La Marina - Edició setembre 2025

Periòdic gratuït / 4.000 exemplars

Associació de Mitjans de Comunicació Local

El nou cicle polític arrenca amb el desafiament de l'habitatge i el malestar social

Pàgs. 9, 10-11

Una Nit d’Havaneres en un entorn extraordinari

Pàg. 8

Les Fonts de Montjuïc van il·luminar la 35a Nit de l’Havanera. Després de mesos sense funcionar, més d’un miler de persones van gaudir de la música i de l’entorn privilegiat de Montjuïc, amb palaus, columnes i fins i tot la lluna plena com a companyia. A baix i a la dreta, reconeixement al pianista i compositor Antoni Mas i Bou (tercer per l'esquerra), referent de l’havanera i de la defensa dels drets dels músics, i a Josep Vicens (al centre), per la seva implicació constant amb la cultura local. Els guardons van ser lliurats per Isabel Valiente i Rafael Miranda, presidenta i membre de Folk Montjuïc, entitat organitzadora. Enric Frigola, president de la Fundació Ernest Morató, amb els periodistes Yohany L. Ayala i Gerard Carrión, presentadors de la nit, als costats.

ACTUALITAT

Es jubila el rellotger Ramon Carné després de més de quaranta anys de servei al barri

ACTUALITAT

Queixes veïnals davant la creixent sensació d'inseguretat

Pàg. 4

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

No perdre el nord

Aquest 11 de setembre, més enllà de banderes i consignes, cal recuperar l’esperit profund de la Diada: una jornada per reafirmar-nos en els valors democràtics que han de sostenir la nostra convivència. En un moment de retrocés de drets i d’inestabilitat global, no podem perdre de vista que el veritable patriotisme és el que defensa la llibertat, el respecte i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Cal que la ciutadania torni a mirar-se amb confiança. Que ens busquem, que ens escoltem, que compartim els reptes i també les esperances. Teixir valors comuns no és només un desig: és una necessitat democràtica davant la temptació de l’autoritarisme, la por o l’enfrontament com a norma. La Diada ha de ser un recordatori viu d’aquesta responsabilitat compartida. Sortim al carrer, doncs, no només per commemorar, sinó per demostrar que encara som aquí. Que no renunciem al país que volem construir: més just, més lliure i més digne i amb oportunitats per a tothom. Participar és reafirmar-nos. I avui, més que mai, cal fer-ho.

El foc com a advertència

Els incendis que han tornat a colpejar el país ens recorden que calen lideratges polítics a l’altura del moment. I que cal una gestió rigorosa dels recursos públics, pensant sempre en la protecció del territori, del patrimoni natural i, sobretot, de la vida. No és només un problema tècnic, és una qüestió de prioritats polítiques i morals. Davant el canvi climàtic, no ens podem permetre cap ambigüitat. Menystenir-ne les conseqüències o blanquejar discursos negacionistes és condemnar-nos com a societat. Cal una ciutadania activa, crítica i compromesa amb el planeta. I uns mitjans, institucions i líders que estiguin a l’altura d’aquesta urgència.

Una crida a la contenció i la defensa de la dignitat del nostre barri

La crispació política que s’escampa, tant a les institucions com al carrer, no només empobreix el debat públic: el deteriora fins a fer-lo irrespirable. Cal responsabilitat per no escalfar encara més un clima ja prou tens. Les paraules, els gestos i les actituds importen. I més encara quan provenen d’aquells que tenen altaveus o responsabilitats públiques. És cert que sempre hi ha hagut qui no ha cregut en la democràcia, i aquest país en té memòria. Però justament per això, avui no ens podem permetre fer cap pas enrere. En moments com aquest, cal més que mai una voluntat clara de contribuir a millorar, no a empitjorar. Prudència no vol dir silenci; vol dir lucidesa i compromís. El país —i també el nostre barri— necessiten menys consignes i més ponts. I això comença per no deixar-se arrossegar pel soroll i per reafirmar, dia rere dia, la cultura democràtica del respecte. La protesta i el malestar pel deteriorament de les condicions de vida als nostres barris són legítims. També ho és assenyalar la manca d’inversió sostinguda en polítiques públiques, que acaba tensant la convivència: sanitat, educació, seguretat i una feina que et permeti viure formen un conjunt inseparable. I quan una d’aquestes potes falla, en barris com la Marina es nota de seguida.

Per això la mobilització és necessària. Però cal estar amatents a qui s’hi apropa només per treure’n rèdit, sense cap voluntat real de contribuir a cap solució. Alguns discursos s’aprofiten de la por o del dolor per sembrar divisió i estigmatitzar, i això ens acaba perjudicant a totes i tots.

Finalment, i per bàsic que sembli, cal recordar que el respecte també ha d’incloure qui pensa diferent. L’adversari polític no ha de ser mai vist com un enemic, sinó com algú amb qui compartim el repte de construir una societat millor. Desconfiem de qui, des d’una palestra pública, no practica aquest respecte. Perquè qui no manté unes mínimes formes democràtiques, no hauria mai de poder representar-nos. ■

|| Yohany L. Ayala

Fins al curs passat, a l’Institut-Escola Enric Granados tot eren bones notícies. Després de molts anys de reivindicacions, aquest setembre el centre del barri de la Marina ha començat a funcionar amb el model d’una sola línia que garanteix que l’alumnat pugui fer tot el recorregut educatiu, des de P3 fins a 4t d’ESO, sense haver de marxar a altres instituts. Les famílies ho havien rebut amb alegria: “És un projecte més acollidor i amb continuïtat educativa, una aposta positiva pel barri”, resumeixen des de lAssociació de Mares i Pares d’Alumnes, L’AMPA, actualment coneguda també com AFA, Associació de Famílies d’Alumnes).

Però la sorpresa d’aquest inici de curs ha estat amarga. El Consorci d’Educació de Barcelona ha decidit retirar la figura de la Tècnica d’Integració Social (TIS) que fins ara donava suport a jornada completa (37,5 hores) al centre. Això vol dir que l’Enric Granados arrenca com a institut-escola amb menys recursos humans dels que tenia fins ara.

Mobilització de les famílies

Davant d’aquesta situació, l’AFA s’ha organitzat i ha començat a recollir signatures per reclamar que es restitueixi la plaça. Han adreçat una sol·licitud formal al Consorci en què expressen la seva preocupació i reclamen que la TIS o bé una educadora social torni a formar part de l’equip amb dedicació completa. “És una decisió absolutament inassumible i, més encara, en un barri com el nostre”, denuncia Denisse Silva, presidenta de l’Associació de Familiars d’Alumnes (AFA).

Segons expliquen, la figura de la TIS era clau per atendre les necessitats socials i emocionals dels infants i per donar suport a les famílies en situació de vulnerabilitat. “En infantil, de 18 famílies, 8 viuen situacions molt complicades. Parlem de precarietat, de pares i mares que no parlen castellà, i encara menys català, i de moltes àvies a càrrec dels infants sense competències digitals”, apunta Vera Vázquez, mare d’un alumne de sisè.

Sense aquesta professional, afegeixen, moltes famílies es quedaran sense acompanyament per fer tràmits essencials com les beques de menjador, i el centre perdrà una peça bàsica en la prevenció de conflictes, l’atenció emocional i la coordinació amb serveis socials i sanitaris.

Famílies de l’Enric Granados denuncien la retirada de la figura de suport social a l’inici de curs

Un model educatiu posat en valor

La notícia ha caigut com un gerro d’aigua freda en una comunitat educativa que fins ara vivia amb il·lusió la transformació en institut-escola. “El nostre fill va entrar amb tres anys i acabarà l’ESO al mateix centre. Això dona continuïtat, cohesió i un suport emocional que altres instituts no poden oferir”, explica Chus García, mare d’un alumne d’onze anys.

Aquest model evita que els nois i noies de la Marina hagin de dispersar-se en altres instituts, on sovint es barregen alumnes de diversos centres de primària amb nivells i metodologies diferents, cosa que fa més difícil l’adaptació. Per a les famílies, l’Enric Granados és una aposta guanyadora. “Havíem sortit molt contents perquè representava més recursos i més oportunitats pel barri, però ens trobem que ara ens treuen un recurs essencial”, lamenten.

Una figura clau en altres territoris

Les famílies recorden que a comunitats com Andalusia s’ha fet una aposta per la

incorporació d’aquest perfil professional als centres educatius. “Aquí, en canvi, se suprimeix justament en un barri amb molta vulnerabilitat. No té cap sentit. És un error”, reclama Vera Vásquez.

La pèrdua d’aquesta figura, afegeixen, no només afecta la qualitat educativa sinó també la cohesió social del barri. “Ens estan traient recursos destinats directament a l’usuari, a les famílies i als infants”, subratllen des de l’AFA.

Un problema generalitzat

El cas de l’Enric Granados s’emmarca en un context més ampli. A tot Catalunya, 85 escoles i instituts d’alta complexitat han comptat amb educadors i integradors socials gràcies a un pla finançat parcialment amb fons europeus. El programa, però, va acabar el 31 d’agost i la seva continuïtat encara no està garantida.

Segons el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC), el Departament d’Educació es va comprometre al gener a prorrogar el pla dos anys més, però

l’aprovació oficial no arriba i la incertesa plana sobre les professionals i les comunitats educatives.

Crida final

Per tot això, les famílies de l’Institut-Escola Enric Granados reclamen al Consorci d’Educació que reconsideri la decisió i restableixi la figura de TIS o educadora social amb jornada completa. “Ens juguem molt més que una plaça: parlem de l’acompanyament i el benestar dels nostres fills i filles, i del futur del barri”, conclouen. ■

Punts de recollida de signatures:

• Jessy-K-fé (c/ Alts Forns, 74 bis)

• Papereria-Estanc Lage (c/ Alts Forns, 72)

• CAI La Marina (c/ Foc, 93-97)

• Casal de Barri La Vinya (c/ Alts Forns, 87)

▶ La Denisse Silva i la Chus García , mares de l'AMPA d'Enric Granados, a l'entrada del nou Institut-Escola.

|| Redacció

Més d’un centenar de veïns i veïnes es van mobilitzar recentment per expressar la seva preocupació davant la creixent sensació d’inseguretat que es viu a diversos punts del barri. La concentració, celebrada el divendres 5 de setembre a la plaça de la Marina, va tornar a posar el focus sobre un dels espais més problemàtics de la zona: els Jardins de la Mediterrània.

Aquest espai, envoltat per una vintena de comunitats de veïns i amb tretze bars i restaurants al seu interior, ha estat al centre de les queixes veïnals els darrers anys. Baralles, soroll, brutícia i insalubritat formen part del paisatge habitual per a moltes de les persones que hi viuen a tocar. El principal motiu que s’assenyala: l’incompliment reiterat dels horaris de tancament dels locals.

Amb llicència per tenir les terrasses obertes fins a les 23 h i els locals fins a la mitjanit (i fins a la 1.30 h els caps de setmana), molts establiments mantenen l’activitat molt més enllà d’aquests límits. La música a tot volum, les entrades i sortides constants, les baralles, els robatoris i fins i tot les deposicions a la via pública són una realitat recurrent, segons denuncien els residents.

Els Jardins de la Mediterrània tenen unes característiques pràcticament úniques a Barcelona: no es tanquen de nit, acullen activitats comercials dins del recinte i estan completament envoltats d’habitatges. L’any 2020 van ser objecte d’una remodelació finançada amb 2,09 milions d’euros provinents dels pressupostos participatius. L’actuació es va dividir en dues parts: la planta superior, on hi ha els locals i una zona enjardinada de 950 m², i la inferior, amb el parc infantil i una rampa

Un ferit i cinc detinguts en un tiroteig a la Marina

https://www.antiga.onadesants.cat

El passat dilluns 11 d’agost, el barri de la Marina es va despertar amb la notícia d’un tiroteig al carrer del Foc, a escassos metres del passeig de la Zona Franca. Com a conseqüència, els Mossos d’Esquadra van detenir a cinc persones després que disparessin a un altre grup a plena llum del dia, per després fugir en un cotxe blanc. Els fets, que van ocórrer al voltant de les vuit del matí, van comportar que un dels involucrats hagués de ser traslladat al CAP de Manso, tot i que la seva vida no va córrer perill, segons declaracions dels cossos de seguretat.

Els detinguts van ser interceptats pels Mossos, que van requisar dues armes de foc trobades a l’interior del vehicle, per després ser traslladats a dependències policials. La investigació continua oberta per tal d’esclarir les circumstàncies de l’atac i les persones implicades. ■ Redacció

Concentració veïnal per reclamar millores de seguretat

d’accés que connecta amb la passarel·la metàl·lica.

Tot i la inversió, ja aleshores hi va haver veus que alertaven que el projecte no s’ajustava a les necessitats del veïnat. “El parc no està dissenyat per a la mena de vianants que tenim aquí”, advertia una veïna. De fet, abans que acabés l’obra, la comissió creada per defensar els Jardins de la Mediterrània ja denunciava l’incompliment de les demandes que s’havien traslladat a l’Ajuntament.

