Page 1


Equip del s’Horta Infantil campió de lliga pags. 39 i 42

Lliurament del premi Bernat Vidal i Tomàs Pag. 21 Don Miquel Vidal Batle de Santanyí, dona Francesca Vidal regidora de cultura, en Pau Vadell membre del jurat i el guardonat Hilari de Cara.

Rambles de Palma. Manifestació del 25 de març en defensa de la nostra llengua. Dies i Coses havia de publicar un extens reportatge sobre el conflicte lingüistic obert per Bauzá. A l’hora de tancar aquest número no disposàvem del material. Fotografia Diario de Mallorca.


Parla Antoni Maria Alcover

MAIG /JUNY 2012 nº148

Preu 2 €.

Tel. 971 16 70 47 diesicoses@gmail.com Consell de Redacció Isabel Rigo Jaume Rigo Pau Vadell Jaume Vallbona Catalina Vallbona Domènec Almerge Josep Estelrich Francesc Antich Col·laboradors Maties Adrover Palmer Antoni Barceló Catalina Binimelis Ma. Fca. Julià Burguera Antoni Caldentey Margalida Rigo Jaume Serra Joan Grimalt Pere Artigues Marc Vallbona Miquel Pons Sebastià Oliver Josep Grimalt Margalida Obrador Maria Josep Coll Tomeu Roig Foto Bordoy Foto Monserrat Foto Maimó Agraïm totes les col·laboracions i el suport de qui s’anuncia a les nostres planes i de qui ens llegeix. Imprimeix: Tirrena S.A. Tel.: 971 55 52 12 C/ Pintor Joan Gris nº 2 Manacor

Els escrits d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors.

“Molts se figuren que la nostra llengua és una llengua morta. Concedeixen que altre temps, bé, seria tot lo que vullam; però lo que es diu ara, és morta i ben morta. Aquests tals fan llàstima i rialles al mateix temps, perquè demostren una ineptitud absoluta en matèria de prendre ‘l pols a una llengua i que no han estudiada poc ni molt la nostra… Estudiada de prop la llengua parlada en aquestes regions, a pesar de més de dos segles de desolació literària, a pesar d’haver estat tant de temps abandonada a sí mateixa,… considerada inepte e indigne de servir de vehicle, de vesta, a les altes especulacions i concepcions cabdals de l’esperit, a pesar de tot això i de la guerra verinosa i encarnissada que li ha feta el centralisme cesarista espanyol i el francés…; a pesar totes aquestes coses, tan polent campava la nostra llengua, rels tan fondes havia posades, tant valenta és … que ha resistit admirabilíssimament, ha surat damunt tot, no l’han poguda capxafar… Cops blaus té, qualque trau, escarrinxades, i peladures i qualque os fora de lloc…; perquè, sabeu de quina manera l’han fiblada i botxinetjada! No; com no l’han retuda, ja no la retràn…; la victòria és seva”. “Tots els cops, totes les ferides, que li han fetes, desapareixeran… si, com a bons fills, li tenim l’esment que li devem, si nos ne cuidam segons ella se mereix…¿Quin ha de ser aquest esment, aquesta cura…? Estimar-la amb tot el nostre cor, i estudiar-la amb tota la nostra ànima, i tornar-li allò que és seu; no afrontar-la anant a manllevar a ca’l veinat… allò que ella té dins la seva caixa, bo i rebedor i a disposició dels seus fills. Lo que importa és fer-nos-ne càrrec de bon de veres, no estar empegueïts de servir-nos-ne. No és cap mala mare que nos hàgem d’avergonyir de res seu, abans més nos honra i exalta”. (Letra de Convit, 5-XI-1900) “Perquè quan vaig emprendre la creuada a favor de la nostra llengua i Pàtria no va esser perquè els inimics d’una i de l’altra m’aplaudissin i me fessin la bona; ja hi vaig comptar que ells siularien, vergonyants o desenfereïts, i que se’n riurien a les totes, i que em llevarien la pell ... Però, com la meva obra és tota una siulada a ells, una rialla de tot lo que ells adoren i un fas de llenya damunt les costelles llurs, una cosa va per l’altra, i no crec jo tenir-hi cap pèrdua, sinó que cada dia m’hi sent més a pler que ells me siulin, i se’n riguen. Per part meva poden siular i riure fins que es treguin de polleguera el barram.” (Dietari de l’excursió filològica de 1906) “Què hem de ser inimics de què es sàpiguen altres llengües! De lo que som inimics amb tot lo nostre cor, amb tota la nostra ànima, és de què es menyspreï, de què es desjecti, de què s’abandoni la llengua pròpia, i que, negant-li tots els seus drets, totes les seves prerrogatives de llengua pròpia, les concedesquen a un llengua estranya, i facen consistir tota la il•lustració i bon to en parlar aquesta i posseir el seu accent amb tota sa puresa com si amb tot això el món està salvat!” (BDLC, 1, 132) “Si heu de viure com a poble dins la història, ha d’esser parlant català, estimant el català tant com la pròpia vida. Si no ho feis així, sereu uns renegats, que com a tals desapareixereu del llibre de la vida. Vos voleu vigoritzar a vosaltres mateixos ? Vigoritzau la vostra llengua.” (BDLC, VI, 1910-1911, 21) Portada: Pel maig a segar vaig. foto: Pep Estelrich .


Calonge

CEIP Calonge

ESTADA A BINIFALDÓ Al llarg d’aquest curs han estat molts els preparatius i les feines que hem anat fent a classe i fora de classe fins a poder dur a terme l’estada dels passats 14, 15 i 16 de març a Binifaldó. Començàrem el setembre anant a collir ametlles, venent coques a la Fira de St. Miquel i un llarg etcètera d’activitats que hem treballat des de les àrees de català, matemàtiques, medi, plàstica i educació física. D’ençà que començàrem a donar forma al projecte, els mestres hem tengut clar que havien de ser els alumnes qui duguessin el pes de la major part de les tasques a realitzar, que fossin ells els protagonistes d’unes convivències molt profitoses tant a nivell escolar com personal. D’aquesta manera hem aconseguit donar-li un enfocament molt globalitzador a l’estada, és a dir, hem fet que els alumnes treballessin per aconseguir allò que volien i per fer-ho hem treballat continguts i objectius de les àrees esmentades a més d’involucrar les famílies i fins i tot a molta gent del poble(moltes gràcies a tots per la vostra ajuda i col·laboració). Així idò, després de tota aquesta feina hem obtingut el profit desitjat i hem pogut disfrutar d’una estada completament inoblidable, que de ben segur els nostres alumnes sempre recordaran i que haurà servit, entre d’altres coses, per a demostrar-nos i demostrar-se que amb un poc d’esforç i sacrifici poden aconseguir qualsevol cosa que es plantegin. Enhorabona a tots!! Xisca, Juan Carlos, Xavi (Mestre de Binifaldó) i Rafel. 1R, 2N I 3R DE PRIMÀRIA A SANTANYÍ Els alumnes de 1r, 2n i 3r de primària varen anar a Santanyí a visitar l’Ajuntament, el Teatre Municipal, la casa de Cultura on gaudiren d’una exposició d’Art Emergent. D’aquesta manera varen contextualitzar el que havien après a l’aula sobre conceptes referents a: Localitat, Serveis Públics, membres del Consistori, les tasques del regidors,... i finalment feren un passeig pel Mercat Santanyiner 4

JORNADES CULTURALS Aquests tres dies abans de les vacances de Pasqua han estat distribuits de diferent manera a l’horari habitual. Dilluns el vam dedicar a la gastronomia mallorquina, elaborant per grups panades, rubiols, coca de verdura, pa i crespells. Després duguérem a enfornar tots aquests productes a dos forns de llenya de Calonge, propietat dels padrins de Martí Estelrich i de Maria Isabel Adrover. El més petits de l’escola anaren a enfornar els crespells i les coques de verdura al forn Adrover del poble. Dimarts va estar dedicat a les cultures del món. Vàrem comptar amb la col·laboració d’algunes famílies que ens explicaren trets característics del seu país o ciutat. Els alumnes varen aprendre coses interessants sobre Cuba, Galícia i Àustria a través de tallers preparats per les mares de: Marina Tosar Obrador (6è infantil), Michael Méndez Moreno(4t infantil), Ismael Almodóvar González (2n), José Pregal González (2n), Oriol Porras Alvariño (4t infantil) i Noa Llompart Zankl (3r de primària). Després berenàrem tots plegats al menjador dels productes elaborats el dia anterior i per acabar la diada sembràrem els arbres fruiters a l’hortet Moltes gràcies a totes les famílies que han participat en aquests dos dies i han fet possible aquestes jornades culturals! BONES FESTES!!!


Calonge

PASQUA La Setmana Santa s’acosta. Com activitat els alumnes de 2on cicle, hem fet un intercanvi de cartes en anglés amb l’escola “Publiczna Podstawowa” de Polònia. Un projecte fet a través de eTwinning

TEATRE Els alumnes de 6è d’infantil han preparat amb la mestra Cati una representació de l’obra “La rateta que escombrava l’escaleta” per la resta d’alumnes d’infantil. Ho han fet una monada de bé

EXCURSIÓ A PALMA AQUARIUM Divendres dia 17 de febrer vàrem anar a Palma Aquarium i gaudírem dels animals marins i de les instal·lacions. Va ser un dia inolvidable

TALLER DE PEIXOS La mare de n’Oriol de les marietes, Marta, va venir a ensenyar-os a fer un peix preciós amb paper i un plat de cartró. Va sermolt divertit! La mestra i els nins agraïm la col·laboració de les mares que han participat en aquests tallers!!!Els vostres fills i filles no ho obllidaràn!

TALLER DE NÚMEROS Els infants d’educació infantil hem començat un projecte de matemàtiques que realitzam conjuntament amb altres escoles d’Europa. La resta de tallers que relaitzarem estaran relacionats amb el món de les matemàtiques!!! Comença una gran aventura matemàtica famílies!!

TALLER DE “ALFAJORES DE MAIZENA” Dijous 23 de Febrer sa padrina de na Chloe de ses marietes ens ha visitat i ens ha fet gaudir d’un taller de cuina amb una recepta deliciosa: “Alfajores con dulce e leche”. Els nins han gaudit de fer de cuiners seguint les pases de na Graciela, ¡una gran repostera!Moltes gràcies per oferir-nos aquesta experiència 5


Calonge

DEFUNCIONS

Joan Vadell Palmer des Molí, morí el passat 2 de febrer a l’edat de 90 anys. Maria Adrover Rigo, de Cas Fusters, ens va deixar el passat dia 10 de març als 87 anys. Joan Gornals Barceló, de Can Gornals, ens va deixar el passat dia 14 d’abril als 62 anys.

"Com ja és tradició per aquestes dates, un grup de calongines, es retroben al poble que les va veure créixer per fer recordança d'antigues i noves aventures. Salut i que per molts anys ho puguin repetir"

s’Horta

DEFUNCIONS

Na Maria Antonia Binimelis, al Govern de la CAIB

Baltasar Binimelis Amengual, de Can Pauma, ens va deixar el passat dia 24de març als 86 anys. Margalida Adrover Amegual, de Can Roca o Marc Pau, ens va deixar el passat dia 8 d’abril als 96 anys. Catalina Vallbona Adrover, viuda de JoanCapó, ens va deixar el passat dia 2 de maig als 89 anys. Bonaventura Grimalt Julià, de Can Marines, ens va deixar el passat dia 4 de maig als 80 anys.

Rectificació al número 147

A l’apartat de defuncions va sortir Miquel Adrover Alou quan en realitat havia de dir Miquel Alou Adrover.

Redacció El passat mes de gener na Maria Antònia Binimelis, qui ha estat els darrers anys delegada del batle de Felanitx a s’Horta, va ser nomenada pel Govern de José Ramón Bauzá, Adjunta Direcció entre Illes de la Conselleria de Turisme. Na Maria Antònia és diplomada en turisme per la Universitat de les Illes Balears i, com de tots és sabut, és una persona molt lligada al món de la indústria turística de Cala d’Or. 6


s’Horta

PROGRAMA PROVISIONAL. FESTES DE S’HORTA 2012

Dissabte 12 de Maig

16:00 Partit Benjamí futbol 8 S'Horta "B" - Porto Cristo. 17:15 Partit Cadet S'Horta - Santa Maria. 20:00 a 23:30 GastroS'Horta. Ruta de tapes pels diferents bars i restaurants del poble. Hi participen: Cafè de’s Forn, Bar de la Tercera Edat, S'Estel, Sa Farinera, Mestresses de casa i Joves de S'Horta. Hi haurà animació pels carrers. 20:15 Al Centre Civict, inauguració de l'exposició de pintura a càrrec de Ponç Fullana. 20:30 Al Centre Cívic, inauguració de l'exposició de fotografies de Toni Grimalt de Sa Farinera. 21:00 Al centre Cívic, onzè pregó a càrrec del Dtor. A. Salvà. 23:30 A la plaça, gran festa S'Horta Jove, organitzada pels joves del poble.

Diumenge 13 de Maig

7:00 Diada de pesca, fins a les 12. Concentració al bar de la Tercera Edat. A continuació dinar. (programes a part)

Dimarts 15 de Maig. Festa de Sant Isidre.

12:00 A la Parròquia, Missa de Sant Isidre, predicarà Fra Pere Ribot, franciscà. Cantarà el cor parroquial. 13:00 Al saló parroquial, refresc per a tothom fins que s'acabi, De les 16:30 a les 18:30 festa de padrins i nets. Es faran crispells i gelats. Col•labora Tercera Edat de s’Horta. 18:30 Pallassos Divendres 18 de Maig 20:30 Al centre Cívic, Australia, 7.500 kilòmetres amb bicicleta. Conferència a càrrec de Joan Vidal, aventurer i esportista de Manacor que ens contarà la seva experiència de creuar el continent australià amb la bicicleta. Dissabte 19 de Maig 10:30 Partit prebenjamí S'Horta atlètic - Atlètic Manacor. 11:30 Partit Aleví F7 S'Horta "A" - Barracar "A". 16:00 Partit Bejamí F8 S'Horta "A" - Cardassar "A". 17:15 Partit Infantil F7 S'Horta atlètic - Artà. 18:00 A la plaça, passejada per les rodalies del poble amb “Nordic Walking”. També s’hi pot anar sense pals. Col·labora Nordic Walking ses Illes.

Diumenge 20 de Maig

10:00 Partit Infantil F11 S'Horta - Pla de na Tesa atlètic 11:00 Marxa cicloturista per els voltants del poble. 12:00 Partit femení S'Horta - Atlètic Jesús (darrer partit llga.). 12:00 Al saló parroquial, demostració de plats dolços. 13:00 Gran paella local, als carrers: Talaiot, Rectoria i Plaça Sant Isidre. Es necessari treure el tiquet. 16:00 Darrera l'esglesia, concentració de Vespinos i Mobilettes. Animam a tots els que en tenen a participar. 17:00 A la plaça, recorregut incògnita, per grups de 4 persones. S'han d'inscriure a Sa Baldufa. Col·labora l’AMIPA. 17:00 Partit preferent S'Horta - Arenal (darrer partit de lliga). 20:30 Al Centre Cívic, tast de cerveses gratuït ofert per cerveses Damm, impartit pel sumiller Julio Torres. Places limitades. Per qüestions d’organització és imprescindible

inscriure’s al telèfon : 678 670 790.

Dijous 24 de Maig

20:00 Al Centre Cívic, conferència de Som Energia. Cooperativa que impulsa l’ús d'energies verdes i renovables.

Divendres 25 de Maig

17:00 A les pistes de Tennis, semifinals torneig S'Horta 2012 21:30 A la plaça, pamboliada i festa dels anys 60,70 i 80. Podeu treure els tiquets fins el dimecres 23 a les botigues. Després del sopar hi haurà una festa d'època amb un disc jockey. Animauvos a venir disfressats amb roba ben florejada i estampada!!! (s'ha de treure el tiquet). Col•labora l'Associació de veïns.

Dissabte 26 de Maig

10:00 A l’escola, inici del torneig local de futbolet. Col·laboren joves del poble. 16:00 Partit prebenjamí S'Horta Atlètic - Atlètic Santa Eugènia 17:00 A les pistes de Tennis, final del torneig S'Horta 2012 17:00 Partit benjamí F8 S'Horta " B " - Sineu " B " 18:00 Partit cadet S'Horta - Soledat atlètic 20:30 Per els carrers del poble, batucada dels nins i nenes de l'escola. Organitzat per l'AMIPA. 22:00 Amollada de coets 22:30 A la plaça Sant Isidre, gran verbena amb els grups: Trio marítim (Ball de saló), La Loca Motora, Ipop’s i DJ Nite.

Diumenge 27 de Maig

9:00 I durant tota la fira: - Exposició de motos antigues - Exposició de cotxes de la marca Porsche - Exposició a càrrec de Protecció Civil de Felanitx 9:30 Cercavila amb els Xeremiers de Sencelles. 10:30 A la parròquia Ofici Solemne. Es cantarà la missa en honora Sant Isidre, de l'organista Miquel Manresa , a càrrec del cor parroquial de S'Horta. Predicarà l’il·lustre Senyor Toni Fullana Moragues, Canonge de la Seu. Assistència autoritats. 12:00 A l’escalinata de l’església, batucada dels nens i nenes de l’escola. Organitzat per l’AMIPA. 18:30 Festa infantil amb Ara música . Acte seguit degustació de pizzes oferides per la pizzeria Neptuno de Cala D'Or. 21:00 A la plaça, ballada popular amb el grup Revetlers.

Dilluns 28 de Maig

10:00 Missa pels difunts 17:30 Jocs infantils (organitzats per l'area de joventut de l'Ajuntament) 21:00 A la plaça, nit de teatre i entrega de trofeus. 23:30 Copa de cava i traca final.

Diumenge 3 de Juny

9:00 A la plaça, segona cursa atlètica. Col·labora l’AMIPA.

Dissabte 9 de Juny

9:00 A ne’s Sementer Blanc, tirada de recorregut de caça puntuable per el Campionat de Balears. Tirada benèfica. Organitza la Societat de Caçadors de S'Horta. 7


s’Alqueria Blanca VIA CRUCIS

El passat 6 d’abril, Divendres Sant, es va representar a s’Era de Can Barres, a s’Alqueria Blanca i per cinquè any consecutiu, el Via Crucis. Igual que l’any passat, la versió dels catorze quadres corresponents a les catorze estacions, fou la del sacerdot de s’Alqueria Jaume Serra Adrover. També hi hagué la novetat en les lectures, abans de cada estació, amb la veu de Joan Rosselló Galerí. Baix la direcció de Pere Terrasa hi intervingueren una bona partida d’actors curiablanquers. Una representació de les bandes de música de Santanyí i Cala d’Or, formada majoritàriament per músics de s’Alqueria va actuar entre estació i estació i moltes altres persones ajudaren en tramoia, disseny, roba, cartells, il·luminació i fotografia. Tots plegats feren possible aquesta magistral representació teatral. Al final, l’autor del Via

330 kg DE SOBRASSADA.

Unes GRANS matances... a can Gazà. MSR Encara que ja fa temps que ha passat el temps de matances, n’hi ha que duen més coa que la miloca den Pomar... Des de fa quinze anys, una guarda de curiablanquers i curiablanqueres (inicialment la majoria de Can Blai) van, una vegada a l’any, a fer unes matances a casa dels seus germans de Can Gazà. Allò que inicialment va succeir de forma anectòtica, podem dir que avui ja és una tradició. Unes matances per una família, com la liderada per

Crucis, Jaume Serra, fou cridat damunt l’escenari, on fou ovacionat per un públic totalment entregat davant una creació tan encertada. Jaume Santandreu, de gairebé 30 membres, no poden ser com les que cada un de nosaltres fa a ca seva... Algunes dades numèriques d’aquests 15 anys de matancers: • L’any que es van matar més quilos de porc, van ser 1206kg, repartits en tres porcs, un de 392, un de 402 i l’altre de 412. D’aquestes matances en van sortir 600kg de sobrassada, 60 de carn picada i uns 140 de botifarró. • El porc més gros que s’hi ha mort pesava 470 kg, que ens el va regalar en Jaume de sa Canyamel. • Enguany vam matar dos porcs, un de 340 i un de 320, fent 330kg de sobrassada, 40 de carn picada i 60 de botifarró... i vam omplir un bisbe de 23kg! Número i més números, tots ells plens de bones intencions. A veure si l’any que ve som més i millors!

