Associació de Mitjans de Comunicació
A la cerca d'habitatge
Gran expectativa per l’adjudicació de 234 pisos públics a la Marina del Prat Vermell
Suplement central i pàg. 12
Més de dos-cents veïns i veïnes van omplir la sessió informativa sobre el procediment d’adjudicació d'habitatges públics a la Marina del Prat Vermell. Una trentena de persones es va quedar fora per manca d’aforament.
ACTUALITAT ACTUALITAT
Primer Sant Jordi sense cap llibreria al barri. Després del tancament de la Navarro, cap altra n'ha pres el relleu
El Parlament de Catalunya celebra la Diada del Poble Gitano.
Acompanyem estudiants i associacions del barri
5
Una mirada des de dins al col·lectiu amb diversitat funcional Pàgs. 10-11
Entrevista amb la Guillermina Sanisidro, una de les autores de Dones i mares invisibles i mare d'un noi diagnosticat amb Trastorn de l'Espectre Autista
Conversa amb la Montse Santiago, directora de l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat
L’aturada general va afectar a alguns punts de la ciutat durant més de dotze hores
de quatre hores d’espera. Abans de marxar, me n’assabento que els metros no funcionen i que totes les estacions han tancat després d’evacuar a milers de passatgers que s’havien quedat dins dels vagons.
En arribar a la Gran Via, observo que els autobusos que s’aturen a Magòria provoquen empentes i cues quilomètriques per entrar-hi, són ja l’únic transport públic disponible. Tot plegat em deixa amb l’única opció d’iniciar una travessia a peu, passant per alguns dels punts més cèntrics de la ciutat, vaig cap a Fort Pienc, a pocs carrers de l’Arc de Triomf.
Al meu voltant, vianants, conductors i ciclistes es comuniquen mitjançant llenguatge de signes per evitar mals majors en aquelles vies a les quals els cossos de seguretat no han pogut arribar. A tocar de plaça Espanya, dos operaris de Barcelona Serveis Municipals expliquen a una parella la magnitud del desastre. “Trigarà moltes hores a recuperar-se, això. Pensa que és com si s’hagués buidat del tot una piscina i s’hagués de tornar a omplir. Estem a zero”, afirma de manera metafòrica.
Molts dels negocis amb els quals em creuo han abaixat la persiana, amb els treballadors esperant pacientment davant de la porta que la situació torni a la normalitat. Els que no ho han fet, organitzen cues per tal que els clients puguin ser atesos de manera endreçada.
A Urgell, desenes de turistes s’han aplegat davant d’un Carrefour Express per a comprar el dinar, ja que tots els restaurants de la vora han tancat. Un dels dependents del supermercat, sobrepassat per la situació, pren el sol assegut a un banc de l’altra banda de la vorera.
A l’interior del comerç, hi ha qui arrasa amb els queviures necessaris per a sobreviure en cas d’emergència, empès per una mena de neurosi desenfrenada, tal com va passar el març de l’any 2020. Una parella carrega dues garrafes d’aigua, barres de
pa, patates, verdures i llegums. Darrere seu, dos joves transporten quatre capses de cerveses. Cadascú amb la seva filosofia de vida i el seu sentit de la urgència. En arribar a la plaça Universitat, quatre agents de la Guàrdia Urbana dirigeixen com poden el condensat trànsit. Pels tres carrils de la Gran Via circulen centenars de vehicles, mentre un altre centenar de persones espera per pujar als autocars que surten dels voltants. Continuo el meu camí i ja veig de lluny el gran edifici del Corte Inglés de plaça Catalunya. Abans d’arribar, observo que l’Apple que
Els autobusos que s’aturen a Magòria provoquen empentes i cues quilomètriques per entrar-hi, són ja l’únic transport públic disponible
fa cantonada ha penjat uns cartells que resen “tancat per raons tècniques”, davant la mirada atònita de desenes de peregrins que s’havien apropat per la seva visita reglamentària. Uns quants més es miren la reixa metàl·lica del metro de Plaça Catalunya, com si el poder de la concentració els anés a permetre, eventualment, que s’obrís. Per pura tafaneria, entro a l’emblemàtic Corte Inglés per veure si continua funcionant amb normalitat. Com si fos una pel·lícula postapocalíptica, em trobo amb molts passadissos a les fosques, i bona part de les paradetes desertes. Només algunes s’han mantingut obertes, atenent a aquelles persones que, tot i la situació, han decidit no posar fre a les seves ganes de consumir.
Mentre sona Walk of Life dels Dire Straits als meus auriculars, com una mena d’acudit irònic de la caminada de més d’una hora que he fet des de la redacció de La Marina, arribo a casa. Puc enviar un parell de missatges segons abans de perdre de nou el senyal.
Soc dels pocs afortunats que disposa d’electricitat, i puc posar les notícies. Als informatius demanen disculpes per no poder oferir informació, donat que no poden connectar amb els seus companys de carrer. Per la finestra, se senten incessantment les sirenes dels serveis d’emergència. Ja fa més de cinc hores de l’aturada elèctrica i encara no he pogut contactar amb bona part dels meus amics i familiars.
L’endemà, quan ens tornen a veure tots, me n’assabento que, per motius que desconeixem, l’energia va arribar per indrets, el passeig de la Zona Franca, Mare de Déu de Port, Mineria.... van recuperar el subministrament d’energia més ràpid que barris com Can Clos i el Polvorí, per exemple.
Una companya m’explica una conversa entre dues adolescents i l’àvia a les escales polvoritenses, prop de les vuit del vespre del dia del tall.
-Àvia, estem avorrides, no tenim ni telèfons.... s’ha mort la bateria. Però mira (apunta direcció Mare de Deu de Port) allà ja hi ha llum...
- Sempre passa el mateix, al Polvorí som l’última merda.
No tenia raó, el Polvorí i mitjà ciutat encara no rebia electricitat.
Som de nou a la redacció i arriba la nota de premsa de l’Ajuntament, “Barcelona recupera la normalitat després de l’aturada del subministrament elèctric”. Tot continua igual... ■
LGTBIQé?
Enrique Llacer Sabio
Laltre dia vaig assistir a la presentació d'una de les revistes sobre masculinitats més capdavanteres del país, un projecte autogestionat, sense publicitat i on hi ha un equip multidisciplinari que reflexiona sobre temes que ens afecten a la Comunitat Gai.
Al final de la presentació, un noi del públic assenyalava que en els espais d'oci dirigits al públic gai la diversitat brillava per la seva absència i que l'estereotip d'home gai li havia portat a patir complexos per ser massa prim.
A l'escenari, un coach va interpel·lar aquesta persona dient-li que no devia un cos perfecte a ningú i que si feia esport ho havia de fer per ell mateix. I, a més a més, que si no li agradaven aquests espais, té el poder de no consumir-los.
La resposta del coach simplifica una realitat complexa, carregant sobre l'esquena de l'individu la responsabilitat del seu benestar, cosa que em sembla buit i perillós a parts iguals. No només patim la pressió estètica, sinó que ara també ens hem de sentir malament per sentir aquesta pressió!
Totes les solucions simples amaguen una realitat complexa. Hem d'entendre que com a gais arrosseguem amb la ferida del rebuig i amb la idea que ningú no ens estimarà. Això ens ha portat a buscar la validació en el capital sexual i a lligar com a font d'autoafirmació, interioritzant i perseguint estereotips desitjables.
La veritable superació d'aquests complexos i estereotips exigeix un esforç col·lectiu i cultural. Necessitem espais que celebrin la diversitat real i un canvi de paradigma on la nostra validació provingui de la connexió autèntica i l'autoacceptació, no de la conformitat a un ideal. La resposta no és dir-li a l'individu que "té el poder" d'ignorar el problema, sinó, treballar junts per transformar les normes i construir comunitats on tots siguem valorats per alguna cosa més que pel cos.
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris
El cos i la culpa
▶ L’absència de transport públic i semàfors va congestionar els passos de vianants del centre de la ciutat, gestionats per agents de la Guàrdia Urbana. A la dreta, veïnat i turistes fan cua per a comprar a un Carrefour Express a la Gran Via.
|| Yohany L. Ayala
Sota la cúpula de vidre tallat amb la senyera catalana i la solemnitat de l’Auditori del Parlament de Catalunya, les autoritats parlamentàries, juntament amb la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), van commemorar el 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano. Veus de tío, tía i prima, i una estètica marcada per l’elegància natural, la manera casual de vestir, fins i tot esportiva, omplien l’ambient d’aquell matí. Era la prova viva que, malgrat tot, la democràcia s’obre camí. I que aquells qui durant segles van ser expulsats i perseguits, avui tornen amb força a la que també és casa seva. Ara, sense demanar permís, prenen els llocs que els hi corresponen. Hi són, perquè formen part de la societat. I, com qualsevol altra, en són una peça imprescindible.