Quatre anys després, aquella sensació d’incompliment persisteix. “S’hi han gastat milions per posar bonic un espai que la comunitat del voltant no pot gaudir”, afir-

mava recentment un veí en declaracions a La Marina. “El primer que cal aconseguir és que sigui un espai amable per a la gent que hi viu. Després, si cal, ja es fa la remodelació.”

L’Administració coneix la problemàtica. El 2022, els jardins es van identificar com una de les zones “d’especial atenció d’oci nocturn” del districte, i es va presentar un pla d’estiu que pretenia reforçar la neteja, incrementar la presència policial i posar en marxa un servei de convivència nocturna. Unes mesures que, segons els representants veïnals, es van quedar en paper mullat. També lamenten que mai s’arribés a aprovar un pla d’usos específic, tot i les

converses mantingudes amb responsables municipals, que asseguren haver intensificat la neteja i el control de la zona.

Les reclamacions, però, tornen a primer pla. La mobilització actual del veïnat compta amb el suport de formacions com el PP i Vox, i els organitzadors asseguren que no s’aturaran “fins que no els facin cas”. Ja s’han recollit més de set-centes firmes per reclamar millores en la seguretat al barri.

Així, el malestar veïnal, persistent des de fa més d’una dècada en aquest indret de la Mediterrània, ha tornat a intensificar-se arran dels fets ocorreguts a Can Clos: el robatori amb violència a una persona gran va ser l’espurna que va desfermar la indignació col·lectiva. L’episodi va acabar amb l’assalt a l’habitatge on vivien els presumptes autors del delicte, mobles llançats pel balcó inclosos.

En paral·lel a la Festa Major de la Marina, que enguany va adquirir un to més reivindicatiu, han proliferat grups, fòrums i xats veïnals a les xarxes socials (Facebook, Instagram, WhatsApp), des d’on s’articulen alertes, debats i convocatòries. Uns espais que reflecteixen el malestar creixent d’una part del veïnat, però on sovint també es dona peu a la difusió de desinformació, així com a l’exageració o tergiversació de fets que no sempre tenen la gravetat que se’ls atribueix o que, simplement, han ocorregut de manera diferent a com s’expliquen. ■

La remodelació del Sant Jordi Club,

primera passa de la transformació de l’Anella

Amb el Sant Jordi Club com a escenari, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va presentar les primeres novetats del projecte de remodelació del recinte de l’Anella Olímpica, una iniciativa que va ser presentada per Jaume Collboni el passat mes de febrer a “L’alcalde respon”, la trobada anual amb els mitjans de comunicació organitzada pel  Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Sota el títol de “Nou Montjuïc”, es van presentar una sèrie d’iniciatives per fer de Montjuïc “una nova centralitat metropolitana”. Entre elles hi era la transformació de l’Anella Olímpica, que començarà amb la remodelació de la sala de concerts i esdeveniments Sant Jordi Club, anunciada per Bonet davant els mitjans.

Segons va informar la primera tinenta d’alcaldia el passat 14 de juliol, l’objectiu és convertir l’espai en “un escenari únic i privilegiat, que beneficiarà especialment al públic local”. Segons les dades subministrades per l’Ajuntament, el 80% dels visitants de l’Anella són barcelonins i barcelonines.

Amb 16.500 m2, el nou Sant Jordi Club podrà acollir fins a 9.000 especta-

Olímpica

dors, més del doble que en l’actualitat, tot adquirint una identitat arquitectònica pròpia que es correspongui amb el conjunt de la zona.

Aquest projecte es durà a terme mitjançant un concurs d’abast internacional, amb un pressupost de 70 milions d’euros, finançats íntegrament pels recursos que Barcelona Serveis Municipals (BSM) obté de l’explotació del conjunt de l’Anella Olímpica.

Segons el calendari que va compartir Laia Bonet, es preveu que l’inici d’obres sigui a mitjan 2027, finalitzant en 2029

En declaracions a la premsa, Bonet va esclarir que no hi haurà canvi d’ubica-

ció, sinó una extensió de l’edifici aprofitant l’esplanada adjacent, on avui en dia hi ha ubicada una zona de pàrquing. En aquest sentit, es desconeix si l’edifici existent serà remodelat o enderrocat, qüestió que es resoldrà en funció de la planificació del projecte guanyador. Durant les obres, el Sant Jordi Club no podrà acollir cap mena d’esdeveniment

Tot plegat forma part de la voluntat de l’Ajuntament de “fer accessible la muntanya a la ciutadania i apropar-la als barris i als seus veïns”, intenció de la qual també en formen part la recuperació del projecte de l’L2 de metro o la nova línia X3 d’autobús. ■ Redacció

El veïnat va tallar el passeig de la Zona Franca per exigir solucions.

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Valori la sortida de la flota d’ajuda humanitària cap a Gaza des del port de Barcelona. Quina transcendència té en el context actual?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

La Flota d’ajuda que va sortir del Port de Barcelona amb activistes com Greta Thunberg o Ada Colau és un símbol de la valentia de la societat civil que s’hi juga la vida per obrir el corredor humanitari que posi fre al genocidi de milers de persones innocents a mans del Govern neofeixista d’Israel.

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Valorem molt positivament la iniciativa, en la que l’Ajuntament i el districte hi hem participat activament. Diversos equips municipals han treballat per facilitar-ne el funcionament, així com la coordinació logística amb el Port de Barcelona. Des del districte es va oferir el Poliesportiu Tres Xemeneies per a necessitats logístiques, tot i que finalment no va ser utilitzat per part de l’organització. Aquesta iniciativa reforça que Barcelona continuï sent ciutat referent de solidaritat internacional i ajuda a trencar el bloqueig israelià a Gaza i transportar ajuda humanitària vital.

La ciutadania està impulsant el que els Estats no estan assumint. La Flota ha de ser protegida com també s’ha de protegir a la població palestina davant aquesta barbàrie. Europa ha de fer tot el possible, que és més del que està fent, per ajudar a aquesta iniciativa i aturar-li els peus a Israel ja.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Exigim aclarir si l’Ajuntament ha finançat d’alguna manera l’organització dels 3 dies d’actes al Port Vell i/o també de les persones desplaçades.

Tal com diu en Dani Sirera : "No té sentit enviar més diners a Gaza que al Banc d’Aliments. 1er s’han atendre les necessitats de Barcelona i després prioritzar l’ajut exterior. A la franja de Gaza es vulneren els drets humans, com la igualtat entre homes i dones, així com la no discriminació per orientació sexual".

Molt peculiar el cas d’un parell dels seus vaixells...un de la sèrie Bribón i un altre que anys enrere havia transportat cocaïna.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

La situació humanitària a Gaza és insostenible després de mesos de bombardejos i és imprescindible l'alliberament immediat dels ostatges reclosos per Hamàs. En aquest sentit, Barcelona sempre ha estat a l’avantguarda de la defensa de la pau i dels drets humans. Els darrers dies hem vist com la flotilla no estava en les condicions tècniques òptimes per afrontar un viatge com aquest. Més enllà del gest simbòlic, cal preguntar-se fins a quin punt aquest tipus d’accions contribueixen a millorar la situació sobre el terreny. El risc és quedar-se en l’efectisme i no pas en l’impacte real.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Moltes coses s’estan escrivint i parlant al voltant del que és un genocidi en directe.

Alguns ens preguntem si mai havíem pensat el que significa viure un genocidi quan malauradament hem estat testimonis del relat d’altres.

La informació corre com la pólvora i potser és això, aquesta manca de reflexió, el que ens fa aparentment insensibles al dolor i patiment immensos de persones que simplement viuen o intenten viure en pau a l’altra banda d’un mar compartit. Pensem-hi i actuem. No podem restar sense reacció davant aquesta brutalitat, i aquesta no pot ser lluny de la solidaritat efectiva.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Una màgica nit de l’Havanera enlluerna les fonts de Montjuïc

Barcelona és una ciutat d’entorns privilegiats. Racons que desperten fascinació —gairebé fins al símptoma de Stendhal— i que deixen bocabadat a tothom que s’hi acosta. Un d’aquests espais és, sens dubte, les Fonts de Montjuïc, que fan honor al seu sobrenom de màgiques. Aquest indret va tornar a ser l’escollit per a la celebració de la Nit de l’Havanera, enguany en la seva 35a edició. Gràcies a l’esforç del Grup Folk Montjuïc, entitat organitzadora, les fonts van tornar a funcionar per primera vegada des del seu tancament el novembre de 2022. Isabel Valiente i Rafael Miranda, amb el suport de Josep Vicens, en són l’ànima i motor.

Una escena perfecta: temperatura agradable i moltes ganes de (gairebé) acomiadar l’estiu amb les sempre apetibles havaneres. El repertori va anar a càrrec del mateix Grup Folk Montjuïc, d’Havaneres Montjuïc i d’Havaneres Mar Brava, en un acte conduït pels periodistes Yohany L. Ayala i Gerard Carrión, que també va incloure la poesia contra el genocidi del poble palestí de Josep Maria Pérez.

Les tres agrupacions van salpar en un viatge musical amb temes tan emblemàtics com La balada d’en Lucas, La barca Xica, Rosina o Evocació al Pirineu, davant un públic entregat. També hi va sonar El Canó de Palamós, amb el seu contundent “No més guerres, ni més morts, no més bombes ni més foc, sóc el canó de Palamós”, com a recordatori del patiment del poble palestí.

Més d’un centenar d’assistents van gaudir de gairebé tres hores de música, amenitzades a la mitja part amb un deliciós rom cremat preparat per voluntaris de la Marina, a més de serveis de beguda i menjar. Marina Viva, Artistes de la Marina, La Marina FM (102.5), el diari La Marina i el Districte de Sants-Montjuïc hi van col·laborar.

A la represa, es va retre homenatge al pianista i compositor Antoni Mas i Bou, estretament vinculat al món de l’havanera i a la defensa dels drets dels músics. Com a compositor, acredita més de cent títols enregistrats i ha obtingut diversos premis en concursos de diferents gèneres musicals. A més, entre molts altres càrrecs, ha estat president de la Unió de Músics de Catalunya.

També es va reconèixer Josep Vicens, fotògraf col·laborador de La Marina i membre d’Havaneres Montjuïc, amb una placa commemorativa per la seva dedicació inesgotable al món musical i cultural dels barris de la Marina i de Sants-Montjuïc.

Les imprescindibles La bella Lola i El meu avi, interpretades conjuntament pels tres grups, van posar el punt final a una trobada que va deixar tothom amb ganes de l’edició de l’any vinent. ■ Redacció

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

El tamarisme és nostre

i en alguna cosa ha guanyat el col·lectiu LGTBIQ+ és en la batalla cultural. La cultura va sempre al davant i Federico García Lorca continua sent una figura clau en la cultura del país. També un símbol de resistència i icona del nostre col·lectiu.

Des que el director de cinema Nacho Vigalondo va estrenar el passat juliol la seva sèrie Superestar, on revisita la història de Tamara-Ambar-Yurena i tots els personatges que l'envoltaven, no he parat de pensar en la capacitat que tenim d'acollir artistes dels quals s'ha rigut el gran públic i elevar-los a la categoria d'estrelles. És potser, una mena de redempció.

La sèrie mostra dues coses clares: per una banda, una època del nostre país en la qual la televisió ridiculitzava persones en directe a canvi de diners i, per l'altra, com els protagonistes de la història es dividien entre els malvats (encarnats per Tony Genil, Arlequín i Paco Porras) i els humiliats (Yurena i Leonardo Dantés). Podem establir un símil en el qual els malvats representen el patriarcat i els humiliats, les dones i gais. Des d'aquí us animo a que vegeu la sèrie i en traieu les vostres conclusions.

En tot cas, la sèrie ha suposat una redempció cap a Yurena, en la qual per fi ha aconseguit el seu dret a ser respectada com a artista. La qualitat de la seva proposta artística és un altre debat que no obrirem aquí. Recordem que Yurena va haver de posar-se aquest nom perquè ja hi havia una altra Tamara (la dels boleros, us en recordeu?). De nou aquí, ella va ser la que va cedir perquè ningú la prenia seriosament.

Abans que Vigalondo estrenés la sèrie, la nostra Yurena feia anys que actuava en gairebé tots els Orgulls del país i ara està preparant-se per omplir el Palau de Vistalegre en Madrid el proper 27 de març. El nostre orgull no és només cap a la nostra identitat sinó cap a la nostra cultura, les nostres figures y les nostres històries que hem de defendre fins al final.

El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5).

▶ La XXXV Nit de l’Havanera es va celebrar en l’entorn de les fonts màgiques de Montjuïc, amb ron cremat elaborat per voluntaris de la Marina i actuacions del Grup Folk Montjuïc, Havaneres Montjuïc i Mar Brava, en un acte dirigit pels periodistes Yohany L.Ayala i Gerard Carrion en el qual es va homenatjar al compositor Antoni Mas i Bou i al veí Josep Vicens.

