La Marina – Edició juliol 2025

Periòdic gratuït / 4.000 exemplars

Associació de Mitjans de Comunicació Local

La Festa Major, una pausa per tornar a viure el barri

Habitatge, connexions i futur: el jovent pren la paraula i transforma el pregó en un clam social

Pàgs. 10-12

D’esquerra a dreta, el conseller Eudosio Gutiérrez; la presidenta de la Unió d’Entitats, Rosalia Fernández; la presidenta del Consell del Districte, Jess Gonzalez; els pregoners, joves dels esplais Tr3smon i Spai-T, del Centre Cultural Estrelles Altes i de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, que lideren iniciatives amb altres joves del barri. També hi apareix l’equip de La Marina FM 102.5, amb la participació, enguany, d’estudiants de l’Escola Ntra. Senyora de Montserrat. Pau Llopis

ACTUALITAT

Entrevista amb l’artesà del Gegants de la Marina, Xavier Jansana

Pàg. 12

ESPORTS

C.A. Iberia.

El conjunt de la Marina torna a Segona

Catalana

Pàg. 15

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Sobre la corrupció del triangle tòxic al PSOE

Ha tornat a passar. Enmig d’una crisi geopolítica sense precedents, de l’avenç de l’extrema dreta arreu del món i de la incertesa que això genera per a milions de persones, torna un nou capítol de corrupció del triangle tòxic al PSOE. Un cop més, qui havia de defensar la democràcia des de l’esquerra, des de les institucions, des de la responsabilitat d’estar al Govern, contribueix al descrèdit general de la política. És senzillament demolidor. Per a la moral de l’electorat progressista. Per a la confiança col·lectiva en els partits. I sobretot, per a la idea mateixa que hi pot haver una manera digna de fer política.

L’escàndol no és només pels fets, sinó pel que transmeten: una cultura de poder bruta, vulgar i desvergonyida. Antivalors que semblen arrelats en l’aparell dels partits, en els cercles de confiança, en les joventuts militants que, lluny de representar ideals, generen desconfiança. En un moment on la democràcia necessita renovació, il·lusió i lideratges, tenim el pitjor dels escenaris: lladres i maleducats en posicions de responsabilitat.

És veritat que el president Pedro Sánchez ha reaccionat amb contundència. I això cal reconèixer-ho. Però queda la pregunta clau: serà suficient per no desmobilitzar encara més una base social d’esquerres ja tocada per la decepció i l’esgotament? Fins on arriba realment tot l’assumpte? El temps ho dirà. Mentrestant, des de l’oposició, el líder de l’oposició Núñez Feijóo continua incòmode en el seu paper. El lideratge que exhibeix oscil·la entre el gest seriós i institucional i el miratge populista que representa tan bé Isabel Díaz Ayuso. El seu silenci o dispersió en as-

sumptes geopolítics greus contrasta amb la gravetat del moment. Si aspira a disputar el centre amb credibilitat, li cal alguna cosa més que aprofitar errors aliens. Més enllà la polarització, quins són els seus plantejaments i projectes en el context actual. Les normes democràtiques són sagrades, també quan governa l’esquerra.

La pregunta ara és fins on arriba la taca al PSOE. I la reflexió més urgent: la resta de partits, siguin de dreta o d’esquerra, estan disposats a defensar el terreny comú de la democràcia? O seguiran fent de teloners de la ultradreta, cedint-li el marc, el llenguatge, el relat, i impulsant amb els seus errors la seva arribada a les institucions?

Encara som a temps, però no per gaire. Si no s’alcen veus amb coratge i ètica, si la regeneració no és real, si el sistema continua premiant la mediocritat i el cinisme, les coses —com sempre— poden anar a pitjor.

Des d’Hongria, un crit per la llibertat

En un context europeu on els drets i llibertats del col·lectiu LGTBIQ+ tornen a estar amenaçats, la manifestació celebrada a Hongria és molt més que una marxa: és un acte de resistència democràtica. En un país governat per una extrema dreta que legisla contra la diversitat i la dissidència, sortir al carrer és un gest necessari, de valentia col·lectiva i de defensa de la dignitat de totes les persones.

Cal celebrar, també, la presència de figures polítiques com Yolanda Díaz, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i altre personalitats, que han volgut ser-hi al costat de la comunitat. És una demostració que la solidaritat internacional no només és necessària, sinó que ha de ser activa, visible i compromesa.

Manifestar-se avui a Hongria és defensar la democràcia a tot Europa. Perquè la llibertat de ser, estimar i viure sense por no hauria de tenir fronteres. ■

|| Yohany L. Ayala

Els dies 13, 14 i 15 de juny marcaven l’inici de la Festa Major de la Marina, que enguany coincidia també amb la de Can Clos. Cada any, el barri a la falda de Montjuïc “llença la casa per la finestra” per celebrar-ho. El dissabte 14 de juny, però, literalment, hi va haver mobles volant des d’un pis.

Es tractava del pis on s’havien instal·lat tres persones joves que, segons diversos testimonis veïnals, es dedicaven a delinquir, i on viu també un altre jove a qui la seva mare havia deixat l’habitatge. Fer-hi destrosses i llençar els mobles per la finestra va ser la reacció airada d’una part del veïnat, que acabava de presenciar com aquest grup reincidia: van agredir i robar el rellotge a una persona gran, provocant-li lesions al cap.

La imatge del veí ensangonat va encendre la ràbia i va fer aflorar el record d’un altre episodi violent ocorregut fa cinc anys, quan una veïna d’edat avançada va ser salvatgement colpejada per robar-li. Les fotos d’aquella agressió encara circulen per les xarxes socials i són difícils d’oblidar pel grau de violència que mostren.

Aquest grup ja estava sota lupa. Les mateixes veïnes de l’escala on es va produir l’incident, així com l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, havien traslladat reiteradament queixes i denúncies a Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), a la comissaria dels Mossos i al Districte de Sants-Montjuïc. Feia mesos que alertaven d’incidents menors, però no havien rebut cap resposta. L’escena dels mobles volant es va fer viral ràpidament a les xarxes socials, i tant emissores com televisions locals i nacionals se’n van fer ressò. L’incident va posar en evidència un malestar acumulat al barri, que fa temps que denuncia la falta de resposta institucional.

Can Clos diu prou... però, algú escolta?

Diumenge, 15 de juny, la festa continuava, però el malestar era evident i el rumor d’una mobilització imminent es feia notar. Dos dies més tard, el 17 de juny, l’Ajuntament de Barcelona havia convocat una reunió per presentar les línies del nou Pla de Barris, “el singular de la Marina”. La trobada es va fer a la Sala Pepita Casanellas, però prop d’un centenar de veïns i veïnes

Un barri a la vora del límit, Can Clos reclama solucions

▶ Membres de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, en una imatge feta amb motiu del reconeixement atorgat per l’AMCL l'any 2024. El seu compromís amb el barri ha estat clau tant en les denúncies com en la defensa de la convivència. Una xarxa veïnal que sosté l’esperança en un barri que, massa sovint, sent que ningú l’escolta. Arxiu

de Can Clos s’hi van presentar per exigir una actuació i una resposta immediata als fets del cap de setmana.

La mobilització veïnal reclama més seguretat i una resposta institucional clara

Per moltes famílies de Can Clos, la convivència és

l’última xarxa de protecció que els queda

El grup implicat en els fets violents havia marxat de Can Clos, però s’especulava amb la possibilitat que volguessin tornar i enfrontar-se al veïnat, o bé traslladar-se a un altre barri per continuar generant conflictes.

La reunió es va improvisar a la sala d’espera de la mateixa Pepita Casanellas, mentre a dins es feia la presentació del Pla Singular, amb molt poca assistència, ja que el veïnat estava mobilitzat per l’altra qüestió.

El to va ser tens i aïrat per part del veïnat, que va interpel·lar directament la manca de resposta institucional. A més, algunes veïnes van mostrar el seu malestar pel fet que, en aquell ambient carregat de tensió, les patrulles dels cossos de seguretat es limitessin a fer d’escolta de l’autoritat, seguint un protocol habitual, però que en aquell context es va percebre com una escenificació allunyada del problema real. Moltes veïnes i veïns van expressar el seu malestar per com determinats grups

deterioren la convivència i acaben imposant-se sobre la resta.

L’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos qüestionava per què, tot i haver avisat del perill, no s’hi havia enviat cap patrulla durant les festes, i per què el dia de l’incident es van ignorar les trucades veïnals, amb una resposta que es va demorar prop de quatre hores. Hi havia molta tensió perquè, quan el grup de veïns va pujar al pis ocupat, ja no hi eren... Altrament —advertien— podria haver estat pitjor.

La denúncia veïnal també va posar èmfasi en la quantitat d’habitatges buits i en la demora que hi ha entre que un pis queda buit i hi entra una nova família. Inconcebible, deien, en un context d’emergència habitacional com el que viu la ciutat i moltes famílies del barri. Un buit legal que aprofiten alguns grups per ocupar, coneixedors de la manca de control.

Pel que fa a la regidora Raquel Gil —que també és cinquena tinenta d’alcaldia des de fa uns mesos—, va intentar respondre explicant els mecanismes legals i les eines disponibles, tot recordant que la compe-

La Marina

Les Festes Majors de Can Clos i La Vinya, alegria i resistència col·lectiva

tència és del cos de seguretat i que, per desallotjar persones que han ocupat un pis, cal seguir un procediment legal lent.

El to de la reunió, però, va ser de ràbia continguda. La regidora es va comprometre a abordar el tema en pocs dies i va atendre la petició d’establir una patrulla de Mossos al barri mentre es calmessin les coses. Després d’escoltar les intervencions veïnals, també va anunciar que posaria en marxa una reunió amb responsables de l’IMHAB, dels cossos de seguretat, Mossos i Guàrdia Urbana, Districte i representants veïnals. Aquesta reunió, efectivament, va tenir lloc el 19 de juny, i s’hi van marcar algunes línies de treball conjunt.

Un últim refugi

L’Enciclopèdia.cat dedica cinc línies a parlar de Can Clos: barri de Barcelona situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera de Port i la mar, creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçats, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de 1952. Està format per blocs de dos, quatre o cinc pisos. Juntament amb el Polvorí, constitueixen una aglomeració humana d’uns 19.700 habitants (estimació de 1985).

Una pinzellada breu i no actualitzada, però per això som aquí: per completar-la. Avui, l’únic comerç del barri és una petita botiga regentada per un paquistanès. No hi ha bars, ni farmàcia, ni altres serveis bàsics. Sí es manté l’escola Can Clos, després que el barri s’aixequés sencer per impedir-ne el tancament —una decisió del Consorci d’Educació i de l’Ajuntament que es va revertir gràcies a la pressió veïnal.

Can Clos va rebre la càrrega social d’aquelles antigues barraques. Urbanísticament, la zona ha millorat: fa poc es van inaugurar els Jardins del Tren de la Potassa, que afavoreix la connexió amb la resta de la Marina. Però la realitat social continua sent dura, poc atesa i fa palès l'absencia o el fracàs de les polítiques públiques. Per moltes de les persones que hi viuen —expulsades del mercat laboral, invisibilitzades i penalitzades des de fa dècades—, la convivència comunitària és l’últim anell de protecció que els queda. El que els permet sentir-se part d’un tot, sostenir-se en el col·lectiu, resistir la precarietat. Quan això es trenca —quan la convivència es veu amenaçada—, el que apareix és la desesperació. I la desesperació, si no és escoltada, es transforma en acció. ■

▶ Més enllà del moment de tensió viscut a Can Clos, el barri va gaudir de les seves festes amb normalitat.

Rosa Ortiz homenatja el seu pare i manté viva la tradició de la paella popular

Més enllà del moment de tensió viscut a Can Clos, el barri va gaudir de les seves festes amb normalitat. Enguany, però, tothom va trobar a faltar en Joan Ortiz, veí estimat que ens va deixar fa un temps i que, durant anys i panys, havia col·laborat de manera altruista amb la tradicional paella de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos.

El relleu l’ha agafat la seva filla, Rosa Ortiz, qui, tot i els dubtes inicials davant un ingredient tan exigent com l’arròs, va demostrar amb escreix el seu talent: un cop tastada, ningú en va dubtar.

Així doncs, Can Clos va viure una Festa Major plena d’activitats i de vida, amb infants, joves i adults celebrant plegats allò que dona sentit a un barri: el vincle i la memòria compartida.

En un moment en què col·laborar sembla gairebé una raresa, i en què la pressió del dia a dia fa que molts no vulguin —o no puguin— implicar-se, mantenir vives les festes de barri té un valor que va molt més enllà de la tradició. Són espais on recordem que som comunitat, on ens reconeixem com a veïns i veïnes, i on la cura col·lectiva pren forma entre paelles, jocs infantils, música i abraçades.

