La Marina – Edició octubre 2025 by La Marina

Periòdic gratuït / 4.000 exemplars

Associació de Mitjans de Comunicació

De Barcelona a Europa Gaza mobilitza carrers i remou consciències

Els carrers s’han tenyit del negre, blanc, verd i vermell de la bandera palestina en les mobilitzacions que reclamen l’aturada del genocidi i denuncien el tracte del govern israelià als activistes de la Flotilla Global Sumud —entre els quals hi participaven el regidor Jordi Coronas

TEMA CENTRAL

La seguretat a la Marina, el debat i les diverses veus veïnals

Pàgs. 10-11

ENTREVISTA

Fem un repàs del mig mandat municipal amb la regidora Raquel Gil

i l’exalcaldessa Ada Colau—, recentment retornats. A la imatge, la manifestació d’estudiants que va precedir la multitudinària protesta del dissabte 4 d’octubre, que va reunir més de 70.000 assistents segons la Guàrdia Urbana i 300.000 segons els organitzadors.

Pàgs. 2 i 13

Hugo Gallego

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

El drama de Gaza mobilitza la ciutadania europea

Les imatges de la flotilla Global Sumud intervinguda per l’exèrcit israelià han commogut mitja Europa. El seu objectiu immediat era portar ajuda humanitària, però el seu propòsit més profund —i assolit— ha estat sacsejar consciències. Mobilitzar governs, institucions i ciutadania per exigir que la massacre i el genocidi al poble palestí s’aturin.

En un escenari on interessos geopolítics condicionen respostes institucionals, el valor d’aquests actes és immens. A través de gestos com aquest, es recorda que cal actuar, denunciar i posar-hi el cos si cal. Perquè quan la política institucional vacil·la, la mobilització social és imprescindible.

Mitjans independents: 40 anys de servei als barris

Des de La Marina, mitjà comunitari i independent, compartim l’esperit de totes les mobilitzacions que neixen del compromís col·lectiu. Fa més de 40 anys que fem periodisme al servei del territori i de les persones. No depenem de l’Ajuntament ni de cap administració pública, i això ens permet explicar el que passa amb llibertat, però també amb rigor i responsabilitat. Informar és escoltar, interpretar, contrastar i fer preguntes incòmodes quan cal. Som al costat

de les entitats, dels moviments veïnals i de la gent que reclama serveis, respecte i dignitat. I ho fem des de la confiança guanyada amb anys de feina honesta i arrelada, que no busca clics, sinó que treballa per construir comunitat i esperit crític.

A Barcelona, només hi ha ben pocs mitjans comunitaris consolidats amb tarannà veïnal i comunitari: Zona Sec, L’Independent de Gràcia i La Marina. Recentment, s’ha impulsat una nova experiència a la Barceloneta, que desitgem que prosperi. Però la sostenibilitat d’un mitjà com el nostre no és casual: és fruit d’un enorme esforç sostingut, d’una cultura de participació i compromís i d’una profunda consciència de barri.

Atendre els factors de malestar social

En paral·lel, i des de la feina de contacte amb el veïnat veiem com s’estén un malestar legítim als barris, vinculat a la inseguretat, a la precarietat, a la manca de respostes estructurals. Davant d’això, cal fer política amb majúscules: posar els recursos i l’escolta institucional al servei de les persones. Tècnics, càrrecs públics i governants han de ser capaços d’escoltar i atendre, no només de gestionar.

Cal detectar on grinyola el sistema: quan la convivència es trenca, quan els serveis no arriben, quan la gent perd la confiança. És aquí on s’ha d’intervenir, amb presència real, compromís i acció decidida. La política no pot ser una resposta reactiva: ha de ser una aposta decidida pel benestar col·lectiu. ■

Prop d’un centenar de persones van omplir la sala d’actes de la Biblioteca Francesc Candel en la primera tertúlia del cicle dedicat al centenari de l’escriptor. L’acte, moderat pel periodista de La Marina Pau Llopis, va comptar amb la participació de quatre professionals i veïns de la Marina: el periodista Jesús Martínez; la presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, Sandra Bestraten; la treballadora social Xènia Morgado; i el regidor d’Esquerra Republicana, Jordi Castellana.

Des de les seves respectives mirades, van reflexionar sobre els reptes socials i urbans dels barris de la Marina, comparant-los amb la realitat que Paco Candel va retratar en els seus escrits. L’autor, que va créixer a les Cases Barates de Can Tunis, va ser un excel·lent retratista —sense càmera— de la vida als marges, especialment a Donde la ciudad cambia su nombre (1957), una obra que li va comportar crítiques i desafectes al mateix barri. Més tard publicaria el seu assaig més conegut, Los otros catalanes, on descrivia la precarietat dels immigrants arribats d’arreu d’Espanya.

Més de seixanta anys després, la tertúlia va plantejar fins a quin punt han canviat els nostres barris i quins reptes continuen oberts en matèria d’habitatge, urbanisme, precarietat i crisi política

En inaugurar el cicle, el conseller de govern, Albert Aixalà, va destacar la importància de preservar la memòria col·lectiva i de comprendre tant la contribució social com el repte que suposa la realitat migratòria.

Ja en les intervencions, en Jesús Martínez va valorar la capacitat del periodisme actual per dignificar les situacions de desigualtat, tal com feia Paco Candel. “Crec que aquesta aptitud encara existeix i que hi ha grans professionals al nostre sector que fan una tasca molt valuosa”, va assenyalar Martínez. Alhora, troba a faltar una aposta més decidida de la premsa en general envers els col·lectius que pateixen de manera persistent la precarietat i la manca d’oportunitats.

“Candel pensava que la vida s’explica trepitjant el carrer i parlant amb els veïns. Xerrava amb tothom, escoltava fins i tot qui no compartia les seves idees i donava cabuda a totes les veus”, va afegir el periodista. Igualment, va reflexionar sobre els canvis en el consum informatiu de les noves generacions, les seves derives i els riscos que comporten.

A continuació, Sandra Bestraten va respondre a la qüestió sobre els canvis en l’entorn urbà i els principals reptes del barri. Recordava que, en cent anys, la

Viure i conviure als barris de Candel

El llegat candelià i els reptes socials i urbans obren el cicle de xerrades del centenari de l’escriptor

Jesús Martínez, periodista i docent universitari

Sandra Bestraten, presidenta del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona

Al periodisme hi ha grans professionals compromesos, però cal que la premsa aposti més per visibilitzar la precarietat i les desigualtats

S’ha d’obrir el camí perquè el veïnat accedeixi a les feines dels pols econòmics propers al barri i millorar la realitat social

La Marina és pionera en urbanisme. El primer interior d’illa de Barcelona es va crear a Can Sabater el 1984, tres anys abans que el de l’Eixample

Falten estímuls capaços d’encendre noves il·lusions, un repte que els partits polítics hem d’afrontar

Xènia

Marina ha viscut moltes transformacions:

▶ Prop d'un centenar de persones va participar en la primera de tres xerrades i l'exposició que organitza La Marina, amb motiu del centenari del naixement del seu més il·lustre col·laborador, Paco Candel. Josep Vicens Busquets

|| Pau Llopis

Morgado, treballadora social i activista de les joves del CC Estrelles Altes

Jordi Castellana, economista i regidor d'ERC a l'Ajuntament

Un espai de conversa pausada, reflexions i retrobament enmig de temps convulsos, de confrontació i soroll

barraques, fàbriques i conjunts d’habitatges dispersos que han generat un fort sentiment d’identitat en cada nucli. “Cada conjunt estava molt aïllat, amb les fàbriques pel mig”, explicava. D’aquí en van sorgir associacions de veïns que van reclamar millores en l’espai públic i, sobretot, més connexió entre el veïnat. Molts d’aquests espais industrials s’han convertit en interiors d’illa verds i permeables, accessibles des de diversos carrers.

Acompanyada d’imatges, va oferir també una primícia del seu pròxim llibre —De la Zona Franca a la Marina, 100 anys d'habitatge social a Barcelona, que es publicarà l’any vinent i del qual és coautora—, on revela que el primer interior d’illa de Barcelona es va crear a Can Sabater el 1984, tres anys abans que el de l’Eixample, i “més de deu vegades més gran que el Jardí de la Torre de les Aigües”.

Bestraten va destacar igualment la contribució de dones pioneres en la transformació de l’espai públic, com Imma Jansana, arquitecta paisatgista de Can Sabater, i la indonèsia Aafje Johanna Marie Vermeulen, creadora dels Jardins dels Drets Humans, pensats com a espai d’esbarjo per als treballadors de la Philips. Finalment, va reivindicar la necessitat de transformar el passeig de la Zona Franca, “una de les últimes autopistes urbanes de la ciutat”, en un espai de cohesió ciutadana que connecti amb el nou Prat Vermell i permeti gaudir d’un entorn

compartit per tota la Marina.

La Xènia Morgado va oferir diverses dades sobre el nivell de formació i els ingressos de la població dels barris de la Marina i del districte de Sants-Montjuïc, totes elles per sota de la mitjana de la ciutat. “Com podem esperar canvis si encara avui hi ha un 12 % de treballadores en situació de pobresa salarial, és a dir, que no arriben a final de mes tot i tenir feina?”, va apuntar la referent jove del Centre Cultural Estrelles Altes.

Una qüestió que ja va abordar Candel a la seva obra La nova pobresa (1988), en una descripció de fa gairebé mig segle que —sense ell saber-ho— continua retratant

força bé la realitat actual. La Xènia va exposar també les dificultats del veïnat per accedir a les feines que es generen en espais econòmicament dinàmics i pròxims al barri, com el Port de Barcelona, el Polígon Industrial, la Fira o el Consorci de la Zona Franca, així com en iniciatives tecnològiques pioneres, totes elles sense cap vincle laboral ni social amb els nostres barris.

Va cloure la xerrada Jordi Castellana, regidor d’Esquerra Republicana, amb una reflexió sobre el paper que juguen —i haurien de jugar— les administracions públiques en un context de desànim social. “Els éssers humans vivim intensament

dos sentiments: la por i l’esperança”, va assenyalar. “La incertesa és una emoció que ens genera temor, perquè la bona marxa de l’economia macro no es reflecteix en la micro, és a dir, a les nostres butxaques.” Arribats a aquest punt, i amb un exercici d’autocrítica, va defensar que cal demanar als representants polítics compromís, profunditat d’idees que vagin més enllà dels eslògans i missatges curts, i també claredat. “En el darrer mig segle hem viscut etapes esperançadores —amb la Transició, el moviment dels indignats del 15-M o l’independentista— més enllà del que pensi o voti cadascú”, va afirmar Castellana, tot assenyalant la manca d’estímuls capaços d’encendre noves il·lusions, un repte que —va dir— els partits polítics han d’afrontar La jornada es va tancar amb la participació de veïns que es van acostar a la Biblioteca Francesc Candel, com Salvador García o Juan Antonio Reyes Blanco, que van compartir anècdotes i aprenentatges adquirits treballant de bracet amb Candel. Tot plegat, organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, editora de La Marina i La Marina FM (102.5), amb el suport d’Òmnium Cultural, la Fundació Francesc Candel, l’Espai Veïnal Química i amb la col·laboració de la Biblioteca Francesc Candel i el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya. Un espai necessari de pausa, col·loqui, reflexions i retrobament enmig de temps convulsos i de confrontació. ■

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

A Barcelona baixa la delinqüència, és un fet contrastat amb dades, però a la Marina el veïnat denuncia inseguretat i es mobilitza. Com ho expliquen?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

A la Marina s’han donat successos que han alertat a la població conjuntament a la manca d’atenció que té el barri des de fa dos anys. Falten inversions, s’ha retallat en drets socials i serveis de proximitat com el tancament de l’OAC, la retirada de projectes d’integració, l’absència d’educadors de carrer i de policia de proximitat o l’oblit d’espais com els Jardins de la Mediterrània o l’esperada reforma del Passeig de la Zona Franca està fartant a la gent.

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

No és tot el veïnat ni a tots els espais del barri, ara bé, en alguns indrets del barri, les queixes per incivisme, molèsties per sorolls provocats per les activitats dels bars, la inseguretat i la brutícia són un problema des de fa temps, des de fa més de 8 anys. Per això des del districte, d’acord amb totes les entitats del barri, hem constituït un nou dispositiu, en el que participen Parcs i Jardins, Neteja, llicències i inspecció i els tècnics de prevenció i convivència i hem incrementat la presència continua de GUB i Mossos.

El Govern Collboni torna a relegar el barri a un segon pla perquè no li entra en la seva idea de la Barcelona aparador.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

Els índexs de ciutat són una mitjana que no reflecteix la situació real de la Marina: baixen els delictes menors, però augmenten els més greus. El veïnat i les entitats fa anys que treballen per desestigmatitzar el barri i construir convivència, però els fets ocorreguts i la deixadesa continuada del govern agreugen la percepció d’inseguretat. Cal actuar amb fermesa i exigir a l’administració més presència, recursos i solucions reals per garantir seguretat i dignitat al territori.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Els delictes de lesions contra les persones, tràfic de drogues i agressions sexuals han pujat. Barcelona en 2025 és la ciutat més insegura d'Espanya. Hi ha 350-400 multireincidents que han fet del robatori i el furt la seva forma de vida. Les ocupacions il·legals afecten zones com Can Clos, els Jardins de la Mediterrània, Plaça Sant Cristòfol i el Polvorí. Els robatoris, estrebades, agressions, baralles i soroll nocturn als Jardins Mediterrània (cal tancar-los a la nit) i Plaça Marina i l'assentament del carrer Número 2, han motivat que el veïnat digui prou. Cal més presència policial.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Pot existir un error en les dades o una interpretació esbiaixada que doni resultats contradictoris depenent dels barris de la ciutat. Però també existeix una gran ineficàcia de la xarxa de persecució de la delinqüència, tan pel que fa als mecanismes de denúncia i actuació immediates per part de forces de seguretat, com als de resolució a mans de la justícia, que en conjunt precisen de millors dotacions econòmiques i humanes. Igualment, no podem obviar l’interès partidista de la ultradreta d’apropiar-se de les solucions populistes que porten a la violació de drets humans amb l’excusa de la inseguretat.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Mig mandat de la regidora Raquel Gil:

balanç, reptes i les preocupacions del veïnat

Fem l’entrevista al programa "Sintonia amb els barris" de La Marina FM (102.5), on la regidora participa cada primer dimecres de mes de 17 a 18 h, Raquel Gil fa balanç del seu pas per la Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc quan ja s’ha superat l’equador del mandat.