Ara bé, tal com remarquen elles, el que no van aconseguir els Reis Catòlics, ni Carles III, ni la Guàrdia Civil, ho estan patint dins un estat de dret i democràtic. “Les polítiques amb mesures salvadores i els guetos ens han fet mal”, denunciava Paqui Perona, de l'entitat Rromane Glasura (Veus Gitanes), assenyalant que, durant molt de temps, les institucions han contribuït a reforçar els estereotips que encara pesen sobre el poble gitano.
“Ens van fer creure que la nostra cultura ens limitava; ens van culpar d’autoexcloure’ns, com si nosaltres mateixos en fóssim els responsables. I ens van presentar la societat majoritària com la nostra salvadora. Vam acabar assumint aquest discurs. El vam interioritzar i el vam reproduir”, afegia.
Aquest procés no és nou. El franquisme va condemnar les comunitats gitanes a un aïllament sistemàtic mitjançant polítiques urbanístiques que les assenyalaven com un cos estrany i molest dins la ciutat. Des d’aquesta mirada es van impulsar els reallotjaments en barris perifèrics, on la segregació espacial, ambiental, educativa o sanitària es convertí en norma. El resultat: una injustícia socioespacial que, en molts casos, ha arribat a escurçar l’esperança de vida.
Amb l’arribada de la democràcia, moltes polítiques públiques van mantenir el fil de dominació cultural dels segles anteriors. El control assistencial i la reeducació de les poblacions considerades marginals es van seguir aplicant, sovint menystenint la cultura i les formes de vida pròpies del poble gitano. Molts d’aquells barris perifèrics, construïts des del rebuig, han acabat esdevenint zones estratègiques per a la ciutat, objecte de processos de gentrificació. “Les comunitats gitanes seguim sent la població sobrant i indesitjada, i les polítiques urbanístiques màquines de fabricar marginació”, denunciava novament Perona.
Enmig d’aquesta exclusió social i cultural, les comunitats gitanes van haver de reinventar-se, generant estratègies de supervivència pròpies. Van néixer així xarxes de suport comunitari i espais com els mercats ambulants o mercadillos, que permetien no només cobrir necessitats bàsiques, sinó també conciliar la cura col·lectiva amb l’entrada al mercat laboral.
Aquest relat, però, ja no es repeteix sense resistència. Una nova generació de gitanes i gitanos ha començat a qüestionar i desfer aquestes narratives imposades, contrastant-les amb la pròpia mirada. Un procés que no comença de zero: el llegat és llarg, i té un
El Parlament també és gitano
▶ A dalt, Paqui Perona, Simón Montero (president de la FAGIC) i Josep Rull (president del Parlament), en un moment de l’acte institucional. A baix, estudiants dels instituts Montjuïc i Domènech i Montaner, acompanyats per Lluïsa Montero, promotora escolar i membre de l’Associació Escola Dominical Undebel.
punt d’inflexió clau l’any 1971, quan el 8 d’abril es va celebrar el primer Congrés Internacional Romaní, on gitanos i gitanes de tot el món es van reunir a Londres amb l’objectiu de denunciar el racisme que patien als diferents estats europeus. Aquella trobada va marcar l’inici d’un procés de lluita i reivindicació global.
Des d’aleshores, i de manera progressiva, l’organització col·lectiva els ha permès recuperar espais i drets. Per entendre com de dur ha estat el càstig històric, n’hi ha prou amb recordar que, en aquell primer congrés del 1971, els
gitanos vinguts d’Espanya eren els únics que no parlaven romanó, la seva llengua. L’havien perduda després de segles de persecució legal: més de dues-centes lleis i pragmàtiques promulgades per eliminar qualsevol rastre de la seva cultura. Encara avui, moltes d’aquestes polítiques deixen rastre —cuegen— en forma de pràctiques i prejudicis.
Durant l’acte institucional al Parlament, també hi van intervenir altres veus destacades. Cristóbal Laso, president de l’entitat Politirrom, va assenyalar que l’antigitanisme és un “sistema” que impe-
deix el desenvolupament del poble gitano. Tot seguit, Simón Montero, president de la FAGIC, va reclamar l’impuls d’una llei específica contra l’antigitanisme — definit com a una forma concreta de racisme— i la implementació de mesures efectives per millorar les condicions de vida de la comunitat, especialment en àmbits com l’habitatge, l’educació i l’ocupació.
El president del Parlament, Josep Rull, va tancar les al·locucions amb una menció especial als diputats Susana Martínez (PSC-Units) i Andrés Garcia (Comuns), els primers diputats gitanos a la cambra catalana. Rull va subratllar que sense l’aportació del poble gitano “abans, avui i demà, Catalunya no seria tal com l’entenem”, i va reconèixer que l’antigitanisme “és una forma de racisme que malauradament encara no s’ha erradicat”, tot reafirmant el compromís del Parlament per combatre’n les causes.
La commemoració es va cloure amb la interpretació de l’himne gitano Gelem, gelem, a càrrec del cantaor Antonio Campos, “El Bocaíllo”, i del guitarrista Rafel Perona. L’acte va ser conduït per Manuel Gabarre i Victòria Santiago, membres de FAGIC i, aquesta última, veïna nostre, i va comptar amb l’assistència de nombroses entitats i representants polítics i institucionals.
La Marina va acompanyar la comunitat gitana del barri, representada per dues associacions: l’Escola Dominical Undebel i l’Associació Gitana de la Marina. També hi va ser present el programa Dicen, de la Marina FM (102.5) conduit per Mariví Cortés. A més, la promotora escolar, Lluïsa Montero, va sumar a l’acte un grup d’estudiants dels instituts Montjuïc i Domènech i Montaner. Cal destacar que, l’any passat, es va graduar —per primera vegada— la promoció més nombrosa d’estudiants gitanos del barri: tretze joves. Una fita celebrada en gran. I amb motius. Opré Romà! ■
▶ Paqui Perona, de l'entitat Rromane Glasura (Veus Gitanes), durant la seva intervenció davant els representants del Parlament de Catalunya.
La Unió d’Entitats convoca la segona reunió per la Cavalcada de Reis de 2026
Prop d’una vintena de persones es van reunir al local de la Unió d’Entitats el passat dimarts 29 d’abril per assentar les bases de la Cavalcada de Reis de la Marina de l’any 2026.
La cancel·lació de l’acte d’enguany per manca de voluntaris va ser un cop a la moral de les associacions, que l’havien celebrat, fins aleshores, de manera ininterrompuda durant dècades. Sigui com sigui, la falta de personal havia anat en creixement amb el pas dels anys, mentre les entitats sobrevivents feien malabars per mantenir viva la tradició, la qual cosa va resultar del tot impossible el passat gener.
Durant els mesos previs a aquesta gran
diada, la Unió d’Entitats va comunicar a les associacions les greus dificultats per tirar endavant la celebració, precisament per la baixa participació. A més a més, les traves institucionals van reduir al màxim les Carteres Reials (l’únic acte viable amb els voluntaris disponibles) que en un principi havien d’ocupar un bon tros del passeig de la Zona Franca, però que finalment es van instal·lar únicament a la plaça de l’Orgull. Tot i això, van despertar els somriures de molts infants de la Marina, que van poder entregar els seus desitjos a les patgesses de Ses Majestats els Reis d’Orient.
Ara, la voluntat és que aquesta cancel·lació de la cavalcada, que va entristir a veïnat i
entitats per igual, es quedi en només un toc d’atenció i no es converteixi en la tònica habitual. Per aquest motiu, la Unió d’Entitats ha arrencat motors amb força previsió per tal de recollir els compromisos necessaris perquè l’acte sigui una realitat. Tant és així, que el dijous 20 de febrer es va celebrar la primera reunió per informar de la situació, així com de les tasques que s’han de dur a terme prèviament.
En aquella trobada, diverses entitats i particulars van demostrar el seu compromís per col·laborar en la preparació, planificació i coordinació de la rua, així com per ser presents el dia 5 de gener. El 29 d’abril, tot i que el nombre d’assistents va ser notablement inferior, organitzacions i veïnat presents a la primera reunió van reiterar la seva implicació, mentre que de noves se’n van adherir. L’objectiu d’aquesta assemblea era conèixer el grau de col·laboració dels presents, per tal de començar a engegar la maquinària.
Si res no canvia, amb els voluntaris inscrits, la pròxima Cavalcada de Reis de la Marina serà una realitat. A la següent reunió, convocada pel dijous 26 de juny, es durà a terme la repartició de tasques i, oficialment, el plat fort de les celebracions de Nadal al barri es posarà en marxa. ■ Redacció
La música de les nostres vides!
L’orquestra Amics de la Música celebra el seu 50è aniversari amb un concert a l’Aliança del Poblenou
L’Orquestra Amics de la Música, que ens va oferir un magnífic concert fa pocs mesos a la Sala Pepita Casanellas, va celebrar els seus 50 anys el passat 11 d’abril amb un memorable concert al Casino de l’Aliança del Poblenou, amb totes les entrades exhaurides.