Persones com en Joan Ortiz —i ara la seva filla Rosa— són exemple d’aquest fil invisible que sosté un barri, més enllà de les dificultats. Perquè fer barri no és només viure-hi: és implicar-se, compartir, manifestar-se plegats... Per això, les festes populars no són només un cap de setmana d’alegria. Són un acte de resistència quotidiana i un recordatori que, malgrat tot, ens tenim els uns als altres. Donar-los rellevància és també reconèixer que la vida compartida continua sent un projecte possible —i imprescindible. ■

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

Tots els gais estem malites

s que todos los gais estamos malites. Vaig dir en un bar després d'escoltar l'enèsima queixa d'un amic sobre la seva relació de parella.

- “Ve amb compte amb dir això que sembla que estàs dient que l'homosexualitat és una malaltia mental”. Em va dir un altre amic en sentir-me.

És normal que la nostra comunitat senti rebuig quan s'ajunten en una mateixa frase el concepte salut mental i la paraula homosexualitat ja que va ser la psiquiatria del segle XIX qui va crear el concepte per a definir una malaltia. Des de llavors ha surat sobre nosaltres el núvol negre de l'estigma i encara que l'any 90 es va retirar del catàleg de malalties mentals crec que és important posar el focus en els factors que augmenten el risc de patir problemes mentals.

Encara que molts de nosaltres ja hem superat el rebuig en el present, fins i tot continuem arrossegant les mostres de menyspreu i invisibilitat del nostre passat, que es veuen reflectides en la nostra manera de vincular-nos i establir relacions amb altres homes gais. Si no ens enfrontem als nostres dimonis, el rebuig del passat pot tenir serioses conseqüències en el present.

L'autoestima es veu perjudicada per experiències passades de rebuig, l'aïllament social és derivat per la falta d'entorns segurs i l'ansietat i la depressió són derivades de l'estrès en ocultar la nostra identitat. Alhora, la cerca de mecanismes d'afrontament davant l'estrès pot portar a l'abús de substàncies, un tema que va matant lentament a la nostra comunitat.

El psicòleg Gabriel García Martín deia que ser gai no té a veure amb qui et fiques al llit sinó de qui t'enamores, i jo afegeixo que també té a veure amb com et vincules, des d'on cerques l'amor i quin mal pots fer a uns altres i a tu mateix amb la teva ferida.

Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris

▶ Els Jardins de Ca l'Alena van acollir les tradicionals festes de veïnat de la Vinya.

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

La política ho té difícil per il·lusionar una ciutadania farta del soroll i la desconfiança. Com recupereu la confiança veïnal des del vostre rol?

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Sempre intento treballar fent política útil, intentant resoldre els problemes reals de la gent, amb empatia, sense apriorismes ni sectarisme, posant-me al lloc de l’altre, amb la màxima dedicació i proximitat, sense horaris, amb transparència, naturalitat, dient sempre la veritat, sense prometre coses que no poden ser o no estan assegurades, practicant l’escolta activa, reconeixent errors, no convertir els encerts en propaganda i buscant sempre els màxims consensos. Recuperar la confiança veïnal no passa per fer grans anuncis, sinó per estar al costat de qui defensa els barris. Escoltem, donem la cara i fem política útil: donant suport de les famílies que busquen desesperadament un habitatge o són desnonades, amb les AFAs que reclamen inversions i pacificacions, amb qui defensa Can Batlló, la reforma de la Zona Franca o un Centre Social de Sants gestionat pel veïnat… Toca construir esperança des de baix escoltant a la gent comuna i impulsar la política valenta que torni a plantar cara al rendisme i a reimpulsar la il·lusió per una ciutat millor.

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Cal interessar-se d’una manera activa pels problemes dels veïns/es i les entitats, reunir-se amb ells i treballar per tractar de resoldre’ls. Cal participar de la vida associativa dels barris i acudir a les mostres de comerç, festes majors i altres esdeveniments.

Cal treballar pels barris, pels problemes reals; la cistella de la compra, l´habitatge, la seguretat, el civisme, la neteja i no crear problemes artificials. Cal ser transparents. Cal prevenir la corrupció i ser inflexibles quan es produeix. Hem de tractar que la ciutadania participi de la política. Els polítics hem de ser més accessibles.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

La confiança no es demana, es guanya cada dia. Cal escoltar més i parlar menys. La política municipal és proximitat: ser present als barris, al costat de la gent. Els veïns estan cansats de les promeses buides del govern municipal. Volen una ciutat que funcioni, uns barris nets i segurs, habitatge assequible, transport eficient. La meva experiència m'ha ensenyat que la gent valora qui treballa amb honestedat. Des de Junts apostem per recuperar la confiança fent política arrelada al territori i donant resposta a necessitats reals. No només parlant, sinó escoltant de debò.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Amb accions concretes i transparents que beneficiïn directament els nostres barris, el seu veïnat i entitats, que mantinguin la seva identitat, fomentin la modernitat en les seves relacions socials i promoguin la cohesió protegint la forma de viure del veïnat. Escoltant i responent les necessitats dels ciutadans, implementant projectes que millorin la qualitat de vida al districte, fomentant la participació ciutadana, promovent la transparència i la rendició de comptes a la gestió pública i treballant en col·laboració amb altres institucions per abordar els reptes del districte.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Un Pla “Singular” per a la Marina amb

menys múscul social

La Marina viurà una nova etapa de transformació urbana amb l’impuls del Pla Singular La Marina 2025–2035 (PSLM), una estratègia que busca cohesionar els barris de la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port, millorar les oportunitats educatives i laborals del veïnat i enfortir l’economia de proximitat. El nou pla s’articula en tres eixos –urbà, social-comunitari i socioeconòmic–i preveu un desplegament en fases, amb una governança compartida entre administració i veïnat, que s’activarà amb sessions participatives entre juny i octubre de 2025. La fase de curt termini (2025–2028) inclou la promesa –ja rebaixada en relació amb compromisos del govern anterior– d’enllestir el projecte del Passeig de la Zona Franca per poder-lo licitar a inicis del proper mandat. De la resta d’actuacions anunciades –la construcció d’una escola bressol a la Marina del Prat Vermell i millores a equipaments com el Camp de l’Iberia o les escoles Bàrkeno i Enric Granados– també s’hi ha anunciat un programa pilot per a reactivar locals buits amb activitat econòmica i l’ampliació de l’oferta formativa postobligatòria, pensada per a connectar amb els sectors logístics

i industrials del voltant. No s’han concretat encara les accions, el calendari ni el pressupost específic per a cada actuació.

Així, a l’equador del mandat, el flamant Pla Singular es comença a dibuixar amb menys ambició pels projectes socials. El Pla de Barris anterior, entre l’any 2016 i 2023 hi va destinar 16,5 milions d’euros, amb una aposta clara en aquesta línia: suport a projectes comunitaris, acció educativa, cultura de base i serveis a la gent gran, entre altres col·lectius. Ara, tot i anunciar-se un pressupost de 10 milions, només la nova bressol i les millores al camp de futbol podrien absorbir bona part del pressupost anunciat, qüestionen algunes de les entitats que van participar en la presentació realitzada a la Sala Pepita Casanellas el 17 de juny. I alhora assenyalen “sobretot, manca concreció i l’escolta de les propostes i necessitats que s’han manifestat des de la xarxa associativa activa a la Marina”. Es tracta d’un projecte d’impacte important per al barri, però la seva presentació va quedar eclipsada per la protesta de Can Clos el mateix dia, ja que l’equip de Districte va haver d’atendre-la. ■ Redacció

Descoberta una pedrera romana dels segles II-I aC a la falda de Montjuïc

Una intervenció arqueològica preventiva a les obres de construcció d’un edifici a la cantonada dels carrers dels Ferrocarrils Catalans i de Vilageliu i Gavaldà ha permès documentar-hi el front d’una de les pedreres romanes més antigues d’Europa, datada entre els segles II i I aC

Les obres no han patit cap endarreriment a causa de la intervenció arqueològica. Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llarg, 5 d’alçària i 4,5 d’ample. Aquesta explotació a cel obert mostra clares evidèn-

cies de tècniques d’extracció romanes, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.

La importància de la troballa ha motivat la conservació d’un tram de 8 metres de longitud i 3 metres d’alçària a la segona planta soterrània de l’edifici d’habitatges en construcció. Paral·lelament, s’hi han dut a terme treballs de fotogrametria per generar un model en 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació. ■ Redacció

Cartes a la directora

Mercè Veiga Elias

“Un cartell original”

Ja ha arribat l’estiu i, amb ell, la nostra estimada Festa Major. Com cada any, s’anuncia amb un cartell escollit a través d’un concurs obert a tothom qui vulgui participar-hi.

Enguany, però, en veure el cartell guanyador, vaig tenir la sensació que ja l’havia vist abans. Moguda per la curiositat, vaig buscar referències i vaig trobar dissenys d'altres indrets amb estils i elements molt similars. M’ha sorprès, especialment tenint en compte que un dels criteris de valoració és, precisament, l’originalitat.

Segons les bases, també es valora que la proposta tingui vincles amb la Marina i la seva història, i que es promogui la participació d’artistes amb diferents graus d’experiència. És per això que vaig decidir presentar-m’hi, tot i saber que la meva obra no tenia el nivell tècnic de la guanyadora. No obstant això, crec que la diversitat de mirades és clau per fer créixer el talent del barri.

Algú podria pensar que això és una “pataleta”. Sí, em vaig presentar, i sí, no vaig guanyar. Però no, aquesta carta no és una queixa, sinó una invitació: a seguir participant, a creure en l’art i en les oportunitats.

I si algú em pregunta si ho tornaré a intentar, contesto amb esperit gallec: per què no?

Bona Festa Major!

El passat mes de juny, al pati de la Sala Pepita Casanellas, es va presentar el cartell de la Festa Major de la Marina, amb la presència de la regidora Raquel Gil (de blau) i de la presidenta de la Unió d’Entitats, Rosalía Fernández (esquerra). El jurat va escollir l’obra del dissenyador gràfic i il·lustrador Jaume Gubianas, guanyador en diverses ocasions de concursos de cartells de festes majors. Redacció La Marina

Retahílas

Mar Montilla

Son niñas, no adultas

La noticia que saltó a los medios el pasado mes de mayo sobre una menor tutelada por la Generalitat de Catalunya que ha sufrido reiteradas violaciones desde los doce años me impactó como una bofetada. Es un tremendo fallo del sistema al que no se le ha otorgado el protagonismo que merece y hace que me plantee múltiples cuestiones. El caso ha destapado toda una red de pederastia liderada por este monstruo al que llaman, por cierto, «el Pelicot catalán» y no entiendo por qué. Lo que le pasó a Gisèle es terrible, sin duda, pero al menos ella es adulta.

Las menores tuteladas son vulnerables, están muy necesitadas de cariño y hacen cualquier cosa para conseguir que alguien les preste atención. Pueden confundir con amor acciones que no lo son en absoluto.

Cuando se muestra a la víctima como adulta —al fin y al cabo ese es el objetivo de compararla con Gisèle— se tiende a culpabilizarla y a restarle relevancia al suceso. «Ella se lo ha buscado» es la idea que se transmite. ¿Pero cómo podemos obviar tan a la ligera la edad de estas criaturas?

Si para una mujer hecha y derecha es difícil detectar a un depredador sexual y defenderse de él, imaginad lo que es para una muchacha sin la madurez necesaria ni las herramientas psicológicas adecuadas. Y lo que es más importante: sin referentes adultos en los que confiar.

También me pregunto cómo, cuándo y dónde se producen estas agresiones sexuales. ¿Acaso entran y salen solas del centro sin supervisión alguna? ¿Qué clase de protección a la infancia es esta? No hallo respuestas pero siento vergüenza ajena, tristeza y una enorme impotencia. ■

Vivim temps convulsos. El món sembla trontollar a cada cantonada: conflictes que s’allarguen, lideratges qüestionats, notícies que ens arriben a través de pantalles plenes de soroll i desconcert. Fins i tot aquí, als nostres barris, la sensació de malestar sovint s’obre pas: inseguretats, desigualtats, queixes que s’acumulen i xarxes socials que esclaten com termòmetres col·lectius de la frustració.

Però enmig d’aquest paisatge inestable, arriba la Festa Major. I no com una distracció, sinó com una afirmació. Com un recordatori que també hi ha espai per a l’alegria, per a la trobada, per al nosaltres. A la Marina, les festes són això: una pausa vital, una expressió de la cultura popular i un acte de comunitat compartida.