I Trobada de sonadors de pagès. Un dia de batuts i ball de per llarg El passat 18 de març, l'associació cultural Es Revetlers va organitzar al poble de s'Alqueria Blanca la primera trobada de sonadors de pagès. La iniciativa d'aquesta trobada sorgeix de la necessitat de no deixar perdre l'estil de la música tradicional a les zones rurals del llevant mallorquí, basat únicament en cotes i mateixes, i també amb la voluntat de reunir el major nombre de sonadors d'aquest estil, majoritàriament d'edat avançada. Amb la intenció de reproduïr un d'aquests balls de pagès, la trobada es va dur a terme de manera que els participants poguessin pujar al cadafal a sonar un parell de cotes i mateixes juntament amb altres companys o amb sonadors d'altres pobles que per ventura mai havien coincidit plegats a una ballada. Amb més de quaranta sonadors, provinents de Sant Llorenç des Cardassar, Manacor, Son Macià, Felanitx, s'Horta, Cas Concos, Calonge i s'Alqueria Blanca, i d'edats compreses entre els set anys els més joves fins a vuitanta-sis el més granat, podem dir que va suposar una bona representació de les diferents generacions de sonadors que encara estan actives, com dels àmbits geogràfics on s'ha conservat el ball de pagès. És per això que Es Revetlers, com a entitat organitzadora i com a grup que treballam per no deixar perdre aquest estil de música tradicional, estam molt satisfets de l'experiència que ha suposat aquesta primera trobada de sonadors de pagès. Agraïm la participació de totes les persones que es varen acostar a la festa, especialment als sonadors per haver conservat i transmès aquests sons i ja pensam de cara a l'any vinent, organitzar una altra trobada com aquesta, on poguem comptar amb més sonadors i que la gent que s'interessa per aquesta música pugui gaudir d'un dia de festa com els de fa més de cinquanta anys. Es Revetlers. 8


s’Alqueria Blanca Catequesi de famílies a s’Alqueria Prop de 700 persones, entre pares, nins i catequistes , es varer reunir a s’Alqueria Blanca el diumenge 25 de març en motiu de la trobada anomenada com a Catequesi de famílies, una nova modalitat adoptada a diferents parròquies, principalment de la part forana de Mallorca, entre elles s’Alqueria Blanca. Aquesta cita fou organitzada per la Delegació de Pastoral Catequètica i Litúrgica del Bisbat de Mallorca. Aquesta nova modalitat rep aquest nom degut a que participa tota la família, no només el nin o la nina. Els responsables han valorat molt positivament aquest nou tipus de catequesi. Els catequistes de s’Alqueria Blanca participaren molt activament per a que l’acte sortís d’allò més lluït, com així va ésser.

DISTINCIÓ PER PERE ORPÍ El passat 10 de març la revista digital de Capdepera va otorgar els premis Cap Vermell 2011. Un dels guardonats, juntament amb la Banda de Cornetes i Tambors, fou el gabellí i rector actual de s’Alqueria Blanca, Pere Orpí Ferrer. L’Associació Cultural de Capdepera ja havia inclòs a anys anteriors, entre els nominats, al religiós, també poeta, pintor i musicòleg, que enguany ha vist reconeguda tota la seva trajectòria polifacètica.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “DE RIGOS I ALTRES PARENTS” El passat 28 d’abril va tenir lloc en el Teatre Municipal de Manacor la presentació del llibre De Rigos i altres parents, obra de Gabriel Barceló Bover. L’obra fou presentada pel rector de s’Alqueria Pere Orpí, autor també del pròleg. El llibre explica com se va introduir a quest llinatge a Mallorca a partir de finals del segle XIII i es centra principalment en la branca dels Rigos que hi ha a Manacor, originaris de s’Alqueria Blanca, indret per excel•lència de tots els Rigos que hi ha repartits pel món.

DEFUNCIONS

SALERS L’Associació Cultural s’Heura enguany va oferir per segon any consecutiu la tradició del cant de ses Sales a s’Alqueria Blanca. Vos oferim fotografia dels protagonistes d’aquest cant que es va dur a terme a la sortida de l’ofici el dia de Pasqua, el diumenge 8 d’abril.

Dia 7 de març ens va deixar, a l’edat de 67 anys, Inès Rosselló Dalmau de can Galerí. Dia 11 de març moria Salvador Bonet Vidal Marranxa als 84 anys. Dia 19 de març va morir Sebastià Rigo Rigo Vellana. Tenia 97 anys. Dia 20 de març va morir a Barcelona Andreu Cabot Mateu Tallador als 77 anys. El passat 20 d’abril ens deixava Damià Barceló Taberner de na Martina a l’edat de 50 anys. Que els vegem en el cel !!! 9


Cala d’Or

Cala d’Or International Jazz Festival Cala d’Or acollirà un any més el Festival de Jazz Internacional que enguany arriba a la seva quinzena edició.

Redacció

L’esdeveniment, organitzat per la delegació de Turisme de l’Ajuntament de Santanyí, se celebrarà des del 24 fins el 31 de maig, i tindrà com escenaris les terrasses i locals dels distints establiments turístics de la zona costanera. Hi haurà bandes de tot el món: Die Fremden, MaryCastle Jazzband, Oriental-Jazzband, La Cubana, Hot House Brassband, Charlestown Jazzband, Michael-AlfTrio. Aqiestes bandes duran a terme les seves actuacions a les terrasses dels restaurants i hotels ubicats vora La Marina Port Petit Center, Porto Cari, Cala Gran, Cala Egos i el centre de Cala d’Or mateix.

Die Fremden

El regidor de Turisme i Platges, i delegat de Cala d’Or, Álvaro Solana, ha expressat que: “es tracta d’un esdeveniment molt important que atreu un gran nombre de turistes. Els visitants estan molt satisfets perquè es

La Tenassa del Caladorer Incertesa Dret i plantat al damunt de la proa atalaiava l’horitzó. No observava el jogasser i rialler dofí. Ni la bonança de les ones d’un suau xaloc estiuenc. Ni el gronxament d’una surada senyal de xarxes. Ni l’ombra d’un arbre peregrí. Ni el deixant d’un vaixell de forçats. Ni el rastre d’antics navegants. Ni senyals del Sol i de la Lluna. Humilment, tan sols buscava el camí. Alacant, 20-07-05 E.E.E.

10

La cubana

mouen dins un ambient musical, amb grups de Jazz que són internacionalment coneguts, fet que aporta a la zona de Cala d’Or un gran prestigi, tant a nivell cultural com a turístic”.


Llombards Per Maria Francisca Julià Burguera

Festa des Tondre El passat dia 6 de maig celebràrem, a es Llombards, la nostra tradicional Festa des Tondre que començà a les deu i mitja del matí, al Camp de Futbol Ca’n Martina i animada per la música dels xeremiers. Al poble arribaren les autoritats del terme, així com també gent de tota Mallorca que vingueren a gaudir de la festa que va finalitzar amb el clàssic dinar de paella que es va fer a la plaça des Pou.

Gloses sobre tondre Des bons tonedors del món jo ho som,i sa gent no ho sap, tenc es travall en es cap perquè ses banyes hi són. N’hi ha molts de tonedors que no saben tots es punts perquè tonen de peus junts i això vol s’eixancar-los.

DEFUNCIONS Dia 29 de febrer va morir a Palma Sebastiana Burguera Vidal a l’edat de 88 anys, i dia 24 de març va morir Maria Nadal Rigo, també a Palma, als 73 anys.

11


Convocatòria per a la gran manifestació

Santanyí Per J. Vallbona

Els ciutadans del terme de Santanyí, foren convocats a manifestar-se en defensa de la llengua i cultura catalanes dels atacs del govern Bauzá-Delgado. Va ser el diumenge 18 març, a l’escalonada de l’església de s’Alqueria Blanca. La convocatòria fou llegia per l’estudianta Anna Montserrat i l’escriptor Antoni Vidal Ferrando. També parlà el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. La convocatòria arreplegà una cinquantena de persones del terme. L’acte havia estat convocat pels socis de l’OCB de Santanyí. Es preveu que aviat constituiran una delegació. El cap de setmana següent molts santanyiners formarem part de la gran massa de més de 50 000 ciutadans que acudiren a defensar l’ànima del poble, que és la seva llengua. Tota aquesta gent es manifestà contra l’acte

groller i miserable de voler prendre a la nostra llengua els pocs àmbits que havia recuperat després de la dictadura nacionalista de Franco, per tornar-los donar a la llengua castellana.

Setmana cultural al CEIP Blai Bonet Redacció Els tres dies escolars abans de Pasqua s’profitaren per dur a terme una sèrie d’activitats esportives i culturals Aquestes activitats, tenen un motiu : “arran de la participació del Col·legi Públic Blai Bonet en un projecte europeu Comenius d’associacions de diferents escoles d’Hongria i Finlàndia, sobre el tema: “els esports com a part de les cultures dels diferents països”, hem aprofitat la celebració de les seves jornades culturals per dur a terme, dilluns, una diada esportiva a les instal·lacions locals, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de monitors voluntaris de la comunitat escolar del municipi” explica el director del col·legi, Miquel Salmerón. Tots els alumnes d’Educació Infantil, de 3 a 5 anys i d’Educació primària de 6 a 11 anys, un total de 267, han tingut l’oportunitat de practicar bàsquet, futbol, tennis, natació, karate, batuka, cetreria, cans i arc. Els més petits, a més, han tingut una jornada amb bicicletes, psicomotricitat i han utilitzat els jocs del Parc Municipal. El dilluns fou una jornada dedicada a promoure l’esport com activitat saludable i lúdica així com per reforçar el treball en equip. El dimarts es va celebrar una excursió a la platja de s’Amarador on els alumnes varen realitzar escultures esportives d’arena, aquí hi varen participar tots els cursos, des dels més petits fins els més grans. Finalment, dimecres, el dibuix i la pintura varen ser els protagonistes de la jornada. 12

Mostra de cetreria


Pau Vadell, autor de La coral Sant Andreu de l’any a l’IES Santanyí Santanyí celebra el seu 70 Per Francesca Vallbona aniversari Santanyí

Per Margalida Fuster Homar La coral Sant Andreu de Santanyí celebra enguany el 70è aniversari de la seva fundació. Per festejar aquest esdeveniment tan important el 24 de març va oferir un concert al Roser. El recinte estava estibat de gent, no va quedar cap lloc buit. Un bon grapat de persones no es varen voler perdre aquesta celebració on la coral va dur a terme una gran actuació i un repertori en el qual hi va haver un poc de tot. Sota la batuta de la directora Irina Cotseli, la coral va interpretar peces de Haendel, Pourcel, Werner, Gerhwin, entre d’altres compositors, intercalant una cançó popular russa, dos espirituals negres, una cançó popular catalana i una altra popular mallorquina. El concert va acabar amb la conegudíssima composició del cantant valencià Raimon, Al vent, que durant una època fou tot un himne a la llibertat. La coral va editar uns fulletons explicant un poc la seva història: “durant aquests anys hi ha hagut moments més bons i altres que no ho han estat tant, moments d’alegria i altres, de tristor”. I és que 70 anys donen per molt: “són moltes les persones que han format part de la nostra coral, cantaires i directors i els hi volem donar les gràcies per la seva dedicació”. Tot i que el temps són difícils: “feim tot quan podem per aguantar aquesta institució que, setmana rere setmana, assaja per cantar per a tots vosaltres i per celebrar-ho no podíem fer altra cosa que un concert”, comenten des de la Coral Sant Andreu.

Cada d’any l’institut tria un autor per donar-lo a conèixer entre els alumnes i fer-li un petit homenatge. Aquest curs hem triat Pau Vadell i Vallbona, de Calonge. Un dels motius de la tria, a més, evidentment, de la seva poesia, va ser el fet que és un dels primers alumnes que van assistir a classe, guanyador del premi literari Antoni Vidal Ferrando de l’IES Santanyí, fundador de la revista Téntol... I un altre, i definitiu, el bon record que en teníem i el vincle d’amistat que ens hi uneix. Durant la setmana de sant Jordi, del 23 al 27 d’abril, s’han llegit els seus poemes a totes les classes i s’han fet diferents lectures: s’han interpretat visualment amb dibuixos, s’han reescrit, s’han fet muntatges audiovisuals, mosaics... I, com a punt i final, hem comptat amb la seva presència, en una activitat realitzada a la Biblioteca municipal, en venir a compartir els seus versos amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO: en Pau ha recitat, ha interpretat, ha fet escriure poemes als alumnes i, sobretot, ens ha encoratjat a llegir, a llegir poesia, a valorar l’art, a ser crítics i a ser feliços. Trist és que no plorar sigui un trànsit per travessar el món sense cap tipus d'entrebanc burocràtic o d'altre tipus. Per fer pujar aquesta consideració de tristor hi ha diferents braços que poden actuar, buscar un gerrer del fang embrionari: Fer un cafè. Quan salives 13


Portocolom

Concentració en defensa del medi natural de Portocolom Per Nekrowaisser En menys de quatre mesos s’han duit a terme dues protestes en contra de l’ampliació del Port. La primera fou una Cadena Humana el dia 26 de novembre sota el lema “Portocolom patrimoni de la humanitat”. La segona s’ha celebrat el dia 31 de març sota el lema “Salvem Portocolom”. Un nou intent de la plataforma Salvem Portocolom per demanar actuacions de prioritat higiènica front a l’acció especulativa de l’ampliació. Set-centes persones protagonitzaren un passacarrers que recorregué des del Moll de sa Bassa Nova fins al Mollet d’en Perelló, encapçalat i animat per la banda de percussió “Tambors per la Pau”. Es va fer una Aturada i forta pitada davant el Club Nàutic i representació teatral crítico-humorística al Mollet d’en Perelló, amb carrossa-llanxa, glogus-boia, i altres al·legories. Acte seguit, l’humorista Miquel Àngel

Llonovoy feu un discurs que reproduïm seguit a la nota de premsa. El passacarrers retornà al Moll de sa bassa Nova acompanyat de xeremiers on se celebrà un dinar popular. Plataforma Salvem Portocolom: el motiu de les concentracions és que abans de plantejar cap altre moviment o ampliació s’atenguin les demandes referides a: • La millora de l’aigua potable i marina. • La reparació de l’obsoleta primera línea de clavegueram. • Reparació de les conduccions calcificades d’aigua dolça urbana. • Regular el fondeig. • Socialització-participació dels recursos (escoltar els veïns, activitats pels nins/es de l’escola S’Algar,...) L’Ajuntament i el Club Nàutic denuncien la desatenció i desregularitació dels darrers quatre anys i recolzen: • La promoció per part del Govern de les Illes Balears d’un augment portuari d’entre un 15% i un 32%. • El Cub Nàutic de Portocolom pren, la concesió de la gestió. • Entre el Moll Vell i el Moll de sa Bassa Nova s’hi pretenen disposar pantalans petits per a barques de fins a 35 pams i almenys un pantalà gros per amarraments de vaixells de fins a 125 pams. I un augment percentual a l’abans exposat en amarraments boia. • A la plenària del dia 2 d’abril el consistori desestima una moció basaba en un acord pres per per UNANIMITAT el 24 de juliol de 2004, (17 regidors, 4 partits), que es fonamentava en l’acord d’actuació per CONSENS de totes les agrupacions cíviques i polítiques en relació als plans i projectes de Ports IB a Portocolom.

14


Amics i amigues, benvinguts a la nostra particular Kale Barraca. Una vegada vist el projecte d'es Port, com a primera impressió i a manera de comentari breu, això és el que he escrit: Aaaahhhh! Idò això, que és crit, ara vos ho llegiré. Un temps, quan jo venia a n’es Port, clar, jo venia tranquil·lament de Palma… Idò no! Ara, em fan venir des de Palma de Mallorca! I no només això! Avui mateix, venguent cap aquí, he vist passar un autocar que posava “por Porto Petro” Idò jo, en lloc de “porportopetro” he llegit “porompompero”! És això normal? Què ens està passant a Mallorca? I sobretot, què es pot esperar d’una gent que a cala Marçal li diuen cala Marisol? Una espècie de promotors que es pensen que ses tenasses són com unes alicates! I que si, tal com diuen, es Port els importa, realment els importa un rave! Per altra banda, amb aquest projecte queda demostrat que els polítics, actualment, no miren prim. Ara, tothom mira en Delgado. I s'ha de tenir en compte que quan un bilingüe ens diu que tot això serà un passeig... el que vol dir realment és que todo esto se irá a paseo! Referent a les zones verdes, sí que voldria dir una cosa: No hi ha res pitjor que una zona verda! En es Port de Palma també varen dir que posarien plantes. Plantes i flors. I, realment, de plantes, han posat un hotel que en té 15, de plantes! I flors… l’hotel es diu “las Margaritas” En el projecte ho posa molt clar. De fet, no posa ses tenasses posa ses terrasses. Algú em pot dir perquè en lloc de tenasses, ara, posen terrasses? I, si m’apuren, perquè a n’es Babo ja li comencen a dir es Caprabo? Com pot anar bé mai! I sobretot, com pot anar qualcú tan pentinat! Vaig telefonar a Medi Ambient per queixar-me sobre el tema. —Bones, voldria xerrar d’això d’es Port, vaig dir jo. Idò, em varen contestar que si era per xerrar d’es Port que hi anés tot d’una. Que estarien encantats. Jo, no m’ho podia creure! Me’n vaig anar directament cap al Govern. Perquè, com que, ara, Medi Ambient està a Turisme... i Turisme, ara, és Urbanisme i Urbanisme, amics meus, actualment és Cultura, i Cultura i Esport… Cultura i “Es port”, deu ser aquí, vaig dir jo. La qüestió és que en el Govern em varen fer un casser! Vàrem estar xerrant d’es Port devers 3 hores! Xerrant únicament d’es Port! De golf, de tennis i de futbol!