L’OAM és una orquestra que arriba molt al públic per la seva sonoritat, que recorda les grans orquestres de Hollywood o de Broadway, i perquè compta amb un repertori molt ric i variat de música del segle XX. A l’inici del concert va intervenir el senyor David Escudé, Regidor del Districte de Les Corts i de Sant Martí, valorant la importància de l’acte, i a continuació en Joan Gibert, president actual de l’OAM, que va fer un reconeixement de les persones que van fundar l’orquestra i als músics que durant aquests anys han fet que el projecte seguís endavant. Al ser un concert històric, el programa va seguir per ordre cronològic grans èxits de l’orquestra arranjats pel mestre Josep Maria Nogués. S’inicià amb el famós tema de Gershwin Rhapsody in Blue, on el pianista convidat, Antoni-Olaf Sabater, va improvisar magistralment sobre diferents temes del compositor. Van seguir músiques de cinema d’acció, temes de swing dels anys 30 i 40, de les primeres pel·lícules de Disney i melodies de grans cantants com Joan Manuel Serrat i Frank Sinatra.
A la segona part hi va haver una animada selecció de rumbes cubanes i una col·lecció
de fragments de Sarsueles en les que es va comptar amb la presència de la concertista internacional de castanyoles Mar Bezana,
nascuda al barri de Sants, i amb la lluïda intervenció del baríton Salvador Molins. El concert va seguir amb temes de musicals anglesos i temes incorporats més recentment al repertori, Pennsylvania 6-5000, de Glenn Miller, arranjat per Albert Llausí, pianista i sotsdirector de l’orquestra, i Recordant La Monyos, del músic català Vicenç Sabater, cantada per Josep Vicens amb la participació del públic. Després de molts aplaudiments, l’acte acabà amb la sardana La Santa Espina. ■ Redacció
Retahílas
Mar Montilla
El caso Nevenka D
escubrí el caso Nevenka gracias a la película Soy Nevenka, dirigida por Icíar Bollaín, basada en el libro Hay algo que no es como me dicen de Juan José Millás, y me impactó. Nevenka Fernández fue concejala en el Ayuntamiento de Ponferrada hace veinticinco años y mantuvo un breve idilio con su alcalde, Ismael Álvarez. Cuando decidió romper la relación, él empezó a hacerle la vida imposible. El acoso era sexual y laboral. La sometió a tal hostigamiento que acabó en urgencias tras sufrir un ataque de ansiedad. Necesitó meses de terapia y tratamiento psiquiátrico para atreverse a hacer pública su dimisión en una rueda de prensa.
Fue la primera española en presentar una demanda judicial contra un cargo político. Lo positivo es que ganó el juicio y sentó un precedente; lo negativo es que pagó un alto precio. Jamás pudo volver a trabajar en Ponferrada y se vio obligada a abandonar el país. Tres cosas llaman poderosamente mi atención: que ni un solo compañero o compañera de partido apoyó a Nevenka; que incluso su entorno cercano le dio la espalda; y el interrogatorio al que la sometió el fiscal durante el juicio —muy similar, por cierto, al del fiscal que interrogó a Elisa Mouilaá en «el caso Errejón»—. Hasta el juez tuvo que recordarle que ella no era la acusada.
Por desgracia, el mundo está lleno de Nevenkas. ¿Quién no conoce a alguna? Yo misma lo fui —a menor escala, eso sí— y conozco a muchas otras que también lo han sido alguna vez. La única diferencia radica en que cuando no ocupas un cargo público y no denuncias a tu acosador todo queda en el anonimato. ■
▶ La magnífica interpretació de l’orquestra Amics de la Música durant el concert. Josep Vicens
▶ Veïnat i representants de les associacions durant la reunió a la seu de la Unió d’Entitats.
▶ Les improvisacions del virtuós pianista Antoni-Olaf Sabater sobre Gershwin Rhapsody in Blue Josep Vicens
Nova convocatòria per adjudicar 234 habitatges protegits al Prat Vermell
En el marc de la urbanització del Prat Vermell, on es construeixen prop de 12.000 habitatges, i com a resposta del conjunt d’administracions per fer front a l’emergència habitacional, l’Ajuntament de Barcelona informa sobre la propera convocatòria d’adjudicació d’habitatges amb protecció oficial de la promoció de l’Illa Acer.
Aquesta convocatòria inclourà un total de 234 habitatges repartits en les promocions situades als carrers Motors, 97 i als carrers Acer, 10; Cal Cisó, 16 i Ascó, 3 i 11, al barri de la Marina del Prat Vermell. D’aquests, 62 seran en règim de dret de superfície i 172 en règim de lloguer assequible.
Aquest reportatge té l’objectiu de facilitar l’accés a aquesta informació i contribuir a fer més comprensible tot el procés. Hi trobareu una explicació clara sobre els tipus d’habitatges disponibles, els requisits de participació, el sistema de sorteig, els terminis i el funcionament del registre oficial. Amb iniciatives com la promoció de l’Illa Acer —una nova promoció d’habitatge amb protecció oficial al barri de la Marina—, l’Ajuntament fa un pas endavant per garantir el dret a l’habitatge, però conèixer el procediment és el primer pas per poder optar-hi.
Quins tipus d’habitatge s’ofereixen?
La convocatòria d’adjudicació de la promoció de l’Illa Acer inclou dues modalitats d’habitatge amb protecció oficial: en dret de superfície i de lloguer assequible. Ambdues estan pensades per facilitar l’accés a l’habitatge a preus inferiors als del mercat lliure, però tenen característiques i condicions diferents.
En el cas de les que són en dret de superfície l’Ajuntament manté la propietat del sòl i ven el dret d’ús durant un període de 75 anys, prorrogable fins a 90. Qui hi accedeix, pot viure-hi i fins i tot traspassar-lo en herència. El pagament es fa en forma de quotes similars a les d’un lloguer protegit, habitualment durant un màxim de 30 anys, i cal fer una aportació inicial (al voltant del 20% del preu), a més de les despeses de compra. Si el banc ho autoritza, el finançament pot arribar fins al 100%.
Això sí, és important saber que en cas d’impagament de més de cinc quotes, es pot extingir el contracte. En aquest supòsit, l’Ajuntament recuperaria l’habitatge, retornant
part dels imports pagats i alliberant la persona adjudicatària de qualsevol deute.
Pel que fa als habitatges de lloguer assequible, aquests tenen una renda mensual inferior als preus del mercat privat. El límit actual està fixat en 10,01 €/m². Els contractes tenen una durada inicial de 7 anys i es poden prorrogar. En el moment de formalitzar el contracte, cal abonar la renda del primer mes i una fiança equivalent.
Quines característiques tenen els habitatges i quins preus?
Els habitatges de la promoció de l’Illa Acer disposen de un, dos o tres dormitoris i inclouen una plaça d’aparcament vinculada. Les característiques i els preus varien segons la superfície útil de cada pis.
En el cas dels habitatges en dret de superfície, els preus de venda oscil·len entre els 137.100 i els 212.000 euros. Es tracta de xifres orientatives, ja que les superfícies encara són provisionals.
Pel que fa als habitatges de lloguer assequible, les rendes mensuals se situen entre els 400 i els 790 euros, també en funció de la mida i amb preus encara provisionals.
Qui té prioritat? Grups amb reserva
Les dues convocatòries —tant la de dret de superfície com la de lloguer assequible— reserven una part dels habitatges a determinats col·lectius amb necessitats específiques o arrelament al barri. Els grups amb reserva són els següents: persones amb mobilitat reduïda que necessiten un habitatge adaptat (5%); famílies monoparentals (10%); unitats de convivència formades exclusivament per persones menors de 35 anys (30%); veïnat dels barris més propers a la promoció, dins un radi de 500 metres: la Marina del Prat Vermell i la Marina del Port (25%); i a partir d’aquí la resta de sol·licitants del grup general.
Continua a la pàgina 2
L'Illa Acer és la promoció d'habitatges situada entre els carrers Motors, Acer, Cal Cisó i Ascó.
Els Diables de Port es reactiven
Quan el foc, els tambors i les gralles fan barri
La pólvora i el batec dels timbals i els tambors tornaran a fer-se sentir al barri. Amb una quarantena de membres actius, la colla Diables de Port es reactiva després d’un temps difícil marcat per la pandèmia i la manca d’activitat. Ara, amb nova junta des de finals de l’any passat, tenen un objectiu clar: recuperar el ritme, la flama i la connexió amb el barri. “Volem que la Marina sàpiga que tornem amb força”, diu Andrés, l’actual president, que va començar ajudant la seva filla i ha acabat liderant el projecte amb entusiasme.
La colla, coneguda pel seu caràcter familiar i acollidor, assaja regularment: els timbals es practiquen els divendres al vespre i diumenges a la tarda, mentre que les gralles sonen els dissabtes al matí. Ho fan al local de la parròquia del Port, punt de trobada i seu de la colla, al cor del barri. I si algú hi vol sumar-se? És tan fàcil com passar pel local o escriure’ls a través de les seves xarxes socials (Instagram i Facebook), on comparteixen vídeos, crides a participar i moments de complicitat i feina.
