La Marina – Edició juny 2025

Associació de Mitjans de Comunicació

La vigència incòmoda de Paco Candel

Un segle

després

del seu naixement, el missatge continua ressonant davant l’atac a la immigració i la precarietat

Pàgs. 10-12

Fotografia de Josep Vicens (1990), realitzada amb motiu de l’homenatge a Francesc Candel, escriptor i veí il·lustre dels barris de la Marina. Al costat, la portada de la segona edició de l’emblemàtic i polèmic llibre Donde la ciudad cambia su nombre (Plaza & Janés, 1965).

ACTUALITAT

Continuen les reivindicacions per salvar l'espai natural de l'antiga estació de Magòria

ACTUALITAT

Tot a punt per la Festa Major de la Marina, que ja té cartell guanyador

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

De la campanya del PP, i el perill de banalitzar-ho tot

La convocatòria d’una manifestació sota el lema “Màfia o democràcia”, promoguda pels sectors més dretans de l’oposició espanyola, representa una envestida que va molt més enllà de la legítima crítica política. Es tracta d’un pas cap a la deslegitimació radical de l’adversari i del sistema mateix. Quan es diu que Espanya està governada per la màfia, s’està creuant una línia vermella gravíssima. I no només per l’exageració irresponsable de l’acusació, sinó per la banalització d’un fenomen realment destructiu, com és la màfia de veritat, que ha deixat cicatrius fondes en societats com la gallega i, de forma creixent, en territoris com Andalusia.

Si realment es cregués que el Govern central és un entramat mafiós, la resposta democràtica hauria de ser clara: una moció de censura. Però això no passa. No perquè no hi hagi possibilitats legals, sinó perquè el cap de l’oposició, el senyor Núñez Feijóo, no vol ni pot assumir la responsabilitat de liderar una alternativa sòlida. Prefereix, en canvi, jugar a erosionar, a caldejar l’ambient, a instigar la confrontació a còpia d’eslògans incendiaris.

La manca d’ètica d’aquest tipus de convocatòries és encara més evident si recordem qui les impulsa. Núñez Feijóo és qui, entre les seves fotografies públiques més recordades, en conserva amb Marcial Dorado, conegut narcotraficant gallec. I precisament per això, resulta especialment cridaner que sigui ell qui encapçali una campanya que associa l’adversari polític amb la delinqüència organitzada.

Aquest tipus d’estratègies no busquen canviar el rumb de la política ni oferir alternatives. Busquen crispar. Desgastar l’adversari i, de retruc, el mateix sistema. I aquesta és la gent que pretén ser l’alternativa per a governar-nos?

Algú que juga a fer explotar la confiança en les institucions, sense cap sentit d’Estat?

Perquè la democràcia se sostingui, cal que totes les parts acceptin unes regles compartides. El límit no pot ser només legal, ha de ser també ètic. Qui participa en el joc democràtic ha de tenir el coratge de mantenir-hi una mínima responsabilitat. El contrari ens condueix a un escenari de destrucció mútua, on tots els partits, tots els actors, acaben sent víctimes d’un sistema en crisi permanent. I el més greu: és una manera de preparar el terreny perquè, quan la veritable democràcia estigui en perill, ja sigui massa tard per defensar-la.

Cent anys del naixement de Paco Candel. I encara cal dir-ho.

Paco Candel va donar veu als invisibles. Va dignificar la perifèria quan ningú mirava cap als barris. Va explicar Catalunya des de la frontera social, amb una lucidesa i una humanitat que continuen colpint avui.

Un segle després, el seu missatge continua viu: la immigració no és cap problema. És part essencial del que som. El veritable problema és un sistema que maltracta la gran majoria.

Candel va retratar onades migratòries que han construït aquest país. I va afirmar, amb una convicció profunda en la convivència, que tothom ha de poder sentir-se part de la casa. Immigrants i autòctons som dues rodes del mateix molí: amb friccions, sí, però fent avançar el mecanisme com a societat.

És un moment especialment difícil, per a tothom i també per al nostre sistema democràtic. Per això cal actuar amb coratge. Per no callar davant la injustícia. Per plantar cara a la por. Per intervenir a les converses, als carrers, als mitjans.

Visca el centenari de Paco Candel. Visca la gent que vol recuperar el seu llegat literari i social: compromís, valentia i una voluntat fèrria d’incidir en la punyent realitat social dels seus conciutadans, veïns i veïnes. Us animem a participar de les moltes activitats que s’impulsen per a reflexionar sobre el seu missatge i homenatjar la seva figura. ■

Els ulls del barri també ploren per Gaza

Palestina, entre la ràbia i la impotència d’un veïnat que observa

La Siham, de trenta-quatre anys, camina amb dificultat. És a només poques setmanes de sortir de comptes. Durant els mesos d’embaràs, i amb els ulls posats a Palestina, ha conviscut amb sensacions que poc tenen a veure amb la gestació: la ràbia i la desesperació s’han barrejat sovint amb la impotència i la desorientació. “Estem molt informades a casa, de vegades massa i tot. En alguna ocasió, hem intentat evitar les informacions al respecte, perquè no en traiem res bo de saber-ho”, explica.

A més de 3.000 quilòmetres de casa nostra, el conflicte entre Israel i Palestina continua marcant l’agenda de la política internacional. Els Estats Units donen suport polític i militar a Israel mentre el bloc antagonista a l’OTAN va prenent posicions, Europa s’ho mira amb prudència des de la –aparent– seguretat de les seves fronteres, Iran ha bombardejat territori israelià, el règim de Síria, que semblava inamovible, ha caigut en poc menys d’una setmana. Canvis, transformacions i girs inesperats de guió en el pla de la geopolítica que es tradueixen en temors, preocupacions i desconcert als barris i ciutats de tot el món, també als de la Marina.

Mentre les víctimes de Gaza, Ucraïna i d’una cinquantena més de guerres actives arreu del món desesperen immerses en el terror quotidià, conviuen amb ferides del cos i de l’ànima. La darrera imatge esfereïdora de Gaza: una nena travessant flames, fugint d’una escola que feia de refugi i que també ha estat atacada. Viure una guerra. Infants amb ulls i mirada d’adult. I l’enveja, fins i tot, dels qui ja no hi són. Que s’acabi.

Minut a minut d’un genocidi incessant

Amb la seva població totalment aïllada de qualsevol ajuda humanitària, i les seves ciutats completament arrasades per les

De la ràbia al silenci:

Estem molt informades i se’ns fa difícil no pensar que no hi ha cap opció, o altre camí

Les imatges són molt dures, però simplement m’hi he acostumat

bombes, la Franja de Gaza és avui la presó més gran del món. Més de 60.000 palestins han mort i altres 110.000 han quedat ferits en mans de l’exèrcit israelià durant aquests mesos de conflicte armat. A més, el 90% de la població ha estat desplaçada forçosament. L’Angelita, també veïna del barri, ho resumeix prou bé quan se li pregunta què en sap de tot això: “estan matant a molta gent. Molts d’altres estan passant fam, un horror”. Ella n’és conscient, perquè com tothom, dia a dia, els informatius ens actualitzen de la darrera massacre ocorreguda a la zona.

Segons dades d’Amnistia Internacional, gran part dels habitants de la regió pateixen inseguretat alimentària, el 35% de les terres agrícoles i el 85% de les seves aigües de pesca són total o parcialment inaccessibles, i més del 90% de l’aigua de l’aqüífer de Gaza no és potable. A més, l’ajuda huma-

nitària que l’exèrcit d’Israel permet d’entrar a la franja és gairebé testimonial. La mort i la fam es poden contextualitzar amb números, però quan els veus, no trobes cap explicació, ni resposta, ni solució. “Tu penses, què fem? Però no hi ha cap opció, no hi ha cap camí, i fer-se càrrec que tot això no és una pel·lícula i que realment està passant sense que hi hagi res que puguem fer és molt dur”, confessa la Siham . Amb tot, el volum inassumible d’imatges que veiem per la televisió o per les xarxes socials, moltes d’una duresa extrema i que fereixen la sensibilitat, causen apatia i ràbia, sovint simultàniament. La Sandra, una veïna del barri de Can Clos de quaranta-cinc anys, reconeix que avui aquestes fotografies la fan patir menys que abans: “ja no em causen la mateixa impressió de quan les veia fa un any. Tot i que continuen sent molt dures, simplement m’hi he

|| Magí Chavarria

La silueta de Ward Jalal al Shiek Jalil, una nena de 6 anys, camina entre les flames després de sobreviure a un bombardeig d’Israel contra l’escola on es refugiava amb la seva família a Gaza. Imatge del vídeo enregistrat pel periodista Hadi Salman i distribuït per Storyful.

S'amplia la Zona Verda d’aparcaments

|| Magí Chavarria

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat l’ampliació de l’àrea d’aparcament regulat als barris de la Marina, una mesura llargament reclamada pel veïnat davant la manca de places per a residents. La iniciativa, fruit de tres mesos de reunions amb entitats veïnals, preveu ampliar la Zona Verda 21 a tot el barri en dues fases.

Dues fases de desplegament

La primera fase començarà de manera immediata i afectarà l’àrea compresa entre la Gran Via, el passeig de la Zona Franca, i els carrers del Cisell i Ferrocarrils Catalans. La segona fase, que inclou els barris del Polvorí i Can Clos, es posarà en marxa en els pròxims mesos, encara sense data definida.

A partir del 22 de maig es començarà a presenyalitzar els carrers afectats, i les obres d’instal·lació de senyalització, parquímetres i pintura es faran entre el 2 i el 29 de juny. Està previst que tot el sistema entri en funcionament a partir del dilluns 30 de juny.

Nous espais regulats

Amb aquesta ampliació, es crearan 515 noves places verdes destinades exclusivament a residents, així com 28 places blaves, 256 per a motos i una quarantena per a càrrega i descàrrega. Totes les places lliures passaran a ser verdes, excepte les del passeig de la Zona Franca i el carrer Química, que seran de zona blava.

Els residents podran aparcar per un cost simbòlic de 0,20 € al dia i es recomana utilitzar l’aplicació mòbil SMOU per gestionar el pagament i la localització de places disponibles.

A partir del 10 de juny, els veïns i veïnes rebran una carta informativa amb tots els detalls: data d’entrada en funcionament, zones afectades, tarifes i canals de pagament. Aquesta comunicació busca garan-

Es crearan 515 noves places verdes destinades exclusivament a residents, així com 28 places blaves, 256 per a motos i una quarantena per a càrrega i descàrrega

Gaza a la vista de tothom, i la vergonya de no fer res

acostumat”. Un altre veí, el Raül, apunta al fet que “les imatges que surten per la tele no ens estan afectant gens justament per la gran quantitat que en rebem dia a dia sobre el tema. Si ens afectessin, realment faríem alguna cosa al respecte”, afegeix. Explica que també ell mateix ha desenvolupat una certa apatia cap a aquests continguts: “és una forma d’autodefensa davant un conflicte tan violent”.

Quan desapareguin les imatges dels noticiaris, no voldrà dir que la guerra haurà acabat. El conflicte continuarà existint, i serà només el focus d’atenció el que s’ha desplaçat. L’Àngel, que com cada matí anava a comprar el diari ho té clar, “ara és el tema més mediàtic és la guerra de Gaza, Ucraïna ha passat a la història, quan aquest conflicte perdi importància, el focus anirà cap a una altra banda”.

El conflicte entre Israel i Palestina no és nou, però el que sí que és una gran no-

vetat és la manera en què avui s’informa d’aquest conflicte bèl·lic. Ni durant la creació de l’estat d’Israel el 1947, la Nakba del 1948, la guerra dels Sis Dies de 1967, o els Acords d'Oslo de 1991, ni tan sols durant l’anomenada Gran Marxa de Retorn de l’any 2018, teníem la possibilitat de saber i veure en temps real els desastres humanitaris als que estava sotmesa la població.

