Dies i Coses 185

Irian Jaya, Nova Guinea

93 normatives aprovades el 2017 imposen el castellà per sobre d’altres llengües

Juliol/Agost 2018 Núm. 185. Preu 2 € Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Magdalena Juan Francisca Roig Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Nekrowaisser Col·laboradors Antoni Barceló Margalida Rigo Maties Adrover Jaume Serra Joan Grimalt Biel Bordoy Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Margalida Obrador Pau Ferragut Lucia Pietrelli Margalida Adrover Llorenç Garrit Antoni Grimalt Aina Maria Binimelis Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix.

Imprimeix: Impremta Adrover Ronda Catalunya, 56 Tel. 971 65 16 16 CAMPOS

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

La majoria de les noves normatives de l’any passat obliguen a fer servir exclusivament el castellà en la documentació que cal presentar a l’Administració. Des de 2014 s’han aprovat 297 normatives que discriminen el català.

La Plataforma per la Llengua ha fet públic un estudi de novetats legislatives aprovades l’any 2017 en matèria lingüística que discriminen el català. L’ONG del català ha detectat que durant l’any passat es van aprovar 93 disposicions impositives del castellà (i únicament del castellà) als territoris de parla catalana sota administració espanyola.

L’estudi, que pren com a eina d’anàlisi el Boletín Oficial del Estado (BOE), posa en evidència que l’Estat continua mantenint la voluntat d’imposició de la llengua castellana a tota la població i que menysté la resta de llengües autòctones i oficials. Durant el període estudiat les institucions estatals van aprovar directament 55 normes que exigeixen l’espanyol i exclouen el català en diferents àmbits de la vida pública, social i econòmica. Per la seva banda, les institucions europees van aprovar 38 normatives que imposen el castellà de manera indirecta, com a conseqüència de la negativa de l’Estat espanyol de possibilitar que el català sigui una llengua oficial de la Unió Europea i del mateix Estat. L’estudi de la Plataforma per la Llengua també revela que 30 de les 50 normes estatals i 32 de les 38 normes comunitàries aprovades fan referència a la necessitat d’utilitzar el castellà en la documentació, tant per relacionar-se amb l’Administració com per gestionar una empresa. Els altres àmbits regulats per les noves normes discriminatòries lingüísticament són els ajuts, els requisits, l’educació i l’etiquetatge.

Com a exemple, una de les normes més significatives de 2017 és l’ordre SSI/121/2017, que imposa que les tesis doctorals sobre violència de gènere candidates a premis governamentals estiguin redactades en castellà. També destaca el Reial decret 316/2017, que estableix l’obligatorietat d’usar el castellà en determinats espais de les sol·licituds de patents, també les internacionals. Al marge de les observacions quantitatives i qualitatives de la legislació estatal i europea, l’estudi també fa una anàlisi qualitativa de les novetats legislatives més importants en el pla autonòmic. En aquest sentit, destaquen la suspensió per part del Tribunal Constitucional de l’article 8.3 de la Llei catalana de comerç, que regulava l’obligatorietat que els treballadors de cara al públic estiguessin en condicions d’atendre els consumidors que s’expressessin en català; l’aprovació i posterior suspensió als tribunals del Decret de plurilingüisme valencià, que incrementava la presència del català al sistema educatiu (l’estudi també esmenta que a començament d’aquest any 2018 el decret suspès va ser substituït per una llei educativa menys ambiciosa); i l’aprovació del Decret d’usos lingüístics a l’administració de la Generalitat Valenciana, que conté, per exemple, una millora en toponímia que ha d’impedir que el català estigui marginat dels topònims dels municipis valencianoparlants. També en el pla autonòmic, el report de la Plataforma per la Llengua constata que el 2017 és un any de cert estancament en l’aprovació de normativa lingüística al País Valencià i, especialment, a les Illes Balears. Els governs presidits pel membres del PSOE prometien revertir les polítiques d’atacs a la llengua catalana del PP i avançar cap a la igualtat entre drets dels parlants de les dues llengües oficials.

Cap dels dos governs ha aprovat encara una llei que permeti garantir certs drets lingüístics als consumidors de parla catalana (com les que tenen Catalunya i Andorra). En el cas del País Valencià, a més, hi ha pendent l’aprovació del requisit de conèixer la llengua pròpia per a poder treballar a l’Administració valenciana, fet que estendria el dret de ser atès en la seva llengua als valencianoparlants, atès que ara mateix només el tenen garantit els parlants de castellà.

La conclusió principal del report és que la manca de reconeixement oficial del català i la ideologia supremacista castellana que impregna les institucions espanyoles (com el sistema judicial, molt activista en la suspensió i anul·lació de lleis) afavoreix la política d’imposició lingüística desenvolupada per part de l’Estat espanyol. Des de 2014 -any que la Plataforma per la Llengua va començar a recopilar les imposicions legislatives- s’han aprovat 297 normatives que discriminen el català. Aquesta situació anòmala deixarà de ser-ho quan la llengua catalana sigui una llengua oficial d’estat i de la Unió Europea i els poders públics deixin de mostrar-se hostils amb els parlants de català.

La Plataforma per la Llengua

Calonge

MOLTS D’ANYS SOR ANTÒNIA. Sor Antònia Vadell Adrover, de Can Gustí, el dia 16 de maig passat va fer noranta anys que va néixer a Calonge. Ho va celebrar amb les seves germanes religioses i amb els seus familiars al convent de Calonge. Es va dedicar a la infermeria, i a tots els pobles on hi va estar destinada per la congregació, Palma (Creu Roja), Santanyí, Son Servera, Inca, guarden d’ella un bon record i estima, per la seva dedicació i atenció als malats.

CAN CAPÓ RESTAURANT Plaça de Sant Isidre, 1 07669 S’HORTA Tel. 971837065 info@restaurantcancapo.com

4

CEIP Calonge

Dia 25 d'abril celebràrem Sant Jordi a l'escola. Els alumnes del centre varen poder triar i comprar llibres de la paradeta (els beneficis seran pel proper viatge d'estudis).

Els alumnes d'infantil varen fer un drac amb material reciclat.

Els dies 23, 24 i 25 de maig es varen celebrar les XIV Jornades de Jocs del Municipi de Santanyí. Els nins varen poder practicar diferents jocs i conèixer alumnes dels altres centres. Una diada molt divertida!

Calonge

XXXV PUJADA PARROQUIAL DE CALONGE A SANT SALVADOR

Pel mes de maig els calongins tenen per tradició anar a Sant Salvador per retre visita a la Mare de Déu. La pujada d'enguany, quan es compleixen els 35 anys d'aquesta anual romeria, va tenir lloc el dia 13 de maig. Tot i que per l'Eucaristia i el res del mes de Maria varen omplir pràcticament l'església, els que hi anaren a peu foren menys dels habituals per culpa del mal temps. Va ser un dia ben agradós per a tots.

Es Carritxó

Defuncions Calonge Dia 8 de juny, als 86 anys d’edat ens va deixar Antònia Roig Matamales de sa Torre.

Dia 13 de juny ens va deixar Tomeu Barceló Mesquida “en Tomeu de Can Picó” a l’edat de 83 anys.

Dia 13 de juny ens va deixar Joan Adrover Roig “de Can Magabet” a l’edat de 67 anys.

Que els vegem en el cel !!!

DINAR DE COSINS MAIMÓ L’any 2013 es va celebrar el primer dinar de cosins de la família Maimó, descendents des Caritxó.

Cada un parell d’anys s’ha seguit celebrant, encara que casi sempre s’ha hagut de recordar qualque familiar que falta. Enguany es va fer la reunió el dia 27 de maig, al restaurant Ses Torres. Juntament amb fills i nets, varen gaudir d’una companyia molt agradable. Tots varen quedar convidats a tornar l’any que ve. Salut per tots.

5

Calonge

Ja han començat les obres del carrer Romaguera de Calonge on s’ubicarà la nova Unitat Bàsica de Salut L’Ajuntament de Santanyí inverteix 500.000 euros en la dotació de serveis i l’eixamplament d’un tram de la via, per millorar els accessos a la nova infraestructura Fa pocs dies que s’han iniciat les feines per la dotació de serveis del solar on s’ha d’ubicar la nova Unitat Bàsica de Salut de Calonge. Aquestes obres suposen la inversió de mig milió d’euros i han de servir perquè aquesta nova infraestructura sanitària disposi de tot el necessari per començar a funcionar al més aviat possible. La Conselleria de Salut té previst construir a aquest solar situat al carrer Romaguera del nucli calongí un nou edifici de 167 metres quadrats amb tres consultes i una sala de cures, i a més també s’habilitarà una zona d’aparcament. Actualment, els metges i infermeres passen consulta al Centre Cívic de Calonge que ha quedat petit i no disposa de les condicions adequades.

Defuncions Cala d’Or Dia 9 de Juny de 2018, va morir a Barcelona Marco Davila Barea a la edat de 19 anys Que el vegem en el cel !!!

6

Segons ha explicat el batle pedani de Calonge, Antoni Matas: “actualment no disposem d’una Unitat Bàsica de Salut i les dependències actuals on es realitzen les consultes mèdiques han quedat obsoletes. L’espai és molt reduït i és necessària la construcció d’unes noves instal·lacions per poder donar un bon servei. Per això, hem fet un esforç per començar aquestes obres de dotació de serveis al solar on s’ha d’ubicar el nou edifici i millorem tot el carrer perquè la Conselleria de Salut pugui començar les obres al més aviat possible. Calonge necessita la nova Unitat Bàsica”.

El batle de Santanyí, Llorenç Galmés, també s’ha mostrat molt satisfet de poder posar en marxa aquest projecte. “No és que només doni servei a la futura instal·lació sanitària, a aquest carrer també hi ha l’escola i ja que el consistori hi va comprar un solar, s’hi podran desenvolupar d’altres projectes. L’equip de govern municipal sempre fa tot el possible per donar solució als problemes dels veïnats, i Calonge reivindica des de fa anys una millor infraestructura sanitària”.

Calonge

Calonge, protagonista de dos programes consecutius d’Aire d’IB3 ràdio.

Redacció El programa Aire sembla que posa fi a la temporada entrevistant a tres persones majors molt estimades al poble. Al nostre número de març-abril d’enguany publicàrem una entrevista a madò Maria de cas Ferrer parlant dels seus 100 anys. El fet és que Pau Vadell, en una conversa informal, parlà de l’entrevista amb la productora del programa i s’engrescaren a venir. Van quedar un dia amb madò Maria i van sortir entusiasmats.

Simó Vellana durant l'entrevista

Madò Maria de cas Ferrer durant l'entrevista a la camilla de ca seva

Simó Vellana durant l'entrevista assegut a la cadira de barber

Madò Joanaina de can Marines entrevistada per Joan Cabot Fent una volta pel poble van pensar que hi havia molta gent d’edat que semblava que vivia feliç. Van proposar a Pau Vadell de tornar i aquest els va regalar un llibre de Converses amb la nostra gent. Conta Pau que van telefonar espantats per les grans vivències que allà s’hi contaven. Com si fos un catàleg van anar marcant entrevistes i entrevistes que volien fer. Malauradament molts dels calongins que surten en aquestes pàgines tan preuades ja ens han deixat. Així que Pau els va proposar visitar dues persones majors però que tenen una memòria envejable i que han vist gran part de les transformacions del segle XX. Així que al programa següent els reporters d’Aire van entrevistar madò Joanaina de can Marines i l’amo en Simó de can Vellada. Marga Mateu, la productora del programa, ja ha batejat el poble com “ el Japó de Mallorca” fent referència a la longevitat dels seus habitants.

Les entrevistes les podreu trobar a IB3 ràdio a la carta. Així mateix estam pensant de preparar algun material audiovisual de les entrevistes per fer una activitat durant les festes del poble. Veurem…

7

S’Alqueria Blanca

ASSEMBLEA I DINAR DE LA 3ª EDAT El dissabte 9 de juny l’Associació de Persones Majors de s’Alqueria Blanca i Portopetro celebrava la seva assemblea general ordinària en el restaurant Binicomprat d’Algaida, amb un ordre del dia on figurava com a principal punt la proclamació de la nova directiva i del seu nou president, Salvador Rigo Barceló. Des de la mort de Salvador Rigo, nou l’anterior president, Josep president de la 3ª Edat.

Vallbona Coll Fidever, dia 23 d’octubre de 2017, l’aleshores vicepresident Salvador Rigo va assumir de forma provisional la presidència en funcions de l’associació i encara que tenia potestat legal per a continuar d’aquesta forma fins el mes de juny de 2019, quan expirava el mandat de la darrera junta, va pensar que el més raonable era establir un nou calendari electoral, dins un procés de presentació de candidatures que va començar a finals del maig passat. Transcorregut el període establert, l’única candidatura presentada fou la que presidia el propi Salvador Rigo, el qual a la mateixa assemblea es va encarregar de presentar la resta de col·laboradors: Catalina Adrover Caldentey (vicepresidenta), Toni Company Sunyer (secretari), Miquela Bonet Rigo (tresorera), i com a vocals Magdalena Vidal Vidal, Joan Rigo Barceló, Sebastià Obrador Company, Antònia Rotger Rigo, Miquela Valldepadrines Grimalt, Maria Rigo Gomila i Antònia Martorell Barceló.

A la mateixa assemblea es va fer lectura i aprovació de l’acta anterior per part de l’antic secretari, Sebastià Obrador, el qual cessa en el càrrec per incorporar-se com a tresorer de la Federació d’Associacions de Gent Gran de la part forana, presidida per Josefina Colom, qui era present també a l’acte. Igualment es va aprovar el balanç econòmic de l’associació, es va fer memòria de les activitats del darrer curs i es va informar de com l’associació ha crescut en tres membres després de produir-se 13 baixes i 16 altes. Després de l’assemblea i tradicional dinar, amb la presència d’autoritats de l’Ajuntament de Santanyí, Madó Pereta va amenitzar els moments posteriors al centenar llarg de persones que varen assistir.

Salvador Rigo Carraixet es converteix d’aquesta manera en el quart president de l’Associació, creada el 1986 amb Jaume Rigo Pons Gustina com a primer president, en el qual succeïren Guillem Rigo Barceló de ca l’amo en Llorenç (1990-1999) i Josep Vallbona Fidever, qui més ha durat en el càrrec entre 1999 i 2017. L’actual legislatura té vigència fins el mes de juny de 2022.

8

Bona part dels membres de la nova junta directiva, fotografiats a Binicomprat dia 9 de juny.

COMUNIONS Dia 27 de maig va rebre la Primera Comunió Miquel Adrover Burguera de sa Canyamel.

Enhorabona !!!

VI Fira de s’Alqueria El poble de s’Alqueria Blanca va celebrar la seva VI Fira, denominada de la Pagesia. Els actes començaren el dissabte 30 de juny amb l’Horabaixeo a la plaça des Cup amb Old Noise i DJ Rigo Rigo Rigo. El matí del diumenge 1 de juliol hi hagué l’ensús a la fira dels gegants i xeremiers, demostracions dels forners, artesans i 3ª Edat de s’Alqueria Blanca i Portopetro, i jornada d’educació vial i castell inflable per als nins.

Defuncions s’Alqueria Blanca Dia 18 de maig va morir Margalida Caldentey Adrover de can Vent a l’edat de 94 anys.

Que la vegem en el cel !!!

S’Alqueria Blanca

90 anys de Magdalena Soler El passat 17 de juny Magdalena Soler Obrador de can Bet complia els seus noranta anys de vida. Ella mateixa va fer aquestes gloses per l’ocasió. Li donam els molts anys i li desitjam que en pugui complir molts més amb salut: i no s’ha fet mai per enrere Per jo no ha estat una alegria haver complit 90 anys, Dón gràcies en el Bonjesús a jo que m’agradaria haver-me’n pogut llevar uns quants des beneficis que m’ha fet tenc salut, pau i dobers i no puc desitjar res pus Una festa han volgut fer aquestes dues filles meves jo sempre els ho agrairé perquè se porten molt bé i no tenc cap queixa d’elles

Llavors també vos diré que en Lluís no queda darrere perquè com l’he de mester sempre li ha caigut bé

S’Horta

Redacció

També vos estic agraïda a tots es que m’heu acompanyada a passar aquesta jornada perquè ha estat molt divertida Un record pes qui no hi són que del cel mos deuen mirar i jo hi voldria poder entrar quan sortiré d’aquest món

Magdalena Soler Obrador 17 de juny de 2018

L’Ajuntament de Felanitx fa una captació d’aigua vora el Camp de sa Lleona

Dies passats les nostres autoritats municipals inauguraren una captació d’aigua feta recentment en terrenys del camp Municipal de “sa Lleona” La nova captació que compta amb un bon cabdal d’aigua servirà per abastir les instal·lacions del camp de futbol i serà una reserva d’aigua potable pel poble en cas de necessitat o urgència.

Defuncions s’Horta Dia 9 de juny ens va deixar Joana Manresa Alzamora, “sa dona den Miquel Bandes”, a l’edat de 85 anys.

Dia 20 de juny ens va deixar Margalida Adrover Adrover , de Ses Aigües, viuda den Baltasar Paraire, a l’edat de 88 anys.

Que els vegem en el cel !!!

9

S’Horta

Un any de festes ben polides de tots i per a tots

Per Francesc Antich Adrover Com sol dir la saviesa popular, mai plou a gust de tots. Segurament hi haurà qui no estigui d’acord amb aquesta breu nota, però aquesta és la meva valoració personal que crec ajustada a les festes d’aquest any, sense voler desmerèixer les ja passades.

Aquest any a s’Horta ha fet el pregó en Rafel Roig i ha cantat en Biel Majoral; hi ha hagut Lleonada i actes religiosos; pescada i anada en carros, bicicletes i a peu a Cala sa Nau; castellers i balladors; festa per als més vells, per als joves i per a la minyonia; actes culturals i esportius... Hem pogut gaudir del menjar amb la festa de les tapes i de la cultura per alimentar l’esperit.

Fos quin fos els seu caire d’idees i gustos, tant s’hortarrins com convidats han tengut possibilitats de trobar el seu raconet i de participar de les festes.

I com també diu una altra dita del poble: “I que no és guapo això!”

Enguany el pregó es feu al balcó de l’antiga escola a la Plaça

En Biel Majoral i el seu grup musical al saló Parroquial

En l’anada a cala sa Nau hi hagué maquinaria d’antany com aquesta bístia junyida a una màquina de segar 10

Els jocs de fabricació artesanal engrescaren a la majoria d’infants

S’Horta

El Doctor en Història Onofre Vaquer davant un públic molt interesat sobre els origens dels llinatges més comuns de la contrada

Tant el dia de Sant Isidre com el de Cinguagesma a l’església es feren oficis que resaltaren per la seva solemnitat

L’anada a Cala sa Nau acabà amb un dinar de germanor

La diada de les paelles al carrer, on s’ajunten grups d’amics per reunir-se i gaudir de la bauxa cuinant i menjant paella, és una activitat que enguany ha ajuntat més de dues dotzenes de grups i que ha fregat el mig miler de participants, superant en un centenar de persones a les a l’any passat Una altra activitat que pareix ha arrelat al poble és la dels castellers “Al•lots de Llevant”.

Cal dir que d’aquesta colla en formen part dues hortarrines (Sa filla d’en Pere “es caminer” i una amiga 11

Llombards Per Joan Nadal

ES LLOMBARDS CELEBRA LA FESTA DEL TONDRE

Un any més, el primer diumenge de maig (dia 6), es Llombards es convertí en centre d’atenció amb la celebració de la tradicional Festa des Tondre. A més, per segona vegada, la plaça des Pou acollia les paradetes del mercat artesanal.

La diada començà amb el passa carrers de les xeremies que anunciava el començament de la festa, alhora que s’obria al públic el mercadet artesanal i els tonedors agafaven forces amb un bon berenar a la plaça des Pou. Ja en forma, es posaren en feina al camp de futbol de can Martina, on els esperaven les sofrides ovelles. De la forma més tradicional, amb les tisores, els pagesos llombarders i dels pobles veïnats mostraren la seva habilitat en l’antic art de la tosa.

Amb el bestiar alliberat de la calorosa llana, continuà la festa amb la xaranga els Valencians, mentre els cuiners preparaven la paella. El dinar de germanor, molt concorregut, el lliurement de trofeus i recordances i una rifa de nombrosos regals tancaren la celebració oficial. Quan el sorteig estava a les acaballes, un fort ruixat va fer córrer la gent a cercar aixopluc; però la festa encara continuà, especialment per a la joventut, amb “tardeo” a sa Taverna.

Mes de Maria Organitzat per l’associació de la Gent Gran des Llombards, durant tot el mes de maig s’ha celebrat, a l’antic convent de les monges, el Mes de Maria. Per aquest motiu, s’ha tornat a col·locar una imatge de la Mare de Déu a la cova-capelleta que hi ha al pati de ca ses monges, i, davant ella, s’ha recuperat l’antiga tradició cristiana de celebrar el mes dedicat a la Verge Maria.

Al primer dia i a la clausura del mes hi ha participat el rector, Mn. Josep Adrover.

12

Es Llombards

Dinar de germanor

Cas Concos

Cicle de conferències “Gent que en sap” a Cas Concos

El passat 26 de maig, l’associació de la Gent Gran d’es Llombards va celebrar el dinar de germanor que fa anualment al local social de ca ses monges amb una paella. Com sempre que s’organitzen aquests tipus d’esdeveniments, l’assistència va ser nombrosa. No hi mancaren els representants de l’Ajuntament ni d’altres associacions.

Des de fa tres anys se celebra a Cas Concos un cicle de conferències, organitzat pel grup Volem Saber, amb el títol genèric de «Gent que en sap». Temes d’actualitat, històrics i culturals han dut a Cas Concos durant aquest temps figures com en Cristòfol Soler, en Pere Sampol, en Biel Majoral, en Bartomeu Mestre Balutxo, en Jaume Santandreu i molts d’altres.

El curs d’enguany s’ha tancat amb dues conferències interessants. Dia 19 de maig es va fer una taula rodona amb el títol “Hem de passar pena per les pensions?” Hi varen participar en Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca; n’Andreu Mora, ex-subdirector provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Balears, i en Joan Rigo, extreballador d’aquest mateix organisme i exbatle de Cas Concos.

Finalment, dia 16 de juny en Gabriel Puigserver, president de l’Associació de Criadors de Bou de Raça Mallorquina, va fer una repassada per la història del boví a Mallorca i va explicar com des de l’any 1980 un grapat de pagesos han maldat per recuperar aquesta raça a partir d’un bou i deu vaques, que eren tots els exemplars que quedaven a l’illa. En acabar, l’Ajuntament de Felanitx va oferir als assistents un tast de carn de vedella mallorquina, excel•lentment torrada per en Biel Vicens.

Esperam que el curs vinent podrem escoltar a Cas Concos més «gent que en sap».

Defuncions d’es Llombards Dia 14 de juny va morir Mateu Monserrat Felip, l’amo en Mateu Catlet, als 92 anys. Volem expressar el nostre condol als seus familiars. Descansi en Pau..

Que el vegem en el cel.

13

Felanitx

Homenatge a Pere Oliver i Domenge El passat dia 11 de maig, Felanitx va retre un homenatge a qui fou batle republicà Pere Oliver i Domenge en motiu del 50è aniversari de la seva mort,.

Primerament a la plaça Pax es va inaugurar una placa en agraïment a la tasca que va desenvolupar a favor de la ciutat durant els anys del seu mandat, i una mica més tard a la seu de la Casa de Cultura es dugué aterme una xerrada col·loqui on diverses persones, entre elles alguns familiars directes, lloaren la seva entrega a favor de la societat.

Cronologia de Pere Oliver a partit de la WEB de Bartomeu Mestre i Sureda Pere Oliver i Domenge (1886-1968) 1886 9 d’octubre neix al carrer dels Oms de Palma, fill de Miquel Oliver Obrador, d’antiga nissaga felanitxera i estudiant de Farmàcia, i de Dolors Domenge Sancho.

1891 Son pare obri una apotecaria a Felanitx (carrer de la Mar i Major).

1893 Trasllat a Es Mercadal (carrer Isabel II, avui Nou). Estudis primaris amb el mestre Jaume Garí.

1895 Trasllat a Sant Gervasi al carrer del Carril, avui part alta de Via Augusta.

1903 Mentre acaba el batxiller, despatxa a l’apotecaria de son pare.

1905 Comença estudis de Farmàcia.

1908 El mes de juliol, a les pàgines del setmanari El Felanigense i a la revista Ca Nostra d’Inca polemitza en defensa de la catalanitat de Mallorca.

1909 El mes de juny es llicencia en Farmàcia.

1910 Funda i presideix el Centre Mallorquí de Barcelona, una societat mutualista de beneficència.

1911 Festeja amb Catalina Massutí Alçamora. Passa part dels estius a la Vila. Mira el poble que estima i imagina com el podria millorar.

1915 Al quinzenari Santueri de Felanitx publica “Refent la pàtria natural”, un conjunt d’articles on conclou: “Catalunya és una nació sense estat”.

Dia 1 de maig funda les Joventuts Nacionalistes de Catalunya.

1915 El mes d’octubre es casa amb Catalina Massutí.

Tindran cinc fills: Dolors, Miquel, Magdalena, Pere i Catalina.

1916 El mes de març, al Casal Els Segadors de Sants, impartirà la ja famosa conferència. Ara, amb el títol “La Catalanitat de les Mallorques”.

1917 Escriu a La Veu de Mallorca.

1918 El gener neix el seu fill Miquel, el qual en el futur s’implicarà en política.

14

1919 La Veu de Catalunya informa de la creació del Centre Nacionalista Català, amb Pere Oliver com a Vicepresident.

1921 Oliver es muda a Felanitx, on obri una apotecaria.

1922 Presideix i revitalitza La Recreativa.

1923 Dirigeix el setmanari i crea noves seccions com Pro Felanitx o Efemèrides. Continua la 1927.

Reconstrueix i presideix l’Orfeó Aulí.