I a raó d’aquesta tornada, la colla no només treu foc: també treu a ballar els seus gegants, concretament quatre: en Magí, la Quimeta, Paco Candel i el Campí Dragon, aquest últim creat per la secció de capgrossos. Els gegants, com marca la tradició festiva catalana, són símbols vius de la memòria i identitat popular. Cada sortida és una desfilada d’història i orgull col·lectiu que fa de pont entre generacions.
Els correfocs, per la seva banda, són l’essència més vibrant de les colles de diables. Herència del teatre medieval i evolucionats com a espectacle de carrer, els correfocs combinen foc, música, dansa i dramatització. Són una explosió d’energia col·lectiva i una forma única de celebrar, protegida i estimada arreu de Catalunya.
“Soc de la colla des dels 6 anys”, explica Marc Giménez, que avui, amb 18, toca la gralla, els timbals i ajuda amb els gegants. “Això m’ha donat rutina, disciplina i un ambient molt familiar”, comenta.
L’element intergeneracional és una de les grans riqueses dels Diables de Port. El més petit, Aran Galiano, toca la gralla amb només tres anys, i el més veterà, Juan Azorín, voreja els 70 i encara participa activament, ja sigui amb instruments o vestit de diable. Hi ha infants, joves i adults repartits gairebé per igual, amb un petit predomini dels de la “quinta dels 40”. La colla jove, per exemple, la formen Alex, Andrea i Marc, i la infantil, Xavi, César, Frank, Alma, Leo, Noa i més d’un que sempre
La colla la conformen una quarantena de veïns i veïnes que mentre aprenen a tocar instruments s’ho passen gran
Ja treballen amb la Unió d’Entitats per assegurar la seva presència a la propera Festa Major i també participen d'una desena d'activitats comunitàries
es perd en el recompte.
Els balls de diables són una de les expressions festives més antigues documentades a Catalunya. Representen la lluita entre el bé i el mal, però sobretot, són una forma d’organització popular que ha sobreviscut generació rere generació, adaptant-se als temps i mantenint el foc viu, literal i simbòlic.
El repte, però, no és petit. “Ens costa veure com venen colles de fora a tocar en actes que sempre havíem cobert nosaltres”, reconeix Andrés. És per això que ja treballen amb la Unió d’Entitats per assegurar la seva presència a la propera Festa Major. També participen activament a festes com la de Plus Ultra, el Corpus, el Carnaval o la Nit d’Havaneres que organitza la parròquia. Entre les veus que celebren aquesta tornada hi ha el Diego Jesús Garrido, Chus per les amigues. Després de deixar els Diables del Poble-sec pel seu
trasllat de domicili, s’ha integrat a la Marina amb la seva parella. “Trobàvem a faltar l’ànim de llançar-nos al carrer a celebrar”, diu. Per a ell, formar part de la colla ha estat una manera de socialitzar i conèixer el veïnat i distreure’s: “Aprendre a tocar instruments és com aprendre idiomes, però més divertit”, explica.
També hi ha històries de complicitat familiar com la d’Elizabeth Ortuño, mare del Marc. “Ens va agradar a tots dos des del principi. Ens ha vingut molt bé per socialitzar i aprofitar les sortides i viatges plegats”. O la de Cristina Galiano, que, com moltes mares del barri, ha acabat implicant-se del tot: “Vaig enredar l’Andrés perquè fos president, i ara ens hem enganxat tota la família. A vegades és estressant, però val molt la pena”.
Hi ha qui ha arribat a la colla per amistats, com José Lamilla, que recorda les festes de barri de la infància amb estima, o Juan Diego Navarro, veí vingut de Viladecans, que s’hi va apuntar per la parella, el Chus, i ha acabat enganxat als instruments. “Al final et surt el cuquet”, diu, “i et motives per millorar i fer-ho bé”.
L’energia que s’hi respira és d’il·lusió renovada, ganes de sumar i fer comunitat. “Que la gent s’animi a participar-hi”, diuen. “Tornem amb ganes d’acompanyar-nos i fer-ho gran”. I mentre l'espurna del foc s'encén de nou al barri, queda clar que els Diables de Port són molt més que una colla: són una part viva de la festa i d’un barri que s’aferra al seu caràcter forjat amb lluita i alegria.
Redacció del suplement: Y.L.A.
El grup de tambors dels Diables de Port a la rua del Carnaval d'enguany.
Alguns dels integrants i la nova junta directiva per l'entrevista a La Marina
La Lluna creixent es pot veure des de la Terra, una porció del satèl·lit il·luminat per un sol que s’ha posat el pijama.
De lluna creixent es va disfressar a Carnestoltes la veïna del passeig de Zona Franca Montse Santiago (Barcelona, 1988), directora de l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat (Bronze, 18).
Les altres fases de la Lluna es van guarnir amb la mateixa tela i el mateix cartró: la cuinera es va vestir de lluna nova; una de les tutores, de quart decreixent, i l’administrativa, de lluna plena.
En realitat, a la Montse Santiago, una Zoe Saldaña de batista, l’ha captivada la poètica nocturna, i no és casual que el centre que dirigeix des del 2018 es compartimenti en aules siderals: estrelles (Polar, Vega, Sol), constel·lacions (Casiopea, Ossa Major), planetes (Júpiter, Neptuno, Mercuri) i galàxies (Andròmeda, Via Làctia).
«No deixa de tenir el seu punt escoltar un alumne amb autisme dir que pertany a la classe d’Andròmeda», diu la Montse, educadora especial i logopeda, i que, en efecte, materialitza el seu somriure en una lluna creixent que travessa el menjador.
La Lluna L’escola especial Nostra Senyora de Montserrat
mossèn Felip-Juli Rodríguez.
Per això les oracions de tall cristià ressalten a cada paret del col·legi. Entre elles, «La mesura de l’amor és estimar sense mesura» (Sant Agustí).
«Per mi, Déu és el motor, mou la meva vida», professa Montse, una altra més de les «fraternes marianistes». «Tot el que faig a la vida ho visc com un diàleg amb Déu. Assumir la direcció d’aquesta escola és una missió de Déu.»
Basada en la pel·lícula El Gran Showman de Michael Gracey (2017), el seu lema és: per fer alguna cosa nova cal fer una cosa poc convencional
Valorar l’autenticitat i sentir-se orgullós d’un mateix, malgrat les diferències, o precisament per això, perquè som diferents
En un món embogit per les guerres, l’amor i el respecte es troben a faltar
A l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat assisteixen 78 alumnes amb edats compreses entre els tres i els 21 anys, alumnes amb «diversitat funcional» i discapacitats intel·lectuals lleus: síndrome de Down, autisme, trastorns mentals (psicosi infantil, per exemple) i deficiències severes.
«Cada vegada hi participen més de la societat», apunta, i esmenta dos centres més en l’òrbita del seu ideari: Fundació Aspace Catalunya (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç, a Montjuïc) i Asproseat (serveis integrals per a persones amb discapacitat, al polígon industrial de la Pedrosa). «Nosaltres visitem tres cops per setmana la Biblioteca Francesc Candel, on fan una sèrie d’activitats.»
El claustre de Nostra Senyora de Monserrat el conformen 23 professionals (educadors especials, psicòlegs, fisioterapeutes i psicomotricistes).
Vinculació al barri
L’escola d’educació especial es va fundar el 1977, de la mà de la Núria Pucurull. El veïnat va impulsar un estudi de les necessitats de les famílies de la zona, amb el recolzament
del rector marianista Celestino Moraza. La seva creació va lligada a la parròquia de Sant Cristòfol, sota el paraigua de la Fundació de les Escoles Parroquials de l’Arxidiòcesi de Barcelona.
Actualment, la parròquia de Sant Cristòfol i les altres dues parròquies properes, Sant Bartomeu i Mare de Déu de Port, constitueixen la zona pastoral de la Marina de Montjuïc, de la qual és rector titular
La missió: que els nois es treguin les pors, que siguin autònoms i que aprenguin a relacionar-se entre si.
A Nostra Senyora de Montserrat conviuen diversos credos: sikhs, evangelistes, musulmans, hindús, testimonis de Jehovà, etcètera.
«No obliguem ningú a res, i la majoria s’involucra en les activitats nadalenques, de la mateixa manera que respectem totes les altres religions», explica. «Al final, darrere de cada fe hi ha sempre el mateix missatge: amor i respecte.»
En un món embogit per les guerres, l’amor i el respecte es troben a faltar.
«El 28 de febrer vam sortir per fer la rua de Carnaval, vam creuar els Jardins de Sant Cristòfol i vam arribar al passeig de la Zona Franca. Va ser molt bonic», s’il·lumina com una torxa, veritable lluna creixent. De vegades, quan acaba la jornada laboral, la veïna i directora de l’escola especial Nostra Senyora de Montserrat, Montse Santiago, se’n va a una acadèmia de ball on fa dansa, «jazz i musicals».
«El musical El Gran Showman és brutal.»
Basada en la pel·lícula de Michael Gracey (2017), el seu lema és: per fer alguna cosa nova cal fer una cosa poc convencional.
