La Marina – Edició novembre 2025

Carril bici central, més verd i trams diferenciats

L’aposta per renovar el passeig ZF

El gegantó de Paco Candel, portat pels Diables de Port, va obrir la inauguració de l’exposició Paco Candel i la Marina. Fragments d’una radiografia social de Catalunya, que es pot visitar a les tardes, en l’horari

PANORAMA AL BARRI

Comerç, disfresses i castanyes omplen els carrers per la Castanyada i Halloween

d’atenció de l’Espai Veïnal Química, fins al febrer. La mostra rescata les columnes de Candel al diari local i ofereix, amb mirada urbana i social, una retrospectiva dels barris de la Marina. Visiteu-la!

V.I. Serveis inaugura una nova planta de 10.000 m²

El Port de Barcelona s’obre a la Marina amb xerrades i una visita guiada en vaixell

Pàg 5

Pàg. 13 Pàgs. 8-9

ACTUALITAT

Torna el Mercat de 2a mà i d’intercanvi sostenible de la Marina

Josep Vicens Busquets

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal i

Hugo Gallego.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Reafirmar la democràcia, també des dels barris

Vivim temps en què qualsevol excusa és bona per tornar a insistir: cal aprofundir en una cultura democràtica real, oberta i no elitista. A Catalunya, sovint el debat públic es queda a les institucions, als despatxos o als platós. Però la democràcia, si no arriba als barris, a la ciutadania, es buida de sentit. Per això, iniciatives com el Cicle Candel, organitzat des de la base, són tan necessàries. Perquè enfortir la memòria crítica i la mirada veïnal és també fer democràcia. La premsa de barri, fidel al seu esperit de servei als interessos veïnals i de territori, també forma part d’aquesta feina.

El passeig de la Zona Franca, una reivindicació pendent

Una altra forma de fer política és complir amb els compromisos. El projecte del passeig de la Zona Franca fa anys que és una demanda veïnal. I si bé és cert que ara comença a reactivar-se, les anades i vingudes del passat ens obliguen a mantenir l’exigència. La transformació —o pacificació— d’aquest eix ha de ser una realitat. I les autoritats —totes— han de moure peça amb una voluntat ferma de portar-lo a terme.

L’espai públic i la cura que se’n té són també indicadors del respecte institucional. El passeig, més que una via urbana, és encara una de les últimes autopistes interiors de la ciutat, enmig d’un entorn eminentment urbà. Celebrem la reactivació, però calen més passos que ens permetin confiar que avancem de veritat i que, sigui quin sigui el proper govern, no haurem de tornar a començar des de la casella de sortida.

El cas Mazón: dany a la democràcia

La crisi arran de l’aniversari de la DANA —la tempesta que va causar 229 morts al País Valencià— ha posat el president Carlos Mazón al centre de la polèmica. La seva presència al funeral d’Estat, tot i la petició explícita de les famílies perquè no hi assistís, ha estat viscuda com una provocació. No es tracta només d’un gest desafortunat, sinó d’un error polític greu, que afecta la credibilitat del càrrec i de les institucions que representa.

Mazón personifica una forma de fer política insensible, allunyada del dolor real i del respecte institucional. La seva actitud no només ha ofès les víctimes, sinó que ha aprofundit encara més la desconfiança ciutadana envers els representants públics. I això ens perjudica a totes i tots.

Una oposició necessària, però responsable

La recent compareixença del president Sánchez ha tornat a mostrar com d’enverinat està el clima polític. El Partit Popular no ha encertat ni en les formes ni en el fons, i no contribueix a reforçar la institucionalitat ni a presentar-se com una alternativa de govern creïble. Es poden —i s’han de— qüestionar moltes decisions del govern espanyol, però cal fer-ho amb una mínima ambició de representar el malestar social i oferir propostes útils. El que no serveix és alimentar el soroll sense adreçar els problemes de fons: habitatge, salaris, convivència, serveis públics. I, al capdavall, ni tan sols com a estratègia política resulta eficaç: el PP continua sense atrapar el seu competidor més pròxim, VOX, i sembla atrapat en un joc que només afebleix la democràcia.

En paral·lel, Junts ha trencat amb el govern estatal, un moviment que no implica fer-lo caure però sí accentua la inestabilitat política. I aquí també cal ampliar la mirada: bona part de la dinàmica política actual —sigui des del govern o des de l’oposició— està més centrada en la competència entre partits que no pas en respondre a les urgències socials. Tornem a trobar a faltar una agenda real, connectada amb les preocupacions de la ciutadania i les amenaces que tots ja palpem. ■

|| Yohany L. Ayala

La Lluïsa Montero sap què vol dir conviure amb prejudicis des que t’aixeques fins que te’n vas a dormir, és gitana. “Els prejudicis socials continuen molt vius i condicionen les oportunitats de moltes persones”, exposa. Per això considera essencial educar els adolescents i els infants en la no-discriminació: “S’han de criar amb la idea del respecte i de la igualtat en el valor com a persones, ja que, quan pateixen discriminació —sigui molt explícita o més subtil—, això els afecta molt més: es tanquen, s’entotsolen i es posen una cuirassa.”

Promotora escolar de Sants-Montjuïc, la Lluïsa continua aquesta tasca des de l’Associació Escola Dominical Undebel, on acompanya infants i adolescents en el seu creixement personal i comunitari.

El món no és fàcil. Encara que tothom pugui patir en algun moment un prejudici o una agressió, hi ha comunitats que arrosseguen una càrrega històrica i institucional que pesa per qui són. És el cas de la comunitat gitana. Una exposició al Museu d’Història de Barcelona recorda la seva persecució secular: prohibicions de llengua i vestits, destrucció de famílies, repressió cultural, marginació urbana. Les pragmàtiques dels segles XVII i XVIII van arribar a separar pares i fills per eliminar allò que els feia gitanos.

La psicologia i la neurociència han demostrat que els traumes socials poden transmetre’s durant diverses generacions. La por, la desconfiança o la resistència formen part d’una memòria col·lectiva que pesa encara avui. Per això, la feina de la Lluïsa amb els joves gitanos, àrabs, llatins i d’altres minories busca reconnectar-los amb la seva història i convertir-la en una força motora. “Treballo perquè coneguin d’on vénen i aprenguin a afrontar els prejudicis que, malgrat els avenços, encara trobaran quan busquin una feina o qualsevol altra oportunitat —explica—, i que ho facin sense sentir-se’n responsables.”

A l’aula, la Lluïsa convida els alumnes a reflexionar sobre què significa ser gitano. Les seves respostes, plenes de naturalitat i orgull, són el millor indicador del progrés aconseguit. L’Alfredo Fernández, per exemple, explica que vol ser advocat o psicòleg perquè li agrada ajudar els altres. “Em sento feliç de ser gitano —diu— perquè amb el mínim som feliços i som únics en aquest món.” També la Yoli té les idees clares: li agradaria tenir la seva pròpia empresa de cotxes i assegura que està orgullosa de la seva cultura i dels valors que li han transmès.

Ara bé, la Lluïsa insisteix sovint en la importància dels referents positius. Explica que molts infants o adolescents que mostren conductes més conflictives ho fan com a resposta a experiències de rebuig o tractes denigrants per part de la comunitat majoritària. “L’impacte d’un referent positiu és molt gran —assegura—, tant a l’aula com al barri. I en les minories ètniques, com la gitana o l’àrab, encara més, perquè s’hi veuen reflectits i això els encoratja a arribar a ser allò que molts els diuen que no podran ser.”

Tot seguit, els testimonis dels estudiants avalen aquesta mestra: “Sóc Diego Amaya i vull ser bomber. Estic orgullós de ser gi-

Dret a la identitat

Taller

de Luisa Montero a l’Institut Montjuïc

La gent pot ajudar a combatre el racisme informant-se.

No cal fer grans gestes, només voler conèixer. Al final, és el desconeixement el que genera por

tano perquè tenim respecte, talent i molta cultura. Som únics i sempre ho serem”. I continua la Tania: vull ser dissenyadora de moda i que els meus vestits desfilin per grans passarel·les. Em sento orgullosa de ser gitana perquè és un privilegi, m’encanta la meva cultura”

Així mateix, les barreres —culturals, econòmiques o socials— cauen a poc a poc. L’elecció de la primera diputada gitana al Parlament i la inauguració de l’exposició que aborda la seva història amb el respecte i la profunditat que mereix són passos simbòlics, però importants, d’una reparació institucional que tot just comença. Tot i aquests avenços, la Lluïsa és contundent: “La discriminació no ha passat. És el pa de cada dia, no només en la cultura gitana sinó en totes les minories. Ara, amb la nova Llei integral per a la igualtat

de tracte i la no-discriminació del poble gitano, el govern vol fer un pas endavant per reconèixer-ho, però a peu de carrer ho continuem veient.”

La seva crida és clara: “La gent pot ajudar a combatre el racisme informant-se. No cal fer grans gestes, només voler conèixer. Quan entens per què el teu veí gitano o àrab viu o actua de manera diferent, desapareix la desconfiança. Al final, és el desconeixement el que genera por.”

Així, la veu dels joves tanca el taller. “Necessitem que se’ns escolti —diu una de les alumnes—. Necessitem ajuda perquè infants i joves se sentin còmodes vivint des de la seva cultura, sense sentir-se menyspreats ni jutjats. Suma’t a nosaltres per defensar el dret a viure la pròpia identitat.” Queda dit. I és que el dret a la identitat és també el dret a créixer sense por. ■

Un dret, moltes veus. Protegim la infància i l'adolescència.

▶ Sessions a l’Institut Montjuïc amb la comunitat gitana del centre. Luisa Montero, membre del col·lectiu i promotora escolar, imparteix aquest taller en el marc del 600 aniversari de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica i dins la línia educativa del centre.

Somriures i propostes per mirar al futur La Trobada del Casal de Barri La Vinya

Art comunitari al Centre Cívic Font de la Guatlla

Del 3 al 26 de novembre, el Col·lectiu d’Artistes de Font de la Guatlla presenta la seva Mostra Anual al Centre Cívic del barri.

La mostra reflecteix la vitalitat d’un barri que es defineix per la seva història i transformació, i alhora per l’empenta de la seva comunitat artística.

Per a molts dels artistes participants, exposar al centre cívic del barri és també una manera de reivindicar la vida cultural pròpia, d’apropar-la a tothom i fer-la visible. El fet que l’activitat tingui lloc en un equipament gestionat per l’Associació de Veïns i Veïnes Font de la Guatlla-Magòria reforça aquesta dimensió.

No és només veure art, és reconèixer un teixit veïnal que se’l fa seu. Tothom hi està convidat. ■ Redacció

Entre rialles i converses, el veïnat va compartir propostes i il·lusions a La Trobada del Casal de Barri La Vinya. Una cita que neix per relaxar-se, mirar enrere, valorar tot el que s’ha fet i imaginar plegats el camí que ve. ■ Redacció

La Coral Sant Medir Premi Arç Cooperativa a l’Activitat

La candidatura “Llibre Vermell. Sons del passat a ritme de present”, presentada per la bordetenca Coral Sant Medir, ha estat reconeguda amb el VIII Premi Arç Cooperativa a l’Activitat. El guardó va ser entregat el passat divendres 24 d’octubre al Patronat de la Catequística de Figueres durant el lliurament dels VIII Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català

L’espectacle premiat, que versiona el Llibre Vermell de Montserrat -- un còdex medieval que aplega un conjunt de textos adreçats als monjos i preveres encarregats de tenir cura dels pelegrins que s’aplegaven al monestir -- es va estrenar el passat diumenge 2 de novembre a l’Auditori de Barcelona, amb la parti-

cipació de més de cent cantaires de la Coral Sant Medir, una dotzena de ballarins de l’Esbart Ciutat Comtal i l’acompanyament musical de la Companyia Elèctrica Dharma. El jurat dels Premis Antoni Carné ha considerat el valor patrimonial i l’original de la proposta, que convida a redescobrir els cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, de la segona meitat del segle XIV, des d’una mirada contemporània, capaç de saber combinar la música antiga amb el jazz-rock, o revisar les coreografies medievals des de la dansa actual. En la tria de la proposta presentada per la Coral Sant Medir, el jurat també ha valorat positivament la voluntat pedagògica i divulgativa del projecte, que pretén acostar el patrimoni musical català a nous públics. Els assistents al concert podrà endur-se un llibret-programa en el qual s’explicarà la transcendència del  Llibre Vermell  i de les músiques i danses que s’hi recullen. L’opuscle comptarà amb col·laboracions de l’historiador Josep Maria Sánchez, el musicòleg Jaume Ayats i l’abat de Montserrat Manel Gasch. ■ Redacció

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

DANA, de Can Clos a València

om a bon nòmada que soc, no puc evitar relacionar aquella DANA que va colpejar Can Clos als anys 70 amb la tragèdia viscuda recentment al País Valencià. Però deixeu-me començar pel principi.