Finalment, i resumint, per a aquesta gent es Port és fer deport. Jo crec que si ho fan, no saben el que fan. Però ells em varen dir que sí que sabien el que farien. I que farien el que havien dit que farien encara que algú es pensas que no farien allò que havien dit que farien. O sigui, que tanmateix ho farien. Sapiguent que, així, ens ferien. … Com pot un home xerrar tant i no dir res! Jo, el que em demano és que si, ara, a n’es Port, a la Part Vella la fan nova… Què no voldran fer després a la Part Nova! Així i tot, jo tenc un somni… Avui he somiat que passejava per es Port en bicicleta. Bé, en realitat no era ben bé una bicicleta. Perquè era una bicicleta, sí, però estàtica, d’aquestes que no vas enlloc. I jo manxava i manxava... I no avançava ni un pam! Això, o que finalment, tot es Port havia tornat igual. Molèstia a part, com va dir el poeta: Un temps érem joves i ara hem crescut… Sí, sobretot els cotxes! I els joves, què voleu? Un Port que t’hi cagues… o un Port ple de pixum! Si no anem vius, en es moll d’en Pereió al punt li diran es moll d’es Pareo! Finalment, tot forma part d’un maligne projecte total consistent en: primer, eixamplar sa Boca i després, arrabassar la Llengua. L'única cosa certa és que si, ara, en es Port hi posen més boies… encara serem més cabolles! Gràcies, bon profit, i recordau que enguany, per qüestions de pressupost, per es palo ensabonat heu de dur el sabó de ca vostra. Es Port 2012 31 de març MAgarola Llonovoy

15


TURISME L’Ajuntament de Felanitx, posà a disposició dels turistes que s’allotjaven als hotels tant de Cala Ferrera com de Portocolom, un servei de transport per anar al Davallament i a la processó del Divendres Sant de Felanitx. Aquest servei tingué molt d’èxit de participació. TRIATLÓ INTERNACIONAL PORTOCOLOM 2012 Rotund èxit de participació a la segona edició del TriSTar Mallorca, la qual fou més dura del previst per les condicions climatològiques, amb pluja i vent en alguns moment del dematí, però així i tot, uns 700 triatletes disfrutaren d’una triatló espectacular i molt animada. Hi assistiren el Director General d’Esports, Sr. Javier Morente, el Director Insular d’Esports, Sr. Joan Toni Ramonell, el Batle de Felanitx, Sr. Biel Tauler, el Regidor de Turisme, Sr. Rafel Roig, el Regidor d’Esports, Sr. Pedro Acosta i la Regidora i Batlessa de Portocolom, Sra. Beatriz Martínez. Tot i la majoria d’establiments hotelers tenir tancat durant les dades de celebració de la tritaló, es pogueren allotjar la majoria dels triatletes i visitants de fora, a hotels del nostre terme municipal. L’hotel oficial de la prova ha estat el Cape Colom de Portocolom, que es comprometé a tenir obert durant aquestes dates. També tinguren L’Ajuntament de Felanitx, dins la carpa d’informació de Triatló, gaudí d’un espai per tal de donar informació local a tots els visitants de la triatló, pel que hi hagué un punt d’informació municipal des de divendres migdia fins a diumenge horabaixa que finalitzà l’activitat a les carpes. Però l’activitat no només tingué lloc el diumenge de la prova, sinó que dissabte 14 d’abril, i com a preludi de la triatló del diumenge, tingué lloc la Primera Duatló “StarKids” Mallorca: Duatló destinada a joves d’entre 7 i 16 anys, que comptà amb una participació de 80 joves duatletes. Tot un èxit de participació. VARIS AJUNTAMENT DE FELANITX * Ens complau felicitar el Club de Ball Esportiu Felanitx pels resultats obtinguts al passat Campionat d'Espanya dels 10 Balls de la modalitat esportiva de ball esportiu celebrat a la ciutat de Deltebre (Tarragona). Representaven al club en qüestió les següents parelles i obtingueren els següents resultats: - Sergio Algaba i Sara Romero: Finalistes d'Espanya de Junior I. - Adrià Olmo i Yana Olina Subcampions d'Espanya d'Adult I Així mateix per ser subcampions d'Espanya han estat seleccionats per a representar a Espanya als següents esdeveniments: * WORLD CUP TEN DANCE. Copa del Món dels 10 Balls a Moscou, el 14.04.2012 16

* EROPEAN CUP TEN DANCE. Copa del Món dels 10 Balls a Alemanya, el 01.12.2012 * Bonificació sobre la taxa de recollida fems. L’Ajuntament de Felanitx vol oferir, una vegada més, la possibilitat d'obtenir una BONIFICACIÓ sobre la taxa de recollida de fems, dirigida als comerços, bars, restaurants i altres establiments que col•laborin en la RECOLLIDA SELECTIVA de paper i/o vidre a través de la Fundació Deixalles. Per tal d’aconseguir aquesta bonificació, CADA ANY S’HA DE D’OMPLIR LA SOL·LICITUD de bonificació de la taxa de recollida de fems a les oficines de l’Ajuntament de Felanitx (al servei d’informació) ABANS DE DIA 30 D’ABRIL DE 2012. * Tens una idea de negoci, vols posar en marxa la teva pròpia empresa o vols innovar el teu negoci? Si vols rebre assessorament empresarial gratuït et recordam que els tècnics d’apta balears ofereixen el seu servei de creació i consolidació d’empreses també a Felanitx. El proper dia d’atenció al municipi serà dia 12 de març, el servei s’oferirà a la biblioteca de Felanitx (C/Pizà, 13 3r pis), demana cita al telèfon 871 987819 o 651 890695. * Campanya de dinamització del comerç: L’associació de comerciants de Felanitx, amb el suport de l’Ajuntament de Felanitx i la Caixa, ha posat en marxa una campanya per dinamitzar el comerç local. La iniciativa consisteix en el sorteig de 1.000 euros per gastar a Felanitx, per participar-hi s’ha d’aconseguir una cartilla de compra emplenada amb 6 segells de diferents comerços, DEMANALA AL TEU COMERÇ. Comprar a Felanitx és fer poble! * Pròximament, entre els mesos d'abril i maig s'ha previst des del FOGAIBA una convocatòria d'ajudes per a la rehabilitació de marges i parets seques. Per a més informació podeu adreçar-vos a la Delegació Comarcal del Fogaiba de Felanitx. Tel. 971580072 C/ Joan Capó, 6 de Felanitx. * L’Ajuntament de Felanitx i IES Felanitx han col•laborat en unes jornades de neteja de camins rurals del terme municipal de Felanitx. Concretament, el passat dimecres dia 4 d’abril, els alumnes de 1r ESO feren neteja de la brutícia de les voreres dels següents camins: Can Berga, Cas Vicari Mestre, Can Tort, S’horta Nova, Cala Marçal Vell, Cala Brafi, Molí d’en Capó, Son Sard, Son Suau, Camí de Sa Lleona, San Salvador. * Per a totes aquelles persones que estiguin interessades en consultar els resultats de les analítiques d'aigua del terme municipal ho podeu fer a traves de la pàgina web habilitada per a tal fi pel SINAC, Sistema de Información Nacional de Agua de consum http://sinac.msc.es * Han començat 8 policies turístics, pel que es gaudirà de més presència policial als nuclis turístics del municipi de Felanitx. *Adjudicades les obres de pavimentació del camí de cala sa nau que està en molt mal estat per un import aproximat de 47.000.-€ *També s’han adjudicat les obres per arreglar el camí de son valls per un import d’aproximadament 56.000.-€


Una quinzena de caçadors del municipi de Santanyí col·laboren amb la campanya contra la processionària del pi L’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Santanyí impulsen el nou programa “gent3.0” per a persones grans

L’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Santanyí impulsen el nou programa “gent3.0” destinat a la població major del municipi. Per aquest motiu, el 7 de març, aquesta col•laboració es va fer efectiva mitjançant la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament i l’Associació de la Tercera Edat de Santanyí per tal d’incorporar aquest programa. A l’acte hi assistiren el batle de Santanyí, Miquel Vidal, la presidenta de l’Associació de la Tercera Edat, Francesca Adrover i una representació de l’entitat la Caixa, que firmaren el conveni. La presència municipal es va veure reforçada amb l’assistència del primer tinent de batle, Llorenç Galmés i la regidora de Gent Gran, Maria Pons.

Un any més, s’ha iniciat la campanya contra la processionària del pi a Santanyí. Com ja és habitual, la Societat de Caçadors col•labora amb les tasques d’extermini d’aquesta plaga que afecta a la zona rural i paisatgística del municipi. Així, l’Ajuntament de Santanyí ha comprat un total de 5.000 cartutxos, aquest any han estat menys, per la manca de subvenció per part de les administracions supramunicipals i ha sigut el consistori el que ha sufragat íntegrament la despesa econòmica. La campanya s’ha duit a terme dintre del mes de febrer a càrrec d’una quinzena de caçadors que s’han distribuït per les zones afectades del municipi, fent especial incidència als espais públics i els centres educatius.

Presentats els cinc agents de Policia Turística que reforçaran la seguretat ciutadana del municipi Comença el mes d’abril i s’inicia la temporada turística, això suposa un augment de població per el municipi de Santanyí i una nova situació. Per aquest motiu, com cada any, l’Ajuntament de Santanyí contracta la incorporació de més agents per cobrir aquesta temporada tan complexa. Enguany, seran cinc els policies turístics que s’incorporaran a partir de l’1 d’abril i estaran fins el 31 de desembre. El dilluns, 2 d’abril, es varen presentar els nous agents que foren rebuts pel primer tinent de batle, Llorenç Galmés, el regidor d’Interior, Antoni Matas i el subinspector en cap, Jaime González.

Creu Roja i Policia local coordinen un simulacre d’evacuació al Centre de Dia de s’Alqueria Blanca L’Ajuntament de Santanyí és un dels pocs de Mallorca que no te obligacions pendents de pagament de 2011 ni ha de fer cap pla d’ajust econòmic

L’Ajuntament de Santanyí, és un dels pocs ajuntaments de Mallorca, que no ha hagut d’emetre cap certificació de les obligacions pendents de pagament ni conseqüentment la realització de cap pla d’ajust, perquè si be a data de 31 de desembre hi havia algun deute pendent, tots s’han pagat dins el termini i abans de 15 de març d’aquest any..

Aquest és el simulacre d’evacuació que es va dur a terme el passat divendres, 27 d’abril, al Centre de Dia de s’Alqueria Blanca, coordinat entre la Creu Roja, entitat responsable de la gestió del Centre, i la Policia local de Santanyí. Sota la supervisió de Blanca Blanco, tècnica de prevenció de riscs laborals de la Creu Roja i l’àrea de seguretat i Policia local de l’Ajuntament de Santanyí, es va realitzar aquesta prova per comprovar l’efectivitat del protocol d’actuació, i al mateix temps, detectar mancances o problemes que es poden derivar en un cas d’incendi. Durant el simulacre, la Policia local va detectar una sèrie de deficiències que s’intentaran solucionar i millorar.

17


Sermó de Sant Honorat 2012 Per Jaume Serra “No tingueu por” Paraules de Jesús. “Ai! Ma mare, ma mareta es vinagre és tornat vi. Digau-lo a n’Esperanceta Quan passarà per aquí.” Paraules del poble mallorquí.

Sí, davant un gran perill d’incendi o d’inundació, un es posa mans aplegades i s’ho mira, s’ho mira... Vaja un paper, Déu meu! Els nostres pares, els nostres avis, els de l’avior, en quina llengua han parlat, han cantat, han pregat des de molts segles d’antigor fins ara mateix? I han escrit llibres universals en la mateixa llengua d’avui mateix. Per exemple, sense anar més lluny, un, molt probablement, durant uns anys feligrès de Castellitx, que tant estimava. Un tal que havia i ha nom Ramon, en tot cas mallorquí.

“No tingueu por” Paraules de Jesús.

Sí, “Siau qui sou.”

La por no serveix per res. Fa molt de mal la por.

“Siau qui sou”.

Una altra cosa és la previsió, la precaució, estar separats. Sí, això sí, aquestes coses són necessàries. Ara... la por, no. Per això el Bon Jesús ens diu que no tinguem por.

Sí, ara, duc aquí aquest consell tan conegut, tan oportú, diré més, necessari, és perquè tot Poble, cristià, o no, té unes arrels, unes tradicions, una llengua viva, una història, repetesc, una llengua viva, té unes paraules per expressar el més bell de la vida i de la natura.

I... l’esperança? Es pot viure sense esperança? Sense esperança de qualcú, de qualque bé? L’esperança és vida. Una mare i un pare esperen un infant. Oh!!! Això, aquesta espera i esperança és l’univers dins dos cors. Un que treballa per la pau, pel perdó, la caritat, la solidaritat, l’amor, l’amistat, tot això són mines de maragdes, paneres de maragdes, quarterades de camps i boscos, tot verd.

“T’estim, no tinguis por, ca nostra, aigua, pa, vi.” Els ametllers, les figueres, els garrovers, les oliveres, les alzines, les roses i els lliris saben la nostra llengua.... i els animals, també.

Un esportista lluita sense esperança per una victòria ?!

La sang, els noms, els llocs, la història és nostra, no la podem trair. Ben per descomptat que hem d’estimar les altres cultures, totes, totes. Com més en sapiguem, millot. Ens enriquim, així, com a persones.

Els artistes, cercadors, creadors de bellesa...; aquí també hi podem incloure fer un solc, plantar un arbre... I... els que dediquen la vida a servir el poble amb honradesa, tasca no sempre fàcil, diguem, prou difícil, tan necessaris elles i ells.

Ara... si nosaltres, mallorquins, no coneixem, no estimam la nostra cultura, qui l’estimarà? Quan mor o maten una llengua, que, de tot hem vist en aquest planeta terra i veim encara; quan maten una llengua una cultura, la Humanitat s’empobreix, o no?

Un metge que té una vida jove o no tan jove en les seves mans té esperança de salvar-la. Sense esperança hi ha molta fosca.

No vull profanar la frase: “No solament de pa viu l’home”, però, a l’hora hi posaria: no solament de diners viu l’home.

La vida !!!

Els fonamentalismes religiosos fam molt de mal a la religió. I de fonamentalismes n’hi ha altres que no són religiosos i ja m’enteneu.

“He vingut perquè tingueu vida, molta vida “. Paraules del Bon Jesús. “Tot va tan malament que no hi res a fer”. No hi ha res a fer, un bon ciutadà, un bon cristià, no ho pot dir mai. Millor, diguem: hi ha molt a fer. Hi ha molt per canviar, per millorar i per posar bellesa en moltes coses, per què no? 18

Jesús plorà damunt Jerusalem, l’estimava. Francesc estimava Asís. I la nostra Mallorca, fa plorera? Fa rialles? Fa pena? Fa por? Fa goig? Aquestes preguntes són molt serioses. Mallorca és estimada pels mallorquins?


Resum Meteorològic: Pluja Març dia l/m2 5........................... 1,0 6........................... 17,0 20........................... 5 ,0 TOTAL 23,0 Abril dia l/m2 6............................ 4,0 10........................... 1,0 12 .......................... 2,0 13........................... 15,0 15........................... 8,0 16........................... 3,0 23........................... 5,0 TOTAL 38,0

Març - Abril 2012

Març Temperatura: màxima dia 31, 25º - mínima dia 8, 3,5º Humitat màxima dia 21 89% - mínima dia 29 27% Vent Dia 7 Dia 8 Dia 9 Dia 20 Dia 30 Abril Temperatura: màxima dia 27, 29º Humitat màxima dia 18 84% -

Tramontana 52 km/h Tramontana 47 km/h Tramontana 55 km/h Gregal 50 km/h Llebeig 34 km/h

Vent

Migjorn/Llebeig 37 km/h Llebeig 41 km/h Tramontana 35 km/h Migjorn/Ponent 37 km/h

Dia 6 Dia 7 Dia 16 Dia 20

mínima dia 16, 8,5º mínima dia 27 29%

(Dades obtingudes i facilitades per Gregori Suau a Can Jordi)

Grafica Temperatures mes de març

Grafica Temperatures mes d’abril

19


República de llibres

Presentació de “ Gebre als vidres”

Per Domènec Almerge El passat divendres 23 de març, a la llibreria Embat de Palma, es va presentar la darrera obra, recent sortida del forn poètic; “Gebre als vidres” del nostre lletraferit santanyiner Antoni Vidal Ferrando. Aquesta va anar a càrrec del poeta manacorí, Bernat Nadal i del president de s’obra cultural, en Jaume Mateu. Els lectors que no hi van poder assistir ara hi poden tastar una mica d’aquesta fantàstica presentació a la web de l’editorial Meteora; només cal entrar-hi a http://www.editorialmeteora.com/noticias, i clicar en el vídeo relacionat. Val a dir que va ser un acte molt concorregut com ho prova la gran i diversa assistència del món de la cultura, és a dir, escriptors i pintors de la nostra llengua. A més a més, cal destacar l’actuació del grup musical santanyiner d’Entreveus que va cantar 4 poemes de l’obra de n’Antoni com la marinera Mediterrània Ment. Com diu la premsa, els lectors de n’Antoni Vidal han hagut d’esperar un temps des que es va publicar “Cap de Cantó” per tornar a gaudir dels seus poemes. En aquest nou recull de 35 POEMES (autèntica poesia en majúscules) el nostre mestre en Gai saber ens delecta amb la seva mirada humana. Per acabar volem destacar les paraules del poeta manacorí, Bernat Nadal, en aquesta sublim presentació poètica: “Per entendre una obra, sempre va bé ubicar el context de l’autor en el temps i en la literatura, així que a mode de pròleg d’allò que us dirà en Jaume Mateu, vull recordar-vos que Antoni Vidal Ferrando: Neix l’any1945, a Santanyí. Llicenciat en història, sempre ha fet de professor, a mi m’agrada dir mestre, professió de la que n’ha heretat una inapel•lable necessitat de comunicar. Va començar a escriure en la vessant de poesia i després va alternar poesia i novel•la, i finalment dietari. La delicadesa formal, la sensibilitat i l’afany inconformista d’escriure bé són les seves cartes de presentació. La seva obra transmet serenitat no exempta d’indignació, quan cal. Les seves temàtiques predilectes són, com sempre en tots els grans autors, els misteris de la vida i la mort, i el de l’amor, i altres aspectes que condicionen l’ésser 20

humà, analitzant-lo per mitjà dels sentiments. D’aquí se’n deriven estudis complementaris, com serien les relacions entre les persones, l’evolució de l’home/dona en la història, la identitat, el poder, la nostra malmenada cultura, i un munt més de temes que sempre tracta amb paraula mesurada, però ferma. No us deixeu confondre pel seu aspecte o el seu to amable: no és dèbil, ans el contrari, extremadament resistent davant la injustícia o els atacs contra allò que estima i considera propi o dels seus, com són –al marge de les persones del seu entorn–, la nostra llengua i la nostra cultura. L’any 1961 coneix Blai Bonet aquell tuberculós genial que li va contagiar la “malaltia” d’escriure. Sí, escriure com un fet normal i alhora com una obligació moral, en tot cas un acte d’afirmació vital que, d’entrada no requereix més que exigència, honestedat, voluntat de servei i alta qualitat, “que és allò que necessita el món”. Per això els escrits d’Antoni Vidal F s’enfronten a aquella literatura que és supèrflua i ornamentada per la buidor. Perquè escriure no és un fet litúrgic, però sí sagrat. Jo diria que Blai Bonet va ser el seu gran mestre. Per una raó clara: no el va ensenyar a llegir, ni a escriure, però li va transmetre aquesta sacralitat de l’obra de creació, li va fer entendre que escriure, escriure bé, és una forma de redempció i una contribució per refermar el nostre sentiment comú de Pàtria, de tribu. Per no dir els sentiments més íntims, per les persones estimades. Aquesta mena d’ambició és blaibonetiana. No ho és la textura literària d’Antoni Vidal, ni molts altres conceptes sobre l’existència o el comportament. L’altra gran influència crec detectar-la en una


Hilari de Cara s’emporta el 27è premi literari Bernat Vidal i Tomàs de poesia. P.V.