A més del Districte, Gil és també la cinquena tinenta d’alcaldia i atén les àrees de Comerç, Restauració, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes, Memòria Democràtica, Acció Social i Immigració a l’Ajuntament de Barcelona.

Al llarg de l’entrevista, aborda qüestions clau per als barris: l’habitatge, la transformació urbanística, la convivència, la seguretat i la situació de les persones sense llar. Una conversa per entendre millor què s’ha fet, què falta i com afronta el que queda de mandat.

Quins projectes urbanístics destacaria aquesta primera meitat de mandat?

Un dels més rellevants és el desenvolupament de la Marina del Prat Vermell. Aquesta transformació ha de contribuir a pal·liar el problema de l’habitatge. En el que portem de mandat, s’han lliurat més de 1.500 claus d’habitatge a la ciutat, moltes de lloguer social i s’han d’entregar unes 1.600 més abans d’acabar el mandat. A la Marina, hem entregat unes 450. Destaco també el parc de les Tretze Roses, una inversió importantíssima en l’espai públic i el parc del Tren de la Potassa que connecta Can Clos amb la resta del barri.

Igualment important són les obres de canalització de l’aigua freàtica al passeig de la Zona Franca, una infraestructura nova, pensada per millorar la resiliència del barri tant en episodis de sequera com en cas de pluges intenses. Aquesta xarxa connectarà amb un nou dipòsit a la muntanya de Montjuïc i permetrà reaprofitar l’aigua freàtica —no potable però neta— per a usos com el reg o la neteja viària. I en quin punt es troba el projecte per a la transformació del passeig de la Zona Franca, una demanda històrica del veïnat?

Tenim el compromís de tenir el projecte executiu enllestit abans d’acabar aquest mandat. Això vol dir que, en el proper mandat, ja es podran licitar les obres i començar-ne l’execució. Mentrestant, en el marc del Pla Singular de la Marina es preveu reprendre les sessions participatives per acabar de definir el projecte. La reforma vol superar la visió del passeig com una “cicatriu” que divideix el barri, i obrir una mirada més àmplia, que entengui la Marina com un tot. No es tracta només de transformar un carrer, sinó de repensar la connectivitat i la mobilitat de tot l’entorn, tenint en compte les noves urbanitzacions i els diferents usos de l’espai públic.

El Pla Singular és el que abans coneixíem com a Pla de Barris?

Deixant els projectes urbans, què s’ha fet en l’àmbit social?

En educació, cal remarcar la transformació de l’escola Enric Granados en institut-escola, que garanteix continuïtat educativa, i les millores a l’escola del Polvorí. També hem celebrat la primera fira d’ocupació al districte, a la Sala Pepita Casanellas, connectant entitats i empreses amb persones en cerca de feina. Pel que fa a serveis socials, el CAI de la Marina és un equipament de referència a la ciutat. Aplica una mirada més comunitària i proactiva: no només atén qui arriba, sinó que surt al territori i es vincula amb la resta de serveis per fer una atenció més propera i integrada.

Parlem de les inquietud veïnals. Tot i que les dades oficials indiquen una davallada dels delictes, al barri la sensació d’inseguretat ha crescut. Com ho interpreta?

És cert: totes les estadístiques, tant de Mossos com de Guàrdia Urbana, indiquen una reducció dels actes delictius des de la pandèmia. També les dades judicials ho confirmen. Però la percepció al carrer no sempre coincideix amb els números. I no es pot ignorar aquesta sensació.

Estem incidint sobretot en els punts detectats amb majors incidències: Jardins de la Mediterrània, la plaça de la Marina —sobretot al voltant d’un supermercat de 24 hores— i alguns conflictes de convivència a Plus

Ultra Demanem al veïnat contrastar la informació i treballar plegats amb els canals oficials i veïnals per actuar amb responsabilitat

No exactament. A la Marina, pels indicadors actuals, no li hauria correspost un nou Pla de Barris, però vam considerar que tenia prou singularitats com per tenir una mirada específica. El barri creixerà fins als 50 o 60.000 habitants i cal anticipar-se: serveis, equipaments, urbanisme i cohesió social.

És, per tant, una estratègia a llarg termini?

De llarg i de curt termini. El Pla Singular vol cosir el barri existent amb el nou, reforçar equipaments i planificar millor la mobilitat i l’oferta educativa. Ja compta amb 12 milions d’euros i ha de permetre tenir projectes executius a punt per començar a construir en el proper mandat.

En el cas del Passeig de la Zona Franca la sensació és que repetim un procés participatiu que ja s’havia fet. Es va voler anar a corre-cuita i ha estat un error, justament per això, volem aprofitar el que s’ha fet per fer-ho millor, dins d’aquesta mirada més àmplia. L’administració no és ràpida, però treballar amb projecte executiu fet ens permetrà avançar més de pressa.

A la Marina hi ha hagut episodis greus, com el de Can Clos, que generen alarma i malestar. Per això hem volgut reforçar la feina amb Taula de Civisme del barri, on participen la majoria d'entitats veïnals — Sant Cristòfol, Can Clos, Estrelles Altes, Eduard Aunós, la Marina Viva, entitats esportives, la Unió d’Entitats, entre d’altres—. Ja ens vam reunir en el marc de la presentació del Pla Singular i hi hem continuat treballant després de l’estiu.

S’hi han pres mesures concretes?

Sí. A la reunió del setembre, vam explicar que la Guàrdia Urbana ha posat en marxa una manera diferent d’actuar a la Marina: més presència preventiva i major visibilitat a les zones que concentren problemes de convivència o inseguretat. També s’han reforçat operatius com l’operació Ferro, per retirar del carrer armes blanques o elements potencialment perillosos.

Pel que fa a la convivència, els equips de prevenció del districte estan identificant espais on cal intensificar les actuacions. I hem acordat amb la Taula de Civisme fer un seguiment mensual de la situació, compartint dades i accions, per mantenir el diàleg amb el veïnat i actuar amb transparència.

Hugo Gallego

|| Y.L.A. / P.L.

“L’avenç al Prat Vermell, la nova xarxa freàtica al passeig de la Zona Franca i els parcs de les Tretze Roses i del Tren de la Potassa, els projectes urbans més destacats”

En quins punts del barri s’hi està intervenint?

Estem focalitzant esforços en punts com els Jardins de la Mediterrània, la plaça de la Marina —sobretot al voltant d’un supermercat de 24 hores— i alguns conflictes de convivència a Plus Ultra. No tot són problemes de seguretat, però sí situacions que generen malestar veïnal.

Als Jardins de la Mediterrània fa anys que s’hi intervé, però reconeixem que no s’ha resolt del tot. La configuració de la plaça, amb dormitoris en façana i bars amb llicència, ho complica. La Guàrdia Urbana ha intensificat la presència els caps de setmana i es fan inspeccions per garantir els horaris de tancament. Estem treballant també amb els restauradors i valorant, tot i les dificultats legals, la possibilitat de tancar parcialment la plaça en horari nocturn.

A més, s’ha aplicat una limitació de terrasses per normativa i es reforcen les inspeccions als establiments que incom-

EENTREVISTA

pleixen. Escoltem el veïnat i sabem que hi ha motius legítims de malestar. No minimitzem la situació i treballem per millorar-la.

S’havia plantejat un pla d’usos per a la zona de Mediterrània. En quin punt es troba?

Tècnicament, un pla d’usos no es pot aplicar només a una plaça tan petita; caldria ampliar l’àmbit. A més, els locals amb llicència actual no se’n veurien afectats, i no hi ha espais nous on concedir-ne de noves. La suspensió de llicències que implicaria afectaria el comerç de proximitat en un moment en què cal incentivar-lo. Sí que s’ha aplicat una limitació de terrasses, amb criteris que han reduït el nombre de taules i han evitat que tots els bars en tinguin automàticament. Estem explorant mesures més contundents, com possibles reduccions de llicències o tancaments parcials en horaris nocturns, però tot dins del marc legal vigent, que no sempre ens dona totes les eines desitjables. Tot i les dificultats, s’hi han fet actuaci-

ons: millores en neteja, accessos, parterres, equipaments i seguiment del parc infantil.

També s’han viralitzat situacions relacionades amb problemàtiques socials i salut mental. Com s’estan gestionant?

En alguns casos concrets —com el d’una persona amb greus problemes de salut mental que generava conflictes— s’ha activat el seguiment des de Serveis Socials i els cossos de seguretat, tot i que les intervencions estan condicionades pel marc legal. Sense autorització judicial, no es pot fer un ingrés forçós en un centre.

S’està treballant per aconseguir aquest permís judicial, i en paral·lel s’ha contactat amb la família del país d’origen, que està disposada a col·laborar. Entenem la preocupació veïnal, però cal explicar que aquestes situacions són complexes: hi ha el dret a la llibertat individual, i només en cas de perill justificat un jutge pot autoritzar mesures com l’ingrés. Estem seguint el cas amb Mossos i Guàrdia Urbana.

La Guàrdia Urbana ha posat en marxa una manera diferent d’actuar a la Marina: tindrà més presència preventiva i major visibilitat

També es denuncien fets com furts o estrebades, i una sensació de deteriorament de l’espai públic en general. S’han intensificat les accions de prevenció i la coordinació amb les entitats veïnals. Ara bé, cal recordar que la responsabilitat directa en temes de delinqüència és dels Mossos d’Esquadra. La Guàrdia Urbana col·labora, però no pot intervenir en casos que no són de la seva competència. Mossos ens han confirmat que tenen constància d’alguns fets, com furts i ocupacions. Sempre cal tenir present que, en espais privats, l’Ajuntament no pot intervenir si no hi ha denúncia del propietari, i que el procés judicial requereix temps i proves sòlides per arribar a una resolució efectiva.

En altres situacions, ens hem trobat que el que es percebia com una ocupació era, en realitat, un habitatge llogat per persones que simplement viuen allà. Tot i això, fem seguiment actiu de tots els punts detectats, i demanem comprensió amb els tempos legals, perquè si es vol una respos-

ta efectiva als jutjats, cal actuar amb rigor. Hi ha rumors que generen alarma al barri. Com ho gestionen? És comprensible que el veïnat es preocupi i faci denúncies, i no les menystinc en cap cas. Ara bé, també cal ser curosos amb la informació que circula. Aquest estiu, per exemple, em va arribar un avís d’un suposat assassinat a la plaça de la Marina. Vam indagar per posar en marxa tot el dispositiu i no hi havia cap indici ni constància de res. També s’ha donat el cas que una ambulància generava alarma quan, en realitat, només atenia una persona a casa seva.

Les xarxes socials són útils, però també amplifiquen rumors, i això pot augmentar la sensació d’inseguretat. Per això demanem contrastar la informació i treballar plegats amb els canals oficials i veïnals per actuar amb responsabilitat.

Al polígon de la Zona Franca s’ha format un assentament de persones sense llar. Com s’està abordant aquest cas concret?

La realitat del sensellarisme a Barcelona no es pot atribuir només als serveis socials, tot i que sovint es tendeix a pensar-ho així. Actualment, la ciutat comptabilitza prop de 1.600 persones vivint al carrer, una xifra que inclou múltiples realitats: persones amb feina però sense habitatge, persones amb problemes de salut mental, d’addiccions, o en alguns casos, perfils delinqüencials.

En el cas del campament a la Zona Franca, part dels qui hi viuen aprofiten la proximitat del Centre d’Atenció per a Persones Sense Llar (TPA), que ofereix dutxes, àpats i serveis socials. Aquesta infraestructura actua com a pol d’atracció, també per a persones que no confien encara en els recursos institucionals, però que coneixen el seu entorn.

Des del districte es fa seguiment actiu dels casos mitjançant equips d’educadors socials que treballen “a peu de carrer”, establint vincles i buscant sortides individualitzades segons cada situació. Els casos més greus, com els que impliquen delictes, s’aborden amb col·laboració amb Mossos d’Esquadra.

Tot i les dificultats, es treballa per evitar cronificar assentaments i garantir una resposta digna per a les persones afectades i tranquil·litat per al veïnat que conviu amb aquesta realitat.

Un projecte que li faci especial il·lusió deixar enllestit?

El poliesportiu CEM la Marina, va ser on vaig fer el meu primer míting com a candidata. També m’il·lusiona el projecte urbanístic de Magòria, llargament esperat pels veïns.

Com li agradaria ser recordada com a regidora?

Com una persona pròxima. Que s’ha avingut a escoltar i que ha intentat fer que les coses sortissin bé. ■

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

La Q Y LA T, millor dins que fora S

i d'alguna cosa s'ha caracteritzat el moviment LGTBIQ+ al llarg de la història, ha estat pels continus debats que s'han generat a dins i per la priorització dels drets de cada sigla. Això ha fet que el moviment sigui ric i divers, alhora que complex. Aquests debats han fet que de vegades el moviment avanci a passos de gegant o camini massa lentament.