Als anys 50, la meva família i jo vam arribar a Can Clos, traslladats de les barraques de la Diagonal arran del Congrés Eucarístic. Érem molts, vivint en molt poc espai. Allò no era pobresa: era misèria. Hi convivíem el pare, la mare, l’avi Antonio, vingut de Còrdova, l’àvia Rosa, portuguesa, i la meva estimada tieta Rosita. Tots, literalment, amuntegats. Més endavant, gràcies a la tenacitat de la mare, ens vam traslladar a un pis una mica més digne al Polvorí. Però aquells anys, la vida al barri era molt dura. I en un d’aquells temporals —una mena de petita DANA ocorreguda als anys 70—, una part de Can Clos va quedar completament negada. Les autoritats van decidir traslladar famílies senceres al polígon Badia, a tocar de Cerdanyola. Nosaltres, veïns indignats com la María Ángeles, l’Emilio Suárez, jo mateix i altres companys i companyes, vam tallar el carrer Foc, on ara hi ha la Bàscula. Llavors hi passaven les vies de tren de la Potassa. La policia ens va fer fora. Formàvem part d’un PSUC que, en aquell temps, era veu i força dels barris.

Totes aquestes vivències m’han vingut al cap aquests dies, amb l’escàndol de Mazón. Per això m’indigna el que ha passat al País Valencià, i també a parts de Castella-la Manxa i Andalusia, amb 236 morts a causa de les pluges torrencials de l’any passat. Però encara m’indigna més l’actitud del president valencià, Carles Mazón. Posi-li vostè l’adjectiu: insensible, irresponsable, grotesc... Tant se val. Mazón ha deixat clar com n’és de fràgil una democràcia quan els que governen no escolten les víctimes, no compareixen, no assumeixen responsabilitats i ni tan sols mostren compassió. I ara, després de tot, ha dimitit fent-se la víctima, segons les seves pròpies paraules. Sense ni una mínima consciència del que implica aquesta expressió per a les famílies dels morts.

Aquí rau el problema democràtic: com arriben fins aquí persones com Mazón? A qui obeeixen? A qui serveixen? A qui aspiren a representar?

I el més inquietant: quants Mazón més ocupen tants altres alts càrrecs? ■

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Aprofitant el cicle del centenari del naixement de Paco Candel, com creieu que la seva mirada sobre el barri connecta amb la realitat actual?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

En bona part, el que està a la consciència barcelonina sobre el pensament d’en Candel és que la catalanitat no pot ser patrimoni de naixement, ni d’una cultura única, sinó que la riquesa del nostre país radica en la seva diversitat i en la humilitat i resistència d’un poble conformat per procedències múltiples.

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

La mirada de Francesc Candel connecta amb la realitat actual perquè posa l’accent en les desigualtats socials i la vida als barris populars, temes encara vigents avui. La seva visió humana i solidària dels immigrants reflecteix debats contemporanis sobre la convivència i la identitat. Candel retrata amb autenticitat la lluita per la dignitat en contextos de precarietat. El seu compromís amb la justícia social inspira les noves generacions. En definitiva, la seva obra continua sent un mirall crític i actual de la societat.

També que les administracions públiques i els grans poders tenen un gran deute amb els barris populars. La Marina ja no és on la ciutat perd el seu nom, és un barri que omple de dignitat Barcelona i que mai més pot tornar a ser oblidat. No deixem que passi!

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Ell va fer visible la “vida i la misèria del barri”. Va parlar del barraquisme de Montjuïc i dels problemes d'habitatge dels que hi arribaven a viure. Ara hi ha tendes de campanya i assentaments i molts problemes amb l'accés a l'habitatge. Va donar visibilitat i veu als barris populars. Cal donar veu a la Marina i escoltar el que demanen els seus veïns amb més civisme, seguretat, transport i equipaments.

Les reivindicacions per millorar el barri i les barriades continuen vives per aconseguir una Marina digna i orgullosa del seu passat, present i futur.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

La mirada de Candel sobre la Marina continua plenament vigent. Ell va retratar un barri fet de migracions, esforç i solidaritat veïnal, però també va denunciar l’oblit institucional i la desigualtat urbana. Avui, la Marina manté aquesta força comunitària i mira al futur amb la voluntat de continuar transformant-se sense perdre identitat. Els reptes canvien —del barraquisme al sensellarisme, de la immigració interior a la global—, però l’essència és la mateixa: la lluita per una ciutat més justa i humana des dels barris. Recuperar Candel és recordar que el progrés de Barcelona implica reconèixer i cuidar barris com la Marina.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Candel i la seva obra van significar una explicació d’aquella realitat imprescindible al seu temps. Recuperar aquella explicació avui en dia ens fa parlar de les noves realitats migratòries, més complexes pel racisme vigent. Caldrà parlar de la immigració per boca dels seus protagonistes per conèixer les condicions materials, les discriminacions que pateixen i quines són les seves reivindicacions. Igualment, la idea d'un sol poble és una consigna constructiva i que hem de fer adient per coincidir en un alliberament social i nacional tan necessari per a tothom al país.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

El passeig ZF es remodelarà amb més verd i un carril bici central

L’Ajuntament de Barcelona va celebrar una reunió informativa a la Sala Pepita Casanellas per explicar els detalls del projecte de remodelació del passeig de la Zona Franca, una de les actuacions urbanístiques més esperades pel veïnat.

L’encarregada de presentar la proposta va ser l’arquitecta en cap de la ciutat, Maria Buhigas. La principal novetat és la redistribució dels usos de la via, amb canvis destacats en el carril bici. L’actual ubicació, que el fa coincidir amb parades d’autobús i contenidors, genera situacions de risc tant per a ciclistes com per a vianants. A més, el fet que cada banda de l’avinguda tingui un sentit de circulació diferent provoca confusió i inseguretat.

Amb el nou disseny, tots dos sentits del carril bici es concentraran al centre del passeig. Tindran una amplada total de 3,8 metres i estaran separats per parterres de 2,4 metres d’amplada, que ajudaran a integrar-los millor a l’entorn urbà.

Des del punt de vista tècnic, el passeig s’ha dividit en quatre tipus d’elements: connexions, interseccions, trams i nodes.

• Les connexions són els extrems que enllacen amb altres grans vies: la plaça Cerdà, al costat muntanya, i el nus de la Ronda Litoral, al costat mar.

• Les interseccions són punts clau de pas com els carrers Mineria i Motors.

• Els trams són les parts del passeig amb poc marge d’ampliació per la presència d’edificis i comerços, i s’han identificat quatre: Motors–Ulldecona, Cisell–Sant Eloi, Foc–Foneria i plaça de l’Orgull–Mineria.

• Els nodes, com el del carrer Cisell (amb l’Agència Tributària), el de Foc (a la plaça del Moviment Obrer) i el de Foneria (entre les places de la Marina i de l’Orgull), són punts amb més espai dis-

RREPORTATGE

ponible on es podrien fer intervencions més àmplies.

El veïnat reclama que la reforma del passeig vagi acompanyada de millores en la connectivitat, reducció del trànsit i la dignificació dels carrers adjacents

La proposta municipal aposta per pacificar la via i guanyar espai per a vianants. Les voreres s’ampliarien lleugerament als trams —passarien dels 7,5 metres actuals als 7,8— i s’eixamplarien significativament als nodes, arribant als 10 metres. Aquests punts es volen potenciar com a espais de pas, trobada i descans, amb més mobiliari urbà i verd. Pel que fa a l’arbrat, actualment el passeig compta amb 480 arbres. Amb la remodelació, la xifra podria arribar als 780. Durant la reunió, diversos veïns van demanar revisar el tipus d’arbres plantats, en especial les palmeres, per la seva escassa ombra i la proliferació de cotorres. “És una planta que no és autòctona, que no dona ombra i que, a més, serveix de niu per a les cotorres”, apuntava una veïna.

També amb l’objectiu de fer un passeig més accessible i amable, l’equip tècnic del consistori proposa augmentar el nombre de passos de vianants per reduir les distàncies entre un costat i l’altre de la via. Actualment, hi ha un pas de vianants cada 130 metres, un total de catorze. Amb el nou model, la distància entre passos es reduiria fins als 80 metres, fet que permetria arribar a vint-i-tres passos repartits al llarg de tot el passeig.

Aquesta mesura, però, planteja un repte important: evitar que la major pre-

sència de semàfors generi aglomeracions de vehicles i, en conseqüència, més contaminació atmosfèrica i acústica. “El passeig de la Zona Franca no necessita més vehicles, sinó ser un espai que el veïnat pugui gaudir”, va remarcar una veïna que viu a tocar de la via.

En la mateixa línia, una altra veïna, resident al carrer Mare de Déu de Port, va defensar que la reforma de l’artèria principal hauria d’anar acompanyada de la dignificació dels carrers adjacents, que actualment presenten mancances evidents en arbrat, pavimentació i senyalització, i que podrien acabar penalitzats si no es pensa en conjunt.

Durant el torn obert de preguntes, l’arquitecta en cap va respondre als dubtes, crítiques i aportacions del públic. Entre el veïnat hi havia opinions dividides sobre el model de carril bici central. Algunes persones van lamentar la manca de propostes alternatives i van reclamar que s’haguessin presentat altres models valorats en el passat, com una rambla o un bulevard, sorgits del procés participatiu del mandat anterior.

A més, diverses intervencions van insistir que la reforma del passeig hauria d’anar lligada a millores en el transport públic, amb noves línies d’autobús i l’obertura de la parada de metro del carrer Motors, una altra reclamació històrica al barri. ■

|| Pau Llopis

▶ Sessió informativa sobre el Passeig de la Zona Franca, realitzada el dijous, 9 d’octubre, a les 18:00 hores, a la Sala Pepita Casanellas.

Hugo Gallego

L'execució del projecte apunta al següent mandat

La remodelació del passeig de la Zona Franca és un clam veïnal des de fa anys. Un repte urbanístic que va arribar al seu punt àlgid a finals del passat mandat, quan el veïnat es va implicar activament durant mesos en un procés participatiu per definir la configuració d’un passeig pensat per als seus usuaris.

Tot semblava a punt per iniciar les obres en el nou mandat que s’havia d’engegar ben aviat. De fet, així es va anunciar en múltiples ocasions. “Es preveu que el projecte executiu estigui enllestit a principis de 2024” o “el passeig de la Zona Franca està cada vegada més a prop d’un canvi d’imatge” són només alguns exemples d’afirmacions recollides a La Marina, fruit de declaracions de representants polítics d’aleshores.

Però van arribar les eleccions, el canvi de govern i, després, el silenci. La feina feta va quedar en paper mullat, i el nou passeig, que el veïnat ja fregava amb les puntes dels dits, es va tornar a allunyar. En qüestió de mesos, una transformació que semblava imminent va passar a ser una altra promesa ajornada, i es va afegir a la llista de projectes urbanístics pendents a la Marina.

Ara, dos anys i mig després de l’inici del nou cicle polític, el projecte torna a escena. La sessió informativa celebrada recentment ha estat el primer pas per reprendre un procés que, si tot avança segons el calendari previst, hauria de culminar amb el projecte executiu enllestit i a punt per posar-se en marxa durant el proper mandat. Tot i això, el retorn als debats i a les fases prèvies va generar una certa sensació de déjà vu entre molts dels assistents. “Qui ens assegura que això es farà realitat?”, es preguntava un veí, entre les prop de dues-centes persones que van assistir a l’acte.

La resposta és que no hi ha garanties absolutes. Els terminis administratius, la complexitat tècnica i els canvis de govern poden alentir o reconfigurar qualsevol transformació urbana. Però la feina feta fins ara —el procés participatiu, els estudis previs, el debat sobre el model— no s’ha perdut. Potser és justament això el que permet confiar que, aquesta vegada, el camí pot ser més sòlid. Almenys, de moment, sembla que el projecte torna a posar-se en marxa.