Durant unes setmanes, el barri es transforma. Les places i carrers s’omplen de taules llargues i converses entre generacions. Hi ha caragolades, havaneres, festes de l’escuma, paelles gegants, concerts, tabalades, revetlles, sopars de germanor, balls i somriures que se saben guanyats. Activitats infantils i joves, espais de cultura i identitat, de reconeixement i de retrobament.

I és aquí on passa el més important: quan ens mirem i ens reconeixem, quan fem barri amb gestos senzills però potents. Quan persones i entitats —que sovint treballen en silenci i de manera altruista— ens recorden que res del que som no seria possible sense el seu esforç.

A la Marina, l’estiu és vida al carrer. I les festes, més que mai, són una manera de dir que el barri no es rendeix, que vol créixer amb sentit i que no renuncia a allò que el fa únic: la seva gent. Per tot això, aquestes festes han estat, un any més, una celebració del que tenim, del que som i del que volem continuar sent. Visca la Marina i visca la Festa Major! I encara queden les de Sant Cristòfol (del 4 al 6 de juliol) i les d’Eduard Aunós (del 18 al 20 de juliol)! ■

La Marina celebra el barri que és i el que vol ser

“Amb cultura es fa comunitat, amb inversions, oportunitats: és el crit de la cinquantena d’associacions que integren la Federació Unió d’Entitats”

Caragolada popular a la plaça de la Marina

Sindriada i circuit d’activitats a la FM Infantil

▶ La presidenta del Consell del Districte, Jess González; el conseller Eudosio Gutiérrez; la presidenta de la Unió d’Entitats, Rosalia Fernández, i, al fons, el jovent protagonista del pregó de la Festa Major. Fotos: Josep Vicens

▶ Famílies i infants gaudeixen de la festa més refrescant a la plaça de la Marina.

▶ Els atletes van transportar la flama a la plaça de la Marina des de l’Estadi Municipal Joan Serrahima.

▶ El parc de Can Sabaté va acollir una matinal de gaudi pels menuts del barri.

▶ Les voluntàries del Centre Cultural Estrelles Altes van ser les encarregades d’organitzar tan apetitós menú i el vermut.

Juliol 2025 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 98

Domènech Report: periodisme a l'institut

Dos alumnes s’entrevisten amb l’alcalde Collboni a través d’aquest programa

Aquest curs, a l’Institut Lluís Domènech i Montaner hem consolidat el projecte “Domènech Report”, la revista escolar digital de l’institut on l’alumnat publica articles de temàtiques ben diverses. Treballem, així, múltiples competències, com ara la lingüística, la comunicativa, la social i ciutadana, la digital, l’artística i cultural i la d’aprendre a aprendre.

L’Anna Casas i l’Antonio Pena, alumnes de 4t d’ESO, saben molt bé què és fer de periodistes. Fa unes setmanes van escriure un article al “Domènech Report” sobre la seva participació, com a representants de l’institut, en una tro-

bada amb altres centres a l’Ajuntament de Barcelona. La seva tasca va consistir a fer preguntes i plantejar propostes de millora a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sobre l’oferta cultural del barri de la Marina, el medi ambient, els serveis públics, etc.

Tant l’Anna com l’Antonio van quedar impressionats amb la sala del Consistori on va tenir lloc l'esdeveniment i afirmen: “ens va impactar molt, és realment preciós. El lloc és increïble, amb totes les parets plenes de murals antics i enormes!”. Tot i la solemnitat de l’espai, ambdós coincideixen: “ens vam sentir molt còmodes, ja

que l’ambient era molt agradable i tothom ens va acollir i tractar de meravella.”

Per tal de poder consultar a l’alcalde les seves qüestions, l’Anna i l’Antonio, prèviament, van fer una tasca imprescindible per a algú que vol ser un bon professional de la comunicació: cercar i contrastar informació. Es van passejar pels carrers del barri i van parlar amb els seus veïns i veïnes. Gràcies a això van copsar l’opinió de la gent i la van traslladar, primer, a l’alcalde de Barcelona, i després al diari digital del centre. “La veritat és que tothom va col·laborar molt i ens van contestar molt amablement”, asseguren. Després d’aquesta experiència, la qual qualifiquen de “motivadora i enriquidora” i que els va fer sentir “uns autèntics afortunats per ser els escollits per un esdeveniment tan important”, l’Anna i l’Antonio volen plantejar a l’equip directiu de l’institut que amb vista al curs que ve es creï una mena de club de tertúlia informativa setmanal o quinzenal, on l’alumnat pugui opinar sobre l’actualitat i intercanviar, així, els seus punts de vista. Una excel·lent proposta que de ben segur serà molt ben rebuda per tota la comunitat educativa.

L'Agora. Una mare i una mestra de la SEAT ens parlen dels vincles entre l'escola i la família

pàg. 2

Robòtica educativa a l'escola Pau Vila

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

ROBÒTICA EDUCATIVA,

un repte per aprendre, créixer i cooperar

“Per mi la robòtica és un moment en què aprendre sobre tecnologia i a treballar en equip, ajudant-nos entre tots i totes.”

A.W.S.

“L’assignatura de robòtica és un espai on podem aprendre a programar i passar-ho bé alhora. A més, també podem fer vincles més forts amb els companys i companyes.”

P.J.P.

Vivim en un món que canvia a gran velocitat. La tecnologia, vulguem o no, forma part de la nostra vida quotidiana, i l'escola té el repte d’integrar-la amb una mirada educativa. Avui més que mai, és imprescindible oferir als infants eines que els ajudin a entendre el món que els envolta. Una d’aquestes eines és la robòtica educativa, que treballem a l’escola de diferents maneres, juntament amb la programació i el pensament computacional.

A través de materials com el

CBee-bot (un petit robot en forma d’abella), el robot Edison o aplicacions com Scratch Jr., l’alumnat fa les seves primeres passes en el món de la programació. Però no tot gira al voltant de pantalles: també plantegem activitats “offline”, on, sense cap dispositiu electrònic, els infants aprenen a seqüenciar accions,

descompondre problemes i aplicar estratègies per assolir objectius.

Tot això forma part del pensament computacional, una manera d’organitzar idees i resoldre problemes que serà clau en el seu futur personal i professional. El més important és que aquestes activitats es presenten com un repte: quan programen un robot perquè arribi a un punt concret, no només treballen tecnologia.

També practiquen la lògica, la

L’ÀGORA

La importància de fer vincle entre escola i família de mestres i famílies

paciència, la perseverança, la tolerància a la frustració i, sobretot, el treball cooperatiu

A l’aula, resolem aquests reptes en equip, aprenent a escoltar i a prendre decisions plegats. Aquestes propostes responen als interessos dels infants i a les necessitats del món actual. Els nens i nenes d’avui són curiosos, creatius i digitals, i l’escola ha d’estar a l’alçada. Per això, el professorat reflexiona constantment sobre com portar a l’aula metodologies actives, significatives i motivadores.

L’escola és un espai viu que evoluciona amb la societat. Amb la mirada posada en oferir una educació pública de qualitat, propera i compromesa amb el futur dels infants, continuem avançant.

Com deia Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.”

Juan Lirio, profe de l’escola Pau Vila

om a mare que sempre ha estat implicada a l’escola, la creació d’un espai on es puguin compartir idees em sembla molt positiu, ja que podem relacionar-nos en un espai diferent.

En aquestes trobades puc relacionar-me amb famílies de tot el centre, no únicament de la classe dels meus fills, i això, crec que és molt important. Les famílies som diferents però compartim el mateix objectiu: el benestar dels nostres infants.

Sempre he sigut una mare que ha participat en totes les activitats que ha proposat l’escola i aquesta nova Comissió Mixta de Convivència crec que és molt útil per poder expressar la importància que té pels nens i nenes

sentir que les famílies som a l’escola i també en formem part.

Puc compartir l’alegria que els meus fills sentin que estic implicada en el seu dia a dia i des d’aquí puc engrescar tothom a fer-ho.

També m’agrada conèixer mestres que no siguin els tutors dels meus fills, però que formen part de la seva vida, poder-los escoltar i que ells m’escoltin a mi.

Puc compartir inquietuds i opinions sobre l’espai menjador, una estona que també forma part dels infants i de la vida escolar.

Espero que aquest punt de trobada segueixi funcionant i cada cop participem més famílies.

Com a mestra crec que l’escola es crea a través dels vincles entre les persones que formem part de la comunitat educativa.

Les famílies són un dels eixos vertebradors d’aquesta comunitat, perquè compartim un mateix objectiu: el desenvolupament integral dels infants.

A la nostra escola, hem iniciat les trobades de la Comissió mixta de convivència amb l’objectiu de crear vincles de confiança i coneixença, i per tant, arribar a una coherència educativa compartida.

Per a mi és molt important que aquesta comunicació es dugui a terme en un espai creat exclusivament per compartir, parlar i expressar-nos sense la urgència que a vegades ens imposa

el dia a dia. Les trobades són obertes, es convida a totes les famílies de l’escola, de manera que permeten rebre diferents mirades, opinions i valors. Aquestes trobades permeten escoltar i ser escoltat. Sentir les inquietuds de les famílies, els temes que els preocupen, la seva visió de l’escola… fa que com a mestra, pugui entendre més les necessitats de les famílies i dels infants i incloure-les en el dia a dia de l’aula. Tanmateix, com a docent puc expressar els objectius pedagògics, les inquietuds que com a mestra també esdevenen en el dia a dia a l’escola, incorporar noves mirades i el més important, sentir que famílies i escola som un equip.

Elena Lorenzo Mare d'I3 i 6è de l'escola Seat

Jordina Caravaca Tutora 3r de l'escola Seat

Som la Laura i l’Iván, pares del Gabriel. Aquest és el seu segon any a la llar. La mare és de Mallorca i el pare de Càceres, per tant, estem aquí sense ajuda familiar. Així que, ja amb sis mesos, vam haver de portar el Gabriel a la llar. Com us podeu imaginar, ens va costar bastant, sent tan petit. Però, com sovint es diu, a qui els costa més és als pares… Ell estava encantat!

Mes a mes, ens vam anar adonant de la sort que hem tingut de portar el nostre tresor a la família de l’EBM El Cotxet. A l’escola, el Gabriel viu cada dia un munt d’experiències meravelloses i enriquidores que van modelant la seva identitat: taules d’experimentació, racons temàtics i de lectura, activitats motrius… Està clar que tot això no ho podem oferir a casa.

Per això, l’escola bressol s’ha convertit en el principal espai de socialització per al Gabriel. És preciós veure com, al llarg d’aquests dos anys, ha arribat a conèixer perfectament les mestres, els companys, les cuineres, la directora… Al cap i a la fi, hi passa tantes hores que ja és, per a ell, una segona família. Agraïm molt la bona relació famíliaescola que es va fomentar des del primer minut. Diàleg, transparència i, sobretot, molt d’amor. Estem molt contents i agraïts de veure’l participar i

bressol t'acompanya La

La bona relació família-escola: clau per al benestar de l’alumnat

La Marina es tenyeix de colors per celebrar l’ORGULL

El 4 de juliol, la plaça de l’Orgull de La Marina es convertirà en l’escenari central d’una vesprada plena de reivindicació, alegria i diversitat amb motiu de la celebració de l’Orgull LGTBIQ+. De sis de la tarda a dotze de la nit, el barri vibrarà amb una programació pensada per a totes les edats i sensibilitats, demostrant un any més que la Marina és un espai d’inclusió i comunitat.

La jornada arrencarà amb una passarel·la i la lectura del manifest, posant el focus en la visibilitat i els drets del col·lectiu. Tot seguit, s’hi oferiran tallers i ràdio en directe de “El Color Morado del Arcoíris” , programa de La Marina FM 102.5, que combinarà expressió artística i participació ciutadana.

A dos quarts de vuit arribarà el torn de “Pasapalabra”, una activitat lúdica per fomentar el coneixement i la convivència, i a les vuit, la performance de Norma Mor promet emocionar i sacsejar consciències. La nit continuarà amb karaoke i playback i tancarà amb ritmes festius gràcies a la sessió de DJ Piti Vaccari, que farà ballar al veïnat fins a la mitjanit. Organitzada per diverses entitats del barri i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta festa de l’Orgull no és només un esdeveniment festiu, sinó també un crit col·lectiu de resistència i amor. Una cita imprescindible per fer barri, celebrar la diversitat i continuar construint una Marina orgullosa, lliure i diversa.

gaudir de les propostes de cada dia, i de veure’l satisfet quan tornem a casa.