Europa: entre el dir i el fer Mentre tot això passa a tocar del mar Mediterrani, que banya la costa de Gaza i la de Barcelona, la comunitat internacional, i especialment la comunitat europea, es limita a fer gestos en contra de la violència i a favor del diàleg, però sense cap acció concreta. En un cantó del mar, la població palestina és massacrada, en l’altre, el govern espanyol condemna les agressions de tots dos bàndols i Europa calla. Però una cosa són els discursos i la

tir una transició clara i informada cap al nou model d’estacionament. Un pas per prioritzar els residents

Segons fonts municipals, l’objectiu principal de l’ampliació és garantir l’aparcament de superfície per als veïns. “Un estudi previ va detectar una elevada presència de vehicles de fora del barri, cosa que dificultava greument la mobilitat i el dia a dia dels residents”, expliquen des de l’Ajuntament. ■

realitat és una altra. A l'executiu espanyol, que s’omple la boca amb paraules com “alto el foc” o “injustícia”, el van trobar fent negoci amb la indústria militar israeliana. Des que s’iniciessin les hostilitats a Gaza el 7 d’octubre del 2023, la Moncloa ha adjudicat contractes que sumen més de 1.044 milions d’euros amb empreses militars israelianes, segona ha constatat el Centre Delàs d'Estudis per la Pau. El genocidi de Gaza no és només això, un genocidi. Als morts i a la fam, cal sumar-li el perpetu estat d’excepció en el que viu sotmès el poble palestí i les polítiques d’expulsió comeses pel govern d’Israel durant dècades: assentaments il·legals, destrucció de cases de famílies palestines i la impunitat de la qual gaudeix l’exèrcit israelià per fer i desfer al seu gust. Però això tampoc és una anomalia històrica, ha passat moltes altres vegades. El que realment ens xoca de tot això, el que té al món mirant Gaza, és que està passant davant dels nostres nassos, en prime time. Es mostren totes les imatges de les últimes novetats minut a minut, i nosaltres, ens ho mirem mentre fem que no amb el cap i se’ns fa difícil no pensar que “no hi ha cap opció, no hi ha cap camí”. ■

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

Eurovisió maquilla la sang del poble palestí

El festival d'Eurovisió ha estat tradicionalment un espai on les persones LGTBIQ+ sentíem pertinença i seguretat. No obstant això, a causa dels recents esdeveniments al voltant del certamen, hem de fer un replantejament d'on es troben les nostres reivindicacions. El pop, la batalla cultural i la representació de les persones del nostre col·lectiu, ha passat a un segon pla.

La negativa de la UER (Unió Europea de Radiodifusió) de prohibir la participació d'un estat que s'ha cobrat la vida de 16 mil persones, entre elles 18mil nens i nenes, com ja es va fer amb Rússia després de la invasió d'Ucraïna, amaga darrere un escenari molt més pervers.

Prohibir la seva participació és una mica més difícil del que pensem si tenim en compte que el principal patrocinador del festival és l'empresa de cosmètics israelià, Moroccanoil. Curiosa paradoxa que una empresa de maquillatge sigui la responsable de maquillar amb purpurina la sang vessada. No és res nou que els països utilitzin Eurovisió com a eina de propaganda, però això ja clama al cel.

Amb tantes morts pel mig, els gestos simbòlics ja no basten. Com tot ha canviat, hem de plantejar-nos la nostra posició de cara al pròxim any i prendre algunes mesures com exigir a Espanya parar la venda d'armes a Israel, demanar el cessament de patrocini amb Moroccanoil i, per descomptat, eliminar a Israel de la competició. Si això no s'efectua hauríem de plantar-nos i no presentar-nos l'any que ve. Si això no es duu a terme, al·ludim al nostre poder com a consumidors i fem un boicot al festival apagant la tele i eliminant-lo del nostre imaginari.

Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris

▶ Desenes de veïns i veïnes van assistir a la sessió informativa que va acollir la Sala Pepita Casanellas. Magí Chavarria

▶ Zona d’aparcament regulat del carrer Energia.

Magí Chavarria

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

A mig mandat municipal: què destacaria en positiu i en negatiu del govern fins ara?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

A mig mandat, el govern Collboni ja ha esgotat el crèdit. Sense pressupostos, sense projecte i amb la ciutat en pausa, ha deixat passar dos anys mentre barris com la Marina acumulen promeses incomplertes i silenci institucional. Però el més positiu és justament el que no ha pogut tombar: gràcies a la seva feblesa, sobreviuen conquestes dels governs Colau, com l’Obrim Carrers a Sants o la unitat antidesnonaments. Barcelona aguanta no pel que ha fet el govern, sinó pel que encara no ha pogut desfer.

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

La preocupació per la neteja ha passat del 16% al 5%, els delictes han baixat un 5% i els nous contractes de lloguer un 6,7% en el primer any de l’aplicació del topall de preus. S’ha augmentat la zona verda en 22 hectàrees i s’ha doblat el pressupost del Pla de Barris fins a 300M€. Al 2025, 54 escoles públiques estaran climatitzades gràcies a la taxa turística i en promoció econòmica s’han captat 650 M€ d’inversions. Queda clar que Barcelona millora. El pitjor, l’actitud de la oposició, més pendents de debats interns i problemes de lideratges que de treballar en benefici de la ciutadania.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

A mig mandat municipal, el balanç és clarament negatiu: tenim un govern que no arriba a gestionar el dia a dia, i encara menys a afrontar els reptes que Barcelona i el Districte de Sants-Montjuïc necessiten. El govern Collboni pateix una manca de projecte propi clar i governa en minoria amb pactes inestables que generen incoherències. Persisteixen els problemes de seguretat, neteja i mobilitat. Collboni ofereix titulars però no solucions reals. Barcelona necessita un Ajuntament que funcioni i esdevingui part de la solució, no del problema. Lamentablement, això amb el govern actual no és possible.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Com a positiu, reconèixer que Barcelona té temes importants a millorar com la seguretat, la neteja i l'accés a l'habitatge. Com a negatiu, no haver resolt cap dels problemes que tenim. Cada dia hi ha 260 robatoris i 3 agressions sexuals, la neteja i l'incivisme no han millorat i les polítiques de l’esquerra han fet que Barcelona sigui la ciutat més cara del país. Llogar una habitació costa 600 € i comprar un habitatge és gairebé impossible.

Els barris de la Marina estan igual o pitjor que fa dos anys, amb problemes d’inseguretat, incivisme i menys suport a les entitats i a les persones.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Un govern nascut dels suports dels Comuns i el PP que no ha portat cap iniciativa més enllà d’un acord per desfer un possible govern independentista d’Esquerra Republicana i Junts a la capital del país, poc projecte i poc futur pot oferir a Barcelona. D’aquesta administració sola i sense governança (i encara menys bona governança), podem comprovar ben poc en positiu, però sí moltes mancances que pretenem esmenar des d’ERC, impulsant mesures per controlar el turisme, facilitar l’accés a l’habitatge, el reforçament de la llengua catalana o la millora de l’espai públic en els barris de la ciutat.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Les Jornades de Portes Obertes del Port sedueixen la ciutadania

Dissabte assolellat, hora del vermut i una temperatura idònia per prendre unes tapetes a una terrassa amb bones vistes. Em reservo aquesta idea per més tard, perquè abans assisteixo a les Jornades de Portes Obertes del Port de Barcelona. En concret, es tracta de la segona vegada que obre les portes a la ciutadania.

Durant el cap de setmana del 16, 17 i 18 de maig, el Port ha ofert un munt d’activitats recreatives, lúdiques i esportives, així com visites guiades terrestres i marítimes a les seves instal·lacions, habitualment restringides al públic general. I això, pels curiosos i també pels periodistes (dues paraules que van de bracet) és irresistible.

“Si haig de treballar un dissabte que sigui sempre a la vora del mar i prenent el sol”, penso quan em dirigeixo a la ubicació on se’ns recollirà per després endinsar-nos a la terminal de contenidors Hutchison Ports BEST, una de les més importants i eficients d’Europa i de tot el món.

Arribem al Moll de Barcelona, i ens hi fan agafar un autocar que em recorda als que fèiem servir a l’escola per marxar d’excursió o de colònies. Evidentment, en aquest cas, no hi ha menjar volant ni música als seients del fons, cosa que, especialment la primera d’elles, celebro amb ganes.

La guia agafa el micròfon: “Els contenidors que es veuen a banda i banda provenen en general de la Xina, i transporten principalment vehicles, roba, dispositius electrònics i alguns productes de primera necessitat”.

En aquell precís instant, em concentro en el petit grapat d’edificis de color groc que s’aixequen a la dreta del vehicle, un petit nucli aïllat entre la Ronda Litoral i les installacions portuàries. Una barriada minúscula que als ulls d’aquells que no coneixen la seva història pot semblar insignificant, però que és l’últim reducte d’una zona que les ha vist de tots els colors, cap d’ells d’una tonalitat amable. De fet, em sembla que soc l’únic en tot l’autocar que hi ha parat atenció. Al cap de pocs minuts, passem pel costat d’un tren de mercaderies que transporta un centenar de cotxes per una via ubicada a

RREPORTATGE

pocs metres d’on som. “Són Volkswagen nous de trinca. Som uns seixanta aquí, ens arriba per tenir un cadascun”, bromeja la guia, que s’ha adonat de com de meravellats s’han quedat els passatgers.

Tot just abans d’entrar a la terminal, tenim una vista privilegiada de l’aeroport Josep Tarradellas i dels avions que hi arriben i en surten. Som a la vora del Llobregat i de l’Estany de la Ricarda, emblemes de la reserva natural de la zona.

“BEST és la terminal més gran del Port de Barcelona, opera des de l’any 2012 i és una de les més eficients d’Europa”, ens explica Mireia Fort, membre del Departament Comercial de l’empresa que ens acompanya durant la visita. “Disposa d’un moll de 1.500 metres de longitud i 16,5 metres de calat, la qual cosa permet acollir fins a tres mega bucs de manera simultània”, assenyala. En ser dissabte, l’activitat és menor que entre setmana, però tot i així durant el recorregut podem observar uns quants estibadors transportant contenidors d’un costat a l’altre amb unes grues híbrides anomenades Shuttle Carriers

De fons, les tretze imperials grues Super Post – Panamax, de més de quaranta metres d’alçada, descarreguen els contenidors dels vaixells que hi ha repartits pel moll. “El terra de les cabines dels estibadors són de vidre, perquè així poden veure tot el que hi ha al seu voltant”, diu la Mireia. Una afirmació que fa venir calfreds a aquells que patim vertigen. L’itinerari de tornada ens fa passar per un

Durant el cap de setmana del 16, 17 i 18 de maig, el Port ha ofert un munt d’activitats recreatives, lúdiques i esportives, així com visites guiades terrestres i marítimes a les seves instal·lacions, habitualment restringides al públic general

altre punt històric, com és La Farola. “Aquí venia la gent de la Marina a banyar-se quan no hi era el Port” –explica la guia– “avui en dia, tot i estar envoltat de dipòsits i contenidors, el far continua en funcionament”.

La jornada, però, encara no ha acabat. A la una del migdia m’espera una visita marítima a bord d’una de les Golondrinas, les famoses embarcacions turístiques que operen des de fa segle i mig a la ciutat. Partim des del moll de les Drassanes i naveguem per les aigües del Port, rodejats per colossals embarcacions que fan que la nostra nau sembli un vaixell de paper.

La gran majoria dels assistents han optat per gaudir del bon clima i asseure’s a la coberta, en uns seients força cobejats que, per moments, han provocat una mena de “joc de les cadires”. Durant el camí ens topem amb uns quants creuers, i aprofitem per a saludar als turistes que molt probablement ens creuarem al carrer en unes hores. Un grupet de nens i nenes s’emociona en veure l’embarcació ambientada de Disney que hi ha varada al port. Al cap de poc més de mitja hora, atraquem de nou al moll i donem per finalitzada la nostra visita.