Els models participatius: quatre propostes per repensar el passeig

Durant el procés participatiu impulsat en l’anterior mandat, el veïnat va analitzar diversos models per transformar el passeig de la Zona Franca. Aquests són els quatre dissenys principals que es van posar sobre la taula:

1. BULEVARD AMB CARRIL BICI LATERAL

Eliminava la filera central de palmeres i concentrava els carrils de circulació al centre. El carril bici es desplaçava al lateral, deixant una zona de pas segura per a vianants entre les parades de bus i els comerços, evitant conflictes amb bicicletes.

2. BULEVARD AMB CARRIL BICI CENTRAL

Proposava situar el carril bici al centre del passeig, envoltat per dues franges de verd i amb els carrils de vehicles a banda i banda.

3. RAMBLA CENTRAL

Establia una franja d’estada central de gairebé nou metres, amb arbrat i carril bici als costats. A canvi, es reduïa l’amplada de les voreres laterals.

4. RAMBLA LATERAL

Impulsada per un grup d’arquitectes del COAC, plantejava una rambla de 10 metres al costat Montjuïc, on hi ha més comerç i escoles, amb espais de descans i joc. Els quatre carrils de circulació es concentraven al costat Llobregat, i el carril bici es traslladava al carrer Mare de Déu del Port. L’eix central es destinava a serveis: parades de bus, contenidors i aparcaments per a persones amb discapacitat. ■

La veu de l'oposició

Georgina Lázaro

Junts per Barcelona

La reforma del passeig de la Zona Franca ha de ser una actuació prioritària per dignificar l’espai, reactivar l’economia local i millorar la qualitat urbana del barri. Junts denuncia que el procés dels comuns va ser precipitat i sense base tècnica, i que el govern Collboni no ha complert l’acord de crear una comissió de treball ni ha reprès la participació veïnal. A més, ha presentat una proposta sense informar els grups municipals. Exigim un debat obert, amb estudis tècnics, transparència i participació real, perquè la Marina no pot continuar esperant.

Ancor Mesa

Barcelona En Comú

La reforma del passeig de la Zona Franca havia d’iniciar-se aquest mandat i acabar el 2026, segons el pla de Barcelona en Comú. El govern de Collboni ha aturat el projecte, desviant els fons al centre i deixant sense pressupost reformes previstes a barris com la Marina, històricament oblidats. Tot i les inversions i millores impulsades amb Colau, ara no hi ha ni calendari ni pressupost per al passeig. Des de Barcelona en Comú exigim que el govern rectifiqui, recuperi el pla original i executi la reforma abans de les pròximes eleccions perquè la Marina no torni a quedar enrere.

Francesc Almacelles

ERC

El passeig de la Zona Franca és clau tant per la seva funció logística com per ser el centre de la vida comunitària de la Marina, i exigeix un procés participatiu al nivell de la seva importància. ERC defensa que la reforma s’ha de fer ja: és inacceptable que el centre rebi prioritat mentre aquí el barri pateix. El procés ha de basar-se en un coneixement acurat de la mobilitat, amb estudis de trànsit, connexions amb Montjuïc, la Zona Franca i el mar, pacificació de carrers adjacents i millora de la xarxa d’autobusos. El passeig ha de convertir-se en una via cívica, amb serveis i espais còmodes per a veïns i veïnes.

José Antonio Calleja

PP Barcelona

Fa temps que s’ha de solucionar el problema dels carrils bici: molts són ineficients i fins i tot perillosos, especialment per a qui baixa de l’autobús. Celebro que es recuperi la remodelació del passeig, però no cal ampliar les voreres a deu metres, sinó reparar-les i invertir a millorar la mobilitat i la connectivitat del barri. És urgent obrir la parada del carrer Motors, ja que l’L2 és un projecte llunyà. Cal escoltar el veïnat, que coneix millor les seves necessitats, i impulsar millores en neteja, mobilitat i espai públic per reforçar l’atractiu comercial i lúdic del barri.

Proposta de rambla lateral comparada

l'actual passeig

publicada a l'edició de La Marina d'abril de 2023, realitzada pel grup d'arquitectes del COAC La Marina amb el suport de l'Assoc. Comerciants i els mitjans de La Marina.

▶ Infografia de la proposta amb carril bici central. Font: Ajuntament de Barcelona

Hi ha exposicions que són més que un repàs històric: són un mirall del present. Paco Candel i La Marina és una d’aquestes. La mostra, inaugurada entre veïnes, veïns, entitats i antics companys de l’escriptor, celebra el centenari d’un autor que va donar veu als marges i va convertir-los en centre de la seva literatura i del seu compromís. A l’Espai Veïnal Química, l’esperit era clar: tothom hi tenia cabuda. L’exposició convida a repensar com aquell “nosaltres” que Candel va reivindicar continua vigent —i com, encara avui, cal defensar-lo davant un model econòmic i social que tendeix a expulsar el que és perifèric. Entre fotografies, columnes originals i rostres del barri, el públic va retrobar un sentiment compartit: el de comunitat com a força viva, capaç d’impugnar silencis i desigualtats.

La veïna és de la zona. Però se sorprèn pel moviment i el xivarri a la porta de l’Espai Veïnal Química. Tothom entra i la conviden a passar.

Endavant, endavant!, m’han dit, i m’han posat a primera fila! —riu, divertida.

Durant la inauguració, la directora i comissària de la mostra, Yohany L. Ayala, va convidar a mirar el llegat de Candel com una eina per repensar els marges d’avui. Va recordar que Donde la ciudad cambia su nombre i Els altres catalans va explicar una realitat silenciada, i que ara, mig segle després, cal preguntar-se qui són els nous “altres”: les persones que continuen sense accés als drets bàsics, les minories invisibilitzades, els migrants que encara viuen als límits del mapa urbà. “Convé pensar el barri i la ciutat des d’aquest nosaltres compartit —va dir—, però reconeixent que, sempre deixem gent fora.”

L’acte va començar amb l’aparició del gegant de Paco Candel, aixecat pels Diables de Port, una de les entitats històriques de la Marina. El gest, festiu i solemne alhora, va simbolitzar com aquell veí i escriptor continua fent petjada entre nosaltres.

Se sent privilegiada. Estar a primera fila, per a ella, és cosa d’importants. Ho diu tal qual, i ens fa riure. Estava amoïnada, perquè no és sòcia. Però es tranquil·litza quan li diem que no cal ser-ho. Segueix les intervencions, està en el seu element, encuriosida.

Entre columnes originals publicades a La Marina, fotografies de barri i retrats de veïns, la mostra rescata el patrimoni més viu de la zona: els vincles de veïnatge, el respecte per la singularitat de cada persona i l’esforç per mantenir un sentit de comunitat que protegeix i dona veu.

Descobreix que al final hi ha pica-pica i se n’alegra: A sobre, me n’aniré sopada! — exclama, mentre riu amb els del seient del costat.

Com en temps de Candel, la Marina torna a mirar-se i a preguntar-se com s’ho

La Marina es mira en Candel per repensar els seus marges

fa per avançar —no des del centre, sinó des dels marges socials que, un cop més, reclamen ser escoltats. I ho fa ara conscient de l’amenaça creixent de les extremes dretes, que tornen a posar en el punt de mira precisament aquests marges, els de la diversitat, la solidaritat i la convivència als nostres barris.

S’acomiada i anuncia: “He vist tots els quadres, m’han agradat molt.”

Ho diu com qui compleix un deure. L’equip de redacció riem amb ella: ens hem entès. Ella és allò del que parlem quan ens referim a “nosaltres”, i amb això ja hem complert.

Veus de la Marina en homenatge a Candel

Durant l’acte, tothom va poder parlar. Alguns es van animar a compartir paraula a la rodona que vam improvisar, i altres ho van fer després als nostres micròfons. Us en compartim un breu resum.

Salvador García, veí: “En Paco era un home humil, amb qui vaig compartir espais i lluites durant molts anys. Considero que si algú es mereix un homenatge com l’exposició que avui s’inaugura, és ell”.

Isabel Valiente, veïna: “Aquest barri ha canviat molt des que jo vaig arribar fa més de mig segle. I ho ha fet perquè hi ha molta gent que s’ha sacrificat per aconseguir-ho. Encara hem de millorar moltes coses i per a fer-ho, hem d’anar tots en la mateixa direcció”.

Núria Pey, consellera (PSC): “Heu d’estar molt orgullosos d’on sou, en el bressol de gent lluitadora com en Candel i també de totes aquelles persones que avui en dia treballen per la Marina”.

Neus Munté (Junts per Barcelona): “Res és sobre nosaltres sense nosaltres. Quan parlem de Paco Candel i del seu llegat, de la seva generositat, les seves idees, i sobretot dels seus valors, ens referim a aspectes que estan estretament lligats als barris i el veïnat de la Marina”.

Cristóbal Flores, Port de Barcelona: “Gaudir d’un mitjà de proximitat com La Marina és un privilegi, tracta els temes lo-

cals i que més interessen a la gent de l’entorn. El Port de Barcelona havia de ser en aquest acte, i prenem el repte de col·laborar més sovint amb els mitjans locals i els barris”.

Rosalía Fernández, Unió d’Entitats: “Quan ens referim als reptes econòmics i socials no s’ha de deixar a ningú fora. No hem de tenir marges. El barraquisme del qual parlava Candel, tot i que pensem el contrari, continua existint avui en dia, i ho tenim a la vora de casa amb els assentaments que hi ha pel barri. Hi estem donant l’esquena i no ens ho podem permetre”.

Muntsa Farré, Òmnium Cultural: “Candel era un excel·lent cronista de la realitat de l’altra Barcelona, i vosaltres, des dels mitjans, heu agafat el seu relleu”.

Judit Raso, comunitat guineocatalana: “Paco Candel parlava d’emigrants d’altres punts d’Espanya. Dècades més tard vam arribar els immigrants, provinents de tot el món. Al barri, estem en un procés d’expansió mitjançant el qual estan arribant persones de totes les nacionalitats i nivells econòmics, i els hem d’acollir”.

▶ El matrimoni Florencio Vidal, Manel Coronado, de l’AV Eduard Aunós, amb el diputat Ignasi Conesa i els periodistes Jesús Martínez i Yohany L. Ayala.

▶ A dalt i a baix a la dreta, persones i entitats que apareixen reflectides a l’exposició van participar en una visita guiada exclusiva, just abans de la inauguració formal, que va obrir les portes al veïnat i als representants institucionals. Fotos: Josep Vicens Busquets / Hugo Gallego

Novembre 2025 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 101

Un infant que descobreix el món amb curiositat

La tardor, una oportunitat per descobrir amb els

Els alumnes de l’Institut Escola Enric Granados ens expliquen el que més els agrada de l'escola

pàg. 2

El projecte Patrimonia'm, a l’Institut Montjuïc, uneix literatura, memòria històrica i identitat de barri pàg. 3

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Què t’agrada més de la teva escola?

Jannat Fátima Khan

El que més m’agrada de l’escola és l’hora del pati!

M’encanta perquè podem jugar a futbol, a fet i amagar o al joc d’agafar i tocar. També és molt divertit quan esmorzem junts als bancs i parlem amb els companys i companyes del que ens ha passat durant el dia.

Damaris Mejia

Posada

M’encanta sortir a la pissarra i explicar coses!

M’agrada participar a classe i que em facin sortir, perquè així puc compartir el que sé. També m’agraden molt els professors nous: són molt amables i expliquen tot molt bé. Al pati a vegades hi ha molt xivarri, però igualment m’ho passo genial jugant amb les meves amigues.

Quan arriba la tardor, a la classe dels Gegants aprenem cançons, descobrim personatges de contes i tastem fruites noves que mai havíem vist ni provat.

I per viure-ho de veritat... què millor que anar al Mercat de la Marina?

L’aventura comença ja quan sortim de l’escola, ben agafadets de la corda, i caminem fins al mercat, un lloc que molts coneixem perquè hi anem a comprar amb la família.

Quan hi arribem, tot és emoció! Hi ha parades i botiguers que ja ens coneixen... i nosaltres també els reconeixem a ells. El més divertit és quan arribem a la parada de fruita. Un a un, demanem què volem comprar i ho posem al nostre cistell. Ens agrada molt fer-ho nosaltres sols —ens fa sentir grans i importants!

I arribats aquí, la mestra ens proposa una reflexió a les famílies :

—Us heu parat a pensar si alguna vegada els heu deixat interactuar sols amb els botiguers?

—Ho heu fet? Penseu-hi! Ji, ji, ji... nosaltres seguim!

Quan tornem a l’escola, ens asseiem en rotllana i observem bé cada fruita: quin color té, com pesa, com fa olor... I, és clar, també les tastem! Mmmm... estan boníssimes!