Cada dia s’acomiada amb un petó i un somriure cap a les seves educadores, passant per la cuinera i, per últim, pel despatx de la directora… Com si fos casa seva, amb tota la naturalitat i la confiança del món.

L’escola El Cotxet també hi és!

L’Iván i la Laura, pares del Gabriel.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

“TRANSVERSAL”

Una exposició de Jasone Cano que transforma el dolor en força creativa

El passat divendres 13 de juny, l’Espai Jove La Bàscula va inaugurar TRANSVERSAL, una exposició individual de Jasone Cano, jove artista multidisciplinària que forma part del projecte MAB 2025 (Mostra d’Art de La Bàscula). La mostra es podrà visitar fins al 25 de juliol i convida el públic

a submergir-se en un univers emocional intens, honest i profundament humà.

La proposta de TRANSVERSAL neix de vivències personals i de la necessitat de donar forma artística a les emocions. Tal com explica la pròpia autora, el projecte és fruit de “converses amb ami-

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

expressiu, les obres de Jasone utilitzen tècniques com pastel a l’oli, fang, ceres, collage i altres formats que li permeten transmetre intensitat emocional a través de traços crus, poc definits i carregats de sentiment.

Un dels aspectes més singulars de TRANSVERSAL és la seva vocació interactiva. Una de les peces convida el públic a mirar-se en un mirall integrat dins l’obra. No es tracta només d’un gest estètic, sinó d’un símbol que apel·la a la introspecció i a la connexió personal amb el que s’hi observa.

L’exposició també reflexiona sobre la neurodivergència, la percepció del propi cos i la salut mental. Jasone parla des de l’experiència pròpia com a persona neurodivergent i de com aquesta condició ha influït la seva manera de crear i de mirar el món. També hi trobem una mirada simbòlica a les eines quotidianes —tant físiques com emocionals— com a metàfores de l’autocura i la supervivència. “Fer-se gran és aprendre a usar aquestes eines, a poc a poc i amb bona lletra”, diu.

Aquesta mostra s’emmarca dins la línia de suport a la creació cultural jove de l’Espai Jove La Bàscula. El projecte MAB 2025 aposta per donar visibilitat a joves creadors emergents i connectar-los amb el territori, el barri i el teixit cultural de la ciutat.

gues, de moments foscos, del dolor, del pensament al metro... No per curar-lo, sinó per aprendre a conviure-hi.” Així, l’exposició esdevé una forma de comunicació directa amb el món i amb una mateixa: una mena de catarsi íntima compartida amb el públic. Amb un estil marcadament

“Som diferents, però qui no ho és?”

La lliçó dels estudiants de l’Escola Montserrat a la Festa Major

Tres joves de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat, la Carla, l’Izan i l’Adan, han estat els encarregats de presentar el pregó de la Festa Major de La Marina 2025. Ho han fet des de l’escenari i amb veu pròpia, compartint allò que són, allò que pensen i allò que somien.

Carla Ramos Cartanyà té 20 anys. Fa karate i teatre, i diu que el que més s’estima és “l’amistat dels meus companys”. També afirma que el que més li fa ràbia és que “se’n burlin de nosaltres i em diguin tonta. Aquesta gent diu això de nosaltres i es creu llesta… No ho són”.

Al seu costat, l’Izan Muñoz, de 19 anys, somia amb ser actor de la sèrie Piraña, dels Javis. “Tracta dels drets del col·lectiu LGTBIQ+. Perquè hi ha gent insensata, sabeu?” I ho diu alt i clar: “M’agrada sentir-me escoltat i no m’agraden gens les actituds de menyspreu.”

L’Adan Tabío Castaño, de 16 anys, practica ju-jitsu i no es talla gens: “El que no m’agrada són els insults. Què lletjos són, no?” També li agrada el sushi, el gaspatxo i, des d’ara, fer de presentador: “Això és nou per a mi, però m’ha agradat molt venir als estudis de l’emissora de ràdio.”

Per arribar fins a l’escenari de la Festa Major, aquests joves han participat en un cicle de sessions a l’aula, on han treballat el guió de la presentació del pregó en primera persona. Durant diverses setmanes, i amb el suport de l’escola i de l’equip de La Marina FM (102.5), han anat coescrivint el que volien dir al barri. “Van ser reflexions personals, valentes i sinceres”, explica Alícia Avilés, logopeda de l’escola. “És una oportunitat molt bona perquè es mostrin tal com són, i perquè vegin que poden arribar a metes que, sense suport, serien més difícils. Però amb iniciativa i empenta, sí que hi arriben.”

El projecte s’emmarca dins Futuro Libre de Violencia, una iniciativa impulsada per Educo amb fons de la Unió Europea, que a la Marina es desenvolupa en col·laboració amb els mitjans locals: Ràdio La Marina FM (102.5) i el diari La Marina. La proposta dels presentadors va ser aplaudida per la cinquantena d’entitats que organitzen la Festa Major, sota el paraigua de la Unió d’Entitats. L’objectiu? Donar veu als joves i garantir el seu dret a participar i expressar-se.

Durant el pregó, els estudiants també van agrair a l’escola “per garantir el nostre dret a ser joves”, i van deixar clar que, malgrat les etiquetes, poden fer molt més del que sovint

▶ D’esquerra a dreta: Adan, Carla i Izan, estudiants de

se suposa. “Gràcies per ajudar-nos i fer que el barri ens conegui una mica més”, deia l’Izan en una entrevista posterior als estudis de la Marina FM (102.5). “No només som gent amb discapacitats, també podem fer un munt de coses.”

Carla, per la seva banda, reconeixia que, tot i les dificultats amb algunes paraules com entitats o amabilitat, estava molt contenta: “Per la resta, no m’ha costat gens ni mica.” I l’Izan compartia un record emotiu: “M’ha agradat veure les persones grans. M’han recordat a la meva àvia, que va morir de càncer. Valoro molt les experiències de la gent gran perquè m’aporten una altra mirada.”

Aquestes dones grans a les quals es refereix són el grup de ball Folk Montjuïc, que assaja a l’Espai Veïnal Química i van assistir com a públic en un dels assajos previs a l’acte.

En l’últim tram del pregó, els presentadors van transmetre també les opinions del seu grup-classe: “El que més ens agrada del barri són els parcs, les escoles de ball i les voreres amples.” I, com qualsevol jove, també van protestar per les obres: “No sabeu com ens posen de nerviosos… com més curtes, millor.”

“És intentar formar persones el més autònomes possibles”, resumeix la logopeda Alícia Avilés. “Que puguin fer el que qualsevol jove de la seva edat fa… i que siguin feliços fent allò que volen fer.” Que sigui així. ■ Y.L.A.

Galanteria festiva i molta diversió a la tarda de ball

Revetlla de Sant Joan al carrer del Foc: una nit de llum, música i convivència veïnal

Trobada veïnal al Centre Cultural Àncora

l’Escola Montserrat, que enguany van compartir escenari amb els pregoners com a presentadors de La Marina FM (102.5).

Fotos: Josep Vicens

▶ El parc de Can Sabaté va ser l’epicentre d’aquest tastet del folklore català.

▶ La Sala Pepita Casanellas va vibrar amb la complicitat i l’elegància dels que ballen sense pressa.

▶ Les dones d’Àncora agraeixen la tasca voluntària de la Isabel Valiente (amb brusa blava), en una trobada plena de reconeixement i caliu veïnal.

▶ Sopar, música i bona companyia durant la nit més curta de l’any.

Ballada de sardanes amb la Cobla La Nova Vallès

|| Jesús Martínez

El primitivisme de Jorge Oteiza, l’automatisme de Hans Arp, el compromís d’Henry Moore… Tots ells tallen la pedra i tots ells s’han treballat fecundes trajectòries per estar a l’exposició «Art en pedra», a La Pedrera: «La pedra té un paper cabdal en l’evolució de l’escultura moderna…».

En aquesta constel·lació d’estrelles només faltaria l’alumne avantatjat: la figura de l’artista plàstic Xavier Jansana (Barcelona, 1954), que des de 2006 s’ha reinventat i s’ha comprat el set de pedra picada: «De la pedra –i agafa un got de vidre per exposar la seva gènesi– només en pots extreure, no afegir-hi. Aleshores, què has de fer? Treure el que hi ha a dins i descobrir els espais d’interior, per donar a la pedra una nova dimensió».

Cosí de l’arquitecta paisatgística Imma Jansana, Xavier, de metre setanta, és el pare de dos gegants. Pare dels Gegants de la Marina.

«Vaig rebre l’encàrrec per mitjà del [líder veïnal] Basilio González. Era el president de l’associació de veïns. Com que La Marina no tenia Gegants, i com es volien recuperar les tradicions culturals populars, em van demanar la parella», explica Xavier, cavilós, amb mans blanques de merenga i benzina als pulmons, ja que la barreja de superfícies i pell li encenen el motor de l’enginy. «Va ser curiós perquè hi va haver un debat i una polèmica sobre el personatge que havia de representar el Gegant de La Marina. Un obrer de la Seat com proposaven alguns? Vam pensar que el millor seria anar als orígens de Zona Franca, quan Zona Franca encara no existia. I per això van néixer el Magí i la Quimeta.»

El pagès Magí vesteix samarreta de camp, de cotó dur, i es cobreix amb barret de palla, ample i còmode, elaborat per un cistell artesà del Mercat de Sant Antoni. A l’espatlla, l’aixada.

La peixatera Quimeta vesteix una brusa entallada, una mica escotada, i una faixa a la cintura de sirena. Es toca amb una xarxa de pescador, i a la mà, porta una cistella de peix. «Vaig estar uns quatre mesos fent-los, el 1986. Jo vaig voler transgredir en les formes i per això em vaig inspirar en la feina del dibuixant de la revista El Jueves Man Meni. Ell em va passar uns esbossos, amb un aire de còmic manga, i jo vaig fer els motlles de fang. I després els vaig acabar

Gegants de la Marina

Entrevista amb l’artesà Xavier Jansana

“Hi

va haver un debat i una polèmica sobre el personatge que havia de representar el Gegant de La Marina. Un obrer de la Seat? Vam pensar que el millor seria anar als orígens. I per això van néixer el pagès Magí i la peixatera Quimeta”

donant forma en cartró i, finalment, els cavallets de fusta.»

El Magí i la Quimeta es van estrenar en

una de les festes majors: van partir de Casa del Rellotge i van ballar al llarg del carrer de la Mare de Déu de Port.

El Magí i la Quimeta, fins i tot, van volar al Japó per mostrar-se al món tal com eren. Així es compta al llibre Gegants de barri. Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona, coordinat per l’antropòleg Manuel Delgado: «L’any 1989 va ser quan vam anar al Japó, jo ja vaig començar a agafar el relleu de cap de colla…», rememora a les seves pàgines el veí Francisco Criado.

Els Gegants originals de la Marina van patir un atac vandàlic en anys posteriors.

Restaurats en part, avui no surten de Casa del Rellotge, on estan drets, juntets i fora de perill.

El 2003, Xavier Jansana va fer una còpia en fibra de vidre, custodiada a la parròquia de la Mare de Déu de Port i d’on surten cada festa que el barri els reclama.

«En aquells anys, al meu taller rebia peticions de moltes localitats de Barcelona ciutat i contorns (Castelló d’Empúries, L’Arboç…) perquè ideés no només gegants, sinó capgrossos i dracs. Per a El Port també vaig fer els capgrossos d’un capellà i

un estibador», complementa.

La relació de l’escultor Xavier Jansana amb la Marina li ve dels anys setanta. Sent un adolescent es va apuntar a les colònies que organitzava Conchita, la dona de Basilio González, a l’esplai de La Vinya, recent inaugurat. Basilio vivia a la mateixa finca que l’escriptor Francesc Candel (Els altres catalans).

«Érem un grup de joves que volíem fer coses, teníem inquietuds», s’entendreix. Posteriorment, i sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, i juntament amb els gestors culturals Bienve Moya i Agnès Trias, va organitzar les Trobades de Dracs i Diables, el germen del correfoc. «Vam voler fer sortir al carrer els elements hieràtics de la festivitat catalana, i fer-los més vius.»

El setembre del 1979 va tenir lloc el primer correfoc de l’era moderna barcelonina.

«S’ha cel·lebrat a Barcelona durant gairebé cinquanta anys ininterrompudament i ha esdevingut  una tradició arreu de Catalunya. És un fet curiós que Barcelona actués com a caixa de ressonància.»