1928 Escriu a La Nostra.

1930 Promou un homenatge al poeta felanitxer Bartomeu Barceló i Tortella, de retorn del seu exili, després d’haver estat empresonat i desterrat el 1925.

1931 A Felanitx, el líder de la gent d’esquerres era Pere Oliver i el clam de la gent: «L’apotecari! L’apotecari!».

1933 A la Vila, atesa l’oposició de les dretes a aixecar un Mercat Municipal, al juny convocà un referèndum que determinà el suport aclaparador al vell somni d’Oliver: 2.544 sí contra 302 no.

1934 Dia 8 d’abril, presideix la mesa de constitució d’Esquerra Republicana Balear.

1935 El març Pere Oliver i Pere Massutí són absolts d’auxili a la rebel·lió i sedició.

1936 El mes de febrer, amb la victòria, a nivell d’Estat, del Front Popular, Pere Oliver és designat gestor de la Diputació Provincial i recobra la batlia.

Portopetro

Presentació del llibre Una pluja pertinaç de Jaume Pons Lladó

Fotografia de la Contracoberta

El dia de Sant Joan era presentada en el local social de les pistes esportives de Portopetro l’obra de Jaume Pons Lladó Una pluja pertinaç, premi Pollença de Narrativa 2017, de la col·lecció el Cabàs i editada per el Gall Editor.

La presentació va córrer a càrrec de Francesca Vallbona Rigo de can Fidever.

L’autor, nascut a Binisssalem el 1965 i resident des de fa anys a Portopetro, es llicenciat en Història de l’Art i ha completat la seva formació amb diversos cursos de tècnica narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Va debutar en el món de la novel·la amb Mentre el llop encara aleni (Premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver 2014).

Distinció pels comerços de més de 50 anys

Aquesta fotografia que conserva al seu arxiu particular en Jaume Julià, Frare i que ens ha cedit per publicar a la contraportada. Ens mostra un grup de joves un dia de festa, a Calonge.

Ben endiumenjats i mudats, al pati d’una casa, a finals dels anys vint del passat segle. Podria ser a Can Pau, on aleshores vivien Tonina Julià i la seva germana Sebastiana i surten també el veinats propers de Can Sabater i Can Mitjanit i altres familiars.

D’esquerra a dreta: Toni Vallbona Adrover de Ses Cases Noves de Cas Senyor *1910.

Margalida Roig Barceló de Cas Sabater *1912. Es va casar amb Toni Vallbona Adrover el maig de 1941 Sebastiana Julià Adrover de Can Rito, que es va casar amb en Jaume de Can Capó.

Tonina Julià Mestre, que es va casar amb Francesc Marines de Calonge.

Toni Adrover Roig de Can Mitjanit *1909.

Antonia o Tonina Julià Adrover *1912, es va casar amb Pep Adrover Adrover de Na Cosme una vegada casats varen anar a viure a Na Barret.

Maria Maimó Adrover de Can Pau *1913 casada a Es Saquer.

Catalina Roig Barceló de Cas Sabater *1909 casada a Can Marines.

Joan Adrover Julià Patró *1909, de s’Horta.

Abans de la missa de Sant Joan del diumenge 24 de juny, cinc comerços i establiments que duen més de 50 anys exercint de forma ininterrompuda varen rebre distincions: Restaurant Portopetro , a partir de 1961 i com a restaurant a partir de 1966, Restaurant Can Martina (1940), Bar Restaurant La Caracola (1965), Celler can Xina (1965) i Hotel Playa Mondragó (1968).

Fotografia de la Coberta

En Miquel assegut a la vella barca del seu padrí, na Calonge, al jardí den Miquel, on reposa.

Fotografia de Toni Caldentey.

15

Paraules del batle de Felanitx A rel del pacte de governabilitat firmat, ara fa tres anys, entre el Bloc per Felanitx, el PSIB-PSOE i Proposta per a les Illes, a la plenària de dia 12 de juny vaig donar compte de la meva renúncia com a batle de Felanitx.

No cal dir que un dels orgulls més grans que pot tenir una persona és ser batle per servir al seu poble i d’aquesta manera aconseguir dur endavant projectes per tal de millorar la vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

Per a mi ha estat una experiència en tots els sentits, que ha marcat la meva vida i de la qual en tendré un bon record sempre.

Durant aquests 3 anys, l’equip de govern ha duit a terme moltes iniciatives i molts projectes i encara ens queda un any per fer més feina. Han estat uns anys molt frenètics de feina i en els quals hem duit al màxim la tasca dels funcionaris. Per tant des d’aquí vull agrair a tots i a cada un d’ells la dedicació i l’esforç que han dedicat per tal de dur endavant totes aquestes iniciatives, perquè sense ells no hagués estat possible.

Dins aquestes iniciatives hem aprovat el Catàleg, l’avanç del Pla General i l’inici del Pla Especial; hem construït l’Arxiu Municipal i s’ha realitzat la segona fase de reforma de l’Estació Enològica, a on s’hi ha pogut ubicar la DO Pla i Llevant i l’IGP Vi de la Terra; s’ha fet la reforma del Vapor de Santueri, del carrer Quarter i d’una part del carrer Navegació a Portocolom. A Felanitx hem obert la connexió del carrer Pelat amb el polígon i hem reformat uns trams del carrers Cifre i Pelat; hem reformat el carrer Juevert i Vica i hem construït el primer aparcament públic a Felanitx.

Estam tramitant la licitació per reformar i embellir els carrers Castellet, Badaluc, Pizà, Reus i Pare Catany del centre, soterrant el cablejat dels creuaments. També està a punt de licitar-se la renovació del carrer Pou de la Vila i la realització d’un segon aparcament al pati de les portasses de l’Hospici per a 21 vehicles, a més d’asfaltar diversos carrers a tots els nuclis.

Hem realitzat millores per una bona sostenibilitat com les aceres i el carril bici de la via de cintura de Felanitx i també estam a punt de realitzar passat l’estiu el de l’entrada de Cala Ferrera. A Portocolom vàrem convertir la primera línia en uncarrer d’una sola direcció i també férem un altre carril bici a la major part de la badia.

Hem passat a tecnologia LED i hem esmenat totes les deficiències que tenia l’enllumenat públic del terme; hem aconseguit tenir net els carrers dels nostres nuclis; hem renovat la xarxa d’aigua potable a Sa Punta de Portocolom i hem fet un pou a s’Horta per tenir aigua de qualitat; també hem instal·lat plaques fotovoltaiques per autoconsum a l’escola de Portocolom, així com cinc punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

16

Estam a punt de solucionar, també passat l’estiu, la problemàtica de la carretera del Far i s’Arenal realitzant un pas per vianants dins la finca de s’Algar, d’aquesta manera la gent ja es podrà passejar més tranquil·lament.

S’ha impulsat projectes com «Felanitx, Centra’t» per tal d’aconseguir revitalitzar el centre. Hem continuat amb les subvencions de façanes i de reformes de cases que de cada any tenen més demanda i que enguany hem ampliat a s’Horta i Cas Concos. Tres hotels urbans estan en procés de ser una realitat al centre de Felanitx.

Durant aquests tres anys hem donat una subvenció a la Fundació Cosme Bauçà que ha servit per obrirla al públic i perquè fos reconeguda com a Col·lecció Museogràfica, a més de les distintes iniciatives, publicacions i catalogacions que s’han duit a terme.

Hem posat en marxa el Projecte «Felanitx emprèn» per fomentar i ajudar en la creació de nou negocis.

Hem reformat i obert a la ciutadania l’escola de Son Proenç per al seu ús.

S’ha realitzat un skatepark i un parc de Calistènia al Poliesportiu, i en aquests moments estam renovant la gespa del Torrentó, que era ben necessari.

Crec que una de les grans inversions aconseguides ha estat la reforma i pròxima obertura de l’Hospici com a Centre de Dia i de Nit, que era una demanda de tots els felanitxers i per la qual hem contat amb la col·laboració econòmica de la Conselleria de Serveis Socials.

A través dels 12 programes ocupacionals hem pogut donar una oportunitat temporal de feina a 109 persones.

Gràcies al Consell s’està realitzant el catàleg de camins, el projecte de la xarxa de pluvials de Felanitx i s’instal·laran 20 hidrants nous i s’adequaran els 21 existents.

I la gran majoria d’aquestes projectes no haguessin estat possible sense les subvencions i ajudes del Govern i del Consell. Just en aquest tres anys hem rebut més de dos milions d’euros en subvencions d’urbanisme. Aquest fet demostra l’esforç que han fet els nostres governs per ajudar als municipis. Gràcies.

Econòmicament hem aconseguit reduir el deute i hem seguit mantenint l’Ajuntament amb una bona salut econòmica, tot i els impediments que ens han posat des

de Madrid.

Hem dignificat i millorat amb noves iniciatives i projectes tant les festes com els actes culturals.

També gràcies al Consell Insular hem pogut adquirir un cotxe elèctric per a la Policia i una moto i una furgoneta elèctrica per a la Brigada.

S’ha potenciat l’àrea de joventut amb distintes campanyes de sensibilització.

S’ha reordenat el mercat dels diumenges per tal de donar-li un nou impuls, i hem reconvertit la fira de Maig en la fira des Callet.

S’han arreglat infinitat de camins de foravila i hem realitzat millores a les places i als espais públics.

Des dels Serveis Socials s’han realitzat nous projectes i s’ha posat en marxa la Taula Local contra la Violència Masclista i el Pla d’Igualtat.

Hem creat o modificat 19 ordenances municipals.

Hem donat veu a la ciutadania. 31 entitats han tengut l’oportunitat d’explicar-se a les plenàries. Hem realitzat distintes assemblees ciutadanes a Felanitx, Portocolom, s’Horta i Cas Concos per xerrar de distints temes i hem creat la Junta de Portaveus.

Hem posat en marxa l’administració electrònica i el Portal de Transparència per tal de facilitar tant l’administració com l’accés a la ciutadania.

Hem renovat la plana web fent-la més moderna i amb més informació i hem posat en marxa l’aplicació mòbil Línia Verda on fins ara, en cinc mesos, s’han rebut més de 1.000 incidències solucionant el 80%.

Evidentment també hem tengut les nostres decepcions, no sempre culpa nostra, com no haver pogut posar encara en marxa la Deixalleria, la lentitud amb el nou Pla General o no haver pogut esponjar la zona de Sa Fonda de devora el Mercat.

També és el moment de donar les gràcies a tots els batles pedanis per la gran feina que han fet, però en especial a en Llorenç de Portocolom, a en Toni de Cas Concos i a en Macià de S’Horta, ja que els seus maldecaps han estat més grossos.

Evidentment, tot això que vos acab d’explicar no hagués estat possible sense aquest gran equip de feina que he tengut per dur endavant tots aquests projectes. I és per això que també vull donar les gràcies a tot l’equip de Govern per la seva gran implicació i per la gran feina feta.

També vull donar les gràcies al Partit Popular, i en especial al seu portaveu, en Biel Tauler, per haver fet durant aquests tres anys una oposició responsable.

Finalment dir-vos que tal vegada no hem fet tot el que ens havíem plantejat, però hem fet molta feina i crec que per tres anys els resultat són extraordinaris.

Aquest equip de govern encara té un any per davant per seguir amb els projectes iniciats i començar-ne de nous.

Seguirem fent feina.

Ja per acabar vull donar especialment les gràcies, a la meva família pel suport incondicional i a totes les persones que m’han recolzat durant aquests anys. També vull desitjar sort i encert al proper batle de Felanitx, en Jaume Monserrat.

Gràcies a tots i a totes!

17

Enhorabona a la Revista Bellpuig, que va neixer a l’any 1960 i que ha tret a la llum el seu número 1.000 Fundació Revista Bellpuig I deien que no seria surador ...

I pareix que era ahir...

Que pugueu arribar als mil...

Benaventurats els que són constants.

Aquestes frases sortiren del cor d’alguns dels bons col·laboradors que al número 500 varen publicar la seva opinió sobre la perseverança del Bellpuig.

Idò sí, hem arribat al número 1000!!

El primer exemplar del Bellpuig va sortir a llum dia 5 de gener de 1960 i avui, 25 de maig de 2018, s’ha arribat al primer miler després de 58 anys de lluita, superant les adversitats d’un temps on era molt difícil expressar els sentiments.

Però ara s’ha complit una cita espectacular. Teniu a les vostres mans l’exemplar número 1000.

S’ha arribat a aquesta data degut a moltes persones que, al llarg del temps, no han escatimat esforços ni dedicació. També s’ha de dir que, durant aquest període, s’han rebut moltes crítiques, però també enhorabones, la qual cosa ha servit per donar empenta i tenir més constància per seguir endavant. Amb aquesta perseverança, s’ha pogut seguir puntualment una feina molt laboriosa i a vegades dura, però que ha servit per donar satisfacció als editors i als co·laboradors.

Per tant, un especial agraïment a tots els editors, subscriptors, lectors, anunciants i col·laboradors, ja que amb el seu suport el Bellpuig ha arribat on és i, sense pecar de falsa modèstia, potser el Bellpuig sigui avui una de les revistes més reconegudes de Mallorca.

S’han celebrat les noces d’or i s’ha editat el número mil!!! I per molts més anys!!!

Resum meteorològic: maig 2018 Maig

Temperatura: mínima dia 2 10º - màxima dies 22, 29 i 30 Humitat: mínima dia 3 45% - màxima dia 6

Pluja 26,0º 77,0%

Maig 2018 dia l/m2 1..........................9,5 4 .........................2,0 5........................18,0 14..........................9,0 20..........................0,5 TOTAL............39,0

Dades obtingudes a Can Jordí per Gori Suau 18

“By Your Side” de Llorenç Garrit a NY. Notes de Domènec.

“La pintura està relacionada amb l’art i la vida.

Cap de les dues es pot fabricar. Intento actuar en el buit que els separa...” Robert Rauschenberg Pintura com a saviesa?

La llibertat és la condició necessària de l’art; d’ella arrenca el caràcter subversiu de l’obra imaginativa i d’aquí rau el revulsiu que representa davant les més confortables convencions – no sols socials, referencials, temporals en suma, sinó també aquelles que comprometen les nostres capacitats perceptives i ens defineixen com a individus intel·ligents.

Diguem-ho en mots d’Antoni Marí, tot felicitant-nos que vagin sortint veus noves en aquesta Mallorca nostra: “Les formes de l’art neixen de la necessitat de respondre a veritables qüestions estètiques i ontològiques... són els mitjans a través dels quals es manifesta, artísticament i poèticament, una filosofia de la realitat i una recerca de la unitat del cosmos” El projecte pictòric de l’artista Llorenç Garrit ja està exposat a les parets de la galeria d’art Ward-Nasse, una galeria amb quasi 40 anys d’experiència a terres americanes. El propietari de la galeria, Harry Nasse, que acaba de complir 86 anys, ha dipositat la seva confiança en l’obra de Llorenç Garrit juntament amb la directora i curadora Leda Maria Prado, que en aquests moments és la representant de Llorenç Garrit als Estats Units.

Així que “sus”, l’aventura americana de Llorenç Garrit ha començat a New Jersey, on actualment té la seu aquesta galeria. La seva obra romandrà exposada prop d’un mes, i després, la curadora Leda Maria Prado mourà l’obra per llocs tan emblemàtics com Queens al Summer Saloon, Manhattan al barri del Soho o a Los Angeles.

“By Your Side” consta de 13 obres en format poster, però totalment originals, emprant la tècnica de l’acrílic damunt paper. Inspirada en la cartelleria de postguerra, el popart o l’estètica del sud d’EE.UU., aquesta obra ens mostra una cara més del que ja vaig dir: “Camaleònic Garrit”.

A la inauguració hi assistiren persones d’arreu d’Amèrica, residents a Ohio, Ecuador, Nova York, Nova Jersey, Massachussets, etc. Fent gala de la coneguda multiètnia que caracteritza els EE.UU. Garrit ens explica que ha estat tota una experiència, no tan sols per haver exposat la seva obra a l’altre costat de l’Atlàntic, sinó per la manera tan diferent de funcionar, tant dels espais artístics com de la mateixa gent. També, després d’haver viscut l’experiència i d’haver vist de primera mà el “reconegut” art de Nova York, troba que a Europa no tenim res a envejar, sols la seva capacitat de fer una publicitat excel·lent i una gran promoció artística,

però pel que fa a la qualitat de l’art, si Europa es posés les piles amb la promoció de nous artistes, segur que aconseguiríem un nom com el de Nova York, fins i tot aquí mateix a la petita Roqueta.

Com a projectes de futur, Garrit ens explica que ha estat preparant dues nits de l’art a Mallorca, una a Bunyola (19 de maig), on ha intervingut fent un mural, i l’altra a Santanyí (29 de juny), on Garrit té l’estudi i presentarà una col·lecció d’obres juntament amb l’escultor Gaspar Noguera. Després, amb la col·laboració d’Irene Sala, s’ha fet una exposició exclusiva al ME hotels POPLAND, de l’1 de juny al 15 de juliol, on l’artista ens reintrodueix la temàtica més paisatgista sense perdre la seva força reivindicativa, que és el seu segell personal.

A l’octubre o al novembre, amb la galeria Luna13 i la galeria K, anirà a exposar la seva obra “From the Roots” a Londres, i com a projecte estrella, que veurà la llum el mes de desembre, el llibre il·lustrat «Expedició santanyinera al voltant de Mallorca a bord del llaüt S.Miguel» de Sebastià Agustí Adrover, pel qual Garrit està fent les il·lustracions; un llibre que es presentarà a Mallorca i a Dusseldorf, entre altres indrets.

Si en aquests moments algú vol gaudir de l’obra de Garrit, podeu passar pel seu estudi ubicat al carrer Rafalet número 50 de Santanyí o per la Galeria K de Palma, al palau Veri.

19

L’Ajuntament de Felanitx Informa Agraïment L’Ajuntament de Felanitx vol agrair la participació de la ciutadania en les Festes de Sant Isidre i Cinquagesma de S’Horta i molt especialment a la comissió de festes que han fet un esforç i una gran labor per duu a terme tots els esdeveniments programats, al voluntaris per la seva dedicació i entusiasme, així com també a les empreses col·laboradores, perquè entre tots heu fet possible la celebració i commemoració d’aquestes festes patronals.

Activitats d’estiu: Sortides d’estiu per a nins i nines de 10 a 12 anys: 10 juliol de 9 a 17h: Reserva Aventur al Galatzó.

17 de juliol de 9 a 14h: Granja educativa Artestruz.

24 de juliol de 9 a 14h: Arqueòlegs als Closos 31 de juliol de 9 a 17h: Caiac a la Colònia de Sant Jordi.

7 d’agost de 9 a 18,30h: Aqualand.

Inscripcions: a partir de l’11 de juliol. PLACES LIMITADES. Preu del pack: 75€ pack, consultar per activitats puntuals.

Sortides d’estiu per a nins i nines de 13 a 15 anys: 12 juliol de 9 a 17h: Reserva Aventur al Galatzó.

19 de juliol de 9 a 14h: Granja educativa Artestruz.

26 de juliol de 9 a 14h: Arqueòlegs als Closos 2 d’agost de 9 a 17h: Caiac a la Colònia de Sant Jordi.

9 d’agost de 9 a 18,30h: Aqualand.

Inscripcions: a partir de l’11 de juliol. PLACES LIMITADES. Preu del pack: 75€ pack, consultar per activitats puntuals.

Felanitx Tech Weekend: Colònies tecnològiques: La Felanitx Tech Weekend és un espai de trobada per als amants de les noves tecnologies i l’oci digital. Des de fa cinc anys aquest esdeveniment acull diferents iniciatives relacionades amb aquesta temàtica i cada any presentam novetats. La d’aquest any és l’organització d’unes colònies tecnològiques que tenen com a objectiu realitzar una introducció pràctica a la construcció de vehicles, realitat virtual, circuits electrònics, impressió 3D, desenvolupament d’aplicacions i sistemes audiovisuals 360º. L’objectiu final és construir un vehicle subaquàtic ROV per realitzar una missió de localització i senyalització de restes arqueològiques submarines.

Aquestes colònies van adreçades a joves de 12 a 16 anys i les places són limitades. Tendran lloc al Poliesportiu Guillem Timoner del dimarts 3 de juliol al dijous dia 5. Durant aquests dies gaudiran de 6 hores diàries de tecnologia, tutors les 24h, pensió completa, allotjament, piscina, etc...

El preu tot inclòs és de 195€. Inscripcions de 4 a 15 de juny.

Lanparty:

Ja estan obertes les inscripcions a la Lanparty de la Felanitx Tech Weekend, serà del 6 al 8 de juliol a les instal·lacions del Poliesportiu Guillem Timoner. Aquest espai va destinat a tots aquells joves o al·lotes a qui els agrada el món dels 20

videojocs. Durant aquests dies es romprà la barrera de la impersonalitat que crea internet i joves de totes les illes gaudiran d’uns dies de companyonia i dels diferents tornejos que es duran a terme. Les inscripcions estan obertes.

Per a més informació: Àrea de Joventut. Passeig Ramon Llull 19. 971584031. Horari: de dilluns a divendres de 8,30 a 13,30h.

IV certamen d’arts plàstiques Ciutat de Felanitx 2018 Dia 8 de juny es va obrir el termini per la recepció de dossiers del certamen.

Dotat amb un primer premi de 3.000 euros patrocinat per l’Ajuntament de Felanitx i amb una exposició individual a la Casa de Cultura, i un segon premi de 2.000 euros patrocinat pel Setmanari de Felanitx.

Podreu trobar les bases penjades a partir del dia 9 de juny a la plana web www.felanitx.org , al Facebook de l’Ajuntament, o al següent link, http://felanitx.org/web/ ca/2018/06/04/bases-iv-certamen-darts-plastiques/ Cursos d’estiu de llengua catalana L’Institut d’Estudis Baleàrics organitzarà cursos i tallers de conversa de llengua catalana durant els mesos de juliol i agost de 2018. L’oferta inclourà cursos intensius de nivell A1, A2 i B1 i tallers de conversa de nivell A2, B1, B2, C1 i C2 a diversos municipis. Podeu consultar l’oferta de cursos en el següent enllaç: http://iebllengua.caib.es El termini d’inscripció serà de l’1 al 20 de juny de 2018.

Prevenció d’Incendis Està prohibit fer foc al bosc de l’1 de maig al 15 d’octubre.

Durant l’època de perill moltes activitats relacionades amb l’ús del foc estan rigorosament prohibides o necessiten una autorització especial dels serveis forestals.

Vos demanam precaució i col·laboració per prevenir els incendis forestals. La temporada dalt risc d’incendi forestal s’allargarà fins al 15 d’octubre.

Durant els propers sis mesos són vigents les normes sobre l’ús del foc i s’ha de tenir en compte que: - Està prohibit fer foc en terreny forestal. Queden precintats els fogons de les àrees recreatives.

- L’112 és el número de telèfon d’emergències per avisar i donar informació de qualsevol incident relacionat amb un incendi forestal.

- Cal extremar la precaució en les activitats a zones boscoses: no llençar llosques de cigarrets, no fer focs d’artifici ni deixar cap tipus de residu.

- En el cas d’habitatges en un entorn forestal, cal establir faixes de protecció de 25 metres d’amplada com a mínim i disposar de punts de presa d’aigua.

No s’ha d’oblidar que el risc d’incendi forestal a les Illes Balears és molt elevat a causa de la dispersió dels habitatges i l’elevada afluència de persones en terrenys forestals.

Sol·licitud de taules i cadires Degut a les festes patronals i als nombrosos actes programats durant l’època estiuenca, vos demanam que faceu les vostres sol·licituds de taules i cadires almenys amb quinze dies d’antelació, atès que es van cedint segons la disponibilitat material del moment.

La insistència de l’Ajuntament aconsegueix que el govern declari com urgents les reformes de les escoles de Santanyí s’Alqueria Blanca Al municipi hi ha 7 barracons i quasi tots els centres necessiten reparacions o directament un reforma completa.

Després de 3 anys de demanar-ho des de Ajuntament l’Ajuntament de Santanyí, el Consell de de Santanyí Govern celebrat divendres 4 de maig, ha aprovat declarar d’interès autonòmic els projectes d’ampliació del CEIP Blai Bonet de Santanyí i el CEIP Mare de Déu de Consolació de s’Alqueria Blanca. A més, el mateix Consell de Govern també ha aprovat considerar com espai d’equipament públic docent les dues parcel·les que havia proposat el consistori santanyiner per fer-hi les ampliacions.

Tot això vol dir que sengles projectes entre a formar part les les mesures urgents de 2018 de millora i/o ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius de les Illes Balears.

L’Ajuntament posa a punt una sala de 300m2 al Centre Cívic de Santanyí L’antiga cuina de l’edifici conegut com sa Residència es deixarà a punt perquè estigui a disposició de veïnats i associacions del poble. Ja han començat les feines de rehabilitació perquè el poble de Santanyí disposi d’un nou gran espai per a realitzar activitats i reunions al Centre Cívic. Es tracta de l’antiga cuina de l’edifici, també conegut com sa Residència, situat a la sortida del nucli a la carretera que va a Cala Figuera. És un espai d’uns 300 metres quadrats i que feia uns anys que estava desaprofitat. En total s’hi destinaran un 60.000 euros per desmuntar tot el mobiliari i les instal·lacions obsoletes, i per posar a punt la sala perquè veïnats i associacions en puguin disposar segons les seves necessitats. A més, s’aprofitarà per adaptar els banys perquè sigui més còmode per a persones amb mobilitat reduïda.

1000 alumnes de Santanyí han participat en tallers d’educació vial durant el curs 2017/18 El municipi de Santanyí està compromès amb que els seus nins i nies tinguin les eines per circular pels carrers del poble amb seguretat i coneixent les normes de trànsit. Per això, des de la Policia Local de Santanyí, fa anys que es va posar en marxa un programa de xerrades i tallers als centres educatius perquè des de ben petis els al·lots aprenguin a respectar el codi de circulació. En total, durant el curs 2017/18, entre 900 i 1.000 alumnes han rebut formació teòrica i pràctica per part de la Policia Local de Santanyí. Són els alumnes de tots els centres educatius del municipi de segon, quart i sisè de primària.