Tenir un mercat tan bonic i tan a prop és una sort. Ens agrada descobrir la tardor així, amb tots els sentits!

L’ESCOLA segons...

endhil Clea

Magsino Burgos

El que més m’agrada és com ens reben cada dia!

Les mestres sempre ens diuen bon dia amb un gran somriure, i això em posa contenta. També m’agrada molt que l’escola estigui tan neta i bonica: tot està molt cuidat i, a més, separem la brossa en contenidors diferents.

els alumnes de 1r ESO de l’Institut Escola Enric Granados

Paula Herrera

Rodríguez

M’agrada molt el pati... i també l’àgora!

Al pati puc esmorzar amb els meus companys i companyes i passar una bona estona. Però també m’encanta l’àgora, perquè quan plou hi podem estar tranquils i fer classes diferents o activitats més divertides.

athias A.

Ramírez Castro

El que més m’agrada de l’Institut Escola Enric Granados és que el temps em passa volant i moltes vegades no m’adono que ja s’ha acabat el dia. Gaudeixo molt del temps de lectura. També m’encanta el pati: allà puc parlar amb els meus companys i companyes (però mai a classe!) i jugar a bàsquet, que m’ho passo molt bé.

ridgette Leyva Flores

El que més m’agrada de l’Institut Escola són les excursions! Sempre que en fem, m’ho passo molt bé… tot i que m’agradaria que en féssim més! També m’agrada molt l’àgora, perquè les classes allà són més interactives i divertides. A més, hi fem activitats en grup, com quan sortim per fer l’optativa.

Descobrim la tardor amb els colors

del mercat de La Marina

Llegir per saber qui som: el projecte

Patrimonia'm de 4t d’ESO a Montjuïc

Una proposta que uneix literatura, memòria històrica i identitat de barri

Coneixes la teva perifèria? Els i les alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Montjuïc ho descobriran aquest curs a través del projecte Patrimonia'm, una proposta que uneix literatura, memòria històrica i identitat de barri. La iniciativa es desenvolupa amb el suport del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), i s’articula al voltant d’un nom clau: Francesc Candel.

“Volem que el nostre alumnat entengui d’on venim, què ha significat créixer a la Zona Franca, o al que ara és la Marina, i com això forma part d’un relat més ampli de perifèria i de ciutat”, explica Sergi Falcó, docent de llengua castellana i impulsor del projecte.

A través de lectures com Els altres catalans, Donde la ciudad cambia su nombre, Los que nunca opinan o El empleo, l’alumnat treballa l’obra i el context de Candel, amb activitats de comprensió lectora i debats a classe. El projecte inclou sortides pel barri i rutes literàries, com la que coordina Genís Cinca, biògraf de Candel, o la visita al Refugi 307 del Poble-sec, per connectar amb episodis de la Guerra Civil i la construcció social del barri.

El projecte també posa la lupa sobre altres zones perifèriques de Barcelona, com el Museu de les Cases Barates de Sant Roc o la història del transport urbà a Torre Baró, per comparar processos històrics i urbanístics, i fer visible allò que sovint queda fora del relat dominant de ciutat. L'alumnat de 1r de Batxillerat, des de l'assignatura de Problemàtiques Socials, treballa en paral·lel aquestes idees a través del cinema i la literatura contemporània, amb lectures com La travessia de les anguiles,

Sergi Falcó, docent de llengua castellana i impulsor del projecte

Volem que el nostre alumnat entengui d’on venim, què ha significat créixer a la Zona Franca, o al que ara és la Marina, i com això forma part d’un relat més ampli de perifèria i de ciutat

Però aquest no és només un projecte acadèmic: és una aposta per fer créixer la consciència crítica i l’autoestima collectiva.

“L’alumnat d’aquí sovint té un caràcter fort i una identitat de barri molt marcada. Però quan sortim del seu entorn habitual, ens trobem que alguns viuen els altres barris com si fossin territoris desconeguts, gairebé com el Far West. Per això volem que entenguin que la perifèria no és una sola: n’hi ha moltes, i de fet, sovint són la part més gran de la ciutat. Les perifèries no són excepcions, són les que acaben definint la ciutat en la seva complexitat”

En aquest mateix projecte, també es treballa la gitanitat com a part fona-

AVV de Sant Cristòfol

de El

susurro

L’Associació de Veïns de Sant Cristòfol va acollir el passat 25 d’octubre la presentació i signatura del llibre El susurro de las mariposas , de l’autora barcelonina Amanda Zapatero. Una cinquantena de persones van participar en una trobada prope -

de las mariposas

ra i emotiva, que va convertir la seu veïnal en un espai de diàleg i inquietud literària. L’obra, ambientada a la Costa da Morte, narra el viatge interior de Sofía arran de la mort de la seva mare, un relat ple de misteri, emoció i introspecció

sobre la identitat i els llaços familiars.

Amb aquesta activitat, l’associació referma el seu compromís amb la vida cultural del barri i es consolida com un espai on també tenen cabuda les inquietuds creatives dels seus veïns.

mental de la realitat del centre, gràcies a la implicació de famílies i professionals com la Luisa Montero, i amb accions com les xerrades de la Fundació Pere Closa, que aquest desembre parlarà sobre presència gitana a les lletres i a la cultura catalana.

Amb un teixit d’activitats que combinen lectura, territori, cultura i mirada crítica, el projecte Patrimonia'm es consolida com una proposta educativa que connecta l’aprenentatge amb la vida.

Perquè saber llegir també és saber qui som. I d’on venim.

Institut Montjuïc

Ruta literària de l’any passat amb estudiants de l’Institut Montjuic i el biògraf de Paco Candel, Genís Sinca.

Ritmes en Pantalla

Segueix-nos a @labascula038

www.labascula.cat

El cicle de cinema i música que fa vibrar La Bàscula

La música i el cinema s’uneixen a La Bàscula per donar vida a Ritmes en Pantalla, un cicle que convida a descobrir les arrels dels estils musicals que han marcat època, i a viure’ls intensament, més enllà de la gran pantalla.

Aquest projecte, dinamitzat per la DJ i professora del taller de DJ de l’Espai Jove La Bàscula, Piti Vaccari, combina projeccions, xerrades i concerts en directe per explorar el vincle entre la música, la cultura i les identitats que la fan possible. Des de la seva estrena l’estiu passat, Ritmes en Pantalla ha crescut edició rere edició, consolidant-se com un espai de trobada i celebració de la diversitat musical.

Una mirada musical i cinematogràfica amb perspectiva de gènere

Cada sessió del cicle se centra en un gènere musical diferent, descobrint-ne els orígens, l’evolució i la seva força cultural a través de pel·lícules carregades de ritme i emoció.

Les xerrades i els debats amb artistes convidades aporten una mirada crítica i feminista sobre la indústria musical, posant al centre les dones i les identitats dissidents que han contribuït a transformar-la.

La primera edició, celebrada el juliol de 2025, va obrir amb el documental “The Bass of Women” (Joana Fornós, 2019), que explora el paper de les dones al moviment soundsystem. Una sessió vibrant que va donar el tret de sortida a un projecte que reivindica la música com a espai de llibertat i expressió.

De Gilda a la cúmbia transfeminista

La segona edició, al setembre, va portar el cinema argentí a La Bàscula amb la projecció de “Gilda, no me arrepiento de este amor” (Lorena Muñoz, 2016).

Després de la pel·lícula, el públic va poder gaudir del concert de La Tia Borracha, una banda que revisita la cúmbia clàssica des d’una mirada transfeminista. El seu directe va convertir la Sala Gran en una

autèntica festa col·lectiva, plena de ritmes tropicals i reivindicació.

La força del samba i les dones que el fan viure

El proper 6 de novembre arribarà la tercera edició amb el documental “Damas do Samba” (Susanna Lira, 2015), una immersió en la cultura del samba al Brasil i en el paper essencial que hi han tingut les dones.

Després de la projecció, hi haurà una xerrada amb la DJ Piti Vaccari i les integrants de Quintal Delas, la primera banda de samba de Barcelona formada exclusivament per dones.

La jornada culminarà amb el seu concert en directe a la Sala Gran de La Bàscula, una celebració de la música, la comunitat i la potència femenina dins l’escenari.

Una experiència per viure i compartir Amb entrada lliure i gratuïta, Ritmes en Pantalla és més que un cicle de cinema: és un espai per escoltar, ballar i pensar la música com a eina de transformació cultural i social.

La Bàscula reafirma així el seu compromís amb la creació jove, la perspectiva feminista i la diversitat cultural, oferint propostes que connecten el barri de la Marina amb el món.

Ritmes en Pantalla continua creixent i demostrant que, quan el cinema i la música s’uneixen, el resultat és pura energia compartida.

L’exposició “Paco Candel i la Marina” reivindica la

vigència del “nosaltres” davant els nous discursos d’odi

Jorge Trujillo (Barcelona En Comú):

“Com a fill de migrant, el barri de la Marina i Candel em vinculen estretament amb la meva història. Parlar d’en Paco no és només parlar del passat, sinó també de l’avui. L’ésser humà és una espècie migrant des dels seus principis, i això ens ha de servir per entendre el que està succeint en els nostres dies”.

Francesc Almacelles (ERC): “A casa meva sempre es deia que el que narrava Candel a les seves obres era el mateix que havien viscut els meus avis. Quan parlem dels marges no hem de pensar mai que és una cosa del passat, perquè tots coneixem a algú que encara avui en dia lluita per sortir-ne”.

José Antonio Calleja (PP): “És un deure recordar a una persona que va fer tant per aquests barris i per la ciutat. Estem en un barri lluitador de mena, però que encara ha de batallar per continuar progressant. Ciutadania i institucions ens hem d’impulsar els uns als altres per aconseguir que la Marina de Port i la del Prat Vermell vagin unides en aquest progrés”.

Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural: “Gràcies per la feina i l’entusiasme que poseu, perquè allà on hi ha vida i teixit veïnal i associatiu és on més costa que arrelin els discursos d’odi i l’extrema dreta. Tot el que sigui generar comunitat —el mateix discurs que defensava Paco Candel— ens ajuda a lluitar contra aquest fenomen.” ■

P.L.

Viure. Una paraula tan bàsica com essencial que, paradoxalment, s’ha convertit en un dels impossibles de l’actualitat. De manera natural, tothom tendiria a pensar que poder fer vida als carrers on has crescut és un dret fonamental que hauria de ser respectat.

Quan ets petit, sovint et pregunten què vols ser quan siguis gran. La resposta varia, però el lloc on t’imagines és casa teva. Qui deia que aniria a viure fora semblava un il·lús. Ara, el somiador és qui diu que es quedarà a viure a la ciutat.

No hem descobert el foc: la crisi d’habitatge actual no és més que l’herència d’una realitat que Candel ja narrava fa més de mig segle. I, d’una manera o altra, la Marina n’ha estat protagonista en totes dues ocasions.

La Marina, epicentre del debat Amb motiu del centenari del naixement de l’autor, l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) ha organitzat un cicle de xerrades sobre els temes que Candel abordava en la seva literatura. Veí de les Cases Barates i, abans, de les barraques de Montjuïc, l’habitatge i les condicions socials van ser l’eix vertebrador de bona part de la seva obra.

El divendres 17 d’octubre, l’Espai Veïnal Química —seu dels mitjans de La Marina— va acollir el debat “On vivim, com vivim. De les barraques de Candel a l’actualitat”. Hi van participar perfils diversos del món públic, polític, professional i comunitari dels nostres barris.

▶ Als extrems, els

De les barraques de Candel a l’exili residencial actual

Sobre com afrontem el malson cíclic de l’habitatge

▶ És la segona xerrada del cicle i va aplegar més d’una cinquantena de persones.

Entre els ponents hi havia Aurora López, arquitecta cap de l’Oficina del Prat Vermell; Alexandre Ramon, portaveu de la cooperativa d’habitatge CoopGeeni; Carme Lleó, regidora de Junts a l’Ajuntament de Barcelona; Emili Hormias, veí arquitecte expert en habitatge social,

director de l’Oficina Tècnica de l’edifici Venus (La Mina), i Joan Ramón Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

Des de les seves experiències i coneixements, els participants van coincidir a assenyalar el repte de l’habitatge, amb especial

atenció a la singularitat de la Marina del Prat Vermell, un dels principals pols de creixement urbanístic de la ciutat, amb les oportunitats —i també reptes— que això comporta. “La Marina del Prat Vermell està pensada per disposar de tots els equipaments i serveis necessaris per viure al barri, amb

regidors Neus Munté i Jordi Martí, amb el veí Abdó Florencio i la periodista Yohany L. Ayala. Josep Vicens Busquets

▶ Un dels racons de l'exposició convida a deixar l'opinió del visitant.

