La Marina - Edició abril 2024

Periòdic gratuït / 4.000 exemplars

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Radiografia del districte Sants-Montjuïc

Motor econòmic v s. Precarietat laboral

Pàgs. 10-11

S'inauguren els jardins del Tren de la Potassa

Pàg. 4

Xocolatada, activitats de circ i malabars en una matinal que va aplegar famílies, veïnat i autoritats polítiques.

ACTUALITAT

Entrevista a Jessica González, presidenta del Consell Municipal de Sants - Montjuïc

ACTUALITAT

Diego García Egea, Medalla d’Honor de Barcelona

La seva trajectòria es defineix per la dedicació incansable, el compromís social i la voluntat de millorar la vida del barri.

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García.

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat

comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Europa davant el nou ordre mundial Europa va ser construïda sobre la traumàtica experiència de les dues guerres mundials, i d’aquí en va néixer una cultura política basada en el rebuig frontal als conflictes bèl·lics. Durant dècades, la seguretat del continent ha estat garantida sota el paraigua protector dels Estats Units, però aquest escenari ha canviat. La retirada progressiva de Washington com a garant de l’ordre internacional i anunciar sobtadament que es farà el desentès dels compromisos adquirits amb els aliats ha deixat pas a una realitat diferent, on el vell continent es veu obligat a redefinir el seu paper en el món. I això inclou, inevitablement, el debat sobre la defensa i la guerra.

L’anunci de noves barreres comercials i l’augment dels aranzels per part dels Estats Units han afegit un nou element de tensió en aquest escenari global canviant. L’encariment de les importacions europees i la possible resposta de la Unió Europea a aquestes mesures agreugen la inestabilitat econòmica i tindran unes conseqüències imprevisibles en les relacions diplomàtiques. En un context on l’economia i la geopolítica estan més entrellaçades que mai, l’augment de la pressió fiscal sobre el comerç internacional amenaça amb exacerbar les divisions i debilitar encara més el vell equilibri global.

Els països més exposats a possibles amenaces, com els de l’est europeu, han reaccionat ràpidament, augmentant pressupostos militars i preparant les seves poblacions per a possibles escenaris de conflicte. En canvi, a Espanya, la percepció d’amenaça continua sent difusa, i el debat sobre la necessitat de reforçar la defensa genera reticències, especialment en els sectors polítics d’esquerres, on la guerra és vista amb aversió i com una opció inassumible. Però és possible evitar la discussió? La realitat internacional ens empeny a afrontar-la amb rigor i sense autoenganys.

El repte és majúscul: com es pot construir una resposta que no es limiti a alimentar la por ni caigui en un pa-

cifisme ingenu? Com es pot garantir la seguretat sense assumir la guerra com a escenari inevitable? Aquest és el dilema al qual s’enfronta Europa, i al qual Espanya no podrà escapar. El que és inqüestionable és que el món està canviant i que el vell continent ha de ressituar-se amb pragmatisme, avaluant i actuant en tots els fronts que aquest nou ordre mundial comporta.

La Marina i el valor de la comunitat Encara avui, a la Marina convivim generacions de persones que, en un gran nombre, venim de fora, de llocs allunyats i que, d’alguna manera, compartim vivències diferenciades en matèries que configuren el nostre dia a dia. Habitatge, feina, mobilitat, accés a serveis bàsics com la sanitat o l’educació modelen una idea del que significa ser una ciutadana o ciutadà de Barcelona.

A la Marina, tot i que sovint tenim poca consciència de la potència de la comunitat que som, convé recordar que aquests llaços veïnals ens han permès reforçar i preservar un entorn urbà, veïnal i social en què ens agrada viure. Aquesta identitat col·lectiva s’expressa en les petites i grans fites del barri: des de l’homenatge a figures com Maria Ortega fins al reconeixement de Diego Garcia amb la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. També en la transformació dels nostres espais comuns, com la inauguració dels jardins del Tren de la Potasa. Són símbols d’un passat compartit i d’un futur que continuem construint junts.

En un món que es reorganitza i on les fronteres polítiques i econòmiques es redefineixen, la fortalesa dels barris i la seva capacitat d’adaptació seran fonamentals. La Marina n’és un exemple viu. I potser és en aquesta capacitat d’unir-se i reinventar-se on trobem la millor resposta als reptes que ens imposa aquest nou ordre mundial. Davant la incertesa que pot semblar aterridora, la comunitat esdevé un refugi, un espai de suport mutu que ens ajuda a fer-la més lleugera i suportable. Defensem i consolidem cada dia més la convivència als nostres barris! ■

|| Pau Llopis

El passat divendres 21 de març era una data molt important per a la Marina. D’aquelles que fan barri i es reserva amb antelació per tal de serhi present. Així va pensar el més d’un centenar de veïns i veïnes que es van reunir a la Sala Pepita Casanellas per retre homenatge a un gran símbol de la lluita feminista i obrera de la Marina i d’Espanya, en ser presidenta i fundadora de la primera entitat del país dedicada a la dona, el Centre Cultural Àncora, constituït l’any 1953. Un reconeixement en forma de llibre, titulat “María, la de Àncora. Un relato de vida”, escrit pel veí Alberto Costas Argones, que va ser presentat davant una multitudinària audiència en un acte de celebració organitzat pel poeta Josep Maria Pérez i moderat per la directora de la Biblioteca Francesc Candel, Àngels Migueles, qui va dirigir la tertúlia amb l’autor i la María.

La música en directe de la mà del guitarrista i cantant Gabriel Vallone i la soprano Paula Sánchez – Valverde, acabada de marinar amb els parlaments de diverses veïnes i el recital de poemes de Josep Maria Pérez, va ser gaudida pel veïnat i també per cares conegudes de la política de districte i municipal com ara la regidora Raquel Gil (PSC), acompanyada dels consellers Eudosio Gutiérrez i Maria Conesa, i del primer secretari del partit a Sants – Montjuïc, Ignasi Conesa

També hi eren el regidor de Barcelona En Comú, Marc Serra, els consellers dels comuns al districte, Ancor Mesa i Ana Trapero, el president del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí i Galbís, i la consellera Georgina Lázaro, els consellers d’ERC, Francesc Almacelles i Josep Brau, el conseller del PP, José Antonio Calleja i el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, així com representants de bona part de les entitats i associacions de la Marina. Tampoc va faltar a la cita, en forma de missatge en vídeo, l’alcalde de Cabra del Santo Cristo, poble de la província de Jaén on va néixer María, Juan Guidú López

Alguns d’ells, van aprofitar per dedicar-li unes paraules d’agraïment a la gran protagonista de la tarda, la María, qui també va rebre una placa commemorativa obsequi de les noies de Patchwork del Centre Cultural Àncora.

Una celebració per una vida sencera dempeus, mai agenollada, tal com li va ensenyar el seu pare. Quan li van preguntar quines qualitats havia de tenir la futura presidenta d’Àncora, va respondre “com jo”.

Uns criteris impossibles de complir, perquè de María, la d’Àncora, només n’hi ha una. ■

“Con la cara p'alante y la cabeza bien alta”

El veïnat de la Marina ret homenatge a María Ortega, una icona feminista del barri

▶La María Ortega amb l'autor del llibre, el veí Alberto Costas, i la directora de la Biblioteca Francesc Candel, Àngels Migueles. Fotos: Josep Vicens i Pau Llopis

▶A l'esquerra, la sala plena de gom a gom. A la dreta, la María amb les dones de patchwork del Centre Cultural Àncora.

Matinal de celebració en la inauguració dels jardins del Tren de la Potassa

Dissabte assolellat, hora del vermut i moltes ganes de celebració. La inauguració dels recentment batejats, mitjançant un procés participatiu, jardins del Tren de la Potassa va ser una gran festa que va aplegar a bona part del veïnat, així com a autoritats polítiques de la ciutat, entre les quals, l’alcalde Jaume Collboni.

Activitats de circ i malabars a càrrec de la companyia Kanaya Circ, xocolatada i bona música van ser els elements que van conformar una matinal de gaudi amb motiu de la incorporació d’un nou espai d’oci públic al barri.

Una obertura celebrada pel veïnat. “És una notícia molt positiva, estem molt contentes de poder comptar amb aquests jardins a la vora de Can Clos. Que s’hagi convocat aquesta celebració amb el veïnat és també important”, va declarar la presidenta de la Unió d’Entitats i membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, Rosalía Fernández

Els més menuts també van aprovar amb nota aquesta inauguració, fent ús de la zona de jocs infantils, que va ser una altra de les grans estrelles de la jornada. N’és exemple l’Unai, veí de nou anys del carrer dels Ferrocarrils Catalans, que va assegurar “estar molt content” per poder gaudir d’un parc ben a prop de casa, ja que abans s’havia de

desplaçar fins als jardins de Can Farrero. De la mateixa manera, Lola Navas, veïna del passeig de la Zona Franca, que resideix al barri des de fa gairebé seixanta anys, també va veure amb bons ulls aquesta incorporació pel barri.

“Era molt necessari. A la Marina no hem gaudit d’espais de qualitat i pel veïnat durant molts anys. Ja és hora que n’anem incorporant”.

En ser preguntada sobre el nom dels jardins i el seu significat, va expressar que, tot i no ser coneixedora de l’existència del parc fins a última instància, és un reconeixement merescut a una part important de la història de la Marina. “És el tren de mercaderies que va passar pel barri durant molts anys i, per tant, forma part de la memòria i la vida de molts veïns i veïnes. És imprescindible preservar-ho”, va concloure Lola.

Un espai que, tot i que ja pot ser gaudit pel veïnat, és encara per acabar. De fet, al voltant del recinte s’estan construint quatre edificis de set i cinc plantes, dos d’ells d’habitatge públic protegit, amb un total aproximat de dos-cents cinc habitatges ■ P.L.

Quatre propostes de la Marina han estat prioritzades als

pressupostos participatius!

La millora dels espais verds i parcs de la Marina

La reforma integral de la plaça de la Marina

Reforma del camp de Futbol Municipal d'Ibèria

Millora del pati interior emprat per l'A.A.V.V. Sant Cristòfol, el casal de gent gran i l'A.C. Amigos da Gaita Toxos e Xestas

D'aquesta manera, formen part de les vint-i-tres del districte de Sants–Montjuïc que passen a fase de concreció.

L’hort de Can Mestres, entre les parcel·les d’horts urbans que surten a concurs

ajuntament.barcelona.cat

Ja és oberta la convocatòria del concurs per cultivar els horts urbans municipals destinats a gent gran i entitats sense ànim de lucre. Des del 18 de març fins al pròxim 16 d’abril es podrà sol·licitar la gestió de les 364 parcel·les que surten a concurs, entre les quals, les 50 de l’hort de Can Mestres, a la Marina.

El concurs va dirigit, d’una banda, a persones de seixanta -cinc anys o més i, de l’altra, a entitats sense ànim de lucre. En el cas de la gent gran, l’adjudicació de les parcel·les es farà mitjançant un sorteig. Pel que fa a les entitats sense ànim de lucre, serà mitjançant un concurs de mèrits.

El 16 de maig es publicarà el llistat provisional de persones i entitats admeses i hi haurà un període de deu dies per fer al·legacions.

El 5 de juny es publicarà la llista definitiva de persones i entitats admeses i la data del sorteig de les parcel·les. El sorteig es realitzarà durant el mes de novembre i l’adjudicació es farà durant el mes de desembre de 2025. ■ Redacció

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

L'homosexualitat no és una orientació sexual

mi em dona igual amb qui se’n vagi al llit" és una expressió que s'escolta sovint i, encara que aparentment qui la verbalitza ho fa per demostrar tolerància, la veritat és que amaga una narrativa perversa en reduir l'homosexualitat i la bisexualitat a una simple orientació sexual.

