”), precedint a Pep Pinya (26’07”) i Antonio Jurado (26’28”). Xisca Tous Servera, setena absoluta amb una gran marca de 22’05” fou la guanyadora femenina. Un total de 186 atletes arribaren a meta. 61

LA PB ELS TAMARELLS EN EL CONGRÉS MUNDIAL

El passat dia 15 d’agost es va celebrar la 39a edició del Congrés Mundial de Penyes, l’esdeveniment més important de l’any en l’àmbit penyístic, en un ambient festiu i barcelonista amb xifres d’assistència espectaculars. La nostra penya ha estat representada per Joan Garau, membre de la junta directiva. El dimarts assistí al sopar popular de penyes que es feu a l'esplanada del Camp Nou, i el dimecres matí al Congrés de Penyes que es celebrà en el Palau de Congressos de Catalunya, amb la presència del president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, representants de junta directiva i de les 30 Federacions de Penyes que la Confederació té arreu del món. Més d'un miler de penyistes hi assistiren en un acte que es donaren a conèixer les xifres de creixement. El FC Barcelona compta amb 1.245 penyes oficials i amb 160.041. A manca de confirmació oficial, la PB Els Tamarells, amb 1293 socis censats, deu ser la més nombrosa. Durant el Congrés es va aprovà la nova normativa que hauran d'atendre penyes i penyistes, així com l'impuls que experimenta el moviment penyístic.

LA PENYA BARCELONISTA ELS TAMARELLS PROPOSA EL NOM DE MARIONA CALDENTEY PEL CAMP DE FUTBOL DE FELANITX El passat dilluns en el transcurs del col·loqui “Mallorquins en el Barça, les nostres estrelles”, després d’una xerrada distesa i entretinguda pels assistents, en la part final el president de la penya va donar la notícia. El mateix dilluns la penya barcelonista havia donat entrada al registre de l’Ajuntament de Felanitx l’acord per unanimitat de l’anterior reunió de junta, el de la iniciativa popular de recollida d’adhesions perquè el camp de futbol d’Es Torrentó dugui a més el nom de Mariona Caldentey Oliver, amb el següent argumentari: * Esportista felanitxera d’èlit * Competeix amb el seu club, el FC Barcelona, al màxim nivell nacional i internacional (Lliga, Copa, Copa d’Europa) * Guanyadora amb el seu club de la Lliga, la Copa de la Reina en tres ocasions, i la Copa Catalunya. * Un gol seu fou el decisiu i el que va donar el títol de la Copa de la Reina 2018 al FC Barcelona. * Internacional amb la selecció espanyola en totes les categories (sub-17, sub-19 i absoluta) * Participant en la fase classificatòria pel Mundial de futbol, que es jugarà a França en el 2019. * Guanyadora amb la selecció espanyola de la Copa del Algarve en el 2017. * Un gol seu fou el millor del Mundial sub-20 en el 2016 * Primera felanitxera/er internacional en un esport col·lectiu. * Seria la primera vegada que es dona nom d’una dona a un recinte públic esportiu, després del Poliesportiu Guillem Timoner o del Pavelló Toni Peña. * En altres recintes públics també han predominat els noms masculins, cas del Col·legi Joan Capó, la Biblioteca Nadal Batle, l’Escola de Música Pare Aulí, o la Sala Miquel Barceló. * No consta tampoc cap via pública ni carrer dins el terme de 62

El caramel de la jornada fou la presentació dels nous fitxatges Artur, Lenglet, Malcom i Arturo Vidal. L'horabaixa els penyistes presenciaren la 53ª edició del Trofeu Joan Gamper, en la que el FC Barcelona s'imposà per 3-0 al Boca Juniors. Malcom, Messi i Rafinha marcaren per l'equip d'Ernesto Valverde, que per a la temporada que comença aquest cap de setmana transmet excel·lents sensacions. La Junta Directiva Felanitx que dugui el nom d’altra dona felanitxera * Gràcies a l’auge del futbol femení, ara retransmès per televisió, pràcticament es poden seguir tots els partits que juga na Mariona, i no es deixa de sentir: “Mariona Caldentey, la jugadora de Felanitx”. El nom del poble que l’ha vista néixer i créixer es pot sentir moltes vegades en cada transmissió. Felanitx és protagonista i notícia, també gràcies a Mariona Caldentey. * Se considera que, ara que aquesta esportista femenina destaca tant nacional com internacionalment, mereix aquest reconeixement per part d’un poble que és sensible amb la visibilitat de la dona. Les primeres en enviar la seva signatura, el passat dilluns, foren dos dels símbols del futbol femení a les Balears: Melisa Nicolau, ex jugadora i capitana del FC Barcelona i de la selecció espanyola, i Pili Espadas, ex capitana i senyera del Collerense, equip més emblemàtic i destacat en futbol femení en les Illes Balears. Ara s’obre un període de sis mesos, fins el dia 9 de gener del 2019, on s’efectuarà la recollida d’adhesions en diferents punts del terme que en breu anunciarem. Així mateix es podrà adherir a aquesta iniciativa qualsevol entitat que ho desitgi, d’àmbit esportiu, cultural, social, etc. Una vegada complert aquest termini, es validaran aquestes adhesions i s’enregistraran i entregaran a l’Ajuntament, perquè en la següent plenària, posi en valor aquesta iniciativa i prengui la corresponent decisió considerant la proposta realitzada. Així, l’històric camp d’es Torrentó, a tres anys de complir el seu centenari, es pot veure acompanyat amb mèrits més que suficients del nom de la jugadora internacional Mariona Caldentey Oliver.

3r classificat: CE SANTANYÍ

Campió: CE ALQUERIA

XIV TORNEIG DE FUTBOL SANT ROC’18

4t classificat: PORTOCRISTO FC

Sub-campió: CD MURENSE

Santa Margalida la comĂ¨dia de les monges de Pina. Calonge anys 50