Alex Ramon, portaveu de Coopgeeni, sobre l'habitatge al Prat Vermell:

“Lluitem perquè almenys un 60% dels nous pisos cooperatius de la Marina siguin per gent del barri”

|| Yohany L. Ayala

Enginyer i ambientòleg, Alex Ramon és portaveu de Coopgeeni, una cooperativa nascuda el 2017 que combina la promoció d’habitatge cooperatiu amb la transició energètica. Des de llavors han impulsat projectes tan reconeguts com la Chalmeta, rehabilitacions en barris amb població en situació de vulnerabilitat, i a més, han liderat projectes de comunitats energètiques pioneres a Catalunya. Parlem amb ell sobre la trajectòria de l’entitat i el futur de l’habitatge cooperatiu a la Marina. Expliqui en breu, com neix Coopgeeni i quin camí heu fet fins ara?

Som una cooperativa que va néixer el 2017 arran de l’experiència prèvia de Geeni SL, amb més de 15 anys en el sector de l’eficiència energètica. Des del principi ens hem centrat en barris amb població en situació de vulnerabilitat, on no hi havia cap promoció de cooperatives abans que hi arribéssim. Al Besòs i al Maresme, per exemple, hem fet més de 900 rehabilitacions, superant ja el miler en total.

Part de la nostra lluita ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona passi d’invertir zero a dotze milions d’euros en rehabilitació. Som pràcticament l’única cooperativa que ha assumit aquest repte en barris vulnerables. Altres entitats treballen en zones com Sarrià, on es concentra el 80% de les ajudes públiques, però nosaltres hem demostrat que es poden fer projectes més assequibles: una rehabilitació al Besòs ens ha costat un terç del que val la mateixa actuació a Sarrià. Estudis del Sector ho corroboren. Amb això hem volgut demostrar que el nostre model és sostenible, encara que els bancs no ens vulguin finançar. I, sobretot, que es pot posar l’habitatge cooperatiu i la rehabilitació al servei de la gent que més ho necessita.

Abans d’entrar en l’habitatge, parleu sovint de transició energètica. Quin paper té en el vostre projecte? Exacte, a més de l’habitatge, Coopgeeni impulsa la transició energètica. Som pioners en comunitats energètiques locals i d’autoconsum compartit: 11 de les primeres 40 de Catalunya les hem fet nosaltres, i també les primeres a Madrid i a Andalusia.

Sempre explico el problema climàtic que tenim i les respostes que estem donant amb la metàfora de l’elefant i la formiga. Si t’has d’enfrontar a totes dues, en quina et concentres? Canviar una bombeta és una formiga: important però amb un impacte molt petit. En canvi, la producció energètica és l’elefant: si no l’afrontem, ens arrossegarà. El 90% del canvi climàtic depèn de com produïm i com ens proveïm de l’energia, i per això cal apostar per l’autoconsum compartit, per generar l’energia on es consumeix i compartir-la a nivell local, en lloc de dependre de grans centrals llunyanes,

EENTREVISTA

pel tot el que comporta traslladar-la.

Aquesta ha estat també una lluita normativa. El Reial decret 15/2018, que va obrir la porta a l’autoconsum compartit i a les comunitats energètiques, el vam redactar set persones, entre elles jo mateix. Aquell pas va ser clau per reconèixer legalment un model que avui és essencial per frenar el canvi climàtic.

Tenim clar que la necessitat d’habitatge és urgent, però la transició energètica no pot quedar aparcada. Per això volem crear una comunitat ciutadana d’energia a la Marina, capaç d’agrupar veïns i entitats, i demostrar que és possible un model més just, sostenible i en mans de la gent.

D’acord, parlem ara de la cooperativa que heu muntat entre veïnes i veïns del barri. Mencioneu sovint el conveni ESAL, què és i per què és tant important per a vosaltres?

El conveni ESAL va néixer per promoure 2.000 habitatges de cessió d’ús a través

A la Marina només ens han adjudicat 40 habitatges quan inicialment n’eren 180. Reclamem que, com a mínim, en siguin un centenar i que es respecti la prioritat i el vincle territorial

El nostre model cooperatiu vol arribar al veïnat en situació més precària

Fem una crida a l'acció perquè si no ens mobilitzem, els recursos tornaran a quedar fora de l’abast de qui més els necessita

de cooperatives i fundacions. Durant el mandat dels comuns se’n van arribar a construir unes vuit-centes, i en quedaven més d’un miler en procés, entre els quals hi havia els nostres projectes a la Marina: tres promocions amb 180 pisos, dels quals 150 eren de Coopgeeni i 30 obertes a altres cooperatives que no es van arribar a constituir. Tot estava aparaulat, però mai es va arribar a signar.

Quan entra l’actual alcalde Collboni, els terrenys es van cedir a Incasòl i les nostres promocions van quedar fora. El projecte de la Candela a la Marina, es deia així, estava desenvolupat, hi havia molta feina feta i l’esperança de 150 famílies, però tot es va esfumar.

Amb l’entrada del PSC, el conveni ESAL va quedar aturat i només es preveia acomplir 1.000 habitatges dels 2.000 inicials, una aposta nul·la pel model cooperatiu. Això ens va mobilitzar a tots i arran la pressió hem aconseguit recuperar el compromís d’arribar fins a 1.800 pisos a tota la ciutat, però a la Marina la major part del sòl públic s’ha destinat al sector privat. I ara què passa amb el més d’un centenar d’associats del barri que confiaven poder-hi accedir?

Avui la realitat és que a la Marina només ens han adjudicat 40 habitatges. Nosaltres reclamem que siguin almenys un centenar, perquè el conveni ESAL establia que calia prioritzar el vincle amb el territori. Per això, inicialment tots els 180 pisos de la Marina havien de ser per a Coopgeeni, perquè érem l’única cooperativa al barri, i la gent ja ens coneix d’haver treballat a la Chalmeta, però vam animar altres cooperatives a sumar-s’hi. Ara aquest criteri de vincle amb el territori s’ha trencat i el repartiment s’ha fet sense tenir en compte l’arrelament veïnal. El resultat és que moltes cooperatives d’altres barris, fins i tot de fora de Barcelona, posen els ulls a la Marina mentre nosaltres, que som del barri i hi tenim el 80% dels associats, quedem arraconats. El partidisme ha dividit el sector de l’economia social i ha generat tensions entre entitats que fins ara treballàvem juntes.

Els associats de Coopgeeni se senten indignats i desanimats. Hi ha famílies que fa cinc o sis anys que esperen i veuen com les seves oportunitats es redueixen a la mínima expressió. Malgrat tot, mantenim la lluita perquè els joves i les famílies del barri no hagin de marxar per manca d’habitatge assequible.

Prepareu mobilitzacions?

Ho tenim clar i el missatge també és clar: necessitem que es respecti la prioritat territorial i que la gent de la Marina tingui l’oportunitat de viure al seu barri. És una crida a l’acció col·lectiva perquè, si no ens mobilitzem, els recursos tornaran a quedar fora de l’abast de qui més els necessita. ■

Del foc als acords polítics

Balanç informatiu de l’estiu i punt de partida del nou curs

|| P.L. / Y.L.A.

L’estiu polític i social ha deixat notícies que marcaran el curs que tot just comença: de la Diada amb nou lema i recorregut, a la flotilla que salpa cap a Gaza; del retorn del Districte 11 com a símbol de solidaritat internacional, a l’entrevista de Pedro Sánchez i la trobada d’Illa amb Puigdemont; sense oblidar una onada d’incendis que ha sacsejat mitja Espanya. Un repàs als principals esdeveniments per situar-nos de nou en l’actualitat.

Diada 2025, actes institucionals i mobilitzacions sota el lema

‘Més motius que mai’

Els actes institucionals

El Govern de la Generalitat ha presentat el programa oficial de la Diada 2025, que s’estendrà del 6 al 17 de setembre amb activitats arreu del país, així com a Madrid i en diverses delegacions exteriors. El president Salvador Illa pronunciarà el missatge institucional el dia 10 i l’endemà encapçalarà l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova a les 9 h.

L’acte central d’enguany tindrà lloc al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb un muntatge que recordarà fites històriques, lectures de textos i actuacions musicals. Estarà conduït per la periodista Aurora Masip i comptarà amb artistes com Núria Guiu, Queralt Lahoz, Ignasi Terraza, Àngel Llàcer, Ven’nus, Pemi Fortuny, Els Amics de les Arts, Antonio Orozco, entre molts altres, així com els Castellers de Vilafranca.

La imatge institucional de la Diada, obra de la cooperativa creativa Partee, reinterpreta les quatre barres de la senyera a partir d’expressions artístiques de ciutadans de diferents edats i orígens. El cartell, juntament amb les propostes finalistes, s’exposa al Palau Robert fins al 28 de setembre.

Les mobilitzacions sobiranistes Paral·lelament, les principals entitats independentistes —ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN— convoquen manifestacions sota el lema “Més motius que mai. Independència”. Les mobilitzacions es faran de manera simultània a Barcelona, Girona i Tortosa.

A la capital catalana, la marxa canvia de recorregut: sortirà del pla de Palau, passarà pel passeig d’Isabel II i el passeig de Colom i finalitzarà al carrer de la Rambla, número 1. Enguany, els organitzadors volen superar la baixa participació del 2024, quan a Barcelona es van mobilitzar unes 60.000 persones, la meitat que l’any anterior i molt lluny dels anys àlgids del procés, com el 2017, quan es va assolir el milió de participants. Aquella davallada es va interpretar com a símptoma de la pèrdua de força del bloc independentista, que a les eleccions catalanes de maig de 2024

Multituds es van abocar al port per acomiadar la Flotilla Global Sumud, en un clam internacional contra el genocidi del poble palestí

Agenda institucional i mobilitzacions sobiranistes per la Diada de l’11 de setembre: acte central al TNC i manifestacions amb el lema: “Més motius que mai. Independència”

Els incendis que han sacsejat Espanya aquest estiu han arrasat part de Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, en una crisi ambiental sense precedents

va quedar amb un 43% dels vots, per sota del 51% assolit el 2021.

Malgrat aquest context, les entitats sobiranistes insisteixen que el moviment no ha claudicat i fan una crida a “recuperar la

unitat” i “teixir complicitats”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha subratllat que l’objectiu és superar el desànim i reactivar la mobilització ciutadana.

La Flotilla Global Sumud fa escala a Tunísia abans de reprendre la travessia cap a Gaza

La Flotilla Global Sumud ha arribat aquest cap de setmana (7 de setembre) a Tunísia, on espera reforços abans de reprendre el viatge amb destinació a la Franja de Gaza. L’expedició internacional, formada per desenes d’embarcacions, confia en incorporar-se amb altres naus procedents de ports magribins i italians per continuar la travessia conjunta.

A bord hi viatgen més de 300 activistes i representants de la societat civil de quaranta països, entre els quals l’activista sueca Greta Thunberg, l’actriu Susan Sarandon i l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. L’objectiu és portar tones d’ajuda humanitària i denunciar el bloqueig imposat per Israel.

La missió va salpar el 31 d’agost del Port de Barcelona, acompanyada per centenars de persones que van voler mostrar el seu

suport. Entitats solidàries, col·lectius palestins i veïnes i veïns d’arreu de Barcelona van omplir els molls en una sortida que va tenir un fort ressò mediàtic i que es va viure com una crida a la solidaritat internacional amb Gaza.

El trajecte, que es preveu de prop de vint dies, ha estat marcat des de l’inici per dificultats: el mal temps va obligar la flota a tornar a port poques hores després de salpar, i cinc embarcacions es van retirar per motius de seguretat. A tot això s’hi suma l’amenaça del govern israelià, que ha advertit que considerarà els participants com a “terroristes”.

Malgrat les adversitats, la Sumud es manté en ruta i continua sent la missió més gran mai organitzada en suport a Gaza, amb la intenció d’arribar-hi en els pròxims dies.

▶ 60.000 persones van assistir a la manifestació de la Diada de 2024. Jordi Borràs

▶ Centenars de persones es van apropar al Moll de la Fusta per acomiadar la flotilla. Albert Salamé

FEM COMUNITAT DES DE L’ESCOLA BRESSOL

Els alumnes de Ramon Casas ens expliquen quin és el millor moment del dia a l'escola

pàg. 2

L’escola com un espai de referència on trobar suports, orientació i possibilitats. Festes i celebracions: un treball conjunt entre família i escola.

Els alumnes de 6è d'El Polvorí ens expliquen com funciona la ràdio escolar

pàg. 3 La bressol com una oportunitat de trobada i d’acompanyament per a les famílies del

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Quin és el teu moment preferit del dia a l'escola?

L’ESCOLA segons...

ario Sánchez García, 1r

M'encanta l'hora del pati! Puc jugar amb els meus amics i amigues, córrer i passar-m'ho molt bé. També m'agrada molt aprendre coses noves, fer feina i pintar.

aniela Arbués Daudén , 3r

M'encanta l'estona que llegim cada matí un llibre de la biblioteca de la classe. És molt guai començar el dia amb una bona història!