Cala Gran, sa Font de n’Alis i Cala Santanyí repeteixen Bandera Blava La Bandera Blava que atorga la Comunitat Europea a les platges que reuneixen les condicions òptimes de seguretat i sanitat, tornen a certificar la qualitat de les platges de sa Font de n’Alis, que forma part del Parc natural de Mondragó, Cala Gran de Cala d’Or, i Cala Santanyí. Les tres platges són del terme municipal de Santanyí.

La bona qualitat de l’aigua de la platja, la contractació de socorristes, els serveis de banys i dutxes, seguit d’un immillorable paisatge, han estat els elements clau perquè aquestes platges es mereixin la distinció europea.

Santanyí i Campos proposen una línia d’autobús que els connecti amb la UIB Els batles dels dos pobles han traslladat la petició a la Direcció General de Transport després de que molts de joves ho hagin proposat als ajuntaments. Arribar a la Universitat de les Illes Balears des del Migjorn de Mallorca en transport públic és d’allò més complicat. Així ho consideren molts de joves de la zona, en especial els de Santanyí i Campos. En diferents ocasions ho han traslladat als equips de govern dels dos consistoris, i precisament per això, des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Santanyí es va posar en marxa a través de les xarxes socials una enquesta per recollir més dades. La conclusió ha estat que més d’una trentena de joves que estudien a la UIB estarien disposats a utilitzar transport públic per anar i tornar cada dia de la universitat.

Santanyí atorga la Medalla d’Or de la Vila a l’escriptor Antoni Vidal Ferrando El ple municipal aprovarà demà la concessió de la màxima distinció del municipi a Vidal Ferrando; les seves obres han estat traduïdes a 9 idiomes. Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és una de les personalitats de cultura i la literatura en català més importants que ha tingut el municipi de Santanyí. És per això que la Comissió d’Honors i Distincions del Santanyí va proposar al setembre de 2017, atorgar a Vidal Ferrando la Medalla d’Or de la Vila; la màxima distinció que pot concedir el consistori. Entre les qualitats que la comissió ha destacat de l’escriptor hi ha: “la seva presència i influència vital i literària del municipi en la seva obra, així com la manera original i d’una altíssima qualitat literària amb la que a sabut retratar el món santanyiner. També l’ample reconeixement que han rebut les seves obres en forma de premis, a la qual s’hi ha de sumar la seva tasca com historiador i docent, i el compromís amb la llengua i la cultura”.

La BIM Lila per la Dona reuneix més de 1.200 ballarins a Calonge La trobada de ball en celebrada diumenge 17 de juny omple la plaça Sant Miquel que tenia com a objectiu mostrar el rebuig de la societat a la violència de gènere.

La Plaça de Sant Miquel de Calonge ha estat l’escenari per a una multitudinària trobada de balladors en línia de Mallorca.

Segons l’organització han estat més de 1.200 persones de tots els racons de l’illa, les que s’han trobat al nucli calongí per a una jornada de música, ball i diversió, que a més té un objectiu solidari. La cèntrica plaça del poble ha estat el de trobada i escenari de la BIM Lila de la Dona. Organitzada per l’associació Linedance Balear, aquesta vegada la BIM s’ha sumat a la causa de la lluita contra la violència de gènere.

Per l’ocasió s’han confeccionat 1.500 mans de color lila que s’han venut a un preu de 2€ a mode de donatiu. Tot el que el recaptat es destinarà al centre d’atenció de la dona Casal Petit de congregació de les Germanes Oblates, un centre de dia d’atenció a la dona.

21

El centre de Santanyí tindrà un nou espai cultural

Per Ricarda M. Vicens Schluhe Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí Quan visitem una gran ciutat o un poble petit, busquem fins que descobrim algun dels seus encants, alguns dels seus tresors, ja siguin paisatgístics, culinaris, folklòrics o culturals. De fet, a l’entrada de qualsevol poble trobem cartells indicadors que ens anuncien l’Ajuntament, els museus, la casa de cultura i altres espais que es mostren com a signe d´identitat.

Santanyí gaudeix d’edificis públics dedicats a la cultura i a l’art, com la Sala Bússer de l’Ajuntament, la Casa de Cultura ses Cases Noves i el Teatre Principal. Llocs que

tenen les portes obertes a tots per gaudir del bon teatre, d’exposicions diverses, de presentacions de llibres, de conferències, concerts, ballades, etc. Actes dels que, durant el darrer any, n’han gaudit més de quatre mil persones.

I per què un nou espai cultural a s’Abeurador?

Al centre del poble, al casc antic, darrere de s’Abeurador, existeix un gran espai de l’ajuntament que al llarg dels anys s’ha anat convertint en una portassa per als vehicles municipals, a més d’utilitzar-se com a magatzem de materials de la brigada amb poc ús. Era una llàstima tenir aquest edifici enmig del poble sense aprofitar-lo.

Al 2015 començàrem a pensar quin ús se li podria donar. Ens va quedar clar que seria un nou lloc de cultura

22

i d’art, un espai on la gent del poble pogués gaudir de concerts, d’exposicions, fer-hi trobades i tallers, i activitats diverses. A més, volíem que es convertís en un lloc viu, un lloc que també convidés els joves del nostre municipi, i també de fora, a inspirar-se en les noves tecnologies i en les arts més avantguardistes i que d’alguna manera reforcés el nostre jove, però important Premi Vila de Santanyí Francisco Bernareggi d’Arts Visuals. És aquí quan apareix la idea de reconvertir aquest edifici en un Centre d´Interpretació de Tecnologia Audiovisual que durà el nom de Fabrizio Plessi, gran Mestre entre els mestres del video-art. Reconegut artista en tot l´àmbit internacional que viu a es Llombards des de fa 20 anys. La primera mostra que es realitzarà per celebrar la seva obertura, serà l’exposició permanent de Fabrizio Plessi, que consistirà en sis escultures diferents, de cinc metres d’alçada cada una, inspirades en la pedra de Santanyí i en la mar, obres màgiques d’un gran mestre que enaltiran els símbols amb els que tots els santanyiners ens sentim molt identificats. És així que a Santanyí, a partir del març del 2019, es tindrà l’oportunitat de gaudir d´un espai modern i contemporani. Per tant, a més del sol i de les nostres precioses platges, els veïnats i els visitants podran gaudir de les terrasses de la Plaça Major, dels dies de mercat amb els concerts de l’orgue Jordi Bosch, exposicions, comerços, restaurants… i del Centre d´interpretació de l’Espai Plessi.

Presentació de llibres de sor Maria Rigo a Pina Per Marc Vallbona Coincidint amb la celebració del Dia de la Verge de la Misericòrdia, el dia 4 de maig a l’església parroquial de Pina va tenir lloc la presentació dels llibres sobre els germans Ribes de Pina: per una banda, quatre volums de les obres, escrits i documents de Mn. Gabriel Marià Ribes de Pina, fundador de la congregació de les monges Franciscanes Filles de la Misericòrdia, i per altra banda un altre llibre que tracta de la vida de Sor Concepció de Sant Josep Ribes de Pina, cofundadora i primera superiora de la congregació.

Va encetar l’acte la superiora general agraïnt l’assistència a la gent i també la feina feta pels autors i editors de les obres que es presentaven.

Tot seguit, va prendre la paraula Mn. Teodor Suau, autor de l’obra titulada UN SOMRIURE, UNA MIRADA, aproximació a la vida de Sor Concepció de Sant Josep Ribes de Pina, obra que ofereix una bella descripció dels moments més importants de la seva vida.

A continuació, Sor Margalida Oliver i Tomeu Salas, coordinadors i responsables de l’edició, foren els

encarregats de presentar l’obra de Mn. Gabriel Marià DOCUMENTS (volums I i II) i OBRES (volums III i IV), on s’engloben les diferents obres escrites per Don Gabriel, així com cartes, aprovacions, testament i diferents escrits seus.

Però si avui podem gaudir de tenir reunida tota aquesta obra bibliogràfica és sens dubte gràcies a la dedicació i entusiasme de Sor Maria Rigo Prohens, que durant 30 anys ha anat treballant, estudiant i investigant-ho tot sobre la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia i el seu fundador. És per aquest motiu que es va voler fer un acte de reconeixement a Sor Maria amb un sentit homenatge al seu honor. El Dr. Pere Fullana va fer un parlament dedicat a Sor Maria; també la germana Sor Margalida va agrair tot el que havia fet, així com també va recalcar la seva vàlua. També hi hagué adhesions via videoconferència.

La mare general va ser l’encarregada de trametre-li la felicitació i el reconeixement per part de la Congregació.

Per fer més agradable la vetllada, un trio musical, piano, flauta i veu, en els entremitjos ens va delectar amb les seves interpretacions.

Capellans, també el senyor bisbe, moltes de monges, els ermitans, familiars i amics volgueren participar de l’acte i acompanyar Sor Maria.

Llavors, per acabar, encapçalats per les xeremies, ens traslladàrem al convent on, en una entranyable celebració, Sor Maria va poder anar saludant la gent i rebrent les mostres d’estimació de tots els presents.

23

El cicle d’acció poètica VERSUD inunda el migjorn de Mallorca de poesia.

Durant el mes de maig i de juny els recitals, concerts i espectacles han omplert la programació cultural de Santanyí, Ses Salines, Felanitx, Campos i Llucmajor.

Redacció Aquesta segona edició ja ha consolidat el programa i ha ampliat municipis. La inauguració enguany fou a la plaça Encarna Viñas de Palma, amb un recital dedicat al poeta Josep M. Llompart, ja que enguany és l’any Llompart. Dimecres 23 de maig a les 20h es féu “Ocellada Llompart”, coincidint amb la data de naixement de l’escriptor. Música i recital de Glòria Julià i Víctor Leiva.

Divendres 25 de maig a les 21h a l’auditòrium de Campos, dins el marc del cicle Campos És Poesia, s’hi dugué a terme “I, de sobte, la nit”, un espectacle poeticomusical. L’endemà dissabte un nombrós grup va assistir a la passejada poètica pel parc de Mondragó amb el guiatge de Pilar Arnau i Gabriel Payeras. Hi llegiren poemes alguns participants, i Bel Vidal, filla de Bernat

La veu i el Crit sobre textos de Jaume Vidal Alcover a l'Auditòrium de Campos

el seu nou llibre. També ho feren Antonina Canyelles, Sebastià Alzamora i Albert Herranz.

Volent encetar els homenatges d’enguany a Bernat Vidal i Tomàs, diumenge 10 es féu un concert amb poemes de Josep Maria Llompart i de l’apotecari santanyiner. Dia 22 visità ses Salines el cantautor català Dídac Rocher acompanyat de Jordi Solans que han musicat poetes catalans contemporanis. Al tancament d’aquesta edició resta per acabar el cicle una lectura de textos d’Emili Dickinson a la rectoria de Santanyí presentat per Miquel Àngel Llauger i acompanyat de Marcel Riera i Nicole d’Amonville. La cloenda es farà al Claustre de San Bonaventura de Llucmajor amb un homenatge al poeta eivissenc Manel Marí que ens ha abandonat recentment.

El programa VERSUD és una iniciativa de la Casa Blai Bonet. Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet en col·laboració amb Campos és Poesia (Obra Cultural Balear–Campos) i el suport de l’Ajuntament de Santanyí, Ajuntament de Ses Salines, Ajuntament de Felanitx i Ajuntament de Llucmajor.

Els participants a la ruta de Mondragó

Vidal i Tomàs, explicà les tertúlies i trobades poètiques a la casa de Tomàs Cano, just allà.

Diumenge 27 el cicle no descansà i a les 12h del migdia fou el torn de “Croqueta Bauçà: Convé anar a carregar l’ànima”: un vermut, croquetes i un passeig pels versos de Miquel Bauçà i la veu poètica i vital d’Antoni Artigues, amb els intèrprets Bartomeu Crespí i Miquel Àngel Adrover i la guitarra de Víctor Leiva. Dia 1es tornà a Campos amb “Mirall de la veu i el crit”, un recital poètic i musical dedicat a Jaume Vidal Alcover de la mà de Francesca Vadell i Alícia Olivares. Divendres 8 de juny el santanyiner Antoni Vidal Ferrando presentà 24

Ocellada a Santanyí. Glòria Julià interpretà poemes de Llompart i Vidal i Tomàs

La ponentada gran de Guillem d’Efak s’engreixa i es reedita.

Aquest darrer més s’ha presentat al Parlament de les Illes Balears i a la Torre de Ses Puntes de Manacor.

Redacció Tots coneixem el Guillem d’Efak poeta i cantant.

En sabem anècdotes i històries. El primer negre de Manacor. Fa pocs anys es va aplegar tot el teatre que va escriure i l’any passat tota l’obra poètica. Ara s’ha reeditat l’única novel·la coneguda del manacorí, però amb moltes sorpreses.

Resulta que l’edició de 1979 ja era introbable i AdiA Edicions va decidir fer-ne una reedició. Durant les correccions del text es va demanar a la seva vídua, la Mònica Pastor, si existia algun mecanoscrit o original per comparar. Per sorpresa de l’editor, l’original mecanoscrit tenia cent pàgines més que la versió editada. Així que s’ha fet una feina de restauració i correcció del text que ha llevat la son als correctors Antoni Riera i Glòria Julià. Tant que han hagut de perseguir gent major de Manacor per demanar-los sobre el significat d’alguna paraula que ja no surt a cap diccionari o que només es diu a Manacor. Per això el llibre, a més d’un text d’epíleg que contextualitza molt bé l’obra, s’hi ha afegit un extens glossari per explicar el significat de paraules com “colentes”, “desllepissar-se”, “espinotxa”, “mamaconill” o “pilloscar” per posar un exemple.

Guillem d’Efak és Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 2011 i Medalla d’Or del Consell de Mallorca de 2015. Així es va pensar que l’autor podia entrar per la porta gran al Parlament de les Illes Balears. El president Baltasar Picornell féu d’amfitrió i, amb un gran nombre d’autoritat i mitjans de comunicació, el llibre es presentà el 30 de Maig amb

La presentació de La ponentada gran de Guillem d'Efak amb Pau Vadell, Bartomeu Mestre, Cristòfol Pastor i Antoni Riera Bernat Nadal, poeta i amic; Cristòfol Pastor Pífol, amic i personatge real de la novel·la, Glòria Julià, assessora lingüística del llibre i Pau Vadell, editor. Es parlà del Guillem d’Efak polifacètic i fou molt aclamada la intervenció de Cristòfol Pastor, de 98 anys en què contà les mil i una endemeses viscudes amb el manacorí.

Presentació al Parlament de les Illes Balears amb Glòria Julià, Pau Vadell, Baltasar Picornell, Cristòfol Pastor i Bernat Nadal

La Torre de ses Puntes de Manacor plena de gom a gom per la presentació de la novel·la de Guillem d'Efak

Pocs dies després, el 5 de juny la Torre de Ses Puntes de Manacor, plena de gom a gom, repetí la presentació aquesta vegada acompanyats de Bartomeu Mestre Balutxo, marmessor, biògraf de Guillem d’Efak i epiloguista del llibre, Cristòfol Pastor Pífol, Antoni Riera, també assessor lingüístic i Pau Vadell. L’acte acabà amb petit concert d’alguns temes molt coneguts del manacorí interpretats per Glòria Julià i Víctor Leiva a la guitarra.

25

Pregó de les festes de s’Horta 2018 que feu Rafel Roig

Sr. Batle de Felanitx, Sr. Batle de s’Horta, regidors, senadora, batles dels pobles veïnats, amigues i amics.

Bon vespre a tots!

I moltes gràcies per haver vengut anit a escoltar-me!

Abans de començar, voldria agrair molt especialment a n’en Macià Capó, el nostre batle pedani, per haver-me convidat a fer el pregó d’enguany, i obrir així les festes del nostre poble.

Això, va ser un diumenge dematí, a dins el Bar d’es Forn, quan em diu: -Rafel..., què pots sortir a defora i xerrarem plegats?

Jo vaig sortir.... I em diu: -Saps què? M’agradaria molt, que enguany, fessis el pregó de les festes.

Crec que vaig aixecar ses seies, volent dir... ara jo no ho esperava a això!

I sense saber molt bé com sortir-ne, l’hi vaig dir...

-M’ho pensaré... i ja et diré coses.

Me’n vaig cap a l’oficina, agaf un boli i un paper, i quan les tenia en sa mà, vaig pensar...

-I com es fa un pregó? Què punyetes he de dir?

No sabia per on partir... I amb això, vaig dir: -Idò començaré fent un poc d’història del poble.

M’hi pos.... i així com escrivia..., me’n vaig adonar compte de què molts de fets històrics, ja els havien dit els altres pregoners que hem tengut aquests anys passats. I vaig pensar: -Rafel..., això d’escriure sobre la història, no et quedarà bé.

I que faig?

Idò vaig començar a escriure anècdotes de la meva vida.

Aviat, vaig tenir un parell de fulls. I això, em va donar coratge i al cap d’una setmana, vaig xerrar amb el batle i l’hi vaig dir: -Macià, compta amb jo!

Ara veurem mem que em sortirà...!!!!

Molts de vosaltres em coneixeu, però el que potser no sabeu és que vaig néixer al Novembre del 66, ara fa 51 anys. Vaig ser el petit de 3 germans, encara que ara sigui el més gros!!!

Fills de’n Rafel de Ca’s Ferrer i de na Margalida de Ca’n Bassol.

De petit, vaig viure a una casa feta just a damunt la partió, entre els termes de Santanyí i els de Felanitx. La partió, passava per damunt el meu llit, i de petit, dormia cada vespre amb una cama a dins cada terme! N’hi ha pocs que puguin contar això!

Aquest fet, feia que a ca nostra haguessin de pagar dues contribucions de la mateixa casa. Però també feia que poguéssim tenir dos telèfons a n’el mateix passadís. Un de Santanyí, que començava en 65 i un altre de Felanitx, que començava en 57.

Ca nostra, també va ser la central de telèfon dels voltants. En donava a la gent de s’Horta, Calonge i Cala Mitjana.

Record que venia gent i feien coa per telefonar, esperant que la línia estès lliure.

Els primers records que tenc de la infància són els d’anar a l’escoleta de ca «ses monges». Una escoleta de les monges franciscanes que encara avui funciona i que tenir-la és un privilegi pel nostre poble.

Després, ja vaig anar a l’escola gran, que es feia damunt el saló parroquial, i també a aquesta casa on som jo ara.

Record que a n’aquell temps, érem quasi 80 alumnes per classe i que els al·lots aprenien igual o més que ara!

Ja més tard, ens vàrem mudar a l’escola nova. Crec que l’únic dia que vaig tenir ganes d’anar a escola, va ser el dia que la varen inaugurar, i era perquè venia la Reina Sofia! Un fet insòlit.

Ah! Els dies que anàvem d’excursió, també m’agradaven.

Record, que fèiem moltes excursions per exemple a n’el Puig dels Canons.

26

Foto Jaume Montserrat I és que ja m’ho deia Don Joan Bover, el professor que ha ensenyat i educat a moltes generacions de s’hortarrins: -Rafel, això d’estudiar no és lo teu!! I tenia raó!

Jo m’estimava més fer voltes pel poble amb els amics, amb la bicicleta.

Record que en tenia una de marca Emporium. De corredor.

També m’agradava molt anar a tirar tets, fer córrer carros, etc.

Unes tradicions, que avui dia s’han perdut.

En conclusió, que fer moltes bromes i qualque «putadeta», era «lo meu».

Encara ara, aquest mal vici em dura... Sabeu que en pas de gust de fer qualque broma pel mòbil!!!

Aviat vaig trobar que anar amb bicicleta cansava molt, i vaig voler una moto. A ca nostra, em varen donar permís per emplear una Torrot, que havia estat dels meus germans.

I abans de colcar-hi, ja la vaig trucar!!

I després, venga a donar gas i clar.... en dos dies l’hi vaig haver rebentat el motor. Encara me’n record de la renyada! Però les em vaig enginyar perquè mon pare em comprés una altra moto: una Montesa Crono, però aquest pic, era nova de trinca.

Els meus germans, encara se’n fan creus de com mon pare em va voler comprar una moto nova, just després d’haver espenyat la que teníem a ca nostra!

Però... i a què no sabeu que li vaig fer a sa Montesa Crono nova?

Idò abans d’estrenar-la, la vaig tornar a trucar. De 74 a 125.

I aquesta em va anar molt bé, perquè l’emprava per convidar a les nines del poble a fer una volta. Just perquè s’aferrassin un poc....

Crec que va ser així que vaig enamorar a la meva dona!

Com que estudiar no era el meu fort... No tenc cap carrera universitària, ni tampoc cap Màser!

Però aviat, me’n vaig adonar compte de què si no estudiava, hauria de fer feina.

I què faig? Idò li vaig fer creure a mon pare que si anava a Palma a estudiar “marketing” seria bo pel negoci familiar.

S’aventura, em va durar poc!! Aviat mon pare també va trobar que estudiar no «era lo meu»!!

I és que de ben petit, mon pare ja ens va ensenyar a estimar el negoci que havia creat.

Record que els diumenges, anava amb mon pare i ma mare a recórrer les rutes que feien els seus autocars. També record que molts de dies venia amb nosaltres l’amo Xesc Veritat.

Anàvem pel llevant de Mallorca i ma mare, només mirava si trobava finques per poder comprar.

Ella venia d’una família pagesa i les arrels l’estiraven.

Comprar una possessió era la seva il·lusió.

En canvi mon pare, només pensava en invertir els beneficis del negoci dins el propi negoci. Però ma mare l’aturava molt.

Ella trobava que havíem d’estalviar.

Sense dubte, mon pare ha estat el meu referent personal i professional. I aprenent d’ell, ja vaig provar de fer el meu primer negoci de ben petit.

Mon pare, va privar al meu padrí Miquel, es Ferrer, de beure i fumar. I el meu padrí em va dir: -Rafel, si em vas a comprar capces de Celtes d’amagat, et donaré un duro cada pic!!!

I així, vaig començar a guanyar els meus primer doblers.

També record que un dia, que mon pare partia de viatge a Tailàndia, ens va fer aixecar a les 5 del matí als tres germans i ens diu: -Al·lots, no se si tornaré, però si em passa res, el negoci ha d’esser tot a mitges i mai hi mescleu cap de ses vostres parelles.

Fins ara, hem seguit el seu consell i crec que ens ha anat bé.

A fer feina a l’empresa familiar vaig començar als 14 anys, durant els estius. Vaig passar per tot: vaig fer cotxes nets, mecànic, vaig posar benzina i vaig fer feina dins l’oficina.

De tot duna, això no em va agradar, però em va donar experiència, maduresa i una visió global del negoci.

De fet, en tots els aspectes de la meva vida: empresa, futbol, política, associacions... he començat desde abaix i he anat pujant, i crec que m’ha anat més o menys bé.

Així què, si hagués de donar un consell a ls joves del poble seria: -Un telefèric et durà dalt de la muntanya. Però si vols conèixer la muntanya, l’hauràs d’escalar.

Supòs que tots m’enteneu.

Encara érem ben joves quan mon pare es va posar malalt, i ens va tocar als meus germans i a jo agafar el negoci.

Combinant molta feina, dedicació, il·lusió i també sort, hem aconseguit fer créixer i diversificar l’empresa que ell va crear l’any 53.

Va començar amb un taxi a Cala d’Or, i després va comprar un autocar, fent néixer així el nostre grup d’empreses que enguany compleix 65 anys!

Un grup d’empreses, que ara integra: lloguer de cotxes, serveis de taxis, autocars, cotxes de luxe, agència de viatges, assegurances i benzineres.

Que té bases a Cala d’Or, Porto Colom, Palma, Cales de Mallorca, Alcúdia, Cala Millor, Ca’n Pastilla i Santa Ponça.

I que dóna feina a unes 370 persones. Tots ells grans professionals.

Sense elles i la seva implicació, el somni que va crear mon pare, avui no existiria.

Anit, del d’aquí, i en nom d’en Miquel, d’en Joan i en meu propi, els vull dir a tots ells: GRÀCIES! El nostre grup empresarial, s’ha anat adaptant a un model turístic que ha anat canviant.

Al principi, a n’els anys 50 i 60, el turisme que venia a Mallorca cercava tranquil·litat, luxe, sol i platja.

Solien venir famílies senceres, que estaven més o menys 15 dies.

Venien menys turistes que ara, però eren de més qualitat.

Adaptaven les seves vacances “sobre sa marxa”, i feien el que volien a cada moment, sense importar massa el cost.

Amb el temps, aquest model ha anat canviant.

Ara, el turista ve a Mallorca cercant sol i platja, però també gastronomia i cultura.

Solen venir com a màxim 7 dies i venen amb les vacacions ben planificades. Tot ben contractat per internet. Improvisen poc..., perquè improvisar, augmenta el cost.

Aquest nou model turístic, du associat un creixement que ara és contingut, però que no s’atura.

I hem d’esser conscients, de què aquest creixement es deu a la inestabilitat de països com Turquia, Egipte o Grècia.

També hem de pensar, que un dia, això s’acabarà.

Per això, hem d’aprofitar l’avantatge, per adaptar les empreses

i formar treballadors en termes de qualitat.

Crec, que un dia, el turista tornarà a Mallorca, cercant luxe i qualitat.

El que sí que hem de tenir clar, és que el turisme és la font d’ingressos d’aquestes illes!! I per tant, hem de cuidar al turista però també, a les nostres Illes.

Seria un greu error morir d’èxit.

Tots els que em coneixeu, sabeu que la meva gran passió és el FUTBOL. Vaig pegar les meves primeres cosses a darrere el salón i al camp de Ca’s Ferrer, on jugàvem els dissabtes horabaixes.

Quan tenia 15 anys, el poble va començar a construir el camp de futbol. També recordareu que quan el feien, va caure una pared, però gràcies a Déu, no hi va haver cap desgràcia!