Obviar les grans implicacions culturals, polítiques i emocionals que té ser gai, lesbiana o bisexual en una societat que se sustenta sobre l'heterosexualitat obligatòria és una forma de discriminació subtil.

Ja no en tenim prou amb què rebutgin la violència explícita, sinó que necessitem que reconeguin les qüestions específiques que ens afecten com a comunitat.

La forma en què una persona experimenta la seva orientació del desig està marcada profundament pel seu context, que pot ser opressiu o pot estar sostingut per una comunitat amb la qual comparteix un context cultural comú. A més, l'homosexualitat és també una experiència emocional que involucra l'amor, el desig i l'afecte. No és només estimar (amar) algú del teu propi gènere, sinó viure i experimentar aquests sentiments en un món que en qüestiona la validesa. Compartir aquests sentiments és el que dona sentit al concepte de comunitat, on ens refugiem.

També té una connotació política, perquè la nostra experiència individual forma part de la història col·lectiva i posem el cos i ens enfrontem a prejudicis que ens afecten directament en el nostre dia a dia.

L'orientació del desig, per tant, és un aspecte integral de l'experiència humana. Plantegem-nos davant les visions reduccionistes i simplistes i apostem per la diversitat com una font de riquesa que ens beneficia a totes les persones.

El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5).

▶L'alcalde Jaume Collboni va conversar amb el veïnat.

▶ Prop d’un centenar de veïns i veïnes van assistir a la festa inaugural.

“No volem que el veïnat associï el CAI amb un equipament administratiu fred i llunyà”

El Centre d’Atenció Integral (CAI) de la Marina, compleix gairebé dos anys al barri. Presentat el març de 2023 per l’aleshores alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és un espai que encara es troba en creixement i que busca arrelar-se a l’imaginari col·lectiu del veïnat.

Recentment, es va endinsar en un procés per definir la seva identitat gràfica, un pas més per apropar-se als veïns i veïnes i desfer-se de la llosa de ser un edifici municipal administratiu, sovint percebut com poc accessibles a causa del desconeixement, que el fa associar amb la fredor i la rigidesa institucional.

“Vam agafar un grup de veïnes que estaven venint al CAI i, amb una dissenyadora gràfica que porta processos comunitaris, es van fer sis sessions i van acabar sortint dues opcions d'identitat gràfica”, explica la directora del centre, Cristina Creus

“La primera opció era una ‘c’ de camí, i l'altra una onada. Les mateixes participants han elaborat una explicació que detalla el significat de cadascuna. La ‘c’ de camí és un laberint que té sortida, i l'ona és perquè estem a prop del mar, pel barri la Marina, així com pel moviment, veïnal i comunitari, que volem que representi el CAI”.

“Creiem i considerem que el CAI és un espai totalment comunitari, i pensàvem que, com a tal, la imatge gràfica, a banda de ser elaborada per la comunitat, també havia de ser escollida pel veïnat”, afegeix la dinamitzadora comunitària, Annia Segarra.

Per aquest motiu, del 17 de febrer al 16 de març, es va obrir un procés de votació que va resultar amb l’onada de la Marina com a opció guanyadora, per 154 vots a 67.

“Ens interessa molt que la gent esculli la imatge, i que la senti també pròpia. Així quan s’acostin al centre veuran que la seva participació ha tingut un sentit”, assenyala la directora.

Una voluntat de convertir-se en eix comunitari

Des de la seva obertura, al CAI s’incorporen múltiples serveis. El juliol de 2023 s’hi trasllada el Centre de Serveis Socials, abans a la Sala Pepita Casanellas, i comença un procés d’adhesió de nous acompanyaments, com ara la Xarxa de Resposta Socioeconòmica (XARSE), el Punt d’Assessorament Energètic (PAE), el Konsulta’m + 22, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), el VilaVeïna, el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) o l’Oficina de Videoatenció Ciutadana (OVAC).

Tot i això, sobre el CAI sobrevola l’ombra del tancament del VilaVeïna i de l’Oficina d’Atenció Ciutadana presencial de la Sala Pepita Casanellas, fets amb els quals sovint s’associa a aquest espai.

“Algunes vegades hem anat pel barri preguntant a la gent sobre el CAI. La resposta és moltes vegades relacionada amb l’assis-

Conversa amb la directora del centre, Cristina Creus, i la dinamitzadora comunitària, Annia Segarra

tència que s’oferia abans a l’OAC. D’altres vegades, també, la resposta és senzillament un ‘no ho sé’”, comparteix l’Annia.

emocional per temes més complexos que no pas una cita o un tràmit senzill”.

El procés participatiu per escollir la imatge gràfica va resultar amb "l’onada de la Marina" com a opció guanyadora, per 154 vots a 67

No volem ser un hotel d’activitats. És vital que ens involucrem en les coses que passen, i treballem plegats per fer diagnòstics conjunts per oferir una millor atenció al ciutadà

Un dels pilars de la tasca del CAI és la connexió amb l’entorn, i estem esforçant-nos en aquesta direcció

“Aquí dintre hi ha cinc serveis i després l'OVAC, que és l'últim que ha arribat. Hi ha alguns d’ells que estan cada dia i n’hi ha d’altres que venen de manera puntual una vegada a la setmana o dues. En el cas de l’atenció al ciutadà, el que s'ha portat és una versió reduïda que fa alguns tràmits, però no tots, que és el que ha generat tanta polèmica”, afirma Creus.

“Però el CAI és moltíssim més que això. Quan l’expliquem, sempre parlem de tres pilars. El primer d’ells és l’acollida Tant per als professionals que hi treballen, com per a la ciutadania. És a dir, una persona que ve a treballar al CAI s'ha de sentir ben acompanyada, perquè si tu treballes a gust, l'atenció és més bona. La idea és gaudir exercint la teva feina, sentir-te còmode i en complicitat amb la resta de treballadors”, relata la directora.

“I amb la ciutadania igual. Intentem donar un tracte diferencial a tota persona que ve al CAI. Per exemple, quan entres no hi ha taulell, perquè considerem que és una barrera. El que hi ha és una taula rodona, baixa, per parlar de tu a tu amb els professionals del centre”, afegeix.

“Evidentment, per tal de fer una bona rebuda, tenim l'equip d'acollida, format per cinc professionals. L’Annia és la dinamitzadora comunitària, que és l’enllaç del CAI cap a fora. Està en contacte amb les entitats i amb tot el món exterior. Després hi ha dues informadores i dues integradores”.

“La informadora s’encarrega de rebre't quan arribes i veure què necessites”, –comparteix l’Annia--, i “la integradora exerceix la funció d’acompanyament quan la persona necessita una atenció personalitzada o

El segon pilar, per a les professionals del centre, és la integració dels serveis que hi conviuen. “No volem ser un hotel d’activitats. De vinc aquí, faig les meves hores i marxo. És vital que ens involucrem en les coses que passen, i treballem plegats per fer diagnòstics conjunts per oferir una millor atenció al ciutadà”, argumenta la Cristina. “Per aquest motiu, periòdicament, fem sessions i jornades de treball conjuntes, així com projectes entre els serveis residents. Com ara l’estona del ‘CAI-fè’, on escoltem ples preocupacions del veïnat, fomentant el diàleg entre totes les parts”.

“Per nosaltres és fonamental connectar amb l’entorn, i estem esforçant-nos en aquesta direcció. Precisament aquest és el tercer pilar, la integració amb el territori. Per aquest motiu, el 10 de maig, coincidint amb la festa de la primavera i la mostra d’entitats del barri, estem organitzant una jornada de portes obertes, per tal que tothom qui vulgui es pugui apropar a donar una ullada als espais i als serveis”, afirma l’Annia.

“La idea també és que la ciutadania no ho associï a un equipament fred, de l'Administració, que vingui aquí a ser atesa i que el rol dels que hi treballem és passiu. Volem que la gent digui: Vinc aquí, puc proposar coses, em sento ben atesa i tinc ganes de participar-hi”, conclou la directora.

Un esforç titànic per desmarcar-se dels estereotips que sovint s’associen amb els edificis que depenen dels governs, municipal o autonòmic, que, esperen, comenci a revertir-se amb la participació ciutadana per triar la identitat gràfica, que és la marca i, en definitiva, el caràcter del CAI La Marina. ■

▶ A la dreta, l'opció guanyadora com a imatge gràfica del CAI.

|| P.L.

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Com valoreu l'anunci del Pla Singular de la Marina plantejat al Pla de Barris 2025 -

2028?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

Costa de creure que arribant a l’equador del mandat s’hi sàpiga poc respecte de les prioritats d’inversió d’un Pla Barris que hauria d’estar en marxa ja.

Barcelona.PortaveudelPSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

El Pla de Barris i el pla singular per la Marina dins d'ell, és una molt bona mesura per a atendre les necessitats immediates del barri i, alhora, anticipar-se als reptes del mitjà i llarg termini. L’objectiu és pal·liar mancances i garantir una transició ordenada durant els anys vinents de transformació i permetre fer un seguiment proper de la transformació, implicant al veïnat i les entitats del barri en el procés. Aquest enfocament busca assegurar que la transformació de la Marina sigui cohesionada i sostenible, s’evitin impactes negatius i s’aprofitin totes les oportunitats de millora.

Ni tan sols s’ha fet cap recollida ni treball conjunt de propostes veïnals.

Fins al darrer Plenari del Districte en el qual des de Barcelona en Comú vam impulsar una iniciativa per començar ja el procés de participació ciutadana per definir les línies d’actuació del Pla, el Govern continuava mirant cap a una altra banda. Per culpa de la desídia, a hores d’ara és molt difícil que cap projecte important estigui llest durant aquest mandat.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

És una bona notícia la creació d’un Pla singular a la Marina del Prat Vermell. Hem de garantir que els veïns/es actuals i els que vindran tinguin els serveis necessaris, un espai públic adient i una bona mobilitat.

Cal definir el calendari dels equipaments, millorar el servei de autobús i posar en marxa la parada de Motors. S’ha de continuar construint habitatge públic i incrementar el destinat a persones del barri. Cal no oblidar la manca d’inversió social i les necessitats de joves i famílies. L’impuls del Prat Vermell ha de servir per tirar de la resta de barris i que no es quedin enrere.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

El Pla Singular de la Marina del Prat Vermell es troba en procés de redacció. Considerem que la redacció d’aquest pla s’ha de fer de la mà del veïnat i de les entitats dels barris de la Marina, però en aquests moments no hi ha cap espai de treball. No volem un pla de barris que es faci a esquenes dels veïns del barri. En la representació del pla, es va parlar d’actuacions de millora com la reurbanització del Pg. de la Zona Franca, amb una dotació del 1.5M€ quan encara resta pendent finalitzar el procés de participació i definició del projecte. Quin projecte han pressupostat si no està decidit?

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Es desplegarà aquest pla exclusiu amb algunes de les 315 actuacions dels 7 districtes afectats a Barcelona, amb una inversió rècord de 300M€.

S’invertiran 113 M€ en l’espai públic i equipaments, 35 M€ en projectes educatius, 32 M€ en projectes socials, i 20 M€ en rehabilitació d’habitatges, quan més aviat hauria de ser en sentit invers. Caldrà veure si aquesta proposta té un trasllat efectiu al veïnat.

La lluita contra les desigualtats ha de ser sempre l’objectiu de qualsevol intervenció municipal i en aquesta edició, ha passat dels 23 als 27 barris afectats, mostra del creixement d’aquestes.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Diego García rebrà la Medalla d’Honor

de Barcelona

El passat dijous 20 de març, durant el Consell de Districte, es van presentar les candidatures locals per a la Medalla d’Honor de Barcelona 2025. Cada districte de la ciutat escull dues propostes: una en la categoria individual i una altra en la col·lectiva.