Les Entreveus interpretaren algunes conçons del nou llibre d’Antoni Vidal Ferrando a la llibreria Embat.

relació menys espectacular –amb menys escenari–, amb l’apotecari i escriptor Bernat Vidal i Tomàs, lletraferit, erudit, culte, generós i el gran mestre del grup d’escriptors, tots valuosos, de Santanyí i de la contrada. La mort de Bernat Vidal, crec que l’any 71, deixa A. Vidal orfe del tutelatge d’aquell mestre. Era d’una generació anterior, antiga, de quan la gent venerable semblava que ho sabia tot, i que amb la seva mort podia desaparèixer la saviesa. Però va ser així, perquè els sembradors deixen la llavor i, com podeu comprovar, rebrota. Les altres influències personals i literàries les hauria de contar ell mateix, i ho fa, en part, a AMORS I LABERITS.” I recordeu, amics lectors, que per st Jordi un llibre ens alegre el cor. Amb els meus versos nòmades vaig recórrer les illes del desig, els immensos territoris de l’ésser. A. Vidal Ferrando

El Bernat Vidal i Tomàs d’engany arriba a la seva 27na edició organitzats des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí. És un dels premis que ha assolit més prestigi dins l’àmbit del nostre país en llengua catalana. Un premi que ha guardonat a joves, novells dins la poesia, i a plomes de primer ordre i que donem prestigi al guardó, com és el cas del d’avui: Hilari de Cara. Engany es presentaren 47 originals, de moltíssimes procedències, de dins i fora Mallorca, de dins i fora del país i de dins i fora de l’estat. I això és possible quan un premi és com ha de ser, just i net. Prova d’això és el canvi anual de tot el jurat, l’anonimat de tots els originals que es presenten i les deliberacions que fa el jurat el dia de la reunió fins a acomplir amb d’àrdua tasca de triar. Engany ho foren Miquel Segura, Antoni Vidal Ferrando i Pau Vadell. L’editorial Moll, que amb la col•lecció la Balanguera de poesia, ha aconseguit ser un referent en l’edició de poesia i, tot i les dificultats conjunturals actuals, publicarà si tot va bé, el volum guanyador d’aquesta edició. Com anunciava abans, Hilari de Cara va resultar el guanyador després d’obrir la plica. Va ser una gran sorpresa i ens va alegrar poder comptar amb un personatge així, bèstia poètica, lligat amb el nom de Santanyí. Hilari de Cara és de Portocristo, nascut a Melilla l’any 1945. És a part de poeta, professor de literatura anglosaxona, novel•lista, historiador i doctor amb una tesi sobre el gran Quim Monzó. Ha publicat molt, dirigeix alguna col•lecció de narrativa i coordina moltes activitats culturals. Té un llibre molt bo, Bolero, i ja ha arrelat per aquestes contrades, ja que un dels seus poemaris es titula Quadern des Llombards, de 1992 En aquesta ocasió s’havia presentat amb un recull titulat Ara i que, per a la publicació el traduirà al llatí: “NUNC”. El llibre és una visió molt realista, que expressa amb paraules molt senzilles i evidents, economitzant-les i anant a l’essència, imatges noves i emocions. Un llenguatge fresc i novedós que explica una història d’amor acabada, finida un dia, però que intenta ser reviscuda vivència a vivència. Un gra darrera l’altre fa el graner. 21


Les meses del Segar Per Marc Vallbona Segador, bon segador quantes garbes has segades? L’amo no les he contades, sols no arriba un cavalló. En temps molt llunyans, consideraven el blat com a fruit sagrat i rodejaven de sentit religiós el cultiu i totes les feines més importants que es movien al seu entorn. El pa és beneït per Déu. Tothom qui en menja, almenys una vegada a la vida se l’ha d’haver guanyat. Per això hom creu que el qui no ha segat al menys una vegada a la vida no pot entrar en el cel.... El Papa i el Rei havien de segar i darrera ells tots els altres mortals. Era bo que seguessin durant tot un dia, o com a mínim fins que suassin. Així feien honor a la paraula divina que mana que hom es guanyi el pa amb la pròpia suor. (1) El blat és considerat com a rei de tots els fruits. Va ser un dels primers cultius de la humanitat, i va suposar un gran avanç a la nostra civilització. Fins i tot a hores d’ara, és un dels cultius que més es fa en el món. A més del blat, la nostra terra dóna altres importants fruits com faves, ordi, civada, xítxeros, ciurons i altres. No ens oblidem de l’apreciada xeixa, que és un blat de molt bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que el blat ordinari. De les diferents etapes que suposa tot el procés d’una

La sega, segons una vinyeta del mapa del cardenal Despuig. 22

anyada dels cultius, ara contarem com se’n fa la recol·lecció. Per segar, fa cent anys o més quan encara no hi havia les màquines de segar, segaven amb la falç. La falç dentada havia estat emprada generalment als pobles mediterranis. Ja se’n servien els egipcis, els grecs, els llatins i els gals (2). És quasi ben segur que fa milers d’anys que està inventada. És una eina ben senzilla però que en el seu temps era molt útil. Al maig a segar vaig. Pel juny, la falç al puny. Això diu el refranyer, i és així: pel mes de maig començaven per segar les faves, que maduren primer. Quan veien que les faveres mustiaven les fulles i que les bajoques se tombaven cap avall, volia dir que ja eren segadores i no calia esperar que s’assequessin, fins i tot millor si encara eren un poc verdoses. Per l’ordi, la civada i el blat s’ha d’esperar que sigui sec per segar-lo. També pel mes de maig, quan el sol comença a encalentir de bon de veres, els sembrats comencen a canviar de color, tornen groguencs, això vol dir que granen i aviat serà segador. Per això a primeries de juny ja començaven a segar l’ordi, que madura primer, i llavors la civada i finalment el blat. Les messes del segar eren molt importants, quasi tothom de la casa que estàs disponible participava del segar. La sega podia durar molts de dies i setmanes, i el jornal era de sol a sol. Els homes duien cuixals per no esquinçarse els calçons, i tant els homes com les dones manegots, encara que eren diferents els de dona o d’home i,


sobretot, un bon capell. Amb una mà duien la falç i a l’altra didals de canons de canya per por de no fer-se talls. Feien manats o falçades de brins que dipositaven en terra per formar les gavelles. Era corrent que cada dos segadors fessin la mateixa gavella. I les gavelles posades totes en el mateix sentit. Començaven per un cap del sementer, fent una teringa de segadors tant homes com dones, cadascú amb la seva falç anava segant un solc o dos, o tres i, en arribar al cap, una aturadeta, feien la volta i cap a l’altre cap s’ha dit. Podia ser que una persona segàs tota sola, però era normal que els segadors fossin un estol, més o manco gros, segons si la casa tenia molta o poca hisenda. A la teringa dels segadors podia passar que els més forts avançassin als més senzills i els deixassin darrere, i en arribar al cap del tornall s’asseien a esperar. Però també passava que aquells que feien més via pegassin qualque falçada als solcs dels que anaven endarrerits i així els ajudaven a acabar el tornall més o manco igualats. Es segar vol anar-hi amb sa falç ben adentada, i amb s’esquena ben posada i tol lo dia ésser-hi. La cançó vol dir que els segadors, a més de tenir una bona eina, havien de fer la feina acalats i tot el dia, tota la setmana i totes les messes. Era una feina realment feixuga, sobretot per la calor i el mal d’esquena que donava l’anar cap baix tot lo dia. Un parell de vegades al dia feien sa fumada, aturades per descansar un poc, fumassin o no. Llavors hi havia l’aiguera que amb un gerra d’aigua fresca els donava beure. És prou conegut el poema de Maria Antònia Salvà de l’Allapassa, titulat l’Aiguera. Vet aquí un petit fragment. Amb la somera ensellada passa l’aiguera, colrada, arriba i torna partir, fent i desfent el camí de l’aljub a la segada. De cançons i de rialles sempre la volta un esbart; i és fadeta de rondalles per ofegar les baralles, per treure espines de card. (3) A Calonge i als pobles del voltant, generalment les terres eren de petits propietaris i ells mateixos amb la seva família feien les feines del camp. Però en el cas de les possessions i grans propietats, es llogaven segadors, a jornal o a escarada. Els segadors jornalers cobraven un tant cada dia, fessin la feina que fessin. Per segar a escarada amos i segadors pactaven un preu per la

Camp d’ordi

sega d’un sementer, o de tots, i cobraven allò acordat independentment del temps que necessitassin per acabar-ho. Era costum des de molt antic que els segadors cantassin. El segar tenia tonada pròpia, encara que no la feien per tots ells llocs igual. La lletra són gloses amb temàtica ben diversa, si bé predominen les que fan referència a la feina i als costums que es mouen en el seu entorn. Uns eren bons cantadors, altres no ho eren tant, però quasi tothom cantava, sobretot la fadrinalla. Que és de ditxós un fadrí qui sega amb s’enamorada, perquè quan la veu cansada, cantant la pot divertir. El que tenia més bona veu cantava davant i els altres contestaven a darrere, repetint la mateixa cançó. Cantaven per passar el temps, per no trobar la feina tan feixuga. ls de per aquí no ens manca el pa de cada dia, per això és bo estar-ne agraïts i, tal com feien els segadors en acabar les messes, diguem. “Déu ens do la maina”. Referències: (1) i (2) Joan Amades. Costumari català. (3) Maria Antònia Salvà. L’Aiguera. 23


Conversa amb

Na Margalida de Ca’n Vent

Per Antoni Caldentey Na Maria Caldentey Adrover nascuda, a can Vent el dia de cap d’any de 1924 ens conta amb gran lucidesa, com va ser la seva infantesa i juventud, com jugaven i es divertien, les feines que feia i la família que va formar. És un viu i autèntic testimoni de com era la meitat del segle XX. La vida com un torrent de paraules. Nosaltres érem set: mon pare Miquel; ma mare Margalida; en Toni el germà major; en Joan, que morí al “frente”; na Maria; jo i en Miquel. Totes les meves joventuts les vaig fer a S’Horta. Vàrem anar a costura a S’horta, a ca una mestra. Em sembla que li deien Joana Maria. Només nines. Devora l’església hi havia una escola nacional que només hi anaven els nins N’hi havia moltes que anaven a ca les monges, però nosaltres no. Els Ritos, que eren més beatos, els feren anar tots a ca ses monges. Teníem escola els de matins i els horabaixes. I dissabtes de matins. Jugàvem a botar corda, rutla i cantar molt. Jo a edat de nou anys vaig deixar d’anar a costura i em vaig posar a fer de teta. Guardava un infant que feia vuit dies que era nat. La mare partia a feinejar a un hort i jo engronsava el ninet. I si plorava cridava a la mare i venia i li dava de mamar. Una bona temporada hi vaig estar. Saps què guanyava?. Una pesseta cada dia, i hi dormia i tot. Jo a mon pare el feia tornar loco, jo li feia fer qualsevol cosa. Un dia quan sortíem de missa mon pare li va dir al pare del ninet que jo guardava: -Marc Mitjanit, jo per

24

mi et vull dir una cosa. Cerca una altra teta. -I per què?. -Perquè els vespres vull la nina a ca nostra. A mi veure que la nina els vespres no és a ca nostra, em fa mal. -Ep!, no em llevis la nina, no me la llevis. Digues què vols que t’afegeixi. Bé no sé que hi va afegir, però hi vaig quedar fins que el nin caminava. Devers un any i mig. Llavors em vaig posar a fer feina a ca nostra. L’hort, sembrar,.. Mon pare no feia feina a ca nostra, feia de pastor. Tenia vuitanta ovelles. I ma mare no venia. No la vaig veure un dia mai. La casa, la roba plegada, el dinar fet,... Però jo i els germans, hort, ametlles,... llavors la temporada d’albercocs ens anàvem a Es Carritxó. I a triar bessó. Quan era la plena, els diumenges i tot hi anàvem a xapar albercocs. Llavors va venir la guerra i n’hi vàrem tenir dos. Un dia vàrem rebre un telegrama que el meu germà


gran, en Toni, estava ferit a l’hospital del “frente” de Balaguer. Escrivia una carta endret d’una soca per a un amic seu. Era un home llestet, sabia llegir i escriure. Una bala el ferí a un genoll. Al cap d’uns dies ens va escriure ell, que millorava. Al mateix temps rebérem un altre telegrama. Que en Joan, el segon, estava greu. L’endemà un altre, que deia que era mort i que estava enterrat al cementiri de San Rafael tomba n.10 a Còrdova. Va morir d’unes febres. Va estar tres dies en remull dins una trinxera. Plovia, plovia i plovia amb el cap defora. Un jove que va estar amb ell fins al darrer moment ens va tornar la seva petaca de tabac i la cartera buida amb una foto de na Polònia Rito, germana l’al•lota del meu germà Toni que el teníem ferit pel “frente” de feia pocs dies. Eren dos germans aplegats amb dues germanes. I tu ja em diràs, en aquest caramull...Un disgust de mort. Jo vaig prometre que si en Toni tornava faria una novena a la mare de Déu. I quan en Toni tornà vaig anar nou dies a peu descalça de ca nostra a Sant Salvador. Per carrerons, dreceres i mal camí. El vuitè dia tenia es peus encetats, estava costipada i tenia febre. Mon pare no va voler que partís. Jo li deia: -Però mon pare, hi he d’anar!. Aquell dia no, però l’endemà hi vaig partir. En Joan abans de anar-se’n a la guerra va anar a despedirse de l’enamorada, n’Apol·lònia, li va dir: -M’esperaràs? -Sí, d’això no importa passis gens de pena. I si no torn d’allà on seré, et cridaré. I n’Apol•lònia es va posar a festejar-ne un altre, es va casar, va tenir una nineta, anomenada Apolònia. I el temps que rentaven la ninona que havia nada, la mare es va morir. Qui va ser el meu home, en Salvador Biela, el coneixia de quan era nina petita, perquè el meu germà Toni i ell eren molt balladors i sonadors. Em duia nou anys. Va fer el servici tres anys i llavors s’entregà tres anys més. Era un home, per dir-ho clar, molt trullós i molt alegre. No va anar al “frente”, va estar per Mallorca, n’hi va haver pocs. Quan va tornar no em va conèixer. Jo ja feia un parell d’anys que festejava un jove anomenat Guillem. Quan va arribar va voler anar a veure en Toni. En Toni vivia a n’es Molí d’en Capó. Mon pare va dir: -Bé, idoi anau-hi. Jo vaig dir a mare: -Ens n’anam i quan vengui en Guillem li deis que som al Molí d’en Capó a acompanyar en Salvador. Que véngui. No hi va venir a n’es Molí d’en Capó. No es va fiar. Saps quina la va fer? Va amollar la bicicleta darrere una paret. Pujà damunt un garrover just al portal de Ca’n Vent a esperar la feta. En Salvador tot es camí em va dar comèdia d’aquesta:

-Tu deus tenir un al·lot? -No. -No ho crec. -Idoi no ho creguis. -Es veurà. I d’aquí en molts pocs dies, vaig marxar l’altre amb quatre mentides. Però ma mare, no el volia de cap manera a en Salvador. Era de casa pobre i em deia: -Ca, tu ets una criatura devora ell. No, de cap manera. Mon pare res... Callava i no deia res. Venia els diumenges, s’asseia davant el pedrís i havíem de passar l’horabaixa defora. Si plovia se n’havia d’anar. El dia que va néixer en Miquel Vent, el fill gran del meu germà Toni, al Molí de’n Capó. El primer vespre hi va anar la padrina de ca’n Rito i l’endemà vespre hi va anar ma mare. Mon pare ho va saber. Era un diumenge de matí i em va dir: -Ho sents? Ara et vull dir una cosa. -I que em voleu dir? -Tu que saps si en Salvador Biela voldria demanar entrada? -Jo no ho sé, jo crec que sí però. -Idoi digues-li que véngui anit que ta mare no hi serà. -Però jo no vull saber que passarà demà. -Tu no et preocupis de demà. -Bé, bé, bé. En Salvador tot satisfet va entrar a veure mon pare i si mateix li va fer quatre reflexions. Jo estava asseguda al portal i escoltava. -Salvador, jo et conec un poc. Ja sé el que ets. I la nina, és joveneta devora tu. No voldria tinguéssim un disgust que tu saps que jo t’he apreciat molt. -No passeu gens de 25


pena, que fa estona que dic que ha de ser la meva. No passarà res. No passarà res. I mon pare li va respondre: -Salvador, a un ca vell no li diguis cus, cus. Vàrem festejar un any i mig i als denou em vaig casar i ell vint-i-set. Férem una xocolatada a ca ell i el ferrer de S’Horta ens dugué a Sant Salvador. Hi estàrem una nit i vàrem tornar a peu. Vàrem anar a estar a ca ell, però la sogra es va posar molt gelosa. No hi vam arribar a estar gaire i vam anar a estar a una casa d’un cosí d’en Salvador. Allà va néixer

26

Na Nita. Llavors fent de mitgers vam estar a Ca’n Roca, entre S’Alqueria i Cas Concos, allà estant va néixer en Toniet, fill petit del meu germà Toni, i quan tornàvem en Salvador em va posar la mà a l’esquena i em va dir: -Això no t’ha fet molta enveja. N’hem de tenir un. -Espera un poc. -No, avui. I als nou mesos van néixer els bessons, Toni i Miquel. Vàrem fer de mitgers a molts de llocs: Ca’n Soleret a Cas Concos, Can Sinto, Ca’n Moll, Son Salom, Ca Na Mola. Vàrem tenir una nina, na Margalida. I finalment vàrem anar a pegar a Ciutat. Un forner que li deien Toni Mero els diumenges venina i va dir: -Jo me n’he de menar en Toni. Ha de venir a fer de forner amb mi a Ciutat. -No pot ser ha d’acabar l’escola. -Jo li posaré una mestra i si vosaltres voleu venir també us donarem feina, a vós al forn i al vostre home el passarem a Piensos PIEMA. No pagareu cap cèntim. Veneu els animals, em donau quatre doblers i no pagareu res. I ho vàrem fer així. El meu fill Miquel no va venir, es va posar a fer feina amb el cunyat, en Toni de na Nita. I així en Toni es va posar a festejar a S’Alqueria Blanca na Maria de sa Punta. I jo vaig dir: -Però bon Jesús. Què punyetes feim nosaltres aquí. En Miquel a ca na Nita a embossar i ara aquest tira cap allà. Au, au, hem de mirar com ho feim i tornam cap allà. Vam demanar al meu gendre Toni si trobaria lloc per a una casa i ens va fer aquesta. Llavors em vaig posar a fer feina a un restaurant a Portopetro. Llavors el meu fill Toni va muntar un restaurant a Cala Egos i també hi vaig fer feina. Jo abans dels seixanta-cinc em vaig jubilar perquè el meu home va aplegar una malaltia que va durar dos anys i va acabar sense fer cap moviment. Els quatre fills m’han dat set néts i deu renéts i un altre que està per arribar.


L’EXCLUSIVA Per Marc Vallbona A la coberta de darrera del passat número d’aquesta revista sortia una fotografia del cotxe o autocar que feia el trajecte des de Palma a Calonge i a l’inrevés. Pensam que pot ser interessant conèixer un poc la història de l’exclusiva. La paraula “exclusiva” només vol dir que una determinada persona o empresa té l’exclusivitat per fer un determinat trajecte sense que altres Un dels autocars utilitzats a la línea Palma - Salines - Calonge puguin fer-li competència. Tot i això, per molta de gent la paraula exclusiva Clar Fullana de Llucmajor, la coneguda empresa Clar. A era sinònim d’autocar. partir de 1928, el tren i l’exclusiva varen coexistir, si bé Per obtenir l’exclusiva de la línia, la companyia s’havia el tren només arribava fins a Santanyí, i l’exclusiva fins de comprometre a portar el correu per uns certs pobles. a Calonge, fins l’any 1955, quan es va suprimir el tren. Mon pare, que era el carter, cada dia a les quatre i mitja de l’horabaixa anava a esperar que l’exclusiva li dugués La parada a Calonge quasi sempre va ser en es Casino. les cartes per repartir i llavors el sen demà dematí feia L’exclusiva sortia a les 7 del matí, passava per s’Alqueria l’entrega de les que se n’havien d’anar. Blanca i Santanyí i cap a Palma. A Palma primer va parar L’exclusiva també duia el pa dels soldats de la bateria a Can Rasca, llavors a Can Minaco i durant molts d’anys d’artilleria que hi havia a s’Horta. al bar Avenida fins que aquest va tancar. Calonge, com que era principi i fi de trajecte, ja no era Abans de tenir l’exclusiva, els calongins que volien anar una simple aturada sinó que els camions i els xofers a la Vila o a Ciutat ho feien amb la diligència. Quan es quedaven a dormir en el poble. va inaugurar el tren de Santanyí, l’any 1917, hi havia Tots els camions cremaven benzina fins que aqueixa va la diligència d’en Curt de Santanyí que feia el trajecte escassejar i varen haver d’emprar gasogen que es feia Santanyí - s’Alqueria Blanca – Calonge, que duia els cremant clovelles d’ametla. Els dematins, a Calonge, passatgers i el correu a l’estació de Santanyí. dues hores abans de la sortida ja es posaven a fer gas, així L’any 1928 es va establir el servei de transport de i tot encara moltes de vegades perquè el camió arrancàs passatgers per carretera de la línia Palma – Ses Salines li havien d’empènyer una bona estona – Santanyí. Llavors es va anomenar Palma – Santanyí Dels xofers, el més conegut fou en Ferrer, que va viure – Calonge. Aquest servei va ser assolit per Llorenç molts d’anys al pis de l’amo Antoni des Casino, que cau just devora el local parroquial. També eren conductors en Blai des Faro, i en Biel, que tocava la guitarra i cantava. Un altre xofer va ser en Llorenç Ripoll, que juntament amb la seva esposa varen tenir un bar i una botiga a Can Marinons.