Record, que quan els homes de s’Horta havien acabat la feina, se n’anaven cap a sa Lleona a fer el camp. I ho feien desinteressadament, però pes bé del poble.

A jo, aquest fet em va marcar, ja que em va fer entendre que era el sentiment de poble i que la unió i la feina conjunta, és el mitjà per poder avançar com a societat i com a poble.

Gràcies a la seva feina es va acabar el camp i es va poder fundar el CD-S’Horta.

També gràcies a tot això, hi ha pogut haver futbol a s’Horta.

I gràcies a al futbol, el nom del nostre poble s’ha donat a conèixer per quasi tot Mallorca.

Com a futbolista vaig jugar sempre de porter.

Mai m’ha agradat haver de córrer!

Record la meva etapa de juvenil. Sempre perdíem.

Em solien fer de 10 a 15 gols per partit, però jo, me n’anava content a ca nostra perquè parava molts de penals.

Record, que una temporada en vaig parar 9 de 13. Tenc por que no sigui un rècord!!

Sempre vaig jugar al S’Horta, fins a n’els 21 anys. Després vaig començar com entrenador. Primer vaig entrenar els nins del col·legi i després, ja vaig agafar els Alevins del CD S’Horta.

Entre els jugadors que vaig entrenar n’hi va haver un que arribà al Mallorca: en Toni Mas; i un altre: en Toni Gonzàlez, que arribà a jugar a primera divisió amb el Mallorca i a la lliga grega.

Per tant..., mal entrenador no ho vaig esser!!!

Encara entrenant, vaig entrar a formar part de la junta directiva, primer de secretari i després de president. Ho vaig ser durant 10 anys, i durant aquesta etapa, l’equip va pujar de segona regional a preferent i també vàrem muntar l’estructura del futbol base.

I tot això, va ser gràcies a la feina de tots els directius que hi va haver aquells anys.

Record que quan vaig entrar de president, als 24 anys, passava pena de si ho feria bé. I amb això, va venir l’amo Tomeu Picó i em va dir una frase que em va marcar: -Rafel, tu a manar i noltros a fer feina.

I em va anar bé....!!!!!!

Record que quan vaig entrar de president, el club tenia un bar petit. I jo vaig dir...

-No, i hem de fer un bar gros al camp de futbol, perquè si un club de futbol no té una seu social grossa, no funciona.

I així, primer vàrem fer un local gros... I el vàrem fer d’aquella manera, ja m’enteneu... I a poc a poc, el vàrem convertir en un bar.

Fa 4 anys, es va fer una seu social nova, i aquell primer bar es va convertir en vestuaris.

Record també que essent president, es va fer el carril-bici del poble fins al camp. Va ser una bona cosa pel poble, ja que molta de gent l’empra.

També, record un any que hi havia molts d’al·lots que volien jugar, i l’única manera de què poguessin jugar tots, era fundar 27

un altre club de futbol.

Com que només tenia 24 hores, vaig agafar el telèfon i vaig telefonar a un parell d’amics i les vaig dir: -Heu de venir amb jo a ca’l notari!

-I a què fer? Deien ells...

-A fundar un club de futbol.

Així va ser com vàrem fundar el S’Horta Atlètic i això, va permetre que tots els al·lots del poble i dels pobles voltants, poguessin competir aquell any.

Però com molts de joves, a més de jugar a futbol, també m’agradava anar a les discoteques.

Record que anava per tot: S’Eixam, Alfa, los Pinos, Calipso, Farah’s, Tucan, Verbenes de Felantix, etc.

Però no era com ara!

Mon pare ens deia que a les 2 havíem de ser a ca nostra. I avui en dia, a les 2, els joves comencen a pensar si han de sortir o quedar a jugar amb la Play!

Com anècdota, dir-vos que amb 15 anys vaig aconseguir el títol de Míster Tucan!

Em varen triar com el més guapo de tota la discoteca!!

Les festes que em feien més il·lusió eren aquestes. Les festes patronals del poble.

A vegades, pens amb nostàlgia amb les festes d’un temps.

Recordau aquell temps...? Quan a les festes teníem: corregudes a peu i amb bicicleta, carreres de sac, concurs de llaurar, carreres de cintes, rompíem olles... ?

Record també que les festes es feien al carrer de ca nostra i a darrera el salón.

Hi fèiem verbenes i hi veníen grups importants. Record en Lorenzo Santamaria, els Javaloias o els Valldemossa.

També record que es feia la festa del tondre. És cert que el temps canvien, i que els joves del poble han fet una gran feina i han creat dues festes ben participatives, com Sa Lleonada i S’Horta jove. I és d’agrair!

Però... ens hauríem de demanar... Valdria la pena recuperar alguna de les festes d’un temps?

El que sí que és vera, és que les festes d’aquest poble no sortirien igual si no fos per la participació d’una institució històrica: ...ES CAMINER! Record que quan era petit, l’amo Miquel, es caminer d’aquell temps, ja venia a l’escola a què l’hi mandassin les feines que havia de fer....

Avui, tenim en Pere Joan, que ens ajuda i ens serveix a tot el poble. I què, supòs, que per això, és molt estimat per a tots nosaltres.

Que passarà quan es retiri? Seguirem tenint caminer?

Crec que arribat aquest dia, el poble de s’Horta perdrà molt...

Les festes... les vaig haver d’aturar quan vaig començar la instrucció militar, que vaig fer al CIR-14.

Hi vaig entrar essent un nin i en vaig sortir fet un home.

En poques paraules, em varen espavilar!

Amb la meva experiència i com a opinió personal, vull dir que crec que tres mesos d’instrucció no farien gens de mal als joves d’avui en dia.

El servei, el vaig fer a Sa Creu Rotja de Santanyí, i sabeu que hi feia? Idò menava una ambulància!

Record que molts de pics feia les guàrdies amb un company que justament també, feia feina a un forn de Santanyí. Ell, no volia perdre el jornal maldament estès de guàrdia i els vespres, se n’anava a fer de forner..... i em deia: -Rafel, si hem de partir, telefona al forn!

I ja ho trob que li vaig haver de telefonar!

Quan li telefonava, s’havia de llevar la farina, posar-se l’uniforme i venir al «corter».

Però bé, sempre vàrem arribar a temps per tot.

El que sí que puc dir, és que dins l’ambulància, ens hi vàrem 28

menjar més d’una ensaïmada!

Quines barbaritats que fèiem a aquell temps!!!!

En tot cas, aquesta etapa va ser clau per despertar el meu interès cap a la medicina! Una afició que encara avui, visc amb passió!!

Sabeu que m’hagués agradat de molt ser metge!!!!

A més de la meva implicació amb el futbol, he format part de la gran majoria d’Associacions del poble.

Pens, que a dins un poble, les associacions són un pilar essencial per avançar com a comunitat, ja que les activitats que promouen, constitueixen un element dinàmic i estimulador de la convivència. És a dir: promouen el sentiment de poble.

Amb aquest convenciment, no vaig dubtar en ser el president de l’AMIPA de l’escola de S’Horta. Ho vaig ser durant els anys que els meus fills tengueren edat escolar.

Tampoc vaig dubtar en entrar a la directiva de l’associació de caça del poble.

Tot va ser perquè l’associació passava un mal moment i no hi havia gent implicada i m’hi varen fer entrar.

Segurament vos demanareu... I què sabia en Rafel de caçar?

Idò res de res.

Ni sabia destriar un tord d’un tudó, ni sabia que era un reclam, ni si poden tirar un tro a una perdiu a 300m....

L’ únic que en sabia, era que veia el meu sogre que se n’ananava amb una escopeta i tornava amb qualque conill!!

Però així i tot, vaig acceptar ser el secretari de l’associació i anava a les juntes a escriure les actes.

I als sopars!

El que és cert, és que hi vaig entrar perquè pensava que ser dins l’associació, era una manera de fer poble. I perquè pens, que els clubs i les associacions són fonamentals per a un poble.

Vull aprofitar això, per demanar la implicació de tots els s’hortarris per aconseguir un poble més dinàmic. Amb més empenta per fer coses pel nostre propi bé.

I vos ho deman, perquè sé que s’Horta està format per gent empresària i emprenedora.

Un temps, hi havia la tradició al poble d’anar els diumenges a fer un variat, un cafè o una cervesa a Ca’s Sabater, a Ca’n Capó, al Bar Nou o a Ca’s Moliner. També hi jugàvem a cartes i... parlàvem entre nosaltres!!!

D’això en sortien idees i projectes molt beneficiosos pel poble.

Ara, ens trobam que els dissabtes i els diumenges horabaixes, que és quan la gent té més temps, no hi ha res obert i pens, que un lloc de tertúlia seria bo pel poble.

Va ser aquest esperit de fer el bé pel poble, el què m’impulsà a fer el bot a dins la política.

Amb pocs mesos de diferència, em varen proposar entrar a llistes polítiques de Felanitx i de Santanyí.

Va ser ben fàcil triar!!!

No volia entrar en política allà on tenim el negoci.

I volia entrar en política per ajudar a millorar el nostre poble.

Va ser na Maria Binimelis que em va venir a cercar per entrar a les llistes del PP de Felanitx.

I així, vaig poder ser batle de S’Horta durant 2 anys i mig.

Tal vegada, això em venia d’arrel, ja que segon m’han dit, el meu padrí de Ca’n Bassol, també va ser Batle de S’Horta.

Per ventura, de totes les responsabilitats polítiques, ser batle pedani és la menys agraïda.

Te n’endús totes les bufetades, has de fer totes les feines, i assumir totes les responsabilitats.

Per això, anit voldria fer un reconeixement a tots els batles pedanis que ha tengut i que té s’Horta, i donar-los les gràcies per la feina que han fet i fan pel poble.

Emperò, en el meu cas, tot i esser molt jove (tenia 25 anys), va ser molt agradable esser batle de s’Horta. I ho va ser, perquè

en tot moment vaig tenir l’ajuda de tot el poble. I també, pel suport que em va donar en tot moment la meva dona i família!

Durant l’època que vaig ser batle, vàrem inaugurar la carretera nova de Cala Ferrera. Record que la cinta no va bastar i dos la varen haver d’aguantar el temps que la tallaven.

Una de les activitats que vaig passar més gust d’organitzar, fou la colcada dels reis.

Contribuir a fer créixer la il·lusió dels més petits, és un sentiment impagable.

Tal és així, que encara avui dia, i quasi 20 anys després, encara ajud.

Després de ser batle pedani, vaig estar 4 anys de regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Felanitx.

Record que durant aquesta etapa, S’Horta va estar dos anys sense batle i maldament estès a l’oposició, vaig formar i organitzar una comissió de festes. Així, el poble va poder tenir festes patronals aquell any.

Seguidament, vaig passar a formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Felanitx durant 12 anys, en el que vaig assumir la responsabilitat de quasi totes les regidories.

Record una cosa que em varen dir quan vaig entrar a l’ajuntament. Supòs que tant na Cati Soler com en Biel Tauler ja em veien venir!!

-Rafel!!! Tú ets el regidor de tot el municipi. No només ho ets del de s’Horta!!!

També puc dir, que quan en Biel Tauler se’n va anar de viatge de noces, vaig poder ser batle de Felanitx durant 15 dies!!! I em pens, que durant aquest temps, només vaig rebre una visita!!

També puc dir, que vaig ser el darrer president de la plaça de Toros de Felanitx!

Una vegada passats, puc dir que d’aquests 12 anys de govern, me’n varen sobrar 4.

Un cert temps en política és suficient per donar el millor d’un mateix pel bé de la societat.

Mai he entès la política com un mitjà de vida o una eina per poder tenir un sou, perquè si un té interessos propis, difícilment farà el millor per la societat. És per això, que em preocupa que s’entengui la política com una professió.

Jo, la veig com un servei temporal.

Durant la meva etapa com a regidor, vàrem aconseguir coses molt bones per s’Horta i el terme de Felanitx.

Vàrem arreglar la plaça i el col·legi.

Vàrem construir el centre cívic, el parc infantil i el tanatori.

Vàrem rehabilitar i asfaltar diferents camins públics i vàrem introduir millores a Cala Ferrera.

Es va posar la il·luminació nova als carrers del poble. Etc. Però un dels projectes que vaig passar més gust de liderar com a regidor, però que també va costar més, va ser posar la gespa a n’el nostre camp de futbol.

Resulta, que vàren posar gespa al camp del Felanitx i jo...., no entenia per què a s’Horta, tot i tenir 10 equips de futbol, no en podia tenir.

I jo mateix em vaig dir: -Ara veurem si ho aconseguiré!!!

I aprofitant que em vaig topar amb el President del Govern,... l’hi vaig demanar!

I ho vaig fer pel meu compte, sense demanar massa opinió als altres companys d’equip de govern que tenia a l’Ajuntament.

L’hi vaig explicar la situació al President... i em diu: -Bé Rafel, idò enviem el que vols i ho mirarem!!!

Vàrem fer el projecte i l’hi vàrem enviar.

I cada vegada que el veia a les fires de turisme, li donava creu: -President, com està l’assumpte?

I a força de demanar, al final vàrem firmar el conveni entre l’Ajuntament i el Govern.

El que més em va sorprendre del pas per la política, va ser «el

bon rollo» que hi havia amb els regidors de l’oposició.

Dins els plens, podies discutir molt, cada un defensant les seves idees pel municipi. Però després, podies anar a dinar o a fer un cafè amb ells sense cap problema.

Pens, que a dins l’estil polític actual, “l’esperit d’acord”, es va perdent. I això, és una llàstima.

Com a ciutadà, tenc la sensació de que tots els partits polítics es preocupen més de trobar tares a n’els contraris, que d’intentar fer propostes consensuades que mirin pel bé dels ciutadans.

Però també som conscient, que demanar acord polític és molt bo de dir i per ventura, no tant bo de fer...

La política, també em va permetre conèixer molta de gent i fer bons amics....

Però també qualque enemic!! Crec que les idees polítiques s’haurien de diferenciar de l’amistat personal!!!

Estic segur, que la bona feina que s’ha fet a l’empresa familiar i la meva implicació a les activitats socials del poble, han estat claus per entrar a formar part de diferents institucions i associacions d’àmbit autonòmic i nacional. Per exemple: -Com a Vicepresident i Tresorer de la CAEB -També som membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Transport.

-O President de la Federació Empresarial Balear de Transports.

I amb tant de transport.... és ben normal que una de les meves aficions sigui viatjar!

He tengut la sort de poder viatjar amb la família i amics a molts dels països del món.

I això, m’ha enriquit com a persona, ja que he pogut veure diferents cultures i diferents maneres de viure.

També m’ha permès donar-me compte de «lo afortunat» que som els que hem tengut la sort de néixer i viure a Mallorca.

Però el que més m’ha impactat dels meus viatges és la pobresa que hi ha per molts de llocs del món.

Tenc moltes anècdotes per contar, però anit, just us contaré la darrera....

Fa poc d’un més, amb els meus sogres i fills, vàrem anar de viatge a l’Argentina, on el meu sogre té dos cusins.

Com que vàrem arribar el vespre, vàrem quedar a jeure a ca seva i jo, el primer que vaig demanar a l’amo de la casa va ser: -¿Tenéis WIFI? I ell... No em va contestar.

Res.... vàrem pujar a l’habitació i el temps que desfèiem les maletes toquen a la porta.

Vaig obrir, i vaig veure que era el cosí del meu sogre que em pujava un tassó ple de WHISKY! No m’ho podia creure! Havia encetat una botella per jo!

En lloc d’entendre WIFI havia entès Whisky!!!

Aquí vaig pensar...

-I tendrà raó la gent quan em diu que no m’entenen xerrar!

Just esper, que anit hagueu entès el que us he contat!!!

Ara ja acab!

I ho vull fer donant les gràcies a totes les persones que han col·laborat i m’han ajudat amb tots els projectes on he participat.

Vull donar també les gràcies al suport que he rebut sempre de tota la meva família.

Uns germans, cunyades i cosins fantàstics.

Uns sogres que són com a pares.

Una dona fantàstica I uns fills, que encara que de vegades les hagi de renyar un poc, serien l’orgull de qualsevol pare.

Vull que sapigueu, que disfrut de ser i de viure a S’horta!!!

Desig que anit disfruteu de les tapes i de la Festa Jove de després!!

I que passeu tots unes bones festes des cinquagesma 2018.

I... VISCA S’HORTA!!!!!

29

DIADA DE LA PREMSA FORANA DE MALLORCA A SENCELLES HOMENATGE A ONOFRE ARBONA MIRALLES DE LA REVISTA BONA PAU El dissabte dia 16 de juny es realitzà a Sencelles la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb la participació de 18 revistes associades i amb l’assistència de 38 persones.

Els amfitrions foren els companys de la revista Sa Sella, que ens donaren la benvinguda, junt a membres de la corporació municipal, encapçalats pel batle de Sencelles, Joan Carles Verd.

A les 10.30 hores tingué lloc l’assemblea general ordinària de socis al local municipal de Can Grau, a càrrec de la junta directiva de l’associació formada per: Rafel Oliver Grammatico, Magí Ferriol, Gabriel Mercè i Marta Bergas. El president, Rafel Oliver Grammatico llegí l’informe de presidència amb 22 punts diferents; el tresorer, Magí Ferriol,

als membres de la directiva i de la directora de Normalització Lingüística del Consell, Aina Sastre.

L’Ajuntament de Sencelles oferí als assistents un aperitiu al pati de Can Grau.

El cronista oficial de Sencelles, Jordi Llabrés, conduí una visita guiada per la vila, a on es visità un museu arqueològic a la Fundació Mn. Bartomeu Oliver, i l’església de Sant Pere i voltants, amb la figura de Sor Francinaina Cirer.

Finalment un dinar de companyonia conclogué els actes de la diada.

feu el mateix amb l’informe de tresoreria. Finalment fou el torn de l’apartat de precs i suggeriments, a on es van debatre diferents temes relacionats amb el tractat.

Homenatge a Onofre Arbona Miralles, de la revista Bona Pau, de Montuïri.

L’Associació de Premsa Forana feu un merescut homenatge a Onofre Arbona Miralles, de la revista Bona Pau, per la seva constància i dedicació com a director de la revista Bona Pau durant 65 anys. Se li feu entrega d’una placa commemorativa i alguns llibres de regal. El mateix Onofre Arbona tingué l’honor d’entregar els guardons dels XIX Premis Periodístics de Premsa Forana, junt 30

ENTREGA DELS XIX PREMIS PERIODÍSTICS PREMSA FORANA DE MALLORCA CURS 2017.

SENCELLES, 16 DE JUNY DE 2018 Es presentaren 52 treballs de 15 publicacions.

El membre del jurat: Antoni Gomila, periodista, resolgué atorgar dits premis als següents treballs: REPORTATGE: Premi: SA VEU DE SÓLLER. “Especial Fira i Firó de Sóller 2017”. De: Autors diversos. Número 1.462, maig 2017.

Finalista: DÍNGOLA. “Les beceroles d’instagram”.

De: Joan Munar i Macià Puiggròs. Número 24, maig 2017.

Finalista: DIES I COSES. “La Bateria de s’Horta”.

De: Francesc Antich Adrover. Número 178-181, maigdesembre 2017.

ENTREVISTA: Premi: DÍNGOLA. “Gerard Quintana, vocalista de Sopa de Cabra”. De: Lola Palma i Miquel Puiggròs.

Número 25/26, setembre 2017.

Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “El mestre Jaume Lladó fa 100 anys”. De: Joana Lladó i Maties Garcias. Número 396, març 2017.

Finalista: SA SELLA. “Bartomeu Mut: Organista de la Seu”. De: Maria Vich i Cirer. Número 153, maig 2017.

FOTOGRAFIA: Premi: CAP VERMELL. “Via Làctia i el far”. De: David Sansó. 20 de juny de 2017.

Finalista: ARRÒS AMB SALSETA. “Cullerades de salseta”. De. Cata Guardiola. Número 245, novembre 2017.

Finalista: N’ALÍ. “Portada: Rodella de Sant Antoni”.

De: Catalina Ginard. Número 178, febrer 2017.

OPINIÓ: Premi: L’ESTEL. “L’estel que ens guia”. De: Bernat Joan i Marí. Número 847, desembre 2017.

Finalista: BONA PAU. “Mediocritat”. De: Miquel Martorell. Número 772, juny 2017.

Finalista: FENT CARRERANY. Editorial. Número 375, novembre 2017.

DISSENY: Premi: FELANITX. “Portada i Contraportada”. De: Maggie Adrover. Número 4.059, agost 2017.

Finalista: COANEGRA. “Portada”. De: Rafel Pisà.

Número 369, novembre 2017.

Finalista: MEL I SUCRE. “Portada: Democràcia”.

De: Biel Joan Bauçà. Número 447, setembre 2017.

31

L’islam entre nosaltres (2) Per Biel Bordoy Per entendre com arriba l’islam al món va bé veure què passava en aquell moment de la història. La vida de Mahoma cavalca entre els segles VI i VII d. C., però just abans una sèrie de fets político-socials de la Mediterrània havien adobat el terreny per a l’expansió dels àrabs a bona part del que havia estat l’Imperi Romà. Abú-lQasim Muhammad ibn’Abd Allh ibn, més conegut com Mahoma i fundador de l’Islam, va néixer a La Meca l’any 570 i morí a Medina el 632.

Fa temps que els historiadors arraconaren l’expresió “invasions dels bàrbars”, ja que no foren invasions, sinó l’arribada de diversos grups de pobles del nord, germànics la majoria, que se desplaçaven al sud cercant noves terres on assentar-se, i tractant d’omplir el buit que la decadència romana estava deixant al sud d’Europa; no té sentit emprar el terme “bàrbar”, amb el qual grecs i romans anomenaven qualsevol que fos aliè a la seva percepció del món (1).

Sense anar més lluny, l’historiador Prisco conta que un comerciant romà se n’havia anat a viure entre els huns (dels cabdill Atila) i que estava cada dia més content de la seva decisió, perquè li havia procurat serenor i benestar.

Rebobinant la història Segle V d. C.: diversos grups de vàndals i sueus, de germànics, d’alans i d’orientals, irrompen a Hispània pels Pirineus occidentals i els primers anys exerceixen saquejos i pillatges arreu. Hi ha un caos general, sense que sorgeixi cap força dominant. Idaci ( 2), un testimoni d’aquells fets, escriu: “com enemics, roben i maten... desenfrenats per les Espanyes... el depradador tirànic roba les riqueses i les provisions guardades en les ciutats i el soldat les esgota ... per la força de la fam foren devorades carns humanes pel gènere humà...” Comença un turbulent procés que es perllongarà durant tot el segle i la primera meitat del VI. Als ulls dels contemporanis, aquell desordre els havia de semblar com quelcom amb final molt problemàtic.

Els sueus acaben formant a l’occident hispànic un regne independent i federat de l’Imperi Romà, que a mitjan segle quedà reduït a Galícia.

Els vàndals s’havien establert al sud peninsular

32

(Vandalucía= Andalucía) que, després de véncer els romans, creuen l’estret de Gibraltar amb el seu rei Genseric i funden al nord d’Àfrica el regne vàndal (429) després de fer fora els romans. A mitjan segle conquereixen les Balears. Cada primavera sortien a la mar com a pirates amb una armada i retornaven a la tardor carregats de botí. Genseric s’anomenà a si mateix rei de la terra i de la mar i donaren al Mediterrani el sobrenom de mar vandàlic. Un contemporani, el bisbe Víctor de Vita, diu: “Allò que Genseric va fer a Espanya, Itàlia,etc... que ho contin amb gemecs els qui ho hagueren de patir”.

També han arribat els visigots, una de les dues famílies que formaven els gots, convertits en gran part a l’arrianisme (3). Aquests actuaren des de Tolosa de França amb un exèrcit “federat” al servei de Roma, gràcies al qual fou possible arraconar els sueus a Galícia i expulsar els vàndals de Múrcia i d’Andalusia.

Durant molt de temps, els seus cabdills foren una espècie de representants militar de l’Imperi a Espanya i acceptaven, emocionats, el càrrec de llegat de l’Emperador al qual només li quedava el nom, fins que el rei EURIC (466-84) acabà amb l’aparença (Roma havia caigut el 476), rompé el llaç de dependència amb la metròpoli i es convertí en sobirà dels territoris que dominava militarment.

Al segle VI d. C., els bizantins, ja desaparegut l’Imperi Romà d’Occident (476), l’Imperi Bizantí o d’Orient bàsicament el subsistí, perquè concentrava totes les forces vives del món romà: quadres militars, vida cultural i una bona situació estratègica i marítima. Inicià una expansió amb l’emperador JUSTINIÀ I (518-65), que aconsellat per la seva muller, Teodora, intentà reconstruir l’Imperi Romà. Amb els seus excel·lents generals acabà amb el regen vàndal del nord d’Àfrica (534), d’on s’emportà presos a Constantinoble el rei Gelimer, nombrosos vàndals i un crescut botí; el mateix any s’apoderen de Balears, i més tard conquesten el sud-est de la Península Ibèrica, Sicília i gran part d’Itàlia.Per un moment, la Mediterrània va ser novament un mar romà. Però per poc temps.

Poc a poc Hispània es convertí en un regne visigot amb una societat hispano-romana davall que parla llatí i prega a Jesucrist. S’esforcen en recuperar la unitat territorial de la Hispània romana.

Eren una minoria dominant (unes 200.000 persones) establerta a al península Ibérica per dret de conquesta, enfront d’una població hispano-romana que oscil·lava entre 6 i 8 milions d’habitants.

L’assentament dels gots es feu mitjançant la fórmula de la “hospitalitas” que obligava als terratinents nadius a entregar 2/3 de la seva heretat als nous pobladors (“sortes Gothice et tertiae Romanorum”).

Leovigild (568-86) convertí en capital del seu regne a Toledo. Fins aquest monarca, el procés d’incorporar-se al país que dominaven i de muntar un Estat no foren més que temptejos.