En la categoria individual, el reconeixement ha recaigut en Diego García Egea, veí de les Cases Barates i figura històrica del moviment associatiu i cultural de la Marina. En l’apartat col·lectiu, la distinció ha estat per a l’Associació de Veïns i Veïnes de Badal - Brasil - La Bordeta. Ambdues propostes han estat aprovades per unanimitat pel plenari del districte.

Diego García és una de les personalitats més estimades i respectades del teixit co-

munitari de la Marina. La seva trajectòria es defineix per la dedicació incansable, el compromís social i la voluntat de millorar la vida del barri. Amb aquest guardó, s’afegeix a noms il·lustres com Maria Ortega i Benito Maín, configurant una generació que ha deixat empremta amb coratge, noblesa, generositat i, sobretot, consciència de comunitat i de barri.

Aquesta distinció posa en valor la tasca d’aquells que, com en Diego, fan ciutat des de l’escolta i el respecte absolut a totes les persones. Un reconeixement més que merescut en temps en què aquests valors són més necessaris que mai. Enhorabona Diego, som moltes i molts les que et celebrem! ■ Redacció

El de la Marina, el millor bar

de mercat de Barcelona, segons Time Out

El Bar del Mercat de la Marina ha estat reconegut com el millor bar de mercat als Premis Time Out Barcelona Food & Drink 2025. Aquest guardó destaca la seva qualitat gastronòmica, el tracte proper i la seva connexió amb el barri.

Situat al cor de la Marina, aquest establi-

ment s’ha convertit en un punt de trobada imprescindible, oferint esmorzars, tapes i plats tradicionals amb productes frescos del mercat. El reconeixement reafirma el seu compromís amb la bona cuina i la seva aportació a la vida comunitària.

Amb aquest premi, el Bar del Mercat de

la Marina es posiciona com una referència gastronòmica de la ciutat i posa en valor la riquesa culinària del barri, on destaquen establiments amb trajectòria com La Granja Elena, l’Ibèria i molts altres que enriqueixen l’oferta gastronòmica de la Marina. ■ Redacció

Una jornada de colors i cultures a La Vinya!

El passat dissabte 22 de març, el Casal de Barri La Vinya va acollir una celebració vibrants de la diversitat i la convivència intercultural. Veïnes i veïns de la Marina van gaudir d'una jornada repleta d'activitats per a totes les edats, on les diferents cultures del que conviuen al barri es van fusionar en una gran festa de colors i emocions. Des de primera hora, les àrees culturals d'àrab, romaní, afrodescendent, índia, pakistanesa, i llatinoamericana, van obrir les seves portes per mostrar als assistents la riquesa i diversitat de cada comunitat. Els més petits també van gaudir de l'àrea infantil, amb activitats divertides com pinta-cares i henna.

A migdia, la festa va continuar amb tallers dinàmics i una fantàstica Festa dels Colors. I Un dinar de germanor va ser l'excusa perfecta per compartir rialles i converses, men-

tre la música i els balls es preparaven per a la tarda.

El moment més destacat va ser la masterclass de Bollywood, que va seduir totes les i els assistents amb els seus ritmes i passos inconfusibles, seguit d'una festa que va

convertir el Casal en un focus de diversitat i alegria.

Una jornada per recordar, plena d'amistat, aprenentatge i diversió, que va reafirmar la importància de celebrar junts la riquesa cultural del nostre barri. ■ Redacció

Retahílas

Mar Montilla

Una cuestión de respeto M

i hija es trans. Por si alguien lo desconoce eso significa que nació con genitales masculinos pero su identidad es femenina.

El año pasado se matriculó en una academia de árabe para aprender dariya, uno de los dialectos más hablados en el norte de Marruecos. Tenía una espinita clavada porque mi ex, natural de Tánger, al que quería como a un padre, nunca se lo enseñó, aunque sí le transmitió otros conocimientos de la cultura marroquí.

Empezó el curso con un entusiasmo que se desvaneció en cuanto la profesora se dirigió a ella en masculino. Intentó no darle importancia, pensó que había sido un error inocente. Sin embargo, la maestra obvió una y otra vez su reiterada petición de que la tratara en femenino. Resignada, optó por abandonar las clases. Yo me enteré hace unos días. Era tanta su rabia que determinó no contárselo a nadie con la esperanza de borrarlo de su memoria. Vana esperanza, porque este tipo de cosas jamás se olvidan.

Algo similar le sucedió mientras estudiaba Antropología Cultural. La presencia ineludible de profesoras TERF (feministas radicales transexcluyentes) empeñadas en recordarle que no es una hembra biológica la incomodaron hasta tal punto que dejó de asistir a la Facultad.

¿De verdad cuesta tanto mostrar una pizca de tacto y empatía? Si vas a entablar conversación con una persona que sabes o sospechas que es trans fíjate en su expresión de género —modo de vestir, aspecto—. Cuando todo en ella rezuma feminidad háblale en femenino. Y si te asaltan dudas, pregúntale. No es tan difícil. Es una cuestión de respeto. ■

Foto cortesia de Manuel Sigüenza

Sants-Montjuïc, radiografia d’un districte de contrastos

|| Yohany L. Ayala

El passat dimarts 18 de març es va presentar el Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) de Sants-Montjuïc per al període 2024-2027. Un document de més de 60 pàgines que ofereix una diagnosi rigorosa de la situació socioeconòmica del districte i que estableix línies d’actuació per connectar l’economia local amb les necessitats socials.

Entre els objectius, mencionats com a “eixos de treball ”, destaquen el foment de l’ocupació de qualitat i el mercat de treball; la promoció del comerç, els serveis, la restauració de proximitat i els mercats; el suport a l’emprenedoria i al teixit empresarial; i la voluntat d’afavorir el retorn social de l’economia del visitant. Llegits de cop, semblen massa fronts oberts, però és que, al cap i a la fi, aquest és el full de ruta econòmic del districte.

El pressupost inicial és de 23,2 milions d’euros, subjectes a possibles modificacions. Aquesta mena d’informes són útils per als funcionaris i per a algun polític que tingui interès a revisar-los per, teòricament, demanar-ne comptes. Però, com que les accions solen ser continuistes i els recursos no acostumen a créixer —més aviat el contrari—, la seva principal utilitat és oferir una fotografia de la realitat social i econòmica, que després el govern de torn interpretarà segons la seva ambició. En definitiva, és un exercici per situar-nos: on som i cap a on volem anar en termes econòmics.

A més, caldrà parar l’orella, perquè la seva execució depèn de fins a set direccions i àrees municipals. Què diu exactament aquest pla? Destaquem algunes qüestions. I a lamarina.cat teniu el document sencer, és públic.

Un districte amb contrastos: creixement econòmic, precarietat laboral i baixa renda

Sants-Montjuïc és un districte de contrastos. Amb una població de 191.391 habitants, és el tercer districte més poblat de Barcelona i ocupa el 25% del territori de la ciutat. Però més enllà de la seva extensió, la seva realitat econòmica presenta una doble cara. D'una banda, és un territori amb una forta presència empresarial i una activitat econòmica dinàmica, però de l'altra, registra un dels salaris mitjans més baixos de la ciutat.

Segons el PDE, el salari brut anual mitjà dels residents de Sants-Montjuïc és de 29.894 €, un 88,3% del salari mitjà de Barcelona (33.837 €). Així, el districte se situa com el tercer amb el salari més baix, només per sobre de Ciutat Vella i Nou Barris. A més, un 12,3% dels assalariats pateixen pobresa salarial i el 29% de la població està en risc de pobresa o exclusió social (Taxa AROPE), una dada superior a la mitjana de la ciutat, situada en 26,7%.

Emprenedoria i teixit productiu: un districte actiu

Sants-Montjuïc destaca per tenir un teixit empresarial viu i divers. Amb 14.371 agents econòmics registrats el 2023, repre-

Entre l’emprenedoria i la precarietat laboral

Agents econòmics per barris de Sants-Montjuïc

Hi ha una rotació alta d’activitats, el que posa de manifest una notable capacitat d’innovació, però també una gran volatilitat, on molts negocis no aconsegueixen sobreviure a llarg termini

Pes de les activitats econòmiques al districte

senta el 7,9% de les activitats de la ciutat i és el quart districte en nombre d'empreses, superat per l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. El 34,6% dels negocis corresponen a empresaris individuals, una xifra notablement superior a la mitjana barcelonina (24,9%), la qual cosa evidencia un esperit emprenedor fort, però

també una estructura empresarial fràgil, amb una alta dependència de petits negocis i autònoms. Les activitats més nombroses al districte són el comerç (23,9%) i els serveis a empreses i activitats professionals, científiques i tècniques (14,1%). Ara bé, si mirem l’especialització del terri-

▶ La regidora Raquel Gil durant la presentació del pla ecònomic del districte.

Gràfics: Pau Llopis

Abril 2025 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 96

La Tere García (treballadora del centre) i la seva filla, la Paula da Silva (exestudiant), als passadissos de l’Institut Montjuïc.

Els alumnes de cinquè d'El Polvorí ens expliquen què és el que més els agrada i què canviarien de l'escola pàg. 2

Espai de lectura amb les famílies a l'escola SEAT pàg. 3

L’Any Candel i les prèvies del 50è aniversari de l’Institut Montjuïc

Dos aniversaris per als que creuen en la gent

"Diario para los que creen en la gente", publicat el 1973, va ser una de les novel·les de Francesc Candel. Enguany és el centenari de l’autor per antonomàsia del nostre barri, i a l’Institut Montjuïc en retem homenatge explicant-nos a la seva manera: amb una conversa i amb una crònica en forma de diari.

Una conversa entre passadissos i records

Aquesta és la transcripció espigolada d’una conversa entre la Tere i el Domingo, dues persones que porten molts anys al centre: ella com a professional de la neteja i ell com a docent i director.

La Tere en coneix moltes històries, però la seva discreció fa que en la conversa només en surti alguna. Va arribar al barri el 1970 i els seus dos fills van estudiar al Montjuïc. En parla amb orgull: un és infermer i l’altre tècnic en radiologia. Li dol quan es trenca alguna cosa a l’institut i, les dues vegades que va estar a punt de deixar la feina, li va saber greu.

El Domingo li pregunta què li semblaria que els familiars dels alumnes s’organitzessin per grups-classe, i ella li respon que potser seria una bona idea per implicar-se més.

Parlen també d’un pèndol penjat al vestíbul i de les convocatòries per observar fenòmens astronòmics amb telescopi. "Això ho organitzava el Paco". "Sí, el Francisco Rubio, de matemàtiques".

— I recordes quan els alumnes van anar de viatge i les famílies no sabien que els professors no els acompanyaven?

— A mi no em va enganyar la

meva filla, només que no m’ho va explicar tot.

Recorden com el barri ha canviat: ara hi ha millor transport i més il·luminació, abans semblava l’oest americà

L’institut va ser una reivindicació de la classe treballadora; volien un centre educatiu i, al principi, només hi havia classes nocturnes.

— I hi havia l’Emilio i després el Roberto... L’any que ve celebrem el 50è aniversari, haurem de buscar fotos antigues.

La Tere diu que li encanten les imatges comparatives d’abans i d’ara. Creu que s’hauria de fer una exposició. També li agradaria recordar tota la gent que ha passat per l’institut —i aquells que ja no hi són.

I així s’acaba la conversa, pensant en la celebració del proper aniversari.