Fa un temps, des del "feminisme" antitrans s'està qüestionant la lliure autodeterminació de gènere, posant el focus de nou en les dones trans. Un discurs alineat amb forces d'ultradreta que ataca directament a les persones més vulnerables de la nostra comunitat.

En aquest context, el debat s'ha traslladat al si de la nostra comunitat i és que, la recentment conformada organització LGB INTERNATIONAL, una federació d'entitats presents en més d'una desena de països, ha fet públic que han decidit separar la TQ+ de la seva lluita.

Assegurant que la lluita trans ja no els representa, l'anunci ha sacsejat l'activisme internacional, deixant clar que aquesta lluita no és merament simbòlica. Entre altres arguments, plantegen que consideren que la ideologia de gènere ha desplaçat les seves lluites històriques i ha amenaçat els espais exclusius per a homosexuals.

Aquesta controvèrsia reflecteix tensions acumulades sobre la relació entre orientació sexual, identitat de gènere i feminisme.

Segons la meva opinió, aquesta divisió del moviment vulnerabilitza moltes persones de la nostra comunitat i les aboca a la precarietat. El que ells anomenen "ideologia de gènere", com l'enemic a seguir, no és altra cosa que el marc feminista des del qual sempre s'ha explicat el moviment. Explicar la nostra lluita fora del feminisme és com separar la lluita obrera dels moviments d'esquerres. Hem de protegir la llibertat i deixar un món perquè les persones trans i queer puguin somiar amb un futur millor.

El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5).

La inseguretat a la Marina

Una lluita compartida amb visions diferents entre el veïnat

|| Pau Llopis

Malgrat que les dades més recents del Ministeri de l’Interior — recollides per elDiario.es el setembre de 2024— indiquen una reducció general dels delictes a Barcelona, amb descensos destacats en robatoris i furts, a la Marina la sensació d’inseguretat ha augmentat els darrers mesos i ha generat descontentament i mobilització veïnal. Han sorgit grups i plataformes que comparteixen preocupacions, però discrepen en les propostes. En aquest reportatge recollim també la visió d’associacions i entitats amb una llarga trajectòria al barri.

“La Taula de Civisme manté contacte gairebé diari amb els cossos de seguretat”

Elisabet Cárdenas

Taula de Civisme de la Marina

Un altre dels agents implicats en la lluita contra la inseguretat és la Taula de Civisme de la Marina, de la qual n’és membre l’Elisabet Cárdenas i on participen prop d’una vintena d’entitats de la Unió d’Entitats de la Marina, la Federació que aglutina els diversos espais comunitaris i veïnals.

“Des del 2023 hem estat treballant de bracet amb el govern municipal, representat pel conseller Eudosio Gutiérrez”, afirma la representant. De la mateixa manera, assegura que també han unit esforços amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, especialment per incidir en els punts més conflictius del barri, com ara els Jardins de la Mediterrània, el carrer Sant Eloi o la plaça de la Marina. És en aquests punts on s’estan duent a terme plans d’actuació per tal que hi hagi més presència policial.

“Combatre l’incivisme per part d’aquells col·lectius que venen a fer escàndol fins ben entrada la matinada, pertorbant el descans del veïnat, és un dels principals reptes de la Taula”, comparteix Cárdenas. “Ens reunim amb el districte periòdicament per fer un seguiment de les actuacions, mentre que amb els cossos de seguretat el contacte és pràcticament diari”.

Una altra gran reclamació del veïnat és la neteja dels espais públics de la Marina. “En aquest aspecte estem atents a la tasca que duu a terme BCN Neta, el servei de neteja municipal, controlant que netegin correctament els dies que tenen per contracte”. En el mateix sentit, també estan actuant sobre les plagues de rates i paneroles que habiten en algunes zones de la Marina, especialment parcs i jardins. L’Elisabet defensa que és una feina portada a terme per moltes persones i entitats de manera voluntària, altruista i més silenciosa, però no per això menys efectiva.

“Dir que a la Marina no s’hi pot viure ni passejar és fals i ens perjudica”

N’és membre impulsora Lídia Gómez, que considera que, malgrat el descens general de la delinqüència a Barcelona, als barris de la Marina hi ha hagut un repunt, difícil de contrastar perquè les dades policials es publiquen per districtes.

Sigui com sigui, afirma que la situació no arriba als nivells de gravetat que “s’ha volgut compartir”. “Cal demanar més vigilància i presència dels cossos de seguretat, però no és correcte magnificar la problemàtica ni dir que no es pot viure o passejar pel barri, o que venir aquí és sinònim de robatoris o agressions, perquè no és real i ens perjudica”.

Un altre repte ha estat desvincular-se dels partits polítics que sovint s’han sumat a les convoca-

tòries. Segons Lídia, això ha afavorit la diversificació de plataformes. “Un dels problemes que em vaig trobar és que la comissió que va iniciar el moviment col·laborava amb l’extrema dreta als seus comptes d’Instagram i TikTok, i no m’hi sentia còmode ni identificada amb aquells discursos”.

Sorgida com a alternativa a les primeres plataformes, una de les banderes de l’Assemblea és la defensa de la immigració com a “element de riquesa, diversitat i unió”, així com un “símbol d’identitat dels barris marinencs”.

Arran de les mobilitzacions, el barri ha rebut més presència policial, fet que per a Lídia és motiu de celebració, però també de crítica. “Aquestes solucions ràpides només

Lídia Gómez

Assemblea de la Marina de Port

demostren que es podria haver actuat abans”, denuncia.

Ara insta entitats i veïnat a sumar-se a l’Assemblea per assentar les bases de les lluites i línies d’actuació, amb la voluntat de ser un espai exclusivament veïnal. Espera que les propostes polítiques, sempre benvingudes, es portin a terme i no serveixin només per “posar-se medalles i fer publicacions a les xarxes socials”.

“Percebo més delinqüència i indigència als carrers del barri”

En Sergio Ureña, veí de la Marina durant bona part de la seva vida, és un dels més actius als canals de WhatsApp del barri, amb almenys cinc grups veïnals que reuneixen prop d’un miler de participants. Després de quinze anys a Premià de Mar, fa quatre mesos que ha tornat al que sempre ha considerat casa seva.

Assegura que el barri que ha trobat és molt diferent del que va deixar. “Percebo un augment de la delinqüència i de la indigència als carrers, i em refio més del que veiem cada dia que de les dades oficials, sovint condicionades perquè la gent no denuncia”, explica.

“Hi ha persones concretes que generen malestar arreu del barri. Sovint les institucions s’escuden dient que tenen problemes mentals i no poden fer-hi res. Em costa creure que totes tinguin trastorns. A més, aquests individus tornen a passejar pel barri una hora després que la policia intervingui.” També critica que l’Ajuntament parli de “casos aïllats”, quan considera que no ho són, i que, sigui com sigui, és

necessari trobar solucions.

D’altra banda, rebutja que es vinculin els grups veïnals a partits polítics. “Cap d’aquestes plataformes, formades per veïns de totes les ideologies, rep cap subvenció. El que ens uneix és la decepció amb un Ajuntament que ens ha abandonat, tant en la neteja com en la seguretat.” Tot i això, s’observa que la diferència entre plataformes i associacions és més d’enfocament que no pas econòmica, amb el sentiment de d’abandonament institucional com a punt en comú.

“Quan es parla de delinqüència i immigració és previsible que apareguin PP i Vox a penjar-se la medalla. El trist és que la resta de formacions no hagi donat suport públic a les mobilitzacions, ni cap associació o entitat del barri”, recrimina. Es mostra també escèptic amb les mesures proposades pels partits per afrontar la situació.

Finalment, assenyala el centre penitenciari de règim obert de la Zona Franca que s’inaugurarà el 2026. “Una presó ‘amable’ sense murs ni reixes seria impensable en un barri de classe alta. L’han imposada a un barri obrer sense cap consulta, i les preguntes que hem fet en audiències públiques no tenen resposta.”

Ureña,

Sergio

veí de la Marina

UN SETEMBRE D’ESTRENES I RETROBAMENTS:

LES ESCOLES I INSTITUTS TORNEN A OBRIR PORTES

El curs escolar ha arrencat durant el setembre amb normalitat a infantil, primària i secundària. Les aules s’han omplert de nervis i il·lusió: infants que trepitgen l’escola per primera vegada, alumnes que retroben companys i companyes i professors que comencen una nova etapa al centre.

Als instituts, l’alumnat ha viscut el retorn amb la mateixa barreja d’expectació i ganes de començar. Especialment destacada ha estat l’estrena de l’Institut Escola Enric Granados, que deixa enrere la seva etapa només com a escola per inaugurar també la secundària.

Un setembre que combina l’emoció de les novetats amb la calidesa dels retrobaments, i que dona el tret de sortida a un curs ple de reptes i oportunitats per a tota la comunitat educativa. Acompanyeu-nos en aquesta aventura d’educar, i fem créixer les aules a tots els carrers i racons del barri. Bona tornada a tothom!

La classe d’Els violins de Pau Vila ens expliquen amb què s’ho passen millor a l'escola pàg. 2

L'escola bressol

Bellmunt ens parla del procés de familiarització pàg. 3

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

A l’escola, amb què t’ho

passes millor?

Iria Gutiérrez

Valls

Jo soc de les que gaudeix estudiant!" La meva assignatura preferida és medi natural, social i cultural, però també m’agraden molt les matemàtiques i fer operacions. M’encanta aprendre coses noves, escollir el nom de la classe i venir cada dia a l’escola per veure els meus amics i amigues.

L’ESCOLA segons...

ucas Ezequiel

Pereira Ait Said

M’encanta venir a l’escola perquè és molt bonica, està envoltada de muntanyes i sempre hi aprenc molt! L’assignatura que millor se’m dona és llengua, però també m’agrada quan tenim estones lliures per dibuixar i estar amb els amics, tant a classe com al pati. A mi m’agrada molt estudiar!

R L L Roc Domènech

Díaz

El que més m’agrada són els racons, perquè llegim llibres i fem com jocs divertits. També m’ho passo molt bé amb les matemàtiques i l’educació física. Enguany farem robòtica i tinc moltes ganes d’aprendre coses noves. Estic content perquè tinc molts amics i amigues!

eina Jureny

Martínez Velásquez

Jo em quedo amb el joc del fet i amagar. És el que més m’agrada quan sortim al pati, perquè m’ho passo molt bé amb els amics i amigues. També m’agraden molt les matemàtiques, sobretot perquè aprenem i ens ajudem entre tots.

Sla classe d’Els violins, alumnes de 3r de Pau Vila

ahasra Reddy Garlapati

Anumandla

Jo em quedo amb el pati i els jocs! M’agrada molt estar amb els amics, jugar i fer activitats com pintar. L’assignatura que més m’agrada és educació física, sobretot quan ens dividim en grups. Els meus jocs preferits són els de tocar i parar (el pilla-pilla), però el que més gaudeixo és l’aranya peluda!

ian Gianluca Huaynate Ledesma

El que més m’agrada és Espais verds, perquè treballem amb plantes, fem equips i cuidem els jardins de l’escola. També m’agraden molt les mates! Aquesta escola és molt gran, té una pista per jugar a molts jocs i una biblioteca amb molts llibres que m’encanten.

L’ÀGORA

de mestres i famílies

Nous passos...

L’alumnat d’I3 comença l’aventura escolar a Can Clos

L’inici de l’etapa d’I3 és un moment decisiu per a moltes famílies especialment, per als infants que trepitgen per primer cop l’escola.

A l’Escola Can Clos, aquest procés de familiarització s’entén com un moment clau per garantir que l’arribada dels més petits es faci amb seguretat, calma i confiança. Volem garantir que l’escola, que aquests primers dies és un espai nou,

esdevingui per els infants un espai segur.

L’objectiu principal és que els infants se sentin acollits, tant emocionalment com socialment. Per això, l’escola organitza un període d’adaptació progressiva: entrades esglaonades, estones compartides amb les famílies i un ambient de joc que ajuda a descobrir els espais i les docents sense pressa. Aquest ritme permet respectar

Carolina Carrillo i Yolanda Cruz

Mestra i directora de l'escola Can Clos

la diversitat dels infants, que viuen de manera diferent la separació de la família i l’entrada en una nova rutina.

La implicació de les famílies és fonamental. Abans de començar el curs, es realitzen trobades de portes obertes per donar a conèixer el projecte educatiu i establir vincles de confiança. Durant els primers dies, docents i famílies comparteixen impressions per detectar

necessitats i oferir un acompanyament més proper.

Aquest esforç té fruits visibles: infants més segurs, famílies més tranquil·les i un ambient d’aula que facilita el joc i l’aprenentatge.

La familiarització a I3 a Can Clos no és només un tràmit; és la base d’un camí educatiu que es construeix sobre la cura, l’afecte i la comunitat.

L’inici de l’escola bressol és un moment clau en la vida de qualsevol infant i la seva família. És la primera separació significativa del nucli familiar, la porta d’entrada a un món nou: un espai col·lectiu, amb altres infants, noves figures adultes de referència, horaris, rutines i una dinàmica desconeguda. Aquest pas no només suposa una adaptació per als infants, sinó també per a les famílies i per a l’equip educatiu. A aquest procés li diem familiarització, i cal entendre’l com una etapa fonamental, que ha de ser cuidada amb especial atenció, paciència i empatia.

Un procés, no un tràmit

Massa sovint es tendeix a veure la familiarització com un simple tràmit que cal superar per “començar el curs”. Però a l’escola bressol Bellmunt entenem aquest temps com una part essencial del procés educatiu. És aquí on es posen les bases del vincle entre l’infant i l’educadora, on es construeix la confiança en el nou entorn i on es donen els primers passos cap a l’autonomia i la seguretat emocional fora del nucli familiar.