Un dels primers autocars utilitzats per l’empresa Clar

Quan la gent començà a tenir cotxes privats, molts van deixar d’anar amb l’exclusiva. Encara ara existeix un servei públic de transport de passatgers per carretera. Però a les cartes ja les duen amb camions que només transporten el correu. Som molts els calongins que la primera vegada que anàrem a Ciutat, quan ens deien que hauríem de besar el cul al portalà, ho vàrem fer amb l’exclusiva. Jo ja no ho record, però segur que degué ser emocionant. 27


Als municipis de Santanyí i Felanitx disminueix la incidència del becut vermell Per Francesc Adrover El morrut de les palmeres Rhynchophorus ferrugineus es va detectar per primera vegada a Mallorca l’octubre de 2006 a sa Ràpita. De llavors ençà s’ha anat expandint i augmentant la seva incidència a l’illa. Ja s’han comptat més de 2.500 palmeres afectades a tota l’illa. És una plaga molt greu i que a hores d’ara no té tractaments efectius. A la gràfica 1 es pot observar l’evolució del nombre de palmeres afectades per any a Mallorca. D’aquestes palmeres, quasi totes han estat Phoenix canariensis (palmeres canàries), de fet només set han estat Phoenix dactylifera (fasser, o palmera datilera) i una Washingtonia robusta (palmera reial). Fins ara no s’ha detectat cap Chamaerops húmilis (garballó), única palmera autòctona de les Illes Balears. Tot i que el nombre de palmeres afectades hagi anat augmentant, no ha estat igual per tota l’illa. Curiosament, a les primeres zones on es va detectar, és a dir, la que comprèn els municipis de Campos, Santanyí, Felanitx i ses Salines, la incidència fins i tot ha baixat. Com hem dit, la plaga es va detectar per primera vegada a la plaça de ses Palmeres de sa Ràpita, l’octubre de 2006. Unes setmanes més tard es va trobar a la plaça de Calonge, i pocs dies després a Cala d’Or. Idò, com podeu veure a la gràfica 2, a Santanyí la incidència ha baixat. A Felanitx, s’ha mantengut en valors molt baixos, tan sols s’han detectat 11 palmeres en tots els anys; a Campos s’ha mantengut molt estable, unes 30 o 40 palmeres per any, i a Ses Salines no es va detectar cap cas fins l’any passat. La disminució vista a Santanyí o Felanitx no s’ha repetit a altres municipis de Mallorca. Com a exemple, podeu veure l’evolució que hi ha hagut a Llucmajor (gràfica 3). Com a qualsevol plaga, les causes de la disminució són difícils de saber. És possible que el pla de xoc que es va dur a terme per part de les administracions públiques hagi pogut ajudar. Des del moment que es va detectar la plaga, la Direcció General d’Agricultura va publicar una Resolució que estableix les mesures que s’han de dur a terme per al control del Rhynchophorus ferrugineus. Entre aquestes mesures, hi havia la destrucció de totes les palmeres afectades o amb símptomes sospitosos d’estar afectades per la plaga. Fins al 2009, la Direcció General va realitzar la destrucció de totes les palmeres afectades. Crec que és d’agrair la bona feina que varen fer els caminers de Santanyí i Felanitx, que tot d’una 28

que detectaven una palmera afectada la tallaven. També varen fer molt bona feina els jardiners i viveristes de la nostra contrada, que han estat molt atents i han notificat sempre la presència de palmeres afectades. Aquestes mesures poden semblar molt dràstiques, però el fet és que ara mateix a la nostra zona tenim la plaga a nivells molt baixos. L’únic territori de l’estat espanyol on s’ha aconseguit pràcticament eradicar la plaga ha estat a les Illes Canàries, on el procediment que han seguit ha estat l’eliminació de qualsevol palmera afectada i tractaments preventius a les dels voltants. Hem dit que la Direcció General d’Agricultura va dur a terme l’eliminació de les palmeres afectades fins al 2009. A principis del 2009 es va decidir deixar de pagar l’eliminació i deixar-ho en mans dels propietaris.


A la gràfica 1 és pot veure l’increment de deteccions de l’any 2010. Com hem dit, és molt difícil treure conclusions quan es tracta de l’evolució d’una plaga. A partir del 2010, s’han tornat a realitzar campanyes d’eliminació de palmeres afectades. A més d’això, durant tots els anys, la Direcció General d’Agricultura (ara de Medi Rural i Marí) ha realitzat altres accions com trampejos massius a les zones més afectades. Els trampejos tenen com a objectiu la captura d’adults i evitar la dispersió de la plaga, per aquest motiu és col•loquen les trampes als indrets on l’afectació de la plaga és més elevada. Per altre part, també és compten una Palmera afectada pel becut vermell sèrie de trampes per saber autoritzades i de manera periòdica. Quan és més quina incidència de la plaga hi ha. important realitzar els tractaments és a la primavera, a la tardor i després de qualssevol poda. Les matèries actives Tot i que ara mateix a la nostra zona hi hagi pocs casos autoritzades ara mateix apareixen al quadre 1. També de palmeres afectades, l’estat de la plaga a la resta de podeu trobar un exemple de tractaments al quadre 2. l’illa no permet ser gens optimistes. La plaga s’ha estès Com es pot veure es basa en realitzar tres tractaments pràcticament per tota Mallorca i el nombre de casos ha anuals. Un entre març i abril, un entre juiol i agost i augmentat molt. Per poder combatre la plaga és molt un al novembre. És van alternat dues de les matèries important la col•laboració de tots, en primer lloc, dels actives autoritzades. Cal comentar que les matèries propietaris de palmeres, que han de vigilar l’estat de les actives autoritzades són insecticides convencionals seves palmeres. Tots els propietaris de palmeres haurien excepte Steinernema carpocapsae qué és un organísme de fer tractaments preventius a les seves palmeres i de control biològic. Té l’avantatge que és més respectuós posar-se en contacte amb la Direcció General de Medi amb el medi ambient. Rural i Marí en cas de detectar palmeres amb símptomes sospitosos d’estar afectades per la plaga. Trobareu informació actualitzada a http://sanitatvegetal. Els tractaments s’han de realitzar banyant bé l’ull de caib.es o per a qualsevol informació podeu cridar als la palmera amb qualsevol de les substàncies actives telèfons 971.176.100 o 647.348.894.

29


Qui mono que és aquest nonou Per Pere Artigues

Un dia mestre Jaume, el ferrer, va engegar el motor i va haver de tornar a peu. Apressa la lliçó i ja no va engegar res pus mai. Quan havia de fer partir qualque cosa es conformava en posar-la en marxa. A l’hora del descans, les dues i mitja, mestre Jaume aclofà el call de la mà a la palanca del reòstat de l’estrucadora i la feu arrossegar sobre el semicercle de capolls de llautó. Seixanta anys enrrere, quan mestre Jaume movia el reòstat, tot el que hi havia sullà feia un gemec i prenia embranzida fins que anava a les totes. La cinta metàl·lica sens fi pujava quintars i quintars de raïm fins a la gargamella de la capoladora. Els pagesos havien trabucat el raïm del carro a la tremuja i l’estrucadora l’esclafava. Desprès la sucosa engruna queia a plom al ventre de les premses i seguia un estudiat procés fins que tot era rapa i caldo magre per fer vi xerec. Això era anys enrere, a l’època daurada on els combois sortien de l’estació del tren cap a Ciutat carregats de botes de vi. Ara ja no hi havia tren ni botes i la tremuja estava buida i més bruta que un cul d’ase. I quan mestre Jaume feia arribar el reòstat al darrer contacte no trobava cap motor i no es posava a capolar raïm per escopir-lo a les premses. A la fullola de pedra marbre blanc on hi quedava la maneta del reòstat ho havien arrabassat quasi tot. Només hi romania un cable que s’enfilava per la paret fins al miserable timbre. Un toc a les dues i mitja anunciava recés. Cent vint i quatre minuts per menjar, fer la becaina, estirar un poc les cames i fer un roi. Esgotats els cent vint-i-quatre minuts de pausa mestre Jaume tornava moure el fals reòstat i, a toc de timbre, es produïa el retorn a la tasca que no parava fins a les dues i mitja de l’endemà. Vosaltres direu que si era 30

així la gent no devia dormir; doncs no ho haguéssiu dit! Aquells ilotes, uns set-cents, no tenien sindicat però hi feien feina, i molta. Exactament mil tres-cents setze minuts diaris. Formava l’estol un centenar d’agnòstics, sis-cents ateus i quatre esburbats. Ja que no hi havia ni diumenges ni festes de guardar; els dimecres, - hauria pogut ser un altre dia -, eren obsequiats amb vint minuts per flastomar. Aquells vint minuts d’expansió semblaven als gestors segles i als pencaires dos segons però malgrat la poquedat es sentien eufòrics d’haver fet dolenties. Cap dels set-cents i pico de mesquins pencaires no tenia contracte de treball, només tenia treball. Cap d’ells ni podia ser acomiadat ni podia abandonar l’empresa; alguns tenien decidit morir treballant i uns altres preferien treballar morint. Es veu que als inicis els gestors de la màquila decidiren que a la sala de premses hi hagués tantes cadires com operaris perquè pensaven que la feina retria més si la feien d’asseguts. Però un dia de l’any tirurany sentiren un cruixit. Un galifardeu que tenia un nas com un fil de porc s’havia regirat sobtadament i esquinçà un barreró de la cadira. Els capatassos alarmats decidiren que a partir de llavors seurien tots al trespol. Les coses no estaven per fer malbé els mitjans de producció. Vengueren les cadires en pública subhasta i marcaren rodals al trespol perquè tots sabessin l’emplaçament de llur cul. Si eres l’operari cinquantados trobaves un cercle amb un cinquanta-dos a dins i si eres el desgraciat número sis hi trobaves pintat un sis. No cal dir que mai més no es rompé cap altra seient. A la màquila tot anava com una seda; es a dir, com un sabanyó. Així mateix, molt comptades vegades, succeïa qualque cosa desagradable; com aquell pic que l’operari tres-cents vuit deixà de cosir per dar corda al rellotge. El capatàs de zona s’hi arramblà i amb veu de tro li feu a sabre que si no amollava el rellotge i tornava immediatament a la tasca ho diria a son pare i vindria l’home del sac i li donaria pel mateix. Aquella munió de galifardeus feia cruixir l’enteniment quan hom reparava alguns detalls. Pot ser el més xocant


fora que tots tenien cara de passar pena però encara ho era molt més llur manera d’anar vestits. Cap ni un, coaccionat si més no per l’horari, practicava cap esport però, descomptant-ne mitja dotzena que anaven descalços, embotien els peus d’apòstol dins falses esportives fetes a Xina. Malgrat no distingir una vaca d’un martell, tots duien calçons vaquers ajustats i esqueixats de fàbrica, cosits i esqueixats al delta del Mekong. On hi havia manco uniformitat era en les camises. Aquesta part del vestit no semblava seguir cap pauta excepció feta que l’havien confeccionat personatges allimonats que ningú no sabé mai com podien enfilar les agulles amb aquells ulls plans esbiaixats i quasi clucs. La resta de complements que duia la gent de la màquila, - rellotge, bijuteria, carteres, etc -, o havien vingut de Taiwan o d’un poc més amunt, sense contrapassar ni Mongòlia ni Corea del sud. Les set-centes animetes s’havien pensat tocar el cel perquè en lloc de comprar la roba a les botigues del poble l’havien comprat a un transhumant perquè pel preu d’uns calçons te n’arramblava nou. I en lloc d’anar a l’espardenyeria del cantó havia fet negoci amb un sospitós que n’hi donà quatre parells pel preu d’un i, a més, li havia regalat uns cordons de recanvi. Ningú duia cap fil de roba autèntica ni cap complement fet aquí. Però aquell miracle, aquell creixement exagerat i desaforat de la Xina, tingué uns quants sotracs i s’aturà quasi en sec mentre que a la mateixa velocitat s’instaurava al món occidental una crisi financera que baldà més de mig món. Ara a occident, al món industrialitzat, al món fart de benestar, només hi quedaven màquiles com aquella del sindicat que hem descrit. Un com a gulag on els nous esclavistes feien cosir quimonos als milionaris falsos que després s’exportaven on inventaren la brúixola i la pólvora. Tot perquè els recent empobrits xinesos es sentissin qualque cosa quan, pel preu d’un quimono, el venedor ambulant, acompanyats d’un capell cònic de regal, n’hi entregava set de confeccionats a l’illa de la intranquil·litat eterna.

Avda. Bèlgica, 3 Cala d’Or

tel. 971 643 740 31


Fa cent anys ... a les Terres de Marina

La collita de les ametles a la possessió de s’Horta 1874 - 1885) Per Francesc Antich Adrover Tal com ja férem al número 141 de Dies i Coses corresponent al mes de març-abril de 2011, amb el títol genèric “Fa 100 anys... a terres de Marina”, a la present col·laboració deixerem de ser estrictes amb la xifra del segle i ens remuntarem una mica més per oferirvos unes dades recollides de la documentació que ens va deixar el calongi Miquel Jaume Adrover, el qual va exercir de Majoral a la possessió de s’Horta prop de vinti-cinc anys. Entre moltes altres dades, hem pogut saber els sacs d’ametlles que es colliren a la possessió de s’Horta entre els anys 1874 i 1881 a més de l’any 1885.

Compte de los sacs d’ametles collits Comença l’any 1874 La vinya vella del Babot 32 sacs S’era vella 34 “ Al puig del tancat 38 “ La vinya baix la cisterna 10 “ El “feresge” 7“ Davant les cases i vinyeta 23 “ Darrera les cases 4 “ A la paret del molí d’en Fred 1 “ Total 149 sacs L’any 1875 Davant les cases 27 sacs El “feresge” 14 “ Al Puig 85 “ La vinya vella del Babot 101 “ S’era vella 37 “ A la paret del molí d’en Fred 4 “ La vinya nova 23 “ Darrera les cases 3 “ Total 294 sacs L’any 1876 La vinya vella 46 sacs Al puig 56 “ A l’era vella 42 “ La vinya nova de la cisterna 32 “ Davant les cases i vinyeta 11 “ Darrera les cases 5 “ El “feresge” 3 “ A la paret 3 “ Total 198 sacs 32

L’any 1877 La vinya vella del Babot 60 sacs A l’era vella 28 “ A la paret del moli d’en Fred 2 “ Davant les cases 29 “ Al Puig 92 “ Darrera les cases 4 “ Al pla d’en Gerrer 3 “ La vinya nova 46 “ Total 264 sacs La feina va costar 33 duros L’any 1878 La vinya vella del Babot 50 sacs A l’era vella 23 “ Davant les cases i vinyeta 33 “ Al Puig 117 “ Darrera les cases 6 “ Al pla den Gerrer 4 “ A la paret del moli 3 “ La vinya nova 51 “ Total 287 sacs L’any 1879 Al Puig 74 sacs A l’era vella 27 “ A la paret del moli d’en Fred 4 “ Al pla d’en Gerrer 3 “ A la figuera martinenca 1 “ Darrera les cases 4 “ El “feresge” 5 “ Davant les cases i vinyeta 58 “ La vinya vella 72 “ Total 248 sacs Gasto de l’any 1879 de tomar ametles 20 duros L’any 1880 Dia 4 d’agost a l’era vella 23 sacs A la paret del moli d’en Fred 4 “ A la vinya vella de Babot 93 “ Al Puig 119 sacs Al pla d’en Gerrer(3) 3 “ A la figuera martinenca 1 “ El “feresge” 5 “ A la vinya nova 34 “ Davant les cases i vinyeta 6 “ Darrera les cases 5 “ A l’Horta Vella 1 “ Total 294 sacs Hi va haver 167 quarteres


Dia 3 d’agost 1885 compte d’ametles collides a s’Horta. Dones: Francina Frare, en Caminer, Tià Puput, sa Muda, Joan de sa Mestressa, Llorenç Puput, Jaume Mel, Andreu Xesquet, Guillem de na Pintada, Panxeta, Felip Ferrer, Cirerol, Catalina Fustera, d’en Miquel Roca, Pep Pauma, Toni Bassi, Maria Pelleta, Maria Lleganya, Francina Batleta, Damià des Comtès, Margalida Coronella, Margalida Batleta, Jaume Bielet. Suma 122 jornals. (Les anotacions és fan amb petits traçats verticals o un ½ en el seu cas) (Segurament en el cas dels noms d’homes que hi ha dins els llistat es refereix a la dona de l’home citat o a un al·lot) A una altra relació: Compte dels jornals de tomar ametles dia 10 d’agost 1885. Dones: Sa Muda, Andreu Xesquet, Maria Pelleta, Joan de sa Mestressa, Francina Batleta, Margalida Talaieta, Maria Lleganya, Biela Puput, Coloma Cirerola, Catalina fustera, Llorenç Puput, Panxeta, Damià des Comtès, Toni Basi, al·lot de na pintada, al·lot de na Pauma, Bet Costurera, Maria de can Sard, Margalida Coronella, Francina Frare, Tonina Roca, Margalida

Compte dels sacs d’ametles collides a s’Horta l’any 1881 Dia 26 de juliol vàrem començar a collir ametlles A l’era vella n’hi va haver 44 sacs Dins l’era vella des Babot 94 “ Al tancat del puig 164 “ A la vinya nova 121 “ El “feresge” 18 “ Al pla d’en Gerrer 11 “ A la figuera martinenca 2 “ A la paret del moli d’en Fred 10 “ Davant les cases i vinyeta 30 “ Darrera les cases 6 “ A l’Horta Vella i rota den Corraler 2 “ Total 502 sacs *********** Compte dels sacs d’ametles de l’horta l’any 1885 A l’era vella 34 sacs A la paret del moli d’en Fred 6 “ A l’era vella 138 “ Al Puig 99 “ Al pla d’en Gerrer 13 “ El “feresge” 9 “ A la vinya nova 107 “ Davant les cases 19 “ Darrera les cases 3 “ Can Gaia 3 “ A l’Horta Vella 2 “ Total 433 sacs (A la suma del document original pareix que posa 435)

Mel, Biel Ranqueta, Biel Bielet, al·lot des Caminer, Catalina Sarda, Suma 118 Jornals. Dilluns 16 d’agost altre relació de dones amb 137 jornals Compte dels homes a tomar ametles dia 16 d’agost dilluns: Pere Joan Cirerol, Miquel Verro, Guillem Verro, Toni Ranqueta, Biel Bielet, Miquel Coronell. Compte de dia 10 d’agost dels homes a tomar ametles Jaume Bassi, Joan Mitjanit, Guillem Costurer, Miquel Verro, Biel Bielet, Pere Joan Cirerol, Guillem Verro. Altres persones que apareixen: Al·lotes de sa Mestressa, Cireroles, al·lots des Caminer, Joana Maria Roca i Pixeris des Molí. I Acaba amb la següent anotació: Compte de los jornals de dona d’aplegar ametles l’any 1885 a s’Horta 403 jornals a 2 reals sumen 40 duros 6 reals. 24 jornals d’home a 5 reals 7 duros per 1259 barcelles d’ametlles pelades a 2 dècimes. NOTA:

* Malgrat d’un any a l’altra varia l’escriptura dels topònims es pot deduir la tanca a la que es refereix. * Hi ha algun topònim que ens ha estat dificil d’entendre com és el cas de “El feresge”. * A mesura que passen els anys els detall de les anotacions van augmentant i al final posava la collita dia a dia. * Ens crida l’atenció el fet d’emprar sempre els malnoms de les persones que treballen a la possessió i la correspondència que hi ha encara amb les families actuals de s’Horta. * Les anotacions de Miquel Jaume Adrover ens permeten afirmar que a s’Horta a mitjan segle XIX ja hi havia plantacions d’ametlers. 33


Uns mots per Mossèn Pere Xamena Una ni de lluna plena amb tot l’univers estrellat després d’haver-me passat per estar més concentrat tres quarts llargs a sa serena no m’és arribat sa mena per poder trobar sa vena de sa gran personalitat que sa ciència ha donat a un felanitxer superdotat com és el mossèn Xamena. Joan amb què et poses m’he dit mirant es mirall no en treuràs aguller mai! no guanyaràs per encloses no te’n tems que t’exposes a què et surti un burball campanes sense batall sembleran aquestes gloses no és cap camí de roses no trob es final des tall és meu caparrí de cascall per poder omplir s’espai que em dona dies i coses.

impartint també religió per escoles a gent menor amb voluntat i paciència, comptar amb sa seva presència era un orgull i un honor. Sé que és molt complicat es donar aquesta passa m’és impossible, és massa! lo molt que ha aportat fet pel qual fou premiat i tornà al seu poble estimat per compartir i fer costat a es regent Mossèn Rabassa. Un home intel·ligent, orgullós d’estar en mig per ell es primer desig ha estat compartir amb sa gent tot es seu coneixement del passat i del present del seu estimat Felanitx.