Valorar l’autenticitat i sentir-se orgullós d’un mateix, malgrat les diferències, o precisament per això, perquè som diferents. ■
Testimonis
MARIPAZ CASTRILLO Mestra Barcelona, 1971
«La nostra escola és petita i acollidora. Treballem per desenvolupar al màxim possible les capacitats del nostre alumnat i per acollir les seves famílies. Apliquem la flexibilitat i l’adaptabilitat a la nostra feina per a donar la millor resposta a cada alumne. Busquem, en definitiva, que l’alumnat es trobi a gust, segur i capaç per a enfrontar les seves dificultats i millorar cada dia. I ho aconseguim!»
AMINA LAMHARRAR
Alumna Barcelona, 2011
«L’escola, per a mi, és un lloc acollidor i agradable. A banda de ser especial –com el seu nom indica– és un centre escolar ben adaptat. És una escola tan meravellosa que em sento còmoda i feliç.»
Jesús Martínez
▶ A l'escola especial Nostra Senyora de Montserrat assisteixen 78 alumnes amb edats compreses entre els tres i els 21 anys, alumnes amb «diversitat funcional» i discapacitats intel·lectuals lleus: síndrome de Down, autisme, trastorns mentals (psicosi infantil, per exemple) i deficiències severes.
|| Pau Llopis
Durant els darrers mesos, les notícies sobre habitatge han copsat els titulars i programes dels principals informatius del país. A Barcelona, es van celebrar dues manifestacions, el 23 de novembre i el 5 d’abril sota el lema “S’ha acabat” per protestar contra el preu i el negoci especulatiu de l’habitatge.
A la Marina del Prat Vermell, nombroses escales de veïns s’han fet escoltar en les seves denúncies d’una situació que els ha mantingut sense aigua calenta ni calefacció durant anys, mentre pagaven unes factures desorbitades de les quals no podien fugir. Per altra banda, el procediment d’entrega de vint–i–quatre habitatges protegits de l’edifici París el passat mes de gener, lliurats per ordre d’arribada en una convocatòria publicada amb tan sols un dia d’antelació, va enfurismar a gran part del veïnat del barri, amb un elevat nombre de persones i joves inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, amb anys esperant a la cua per accedir a una llar pròpia.
I com aquests, milers de casos i experiències arreu de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat diverses sessions de debat territorial als deu districtes de la capital catalana durant els mesos de març i abril.
Aquestes trobades són espais de promoció del debat ciutadà, combinant la diagnosi dels agents d’habitatge amb les necessitats reals del veïnat, acompanyant, alhora, la redacció del nou Pla d’Habitatge 2026 – 2033.
La sessió de Sants – Montjuïc es va celebrar el dimarts 8 d’abril al Centre Cívic Cotxeres de Sants. Un dels punts principals de la dinàmica van ser els debats en grup, dels quals van sorgir una sèrie de propostes que permeten conèixer de primera mà les preocupacions dels conciutadans.
La majoria dels suggeriments recollits al web de Decidim Barcelona plantejaven, en certa manera, una reforma estructural del model de l’habitatge, del sistema administratiu i, en si, del seu mercat.
El lloguer de temporada va ser assenyalat com uns dels principals problemes. En aquest sentit, a l’acta apareixen fins a quatre propostes relacionades amb regular, prohibir o limitar estrictament aquest model d’habitatge.
Una preocupació que no sembla ser infundada, donat que segons un informe de l’Observatori Metropolità d’Habitatge (OMH), un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada, agafant de mostra portals immobiliaris de gran renom com ara Habitaclia o Idealista. Més concretament, d’acord amb dades extretes de l’anàlisi, el 50,4% del total dels anuncis publicats en aquestes webs el darrer trimestre del 2024 feien referència a aquesta tipologia de lloguers.
A més a més, tot i que la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona informa que només representen el 2,68% del parc de lloguers disponibles a la ciutat, el cas és que la seva presència ha crescut exponencialment, passant de 3.900 contractes d’aquesta mena l’any 2023 als 18.406 a finals de 2024 (cinc vegades més), segons dades facilitades per TV3.
L’habitatge Una preocupació compartida a Sants – Montjuïc
Segons l’Observatori
Metropolità d’Habitatge un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada
Es demanda donar prioritat als joves i a la gent gran a l’hora d’accedir a l’habitatge públic
El veïnat va expressar la necessitat d’ajustar els preus del lloguer al seu poder adquisitiu, cenyint-lo, per exemple, al 30% del Salari Mínim
Interprofessional o del salari mitjà de la ciutat
Potser per aquests motius una de les propostes recollides era una breu, però clara, “tornar a la figura dels lloguers indefinits”
La complicada situació de l’accés de l’habitatge ve condicionada, en gran manera, per la delicada situació econòmica de molts particulars i famílies barcelonines, que xoca frontalment amb l’elevat preu de l’habitatge, amb els lloguers amb un preu de mitjana superior als 1.100 € Segons l’últim informe anual de salaris de l’Ajuntament, elaborat el 2023, de mitjana, un barceloní percep un sou de 35.402 € bruts/any. Una xifra que, dividit en 14 pagues, deixa una suculenta quantitat de 2.528 € bruts/mes. Evidentment, un terme mitjà implica que hi haurà gent cobrant per sobre, i altres que ho estaran fent per sota d’aquest valor. Si es desgrana per districtes, es pot apreciar que els salaris anuals a Sarrià – Sant Gervasi (56.885 €) dupliquen els de districtes com Nou Barris (26.125 €), Ciutat Vella (26.634 €) o Sants – Montjuïc (30.983 €).
Una precarietat palesa i sentida pel veïnat, que va expressar durant la sessió la necessitat d’ajustar els preus del lloguer al seu poder adquisitiu, amb mesures com ara cenyir-los al 30% del Salari Mínim Interprofessional o del salari mitjà de la ciutat Dins aquesta inestabilitat, hi ha col·lectius encara més desfavorits. Alguns dels suggeriments van precisament en direcció a facilitar la incorporació d’aquests grups (joves, famílies monoparentals, famílies d’origen divers, gent gran i persones amb diversitat funcional) al mercat immobiliari.
Els temps convulsos porten a reinventar-se, i en aquest cas les fórmules de les cooperatives i de l’habitatge protegit, en creixement a pols com La Sagrera, Glòries i, especialment, a la Marina del Prat Vermell, van ser molt presents durant el debat. De fet, es va sol·licitar en més d’una ocasió donar prioritat als joves i a la gent gran a l’hora d’accedir a l’habitatge públic, bé sigui en règim de lloguer o de compra, creant, per exemple, promocions exclusivament destinades a aquestes franges d’edat.
Garantir que aquests domicilis siguin concedits de manera justa i que episodis com els de l’edifici París no es tornin a repetir és una altra de les inquietuds del veïnat, que proposa que els HPO de gestió privada tinguin uns criteris d’adjudicació similars als públics.
Una problemàtica amb moltes arestes i amb una solució que, si ben segur existeix, és evident que no serà immediata. Sigui com sigui, ciutadania, entitats i associacions sumen forces per denunciar una situació que està provocant una expulsió progressiva de la ciutat comtal i de les localitats adjacents. ■
Centenars de persones desborden la sessió informativa sobre els 234 habitatges públics de l’Illa Acer
El consistori municipal va preparar dues sessions informatives obertes al veïnat els dies 5 i 6 de maig, en relació amb la promoció de 234 habitatges públics de l’Illa Acer a la Marina del Prat Vermell, que s’adjudicaran al llarg de l’any en règim de lloguer assequible o bé en dret de superfície.
La primera d’aquestes reunions, convocada el dilluns 5 de maig, es va celebrar a la Sala Pepita Casanellas, on s’hi van acostar prop de dos centenars de
veïns i veïnes per a conèixer la tipologia de la promoció, així com els criteris i procediments d’adjudicació d’aquests habitatges.
Unes xifres d’assistents que van superar amb escreix les previsions dels tècnics del districte, motiu pel qual una trentena de persones no van poder accedir a la Sala d’Actes. Teniu la informació detallada sobre l’adjudicació dels habitatges de l’Illa Acer al Suplement Central d’aquest número.
Font: Ajuntament de Barcelona
Dona importància a la vida de principi a fi, el final de la vida també és vida
Parlar de la mort pot evocar pors i ansietats, tant sobre la pròpia mortalitat com sobre la pèrdua de persones estimades, fet que ens comporta a eludir-lo. Les normes socials poden indicar que certs assumptes com la mort són inapropiats per discutir en la societat, la qual cosa perpetua el silenci al voltant del tema. Aquests factors contribueixen a que la mort sigui un tema tabú i incòmode d'abordar, però, ens plantegem com ens agradaria que fossin els nostres últims moments en aquest món? Ens agradaria poder reflectir les nostres preferències en un moment tan rellevant com el final de la nostra vida?