Leovigild personifica l’esforç suprem de la primera monarquia visigoda per subsistir i, a la vegada, el moment de màxim esplendor i poderiu. El 545 envaeix el regne de “Gallaecia” (Galícia) i l’incorpora al seu regne. La terrible experiència de veure el seu fill Hermenegild convertit al catolicisme i revoltat contra son pare,en una guerra civil regional que acabà amb el fill ajusticiat, fou definitiva.

Hermenegild mor el 585; l’any següent mor el pare; el 587 RECARED (fill menor i successor de Leovigild) se converteix al catolicisme; el 589, el canvi de dogma de l’Estat visigot, fins llavors arrià, és celebrat públicament pel III Concili toledà, que ratifica la voluntat reial i accepta el Credo de Nicea, el mateix que resen els catòlics avui.

Segle VII: No foren pocs els assassinats i nomenaments de reis fora de les normes; fins i tot durant la primera meitat d’aquesta centúria, el trasbals de monarques amb homicidis i deposicions s’incrementà. El franc Gregori de Tours (4) anomena aquesta anarquia successòria “morbus gothorum”: el mal dels gots, i apunta: “adoptaren els gots aquesta detestable costum, que si algun d’ells no estava satisfet del rei, prenia l’espasa contra ell, i al que els agradava, a n’aquest el feien rei”. (Hª. dels francs, 3, 30) Suíntila (621-31) eliminà el darrer reducte bizantí de la península, expulsant els imperials.

Sisenand (631-36), prostrat davant 66 bisbes al IV Concili de Toledo, demanà la seva confirmació com a rei i es feu ungir per ells. Era la primera vegada que es

celebrava aquest ritu.

Gimnèsies i Pitiüses. Desprès d’atacs i devastacions, l’arxipèlag fou conquerit pel vàndal Genseric (454).

Els vàndals, cristians arrians, perseguien cruelment els catòlics. A Mallorca, concretament, dominadors i romans subjugats, s’odiaven mútuament; per això sembla que no hi hagué fusió entre ambdues ètnies, ja que de fet els separaven massa coses: la religió, la llengua (gòtic/ llatí), la raça, els costums i la cultura (els mallorquins, ja molt romanitzats, eren superiors en aquest aspecte als invasors). La dominació vandàlica va ser extremament penosa. Genseric tractà de forçar les apostasies. El seu fill i successor, Hunneric, continuà la persecució, intentant una apostasia col·lectiva dels bisbes catòlics del seu imperi. Els bisbes es mantigueren fidels a la fe romana i hagueren de quedar-se a Cartago, vivint miserablement pels voltants de la ciutat, famolencs i maltractats per la xusma. Els següents monarques oscil·laren entre la tolerància i la persecució, fins que Hilderic, més realista, es mostrà benèvol amb els catòlics i, fins i tot, es declarà vassall de l’emperador de Constantinoble. El domini vàndal a les Illes durà uns 80 anys, fins que el general bizantí Apol·linar ocupà les Balears l’any 534 i hi quedà de governador.

Durant el domini dels catòlics bizantins, l’esglèsia de Mallorca degué sortir de la penosa situació en que fou sotmesa pels arrians i gaudí d’una pau sense restriccions.

Coincidint amb l’època vàndala i bizantina (segles V i VI) ja existien entre nosaltres comunitats cristianes totalment consolidades, com demostren la basílica de Son Peretó, prop de Manacor, la de Son Fiol, a Santa Maria, o la de Sa Carrotja, a Porto Cristo.

Fins quan va durar aquesta subjecció a Bizanzi? És lògic pensar que fins que les seves possessions d’Hispània caigueren en mans dels visigots. Llavors les illes quedaren situades en una posició excèntrica dins l’àmbit bizantí, aïllades i lluny de la metròpoli, i probablement el ja debilitat imperi d’Orient deixà abandonat l’arxipèlag a la seva propia sort i continuà la seva vida deslligat de tot domini foraster, una independència que duraria més de dos-cents anys, fins que els àrabs ens someteren al seu jou.

----------------

( 1 ). “Bàrbar”: entre els grecs és un “no grec”, un estranger.

Els romans aviat donen al terme un sentit pejoratiu: “aquell qui ignorava la civilització”. Més tard designava les poblacions que restaven fora de l’Imperi i amenaçava les fronteres. Amb l’arribada dels pobles germànics acaba significant “home salvatge, feroç, grosser”. ( 2 ). IDACI (mor cap el 470), bisbe i historiador.

Escrivígué“Cronicón”, on sintetitza els esdeveniments més importants de l’arribada dels germànics a Espanya dels quals fou testimoni. ( 3 ). Arrianisme: heretgia que ensenyava que Jesucrist no és consubstancial al Pare. ( 4 ). GREGORI DE TOURS (538-94) bisbe franc. Escrigué “Historia francorum”.

33

Miquel Ganxo

Conversa amb ...

en Miquel Ganxo

Per Nekrowaisser Dia vuit de juny, un horabaixet acabat de ploure, Miquel Adrover Ganxo rep a DiC. Fem una volteta pel seu jardí de centenar de castes de rosers d’arreu del món. El sol torna a guaitar per sota els núvols i el perfum ens acompanya al seu taller.

El taller és com una arca amb un vestit diferent de cada teixit, capells d’exòtiques latituds, una ajaguda a caramull de maniquís entrellaçats, mocadors, màscares i llibres. Al fons una gran taula amb computador i l’estatueta del premi Perry Ellis (òscar de la moda) al millor nou dissenyador de l’any 2000.

El taller és com si hagués relligat una balsa estibada amb records i pertinences del seu quart de segle de viatge pel món i l’hagués varat a Calonge ara fa tres anys. · Pensàvem havies deixat el món de la moda però veiem que encara és amb tu.

Ja no faig roba, ni produeixo ni faig shows.

El que passa és que la meva feina segueix essent rellevant dins la indústria. Després de vint anys la gent encara fa coses de les que vaig esser pioner (reciclatge, reutilització, ús d’altres marques com a protesta contra els mitjans de poder…)

Ara mateix m’han mandat des de Vogue USA una samarreta feta pels Vaqueira amb la meva cara.

Sortiré pel juliol a un reportatge de Vogue ESP. També un altre per la Vanguardia, un altre al New York Magazine, un altre al Buffalo-London… · Deus haver d’escriure molt?

No. Jo no els escric. Escriuen sobre jo. Desafortunadament jo no sé escriure, però sí sé dictar.

34

· Bé doncs tot allò ho deixes. Per què?

Jo al 2017 publico al Instagram la meva mort. La indústria ha canviat molt. Les multinacionals com Chanel, Louis Vuitton, Christian Dior… han comprat les patents i les filosofies que venen són velles i antiquades. En el seu moment van ajudar molt, però ara no tenen cap sentit. Més que per fer diners.

La meva visió imparcial, expositiva i tòxica contra el sistema dins el món de la moda ja no me serveix com a la vindicació expressiva. · També, pot ser, perquè el món de la moda és llunyà al poble?

No, que va. Es ver que que no s’analitza com el món del futbol.

Però té un poder efectiu brutal damunt la societat.

Mira en Sergio Ramos o en Cristiano Ronaldo, van vestits com els gais dels anys noranta. · I la dona. No trobes que se n’està perpetuant un estereotip malaltís?

Imagina’t tu, na Rihanna, Beyoncé… puteria barata.

Avui en dia tothom ha perdut la personalitat. Tothom té un prototip de bellesa molt marcat i patètic. Les

nines de quinze anys s’operen el nas, les mames… El cànon de bellesa és contrari a la persona.

La dona ha fet grans passes, però al mateix temps es pensa que té el poder quan té un cos 10.

La societat ha tornat narcisista com mai s’havia vist, selfies, face-book... però narcisista capbuit. ·I com és varar la nau als costers de sa Talaiassa?

Recalo aquí per tenir casa, família i un parell d’amics.

Me sent com quan era petit, als deu o dotze anys. Com quan vivia dins una habitació a casa dels meus pares amb la música a tot volum. Quan me posava les faldes de la meva padrina, duia una cresta i me n’anava per dins la garriga.

Me sent igual d’incomprès.

Se’m fa molt difícil conviure amb la gent de per aquí. · Per què?

Mira, jo he tingut una casa a Egipte, una altra a l’Havana, una altra a Nova York. He fet feina a Alemanya, Anglaterra, França. A Egipte hi he viatjat trenta-set vegades, a Turquia molts anys, Marroc, Santo Domingo...

Feia feina a Venècia i anava amb góndola a la fàbrica de sabates. He conegut gent del carreró més humil i perillós del món a la més ensuperbida de les ambaixades més luxoses del món.

Aquí la gent és molt envejosa. Basta escoltar com sovintegen les crítiques a Rafel Nadal o Miquel Barceló.

als funerals. · I aquest trasbals, aquest canvi com t’hi enfrontares?

Quan vaig arribar me vaig ficar dins l’aljub. A NY vivia a un soterrani 2ª. Sempre m’ha agradat el refugi.

Allí vaig començar a baixar-hi maniquís, plàstics, teles... I vaig composar un bodegó que després vaig fotografiar. Així fou com vaig reiniciar la meva expressió vital.

Dins l’aljub vaig sentir-me dins jo mateix.

Sóc una persona perceptiva. Voltant pel món tot se’m gravava. Tinc moltes coses dins. Molts de mons. M’he adonat que tot està dins un mateix. · Uses maniquís enlloc de persones.

Com s’entén això?

Els ús perquè no em refio dels humans. Els humans fingeixen. El maniquí és més pur.

Els col·loco, els pinto, els vesteixo amb teles i plàstics, vetllo l’entorn, la llum i amb una càmera senzilla els fotografio en estat de bellesa crítica.

Trob que les figures inanimades transmeten més que les persones vives. · I aquestes temàtiques tan apocal·líptiques?

Mirades, pot ser

· I això com és?

Mem. Jo vaig partir cap a Nova York a la recerca de l’individualisme. Però me vaig donar compte amb els anys que el camí era la gregarietat.

Ara retornat a Calonge, m’he adonat que el poble no existeix.

Me sentia més en comunitat amb la gent de l’edifici de NY que aquí amb els veïnats. Aquí només veus gent

Al contrari que els pintors hiperrealistes. M.Adrover aplica el color amb les teles. El Iemen, la fam, el còlera... com si un camió de fems descarregàs la bellesa que hem deixat perdre.

Els plàstics, la contaminació... des de teles d’espolsar ametlles a mocadors de brillantons vesteix els cossos pintats amb la melancolia de l’abans del cataclisme capita35

lista. · I amb tot això què fas?

Li pos vases a la foto i la venc. En faig tres còpies: una pel comprador, una per a exposicions internacionals i una per llibres. L’original es borra de la targeta de la càmera. · I com valores la teva primera exposició fotogràfica?

Doncs com que a Santanyí no hi ha hagut gaire trull, m’he cercat la vida per una altra banda.

Prest m’enduc la idea a la Biennale de Vancouver, Canadà. Participaré amb els artistes plàstics més forts del moment. M’ofereix la possibilitat de fer tanques publicitàries per l’autopista. I he cavilat que muntaré unes gàbies de plexiglas als respiradors del metro. Així el vent aixecarà les teles dels maniquís cada vegada que passi.

S’anomena “This is not America” i tots els artistes exposam al carrer.

Les temàtiques: racisme, homofòbia, immigració... · Una darrera pregunta. El fet d’anar amb roba és poc natural. Es a dir, pot ser a un lloc on fa molta calor, no seria més natural anar poc vestit o sense prendes ajustades?

Vivim a una societat catòlica que ens ha fet creure que el cos és pecat. Perquè si vius a la selva, és natural, veritat? La religió ens ha tapat. La galabeia és el més còmode de tots els vestits d’estiu. La du mig món.

Avui en dia estam més enfora que fa vint anys d’eludir doctrines a seguir. O has de ser gai o alguna cosa.

Jo la roba aquí no l’ús, perquè l’energia no l’agafa. El que agaf aquí és mala vibració.

La gent encara no està alliberada.

Flairar la vida d’ell ha estat un viatge. Una aventura que ja ha inspirat un documental anomenat “Call it a balance in the unbalance”. La segona florida del roser també és bellíssima. Inspirau Miquel.

36

Opinió

Un gest contra l’abús de poder

Per Jaume Amengual

El passat ple municipal no va ser un ple normal.

Només dos dies abans de la seva celebració, el batle va decidir que seria en divendres a les 8 del dematí, amb les lògiques dificultats que comportava a qualsevol persona amb compromisos professionals. Des del primer ple de la legislatura venim demanant un calendari de plens per tal de facilitar l’assistència a la ciutadania. Amb les companyes i els companys de l’oposició vàrem decidir abandonar la sessió per fer públic i notori que el tracte que rebem per part del batle no es pot aguantar més.

Vàrem fer un resum de tots els calendaris de tots els pobles de la nostra zona: Campos, Ses Salines, Felanitx, Porreres, Montuïri, Vilafranca, Manacor.

L’únic ajuntament que ha estat incapaç d’entendre que és més senzill tenir els plens planificats en el temps en lloc d’anar-los improvisant és el nostre. Vàrem aprofitar també per denunciar els continus atacs personals que rebem del batle en els plens i la comunicació inexistent que té amb nosaltres i amb les altres forces polítiques.

Aquestes formes no són acceptables de cap de les maneres.

Abans de sortir de La Sala, vàrem tenir temps de dedicar unes paraules a Antoni Vidal Ferrando, en motiu de la votació per atorgar-li la Medalla d’Or del municipi. Ens hagués agradat molt que des del govern se l’hagués convidat al ple, atesa la importància d’aquesta distinció, però no va ser així. Ben pensat, jo no hauria sabut com explicar-li que es presentés a les 8 del dematí.

La nostra més sincera enhorabona, Antoni.

Antoni Vidal Ferrando ens ensenya a estimar. Aprenem cada dia del seu amor a les persones que l’enrevolten, al seu país, i a la resta de països; a la seva llengua i a la resta de llengües; a la cultura, a la humanitat. Atent, educat, ens inculca cada dia els valors necessaris per fer una societat millor.

Un enamorat de la llibertat i un defensor de la diversitat basada en el respecte; un amant de la fraternitat entre les nacions que, amb estat o sense, conformen el món. Crític amb les injustícies, manté una confiança ferma en les generacions que floreixen i que aniran conquerint, de ben segur, noves fites.

Un ambaixador santanyiner de màxima categoria.

Gràcies per escriure la nostra llengua amb tanta lluentor i preciositat. Gràcies per escampar tantes llavors. Gràcies, Antoni, per ser-hi sempre.

37

Diada informativa sobre el fondeig a Portocolom i lliurament premis Alzina.

Per Nekrowaisser Dissabte 27 de maig la Plataforma Salvem Portocolom i el GOB feren una sortida marítima en caiacs i llaüts informant els patrons/es de les embarcacions fondejades davant arenal.

Desplegaren una pancarta al penya-segat d’abans del far i en mà, s’entregà un document escrit que explica el greuge que provoca el fondeig i l’estat de conservació de la praderia de posidònia del port: · La posidònia no és una alga, és com un arbre ajagut. Un arbre de creixement lent que per treure una branca que ocupi una quarterada pot haver hagut de menester cinc-cents anys i ser esveiada per un ferretó hidràulic cinc minuts. · La praderia de posidònia de Portocolom és extinta a Riuetó i a la Bassa Nova. Resta molt esquarterada davant S’arenal Gran i en millor estat davant els banys de na Cleo i fins al Faralló. · La posidònia és un hàbitat prioritari inclòs dins la xarxa natura 2000. No s’hi pot fondejar damunt.

Qualsevol ciutadà té el dret i l’obligació ecomoral de denunciar una il·legalitat comesa al medi natural.

IB3 portà una unitat a enregistrar la feta. Podeu veure el reportatge a IB3 a la Carta.

Acte seguit les associacions i simpatitzants dinaren a la plaça de Sant Jaume i el GOB lliurà el premis Alzina i Ciment.

El premi Alzina s’entrega a entitats o persones per la bona tasca realitzada en favor de la preservació del medi ambient.

Aquest any la Plataforma Salvem Portocolom ha estat guardonada per la seva trajectòria en defensa del medi i recentment en la demanda de protecció de la posidònia.

També fou guardonat l’Ajuntament de Palma per haver prohibit el lloguer turístic a plurifamiliars a Ciutat.

I la revista “Tot inclòs” per la difusió en el debat social dels efectes i conseqüències del trinomi: capitalisme - model turístic - medi natural.

El premi Ciment, al contrari, s’entrega a qui fa malbé el medi ambient.

S’han atorgat també tres premis: A l’equip de Govern del Consell de Mallorca, per

38

continuar les polítiques urbanístiques, territorials i de carreteres de l’anterior Govern.

A AENA per haver ampliat l’aeroport de Son Sant Joan d’esquena a la ciutadania sols vetllant pel benefici del seu accionariat.

I a l’ ADN (Asociació de Navegantes), que ha conjuntat algunes altres associacions d’embarcacions (AEGY Asociación Española de Grandes Yates, ANAVRE Asociación de Navegantes de Recreo, Asociación de Charters Náuticos etc…) perquè totes juntes facin una apel· lació al govern contra el decret de la posidònia.

Salvem Portocolom ha emès una proposta de regulació del fondeig a causa de la complexitat per multitud d’organismes amb competència sobre el mirall d’aigua, s’ha enviat a: l’Ajuntament de Felanitx, Ports IB, Govern Balear i Costes del Ministerio de Medio Ambiente.

A la proposta es llisten el principals problemes que afecten la vegetació subaquàtica i les accions per a preservar-la.

Aquest estiu Portocolom serà la base d’una embarcació de l’Ibanat que vetllarà el fondeig il·legal. Amb un radi d’actuació a la costa llevant-sud de l’illa, tendrà com a objectiu informar i/o denunciar vaixells i embarcacions no ancorades dins l’arena.

Diada de Sant Bernat Menthon Patró des caminaires

La diada en honor al patró dels caminaires, que sovint tresquen els millors paratges de Mallorca, Sant Bernat Menthon, aquest any s’ha celebrat a l’esplanada del Puig de Sant Miquel, vora l’ermita de la Bona Pau. Els incombustibles Carles Palos, Pere Orpí i tants d’altres voluntaris, enguany s’han vist acompanyats pel rector de Montuïri, Antoni Riutort, i pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, que han concelebrat la tradicional missa juntament amb Pere Orpi, a qui podem considerar com a capellà oficial de la trobada.

Con ve essent tradicional, s’ha partit amb l’antelació suficient, des de el pàrquing de son Fornés, per poder arribar al cim del Puig de Sant Miquel abans de la sortida de sol i poder contemplar l’espectacle lluminós de la sortida de sol.

Després de la missa, devers les nou, ja de tornada els més de dos-cents assistents d’aquest any, arribats al mateix lloc de la sortida han gaudit d’una berenada oferta per l’ajuntament de Montuïri, a base de coques mallorquines de tota casta, pa amb oli, sobrassada, formatge, vi, aigua i dolç.

El Bisbe en les seves intervencions ha lloat els valors que comporta l’excursionisme, com són la bellesa dels paisatges, l’amistat, etc., i també ha fet referència a la necessitat de tenir cura del del medi ambient.

39

Petites altures

33. Anada al caló de Betlem i tornada.

Per Jaume Maimó i la col·laboració d’en Xabec

Duració: Unes cinc hores fent aturades i amb un bany a la caleta. Uns tres quilòmetres d’anada i el mateix de tornada.

Hem de tenir en compte: Es tracta d’una sortida que es pot fer amb família i podem dur els nins. Zona de natura verge. El temps més adient per anar-hi és a principis o a finals d’estiu, i així podrem gaudir d’un bany refrescant i reparador i gaudir de l’aigua cristal·lina.

Si la sortida es fa en temps de calor no descuideu dur aigua en quantitat.

Desnivell acumulat: Es pot considerar quasi nul, com a màxim cinquanta o seixanta metres.

Itinerari: Amb el vehicle deixarem la Colònia de Sant Pere i seguirem en direcció a la urbanització de Betlem, que es troba uns quatre quilòmetres més endavant. Arribats a Betlem, seguirem per l’avinguda Colom i, acabant de travessar l’urbanització, veurem uns pilons que ens barren el pas. Deixarem el cotxe a prop. Si abans d’emprendre marxa volem prendre una beguda, un cafè o comprar aigua ara és el moment, perquè a prop, a l’esquerra, hi podrem veure un bar restaurant, que és el darrer que trobarem en tota l’excursió.

El camí que ens condueix al caló no està indicat i el punt de referència és l’avinguda Colom per la qual hem transitat i el punt de partida són els esmentats pilons, d’on comença un únic camí de terra que continua cap endavant, tot bordejant la costa. És un camí que transita penjat a un poc més d’una vintena de metres sobre el

40

nivell de la mar amb petites baixades i pujades.

No gaire endavant veurem un caminoi que baixa cap avall fins una petita cala d’aigües molt transparents per una forta baixada un poc perillosa. A prop, en direcció oposada, un altre caminoi s’enfila cap amunt per dirigir-se a una font situada just vora el penyasegat de la muntanya.

Si caminam fent atenció a la part de la muntanya, podrem destriar una construcció similar a un petit aqüeducte que antany acostava l’aigua de la font esmentada fins a una caseta prop del caló on hi habitaven temporalment un grup reduït de pescadors. Més amunt, ja d’alt de la muntanya, veurem unes antenes; és tracta de s’Atalaia Freda, a la qual hi podrem accedir en una altra ocasió i amb un itinerari diferent.

Després de passar una punta a la part de la mar, indret on el camí gira a la dreta per tornar girar a l’esquerra i seguir dret, veurem unes reconades que reben el nom de es Vells Marins Baixos i a continuació es Vells Marins Alts, que, segons conten els mariners, fou el lloc on possiblement hi mataren els darrers Vells Marins de Mallorca.

Continuant el camí, passarem sobre la cova de s’Arrel, que deixarem enrere i, una vegada passada, si l’observam des de la part de baix, pegarem una mica d’esglai al veure per on hem passat.

Ja arribam al caló, i just a la part de més lluny veurem un petit espigó o mollet i prop una la caseta que hi habitaven els mariners hi tenien la barca. No fa massa anys, el darrer mariner que hi quedava ho deixà.

El caló de Betlem és un lloc amb indrets mal d’accedir dons tenen uns metres de desnivell brusc respecte a la mar. Hi ha poca arena, molts de còdols i roques llises, però tot això es veu superat per la qualitat de l’aigua, que sempre que no hi hagi tempesta o que no n’hi hagi haguda pocs dies abans, és d’una transparència i blavor insuperable.

Història i natura El Vell Mari El caló de Betlem és un dels més bells racons de l’illa i per tant no és estrany que siguin molts els que el visiten, atrets per les aigües transparents i les esplèndides vistes sobre les muntanyes d’Artà i sobre la península de Formentor. Avui hi predominen les activitats de Història i natura El caló de Betlem és un indret avui encara verjo una mica allunyat dels nuclis tradicionals que encara no estan massificats, però cada dia que passa són molts que descobreixen aquest lloc amb tanta bellesa.

En dies de bona visibilitat, des del caló de Betlem podem gaudir de vistes del cap Formentor, la península d’Alcúdia i també de la gran magnitud de les muntanyes d’Artà que l’envolten .

Fa poc més de mig segle les úniques activitats econòmiques d’aquest indret de terra incultivable eren la ramaderia, la caça, l’estraperlo i la pesca, que realitzava un grup reduït de pescadors de la contrada,que havien de deixar casa seva i residir temporalment fora d’ella amb pocs mitjans.

A prop hi podem trobar restes d’una edificació, segurament de l’època pretalaiòtica. Segurament l’existència d’algunes petites surgències de les altes muntanyes de la zona afavorien els assentaments prehistòrics.

L’existència dels topònims es Vells Marins Baixos i els Vells Marins Alts, ens donen pistes per creure que a la costa propera a aquest indret eren comuns els Vell Marins, un tipus de foca que poblava la mediterrània.

La foca monjo del Mediterrani o vell marí (Monachus monachus) és una espècie de foca caputxina (gènere Monachus).

Aquesta espècie fou molt perseguida pels pescadors, de la mediterrània doncs solien fer malbé les xarxes, amb els conseqüent perjudici econòmic dels pescadors.

Aquest animal avui és troba en perill d’extinció, ja que, segons dades estimades de 2013, en tot el món just en quedaven uns 600 exemplars.

Els pescadors de la zona diuen que el darrer Vell Marí de Mallorca fou mort a la dècada dels cinquanta en aquest indret, cosa que es qüestionable, doncs ja hi havia pocs exemplars i aquesta llegenda es repeteix en la majoria d’indrets de la costa on els topònims comfiremen l’existència de l’animal.

Algunes recomanacions En aquest indret abunda la camamil·la, però en cas d’anar-hi en època de recol·lecció, no abuseu i anau en compte, perquè hi ha varietats i llocs on està prohibit collir-la, la multa pot ser considerable.

41

Terres de Marina

La Bateria de s’Horta (VIII). El Telemetro.

Per Francesc Antich Adrover

La construcció de l’edifici per albergar l’estació telemètrica totalment necessària per calcular les distàncies dels canons als blancs dels projectils era un objectiu primordial. A l’Archivo Intermedio Militar de Baleares no hem pogut localitzar la memòria descriptiva de l’obra, però sí el pressupost de les obres necessàries, així com també estudis gràfics molt pulcres i detallats, sobretot de les forces dels voladissos i de les cobertes projectades, tot signat en data 10 de juliol de 1937 pel capità d’enginyers Joaquín de la Torre Le Bourg, el mateix que uns mesos abans havia redactat el projecte general i futur de la bateria, de data 23 de març del mateix any.

Però es veu que donada l’urgència de comptar amb un aparell fiable per determinar les distàncies de tir ja s’havien donades les ordes necessàries i per escrit segons un document amb capçalera de la Comandància Militar de Baleares (Estado Mayor. Sección 4ª Negociado Número 2 . Nº 398 ) Sírvase V. ordenar se hagan las obras necesarias para la instalación de un telémetro “Salmoaighi”en la 14 Batería de Costa (S’Horta) .