Bèsties fantàstiques. ■

▶ Paco, Magí i Quimeta, els gegants del barri, de l'artista Xavier Jansana, protagonistes també de les festes. Davant, els consellers Georgina Lázaro i Albert Torelló, als extrems. Al centre, la periodista Yohany L. Ayala, la presidenta del COAC Barcelona, Sandra Bestraten, i representants de l’Associació de Comerciants, Laura Julivert,

Marisa Belmonte i Mei Márquez, la presidenta. Foto: cortesia de l'Associació Comerciants de la Marina

|| Magí Chavarria / Y.L.A.

Dissabte assolellat, la Fira Marinera i de la Pagesia ha convertit la rambla de la Marina en un eix de cultura, comerç de proximitat i gastronomia, i ha fet del matí una experiència sensorial per a tothom que s’aturava a les paradetes. Organitzada per l’Associació de Comerciants de la Marina, la fira s’ha consolidat com un dels moments clau del calendari festiu del barri, on es posen en valor els serveis i productes que aposten per la proximitat i enforteixen el teixit econòmic local.

Els parlaments: un clam compartit pel futur del barri L’escena matinal ja prometia. La rambla, habitualment travessada per vehicles, s’ha vist completament transformada: més de setanta carpes formant una llarga línia des del Mercat de la Marina fins a l’escenari habilitat per a les actuacions del dia. Decoracions, banderoles i l’olor inconfusible de menjar acabat de fer. El bullici de veïnes, famílies, curiosos i comerciants ha començat ben d’hora i no ha deixat de créixer.

La jornada s’ha encetat oficialment amb els parlaments institucionals, que han posat veu a les esperances, demandes i projectes de futur per a la Marina. Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants, ha destacat la vitalitat del comerç local i ha defensat la necessitat d’un “barri digne, amb comerç de qua-

La tinenta d'alcaldia, Raquel Gil: “És de justícia reconèixer tot el que s'està fent gràcies a l'esperit reivindicactiu dels barris de la Marina”

litat i amb el suport que cal per part de les administracions”. També ha reclamat més implicació institucional en projectes com la remodelació del passeig de la Zona Franca o la connexió amb el mar: “Volem que la Marina deixi de ser percebuda com un extrem i esdevingui un dels centres neuràlgics de la ciutat.” Ha recuperat, a més, una aspiració històrica: que la Marina sigui reconeguda com a onzè districte de Barcelona.

I com que l’emplaçament era el passeig, Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i veïna del barri, ha posat l’accent en la projecció de creixement de la Marina, que en poc temps podria arribar als 60.000 habitants En aquest context, ha explicat la proposta de rambla lateral impulsada pel grup d’arquitectes locals: “És una proposta de rambla asimètrica, amb un passeig de 10 metres d’amplada a la banda de Montjuïc, pensada per cohesionar-nos amb el Prat Vermell i enfortir el comerç de proximitat, tenint en compte també les tres escoles que hi ha a tocar”, ha detallat.

La regidora del districte i cinquena tinenta d’alcaldia, Raquel Gil, ha tancat els parlaments destacant l’esforç compartit: “És important l’esperit reivindicatiu de la

La Fira Marinera i de la Pagesia Festa del comerç i clam veïnal per transformar el passeig ZF

Marina, però també és de justícia reconèixer tot allò que s’està fent gràcies a aquest esperit.” Ha enumerat accions recents —com la inauguració del parc del Tren de la Potassa, les connexions de la xarxa freàtica o la creació de l’Institut Escola Enric Granados— i ha animat el veïnat a creure en el seu potencial: “Des del victimisme ens fem petits. La Marina ha de recordar d’on ve, però sobretot projectar-se cap al futur. Això és feina de tots i totes.”

L’ús literal de la paraula “victimisme” ha incomodat algunes associacions, que han qüestionat si era encertada en aquest context.

També van participar a l’acte els consellers Georgina Lázaro, Albert Torelló, Núria Pey, Ana Maria Trapero, Francesc Almancelles i José Antonio Calleja, així com el regidor del PP, Daniel Sirera

La resta del dia ha estat un veritable espectacle: el Grup de Jazz de Danses Modernes, el Grup de Flamenc del Centre Cultural Estrelles Altes i l’actuació de Quimi Country, del col·lectiu Folk Montjuïc, que han aportat una nota musical d’arrel nord-americana amb tocs catalans, unint regions i continents des de la festa popular, tot i el mal rotllo actual amb Donald Trump.

Com no podia ser d’altra manera, la jornada ha comptat també amb els protagonistes de tota festa major: els gegants Magí, Quimeta i el gegantó Francesc Candel.

La ràdio també fa barri. Un dels punts destacats de la jornada ha estat la presència de La Marina FM (102.5), amb una edició especial de ràdio al carrer. Els programes han donat veu als protagonistes del dia: comerciants, artistes, veïns i entitats. Comerç de barri, conduït per Abdó Florencio, hi ha tingut un protagonisme especial.

A la tarda, les havaneres han donat pas a melodies nostàlgiques i ritmes d’ultramar. I, és clar, no hi ha havaneres sense rom cremat. Ja cap al vespre, el grup Malavida 2.0 ha posat el punt final amb un concert de rock, tancant així una jornada festiva i plena d’energia.

La Fira Marinera i de la Pagesia explica un barri que no vol perdre la seva essència, però que reclama créixer amb dignitat i cohesió El 14 de juny d’enguany, el passeig no ha estat només l’autovia que és, sinó que ha reivindicat el que vol ser: un lloc de trobada, de reconeixement, de festa i de comunitat. ■

▶ L'escenari principal va gaudir de diverses actuacions. A la foto, el grup Malavida 2.0

Fotos: Josep Vicens

▶ La reforma del passeig de la Zona Franca va ser el tema central dels parlaments. A la imatge, Raquel Gil, regidora i cinquena tinenta d’alcaldia, entre Mei Márquez i Sandra Bestraten.

▶ Més de setanta carpes formaven una llarga línia des del Mercat de la Marina fins a l’escenari habilitat per a les actuacions del dia.

Refresca’t amb el que menges!

Quan arriba l’estiu, les temperatures augmenten i això fa que el nostre cos ens demani aliments més lleugers, frescos i hidratants. Però l’estiu també es sinònim de sortir més a prendre alguna cosa, seguir uns horaris irregulars dels àpats, i per tant, trencar els hàbits rutinaris. Tot i així, és possible cuidar la forma en què ens alimentem, com ens hidratem i alhora, gaudir-ho amb la família i amics/gues.

Quan fa calor, suem més i el cos perd aigua i minerals. La principal recomanació és hidratar-nos bebent aigua durant el dia i així estimular la set. Aquests mesos d’estiu és molt important portar a sobre una botella d'aigua, sobretot quan sortim al carrer. Ara bé, cal anar amb compte amb els refrescos comercials: tenen molt de sucre, gas i additius que no ens ajuden a suportar millor la calor, sinó tot el contrari. A l’inici, poden donar la sensació d’hidratació momentània, però afavoreixen la deshidratació. Si volem alguna beguda diferent, millor optar per aigua amb rodanxes de llimona, maduixes, síndria, menta, cogombre..., infusions fredes sense sucre, llet amb cacau pur, algun batut amb fruites... Ara bé, en l’època d'estiu, encendre el forn pot ser un veritable drama, però cal assegurar el consum de fruites i verdures. Per això, hem d'optar per preparacions fresques i senzilles com: amanides variades (hi podem afegir fruita per donar un toc fresc), cremes fredes (exemples: de meló i

Amb l’arribada de l’estiu, molts aprofitem per viatjar. Gairebé tothom pensa en l’equipatge o la destinació, però sovint oblidem preparar la nostra salut. Consultar recomanacions mèdiques i conèixer els recursos disponibles pot ser clau per evitar problemes durant les vacances.

1. Consulta mèdica prèvia

A Barcelona hi ha diversos centres de vacunació internacional que ofereixen informació sobre vacunes obligatòries i recomanades, així com consells sanitaris adaptats al destí. El cost de la visita sol estar entre 30 i 50 €, i la vacuna de la febre groga té una taxa addicional d’uns 20 €, segons el centre. També pots consultar el teu metge de capçalera per demanar informació. És important demanar cita amb 4-8 setmanes d’antelació, ja que algunes vacunes necessiten temps per fer efecte.

2. Vacunes i prevenció

Informa’t de les vacunes necessàries segons el país. Algunes, com la de la febre groga, són imprescindibles per entrar a certs destins.

3. Medicació

cogombre, de remolatxa i iogurt natural, de síndria i menta), gaspatxos, carpaccios de carbassó/tomàquet, hummus amb crudités (bastonets de pastanaga, cogombre, carbassó, api),... També podem fer servir la planxa, el vapor o el microones, que permeten cuinar ràpid i sense escalfar la cuina. I anem a parlar dels gelats,... Estan prohibits durant l’estiu? Òbviament que no, ja que no hi ha res prohibit, però cal consumir-los amb seny. La recomanació és no comprar gelats comercials per casa, així no ens els menjarem més sovint, i consumir-los en moments especials. També podem preparar-nos gelats casolans amb fruita fresca o congelada, iogurt natural,...

Per exemple, gelat de plàtan, cacau pur i iogurt natural o gelat de fruits vermells, iogurt natural i dàtils o gelat de mango amb beguda vegetal de coco. Triturem els ingredients, ho aboquem als motlles i ho congelem com a mínim 4h. Si ho fem amb fruites prèviament congelades podem disfrutar del gelat casolà al moment. Tanmateix, els sopars tardans, els vermuts i les terrasses poden alterar la rutina. Convé mantenir horaris regulars i evitar àpats molt copiosos, sobretot a la nit. El cos agraeix la constància i la moderació, especialment amb la calor. Però també cal gaudir d’aquests moments puntuals i aprofitar el bon humor que ens dona l’estiu.

Finalment, us deixo una recepta per fer aquest estiu: el gaspatxo de síndria; una recepta fresca, lleugera i molt hidratant, ideal com a entrant o aperitiu. Us animo a fer-la i compartir-la!

Ingredients (per a 4 persones):

- 300 g de síndria sense llavors

- 2 tomàquets madurs grans

- ½ pebrot verd italià

- 1 cogombre mitjà

- ¼ de ceba dolça

- 1 gra d’all

- 1 cullerada sopera d’oli d’oliva verge extra (OOVE)

- 1 rajolí de vinagre de poma o de vi

- Gingebre al gust

- Sal al gust

- Fulles de menta

- Ametlles torrades

Preparació:

Netejar, pelar i tallar la síndria, els tomàquets, el pebrot verd italià, el cogombre, la ceba dolça i l’all. Afegir-ho a la batedora i incorporar l’OOVE, el rajolí de vinagre, la sal i el gingebre ratllat. Refredar a la nevera almenys una hora abans de servir. Pots decorar amb menta fresca, daus petits de síndria i un grapat d’ametlles torrades. ■

Júlia Roig Vallverdú - Dietista-Nutricionista

CAP La Marina - CAP Bordeta-MagòriaCAP Dr. Carles Ribas - Línia Pediàtrica La Marina-Magòria

Recomanacions mèdiques abans de viatjar en vacances

4. Alimentació i aigua

de malària o altres malalties transmeses per mosquits, fes servir repel·lent i dorm sota mosquitera.

6. Assegurança de viatge

Contracta una assegurança mèdica que cobreixi assistència al destí. Si viatges per Europa, sol·licita la Targeta Sanitària Europea, gratuïta, que permet accedir a l’atenció sanitària pública en igualtat de condicions que els residents.

7. Durant i després del viatge

Mantén una bona higiene de mans, evita banys en aigües dolces no tractades i, si tens febre o malestar en tornar, consulta el metge informant del viatge.

Consumeix aliments ben cuinats i evita els crus (excepte fruita pelada per tu).

Si prens medicació crònica, porta’n suficient per a tot el viatge, preferiblement a l’equipatge de mà i amb recepta. És útil portar un informe mèdic i la llista dels medicaments.

Beu només aigua embotellada o tractada i evita gel, llet sense pasteuritzar i menjar de venedors ambulants.

5. Protecció solar i contra insectes Utilitza crema solar d’alt factor, roba lleugera i gorra. Si viatges a zones amb risc

Seguint aquests consells, podràs gaudir d’unes vacances més segures i saludables. Bon viatge! ■

Dra. Isabel González CAP La Marina

|| Pau Llopis

L’històric Club Atlético Iberia, emblema esportiu dels barris de la Marina, antigament la Zona Franca, va tancar el passat 14 de juny el seu retorn a Segona Catalana, després d’emportar-se la final del play-off d’ascens contra La Salle Bonanova.