íriam Pinto Andrade, 2n

M'agrada molt jugar amb els meus amics i amigues a l'estona del pati. També m'encanten les manualitats que fem a classe, com pintar amb aquarel·les!

M M A

lex Martínez López, 6è

M'agrada molt que els grups ajuntin alumnes de diferents classes, i també quan les famílies ens visiten. M'encanta l'Educació Física i el temps lliure per poder decidir coses a l'escola, com els projectes o el menú. Gaudeixo molt dels tallers artístics i els racons de matemàtiques, perquè és una manera més divertida d'aprendre. I a l'assemblea podem resoldre les coses del grup. Per cert, els nostres fillols ens fan sentir molt responsables!

M. Àngels Orpinell

Mestra del Col·legi Alfageme

El'escola Ramon Casas

Adrián Sánchez García, 4t

M'encanta jugar i xerrar amb els meus amics i amigues a l'hora del pati. També m'ho passo molt bé fent educació física!

artina Balufo Guerrero, 5è

M'encanta fer matemàtiques, és la meva assignatura preferida! També m'agrada molt riure i passar-m'ho bé amb els meus amics i amigues.

L’ÀGORA

de mestres i famílies

38 anys d’evolució educativa al col·legi Alfageme

l Col·legi Alfageme ha viscut una transformació profundament marcada per l’evolució tecnològica, pedagògica i social. Com a mestra que ha acompanyat aquest canvi, puc testimoniar com l’escola ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència que la defineix.

Fa 38 anys vam ser pioners amb ordinadors al centre i durant tots aquests anys s’ha anat ampliant el material tecnològic amb les pissarres, els ordinadors, les tauletes i els robots educatius. Aquesta digitalització ha transformat no només les eines, sinó també la manera d’ensenyar i aprendre, obrint finestres a un món de coneixement immediat i interactiu. Ara, l’infant és el protagonista del seu aprenentatge. Les tècniques cooperatives i el treball per projectes s’ha consolidat fent que els nens i les nenes aprenguin connectant coneixements i vivències.

L’alumnat també ha canviat: la diversitat cultural ha enriquit la comunitat escolar, però el clima familiar i proper continua sent

un tret distintiu. Aquesta pluralitat ens ha permès educar en valors com el respecte i la inclusió.

L’escola continua mantenint una forta relació amb el barri, participant en activitats i projectes de la Marina del Port i del Districte. A més, la connexió amb les famílies s’ha enfortit, ara tenen més veu a través dels Consells Escolars, reunions i la plataforma digital. A més, les aules s’obren a les famílies per explicar contes als més petits, realitzar tallers i compartir experiències creant vincles emocionals i educatius.

Un dels aspectes més gratificants ha estat veure com exalumnes han tornat amb els seus fills i les seves filles a la nostra escola. Aquest lligam reflecteix la confiança i l’afecte que l’escola ha sabut generar al llarg dels anys.

En definitiva, el Col·legi Alfageme ha evolucionat sense perdre la calidesa i el compromís que el fan únic. És mirall d’una societat canviant, però també de valors que perduren.

Evolució de l’escola Alfageme

Ara l’escola, sense deixar de costat la part acadèmica, té en compte la part més emocional dels infants, treballa les seves emocions i els ensenya a posar nom a tot allò que senten en cada moment, a expressar-ho als altres i a fer valer els seus pensaments. També es fomenta més el joc, la imaginació, la participació... Així s’aconsegueix que els infants estiguin més motivats i motivades, i amb ganes d’aprendre coses noves cada dia.

Se segueix un projecte durant el curs, i es van explicant, a poc a poc, coses sobre el tema, fan activitats i manualitats que, un cop arriben a casa, poden explicar i ensenyar a la vegada que ho han après gairebé sense adonar-se’n.

Hi ha el punt perfecte entre metodologies més actualitzades i les de sempre. Els i les mestres continuen sent molt propers i properes tant amb els infants

com amb les famílies. I la col·laboració entre famílies i escola fa que l’aprenentatge sigui més personal i ajustat a les necessitats de cadascú.

Es continuen duent a terme activitats com les festes de Nadal, quan es canten nadales; Sant Jordi, cadascú porta un llibre de casa i comparteixen entre totes i tots; els festivals d’hivern i d’estiu; Carnestoltes... Totes aquestes activitats m’han semblat sempre molt divertides. I ara, viure aquesta experiència des de l’altre costat, és molt emotiu.

També es participa en activitats del barri i es fan sortides com a la biblioteca Francesc Candel, al Punt Verd o al Planeta Galeta on s’ho passen d’allò més bé.

No tenim cap dubte que hem escollit bé l’escola només veient com surt la nostra filla de contenta i com estima les seves professores.

Montserrat A. Mare d’una alumna d’I3 i ex alumna de l’escola

A l’escola El Polvorí, la Ràdio 038 s’ha convertit en una eina molt important. A través d’aquesta iniciativa, els alumnes tenim l’oportunitat de parlar sobre tot allò que passa a l’escola: novetats, activitats especials, entrevistes a membres de la comunitat educativa i presentacions dels nostres treballs.

La Ràdio 038 va néixer fa tres anys gràcies a la iniciativa del Jordi i la Cristina, dos mestres que van apostar per aquest projecte com una manera de millorar l’expressió oral dels alumnes i donar-nos veu. Des del principi, les mestres han estat al nostre costat per ajudar-nos. Avui dia, continuen acompanyant-nos en tot el procés: des de la gravació fins a l’edició dels programes mensuals.

Els alumnes de l’escola escoltem els programes amb molt d’interès i parlem de les seccions que més ens agraden: les entrevistes, els contes i la recitació de poemes. Ens agrada molt participar en la seva elaboració i sentir-nos protagonistes. Els mestres valoren molt positivament el projecte, ja que fomenta la comunicació, el treball en equip i la creativitat. Les famílies, per la seva banda, ens comenten que és una manera fantàstica de conèixer millor el que fem a l’escola i sentir-nos més a prop.

Els alumnes de 6è de l’escola El Polvorí

expliquem com funciona la ràdio escolar i com volem fer-la créixer

Tot i que la majoria dels programes són en català, també hi ha espais en castellà i anglès, perquè som una escola diversa i plurilingüe. Les classes de cinquè i sisè són les que més participen, tot i que sovint també s’hi afegeixen els grups de tercer i quart. Els cursos d’infantil i cicle inicial hi participen en ocasions especials. Ens agradaria seguir creixent: fer més entrevistes, reportatges, notí-

cies… Però tot això no tindria sentit si només ens escolta el nostre barri, la Marina. Per això, proposem fer arribar la nostra ràdio a més llocs: al districte de Sants i, per què no, a tota Barcelona! La nostra veu pot arribar més lluny, i amb l’ajuda de tota la comunitat, estem segurs que ho aconseguirem.

Escola

Escolta la Ràdio 038 a la web de l’escola El Polvorí i descobreix el que passa a la nostra escola!

Polvorí actualitat

La Unió d’Entitats ultima els detalls per arrencar els preparatius de la Cavalcada de Reis

Amb les celebracions de Nadal a poc més de tres mesos vista, la Unió d’Entitats continua aplegant compromisos amb un objectiu clar, aconseguir que l’anul·lació de la Cavalcada d’enguany per manca de voluntaris quedi en anècdota i no es converteixi en la tònica habitual.

Amb aquest propòsit, el pròxim dimarts 9 de setembre se celebrarà la quarta reunió amb entitats i veïnat. Durant les trobades prèvies s’han

compartit aspectes com el calendari a seguir, necessitats de personal, dificultats logístiques i les tasques que s’han de dur a terme abans i durant aquesta festivitat. Ara, la finalitat és confirmar les persones que en formaran part, repartint les funcions i engegant la maquinària perquè aquesta celebració emblemàtica de la Marina sigui, de nou, una realitat. ■

Química Joves

Dani Amelotti: l’artista que obre les portes del seu “Gran Palau”

L’artista argentina Dani Amelotti inaugura a l’Espai Jove La Bàscula l’exposició: *El Gran Palacio, divendres 19 de setembre a les 18 h i podreu veure-la fins al 25 d’octubre.

És una exposició que convida a endinsar-se en un univers ple de fantasia, colors i detalls. Nascuda a Buenos Aires, Amelotti recorda els seus primers dibuixos de la mà de la seva àvia Rosita, que li posava estoigs de retoladors per entretenir-la mentre cuinava. Aquells moments, celebrats amb entusiasme, van ser la llavor d’una passió que avui és la seva professió.

La música juga un paper essencial en el seu procés creatiu: “No puc pintar sense música. És el motor que em permet arrencar i transformar el silenci en un espai amable per treballar”. Amb aquesta companyia sonora, Amelotti construeix mons imaginaris plens d’ornamentació i simbolisme. El seu univers artístic és, com ella mateixa el defineix, “un gran palau on totes les meves fantasies tenen cabuda”. Els colors pastel li transmeten calma, la natura conviu amb arquitectures impossibles i els personatges distòpics es passegen per escenaris decorats fins a l’últim detall. Pintar és per a ella jugar a ser arquitecta i crear sales i estances per als éssers estimats, espais on sempre hi ha una habitació reservada.

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

El canvi vital i creatiu que li ha suposat traslladar-se a Barcelona és evident: “La ciutat m’inspira profundament. Gaudí i el modernisme, els mosaics, els balcons, els colors i les corbes em resulten fascinants. Caminar pels seus carrers és un estímul constant”. La capital catalana s’ha convertit en un nou referent per a la seva mirada artística i ha

estat el lloc on ha creat totes les obres que presenta a *El Gran Palacio*.

L’exposició és, per tant, alhora projecte i reflex personal. El palau que dona nom a la mostra és un espai simbòlic on l’artista desplega emocions sense restriccions i ofereix al públic la possibilitat de perdre’s dins les seves obres. “Els meus quadres són portals

cap a altres realitats, però només s’obren per a aquells disposats a deixar-se portar”, explica. En aquesta ocasió, Amelotti mostra pintures realitzades amb acrílic i esmalts sobre tela i fusta, plenes de textures i detalls. El seu treball combina tècnica pictòrica i art digital, que conviuen com dues estances d’un mateix palau. La tecnologia li permet imaginar perspectives noves i escenaris impossibles, mentre que la pintura l’arrela i la connecta amb el gest i la matèria.

Com a sorpresa final, l’artista també presenta una baralla de tarot de 78 cartes, il·lustrades per ella mateixa, que condensen l’essència d’*El Gran Palacio*. Un projecte carregat de simbolisme i misteri que completa una proposta artística que va més enllà de la simple exposició.

Amb aquesta mostra, Dani Amelotti convida els veïns i veïnes de Barcelona a entrar al seu “Gran Palau”: un espai íntim i compartit, ple de bellesa i fantasia, on cadascú pot trobar-hi el seu propi racó.

La geopolítica, aliances fràgils, grans reptes socials i una tensió alimentada per la ultradreta marcaran l'agenda

Barcelona recupera el Districte 11 per reforçar

la cooperació amb Palestina

L’alcalde Jaume Collboni ha anunciat la reactivació del Districte 11, una iniciativa que Barcelona ja va impulsar el 1995 per ajudar a la reconstrucció de Sarajevo i que ara es vol aplicar a les ciutats palestines. L’objectiu és reforçar la cooperació tècnica i estable en àmbits com el planejament urbà, la salut, l’educació o l’accessibilitat, amb equips municipals desplaçats sobre el terreny i també amb formació a Barcelona.

El projecte compta amb un pressupost inicial d’un milió d’euros i es desplegarà a través de tres vies: col·laboració amb organismes internacionals com l’UNRWA, cooperació tècnica entre ciutats i suport a ONG amb presència a la zona. Paral·lelament, el consistori ha anunciat que doblarà l’aportació econòmica a l’UNRWA, passant de 200.000 a 400.000 euros anuals.

Amb aquesta decisió, Barcelona vol “canalitzar el compromís amb Gaza i Palestina” i recuperar l’esperit de solidaritat que fa tres dècades va convertir Sarajevo en el simbòlic onzè districte de la ciutat.

Sánchez obre el curs polític amb una entrevista marcada per la polémica

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va triar TVE i una entrevista amb Pepa Bueno per inaugurar el curs polític. La periodista no va defugir cap tema i va posar sobre la taula les causes obertes que afecten el seu entorn familiar i polític. L’escenari, lluny d’incomodar el president, li va permetre oferir la seva versió i denunciar el que considera un ús partidista de la justícia i una ofensiva política contra la seva figura i la seva família, cosa que ha generat rebombori en l’esfera política i judicial. Arran d’aquestes acusacions, Alberto Núñez Feijó va decidir no assistir a l’obertura del curs judicial.