Dios guarde a V. muchos años.

En Palma a 29 de abril de 1937.

De Orden de S.E. El Teniente Coronel Jefe de E.M. Signatura il·legible

Sr. Comandante de Ingenieros Jefe de la Comandancia de Obras y Fortificaciones de Baleares.

Plaza Archivo Intermedio Militar de Baleares.

El pressupost, com hem dit, era molt acurat, i d’ell podem destacar les dades següents: S’havien d’excavar 73,525 m3 que havien de ser transportats fora.

S’havien de cimentar 58,49 m2 de trespol.

S’havien de fer parets de 0,20 metres de grossor La construcció s’havia de cobrir amb una llosa, una part (17,49 m2 ) amb un grossor de 10 cm i una altra part amb un grossor de 14cm. (22,40 m2 ) Tota l’edificació s’havia de referir de prim.

S’havien de construir 92 m. de síquia per on protegir 92 m. de fil de conducció telefònica.

I, a més, finestres tapes metàl·liques, etc., que reportaven un valor total de 7.535,14 pessetes augmentades amb un 2% que feien un total de 7.690 pessetes, que uns mesos més tard eren remeses al Comandant General Militar de Balears.

Nº 1003.

Excmo. Señor: Para la resolución que estime procedente, adjunto tengo el honor de remitir a V.E. proyecto de instalación de estación telemétrica de Porto Colom cuyo presupuesto asciende a SIETE MIL SEISCIENTAS NOVENTA pesetas .

Dios guardea V.E. muchos años .

Plans generals de l’edificació del telemetre. Es pot identificar la sala on s’ha d’allotjar el telemetre, a la part mitjana la minúscula sala destinada al mandos i, ja al fons, l’escala per baixar de la cota més alta a l’nterior de l’habitacle 42

m2 que són especifics per aquest ús.

Molt prop de l’estació telemètrica, una mica cap al nord, es projectà un edifici similar d’uns 16 m2 de superfície destinat a “Puesto de Mando” . Desprès de moltes ordres i contraordres, s’enviava un informe per la seva aprovació el dia 27 d’agost de 1956 .

Dades tècniques del Telemetre Palma 10 de Julio de 1937. 1º T. EL INGENIERO COMANDANTE ACCIDENTAL Signatura il·legible Excmo. Señor General Comandante Militar de Baleares

Comandancia de Obras de Baleares Informe relativo al proyecto para la construcción de Puesto de Mando en la Batería E-14 de S’Horta.

Ha sido redactado este estudió en virtud de lo ordenado por el Excmo. Capitán General de este Archipiélago en escrito de la sección 4ª. Negociado 1º. Número 4287-z. de 23 de Junio último, siendo el objeto el que su propio título indica.

El Ingeniero autor de este Proyecto , se ha ajustado a las órdenes recibidas y como todas las partidas que figuran en su Presupuesto, tantote jornales como de materiales, se ajustan a los que en actualidad rigen en la Plaza, el Jefe que suscribe tiene el honor de elevarlo a la Superioridad, por si mereciera su aprobación `por su total importe de 152.600,00 pesetas, pudiendo sus obras ejecutarse por el sistema de gestión directa, por contar esta Comandancia con los suficientes elementos para llevarlas a cabo.

Palma, a 27 de Agosto de 1956.

EL COMANDANTE INGENIERO JEFE ACCTAL Signatura il·legible Hi ha un Segell de la Comandancia de Obras de Baleares

Posteriorment, uns anys més tard, aquest projecte d’espai dedicat exclusivament al Puesto de Mando fou anul·lat i arribà a construir-se.

Un altre aspecte que és mereixedor d’atenció, és el fet que la Bateria no contava amb un espai singular destinat al “Puesto de Mando”; no obstant això, a la part posterior de l’espai on hi havia la base del telèmetre podem veure una mica de separació de la resta i un espai d’uns 17,5

Pla de la situació de l’estació telemètrica

Pla del “Puesto de Mando” que mai es constuí 43

Rafel Roig el pregoner de 2018 Per mi ha estat un goig o millor dit un honor escoltar aquest gran orador elegit per fer es pregó el sortarrí Rafel Roig Veure amb quina elegància en Rafel se sap expressar i com és de suposar lo primer que ens contà va ser la seva infància Qui l’hem tractat mil vegades a en Rafel hem sentit per ell lo més divertit era ser cabecilla de petit ora de fer putades N’ha fetes de tota classe moltes no es poden contar no li agradava estudiar lo seu era anar a voltar sa bicicleta per sa plaça El mestre sempre em renyava a mi tantes me n’han dit feia el sord ben divertit res que em diguessin m’importava quan a ca nostra arribava mon pare sempre s’enfadava quasi sempre amollava Rafel no estàs empegueït però com que era es petit al final m’ho tolerava Sempre he estat caparrut an això ningú me supera jo no se lo que m’espera però jo vaig fer voltera no he trepitjat cap Institut Com veis jo no tenc carrera però de màsters tampoc no me privat d’anar en lloc vaig sa meva manera ningú me farà tornar enrere lo que ne surt ho enfloc

44

Rafel jo no se que passa en lo amunt que has arribat més d’un pic me imaginat o si en deus haver requisat o algun màster t’han dar com no en paper d’estrassa Me teniu en catorze anyets no gens de estudiera mon pare fet una fera Rafelet lo que t’espera es agafar sa manguera de sa nostra benzinera i posar-te a fe r cotxes nets Jo en que fos un al·lotet no em mancava puteria ben aviat m’escaparia en es garatge i agafaria per fer voltes un motoret No anava documentat era com sa sauatgina me’n anava per sa marina vaig acabar sa benzina també parxes i més d’un esclat Com veis no he estudiat fer comptes no m’agradava però de res me privava sempre he dit lo que trobava per tot a on m’he ficat Aviat vaig agafar vol mesclat sempre amb puteria i tot d’una m’implicaria an es moment que es fundaria a s’Horta s’equip de futbol Tots sabeu que en setze abrils de pla m’hi vaig implicar supos deveu recordar que era es porter titular de s’equip des juvenils Aposta si un se asseu i recorda lo que passava en es camp de sorra i grava que cap partit se guanyava jo pardalet me conformava si els gols que encaixava no superaven es deu

Sempre vaig fer de porter corre gens m’agradava an es grans més tard passava com que a penes jugava aviat ho vaig deixar fer Emperò s’afició sabeu que mai m’ha faltat en que sigui un poc travat i me manques qualitat ja me teniu embullat posant-me d’entrenador Vos oferesc de moment pels llocs que jo he passat directiu i delegat i durant anys president Caparrut sempre ha estat emperò bona persona es poble avui se n’adona mereix que li facem s’ona per lo molt que ha aportat ell un no mai ha acceptat exigint molt emprenyat sent president ha lograt sense desmai ha lluitat va dur sa gespa a sa Lleona En Rafel te a sa tribuna Un lloc privilegiat i sempre an es seu costat plogui faci sol o lluna hi veuràs acudir tot d’una en Francisco Veritat ets un tipo intel·ligent en lo que més t’has divertit tirar collonades seguit emperò no has assumit Rafel, que vas malament

t’ho dic jo i molta gent que la cagues totalment essent seguidor del Madrid Per enxufe en Rafelet a sa Creu Roja feu es sevici sa seva ambulància tenc noti que solia tenir en vici d’estar molt per can Pomaret Pot ser no sap posar esca per pescar serrans o fadrins però se fica de dins tant de associacions de veïns o també de caça o pesca Fer d’espectador no el consola li agrada figurar dins s’APA sempre va estar tot es temps que varen anar els seus dos fills a s’escola Homo de pitjada forta t’ajuda quan l’has menester quinze o setze anys conseller de Felanitx i també quatre anys es batlle de s’Horta A ell n’hi ha passades de grosses i una vos en vull contar de cap a tot voltros va sa glosa que li vaig dedicar quan es batlle Tauler va anar an es seu viatge de noces D’emoció se dispara es sortarrí en Rafel se pensarà tocar el cel quan es batlle en Biel per sa seva lluna de mel l’autoritzi agafar sa vara S’Horta li ha quedat petit ha estat regidor a la vila el seu cervell sempre cabila casat amb una pubilla i veig que si s’espavila el veurem prest a Madrid Me pens que no es necessari di que és un home pacífic aposta no vull ser crític ha estat un bon polític com també bon empresari

Ja podeu xerrar de bades dels llocs que ha ocupat mai el veuràs apurat està vist i comprovat a on el veus mes animat es fent bromes i collonades Quasi se va desmallar pareix que el veig encara son fets ho deia sa cara de tant que s’emocionà quan ens va insinuar s’atura que ha vist agafar s’empresa que va fundar els anys cinquanta son pare Com veis fa molt de temps que s’empresa es fundaria quan tot era pagesia i de turisme poc o gens es comentaris que sents que són ben prop de cinc cents que hi fan feina avui dia Supos que en Rafel Ferrer no so degué imaginar fins a on podia arribar encara he de recordar que per en el cine anar el jovent solia llogar el primer peugeot de lloguer considerat des més grans empresaris del segle passat ningú s’hagués imaginat sa pinya que han format per augmentar el seu llegat els seus fills els tres germans Voldria fer un record emperò no hi ha manera es cosa que me supera ja que no és just transport te basses a l’aeroport bar agencies benzinera Com a empresa exemplar molt de premis li han dat de sa gent que hi ha entrat son pocs els que o han deixat tot hom s’hi sol jubilar

Gent externa amics parents de fora i de sa contrada per s’empresa ha passada i aquesta temporada sa plantilla es de cinc cents Ara aquí jo vos pos un fet que ell sovint diu vaig néixer es caganiu però avui som es més gros Perquè no et poses retrangues amb sa butza que has posat es que siguis esburbat sabis sempre te ha admirat en lo molt emocionat que et veim parlar des forat que ses dones tenen adornat enmig de ses dues anques No m’importa anar al born avui per escoltar mítings ben d’hora els dematins en podem sentir els sortarrins de’n Rafel al bar des Forn No li van les coses senzilles ells és un tipo valent de números no estarà al corrent però es un personatge potent que es arribat a president dels transport de les quatre illes M’agrada estar en família si pot ser sopar dejorn emperò mira per on si te ofès compta en don que me pots dur a presili lo millor serà que m’enfili d’amagat d’alt d’un avió fer la bona a en Puigdemon i compartir amb ell l’exili el tinter se m’ha romput tinta per aquí i allà enterra i bo se pot aplegar emperò m’he d’alegrar no sabia com acabar sols me queda desitjar Rafel molts d’anys en salut Joan Grimalt

45

Pere Oliver i Domenge en el record Per Miquel Pons Durant la meva vida, en bona voluntat, m’he referit a parents i La placeta de la Canal amics que m’avançaren en el córrer en el cos de la vida. Un enfilall de gent estimada, a partir de l’esposa, els pares, d’una i altra banda, el germà, els padrins, els concos, tants d’amics que em deixaren hereu d’una vida multiplicada, joiosa en el tracte familiar que comparteix goig i dolor aliens.

Una llarga vida m’ha permès compartir, esser-hi a les verdes i a les madures. Com un film, en blanc i negre, em retornen els moments de ma vida, marcada per un tall de llorer a la banda d’una porta.

Les pluges han alegrat els ramells i les herbes, fidels companyones que no planyen l’esforç, amb una florida fora temps.

L’estrany, groc, tan generós en el mes de difunts, m’ha fet l’ofrena d’unes flors, així mateix compartida amb la diminuta plaga vegetal de les floratinoies dels ullastres.

Aquestes paraules em serveixen d’entrada per retornar a Felanitx, que repetint la dita del bisbe Manso em recorda que si no canvià el cor pel que fa a Felanitx, el cor no ha canviat. Si primer fou el Felanitx per la procedència de felanitxers a la meva s’Alqueria Blanca, com eren els picapedrers, el pare i fill del forn de calç, veïnat del molí de Can Balutxo, els de la cimentera a sa Costa des Pujol, dels Brunets, de la taverna de can Tià Fuster, on cada vespre del 36 resaven una part de rosari a la part alta de l’estatge, amb l’assistència de les primeres i fidels camises blaves.

Ja havia passat el risc del desembarcament del capità Bayo, a Portopetro o a Cala Figuera. Tot plegat pertany a una altra història més completa ja acollida a “Randa” de Montserrat, fa alguns anys. És difícil oblidar el temps passat. La història és i no 46

valen intencions.

I per què aquest preàmbul? No té altre sentit que fer memòria del temps d’ahir, recordat per una memòria, la meva, l’amor a la història, una de les meves debilitats, dels meus estudis i aficions, allunyat de tot intent de molestar el pròxim.

Si aquesta introducció es refereix al llogaret de la meva naixença, estimat, i sense rancors, la continuació no és altra cosa que tornar a Felanitx, població que vaig estimar molt, i estim, que m’acollí plenament a la nostra arribada, estada que no ha defallit amb l’absència motivada per un nou destí.

Un motiu recent ha fet que el passat 10 de maig tornés a la ciutat, per assistir a l’homenatge que Felanitx, i els amics, dediquen al senyor Pere Oliver i Domenge, quan es compleixen 50 anys de la seva defunció. L’homenatge a l’amic apotecari, és fer memòria d’un batle republicà: estudiant de farmàcia a Barcelona, apotecari a Felanitx, d’on serà batle, de l’amador de la nostra parla, amb els seus escrits a “La Nostra Terra” i altres publicacions, en català. La seva batlia finí amb la segona República.

El Sant Jaume de 1935, en plena migdiada, travessà la part de la Duana de Portocolom. Ocult per les ales d’un capell de palmes i els calçons arremangats fins damunt els genolls, caminava cap a la barca, alliberant-se d’una mort segura, com la d’altres companys en glòria siau.

La meva coneixença amb l’apotecari Pere Oliver, i dona Catalina Massutí, fou al convent dels Teatins, on tenien lloc els cursos Studia, amb les lliçons de teologia, història i altres matèries, amb un pare Antoni Oliver en plenitud de facultats. Don Pere havia tornat de l’exili, a Filipines, per finir el seu viure a Felanitx al carrer Major, on de tornada de l’Institut Laboral, el meu destí provisional, m’aturava i parlàvem de cultura, si dona Catalina ens deixava dialogar. Don Pere servava un amor per la llengua catalana-mallorquina.

En són una prova la satisfacció de la Festa del Llibre, a Felanitx, també la visita de dona Catalina a la nostra llar felanitxera, quan em premiaren als “Ciutat de Palma” 1964. Una raó ben clara fou la troballa dintre un llibre de lectura de don Pere d’un poemari original d’en Miquel Bauçà, en Meravell. El poeta lloat per Mercè Rodoreda i

amb la meva satisfacció personal d’haver estat del jurat que el premià a Can Marçal, de sa Font, el 1959.

Tornant al senyor Oliver i Domenge, a l’amic de veres, un dels bons amics de Felanitx, i no són pocs, no puc oblidar els seus darrers moments de vida. Crec que era un dissabte i teníem classe al Joan Estelrich (estació enològica) quan una alumna de Ca ses Llargues, Maria Antònia Gayà, em digué, de part de la família Oliver, que l’apotecari agonitzava. I no trigà en morir. Érem presents una religiosa de la Caritat, un servidor i familiars. La vetla durant la nit. De matinada els placers descarregaven les seves mercaderies al mercat, que un dia de Santa Margalida havia inaugurat el batle Oliver i Domenge. El diumenge fou el funeral a la parròquia, celebrat per Mn. Gabriel Rebassa. A la barrera del cementeri un ramell de flors i possiblement, no ho record, un drap tricolor, que foren retirats a l’arribada.

Eren l’obsequi procedent de Palma, d’antics polítics o descendents.

El present conjunt és un repàs a uns dies, per tractar-se de la mort d’un amic, un tornar 10 de maig, a la plaça de Pax, on un monòlit i paraules componien l’homenatge de Felanitx a un felanitxer, fidel al seu poble, a la seva llengua, a la seva cultura, i jo vull pensar que la presència copiosa de la gerreta brodada es pot entendre com l’homenatge d’un Felanitx cultural d’ahir a un felanitxer de sempre.

També a la Casa de Cultura, la mateixa tarda, familiars i amis ens recordaven la persona i l’obra de Pere Oliver i Domenge i els seus caires vitals.

A la memòria, un ramet de violetes i anemones. A ca nostra, la presència d’un llibre que perdura la nostra amistat: Pere Oliver i Domenge i l’esposa dona Catalina Massutí.

Cala Figuera, el Corpus, 3 de juny de 2018.

El 10 de maig fou inaugurat aquest monument dedicat a Pere Oliver a la plaça Pax del seu poble. Foto d’aquells moments amb alguns dels seus familiars.

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

tel. 971 643 740

47

Plana de caça i natura Per Antoni Barceló

Assemblea de l’Associació de Caçadors de Santanyí Finalitzada la temporada de caça, l’Associació de Caçadors de Santanyí va celebrar l’assemblea general amb més d’un centenar de socis. Posteriorment, va tenir lloc el sopar de germanor en el qual hi assistí el batle, Llorenç Galmés, la regidora Maria Pons i el regidor Salvador Ferrer. Durant l’acte es va lliurar una placa commemorativa a Miquel Contesti, jubilat enguany i qui ha desenvolupat durant anys el càrrec de regidor de medi ambient, en reconeixement a la seva implicació en la millora del medi rural, en la conservació ambiental i en la gestió cinegètica sostenible.

Sopar de germanor de la Societat de Caçadors de Santanyí.

Prova nacional de l’Asociación Pointers de Caza a Santanyí El passat diumenge dia 18 de febrer, l’APC (Asociación Pointers de Caza) va escollir el terme de Santanyí per fer la primera prova a nivell nacional. Aquesta iniciativa, autoritzada pel Servei de Caça del Consell de Mallorca, consistia en fer un recompte de cegues (Scolopax rusticola) i de perdius (Alectoris rufa), i es va desenvolupar dins el vedat que gestiona l’Associació de Caçadors de Santanyí. El canal Caza y Pesca de la plataforma Movistar + va enregistrar les imatges de l’activitat i en breu s’emetran per aquest canal temàtic.

La jornada va comptar amb participants de diferents comunitats autònomes i fou un gran èxit de participació i organització, atesa la gran tasca realitzada pel president Martí Losa i la junta directiva de la societat de caçadors de Santanyí, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

48

La primera prova nacional de l’Asociación Pointers de Caza es va dur a terme a Santanyí.

La Societat de Caçadors de Santanyí va aconseguir que la prova nacional de l’APC fos tot un èxit.

L’assemblea de Societats de Caçadors de Mallorca acorda reduir les quotes de captures de tórtera salvatge L’Assemblea de Societats de Caçadors de Mallorca es va reunir d’urgència el dissabte dia 9 de juny arran del pla d’acció per a la conservació de la tórtera salvatge (Streptopelia turtur), que es troba pendent d’aprovació per part de la Comissió Europea.

La reunió va ser presidida pel conseller de Desenvolupament Local, Joan Font, i comptà amb la presència del director insular de Cooperació Local i Caça, Joan Manera, que destacà “el gran abast del pla i el paper estratègic” de les entitats cinegètiques.

El pla proposa un reajust de les captures dins Europa, i mentre es calculen les quotes sostenibles, es preveu una moratòria internacional d’efectes globals a tota l’àrea de distribució de l’espècie.

En resposta a aquesta situació desfavorable per a l’espècie, i a l’espera de mesures, l’assemblea es posicionà de forma unànime en rebaixar les captures, de 4 a 3 tórteres per dia hàbil de caça. Aquesta minva, juntament amb la baixada de 6 a 4 aprovada l’any passat, suposa la reducció del 50% necessari per a garantir la sostenibilitat, i avançar-se a Europa per segon any consecutiu.

S’estima que les captures d’aquests ocells són insostenibles amb la capacitat reproductiva que té l’espècie actualment. Una capacitat que ha disminuït en els darrers 15 anys de forma associada a la pèrdua de qualitat de l’hàbitat a causa de la falta de menjar i d’aigua en l’estiu.

Entre les principals accions que afecten als caçadors i als pagesos es troben les millores ambientals associades a la caça que de forma rellevant proposa el pla (sembres amb llavors idònies per a la tórtera, aport d’aigua i de menjar...), però també reequilibrar la caça en dates i quota.

El Pla també inclou mesures i ajustaments a la PAC, als criteris de gestió de la Xarxa Natura 2000 i preveu convenis intercontinentals per eliminar la caça il·legal que es produeix fora d’Europa en moments com la cria i la migració.

Aquest assoliment per unanimitat s’haurà de dur al Consell de Caça, òrgan que s’haurà de convocar per modificar la resolució de vedes, si abans no arriben mesures per part de la Comunitat Europea i l’estat.

El col·lectiu de caça de Mallorca decidit a aplicar mesures en favor de la gestió sostenible de la tórtora salvatge.

Font: Servei de Caça del Consell de Mallorca i Última Hora 13 de juny de 2018 pàg. 37.

49

Esport calongí

Entrevista a Gabriel Zuzama Garcia jugador de rugbi Per Maties Adrover Fotografies Margalida Adrover En Gabriel va néixer dia 11 de gener de 2004.

Actualment medeix 169 centímetres i pesa 73 quilos.

Unes bones xifres per practicar rugbi.

Des de quan jugues a rugbi i per què triares aquest esport?

-Jugo al rugbi des dels 9 anys. Em vaig interessar per aquest esport perquè a la televisió feien un anunci de Cola Cao on sortia un nin que, seguint les passes del seu germà gran, va començar a jugar-hi. Explicava que s’ho passava molt bé jugant amb els seus amics, el companyerisme que hi ha tant amb el teu equip com amb el rival i el temps on després dels partits menjaven plegats amb els adversaris, comentant i rient del que havia passat al terreny de joc.

Quin és el teu equip i com ha anat la competició enguany?

-Jo som dels Dimonis RC de Manacor. Malauradament és un esport molt minoritari actualment i no tenim jugadors per competir com a Dimonis. A la lliga Sub14 només hi ha dos equips que tenguin suficients jugadors per fer un equip. La resta de clubs de les Illes ens hem d’ajuntar per fer un equip anomenat Babarians per poder jugar els triangulars als Rugby Days que es van fent als camps dels distints clubs. Amb aquest equip, del qual els Dimonis formam part, els resultats no son gens bons, ja que la falta de compenetració entre els jugadors és nota moltíssim. Per aquest motiu, des de fa uns mesos, també vaig a entrenar amb els “Llops” de Migjorn Rugby Club a Ses Salines i així al manco ja ens entenem millor amb més jugadors.

Quines son les teves principals virtuts jugant a rugbi?

- La constància suposo que és la principal, ja que és la que m’ha mantingut jugant tot i les dificultats que suposa no tenir equip. Pel meu físic som idoni per atacar rompent la defensa contrària, o bé defensar en front als rivals més “grossos”.

Els principals defectes?

- La falta de velocitat i de resistència que tenen alguns dels nostres rivals, el qual hem dificulta agafarlos quan se’ns escapen.

50

Ets un practicant de rugbi o a més t’agrada seguir la competició per la televisió dels 6 nacions?

- M’agrada més jugar que veure els partits. De vegades miro vídeos de jugades per aprendre de les jugades dels professionals. Fa poc ens va visitar Silvère Tian, fullback del US Oyonnax de la 2ª divisió francesa; és amic d’un dels nostres entrenadors i em fa il·lusió veure’l jugar, es veia molt preparat físicament.

Que te pareix tota la polèmica que ha en revoltat el pre-calssificatori per al mundial de la selecció espanyola, la qual finalment ha quedat exclosa?

-Es vergonyós veure imatges com les que hem pogut veure, sobretot en un esport que promou el respecte cap als companys, rivals i arbitres, humilitat i esportivitat.

Encara que l’arbitratge fos pèssim, els jugadors espanyols havien d’estar a l’altura i comportar-se seguint els valors del Rugbi. Si hagués estat així, haurien pogut jugar la repetició del partit que la Federació Internacional va decidir que es fes. Al final Espanya és va veure desqualificada per alineacions indegudes, per cobrir les baixes dels jugadors sancionats pel seu comportament.

Sabem que has anat amb la selecció Balear a una competició a València, explica-mos aquesta experiència.

-La selecció Balear Sub14 és una manera de començar a valorar el nostre joc amb els altres seleccionats i preparar la futura selecció Sub16, que és la que realment competeix a nivell nacional. Fa uns mesos, el seleccionador es va fixar amb l’esforç i les ganes que un company de

Dimonis i jo posàvem als partits, tot i que els resultats dels Babarians fossin desconcertants. Vàrem estar molt contents que ens convocassin i de poder demostrar què podíem aportar a un equip de nivell. Vàrem fer un parell d’entrenaments amb els altres convocats i finalment vàrem anar a València a jugar dos partits, un contra les Abelles (Campions de la lliga Valenciana) i l’altre contra El Salvador (Equip que pertany a un dels clubs finalistes de la Copa del Rey de Rugbi). Va ser una gran experiència tant a nivell de joc com per la convivència amb els companys d’equip. Vàrem guanyar els dos partits amb facilitat, que demostrà el nivell de joc que està agafant el rugbi a les Balears. Per acabar de rematar l’experiència, ens van convidar a anar a veure la final de la Copa del Rei de rugbi, que es jugava el mateix cap de setmana a l’estadi del Levante a València.

Quins son els teus objectius dins aquest esport?

- De cara a l’any que ve, ens encantaria tenir nins de la nostre edat que s’animassin a jugar. Els que ho proven, els sol agradar, però de vegades els prejudicis del que pareix un joc brut fan que, o ells mateixos o els pares, tenguin por a les lesions. Tots els esports tenen risc. Per a nosaltres tenir un equip complet per entrenar és la millor manera d’augmentar el nivell de joc, ja que els bons entrenadors ja els tenim. A nivell personal

www.viajesmijura.com

La seva agència de confiança a Cala d’Or. Servici personalitzat i grans ofertes amb la garantia del Grup Ava.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.61 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mijura@viajesmijura.com

m’agradaria seguir aprenent, per arribar el més lluny possible.