És molt mal de fer debatre amb es personatge que he duit de la seva obra gauidim es fruit vengué al món l’any devuit n’ha esclovellat noranta-quatre.

Mossèn Pere no ha dat sabem, mai cap pas en fals totes ses dades són reals ses que ell ha publicat ja que les ha agafat d’arxius ques haregistrat per l’església i el bisbat o també municipals.

Fer-vos un petit repàs sé que m´hi he d’arriscar per boca i escrit està fou estudiant exemplar elegint ser capellà i partoralment s’estrenà a sa vicaria des Llombards.

Ell està considerar, dins es grup, des millors que tenim d’’historiadors aquí en s’actualitat tots es temes ha tocat es que més s’és implicat és en es religiós.

Petit li havia quedat sembla, es paper de vicari un home extraordinari com també molt preparat motiu de ser proposat al cap de dos anys pel bisbat per professor del seminari.

Però es tema primer que en es seu cap li bull d’abaix en és curucull d’antany i d’ara jo sé que és tot lo felanitxer de la resta de s’illa també com Mossèn Bauçà o n’Alcover o es temps d’en Ramon Llull.

Desset anys impartí docència allà fent de professor 34

En revistes i diaris

El Pare Xamena, a Sant Salvador.

ell molt ha col·laborat a més d’haver publicat presentant ben detallat les religioses trinitaris. També molt col·laborà com mallorquí fi de raça donà sa primera passa sabent que no fou en va quan el Concili Vaticà acabava de proposar ses litúrgies en català en tot moment va comptar amb el bon Mossèn Rabassa. No falta entrar en debat que és una persona estimada que ha fet una feinada presentant-la ben detallada tot el present i el passat fil per randa i detallat oral i també publicat de dins la nostra contrada. De Mallorca en català s’història ha publicat es pot dir ha rebobinat o millor dit confitat sa que hi havia en castellà lo bé que li va quedar ho acaba de demostrar com assignatura està avui a sa universitat.


Prou adjectius no hi ha per valorar Mossèn Pere un número u, un primera per sa contrada abandera es mallorquí-català. Pe jo va ser un honor compartir amb ell sa diada que li va ser entregada la nostra estrella mostrejada en la muntanya sagrada del seu Sant Salvador. Li dedic aquestes gloses carregades d’humilitat agraint-li que hagi acceptat compartir i fer-nos costat a es nostre Dies i Coses. A pesar dels anys que té li queda molt que aportar el guardó que li vàrem dar no ho dubt perquè tenc clar que no serà es darrer. Ho dic perquè estic segur vostè és un gran artista i per sa nostra revista sempre en passar llista serà es número u. És digne d’admirar amb sos anys que du a s’esquena que s’arramben a sa centena veure’l amb so cap tan clar amb això mos vol demostrar que encara molt pot aportar el gran savi mossèn Xamena. Per numerar es seus valors no em basten ses meves mans es seus mèrits són tan grans que no puc abraçar-los jo solament puc dir-vos que està dins es millors del gran grup d’historiadors dels Països Catalans. Vostè és un home de pau un exemple de primera que tot lo mallorquí abandera milions de gràcies don Pere pes camí que mos marcau.

Mossen Xamena és tot cor mereix repic de campana Mallorca i Felanitx demana que li gravin en lletres d’or un monument i m’hi sum jo a ell que avui és sa flor i s’essència de lo més bo de sa cultura catalana. Mossèm Pere és d’admirar amb els seus anys com s’aguanta enguany ja en fa setanta que fou ordenat capellà encara té molt que aportar de tot color en va aguantar o que d’ell tenim ben clar que avui ja res l’espanta. A dins sa seva carrera és molt llarg es repertori entre tant faré memòri’ a recons de sa nostra històri’ o records d’Anys Enrere. D’ell no es pot explicar tot per molt que sigui es desig per tant vos trauré en mig lo des carrers de Felanitx o Felanitx mot a mot. Amb unes paraules fines que és així com Déu mana mos dava setmana a setmana portada de primera plana moltes esglésies mallorquines. De tot cor jo li desig mostrar-li el meu afecte a l’home responsable i recte que no s’apura en ser en mig com a reconeixement Felanitx l’ha fet fill predilecte. També va ser homenatjat amb un fet molt poc corrent conseguit per poca gent com es reconeixement amb sa medalla de la Ciutat Sa meva ploma em demana sé que no hi tenc res a fer a es trofeus afegiré es de Fundació Jaume I

Portada d’un dels llibres llibres més populars de Pere Xamena

d’Acció Cívica Catalana. No contens però amb això també s’hi ha d’afegir es guardó que aconseguí a s’Escola de Mallorquí del seu veí de Manacor. Sa carrera no ha acabada tot i la seva edat segueix verd, segueix llançat fa no res fou premiat amb s’Estrella Mostrejada. Tots sabem que és una mostra que Dies i Coses esta fent com a reconeixement de cap a aquesta gent que defensa sa llengua nostra. Vostè des de dalt sa trona es número u, es primer adjectius un servidor no té per definir-lo a vostè bé de part meva s’únic que em ve és molt d’anys i enhorabona. Es llistó està massa alt no és estrany que quedi enrere però humilment espera que em disculpi Mossèn Pere un servidor Joan Grimalt.

35


Tot so l’any, a s’Alqueria Blanca, en el temps

Gener

Per Miquel Pons Si mai t’oblidava, Alqueria Blanca Que s’engalaverni la llengua al paladar. (Imitació del salmista)

Any nou, vida nova. Qui s’ho creu? Els nefasts esdeveniments del 2011 no tenen continuació el 2012? La munió de coses dels mateixos colors m’escarrufen i prenc partida per silenciar-les perquè són com el pa nostre de cada dia servit per la premsa i la televisió. Les tisores, tan acostumades a tallar, ja no retallar, no urgeixen de l’esmolador. Crec que un dia Blai Bonet va escenificar la tasca de l’esmolador i la ressonància del seu siulet. La tarda, amb motiu de presentar dues obres de Ramon Llull, un amic va dir que si érem així com som, sensibles a tota cosa nostra, Antic betlem de s’Alqueria Blanca. Foto de Josep Maria Font. i ja m’enteneu, es devia als nostres padrins que eren sans. I ja en té de raó l’amic i la seva sentència. separar el temps del meu temps, a s’Alqueria Blanca, Emsens era el moment propici per manifestar que el posant forques als esdeveniments centrals durant tot so meu amor a la llengua, a la lectura, a la història,... tot l’any en el centre festiu irradiant actes cívico-religiosos plegat, ho devia a la padrina Maria escolana, padrina en la nostra contrada. Sens dubte l’1 de gener–ianunari dues vegades, que em culturitzà des de la infantesa més ens obri la porta per deixar constància del moviment parroquial de vida i de mort i dels compromisos socials tendra. La premsa i la televisió, en el meu cas personal, resten del 2011. Quelcom ha deixat de ser. Em referesc als emboirades per la lectura del darrer llibre que passa el patrons, una estampa de paper de color, amb una portal de casa i amb més afegitó si el llibre és de l’amic, xilografia religiosa de can Guasp de Palma, a una cara i a l’altra cara, escrit a mà, el nom del difunt o difunta. i més si és de Santanyí – terme. Pens que és el moment de fer un incís, amb referència El patró implicava resar un parenostre pel difunt que et a IB3 dels diumenges de tardor i diumenges hivernals, tocava en sort si té hi havia cert interès perquè el difunt quan les càmeres i les llums em deixaven contemplar fos un familiar. l’Eucaristia a la nostra parròquia de Sant Josep, L’església servava enlairades les neules de Nadal. Sobre celebrada dins el temple únic, amb una arquitectura els murs blanquíssims del temple davallaven alballons molt personal, ara blanquíssima que em convidava blancs com a fontinyols que naixien a les altures. En a admirar els detalls escultòrics i pictòrics més que temps de Mn. Bartomeu Guasp, els espais s’omplien de centenaris, però també amb l’enyorança religiosa- neules i brots de murta, de cap a cap dels cordills que decorativa del que manca a la realitat material del creuaven el temple. temple, permanent a l’espai mental amb un coeficient Devia ser difícil localitzar brots de murtera. N’hi havia una en es Pujol, un temps d’en Fullana, d’on en de dècades inamovibles. Convidat pel rector Pere Orpí, abans que fos real la deixaren collir un brot per continuar la vetusta tradició imatge televisiva, davant les càmeres, jo havia dit “el d’enganzar-lo a la baula com indici de la naixença d’una que jo sé de la nostra església”, fent un manlleu a Mn. nina. Per can Carles, a l’arradors des Puig Gros, n’hi Cosme Bauçà, un historiador de s’Alqueria Blanca, havia una camada. Una embosta de murtons blaus ens publicació editada, amb tant d’encert per l’Assiciació oferia la tia Agnès, monja franciscana en es Carritxó, de Personens Majors per arribar a les mans de tots els quan la visitàvem o fent camí cap a Sant Salvador, amb l’aturada al jardí d’en Pereó, amb tants de tarongers, i un curiablanquers ansiosos de conèixer el seu tarannà. Les meves ànsies, parangones a les de Miguel de brollador entre araucàries. Cervantes, als inicis de l’any nou de 2012, intentaré Del salamó del presbiteri, possible obra del mossèn porrerenc Ternal, penjava un enfiloi de neules grossetes 36


significant les setmanes de Quaresma i unes més petites indicadores dels dies penitencials. A la posada de Cala Figuera, a l’altura de la mirada, tenc una fotografia del betlem parroquial de Sant Josep, com es troba en l’actualitat, com ha anat minvant els darrers anys comparant-lo amb aquell que una i tantes vegades vaig aidar a col•locar sempre al seu destí. A la fotografia, madona Maria, mestre Josep, el fuster, en Jesuset, l’autèntic i no el de “Made in Olot”. Els tres pastors, dos drets i un agenollat en posició d’adorar el recent nat, no hi són. Per la seva vestimenta de roba mallorquina, i la pallissa de pell de cabra, els coneixeria on hagin pogut anar a caure. Dreta com un fus, una dona, l’indiotera com era coneguda pels vells i no tant vells, vestida amb roba de llista i capell. El nom li venia per guardar indiots, amb la raresa d’un de plomatge blanc. On són ara? I on són els pastorets petits de l’antigor, aquell amb el carretonet, la pastoreta amb un capell florit i...? Per un enfonyall de l’esquerra un molí de vent. Distribuïts els àngels de sempre. El mestre Antoni Rigo Puig, autor dels discursos fúnebres honorant els morts i ferits a la guerra, ideà una glòria transversal amb generacions angelicals aferrades damunt un cotó rosa o cel, també volaren. Devia fer mal estar dins la cova perenne d’estalactites i estalagmites oriündes i rescatades del picar les velles cisternes locals. I els màgics, els tres màgics? No tenc resposta. És veritat que els furts a les esglésies són de tot temps. A vegades es conformen amb una clau o un

canelobre, un reliquiari o un encenser,... Els amics del que no és seu, es conformen amb un objecte a manera de souvenir, però altres vegades el robatori és de bones dimensions i claríssima antiguitat, això si no són talles les robades, com nostra Dama de la Font Santa de Campos, o els àngels de Consolació, com també el medalló amb la data de 1646, del barroc retaule de Santa Escolàstica, la santa de les pluges. Gràcies als papers de l’arxiu parroquial, es pot testificar l’adquisició del Misteri de Nadal i la construcció del betlem el gener del 1864 “les figures de Jesús, Maria i Josep per valor de 30 lliures i 10 sous”. El 1867 foren adquirits quatre pastors vestits de llana pel betlem. La fotografia de Josep Maria Font és una penyora valuosa i que em guarda de mentir. El 6 de gener és l’Epifania, -la festa dels Reis- “Tres cinamons a cavall- Tres reis d’encens perfumats” que poetitzà Blai Bonet. La tradició dels Reis a s’Alqueria Blanca és més que ancestral. Com una cinta en blanc i negre es projecten a la meva memòria tants de reis Herodes, tants de secretaris, tants de generals i capitans, tantes sibil•les, tants de... Bé, tots els contemplats per mi amb escenaris davant can Blanca, a la façana lateral de l’església amb la gran tela vermella de la tenda real a voluntat de l’oratge del cap al tard i les veus amigues i madures recitant el text d’en Pep Hernàndez, de son Sardina i les altres veus de les sibil•les vestides de blanc i enjoiades amb tot l’or familiar, amb bon brill a la llum de ponent. Sentiment em motiven les fotografies de les escenificacions, ja entonats els Dies i irae que seria normals amb els autors majors, però amb més llàstima per aquells nins i al•lots i sibil·la que escenificaran el mateix text dels reis que els seus coterranis majors. Un record per a tots ells. Els anys darrers s’ha deixat de representar l’obra, amb tanta manca de mà de metge d’en Pep Hernàndez, malgrat la mateixa sia infinitament millorada pel meu bon amic de Robines missèr Llorenç Moyà de la Portella. No puc definir les actuacions d’una manera personal sinó, per les informacions alienes que valorades amb tota la dignitat la representació, responsabilitzada per tots els vents en joc. *** En els moments de redactar, a manera de crònica, els esdeveniments incomplets del mes ianuarius, plou i plou, el temps va fresc. La pluja ha rentat les fulles d’arbres i de plantes, que netes com una plata i em porten als versos d’Antonio Machado: ...Lavó la lluvia sobre el muro blanco/ las empolvadas hojas de la hiedra. Cala Figuera Vigília de la Candelera, 1-II-2012

37


Plana de caça i natura

El Consell de Caça renova els seus membres i dóna compte de l’Ordre de Vedes 2012

Per Toni Barceló

El Consell de Caça es va reunir el passat dia 25 d’abril, la primera vegada que ho fa des de l’aprovació del reglament cinegètic, que dóna total compliment a la llei de caça. El Consell de Caça és un òrgan de caràcter consultiu que té com a funció opinar i aconsellar sobre la resolució anual de l’ordre de vedes. En aquesta convocatòria es aprovar la nova composició i es va donar compte de l’ordre de vedes de 2012. En aquest sentit, cal destacar la reducció de les captures del tord, que enguany serà de 16 per llicència i dia, enfront de les 18 permeses al passat exercici. Així mateix, el nou calendari cinegètic amplia la caça del tord 10 dies al mes de febrer i autoritza la caça de la perdiu amb reclam i bagues. El Consell de Caça ha quedat constituït de la següent manera: - Presidenta: Catalina Soler, consellera insular de Medi Ambient - Vicepresident: Joan Escalas, director insular de caça - Secretari: Sergi Martino Bennàssar - Vocals: Bartomeu Seguí Campaner (cap de Servei de Caça), Miquel Roig Adrover (AMAs), Pedro Bestard Martínez (cap de programes de la direcció insular de Caça), Jaume Ripoll Rubí (Federació Balear de Caça, altres modalitats), Bartolomé Timoner Capó (Federació Balear de Caça, modalitat de menor), Pedro Ginard Reynés (Federació Balear de Caça, modalitat de caça major), Sebastià Isern Rayó (caça de tord amb filats), Joan Cànoves Servera (caça del conill amb ca), Joan Mut Trobat (caça de la perdiu amb reclam), Juan Escanellas Massanet (caça de cabres amb llaç), Antoni Mas Vidal (falconeria), José Luis Pons Cifre (comarca cinegètica Nord), Bartolomé Serra Mas (comarca cinegètica Centre), Jaume Obrador Oliver (comarca cinegètica Migjorn), Guillermo Vives Vives (comarca

A partir d’ara es podrà caçar la perdiu amb reclam i bagues. 38

Representants del Consell de Caça.

cinegètica Llevant), Basilio Sánchez Rufo (Seprona), Antoni Muñoz (GOB), Margaret Mercadal Camps (Conselleria de Medi Ambient del Govern balear). La Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Catalina Soler, va presidir la reunió del Consell de Mallorca, i va estar acompanyada, entre d’altres, per la Directora General de Pesca, Margaret Mercadal, el director insular de Caça, Joan Escalas i el Cap de Programes del Consell de Mallorca, Pedro Bestard.

Gran Tirada Benéfica de Recorregut de Caça dia 9 de juny El proper dia 9 de juny, en el marc de les festes patronals de s’Horta, la Societat de Caçadors Local encapçalada per Miquel Alou organitzarà una gran tirada benèfica de recorregut de caça puntuable pel Campionat de Balears de Recorreguts de Caça a la finca es Sementer Blanc. El Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Felanitx, la Federació Balear de Caça, el batle de s’Horta i multitud d’empreses i particulars recolzen aquesta prova de caça amb finalitats benèfiques. Per a més informació i inscripcions podeu contactar amb el mail: cacerashorta@yahoo.es


Enhora bona a l’equip del s’Horta Infantil campió de lliga de futbol 11 Mancant cinc jornades per a la finalització del campionat regular de lliga, l'equip Infantil de futbol 11 del S’Horta ja s'ha proclamat matemàticament campió de lliga de segona Regional Grup A, en haver guanyat a Son Quint 1-4 a l'Esporles.

Equip del s’Horta Infantil campió de lliga. Fotografia de www.futbolbalear.es

Fins al dia d'avui l'equip hortarri ha guanyat tots els partits que ha disputat menys una derrota a casa enfront del Santa Catalina At., el S’*Horta porta 155 gols a favor i solament 21 en contra.