▶ Durant la inauguració, diverses veus van compartir reflexions. A la imatge, Judit Raso, que va començar dient: “A nosaltres, els que en dieu diversos...”, ironitzant sobre el tracte que reben algunes minories. Fotos: Josep Vicens Busquets

Josep Vicens Busquets

El Prat Vermell com a laboratori de l'habitatge del futur

especial atenció a la cohesió entre els nouvinguts i la gent que ja hi viu”, va assenyalar Aurora López.

Un barri en transformació que, en un futur proper, acollirà una densitat de població comparable a la de molts municipis. En parlar de la realitat de Candel, López va recordar el creixement accelerat dels barris de la Marina, històricament separats del centre per la muntanya de Montjuïc i amb una connexió de transport públic deficient, una situació que a molts encara els resulta familiar. “Estem creant una nova ciutat i ens interessa que sigui sostenible. Per fer-ho, calen millores en l’accessibilitat i la connectivitat”, va afegir la responsable de l’Oficina del Prat Vermell.

Apuntant cap al Consorci de la Zona Franca i el Port de Barcelona, va remarcar que un barri “situat al mig d’un pol econòmic d’aquesta magnitud ha de reclamar respostes a les seves necessitats”. Tanmateix, López va voler destacar el potencial de la Marina del Prat Vermell com a oportunitat per viure a la ciutat: “El 70% de l’habitatge que s’hi construirà tindrà alguna mena de protecció, i els edificis residencials representaran el 73% del territori del barri.”

El cooperativisme com a via d’accés i la mirada necessària sobre l’habitatge

Enmig d’aquesta crisi d’habitatge, noves formes de conviure emergeixen com a alternatives davant d’un mercat tan exigent com excloent. Tot i això, aquestes vies no escapen a la interminable batalla contra la complexitat institucional i burocràtica que sovint frena els projectes.

El cas de CoopGeeni, cooperativa d’habitatge de la qual n’és portaveu Alexandre Ramon, exemplifica aquesta tensió entre la voluntat comunitària i els obstacles administratius.

L’entitat va ser beneficiària del conveni ESAL, creat per promoure 2.000 habitatges de cessió d’ús a través de cooperatives i fundacions. Durant el mandat passat se’n van construir unes vuit-centes, i en quedaven més d’un miler en procés. Entre aquests projectes hi havia les promocions de CoopGeeni a la Marina: tres edificis amb 180 pisos, dels quals 150 eren de la cooperativa i 30 estaven reservats a altres entitats que finalment no es van arribar a constituir. Tot estava aparaulat, però mai no es va signar. Des d’aleshores, Ramon s’ha convertit en una de les cares visibles de la lluita del veïnat per poder viure a la Marina: “És digne o especulatiu el que s’entrega al barri? —reflexionava durant la seva ponència—. Que la gent del barri que es vulgui quedar no ho pugui fer és un problema que hem d’afrontar”, deia.

La cooperativa que lidera ha impulsat projectes com La Chalmeta, un edifici construït en només nou mesos que avui és la llar de més de mig centenar de persones, el 65% de les quals vivien al barri i el 85% al districte de Sants-Montjuïc. En el seu torn, Alexandre va reclamar la continuïtat de programes com el conveni ESAL perquè iniciatives locals com aquesta puguin tirar endavant.

Aquesta visió va ser ampliada per l’arqui-

Aurora López, arquitecta cap de l’Oficina del Prat Vermell

La Marina del Prat Vermell està pensada per viure-hi: treballem perquè arribin els serveis, els equipaments i una bona connectivitat per fer-ho possible

Que la gent del barri que es vulgui quedar no ho pugui fer és un problema que hem d’afrontar. Les cooperatives accessibles a rendes baixes són una resposta perquè viure a la Marina continuï sent possible

Alexandre Ramon, portaveu de la cooperativa d’habitatge CoopGeeni

Emili Hormias, director de l’Oficina Tècnica de l’edifici Venus (La Mina)

Quan parlem d’habitatge, parlem també de persones: no hi ha vida digna sense un habitatge digne. La Marina ha estat el rebost de l’habitatge social de Barcelona i aquesta experiència cal aprofitar-la per construir una ciutat més equilibrada i justa

La Marina del Prat Vermell és una oportunitat per crear un barri del segle XXI i repensar la Barcelona del futur. Hi hem de ser tots, perquè la qüestió de l’habitatge supera les barreres ideològiques i ens obliga a atendre la realitat

Joan Ramón Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona

Carme Lleó, regidora de Junts a l’Ajuntament de Barcelona

Sí, podrem viure a la ciutat. La regulació és clau per evitar noves crisis i garantir que les pròximes generacions puguin accedir a un habitatge digne

tecte Emili Hormias, coautor del llibre De la Marina a la Zona Franca. 100 anys d’habitatge social a Barcelona, que va descriure la Marina com “el rebost de l’habitatge social de Barcelona durant els últims cent anys.” “Quan la ciutat no trobava solars per construir, venia cap aquí. En són exemple la SEAT, el Polvorí o Can Tunis, barriades que habitualment acollien famílies de classe treballadora.”

Hormias va subratllar que ara vivim una crisi d’habitatge sense precedents, on fins i tot les famílies de classe mitjana no poden accedir al mercat. “Això passa perquè les promotores actuals busquen exclusivament la rendibilitat dels edificis. “Quan parlem d’habitatge, parlem també de persones: no hi ha vida digna sense un habitatge digne. Quan comencem a entendre’l com el fonament de les nostres vides, que és el que és, començarem a parlar d’habitatge com ens urgeix fer-ho.”, va concloure.

El repte institucional

Des de la perspectiva política, les opinions també van ser coincidents. “Crec que Barcelona ja ha superat el debat ideològic envers l’habitatge, i tots identifiquem que es tracta d’una matèria cabdal”, va afirmar la regidora de Junts, Carme Lleó. Lleó va remarcar que la Marina del Prat Vermell, amb la seva expansió, representa un repte per aconseguir arrelament social, un objectiu que ha d’anar acompanyat de polítiques públiques sòlides.

“És una oportunitat per crear un barri del segle XXI que ens permeti veure com ha de ser la Barcelona del futur. La ciutat ha d’emmirallar-se en el que s’està construint aquí”, va afegir.

Responent a la gran pregunta formulada per la moderadora —“viure a Barcelona serà possible?”—, el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament, Joan Ramón Riera, va ser clar: “Sí, podrem viure a la ciutat. Des de l’administració hem aconseguit frenar el creixement del preu del lloguer, que del 2013 al 2023 va augmentar un 70%.”

Riera va subratllar la importància de la regulació per evitar noves crisis: “Si no hi ha regulació, caiem inevitablement en crisi. Totes les generacions n’han viscut una, i la llei ha de permetre que les pròximes no ho hagin de patir.”

Pel que fa a les solucions, va apostar per incrementar la producció d’habitatge: “Necessitarem sòl per construir, amb l’objectiu de crear 10.000 habitatges en els pròxims anys”, va concloure.

La xerrada, moderada per Noemí Farré, vicepresidenta de l’AMCL i presentadora del programa Tercera Era a La Marina FM 102.5, i conduïda per José Luis Mateo, cap tècnic de l’emissora, va reunir més d’una cinquantena de veïns i veïnes.

En acabar les intervencions, el veïnat va poder dir-hi la seva en un torn obert de paraules. Cinquanta anys després, potser el drama és menys literari o cinematogràfic, però el debat és el mateix. Avui, molts fills i néts d’aquells veïns encara depenen de les cases dels pares i avis per no haver d’amuntegar-se en noves barraques invisibles. Viure continua sent un impossible, però la Marina encara ho discuteix en veu alta. ■

Una castanyada terrorífica a la Marina

La Marina va viure el 31 d’octubre una tarda de terror i tradició. Castanyes, disfresses, fantasmes i vida comunitària es van donar la mà en la celebració de la Castanyada i Ha-

L’Ink Fest fa vibrar la Marina

El barri torna a omplir-se de color. La cèntrica plaça de la Marina va esdevenir, un any més, l’epicentre de les expressions artístiques i pictòriques de menuts i famílies durant la celebració de l’Ink Fest.

Una iniciativa de La Marina Viva, en col·laboració amb una desena d’entitats dels barris, que apropa art, cultura popular i compromís veïnal mitjançant tallers i activitats lúdiques. Els assistents que s’hi van apropar el matí del passat diumenge 19 d’octubre van poder gaudir d’un munt de tallers, com ara de grafiti per a infants, de banderoles, de guix, de pintura amb escuma, de pintura ràpida i de bosses tote amb vinils, entre d’altres.

Una trobada anual de gaudi i expressió artística per tal que cada veí i veïna del barri alliberi el seu artista interior. ■ Redacció

Retahílas

Mar Montilla

lloween, amb activitats organitzades a Can Clos, La Vinya, Sant Cristòfol, Casa del Rellotge, entre altres. ■

Convivència, identitat i arrels als barris de Candel i als d’avui.

PARTICIPEN:

Cheikh Drame Tine, dinamitzador comunitari, activista panafricanista i president de SOS Racisme Catalunya Judit Raso, educadora infantil, presidenta de l’Associació Guineocatalana Bisila i conductora del programa radiofònic Invisibles a la Marina FM (102.5)

Divendres, a les 18.00 h de 7novembre

Gal·la Cortadellas, vicepresidenta Fundació Francesc Candel

Jorge Trujillo, conseller de Sants-Montjuïc

MODERA: Yohany L. Ayala, periodista

Participa-hi, fem barri entre tots!

Districte Administratiu de la Generalitat (c/ del Foc, 57)

Esta pacifista convencida, defensora de la reivindicación mediante palabras —habladas o escritas— y acciones no violentas, lleva a Palestina en el corazón no desde hace dos años, sino varias décadas. Esa Palestina que merece ser reconocida como Estado independiente y librarse de una vez por todas de las zarpas de su opresor. Tecleo estas líneas mientras se declara el alto al fuego en Gaza, y sí, es una buena noticia, pero la recibo con escepticismo. El ejército israelí podría romper el acuerdo firmado en cualquier momento, como ha hecho en ocasiones anteriores. Por lo visto el gobierno de Israel se considera impune a todo. Actúa como si fuera el dueño del mundo y el mundo lo permite. Mi fe se tambalea.

Trato de entender cómo funciona el cerebro humano y no lo consigo. ¿Qué lógica hay en debatir si es correcto o no el uso del término genocidio? ¿Acaso no hemos sido testigos en directo de cómo se extermina a una población casi entera? ¿No es una vergüenza que los gobiernos hayan permanecido impasibles durante tanto tiempo? ¿Y no es un disparate que Trump fuese candidato al Premio Nobel de la Paz?

Menos mal que hay personas que sí reaccionan ante el sufrimiento ajeno y claman justicia, como los miles de manifestantes que atestan las calles de los lugares más recónditos del planeta y, por supuesto, las de Barcelona, o como las que viajaban a bordo de las flotillas con la intención de abrir un corredor humanitario en Gaza. No lograron su objetivo, vale, pero el suyo no deja de ser un significativo gesto que ha servido para zarandear unas cuantas conciencias. ■

La Marina Viva

Redacció

L’esgotament emocional

Quan l’ànima demana descans

Últimament, sembla que totes estem una mica cansades, no només de treballar o anar corrents d’un costat a l’altre, sinó també de “sentir massa”. Cansades de preocupar-nos, de mantenir-nos a un món que no deixa d’exigir-nos. A la societat actual cada cop ens exigim més, assumim més responsabilitats i realitzem un major nombre d’activitats al llarg de la nostra rutina diària. No és estrany trobar-nos cada cop amb un major nombre de persones que se sentin sobrepassades davant del ritme de vida habitual.

L’esgotament emocional es pot definir com un estat d’extenuació al que arribem quan ens sentim sobrepassades per una sèrie de circumstàncies, i no es pot solucionar amb uns dies de descans o dormint com fem amb l’esgotament físic. Es tracta d’un cansament que no es nota des de fora, però se sent per dins: falta d’energia, apatia, irritabilitat, sensació difusa de buidor. No existeix una causa única, però si sabem que es tracta del resultat de viure permanentment en “mode alerta”, intentant donar resposta a totes les demandes de feina, família, xarxes i l’autoexigència.