Quins valors t’aporta el rugbi a la teva vida diària?

El rugbi aporta disciplina, ensenya a treballar en equip, a ser respectuós i a ser humil a tots els que el practiquen. A mi, a més de mantenir-me en forma, m’ajuda a desconnectar; quan ets al camp només penses en aconseguir fer avançar la pilota cap a la línia d’assaig.

www.segurosroig.com

Posam a la seva disposició una àmplia gamma de solucions asseguradores i de inversió adaptades a totes les necessitats.

Avda. Benvinguts, 64 local B - 07660 Cala d’Or T:(+34) 971.64.80.59 - Fax: (+34) 971.64.34.21 mjr@agencia.axa-seguros.es

51

Esport calongí La selecció de les Illes Balears sub16 va arribar a les semifinals del IX campionat autonòmic diputat a Gandia. La calongina Natalia Martínez Julià formà part de la selecció Per Redacció. Foto Andreas Borge (futbolbalear) La portera calongina Natalia Julià Martínez, que enguany ha jugat a la lliga femenina autonómica amb el Son Sardina At del S.S., ha fomat part de l’expedició de la selecció de les Illes Balears que ha disputat la fase final del IX campionat autonòmic disputat a Gandia.

L’equip que entrena Mario Cabanes va perdre 1-0 contra la selecció catalana a les semifinals per un gol anotat per Viktoria Adrianova al minut 65.

Amb la selecció d’Illes Balears varen jugar: Ariadna Ginard, Marina Orozco, Laura Mir, Karla, Raquel Gurrionero, Paula Rojas, Catalina Serra, Natividad Cano, Lucía Puigcercos, Nicole Juan (Sofia Rojas min.72), Paula Sintes i Fatima E. Traversaro.

Per arribar a la fase final abans varen jugar dues fases.

A la primera, Illes Balears va guanyar a Castella La Mancha per 0-2 gols de Lucia Puigcercos (minut 53) i de Sonia Torres (minut 62). En aquest partit varen jugar per Illes Balears: Ariadna Ginard, Marina Orozco, Raquel Gurrionero, Paula Rojas, Sonia Torres (Laura Mir min.71), Cati Serra, Natividad Cano, Alba Fresneda (Paula Neiro min.62), Nicole Juan (Marta Carbonell min.77), Paula Sintes i Karla Bermejo (Lucia Puigcercos min.41).

Enhorabona a la calongina, de 9 anys, Maria del Mar Roig de Cas Sabater i a la seva parella, Eren Tunay. Que han quedat tercers al campeonat d’Espanya en la modalitat de balls Llatins. Que s’ha celebrat a Orense el 23 i 24 de juny. Previament ja havien quedat campeons de Balears del seu grup. Els seus mestres son Adrian Olmo y Yana Olina del Club de Ball Esportiu de Felanitx.

52

Illes Balears també va guanyar a Múrcia 1-0 gràcies al gol marcat per Lucia Puigcercos (min.2) Per Illes Balears varen jugar: Ariadna Ginard, Marina Orozco, Raquel Gurrionero, Paula Rojas, Paula Neiro (Marta Carbonell min.71), Sonia Torres (Laura Mir min.79), Catalina Serra, Natividad Cano, Lucia Puigcercos (Karla Bermejo min.60), Alba Fresneda (Nicole Juan min.50) i Paula Sintes.

A la segona fase disputada a Alcúdia, Illes Balears va guanyar 1-0 a Extremadura gràcies a un gol de Sonia Torres (min.15). Per Illes Balears jugaren: Ariadna, Marina, Raquel, Paula Rojas, Sonia (Laura Mir min.78), Catalina, Natividad, Lucía (Karla min.73), Ariadna, Nicole (Alba Fresneda min.67), Paula Sintes y Fátima (Paula Neiro min.73). I, finalment, Illes Balears va empatar 1-1 contra Galícia. Primer va marcar per la selecció gallega Nuria Torres, de penalti (min. 68) i va empatar Karla (min. 73). Per Illes Balears jugaren: Ariadna, Marina (Karla, min. 70), Raquel, Paula Rojas, Sonia (Marta, min. 74), Catalina, Nati, Lucía (Paula Neiro, min. 86), Alba (Nicole, min. 54), Paula Sintes, Fátima.

El calongí Sebastià Miquel Matas Adrover i la seva parella de ball Ana Castro Henares es varen proclamar dia 3 de juny al pavelló de Llucmajor campions autonòmics de ball llati, seguits de la parella formada per n'Alejandro Quintín Gómez Ucrainet i na Maria Abellán Payo, les dues parelles del CBE Felanitx.

En Jaume Munar ha explotat

El BC Santanyí senior femení després d'aconseguir el campionat de Mallorca guanyant 67-49 al BC Consell ha assolit l'ascens a primera autonòmica.

Campionats d'Espanya infaltil de Kick Boxing.

Els components de l'AGELAI GYM que formen part de la selecció de les Illes Balears varen venir ben carregats de medalles: Erica Barros i Carlos Maya: Or Analía Domínguez, Mayra Romero, Antoni Orzaez: Plata.

Alba Fernández, Oussama Bachiri i Jonathan Jiménez: Bronze

Per Pau Ferragut Amb aquesta expressió va definirme Àlex Corretja la dinàmica positiva de Jaume Munar durant una entrevista que vaig poder fer-li durant la disputa del Mallorca Open fa unes setmanes.

El tennista de Santanyí ha estat capaç d’escalar gairebé més d’un centenar posicions al rànquing d’ençà del mes d’abril trencant, a més, la barrera del Top100 de l’ATP. Una fita només a l’abast, fins ara, d’altres tres jugadors mallorquins com Alberto Tous, Carlos Moyà i Rafel Nadal.

Toni Nadal, director de la Rafa Nadal Academy, ha manifestat també en més d’una ocasió l’ambició i competitivitat que té Munar sobre la pista. Precisament també el número u del món destaca tot el treball de l’equip del santanyiner. Començant pels seus entrenadors Tomeu Salvà i Pedro Clar així com també de l’agent Joan Suasi i l’entorn familiar del tennista. Fou Salvà qui va ressaltar el fet que la tornada del jugador de 21 anys a l’illa ha estat fonamental per a aportar-li proximitat amb casa seva a més de tot el treball que duen a terme a l’acadèmia de Manacor.

Durant la disputa de Roland Garros, on va ser capaç de superar la fase prèvia i arribar a enfrontar-se a Novak Djokovic després d’una brillant remuntada contra David Ferrer, Munar va tenir sempre un discurs molt madur i ponderat. Destacant el marge de millora que encara té per damunt de l’èxit que està assolint al llarg d’aquesta temporada. Un altre pilar prou important per ell és el fet d’haver pogut retrobar-se amb Salvà amb qui ja va coincidir a l’Escola Balear de l’Esport abans de fer el salt a Barcelona integrant-se al CAR de Sant Cugat.

Els dos Challenger conquerits a Prostejov (República Txeca) i Caltanissetta (Itàlia) han demostrat la capacitat de Munar de patir, remuntar i demostrar que pot tenir continuïtat.

Precisament aquest factor, el de la regularitat, és el que Salvà reclamant que li faltava al seu jugador abans d’aquest curs.

Carlos Moyà, entrenador de Rafel Nadal i membre també de l’staff d’entrenadors de l’acadèmia, ha seguit ben de prop les evolucions del santanyiner. L’ex número u del món destaca que veu un jugador amb un patró més agressiu que abans i amb millores notables amb el servei. No obstant això, el campió de Roland Garros el 1998 insisteix en la consigna que el marge de millora és gros.

Durant la disputa del Mallorca Open, torneig de la WTA disputat a Santa Ponça, Munar pogué dur a terme tres sessions preparatòries damunt herba amb Rafel Nadal. Allà poguérem comprovar tots com el jove mallorquí és un més entre gegants del tennis com el propi manacorí, Moyà i Salvà entrant en les clàssiques disputes competitives i bromes durant els exercicis i el treball d’entrenament. Tothom coincideix en que es veu a un jugador intel·ligent que s’està obrint pas amb unes eines i un entorn immillorable. Precisament vaig poder demanarli a Munar si no s’havia sentit nerviós enfrontant-se a tot un Djokovic davant milers de persones a Roland Garros. La seva resposta va anar dirigida en la gran ajuda i tranquil·litat que li aporta conviure dia a dia amb tennistes del nivell del campió de 17 Grand Slam per a afrontar sense vertigen situacions competitives a grans escenaris.

53

Futbol

CE Alqueria

Per Jaume Rigo

L’Alqueria va concloure la lliga de II Regional el diumenge 3 de juny a sa Teulera contra el San Cayetano, equip al qual va golejar per 5-2.

Una errada en defensa va propiciar que els visitants s’avançassin als dos

Regularitat 2017-18 II Regional

Per primera vegada l’Assemblea de Socis es celebrava en el propi camp de sa Teulera, abans del sopar de final de temporada.

JUGADOR MINUTS PARTITS Toni Vidal Cladera…....... 2853 32 Joan Rigo Lladó………… 2697 33 Joan Toni López ……….. 2540 30 Melcior Vadell …………. 2539 35 Miquel Sastre ………....... 2430 28 Adrià Urbina Cava……... 2294 28 Julià Mesquida………….. 2112 29 Iván Moreno Prieto…….. 2062 31 Juan Fco. Salguero ............ 1821 27 Maties Portell……………1815 24 José Sánchez Pec……...... 1520 20 Tomeu Rosselló……….... 1412 34 Baltasar Rigo…………… 1407 18 Ismael Díaz Cruz……….. 1405 21 Julián Alexis Greco……... 1346 15 Sebastià Monserrat…...… 1215 14 Jaume Rosselló………..... 1117 19 Toni Hernández ……....… 830 13 M.Ángel Moreno……....... 824 13 J.Antº Carbonell Kako ..... 660 11 Édison Castro………….… 605 11 Adrià Pineda……….…… 556 8 Francesc Reynés………….364 18 Federico D.Alcántara…… 269 3 Miquel Rigo Lladó……… 259 8 José Hinarejos…….......… 255 4 Ramón Hinarejos….......… 90 1 Carlos Cava………….....… 70 2 Cristian Rojas………….… 30 2 Rafael Moreno……....…… 15 1 54

minuts de joc, però ràpidament els jugadors de Miquel Barceló es refeien: primer Salguero empatava amb un gol de vaselina que li permetia ser el pitxitxi de l’equip; després Xesc Reynés anotava el seu primer gol de verd-i-blanc el dia del seu comiat; i més tard Urbina marcava un golàs des de fora de l’àrea. Just abans del descans, els visitants reduïen distàncies. En el segon temps, a part del gol que tant havia cercat i tant havia merescut Tomeu Rosselló i del 5-2 definitiu en pròpia meta d’un defensor visitant, els autèntics protagonistes foren els quatre jugadors que abandonen l’Alqueria i el futbol. Tots ells foren susbstituïts i, així com abandonaven el terreny de joc, pogueren rebre del públic una emotiva ovació en forma d’homenatge per aquest ordre: Miquel Àngel Moreno, Francesc Reynés, Maties Portell i Miquel Rigo Lladó.

En els partits del mes de maig, l’Alqueria es desplaçava a Santa Margalida després de perdre a casa contra el líder Porreres. El Margaritense Atl. fou més efectiu i anotava els dos gols a la segona part contra un equip amb poques opcions davant porta (2-0). Una setmana més tard el cuer At.

Golejadors 2017-18 II Regional

JUGADOR Gols 1. Juan Francisco Salguer.o....... 12 2. Toni Vidal Cladera................. 11 3. Sebastià Monserrat...................6 4. Miquel Sastre.............................5 5. Tomeu Rosselló........................ 5 6. Baltasar Rigo..............................4 7. Julián Alexis Greco.................. 3 8. Julià Mesquida.......................... 3 9. Joan Rigo Lladó....................... 3 10. Sion Vadell...............................3 11.Adrià Urbina............................ 3 12.Ismael Díaz...............................2 13.Joan Toni López...................... 1 14.Édison Castro.......................... 1 15.Iván Moreno..............................1 16.Francesc Reynés........................1 Pròpia meta (altres equips)..........1 Total gols............................65

El sopar de final de temporada va tenir lloc dia 9 de juny.

Marratxí queia golejat per 5-1 a sa Teulera, un partit ja resolt abans del descans gràcies als gols de Toni Vidal, Baltasar i Salguero en dues ocasions. El porter Sion Vadell va aprofitar els minuts que li donaren com a jugador de camp per anotar el darrer gol dels locals i el seu tercer particular al llarg de la temporada.

El darrer partit de visitant, dia 26 de maig a Santanyí contra el Futbol Base, es posava molt de cara pels verd-i-blancs, ja que en el primer minut Salguero aprofitava la treta d’un córner per marcar el 0-1. Els locals, necessitats de punts, cercaven l’empat amb més ganes que encert i, degut a una expulsió, jugaren més de vint minuts amb un home menys. Amb superioritat numèrica, l’Alqueria no va sebre sentenciar, principalment amb una gran ocasió de Baltasar Rigo just abans de l’empat definitiu a tres minuts del final fruit d’una indecisió defensiva (1-1).

Els curiablanquers finalitzaren la lliga 2017-18 a la setena posició de II Regional, amb 62 punts (35 a la 1ª volta i 27 a la 2ª, 38 aconseguits a s’Alqueria i 24 a fora camp), 19 partits guanyats, 5 empatats i 14 perduts, posant fi a una dinàmica perdedora (més partits perduts que guanyats) que havia durat sis temporades seguides. Es varen marcar 65 gols (31 a la 1ª volta i 34 a la 2ª, 36 a sa Teulera i 29 a fora) i se n’encaixaren 57 (22 a la 1ª

volta i 35 a la 2ª; 22 jugant de local i 35 de visitant). Com a visitant, s’aconseguiren set victòries, en els camps de l’Algaida, Montuïri, Calvià, Constància B, Pilares la Soledat, Atl. Marratxí i Escolar.

El jugador campaner Toni Vidal Cladera fou el que més minuts va disputar durant la temporada i el porter Melcior Vadell va ser el que va intervenir a més partits, mentre que el davanter Juan Francisco Salguero va ésser per tercer any consecutiu el màxim golejador, amb 12 gols marcats.

El dissabte 9 de juny va tenir lloc en el camp de sa Teulera el tradicional sopar de final de temporada, que va reunir a unes 130 persones vinculades al club verd-i-blanc.

Just després dels sopar es va posar a ploure i s’hagueren de retirar ràpidament els aparells de música preparats per l’ocasió. En pocs minuts calmaren la pluja i els nirvis i començaren els parlaments: en primer lloc el president va anar cridant i obsequiant a jugadors, a l’entrenador i als directius, amb menció i record

especial pels quatre jugadors que deixen l’Alqueria i el futbol. Va tancar el torn d’intervencions la regidora Maria Pons en representació de la batlia de Santanyí. Una vegada acabat el llarg sorteig de la rifa, la festa va continuar fins a altes hores de la matinada amb el concert a càrrec de Rebel Crows, grup que per previsió va actuar a les dependències cobertes del bar i dels DJ Kaaubos contractats per l’ocasió.

ASSEMBLEA DE SOCIS L’Assemblea anual de Socis es celebrava al camp de sa Teulera el dissabte 9 de juny, just abans del sopar de final de temporada, i va congregar 25 socis per repassar els diferents punts de l’ordre del dia, referents a la temporada anterior i també a la propera lliga 2018-19, per la qual es va aprovar un pressupost de 24.000 €. A l’apartat de precs i preguntes els socis s’interessaren per la plantilla i entrenador de la propera temporada (continuarà el mateix entrenador: Miquel Barceló Alou) i altres aspectes relacionats amb el club.

55

Futbol

Jugadors de l’Alqueria...

Maties, M.A.Moreno, Xesc i Miquel Rigo es retiren Per Jaume Rigo El darrer partit de lliga de l’Alqueria de II Regional, disputat a sa Teulera contra el San Cayetano dia 3 de juny, va sevir també d’homenatge a quatre jugadors que a la darrera dècada, la majoria d’ells en diverses etapes, han defensat els colors verd-i-blancs de l’Alqueria. Cap d’ells –exceptuant Maties Portell en el número 127 de Dies i Coses, novembre-desembre 2008-, havia estat protagonista d’aquesta secció. Per aquest motiu, i en reconeixement a la seva aportació al club que com ells han fet els quasi 400 jugadors al llarg dels 42 anys de vida de l’entitat, farem un poc de memòria de la seva trajectòria:

Maties Portell Rigo

Nascut a Campos (22-04-1983), des dels tres anys resideix a ses Salines, on va jugar a categories aleví, infantil i juvenil. De cadet va jugar amb el Colònia. Entre els anys 2002 i 2007 va jugar a 1ª i 2ª Regional amb el ses Salines, club on va viure una segona etapa entre 2009 i 2013, a 3ª, 2ª i 1ª Regional.

TRAJECTÒRIA CE ALQUERIA Temporada Partits Gols 2007-08 (1ª Reg.) 33 1 2008-09 (1ª Reg.) 29 2 2017-18 (2ª Reg.) 24 Totals................... 86 3

56

Francesc Reynés Pujadas

Nascut a s’Arenal (28-12-1985); el seu pare natural de Mancor de la Vall i la mare d’Inca. Resideix des de 2014 en el Carreró Llarg, entre cas Concos i Felanitx. L’únic club que va defensar abans de fitxar amb l’Alqueria fou l’Olímpic de Felanitx, a la categoria de 3ª Regional la lliga 2014-15.

TRAJECTÒRIA CE ALQUERIA – 2ª REGIONAL: Temporada Partits Gols 2015-16 13 2016-17 20 2017-18 18 1 Totals..................51 1

Miquel Rigo, Miquel Àngel Moreno, Maties Portell i Francesc Reynés, el dia del seu comiat (03-06-2018),

Miquel Rigo Lladó Nascut a s’Alqueria Blanca (1808-1991). A la posició de porter va passar per totes les categories base del Santanyí, des de prebenjamí fins a juvenil. Els dos darrers anys de juvenils jugà amb l’Espanya de Llucmajor a Lliga Nacional. En diverses etapes va jugar a 3ª Divisió amb el Santanyí entre 2010 i 2013, i amb el s’Horta de Preferent entre 2013 i 2015.

TRAJECTÒRIA CE ALQUERIA Temporada Partits 2011-12 (1ª Reg.) 16 2014-15 (2ª Reg.) 11 2015-16 (2ª Reg.) 3 2017-18 (2ª Reg.) 8 Total....................... 38

Miguel Ángel Moreno Prieto Natural de Montoro, província de Cordoba (08-06-1986), als dos anys vengué per residir a Felanitx.

No havia jugat mai federat fins que va jugar amb els cadets del s’Horta, club amb qui va participar dos anys de juvenil. Després d’uns anys inactiu, va formar part a la lliga 2008-09 de l’equip d’empreses de la Colònia de Sant Jordi i l’any següent fitxava amb l’Alqueria de 1ª Regional. Després va jugar un any a Cala d’Or a 3ª Regional i a la mateixa categoria una temporada a Cas Concos, primer equip on va jugar de porter, per passar l’any següent amb l’equip d’empreses de Felanitx, ciutat on va defensar entre 2013 i 2017 la porteria de l’Olímpic a 3ª Regional.

En el desembre de 2017 tornava jugar un partit amb l’Alqueria, aquesta vegada com a porter.

TRAJECTÒRIA CE ALQUERIA Temporada Partits 2009-10(1ª Reg.) 20 2017-18 (2ª Reg.) 13 Total......................... 33

Piragüisme

Toni Jaume Vallbona, campió de la copa d’Espanya

El curiablanquer de 15 anys Toni Jaume Vallbona, del Reial Club Nàutic de Portopetro, es proclamava el passat 19 de maig campió de la Copa d’Espanya de cadets, modalitat K11000 metres a Verducido, Toni Jaume celebra el títol aconseguit a aigües gallegues província de Pontevedra. Dels nou palistes classificats, cinc foren de les Illes Balears: tercer Àlex Graneri (RCN Palma) i quart Hugo Prendes (CN Sant Antoni).

També participaren a la final Bruno Garcia (CN Sant Antoni) i Albert Badia (RCN Palma).

57

Futbol Balear (lliga 2017-18)

El Felanitx va fer història Per Jaume Rigo Fotos: Futbol Balear, J.Rigo, Rafa Garrones

L’equip del Felanitx aconseguia aquesta temporada per primera vegada en la seva història classificar-se per les eliminatòries d’ascens a II Divisió B, gràcies a la quarta plaça obtinguda a la categoria de III Divisió, la seva millor classificació (abans era la setena, 198889) des que el club es tornà refundar per competir ininterrompudament des de la lliga 1975-76. Sí que és vera que a la primera època quan el Felanitx va competir a III Divisió 9 temporades seguides entre 1955 i 1963, va quedar tercer classificat a la lliga 1956-57 per darrera Mallorca i Atl.Balears.

A part de la III Divisió, analitzarem com feim cada any les altres categories del futbol regional amb menció especial als equips de la nostra comarca.

III Divisió: La UD Ibiza-Eivissa va quedar a les portes de l’ascens L’equip del Mallorca B es proclamava campió del grup balear de III Divisió per novena vegada i repetint el títol de dos anys enrere. A l’eliminatòria d’ascens, els mallorquinistes caigueren a terres càntabres contra la Gimnàstica de Torrelavega per 4-1, una golejada massa

El Felanitx dirigit per Jaume Mut va fer una temporada històrica.

La UD Ibiza-Eivissa no va poder pujar per culpa dels penals.

grossa que no pogueren superar a la tornada (2-2). A la següent oportunitat eren derrotats per la mínima a Sanlúcar de Barrameda; en el partit de tornada l’Atl. Sanluqueño marcava un gol a la pròrroga i tot i que va perdre 2-1 deixava eliminat al Mallorca B. El Poblense tenia la possibilitat de tornar ser campió de III Divisió 36 anys després, però va perdre a Son Bibiloni en el darrer partit de lliga i quedà subcampió. En el primer partit del play-off jugat a l’estadi Helmántico de Salamanca (2-2), un penal injust amb expulsió del porter blaugrana fou clau pel desenllaç de l’eliminatòria.

A sa Pobla els locals desaprofitaren un avantatge de 2-0 per rebre tres gols del Salmantino en els darrers minuts i acabar eliminats (2-3).

La UD Ibiza-Eivissa presidida per Amadeo Salvo era capaç de guanyar els dos partits de la primera eliminatòria a l’Algeciras i de desfer-se del Getafe B a la segona eliminatòria (0-0 a can Misses i 0-1 a Madrid).

A l’eliminatòria decisiva contra l’Atl.Levante, un altre filial, l’equip de Rufete, en el primer partit jugat a casa, marcava l’únic gol en el temps afegit. A la tornada, a les instal·lacions de Bunyol, els pitiüsos encaixaren un gol, forçaren la pròrroga, erraren els dos darrers llançaments a la tanda de penals i no pogueren ascendir.

El Felanitx de Jaume Mut rebia el Ceuta el dissabte 19 de maig. Amb més de 1000 aficionats, es Torrentó presentava una entrada històrica. Un gol a la primera

Equip del Poblense, subcampió de III Divisió, eliminat pel Salmantino.

Equip del Santanyí que va salvar la III Divisió.

58

Des de 1989 l’històric Murense no militava a III Divisió.

El Campos va estar a punt de perdre la categoria.

part dels visitants de jugada estratègica posava les coses difícils pel partit de tornada. A terres africanes, els felanitxers queien 2-0 a l’Alfonso Morube i patien una odissea en el viatge de tornada que va durar uns quants dies.

Deguts als descensos dels dos equips pitiüsos de IIB, Penya Santa Eulària i Formentera, el Santanyí , quart classificat per la cua de III Divisió necessitava que dos equips del grup balear de III Divisió lograssin l’ascens per eludir el descens a Preferent. Això finalment no fou necessari ja que la FFIB determinava l’ampliació de la categoria de III Divisió a 22 equips per la lliga 2018-19.

En conseqüència, l’equip dirigit per Joan Mas i Damià Barceló, que en el tram final de lliga millorava en joc i resultats, salvava una categoria que perden Collerense –després de 9 anys seguits a III-, Serverense i Petra – havien pujat tots dos l’any passat-.

I Preferent: el Murense torna a III Divisió.

A part del títol de lliga aconseguit pel Sóller, que li permetia aconseguir l’ascens directe després de jugar dos anys a Preferent, la notícia més destacable d’aquesta categoria és la del retorn a III Divisió, 29 anys després, d’un equip històric: el Murense, equip que jugà deu temporades seguides a la màxima categoria balear entre 1980 i 1989, que va descendir fins a II Regional i que ara duia deu temporades seguides a Preferent. Els de

Muro, subcampions de lliga, eliminaven primer al Rotlet Molinar. A l’eliminatòria decisiva, no hi havia gols en el municipal de Muro, mentre que a terres menorquines, més de dos-cents aficionats murers celebraren a Bintaufa l’històric ascens, aconseguit a la pròrroga contra l’Spòrting de Maó (1-1).

L’altre equip que puja és el CD Ibiza-Islas Pitiusas, que després de superar el Port de Sóller –equip que mai havia jugat una lligueta d’ascens-, es va desfer de l’Andratx a l’eliminatòria decisiva jugada a can Misses. Els 90 minuts havien acabat amb el mateix resultat de sa Plana d’Andratx (2-2). No hi hagué gols a la pròrroga i no es llançaren penals segons la norma que permet guanyar al millor classificat de la lliga regular (menorquins i eivissencs tenen avantatge ja que sempre han quedat primers).

El Campos, després d’una molt fluixa temporada, quedava quart per la cua i va poder evitar el descens degut a que la III Divisió de la propera lliga tendrà més equips. Baixen de categoria Independiente, Llosetense B i el Cardassar de Sant Llorenç, equip que duia 14 anys seguits a Preferent i que torna a I Regional 36 anys després.

1ª Regional: el s’Horta es va salvar a la darrera jornada.