Aquest procés no és automàtic ni immediat. No podem pretendre que un infant de pocs mesos o pocs anys estableixi un vincle significatiu de la nit al dia. El vincle, la confiança i el benestar emocional es construeixen amb el temps, amb la presència sostinguda, amb una mirada respectuosa i amb la previsibilitat que donen les rutines i els límits clars. I és precisament això el que oferim des de l’escola: una estructura segura i afectiva on cada criatura pot trobar el seu lloc, al seu ritme.

El que suposa per a les criatures

Per als infants, entrar a l’escola bressol suposa enfrontar-se a molts canvis de cop: deixar el seu entorn habitual, passar hores lluny de les figures d’aferrament principals, conviure amb altres infants, adaptar-se a nous horaris i a la dinàmica de grup. Tot és nou. Tot pot generar incertesa. I per això, és fonamental que el procés de familiarització es faci de manera progressiva, respectuosa i adaptada a cada infant

Els primers dies solen venir acompanyats de plors, inseguretats i resistències. És la manera que tenen les criatures de manifestar que encara no entenen què està passant. Aquest malestar és natural i legítim. El paper de l’adult no és esborrar-lo, sinó acompanyar-lo amb empatia i paciència

El vincle amb l’educadora: un element clau

La familiarització no consisteix únicament en conèixer l’espai físic de l’escola. El més important és l’establiment del vincle amb l’educadora de referència

Aquest vincle no apareix sol, ni per art de màgia. Requereix temps, constància i confiança. Les criatures necessiten veure que l’educadora està disponible, que els comprèn, que els cuida amb afecte i que és present en els moments de necessitat.

El procés de familiarització a l’escola bressol: un camí compartit d’emocions, vincles i respecte

ves emocions.

El procés de familiarització és un període d’adaptació tant per a infants, com per a famílies i equip educatiu que requereix temps, empatia i paciència

El que viuen les famílies

Tot aquest procés no és només dels infants. Les famílies també travessen un moment de transició important. D’una banda, moltes famílies arriben a l’escola amb la convicció que la bressol és un espai ric, ple de propostes educatives, socialització i aprenentatges significatius per als seus fills. Però d’altra banda, sovint conviuen amb sentiments de pèrdua, incertesa i, en alguns casos, culpa. És habitual que aparegui el sentiment d’abandonament, una emoció tan legítima com dolorosa.

Les famílies poden sentir-se insegures sobre com anirà tot, sobre si el seu fill o filla ho passarà malament, o sobre si estan fent “bé” deixant-lo a l’escola. La incertesa de no saber quant de temps durarà el procés de familiarització o si s’està fent prou bé, pot generar angoixa. I per això, des de l’escola, és imprescindible acompanyar també les famílies, escoltar-les i validar les se -

A l’escola bressol Bellmunt entenem que familiaritzar-se és entrar en relació: amb l’espai, amb les persones, amb les rutines i amb una nova realitat que pot despertar emocions molt diverses. I per això, cuidem especialment aquest moment, acollint i sostenint tant els infants com les seves famílies

Disposem d’un ambient càlid, estructurat i previsible. Les rutines estan pensades per aportar seguretat emocional i ordre, i les transicions es fan amb delicadesa. Respectem profundament els temps individuals de cada infant i no forcem ni accelerem cap procés. Entenem que cada nen i cada nena té un ritme propi, i això vol dir que cal tenir paciència i confiar

Per exemple, els primers dies, les famílies es queden amb l’infant a l’estança, compartint l’espai i observant. Progressivament, es comencen a fer breus separacions, i mica en mica s’allarga el temps que l’infant passa sense la família, sempre tenint en compte la seva resposta emocional. Aquesta progressivitat és clau per evitar situacions de desbordament i perquè els infants puguin anar interioritzant que, encara que la família marxi, sempre torna.

La “placeta”:

un espai per a les famílies

Una de les eines que ens ajuda a fer més amable aquest procés és l’espai de trobada a la placeta. Es tracta d’un espai pensat especialment per a les famílies durant els primers dies de separació.

Després del comiat, poden quedar-se allà, prop de l’escola, en un espai acollidor, on compartir neguits, conversar, prendre un cafè o un te, i començar a teixir xarxa amb altres famílies

Aquest espai no és només un lloc físic: és un pont emocional entre estar a l’estança amb el fill o filla i marxar del tot. Sovint, en aquest espai, sorgeixen converses sobre criança, es comparteixen dubtes, pors i experiències, i es crea un sentiment de comunitat que dona força i confiança a les famílies.

A més, des d’un vessant més pràctic, tenir les famílies a prop facilita molt la gestió del procés: si l’infant està molt angoixat o no aconsegueix calmar-se, podem avisar la família perquè torni.

Conclusió: familiaritzar no és desprendre’s, és confiar

El procés de familiarització no és fàcil, però és profundament necessari. És el primer gran aprenentatge relacional de moltes criatures, i marcarà la manera com viuran altres transicions al llarg de la seva vida. Fer-ho amb respecte i sense presses és un regal que els oferim.

A l’escola bressol Bellmunt, aquest procés no es viu com un obstacle, sinó com una oportunitat d’acompanyar de manera significativa i de construir, des del primer dia, un entorn on infants i famílies se sentin acollits, escoltats i confiats. Perquè només des d’aquesta base segura, els infants poden créixer, explorar i aprendre amb llibertat.

L’equip de la Bellmunt.

Autocura, cultura i comunitat: arriba Trenca/Ments al barri de la Marina

El projecte TRENCA/MENTS va néixer al barri de la Marina l’any 2022 amb la voluntat de coordinar diferents agents del territori i posar al centre la cultura de l’autocura, especialment pel que fa a la gestió de les emocions i la salut mental. Des dels seus inicis, l’objectiu ha estat doble: d’una banda, visibilitzar i apropar els recursos existents al barri en relació amb la salut mental i emocional; i de l’altra, generar xarxa entre una diversitat d’agents que treballen dia a dia per al benestar comunitari.

Aquest 2025, el projecte torna amb força durant els mesos d’octubre i novembre. El fil conductor és clar: trencar els estigmes que encara persisteixen al voltant de la salut mental i els malestars emocionals. TRENCA/MENTS vol despatologitzar i desestigmatitzar la cura de la ment, entenent-la com una part essencial i intangible de qualsevol ésser humà. Entre les propostes destacades hi trobem la Fira de recursos a la Plaça de l’Orgull el 17 d’octubre, una jornada on entitats i serveis del barri donaran a conèixer els seus projectes i recursos relacionats amb la salut mental i el benestar.

La programació també posa el focus en la cultura com a espai de cura. Un bon exemple és l’activitat “Broté” de Judith Capdevila Vives, que tindrà lloc a l’Espai Jove La Bàscula el divendres 24 d’octubre a les 19h dins del Festival Hop. Es tracta d’una intal·lació performativa en que conflueixen les arts visuals i escèniques, per explorar el cos i el moviment com a eines d’expressió emocional i connexió amb els altres.

La creativitat escrita també té el seu lloc amb el Concurs de microrelats, una iniciativa que convida els veïns i veïnes a posar en paraules les seves emocions i experiències. A través de formats breus i accessibles, aquest concurs vol demostrar que la literatura pot ser una via poderosa per compartir i normalitzar allò que sovint costa d’expressar. Pots consultar les bases al QR del díptic.

A més d’aquestes activitats, TRENCA/MENTS inclou tallers, espais de diàleg i accions comunità-

ries que aborden la salut mental des de diferents perspectives. La clau és fer-ho en un entorn proper, inclusiu i participatiu, que convidi tothom a sentir-se part d’una mateixa comunitat.

Més enllà de la programació concreta, TRENCA/MENTS ofereix l’oportunitat de parlar obertament de salut mental, de trencar silencis i de posar en valor la importància de cuidar allò que no sempre es veu, però que és fonamental per al benestar col·lectiu. Amb activitats que van de la música a la literatura, passant per la dansa, la convivència i la divulgació, TRENCA/ MENTS 2025 reafirma el seu compromís amb el barri i amb les persones que en formen part. Un projecte que convida a mirar la salut mental des d’una òptica positiva, creativa i compartida.

Eve Calletti:

“El bolero és la meva manera d’expressar la intensitat amb què visc la vida”

Des de Mendoza, Argentina, arriba a Barcelona una veu singular de l’escena independent llatinoamericana. Eve Calletti aterra a la ciutat dins la seva Eurogira 2025 i, entre les seves parades, hi ha una cita especial a l’Espai Jove La Bàscula el dijous 2 d’octubre a les 20.30h, al barri de la Marina. La seva proposta és més que

un concert: és un viatge emocional que combina estils, vivències i una manera molt personal d’entendre la música.

Quan li preguntem qui és l’Eve Calletti darrere dels escenaris, respon amb serenor: “Sóc una persona molt contemplativa i tranquil·la. Gaudeixo dels moments de contemplació i de les coses simples”. Una definició que sorprèn si pensem en l’energia i la intensitat que transmet sobre l’escenari, però que explica la profunditat i la sensibilitat que travessen la seva obra.

la meva identitat perquè sóc una persona molt romàntica en el fons. Tinc una forma molt emocional de viure les relacions i la vida en general. Musicalment i estèticament té alguna cosa que em genera una nostàlgia no viscuda en carn pròpia, però que se sent molt real en les meves emocions”. Més enllà de la música, vol transmetre un missatge als qui comencen a crear. “Els diria que tractin de ser autèntics i fer el que els agrada sense jutjar-se per endavant. Que siguin honestos amb ells mateixos i que mai parin la recerca interna, que

La seva música no admet etiquetes. Ella mateixa reconeix que no li agrada encasellar-se i que prefereix deixar-se portar pel que escolta en cada moment. “Crec que la millor manera d’autodefinir la mescla que hi ha en la meva música és que em deixo ser, experimentant amb els estils que estic escoltant i tractant de fer les meves pròpies versions. Crec que en la varietat està el gust”, afirma. És precisament aquesta llibertat la que l’ha portat a crear un univers sonor on conviuen el pop, el soul, el jazz, el funk, el hip hop i, sobretot, el bolero. Aquest gènere clàssic s’ha convertit per a ella en un dels pilars del seu projecte. “El bolero té un paper principal en

és la que obre les portes de la motivació perquè sorgeixi l’art”.

Aquest esperit d’autenticitat és el que la defineix, tant dins com fora de l’escenari. A diferència d’altres propostes més comercials, Calletti aposta per l’experimentació constant i la sinceritat.

Eve Calletti arriba amb la promesa de transformar la música en un espai de trobada i emoció compartida. Amb la seva veu càlida, les seves lletres plenes de sensibilitat i el seu esperit lliure, convida el públic a deixar-se portar per una experiència que serà, més que un concert, una celebració de la vulnerabilitat i l’autenticitat.

“Portem anys de lluita: habitatge i precarietat són tan urgents com la seguretat”

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol és una de les moltes entitats que conformen el teixit social i cultural de la Marina. A més d’organitzar activitats lúdiques, participa en espais de coordinació amb l’Administració. Un dels seus membres és el veí Toni Prada.

Reflexionant sobre els darrers esdeveniments, considera que, si bé la delinqüència és real i motiu de preocupació, el seu augment està vinculat a l’increment de població arran el creixement del barri. “Mitjançant les xarxes socials és molt fàcil crear falses alarmes que generin confusió o sensacions allunyades de la realitat”, apunta.

“És innegable que el centre del barri té dos punts calents, els Jardins de la Mediterrània i la plaça de la Marina, connectats entre si. Quan la festa acaba en un lloc, es trasllada a l’altre. Tampoc ajuda que a la plaça hi hagi un supermercat obert 24 hores.”

Els assentaments de persones sense sostre al barri també necessiten solució. “És una llàstima que hi hagi gent vivint en tendes de campanya perquè no tenen més mitjans. Com a tot arreu, hi haurà delinqüents, però també persones que sobreviuen com poden. El mateix passa amb el local de la plaça de Sant Cristòfol, tot i que és evident que s’ha de buscar una sortida.”

Responent a les acusacions d’inacció de les associacions, Toni explica que no se’ls ha convidat a cap reunió o

mobilització. “Quan algun de nosaltres hi ha anat a títol personal, hem sentit que no volien entitats del barri, i als xats veïnals es repetia el mateix missatge. Tampoc cap grup ens ha proposat coordinar res. Estem oberts a treballar amb tothom i ens dol que es digui que no ens impliquem quan portem anys de lluita.”

Com a associació, aclareix, han buscat altres vies per afrontar la situació.

“Però la mobilització ha d’anar sempre acompanyada de diàleg amb els responsables, que són els qui poden donar respostes. Dit això, benvinguts tots els que vulguin implicar-s’hi; tant de bo es mantinguin en la lluita, perquè els problemes del veïnat són molts: habitatge i precarietat laboral són igual d’urgents.”

“L’alarma per la inseguretat ha fet caure l’activitat als comerços del barri”

L’Associació de Comerciants de la Marina aplega prop d’un centenar de negocis i participa activament en la vida social del barri, amb la voluntat de ser l'altaveu del veïnat. Treballa conjuntament amb la Unió d’Entitats per impulsar millores, especialment en favor del comerç local. Laura Julibert és Cap de Projectes de l’Eix Comercial de la Marina.

Sobre les protestes per la inseguretat, considera que, “tot i existir un problema de delinqüència a la Marina i a tota la ciutat, s’està magnificant una situació que dista de la realitat”. “L’alarma creada ha afectat la restauració i els comerços. He rebut trucades de comerciants que es queixen d’un descens notable de l’activitat. S’ha estès un sentiment d’inseguretat que fa que molta gent no se senti tranquil·la al carrer”, assenyala.