Des de Dies i Coses volem felicitar a la plantilla i al seu

cos tècnic encapçalat per Francesc Juan per aquesta excepcional temporada. Felicitats. Text traduit d’http://www.futbolbalear.es (O. Riera)

39


CE Alqueria

Per Jaume Rigo

Ens els partits disputats durant els mesos de març i abril a la categoria de I Regional, l’Alqueria no ha pogut aconseguir cap victòria, degut principalment al greu problema que pateix darrerament per definir davant la porteria rival. A Sa Teulera, el s’Arracó s’imposava per 1-3 gràcies a una gran segona part, el Llubí feia un bon partit ofensivament però no podia passar del 0-0 inicial i el Binissalem B empatava també sense gols el passat 29 d’abril. A fora camp, els verd-i-blancs queien golejats per 4-1 a Can Maiol davant un Port de Sóller conduït magistralment pel seu golejador Gerardo Muñoz, empataven 2-2 dins el camp del líder So n’Oliva amb un bon partit dels de Toni Roig i perdien 2-1 a Petra on encara destaquen Miquel Vanrell i Miquel Santandreu. Després de trenta-dues jornades disputades, l’Alqueria marxava a la posició tretze de I Regional. El jugador amb més minuts disputats era el campaner Jaume Barceló Pometa, seguir del seu germà Silvestre i de Joan Rigo Lladó. Amb les mateixes jornades, Carlos Alabarce Navajas, era el màxim golejador amb onze gols anotats. El proper diumenge 13 de maig l’Alqueria rebrà el Consell (18:00); dia 20 visitarà Calvià, dia 27 rebrà el Rotlet (18:30), dia 3 de juny visitarà el Lloret i a la darrera jornada del 10 de juny visitarà Sa Teulera el Sineu. Futbol-7-Empreses L’Alqueria va acabar la competició dia 23 de març dins el camp del Llubí. A finals de gener els verd-i-blancs iniciaren una gran ratxa de resultats, amb cinc partits consecutius sense perdre, que feren possible el poder acabar la lliga a mitjan lloc de la classificació. Futbol-Base L’equip benjamí està a punt de tancar la temporada. Dia 19 de maig visita el camp del Barracar, una setmana més tard rep el Sineu B i dia 2 de juny s’acaba la lliga a Sa Teulera amb del 40

derbie AlqueriaSantanyí A. Els alevins disputen la segona fase dins el grup de 2ª Regional i arriben ja a la recta final. Dels quatre partits que queden, els v e rd - i - b l a n c s han de visitar Es Moleter de Sant Llorenç i Ses Pesqueres d’Artà i han de rebre a s’Alqueria Equip infantil de l’Alqueria 2011-12, dirigit per Joan Rigo. l’Algaida A i el Son Macià a la darrera 28 d’abril per 1-3 dins el camp de Sa Indioteria. Els verd-i-blancs visiten jornada del 9 de juny. L’equip infantil aconseguia el darrer Son Sardina el proper 12 de maig. gran triomf contra el Rotlet per 5-1 Una setmana més tard tenen una gran a Sa Teulera el Diumenge de l’Àngel. oportunitat per lograr els tres punts El passat 29 d’abril els verd-i-blancs dins el camp del cuer Àgora Portals aconseguiren un empat a dos gols i tanquen la temporada el dissabte molt valuós a casa contra el potent 26 de maig a Sa Teulera enfront del Felanitx. Els partits Alqueria-Atl.Es Murense. Liceu del 9 de maig i Santa MònicaGolejadors 2011-12 Alqueria del 27 de maig, quan els verd(Futbol-7 Sènior, lliga) i-blancs tancaran la lliga, poden ésser dues bones ocasions per augmentar la puntuació a la classificació. L’equip dels cadets lograva un important triomf el passat dissabte

Regularitat 2011-12

(Futbol-7 Sènior, lliga)

JUGADOR PARTITS 1. Miquel Vidal.................. 20 2. Pere Pons........................ 19 3. Miquel Rigo Rigo.......... 18 4. Manolo del Río.............. 18 5. Andreu Barceló............. 17 6. Xavier Ballester.............. 17 7. Josep Barceló.................. 15 8. Joan Baptista Maimó..... 14 9. Francisco José Estévez... 14 10.Toni Rigo Rigo............... 13 11.Andreu Uribe................. 2 12.Xisco Pep Barceló.......... 1

JUGADOR GOLS 1. Xavier Ballester........... 8 2. Manolo del Río............ 8 3. Miquel Rigo Rigo........ 8 4. Pere Pons...................... 5 5. Josep Barceló.................4 6. Joan Baptista Maimó... 4 7. Francisco José Estévez. 3 8. Andreu Barceló............. 2 9. Toni Rigo Rigo.............. 1 Pròp.meta (altres equips). 3 Total.............................. 46


Jugadors de l’Alqueria Per Jaume Rigo

Óscar Botella

Format a la pedrera del s’Horta, amb incursions en el futbol-sala de Felanitx i també una llarga etapa dins l’equip de regional del Porreres, el jugador de Cales de Mallorca Óscar Botella viu una segona etapa com a jugador verd-i-blanc, club on es reincorporava a principis de novembre i on segueix demostrant la constància i serietat que al llarg de la seva vida futbolística sempre l’han caracteritzat. - Conta’ns com foren els teus inicis futbolístics... - Un dels primers anys que anava a escola a s’Horta vaig començar a participar amb l’equip de futbol-sala que hi havia en el centre. No disputàvem cap lliga, eren tornejos escolars amb els altres centres propers: Santanyí, Cala d’Or, etc. No va ésser fins a l’edat d’Infantil quan vaig fitxar federat amb el s’Horta, un equip que entrenava el pare d’en Benji, actual jugador del s’Horta de Preferent; érem els mateixos companys que havíem començat en el col•legi Reina Sofia i alguns amics meus de Cales de Mallorca. Amb el s’Horta vaig continuar fins el darrer any de juvenil. - Quins millors records te queden del teus anys amb el futbol base? - Esportivament el millor any fou el segon d’infantil, a categoria de Futbol-7. Férem campions de lliga i de Copa Federació amb en Tomeu Creus d’entrenador i aquest any vaig passar molt de gust. De tots els entrenadors d’aquests anys destacaria en Toni Vadell; el vaig tenir dos anys de cadet i dos anys de juvenil. Ens va formar molt bé. Guard un gran record d’ell i actualment encara ens uneix una gran amistat. Des d’un principi sempre me varen posar de mig preferentment per la dreta, o de vegades també per l’esquerra. - Conta’ns les teves experiències amb els clubs successius... - Havia acabat de juvenil i per ventura tenia el dubte de si podria jugar a Preferent amb el s’Horta. A Felanitx aquest any fundaren un club federat de futbol-sala i hi vaig fitxar. L’experiència no va ésser dolenta però trobava que faltava un poc de serietat. L’any següent vaig anar a viure a Porreres i vaig fitxar amb l’equip de III Regional d’allà. Els quatre anys que vaig jugar a Porreres varen ésser de bon ambient, bons companys i vaig tenir continuïtat jugant de titular. A continuació vaig tornar jugar un any a futbol-sala a Felanitx, on ja hi havia un equip més seriós fins que en Pedrito Moreno me va proposar de venir a s’Alqueria, un any que ja havia començat la pre-temporada amb el Porreres, i vaig jugar aquí la lliga 2009-10. A la temporada 2010-11 vaig tornar a Porreres, trobant l’equip ja a II Regional. - Quina diferència veus entre l’Alqueria que trobares fa dos anys i l’actual?

- Els darrers mesos hem tengut algunes baixes de jugadors i l’equip d’ara i el de fa dues temporades no és molt diferent. Per ventura, enguany hi ha un poc més de qualitat que ara fa dos anys. Respecte de la temporada d’enguany crec que no hem d’ésser conformistes amb el que estam fent. Hem de tocar amb els peus en terra i reconèixer que si estam a aquesta posició és perquè ens ho mereixem. El primer que hem de fer és salvar la categoria matemàticament i una vegada haver aconseguit això mirar de quedar a una posició més digne. A aquesta lliga de I Regional pens que hi ha molta igualtat. El So n’Oliva trob que és l’equip que millor futbol practica de la categoria. - Com valores el teu rendiment d’enguany i què ens pots dir del teu futur futbolístic? - En guany me vaig incorporar ja a mitjan lliga i vulguis o no vulguis sempre costa un poc adaptar-te al grup. Poc a poc he anat disposant de més minuts i no me puc queixar del meu rendiment personal que esper que encara augmenti. Pens que encara tenc una edat per poder jugar uns quants anys més i si no hi ha novetats continuaré jugant aquí a s’Alqueria. He tengut experiències també a la banqueta, com a ajudant d’en Pedro Moreno fa dos anys amb els juvenils del Felanitx i FITXA TÈCNICA l’any passat amb Nom i llinatges: Óscar Botella Jurado. els cadets del Data de naixement: 07-07-1984. mateix club, però Alçada: 1’63 mts. no me veig a un Pes: 66 quilos. futur entrenant HISTORIAL: cap equip. Pas CD S’HORTA: bastant més de Infantils: 1996-97 i 1997-98. gust de jugar que Cadets: 1998-99 i 1999-00. Juvenils: 2000-01, 2001-02 i 2002-03. d’entrenar. - Vols afegir res FUTBOL SALA FELANITX: 2003-04 i 2008-09. més? UE PORRERES: Simplement III Regional: 2004-05, 2005-06, donar les gràcies 2006-07 i 2007-08. a tot l’entorn de II Regional: 2010-11. l’Alqueria per la CE ALQUERIA, I REGIONAL: bona acollida i Temporada Partits 29 el bon tracte que 2009-10 2011-12(*) 18 sempre se m’ha Totals...................... 47 dispensat aquí a s’Alqueria Blanca. (*) Comptabilitzades les 30 primeres - Moltes gràcies. jornades. 41


Futbol-base comarcal Per Jaume Rigo

El s’Horta Infantil ja és campió

Equip cadet del Santanyí que aspira a l’ascens, dirigit per Guillem Díaz.

El s’Horta cadet, entrenat per Macià Vadell, té encara opcions d’ascens.

A manca de quatre jornades per a que finalitzi la competició del grup A d’Infantils-2ª Regional, el s’Horta ja és matemàticament campió i nou equip de 1ª Regional per la lliga 2012-13. A part dels infantils, el club de Marina té encara possibilitats d’ascens a la màxima categoria de Mallorca amb l’equip cadet i l’equip aleví, que marxen a posicions de privilegi. Serà la primera vegada en la història que el s’Horta col•loca qualque equip dins la categoria més forta mallorquina, tot un èxit pel futbol base sortarrí que enguany viu una temporada històrica, ja que la resta d’equips, tant Infantils-F-7, Alevins-B, com prebenjamins i els dos equips benjamins estant competint a molt bon nivell. A part dels èxits del conjunt de Sa Lleona analitzarem els equips del Santanyí, club que té depositades totes les esperances amb l’equip cadet, que marxa entre els primers, i també els equips dels clubs de Cala d’Or i s’Alqueria Blanca, tots ells immersos dins la

recta final de les diferents competicions. JUVENILS A la categoria de 1ª Regional, grup B, l’equip del Santanyí ja ha salvat matemàticament la categoria a falta de cinc jornades. La classificació està molt comprimida a la part mitjana on s’hi troben els santanyiners. El calendari no afavoreix al Santanyí en els darrers partits ja que visiten el camp d’Es Moleter de Sant Llorenç a l’antepenúltima jornada, per enfrontar-se al Cardassar, quart classificat, el dissabte 26 de maig, i visiten el líder Murense a la darrera jornada del diumenge 10 de juny. En el grup B de 2ª Regional, el Cala d’Or ja ha acabat la competició. Va disputar el seu darrer partit el passat diumenge 29 d’abril dins el camp de Ses Salines, empatant a dos gols. Els caladorers han dut una línia molt regular durant la temporada, acabant la lliga enmig de la classificació, a la posició setena d’un total de tretze equips.

Equip cadet del Cala d’Or, preparat per Luismi.

Equip Aleví-A del Santanyí, entrenat per Pere Estelrich.

42


CADETS En el grup B de 2ª Regional hi prenen part el Santanyí i el Cala d’Or. El Santanyí ha militat tota la temporada entre els primers classificats i manté intactes le seves aspiracions d’ascens. El partit clau podria ésser el del proper dissabte 12 de maig, dins el camp de la Penya Arrabal, tercer classificat. Si es supera aquest partit favorablement faltarà resoldre els dos darrers partits que tampoc semblen fàcils, a casa contra l’Sportworld, quart classificat i a la darrera jornada dins So n’Oliva, setè classificat. Per la seva banda, el Cala d’Or tancarà la lliga molt probablement amb quatre equips per darrera a la classificació. A la darrera jornada del 26 de maig els caladorers reben en el municipal al B.Ramon Llull, que marxa just darrera ells a la taula classificatòria. En el grup E s’hi troben enquadrats el s’Horta i l’Alqueria. A falta de només tres jornades sembla que el Son Ferriol té assegurada la primera posició. El s’Horta té una jornada de descans que el pot perjudicar respecte del seu rival per la segona plaça: el Rtiu.Rafal, una plaça que també dóna opcions d’ascens. Els darrers partits del s’Horta, en el camp del Binissalem i a Sa Lleona contra el Soledat es toquen resoldre sense problemes. L’Alqueria arriba

a la recta final com a antepenúltim classificat. Els verd-i-blancs tanquen el calendari visitant els camps del Son Sardina i l’Àgora Portals –equip que marxa cuer- i reben a la darrera jornada del dissabte 26 de maig al Murense. INFANTILS El s’Horta és el gran dominador del grup A de 2ª Regional, marxa líder destacat i ja Andreu Barceló, entrenador dels ha aconseguit l’ascens alevins de l’Alqueria. matemàtic a I Regional, després d’una temporada històrica. Quan semblava que els sortarrins acabarien la lliga imbatuts, sofriren una inesperada derrota a Sa Lleona contra el Santa Catalina el dia del Ram. Dels tres partits que falten, el més complicat podria ésser el del dimecres 23 de maig dins el camp del segon classificat, Margaritense. Els dos compromisos restants es toquen resoldre sense problemes contra Pla de na Tesa i Madre Alberta. En el grup E, també de II Regional, si no hi ha sorpreses el Santanyí acabarà la lliga com a penúltim classificat, per davant l’At. Collerense, equip que encara no coneix la victòria. En el grup F de la mateixa categoria l’Alqueria té opcions de deixar al final tres equips per darrera a la classificació si és capaç de derrotar en el darrer tram de competició al Santa Mònica i Es Liceu, els dos equips que marxen a la cua de la taula classificatòria. A la categoria d’Infantils F-7, formada per un sol grup, hi participen s’Horta i Cala d’Or, una categoria que no finalitza fins dia 23 de juny. A falta de set jornades, Margaritense i Es Pla semblen els principals candidats per obtenir el títol. No molt lluny d’aquests equips es troba el s’Horta, quart classificat, equip que realitza una gran temporada. El Cala d’Or marxa situat

Equip Benjamí de l’Alqueria, que dirigeix Germán López.

Equip Benjamí-B del Santanyí, dirigit per Jeroni Juan.

Els alevins del Cala d’Or, dirigits per Dámaso.

43


Els benjamins del Cala d’Or, que entrena Abdel Padilla.

Els benjamins-A del s’Horta, que entrena Toni Beas.

a la zona còmoda de la classificació. S’Horta i Cala d’Or s’enfrontaran a Sa Lleona el dissabte 2 de juny. ALEVINS A falta de només dues jornades, dins el grup A de I Regional, el s’Horta ja té l’ascens assegurat de forma matemàtica a la màxima categoria de Mallorca, com és la Preferent. Després de l’ensopegada a casa del Poblenc Atl. el passat 28 d’abril, els sortarrins depenen d’ells mateixos per fer campions de lliga. En el grup B de II Regional, s’Horta B i Alqueria marxen a la zona mitja-alta de la classificació, uns llocs per damunt el Cala d’Or, dins una competició que finalitza el dissabte 9 de juny. En el grup E, també de II Regional, Santanyí A i Santanyí B han duit fins ara trajectòries molt semblants, navegant a la zona mitja-baixa d’una competició que acaba el dissabte 26 de maig. BENJAMINS Fins a cinc equips de la nostra zona estan enquadrats dins el grup D de II Regional. El Cala d’Or està demostrant fins ara ésser el més fort dels locals i sembla que no tendrà problemes per acabar la lliga entre

els sis primers classificats, unes quantes posicions més amunt que el Santanyí A. A la part baixa, s’Horta B, Santanyí B i Alqueria estan lluitant per poder quedar per damunt les tres darreres posicions al final de lliga que acaba amb el derbie Alqueria-Santanyí A a Sa Teulera dia 2 de juny. En el grup C, l’únic representant de la zona, com és el s’Horta A, s’ha mogut durant tota la temporada dins la zona mitjana de la classificació, posició que a ben segur ocuparà després de jugar el darrer partit de lliga a Sa Lleona contra l’Espanya dia 2 de juny. PRE-BENJAMINS En el grup G, l’Aquarius del Campos marxa líder destacat, seguit del Sallista Atl., equip que sembla es farà amb el subcampionat, sempre amb el permís del Cala d’Or i s’Horta Atl., tercer i quart classificats que disputen una gran recta final. Unes posicions per darrera aquests equips es troba el Santanyí, equip que quan acabi la lliga dia 9 de juny toca ocupar les posicions intermitges de la classificació.

Equip Benjami-B del s’Horta, entrenat per Joaquín Alonso. 44

Els prebenjamins del s’Horta, dirigits per Xesc, el dia que guanyaren dins Cala d’Or.


Júnior Román, jugador cadet del Mallorca L’equip cadet de I regional del Mallorca acaba la competició el proper dissabte 12 de maig. El conjunt ciutadà dirigit per Carlos Muñoz només ha cedit un empat en tota la lliga i tancarà la competició com a líder destacat. Un dels jugadors del Mallorca que ha destacat és el jove de Cala d’Or Junior Román Tombini, nascut dia 17 de maig de 1996. Es va formar amb el Cala d’Or on va estar fins a l’etapa aleví. En el seu primer any d’Infantil fitxava amb el Mallorca, club on ha complit la seva quarta temporada consecutiva, a la vegada que assíduament ha estat convocat amb la selecció balear. Es tracta del fill de l’uruguaià Fèlix Román, conegut de les aficions de Sa Teulera i Sa Lleona on encara recorden la seva època de jugador de principis dels 90. Això era els que ens contestava el jove jugador a punt de concloure la lliga: - Quina valoració fas de la temporada amb el Mallorca? - Crec que la valoració ha d’ésser molt positiva. No només per la gran campanya que hem fet amb els cadets, que ja és segur que acabarem líders i molt probablement imbatuts, sinó també perquè he jugat gran part de la competició amb l’equip juvenil de Lliga Nacional, dirigit per Pep Sansó, que també acabarà líder destacat. Els darrers partits els he complit amb els cadets, ja que el fet de que baixassin jugadors de l’equip de Divisió d’Honor, quan aquesta competició va acabar, al de Lliga Nacional, va provocar que uns quans cadets que jugàvem normalment amb els juvenils també tornàssim a l’equip cadet. A nivell personal, el balanç és molt positiu. Sempre hi ha coses que es poden millorar; particularment m’agradaria millorar en rapidesa, però això és difícil. Per contra crec que me defens bé en el joc aeri i tècnicament. El bot de cadets a juvenils és gros. Principalment es nota amb la intensitat i la gran competivitat que demostren tots els equips rivals. - Quins equips de la categoria t’han agradat més? - Si parlam de la Lliga Nacional Juvenil, a part del Mallorca, me va agradar el Sant Jordi d’Eivissa. Els dos equips menorquins, Menorca i Ciutadella, en el seu camp es fan molt forts i es fa difícil derrotar-los. - També has jugat amb la selecció balear sub-16... - És així. La temporada no podia sortir més rodona

a nivell individual. Vaig participar a tots els partits de la fase prèvia amb quatre victòries contra Canàries, La Manxa, Madrid i Cantàbria. La fase final es juga a Binissalem. Dia 18 de maig jugam la semifinal contra Catalunya. Si guanyàssim disputaríem la final el diumenge 20 de maig contra el guanyador de l’altra semifinal que disputen el País Basc i Astúries. - Com són els entrenaments? - Els entrenaments són molt intensos i exigeixen una forta dedicació. Amb els cadets hem entrenat cada dia excepte el divendres i amb els juvenils cinc dies, de dilluns a divendres, a part del partit en dissabte o diumenge. Jo enguany ho he tengut millor per desplaçarme als entrenaments, ja que he viscut amb una família a El Toro, on el cap de família és l’entrenador aleví del Mallorca i ell m’ha duit als entrenaments. Enguany he estudiat 4t d’ESO a Son Ferrer. - Quines aspiracions tens? - De moment no vull mirar massa enfora. Me queden encara tres anys de juvenil i el primer objectiu és arribar a fer-me un lloc amb l’equip de Divisió d’Honor i anar passa a passa. No puc amagar que el somni és el mateix de tots els meus companys de vestidor: si pot ésser, després d’acabar de juvenil, seguir amb el Mallorca B i arribar amb el primer equip a I Divisió ja seria increïble. Això encara queda molt enfora; de totes maneres lluitaré el màxim i posaré el meu esforç perquè no se perdi per la meva part.