Una temporada lluitada, patida i de sacrifici per assolir l’objectiu de retornar a la categoria de la qual van descendir de manera cruel la temporada passada, quan una derrota contundent contra el Barcino a la darrera jornada va esgarrar el somni d’una permanència que, a només dos punts de distància, va anar adquirint una tonalitat de realitat que es va esvair al darrer segon. Ara, després de molt d’esforç, el club torna a ser on es mereix, amb un projecte al darrere que té gana de molt més. Conversem amb en Javier Rojas, defensa i un dels capitans de l’Iberia, i amb Jorge González, tècnic de l’equip que va assumir el càrrec a meitat de temporada junt amb en Lluís Allué. Dos dels trenta-vuit herois d’un ascens que ha comptat amb l’empenta de tot un barri. Temporada d’ascens mitjançant play-off, després de quedar segons a només un punt del primer classificat, el Sant Ignasi. Esteu satisfets amb aquesta posició a la taula?

Javier: Des d’un principi hem lluitat pel primer lloc. De fet, tan bon punt vam descendir la temporada passada ens vam fixar aquest objectiu, perquè consideràvem (i considerem) que teníem equip per a fer-ho. Alguns partits dolents per la nostra part que hauríem d’haver resolt, sumats al gran nivell del Sant Ignasi ens han negat el campionat.

Jorge: Bé, sens dubte era un dels principals candidats a pujar-hi, especialment tenint en compte que s’havia aconseguit mantenir gran part de l’equip que va descendir la temporada passada. El cas és que ens hem trobat amb un grup força competitiu, no amb només dos candidats al títol, sinó amb quatre o cinc fins a pràcticament final de temporada. És bastant inusual que a Tercera Catalana competeixis amb tants equips per l’ascens i això, innegablement, fa que sigui més complicat. Temporada gloriosa, però amb molts canvis a la banqueta de l’equip amb tres entrenadors durant la temporada. Com s’ha gestionat això en el vestuari, Javier?

Javier: Tenim la sort que l’Iberia és un equip i una institució molt resilient davant els canvis i les adversitats. Fa quatre anys que estic al club i he experimentat molts relleus de directius, jugadors i entrenadors, i l’equip sempre ha continuat donant la cara.

Jorge, prens el càrrec al febrer, pràcticament a meitat de temporada. Va ser complicat assumir la direcció d’un equip en aquest punt de la lliga i adaptar-lo al teu estil?

Jorge: Gens. Des del primer minut els jugadors ens han ajudat molt, és un grup amb una predisposició increïble. I parlo de cadascun dels vint–i–cinc jugadors que conformen la plantilla.

Centrant-nos en els play-offs, us enfronteu a l’Espluguenc a semifinals, en una eliminatòria dramàtica que es va decidir a penals i que, a més a més, també va comptar amb la suspensió i ajornament d’un partit. Com ho vau viure?

Javier: Per desgràcia una lesió em va impedir disputar els play-offs, però els vaig patir com un aficionat més. Contra l’Espluguenc va ser un esclat d’eufòria, perquè teníem l’eliminatòria perduda fins que un gol a la pròr-

miliars a la graderia et dona una empenta que és diferencial en partits d’aquesta mena. Hem sentit el suport de tot el barri.

Jorge: No ha estat gens fàcil, tot i que ho pugui semblar.

Les lesions que esmenta en Javier tam-

C.A. Iberia, els herois de l’ascens d’un barri

El conjunt de la Marina torna a Segona Catalana un any després del seu agònic descens

roga ens va retornar les esperances, posant l’empat al global. En aquell moment, l’entrada d’un petit grup d’aficionats al terreny de joc per l’emoció del moment fa que l’àrbitre consideri que s’ha de suspendre el partit i juguem els darrers vuit minuts de l’eliminatòria en una altra data i a porta tancada.

A causa de les lesions, vam jugar amb molts juvenils i com a capità vaig intentar estar al seu costat perquè estiguessin tranquils, concentrats i connectats amb el partit, però que alhora gaudissin del joc i de l’experiència. Jorge: Jo no sabia ni en quin dia vivia [rialles]. La tornada, que va tenir pròrroga, la suspensió del partit i per acabar-ho d’adobar una tanda de penals, va ser eterna. Juguem diumenge i la represa ens la posen el dijous, sense l’afició. Tot plegat va ser especialment dur anímicament i complicat pel que fa a la gestió dels nervis. A la final contra La Salle Bonanova aconseguiu un global de 5-2. Un resultat a simple vista bastant plàcid. Què considereu que va ser diferencial per emportar-se l’eliminatòria?

Javier: Ens va beneficiar bastant que la tornada, tant de la final com de la semifinal, la vam jugar a casa, gràcies a una bona classificació a la lliga. El fet de tenir coneguts, amics i fa-

bé tenen un pes anímic important. Veure com alguns dels jugadors amb més pes de l’equip no estan disponibles en el tram decisiu de la temporada és un cop bastant dur a les esperances del vestuari. La cohesió del grup és el que ha fet l’ascens possible. Jugadors que venien de no disputar minuts i que per circumstàncies han hagut de jugar els quatre partits de play-off. I ho han fet a un nivell escandalós. Això diu molt del que és aquest club

Ara torneu a Segona Catalana, amb l’esperança de mantenir-vos. Quins són els vostres arguments per a ferho?

Javier: Molts jugadors som de la casa i ens vam quedar quan vam baixar de categoria. Gràcies a aquesta base hem aconseguit tornar a pujar i crec que, si la mantenim, tenim moltes opcions de salvar-nos i de crear un projecte que pot provocar que l’Iberia continuï creixent i, d’aquí a uns anys, anar ascendint de categoria progressivament.

Jorge: Hem de continuar amb el que s’ha fet aquest any. Treballar dia a dia, partit a partit. Mirar cada jornada com una final, els objectius ens els marcarà el desenvolupament de la temporada. Sigui com sigui,

no pensem només a salvar-nos, volem anar més enllà.

L’equip ha funcionat i tota la plantilla ha donat la cara quan ho ha hagut de fer. Creiem que amb el que ja tenim i la incorporació de quatre o cinc jugadors nous que ens aportin aquest plus de competitivitat necessari per Segona Catalana, tenim arguments de sobra per fer les coses bé. Deixeu un missatge per l’afició de l’Iberia de cara a aquesta nova temporada.

Javier: Primer de tot agrair a tothom que ens ha acompanyat durant la temporada. També és gràcies a vosaltres que hem ascendit. Nosaltres continuarem lluitant a Segona Catalana per a continuar sent aquí i per a poder ascendir tan aviat com es pugui. Que ens continuïn acompanyant, que continuïn venint.

Jorge: En Lluís i jo hem arribat nous al club i ens hem sentit molt recolzats pel vestuari, per la directiva i per l’afició. A la gent que ens ha acompanyat, mil gràcies. Ens hem sentit com un equip de primera divisió, amb els camps plens i amb un ambient espectacular. Us esperem a tots i totes la temporada vinent al Municipal d’Iberia ■

LA MARINA del comerç associat

La Taberna del Conde: una aposta valenta i amb arrels al barri

Miguel Angel Conde Propietari

Ens podríeu explicar com van ser els inicis del vostre establiment?

La Taberna del Conde va obrir les portes l’agost del 2011, en plena crisi de la bombolla immobiliària. Va ser una aposta valenta del seu propietari, Miguel Ángel Conde, veí de tota la vida de la Marina. Malgrat el context econòmic complicat, van creure en el potencial del barri i van decidir tirar endavant el projecte. De fet, molts proveïdors els felicitaven per la valentia de començar en aquell moment. Inicialment, el local oferia tapes i pollastres a l’ast, però el 2016 van fer una reforma important i van transformar l’espai en un restaurant amb servei complet.

L’espai té també una càrrega emocional important: ocupa el que antigament havia estat el Bar Peña, inaugurat a inicis dels anys 70 pel senyor Liberi Peña. A sota del local encara hi ha un saló on abans se celebraven bodes i batejos, un espai que molts veïns recorden amb estima.

I com definiríeu el restaurant avui?

Som un restaurant familiar i consolidat al barri. Oferim un menú diari molt complet per 14 euros, amb tres plats a escollir, postres i beguda inclosa. Els caps de setmana ampliem l’oferta amb un menú per 20 euros i més varietat de plats: 10 primers i 10 segons. El nostre punt fort són les carns a la brasa —de vaca vella madurada més de 30 dies, xai, pollastre, graellades…—, però també treballem molt bé el peix, com el llobarro i la sardina a la brasa, o l’arròs amb llamàntol i la fritura andalusa Una altra de les nostres especialitats són les croquetes casolanes i creati-

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

AUKAN PELUQUERIA CANINA

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3, 08908 L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona. 614 49 76 78

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT

KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES

B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

ves: en fem de “callos”, d’arròs negre, de gamba vermella i fins i tot d’anguila fumada del Delta. Sempre treballem amb producte de proximitat; de fet, sovint es pot veure en Miguel comprant als comerços i al mercat del barri. També tenim un fort compromís social: estem atents a la gent gran del barri, col·laborem amb treballadores socials per fer seguiment d’aquesta gent gran, sempre amb el seu consentiment i som un Punt Lila contra la violència masclista. A més, sempre hem estat implicats en les iniciatives de l’Eix Comercial de la Marina i del barri: la Ruta de la Tapa, la Fira Marinera, campanyes comercials, Espais Liles, entre d’altres.

Un tret molt especial que ens defineix és el nostre equip. Inspirats en la pel·lícula Nonnas, tots els treballadors de la Taberna es consideren “nonnos”: són persones de la generació del baby boom, totes de més de 60 anys, amb una gran trajectòria a la restauració del barri. Apostem per l’experiència i

PASTISSERIA CREATIVA

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

la professionalitat. En Miguel va començar a treballar a la Parrillada amb el senyor Josep a finals dels anys 70, abans d’anar-se’n a la mili; en José Luis va estar als 90 al mític Tekris; i en Luis (el Melli) va muntar el Tucán, un local emblemàtic d’Estrelles Altes.

Per què vau decidir obrir al barri de la Marina?

Perquè és casa nostra. En Miguel és veí del barri de tota la vida, i sempre ha cregut que la Marina mereixia una proposta de qualitat i propera. Apostar per aquest territori no només era una decisió professional, sinó també personal. Ens podríeu recomanar un altre comerç del barri?

Recomanem la botiga Rellotgeria i Joieria Ramon Carné, el rellotger de tota la vida. És una botiga emblemàtica, que sempre ha estat al servei de les famílies del barri, oferint facilitats, confiança i proximitat. Valorem molt el seu tarannà i el seu compromís amb la millora i el creixement de la Marina.

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU)

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO

c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ?

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

READFIELD TRAINING & FRIENDS C/ Acer 22 611847766

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

La Zona Franca de Barcelona impulsa el talent, la innovació i el futur des de l’FP

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona col·labora per quart any consecutiu amb MetròpolisFPLab, un projecte d’innovació impulsat per l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Fundació BCN Formació Professional, amb l’objectiu de posar en valor el talent de l’alumnat de formació professional, apropant-lo al mercat laboral, fomentant l’adquisició de competències clau i la seva inserció laboral i ocupabilitat al llarg de la vida. Un plantejament on la innovació en el camp de l’FP és una forma d’aprenentatge i transferència de coneixement amb impacte a les persones i als territoris. MetròpolisFPLab és un projecte d’innovació oberta, d’aprenentatge basat en reptes, on les empreses i institucions participants formulen reptes reals als que donen resposta, d’una forma totalment acompanyada, alumnat de formació professional. Tot aquest procés contribueix a generar noves formes educatives que contribueixen a reduir l’abandonament escolar prematur. En el cas del Consorci de la Zona Franca de Barcelona el repte

que ha llençat en l’edició d’aquest any és el d’idear propostes efectives per donar a conèixer el Districte 4.0, així como el seu ecosistema d’empreses d’indústria 4.0 i l’activitat de les seves incubadores d’startups entre els joves de l’àrea metropolitana de Barcelona.