Per revertir-ho, defensa augmentar els efectius de la Guàrdia Urbana i canviar les lleis per evitar que els reincidents tornin al carrer poques hores després de ser detinguts.

Pel que fa a les crítiques a “la indiferència de les entitats”, les considera injustes i fruit del desconeixement del seu paper. “Des de les entitats promovem espais de diàleg amb l’administració, conscients de les dificultats burocràtiques i de la complexitat social i urbana del barri”, explica. Recorda que són hores de participació en consells, audiències i taules per fer arribar les queixes veïnals i aconseguir que s’hi actuï, ja que “quan ningú no pressiona l’administració, tot fa aigües encara més”.

“Al barri han sortit a manifestar-se unes 700 persones, però hi vivim més de 30.000. El que passa ens preocupa a tots, però hi ha altres maneres d’expressar-ho, més enllà d’aparèixer a la televisió o aprofitar l’altaveu de partits com PP i Vox, que només perjudiquen la imatge del barri”, alerta.

Sobre els Jardins de la Mediterrània, recorda que “arrosseguen un problema de convivència des de fa tres dècades”. “Per intentar pal·liar-ho es van reduir horaris i taules de les terrasses, una mesura que només afecta els establiments legals, no els locals nocturns i afters, que són l’arrel del problema. Demanem a l’Ajuntament que les reverteixi i no castigui qui fa les coses bé.”

Laura Julibert

Associació de Comerciants de la Marina

El malestar veïnal conviu amb l’explotació política de la seguretat als barris

“Hi ha més inseguretat, però ens desmarquem de qualsevol partit polític”

El grup veïnal Zona Franca Unida va sorgir arran dels problemes als Jardins de la Mediterrània i, amb el desgast acumulat durant anys, va ser pioner en les mobilitzacions veïnals, aplegant progressivament veïns i veïnes d’altres punts de la Marina.

L’agrupació pretenia ser unitària, però la presència de partits com PP i Vox a les

protestes o la col·laboració amb mitjans televisius estatals de línia conservadora van provocar que molts veïns s’organitzessin d’altres maneres, sorgint noves plataformes i assemblees per incidir en els problemes dels barris.

Afirmant-se oberts a treballar amb tothom, insisteixen que no estan vinculats a

cap partit. “Al grup som 600 veïns, cadascú amb la seva opinió política; per tant, dir que som d’extrema dreta és absolutament ridícul. No hem cridat a cap formació política: ells han vingut i nosaltres ens hem aprofitat de la seva visibilitat i capacitat de difusió. Ho hauríem fet amb qualsevol partit”, afirmen.

“En aquest temps hem aconseguit moltes coses: que els veïns estiguin informats, que es parli d’inseguretat al Districte, que els partits facin propostes i que hi hagi més presència policial. Les millores són notables, però no suficients. En volem més i per aconseguir-ho hem de treballar plegats”, afegeixen.

Sobre la percepció creixent d’inseguretat, es mostren contundents: “Hi ha

un increment de la delinqüència, i això és així perquè no hi ha cap conseqüència pels seus actes”, afirmen, referint-se a robatoris i agressions físiques. “He d’avisar familiars i clients que no deixin el mòbil ni la cartera a les terrasses per por que vingui algú amb patinet i els els robi. La imatge del barri és molt trista i les propostes polítiques són una presa de pèl.” A més dels Jardins de la Mediterrània, assenyalen els campaments de persones sense llar a la falda de Montjuïc com a focus de delictes. L’Ajuntament, però, matisa que els perfils i les causes són molt diversos. També els preocupa l’ocupació d’un local a la plaça de Sant Cristòfol per part d’una desena de joves immigrants, que consideren “un punt de conflicte”.

Toni Prada

Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol

La Gran Batuda Gitana, el documental que recupera un capítol ocult de la història

La cineasta sevillana Pilar Távora ha estrenat el documental La Gran Batuda Gitana. Història d’un genocidi, que recupera un dels episodis més foscos i silenciats d’Espanya: la persecució i l’empresonament massiu del poble gitano entre 1749 i 1765, conegut com la Gran Batuda o Presó General de Gitanos. El film, presentat en ciutats com Sevilla, Madrid o Barcelona i en festivals internacionals, vol donar a conèixer un intent d’extermini esborrat dels llibres de text i encara desconegut per a la majoria.

A Barcelona, la presentació es va fer el 28 de juliol, coincidint amb el Dia de la Lluita contra l’Antigitanisme i en el marc dels 600 anys de l’arribada del Poble Gitano a la península Ibèrica. La sessió va incloure una benvinguda institucional i un col·loqui conduït per Marví Cortés, conductora del programa Dicen de La Marina FM i membre de l’associació Espai Escola Dominical Undebel, que va obrir un diàleg sobre memòria i dignitat del poble gitano des de la sensibilitat i la proximitat.

Távora —“narradora compromesa amb allò que es vol mantenir a la foscor”— subratlla que comprendre la Gran Batuda és essencial per entendre el present del poble gitano i les seves ferides col·lectives. El documental és accessible per al gran públic i ajuda a contextualitzar pràctiques i pors arrelades: per exemple, explica com la divisió entre gitanos i “paios” i l’extrema cura pels infants tenen origen en les detencions indiscriminades i els embargaments que van desposseir famílies senceres de béns i criatures.

Des d’aquesta memòria històrica —documentada i encara massa absent de l’esfera pública— s’entenen també segregacions persistents (urbana, educativa i l’aïllament social) que avui comencen a estudiar, analitzar i divulgar investigadors amb arrels gitanes. La crida del film és clara: reconèixer la memòria i combatre l’antigitanisme des del coneixement, la justícia i el respecte a una cultura viva.

Pilar Távora és directora, productora i guionista andalusa d’origen gitano, pione-

▶ A dalt, la cineasta i la comunicadora conversen sobre l'impacte de la història en el poble gitano. A baix, alguns dels assistents a la presentació del documental. Fotos: cortesia de la FAGIC

La cineasta Pilar

Távora dialoga amb Mariví Cortés sobre un dels episodis més foscos i silenciats d’Espanya

JOC DEL FANTASMA Del 20 al 31 oct de 2025

Joc al Castell (0-4 anys) 20 al 25 d’oct: activitats per als socis Dilluns 27 a dijous 30 de 17 a 19.20h Obert als infants de 0-4 anys del barri amb 1 persona adulta acompanyant. Cal reservar plaça al 932 233 456 o dte03_ludotecaplanetagaleta@bcn.cat. Espai de jocs -Ludoteca Planeta Galeta

Concurs de dibuix del fantasma mascota del 2025 (I5, 1r i 2n curs de primària)

Dibuixos fets en centres educatius 15 d’octubre termini de presentació d’originals a la ludoteca.

Exposició i votació popular dels dibuixos preseleccionats del 20 al 29 d’octu-

bre al Centre Cívic la Casa del Rellotge

Recerca de fantasmes (de 3r a 6è de primària)

Del 28 al 30 d’octubre. Grups de 3 infants. Inscripcions del 13 al 28 d’oct. 16 a 19.15h amb document acreditatiu original

Festa de la Castanyada

Divendres 31 d’octubre a les 17h al Parc de Can Farrero. A partir de les 17.30h: Espectacle. Lliurament de premis de la Recerca del Fantasma i del Concurs de dibuix.

També hi haurà castanyes calentones!

ra amb productora pròpia i amb una trajectòria marcada pel compromís social i feminista. Ha treballat en cinema, teatre, televisió i flamenc; des de 2019 forma part del Consell Audiovisual d’Andalusia. Activista antifranquista i vinculada a l’andalusisme polític, ha estat candidata per Izquierda Andalucista. Guardonada amb la Medalla d’Or de la Creu Roja i el Premi Andaluz Gitano, entre d’altres, és autora de films com Yerma, Madre amadísima i Salvador Távora: la excepción L’acte, organitzat per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), va comptar també amb la participació de Pedro Aguilera Cortés, comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. ■

Organització: - LUDOTECA LA CASA DELS COLORS . C/ Alts Forns, 82 tel. 932 233 456 - CENTRE CÍVIC LA CASA DEL RELLOTGE. Pg.Zona Franca, 116 tel. 934 322 489

Retahílas

Mar Montilla

Adiós, chiquitina

Llegaste un día de primavera y pusiste mi mundo patas arriba. Yo no entendía cómo un ser tan diminuto podía armar tanto revuelo. Tu nombre, Samantha, el que yo misma elegí para ti, te quedaba grande, por eso te llamaba chiquitina. «Chiquitina, ¿dónde estás?» preguntaba cuando no te veía, y al instante oía el sonido de tus patitas trotando hacia mí. Recuerdo lo asustada que estabas al principio. Te escondiste en el hueco de la escalera y no había manera de hacerte salir. Aprendiste poco a poco a confiar. Explorar el territorio se convirtió en tu especialidad. Si me sentaba te acurrucabas en mi regazo, pero en cuanto me levantaba te convertías en mi sombra.

Adoraba tus arrebatos de pasión nocturnos. Saltabas a mi cama, acercabas tu cara a la mía hasta rozarme la nariz, luego apoyabas tu cabecita en la palma de mi mano y yo, medio dormida, correspondía a tus arrumacos. Me pregunto cómo podía caber tanto amor en un cuerpo tan menudo. Mi cercanía provocaba tu ronroneo y tu ronroneo provocaba mi felicidad. Una mañana no respondiste a mi reclamo. Te busqué una y otra vez. Te llamé una y otra vez. Cómo iba a imaginar que habías emprendido un viaje sin retorno.

Te encontré tumbada en el asfalto. Parecías dormida. Las señales estaban ahí pero no lograba interpretarlas. Te cogí con cuidado y regresé a casa como un autómata. Con la mayor delicadeza posible te envolví en una toalla y te estreché contra mi pecho, acunándote, preguntándome por qué, por qué, por qué.

Quisiste volar y volaste. Lamento no haberte protegido mejor, chiquitina. Adéu, bonica meva. Adiós, Samantha, adiós. ■

|| Y.L.A.

Quan la fotografia de Phan Thi Kim Phúc, corrent nua i cremada pel napalm al Vietnam, va donar la volta al món el 1972, aquella nena es va convertir en el rostre d’una guerra que negava tota infància. El seu crit de dolor va simbolitzar la barbàrie i va contribuir a canviar la mirada internacional sobre aquell conflicte. Més de cinquanta anys després, Kim Phúc acaba de rebre un premi internacional en reconeixement a la seva trajectòria per la pau. La seva imatge continua viva perquè va fer tangible allò que sovint costa d’assumir: que la guerra arrabassa el dret a viure amb dignitat, especialment a les criatures.

Avui, a Gaza, milers de nens i nenes viuen un drama similar, però la seva veu arriba amb menys força. Les seves històries s’acumulen en informes i fotografies que rarament sacsegen consciències amb la mateixa potència. I, tanmateix, darrere cada xifra hi ha un rostre, un nom i una vida segada abans d’hora.

El dret a la infància sota les bombes Segons la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, cada nen i nena té dret a la vida, a la salut, a l’educació i a créixer en un entorn segur. Però a Gaza aquests drets s’han convertit en paper mullat.

Educo, organització que ha activat una campanya d’emergència a Gaza, alerta que “els nens i nenes sobreviuen sense menjar, sense escola i sense treva”, i que la falta d’aigua amenaça directament la seva vida. A més, recorda que l’educació és clau per mitigar els efectes psicològics de la guerra i per garantir-los un futur, però avui és inexistent.

Les dades d’altres organismes confirmen aquest panorama. Amnistia Internacional denuncia que “el nombre de nens palestins morts ha superat els 20.000 des de l’inici de l’ofensiva a Gaza”, i que la violència ha provocat el desplaçament de 1,9 milions de persones, la meitat de les quals són menors. UNICEF, per la seva banda, assenyala que més del 80 % de les instal·lacions sanitàries de la Franja estan danyades o destruïdes i que més de mig milió de persones viuen en condicions de fam extrema, molts d’ells infants.

El drama es multiplica en episodis concrets: el bombardeig de l’escola Fahmi Al-Jarjawi (25 de maig de 2025) va causar

Infància negada: de la nena del napalm a Gaza

Segons Amnistia

Internacional, el nombre de nens palestins morts ha superat els 20.000 des de l’inici de l’ofensiva a Gaza

almenys 36 morts, 18 d’ells infants. A l’escola Al-Jawni (setembre de 2024), que acollia 12.000 desplaçats, un atac va acabar amb almenys 18 víctimes mortals. Segons Save the Children, en deu dels dinou atacs mortals reportats en punts de distribució d’aliments hi havia nens o nenes entre les víctimes.

Cada dada confirma la vulneració sistemàtica d’un dret fonamental: el dret a la infància.

Amb el finançament de:

Quan la guerra roba la vida i el futur

Les xifres mostren la magnitud, però també amaguen històries. Infants que han perdut pares, mares i les i els germans. Nenes que dormen sota la por permanent dels bombardejos. Joves que ja no recorden què vol dir anar a escola. I és que a Gaza, créixer vol dir aprendre a sobreviure entre runes.

La comunitat internacional continua dividida, i les imatges de nens morts o mutilats sovint s’esvaeixen ràpidament de les pantalles. Però com recorda Amnistia, Gaza s’ha convertit en “el lloc més perillós del món per a la infància”.