La ment se sobrecarrega d’estímuls i preocupacions, el cos es troba constant-

Una de les problemàtiques més rellevants en l’actualitat, és la lluita contra el sedentarisme. Hàbits com treballar a l’oficina, teletreball, utilització dels transports motoritzats i passar llargues estones davant de pantalles (tauletes tàctils, mòbils, ordinador, TV, etc.) contribueixen a una vida física inactiva. Si a això l’afegim la falta de temps personal, entorns urbans no adaptats o problemes de salut, fan que sigui difícil mantenir un estil de vida actiu i saludable per poder preservar i millorar la nostra qualitat de vida.

Amb l’arribada de la tardor tornen les rutines i obligacions diàries (reincorporar-se a la feina, inici del curs, etc.). Posar-se en acció i voler escollir un estil de vida més actiu, comporta estar motivat, pensar en objectius personals, beneficis que s’obtindran i ganes d’aconseguir-ho. Si es prioritza per aquest canvi, llavors és un bon moment per plantejar-te fer Activitat Física (AF).

Quina activitat física puc fer?

No cal ser esportista, ni apuntar-se a un gimnàs per estar actiu. Qualsevol mena d’ AF pot ser útil: caminar, córrer, anar en bicicleta, nedar, ballar, fer ioga, pujar escales, fer peses, entre moltes altres opcions. També es pot incorporar moviment a la rutina diària, com anar caminant a la feina o fer petites tasques a la llar durant la jornada. L’important és escollir una activitat que agradi i motivi, ja que això ens facilita la continuïtat. A més, practicar AF en companyia (amb amics, parella o grups) augmenta la constància i afavoreix

ment activat i arriba un moment en què tot pesa. A vegades apareix la tristesa, altres l’ansietat, i la major part dels cops es tracta d’una barreja a la qual no sabem ni posar nom. Entenem aquest esgotament com una desconnexió prolongada de les nostres necessitats reals, fruit d’exigir-nos en comptes de preguntar-nos com

estem en realitat.

L’esgotament emocional conté un missatge: ens convida a parar. A replantejar-nos el ritme i reconnectar amb allò que és essencial. No és debilitat, és el nostre cos dient prou! Alguns canvis senzills ens poden ajudar a començar a recuperar l’equilibri:

En primer lloc, tenir cura de les necessitats bàsiques, dormir bé, menjar equilibrat i de forma tranquil·la, utilitzar tècniques de respiració per relaxar-nos i activar el nostre Sistema Nerviós Parasimpàtic per sortir del mode alerta i entrar en el mode descans. En segon lloc, reduir el temps a les pantalles, les converses esgotadores o els compromisos que no ens sumen, sinó que ens treuen energia. Tanmateix, reduir el nostre nivell d’exigència, ja que no tot ha de sortir perfecte, a vegades, “prou bé”, també està bé. Finalment i també molt important, tornar a la part humana: escoltar, compartir, riure, demanar ajuda. Som éssers socials, no hem de poder amb tot a soles.

Probablement, aquest esgotament generalitzat no és només un problema individual, sinó el reflex d’una societat que ha oblidat el descans. Recuperar l’equilibri passa també per canviar la cultura del “més i més ràpid” per la cultura de “parar i respirar”. Per què avui en dia cuidar d’un mateix s’ha convertit en un acte de resistència. ■

Ester Callado Español Psicòloga – Referent de Benestar Emocional Cap Doctor Carles Ribas

Aquesta tardor posa’t en acció, fes activitat física

les relacions socials.

Quina quantitat d’activitat física és recomanable fer setmanalment?

Entre els múltiples beneficis, destaquem a curt termini la millora de la son, la reducció de la pressió arterial i la disminució de l’ansietat.

I a llarg termini:

• Prevenció de malalties com hipertensió, diabetis tipus 2, càncer de mama i de còlon, Alzheimer i malalties cardiovasculars.

• Ajudar a controlar el pes corporal.

• Augmenta la força muscular, agilitat i flexibilitat.

• Disminució del risc de caigudes, especialment la gent gran.

• Millora l’estat d’ànim, la qualitat del son i capacitat d’aprenentatge.

• Fomenta les relacions socials, augmenta l’ autonomia i l’esperança de vida.

L’important és escollir una activitat que agradi i motivi, ja que això ens facilita la continuïtat

Segons la Guia PEFS (Programa de prescripció de l’exercici físic per la salut), l’objectiu recomanable per a l’adult, és acumular almenys 150 minuts per setmana d’activitat aeròbica, d’intensitat moderada (caminar, córrer, ballar, bicicleta, etc.) o bé 30 minuts diaris 5 dies a la setmana. Quins beneficis té l’AF sobre la meva salut?

Com a conclusió:

Recomanar l’activitat física és una inversió en salut, benestar i qualitat de vida. És una intervenció senzilla i amb beneficis demostrats tant a curt com a llarg termini. I ara, vols posar-te en acció? ■

Julián Martín Infermer CAP La Marina

Barcelona, una ciutat sense llars

Les ciutats han estat, al llarg dels darrers segles, el focus d’atenció de milers de famílies que hi cercaven un espai on formar una llar i assolir una millora econòmica. Aquesta realitat també es pot aplicar a la Barcelona de fa un segle, quan milers de famílies van emigrar a la ciutat comtal amb l’esperança d’aconseguir unes condicions de vida més bones que a les seves terres d’origen.

Gran part d’aquesta població migrant arribava per cobrir la demanda de mà d’obra en moments clau, com l’Exposició Internacional de 1929 o el Congrés Eucarístic de 1952, encara que molts d’altres van arribar en altres etapes del segle XX.

Tanmateix, una de les principals barreres d’accés per a aquestes famílies era l’habitatge, que les obligava a aixecar barraques a Montjuïc, al Somorrostro o al Carmel. Avui, el problema de l’habitatge es presenta amb una altra cara: pisos de lloguer per sobre dels 1.100 euros mensuals i salaris incapaços de sostenir-los. Entre l’ahir i l’avui, el problema continua essent el mateix: la ciutat expulsa aquells que no poden assumir el preu de quedar-s’hi.

Quan la història parla de nosaltres

Com diria Paco Umbral: “Yo he venido aquí a hablar de mi libro”. I és que el meu treball final de la carrera d’història va estar molt vinculat amb les barraques d’aquesta ciutat del darrer segle.

Mentre estudiava tota la seva evolució i els seus orígens, no podia deixar de pensar

De les barraques als pisos compartits El problema de l’habitatge a Barcelona continua

en la realitat que m’estava tocant viure com a jove del país. Alguns autors, com Mercè Tatjer, explicaven la manca d’oferta d’habitatge assequible i com aquesta situació portava a les persones immigrants a crear nuclis de barraques similars als de la població local. Tot i que els nuclis de barraques ja no són una realitat gràcies a les reubicacions institucionals i la lluita veïnal que va convertir aquells espais en barris habitables, els problemes d’habitatge no han desapa-

regut, sinó que s’han transformat.

L’esclat de la bombolla que encara ressona

Amb l’arribada del nou segle també va créixer el mercat immobiliari i la seva bombolla. L’any 2008 va esclatar, deixant moltes famílies sense habitatge i convertint els desnonaments en una imatge habitual de les notícies. Aquesta crisi no només va tenir conseqüències a curt termini, sinó que també va frenar la construcció de nous habitatges a llarg termini.

La situació actual de l’accessibilitat a pisos de lloguer no ha millorat gaire respecte a aquell moment. Factors com el turisme i la massificació de la ciutat continuen dificultant l’accés a un habitatge digne i sostenible.

Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), a finals de 2024 el preu mitjà dels nous contractes de lloguer era de 1.117 euros mensuals.

Mentre el preu dels lloguers creix de manera accelerada, els salaris no ho fan en la mateixa proporció, cosa que provoca una pèrdua de poder adquisitiu significativa per a moltes famílies. L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) assenyala que el 65 % dels inquilins destinen més del 30 % dels seus ingressos al pagament del lloguer, i aproximadament un terç d’aquests arriba a destinar fins al 50 %.

Aquest esforç econòmic s’agreuja per la concentració de propietat: el 23 % de les llars estan en mans de només 15.000 propietaris, és a dir, el 2 % del total, fet que limita encara més l’accés a un habitatge assequible i contribueix a l’especulació del mercat.

Davant d’aquesta nova situació, compartir pis o habitació ha deixat de ser una opció juvenil per convertir-se en una necessitat gairebé obligatòria. La impossibilitat d’emancipació és la realitat de gran part de la població d’entre 16 i 29 anys, per a la qual les ajudes familiars o l’augment de les hores de treball són pràcticament imprescindibles per poder marxar de casa. A més, l’increment dels “pisos rusc” i el lloguer d’habitacions a preus desorbitats -moltes vegades superiors als 500 euros- és la cara actual de la precarietat a què s’enfronten milers de joves i que, salvant les distàncies, recorda les barraques i els rellogats d’ahir.

L’habitatge: un dret que hem de defensar

En alguns debats televisius sobre el problema de l’habitatge s’ha observat una manca d’empatia cap a qui té dificultats per accedir a un pis, amb frases com: “Si no es poden pagar un pis és perquè tot s’ho gasten en Netflix i tonteries”. Aquest tipus de comentaris simplifica una realitat molt més complexa. L’accés a l’habitatge no depèn només de decisions individuals, sinó també de factors estructurals com el preu desorbitat dels lloguers, la concentració de propietat en mans d’uns pocs i la manca d’oferta d’habitatge assequible. Reduir la dificultat d’emancipar-se a qüestions de consum personal invisibilitza la realitat que viuen milers de joves i famílies locals, obligats a compartir pis o ajornar projectes vitals només per poder tenir un sostre digne. Mentre això passa, han de veure com els seus barris es transformen pel turisme i com l’especulació els n’expulsa, de la ciutat, els veïns de sempre.

Cal reflexionar sobre quines mesures són necessàries. Les polítiques institucionals no han estat suficients i es requereixen accions públiques valentes que augmentin l’oferta de lloguer social, limitin la concentració de propietat i promoguin iniciatives cooperatives capaces de revertir la situació. La responsabilitat és col·lectiva: veïns, ciutadans i electors han de pressionar per aconseguir que l’habitatge sigui un dret garantit i no un privilegi per a uns pocs. Només amb acció social i política els joves i les famílies podran viure amb dignitat i no haver de renunciar als seus projectes vitals. ■

▶ Barraques del Trascementiri 1983.

Albert Aymaní. Arxiu Històric del Poblenou

|| Carlos Súarez

LA MARINA del comerç associat

La Marina celebra la tradicional Ruta de Tapes!

El barri de la Marina es prepara per acollir la seva esperada i tradicional Ruta de Tapes, un esdeveniment que promet delectar els paladars dels veïns i visitants. Aquesta iniciativa gastronòmica, que tindrà lloc cada divendres entre el 14 de novembre i el 5 de desembre, reunirà una selecció de restaurants del barri que oferiran tapes delicioses i originals per a tots els gustos.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

Establiments participants

• La Placeta de les Bessones (Gran Via de les Corts Catalanes, 144, local dos interior)

• Restaurante Chirimiri (antic Enric i Pau) (c/Mineria, 4)

• Birras & Copas (c/Mineria, 12)

• La Pizzeria (Jardins de la Mediterrània, Alts Forns, 69)

• Bar Las Palmeras (Mare de Déu de Port, 252)

• Taberna del Conde (c/Foneria, 46)

• Restaurante El Kairos (Avda. Ferrocarrils Catalans, 43)

• Bar Caché (c/Foneria, 22)

• Frankfurt (Carretera del Prat, 42)

• Palacio Mandarín (Passeig de la Zona Franca, 241)

Com funciona?

Els assistents podran degustar una selecció de tapes a només 3,50 €, un preu que permetrà a tothom gaudir d’aquesta experiència gastronòmica a un cost molt assequible. A més, aquells que completin la ruta tindran l'oportunitat de participar en un sorteig d’1 xec regal de 150 €.

Una oportunitat única

La Ruta de Tapes no només és una excel·lent manera de descobrir la diversitat culinària del barri, sinó també una ocasió per socialitzar i gaudir de l'ambient local amb amics i familiars. Cada divendres, entre les 19:00 h i les 23:00 h, els restauradors conviden a tots a gaudir d’una experiència única de gastronomia, bona companyia i diversió. No et perdis l’oportunitat de tastar les millors tapes de la Marina i participar en aquesta tradició tan arrelada a la nostra comunitat. T’hi esperem!