El dilluns a l’oficina, m’arriba la nota de premsa del Port de Barcelona. “Les Portes Obertes apleguen més de 15.000 persones i es consoliden com una cita anual amb la ciutadania”. L’entitat ja ha començat a treballar en la tercera edició i nosaltres ja iniciem el compte enrere per tornar a ser-hi. ■ Pau Llopis

Retahílas

Mar Montilla

y madre

iempre he sentido una ternura especial por las mujeres trans. Me enteré de su existencia cuando vi a Bibiana Fernández en la tele por primera vez. Intuí que detrás de su apariencia atrevida se ocultaba una gran carga de dolor emocional. Un primo mío de Málaga que había ido al colegio con ella nos contaba entre risas —como quien presume de una hazaña— las burlas crueles de las que era víctima por parte de sus compañeros.

Cómo iba a imaginar que dos décadas después mi propia hija sufriría bullying escolar por idénticos motivos. La insultaban por su condición sexual incluso antes de tener edad para cuestionarse su orientación o su identidad. Aun así, es de las afortunadas.

No ha soportado el rechazo familiar que padeció La Veneno. Ni las humillaciones a las que se enfrentaron Loren, Eva, Nacha, Josette, Renée o Tamara, protagonistas de la película de Antonio Giménez-Rico Vestida de azul (1983), en la que se basa el libro de Valeria Vegas Vestidas de azul. Análisis social y cinematográfico de la mujer transexual en los años de la transición española (2019).

Sería bonito añadir ahora: «Menos mal que los tiempos cambian y la sociedad avanza». Bonito pero irreal.

Sara Millerey, mujer trans de treinta y dos años, fue asesinada en Colombia hace apenas un mes, con tal brutalidad que no parece propia de seres humanos. Los delitos de odio aumentan en el mundo entero y a mí se me revuelven las tripas. Soy persona, pero por encima de todo madre.

Que el Orgullo LGBTIQA+ no se quede en montar fiestas, ondear banderas y lucir lentejuelas. Que sirva para remover conciencias. ■

Orgullosa

▶ La ruta en les històriques Golondrinas és una de les activitats millor valorades pels visitants, que arriben d'arreu de Catalunya. Pau Llopis

La figura i importància de Candel és incommensurable. Moltes vegades quan parles de la Marina i els seus barris a altres zones de la ciutat, allunyades del dia a dia d’aquests carrers, et responen amb un “Ah, sí! Allà tenien un escriptor molt bo, en Candel”. Una mostra més de la seva rellevància en la Barcelona del segle XX, explicant una realitat sovint silenciada de la ciutat, així com en el pensament crític i literari de l’època és el reconeixement que el Parlament de Catalunya li va oferir el passat dimarts 27 de maig

“Candel va posar paraules a una realitat social ignorada, situant el fenomen migratori al centre d’un debat encara vigent”, va expressar Gal·la Cortadellas, presidenta de la Fundació Paco Candel, una de les tres entitats organitzadores de l’acte, junt amb Òmnium Cultural i l’Ateneu Barcelonès. “És una veu imprescindible per entendre com es va construir la Barcelona metropolitana, sent capaç d’explicar per què la immigració era i és una oportunitat per a tots nosaltres, tot exposant una realitat que molts catalans i catalanes desconeixien”.

De part d’Òmnium Cultural va prendre la paraula el seu president, Xavier Antich. “És de justícia poètica i política que el Parlament, que és el símbol de la sobirania del poble de Catalunya obri les portes per homenatjar, mitjançant Paco Candel, la veu dels altres catalans, aquells que massa sovint són invisibles o bé invisibilitzats”.

La presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Issona Passola, va compartir records de la seva infantesa a casa dels Candel. “M’ha fet molta il·lusió abraçar fa uns instants a la Maria [Candel]. És un honor poder homenatjar a una figura imprescindible per entendre la societat civil catalana. L’esperit de Candel és essencial avui en dia, en un context en el qual és més necessari que mai abraçar-nos i cantar cançons junts”.

Sobre la taula es va posar el vessant activista i polític de Francesc Candel, exposat en relació amb temes ben vius avui en dia, en una taula rodona moderada per la periodista Laura Aznar, i de la qual en van participar els periodistes Marc Andreu Acebal i Yohany L.Ayala, acompanyats per la politòloga i investigadora experta en migracions, Eunice Romero De fet, la pregunta amb la qual es va obrir aquesta tertúlia va ser; “qui és el Candel actual?”. Una qüestió amb difícil resposta, però que va donar lloc a propostes com ara el futbolista Lamine Yamal (Rocafonda, Mataró), el cantant Morad (la Florida, l’Hospitalet de Llobregat) o també totes aquelles persones que des de la seva posició social es comprometen amb els seus barris i les seves lluites, al capdavant o com a membres d’entitats i associacions locals.

Les reflexions van portar a comparar la realitat que narrava Candel en les seves obres amb el context social i polític actual, especialment en termes relacionats amb la immigració. “Identifico la relació de Catalunya amb els immigrants com una roda d’un molí. Un engranatge que, tot i que potser no s’ajusta perfectament, té la

L'homenatge del Parlament i diverses activitats al barri reivindiquen el seu llegat

dePaco centenari naixement Candel

intel·ligència per fer que el mecanisme funcioni i avanci per una mena d’inèrcia, perquè les dues parts es beneficien mútuament. Uns busquen sobreviure i els altres mantenir el seu estatus social”, va declarar en aquest sentit Yohany L.Ayala

“És un acte que ens ha arribat al cor, i a mi en primera persona, en ser filla d’aquests altres catalans”, va afirmar la

consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. “Catalunya és model en acollida i en un gran nombre de les coses que predicava Candel, i sobta que encara avui en dia aquests missatges molestin a certs sectors de la societat”, va afegir.

En cloure l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, va reafirmar les paraules expressades per la consellera, Continua a la pàg. 12

President del Parlament, Josep Rull “En Candel era la coherència entre el que explicava als seus escrits i el que feia, convertintse en patrimoni de Catalunya”

Consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo “Sóc filla d’aquests altres catalans, Catalunya és model en acollida i sobta que encara avui en dia aquest missatge molesti a sectors de la societat”

▶ D’esquerra a dreta, la presidenta de la Fundació Paco Candel, Gal·la Cortadellas, la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Issona Passola i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, representants de les tres entitats organitzadores de l’acte. fotos: Josep Vicens / www.parlament.cat / P.L.

▶ Els periodistes Laura Aznar (presentadora de l’acte), Marc Andreu i Yohany L. Ayala, juntament amb l’experta en migracions Eunice Romero, van conversar sobre el llegat del nostre il·lustre veí.

Els alumnes de SEAT ens comparteixen quina és la seva estona preferida a l'escola.

pàg. 2

Els alumnes de 6è de Can Clos han fet de contacontes per als menuts de Niu d’Infants.

pàg. 3

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

Quina

és la teva estona preferida a l’escola i per què?

L’ESCOLA segons...

elanie Aguilar Hernández

M’agrada molt fer de padrina de lectura! És el meu moment preferit perquè llegim contes amb els nens i nenes de segon. Em fa feliç veure com escolten i com van aprenent a llegir millor. A vegades els explico històries que no coneixien i els hi agraden molt! Estar amb els petits em fa sentir tranquil·la i contenta.

edro Enmanuel Castellini Vilaró

El meu moment preferit és quan fem tallers artístics! M’encanta perquè fem manualitats molt diferents: pintem, enganxem, retallem... I a cada taller aprenem alguna cosa nova! A més, anem canviant de classe i ho fem amb nens i nenes d’altres cursos, així coneixem més amics. És cada dijous, però jo voldria que fos cada dia!

A A P M

maya Dávila Zenteno

Jo trio les classes de català! El moment que més m’agrada és quan estem tots a classe aprenent junts. M’encanta quan fem català, perquè és una llengua molt important i cada dia descobrim maneres noves de dir les coses. És una estona tranquil·la i divertida, i m’agrada molt aprendre amb els companys.

aria Vita Minutoli

Els dimarts de mates són el millor! M’agraden molt perquè fem divisions, multiplicacions, percentatges... i cada dia aprenc alguna cosa nova! Encara he de decidir què vull ser de gran, però sé que les mates són molt importants. Fins i tot per ser metgessa! Has de saber calcular les medicines!

els alumnes de l'escola

SEAT

annat Lamti Hamimsa

El millor és fer de mediadora! M’agrada molt ajudar els altres quan tenen algun problema, sobretot al pati. Quan ets mediador, escoltes les dues persones que no s’entenen i les ajudes a trobar una solució. Així tothom pot estar més tranquil i jugar millor. A l’escola aprenem a escoltar i a posar-nos d’acord.

inhoa Manau Vigara

A mi m’encanten els tallers artístics de la tarda! Cada setmana fem coses diferents: figures de paper, dibuix amb carbonet, calidoscopis amb rotllos, i fins i tot aprenem a fer servir el compàs! Cada taller dura tres sessions i sempre hi ha alguna manualitat nova. Una vegada vam conèixer l’art de Mondrian i vam sortir a fer urban sketching, que vol dir sortir a dibuixar el que veiem pel carrer!

Maria G. Nevot

L’ÀGORA

Fins al curs que ve de mestres

i famílies

Directora de l’escola Enric Granados

Aquests dies, a moltes escoles, vivim moments tristos. Arriben les llistes, els concursos, els trasllats. I amb ells, arriba també la sensació que, un cop més, haurem de tornar a començar.

Se’n van docents que volen quedar-se. Que han trobat el seu lloc, que han construït vincles amb els alumnes, amb les famílies, amb l’equip. Que han fet créixer el projecte de l’escola com si fos seu. I tot i així, han de marxar.

I arriben persones que potser no volien venir, que estaven bé allà on eren, que han hagut de deixar enrere una altra escola on també havien arrelat. Les cuidarem i farem que se

sentin bé. Però sabem que no sempre és fàcil començar de nou. Tot això passa sovint en silenci, però ens afecta molt. Perquè quan una persona marxa, no només perdem unes mans que ajuden: perdem una mirada, una manera de fer, una confiança compartida. I tornar a generar això requereix temps. És difícil mantenir viu un projecte educatiu quan cada any canvia una part de l’equip. Quan no sabem qui hi serà el curs vinent. Quan hem de tancar portes amb la incertesa de no saber qui les obrirà al setembre. Volem escoles que respirin tranquil·litat. Que puguin fer camí amb les persones que les fan possibles. Que no hagin de viure cada final de curs com una incògnita. Aquest escrit és una crida. Una crida per tot el que estem perdent quan no podem retenir les persones que donen vida a l’escola. No és per comoditat ni per rutina, és perquè sabem que, amb continuïtat, l’educació guanya qualitat, sentit i profunditat. Quina escola podríem construir si poguéssim dir, amb convenciment i alegria: fins al curs que ve!

Pati de l'escola Enric Granados.

Arxiu TIAF

Quan els grans expliquen contes als petits,

una

trobada plena d’aprenentatges

A l’Escola Can Clos, els alumnes de 6è han viscut una experiència tan especial com emotiva: han esdevingut contacontes per als infants d’I2 de l’Escola Bressol Niu d’Infants. Amb llibres, titelles, disfresses i molta illusió, han omplert d’històries i somriures les estances dels més petits.

Aquesta activitat s’emmarca dins del projecte Modelatge 0-6, que busca apropar les diferents etapes educatives a través de propostes compartides entre l’escola bressol i l’escola de primària al llarg del curs. L’objectiu és doble: d’una banda, despertar el gust per la lectura des de ben petits; de l’altra, oferir als més grans una oportunitat per desenvolupar competències comunicatives, socials i emocionals. Adaptar el llenguatge, modular el to i connectar amb el públic més menut no és fàcil: cal empatia, paciència i molta atenció.

Després de dies de preparació i nervis, els nens i nenes de 6è han escollit contes adaptats a l’edat dels infants, i els han preparat amb molta cura: entonació, gestos, suports visuals... tot pensat per captivar l’atenció dels petits. I ho han aconseguit: asseguts, amb els ulls ben oberts i el somriure fàcil, els infants d’I2 han escoltat fascinats cada història.