Sánchez va reivindicar la seva “honestedat” i va assenyalar que, des del primer dia, ha hagut de fer front a un nivell d’assetjament excepcional, sovint traspassant la frontera de la vida personal. Va admetre que va arribar a plantejar-se la dimissió, però va insistir que no tolerarà la corrupció dins del seu govern ni del seu partit. El que continua generant interrogants és la seva explicació sobre com no es va assabentar de casos que afectaven figures de primer ordre del PSOE com José Luis Ábalos i Santos Cerdán.

L’entrevista també va servir per situar el debat polític en un clima de crispació creixent. El president va retreure al Par-

tit Popular i a dirigents com Isabel Díaz Ayuso haver normalitzat l’insult i la desqualificació personal com a eina política. En paral·lel, va reivindicar que la responsabilitat del seu executiu és garantir l’estabilitat i avançar amb els pressupostos, fins i tot prorrogats si fos necessari, abans de precipitar el país a unes eleccions anticipades.

En aquest context, és lògic que hi hagi opinions dividides sobre les paraules del president i la seva contundència. Però també va quedar palès el valor de l’exercici periodístic: Pepa Bueno va saber sotmetre’l a un qüestionari exigent i rigorós, i això va permetre que fos ell mateix qui es posicionés davant la ciutadania en un moment de màxima tensió política.

Salvador Illa i Carles Puigdemont es reuneixen a Brussel·les

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, es van reunir el passat 2 de setembre a la delegació del Govern a Brussel·les. La trobada, que va durar prop d’una hora i mitja, va ser la primera entre tots dos des que Illa va assumir el càrrec l’agost del 2024. Sense declaracions públiques al principi ni al final, cadascun va transmetre la seva lectura de la reunió a través dels seus canals: Illa la va emmarcar dins el “diàleg democràtic” que ha mantingut amb tots els expresidents,

mentre que Puigdemont va traslladar a la direcció de Junts que la trobada havia estat positiva i presidida pel “respecte institucional”. Més enllà del contingut concret, el valor polític de la imatge és evident. La fotografia dels dos presidents ha estat llegida com un punt d’inflexió: per a alguns, simbolitza una amnistia política que anticipa l’efectiva aplicació de l’amnistia judicial. També arriba en un moment crític per a Pedro Sánchez, que necessita els vots de Junts per tirar endavant uns pressupostos encara incerts, mentre que el partit de Puigdemont reclama visibilitat i capacitat d’incidència.

Puigdemont va assegurar en la reunió amb l’executiva de Junts que no s’havien tractat els pressupostos, ni espanyols ni catalans, i va expressar a Illa el seu malestar pels incompliments dels acords amb el PSOE, especialment en matèria de competències d’immigració i d’oficialitat del català a la Unió Europea. Va advertir que a la tardor el partit haurà de decidir si manté el suport al govern central.

En paral·lel, Illa ha reiterat que no hi haurà una “normalitat política” fins que Puigdemont pugui tornar a Catalunya i Oriol Junqueras pugui ser candidat. En aquest sentit, la trobada es llegeix també com un moviment que obre camí a una eventual reunió entre Puigdemont i Pedro Sánchez, una cita que tindria un pes polític encara més determinant.

Una onada d’incendis forestals arrasa l’oest d’Espanya durant l’agost

Prop de 400.000 hectàrees calcinades, diverses víctimes mortals i quantioses pèrdues econòmiques. Aquesta és la tragèdia que ha marcat el mes d’agost a Espanya, amb zones afectades tan diverses com Galícia, Castella i Lleó i Extremadura.

La comunitat més castigada ha estat Galícia, amb més de 143.600 hectàrees cremades segons xifres oficials, una xifra que representa el 43 % del total nacional. Alhora, Castella i Lleó ha registrat uns 141.200 hectàrees afectades, amb focs greus a Lleó, Zamora i Palència. Extremadura també ha patit l’impacte, amb 41.500 hectàrees destruïdes.

Segons dades del sistema europeu Copernicus, l’estiu de 2025 ha estat un dels pitjors dels darrers temps: entre el 5 i el 10 d’agost, la superfície cremades es va disparar massivament. El 18 d’agost va ser el dia més crític, amb fins a 23 focus simultanis arreu del país, especialment intens a Castella i Lleó, on es van mobilitzar prop de 6.000 efectius de la UME i altres cossos d’emergència. En resum, els incendis que han sacsejat Espanya aquest estiu no s’han circumscrit només a Galícia, sinó que han afectat de forma especialment greu també Castella i Lleó i Extremadura, convertint aquest episodi en una crisi ambiental sense precedents per extensió i intensitat. ■

▶ Un grup de veïns observa les flames de l’incendi d’A Gudiña, a Ourense. EFE

▶ Jaume Collboni visita el campament de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins al Pròxim Orient.

▶ Pedro Sánchez tracta els principals temes de polèmica a una entrevista amb Pepa Bueno. RTVE

▶ La trobada té un fort pes simbòlic i obre la porta al diàleg entre les dues formacions. Jasper Jacobs

El carrer Mossèn Amadeu Oller inicia una reforma pactada amb el veïnat

La remodelació del carrer Mossèn Amadeu Oller vol mantenir viva la memòria dels jardinets guanyats pel veïnat el 1961. El projecte inclou més verd, voreres amples i espais per a les persones.

El carrer Mossèn Amadeu Oller ha estat subjecte a grans canvis en els darrers temps. Fa poc més d’un any, el veïnat lamentava la pèrdua, a causa de la construcció d’un edifici cooperatiu, del jardí ubicat en aquesta via, un símbol de la lluita veïnal durant el franquisme

Per compensar la desaparició d’aquest espai, l’Ajuntament es va comprometre a dur a terme una remodelació del carrer que tot just arrenca, incloent-hi un element de memòria per deixar constància del seu caràcter simbòlic i reivindicatiu.

Aquesta actuació forma part del Pla de Reforma Integral (PRI) del Pla Endreça, i està previst que finalitzi abans de l’estiu de 2027, amb un inici d’obres establert a partir de la segona meitat de 2026. De fet, durant el darrer mes d’agost s’han dut a terme els treballs de cales tècniques, imprescindibles abans de la reforma.

La regidora de Sants – Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que es tracta d’un treball que permetrà “dignificar el carrer i fer-lo més amable, incorporant espais verds i espais més amplis”. En aquest sentit, la nova organització del carrer planteja diferents propostes per trams, buscant donar prioritat a vianants i ciclistes. Entre el carrer de Bartomeu Pi i fins a l’accés futur al recinte de Can Batlló, la calçada serà en  plataforma única i la resta del carrer lluirà segregat amb un carril per a vehicles. En tot el carrer s’ampliarà la vorera de la banda de plaça d’Espanya, que passarà de tenir 1,8 metres a 4,5 metres d’amplada. A més, s’hi plantaran fins a  24 arbres nous  que sumaran verd als 11 exemplars actuals que es conservaran.

Es busca també generar una  connexió amb Can Batlló amb la creació d’un espai ampli que faci d’avantsala de l’equipament. Finalment, es millorarà la qualitat del  mobiliari urbà i de l’enllumenat al carrer

Una proposta feta de bracet amb el veïnat, representat per l’Associació de Veïns i Veïnes del carrer Mossèn Amadeu Oller. En aquest sentit, el dimarts 15 de juliol es va celebrar una sessió informativa amb la presència de veïns, tècnics i representants del districte per presentar el projecte de reurbanització, tot atenent les consultes i peticions dels assistents.

Els responsables del districte van reconèixer la complexitat del projecte, però es van comprometre a treballar en col·laboració amb el veïnat durant les etapes de disseny i execució, garantint que les condicions es compleixin.

Un dels partícips d’aquest procés de reforma és en Pau Domingo, veí i membre de la plataforma Salvem el Carrer Mossèn Amadeu Oller, una associació que va néixer arran de la disputa per salvar els històrics jardinets. “La nostra lluita tenia tres potes; la primera d’elles, la de conservar les zones

Pau Domingo:

Si bé hem estat

crítics, agraïm

que se’ns hagi tingut en compte a l’hora de fer aquesta remodelació

verdes, la segona, mantenir l’amplada dels carrers, i la tercera, indispensablement, salvar el que era una victòria que s’havia aconseguit durant el franquisme. Amb la construcció dels habitatges de la cooperativa Empriu i la consegüent desaparició del jardí, es perden els cavalls de batalla”.

Un dolor per la pèrdua que es va agreujar en conèixer que el projecte de la construcció dels habitatges era compatible i viable urbanísticament amb el manteniment d’aquest espai històric, tal com va reconèixer el Districte de Sants – Montjuïc, però que en la planificació urbanística no es va tenir en compte la seva existència. “Ara que l’edifici està en marxa, veiem que hagués pogut ser construït 4 metres més enrere,

tal com plantejava la nostra proposta presentada a Empriu i l’Administració”, assenyala Domingo. “Fa més d’un any, quan l’Ajuntament ens comunica que no hi ha res a fer per salvar els jardinets, els demanem que, com a mínim, es redignifiqui el carrer Mossèn Amadeu Oller, restablint, tant com sigui possible, el verd que s’ha perdut”.

En línies generals, assegura, estan satisfets amb la proposta que s’està treballant, que ha incorporat un diàleg constant amb els veïns. “Si bé som molt crítics en com s’ha gestionat tota la prèvia, agraïm que se’ns hagi tingut en compte a l’hora de fer aquesta remodelació, cooperant i sent escoltats”, afirma el veí.

“Per nosaltres és bàsic fer un carrer amable, ja que ara mateix suporta molt trànsit que puja des de la Gran Via direcció cap a Sants, incloent-hi autobusos, bombers, ambulàncies i serveis, que segurament aniran a més quan el complex de Magòria sigui una realitat”.

Tot i ser conscient d’aquest fet, considera que els carrers s’han de dissenyar i vertebrar amb les persones com a referència, habilitant espais de passeig, pas i estança. Ara, comparteix, la seva principal preocupació és que la proposta no quedi només en bones intencions, sinó que s’acabi materialitzant tal com està dibuixada. El veïnat espera que la reforma no només dignifiqui el carrer Mossèn Amadeu Oller, sinó que sigui el primer pas per transformar tota la Bordeta en un espai més verd i acollidor. ■

Retahílas

Mar Montilla

Mujer contra mujer

Algo que siempre me ha llamado la atención de las mujeres —y mientras digo esto soy consciente de que tiro piedras contra mi propio tejado— es la facilidad con la que pueden pasar —algunas, no todas— de la amistad más íntima a la enemistad más acérrima.

Yo no me incluyo en este arquetipo porque soy la típica que haría cualquier cosa con tal de huir de un conflicto. Aun así, sin comerlo ni beberlo, me veo de vez en cuando envuelta en la vorágine provocada por otras congéneres.

Aunque defiendo el feminismo y la sororidad con vehemencia, en mis peores momentos he llegado a imaginar que si a un nutrido grupo de mujeres —de condición muy variada— se nos encerrara en una celda, sin más utensilios a mano que sables y espadas, además de nuestras lenguas viperinas, acabaríamos degollándonos las unas a las otras —hablo en sentido figurado, que nadie llame a los mossos—. Estoy segura. Tan segura de que acto seguido lloraríamos de arrepentimiento y nos haríamos el harakiri.

Nos queremos tanto que nos adoramos. Pero lo cierto es que en el fondo competimos. Y no deseamos a rival alguna merodeando a nuestro alrededor.

Las mujeres a las que les gusta ser el centro de atención y despertar la admiración de los demás suelen rodearse de otras más tímidas que prefieren el anonimato. Pero a veces, sin pretenderlo, la persona reservada desprende más luz y despierta mayor fascinación o alcanza un éxito inesperado. Es ahí cuando la Diva, herida en su orgullo, presa de un ataque de envidia, margina a la que llamaba amiga, incapaz de aplaudir sus logros y soportar su brillo. ■

▶ A dalt, representació de la reforma del carrer Mossèn Amadeu Oller. Ajuntament de Barcelona

|| Jesús Martínez

L’únic centre de Catalunya on els amants de l’age old poden matricular-se per aprendre l’ofici de rellotger el tenim aquí al costat. L’institut Mare de Déu de La Mercè ofereix el grau mitjà de Manteniment i reparació en rellotgeria (dos cursos).

Aquestes són algunes de les temàtiques que tracten: processos de mecanització; fabricació per abrasió electroerosió, tall i conformat i processos especials; fabricació per arrencament de ferritja i sistemes automatitzats.

El grau mitjà de rellotgeria el va cursar als anys setanta Ramon Carné, l’únic rellotger de la Marina, el lloc on s’assenta l’única escola de rellotgers de Catalunya.

Ramon Carné regenta la rellotgeria-joieria Ramon Carné, al carrer de l’Aviador Ruiz d’Alda, 8, al barri de Plus Ultra de Barcelona.

Ramon Carné ocupa la vicepresidència de l’Associació de Comerciants La Marina, que lidera Remei Márquez.