Acceptar i normalitzar que tots tenim un final genera pau interior que modela la nostra experiència en relació amb el final de la nostra existència en el món que coneixem. Una bona vida pot afavorir la salut mental i emocional, d'aquesta manera, si veiem el procés com una part de la vida, podrem influir en ell en funció de les nostres voluntats. La presa de decisions respecte als serveis que volem, les nostres preferències al procés de final de vida i l'entorn a l'hora del nostre comiat, són factors que poden oferir consol i dignitat en el final de la vida.
Considero que el més important que posseïm és decidir sobre el que ens passi a nosaltres mateixos. Malauradament, amb
Entenem per insuficiència la incapacitat d’un òrgan per complir les seves funcions. En el cas del cor implica no poder bombar sang al nostre sistema circulatori per aportar oxigen a les nostres cèl·lules, teixits i òrgans.
La sensació d’ofec en fer activitats que prèviament és feien amb normalitat, la incapacitat d’estar tombat al llit i tenir necessitat d’estar més incorporat i les cames inflades, són probablement els símptomes i signes clínics que amb més freqüència porten al pacient a la consulta del metge.
Al centre d'atenció primària i davant de la sospita, disposem de forma recent, de la possibilitat de sol·licitar una determinació en sang del pèptid natriurètic, un paràmetre que en cas ser negatiu exclou la sospitat i en cas de ser positu ens permetrà continuar amb el procés diagnòstic.
El següent pas seria demanar una ecografia cardíaca que ja ens permetria confirmar la sospita i determinar enfront de quin tipus d'insuficiència cardíaca estem. Són molts el camins que porten a la insuficiència del cor i l’estudi de la causa seria el pròxim pas, destacant com a causes més freqüents, la hipertensió arterial i la cardiopatia isquèmica.
Respecte al tractament, en els últims anys, s’han desenvolupat nous fàrmacs. La seva implantació s’ha convertit en un repte pels metges d’atenció primària, donats els beneficis que tenen en aquests pacients. Per un altre banda, la coordinació entre els centres d’atenció primària i les unitats especialitzades en l'àmbit hospitalari ha millorat de forma molt important. En el nostre ter-
l'augment de l'esperança de vida i l'aparició de cada vegada més malalties que comporten una pèrdua d'autonomia física i psicològica, quan arriba l’hora no sempre tenim el privilegi de poder decidir com volem que sigui. La nostra companyia, el lloc, la cançó que volem escoltar, què fer amb el nostre cos després de la mort, la manera
de dir-nos adeu... tots aquests són aspectes en què depèn de nosaltres reflectir les voluntats que tenim sobre ells mentre siguem conscients.
El document de voluntats anticipades, també conegut com a testament vital, ens permet complir les premisses exposades anteriorment. Aquest document, que es
Insuficiència cardíaca
La sensació d’ofec en fer activitats que prèviament és feien amb normalitat, la incapacitat d’estar tombat al llit i tenir necessitat d’estar més incorporat i les cames inflades, són probablement els símptomes que amb més freqüència porten al pacient a la consulta del metge
pot omplir al Centre d’Atenció Primària, permet expressar els desitjos sobre les cures que volem rebre en cas que no puguem comunicar-ho al futur, cosa que assegura que les nostres preferències siguin respectades. A més a més, aquest document no especifica que sigui per a persones d’edat avançada, llavors podem omplir el document en qualsevol etapa de la nostra vida i al llarg d’aquesta es pot revocar o modificar. Així mateix, les voluntats anticipades minimitzen la càrrega emocional i la incertesa que pot afrontar la família en moments difícils, com una malaltia greu o el final de la vida. També és molt important comunicar aquestes voluntats a la família i parlar-ne amb ells, perquè sempre puguin assegurar que es compleixin les teves preferències. D’aquesta manera els professionals de la salut prenen decisions més alineades amb els desitjos del pacient, cosa que millora la qualitat d’atenció que es brinda en un període tan important com és el final de la nostra vida. Parla de la mort, decideix com vols acabar la teva vida, recorda que nosaltres construïm el nostre camí de principi a fi. Una mort digna també és salut. ■
Alex Corredor Pozo, R1 d’infermeria familiar i comunitària del CAP Doctor Carles Ribas
ritori la unitat d’insuficiència cardíaca del Hospital Clínic s’ha convertit en un recurs real amb cardiòlegs i infermeres de pràctica avançada a l’abast de l’atenció primària, permetent un accés ràpid dels nostres pacients en cas de descompensacions que no puguin ser solucionades a l'Atenció Primària o la necessitat de completar l'estudi de la causa de l’insuficiència cardíaca.
També disposem, com sabeu, de cardiòleg de referència al CAP, que per descomptat participa en aquest procés. El protagonisme del personal d’infermeria, com sempre, és cabdal, i cada vegada més important, pel que fa al seguiment del pacient, la seva educació sanitària i la detecció de les descompensacions i fins i tot el seu tractament. De forma molt important els pacients cada vegada s'implican més en la seva autocura, rebent educació sanitària i sent capaços de detectar les descompensacions de la seva patologia i consultar de forma ràpida als seus professionals de referència.
Respecte a l'educació sanitària, recordeu la importància de la nostra dieta mediterrània, tan beneficiosa per moltes patologies. Tingueu en compte que a vegades s’ha de limitar la ingesta de líquids i que com sempre és molt importat promoure l’activitat física, però sempre que el pacient estigui estable.
Per descomptat, hem de continuar avançant, però crec que infermeres i metgesses d’atenció primària, unitat d'insuficiència cardíaca hospitalària i pacients, ja constituïm un equip amb moltes garanties per fer millorar el pronòstic d’aquesta patologia. ■ CAP La Marina
LA MARINA del comerç associat
La Fira Marinera i de Pagesia 2025: una jornada per gaudir en família al cor de la Marina
El pròxim 14 de juny, el passeig de la Zona Franca es tornarà a vestir de festa amb una nova edició de la Fira Marinera i de Pagesia, una cita imprescindible que omple el nostre barri de vida i tradició.
Un any més, els comerciants de la Marina se sumen amb entusiasme a la Fira, oferint prop de 70 paradetes plenes de productes i serveis que reflecteixen la riquesa i la diversitat del nostre eix comercial: des de centres de salut i botigues especialitzades fins a serveis per a mascotes, joieria o fins i tot estudis de tatuatges. Un espai destacat de la fira serà l’àrea gas-
tronòmica, on establiments reconeguts com el Celler la Marina o el Restaurant Lys sorprendran amb propostes culinàries delicioses per a tots els gustos.
La jornada estarà farcida d’activitats per a petits i grans. Els infants tindran protagonisme amb espectacles i tallers creatius pensats per ferlos gaudir en un entorn segur i festiu.
Com a sorpresa d’aquesta edició 2025, la fira comptarà també amb un concert en directe a la tarda, amb grups de versions que faran vibrar tot el passeig.
També hi haurà exposicions fotogràfiques que ens faran viatjar als orígens del barri, dansa tradicional i moderna, i altres activitats culturals per compartir amb família i amics.
La Fira Marinera i de Pagesia és molt més que una fira: és una festa que parla de qui som, una oportunitat per retrobar-nos, compartir moments i enfortir els llaços que ens uneixen com a barri.
No t’ho perdis! El 14 de juny t’esperem amb il·lusió al passeig de la Zona Franca per compartir una jornada plena de vida, somriures i bon ambient.
Botigues associades:
ADMINISTRACIÓ LOTERIA
ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA
Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98
ADMINISTRACIÓ FINQUES
ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788
Mare de Déu de Port, 385.