Per als narradors, ha estat una vivència molt enriquidora: “M’ha agradat molt explicar el conte perquè els petits escoltaven amb molta atenció i reien amb les parts divertides. Al principi estava una mica nerviós, però després em vaig sentir molt bé, com si fos una mestra”, compartien alumnes de 6è.

Des del Cicle Superior, una mestra ho resumeix així: “És molt bonic veure com es responsabilitzen i connecten amb els infants. Quan els més grans assumeixen rols de guia, l’aprenentatge esdevé profund i significatiu. I per als petits, ells són un referent proper i captivador”.

També des de l’escola bressol

han valorat molt positivament la proposta, destacant com aquest tipus d’interaccions afavoreixen la socialització i l’aprenentatge dels més menuts. Activitats com aquesta tenen un gran valor educatiu i humà: creen vincles, promouen la col·laboració entre etapes i fomenten el respecte mutu. En de -

finitiva, fan escola. Els grans han après a ser referents. Els petits, que els llibres són màgics quan te’ls explica algú amb el cor.

No sabem quin serà el pròxim conte, però aquest primer capítol ha deixat una gran història compartida.

Escola Can Clos actualitat

Famílies La Marina, un canal de WhatsApp per no perdre’t res al barri

A La Marina, la comunitat no s’atura, i cada setmana hi ha activitats, tallers i espais pensats especialment per a les famílies. Però, com assabentar-se de tot el que passa al barri sense perdre cap oportunitat? Per donar resposta a aquesta necessitat, neix el Canal de Difusió Famílies La Marina, una eina senzilla i directa per mantenir-te informada de totes les activitats d’interès familiar que es fan al territori.

Aquest canal de WhatsApp és gratuït, fàcil d’utilitzar i pensat per arribar a totes les famílies del barri amb informació útil, clara i rellevant; impulsat pel grup d’Habilitats Familiars de la TIAF – Taula d’infància, adolescència i famílies, un espai de participació i treball en xarxa dins del marc del Pla Comunitari de La Marina amb la participació de diferents agents com el CAI La Marina, Serveis Socials del barri, la Ludoteca Planeta Galeta, l’Espai Familiar Casa de Colors, la Fundació Mans a les mans, el casal infantil Imagina’t i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Què hi trobaràs al canal?

En aquest canal pots trobar: activitats lúdiques per a infàncies i famílies, tallers de criança, xerrades educatives, espectacles i activitats culturals, sortides i esdeveniments comunitaris, recursos i serveis d’interès per a la criança i el benestar familiar, entre moltes altres coses.

El canal funciona com una eina de difusió unidireccional, això vol dir que només l’equip gestor pot enviar missatges, i no es genera cap tipus de conversa entre les persones que hi estan subscrites. Això garanteix una comunicació àgil, respectuosa i lliure de soroll.

Per què és important aquest canal?

El ritme del dia a dia fa que moltes famílies no puguin estar pendents de cartells, grups de WhatsApp o xarxes socials. El canal de difusió permet rebre la informació de forma directa, còmoda i en temps real, assegurant

que ningú es quedi sense saber què passa al seu voltant. A més, és una manera de teixir xarxa comunitària i aprofitar millor els recursos que ja existeixen al territori.

Qui pot unir-s’hi?

Totes les famílies del barri que vulguin estar informades! Tant si t’interessa rebre informació per a petita infància, infància, adolescència o joventut, així com si formes part d’un nucli familiar no convencional, el canal està obert i pensat per reflectir la diversitat de realitats familiars que conviuen a La Marina.

Com m’hi puc inscriure? És molt fàcil! Només cal escanejar el codi QR que apareix als cartells de difusió. Un cop dins, ja començaràs a rebre informació de forma puntual i rellevant o recuperar la informació enviada en el passat, sempre amb respecte i privacitat.

Què esperes? Uneix-te al Canal Famílies La Marina!

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Granos, bellesa real i resistència il·lustrada

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

Aitana Giráldez ens parla d'art, acne i activisme visual

Aitana Giráldez, il·lustradora i creadora multidisciplinària, ens obre les portes al seu univers amb “Granos”, un projecte valent que desafia els cànons estètics imposats i reivindica la bellesa de la pell real. Aquesta exposició, nascuda de la seva experiència personal amb l’acne, ens convida a mirar-nos amb més compassió i a desactivar els prejudicis que sovint envolten les imperfeccions cutànies.

L’espurna d’aquest projecte va sorgir quan Aitana va descobrir els pimple patches, uns adhesius per tapar o tractar els grans. Aquesta petita troballa va ser el detonant d’una reflexió més profunda sobre el significat de tenir acne en una societat que idolatra la pell perfecta. “Volia parlar-ne en un format

perfecta, i no hauria de ser un problema”, defensa.

Influenciada pel moviment Acne Positivity i figures com Lou Northcote —creadora del hashtag #freethepimple— o les youtubers Esbatt i My Pale Skin, Aitana reconeix la importància que tenen les xarxes socials a l’hora de construir comunitats i referents. “Quan era adolescent, veure algú parlant obertament de la seva pell em va fer sentir menys sola”, recorda. L’art d’Aitana combina

més ampli, més impactant”, explica. Així va néixer la idea d’una exposició que posés al centre allò que moltes persones intenten amagar.

L'acne ha estat una constant en la vida d’Aitana des dels vuit anys. Des d’amagar-se darrere el serrell fins a passar per tractaments amb antibiòtics durant l’adolescència, el seu camí ha estat ple de moments difícils. “El pitjor no era el brot en si, sinó la mirada dels altres”, assegura. Ara, ja en l’edat adulta, conviu amb els grans amb una mirada molt més amable i empoderada. Aquesta transformació vital és també la que vol transmetre amb la seva obra.

“Granos” no proposa un “abans i després” cosmètic, sinó un “després” d’acceptació, de resistència i de bellesa alternativa. “No tenim una pell

tècniques digitals i tradicionals. Si bé el digital li ofereix agilitat, el treball manual li permet explorar textures i superfícies que connecten més profundament amb el tema de l’exposició. “La pell no és llisa, i els llenços irregulars ho reflecteixen”, diu.

Una altra peça clau del projecte és el fanzine. “Volia fer el llibre que m’hauria agradat llegir de petita”, explica.

Però Aitana no es limita a l’expressió individual: proposa també una activitat participativa anomenada “estenedor feminista del cos”, inspirada en l’obra “El Tendedero” de l’artista mexicana Mónica Mayer. En aquesta instal·lació, el públic pot penjar reflexions pròpies sobre el cos i

Vivim sota l’expectativa de ser boniques, primes i desitjables. Mostrar-nos tal com som és un acte de desobediència

la pressió estètica. “És important transformar el malestar individual en una conversa col·lectiva”, defensa. Vol generar espais de diàleg on el personal esdevingui polític, on es comparteixin experiències que sovint s’han viscut en silenci.

Aitana posa l’accent en la necessitat d’ampliar les narratives de bellesa i combatre la mirada normativa sobre els cossos, especialment els de dones i persones dissidents. “Sempre se’ns exigeix més. Vivim sota l’expectativa de ser boniques, primes i desitjables. Mostrar-nos tal com som és un acte de desobediència”, afirma. El seu missatge és clar: cal diversificar els referents i deixar d’opinar sobre els cossos dels altres.

Vol contribuir a una cultura visual on els grans siguin part de la normalitat representada en els mitjans. I si pogués parlar amb la seva versió adolescent? “Li diria que busqui comunitat, que no està sola, i que el millor està per venir”, conclou.

Amb “Granos”, Aitana Giráldez no només fa visibles els grans. Fa visible una lluita compartida, una intimitat col·lectiva i una estètica nova que desborda les convencions. El seu art no embelleix les imperfeccions: les celebra.

L’exposició va estar oberta des del 4 d’abril fins al 30 de maig a la sala d’exposicions i al bar de l’Espai Jove La Bàscula.

L’esperit de les lletres viu al Certamen Francesc Candel

La terrassa de la Biblioteca Francesc Candel va acollir l’acte de lliurament dels premis del 31è Certamen Literari Francesc Candel. Una tarda marcada per la complicitat i la connexió entre persones que treballen, viuen i escriuen des del territori.

Enguany, la gala va ser conduïda pel periodista Genís Sinca, biògraf de Paco Candel, i va comptar amb la participació emotiva de la seva filla, Maria Candel. També hi van ser presents personalitats polítiques i culturals del districte, com les artistes Ferran Soriano i Benito Maín —amics de Candel—, la consellera de Cultura, Maria Conesa, i la presidenta del Districte de Sants-Montjuïc, Jessica González, que van fer el lliurament dels guardons.

Els trofeus, com cada any, van ser obra de l’escultor Benito Maín, manyà de la Marina i Medalla d’Honor de la Ciutat, que va emocionar el públic en pujar a l’escenari i compartir què representa per a ell elaborar, des de fa 31 anys, aquests premis en memòria del seu amic Paco.

La vetllada va comptar amb una marcada participació ju-

Exposició sobre l'escriptor

El Districte Administratiu obre les portes al veïnat

L’any 2025 marca el centenari de Francesc Candel. Nascut el 1925 al petit municipi del Racó d’Ademús, a la província de València, es va instal·lar a les barraques de Can Tunis quan tenia tan sols dos anys.

El ja pràcticament desaparegut barri portuari representava amb força la Barcelona dels suburbis, amb una gran concentració de persones provinents d’altres punts del país i unes condicions de precarietat que van marcar el caràcter i l’obra literària de Candel.

Amb la seva privilegiada ploma, es va convertir en la veu dels milers de persones que vivien allà on la ciutat canvia de nom. Avui, cent anys després del seu naixement —i gairebé divuit de la seva mort— el seu llegat batega amb força als barris de la Marina, encara hereus de moltes de les realitats que Candel va viure i descriure.

És per aquest motiu que enguany s’han organitzat múltiples actes per retre homenatge a la seva figura. Un d’ells va ser l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, inaugurada

Una visita als llocs on la ciutat canviava de nom

Tot i la transformació lògica i pràcticament orgànica de l’entorn on va viure i basar la seva obra, algunes parets encara traspuen l’essència d’aquells indrets on la ciutat canviava de nom i on els “altres catalans” desenvolupaven el seu dia a dia. "Un recorregut pels espais principals de la vida i obra de l’escriptor Paco Candel", així anuncia la biblioteca homònima l’itinerari que convida a visitar els llocs que van donar vida als escrits del periodista. Al capdavant d’aquesta activitat, l’escriptor i biògraf de Candel, Genís Sinca —un guia de luxe— que ha estudiat a fons els racons per on transitava i en què s’inspirava l’autor.

El recorregut passa pels jardins dels Drets Humans, voreja els blocs de la SEAT i avança pel passeig de la Zona Franca, fins arribar a la Parròquia de la Mare de Déu de Port, on la família Candel va viure fins a l’any 1961. "Tot i la seva imatge desoladora, era un espai ple de vida i moviment humà", va expressar Genís Sinca en arribar al cubicle que antigament havia allotjat la família Candel. "És una proesa extreure tanta expressivitat d’un espai així", va concloure. La visita va prosseguir a Plus Ultra i va acabar a l’estudi del carrer de la Muga, on es pot veure un mural dedicat a l’escriptor.

venil i l’actuació d’O Barquinho, un duet de música brasilera. Organitzat per les biblioteques de Sants-Montjuïc: Vapor Vell (Sants), Francesc Boix (el Poble-sec) i la prò-

pia Francesc Candel (la Marina), enguany, el certamen ha batut rècords de participació, amb un total de 248 obres presentades en les quatre categories convocades.

el passat dijous 8 de maig a l’edifici del Districte Administratiu de la Generalitat, ubicat a tocar de la plaça del Moviment Obrer. L’acte es va celebrar amb la complici-

tat veïnal de l’Associació d’Eduard Aunós, l’Associació de Comerciants de la Marina, l’Espai Veïnal Química i el diari La Marina i el mateix Districte Administratiu.