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Associació de Comerciants La Marina

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

TELECOMUNICACIONS

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE CHIRIMIRI c/ Minería, 4

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

EL VERMUTET DE LA GANXETA

C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

LA PIZZERÍA

C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46

BAR SKY Gran Via de les Corts Catalanes, 148, 633 83 39 77

AMELIÉS BUBBLE TEA AND CREAM Carrer de la Foneria, 34 634 19 52 84

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66

TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

BNEW 2025 finalitza una edició d’èxit amb un augment de la participació presencial

La Barcelona New Economy Week (BNEW), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), va celebrar la seva sisena edició, consolidant-se com el gran esdeveniment internacional de la nova economia amb una destacada participació professional.

Durant els darrers quatre dies de celebració de l’esdeveniment, més de 12.912 professionals —8.163 presencials i 4.749 en línia— van poder seguir les diferents sessions, panells i debats sobre els nous reptes socioeconòmics que afronten les empreses, grans corporacions i startups en el desenvolupament de la digitalització de les seves activitats. Aquesta edició va registrar més de 14.000 contactes de networking entre els assistents, molts dels quals es van realitzar a través de la plataforma digital desenvolupada pel CZFB, que enguany ha incorporat l’ús de la IA per proposar contactes afins a cada participant.

L’edició actual de BNEW va evidenciar que els canvis són ara permanents i constants, i que cal adaptar-s’hi per no quedar fora de joc. Una altra conclusió destacada va ser la importància de la col·laboració entre empreses per generar nous

El dissabte 18 d’octubre, de les onze del matí a dos quarts de set de la tarda, la plaça de l’Orgull i els Jardins dels Drets Humans van acollir la segona edició del Mercat de 2a mà sostenible i d’intercanvi de la Marina, una jornada dedicada a la reutilització i al consum responsable. L’activitat, organitzada per la Unió d’Entitats de la Marina, vol consolidar-se com una cita de referència per fomentar hàbits de compra més sostenibles i donar una nova vida als objectes de proximitat.

Durant tot el dia, els assistents van poder gaudir de parades amb roba, joguines, llibres i tota mena d’articles de segona mà, provinents tant de veïns i veïnes com de col·lectius i associacions locals. L’objectiu és afavorir la reducció de residus i el reciclatge, en el marc d’un model d’economia circular que cada vegada desperta més interès entre la ciutadania.

El mercat no només busca oferir una alternativa sostenible al consum tradicional, sinó també enfortir els vincles socials i comunitaris al barri. Per això, l’espai va incorporar un racó infantil d’aigua sostenible, pensat per sensibilitzar els més petits sobre la importància d’un ús responsable dels recursos naturals, amb activitats lúdiques i educatives.

La jornada va comptar també amb un vermut i un dinar popular a la mateixa plaça. El Centre Cultu-

projectes i oportunitats, en lloc de competir. Això també s’ha reflectit en el Tercer Observatori de la Nova Economia BNEW 2025, on un 70,3% de les empreses participants han manifestat que estan desenvolupant projectes en col·laboració amb empreses d’altres sectors. Alhora, un 26,9% han indicat que els agradaria col·laborar però no saben com fer-ho, per la qual cosa BNEW 2025 ha estat una bona oportunitat per avançar en aquest aspecte. També cal destacar que un 46,7% de les empreses participants ja col·laboren amb almenys una startup, i un 41,6% estudien fer-ho pròximament.

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, va destacar com a balanç final que “estem molt satisfets perquè hem superat totes les expectatives i hem tornat a ser el punt de trobada per analitzar i buscar solucions als reptes que ens planteja la nova economia” Navarro també va afegir que “durant 4 dies, BNEW s’ha convertit en la capital de l’economia del futur, de l’economia productiva. BNEW ha estat el reflex de l’economia productiva, de les noves idees,

dels nous usos, de les noves actuacions… d’aquesta nova economia que en el seu compte d’explotació no només busca el benefici econòmic, sinó també el benefici social. Avui el compromís social, mediambiental, amb la sostenibilitat… és una oportunitat per a les empreses, un valor afegit i competitiu”. Així mateix, el delegat va anunciar que ja s’està treballant en la setena edició de l’esdeveniment, que se celebrarà a l’octubre de 2026.

Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, va constatar que “BNEW ha tornat a demostrar l’eficàcia de realitzar un esdeveniment que connecta i relaciona diferents sectors, perquè avui vivim en una societat, i una economia, global i interconnectada, tant des del punt de vista geogràfic com sectorial. Hem parlat de talent, sostenibilitat, mobilitat, salut, aviació i indústria digital, sectors que tenen moltes coses en comú i que necessiten relacionar-se per generar sinergies, innovar i continuar evolucionant” Sorigué va afegir que “hem tornat a reunir professionals que prenen decisions en les seves empreses, demostrant que BNEW és molt útil per a tots els assistents, permetent-los ampliar oportunitats i possibilitats de col·laboració”. ■

Torna el Mercat de 2a mà i d’intercanvi sostenible

La iniciativa promou el reciclatge, l’economia circular i la vida comunitària al barri

ral Estrelles Altes va ser l’encarregat de preparar l’escudella i la carn d’olla que es va servir al veïnat que es va apropar per compartir una estona en comunitat.

Durant la jornada, La Joia de Montjuïc, que també participava del mercat, va

oferir actuacions musicals a l’assistència.

Una nova edició d’èxit i amb una gran participació d’un veïnat que, de nou, va demostrar estar compromès amb un futur més verd i responsable.

V.I. Serveis inaugura les seves noves instal·lacions a la Zona Franca

La cooperativa Serveis del Vehicle Industrial, més coneguda com a V.I. Serveis és un exemple de superació, resiliència, compromís i fe. Nascuda l’any 2013 de la mà de quatre companys de feina que s’havien quedat a l’atur a causa de la crisi econòmica, porta la inclusió, la proximitat, l’equitat i l’esforç per bandera.

Ara, dotze anys després de la seva fundació i amb un munt de vivències a la motxilla, dos dels seus socis fundadors, Mónica Gutiérrez i Antonio Agüera, han vist com la seva aposta, aleshores molt arriscada, s’ha convertit en un referent del sector de l’automoció a Barcelona, sent especialistes en autobusos i autocars elèctrics i amb una plantilla que ja supera la setantena de persones.

El que va començar a una consultora de Santa Coloma de Gramenet i va prosseguir durant anys a un local de 1.000 m2, ha arribat a una nau de 10.000 m2 a la Zona Franca, amb 3.000 d’aquests destinats exclusivament a la reparació de vehicles d’hidrogen.

Les noves instal·lacions, reflex de la voluntat de la cooperativa de posar les persones al centre, inclouen espais de conciliació, formació, oci i tecnologia avançada que les converteixen en un espai amable pels seus treballadors.

A més, la cooperativa se situa en el marc de la indústria 5.0, ja que el seu compromís amb les persones es recolza també en la innovació tecnològica. Gràcies a diferents línies de suport públic, especialment les vinculades al pla PERTE per a la descarbonització industrial, s’ha pogut reforçar les capacitats amb nous equipaments estratègics: un pont grua, columnes elevadores i les portes especials del taller d’hidrogen, entre d’altres.

Un creixement d’aquest calibre mereix ser celebrat. Per aquest motiu, el dijous 16 d’octubre es va produir l’acte inaugural de la nova seu de V.I. Serveis, en presència de més de 450 persones, entre les quals hi havia treballadors, clients i proveïdors, així com autoritats polítiques com ara el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper i la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l’Ajuntament de Barcelona, Nadia Quevedo

Sota el lema “Bateguem fort per transformar el futur”, la trobada es va obrir amb un refrigeri a la zona exterior del recinte. L’obertura de portes es va produir al ritme d’una batucada, per a després dur a terme un recorregut per les flamants instal·lacions.

L’Antonio i la Mónica, encarregats dels parlaments de benvinguda, són la viva imatge d’un dur recorregut que ja es pot dir que ha valgut la pena. Agüera, que exerceix de director general d’Operacions i Negocis, va agrair en aquest sentit la de-

El projecte nascut de quatre persones que s’havien quedat a l’atur, ara ha arribat a una nau de 10.000 m2 a la Zona Franca, donant feina a més d’una setantena de treballadors

dicació i compromís de totes les persones que hi treballen. “Són les que cada dia fan possible que siguem aquí. Mai m’han posat una mala cara ni han dit ni piu quan, per desgràcia, han hagut de fer més hores de les que tocava, i això diu molt d’ells”.

El 25% de la plantilla de V.I. Serveis està conformada per dones, malgrat ser un sector altament masculinitzat

Per altra banda, la directora general de Serveis Corporatius, Mónica Gutiérrez, va qualificar aquesta fita com “la inauguració d’una nova etapa de creixement, innovació i compromís amb l’entorn”, posant especial èmfasi al fet que el 25% de la plantilla de V.I. Serveis, cooperativa pertanyent a un sector altament masculinitzat, està conformada per dones, en funcions que van des del vessant administratiu fins el comunicatiu o mecànic.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va fer valdre la travessia que han viscut els seus fundadors durant la dècada i escaig que fa que existeix la cooperativa. “Una empresa que neix de quatre persones que es queden sense feina i ha arribat fins aquí és una història de superació que mereix ser explicada arreu”. “Els treballadors, creieu-me, esteu al lloc adequat”, va afegir. Un dels elements característics de l’em-

presa és la inserció i formació laboral dels joves del territori, col·laborant estretament amb centres de Formació Professional com l’Institut la Mercè. Una tasca que va valorar positivament la comissionada de Promoció Econòmica, Nadia Quevedo. “Es tracta de molt més que una empresa de mobilitat: és un projecte amb mirada social, que aposta per la formació i l’acompanyament dels que comencen el seu camí al món laboral”.

A continuació, es va iniciar un trajecte audiovisual per la història de la cooperativa, en la qual hi ha hagut moments dolços i també d’amargs i complicats. Els parlaments de diversos treballadors i treballadores van donar testimoni del caràcter i valors de V.I. Serveis.

Per cloure l’acte, un espectacle acrobàtic des del pont grua de la nau va precedir el tradicional tall de cinta i el sopar a peu dret en el qual els assistents van poder conversar i compartir impressions.

Una trobada de gran valor que reflecteix el prestigi que ha assolit aquesta institució en poc més de deu anys d’història. Un model que demostra que és possible triomfar posant les persones al centre. ■

▶ Representants de V.I. Serveis durant el tradicional tall de cinta inaugural. Cortesia de V.I. Serveis

▶ La direcció de la cooperativa visita les instal·lacions amb la comitiva institucional. D’esquerra a dreta, el secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos; el director general d’Operacions i Negocis, Antonio Agüera; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper; la directora general de Serveis Corporatius, Mónica Gutiérrez i la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l’Ajuntament de Barcelona, Nadia Quevedo.

|| Pau Llopis

El Port de Barcelona organitza un cicle de xerrades per apropar-se a la Marina

Enrique Llacer Sabio || P.L.

El Port de Barcelona és una de les institucions més importants de la ciutat, sent l’epicentre d’un enorme flux d’activitat comercial internacional, amb arribades i sortides de mercaderies provinent d’arreu del globus.

De fet, segons les dades que ofereix aquesta organització, representa el 23% del comerç marítim anual de tot l’Estat Espanyol, amb 71 milions de tones de tràfic total i donant feina a prop de 40.000 persones

La relació del Port amb els barris de la Marina és singular. Allà on ara s’estenen els quilòmetres i quilòmetres de grues, contenidors i naus industrials hi havia una platja que gaudien les persones que vivien a aquesta banda de Montjuïc. L’únic símbol que queda d’aquella època és el Far del Llobregat, popularment conegut com la Farola, que roman impassible com una minúscula càpsula del temps entre enormes contenidors de matèria primera ubicats en el territori portuari, enmig de tota l’activitat que s’hi desenvolupa. Una situació que, per bona part del veïnat, especialment pel més veterà, suposa un “deute històric”.

En els darrers anys, l’autoritat portuària ha fet un gran esforç per intentar desempallegar-se de la imatge d’entitat blindada i completament aliena al que ocorre al seu voltant. En són exemple les jornades de Portes Obertes, que enguany han celebrat la seva segona edició, les múltiples celebracions del “Nadal al Port” o les diverses visites que el veïnat de la Marina ha realitzat, precisament, a la Farola.