Cala Millor i Son Sardina es jugaven el campionat

Després d’un breu pas per Preferent el Sóller torna a III Divisió

El Son Sardina torna a Preferent 29 anys després.

59

El Futbol Base Santanyí va acabar en posicions de descens.

a la darrera jornada en el nucli turístic. L’empat sense gols afavoria als de Ciutat que retornaven a Preferent 29 anys més tard. El Cala Millor, com a subcampió, hagué d’esperar una setmana l’ascens del Murense per poderho celebrar.

El s’Horta necessitava una victòria a la darrera jornada per salvar la categoria; el triomf per 3-2 contra el Pla de na Tesa li permet quedar un any més a I Regional.

L’Olímpic de Felanitx va dur una trajectòria descendent i va passar d’estar disputant les primeres places a la primera volta a la lluita per evitar el descens en els darrers partits, deixant només quatre equips per darrera a la classificació, un punt per baix del s’Horta. Perden la categoria Establiments, Binissalem B i Valldemossa Atl. II Regional: el Porreres, brillant campió.

Després d’una magnífica temporada, la UE Porreres es proclamava campió i pujava a I Regional, una categoria on no jugava des de l’any 1999. Des que el porrerencs descendiren l’any 1985 de III Divisió, any que deixaren de competir, han abandonat la competició en quatre etapes diferents sense lograr cap estable continuïtat.

L’Algaida, segon classificat, també recupera la I Regional després d’un breu pas de tres anys a II Regional.

L’equip de l’Alqueria va tenir opcions de quedar entre els primers fins a finals de març. Una sèrie de mals resultats, principalment a fora camp, deixaren als verdi-blancs a una molt meritòria setena posició final, la millor dels darrers set anys.

El Futbol Base Santanyí va encadenar nou jornades

seguides sense guanyar en el darrer tram de competició que el portaren fins a l’antepenúltima posició final que condueix a la III Regional. Només la possible retirada de qualque equip podria salvar als santanyiners del descens. També baixen San Cayetano i Atl. Marratxí.

III Regional: Son Ximelis i Palmanyola, campions de grup.

En el grup A, el Son Ximelis acabava campió destacat sense perdre cap partit, mentre que el Cas Concos del Felanitx, després d’una decepcionant temporada, finalitzava penúltim.

En el grup B, el Cala d’Or va completar un campanya molt regular i finalitzava a la setena posició, just enmig de la taula classificatòria, igual que l’any passat. El Palmayola, campió d’aquest grup, va perdre l’eliminatòria de campions contra el Son Ximelis, campió del grup A. De totes maneres, tots dos equips s’asseguraren l’ascens a II Regional.

Els equips que han quedat a les portes de l’ascens esperen la seva oportunitat.

Com sol passar cada temporada per aquestes dates, els equips que han quedat a les portes de l’ascens, principalment de I Regional cap a baix, solen estar pendents de possibles retirades i aprofitar-les per donar el bot a la categoria superior. És el cas del Son Oliva, tercer classificat de I Regional; i el Santa Mònica i el Vilafranca, tercer i quart classificats de II Regional.

Equips ben classificats de III Regional, com Can Picafort, Poblense B, Collerense B, i inclús Spòrting Valldemossa i Esporles B, poden tenir les seves opcions si hi ha retirades d’equips.

Equip de l’Alqueria, setè classificat a II Regional.

El Cala d’Or va fer una regular temporada a III Regional.

L’Olímpic de Felanitx va salvar la categoria de I Regional.

60

Atletisme (XI Cursa Popular Festes de Sant Joan)

Guillem Duran, brillant vencedor a Portopetro

Per Jaume Rigo Organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de Santanyí i l’Associació de Veïnats i Amics de Portopetro es va disputar la XI Cursa Popular Festes de Sant Joan de Portopetro amb la participació de 156 atletes.

A les deu del matí del diumenge 17 de juny s’iniciava la cursa pels menors i quinze minuts més tard la cursa estel·lar amb un recorregut idèntic al dels dos darrers Emilio Ramirez (1r local, dorsal 162), Alejandro Álvarez (3r), Guillem Duran (1r) i Pedro Olmo (2n) completaren el pòdium absolut de Portopetro.

Tomeu Nicolau, Sebastià Rotger i Pau Mas, el pòdium de veterans M50.

anys: un circuït de 7.300 metres amb sortida i arribada vora el club nàutic de Portopetro.

Des del primer moment ja es va veure la superioritat de l’atleta Guillem Duran, qui es presentava en solitari i molt destacat a la meta, amb un temps de 24’30”, precedint a Pedro Olmo (25’23), Alejandro Álvarez (25’32”), Lluís Caldentey (26’25”) i Jordi Palou (26’43”).

Els tres primers veterans M40, sisè, vuitè i novè absoluts foren David Riera (27’21”), Juan Alfonso Mayol (27’31”) i Felipe Salguero (27’34”).

Pòdium femení M40: Fina Hisado, Marga Fullana i Xisca Barceló (dorsal 87). Darrera elles Miquel Rigo Cabot, president de l’Associació de Veïnats i la batlessa de Portopetro, Joana Adrover.

En categoria Veterà B (de 50 a 59 anys) s’imposava Tomeu Nicolau (27’43”) qui precedia al curiablanquer Sebastià Rotger (27’49”) i a Pau Mas (28’28”), tres atletes nascuts el 1968. A Veterans C (de 60 a 69 anys), el triomf era per Monserrat Galmés (31’10”), mentre que a la categoria de Veterans D (majors de 70 anys) resultà vencedor l’atleta del Fidípides José Vicente Cepeda Sandoval amb un temps de 38’03”. El millor atleta sub-20 fou el porerrenc Guillem Ginard, setè absolut (27’22”).

Beatriz Antolín va ésser la guanyadora femenina, amb un registre de 28’27”, superant a la llorencina Margalida Fullana (29’26”).

Sebastià Rotger guanyà la seva categoria del Camí de Cavalls L’atleta de s’Alqueria Sebastià Rotger Xina va confirmar el passat mes de maig el seu gran nivell per competir a les més llargues i exigents curses que es disputen a les nostres illes.

Prova d’aixó és que es va classificar com a novè atleta absolut i primer de la seva categoria (M50) d’atletes de més de 50 anys a la VII Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls, disputada a l’illa de Menorca el passat 18 de maig. Pere Lluís Garau fou el guanyador absolut amb un temps de 19h 21’21”, seguit d’Antoine Guillon amb 19n21’22” i de Gerard Morales amb 19h32’01”. L’atleta de s’Alqueria invertia 23h42’06” per cobrir els 185 quilòmetres de la prova reina, que partia de Ciutadella i donava la volta completa a l’illa menorquina.

61

Na Mariona Caldentey, després de passar mitja temporada lesionada, va viure l’extasi marcant el gol de la victòria al 120’ Per Maties Adrover Fotos Margalida Adrover i facebook Mariona Hem aprofitat les merescudes vacances que ha tingut Mariona Caldentey a Portocolom per parlar d’una temporada entremesclada amb la foscor d’una greu lesió i un final triomfant marcant al darrer alé el gol de la victòria a la Copa contra l’etern rival i pocs dies després classificar-se pel mundial absolut de França 2019.

La temporada havia començat bé,fins que de cop i volta te lesiones pocs dies abans de jugar la selecció a Palma -La temporada estava sent bona, tenia minuts, tenia confiança i les coses sortien bé, fins que a l’octubre al partit de Champions me vaig lesionar i va ser un moment bastant crític. Tenia moltes ganes de venir amb la selecció a Palma, faltava menys d’una setmana per concentrar-nos, estava convocada i la veritat és que va ser difícil acceptar-ho.

Al principi, vaig parlar amb el teu pare i estàveu pendents de noves proves, no sé si vos aferraveu a un petit fil d’esperança que no hi era.

-Quan me vaig fer mal en el partit me varen pegar un cop a la tíbia i va ser quan el genoll se me’n va anar, i a jo el que me feia mal era el cop a la tíbia i no m’havia adonat que m’havia fet mal al genoll fins que me va passar el mal del cop i vaig dir: “Hi ha alguna cosa que me falla al genoll”. El metge, després del partit, me va dir: “Té pinta que t’hauràs d’aturar una o dues setmanetes i oblidar-te de la selecció”. I jo pensava: “M’atur quatre o cinc dies i veurem si puc arribar a la selecció”, i a les darreres que tingués una lesió tan greu que m’apartàs quatre mesos, circumstancia que se va confirmar l’endemà amb la ressonància, i no va quedar més que acceptar-ho. És més feina psicològica o esforç físic aconseguir una recuperació completa?

-Jo crec que és un poc de tot, però la part mental és el més important, perquè al final el tema físic amb tots els recursos que tenim al Barça està més que cobert amb els recuperadors i fisios. Jo crec que és més tema mental d’acceptar el que passa i enfocar-ho d’una manera positiva, perquè no en queda d’altra.

Com va ser el primer partit després de la lesió?

-Vaig entrar al partit contra el Madrid C.F. quan empatàvem 1-1 i faltava mitja hora. Sent el primer partit i que me donin mitja hora anant empatats demostrava que en Fran, l’entrenador, confiava amb jo, i això me va 62

donar moral; vaig tenir sort, vaig fer un bon partit.

Què tal l’experiència a Champions?

-La Champions és el més especial. Al final poder competir a nivell europeu amb molt de públic al mini estadi ens fa molta ilusió.

Amb algun gol?

-Enguany a Champions he fet tres gols. El primer va ser a la primera eliminatòria fora de casa contra el Avaldsnes IL jugant els darrers vint minuts. A la segona eliminatòria contra el Gintra vaig marcar dos gols, un de corner i un de falta també al seu camp.

Com vares viure l’eliminatòria contra l’Olympique Lyonnais?

-L’anada la vaig veure a casa perquè no tenia l’alta mèdica i estic orgullosa del paper que va fer l’equip davant el millor equip d’Europa, i ho demostren any rera any. Sent realistes, sabíem que les nostres opcions eren baixes i varem tornar a casa amb opcions, que era el que volíem. Al mini estadi hi vaig entrar en convocatòria i ja se veu diferent. Varen tornar a fer un partit molt seriós amb poques ocasions. Quan vaig sortir a jugar, tornar a Champions (només havia jugat uns minuts a Madrid), tornar al mini encara va ser un poc més especial.

A la lliga vareu tenir opcions fins a la darrera jornada, què va passar?

-Enguany varem fallar a bastants de partits: Tenerife, Huelva, un parell de vegades a casa... i al final te passa factura quan tens un rival que fa una bona temporada i que tampoc ha fallat tant, i durant els darrers partits vas contracorrent, intentes guanyar mirant de reüll que fa l’Atlètic de Madrid i al final ets el Barça i tens la pressió de guanyar; no serveix altra cosa que títols i victòries.

Varem tenir possibilitats fins al darrer partit, varem guanyar els darrers set o vuit partits, però l’Atlètic no va foradar i és el tercer any consecutiu sense guanyar la lliga, que significa que l’any que ve s’ha de guanyar sigui com sigui.

Per altra banda, vareu guanyar la Copa amb un gol teu en el darrer minut de la pròrroga. És difícil que entre els dos millors equips se necessitin 120 minuts per marcar un gol?

-En els dos partits de lliga ja havíem empatat i sabíem que seria una final igualada. A final de temporada amb tantes jugadores internacionals dels dos equips el cansament es nota i passa factura. El partit va ser de tu a tu, molt físic i amb molta igualtat. No haver guanyat la lliga ens obligava al cent per cent a guanyar la Copa, perquè el Barça no pot acabar la temporada en blanc, perquè és un fracàs de l’inversió que s’ha feta a nivell internacional i tot. Sabíem que havíem de guanyar sí o sí i varem apurar un poc, però ho aconseguirem. Guanyar de la manera que ho férem ens va ajudar a alliberar tota la tensió acumulada durant la temporada.

Com vares reaccionar quan vares marcar el gol?

-La veritat és que en els darrers minuts varem desaprofitar una ocasió i jo ja anava pensant amb la tanda de penals i a quin costat tiraria, i just feim un contratac, reb la pilota dins l’àrea i marc... Vaig començar a córrer cap a la banqueta, i crec que és el millor moment de la temporada quan ens ajuntam la banqueta les que jugàvem i el cos tècnic per celebrar-ho.

Vares ser la principal protagonista per la televisió una vegada acabat el partit, se te va veure molt relaxada -Realment era perquè estava tan cansada que m’era igual tot. Havent estat quatre mesos defora, 120 minuts són molts i se’m va fer pesat. Per sort l’horari era molt bo i no feia molta calor, però realment estava bastant cansada.

És el millor moment fins ara de la teva carrera futbolística?

-És un dels millors moments amb el debut a primera divisió, el debut amb la selecció a l’europeu i al mundial sub-20. Al final tots els moments són especials, però guanyar una Copa a una final contra l’etern rival que t’ha guanyat la lliga els darrers dos anys, marcant al darrer minut de la pròrroga, és una cosa que no havíem ni somiat i que difícilment es tornarà a repetir.

48 hores després vos va tocar compartir vestidor amb les rivals. Com va ser l’arribada a la concentració?

-Noltros hores abans de la final comentàvem amb les que estàvem convocades que les havíem de guanyar només per no haver de sofrir després a les del Atlètic de Madrid que ens diguésin que ens havien guanyat lliga i Copa, i això era un altra motiu per guanyar-les.

Al final, una vegades arribes allà, no ens havien donat elles l’enhorabona per haver guanyat la Copa i noltros a elles per la lliga, perquè tot havia estat molt ràpid, i una vegada s’ha acabat tot ens varem felicitar mútuament i ara estam competint pel mateix, en el mateix equip i ara hem de remar cap allà mateix.

Alguna anècdota?

-Amb na Lola Gallardo, la portera de l’Atlètic, varem tenir un poc de broma i de bon rollo i me deia que el que li havia fet no se feia, i quasi no me xerrava durant la concentració, i jo li vaig recordar que l’any passat al mini, quan ens jugàvem la lliga, jo li vaig xutar de defora l’àrea i ella va fer una gran aturada i jo li vaig dir: “Jo vaig fer el gol de la victòria a la Copa, però tu, amb la teva aturada, ens vares prendre mitja lliga”, i aquí varem tornar a començar a ser un poc amigues.

Jugau el partit amb la selecció, però han de passar 24 hores per tenir la classificació pel mundial de França 2019. Com se viuen aquestes 24 hores?

-La veritat és que ens hagués agradat que Finlàndia hagués jugat el mateix dia per poder-ho celebrar juntes o d’una altra manera, però noltros sabíem que era el darrer partit de la temporada, que havíem guanyat tots els partits de classificació sense encaixar cap gol fent bons partits i ens n’anàvem tranquil·les pensant que Àustria

63

tenia bastants de números de guanyar a Finlàndia, i ho varem poder celebrar via mòbil; i després ens varen convidar a anar a Rússia a veure el partit Espanya-Iran, i si Finlàndia hagués guanyat a l’agost teníem dos partits més i ho hauríem celebrat allà.

Mediàticament s’ha parlat molt que la copa femenina té un premi de zero euros comparat amb la masculina i la de juvenils. Què en penses?

-A nivell de club sí que tenim prima; on no n’hi ha és a nivell de federació. Al final és el de sempre: noltros ens centram en el que podem controlar, esperant que aquestes coses millorin poc a poc, i com que no depèn de noltros, l’únic que podem esperar és que cada vegada les diferències siguin menors, i l’únic que podem fer és intentar jugar bé per cridar l’atenció del públic i de la gent i que vagi creixent poc a poc.

Compagines el futbol amb la universitat estudiant INEF. Com va?

-Esper l’any que ve graduar-me i acabar. Hauré fet la carrera amb cinc anys. Vaig haver de fer un trasllat d’expedient perquè varem començar a entrenar els matins, i al final canviar d’expedient, convalidacions i això vaig decidir dividir un poc les assignatures i acabar en cinc anys per poder anar un poc més tranquil·la. Els viatges t’ho fan complicat, però per sort la universitat ens dona totes les facilitats del món, i amb sacrifici, potser tens un horabaixa lliure i, en lloc d’anar al cinema, te toca complir amb les altres obligacions. Ho faig perquè m’agrada molt la carrera i és al que me vull dedicar quan acabi el futbol, i més prest o tard faré un màster.

Pot ser una contradicció, però estudiar potsertambé t’ajuda a tenir un millor rendiment dins el futbol?

-Som “inefa” i sempre defensaré l’esport al màxim, però al final fent les dues coses aprens a nivell teòric, tens coneixements que te poden servir a tu mateix i, per altra banda, tant de futbol a tota hora arriba un moment que t’acabes saturant, i tenir aquesta desconnexió, que sona raro, però la universitat és una via d’escapament, estàs amb altra gent, fora del futbol, xerres d’altres temes, i això acaba sent positiu i t’ajuda.

Quants d’anys te queden de contracte?

-L’any passat vaig renovar per dos anys, pel que me queda una temporada més.

Abans d’anar al Barça se va parlar dels Estats Units i d’Europa. Encara ho tens dins el cap?

-Jo no tanc portes, ni dic que no a res, però la veritat és que al Barça estic molt bé, estic bastant adaptada a la ciutat i al club, tenc confiança, tenc minuts i això sempre és important, i ara per ara, amb el que està cresquent el futbol femení a Espanya i amb el que està apostant el Barça, també me fa il·lusió quedar aquí, seguir aquesta progressió i ajudar que cada vegada sigui més gran; però si venen altres ofertes i passa qualsevol cosa amb el Barça, evidentment no hi ha res descartat.

Una que va agafar aquest camí és na Virgínia 64

Torrecilla. No se si comentau les diferències entre la lliga espanyola i la francesa?

-Vaig coincidir el primer any amb ella a Barcelona i va decidir anar-se’n perquè trobava que s’havia acomodat un poc al Barça i necessitava un canvi i li ha anat bé, està molt a gust a França. Allà ha conegut l’idioma, ha après la cultura i sortir a fora te fa créixer.

Na Patri Guijarro la veig molt assentada.

-Na Patri es una jugadora “top”, té vint anys, i jo sempre dic que no és sols futur, també és present, titular indiscutible en el Barça, a la selecció. Una jugadora inteligent, més que jugadora és persona, sap què ha de fer dins el camp i el que no ha de fer fora. I amb les qualitats que té és una privilegiada: bon remat de cap, bon xut de fora, bona colocació... és una jugadora molt completa que me l’enduria a qualsevol equip.

Com veus el futur del futbol femení a Mallorca, especialment del Collerense, el vostre ex-equip?

-Ojalà el Colle pugui tornar a pujar a primera.

Enguany al final no varen poder jugar el play off, però ho varen lluitar fins a la darrera jornada i seria molt positiu per al futbol balear que aconseguissin pujar. És molt important tota la feina que se continua fent pel futbol femení al Colle amb na Pili.

La selecció de les Illes Balears sub-16 ha arribat a la fase final del campionat d’Espanya, i això vol dir que des de abaix venen amb força.

-Jo record que, quan era sub-18, ens varem classificar per la fase final i varen dir que era la primera selecció en tota la historia del futbol balear que arribava a una fase final, i ara darrerament és més comú, el que significa que s’estan fent bé les coses, i a veure si algun any podem guanyar el campionat d’Espanya.

De cara a la propera temporada s’estan creant un bon grapat d’equips nous de futbol femení, com l’Atlètic Balear. Això vol dir alguna cosa?

-Cada vegada interessa més el futbol femení, cada vegada sortim més als mitjans de comunicació, i això obre moltes portes al futbol femení. Que cada vegada hi hagi més clubs és molt positiu. Quan jo vaig començar a jugar a futbol els podíem contar amb els dits d’una mà i ara fa il·lusió.

ASSEMBLEA I PRESENTACIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA

El passat dilluns es va celebrar en la nostra seu l’assemblea extraordinària de socis i es va proclamar la nova junta directiva, que serà presidida per l’anterior president Sebastià Oliver.

Després de les paraules de benvinguda del president de la junta gestora Guillem Pascual, el secretari Llorenç Pons esmentà que sols hi hagué una candidatura presentada, l’encapçalada per Sebastià Oliver, i que seria aquesta qui tindria el manament de cinc anys, tal com estipulen els estatuts.

A continuació, el nou president presentà la composició de la junta, formada per 52 persones entre directius i col· laboradors, i distribuïda en àrees de feina: L’Àrea Institucional, d’Imatge i Comunicació formada per: Maria dels Obrador, Margalida Burguera, Apol·lònia Maria Salom, Serafí Lliteres, Jaume Tauler, i Sebastià Oliver.

L’Àrea Patrimonial formada per: Raquel Tarancón, Mateu Picornell, Pep Garcia, David Garrido, Guillem Batle, Cristòfol Bennàsar, i Francisco Núñez.

L’Àrea Solidària i d’Esdeveniments formada per: Marc Lladonet, Miquel Rigo, Paul Aponte, Gaspar Noguera, Joan Garí, Guillem Monserrat, Claudio Garcia, Llorenç Tortella, i Miquel Sebastià Tur. L’Àrea Social formada per: Maria Monserrat, Bartomeu Galmés, Pedro Galmés, José Manuel Noguera, Sebastià Mateu, Joan Garau, Biel Nigorra, Benet Llompart i Miquel Mas. L’Àrea Econòmica i de Sortejos de Viatges formada per Llorenç Pons, Jaume Julià, Guillem Pascual, Joan Manel Barceló, Bartomeu Vaquer i Jaume Tauler.

L’Àrea Esportiva formada per Pep González, Joan Tauler, Jaume Rigo, Jaume Vidal, Martí Losa, i Miquel Contestí.

L’Àrea de Campos formada per: Llorenç Pons, Miquel Roig, Margalida Serra, Jaume Barceló, Bartomeu Miró, Jaume Vidal, Antoni Riera, i Bartomeu Julià.

L’Àrea de Santanyí formada per Miquel Vadell, Martí Losa, Sebastià Rodriguez, i Andreu Server.

L’Àrea de Ses Salines formada per Margalida Burguera, Apol·lònia Maria Salom, Miquel Contest, i Miquel Bonet.

Una vegada presentada la junta, el seu tresorer Llorenç

Pons explicà el pressupost per a la temporada 2018-2019, que ascendeix a 51.750,00 euros, el qual s’aprovà per unanimitat.

Tot seguit, el president explicà les línies mestres de la nova temporada, on s’aposta per activitats consolidades com la Trail Solidària, la calçotada, els sopars amb socis i sortejos presencials en diferents indrets, i una ampliació de sortejos de viatges per veure el Barça, que en la propera temporada seran un mínim de 280. Així mateix es dotarà a la seu d’un horari d’atenció al penyista i d’activitats que revitalitzin aquest espai barcelonista i facin partícips als socis.

Finalment es feu, entre els socis assistents, un sorteig d’un viatge per a dues persones per anar a veure el Barça el primer partit de Lliga en el Camp Nou. Els afortunats foren el soci nº 1119 Francisco Núñez Clemente (Felanitx), i com a suplents el soci nº 40 David Garrido Calzado (Felanitx) i el soci nº 16 Jaume Julià i Andreu (Felanitx).

La Junta Directiva

ENHORABONA MARIONA CALDENTEY

Després d’una temporada marcada per una lesió que la va allunyar més de quatre mesos dels terrenys de joc, na Mariona escriu amb lletres d’or, i amb un gol decisiu, en la historia del femení blaugrana. Una Lliga, dues Copes de la Reina i quatre Copes Catalunya és el palmarès de la felanitxera en les quatre temporades que du en el FC Barcelona.

Sense temps per aturar na Mariona ha estat convocada per la selecció espanyola absoluta 65

Marcus Cooper Walz va aconseguir una medalla de plata a K2 500 i d’or a K4 500 als europeus disputats a Belgrado Per Maties Adrover Fotografies web Rfep i facebook Marcus El matí de diumenge dia 10 de juny va ser molt emocionant per els aficionats i amics de Marcus que varen viure com amb a penes una hora va aconseguí dues medalles a l’europeu.

La primera prova que va disputar va ser el K4 500 a on tenien un rival terrible a batre la selecció alemanya formada per Max Rendschmidt, Tom Liebscher, Ronald Rauhe, i Max Lñemke. En directe varen donar guanyadora a la selecció alemanya per 8 mil·lèsimes, però gràcies a la photo finish se va demostrar que el quartet format per Saúl Craviotto, Cristian Toro,Marcus Coopper Walz i Rodrigo Germade va guanyar emprant pareix que seguim per bon camí”, va explicar Marcus Després de disputar els jocs del Mediterrani a K2 500 amb en Rodrigo Germade a finals de juny el principal objectiu aquesta temporada és el mundial de K4 500 que es correrà a finals d’agost a Montemor-O-Velho (Portugal) i a on no podrà participar amb elK2 500 per incompatibilitat d’horaris ja que el K4 500 te prioritat per ser olímpic i en aquesta ocasió Marcus se tindrà que conformar a participar amb el K4 500.

1’18’’559, mentre que el segon classificat va fer 1’18’’573, es a dir 14 mil·lèsimes més.

En Marcus va manifestar “Vaja batalla hem tingut.

Ha estat una prova molt dura, però hem aconseguit mantenir la ment freda i fer la nostra carrera. Ens ha sortit un “carrerón” mantenint un bon ritme i amb un fort sprint final” Després va arribar el K2 500, prova que en Marcus i en Rodrigo varen afrontar molt cansats. A una prova que varen anar de menys a més acabaren empatats amb els russos Postrigay i Pogreban, només superats per els hongaresos.

“Ha estat un cap de setmana molt bo a on he aconseguit dues medalles. Tot l’equip espanyol ha aconseguit molt bons resultats, En total han estat 7 medalles; tres d’or, una de plata i tres de bronze. Som un dels països més forts del mon a l’esport del piragüisme i 66

CD S’Horta –Cadet (Campió de 2ª Regional-E)

CD Calad’Or –Infantil-F-7 (Campió de lliga)

CD Cala d’Or-Aleví (Campió de 2ª Regional-C) 67

Un dia de festa a Calonge, a finals dels anys 20