▶ Les guanyadores i els guanyadors del Certamen Literari Francesc Candel, amb la consellera de Cultura del Districte, Maria Conesa, i la presidenta del Consell del Districte, Jessica González. Josep Vicens

▶ Veïnes durant la visita a l’exposició, que va comptar amb les aportacions del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i amb una xerrada posterior on van participar Ginesa Pérez i Maria Ángeles Juárez (AVV Eduard Aunós), Montse Picó (Engranatge i activista veïnal), moderada per la periodista Yohany L. Ayala. L’acte va començar amb la benvinguda de la gerent María José Martí.

▶ Una trentena de persones van participar a les xerrades, guiades pel periodista i biògraf de Candel, Genís Sinca, en una activitat organitzada per la Biblioteca Francesc Candel. Pau Llopis

així com pels ponents de la taula rodona, assegurant que la història de Catalunya està “estrictament lligada a la immigració”. “És una obvietat, però de tant en tant val la pena reivindicar-les. Les nacions s’expliquen per les persones exemplars, i Paco Candel és una d’aquestes que ha marcat una època i ens ha permès avançar. Ell era la coherència entre el que explicava als seus escrits i el que feia. Es va convertir en patrimoni de Catalunya, una terra que va estimar i on es va voler arrelar, sempre compromès amb la justícia social, pedra angular del seu pensament”, va concloure. Durant l’acte, es va projectar un vídeo on diverses personalitats recordaven la faceta personal i social de l’autor. Concretament, li van dedicar unes paraules el periodista i membre del patronat de la Fundació Candel, Pere Baltà, el biògraf d’en Paco, Genís Sinca, el fotògraf Pepe Encinas, la directora de la biblioteca Francesc Candel, Àngels Migueles. També hi apareixien la periodista i membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, Mònica Terribas i l’expresident Jordi Pujol, ambdós presents a l’acte.

“Era una persona compromesa amb el barri i la classe treballadora. A la Marina va reflectir les vulnerabilitats i la precarietat amb la qual vivia la gent del seu entorn”, va assenyalar Migueles.

“Amb bon humor i una fina ironia, que va rebutjar el poder per viure sempre on va créixer”, afegia Encinas.

També van participar de la vetllada els artistes Aina Tramullas, Vicente López

Teatre i literatura són dos gèneres que solen anar de bracet. El dimarts 13 de maig no va ser una excepció. La Biblioteca Francesc Candel va acollir la presentació del llibre Candel, l’altre català, de Joan Soto i Soler, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor, en un acte organitzat per Òmnium i presentat per Rosa Mas, sòcia de l’entitat.

De fet, es tracta del record de l’obra de teatre amb el mateix nom, creada l’any 2015 per Soto i Soler i impulsada per la companyia hospitalenca Alpha 63 amb motiu dels cinquanta anys de l’edició d’Els Altres Catalans, reconegut llibre de Candel. El 2016, la dramatúrgia va ser representada a l’Escola Bàrkeno.

Nou anys després, l’obra de teatre, transformada en llibre, va tornar a la Marina i ha estat presentada davant desenes de persones a la biblioteca batejada amb el nom de l’autor a qui es ret homenatge.

“Vam estrenar una obra de teatre fa anys i dura dues hores llargues. Això es perdria, per això hem fet un llibre, perquè  la gent que vulgui conèixer a en Paco Candel tingui aquesta via”, va assenyalar Soto. Un llibre creat en plural, amb l’ajuda de moltes mans del grup Alpha 63, entre les quals també eren les d’en Francesc Diví i en Jaume Miró, que van acompanyar a en Joan durant l’acte de presentació, explicant en detall la preparació de l’obra de teatre, així com del llibre.

També hi eren la Dolors Sala, l’Anna Maria Vilanova, l’Anna Trias i l’Enric Sanfeliu, membres de l’entitat cultural que a més a més van participar d’actors en l’obra

Candel, els atacs a la immigració fan més actual que mai la seva denúncia

▶ Entre les assistents, hi havia persones veïnes, així com membres de les directives de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local i de l’Associació de Comerciants de la Marina. A la foto, Yohany L. A., Pilar Vidal i Abdó Florencio, Dionisio Puerto, Vicente Masip, i els arquitectes Emili Hormias i Sandra Bestraten. Pau Llopis

Una trobada per celebrar la vida i el llegat d’un escriptor que va donar visibilitat a realitats tan incòmodes com certes

Anaya i Camil Arcarazo, així com els actors i actrius del grup de teatre Amics d’Alpha 63, Laura Farrés, Anna Trias, Oriol Nogueras, Dolors Sala González, Enric Sanfeliu i Anna Maria Vilanova, que van interpretar diferents textos de Francesc Candel sota la direcció escènica de Joan Soto Soler.

Un acte de celebració i record al més alt nivell institucional, amb la presència d’al-

gunes de les figures més representatives de la societat política i cultural catalana, així com d’una àmplia representació del veïnat. Entre les assistents, hi havia persones veïnes, així com membres de les directives de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local i de l’Associació de Comerciants de la Marina —casa seva—, a més de familiars i coneguts de Paco Candel. També hi era el col·laborador d’aquesta casa que recull el seu llegat, el també periodista Jesús Martínez.

Entre la nombrosa audiència que es va aplegar a l’auditori del Parlament de Catalunya hi eren, a més a més dels mencionats, l’expresident de la Generalitat de Catalunya José Montilla i el president d’ERC, Oriol Junqueras i la filla de l’escriptor, Maria Candel.

Una trobada per celebrar la vida i el llegat d’un home que, agradi més o menys, va donar visibilitat a realitats tan incòmodes com certes. Un homenatge especialment oportú per reflexionar sobre el moment present: la persecució de persones migrades als Estats Units i els atacs de certs polítics locals contra la immigració no són només un atac contra elles, sinó contra la intel·ligència i el progrés que ens han permès ser on som. ■

Candel, l’altre català de peça teatral a obra literària

Joan Soto Soler: “Vam estrenar una obra de teatre fa anys i dura dues hores llargues. Això es perdria, per això hem fet un llibre"

teatral. Per aquest motiu, es van animar a llegir i actuar davant l’assistència, parafrasejant algunes de les escenes més emblemàtiques de la representació. Mentrestant, imatges i vídeos de l’obra teatral i dels preparatius s’anaven projectant a la pantalla situada darrere dels protagonistes, oferint un tast proper d’una iniciativa sorgida del reconeixement a la petjada literària i social de Candel als barris on va

viure i que va retratar amb compromís. Temes com la migració, l’arrelament al territori, l’ús de la llengua o l’habitatge — encara plenament vigents i part del debat social i polític actual— travessen l’obra de Candel i, per extensió, les creacions de Joan Soto i Soler. Una trobada d’homenatge a una gran figura de la Marina i de la ciutat, que va aplegar un bon nombre de seguidors i veïns del seu entorn més proper. ■ Redacció

▶ Jaume Miró, Joan Soto Soler i Francesc Diví durant l’acte de presentació a la Biblioteca Francesc Candel. A la dreta, Grup d’Amics d’Alpha 63. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Francesc Diví, Dolors Sala, Jaume Miró, Joan Soto, Anna Maria Vilanova, Anna Trias, Enric Sanfeliu i Rosa Mas, voluntària d’Òmnium i presentadora de l’acte. Fotografia de Josep Vicens

La Marina ja té el seu cartell de la Festa Major!

El pati de la Sala Pepita Casanellas va acollir el ja tradicional acte de presentació del cartell de la Festa Major de la Marina, amb la presència de la regidora Raquel Gil i de la Unió d’Entitats, encapçalada per la seva presidenta, Rosalía Fernández

Una trobada de gaudi, amb vermut, brindis i bona música que és el tret de sortida oficial a les celebracions dels barris, que enguany començaran el divendres 13 de juny i finalitzaran el diumenge 20 de juliol

El jurat del 13è Concurs de cartells de la Festa Major de la Marina va escollir l’obra del dissenyador gràfic Jaume Gubianas, en la qual surten representats bona part dels elements que formen part d’aquestes festivitats, així com del present, el passat i les tradicions dels barris marinencs. Hi surten els gegants, entre els quals hi ha un gegantó dedicat a Francesc Candel. De fons, la muntanya de Montjuïc, els edificis del port i les palmeres que caracteritzen al barri. Al

mig, una gran foguera al voltant de la qual s’hi ha aplegat músics, els diables que organitzen el correfoc, un mariner jubilat i gent de totes les edats i procedències que gaudeixen de la festa i representen l’es perit d’aquestes dates tan assenyalades. ■

Redacció

La reforma de la plaça de la Marina,

entre els projectes guanyadors dels pressupostos participatius

Acaba la fase de votació final dels pressupostos participatius, convocada entre els dies 12 i 17 de maig. Per tant, el veïnat de Barcelona ja ha escollit les 76 propostes que s’executaran a la ciutat.

En concret, han participat de la votació final un total de 48.796 persones, que han repartit un total de 211.812 vots entre tots els projectes. Segons l’Ajuntament de Barcelona, en aquesta segona edició s’ha superat amb escreix la participació de la primera, celebrada l’any 2021, on van votar 39.433 persones.

A Sants-Montjuïc s’hi presentaven vint

projectes en aquesta última votació, entre els quals, hi havia quatre de la Marina:

- La millora dels espais verds i parcs del barri.

- La reforma de la plaça de la Marina.

- La reforma del camp de futbol municipal d’Ibèria.

- La millora del pati interior emprat per l’A. V.V. Sant Cristòfol, el casal de gent gran i l’A.C. Amigos da Gaita Toxos e Xestas.

Amb 1.390 vots i un pressupost de 175.000 €, la millora de la plaça de la Marina per a fer-la més fresca i més bonica ha estat seleccionada com un dels projectes que es

farà realitat en el curt termini. La proposta l’ha liderat la Unió d’Entitats, que ha celebrat a les seves xarxes l’elecció d’aquesta proposta. “A poc a poc anem aconseguint millores pel barri”, van afirmar.

En concret, es va proposar la instal·lació d’ombra a la zona de jocs infantils mitjançant tendals o elements similars per a protegir els infants del sol i la calor, especialment en els mesos d’estiu.

Una victòria pel veïnat de la Marina, que s’ha mobilitzat per aconseguir millores pel barri, fent-se un forat a les propostes de Sants – Montjuïc.

Dia Europeu del Comerç de Proximitat a la Marina

Els dies 8 i 9 de maig, els comerços de la Marina es van sumar a la celebració del Dia Europeu del Comerç de Proximitat, una iniciativa que posa en valor el paper essencial del comerç local en la vida dels barris i en la cohesió social de les ciutats europees. A la Marina, l’Associació de Comerciants va repartir material de marxandatge per engalanar aparadors i omplir els carrers de color i orgull de barri. La proposta, impulsada per Barcelona Comerç —que agrupa 23 eixos comercials—, forma part dels actes de la primera Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, que enguany lidera la ciutat de Barcelona. ■

Pel que fa a la resta de projectes, la proposta més votada ha estat la de l’adaptació de les biblioteques públiques del districte per a persones amb tota mena de discapacitat (2.608 vots). Des de Sants han sorgit tres propostes; la recuperació del verd i l’ombra de la plaça d’Ibèria (2.234 vots), ombra, benestar i seguretat per als infants a la plaça de Can Climent (1.671 vots) i l’adequació del pati de l’Institut Sants (1.438 vots). A la Bordeta es durà a terme la millora dels espais infantils i places del barri (1.426 vots) i al Poble –sec es crearà un parc infantil i un circuit saludable a la plaça de Margarida Xirgu (783 vots). En l’àmbit de districte es crearà una xarxa de refugis per a gats comunitaris (783 vots). ■ Redacció

▶ La regidora Raquel Gil acompanyada de Rosalía Fernández de la Unió d'Entitats....