En les darreres setmanes, han donat una passa més. Amb la voluntat d’obrirse al veïnat marinenc, i amb el suport de l’Associació de Comerciants de la Marina, La Marina Viva i el veí Josep Maria Pérez han organitzat el cicle de xerrades “El nostre barri, el nostre port” a la Biblioteca Francesc Candel

Unes converses que també van incorporar una visita guiada en vaixell, i en les quals s’han tractat temes cabdals per comprendre la figura, rellevància i funcionament del Port de Barcelona.

La primera d’elles, sota el títol de “El Port avui: Creixement sostenible amb mirada ciutadana” va estar a càrrec de la directora de Relacions Institucionals, Ingrid Boqué, el subdirector general d’Explotació i Planificació Portuària, Quim Compte i de la cap de Seguretat Industrial, Anna Perera

Els representants portuaris van desgranar davant l’assistència els valors, objectius i característiques de la seva tasca, apropant el veïnat a un ens tant proper com desconegut, tot reconfigurant la percepció que se’n té des del barri.

El diumenge posterior a la primera xerrada, el veïnat que s’havia inscrit va gaudir d’una visita guiada en vaixell per les instal·lacions portuàries, en una acti-

vitat força similar a la que es duu a terme durant les jornades de Portes Obertes, però en aquesta ocasió, de manera exclusiva pels veïns i veïnes de la Marina. Amb sortida des del Moll de Drassanes i amb una hora aproximada de durada, els assistents van poder veure de primera mà el que succeeix darrere els murs del Port de Barcelona.

El dilluns 27 d’octubre, ja de tornada a terra ferma, es va celebrar un segon col·loqui, orientat principalment al jovent dels barris. En concret, la trobada abordava una paraula coneguda per tothom, però amb un significat que sovint costa definir, “la logística”. Amb el lema “Logística i la necessitat de formar-se”, en Xavier Lluch, extransitari – persona que s’ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s’exporten o s’importen, d’acord amb les necessitats dels seus clients– i consultor logístic, i Núria Carbonell, exformadora en transport i logística, van relatar les seves vivències i aprenentatge continu entorn aquesta matèria, cadascun d’ells des del seu camp professional.

El missatge va ser clar; adaptar-se als canvis i a les noves necessitats és clau per

a subsistir en un context professional regit per la immediatesa i les noves tecnologies. L’exemple més recent; la intel·ligència artificial, una eina de recent creació que avança amb passos de gegant i que ja ha irromput en els diferents sectors de treball, incidint especialment en aquells relacionats amb la comunicació i la il·lustració. Arribats a aquest punt, coincidien els ponents, l’única opció és formar-se perquè esdevingui una aliada i no pas una enemiga.

Per acabar el seguit de converses, el dimecres 29 d’octubre, el divulgador d’història social i veí Enrique Mangas, va presentar l’acte “Història del Castell de Port”, una construcció medieval desconeguda però amb una gran importància en la història dels nostres barris. Mangas va oferir un recorregut per la seva cronologia entre el segle XI i principis del XX, tot reflectint el seu paper estratègic en el desenvolupament de Montjuïc i Barcelona. Una trobada que va cloure amb l’actuació de la soprano Paula Sánchez-Valverde Un cicle ric, profitós i que vol convertir-se en un precedent en el caràcter de les relacions entre el Port de Barcelona i els barris del seu voltant. ■

s curiós quan una celebritat d'internet admirada per la comunitat LGTBIQ+ entra pel finestral de vidre del públic cishetero i trenca tots els esquemes.

Em refereixo a Triana Marrash, una empresària digital trans coneguda per la seva irreverència que ha passat d'estar a la dark web oferint contingut molt fort a ser contractada per Zona Gemelos i exposant-se a un públic que no ha estat gaire acostumat a la seva foscor.

Alguns no la consideren referent perquè no és un bon exemple per a altres persones trans, però és que les persones LGTBIQ+ NO som éssers de llum. També tenim dret a ser erràtics i a respondre amb violència i depravació a un món que ens ha negat el dret a existir.

La Triana està oferint un contingut que traspassa els límits del socialment acceptable, però, i què? La seva existència és una forma de resistència: no demana permís, no busca educar ni representar a ningú. En una societat que exigeix que les persones trans siguin sempre pedagògiques, amables i políticament correctes per merèixer respecte, la seva presència molesta i, per això mateix, és valuosa.

La Marrash no és el mirall on tothom vulgui emmirallar-se, però obre una escletxa: mostra que les identitats trans també poden ser caòtiques, sexuals, fosques, contradictòries. I això també és part de l'humà. Pretendre que el col·lectiu LGTBIQ+ només pot oferir referents exemplars és una altra forma de control, més subtil, però igualment opressiva.

Potser la pregunta no és si la Triana és o no un model, sinó per què continuem necessitant que ho sigui.

Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris

▶ A dalt, representants del Port durant les xerrades a la Francesc Candel. Al centre i a baix, imatges de la visita guiada en vaixell. Josep Vicens Busquets

“Sense clients amb poder adquisitiu, no hi ha comerç de barri possible”

Comparteixi la seva història.

Vaig néixer a Roses de manera circumstancial, però m’he criat a Barcelona, entre els restaurants del meu avi al Poble Espanyol. Els meus pares es dedicaven a l’hostaleria: la mare, basca, portava la sala; el pare, d’aquí, era el xef. De petit ajudava la mare al restaurant, venent gelats dins el mateix establiment de l’avi. Més endavant vaig passar per la cuina, i després per la sala, on em vaig formar en atenció al client. Bon progrés. Ja apuntava maneres, vostè.

Als vint anys vaig obrir el meu primer local amb el meu germà, a la Gran Via amb Entença. Ens va durar vuit anys, mentre jo estudiava i fins que vaig marxar a Austràlia per aprendre anglès. Austràlia. Què tal?

Dur perquè tot era diferent a la nostra cultura, però molt enriquidor. Hi vaig aprendre moltíssim.

La pandèmia el fa tornar a casa. Sí. Un amic de tota la vida, que ja tenia un bar molt arrelat al Besòs, Las Palmeras, em proposa obrir-ne un a la Marina. Jo sempre he viscut entre el Poble-sec, Sants i la Marina, així que m’hi sentia com a casa. Vam trobar un local petitó al carrer Mare de Déu de Port. Tot molt humil, però amb molta il·lusió. Des del primer dia, molt bona rebuda: encara hi ha cues per menjar!

Hi vaig estar quatre anys plenament implicat, però cada cop que passava pel Casino em feia pena. Era un espai emblemàtic del barri, molt descuidat. Quan vaig tenir l’oportunitat d’agafar-lo, no m’ho vaig pensar. Ha estat una aposta forta, però l’acollida ha estat excel·lent.

És el secretari de la flamant Barcelona Restauració. Com es vincula al món associatiu?

Va ser la Mei (presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina i patrona i vicepresidenta de la Fundació Barcelona Comerç) qui em va portar a la Junta de l’Associació de Comerciants. Des de la Fundació hi havia representants dels diferents eixos comercials amb ganes de fer coses per

la restauració, però sense cap plataforma per fer-ho. Es proposa, doncs, crear una eina nova: una fundació formada per representants dels 24 eixos comercials de la ciutat. Així neix Barcelona Restauració. Què preteneu?

Representar la restauració que es fa als barris i crear comunitat. Volem ser la veu dels restauradors que aixequen la persiana cada dia i mantenen viva la ciutat.

El Gremi de Restauració ha manifestat públicament el seu malestar per la iniciativa. Per què una nova plataforma?

No venim a enfrontar-nos amb ningú, sinó a aportar. El Gremi també és casa nostra, però creiem que s’ha oblidat una mica dels locals de barri, dels establiments més humils que només volen donar un bon servei als veïns. Penso que s’ha desconnectat massa del territori, i això ha generat més conflicte que solucions.

El restaurant no ha de ser l’enemic del veí, sinó tot el contrari: és el nostre client. Si hi ha molèsties, se n’ha de parlar i trobar la manera de conviure. Venim a fer això: equilibrar la situació i aportar una altra veu.

Als barris no es deixa d’abaixar persianes.

La radiografia del comerç de barri és molt dolenta. Encara que l’economia sembla que millora, la sensació és que hi ha més locals que tanquen que no pas que obren.

I això que som un barri en creixement! Cada dia insistim a l’Administració perquè entengui que hi ha una absència real de serveis i una necessitat palpable de suport i impuls.

A què atribuïu tal situació?

Els negocis de tota la vida no troben relleu. El sacrifici que es demana a un autònom és enorme, i el retorn econòmic, molt petit. Amb impostos, costos laborals i pressió constant, obrir un negoci cada cop és menys atractiu. Requereix moltíssimes hores, molt compromís i poques garanties. Si no es guanya bé la vida, ningú no ho vol fer. La demanda de serveis comercials a la Marina és claríssima. Cada cop que algú obre amb una aposta se-

Arkaitz Marquès

Garate

(Roses, 1990)

Ofici/Formació?

Vaig estudiar Gestió Gastronòmica, i m’he dedicat a la restauració des de sempre. Religió? Agnòstic. Política?

Socialment d'esquerres, però econòmicament de dretes.

Arkaitz representa una nova generació que agafa el relleu amb ofici i compromís, i també una fornada renovada de veïns implicats en els seus barris. Té clar que allò que van conèixer —una comunitat viva, un comerç arrelat, una manera més humana de relacionar-se amb l’entorn— només es conservarà si es defensa activament. En aquesta conversa, parla de tot plegat amb franquesa. També reflexiona sobre què cal i què falta: eines, relleu generacional, condicions dignes i una mirada política més valenta.

Una de les queixes més reiterades és la fiscalitat, que considera injusta: ni progressiva ni sensible a les enormes diferències entre el petit comerç i les grans cadenes o hotels del centre.

“Ens asfixien i no fan distincions: tots paguem igual.” Aquesta és una de les seves denúncies com a restaurador i com a secretari de la nova Fundació Barcelona Restauració.

riosa, funciona. El meu cas, o el del Bar Iberia, en són exemples: locals amb un bon projecte de serveis que de seguida queden desbordats. Això vol dir que el veïnat hi és, hi confia i respon.

Obrir un negoci aquí, si ho fas bé, gairebé assegura l’èxit. Hi ha cultura de barri, comerç arrelat i una gran oportunitat per a qui vulgui emprendre. Jo convido tothom que s’hi animi. Escolta, hi ha hagut moltes queixes i fins i tot mobilitzacions per la seguretat. Diem seguretat, però no alarmisme. Tenim problemes, i fa temps que ho diem, però no són tan greus com per viure amb por. El que cal és més presència policial: durant molt temps pràcticament no es veien agents pel carrer, i això no ajuda.

Ara sembla que la cosa s’ha començat a moure. Però també hi ha qui utilitza aquest tema per treure rèdit polític, i això tampoc no ajuda. Al seu sector, professionalment la cuina enamora, però la sala pateix. El relleu generacional en cuina comença a arribar: és una professió valorada, creativa, amb prestigi. En canvi, el servei de sala està desprestigiat. Ser cambrer es percep com una feina menor, i això s’ha de combatre. Cal dignificar la professió.

Però el sou i els horaris tampoc no ajuden Un cambrer base cobra 1.785 € bruts per 40 hores. No és cap fortuna, però tampoc un sou indigne. El que frena és la manca de conciliació: caps de setmana, festius... Jo mateix faig la major part de caixa aquests dies. No sempre es pot tancar diumenges.

El Govern va haver de retrocedir en la primera proposta de quotes als autònoms.

Així s’asfixia el comerç. Si seguim així, arribarà un punt que senzillament no sortirà a compte. És un error. Les administracions han de ser conscients que ja no hi ha marge per collar més. Ens cal una mica d’oxigen. Al final, som nosaltres els que donem vida als barris.

Posi una nota a l’Ajuntament pel suport al comerç.

No posaré una xifra, però ara mateix, l’Administració, i això inclou la Generalitat, estaria suspesa. Ells es pensen que sí que aposten, però falten mesures de veritat. Això no se soluciona amb quatre subvencions ni reunions buides. El problema és estructural, calen mesures contundents.

A què es refereix quan parla de mesures contundents?

L’Ajuntament no ho pot fer tot, però sí garantir el mínim: seguretat, serveis i espais on la gent vulgui sortir. El problema de fons, però, és el poder adquisitiu. Entre lloguers i hipoteques, moltes famílies destinen el 70 o 80% del sou a despeses fixes. Així, poca cosa queda per consumir. Si no lluitem per millorar sous i garantir uns mínims, per molt que fem des del comerç, no hi haurà recorregut. Sense poder adquisitiu dels nostres clients no hi ha comerç de barri possible. ■

Yohany L. Ayala