«Vaig obrir la botiga el 1982, a l’espai que havia estat casa dels meus pares», comparteix, amb el vestit de campanya dels artesans, volem dir amb les mans brunyides, blanques, mirífiques.

El pare del Ramon, guixer, va reformar la casa per donar-li l’aspecte del palau de Bel Respiro, al parc romà de Villa Doria Pamphilli.

A la rebotiga, la música harmònica del firmament, i a la banda sonora se li pot posar la lletra de Silvio Rodríguez: «Es curiosa la mirada / en la noche despejada, / va enlazando los puntos de luz».

Banda sonora perquè els carillons big bang se superposen als dindon. A les hores, els cucuts fan cucut, acompanyat d’un vals que dura cinc segons, un vals vienès o un vals musette. Pengen de les parets altres rellotges amb el motor avariat, l’esfera retallada i les agulles amb goter, cànula i sonda. Pendents de reparació.

I s’escolta el greu murmuri dels quartos de Westminster, la melodia bigbeniana que s’ha instal·lat a les cases de mig món.

«Aquí en tinc un que m’ho han portat avui i li he de fer pressupost», assenyala.

En un armari, un joc d’estrapades; sobre la taula, la rentadora d’ultrasons, i sota la taula, el torn.

Escola de rellotgers

Entrevista amb l’únic rellotger Ramon Carné

Gairebé mig segle comptant les hores.

«És molt maco quan algú et porta el rellotge de corda del pare, que vol conservar i posar a punt», diu

L’ajuda a la comesa

Núria Bori, encarregada de la joieria.

«És estrangera», anota Ramon amb sorna per indicar que la Núria va néixer a l’Eixample

Li ha passat de tot en els més de quaranta anys que Ramon porta posant al dia els temporitzadors de canell, i que van dels Geneve als Lotus.

Per exemple, trobar un niu d’abelles a la caixa de fusta d’un rellotge Rhythm, un gegant en el seu gènere.

Segons els vidents, això porta sort, l’anunci d’una bona nova.

Els incauts s’obliden de recollir allò que per a altres és un objecte preat, una relíquia familiar.

«Deixo sis o set anys la comanda al calaix, i si no venen a buscar-ho passat aquest temps, dono els rellotges a l’escola de la Mercè, que saben fer-ne ús», aprecia.

Els previnguts, es personen a l’hora fixada per recollir el rellotge que els ha corregit durant dècades.

«És molt maco quan algú et porta el rellotge de corda del pare, que vol conservar i posar a punt», diu.

L’ajuda a la comesa Núria Bori, encarregada de la joieria.

«És estrangera», anota Ramon amb sorna per indicar que la Núria va néixer a l’Eixample.

A més dels tictac que se sincronitzen com una filharmònica, un altre soroll sorprèn el visitant.

En una gàbia com un bagul del Titanic, un lloro yaco, de plomatge gris antracita, saluda: «Hola, hola». Li han posat aquest nom: Poca-solta. ■

▶ Ramon Carné al mostrador de la rellotgeria-joieria del carrer de l’Aviador Ruiz d’Alda, 8.

Dol gestacional i la importància de la formació del personal sanitari

El pròxim 15 d´octubre és el Dia Mundial del Dol Perinatal, aquest dia es recorda a tots els nadons que van morir intrauter o que van néixer, però van marxar de forma prematura. És un dia important per donar espai a tots ells i visibilitzar el dol gestacional i perinatal pel qual transiten les famílies.

El dol gestacional és una experiència molt dolorosa, i està molt invisibilitzat en la nostra societat i en la pràctica clínica de l’àmbit sanitari.

Sovint les famílies que pateixen aquest tipus de pèrdua, es troben davant d´una falta de reconeixement sanitari que augmenta el seu patiment i que pot dificultar l’elaboració del seu dol. Per això, és bàsic que els professionals de la salut entenguem que es tracta d´un dol real i legítim i validem l’experiència. D’igual forma, és molt important no minimitzar la pèrdua perquè pot provocar sentiments d´incomprensió, culpa i fins i tot aïllament social.

En aquest context, la formació específica del personal sanitari és clau. L’acompanyament davant una pèrdua gestacional no és només un acte mèdic, s’ha d’acom-

L’aplicació de mesures preventives i de promoció de la salut són qüestions fonamentals en la lluita contra les malalties.

Per millorar el nivell de salut de la ciutadania cal una actitud proactiva dels professionals i, al mateix temps, que la població en general modifiqui la seva actitud i aprengui i accepti les seves responsabilitats per arribar al mateix benestar.

Quan parlem de PREVENCIÓ ho fem des de diversos punts de vista, com ara la prevenció de malalties i mantenir uns hàbits saludables.

Què hem de tenir en compte?

- L’alimentació, que té un paper rellevant en un estil de vida saludable. Redueix el risc de patir malalties cròniques com les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, l’obesitat, la diabetis tipus 2, la càries dental, l’osteoporosi i alguns trastorns del sistema immunitari. Al mateix temps, una alimentació equilibrada pot influir positivament en l’evolució d’aquests trastorns.

- L’activitat física, regular i moderada, és beneficiosa per a la majoria de les persones, redueix el risc de patir o morir de malalties cardíaques, diabetis, càncer de còlon i hipertensió arterial. I també ajuda a mantenir la independència funcional de les persones grans i millora la

L’acompanyament davant una pèrdua gestacional no és només un acte mèdic, s’ha d’acompanyar des d’una comunicació empàtica, d’un correcte maneig del dolor emocional i d’un treball coordinat interdisciplinari

P de Prevenció

Per millorar el nivell de salut de la ciutadania cal una actitud proactiva dels professionals i que la població modifiqui la seva actitud i aprengui i accepti les seves responsabilitats

qualitat de vida en totes les edats.

- Deixar de fumar. Està establerta la relació entre el consum de tabac i moltes malalties: neoplàsies malignes, patologia respiratòria, malalties cardiovasculars. El consum de tabac redueix l’esperança de vida en 10 anys.

- Limitar/eliminar el consum d’alcohol: el consum de begudes alcohòliques és un hàbit molt estès a la població, en general. L’alcohol està implicat directament, no solament en els accidents de

panyar des d´una comunicació empàtica, d’un correcte maneig del dolor emocional i d’un treball coordinat interdisciplinari. Obstetrícia, llevadores, infermeria, psicologia, atenció primària, tots han de treballar en conjunt per poder realitzar un abordatge integral de tot el procés de dol i detectar d’aquesta manera possibles necessitats, oferir recursos existents i seguiment continuat per ajudar en la recuperació emocional de la família. Es tracta d’humanitzar l’atenció sanitària, i per això és necessari reconèixer i acompanyar en aquest procés de dol. Això implica incloure continguts de mort gestacional en la formació acadèmica i disposar de guies d’atenció al dol gestacional i perinatal als centres sanitaris. Aquesta és la nostra responsabilitat ètica per aquestes famílies que confien en el sistema de salut i que estan travessant uns dels moments més vulnerables de les seves vides. ■

trànsit, sinó també en un de cada quatre accidents laborals, aproximadament, així com en una disminució del rendiment i augment de la conflictivitat laboral. També en el risc de patir malalties del fetge i en alguns tipus de càncer. - Vacunes: que són cabdals en la reducció de malalties infeccioses a la població, i fins i tot han aconseguit erradicar-ne algunes, com per exemple la verola, a escala mundial. Ara que ja s’acosta el final de l’estiu i comença la tardor, també augmentarà la circulació dels virus respiratoris i més endavant els de la grip i COVID-19. Des d’aquest punt de vista, caldrà tenir present la vacunació, especialment per a les persones amb més risc de patir complicacions si pateixen la malaltia i per a les persones que hi conviuen i en tenen cura.

Des del CAP i des dels vostres referents de salut us podem ajudar a resoldre dubtes i a indicar-vos el més adequat en cada cas, tenint en compte la vostra situació particular pel que fa a la salut. Esperem poder-vos ajudar a prevenir abans de patir una malaltia, i en cas de tenir-la ajudar- vos a fer que la seva evolució sigui més favorable. ■

Teresa Graell i Riera Infermera CAP La Marina

Lara Arévalo Blanco Infermera CAP Carles Ribas

|| Pau Llopis

El Club Atlètic Iberia va tancar la campanya passada celebrant un merescut ascens a Segona Catalana. Va haver-hi poc temps per la gresca, perquè immediatament els diferents estaments de l’entitat es van posar mans a la feina per a planificar una temporada tant emocionant com complexa, amb una voluntat ferma de demostrar que el de l’Iberia és un projecte sòlid que està on es mereix.

Una cloenda que també va comptar amb un colofó immillorable, amb l’esperada notícia de la renovació de la casa de l’entitat, el Camp Municipal d’Ibèria, amb un pressupost d’1 milió d’euros. Un final feliç per una croada inesgotable que havia liderat l’entitat conjuntament amb l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, encapçalades pel seu president, Carlos Sarto, i el director esportiu, Eric Galán

Estadi en condicions a la vista, il·lusions renovades i moltes ganes d’èxit i de continuar engrescant a una afició absolutament entregada a la causa han estat els ingredients d’un estiu mogut a can Iberia

La voluntat del club era mantenir el nucli del grup que va assolir l’ascens, tot afegint algunes peces clau per afegir competitivitat i categoria a la plantilla, tal com va declarar el seu entrenador, Jorge González, qui ha estat renovat juntament amb el seu cos tècnic aquest estiu. Dit i fet, ja que la direcció esportiva ha tancat quinze

El C.A. Iberia escalfa motors de cara a una il·lusionant temporada

renovacions, a les quals hi ha afegit un total de set fitxatges, amb les incorporacions d’Adrià Arau, Koshey Murtra, Izan Rodríguez, Ismael Valentín, Gerard Dorado, Natan Silva

L’Aleví S12 masculí del C.F. Damm es proclama campió del Torneig Bosc de Tosca

La nova temporada 2025/2026 és ja a tocar. Durant el mes d’agost, els diferents conjunts han començat la posada a punt, tot confeccionant les plantilles que defensaran els seus colors durant els pròxims nou mesos.

Com a part d’aquesta preparatòria, l’Aleví S12 del C.F. Damm ha participat del Torneig Bosc de Tosca, un campionat de futbol 7 en el qual participen els benjamins S10 (30 d’agost) i els alevins S12 (31 d’agost) de diferents clubs catalans en l’entorn privilegiat de

les Preses, a pocs quilòmetres del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

A banda del conjunt cerveser, també hi van ser presents entitats com el F.C. Barcelona, la U.E. Sant Andreu, el R.C.D. Mallorca, el R.C.D. Espanyol i l’amfitrió, el C.E.F. Bosc de Tosca. A la final, la Damm es va enfrontar a l’Espanyol, a qui va vèncer per un resultat de 0-2, enduent-se el trofeu i tancant la pretemporada amb bones sensacions. ■ P.L.

i Hugo Porcuna, als quals s’han d’afegir Sasha Cavallero i Hugo Sant Celoni, jugadors que pugen des de l’EFA Pedraza.

Fora dels despatxos, els preparatius que

també es van traslladar a la gespa, amb una pretemporada que va arrancar el 18 d’agost, amb vuit partits programats abans de l’inici de la competició regular.

El primer test contra el Juvenil A de la Fundació Esportiva Grama es va saldar amb una derrota per 1-3 a casa, però de mica en mica la plantilla ha entrat en rodatge i dinàmica de competició i va aconseguir tres victòries consecutives contra el C.P. Sarrià (3-0), l’APA Poble Sec en un derbi local al Municipal La Satalia (1-2), el C.F. Lloreda (1-3), una ratxa que no es va aconseguir prolongar després de perdre per la mínima contra la Unió Esportiva Sabadellenca (3-2) i empatar contra la Penya Barcelonista Anguera (2-2). A la vista, els xocs contra el Cabrils C.E. i el F.C. Fátima, que han de servir per posar a punt una temporada que s’inicia el pròxim diumenge 21 de setembre al Municipal Ibèria contra l’A.E. Bon Pastor, recent campió del Grup 9 de Tercera Catalana. ■

▶ El C.A. Iberia inicia els preparatius de la temporada amb un enfrontament contra la F.E. Grama. Unión Pegaso

LA MARINA del comerç associat

Ramon Carné, l’últim rellotger del Plus Ultra i de la Marina, es jubila amb la Núria al seu costat

El pròxim 30 de setembre, el barri de la Marina viurà un comiat especial. La Joieria-Rellotgeria Ramon Carné, al carrer Aviador Ruiz de Alda, abaixarà la persiana després de més de quaranta anys d’història. Al darrere hi ha el treball i la dedicació d’en Ramon Carné, rellotger de professió i de vocació, i de la seva dona, la Núria Bori, que amb creativitat i entusiasme han fet del seu negoci un punt de referència al barri.

El rellotger del barri

En Ramon va començar de molt jove, als 14 anys, com a aprenent de rellotger. Amb els anys va perfeccionar l’ofici fins que, el 1982, va obrir la seva pròpia botiga. Era un espai petit, dedicat només a la rellotgeria, però amb el temps es va consolidar com una adreça imprescindible per a molts veïns.