ANIMAL DOMÈSTIC
MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402
PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079
ARTS GRÀFIQUES
CELIA SERVEIS GRÀFICS
C/ Energia, 32. 628635753
ASSESORIES-GESTORIES
ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87
BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL
c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494
ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ
ASESOR EN SEGUROS
c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408
AUTOESCOLES
AUTOESCOLA ZONA FRANCA
Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12
AUTOMÒBILS
KIA AR MOTORS
Pg. Zona Franca, 6-8 932239288
BUGADERIA
LA WASH-BUGADERIA
c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460
CELLERS CELLER LA MARINA
c/ Aviador Duran, 2. 680188509
COOPERATIVES
KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191
CORREDURIES D’ASSEGURANCES
GEXBROK BARCELONA
C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17
DROGUERIES I PERFUMERIES
DROGUERIA FELI
C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77
DROGUERIA RAMIRO
Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12
ELECTRODOMÈSTICS
ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM
Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52
ENSENYAMENT
KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769
ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17
ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44
ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205
ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946
ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66
FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784
FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47
FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75
FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94
FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406
FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106
FARMÀCIA DOMÈNECH CB
Gran Via C. C., 152 Telf 933326497
FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS
Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41
FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18
FARMÀCIA DE LA MARINA c/ Sovelles, 11 932232593 650706656
FARMÀCIA FONERIA
c/ Foneria, 18 933332647
FERRETERIES-LAMPISTERIES
TU CERRAJERIA.COM
Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144
COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L
c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089
BAUHAUS BARCELONA
Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23
IMPEGA CERRAJEROS
Passeig Zona Franca, 181
FORNS DE PA
365. CAFÈ I FORN DE PA
C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26
365. CAFÈ i FORN DE PA
C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47
365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER
C/ Alts Forns, 61. 938289122
FORN HUGUET
C/ Alts Forns, 60. 645 944 419
FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ
C/ Alts Forns, 74. 935318354
PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708
FOTOGRAFIA
GALERA FOTOGRAFIA
Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97
IMMOBILIÀRIA
PISOS LA MARINA
Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075
IMMOBILIÀRIA LLOPIS
C/ Mare Déu de Port, 257 676585317
PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919
JOIERIES
JOIERIA RAMON CARNÉ Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06
LLAR D’INFANTS
LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18
LLAR D’INFANTS XUMETS
C/Energia, 10. 93 431 76 72
PASTISSERIA CREATIVA
ESCOLA BRESSOL LA PAU
Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306
MANTENIMENTS
FRISAL MANTENIMENTS
Ferrocarrils Catalans, 115 933023389
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56
MERCHANDISING
ESTAMPACIONES BARRIL
Passeig de la Zona Franca 674320486
MOBLES
MUEBLES EL CISNE
Pg. Zona Franca, 224. 933322698
MacMOBLES ZONA FRANCA
Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99
MacMOBLES ZONA FRANCA -2
Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70
SUEÑOS DESCANS
Passeig de la zona Franca, 165 935909991
MODA I COMPLEMENTS
WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13
CALZADOS CISNE
Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594
JUBEL ZAPATERIA
c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98
BOTIGA AMIGA MARINA
Mare de Déu de Port, 337 934225367
NOTARIA
MARÍA DE LOS DESAMPARADOS
RIOS MESSANA NOTARIO
Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064
ÒPTIQUES
JOSA ÒPTICS
Pg. Zona Franca, 155
Telf. 93 432 24 98
VISTA ÒPTICA
Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47
GENERAL ÓPTICA
Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22
ÓPTICA & AUDIOLOGIA
UNIVERSITARIA
Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39
ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75
PERRUQUERIES I ESTILISME
BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48
DANI FERNANDEZ ESTILISTES
Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90
MI PELU
C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12
UÑAS XXBEAUTY
c/ Mineria, 17 local 4. 686259382
PERRUQUERIA JESSICA LÓPEZ
Plaça Sant Cristòfol, local, 3 934225415
QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03
QUEVIURES
PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108
REFORMES INTEGRALS
NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18
TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85
RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42
BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)
GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43
ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62
LA SAL DEL PORT
c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88
BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48
LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83
RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698
Pg. Zona Franca, 241
BAR LAS PALMERAS
C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155
LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215
CAFÉ CON QUÉ?
Carretera del Prat, 40 local 2 651857026
EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078
BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564
KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332
RESTAURANTE LA SUERTE C/ Mare de Déu de Port, 347 934 18 79 82
BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79
REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40
SALUT
FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)
Carretera del Prat, 5. 656187296
HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA
Telf. 622169239
Passeig de la Zona Franca, 106
CROSFFIT LA FIRA 936057058
Passeig de la Zona Franca, 220
SIX, CENTRE TERAPÉUTICO
C/ Foneria, 22-24
Telèfon 653 803 131
NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00
TALLERS MECÀNICS
TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95
TATUATGES
TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14 Hospitalet del Llobregat
TELECOMUNICACIONS
I.T.C. SYSTEMS
de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17
La Zona Franca de Barcelona incorpora 14 nous projectes a la seva incubadora de Logística
El Logistics 4.0 Incubator, la primera incubadora d'alta tecnologia d'Espanya dedicada a la indústria 4.0 en l'àmbit de la cadena de valor del sector logístic impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb el suport de la Fundació INCYDE a través dels fons europeus FEDER, va presentar el 2 d'abril al matí 14 noves startups que s'incorporaran al seu programa en un acte de benvinguda a càrrec del delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, i de la directora general del CZFB, Blanca Sorigué
Aquestes empreses emergents han estat seleccionades a través d'una nova convocatòria llançada pel CZFB, on han rebut la sol·licitud d'un total de 21 startups interessades a formar part del Logistics 4.0 Incubator. Amb aquests nous projectes el Logistics 4.0 Incubator ja ha incubat un total de 60 iniciatives quan encara no ha assolit els dos anys d'activitat. Project ADR, Aseguis, Packengers, Copailot, Placenet, Pulpop, Cadenity AI, Full & Fast, Convenit, Greenpath Logistics, SCAI Engineering, Cirquel, Locally.Farm i YK-Logistics són les noves incorporacions.
Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB, ha explicat que “el Logistics 4.0 Incubator és una plataforma ideal per convertir idees en empreses de futur i, al mateix temps, està generant noves idees a partir de noves necessitats”. Navarro ha recordat també que “el Consorci de la Zona Franca de Barcelona és una empresa pública que la única font d’ingressos prové de la gestió del polígon industrial de la Zona Franca, així com d’alguns edificis que tenim a Barcelona, i amb això fem promoció econòmica per
estimular l’economia i posar els llocs on les noves formes d’economia creixin i es desenvolupin per generar negoci, i per tant nous llocs de treball. Des del sector públic actuem de plataforma perquè aquestes empreses neixin i creixin per generar aquestes oportunitats en forma de llocs de treball”.
Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha destacat que “la transformació del teixit industrial que representen projectes com els que es presenten avui aquí, és molt important per a nosaltres
perquè al final irradia en el territori, amb millors llocs de treball, amb millors oportunitats i amb el posicionament de la zona franca a nivell global. A dia d'avui som una zona franca referent a nivell mundial en diversos aspectes i aquesta és una de les nostres fortaleses de la qual també poden treure profit les startups que formen part del Logistics 4.0 Incubator” ■
El Port de Barcelona obre al públic les terminals de contenidors en les Jornades de Portes Obertes 2025
El Port de Barcelona celebra la segona edició de les seves Portes Obertes dissabte i diumenge 17 i 18 de maig, amb una proposta ampliada que, per primera vegada, inclou l’accés a les terminals de contenidors APM Terminals Barcelona (APMT) i Hutchison Ports BEST, dues de les infraestructures més modernes i avançades de la instal·lació.
Amb aquesta iniciativa, que l’any passat va atraure més de 30.000 persones, l’Autoritat Portuària de Barcelona vol apropar a la ciutadania el funcionament i els reptes d’una infraestructura clau per a l’economia catalana.
Una immersió en l’activitat portuària Els visitants podran optar entre dues rutes terrestres en autocar: una visita de 45 minuts per diferents racons d’accés restringit del recinte portuari i una visita més llarga (80 minuts) que, a més, inclou l’entrada a les terminals de contenidors, on es mostrarà l’operativa d’aquestes infraestructures clau.
També s’oferiran visites teatralitzades amb personatges històrics que explicaran l’evolució del Port i la seva relació amb la ciutat amb un recorregut a peu des del monument a Ròmul Bosch i Alsina fins al Palau de Mar.
Les visites marítimes, a bord de Las Go-
londrinas i també guiades, permetran navegar pel Port de Barcelona durant 60 minuts.
El moll de Barcelona s’obre a la ciutadania
Un dia abans de les Portes Obertes, el divendres 16 de maig, el Port de Barcelona celebrarà l’acte d’obertura al públic del voramoll del moll de Barcelona, que s’incorpora com a nou espai de passeig i lleure del Port Vell.
Així mateix, durant les jornades de Portes Obertes, aquest espai acollirà activitats
organitzades pel World Trade Center Barcelona, com concerts, foodtrucks, zones chill-out i tallers infantils i familiars.
La Cursa de RAC1 recorre el Port des de dins
El diumenge 18 de maig, a les 9.00 h, tindrà lloc la desena edició de La Cursa de RAC1. El circuit, de 6 quilòmetres i completament pla, recorrerà alguns dels espais
més emblemàtics del Port Vell, amb inici a la plaça del Portal de la Pau i final al moll de la Fusta. Les inscripcions estan obertes fins al 12 de maig o fins a esgotar les places a través del web: lacursaderac1.cat
Activitats paral·leles
Així mateix, durant el cap de setmana i dins del marc de les Portes Obertes, els visitants podran gaudir d’una variada oferta d’activitats paral·leles pensades per a tots els públics. El museus Marítim de Barcelona i d’Història de Catalunya oferiran entrada gratuïta el dissabte 17 de maig, a partir de les 19.00 hores, i el diumenge 18 de maig durant tot el dia coincidint amb la Nit dels Museus i el Dia Internacionals dels Museus, respectivament. També el 17 i el 18 de maig, Barcelona Capital Nàutica organitza la Regata Universitària RC Sailing a les aigües del moll d’Espanya. Del 16 al 18 de maig, l’Associació de Veïns de la Barceloneta organitza el Rumba Beach Festival. També durant tot el cap de setmana, l’espai d’oci La Mar d’Activitats, situat a la plaça Odissea, al costat del Maremagnum, oferirà tallers familiars i activitats lúdiques per acostar el món marítim i portuari als més petits. Així mateix, el Time Out Market oferirà, durant tot el dissabte 17 de maig, un brunch exclusiu de la mà del xef Michelin Fran López. ■
La Diada dels paraïgues que parlen
Llibres, flors, paradetes i una desfilada creativa al Casal La Capa
"Oye, acuérdate que hoy es el día de la rosa" —crida un home pel telèfon mentre arrossega un carro de la compra. És el matí del 23 d’abril i l’ambient ja comença a fer olor de Sant Jordi. L’home baixa pel Passeig de la Zona Franca, i aviat comprovarà que la ciutat avui és més florida que mai: a les voreres han aparegut paradetes de roses com bolets després de la pluja.