Veus que s’alcen

Tot i la indiferència política, hi ha respostes ciutadanes que trenquen el silenci. La recent Flotilla Global Sumud ha tornat a mobilitzar centenars de persones a tot el món contra el bloqueig i en solidaritat amb el poble palestí. A les universitats i instituts, les protestes estudiantils s’han

multiplicat. A Espanya, també estudiants de secundària s’han sumat a les mobilitzacions, convertint-se en veu de denúncia i solidaritat amb altres joves que, com ells, haurien de tenir garantit el dret a aprendre i viure en pau.

Aquestes mobilitzacions no poden canviar de cop la realitat a Gaza, però recorden que hi ha una generació que no accepta la normalització de la barbàrie. No hi ha infància sota les bombes Quan Kim Phúc va ser immortalitzada pel fotògraf Nick Ut, el món va veure el dolor d’una nena i va entendre la urgència d’aturar aquella guerra. Avui, les imatges de Gaza ens haurien de commoure amb la mateixa força. Cada nen i nena mort, desplaçat o privat d’escola és una derrota col·lectiva. El futur no es pot construir sobre la destrucció de la infància. Cap criatura hauria de créixer sota bombes, i cap societat pot mirar cap a una altra banda davant d’aquesta barbàrie. ■

El projecte FULLIVING DAPHNE està finançat per la Unió Europea i Educo en el marc del programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV). Les opinions i els punts de vista expressats són responsabilitat exclusiva dels seus autors o autores i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea ni els d’Educo; per tant, en cap cas l’autoritat concedent pot ser considerada responsable d’aquests continguts.

Aministia Internacional_ picture alliance_dpa_ Moham

Aquest hivern, no t’ho pensis: vacuna’t contra la grip i la COVID

Amb l’arribada de la tardor, torna una cita important per a la salut de tot el barri: la campanya de vacunació contra la grip i la COVID-19. Aquest any a Catalunya comença el 22 de setembre pels més fràgils, embarassades i infants i, a partir del 13 d’octubre, per la resta de persones majors de 60 anys o amb condicions de risc. Un any més, el missatge és clar i contundent: no t’ho pensis, vacuna’t!

En la temporada passada la incidència de la grip va augmentar respecte de l’anterior, tot i això, i gràcies a la vacunació, els ingressos hospitalaris van disminuir. L’any passat, tres de cada quatre persones que van acabar a l’UCI per grip no estaven vacunades. Les recomanacions de vacunació contra la grip i la COVID-19 són molt similars. Es prioritza persones de 60 anys o més, a persones de 5 a 59 anys amb malalties cròniques o factors de risc, a les dones embarassades, a les persones que viuen en residències, al personal sanitari i sociosanitari, al personal de farmàcies i a totes les persones cuidadores o convivents amb persones vulnerables. Hi ha algunes diferències a destacar. En el cas de la grip, també es recomana la vacuna als infants sans de 6 mesos a 4 anys, a persones fumadores i a col·lectius essencials com el personal docent i els cossos de seguretat.

Malalties amb les qual ni hi pensaves poden ser degudes a l’obesitat

L’obesitat no és només una qüestió estètica: és una malaltia del segle XXI que afecta la salut física, emocional i social. Augmenta el risc de diabetis, hipertensió, hipercolesterolèmia, malalties cardiovasculars, disfunció erèctil, alguns tipus de càncer, problemes de mobilitat, apnees de la son, infertilitat i també ansietat o depressió.

A mi no em passarà...

Segons la Federació Mundial d’Obesitat, hi ha prop de mil milions de persones afectades i es calcula que el 2035 una de cada quatre tindrà obesitat.

Com puc saber si tinc obesitat?

Mitjançant l’IMC (Índex de Massa Corporal): pes (kg) dividit per alçada (m)². A partir de 30 parlem d’obesitat; entre 25 i 29,9 és sobrepès.

Potser podria menjar millor o fer més exercici...

Gran part de les causes de l’obesitat estan relacionades amb els nostres hàbits, i això ens dona l’oportunitat de canviar-los. D’una banda, és recomanable reduir el consum d’alcohol, brioixeria, fregits i menjars precuinats i apostar per una dieta equilibrada (rica en fruites, verdures i hortalisses) i cuinada de manera saludable (al forn, planxa o bullits). D’altra banda, caldria incrementar l’activitat física diària— com pujar escales, caminar, anar en bici o participar en la marxa nòrdica del CAP— són passos senzills però efectius per millorar la salut i prevenir complicacions.

Totes dues vacunes es poden administrar alhora i, si has passat la COVID-19, es recomana esperar uns tres mesos abans de rebre la nova dosi. En el cas de l’embaràs, és especialment important vacunar-se tant contra la grip com contra la COVID-19, ja que protegeix tant la mare com el nadó.

Tot i que les dades parlen clar, encara hi ha molta gent indecisa a l’hora de vacu-

nar-se. Desmentim algunes de les creences errònies més comunes:

 “Si em vacuno, igualment em puc contagiar.” – Sí, però les vacunes fan que la malaltia sigui molt més lleu i es redueix la probabilitat d’acabar hospitalitzat!

 “Ja vaig passar la COVID o la grip, per tant, ja estic protegit.” – La im-

munitat natural pot no durar gaire o no cobrir noves variants. Vacunar-se reforça la defensa del cos.

 “Té molts efectes secundaris.” – La majoria d’efectes són lleus i temporals (una mica de febre, mal al braç...). Els casos greus són extremadament rars.

 “Vacunar-me cada any és massa.” –Tant la grip com la COVID poden mutar cada any, i per això cal actualitzar la vacuna.

 “Jo estic bé de salut, no em cal.” – Encara que et sentis fort, pots contagiar persones vulnerables del teu entorn. I sí, fins i tot gent sana pot tenir complicacions greus.

 “La vacuna contra la grip pot produir la malaltia” – La vacuna contra la grip no transmet la malaltia i, a més, redueix el risc de contagi entre les persones.

La vacuna és gratuïta. Vacunar-se és un acte de responsabilitat i de cura: cap a un mateix, cap a la família i cap a la comunitat. Fes el pas. Demana cita al teu CAP i vacuna’t. ■

Informació extreta de: canalsalut.gencat.cat/vacuna-tardor

Infermera familiar i comunitària

L’obesitat posa en risc la vostra salut, però la podem prevenir!

És recomanable apostar per una dieta equilibrada i cuinada de manera saludable i, alhora, incrementar l’activitat física diària

I per què el metge no em recepta un fàrmac per perdre pes i m’estalvio tot aquest viacrucis?

Tot i que els fàrmacs per aprimar poden estar indicats en alguns pacients molt seleccionats, en general no són la primera opció a oferir: tenen efectes adversos, són cars i igualment cal que tingueu clar que sempre s’ha d’acompanyar de canvis d’estil de vida, que són el que realment garanteixen resultats duradors.

Segurament no serà fàcil, però des del CAP et podem acompanyar

És important ser conscients dels problemes que comporta l’obesitat i abordar-la des de la infància amb l’objectiu de minimitzar els riscos que comporta per la nostra salut. Si necessites assessorament, els companys d’infermeria i medicina i la nutricionista del CAP podem ajudar-te.

Abordar l’obesitat no només tasca de la persona afectada, sinó també del seu entorn

Potser la genètica t’ha dotat d’una complexió saludable, o potser ja has viscut en primera persona com els canvis d’hàbits poden revertir el sobrepès o l’obesitat. En qualsevol cas, si tens algú al teu entorn amb problemes de pes, cuida’l i dona-li suport. Petits gestos marquen la diferència: no l’animis a beure més alcohol durant els àpats, ofereix fruita tallada en comptes de brioixeria, quedeu per anar a passejar en lloc de seure en una terrassa...

Cuidar-te avui és invertir en la teva salut de demà. T’animem a incorporar petits canvis i amb el suport adequat, podràs prevenir o combatre l’obesitat. ■

Blanca Sitges

CAP Carles Ribas

|| Pau Llopis

La nova temporada no va poder arrancar de millor manera per l’Escola de Futbol Ángel Pedraza. La tarda del 10 de setembre, amb la botiga Wala del passeig de la Zona Franca com a escenari, es va celebrar l’acte de presentació de la nova samarreta de l’EFAP.

Per primera vegada, l’escola lluirà els seus colors sota la signatura del gegant esportiu Adidas, un pas endavant que consolida el projecte i que suposa un reconeixement a la trajectòria de l’entitat. El president, Carlos Sarto, i el director esportiu, Eric Galán, van ser presents a l’estand instal·lat per a l’ocasió a la planta baixa de l’edifici, on es van apropar jugadors i famílies amb els quals van compartir impressions.

Alhora, els joves que hi arribaven, optaven per deixar de banda els formalismes i dirigir-se directament als prestatges on lluïen les equipacions, sense perdre el temps per provar-se el que es convertirà en la seva nova pell durant aquesta temporada que tot just arrenca.

Es tracta d’un acord que no només aporta prestigi i visibilitat, sinó que també és un estímul per continuar fent créixer un projecte amb un fort arrelament al barri, i que és espai de trobada i de cohesió social per tots aquells jugadors i jugadores que formen part dels més de mig centenar d’equips que acull actualment l’entitat.

La col·laboració amb la firma Wala, per altra banda, permetrà a les famílies adquirir el material de manera accessible i directe al mateix barri.

Amb aquesta nova etapa, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza reafirma el seu compromís amb els joves de la Marina i consolida la seva aposta per combinar esport i educació. La samarreta d’Adidas, més que un equipament, es converteix així en un símbol de pertinença i orgull per a una comunitat que és “molt més que futbol”. ■

L’EFA Pedraza fa un salt endavant amb Adidas com a nova marca oficial

L’Iberia manté la confiança intacta malgrat un inici complicat

El Club Atlético Iberia ha començat en les darreres setmanes la seva aventura a Segona Catalana. Tot i l’eufòria pel retorn a una categoria més exigent, l’inici de lliga ha posat a prova el nou projecte de l’equip.

En les tres primeres jornades, l’Iberia no ha pogut sumar punts. A la primera cita, el conjunt dirigit per Jorge González va caure per la mínima davant l’A.E. Bon Pastor, recent campió del Grup 9 de Tercera Catalana, en un partit ajustat on els locals van tenir opcions, però no van aconseguir

transformar-les en gols. La segona jornada va portar una altra derrota ajustada, aquesta vegada contra la F.A.F. l’Hospitalet (2-1), amb el gol rival arribant en el descompte i deixant un regust amarg entre jugadors i aficionats.

El tercer partit, davant l’Escola Esportiva Guineueta, va ser més complicat. L’equip del barri va cedir per 0-3 en un duel que es va decidir a la segona meitat, quan el conjunt visitant va saber aprofitar millor les seves ocasions i imposar el seu ritme.

Malgrat aquests primers resultats adversos, des de l’Atlético Iberia mantenen la moral alta i confien en la capacitat de l’equip per adaptar-se a la nova categoria. ■

▶ A l'esquerra, la directiva de l'EFA Pedraza posen amb la nova samarreta acompanyats de representants de Wala. A la dreta, cartell de la Festa EFAP, que tindrà lloc el dia 12 d'octubre.

LA MARINA del comerç associat

Associa’t a l’Eix de la Marina: junts fem barri, junts fem comerç!

A la Marina tenim un comerç viu, divers i amb ganes de créixer. Cada dia són més els establiments que decideixen unir-se a l’Associació de Comerciants de la Marina (ASCM), una entitat que treballa incansablement per defensar, impulsar i donar visibilitat al comerç del nostre barri. I és que, formar-ne part, val molt la pena!

Què és l’ASCM?

L’ASCM és una associació professional i empresarial que té com a objectiu representar i gestionar els interessos dels comerciants i professionals de serveis del barri. La seva missió és clara: millorar l’entorn i la qualitat de vida de la Marina, tot creant sinergies que beneficien tant els comerciants com els veïns.

Què ofereix l’Associació?

Els socis gaudeixen d’avantatges

concrets i pràctics:

- Assessorament i informació constant sobre normativa, novetats comercials i ajudes disponibles.

- Formació gratuïta i borsa de treball, per ser més competitius i trobar personal qualificat.

- Campanyes i fires que dinamitzen el barri i atrauen nous clients: la Fira Marinera, la Ruta de la Tapa, el Christmas Market o la nova edició del Castaween.

- Visibilitat garantida a la web corporativa, a les xarxes socials i amb presència al Diari La Marina.

- Cursos de comunicació i màrqueting digital, perquè els comerços aprenguin a fer-se veure i a captar clients.

- Tramitació d’ajudes i subvencions, amb contacte directe amb les institucions per defensar els interessos del comerç local.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

Per què associar-se?

Perquè junts som més forts. L’ASCM manté contacte permanent amb responsables de seguretat, mobilitat i manteniment del Districte, treballant en benefici de tots els establiments. Cada iniciativa que impulsa ajuda a dinamitzar el barri, atraure clients i fer que el comerç de la Marina sigui referent a Barcelona.

Una xarxa que creix

Els últims mesos, nous comerços s’han sumat a l’Associació, enriquint encara més l’oferta del barri. Les imatges dels nous associats que acompanyen aquest article són una mostra del dinamisme i la vitalitat del nostre teixit comercial.

■ Tu també hi pots ser! Si tens un comerç o servei a la Marina, fes el pas i associa’t a l’Eix de la Marina. No només guanyaràs visibilitat i suport, sinó que formaràs part d’un projecte collectiu que mira cap al futur.

Associa’t a l’Eix de la Marina. Val molt la pena!