Passatges de la vida de l’institut

28 de febrer. Carnestoltes. L’alumnat arriba disfressat amb motius de circ. Els de batxillerat han preparat una gimcana i l’alumnat de l’ESO hi concursa. Es veuen mims, pallassos i mags, però també superherois, personatges d’anime i fins i tot venedors de crispetes falses. Per Carnaval, tot s’hi val.

5 de març. L’alumnat de quart comença a llegir On la ciutat canvia el seu nom, una altra novel·la de Candel. 10 de març. Els alumnes de primer d’ESO assagen un musical. Una comèdia terrorífica en què es queden atrapats a l’institut. Un malson! Un d’ells ha descobert que la seva rebesàvia és un personatge d’On la ciutat canvia el seu nom 13 de març. A Tecnologia enllesteixen la maqueta d’un pont amb canyes. A l’hora del pati, un alumne pren nota del professorat que surt a esmorzar a la cafeteria del barri. No està faltant a classe; forma part del grup d’alumnes que fan pràctiques a empresa dos dies a la setmana, com una matèria més. 25 de març. Lliurem aquest text a la redacció de La Marina. Sabem que és una crònica el·líptica: aquí no hi cap tot el que passa a l’institut. Però sí que reflecteix el més important: al Montjuïc, cada generació hi deixa empremta, i entre tots fem d’aquest institut molt més que un centre d’ensenyament. Som hereus de l’esperit del barri: mirada endavant, aprenentatge constant i el compromís de créixer junts, dins i fora de l’aula.

Institut Montjuïc

Una experiència en família

Llegir ens uneix a l’Escola Seat

Roc, Mònica i Diego, mares i alumnes d’I4.

A l’Escola Seat, la lectura és molt més que paraules sobre paper. Cada setmana, les famílies entren a l’aula per compartir històries amb els infants, creant un espai de complicitat i màgia on els llibres es converteixen en ponts cap a la imaginació.

Aquestes estones de lectura no només fomenten l’amor pels contes, sinó que també enforteixen els vincles entre petits i grans. Llegir junts afavoreix la

concentració, la reflexió i l’aprenentatge emocional i social. A més, veure els seus familiars gaudir de la lectura motiva els infants a seguir el mateix camí.

Per a molts nens i nenes, aquests moments són especials. "Em va agradar molt aquell moment perquè vaig llegir amb la mama un llibre que ens agrada molt a les dues", explica la Dana, alumna de la comunitat de mitjans. L’Ares, també alumna, destaca el vincle emocional amb els llibres: "El llibre era de quan la meva mare era petita i me’l llegia cada nit quan jo era més petita".

Les famílies també viuen aquestes sessions amb entusiasme. La Mònica, mare d’I4, destaca l’emoció de compartir aquesta experiència amb el seu fill: "Entrar a l'escola i gaudir d'activitats amb ell és enriquidor, però si, a sobre, és a explicar un conte, les emocions són molt boniques, fas protagonista el teu fill i com família valores molt el dia a dia de les Mestres". La Fàtima, mare d’I3, ho reforça: "Els nens necessiten que les famílies vinguin a l’escola, els dona molta confiança i seguretat. Recomano a totes les famílies que hi participin".

L’Andrea, mare d’I4, subratlla com aquest projecte crea moments de qualitat en família: "Sovint, en el ritme del dia a dia, és difícil trobar moments de calma per llegir junts, però aquest projecte ens ha brindat una excusa perfecta per fer-ho amb regularitat". I afegeix: "Des del primer dia, vam sentir que era una activitat enriquidora tant per a nosaltres com a pares com per al nostre

fill de 4 anys. Personalment, m’ha agradat especialment la manera com la lectura es converteix en un espai compartit de descobriment i diàleg”.

Llegir en família a l’Escola Seat és, en definitiva, molt més que una activitat. És un regal que petits i grans comparteixen, ple d’emoció, aprenentatge i complicitat.

Escola Seat actualitat

Què

significa “l’escola” per a tu, que canviaries i què és el que més t’agrada?

Josh Ogano Cadabona

La meva escola és molt gran! M'agradaria arreglar algunes co ses, com les grades, perquè tenen forats i es mouen... i això pot ser una mica perillós! Les meves assignatures preferides? Art, educació física, mates i educació emocional. Però el que més m'encanta són les excursions, sobretot al CosmoCaixa i les colònies! Ah, i el futbol, educació física i les mates... això no ho canviaria per res del món!

B L

rian Ramírez Caicedo

La meva escola és molt divertida perquè fem un munt d’activitats i treballem en equip, sobretot jugant a hoquei i futbol. Una de les millors coses? El menjar boníssim que ens prepara la cuinera amb molt d’amor! La pista és perfecta per jugar a diferents esports, i el millor és que no hi ha cotxes que ens molestin. Els profes ens cuiden com si fóssim part de la seva família i ens deixen agafar llibres de la biblioteca. Per mi, és una escola genial!

L’ESCOLA segons...

ena Alonzo Montes de Oca

Sóc una alumna de cinquè i l'Escola El Polvorí és súper divertida! Tenim un pati gegant i... una ràdio pròpia! Fem teatre, projectes molt xulos i ens asseiem a les taules amb els amics per aprendre junts. També hi ha tornejos de pingpong i futbol amb els mestres (i a vegades guanyem nosaltres, eh!). Les classes són petites i compartim aprenentatges amb companys i companyes d’arreu del món. Ah, i el millor de tot: podem celebrar els aniversaris a tutoria! Això sí que ens fa feliços!

enesis Sanchez Reyes

els alumnes de cinquè d’El Polvorí

La meva escola, El Polvorí, me l’estimo molt! Està a la muntanya, lluny del soroll i la contaminació, i això és genial. Però si jo fos director, posaria més pilotes per jugar a futbol i faria les tanques una mica més altes, així ningú podria entrar a fer malbé les nostres coses. La meva assignatura preferida? Matemàtiques! La profe Cristina m’ha ensenyat a jugar amb els números i ara m’agraden molt. I el millor de tot? Les colònies del curs 2023-2024, amb balls, karts i excursions. Va ser increïble!

A la meva escola sempre passen coses emocionants! Tenim un pati gegant per córrer i jugar a futbol, i un altre més petit per als més menuts. Al menjador, la cuinera prepara plats boníssims (i a vegades repetiria sense pensar-m’ho!).

La meva assignatura preferida és mates, perquè és com un joc de pistes ple de reptes. També tenim ràdio, on gravem coses molt xules. I ara sí, fins aquí la nostra secció! Espero que us hagi agradat tant com a nosaltres anar a l’escola! Adéu i fins aviat!

L’escola El Polvorí és com una gran família, perquè ens coneixem tots! M’encanta anar a la biblioteca i triar llibres per llegir. Aquí he après com n’és d’important tenir bons amics i respectar els altres, siguin companys, mestres o fins i tot la natura. A més, fem projectes molt divertits com la ràdio i eTwinning, on parlem amb nenes i nens d’altres països. Els profes són molt amables i pacients, i per això m’encanta la meva escola!

Sara i Fàtima, alumna i mare d’I3.

Andrea,

Som l’Ana María (àvia de l’Antonella), la Raquel (mare d’en Bruno), l’Escarlet (mare de la Keisy) i la Geneva (mare de l’Aren), membres de l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) de l’EBM Niu d’Infants. Algunes de nosaltres també som educadores del centre.

Com a mares, àvies i mestres, sabem com n’és d’important que les famílies s’integrin i col·laborin a l’escola, un espai on els infants no només juguen, sinó que també aprenen valors, normes socials, hàbits i rutines. La criança és una responsabilitat compartida entre família i escola, i comptar amb una associació de famílies ens permet donar suport a les educadores, posar en valor la institució, enfortir el vincle família-escola i reivindicar la importància de l’educació i l’atenció a la petita infància, que sovint no es valora prou socialment.

"Quan veiem que les famílies s’impliquen, ens sentim més acompanyades, motivades i valorades". Aquesta complicitat afavoreix la comunicació i la coparticipació en la criança, permet compartir coneixements, acollir iniciatives i oferir orientació en temes diversos. "A les trobades de l’AFA hi venim les persones que podem, i mirem de preparar activitats perquè surtin el més maques possibles pels nostres infants i per l’escola. També ens serveixen per conèixernos, compartir un espai, descobrir les habilitats de cadascú i veure què pot aportar cada membre. De moment, hem vist que a les fes-

Quan les famílies prenen part de la vida a l'escola bressol

tes aconseguim que les famílies entrin més dins l’escola i la nostra dinàmica... A qui no li agrada això?"

L’escola pot ser un espai d’acompanyament per a les persones que viuen un moment tan intens i exigent com la maternitat. És fonamental que les famílies se sentin representades i escoltades, i que trobin un entorn lliure de judicis on compartir experiències, socialitzar i crear vincles.

No som conscients del poder que tenim ni de tot el que podem aconseguir pels centres on els nostres fills i filles creixen i es desenvolupen

”

En una societat cada cop més individualista, hem perdut el suport comunitari que abans proporcionava el veïnat: "abans, ens coneixíem, ens saludàvem i ens ajudàvem; avui dia, amb prou feines intercanviem paraules amb la veïna del pis de dalt." Hem perdut el “co-madreo” (la criança compartida amb la comunitat).

Això genera una sensació d’aïllament i soledat, però també la necessitat de recuperar aquesta xarxa de suport, la nostra “tribu”. I la participació de les famílies a l’AFA n’és un exemple: una manera de construir comunitat, compartir la criança i, en definitiva, créixer plegats.

EBM Niu d'Infants

Poesia i música contra la discriminació les escoles de la Marina s’uneixen pel 21 de març

El 21 de març no és només l’inici de la primavera, també és el Dia Mundial de la Poesia i el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. En un moment en què més que mai necessitem valors que ens ajudin a créixer com a societat, vuit centres educatius de la Marina han demostrat com l’art i la cultura poden ser eines poderoses per construir un món més just.

La Sala Pepita Casanellas ha acollit aquesta tercera trobada organitzada pel Centre Cívic La Cadena i la Casa del Rellotge, on cada escola ha aportat la seva veu a través de diverses disciplines: poesia, plàstica, curtmetratge, microrelat i cançó. Dividits en dos torns per qüestions d’espai, els alumnes han compartit les seves creacions i han reflexionat sobre la importància del respecte i la diversitat. Des de l’escenari, cada escola ha presentat el seu treball, posant paraules i imatges a una realitat que encara avui cal combatre. El punt culminant de la trobada ha estat “SolRe Percussió”, una activitat de percussió col·lectiva en què cada infant ha rebut un instrument – tambors, violes i altres percussions – per interpretar junts una peça musical. Un gest

simbòlic per entendre que, malgrat les nostres diferències, el ritme de la convivència l’hem de marcar entre tots, escoltant-nos i respectant-nos.

La sessió ha conclòs amb la lectura de poesies per part de Joel i Núria, representants de la Casa del Rellotge i La Cadena, que han tancat aquesta jornada plena d’expressió artística i compromís. Tot i la pluja, que va obligar a traslladar l’acti-

vitat final dins la Sala Pepita Casanellas, l’energia i l’esperit de la trobada no es van aturar.

Estudiants de les escoles Seat, Bàrkeno, Ramón Casas, Enric Granados, Polvorí, Can Clos, Alfageme i Garbiñé van participar d’una jornada per recordar que la diversitat ens enriqueix i que l’educació és la clau per sembrar valors que fan de la nostra comunitat un lloc millor.