“Som i continuarem aquí”

Jornada festiva de les entitats de la Marina i el CAI

|| Redacció

Dissabte 10 de maig. Data absolutament primaveral. En arribar als jardins de Cal Sèbio desenes d’entitats i associacions de la Marina s’havien reunit per oferir un tast únic del seu treball a la Mostra que organitza la Unió d’Entitats. Una celebració amb un gran caràcter de pertinença i identitat. “Som i continuarem aquí”, exclamen a l’uníson amb les paradetes, tallers i mostres que presenten al veïnat. Només arribar-hi, la carpa de l’A.V.V. Sant Cristòfol ofereix menjar i beguda per fer encara més amena la passejada pels jardins. Enfront, un gran escenari acollirà espectacles musicals i de ball. Just davant, les portes del Centre d’Atenció Integral (CAI) de la Marina, on diversos dels seus serveis informaven al veïnat sobre la seva tasca. L’equip, a més a més, estava acollint la seva jornada de portes obertes, en un pas més per apropar-se als veïns i veïnes.

A pocs metres, un gran jardí de tulipes de paper, elaborat pel Centre Cultural Estrelles Altes, decorava un racó de la plaça. Uns esclops gegants de color groc, habitual reclam turístic als Països Baixos, ubicats al bell mig del colorit hort, van atreure les mirades i fotografies de bona part dels visitants.

A l’altra banda, la Fundació Esclat la Marina venia productes ornamentals per a recollir fons per la seva tasca d’inclusió de persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats. Tot avançant a l’interior dels jardins de Cal Sèbio, altre reguitzell entitats com l’A.V.V. Eduard Aunós, La Marina Viva, l’A.V.V. Can Clos, l’Esplai Tr3sMon, l’A.V.V. Illa Metalco o l’Esplai Spai-T.

Seguint la ruta traçada per la filera de paradetes, s’arriba a un petit solar al voltant del qual s’han congregat més associacions, ja n’eren una trentena. La Nova BCN, el Centre Cultural Estrelles Altes, els Diables de Port, el Centre Cultural Àncora, la Fundació Mans a les mans, Corazones Solidarios, el Casal de Barri La Vinya, l’Escola Dominical Undebel, La Capa Es Mou i, per descomptat, La Marina FM 102.5 formen part de la rotllana per la qual transiten els assistents. Mentrestant, els instruments de percussió dels Diables de Port sonaven de manera intermitent.

També hi havia espai per a les associacions culturals i esportives, com ara Òmnium, la Creu Roja, la Societat Coral La Joia de Montjuïc, el Club Gimnàstic Illusion, el Grup Folk Montjuïc, Soul Dance Area, el Barcelona Universitari Club i l’Escola de Futbol Ángel Pedraza. Igualment, van participar la presidenta del Consell Municipal de Sants – Montjuïc, Jessica González, el regidor Jordi Castellana, i consellers Eudosio Gutiérrez i Núria Pey, Francesc Almacelles, Ancor Mesa, Ana Trapero, Jorge Trujillo, Ana Sans i Carolina López

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

El dia que vaig entendre Candel

Tenia quinze anys i viatjava en tren cap a Planoles, per la línia de Puigcerdà. Érem un grup de joves al vagó, companys d’estudis a l’Escola d’Aprenents d’ENMASA, aquella empresa que fabricava motors d’aviació, furgonetes i components per a Mercedes Benz. Tot i compartir escola, no compartíem origen. En un moment determinat, alguns d’ells van començar a riure’s de mi en to menyspreador, tot dient que jo era de Can Tunis. Ho deien com si fos una taca. No vaig replicar. Però llavors, va passar una cosa que mai he oblidat.

Un senyor gran, que havia estat escoltant la conversa, s’hi va apropar i els va dir —en català, l’any 1963!— que era una llàstima veure joves mofant-se d’un barri com Can Tunis. Els va explicar que aquell barri tenia una història important, i que jo —això em va emocionar— potser tindria la sort de conèixer l’escriptor Paco Candel. Aquell moment em va remoure per dins. No vaig respondre a les burles —no valia la pena— però sí que vaig entendre, més endavant, tot el que explicava Candel sobre la gent que venia de fora, sobre la dignitat de la vida senzilla, dels oficis, del patiment i la fortalesa d’una majoria que va construir aquest país.

Si ja em sentia un noi de barri, aquell episodi em va reafirmar. Aquella mirada del senyor del vagó, aquella defensa inesperada i digna, em van marcar per sempre.

Anys després vaig tenir el privilegi de conèixer en Candel i compartir amb ell espais i lluites. Vaig ser un dels que van participar en l’acte de presentació de la candidatura d’Entesa dels Catalans a La Marina. En Paco va ser el candidat al Senat més votat, junt amb Joan Benet i Sirici. Aquell acte, celebrat a l'antiga escola del Polvorí, va ser molt especial: la gent omplia l’espai amb una esperança real, amb il·lusió, identificació i confiança. Era el batec de les primeres eleccions democràtiques, i nosaltres hi érem, presents i actius.

També vam coincidir amb Candel en el naixement de l’Associació Cultural Antonio Machado, una iniciativa impulsada des de la sensibilitat amb la cultura andalusa, però amb vocació universal: promoure la cultura, el diàleg entre pobles, nacions i regions d’Espanya.

Perquè en Candel no era només un escriptor magnífic —rellegiu-lo. Era un home compromès amb la realitat social i que defensava la justícia social, la cultura, la llengua, la identitat, les tradicions i les migracions amb una claredat i una tendresa que avui ens fan més falta que mai. Ell escrivia una columna mensual en aquest mateix diari.

A vegades em pregunten per què segueixo escrivint, parlant, lluitant des del barri. Ho faig per aquella mirada del tren, per defensar i honorar l’esperit d’en Candel. La resistència diària. Amic Paco, és el nostre homenatge per a tu. ■

Dia Nacional de la Nutrició 2025 Seguretat, sostenibilitat i salut

Com cada 28 de maig s’ha celebrat el dia Nacional de la Nutrició. Aquest any ha tractat la importància del processament dels aliments com a font de seguretat, sostenibilitat i salut.

Processar els aliments són totes aquelles etapes i procediments per les quals es transformen les matèries primeres d’origen vegetal i/o animal per fer-les aptes pel consum humà, tant a nivell de la indústria agroalimentària com a casa. Pensem que des que arriba a casa un aliment (verdura, fruita, peix carn, llegums ..), fins que el mengem, el sotmetem a una sèrie de procediments per fer-lo apte al consum: neteja, conservació, elaboració del producte, cuinat etc. Si conservem correctament els aliments, no sols evitarem possibles afectacions per la salut, com intoxicacions o infeccions, sinó que ajudarem a reduir el rebuig alimentari i mantenir la sostenibilitat del planeta.

Com hem de conservar els aliments per evitar que es malmetin?

1. És important seguir les recomanacions de conservació que porten a l’etiqueta els productes processats. Al rebost sempre hem de col·locar els aliments que caduquin al davant per afavorir el seu consum.

2. Hem de diferenciar entre la data de caducitat i data de consum preferent:

- La caducitat ens indica fins a quina data l’aliment es pot consumir amb seguretat.

- El consum preferent ens indica fins a quina data el fabricant garanteix que l’aliment conserva la qualitat òptima. Però un cop passada aquesta data, si l’hem conservat correctament, l’envàs està intacte i no hi ha signes de deteriorament, el podem consumir.

Tenir mascotes a casa és una font de felicitat i companyia, però quan hi ha desconeguts al voltant, és important prendre precaucions. Les mascotes, ja siguin gossos, gats o altres animals, poden reaccionar de manera imprevisible davant de persones que no coneixen.

Aquesta reacció pot variar des de la curiositat fins a l´ansietat o l´agressivitat, això pot provocar situacions incòmodes o fins i tot perilloses.

Per garantir la seguretat de tothom, és recomanable mantenir les mascotes en un espai tancat o en una habitació separada quan hi hagi personal sanitari a casa. Això no només protegeix les mascotes de l'estrès, sinó que també evita possibles accidents, proporcionar un ambient tranquil i segur per a les teves mascotes ajuda a mantenir el seu benestar emocional.

A més realitzar tècniques com analítiques de sang o cures pot ser poc higiènic ja que els animals poden ser portadors de bacteris o al·lergògens que poden contaminar l´espai on es realitzen aquestes pràctiques.

Per això quan algun professional sanitari acudeixi al teu domicili per a visitar-te, el més apropiat és que deixis a la teva mascota en una altra habitació, la teva mascota no s'estressarà i evitarem possibles contratemps. ■

Grup d’ètica CAP la Marina

Com hem de conservar els aliments a la nevera?

- Conservarem a la nevera tots aquells aliments que necessitin fred i l’hem de mantenir entre -1 i 4 ºC. No la sobrecarregarem per afavorir que el fred circuli per tots els espais.

- Hem de netejar la nevera amb freqüència i col·locar els aliments que caduquin a primera línia.

- S’han de protegir els aliments crus i els preparats dins de recipients per evitar contaminacions o embolcallats amb

film d’alimentació.

- Els productes de llauna, un cop oberts, els traspassem a pots de vidre.

- Distribució dels aliments: als calaixos inferiors (Tª 8-10 ºC) posarem fruites i verdures. Al prestatge inferior (zona més freda 2-4 ºC) posarem carn, el peix i el marisc sempre dins de recipients amb reixeta perquè el líquid que desprenguin no toqui l’aliment. Als prestatges superiors desarem els iogurts, formatge, aliments cuinats i envasats i semiconserves. A la porta, les begudes, melmelades i salses i els ous separats de la resta dels aliments.

- El congelador s’ha de mantenir a -18 ºC. Conservarem els aliments embolicats amb paper film especial per alimentació en dosis diàries, marcats i amb la data de congelació.

- Un cop descongelats els aliments, no els podem tornar a congelar. Els hem de cuinar i aleshores els podem tornar a congelar.

Podeu consultar més informació a https:// salutpublica.gencat.cat/ca/inici “Processem correctament els aliments per gaudir salut i millorar la sostenibilitat”. ■

Dra Maria Inmaculada Gil

Important, si tens mascota

Canalda Metge de família i Màster en Nutrició Clínica C.A.P. Dr. Carles Ribas

LA MARINA del comerç associat

La Fira Marinera i de Pagesia omplirà els carrers de La Marina el 14 de juny

El pròxim dissabte 14 de juny, la Marina celebrarà una nova edició de la seva tradicional Mostra de Comerç, que enguany arriba a la 25a edició amb una temàtica especial: la fira marinera i de pagesia. Durant tota la jornada, els comerços del barri sortiran al carrer per oferir els seus productes i serveis en un ambient festiu i familiar, ple d’activitats per a totes les edats. La mostra comptarà amb espectacles infantils, música en directe, cercaviles de gegants, contacontes, tallers, ball i una exposició fotogràfica sobre els orígens del barri. A més, la tarda culminarà amb una cantada d’havaneres i un concert de rock a càrrec del grup Malavida 2.0. La Mostra és una cita consolidada al calendari de la Marina i representa una gran oportunitat per donar visibilitat al comerç local, promoure la convivència i reforçar els vincles entre veïns i veïnes.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT

KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB

Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS

Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

PASTISSERIA CREATIVA

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155

Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY

c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

PERRUQUERIA JESSICA LÓPEZ

Plaça Sant Cristòfol, local, 3 934225415

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS

C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU)

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ?

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

RESTAURANTE LA SUERTE C/ Mare de Déu de Port, 347 934 18 79 82

BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA

Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula)

Arquitectura, 14 Hospitalet del Llobregat

TELECOMUNICACIONS

I.T.C.

de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

El CZFB es converteix en un “Espai Cerebroprotegit” juntament amb la Fundació Freno al Ictus

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona reforça el seu compromís amb la salut i la seguretat en certificar les seves instal·lacions com a “Espai Cerebroprotegit”, una iniciativa integrada en la campanya “Zona Franca de Barcelona contra l'ictus”, que va començar el 2023 amb accions de sensibilització dirigides a la seva plantilla i que culmina ara amb l'obtenció d'aquesta certificació, atorgada per la Fundació Freno al Ictus.