A la present edició, MetròpolisFPLab ha comptat amb la participació de 42 centres d’FP de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Mataró, Rubí i Granollers, i un total de 410 equips amb més de 1.700 alumnes. Els equips finalistes en relació al repte plantejat pel CZFB han estat Gente de bien -del Centre López Vicuña- i TechUp -de l’Escola Pia Nostra Senyora-. L’equip guanyador ha estat el de l’equip TechUp de

l’Escola Pia Nostra Senyora, i que gaudirà d’una beca per a començar a desenvolupar el seu projecte dins del CZFB. El delegat especial de l’Estat en el CZFB, Pere Navarro, ha explicat que “atreure talent i donar resposta als nous perfils empresarials que estan sorgint arrel de la transformació digital i l’avenç de la nova economia és fonamental. La Formació Professional és cada cop més una opció de futur molt sòlida pels joves, doncs permet donar resposta a les necessitats reals i als reptes del teixit productiu”

Per la seva part, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha comentat que “estem molt satisfets de la col·laboració que mantenim amb MetròpolisFPLab, doncs

l’experiència en aquests quatre anys ha sigut molt enriquidora per totes les parts. Els equips de treball guanyadors que han pogut treballar casos reals amb nosaltres i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona s’han beneficiat mútuament amb una mirada jove, una manera de fer i de pensar diferent a la que tenim en el nostre equip, fet que ens ha permès detectar oportunitats i plantejar-nos maneres de fer que d’una altre manera no hagués estat possible” ■

S’organitza a Espanya la primera regata de llarga distància per a velers autònoms no tripulats

El passat 2 de juny es va presentar al World Trade Center de Barcelona La Micro Ruta de la Sal, una iniciativa pionera a nivell internacional, ja que es tracta de la primera regata de llarga distància per a velers autònoms no tripulats, que se celebrarà l’abril de 2026.

Aquest projecte, impulsat per la Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC) i organitzat per Enregata —entitat responsable de La Ruta de la Sal Rumb Eivissa, la regata d’altura amb més participació d’Espanya— proposa un repte tecnològic de primer nivell: dissenyar i construir embarcacions a vela que hauran de recórrer de manera autònoma, sense tripulació, la travessia entre Eivissa i la península, transportant un simbòlic sac de sal d’1 kg. La sortida es farà el 5 d’abril de 2026 des del Club Nàutic Sant Antoni, a Eivissa, amb dos possibles destins: Port Ginesta, a Barcelona, o el Reial Club Nàutic de Dénia, a Alacant.

Oberta a la participació internacional d’equips formats per centres universitaris i de recerca, les set universitats espanyoles que imparteixen estudis d’enginyeria naval ja han confirmat la seva participació.

Els objectius de la iniciativa són clars: promoure la innovació per a un transport marítim sostenible, posicionar-nos com a país de referència en innovació tecnològica naval, fomentar el talent jove en

l’àmbit de l’enginyeria, impulsar la cooperació interuniversitària i enfortir els vincles entre universitat, empresa i institucions.

Aposta per la sostenibilitat i la formació

En un context on el 90% del comerç mundial es transporta per mar i el sector genera prop del 3% dels gasos d’efecte hivernacle a nivell global, La Micro Ruta de la Sal planteja una reflexió profunda:

com podem innovar per fer el transport marítim més eficient i sostenible?

La resposta arriba de la mà de la recerca universitària i la innovació aplicada. El projecte s’adreça a equips interdisciplinaris d’estudiants d’enginyeria naval, electrònica, informàtica i de telecomunicacions, que hauran de construir velers de màxim 3 metres d’eslora, propulsats únicament pel vent, capaços de navegar de

forma totalment autònoma i alimentats exclusivament amb energies renovables.

Suport institucional

El projecte compta amb el suport del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a través de la Direcció General de Marina Mercant, així com del Col·legi Oficial d’Enginyers Navals. La presentació del projecte va comptar amb una àmplia representació institucional, acadèmica i professional.

Un projecte amb arrels històriques i vocació de futur

La Micro Ruta de la Sal se celebrarà l’abril de 2026, coincidint amb el 180è aniversari de l’edició fundacional de La Ruta de la Sal, nascuda el 1846 amb l’objectiu de transportar sal des de les Salines Pitiüses fins a Barcelona. Ara, aquell mateix trajecte es converteix en un laboratori a escala real per a la innovació en navegació autònoma i sostenibilitat marítima. Una iniciativa que mira cap al futur amb l’ambició de convertir-se en una cita internacional de referència per al sector emergent de la navegació autònoma.

L’organització de l’acte va comptar amb el suport del Port de Barcelona, que va acollir la presentació al seu Auditori del World Trade Center de Barcelona, i de Marina Barcelona 92. ■

La presentació de La Micro Ruta de la Sal es va celebrar al Port de Barcelona.

Barcelona i els estrangers

|| Carlos Suárez García

Ciutat d’intercanvi comercial i cultural

Barcelona, com a ciutat portuària del Mediterrani amb pes, ha estat una ciutat d’anades i vingudes. Ja al segle XVII trobàvem gran activitat a l’interior de la ciutat, a les seves places i les seves avingudes. Comerciants francesos, flamencs o italians venien al port de la ciutat comtal per fer-hi negocis. La capital catalana ha estat, des de sempre, un espai d’intercanvi i de relació constant amb l’estranger, formant part de la seva identitat i història.

Immigració i consolidació de la identitat (destacat)

Tot i que des d’aquella època ja hi havia immigració, a partir del segle XIX, i sobretot durant el segle XX i XXI, Barcelona va rebre onades migratòries importants. Les primeres migracions van ser d’altres parts d’Espanya, i en època més recent d’altres països i continents. Aquestes onades migratòries s’han dut a terme, en gran part, per persones de classes més humils que han buscat treball a fàbriques, construcció o altres activitats per a poder viure en millors condicions. Aquest tipus de migracions no han estat per passar uns dies, sinó per assentar-s’hi. Molts d’aquests col·lectius han construït nuclis veïnals i vincles comuns amb les persones que han fet el seu mateix recorregut.

Tot i això, és important no confondre aquest tipus de migracions amb el turisme massiu actual. Les persones migrades volen integrar-se i aportar la seva identitat a la ciutat, no consumir-la. És gràcies a aquest col·lectiu que gran part de la ciutat i la seva població han estat essencials per definir la Barcelona que coneixem. Són barcelonins i barcelonines que, tot i provenir d’altres llocs, estan compromesos amb el benestar i el futur de la ciutat.

1992: Any Olímpic i del turisme L’any 1992 marcarà l’abans i després en la relació entre Barcelona i el turisme.

Els Jocs Olímpics d’aquell any van significar una transformació de la ciutat. Hi va haver una millora de les infraestructures i una rehabilitació dels barris.

Va ser l’any en què la ciutat es va presentar al món, després dels anys de la dictadura franquista, i Barcelona donava un nou significat i imatge de l’urbs. Tot i que va ajudar a dibuixar aquesta nova realitat i va millorar moltes parts de la ciutat, va provocar un gir del model de l’espai, ara pensat en clau turística. Des d’aquell moment, l’aposta pel turisme s’ha convertit en un motor econòmic imparable. La construcció d’hotels, fires, festivals i congressos van crear la “marca Barcelona”. Aquest gir urbanístic ha deixat un greu problema per la ciutat, la pèrdua progressiva d’habitabilitat pels veïns i veïnes i del seu caràcter local.

Gentrificació i expulsió

El documental “Bye Bye Barcelona” tracta el tema de la gentrificació des d’una òptica de pèrdua de la identitat i la massificació de la ciutat. Molts barris, els darrers anys, han canviat la seva façana. Zones centrals i amb edificis o espais rellevants i atractius per al turisme, com l’Eixample, Gràcia o el Gòtic han vist com els seus veïns de tota la vida han hagut de marxar per no poder assumir els preus del lloguer que han anat creixent molt. Els fins aleshores domicilis familiars han esdevingut pisos turístics, fons d’inversió estranger i lloguers temporals.

Aquest fenomen és conegut com a gentrificació, on els veïns que han viscut sempre han d’abandonar els seus habitatges per la gran pujada de preus del lloguer que acaben patint quan un barri es fa atractiu. Aquesta gentrificació no només es dona a barris amb atractiu turístic, sinó que és present a barris centrals com el Raval, la Barceloneta o Sants. Aquest esdeveniment provoca la pèrdua de la vida de barri, dels comerços i locals de sempre, per convertir-se en un espai sense esperit.

“Tourist Walk” és un llibre de Marc Javierre Kohan que, a través d’imatges, ens expressa la realitat de la nova Bar-

celona, la Barcelona del turisme comparada amb la Barcelona dels veïns. És una ciutat que ha deixat de tenir una identitat i llum pròpia i que s’ha convertit en el parc turístic i d’atraccions temàtiques per la població estrangera i temporal. Espais com la Rambla de Barcelona deixen de ser llocs habitables o de senya d’identitat de la població local per passar a ser una barreja d’estereotips sobre Espanya. I comerços o establiments de sempre han de tancar per convertir-se en reclams turístics amb preus descompensats. Davant aquesta situació la resposta de la ciutadania ha estat ferma. S’han promogut manifestacions, plataformes veïnals i accions de suport en contra dels desnonaments. Els barcelonins estan farts de la situació i no volen deixar casa seva en les mans del que la pugui pagar més cara.

I ara què fem? Quina direcció hauria de prendre la ciutat Què volem ser? Què estem disposats a fer? Volem ser un aparador turístic o una ciutat amb identitat per viure-hi? Encara som a temps de posar un remei a aquesta situació. Calen mesures des de la política que ajudin la població a viure en bones condicions i en els seus barris i llars. Es necessita limitar els preus del lloguer, dels pisos turístics i invertir en l’habitatge públic i de qualitat. Però, més enllà de la política, cal una acció veïnal i de cohesió social, en la responsabilitat individual i col·lectiva, com conèixer els veïns, implicar-se en les accions del barri i participar en les seves activitats.

Com hem vist al començament de l’article, Barcelona ha estat una ciutat d’entrades i sortides, d’anades i tornades, però això no implica que tota la ciutat s’hagi de convertir en un centre lúdic i d’especulació. Els barcelonins i barcelonines hem de tenir el dret a defensar el nostre veïnat, la nostra tranquil·litat i els nostres drets. Encara podem decidir el futur de la nostra ciutat, perquè viure en aquesta ciutat ha de continuar sent el nostre dret, i no un privilegi. ■

PARLANT CLAR

Joan Antoni

Ni

víctimes ni il·luminats

LReyes i Blanco a paraula victimisme, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, es defineix com: “Actitud o tendència a considerar-se o mostrar-se com a una víctima.” En una intervenció recent de la regidora al districte, en resposta a una reivindicació veïnal, va afirmar que no podíem continuar amb un discurs victimista. Voldria respondre des del respecte, però també des de la memòria i el compromís cívic.

Reivindicar no és victimisme. Exigir drets, denunciar desigualtats o reclamar inversió no és fer-se la víctima. És, justament, exercir una ciutadania activa, crítica i mobilitzada.

Als barris de la Marina tenim una història de lluites que no podem oblidar. Pensem, per exemple, en serveis tan bàsics com el CAP Carles Ribas, l’institut, les primeres escoles o les línies d’autobús: res d’això va arribar sol. També van ser fruit de la lluita col·lectiva equipaments com Can Farrero o Can Sabaté, que avui ja són una realitat. Però encara continuem picant pedra amb el metro, amb el manteniment dels parcs públics i, sobretot, ens mantenim actius per evitar el deteriorament dels serveis públics, que han de ser dignes i accessibles per a tothom.

La rehabilitació de barris com Can Clos, el Polvorí, les Cases Barates, la Vinya o l’Illa Metalco tampoc no hauria estat possible sense una comunitat mobilitzada, amb capacitat d’interpel·lar, de proposar i de resistir.

Aquesta actitud ve de lluny. De quan calia lluitar des del bressol per uns drets bàsics que, en altres zones de la ciutat, venien gairebé de sèrie amb el codi postal. Aquesta realitat ha forjat un caràcter, una manera de ser, un posicionament que potser és contundent, sí, però també legítim, foguejat des de l’experiència, madur i col·lectiu. Recupereu aquest estiu Els altres catalans de Paco Candel: ens convé recordar d’on venim i per què som on som.

Totes aquestes conquestes passades ens inspiren avui per afrontar els nous reptes: inversió social, polítiques laborals que garanteixin oportunitats i un urbanisme que dignifiqui i cohesioni els nostres barris. I sí, volem que això es faci escoltant-nos i reconeixent les necessitats i propostes del veïnat. I confiem que el govern sàpiga fer-ho.

Ni víctimes ni victimisme. Tampoc il·luminats. Simplement, ciutadans i ciutadanes amb drets i obligacions. No en volem més que ningú, però tampoc menys.

La Marina, com a futur districte 11 de Barcelona i amb identitat pròpia, avui més que mai té sentit. I reclama el nostre esforç, la nostra veu i el nostre treball. ■

CCRÒNICA

De la visita a una de les majors concentracions de persones sense sostre de la ciutat

Skid Row de Barcelona

Barcelona, ciutat fresh fashion, compta amb la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, amb la Delegació Territorial a Catalunya de l’Agència Estatal de Meteorologia i amb l’organització intergovernamental Unió per la Mediterrània.

A l’altra cara de la moneda, la de menys bombolles, Barcelona compta amb la seva pròpia Skid Row, pel carrer de dos quilòmetres ple de persones sense llar al Central City East de Los Angeles, als Estats Units. El carrer Número 2 és el nostre Skid Row.