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina

Tiaf__lamarina

La Raquel (mare d’en Bruno), l’Ana María (àvia de l’Antonella), l’Escarlet (mare de la Keisy) i la Geneva (mare de l’Aren) al jardí de l’Escola Bressol Municipal Niu d’infants.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

Dones i Cultura: Una lluita per la visibilitat a la música i el teatre

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’Espai Jove La Bàscula va programar diverses activitats, com l’espectacle El Eco del Silencio de la companyia La Tejida, presentat el 5 de març. L’obra parteix d’una pregunta: "En la teva condició de dona, en quin moment t’han silenciat i per què?" A partir d’aquesta reflexió, diverses dones van compartir testimoniatges que van inspirar la creació. A escena, dues dones s’acompanyen per trencar el silenci, amb la força de la sororitat. En l’àmbit musical, el 7 de març es va celebrar un concert amb tres joves cantautores: Dani Amelotti, Alba Luz i Marta Kaoba. La proposta volia donar visibilitat a les dones en un sector encara desigual.

El rol femení a la música i el teatre ha estat històricament condicionat per la invisibilització. Des de La Bàscula s’ha volgut donar veu a dones del sector per recollir les seves vivències i reflexions.

El teatre i el pes del patriarcat

La Tejida, especialitzada en teatre gestual, subratlla com la dona ha estat relegada a papers secundaris. Molts personatges femenins clàssics estan lligats a l’espera o al sofriment, com Ofèlia, que es suïcida davant la mort de l’últim referent masculí. Malgrat això, cada vegada més dones es fan un lloc com a directores o dramaturgues. El teatre ha estat també espai de resistència.

Des de la companyia expliquen que se les ha volgut desposseir del seu poder, com a Casandra en la mitologia. Avui, però, festivals com el de Pallasses del Circ Cric o el Festival Mestiza aposten per les dones i dissidències escèniques. També reivindiquen referents femenins, des de figures mítiques com Medea fins a creadores com Pina Bausch o Ariane Mnouchkine. Reclamen més visibilitat per a dones en direcció, escriptura i composició, àmbits encara dominats per homes.

"Encara queda molt per fer", diuen, però valoren els avenços recents i animen les joves creadores a seguir endavant. També defensen que les arts escèniques han de ser valorades com un treball digne, amb drets laborals, i que la veu de les dones és clau per construir narratives més justes.

Dones a la música: una lluita constant

Dani Amelotti denuncia estereotips de gènere i com les dones són jutjades més severament per la seva imatge i actitud. Això limita

les oportunitats i reforça la desigualtat salarial. També critica la poca presència de dones en rols tècnics com la producció o l’enginyeria de so.

Marta Kaoba apunta que "els projectes liderats per dones es programen menys", i sovint es presenten com un subgènere. També lamenta prejudicis que associen les cantautores a estils més íntims o dramàtics.

La pressió estètica és una altra barrera. Dani Amelotti diu que ha hagut d’encaixar en models hipersexualitzats, mentre que Marta Kaoba destaca les exigències sobre cos, roba i actituds femenines. Aquestes pressions afecten la llibertat artística i personal.

També hi ha diferències d’exigència: a les dones se’ls demana més a nivell físic i tècnic, mentre que als homes se’ls permet més relaxació. A més, es continua infravalorant les dones com a creadores.

Kaoba relata situacions masclistes, com haver estat ignorada en jams només per ser dona o haver rebut comentaris qüestionant la seva capacitat tècnica. Aquestes experiències evidencien la necessitat urgent de canvi.

Cap a una indústria més igualitària

Tant Amelotti com Kaoba coincideixen que cal una transformació estructural. Proposen augmentar la presència femenina als escenaris, impulsar beques específiques i fomentar la formació en rols tècnics. També reclamen que la paritat sigui una pràctica constant i no només en dates assenyalades com el 8M.

Com conclouen, la lluita per la igualtat a la cultura no és només una qüestió de dones, sinó de tota la societat.

Una economia activa, però amb salaris que no arriben a la mitjana

tori respecte a la ciutat (Barcelona = 1), Sants-Montjuïc destaca especialment en sectors com el transport i l’emmagatzematge (2,0), hostaleria (1,2), indústria (1,2) i activitats artístiques i recreatives (1,2), tots per sobre de la mitjana barcelonina. També sobresurten el comerç i la construcció, tot i que amb menys pes relatiu.

A més, el districte presenta una forta especialització en economia blava, amb el 25% de les activitats d'aquest sector concentrades a la zona, principalment pel pes del Port de Barcelona. També destaca en agroalimentació (11,2% del total de la ciutat), impulsat per Mercabarna. En canvi, sectors estratègics com la salut i les TIC tenen una presència menor respecte al conjunt de Barcelona.

A tot això s'hi afegeix un element clau: la rotació de les activitats econòmiques és molt alta. Al voltant del 76,3% de les empreses del districte s'han donat d'alta després del 2000, i més de la meitat (53,8%) han nascut a partir del 2010. Aquest dinamisme pot indicar una capacitat d'innovació i adaptació, però també posa de manifest una alta volatilitat, on molts negocis no sobreviuen a llarg termini.

El mercat laboral: ocupació, però amb fragilitats

El mercat laboral de Sants-Montjuïc presenta una doble realitat. Tot i tenir una taxa d’ocupació del 74,3% (3,6 punts percentuals per sobre de la mitjana de Barcelona) i una taxa d’atur del 10,8%, aquestes dades amaguen situacions de vulnerabilitat.

L'atur de llarga durada afecta el 41,3% de les persones sense feina i més del 55% dels aturats són majors de 45 anys. Per barris, el pes de l’atur sobre la població en edat de treballar (16-64 anys) és superior a la mitjana del districte (5,6%) en zones com la Marina de Port (7,1%) i la Marina del Prat Vermell (6,6%).

Habitatge i cost de vida: un repte afegit

Un altre factor que incideix en la precarietat és el cost de l'habitatge. Tot i que el preu mitjà de compra (3.731 €/m²) i el lloguer (1.032 €/mes) es mantenen per sota de la mitjana de Barcelona, la renda disponible de les llars al districte (19.103 €) és un 11,7% inferior a la de la ciutat. Això implica que, malgrat un cost d'habitatge relativament més baix, moltes famílies tenen dificultats per assumir-lo.

Vinculació entre les necessitats del territori i les empreses: accions concretes

El Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) de Sants-Montjuïc inclou diverses accions per reforçar la connexió entre les necessitats econòmiques del districte i les oportunitats laborals. Una de les iniciatives destacades és la posada en marxa d’un programa de connexió oferta-demanda de feina, que busca vincular les empreses del territori amb els perfils professionals del veïnat a través de sessions de networking i

Atur registrat per barris de Sants-Montjuïc

Renda disponible de les llars per càpita

Les Marines i Poble-Sec exemplifiquen clarament el contrast entre l'activitat econòmica dinàmica i les dificultats socials

accions formatives a mida. En el marc d’aquest programa, es preveu que almenys 38 persones trobin feina durant el període de quatre anys del pla. Aquest objectiu posa en relleu la importància que els professionals dels barris estiguin sota el radar dels serveis d'ocupació locals per accedir a noves oportunitats laborals.

D’altra banda, es preveu impulsar projectes pilot d’arrelament per formació, especialment al Poble-sec, amb l'objectiu de facilitar la regularització de persones

talunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i Coopolis. Al mateix espai, també hi ha ubicat l’equip d’economia social i cooperatives de Barcelona Activa, que complementa els serveis i programes del Bloc4BCN.

El fet que aquest centre es trobi a Sants-Montjuïc pot esdevenir una palanca de transformació per al territori, facilitant la creació i consolidació d’iniciatives socioeconòmiques arrelades als barris i amb impacte més enllà del districte. Ara bé, que sigui un motor de canvi o una peça aïllada dins el mapa econòmic de la ciutat no està garantit. No seria la primera vegada que una infraestructura amb vocació metropolitana acaba convertint-se en un espai desconnectat del seu entorn immediat, com ha passat amb el Districte Administratiu de la Generalitat, el Consorci de la Zona Franca o, en certa mesura, el mateix Port de Barcelona i la Fira. Que el Bloc4BCN irradiï cap al territori o quedi encapsulat en la seva pròpia dinàmica dependrà tant de l’assertivitat municipal com de la capacitat del teixit local per fer-lo seu.

Les Marines: accions sense concretar o amb poca definició El PDE preveu actuacions a la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port, tot i que amb nivells de concreció desiguals. Al Prat Vermell es planteja el "Pla Singular" per la zona, que hauria de contribuir a impulsar el desenvolupament econòmic local, però no es concreta un detall clar de les accions previstes. Pel que fa a la Marina de Port, una de les actuacions esmentades és la reforma del Mercat de la Marina per millorar-ne les infraestructures.

en situació administrativa irregular mitjançant la capacitació en sectors amb alta demanda. Paral·lelament, es reforçaran els programes d’ocupació dirigits a col·lectius vulnerables i es consolidaran espais com Sants-Montjuïc Activa com a referents en l’orientació laboral.

Bloc4BCN: un nou motor per a l’economia social i solidària

El 2024 ha suposat la incorporació al districte d’un nou equipament “d’abast metropolità i nacional”: el Bloc4BCN, un espai de referència en economia social i solidària i, en particular, en cooperativisme a Barcelona. Aquest centre, de 4.500 m², inclou una incubadora i acceleradora de cooperatives, i actualment ja acull entre 30 i 40 projectes.

A més de Sants-Montjuïc Activa, el Bloc4BCN integra una àmplia gamma de serveis de suport per enfortir el teixit empresarial i cooperatiu de la ciutat. Està gestionat en règim de cessió per la Federació de Cooperatives de Treball de Ca-

Cal destacar que una de les mesures més reclamades al Prat Vermell és la dinamització de les plantes baixes per afavorir els serveis de proximitat: pa, perruqueries, floristeries.... El document menciona que es potenciarà el comerç de proximitat, de manera genèrica a tot el districte, en el marc de les subvencions a iniciatives dins els barris de l’ “Impulsem el que fas", però no es preveu una actuació específica per a aquest barri. En aquest sentit, tot el document evidencia que les Marines i el Poble-sec són els punts de més contrast entre el motor econòmic del districte i les dificultats socials amb les quals han de lidiar els seus veïns i veïnes.

A l’acte de presentació d’aquest pla, realitzat al Bloc4BCN, situat al carrer de la Constitució, van a assistir entitats d’arreu del districte, quatre de les quals van compartir les seves experiències. De la Marina, hi eren Mans a les mans, Unió d’Entitats, Associació de Comerciants, Pla de Desenvolupament Econòmic i l’AMCL. Obria l’acte la regidora Raquel Gil, que, entre altres responsabilitats, porta la regidoria de Promoció Econòmica, la de Comerç, Restauració i Mercats, i és la responsable del districte, ni més ni menys: “No volem que aquest PDE es quedi en un document molt ben fet, sinó que serveixi per orientar les accions i millorar la situació.” Ja tenim la fotografia del districte. La qüestió és: es mourà alguna cosa o es quedarà en paper mullat? ■

Govern Trump i l'eco dels anys 30

Alerta contra l'autoritarisme i els instints més foscos de la humanitat

Murs a la frontera, deportacions i mesura econòmica del valor humà

Murs a la frontera, deportacions d’immigrants, argolles que immobilitzen mans i peus, humiliació pública i ostentació a les xarxes socials de “la submissió” d’aquestes persones, que es troben desprovistes de recursos econòmics per defensar-se en un sistema on tot es quantifica segons el saldo del compte corrent. A això se suma una guerra comercial amb la promesa d’impulsar la indústria nacional, privilegis fiscals per a les grans empreses, retallada dels drets, atacs a les minories socials i a gairebé a tot allò que no sigui blanc i ric. I, per si fos poc, s’acaba fulminant qui faci falta, i pitjor encara, qui s’atreveixi a portar-los la contrària i a no abaixar el cap.