Aquesta acció consolida l'aposta del Consorci per la formació i la sensibilització davant una de les principals causes de discapacitat adquirida i mortalitat a Espanya. El projecte en una primera fase va incloure una campanya de sensibilització dirigida a empleats, l'objectiu dels quals és visibilitzar i informar sobre aquesta patologia, la seva prevenció i la importància d'actuar amb rapidesa davant aquesta emergència mèdica. La campanya va incloure també un conjunt de recursos divulgatius difosos a través dels diferents canals de comunicació del Consorci.

En la segona fase, la Zona Franca ha capacitat la seva plantilla per reconèixer els símptomes d'un ictus

L'ictus és una malaltia temps-dependent, on cada minut compta per reduir l'impacte i les seqüeles.

El 90% dels casos d'ictus són prevenibles mitjançant hàbits de vida saludables.

i activar de manera immediata el protocol d'emergència “Codi Ictus”. Fins a la data, més del 30% de la plantilla ha rebut aquesta formació, que els dota d'eines clau per actuar amb rapidesa en situacions crítiques a les seves instal·lacions, quan cada segon compta.

Per aquest motiu, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha rebut la certificació “espai cerebroprotegit” pel seu inestimable suport contra l'ictus.

Durant l'acte de lliurament de la certificació, Julio Agredano, president de la Fundació Freno al Ictus, ha subratllat: “L'ictus és una urgència mèdica en la qual cada minut compta. Actuar amb rapidesa pot marcar la diferència entre una recuperació total i seqüeles irreversibles. La implicació d'organitzacions com el Consorci de la Zona

Franca és clau per construir una societat més preparada i protegida”. El projecte “Espai Cerebroprotegit” està avalat per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a través del seu Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars (GEECV), i compta també amb el suport de l'Associació Espanyola d'Especialistes en Medicina del Treball (AEEMT) i l'Associació Espanyola de Serveis de Prevenció Laboral (AESPLA), cosa que garanteix la màxima qualitat i rigor en la formació impartida.

L'ictus afecta cada any més de 120.000 persones a Espanya. És la primera causa de mort en dones i la segona a nivell global, a més de ser la principal causa de discapacitat adquirida en adults. La bona notícia és que fins a un 90% dels casos poden prevenir-se mitjançant hàbits de vida saludables: alimentació equilibrada, activitat física regular i control de factors de risc com la hipertensió, el colesterol i el tabaquisme.

Amb aquesta iniciativa, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona es consolida com a referent en la prevenció de l'ictus en l'àmbit laboral i social, promovent espais segurs i preparats per salvar vides. ■

El Tardeo Ochentero de l’AVV Sant Cristòfol omple a vessar

Dissabte, 24 de maig. No fa ni fred ni calor, el clima acompanya. A mesura que avança la tarda, cap a les 19 h i ja de ple a les 20 h, el carrer del Bronze s’omple de moviment. Veïnes i veïns responen a la convocatòria del Tardeo Ochentero, com l’anomena l’AVV Sant Cristòfol. Una festa veïnal que esdevé refugi en temps incerts, amb la confiança de qui sap que té història i records al darrere: les grans festes de Sant Cristòfol encara perduren en la memòria col·lectiva.

Cap a les 21 h, la plaça és plena a vessar.

L’ambientàs preocupa fins i tot l’AVV, que es veu gairebé sense provisions i es pregunta si no hauria d’haver demanat més hores de permís. A la pista, les veïnes s’hi han animat; hi ha famílies, colles de gent gran, infants que volten entre el parc, les taules i la pista. Els joves DJ Vazzago fan ballar el barri amb clàssics dels vuitanta com "Girls Just Want to Have Fun”, “Sweet Dreams” o “Lobo hombre en París”

Begudes i entrepans a preus de barri completen l’èxit d’una tarda que ha triomfat. ■ @avvsancristobal

Dijous 22 de maig a les sis de la tarda. Les veïnes i usuàries del Centre Cívic de Magòria de fa setmanes que fan difusió de la convocatòria de la “concentració i berenar reivindicatiu” per salvar el jardí de l’antiga estació de ferrocarrils. Un veïnat que porta en peu de guerra des de mesos enrere, refusant tirar la tovallola i donar per perdut un recinte autogestionat i comunitari, en greu perill de desaparèixer, almenys com es coneix avui en dia, pel projecte urbanístic de la ‘nova’ Magòria. Un projecte que, a més a més d’un gran complex esportiu, un centre sociosanitari i habitatges, inclou un centre subterrani de neteja i de Parcs i Jardins que les veïnes temen que suposi “greus molèsties i contaminació per la constant entrada i sortida de vehicles i uns sistemes de ventilació que expulsaran els gasos al carrer”, a banda d’amputar bona part d’aquest oasi verd al barri de la Bordeta. Audiències públiques, Consells de Barri i de Districte, sessions informatives... pertot han passat nombrosos grups de veïns de l’espai natural de Magòria per a reclamar solucions al govern municipal, de moment, sense èxit. Tot i aquest bloqueig de les converses amb l’Administració, el veïnat no s’ha quedat de braços plegats. De fet, la indignació ha funcionat com benzina que ha mobilitzat a més d’un centenar de persones que es van presentar a la concentració reivindicativa.

Tot just a l’entrada, s’havien ubicat dues tauletes on les membres del Centre Cívic i dels seus tallers recollien firmes per evitar el tancament del recinte i distribuïen els cartells que serien emprats durant les dues hores que va durar la concentració. De la mateixa manera, algunes veïnes repartien xiulets per a fer-se sentir al barri. Al bell mig del jardí, una taula decorada amb una pancarta que resava “Salvem l’espai natural Magòria”, oferia dolços i begudes als veïns que s’hi havien congregat al voltant. A pocs metres, una cinta dibuixava el perímetre de les edificacions que previsiblement ocuparan bona part de l’espai quan el projecte urbanístic de la zona sigui una realitat. “Aquí tindrem un mur de 18 metres”, afirmaven els folis que s’hi havien enganxat. L’ambient festiu, amb música i menjar, amagava en si un important sentiment d’enuig i crispació per la sentència pràcticament definitiva de l’espai que estava acollint aquest berenar comunitari.

Entre les veïnes hi era la Roser Monros, de noranta anys i del barri des fa gairebé trenta. Vivint al carrer Moianès, té una vista privilegiada de l’espai natural des del seu balcó. “Tinc una terrassa molt bonica des d’on observo el jardí cada dia”, va declarar als micròfons de La Marina. Tot i que no duu a terme cap taller a l’exterior, la Roser hi balla sardanes cada setmana al Centre Cívic, sense faltar ni una, religiosament. “El que volen fer és un autèntic disbarat. Aquí ve molta gent cada dia a fer activitats, a cuidar el verd i de l’entorn”, va expressar la Roser. A causa de l’edat, la seva mobilitat és cada vegada més reduïda, però això no va ser excusa per faltar a l’ocasió i mostrar el seu descontentament. Conduint el seu escúter elèctric, i amb una pancarta a la cistella, va ser una de les líders de les protestes veïnals. L’Aurora és usuària dels tallers que s’ofereixen a l’espai natural. Com la Roser, també fa dècades que n’és partícip. “Gaire-

Berenar, pancartes i xiulets per a salvar l’espai natural de Magòria

Letícia, professora de tallers del Centre Cívic de Magòria:

Hi ha pocs espais naturals a la ciutat, i no es poden perdre, i encara menys per substituir-los per ciment

La indignació ha mobilitzat a més d’un centenar de persones que es van presentar a la concentració reivindicativa

La Roser, amb noranta anys, va ser una de les líders de les protestes veïnals, conduint el seu escúter elèctric amb una pancarta a la cistella que resava “Veïnat en lluita”

bé ni me’n recordo” – bromejava – “deu fer almenys vint anys que vinc aquí”. En ser preguntada per la seva opinió sobre la pèrdua parcial de l’espai, va respondre contundentment. “Parlant clar, una porqueria i una aberració. Aquesta mena de situacions porten a pensar que només ho fan per omplir-se la butxaca”. “Aquest espai té un cost zero per l’Ajuntament i hi venen persones diàriament a cuidar-ho i a fer activitats i ens el volen treure, senzillament no s’entén”, va concloure.

Les professores del Centre Cívic de Magòria, com era d’esperar, també van assistir a la concentració. La Letícia en va ser un exemple. “Tinc diversos cursets i treballo aquí. Ara que ve el bon temps el jardí és fonamental i molt pràctic per desenvolupar diverses activitats”, va afirmar. “Canviar això pel complex urbanístic i tot el que comporta em sembla pura especulació. Hi ha pocs espais naturals a la ciutat, i no es poden perdre, i encara menys per substituir-los per ciment. Es poden buscar moltes altres ubicacions per posar les instal·lacions que hi ha previstes per aquí”, va assenyalar.

Tot i que són conscients de com de complicat és trobar una solució que els satisfaci per aquest espai, es neguen a rendir-se. “L’esperança és l’últim que es perd. Estem defensant un bé per la comunitat i gent del barri que és necessari mantenir”, va expressar la Letícia.

Després de prop de tres quarts d’hora de reunió a l’interior de l’espai, la concentració es va transformar en manifestació, i el centenar de veïns i veïnes van tallar part de la Gran Via, escortats per agents de la Guàrdia Urbana, per reclamar solu-

cions per a la seva lluita. “Em sap greu pels cotxes, però és el que hem de fer”, va exclamar l’Àngels abans de començar a fer servir un xiulet del qual ja no es va separar en tota la tarda. Passats uns vints minuts, les protestes es van desplaçar cap al carrer Moianès, just davant de l’antiga estació de ferrocarrils.

Allà, diverses representants de les entitats de la Bordeta van agafar el micròfon per exigir solucions i fer proclames per insistir en la defensa “d’un espai únic i autogestionat”. En aquell instant, un dels presents va suggerir la idea de pujar Moianès fins a arribar al carrer Creu Coberta, on està ubicat l’edifici del Districte de Sants – Montjuïc per fer notar el seu descontentament als representants polítics de manera directa.

Pel camí, els altaveus que formaven part de la comparsa van servir per demanar el suport del veïnat que transitava pel carrer i també d’aquells curiosos que van sortir a la finestra atrets pel constant soroll dels xiulets i els crits dels manifestants. “Baixa i signa per salvar el jardí de l’estació de Magòria”. “No et quedis a casa i lluita pel barri”. “Si no fem res tindrem un centre de neteja que funcionarà les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any”, repetien les veïnes. En arribar a la seu del districte, el conjunt de veïnes van exigir respostes dels representants polítics que es trobaven a l’edifici.

Una mobilització que va ser la primera, però no l’última. Amb l’anhel de trobar respostes, cada dijous s’ha convocat una nova concentració per fer pressió i exigir una resolució que satisfaci a totes les parts. ■ P.L.

▶ El veïnat va tallar el carril central de la Gran Via durant les protestes. P.L.

El viatge. Sortir del centre

Dansa per mirar el món des d’un

Divendres 30 de maig, la sala Maremar va penjar el cartell de complet amb l’espectacle “El viatge. Sortir del centre”, una proposta de dansa de la companyia Mengue Guineé que va posar punt final a la seva residència artística. Durant 45 minuts, un grup de joves ballarins i un percussionista van oferir una peça col·lectiva que va captivar el públic per la seva força escènica i el seu missatge profund.

