Conversa amb
Na Margalida de Ca’n Vent
Per Antoni Caldentey Na Maria Caldentey Adrover nascuda, a can Vent el dia de cap d’any de 1924 ens conta amb gran lucidesa, com va ser la seva infantesa i juventud, com jugaven i es divertien, les feines que feia i la família que va formar. És un viu i autèntic testimoni de com era la meitat del segle XX. La vida com un torrent de paraules. Nosaltres érem set: mon pare Miquel; ma mare Margalida; en Toni el germà major; en Joan, que morí al “frente”; na Maria; jo i en Miquel. Totes les meves joventuts les vaig fer a S’Horta. Vàrem anar a costura a S’horta, a ca una mestra. Em sembla que li deien Joana Maria. Només nines. Devora l’església hi havia una escola nacional que només hi anaven els nins N’hi havia moltes que anaven a ca les monges, però nosaltres no. Els Ritos, que eren més beatos, els feren anar tots a ca ses monges. Teníem escola els de matins i els horabaixes. I dissabtes de matins. Jugàvem a botar corda, rutla i cantar molt. Jo a edat de nou anys vaig deixar d’anar a costura i em vaig posar a fer de teta. Guardava un infant que feia vuit dies que era nat. La mare partia a feinejar a un hort i jo engronsava el ninet. I si plorava cridava a la mare i venia i li dava de mamar. Una bona temporada hi vaig estar. Saps què guanyava?. Una pesseta cada dia, i hi dormia i tot. Jo a mon pare el feia tornar loco, jo li feia fer qualsevol cosa. Un dia quan sortíem de missa mon pare li va dir al pare del ninet que jo guardava: -Marc Mitjanit, jo per
24
mi et vull dir una cosa. Cerca una altra teta. -I per què?. -Perquè els vespres vull la nina a ca nostra. A mi veure que la nina els vespres no és a ca nostra, em fa mal. -Ep!, no em llevis la nina, no me la llevis. Digues què vols que t’afegeixi. Bé no sé que hi va afegir, però hi vaig quedar fins que el nin caminava. Devers un any i mig. Llavors em vaig posar a fer feina a ca nostra. L’hort, sembrar,.. Mon pare no feia feina a ca nostra, feia de pastor. Tenia vuitanta ovelles. I ma mare no venia. No la vaig veure un dia mai. La casa, la roba plegada, el dinar fet,... Però jo i els germans, hort, ametlles,... llavors la temporada d’albercocs ens anàvem a Es Carritxó. I a triar bessó. Quan era la plena, els diumenges i tot hi anàvem a xapar albercocs. Llavors va venir la guerra i n’hi vàrem tenir dos. Un dia vàrem rebre un telegrama que el meu germà