Possiblement, la primera imatge que sorgeixi en llegir aquestes línies sigui la del nou govern de Donald Trump. Tanmateix, la història ens mostra que aquest model ja es va aplicar als anys 30 i 40 a Europa. Governs com els d’Adolf Hitler, Benito Mussolini o Francisco Franco van posar en pràctica polítiques similars –proteccionisme, polítiques migratòries extremes i retallades en drets socials– de la mà d’un autoritarisme clar i amb una gran presència militar a la societat.

L’adoctrinament ideològic i la creació d’una mentalitat gregària en aquests règims es van instaurar mitjançant mecanismes com la creació d’un enemic comú, la seva deshumanització i l’ús intensiu de propaganda i eslògans. Per exemple, mentre que en el cas de Trump es pretén culpar la població hispanoamericana pels problemes dels Estats Units, en el cas dels nazis l’enemic definit va ser el judaisme, perseguit des del primer moment fins a arribar a la "solució final: l’holocaust". A més, l’intent de deportar de manera massiva i militaritzada part de la població hispanoamericana afegeix aquest component deshumanitzador que també va marcar els governs del segle passat.

Similituds d’eslògans

No només s’ha criminalitzat als immigrants en situació irregular als Estats Units, sinó que s’han canalitzat les queixes cap al govern previ de Joe Biden, criticant la seva política “laxa” i desqualificant els seus adversaris polítics com a enemics de la pàtria i la unitat. A través d’eslògans na-

Els Estats Units estan seguint una estela que Europa ja coneix des de fa més d’un segle

Censura, prohibicions, murs i persecucions, les característiques es repeteixen

cionalistes i altra simbologia, es crea una neta divisió entre el “bo” i el “dolent”. Si comparem els eslògans, trobem paral·lelismes clars. D’una banda, el “Make America Great Again” i “America First” de la campanya de Trump evoquen una nostàlgia d’un passat glorificat i posen la nacionalitat al centre. D’altra banda, es poden comparar amb slogans com “Ein Volk, ein Reich, ein Führer” (un poble, un imperi, un líder); “Credere, obbedire, combattere” (creure, obeir, combatre); i “España, una,

grande y libre”, utilitzats pels règims autoritaris esmentats. Tots ells s’emparen exaltant la nacionalitat, la defensa i la unitat del poble i el territori.

Una comparació que ens convida a reflexionar

En aquest sentit, el nou govern Trump exhibeix característiques i mètodes d’actuació similars als dels règims feixistes europeus del passat. No obstant això, cal preguntar-nos: han arribat els Estats Units a una nova dictadura? La resposta més encertada és la negativa, ja que, tot i certes semblances, falten elements bàsics d’una dictadura, com la supressió total de les institucions democràtiques, l’eliminació física de l’oposició o la prohibició absoluta de la llibertat de premsa. Malgrat això, no es pot negar que el risc d’una tirania ha augmentat i que el nivell d’autoritarisme ja s’ha fet evident, per exemple, amb l’acomiadament massiu de funcionaris.

Si comparem amb governs més recents, com el de Putin a Rússia, Ortega a Nicaragua o Orbán a Hongria, podem observar com els mecanismes utilitzats per consolidar el poder –control dels mitjans, persecució de l’oposició, exaltació del nacionalisme i restricció dels drets civils–han estat claus per establir règims tirànics. En comparació amb el nou govern Trump, diversos diaris, com el New York Times, alerten que podríem veure senyals similars als Estats Units, i insisteixen en la necessitat que els ciutadans estiguin alerta davant qualsevol supressió dels drets civils.

El nou govern Trump obre un ventall de preguntes que ens conviden a repensar el futur dels Estats Units, de les democràcies occidentals i del món. La seva aparició també s’analitza com l’emergència d’una nova oligarquia, recolzada per empresaris bilionaris com Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, que han ofert suport econòmic i propagandístic a la seva investidura.

L’ascens dels règims autoritaris ha estat, al llarg de la història, resultat de moments d’inestabilitat i d’una recerca desesperada de certesa i “ordre”. Avui dia, tornem a observar patrons similars: exacerbació del nacionalisme, recerca de culpables, augment de la mà dura i de la violència institucional, i imposició ideològica en àmbits socials. No cal afirmar que Trump i les dictadures dels anys 30 siguin idèntiques, sinó reconèixer aquestes semblances per poder actuar en conseqüència. ■

|| Carlos Suárez García

▶ Donald Trump, Elon Musk i Esteve Bannon, encarnen els nou autoritarisme i l'amenaça als fonaments democràtics.

El 8 de març és una diada especial, reivindicativa, de lluita, d’esperança per les que hi són i hi seran, així com de memòria per les que hi van ser, fent camí pels drets de totes.

És una data marcada en vermell (o morat) al calendari, especialment a la Marina. Any rere any, se sumen múltiples esdeveniments de tota mena que commemoren el Dia Internacional de la Dona

El primer dia del mes, dissabte 1 de març, el Centre Cívic La Cadena va organitzar un taller d’autodefensa per a dones, sota el títol ‘Empoderament des de dins’ L’endemà, la Sala Pepita Casanellas acollia l’espectacle familiar ‘Jo vull ser’, a càrrec del grup femení Les Pedettes Varietés i coordinat pel Centre Cívic Casa del Rellotge

El dilluns 3, era un dia força farcit, amb el taller de xapes reivindicatives pel 8M i el taller de pintura ‘Dona’t art’ a la Casa del Rellotge i el programa de ràdio d’El Color Morado del Arcoíris amb l’activista feminista Tania Empez, a La Marina FM 102.5.

La lluita mitjançant l’art

El dijous 6, es va inaugurar la Mostra d’Artivisme Feminista al C.C. Casa del Rellotge. Una celebració – perquè aquesta és la paraula – comunitària, d’autoconeixement i expressió mitjançant l’art, que va reunir a prop d’una trentena de persones. Mitjançant diverses modalitats artístiques, les autores van relatar moments vitals, sentiments, somnis i pensaments, sempre amb una perspectiva feminista i reivindicativa.

Dones del Barri, l’exposició que visibilitza els grups de dones que treballen a la Marina

El Centre Cívic La Cadena potser és un reflex de l’evolució del barri. Enguany, aquest centre s’ha fet un lloc dins dels actes del 8 de març amb una exposició que recull fotografies d’una vintena de grups de dones que col·laboren o es reuneixen per compartir activitats com costura, pintura, fotografia, comerç i moltes altres iniciatives que dinamitzen la vida comunitària.

La inauguració es va celebrar el divendres 7 de març amb la presència d’una seixantena de les dones homenatjades Va ser una trobada amenitzada per Juan Ramón Roldán i Marisa Martorelli, que, a ritme de peces com ‘Alfonsina y el mar’ i altres del folklore argentí.

Un viatge pel passat, present i futur feminista de la Marina

El feminisme ha evolucionat, com tot, al llarg dels anys. Una lluita que va començar, en molts dels casos sense saber-ho, molts segles ençà, i que ha contribuït a donar forma al nostre present i futur. El passat dissabte 8 de març, data que dona sentit a totes les activitats i reivindicacions del mes, la Comissió 8M del Pla Comunitari de la Marina va organitzar una ruta feminista per diversos punts del barri en honor a aquesta diada. El punt de partida va ser la Biblioteca Francesc Candel, on una lectura va oferir el primer tast del que seria la jornada.

La primera parada va ser el Casal de Gent Gran del Polvorí El eco de los ob-

Kit de supervivència feminista davant l'avenç de l'ultradreta:

Les iniciatives locals que marquen la diferència

jetos, un col·loqui a càrrec de l’associació cultural La Inefable va permetre que les presents es coneguessin una mica més entre si, tot compartint records i experiències.

Un trajecte a temps pretèrits que va culminar amb una petita mostra de relíquies i objectes que evocaven als primers anys de vida i adolescències de moltes de les participants. Balances, làmpades, estris de la llar, fotografies i olors que transportaven al caliu de la casa familiar, fent brotar les emocions a l’acollidora sala del casal.

A Can Clos, l’Associació de Veïns i Veïnes va presentar l’exposició ‘Amb ulls de dona’, en la qual es recollien les històries d’algunes de les dones més importants de la història mitjançant composicions artístiques.

A l’Oca de la Igualtat a la qual van jugar les participants, creada pel Casal Infantil Imagina’t, la va prosseguir un taller anomenat ‘La mujer de mi vida’ , a càrrec del CAI La Marina. En aquest espai, les veïnes van dedicar unes paraules a les dones més importants de la seva vida en un gran mural a l’entrada de l’edifici..

Centenars de dones a la trobada del “Tardeo Feminista” d’Estrelles Altes

Un diumenge de pluja no va impedir que prop de dos centenars de dones assistissin a la ja tradicional trobada assenyalada al calendari de les celebracions feministes del barri. Organitzada pel Centre Cultural Estrelles Altes, la cita convoca dones de diverses generacions. Enguany, la reivindicació es va centrar en la denúncia de la poca participació i representació de les veus joves arreu, així com en els problemes que afronten les noves generacions.

Els ritmes llatins, el reggaeton i més reivindicació: “El feminisme també és antiracista i anticolonial”, afirmava MetralletaDJ, l’Ángela, d’origen colombià, qui va fer ballar dones diverses —hi havia llatines, catalanes, negres, gitanes— però unides per l’experiència comuna d’una pressió social que pren formes diferents, però que sempre les castiga.

El color predominant a la sala era el lila de les samarretes dissenyades per Tania Yuste, una creadora del barri.

El Tardeo Feminista es va celebrar el diumenge 9 de març a la Sala Pepita Casanellas

I això no és tot!

El dimarts 11 a les set de la tarda es va celebrar un espectacle interactiu a càrrec de l’actriu Gemma Charines al Centre Cívic La Cadena. Divendres 14, Violet Ferrer, actriu i creadora de la Puti-Ruta històrica de Barcelona, va oferir una Ruta de la Barcelona Trans, sortint des del parc de Can Sabaté (C.C. La Cadena) a les 9:45 del matí. Per cloure el dia, la Sala Pepita Casanellas va acollir un teatre fòrum a càrrec de La Xixa Lab a les vuit del vespre. ■

▶De dalt a baix, la Mostra d'Artivisme Feminista, L'exposició Dones del barri a La Cadena, la Ruta Feminista, el documental "Veïnes de la perifèria.." i el Tardeo Feminista a la Sala Pepita Casanellas.

El 8 de març, en un barri de la Marina que bullia d'activitat per les celebracions del Dia Internacional de la Dona, un altre esdeveniment de gran arrelament va aconseguir captar l'atenció dels veïns i veïnes. Per segon any consecutiu, el barri va ser l'escenari del Festival Internacional de la Gaita, organitzat per l’Associació Amigos da Gaita Toxos e Xestas, que va omplir el carrer Urani d'una gran festa sonora, gastronòmica i cultural.

Un carrer ple de màgia gallega Situat a tocar de l’edifici Administratiu de la Generalitat de Catalunya, el carrer Urani va acollir una gran varietat d'activitats. Paradetes muntades amb cuina gallega, com el famós "pulpo à feira", plats a la brasa, embotits i mojitos cubans, van engalanar l'espai. A més, es van muntar taules i cadires per convidar els assistents a gaudir de les delícies culinàries mentre es delectaven amb els sons característics de la gaita.

Els ritmes tradicionals van prendre el carrer, amb música en viu de diversos artistes destacats del món de la gaita, que van oferir actuacions espectaculars i van demostrar la gran diversitat d’estils de gaita d’arreu del món.