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

EL VERMUTET DE LA GANXETA

C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

LA PIZZERÍA

C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46

BAR SKY Gran Via de les Corts Catalanes, 148, 633 83 39 77

AMELIÉS BUBBLE TEA AND CREAM

Carrer de la Foneria, 34 634 19 52 84

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC

Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

Redfield Training & Friends

El Vermutet de la Ganxeta

Perruqueria Canina Auuukan

La Pizzería

Ameliés BUBBLE TEA AND CREAM

El Consell de la Dona de la Zona Franca de Barcelona celebra el seu cinquè aniversari

El Consell de la Dona de la Zona Franca de Barcelona va celebrar el passat 15 de setembre un acte al DFactory Barcelona per commemorar el seu cinquè aniversari. Per a l’ocasió, ha comptat amb la participació de la presidenta del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya, Clara Arpa, que ha estat acompanyada per la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, en una trobada que ha reunit les 26 directives de les empreses que en formen part. La directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué, ha donat la benvinguda a totes les assistents i ha volgut posar en valor “el paper del Consorci de la Zona Franca de Barcelona en la seva aposta decidida per treballar per contribuir a assolir l’ODS número 5, el de la igualtat d’oportunitats per qüestió de gènere, amb iniciatives com el mateix Consell de la Dona ZF, la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) o el programa Feel the ZF Power, que busca despertar vocacions en l’àmbit de la indústria 4.0 i les professions STEM, especialment entre les nenes en edat escolar compresa entre els 9 i els 12 anys”. En aquest repàs a les principals iniciatives impulsades per la Zona

Franca de Barcelona, Sorigué ha volgut recordar que “el Consell de la Dona de la Zona Franca va néixer poc abans de la pandèmia sanitària i avui, en una situació molt diferent, i cinc anys després, podem afirmar que s’ha consolidat com un instrument molt útil i eficaç que, mitjançant el diàleg, la col·laboració i el compromís amb la igualtat d’oportunitats de gènere dins l’entorn empresarial, ha aconseguit impulsar iniciatives que ens han permès assolir avenços importants. Tanmateix, aquest Consell és avui més necessari que mai perquè encara queda molt per fer per assolir una igualtat real en l’àmbit empresarial”.

Per la seva banda, la presidenta del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya, Clara Arpa, ha fet una reflexió inspiradora a totes les integrants del Consell de la Dona, destacant que “des del Pacte Mundial avui tenim tres grans reptes: un és que les nenes s’interessin per les carreres tecnològiques; un altre, que les empreses perdin la por d’integrar tecnologies per fer un món més sostenible; i el tercer repte és aconseguir un nivell autèntic d’igualtat tenint clar que sí, som di-

ferents, i que la societat ha canviat” També ha afegit que “tenim dos objectius immediats: sortir de Madrid i tenir més presència a la resta de territoris d’Espanya, i donar més importància a les petites i mitjanes empreses perquè són les que tenen menys recursos”. Cal recordar que el Consell de la Dona de la Zona Franca és un espai de reflexió on la confiança i la complicitat permeten construir una xarxa de suport i aprenentatge conjunt amb el compromís d'impulsar polítiques actives per a la igualtat de gènere. Actualment, les empreses que formen part del Consell de la Dona de la Zona Franca són: Aigües de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Àrea 8, Akzo Nobel, Barcelona Centre Logístic, Cellnex Telecom, COCEMFE Barcelona, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Covestro, DB Schenker, FCC Medi ambient, Ferrocarrils de la Generalitat, Hobbyplant, Malena Engineering, Mercabarna, Nissan Technical Centri *Europe, Parc Logístic ZF, Port de Barcelona, Quimidroga, SABA, SEAT, SERTRAM, TM2 (Serveis Recipe TM2 S.A.), Transports *Metropolitans de Barcelona, ZAL Port, i Va unir de Polígons Industrials de Catalunya. ■

Les excursions des del nostre barri a “La Farola”… una petita finestra al mar

|| Rafael Ochoa

El passat dissabte dia 27 de setembre, en un dia amb un sol radiant, es va efectuar la quarta ronda d’excursions en autocar al Far del Llobregat. Una d’aquestes sortides va comptar amb l’assistència d’un centre educatiu del barri dins del dia de “Portes Obertes” del Port de Barcelona del 2024. És un d’aquells moments que et recorden les excursions que l’escola organitzava quan eres petit. La visita es va desenvolupar en un ambient molt agradable i contagiós entre els assistents, amb moltes ganes de passar una bona estona marinera. L’esdeveniment ha consistit enguany en 6 autocars que van anar sortint cada mitja hora a partir de les 10 del matí, des del carrer del Foc (costat Skatepark) rumb a la Farola. Després de circular per carrers, encreuaments i canvis de direcció, finalment en l’últim gir, apareix majestuós el Far del Llobregat.

Com es va fer possible aquesta finestra?... una breu història

Aquestes excursions neixen de la passió pel far que duen dins dos extreballadors del port: Adolfo Romagosa, que va ser director general del Port Vell (avui ja jubilat), i la iniciativa del veí José María

Pérez, activista cultural. També hi participa la seva parella, María Rosa, una militant veïnal incansable. Els uneix una forta amistat, i fa anys van començar a donar forma a la idea d’apropar el Far als veïns de la Marina, passió que va passar de la idea a la pràctica el 6 de setembre de 2019, quan es va fer la primera excursió.

La visita també va ser impulsada pel nostre historiador Julio Baños, acompanyat de diversos pescadors llegendaris, entre ells en

Blai, que ja ens ha deixat. El primer contacte amb el port va ser amb la presidenta del Port de Barcelona, la senyora Mercè Conesa, que

va facilitar la unió entre port i barri. Després la va substituir el senyor Damià Calvet, qui va mantenir l’estret contacte, seguint la mateixa línia Lluís Salvadó i actualment José Alberto Carbonell.

Tots ells continuen interessats en la proximitat del port amb els veïns. Actualment, amb la incorporació de la nova directora de Relacions Institucionals del Port de Barcelona, Ingrid Boqué (una executiva amb experiència al port d’Hamburg i llicenciada en turisme), s’obre una via per millorar la visibilitat del port i dels barris del Port i el Prat Vermell de la Marina. També han organitzat altres esdeveniments particulars, com portar una golondrina amb la Mare de Déu del Carme fins al far el dia de la seva festivitat, però això ja és una altra història.

Aquestes excursions les organitzen els darrers anys, a banda dels ja esmentats, el Port de Barcelona representat actualment per Cristóbal Flores, cap del Port Center i del Portal de la Pau, així com entitats del barri amb els seus col·laboradors; “La Marina Viva” amb Daniel Fernández, “la Biblioteca Francesc Candel” amb Àngels Migueles i “l’Associació de Comerciants de la Marina” amb Laura Julibert. Tots ells duen a terme una gran tasca de coordinació que és molt d’agrair. ■

Foto de grup d'alguns dels excursionistes. María Rosa

Luminària òptica del far. R. Ochoa

Plus Ultra celebra una trepitjada del raïm amenaçada per la pluja i la manca de relleu

La trepitjada del raïm de Plus Ultra, que enguany celebrava la seva 39a edició, és una festa única a Barcelona, amb totes les lletres de la paraula. El cap de setmana del 21 de setembre, dia en el qual s’havia programat la celebració, va estar marcat pels ruixats intensos i les tempestes. Unes condicions meteorològiques que van obligar fins i tot a anul·lar algunes activitats de la Festa Major de Plus Ultra programades pel diumenge, com ara la botifarrada popular, les havaneres o el correfoc.

La celebració va iniciar al voltant de les 12, i els núvols semblaven respectar l’acte, tot i mostrar uns colors poc amables que ja aventuraven les fortes descàrregues que es viurien durant el dia.

Els parlaments d’alguns dels representats polítics presents, com ara el president del grup municipal de Junts, Jordi Martí, la presidenta del Consell Municipal del districte, Jessica González, la regidora del PP a l’Ajuntament, Sonia Devesa i el regidor d’Esquerra Republicana, Jordi Castellana, van ser el tret de sortida a una trepitjada que, any rere any, aplega a grans i menuts dels barris de la Marina.

La posterior verema i la pertinent degustació del most va fascinar a coneguts i aliens, que animaven als petits a trepitjar amb força per extreure el deliciós suc dels centenars de kilograms de raïm que l’Associació de Veïns i Veïnes de Plus Ultra havia preparat.

Una festivitat entranyable que amaga en si un elevat risc de desaparició. La manca de relleu generacional i també de pressupost comença a afectar a les forces de totes aquelles persones que, de ma-

La manca de relleu generacional i el poc pressupost comença a posar en seriós dubte la continuïtat d’una celebració única a Barcelona

nera altruista i inesgotable, fa dècades que treballen perquè continuï celebrant-se any rere any.

Una situació que van denunciar membres de les associacions participants als micròfons de La Marina. “Des que soc petita que participo d’aquesta festa. És una

tradició familiar que cal continuar, però falta molt de suport per part de l’Administració, tant econòmic com organitzatiu” assenyalava la veïna ‘Pili’ Florencio

Uns fets que també exposava en Josep Maria Pérez, poeta i col·laborador de moltes de les activitats que es duen a terme al barri, que va expressar-se en termes més contundents. “És una festa única a Barcelona que desapareixerà perquè la gent jove no s’hi apunta, principalment perquè no hi ha cap mena de suport financer al darrere”.

La jornada, tot i uns quants ruixats intermitents que van obligar els assistents a desenfundar els paraigües, es va desenvolupar amb normalitat. Una condició, però, que a hores d’ara no té garantida la seva continuïtat l’any vinent. ■ Redacció

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

D’Alemanya

a casa nostra

Era l’octubre del 75. Amb 26 anys i moltes ganes de veure món, vaig sortir de Barcelona amb el meu amic Lluís, tècnic sanitari de Bellvitge. Vam viatjar fins a Kenten, prop de Múnic, on vivia la seva germana. A Ginebra, abans d’agafar el tren cap a Alemanya, ens vam trobar amb una escena que ens va desconcertar: una família obria un armariet i en treia un fusell i l’uniforme militar. Ens van explicar que eren voluntaris de l’exèrcit suís, i que era habitual guardar-hi les armes. Ens va xocar. Ja a Alemanya, un autobús va aparèixer de sobte. Ens havien vist perduts i, des de la central, van enviar aquell vehicle expressament per recollir-nos. A dins, una parella de dos joves immigrants de Salamanca, amb un nadó en braços, ens va acollir a casa seva. L’endemà els vam portar un regal pel nadó. Dies després, la Carme —la germana del Lluís— ens explicava entre rialles que els veïns havien alertat la policia: un turc i un ros s’havien extraviat pel barri. Érem nosaltres. Sense conèixer l’idioma, vam sentir-nos ben tractats. Aquell estat del benestar funcionava, sí, però sobretot vam percebre un teixit comunitari actiu, respectuós i solidari.

A principis dels noranta, un altre viatge em portaria a Darmstadt, a tocar de Frankfurt. Un entorn marcat per la convivència, el civisme i el respecte. En un dels sopars als quals vaig assistir, vaig tenir ocasió de conversar amb el president del land, l’equivalent alemany a la nostra Generalitat. Em va parlar de la presència de diverses comunitats migrades —marroquina, italiana, espanyola, turca— i també d’un col·lectiu nombrós de refugiats vietnamites, prop de 100.000 persones. Amb el temps, i en acord amb ells, l’administració va optar per finançar-los el bitllet de tornada al Vietnam. Gestionar aquella realitat no era gens senzill.

Avui, torno a tot això per recordar que els problemes de convivència, d’incivisme o d’inseguretat no es resolen només amb més policies ni amb discursos i divagacions. Calen polítiques concretes que afrontin les arrels: la manca d’habitatge digne, la precarietat laboral, la salut mental i la possibilitat d’una participació ciutadana real i efectiva.

Als barris no ens toca resignar-nos, sinó negociar amb l’Administració, exigir respostes i mantenir viva la nostra capacitat de cuidar i defensar el territori. Amb respecte, sí, però també amb determinació. ■

▶ Les regidores Jéssica González i Sonia Devesa, i els regidors Jordi Martí i Jordi Castellana, van compartir escenari amb el rector Felip-Juli Rodríguez i la directiva de l’Associació de Veïns i Veïnes. Del govern, hi era present el conseller Eudosio Gutiérrez.

Sintonitza el que vius!

“Arribo

a La Marina FM perquè hi veig un projecte il·lusionant”

Entrevista a José Luis Mateo, un rodamon als comandaments tècnics de l’emissora

Nascut a Barcelona el 14 de desembre de 1965 en una família provinent d’altres punts del país, amb mare madrilenya i pare sevillà, José Luis Mateo, cap tècnic de La Marina FM des de fa set mesos, sent devoció per la ràdio des de ben petit.

Una passió que l’ha portat al llarg de la seva extensa trajectòria professional per sectors, empreses i càrrecs de tota mena, fins a arribar avui en dia als controls de la cabina radiofònica dels barris de la Marina, un “projecte il·lusionant” que ha aconseguit reenganxar a algú qui ja havia renegat del món radiofònic.

Com comences en el món de la ràdio i l’audiovisual?