El muntatge, híbrid i dinàmic, va fusionar danses de l’oest africà —principalment de Guinea Conakry— amb sardanes, flamenc, pop i altres estils contemporanis. El resultat va ser una coreografia vibrant, que no només mostrava mestissatge cultural,

lloc

El dilluns 26 de maig es va posar en marxa la nova línia de bus X3 que unirà el Paral·lel amb la Marina del Prat Vermell i l’avinguda Carrilet (l’Hospitalet de Llobregat), en un acte on van ser l’alcalde Jaume Collboni i el batlle de l’Hospitalet, David Quirós

El recorregut que oferirà serà similar al que tindrà la futura Línia 2 del metro quan estigui enllestida la seva ampliació, amb parades a l’Anella Olímpica, a diversos punts del carrer del Foc i la Fira. Aquesta nova línia exprés ha pres el relleu de l’actual línia 79 que cobreix un trajecte similar.

sinó també una reflexió crítica sobre els relats dominants del món.

La companyia parteix d’una premissa contundent: el món actual continua arrossegant la mirada eurocèntrica de les antigues expedicions colonitzadores. En aquest context, el viatge no és mai neutre: canvia radicalment de sentit segons l’origen i el destí de qui es mou. Amb aquesta idea, Mengue Guineé convida a “sortir del centre”, a desplaçar el focus i a escoltar altres veus, altres cossos i altres ritmes.

Amb entrada gratuïta i un públic entregat, l’espectacle ha estat un exemple potent del que pot aportar una residència artística arrelada al territori i oberta al món. Sobre l’escenari, Marta Albiol, Celeste Ameztoy, Marta Asturias, Irene Buesa, Alseny Camara, Èvora Igual i Maria Vives van donar vida a aquesta peça col·lectiva, amb música en directe a càrrec de Celeste Ameztoy, Marta Asturias, Irene Buesa i Alseny Camara. ■ Redacció

Esport i diversió per als més joves

Del 25 de juny a l’1 d’agost, el Campus EFA Pedraza obre les portes a infants i joves que vulguin gaudir de l’estiu combinant futbol, piscina i activitats diverses en un entorn lúdic i esportiu. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, aquest campus es desenvolupa a les instal·lacions de l’EFAP i està dividit en sis torns setmanals, cosa que permet a les famílies escollir les dates més convenients. Les jornades comencen a les nou del matí i finalitzen a les cinc de la tarda, amb servei de guarderia disponible des de les vuit del matí. El programa diari inclou sessions d’entrenament, temps per esmorzar, bany

a la piscina, dinar, tornejos i espai per a canviar-se. El campus també destaca per ser el que ofereix més temps de piscina dins la seva programació. Els preus varien segons l’horari escollit: des de 85 € per a la franja de matí (9 h a 14 h), fins als 164 € per al torn complet. També s’ofereixen opcions amb àpats inclosos i combinacions de matí i tarda. A més, la roba del campus està inclosa i hi ha punts de recollida habilitats.

Per a més informació, es pot contactar amb l’organització a través del telèfon 639 96 20 76 o al web www. efapedraza.com. ■

En declaracions de l’alcalde Collboni, l’X3 respon "a l’aposta que estem fent des de l’AMB i els ajuntaments metropolitans per tal de reforçar el transport públic". Durant l’acte inaugural, els dos batlles van realitzar una part del recorregut, que va sor-

tir de Fira Gran Via de l’Hospitalet i va concloure a Ronda Sant Pau – Aldana, a pocs metres de l’estació de metro de Paral·lel.

Segons l’anunci institucional, el nou traçat escurçarà el temps de trajecte, ja que farà un recorregut més directe i amb menys parades, 37, que l’actual línia 79 a la qual substituirà. La freqüència de pas és de 20 minuts els dies laborables i de 30 els caps de setmana i festius. ■

“L’educació pública funciona, i al barri la gent hi confia”

Què el va empènyer cap al món educatiu? Expliqui’ns com hi arriba.

De ben jove feia classes particulars i en algunes acadèmies per guanyar uns diners. Les enginyeries són un camp molt demandat, i hi vaig treballar durant sis anys: primer en una empresa alemanya d’automoció, i després en una empresa d'instal·lacions de gas.

Sempre valorava què em feia més feliç: si aquest món o el de la docència. Fent d'enginyer vaig presentar-me a oposicions de secundària i vaig aprovar. Això implicava renunciar a la meva carrera laboral i dedicar-me plenament a fer de professor. Era una època de vaques grasses, l’any 2005, i al meu entorn li va costar d’entendre el canvi, però jo no me n’he penedit mai, ni un sol dia.

Quants anys fa que és docent al barri i com hi ha canviat la realitat social i educativa?

Porto treballant-hi des del 2009. És un moment difícil per a l’educació. Tenim un alumnat molt desconnectat. I els professionals estan desmotivats perquè, a vegades, perceben els canvis metodològics com a imposats i que no sempre funcionen. També hi ha hagut un cert deteriorament de les condicions laborals i ha augmentat la burocràcia. Tinc la sensació que s’ha criminalitzat la manera magistral d’ensenyar per fer un paper d’acompanyants, però sense entendre bé què vol dir “acompanyar”. I, sobretot, penso que hi ha un cert desprestigi del coneixement. El mateix sistema educatiu fomenta que tot allò que no es pugui aplicar de forma immediata, no val. I això és una barbaritat!

I respecte el barri?

He notat que s’ha perdut la idea de l’educació com un mecanisme d’ascensor social o laboral. I es nota en els estudiants, però també en les famílies.

Parlem de les famílies.

Primer, s’ha de dir que moltes famílies prou feina tenen per tirar endavant el dia a dia. La vida se’ls ha complicat moltíssim. N’hi ha que gairebé no veuen els fills. I dit això, és evident que les famílies amb un

nivell econòmic més alt poden acompanyar més i millor l’alumnat. Això no vol dir que no hi hagi alumnat de famílies modestes que treguin molt bons resultats. El que preocupa és si aquest alumnat podrà continuar estudiant, perquè això sovint significa que no podran treballar al mateix temps. La necessitat econòmica els exposa a haver de posar límits a la seva educació, i això està passant.

Vol dir que qui vol estudiar no sempre pot fer-ho?

Exacte. Si més no pel que fa als estudis universitaris. Tinc la sensació que poder estudiar era més fàcil a la nostra època, als anys noranta.

Es parla sovint d’un cert pessimisme entre el jovent. A què ho atribueix?

El desànim és arreu, no em preocuparia en aquest sentit. Ara bé, és la primera generació que viu en paral·lel una realitat digital, i l’smartphone ho ha canviat tot.

Més que desanimats o desorientats, el que estan és desconnectats del seu entorn més proper. Nosaltres estàvem més acostumats a relacionar-nos amb la realitat del nostre voltant. Ells viuen la vida a través del telèfon mòbil i es relacionen d’una altra manera. Això planteja reptes, però no crec que estiguin especialment desmotivats.

Com afronteu la intel·ligència artificial?

És un repte enorme, perquè desafia l’aprenentatge de la comprensió lectora i l'expressió escrita, i hem de trobar la manera d’acoblar aquesta eina amb l’aprenentatge. La tecnologia avança més de pressa que la nostra capacitat d’assimilar-la.

Ja hi ha famílies que demanen prohibir els mòbils fins als 16 anys. Si a l’institut els prohibim, però a casa s’hi passen sis hores davant d’una pantalla, se’n deriven problemes de tota mena: pel que hi veuen, però també pel desenvolupament cognitiu. Cal valentia, tant per part de la classe política com de les famílies, per impulsar canvis en aquest sentit.

Què diuen les famílies? Se’n parla d’això?

És el típic cas que tothom se n’adona i critica, però ningú se’n desprèn. I no podem educar ni exigir als adolescents un ús mo-

Jesús Valls Ruano

Lleida (1975)

Tinc formació en enginyeria Industrial, però em dedico a la docència. Política? Republicà. Religió? No en tinc.

Als bons resultats acadèmics s’ha d’afegir la internacionalització del centre, amb intercanvis entre estudiants i docents. “Perquè a la pública també ho fem”, recalca el director, Jesús Valls. Els viatges a ciutats europees, les colònies i les sortides a pobles i muntanyes d'arreu de Catalunya. Les eleccions estudiantils, on tot l’alumnat es mobilitza per debatre què necessita i escull qui els liderarà, a més de l’obertura del centre al barri, col·laborant en nombrosos projectes amb diverses entitats i cedint les seves instal·lacions.

I ara, a punt d'engegar un projecte musical amb estudis de gravació, on els estudiants podran aprendre a tocar instruments —amb la possibilitat d’obrir-lo a la participació del barri.

Són només alguns dels assoliments —parlant en termes acadèmics— que el centre ha entomat en tot just quatre anys. Però aquest procés parteix d’unes bases sòlides, “perquè l’educació pública funciona”, deixa anar, contundent, el nostre entrevistat. I això malgrat que les direccions operen, diu, com un “xoc de trens”, on conflueixen l’Administració, les famílies, el professorat i l’alumnat. “I no tenim tantes capacitats decisòries com es pensa”, segueix.

La feina de tota la comunitat educativa d’aquest centre — en la qual posa l’accent Jesús, però que ell ha liderat— el deixa ara amb un més que merescut reconeixement, que es fa sentir tant en el boca-orella del barri com, sobretot, en la demanda de matrícula.

El polifacètic Lluís Domènech i Montaner, que, entre altres, va formar figures com Gaudí, pot estar ben content dels sabers sòlids que fonamenta el centre que honora la seva figura.

derat si nosaltres mateixos ens passem hores i hores davant de la pantalla.

Sèries com Adolescents han mostrat riscos i realitats dures. Com veu aquest retrat?

Em va agradar, perquè és evident que els problemes i el malestar psicològic dels adolescents estan creixent. Potser aquí encara no hem arribat al nivell de violència que s’hi mostra, però sí que reflecteix un altre gran problema: la poca tolerància a la frustració. I no sabria dir exactament per què. Potser és que han rebut pocs “no”. Però s’enfonsen massa ràpid quan les coses no van en la direcció que volen.

Si pogués canviar una sola cosa del sistema educatiu, què canviaria?

Moltes coses (riu).

Primer, a nivell administratiu, suprimiria el concert educatiu, perquè penso que és un mecanisme de segregació social, malgrat que s’intenti que no ho sigui.

Segon, reforçaria el paper de la inspecció educativa, que ha de vetllar perquè es compleixin tots els processos pedagògics. I tercer, potenciaria molt més la cultura de l’educació en l’esforç i la responsabilitat personal des de les aules.

Com a bon profe, sap posar deures, vostè... Quin record se’n porta del centre?

Per mi, el que és meravellós és caminar cap a casa i trobar-te amb exalumnes i exfamílies del centre, i sentir l’estima i el reconeixement. Tot el dolent queda enrere, però allò bo perdura i em fa feliç. Veure el paper que hem jugat a les seves vides és magnífic.

I com a director, estem molt contents de la feina feta, perquè l’Institut ha viscut un procés de transformació molt gran en els últims quatre anys.

Tenim una demanda de matrícula molt alta, i malauradament molta gent queda fora, però això és perquè la gent confia. I per a nosaltres, que defensem tot el sistema públic en general, que la gent del barri confiï en el seu institut em sembla meravellós.

Ara que l’Institut viu un bon moment, decideix fer un pas al costat. Per què?

Penso que els relleus en els lideratges no només són bons, sinó que són necessaris. I marxar és el més natural. No tinc cap dubte que l’Institut continuarà en molt bones mans.

Amb tot el bagatge acumulat... què té d’especial el barri de la Marina?

Quan em van destinar aquí, em deien: “No duraràs gaire”, però ja en porto setze anys. I he estat encantat de la vida. La Marina és un barri que estima i es fa estimar, i això enganxa. Ara, també és veritat que és un barri que conviu amb moltes realitats, algunes de les quals molt dures.

Què farà ara que tanca aquesta etapa?

Ara tinc un projecte fora del país, al Senegal. Fa temps que tinc un vincle personal amb una comunitat del delta del Sine-Saloum que visito sovint. Fa pocs anys van posar en marxa un institut de secundària, i hi col·laboraré de forma voluntària. Àfrica és molt especial. M’agrada el seu sentit de la col·lectivitat. ■

Yohany L. Ayala