Artistes destacats

Una de les actuacions més destacades va ser la de Moshen i Liana Sharifan, una de les primeres dones iranianes en tocar el ney-anban, un instrument tradicional de l'Iran.

Els Xeremiers de Sóller, per la seva banda, van portar la seva música mallorquina, amb un repertori que va incloure composicions que han sonat en festivals europeus de renom com el Sackpfeifen in Schwaben a Alemanya i el Festival Internacional Strakonice a Txèquia.

Una de les bandes més esperades va ser la Banda de Gaitas de Boto Aragonesas, nascuda a Saragossa i reconeguda per la seva proposta innovadora dins de la mú-

La Marina acull el Festival Internacional de la Gaita

sica tradicional aragonesa.

Fomentant la cultura gallega:

Cova da Serpe i Susana Seivane

La música gallega va tenir un paper destacat durant tot el festival. Cova da Serpe, associació nascuda el 1985 per mantenir viu l'esperit cultural gallec, va aportar el seu toc d'autenticitat i història.

Fotos: Josep Vicens

ació inoblidable amb els seus temes més emblemàtics. L'energia festiva va continuar amb Toxos e Xestas & T-Folk, una combinació única que va captivar el públic amb la seva fusió entre la música tradicional gallega i els sons més contemporanis. L’associació Toxos e Xestas, amb una llarga trajectòria tant a Barcelona

Una altra de les artistes que va brillar amb llum pròpia va ser Susana Seivane, una de les gaiteres més reconegudes de la seva generació. Filla de la família Seivane, amb una gran tradició de gaiters i artesans de gallegos, Susana va presentar una actu-

La banda La Valenciana omple Cotxeres de Sants amb "Un Món de Sons"

El passat diumenge 23 de març, l’Auditori de Cotxeres de Sants va acollir el concert Un Món de Sons, interpretat per la banda La Valenciana - Societat Musical del País Valencià a Barcelona. L’esdeveniment va oferir un viatge musical a través de melodies medievals, àrabs i populars catalanes i valencianes, amb un repertori que va combinar peces clàssiques i contemporànies. Sota la direcció de Miquel Ripoll, el públic va gaudir d’obres com El Camino de J. Vicent Egea, Detrás de la inquietud de Stephanie Macchi i Suite Catalana de Jordi Bonilla, entre d’altres. La segona part va destacar amb la interpretació d’El tambor de granaderos de Ruperto Chapí i la marxa mora Abd el-Aziz de Ramon Garcia i Soler.

L’acte també va marcar l’inici del projecte Erasmus+ “Music Breaks Borders”, que la banda durà a terme aquest 2025. Amb una gran assistència i una acurada selecció musical, el concert va consolidar La Valenciana com una de les formacions musicals de referència en el seu estil a la ciutat. ■ Redacció

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

La Marina, el Districte 11 de Barcelona?

Vull estrenar aquesta columna centrant-me en un vell anhel que portem molts anys arrossegant els veïns i veïnes de la Marina: la creació d’un nou Districte format pels nostres barris. Durant dècades, hem lluitat per tenir els serveis bàsics que ens corresponen, des de transports fins a equipaments culturals i educatius. El Districte de Sants-Montjuïc, tan gran i heterogeni, porta anys sense encertar en la resposta a les necessitats concretes de cada barri, i molt menys a les de la Marina. Aquesta falta de proximitat en la gestió municipal fa que les nostres lluites siguin més llargues i difícils.

Fotos: Josep Vicens

com a escala nacional i internacional, va portar la seva essència de folklore gallec, mentre que T-Folk va aportar un toc modern amb teclats, guitarra elèctrica, baix i bateria. ■

Redacció

Però estem aquí, agafant força i amb l’esperança renovada. Gràcies a la complicitat de moltes persones, també d’entitats i institucions, avui tenim mitjans de comunicació locals com la Radio La Marina 102.5 FM i el nostre diari La Marina, que, a banda de ser punts d'informació, han estat motors de la comunitat durant més de 40 anys. Impensable quan vam començar. I volem agrair les grans aportacions de tantes persones.

Deixo constància d’agraïment al mestre Josep Mut, director de l’orquestra municipal durant anys, i al nostre veí Miquel Ripoll, director de la SMPVP la Valenciana, per la peça musical que ens heu regalat. Els acords dels Segadors, la Internacional i els tocs andins ens van emocionar profundament. Igualment, agraeixo la tasca de totes les entitats del barri, que han construït aquesta estima mútua compartint lluites. Gràcies per tot l’esforç!

Aviat als nostres barris serem prop de 60.000 ciutadans, i això és una oportunitat. El nostre barri, que creix i es transforma, mereix un espai propi dins de la ciutat. Son molts el que tenim la convicció que un nou Districte per a la Marina no és només una necessitat, és una reivindicació que ens ajudarà a fer front a necessitats que arrosseguem des de fa dècades i que amenacen de deixar-nos fora dels nous horitzons que es comencen a obrir a la ciutat i al món.

Barcelona ha de tornar a ser la ciutat del millor experiment democràtic, construïda i pensada des dels seus ciutadans i ciutadanes. És hora de què els barris ens mobilitzem, és hora de començar la nostra campanya, la Marina es mereix un futur millor, però l’hem de fer com sempre: arremangant-nos! Entre tots, totes, i totis, que aquí no en sobra ningú i fins i tot jo segueixo aprenent. Ens ho passarem bé, com sempre. Sumeu-vos-hi, us necessitem. Fins el mes que ve per aquí! ■

Josep Vicens

No hi ha dret a la salut sense dret a l’habitatge

En altres ocasions hem parlat en aquesta secció dels determinants socials de la salut. Aquests son els factors del nostre entorn, que moltes vegades no podem decidir, i que determinen una part important de la nostra salut. Les condicions materials, l’accés a recursos bàsics i les comunitats de les quals formem part expliquen com vivim la salut i com emmalaltim. Aquest mes volem parlar d’un determinant social de la salut que també és un Dret Humà fonamental: l’habitatge.

En els últims anys el model de mercat existent ha portat a una important crisi d’habitatge. Barcelona s’ha gentrificat i turistificat fins al punt que els lloguers pugen fins a tenir un preu superior al sou base mínim interprofessional, sent assequibles cada vegada per a menys gent, amb un augment molt significatiu del lloguer de temporada, el que ha comportat que gran part de la població pateixi inseguretat residencial. Aquesta es defineix com la manca d’estabilitat legal o econòmica en l’habitatge que impedeix l’estabilitat necessària per al desenvolupament de la vida personal i col·lectiva.

La inseguretat residencial màxima és quan es produeix un desnonament, però també és present quan el preu de lloguer

En estudis recents s’ha vist que la inseguretat residencial augmenta un 30% la prevalença d’ansietat i depressió, multiplica per 4 les taxes de suïcidi, empitjora el control de les malalties cròniques i augmenta la incidència de dolor crònic

que es paga és tan alt que no permet permetre’s una alimentació saludable, quan condiciona la manca d’espais d’oci i de dur

a terme activitat física o fins i tot quan no permet poder pagar els medicaments que es necessiten. En estudis recents s’ha vist que la inseguretat residencial augmenta un 30% la prevalença d’ansietat i depressió, multiplica per 4 les taxes de suïcidi, empitjora el control de les malalties cròniques i augmenta la incidència de dolor crònic.

Des del CAP podem donar suport psicològic i mèdic, així com fer informes quan és necessari, però l’abordatge individual que podem fer des de la consulta no va a l’arrel del problema. Des de fa temps,

La solitud no volguda: una nova mirada des de l’Atenció Primària

La solitud és un dels reptes socials i de salut pública d’importància creixent als quals s’enfronten les societats occidentals d’aquest segle. L’augment de l’esperança de vida, les noves formes de convivència, una organització diferent de l’ús del temps i els canvis en els models de família i de societat ens ofereixen una realitat cada vegada més complexa, de la qual emergeixen nous desafiaments, entre ells, la solitud no volguda. S’ha convertit en una nova realitat per a moltes persones, i això té un impacte en la salut mental i física de la persona.

A principis dels anys vuitanta, Robert Weiss, un dels autors més reconeguts en aquest camp, va establir per primera vegada una distinció conceptual entre la solitud social i la solitud emocional. Aquest enfocament va obrir un debat sobre la naturalesa unidimensional o multidimensional del concepte, una qüestió encara vigent avui dia (Muchinik et al., 1998).

La solitud es defineix com un estat subjectiu que es manifesta quan una persona experimenta una sensació d’aïllament o

manca de pertinença deguda a l’absència de contacte social. Aquesta condició sorgeix quan hi ha una discrepància entre les necessitats socials individuals i la disponibilitat de recursos per satisfer-les. En alguns casos, la solitud pot ser transitòria i tenir una funció adaptativa, impulsant la persona a buscar noves formes de conne-

persones afectades per problemes d’habitatge s’ha organitzat formant xarxes de suport, com són la Plataforma d’afectades per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres, entre altres iniciatives a cada barri com el Grup d’Habitatge de Sants que lluita pel dret a l’habitatge a Sants-Montjuïc. Diversos estudis han demostrat que les persones que participen en aquests moviments de caràcter col·lectiu, tenen millor percepció de salut arran de la seva implicació. D’una banda, perquè reben suport per evitar ser desnonades i per a realitzar processos burocràtics; d’altra banda, pel suport emocional mutu que dona el sentiment de pertinença i uns vincles que ajuden a afrontar els reptes i malestars enfront de la crisi de l’habitatge.

Ja vam omplir els carrers de Barcelona el passat 23 de novembre demanant un habitatge digne per a totes i ho tornarem a fer el pròxim 5 d’abril. ■

Mireia Simonet i Cañete i Laula Lalucat García-Valdés, metgessa i resident de Medicina Familiar i Comunitària, respectivament

ansietat i fins i tot pot contribuir al desenvolupament de malalties cardiovasculars. De fet, alguns experts la comparen amb altres factors de risc com el tabaquisme o l’obesitat.

Però, què porta una persona a sentir-se sola en una època en què estem més comunicats que mai?

Les causes són diverses: l'envelliment de la població i la pèrdua de vincles familiars, els canvis en el model de convivència, la precarietat laboral que dificulta la creació de xarxes de suport o l’ús excessiu de la tecnologia, que pot generar la il·lusió de connexió sense una interacció profunda i sense el contacte humà que tant necessitem.

xió. No obstant això, quan esdevé un estat persistent, pot tenir conseqüències negatives per a la salut física i mental.

Un factor de risc, és quan qualsevol malestar es cronifica en el temps, la solitud crònica pot tenir diferents conseqüències, en relació al benestar emocional de la persona, en l’increment del risc de depressió i

En aquest sentit, des de l’Atenció Primària es duen a terme diferents grups psicoeducatius centrats en el benestar emocional, amb l’objectiu d’oferir suport i eines per afrontar la solitud i millorar la qualitat de vida de les persones afectades, creant xarxa entre la comunitat. La participació en les diverses activitats comunitàries del barri pot ser un pas per començar a trencar el mur de la solitud. La solitud no volguda no és només una qüestió personal, sinó un repte social que ens influencia a tots. ■

Ares Alaminos CAP La Marina

CAP Doctor Carles Ribas

LA MARINA del comerç associat

Tens un comerç? Associa’t a l'Eix Comercial de la Marina

Per què unir-te a l’Eix Comercial de la Marina?

L’Associació de Comerciants de la Marina treballa diàriament per donar suport als establiments del barri, oferint eines, assessorament i promoció per fer créixer els negocis del barri. Formar part de l’eix comercial significa unir esforços per millorar l’entorn i atraure més clientela.

Quins avantatges té ser soci?