Al Número 2, entre els carrers A i Número 61, al polígon industrial de la Zona Franca, a la sortida de la parada de metro de ZAL/Riu Vell i davant de la cotxera d’autobusos grocs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una cinquantena de tendes de campanya busquen desesperadament l’ombra, arrambades a la nau logística de l’empresa de paqueteria UPS, a la parcel·la catalogada amb la fórmula «bz.a1.2».

En aquestes cinquanta i escaig de minicarpes malviuen una seixantena de persones.

Un matí de juny de batucades i sol despietat, ReporteroJesús s’hi acosta per parlar amb les restes de la societat que no apareix a l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament.

A l’extrem del carrer Número 2 que toca amb el carrer A, cinc nois a la vintena, darrere d’uns arbustos desfigurats, s’entenen amb silencis llargs; sota un sol de mort, estalvien saliva. Dos d’ells, asseguts en unes cadires recollides de les escombraries, i

El carrer Número 2 és el nostre Skid Row, pel carrer de dos quilòmetres ple de persones sense llar al Central City East de Los Angeles, als Estats Units

Al polígon industrial de la Zona Franca, una cinquantena de tendes de campanya busquen desesperadament l’ombra

La matinada del 24 de juny una persona va morir en un incendi al centre de primera acollida del carrer Número 60. Encara no se’n coneixen les causes

dos més, dempeus, al costat, rasurant-los els cabells amb una màquina Braun de la sèrie 5, aquelles que es venen a Amazon. El cinquè jove els mira, potser esperant el seu torn, i de tant en tant dona la seva opinió sobre si el tall ha de ser degradat o si queda millor l’estil side part.

ReporteroJesús.—Porteu molt de temps vivint aquí?

Youssef.—Dos mesos, ells porten dos mesos, jo soc aquí des de fa una setmana.

RJ.—Tu vius aquí mateix?

Darrere, tres tendes de campanya de la marca Quechua, «refugi de càmping» de color blau petroli.

Segons l’anunci de la cadena de botigues de material esportiu Decathlon, «petit refugi que us protegirà del sol (UPF 50+) i d’un vent lleuger».

Y.—Tots estem igual.

RJ.—D’on sou?

Y.—D’Algèria.

RJ.—Per què no sou a l’alberg d’aquí a prop?

A seixanta metres, al carrer Número 60, l’alberg municipal –centre de primera acollida– gestionat per Suara Serveis, «cooperativa social, sense ànim de lucre, que ofereix una varietat d’opcions per donar resposta a les necessitats de les persones en tot el cicle vital». (A dia d’avui, Suara encara no ha contestat els requeriments d’informació d’aquest periodista.)

Y.—És ple, no hi cabem tots.

RJ.—Aquí us ajuda algú? Tradueix a l’àrab per demanar l’opinió

dels seus companys i la resposta la dona en anglès, idioma en què es desenvolupa la conversa.

Y.—Ningú.

RJ.—Algú s’ha presentat per saber com esteu o què necessiteu?

Y.—Ningú.

RJ.—Teniu feina o esteu buscant feina?

Y.—No, algun dels d’aquí –estén la mà i assenyala l’infinit; el carrer desemboca a la ronda del Litoral– està fent el curs de mariner.

L’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya ofereix el títol professional de mariner pescador, formació patrocinada per la Generalitat de Catalunya i la Confraria de Pescadors de Barcelona.

El director de l’Escola de Capacitació Nàuticopesquera, Frederic Valls, declararia al portal Barcelona i la mar: «Falta personal al mar i per a aquests xavals és una oportunitat molt important».

A les branques dels arbres esmerits, acabats de plantar, s’estenen llençols i una catifa.

Paisatge de color beix apagat.

Semiremolcs Krone Fleet. Concessionaris Das WeltAuto.

A un pas, la unitat de recerca i de prevenció de l’accidentalitat de la Guàrdia Urbana.

El sol continua vomitant tota la seva potència de foc.

Y.—No treball, no menjar.

La matinada del 24 de juny una persona va morir en un incendi al centre de primera acollida del carrer Número 60, aquest lloc ple de gom a gom. Encara no se’n coneixen les causes. ■

|| Jesús Martínez

▶ Al carrer Número 2, del polígon industrial de la Zona Franca, malviuen una seixantena de persones en tendes de campanya.

“El barri torna a creure en l’Iberia”

Quina és la seva història familiar?

Vaig néixer aquí, al passeig de la Zona Franca, on encara hi viu la meva mare. El meu pare era de Casa Antúnez, a les cases dels pescadors, però va morir quan jo tenia tres anys. I la mare és immigrant, de Jaén. Amb vuit anys va arribar a Casa Antúnez, allà es van conèixer i es van casar. Jo vaig poder estudiar Econòmiques —que abans es deia Empresarials, i ara és ADE— a la UAB. La meva germana és la vídua de l’Àngel Pedraza. D’aquí el vincle amb l’Escola de Futbol que porta el seu nom. Quan va morir l’Àngel Pedraza, que era el meu cunyat, vam crear l’escola amb el seu nom per mantenir viva la seva memòria vinculada al món del futbol. Vam començar fa quinze anys, i la previsió per a l’any que ve és comptar amb cinquanta-quatre equips entre totes les categories.

El futbol femení està en alça. Com s’ha notat aquest creixement en el vostre cas?

En els últims tres anys ha crescut moltíssim, ara mateix tenim uns dotze equips femenins. Hi ha influït molt que el Barça femení ho hagi guanyat tot, i també la selecció espanyola. Crec que això ha ajudat que les noies es desprenguin de prejudicis i tots hi apostem. Ara s’ha normalitzat del tot i estem en ple boom del futbol femení. Ara l’Escola de Futbol Pedraza està vinculada al Club Iberia. No teníem una manera clara de donar sortida als nois que acabaven etapa a juvenils. El club passava per un mal moment, i vam pensar que podíem acomplir dues funcions alhora: oferir continuïtat als nostres jugadors i, al mateix temps, revitalitzar el club. A més, els que som del barri coneixem l’Iberia de tota la vida, des de fa més de quaranta anys.

Acabeu de pujar a Segona Catalana. El primer any del nostre lideratge, malgrat intentar-ho, vam acabar baixant. Llavors, l’objectiu d’aquest any era clar: pujar a Segona Catalana.

L’Iberia és el club històric de la Marina.

Volem recuperar la posició i l’esperit amb què va néixer i va competir fa més de vuitanta anys: un club en una categoria digna, que sigui l’equip representatiu del barri.

Jugar els play-offs ens ha donat un impuls important, i ens ha ajudat a reforçar l’afició: hem tornat a omplir el camp, això no passava des de feia anys. Els nois del barri que estaven jugant a altres llocs ara tenen interès i ganes de tornar a l’Iberia, i això ens permetrà fer un equip més competitiu per intentar nous ascensos els propers anys.

L’Àngel Pedraza va ser una figura molt estimada al barri. Quin llegat manté viu el club amb el seu nom?

L’Àngel, igual que l’escola que porta el seu nom, és l’exemple que, malgrat els orígens humils, som capaços de trencar barreres —tant al futbol com a la vida. Tenim la capacitat de competir amb els grans, i cal recordar-nos-ho sempre.

Crec que el seu llegat es resumeix en tres valors fonamentals: l’esforç, el compromís i també l’esportivitat, que bona falta ens fa. Malgrat que viviu un moment bonic, amb l’ascens a Segona Catalana, quins són els reptes més importants que afronta el futbol base a la ciutat?

Contribuir a la formació de bones persones. Només una minoria —un 0,01%— arriba a ser professional. Sabent això ens centrem en transmetre valors que els serveixin a la vida.

Valors com la puntualitat, el compromís, la disciplina. Són coses bàsiques, però no tothom les té assumides. També han de saber que un mal comportament té conseqüències: si et baralles o et passes, pots acabar fora. Són els valors que volem transmetre des del futbol base.

Creu que el futbol base encara manté aquest esperit de cohesió i vocació formativa, en contraposició al futbol professional, tan marcat pel factor econòmic?

Mantenir l’estructura de l’escola requereix recursos, i aquests surten, en gran part, de les famílies o dels ingressos que genera el club. Per tant, cal trobar l’equilibri entre els diners i la formació. El factor econòmic hi és, però la nostra prioritat segueix

Carlos Sarto García

La Marina, Barcelona (1969)

Estat civil? Casat des de fa 8 mesos amb la Paki i tinc dues filles, l’Elena i la Candela. Professió / ofici: Economista i assessor d’empreses. També soc el president del Club de Futbol Iberia i de l’Escola de Futbol Àngel Pedraza. Religió: Catòlic Ideologia política: D’esquerres

Carlos Sarto reivindica el potencial de La Marina per construir un projecte esportiu sòlid des de baix, amb valors, comunitat i ambició. Amb 600 famílies implicades, 12 equips femenins i una aposta clara per valors com l’esforç, el compromís i la convivència, l’Escola de Futbol Àngel Pedraza i el Club Iberia viuen un moment clau. Carlos Sarto, president d’ambdues entitats, reivindica el futbol com una eina educativa i comunitària, oberta a tothom: “Estem presents a les escoles, col·laborem amb les entitats i volem tornar a connectar amb el barri. Aquí som capaços de fer el mateix que fan a altres llocs. Només ens cal creure-hi.” El repte ara és consolidar estructures que estiguin a l’alçada de qualsevol altre club de la ciutat. Amb menys diners, menys ajudes, menys mitjans... però amb la mateixa ambició i competitivitat. I això val tant per a l’Escola Pedraza com per a l’Iberia. “El que volem —diu Sarto — és competir de tu a tu amb els grans, amb orgull de barri.”

sent formar persones a través de l’esport. Quins són els propòsits a curt i llarg termini, tant per a l’Escola Pedraza com per al Club Iberia?

El meu propòsit —i és una reflexió personal— és que a la Marina podem fer el mateix que altres barris de Barcelona. Si mires clubs com l’Europa, el Sant Andreu, el Martinenc o el Júpiter, tenen bons equips tant en futbol base com en amateurs. Tenen estructura, recursos i lideratges. Aquí, fa 15 anys no teníem això. Ara, amb l’Escola Pedraza, ja estem competint contra aquests clubs i guanyant partits. Ells porten molts més anys; nosaltres, quinze. I tenim gent formada aquí, del barri, que lidera el projecte i el fa créixer. Ens falten més lideratges, sí. Però capacitat, en tenim. Com percep la situació de les famílies? Són les mateixes que abans? Ha millorat? Els números són els que són: de més de 600 famílies, unes 300 reben alguna mena de beca. No són beques del 100%, perquè això no existeix, però sí que reben ajuda de l’Ajuntament. I per aconseguir-la has de passar filtres molt estrictes. Som de les entitats del districte i de la ciutat que rep més beques. I això no és necessàriament una bona notícia: és un indicador social. Hi ha casos de famílies que, tot i tenir el 90% de la beca, tenen problemes per pagar el 10% restant. Parlem de quantitats com 10 o 15 euros mensuals que els costa assumir. Per tant, la sensació és que estem estancats. I que, en molts casos, el futbol és l’únic espai d’oportunitat que les famílies poden oferir als seus fills.

De les millors contribucions socials del futbol és visibilitzar la diversitat social, com el cas de Lamine Yamal. Això també es viu a l’Escola?

Per descomptat. A l’escola conviuen totes les ètnies, cultures i religions. El percentatge d’alumnes d’origen immigrant és altíssim, segurament més del 50%. I moltes vegades, aquestes situacions van lligades a dificultats econòmiques. Però és la realitat del barri. El futbol aquí no és només esport, és convivència. Com fer-vos costat?

Sobretot recalcar una idea: volem demostrar que aquí som capaços de fer el mateix que es fa en altres llocs, amb gent d’aquí. I això val tant per l’Escola Pedraza com per l’Iberia. Però amb l’Iberia necessitem reconnectar amb les persones i les empreses del barri. Que ens ajudin. Fer-se soci val 30 euros l’any. I no dona cap dret especial, però ens ajuda a treballar un projecte que ens importa de debò, futbolísticament i socialment.

Finalment, com viu vostè el futbol? És dels que crida o dels que s’ho mira en silenci?

Depèn... Parlem del Barça a casa o de l’Iberia? (riu) Perquè amb l’Iberia ho passo molt malament. Aquesta temporada ha estat molt dura. Intento guardar la serenor, però a vegades em costa. Amb l’Escola soc més tranquil. La perspectiva és una altra.

Ara, amb el Barça a casa... sí que crido! ■

Yohany L. Ayala