Són floristeries improvisades, plenes de vida i de color, que ofereixen molt més que flors. Dracs de peluix, punts de llibre, roses de ceràmica i de sabó. Les tradicionals roses vermelles comparteixen espai amb varietats grogues, roses i blaves, moltes embolcallades amb senyeres o paper de cel·lofana transparent. La gent s’atura, mira, remena, pregunta preus. N’hi ha qui compra amb pressa, com qui fa un tràmit. Però també hi ha qui aprofita per parlar amb els venedors, fer una foto o simplement compartir un somriure.
A la cantonada del carrer Mare de Déu del Port amb Alts Forns hi ha una florista molt especial. Ella i la seva germana són tot un clàssic al barri: fa més de 30 anys que cada Sant Jordi planten la seva paradeta. "Quan vam començar, érem només dues parades en tot el barri", recorda. Els primers anys venien unes 1.500 roses al dia. Ara, amb prou feines n’arriben a 300. Tot i la caiguda de vendes, no es plantegen deixar-ho. "Ja no ho fem només pels diners. És gairebé una tradició”. El barri ha canviat molt. Fa només unes dècades, per passejar entre llibres i roses calia agafar el bus i baixar fins al centre de Barcelona. La gent tornava carregada amb rams embolicats, comprats al Portal de l’Àngel o a la Rambla. Ara
Aquest és el primer Sant Jordi sense la Papereria Navarro, l'última llibreria de la Marina-Zona Franca, que va abaixar la persiana el maig de l’any passat
El barri ha canviat molt. Fa només unes dècades, per passejar entre llibres i roses calia agafar el bus i baixar fins al centre de Barcelona.
Ara ja no cal: el Passeig de la Zona Franca s’ha convertit en la nova Rambla per als veïns i veïnes.
Les paradetes ja no són una excepció, sinó una norma
ja no cal: el Passeig de la Zona Franca s’ha convertit en la nova Rambla per als veïns i veïnes. Les paradetes ja no són una excepció, sinó una norma. Hi ha parades davant de centres cívics, escoles, mercats i places. L’ambient és festiu, però també relaxat, amb una mena de felicitat tranquil·la que només es dona quan les coses es viuen a casa.
Aquest procés de descentralització ha anat acompanyat per un creixement urbanístic accelerat, sobretot els darrers anys. Al barri han arribat nous equipaments, noves zones verdes i una reorganització de l'espai públic. Però també hi ha pèrdues que pesen. Aquest és el primer Sant Jordi sense la Papereria Navarro, l'última llibreria de la Marina-Zona Franca, que va abaixar la persiana el maig de l’any passat. Fundada el 1955, era molt més que una botiga: era un punt de trobada, un petit far cultural entre blocs i avingudes amples. Moltes persones recorden encara la seva olor de llibre vell i material escolar, i el consell amable darrere del taulell.
Avui, només queden dos quioscos, i la biblioteca cobreix com pot la manca d’espais per aconseguir llibres. Potser per això, per a molts veïns, Sant Jordi és cada cop més el dia de la rosa, i menys el del llibre. A moltes fleques del barri tampoc hi ha coca de Sant Jordi, un altre detall que recorda que no tots els elements de la festa s’han consolidat per igual. Tot i això, la cultura no desapareix. Es
transforma. Al casal d'avis La Capa, el dia s’ha omplert de creativitat. Han organitzat una desfilada singular: “Paraigües No Aptes per la Pluja”. És una performance comunitària on cada paraigua ha estat decorat amb materials reciclats i representa un concepte: el medi ambient, els vincles humans, la memòria, la solitud, la desigualtat. Les obres van acompanyades de textos escrits per les mateixes participants, moltes d'elles usuàries del casal, que reflexionen sobre cada tema des d’una mirada pròpia i íntima.
L’activitat s’ha dut a terme gràcies al grup Tot s’hi val, format per nou persones aficionades del barri que treballen el trash art, un corrent que converteix materials rebutjats en art amb ànima. Durant la jornada, moltes de les participants portaven pins amb motius literaris —llibres, roses, dracs i plomes — com a motiu que recordava constantment el dia en què som. Remarquen que la iniciativa busca trencar prejudicis i, sobretot, demostrar que la creativitat pot sorgir de qualsevol racó, fins i tot d’un paraigua vell i rebregat. “Tothom pot fer art. L’exposició quedarà de forma permanent al casal, perquè tothom la pugui visitar els dies següents. Malgrat les absències, Sant Jordi encara és una festa de cultura. ■
|| Magí Chavarría
▶ Desfilada de les àvies del casal La Capa amb els seus "paraïgues no aptes per a la pluja". A la dreta i a dalt, les àvies mostren les seves creacions.
A baix, paradetes al passeig de la Zona Franca i a Mare de Déu de Port.
El dissabte 12 d’abril, l’Espai Veïnal Química, seu del diari La Marina i la ràdio La Marina FM 102.5, va acollir una nova Assemblea General de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), un espai de celebració anual en el qual l’entitat presenta un balanç de situació, alhora que es defineixen els objectius i línies d’actuació, davant els associats i col·laboradors.
Enguany, la finalitat de la trobada, principalment, era la renovació parcial de la Junta Directiva, així com la presentació d’alguns dels professionals de la comunicació que s’han incorporat a l’equip, després d’una etapa de canvis en l’estructura dels mitjans.
Entorn de les 11:00 hores va començar la reunió, amb la intervenció inicial de l’encara presidenta, Yohany L. Ayala. Després de la lectura de l’acta anterior, en el seu missatge de comiat va defensar: “Necessitem persones, projectes i complicitats que es quedin, que hi siguin, que s’hi impliquin. Que no només mirin, sinó que ajudin a actuar amb sentit i des de la base. Per això persistim. Per informar, cohesionar, connectar, dinamitzar, promocionar, facilitar, interpel·lar, reforçar, amplificar i democratitzar. Verbs que no són eslògans: són el nostre dia a dia”, va afirmar la presidenta sortint.
Seguidament, el tresorer Vicente Masip va informar respecte de la situació financera de l’entitat durant l’exercici 2024. La jornada havia iniciat a les 10 del matí, amb les fotografies d’equip i dels programes de la graella radiofònica, de la mà del soci i fotògraf Alejandro Flores.
El soci fundador de l’AMCL, Juan Antonio Reyes, va reivindicar els 40 anys d’història de l’associació, que, malgrat haver afrontat greus dificultats financeres i estructurals al llarg del seu recorregut, s’ha mantingut viva fins avui gràcies a l’esforç i a la col·laboració altruista de moltes persones. “Hem tingut dificultats immenses i mantenim una vocació de continuïtat. Però sempre ha estat així amb les coses que valen la pena”, va afirmar amb contundència.
L’assemblea també va servir per a presentar el nou tècnic de so de La Marina FM 102.5, José Luis Mateo, qui va oferir un llistat d’algunes de les innovacions i millores que s’han implementat durant els darrers mesos a la ràdio, com ara una unitat mòbil 4G i un nou transmissor mit-
Noves cares i nous reptes a l’Assemblea General de l’AMCL
“Necessitem persones, projectes i complicitats que s’hi impliquin, que ajudin a actuar amb sentit i des de la base.
Per això persistim.
Per informar, cohesionar, connectar, dinamitzar, promocionar, facilitar, interpel·lar, reforçar, amplificar i democratitzar.
Verbs que no són eslògans: són el nostre dia a dia”, va afirmar la presidenta sortint.
jançant el qual s’ha aconseguit una millora substancial de la cobertura radiofònica.
De la mateixa manera, es van donar a conèixer altres nous col·laboradors dels mitjans, com ara els periodistes Alba Losada, Paula Solana, Germán Aranda i Magí Chavarria i l’historiador Carlos Suárez.
El darrer punt de la trobada era el referent a la renovació de la junta directiva. En el càrrec de president, va ser escollit el fins
aleshores gerent, Juan Antonio Reyes, en substitució de Yohany L. Ayala. La funció de vicepresidenta serà exercida per Noemí Farré, sòcia i conductora del programa Tercera Era, mentre que Abdó Florencio, també soci i presentador de Comerç de Barri, serà el vicepresident segon.
Poc abans de les 13:00 hores, es tanca la sessió, donant així el tret de sortida a una nova etapa dels mitjans de la Marina. ■
▶ L'assemblea d'associats i la foto de família dels programes de La Marina FM (102.5).