La veritat és que tot va començar ben aviat. Quan tenia cinc anys ja escoltava música al tocadiscos del meu pare, i sempre que engegaven la ràdio a casa, jo l’escoltava. Al cap d’uns anys, la meva àvia em va portar d’un viatge a les Illes Canàries un radiocasset estèreo, que era la gran novetat que hi havia aleshores, i m’hi passava hores. Escoltar als locutors presentant els nous àlbums em meravellava. Aleshores, jo feia servir cintes en blanc i em gravava introduint cançons i discs com si es tractés d’un programa autèntic. M’havia convertit en un fidel oient de l’extinta Radio Juventud de Barcelona, especialment del programa Quisicosas que presentava Josep Maria Bachs, a qui li feia arribar aquests enregistraments casolans. Després de moltes trucades i molt insistir em va contestar amb un “què pretens amb això?”, la qual cosa m’hi va fer reflexionar a mi mateix, al respecte. “Et fa falta practicar molt, però continua així i potser algun dia...”, va afegir. A la mateixa emissora, a partir de les nou de la nit, tenia un espai Mateo Fortuny, amb el seu programa anomenat Fans. Un dia escoltant-lo, va anunciar que l’endemà feien jornada de portes obertes, que per mi va ser com si s’obrís el cel. I allà vaig ser-hi. No recordo com va ser el programa, perquè em vaig quedar embadalit amb el tècnic de so a la ‘peixera’. En acabar, quan ja tothom havia marxat, jo em vaig quedar assegut, fascinat pel que acabava de veure. Fortuny es va apropar i em va dir que si m’havia agradat podia tornar sempre que volgués. I ja no vaig marxar. Em vaig convertir en el proveïdor oficial de cafè. [Rialles]

Amb el pas del temps vaig començar a col·laborar al programa, fent entrevistes a seguidors i seguidores i aconseguint les meves primeres aparicions a la ràdio. Escoltar-me allà era un somni fet realitat per a mi. Amb onze anys entres en un món que ja t’ha acompanyat durant la resta de la teva vida.

EExactament. Estant a Radio Juventud un dia se m’apropa Sony, aleshores anomenada CBS i em diuen que necessiten algú per portar els paquets de discs a les emissores, i que estaven interessats en mi, i m’oferien un sou de 10.000 pessetes. Recordo quedar-me fascinat perquè jo ho hagués fet gratuïtament. A partir d’això entro a totes les ràdios i conec a grans professionals com ara Luis del Olmo, Carlos Herrera, Encarna Sánchez o Luis Arribas Castro Això em va obrir les portes a col·laborar a Ràdio Miramar, Ràdio Barcelona i evidentment Radio Juventud, on tot va començar.

Fins i tot, he treballat de DJ i a un Apple Center (sucursal de la companyia Apple)

Som una companyia amb cor, coratge i molta ambició, i estem en el camí correcte per fer que les coses passin

durant molts anys, així com m’he animat a provar en el món de la música.

L’any 2008, coincidint amb la gran crisi econòmica, Apple decideix instal·lar-se a Barcelona amb les seves pròpies botigues, independentment dels Apple Center, on jo treballava com a director de màrqueting. Allò va suposar el final d’aquestes botigues i me’n vaig a l’atur.

Això em porta a tornar a la ràdio i m’incorporo a Radio Unión Catalunya, on vaig estar quinze anys. Allà feia de tot, locució, producció, cerca de publicitat, tècnic de so... tot això durant tant de temps va provocar que m’afartés i decidís deixar-ho córrer. En aquest punt decideixo fer-me autònom i tenir feines puntuals

en aquelles emissores que necessitessin els meus serveis, ja fos de reparació, als micròfons o cobertures temporals de vacants. I la veritat és que em guanyava prou bé la vida i em satisfeia, amb més llibertat i menys responsabilitat a les meves espatlles.

En certa manera, ja havies renegat del món de la ràdio i et guanyaves bé la vida pel teu compte. Què fa que t’incorporis a la Marina i tornis a estar davant dels controls d’una emissora de manera pràcticament diària?

Perquè he vist un projecte il·lusionant. És així. Conec a en Javier Artiga i el Juan Antonio Reyes en un d’aquests serveis de reparació que feia, vaig descobrir les instal·lacions i la gent que hi treballava i em va semblar fascinant.

Una ràdio de barri en la qual la gran majoria de programes són fets per veïns i veïnes de la zona no es veu cada dia. Anys més tard, rebo una trucada del Juan Antonio oferint-me el càrrec de cap tècnic i no m’ho vaig haver ni de pensar.

Ara que ja fa uns mesos que estàs al capdavant dels controls tècnics de La Marina FM, què en destacaries?

El fet que, tot i ser una emissora local, tenim una capacitat de difusió que no té res a envejar a les grans estacions radiofòniques i amb la qual moltes ràdios hi somiarien. A banda de les ones, que arriben a bona part de Barcelona i el Baix Llobregat, estem presents també a YouTube, Ivoox i al nostre web, i això ens permet arribar a tots els punts del planeta. El potencial és enorme i les possibilitats també, la qual cosa m’engresca a venir cada dia.

L’aterratge i tornada a entrar en la dinàmica ha estat complicat, m’ha portat temps conèixer tots els programes i la seva manera de fer, però el que m’ha convençut que havia pres la decisió correcta és l’amabilitat i comprensió de totes les persones que col·laboren en aquesta ràdio, la qual cosa, per desgràcia, no és gaire freqüent en aquests sectors.

Ja hem pres els controls de la nau i tenim una nova temporada il·lusionant que tot just comença per davant, i l’agafo amb moltes ganes.

Quins objectius et marques a partir d’ara?

Aconseguir que la ràdio continuï creixent. La capacitat de fer-ho existeix. M’encantaria acabar la meva carrera aquí, però abans vull que ens puguem permetre tenir dues persones treballant per fer que la ràdio funcioni i sigui d’una qualitat superior. Som una companyia amb cor, coratge i molta ambició i estem en el camí correcte per fer que les coses passin. ■

“En la pintura hi aboco el que sovint trobo a faltar: calma i comunitat”

Quina és la seva història?

D’on ve i com arriba fins aquí?

Els meus pares van emigrar de la República Txeca a Espanya quan jo tenia dos anys i mig. Vam arribar a Alcanyís, a Terol, un poble típic d’uns 20.000 habitants.

M’hi he criat tota la vida i fins als 25 anys.

Què tal la vida allà?

Tenia la sensació que tot estava massa estructurat. I quan venia algú de fora —de Barcelona o de Catalunya—, veia que tenien un altre tipus d’inquietuds, especialment culturals i artístiques. Això em feia somiar amb marxar, però abans havia d’estudiar. Fer una carrera era massa car. I l’educació gratuïta a la zona només permetia escollir cicles formatius de grau mitjà: auxiliar d’infermeria o mecànica, vaig triar la primera. Però els seus pares volien que vostè continués estudiant.

Sóc filla única i ells insistien a ajudar-me. Així que vaig anar a Terol a estudiar per ser higienista bucodental, però no m’hi veia treballant en una clínica. Sempre he tingut clar que volia fer alguna cosa per mi mateixa, no dependre dels altres. I la meva mare em repetia: “Has nascut per fer els teus projectes, per crear i viure d’això”. Però jo no sabia ben bé el què.

Així que s’hi va posar a l’hostaleria. Exacte. Volia poder mantenir-me, però allò d’higienista dental no era el meu. Així vaig estar sis anys fent de cambrera al poble. I un bar li va portar l’amor. Treballant-hi vaig conèixer la meva parella, que ja vivia a Barcelona i era allà per feina. Al cap d’un temps, em vaig animar a venir i buscar noves opcions i em vaig apuntar a un curs de decoració d’interiors. Mentrestant, jo continuava pintant a casa, i em sentia molt animada.

Fins que s’anima a compartir el que fa. Durant la COVID començo a compartir a Instagram coses de decoració i els canvis que feia a casa. Vaig penjar unes làmines que havia fet amb llapis i aquarel·la. Sense cap expectativa. Però de sobte vaig començar a rebre missatges de gent de fora que havia vist aquell post i em preguntava si venia

aquell quadre i quant costava.

I què va fer?

Al principi vaig dir que no fins que un dia em va escriure un home de Sevilla. I em va dir si li podia fer un bosc inspirat en una sèrie que estava veient. Ho vaig acceptar i va ser la meva primera venda. Impulsava una pintora. No m’ho podia creure.

Però va passar.

Creava obres i en feia reproduccions en print, així vaig començar. Però em va costar (somriu, amb cara d’incrèdula encara).

Al principi pensava que no tenia prou formació per demanar diners per l’art que feia.

Però al final vaig entendre que l’art és una altra cosa. És expressar alguna cosa d’una manera que et surt natural. I, en el meu cas, això és la pintura. Si algú se sent atret per aquella obra o li transmet alguna cosa, doncs ja està. D’això es tracta, l’art.

Com viu l’aterratge a Barcelona?

En arribar, era impossible viure només de vendre els meus prints, així que primer vaig treballar en una fleca i després en una botiga de sabates. Feia jornada completa, i ho compaginava amb la pintura a les nits.

A poc a poc vaig començar a vendre força. Vaig anar pintant amb acrílic sobre tela, i després vaig passar a l’oli.

I ara, com es troba?

Ha estat un creixement tan ràpid que m’ha costat molt d’assimilar tot el que m’està passant. Estic molt contenta… però encara ho estic paint.

L’any 2023 va fer la seva primera exposició aquí, a Barcelona.

Sí, al novembre de 2023 a la galeria Arte Lunar. Va ser el millor dia de la meva vida. Hi vaig exposar una sèrie que es deia Hogar itinerante: eren 10 quadres, i es van vendre tots abans de la inauguració. Una bogeria! Quin preu poden arribar a tenir les seves obres?

Aquest, per exemple (assenyala els esbossos d’un quadre de gairebé dos metres), és un encàrrec per a una clienta de Nova Jersey i costa sis mil euros. També estic treballant en una exposició a Austràlia, i les obres —d’una mida aproximadament la meitat de l’anterior— tenen un preu de quatre mil euros cadascuna.

Zuzana Rohelová

(1995, República Txeca)

Formació / ofici? Pintora, tot i que he estudiat un grau d’auxiliar d’infermeria, d’higienista dental, de disseny d’interiors i decoració.

Estat civil? Soltera. Religió? Atea. Política? Crec en tot allò que defensi el valor de les persones, però com que estic molt en desacord i decebuda amb la classe política, prefereixo mantenir-me al marge.

Tant si sou —com si no— de xarxes socials, heu d’anar a buscar el compte @z.rohelova. Zuzana Rohelová és una pintora que ha establert el seu estudi a la Marina i que, en poc temps, ha assolit una trajectòria fulgurant: ha exposat a Austràlia, França i Barcelona, i ha venut obra original a països com el Japó, Taiwan, Suïssa, Itàlia, Holanda o els Estats Units. El 100 % de les seves vendes arriben a través de les xarxes socials, que gestiona amb la mateixa cura i autenticitat amb què pinta.

Inspirada pel surrealisme i fascinada per autors com Egon Schiele, Hopper o Goya, Zuzana combina l’instint i el talent creatiu amb una disciplina tenaç. Treballa majoritàriament de nit i dedica mig dia a la part invisible de la feina artística: correus, contingut digital i logística. Tot i no haver pogut accedir a una educació artística reglada, ha sabut obrir-se camí en el món de l’art amb una veu pròpia que transmet calma, misteri i (des)arrelament. Conversant amb ella —prima, aguda i amb uns ulls vius que irradien determinació— no en tens cap dubte: és una artista. Encara que, com passa sovint entre les dones amb mèrits propis, va trigar a reconèixer-s’hi.

Haurem d’estalviar per fer-li un encàrrec...

També tinc aquests més petits, que costen 400 euros.

Més accessibles. Què sol pintar?

Els meus encàrrecs no són el típic retrat de família, ni tampoc busco transmetre cap missatge concret. Quan pinto, sento que marxo a un altre lloc. Molta gent em diu que les meves obres els transmeten pau, i crec que alguna cosa d’això hi ha. També hi veuen una mena de “suspens”, com si hi hagués alguna cosa amagada en tot el que pinto.

I n’hi ha?

Quan hi reflexiono, penso que potser no és calma el que vull expressar, sinó el desig d’aconseguir la calma que m’agradaria tenir... i que no tinc. M’he adonat que m’encanten les formes rodones i tot el que és més “brut”, més natural, com més arrelat a la terra, i crear textures.

Sap per què?

N’estic segura: el que plasmo és la sensació que jo vull tenir, la que enyoro. Al final, jo sóc immigrant, tota la meva família és fora, només tinc aquí els meus pares i cap dels dos viu a Barcelona. Llavors, busco aquesta sensació de comunitat. Però tot això ho he reflexionat molt després.

Com creu que Barcelona tracta els artistes joves?

Crec que l’escena artística a Espanya és pobra, però no per manca de talent. A Barcelona hi ha molta oferta cultural, sempre hi ha exposicions i galeries, però molta gent hi té respecte o pensa que és car, o que cal tenir cert nivell cultural. I no és així: amb l’art, o connectes o no. Caldria divulgar més aquest enfocament per arribar a més públic.

I a la Marina, com aterra?

Fa un any vaig deixar la feina a la botiga de sabates per dedicar-me només a la pintura. Volia un lloc proper i vaig trobar aquest estudi a les Galeries del Port. Aquí m’hi sento en comunitat: prenc el cafè sota Las Palmeras, camino a tot arreu, la copisteria em queda al costat... Em fa sentir més a casa.

Si hagués de representar el conflicte de Gaza en un quadre, com seria?

El que està passant a Gaza és una aberració. I no crec que ho pogués representar amb la meva pintura. Potser, per fer-ho, necessitaria més escriure que pintar.

I per il·lustrar els joves d’avui i la sensació que tenen del món, què triaria?

La meva situació fins fa un any era molt precària. Frustra molt viure amb la sensació de no arribar mai. No poder pagar les despeses bàsiques o l’habitatge genera una angoixa constant. El contracte de lloguer s’acaba aviat i només de pensar que ens puguin fer fora… tot val una barbaritat. Ens estem plantejant marxar de Barcelona. Què li dona esperança?

M’emociona veure grups de joves mobilitzant-se o col·lectius que lluiten per alguna cosa, encara que sigui molt petita. Llavors penso: tenim esperança. ■

Yohany L. Ayala