La creativitat de la Núria

Cinc anys després d’aquella obertura, el 1987, la Núria es va incorporar al negoci. Junts van ampliar la botiga i van sumar-hi la joieria. Però la seva aportació va anar més enllà de la feina diària: la Núria hi va posar un toc personal i inconfusible. Els seus embolcalls de regals, originals i sorprenents, eren ja gairebé tan esperats com les joies que hi anaven dins.

Compromís amb la Marina

“Quan els tornes a fer sonar, la gent s’emociona. Són objectes que guarden històries.”

Al llarg de la seva trajectòria ha viscut l’evolució del sector: del rellotge mecànic al de quars, de les peces de corda als models més moderns. Tot i això, mai no ha deixat de reparar rellotges de paret i de butxaca, sovint carregats de records familiars.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

AUKAN PELUQUERIA CANINA

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3, 08908 L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona. 614 49 76 78

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT

KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES

B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

També ha tingut un paper clau en la vida festiva de la Marina. Durant molts anys es va encarregar de preparar i guarnir les carrosses de Carnestoltes dels comerciants, engrescant sempre la resta de membres de l’Associació de Comerciants

La Marina a participar-hi i col·laborar. Gràcies a la seva empenta i imaginació, les rues es convertien en una festa compartida, amb el comerç com a protagonista.

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

La història d’en Ramon i la Núria no es pot separar del seu compromís amb el barri de la Marina. Ell, des de l’associacionisme, com a president de l’Associació de Comerciants la Marina. Ella, fent de motor creatiu i d’enllaç amb la resta de comerciants perquè tothom se sentís part de les celebracions. Entre tots dos han sumat esforços per fer barri i per defensar el comerç de proximitat. Amb la seva jubilació, desapareix un dels últims tallers artesans del barri. Però no marxa el record d’una feina ben feta, del tracte proper i de la creativitat compartida. La Joieria-Rellotgeria Ramon Carné ha estat molt més que una botiga: ha estat un espai de confiança, de conversa i de vida al Plus Ultra.

El barri els diu gràcies. Gràcies per tots aquests anys de dedicació i per haver fet que el temps, amb vosaltres, tingués un altre ritme. Després de fer funcionar tants rellotges, ara us toca desconnectar el despertador! Gaudiu d’una jubilació ben merescuda.

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ?

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ

Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

READFIELD TRAINING & FRIENDS C/ Acer 22 611847766

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

Les startups de la Logistics 4.0 Incubator del CZFB superaran els 46 milions d’euros de facturació aquest any

La Logistics 4.0 Incubator, la incubadora dedicada a la logística 4.0 impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb la col·laboració de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d’Espanya, acaba d’assolir el seu segon aniversari. El balanç d’aquests dos primers anys d’activitat del Logistics 4.0 Incubator és molt positiu després d’haver incubat un total de 59 projectes, 33 dels quals encara formen part d’aquest programa.

En total, tots els projectes que han passat per la Logistics 4.0 Incubator del CZFB han ocupat 457 professionals i van tancar l’any passat amb una xifra de negoci de 29.091.545 milions d’euros. A més, les 59 empreses emergents de la Logistics 4.0 Incubator preveuen finalitzar el 2025 amb una facturació de 46.568.000 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 60% respecte a l’any anterior.

El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha fet una valoració molt positiva d’aquests dos anys d’activitat. “Els excel·lents re sultats de la Logistics 4.0 Incubator són una mostra més que demostren la importància de la col·laboració entre

el sector públic i privat, que en aquest cas ens ha permès impulsar un hub logístic a Barcelona obert a la innovació, la digitalit zació, el talent digital i la sostenibilitat”. Navarro també ha recordat que “en aquests dos anys d’activitat hem ajudat 59 iniciatives que estan oferint serveis de valor afegit al col· lectiu empresarial, científic i tecnològic, per dissenyar productes i processos innovadors que estan transformant la indústria logística. Junts estem contribuint a què el sector de la logística sigui avui més digital, connectat i eficient, i que aposti clarament, i de manera decidida, per la innovació i la sostenibilitat”.

Només 8 startups fundades per dones

La Logistics 4.0 Incubator és un clar exemple de la poca presència femenina en l’ecosistema emprenedor, ja que només 8 de les 59 startups que han estat a la Logistics 4.0 Incubator han estat fundades per dones. Aquesta xifra representa un 13,6% del total i és lleugerament inferior a la mitjana de l’ecosistema emprenedor europeu. De la mateixa manera, un 36,5% de les treballadores de les startups incubades a la Logis-

tics 4.0 Incubator són dones, per un 63,5% que són homes.

En aquest sentit, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha explicat que “la presència femenina continua estant infrarrepresentada en l’ecosistema emprenedor, en els sec tors tecnològics i en les professions STEM, de forma notòria. Per això, des del CZFB, estem impulsant inicia tives com és el cas del programa Feel the ZF Power –que acosta nenes i adolescents a les empreses de la Zona Franca per fomentar vocacions tècni ques–, la Barcelona Woman Accelera tion Week –que celebrem entorn del 8 de març–, o el Consell de la Dona de la Zona Franca –on donem visibilitat al talent femení del nostre entorn”

La directora general del CZFB també ha destacat que “la Logistics 4.0 In cubator fomenta el desenvolupament de les tecnologies més innovadores aplicades a la logística però també el seu caràcter sostenible, ja que tots els projectes aprovats compleixen uns requisits de respecte i cura del medi ambient; i fins i tot molts d’ells basen la seva raó de ser en la sostenibilitat, seguint les pautes de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament de les Nacions Unides” ■

Ajuntament i Port de Barcelona signen un protocol per reduir les terminals de creuers i millorar la mobilitat

L’Ajuntament i el Port de Barcelona van signar el passat juliol un nou protocol per reordenar i fer més sostenible l’activitat creuerista. L’acord suposa reduir les terminals de creuers existents al Port de Barcelona i desenvolupar una bateria de projectes per millorar la mobilitat dels passatgers i fer-la més sostenible, fent un pas endavant en la gestió responsable dels creuers i en la millora de la convivència entre l’activitat portuària i la ciutat.

El punt central del nou protocol és la reducció del nombre de terminals de creuers de 7 a 5 i la construcció d’una nova terminal que serà pública, és a dir, oberta a l’ús general i amb capacitat per donar servei a 7.000 passatgers a la vegada.

Aquesta reordenació i reducció progressiva de les terminals actuals anirà acompanyada de la rehabilitació integral d’un tram de moll de 610 metres de longitud, corresponent a les actuals terminals A i B, una actuació que suposarà una inversió de 50 milions d’euros per part del Port de Barcelona. D’aquesta manera, les instal·lacions del Port dedicades als creuers se situaran entre les més modernes i sostenibles a nivell internacional, oferint la qualitat de servei imprescindible per acollir les operatives de port base (inici i final de viatge), que són les que aporten més valor afegit a la ciutat i millor connectivitat aèria.

El protocol signat amb l’Ajuntament accelera el calendari del Port per renovar les terminals més antigues que estaven a punt d’esgotar la seva vida útil, i construir unes noves instal·lacions més adients als requeriments actuals de la indústria creuerística.

A banda, la rehabilitació del moll facilita la instal·lació dels sistemes onshore power supply (OPS) per connectar els vaixells a la xarxa elèctrica, subministrant-los energia

verda per apagar els seus motors i eliminar les emissions de la seva operativa. El protocol també inclou un ambiciós pla de mobilitat sostenible, amb tres actuacions destacades:

• Desdoblament del pont Porta d’Europa, per millorar la mobilitat del moll Adossat i la seva connexió segura, incorporant vials per a bicicletes i vianants.

• La construcció d’un corredor urbà pel

front litoral de Montjuïc destinat al transport públic, taxis, VTC, bicicletes i vianants, que connectarà la plaça de les Drassanes amb la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca. Aquesta infraestructura estratègica facilitarà la connexió del veïnat a banda i banda de la muntanya de Montjuïc i permetrà canalitzar els fluxos de passatgers amb un impacte mínim sobre el teixit urbà adjacent.

• L’elaboració d’un estudi d’avaluació de la mobilitat generada pels creuers, que permetrà formular un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre dels creueristes, que inclogui, per exemple, un servei regular de llançadores amb els principals nodes de transport públic, un sistema de monitoratge permanent amb dades compartides amb l’Ajuntament o bé la instal·lació de pantalles informatives a totes les terminals per tal d’informar en temps real de l’afluència als principals punts turístics de la ciutat.

El desenvolupament de totes aquestes actuacions, suposarà una inversió publicoprivada al Port de Barcelona de 185 milions d’euros, que se sumen als 265 milions d’euros d’inversió publicoprivada que ha representat el conjunt d’actuacions desenvolupades en compliment de l’anterior acord signat entre l’Ajuntament i el Port l’any 2018 per reordenar l’activitat creuerista. ■

El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyats de directius d'ambdues institucions.

Les lluites de les dones no s’acaben La marxa de les dones sud-africanes continua

Ara que molts tornem amb l’ànim més relaxat després de les vacances —i que encara podem dir que som majoria els qui en fem—, us proposem una mirada a Sud-àfrica, a propòsit del 9 d’agost, dia de la Dona a Sud-àfrica. En un moment en què els drets de les dones tornen a ser qüestionats també a casa nostra, val la pena recordar la història de les dones sud-africanes per entendre que les lluites són compartides i contínues, mai s’acaben del tot, i sempre cal tornar-les a defensar.

Una gran mobilització en un context racista i masclista

El 9 d’agost de 1956 marca la data en què més de 20.000 dones van marxar cap a la seu del govern de Sud-àfrica, a la ciutat de Pretòria. L’objectiu de la marxa era una protesta contra l’extensió de la llei de passis a les dones, que obligava a la població negra a portar un passaport intern dins del país, restringint-ne la llibertat de moviment, mantenint la segregació i controlant el treball migrant en plena era de l’apartheid.

Una societat dividida per la raça i el gènere

A partir de 1948, la població blanca d’origen holandès i britànic va promulgar un seguit de lleis per consolidar l’estructura de segregació racial, on la minoria blanca —menys del 20%— dominava la gran majoria negra. A partir de 1950, el govern va imposar que cada persona fos registrada i classificada segons criteris racials, en virtut de la Llei de registre de població.

La protesta de 1956 va ser organitzada per la Federació de Dones Sud-africanes, un grup anti-apartheid que buscava amplificar les veus i la influència de les dones de totes les ètnies cap a una societat més democràtica. La marxa va tenir una forta càrrega simbòlica: les 20.000 participants van lliurar una petició con-

aquests grups religiosos podrien tenir un paper clau en la promoció de la llibertat individual, si desafien les interpretacions patriarcals. També cal destacar la desigualtat econòmica entre homes i dones: l’accés al treball i al finançament és més difícil per a elles, cosa que impedeix la seva participació plena en l’economia. Organismes com el Fòrum Econòmic Mundial assenyalen la importància de la paritat de gènere en els àmbits empresarial i governamental com a clau per superar aquestes desigualtats.

Un llegat que continua

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

tra les lleis, signada per 100.000 persones. Es van aturar durant

30 minuts davant la porta del primer ministre, en silenci, abans de cantar la cançó de protesta “Wathint’ Abafazi, Wathint’ Imbokodo”, que es tradueix com: “Si toques una dona, toques una roca”. Aquesta cançó es convertiria en un himne per als moviments posteriors en defensa dels drets de les dones al país.

Les polítiques d’igualtat no garanteixen la llibertat real L’any 1994, amb el final de l’apartheid, s’inicià un període de transició democràtica que va obrir la porta a millores socials per a la població negra i per a altres col·lectius discriminats. A partir d’aquell any es van començar a veure avenços en matèria d’igualtat de gènere, com l’augment de dones a l’Assemblea Nacional. El 1997 es va establir l’Oficina de la Dona dins de la Presidència per desenvolupar un programa nacional de gènere, que va rebre reconeixements internacionals durant els primers anys.

Tot i aquests avenços, Sud-àfrica continua sent un dels països amb més alta taxa de feminicidis al món: el 2020 van ser assassinades 2.409 dones, més del 50% a mans de les seves parelles. A més, el país manté una de les taxes més altes de violència de gènere, amb xifres similars a les de dècades anteriors.

Algunes zones de Sud-àfrica conserven tradicions que limiten les llibertats de les dones. Hi ha comunitats de fe que exclouen les dones dels espais de lideratge, restringeixen els seus drets reproductius i dificulten l’accés a la contracepció, el conjunt de mètodes o tècniques que serveixen per evitar un embaràs quan hi ha relacions sexuals. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament considera que

La marxa de 1956 va ser el primer pas cap a la conquesta de drets i llibertats per part de les dones sud-africanes. Amb l’arribada de la democràcia es van aprovar reformes legislatives com la Llei de violència domèstica (1998), destinada a protegir les dones dels abusos; la Llei del capital laboral (1998), contra la discriminació en l’àmbit laboral; i la Llei de prevenció de la discriminació deslleial (2000), pensada per garantir la igualtat de drets i oportunitats entre persones de diferents gèneres, races i condicions socials en tots els àmbits de la vida pública i privada. Sud-àfrica també és signant de diversos tractats internacionals, com la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (CEDAW) i la Plataforma d’Acció de Beijing.