45


El darrer diumenge de març ens va deixar Jaume Adrover, tota una institució del futbol santanyiner. A Dies i Coses el volem recordar a través de la seva participació a l’història de l’esport a Santanyí Ràdio l’any 2005. Per Maties Adrover L’any 2005 vaig crear el programa l’història de l’esport a Santanyí Ràdio, enguany és el setè any consecutiu. Aquesta secció m’ha permès conèixer esportistespersones que jo no vaig poder veure participar del seu esport a la seva època. Al primer capítol l’amo n’Antoni Salas (soci número 3 del Santanyí) i Tomàs Miquel (+) m’obriren el camí a conèixer l’història del C.E. Santanyí i me parlaren de l’esquerra de Jaume Adrover, de Tomàs Verd, Barceló, Toni Salom,...se m’obria un món apassionant. Al capítol 4 Tomàs Miquel acompanyà als estudis a Jaume Adrover, després el vaig visitar a Cala Santanyí per mirar i comentar un bon grapat de fotografies, l’entusiasme com recordava la seva etapa de futbolista m’impactà. Sempre m’ha agradat donar sorpreses agradables a la gent que conec i vaig pensar que seria una bona idea convidar al gran Adrover a viure insitu un partit dels bons i el vaig acreditar per viure a la cabina de Santanyí Ràdio (també ja és història que les emissores puguin gaudir d’una cabina de transmissions a un camp de primera) un RCD Mallorca – Athletic Club. Al número 110 de Dies i Coses, Gener-febrer 2006). Acabà aquell reportatge de la següent manera: per acabar aquesta historieta vull remarcar que per molt que gaudís l’amo en Jaume Adrover puc dir que jo m’ho vaig passar tan bé com ell de veure com una persona de 83 anys (2006) pot trobar la felicitat de la mateixa manera que ho va fer un nin de sis anys (Sergi Estelrich) que ens va acompanyar. Gràcies l’amo en Jaume” He agafat declaracions de l’amo en Jaume a aquell programa de l’any 2005 i cites de la meva hemeroteca per intentar complementar les declaracions espontànies, cinquanta anys després amb dates contrastades de la premsa de l’època i llibres de la història dels clubs de la nostra illa. Així queda el meu modest homenatge que complementa l’especial que vaig emetre a Santanyí Ràdio la darrera setmana del mes de març: L’amo en Jaume Adrover Verger va néixer a Santanyí l’any 1922 i va començar a jugar a futbol amb catorze anys amb el C. E Santanyí “hi havia un batalló de soldats aquell temps a Santanyí que jugaven a futbol 46

i vàrem formar un equip a on la meitat eren soldats”. Hem recuperat una crònica de Perico Pomar a Mallorca Deportiva que deia: “En la fase final del torneo de III regional disputado entre los Sallistas de Inca y C.D. Santanyí quedó proclamado Campeón el segundo equipo, todo juventud y entusiasmo que batalló hasta que el triunfo definitivo fue suyo. Los resultados obtenidos por el potente club rojiblanco fueron 2-1 en Es cos de Inca y en Santanyí 4-0. El C.D. Santanyí ha eliminado a su contrincante por el tanteo de 6-1, siendo los autores de los tantos Adrover, consiguiendo 3, Buyé, Carratalà y Salas. El equipo que alineó en los dos encuentros fue este: Múñoz, Arocas, Vidal, Thomàs, Grimalt, Arnau, Roig, Garcías, Adrover, Buyé y Carratalà”. L’amo en Jaume recalca “Hi havia molts de peninsulars: Buyé, Carratalà i Arnau” (durant aquells anys el Santanyí es nutrí de moles de soldats del destacament que hi havia a la vila, possiblement el millor d’aquests fou Carratalà, que quan tornà a València fitxà per el primer equip, morint a la sortida de ca seva abans de debutar). “Es digna de elogiar la labor que desde hace tres temporadas viene ejerciendo el guardameta del equipo Campeón. Eduardo Busquets pues aunque no haya actuado en los dos últimos partidos de eliminatoria no debe olvidarse la colaboración en el triunfo que durante todo el resto de campeonato ha venido desarrollando.


a dir ai ai, ja la m’has treta i ell no necessitava ningú, no me toqueu, no me toqueu i se la tornava posar bé i va sortir com si res”, “me sortia amb molta facilitat”, recalcà Adrover. Quan tenia 23 anys va deixar el C.E. Santanyí per fitxar per el R.C.D. Mallorca “Vàrem anar amb el Santanyí a jugar a Pollença un partit de festa i vàrem guanyar de tres o quatre a zero, jo vaig fer tres gols. Aquell partit el dirigia un àrbitre que li deien en Bonet, el millor que hi havia a Mallorca aquell temps, va donar bones referències de jo en el Mallorca i a rel d’aquest partit el Mallorca em va fitxar”. Sempre que passes per un club tens un millor record, perd Adrover “eren les sortides. C.D. Santanyí, (3ª Categoria, temporada 1943-44) La primera va ser a Ceuta. Vàrem anar de D’esquerra a dreta: Drets: Jaume Forner, Pep Barato, Jaume Notxe, Jaume Palma a Barcelona amb vaixell. A Barcelona Vàrem estar unes cinc hores i en aquella Perairet, Sebastià Forner, Jaume Vila i Llorenç Cotxer. època hi havia de porter en el Mallorca en Acotats: Francesc Arnau, Eduard Busquets, Juanito Garcia i Carratalà. Foto cedida per Jaume Notxe. Ramallets i com que era la primera vegada que jo sortia en Ramallets va dir que com Por la noche del domingo se celebró un baile en honor que tenim quatre o cinc hores d’estància a Barcelona a los jugadores que tan buen papel han desempeñado vindran amb jo i anirem a ca nostra a peu i te mostraré en todos los partidos jugados. un poc Barcelona, Vàrem anar a ca seva i la seva mare Nuestra enhorabuena también la damos a todos los ens fa fer un berenar i després vàrem tornar cap a jugadores, entrenador y directivos especialmente a D. la concentració. De Barcelona vàrem anar a Madrid Rafael Amengual, presidente del mencionado club”. en tren i llavors a Algesires, també en tren. I d’allà a Aquell temps va venir a fer el servei militar Antoni Ceuta amb vaixell”. Recoda el viatge amb vaixell amb Ramallets, que llavors era el porter de l’Europa i molta precisió “Llavors els vaixells no anaven directe va venir a Santanyí amb un equip de la Marina a fer a Ceuta feien un angle i s’atacaven molt a Gibraltar un partit contra el Santanyí i Adrover li va marcar el i llavors voltava”. Adrover també recorda perfectament primer gol a Mallorca, després coincidiren els dos en el la seva segona sortida amb el Mallorca “vàrem anar a RCD Mallorca i gràcies a la seva amistat Jaume Adrover Santander” Mateu Cànaves “Pedreres” recorda que a sempre va ser un culé de pro “En Joan Camps, que era la crònica del partit contra el Racing a Santander varen mallorquinista com és natural, sempre ha estat del batejar a Adrover com “el oso” perquè tenia les cames Madrid perquè en Pau Vidal se’n va anar al Madrid i jo me vaig fer del Barça quan en Ramallets va fitxar”. D’aquell equip en Tomàs Miquel (+)ens diu com era Adrover: “Quan jugava ell teníem un gol o dos assegurats. Quan agafava una falta a prop de l’àrea o un penalty era segur marcar, amb una paraula, tenia una esquerra fora de sèrie”, Tomàs Miquel recordava una anècdota “Tenia una espatlla que se la treia del lloc bastants de vegades i un dia dins les casetes abans de començar el partit juguetejant va aixecar les mans i jo també i la hi vaig empènyer i va començar 47


d’Inca. La temporada 1944-45 hi va perdre davant el Córdoba i no pogué salvar la categoria”. El primer any que Adrover visità Es Fortí amb la camiseta del Constància també hi va haver polèmica, així ens ho explica “Quan ja guanyàvem 0-2, jo havia fet un gol va venir una jugada per la vorera de la tribuna principal i amb aquesta jugada me vaig topar amb un contrari i amb una empenta me va tirar cap a la valla i la gent que estava a prop me volia agafar i jo me vaig aixecar així com vaig poder i vaig tenir la mala sort de posarme la mà en els genolls i vaig fer així (explicà Adrover d’una manera molt descriptiva) i a la tribuna hi havia el delegat governatiu, per mala sort, un tal Carrillo, va davallar d’allà i me va detenir. Va fer aturar el joc, llavors era molt diferent a ara, ara això no ho farien, i va dir: “Aquest jugador queda detingut”. I jo vaig dir: “Per què?”, però jo ja ho veia, perquè havia fet un mal gest, ho vaig reconèixer i vaig dir puc acabar detingut però he d’acabar el partit i va replicar no, no, cap a la presó i vaig anar de’s Fortí al Govern Civil enmig de dos policies i vaig atravessar tot el Born i hi vaig estar fins l’endemà dematí que gràcies al director de la Caixa de Pensions que coneixia molt al rector de Santa Creu, qui devia tenir bo i me varen treure, pagant una multa el Constància”. En el partit que Adrover va marcar més gols varen ser tres “Hi havia en Jaume de’s forn que havia vingut amb bicicleta a Inca amb dos mes a veure el partit al camp de’s Cos a on hi cabien dotze mil persones, tothom dret i s’omplia cada diumenge” Després que Adrover deixés el Constància l’equip inquer perdé la tercera divisió la temporada 50-51. Podem llegir a “L’Atlètic Baleares. Una història de supervivència” escrita per Antoni Salas Fuster: “La lliga que estava a punt de començar s’havia ampliat fins a 18 clubs. Aquella temporada s’havia contractat com a entrenador a Esteve Platko, germà del mític porter del FC Barcelona Francesc Platko. Aquella temporada com a defenses es fitxaren: París, del Constància; Soler, del Poblense; Leandro, del Malvarrosa; i Costa del juvenil; que s’uniren a Amengual i Llompart. A la mitja, als incombustibles Prats, Gay, Oliver i Simonet s’hi afegí el jove Roig. I a la davantera juntament amb els antics Manolo, Marroig, Alorda, Catany, Morro i Brando, hi jugarien Adrover, Antonell i Miguel, del Constància”. Aquella temporada l’ Atlètic Baleares quedà classificat al setè lloc amb 39 punts, cinc maco que el Manacor, fou l’única temporada que Adrover jugà a aquest equip. Equip del C.E. Constància temp. 47-48 l’amo en Jaume el primer per l’esquerra Adrover té molt bon record de Platko “Era dels acostats hungaro, era molt bo i m’apreciava molt. molt peludes. El seu handicap era, segons Adrover, que “tenia rivals molt bons a la meva demarcació ja que jo jugava o be d’extrem esquerre o de davanter centre i d’extrem esquerre hi havia el manacorí Pocoví que era molt bo (podem llegir a equipos con historia RCD Mallorca de Tomeu Maura “Sebastián Pocoví ha sido considerado hasta hoy el mejor extremo de todos los tiempos que tuvo el Mallorca”) i en Primo, un al•lot foraster i de davanter centre hi havia en Joan Albella i un altre foraster, en Guzmán, que també era molt bo; si hi havia baixes jugava, però no vaig ser titular mai”. Recorda perfectament que va marcar tres gols “El que millor record és el que vaig marcar a Ceuta perquè vaig pegar en el pal amb el meu cos i sempre m’enrecordaré”. Aquella temporada el RCD Mallorca va quedar vuitè a segona divisió sent el president Lluís Sitjar i l’entrenador Patricio Caicedo. La plantilla la van formar: Ramallets, Sureda, Bennássar, Mateu, Pocoví, Turró, Felipe, Albella, Simonet, Mesquida, Rancel, Castro, Tamayo, Grech, Mauri, García Díaz, Montalvo, Sanz, Giraldós, Adrover, Suñer, Picas, Primo, Llull, Espases, Llabrés, Truyols, Pueyo, Rovira, Iturbe i Mijares. La temporada 46-47 va fitxar per el C.E. Constància a on va jugar tres anys coincidint entre altres amb en Company i en Corró. El Constància que havia estat fundat l’any 1922, havia jugat l’any 1944 una eliminatòria de Copa amb el FC Barcelona i el 20 de maig de 1945 al Camp de Buenos Aires de Palma es varen enfrontar el RCD Mallorca i el Constància, i segons ens conta a “Història dels club de futbol” de El Temps “el Mallorca que també es trobava a la zona baixa de la taula classificatòria de segona divisió, va ser escandalosament afavorit per l’àrbitre en detriment del Constància, que es veié abocat a la promoció. La parcialitat federativa va desfermar una crisi greu dintre el futbol balear. El “santuari blanc” tornà a ser advers a la sort de l’equip

48


Jo tenia un negoci a Palma i me va venir a veure quan tenia la nina petitona i li va dur una pepa, llavors va anar al Binissalem i jo era a les darreres i ja no volia jugar més i va venir a casa meva i me va dir has de venir al Binissalem i jo li vaig dir jo ja no tenc juguera i me va conquistar i hi vaig anar i me va dir i en Roig que no vendria? I jo li vaig dir ho podem mirar i va venir. Li vaig dir has de demanar deu mil pessetes i en va demanar vuit i les hi van donar”. Adrover recorda que “Li pegava tant fort que una vegada a un tal Pecas que formava part d’una barrera li vaig rompre dues costelles, amb els balons d’ara, que son com coixins, no li hauria fet res, llavors eren balons que feien mal allà a on pegaven. En aquella època hi havia molts de jugadors que jugaven amb mocador pel cap”. Posats a comparar l’any 2005 quan vaig fer aquesta entrevista estava de moda el fort xut del brasiler Roberto Carlos i l’amo en Jaume replica “jo li pegava tant o més que el lateral madridista, no per brevetjar, si ell li pegàs amb la pilota que jo jugava no sé que hauria fet, llavors les pilotes si te rascaven per un braç o pel front s’enduien la pell, les d’ara són com de goma llavors les cordaven amb un cordó de pixa de porc”. “En aquella època només s’entrenava dos o tres cops per setmana. No fèiem cap partit, purament ens dedicàvem a entrenar: córrer, fer gimnàstica, dues voltes i tocar un poc la pilota, jugar amb la pilota de cap a cap de camp i coses d’aquestes, sobre tot molta gimnàstica”, ens explica Adrover qui recalca que el sistema emprat també era molt diferent “en aquell temps hi havia el porter, dos defenses, tres mitjos i

L’amo en Jaume la temp. 49-50 va jugar amb l’Atlètixc Baleares

Charlie Rexach, Rosa, filla, Adrover i Marcial Pina

cinc davanters”. A part de la seva etapa més jove en altres ocasions Adrover va tornar jugar amb el Santanyí. L’any 1947 en que es va donar de baixa el club a la Federació hem trobat una alineació publicada a “La Almudaina” a un partit que el Santanyí va derrotar 8-0 al UD Porreres. Va ser la següent: Vidal, Burguera, Roig (Fuster), Roca I, Peque, Roca II (Roig), Bonet, Sitges, Cànaves, Adrover (Roca II) i Perelló. L’any 1949 un grup de joves d’acció catòlica va reorganitzar el futbol a Santanyí essent president-jugador Joan Roca. L’any 1957 essent l’entrenador Justo Aparicio formaren la plantilla els següents jugadors: Porters: Vidal, Cabrer i Orfila. Defenses: Barceló, Camps, Verd i Ferrer; Mitjos: Roig, Bosquet i Gómez. Davanters: Roca, Ruben, Alemany, Adrover i Rodríguez. D’aquella època destaca el partit que es jugà a l’octubre de 1954entre el CD Santanyí i el RCD Mallorca quan aquest jugava a tercera divisió. Acabà 2-4; quan el descans el CD Santanyí guanyava per 2-1. A la segona part l’àrbitre anul·là un gol al santanyiner Miralles. Hi hagué moments en que es jugà amb dues pilotes aprofitant l’equip ciutadà per marcà el quart gol. Va ser trist protagonista l’àrbitre Martorell, Pel Mallorca jugaren: Salom (santanyiner), Paco, Salas, Sabater, Prats, Verd (santanyiner), Ramis, Martínez, Morro, Delgado i Tomàs i pel Santanyí: Vidal, Rado, Obrador I, Garau, Ferrer, Roig, Roca, Torrens, Miralles, Obrador II i Adrover. I després d’aquest partit s’acabà novament el futbol a Santanyí fins 1968 que va ressorgir fins ara. Descansi en Pau Jaume Adrover, un gran esportits i una millor persona. 49


Laura Granado Palmer una sortarrina amb futur per explotar

Per Vinyota Laura Granado Palmer és de S’Horta, té 9 anys, filla de Francisca Palmer (Son Reus) i Rufino Granado. Laura s’inicià en la pràctica atlètica la temporada 2009/2010 amb el Club Joan Capó de Felanitx. Al llarg d’aquests anys ha participat a moltes competicions. Participa i competeix en tot tipus de proves de la seva categoria, ja sigui Cross, llançament de pilota, llançament de pes, salt de llargada, marxa,… Els seus resultats més destacats que ha obtingut han estat: -Temporada 2009/2010 - Campiona de Mallorca de salt de llargada(2,80 m), campiona de relleus 4x500, Sots-campiona de 1000 m marxa en ruta i 1000m marxa en pista -Temporada 2010/2011 - Campiona de Mallorca de Cross (imbatuda al llarg de la temporada), Campiona de Mallorca de 1000 m marxa en ruta i en pista, Campiona de Mallorca de 500 m llisos ( 1’49”), Campiona de proves combinades, Sotscampiona de salt de llargada, entre altres -Temporada2011/2012- quan encara no ha acabat la temporada i encara no s’han Marxa en pista fet els campionats de Mallorca ha catalogat aquests resultats: -Sots-campiona de Mallorca de marxa en ruta (2km amb 12’19”). Als controls de jocs escolars ha obtingut també bons resultats: -A Capdepera -1ª als 500 m llisos ,2ª a 60 m tanques, 2ª a 60 m llisos. -A Campos: -1ª a 2000m marxa,1ª llançament de pilota, 2ª a salt de llargada,… Na Laura a més de tenir una gran capacitat esportiva reuneix moltes altres qualitats com la constància, interès, companyerisme, seriositat que això amb el suport de la seva família fan preveure un il·lusionant futur. Campionat de Mallorca 2010-2011

50


En Jaume Antoni Munar Clar guanya el torneig “Asamblea regional de Murcia”, considerat el campionat d’Espanya sub 15 En Jaume Antoni Munar Clar va disputar del 27 al 31 de març el torneig “Asamblea regional de Murcia”, considerat el campionat d'Espanya sub 15 (cadets de primer any). En aquest torneig s'hi participar per invitació, i els escollits solen ser els setze millors rankings d'Espanya. En primera ronda s'enfrontà contra el jugador català Álvaro López (vigent campió d'Espanya infantil). A les següents rondes també, va tenir partits força complicats per mor del nivell dels jugadors presents. La final la va disputar contra el jugador valencià Pedro Martínez, al qual va vèncer per un clar 6-1 6-1, fent potser el millor partit del torneig.

51


L’amo en Macià Rito i el seu nebot Guillem sonant guitarró i guitarra

52


Dies i Coses 148  

Dies i Coses núm. 148. Conversa amb na Margalida de can Vent. L'exclusiva Palma-Calonge. El becut vermell a Santanyí i Felanitx. El s'Horta...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you