Què queda per fer?

Les lleis creades a Sud-àfrica són claus per a la millora de la vida de les dones del país, però la seva aplicació és sovint parcial o ineficaç. Una llei no protegeix si no s’aplica amb rigor ni arriba a totes. A més, l’alta taxa de violència masclista i feminicidis hauria de ser reconeguda com una emergència nacional, i requeriria un increment sostingut del finançament destinat a garantir la protecció efectiva de les dones sud-africanes. La forta desigualtat econòmica que pateixen les dones —amb una renda mitjana un 30% inferior a la dels homes— dificulta l’assoliment d’una llibertat financera real i limita les possibilitats d’emprenedoria femenina. El govern ha de combatre amb determinació la bretxa salarial i garantir l’accés igualitari al mercat laboral.

Finalment, cal reforçar el paper del Dia de la Dona a Sud-àfrica. El 9 d’agost és commemorat com una data fonamental, i la cançó Imbokodo es manté viva com a símbol de la lluita. Però aquest dia no pot ser només una efemèride: ha de ser un recordatori actiu de l’esperit combatiu que encara avui cal per assolir la igualtat, la seguretat i la justícia per a les dones d’un país on, com deien les protagonistes de 1956: “qui toca una dona, toca una roca” ■

Paco també diria NO al genocidi

Ara que estem immersos en la preparació dels actes del centenari de Paco Candel, em trobo rellegint-lo, recordant-lo, revisitant el seu llegat amb ulls nous però amb la mateixa emoció de sempre. No només per tot allò que va escriure sobre els barris i la immigració, sinó també per la seva mirada ampla, valenta, sobre el món, la guerra i les injustícies globals. I aquests dies, amb el cor encongit pel que està passant a Gaza, no puc evitar pensar-ho amb claredat: Paco també diria NO al genocidi.

Candel va reflexionar i escriure sobre els conflictes del seu temps amb una claredat i una posició sempre al costat dels més febles. Va parlar de Vietnam, de Bòsnia, del poble sahrauí. I sempre, sempre, des d’una veu compromesa, insubornable, crítica amb un sistema que exclou, que expulsa, que mata.

A Barcelona ens agrada pensar que som una ciutat solidària, amb una ànima col·lectiva que no mira cap a una altra banda. Aquests dies, aquest esperit s’ha tornat a fer visible: el Moll de la Fusta a vessar de gent en la sortida de la Flotilla Global Sumud en suport al poble palestí n’és una prova. Una marea humana, banderes palestines, amb kufies, cartells de denúncia i protesta i dignitat. Un clam internacional davant d’una barbàrie que els governs, per por o per interessos, han estat incapaços d’aturar.

També celebro el gest simbòlic però potent de l’Ajuntament de Barcelona d’establir Gaza com el Districte 11. Qualsevol mesura que ens ajudi a significar-nos i posicionar-nos davant del genocidi és benvinguda. No es tracta només de gestos: es tracta de no callar, de no normalitzar l’horror, de no mirar cap a una altra banda mentre es bombardeja la vida d’un poble.

També em va emocionar la denúncia pública feta en plena Vuelta Ciclista a España. Un crit valent contra el cinisme, contra la doble vara de mesurar amb què es jutja el món segons els diners, el poder o les aliances militars. Tot plegat em fa pensar que, encara que avui en Paco no pugui escriure aquestes línies, les escriuria. Les escriuria amb la tendresa d’un home de barri, i amb la contundència de qui mai va vendre l’ànima per defensar el que calia. I amb aquest esperit ens acomiadem, fins al mes vinent. Amb la paraula clara, la consciència desperta i el cor connectat amb les lluites d’arreu.

Perquè, sí: Paco també diria NO al genocidi ■

|| Carlos Suárez García

Sant Cristòfol i Eduard Aunós tanquen les festes majors al barri

Gaudeix dels escenaris naturals de Lloret de Mar

▶ A l’esquerra (de dalt a baix) les celebracions a Eduard Aunós, a la dreta (de dalt a baix) les de Sant Cristòfol.

“El que vam viure no es pot oblidar, i cal explicar-ho a les noves generacions”

Com arriben els seus pares a Catalunya?

Els meus avis vivien a Navaredonda. Amb la Guerra Civil van fugir del poble. M’emociono cada cop que es parla de la Desbandá, perquè ells la van viure. Els meus pares ja estaven casats, i la mare m’explicava que la primera parada va ser a València, després de mesos passant pels pobles, demanant menjar. Un periple penós.

Després van arribar a La Garriga i a Canfranc (Osca). Per les històries que he sentit, crec que volien arribar a França però, per algun motiu, no van passar i es van quedar en un poble tocant l’Aragó. Pel camí, l’exèrcit republicà es va endur el meu pare i els meus oncles al front. Ell i d’altres van intentar desertar amagant-se al bosc, però els van trobar els nacionals i el meu pare va passar dos anys als camps de concentració d’Astúries. Ho va poder explicar, però van tornar com a vençuts i van veure de tot. Per sobreviure, una vídua amb fills petits els va oferir un tros de terra a mitges per treballar el camp. Així vau poder tirar endavant.

Sóc la petita de quatre germans. La meva infantesa, fins als vuit anys al poble, va ser bonica comparada amb el que em va tocar viure quan vam venir a Barcelona. Els meus germans grans, en canvi, ho van passar molt malament al poble. Les dificultats per cobrir necessitats tan bàsiques els van marcar.

Quan decideix la seva família provar sort a Barcelona?

Quan els fills petits de la vídua van créixer, el meu pare es va quedar sense feina. La mare temia que a la meva germana gran li toqués anar a servir a casa dels señoritos, que era el que hi havia. Tot es complicava més i ella va convèncer el pare.

Vam poder fer el pas gràcies a la solidaritat entre la gent que patia. L’any 1955 ja havien aconseguit una barraca a Can Tunis. Quins records té de Can Tunis? Més que viure, hi vam patir. Allò eren condicions terribles. Al camp no hi havia luxes, però la casa tenia pati davant i darrere i ani-

mals. La barraca feia uns 26 m² i hi vivíem set persones; després, la meva germana es va endur el nuvi. Tenia una finestreta petita i no hi havia espai ni aire. Estava en un carreró, sota el cementiri, i passava el tramvia 48.

I com es distreia de petita?

Recordo el llac, on la mare em portava a rentar roba quan no anava a l’escola. Un dia hi vam veure un cadàver flotant. També recordo com els nens jugaven recollint els trossets de carbó que escopia el tren — els deien cagaferro—, o saltaven la tanca del cementiri i jugaven amb ossos i fèmurs.

L’aigua la trèiem d’un pou i hi havia un túnel que feia de vàter públic.

Us fan fora d’allà en comprar la CAMPSA aquells terrenys…

Sí, i ens traslladen al Camp de la Bota, a una altra barraca de cartró pedra. Quan plovia era un desastre. Recordo caminades de 40 minuts entre bassals per agafar el bus, i arribar bruta a la feina. Treballava de 7 del matí a 7 de la tarda. De vegades deia que tenia mal de panxa per no anarhi, perquè era insuportable.

I a seguir rodant.

Un temporal va inundar les barraques del Camp de la Bota i l’Ajuntament ens va portar al Pavelló Bèlgica (on avui hi ha les piscines Picornell). Encara pitjor: sense intimitat i amb la llum tallada a les 10 de la nit. La mare va subornar un guàrdia per aconseguir un racó més abrigat. Finalment, gràcies al Pare Mauri, la família va accedir als pisos de Mare de Déu de Port, destinats als treballadors dels tramvies.

Com va ser la seva vida un cop casada?

Per a mi, millor. El meu marit treballava en arts gràfiques al carrer Enric Granados. Quan es va casar la neta de Franco, les etiquetes de la botella les van fer al seu taller; encara en guardo una.

I pel que fa al paper de la dona?

A casa meva, el pare i els germans eren de l’època... ja t’ho pots imaginar. El masclisme era terrible. Jo em vaig negar a netejar-los les sabates. De nena, entre setmana treballava a la fàbrica, i els caps de setmana em tocava rentar la roba d’ells. Quan em

María Pedrosa Ramírez

79 anys. Nascuda a l’aldea de Navaredonda, a El Saucejo (Sevilla).

Ofici? He treballat a fàbriques, en una pastisseria, he estat dependenta, he netejat… he fet de tot.

Política? Sóc d’esquerres. Religió? Catòlica no practicant.

Família? Filla d’Antonio Pedrosa Gallardo i d’Ana Ramírez Domínguez.

L’entrevista a Maria Pedrosa és també un homenatge a l’il·lustre Paco Candel: un home d’una dimensió social, literària i humana a qui les institucions, bona part dels seu veïnat i aquest diari retem homenatge aquest 2025, any del centenari del seu naixement (1925).

Guerres, fam, misèria i els somnis d’un infant criat en aquests barris —el marge del marge en aquell temps— acabarien impactant en la societat catalana de l’època. Una societat aparentment cega, sorda i muda davant la precarietat i la pobresa de bona part del seu poble, sotmesa al temor i al silenci que imposava la dictadura franquista. Us ressona l’actualitat? Gaza, Ucraïna, els immigrants als Estats Units tractats com a gossos —igual que les persones LGTBI, els demòcrates o qualsevol que s’atreveixi a contradir Donald Trump. I, mentrestant, líders mundials desorientats o que es rendeixen davant d’aquest personatge: el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, l’afalaga dient-li: “Has aconseguit el que cap altre president dels EUA hauria pogut en dècades”, mentre anuncia que Europa dedicarà un 5% del seu PIB a comprar armes a les fàbriques nord-americanes. Mentrestant, els bombers es queden sense equipament, els sanitaris sense feina i les escoles sense recursos educatius. La memòria de Candel ens interpel·la: com transformem la ràbia en acció col·lectiva? Aquest és també el repte que inspira el cicle de xerrades i l’exposició pel centenari de Paco Candel, que us presentem a la pàgina 5. Us hi esperem!

vaig casar, el meu marit era diferent, però també el vaig haver de reeducar una mica. Ell feia el llit, cuidava les criatures, i si arribava primer a casa, preparava el sopar. Ho fèiem tot braç a braç. A la meva família, això era impensable.

Tot i les limitacions va aprendre a llegir i escriure. Sí, a l’escola de Casa Antúnez. Poc, però ho vaig gaudir molt. M’agradava La Codorniz, «La revista más audaz para el lector más inteligente» (recita), i els cançoners. La lectura m’ha ensenyat molt: he llegit Cien años de soledad tres vegades i segueixo molt a Isabel Allende i les biografies.

Com recorda el pas a la democràcia?

A casa hi va haver una alegria continguda, sense poder-ho celebrar. La mare era molt republicana, però havien après la prudència. Avui, quan la gent parla de la guerra, no sap de què parla. Els joves no en coneixen ni la meitat, i jo intento explicar-ho als meus nets perquè la memòria no s’esborri. Què pensa del clima polític actual?

Quan els polítics s’insulten contínuament, com fa l’Ayuso i ara molts més, és molt mal senyal. No s’han de perdre mai les formes. Vox creix en barris de gent treballadora. Com ho veu?

La gent està enfadada i amb raó, perquè la vida és difícil i a vegades impossible, sobretot per als joves. Però si trien la ultradreta no tenen ni idea del que voten. Pensa-hi, el govern de Rajoy em va apujar la pensió 18 cèntims i em va enviar una carta per avisar-me. De riure! Aquest govern té moltes mancances, ja podrien ferho millor... però el dia que PP i Vox sumin, ja veurem què passa amb la sanitat, les escoles, l’habitatge o els serveis per a les àvies com nosaltres...

Què opina dels atacs a la immigració?

Molt poques famílies d’aquest país no han estat emigrants. Jo sé el que significa marxar del teu lloc: encara recordo el viatge de 48 hores en un tren de fusta. Quan veig avui famílies fugint de la fam penso en els sacrificis i en el patiment, i em costa d’entendre com la gent no reacciona. És optimista amb el futur?

Sí, sóc optimista, però també realista. Ara mateix el futur no pinta bé. Però almenys els meus nets poden formar-se; això consola una mica.

Va conèixer Paco Candel? Quin missatge deixaria en el centenari del seu naixement?

Sí, era veí i llegia les seves columnes. Al barri encara hi ha debat: alguns diuen que va situar la Marina al mapa, d’altres que va reforçar una mala imatge. Jo no ho sé. El que tinc clar és que la biblioteca és un homenatge merescut, i que si el centenari serveix perquè tots siguem més reflexius, encara ho serà més. ■

Yohany L. Ayala