Representació i suport

ü Defensa dels interessos dels comerciants davant l’administració.

ü Contacte permanent amb responsables de seguretat, mobilitat i manteniment.

ü Creació de sinergies entre els establiments associats.

Serveis exclusius per als socis

ü Assessorament constant sobre normativa comercial i novetats del sector.

ü Formació gratuïta en gestió, digitalització i comunicació.

ü Borsa de treball i pràctiques per ajudar-te a trobar personal qualificat.

ü Ajuts i subvencions per a la transformació digital, nous negocis i reformes.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT

KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

Més visibilitat i promoció

ü Presència en mitjans: Aparició al diari La Marina i al directori web de l’associació.

ü Promoció a xarxes socials per augmentar la teva clientela.

ü Organització de fires i esdeveniments comercials, com:

• Fira Marinera i de Pagesia

• La Guia de Comerç

• Il·luminació Nadalenca

• Xmas Market i Pare Noel

• Descompte en la taxa d’escombraries

• Òpera al Comerç i moltes més!

Fes-te’n soci i impulsa el teu negoci! No deixis passar aquesta oportunitat per créixer i formar part d’un teixit comercial fort i compromès amb el barri.

Contacte: ) 606841273

* a.c.lamarina@gmail.com

Més informació: www.comerciantslamarina.cat

Junts, fem un comerç més fort i dinàmic!

TELECOMUNICACIONS

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

PERRUQUERIA JESSICA LÓPEZ

Plaça Sant Cristòfol, local, 3 934225415

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE

Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO

c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P

Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU

c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN

Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ?

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

RESTAURANTE LA SUERTE

C/ Mare de Déu de Port, 347 934 18 79 82

BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

Café con Qué?

GexBrok

Kairos (Rte.)

Sueños Descans

El Raconet de la Justícia (Rte.)

Bar amb Cache

Kumon

Farmacia Foneria

BWAW finalitza la seva cinquena edició reclamant més igualtat i talent femení en l'àmbit empresarial

La Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), va posar el punt i final a la cinquena edició el 6 de març, reclamant més igualtat i més talent femení en l'àmbit industrial. Impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb la col·laboració de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d'Espanya, l'esdeveniment híbrid i paritari va reunir 71 speakers d'alt nivell. Al llarg de les 15 sessions de debat celebrades durant els tres dies, els representants d'institucions públiques i privades, grans corporacions internacionals, així com pimes i startups espanyoles, van presentar els seus projectes i debatre sobre els reptes que enfrontem tota la societat per aconseguir la igualtat de gènere real. Aquesta edició va finalitzar amb un Networking Lunch presidit per la Consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor, on va presentar les principals línies d'actuació del departament. En aquest sentit, la Consellera va destacar que "amb la recent aprovació de les 50 mesures per a la igualtat efectiva entre dones i homes, des del Govern de Catalunya volem interpel· lar els diversos sectors de la societat.

Animo a invertir en igualtat, perquè la di versitat és una riquesa dins d'una organitza ció". Menor també ha destacat: "Les dones som el 50% de la població i, alhora, som el 50% del talent disponible en la societat. Cal reivindicar aquesta situació perquè les dades no són esperançadores".

Igualtat de gènere en el tercer sector

La jornada ha començat amb el vertical BSocial i la sessió “Enfortint la igualtat des del tercer sector” moderada per Mirian Izqui-

erdo, presidenta Fundació Woman Forward, i els ponents: Lucía Mateo, responsable de Comunicació Social d’Ilunion; Elena Fontanet, secretària autonòmica de la Creu Roja a Catalunya; Carolina Pallàs, directora general i gerent a Prohabitatge Somllar; Roser Vila d’Abadal, cofundadora de l’Associación Mil y un sueños i Júlia Gómez, coordinadora Àrea de Projectes Socials Empresarials de la Fundació PIMEC.

Aquesta sessió va destacar que les dones continuen enfrontant barreres significatives en l’accés a l’habitatge, l’ocupació i la tecnologia, especialment en entorns rurals, on la bretxa digital i les dificultats de conciliació agreugen encara més la desigualtat. Així mateix, la doble discriminació per gènere i discapacitat continua sent un desafiament que limita les seves oportunitats.

Empreses que avancen cap a la igualtat

Seguidament, va tenir lloc el vertical BCorporate “Transformant les corporacions a través de l’apodera ment femení” moderada per Blanca Sorigué, directora general del CZFB. Tal com es va assenyalar a la sessió, és important continuar avançant en la igualtat de gènere a través de l’apoderament, la visibilitat i el networking. A més, es va destacar la necessitat de fomentar la presència femenina en sectors tradicionalment masculinitzats, impulsant la seva participació en llocs de decisió i generant espais de suport i formació. A més de subratllar la rellevància d’incentivar des de la infantesa l’interès per disciplines STEM, assegurant així una major inclusió i equitat en el futur. ■

El Port de Barcelona adquireix tres nous vehicles pels Bombers de Barcelona

El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, i el tinent de l’alcaldia de Seguretat, Prevenció, Convivència i Règim Interior de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, han presentat tres noves autobombes gran incendi que el Port de Barcelona ha adquirit per cedir-les als Bombers de Barcelona. Els nous vehicles han suposat una inversió de 1.647.900 euros IVA exclòs per part del Port.

Les tres autobombes estan destinades a intervenir en serveis de grans incendis urbans i industrials, i donar cobertura a serveis amb mercaderies perilloses i poder realitzar una primera intervenció ràpida en accidents de risc químic. Aquests vehicles, que es destinaran als parcs de bombers de Montjuïc i la Zona Franca, substituiran tres autobombes amb una mitjana de 15 anys d’antiguitat, donaran cobertura als serveis de la zona portuària i de la resta de la ciutat.

La seva adquisició i la cessió al Cos de Bombers s’emmarca en el conveni de col·laboració entre el Port de Barcelona i el Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta col·laboració neix l’any 1995 i l’experiència durant aquests 30 anys ha estat molt satisfactòria i enriquidora per

El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, acompanyat del tinent de l’alcaldia de Seguretat, Prevenció, Convivència i Règim Interior de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, així com comandaments dels Bombers de Barcelona i directius del Port de Barcelona.

ambdues parts i és un clar exemple de resultat positiu tant per la ciutat com pel Port. Els convenis signats fins l’actualitat han estat acords amb un pes preventiu i, al mateix temps, de garantia que, en cas d’accident a la zona portuària, la resposta sigui ràpida i efectiva, de manera que es pugui retornar a la normalitat de l’activitat

portuària en qüestió de poques hores. El Conveni actual es va signar renovat l’any 2022 i té vigència per a quatre anys, prorrogables a quatre més, on es regulen les contraprestacions del Port en relació a aquests serveis, com l’adquisició de nous equips i vehicles contra incendis, posats a disposició de Bombers de Barcelona.

Aquest conveni contempla una inversió de 2,4 milions d’euros per a tot el període que dura l’acord. La formació, finançada pel Port de Barcelona per un import total de 500.000 euros pels quatre anys, estarà orientada al coneixement teòric i pràctic en allò referent a les peculiaritats del Port i la lluita contra incendis dins de vaixells tant comercials com de passatge.

Fa 30 anys que les dues institucions vetllen per garantir la seguretat en les activitats de manipulació de mercaderies perilloses i en la prevenció i extinció d’incendis

Els Bombers de Barcelona van realitzar l’any passat 869 serveis a la zona de Port. La majoria són serveis per garantir la seguretat en les operacions de càrrega o descàrrega de mercaderies perilloses d'alt risc a les diferents terminals d'estiba. També es van realitzar 25 simulacres en les diferents empreses del Port i el simulacre general. Aquests exercicis permeten millorar la col·laboració i augmentar el coneixement dels efectius i comandaments dels Bombers de Barcelona de les estructures portuàries, fet que permet actuacions més ràpides i efectives. ■

|| Pau Llopis

Amb motiu del seu nomenament com a presidenta del Consell de Districte, conversem amb Jessica González envers la seva trajectòria, la valoració del govern Collboni i els principals reptes de la Marina.

Parli’ns dels seus orígens i de les primeres passes en la política Neixo a la ciutat de Barranquilla, Colòmbia, l’any 1989, en el si d’una família de classe treballadora. Vaig créixer molt feliç, jugant al carrer i ballant, que és una de les meves passions.

Volia estudiar Ciències Polítiques, i havia de marxar per a fer-ho. Migro sola quan tenia setze anys i m’instal·lo al barri del Raval, a Ciutat Vella, on he viscut la major part del temps. Més endavant, em concedeixen una beca i marxo als Estats Units.

Tot i que m’oferien fer un doctorat amb tot pagat, en aquell moment comença el que ara és Barcelona en Comú, i decideixo tornar. Vaig apropar-me al partit i acabo anant en llistes, l’any 2019, i em nomenen consellera tècnica del districte de Ciutat Vella.

Com va ser aquesta primera etapa? Ciutat Vella és un districte amb moltes problemàtiques, amb una massificació turística salvatge, on l'especulació immobiliària té molta presència i el fet de viure és un acte de resistència. Va ser una escola política molt important per les etapes que han vingut més tard.

L’any 2021 es converteix en la primera afro-llatina a entrar al Parlament de Catalunya.

Hem hagut d'esperar molt perquè hi hagi una primera afro-llatina al Parlament. Ara hi ha la primera dona gitana. En el seu cas, anem sis-cents anys tard. Això ens diu quant de camí ens hi queda per recórrer.

Aquest racisme institucional continua quan ja hi és.

A mi, personalment, em van fer correccions sobre la meva pronunciació en català des del faristol del Parlament de Catalunya. Com va viure el salt del municipalisme a tot un Parlament de Catalunya?

No té res a veure amb la política dels barris. La setmana que hi ha ple, són tres dies que estàs allà, tancada, debatent sobre com està Catalunya. Quan acabes estàs exhausta. Jo intentava continuar en contacte amb les entitats i els moviments socials, però és evident que el temps de què disposes no és el mateix. Això implicava fer una feina extra en les meves estones lliures.

Tenia clar que volia tornar a la política municipal, perquè tot i que l’edifici parlamentari està a Ciutat Vella, està molt lluny de la seva realitat.

Vas ser presidenta del districte de Ciutat Vella de 2021 a 2023, fins que es va convertir en presidenta del Consell Municipal de Sants - Montjuïc, en substitució de Marc Serra. Dues realitats molt diferents.

El punt en comú és que Ciutat Vella i Sants - Montjuïc són els districtes on vam guanyar les eleccions. A banda, són dos territoris amb una gran força veïnal i amb unes problemàtiques concretes.

la gestió anterior?

Durant els vuit anys en els quals governava Barcelona en Comú es va fer la inversió més gran que s'ha fet mai a la Marina, cent quinze milions d’euros, que incloïen el metro i el Pla de Barris més ambiciós de la ciutat. Tot es va fer amb molta participació, i per això va ser un èxit.

I els errors?

Potser podríem haver explotat encara més aquesta participació veïnal. Es van fer moltes coses, però potser s’hauria pogut comunicar de manera més efectiva.

Avui dia, en canvi, després de dos anys de mandat, encara no sabem quin pla té Collboni per a la Marina Quin és el perfil de Barcelona en Comú com a oposició del PSC a Sants - Montjuïc?

Som la primera força i liderem l'oposició en la manera que ho sabem fer, de manera col·lectiva, cedint part de les nostres intervencions al plenari perquè veïnat i entitats puguin dir la seva.

Estem patint una Administració que no està escoltant i que té poca iniciativa. El

Jessica González, presidenta del Consell Municipal de Sants - Montjuïc

“Després de dos anys de mandat encara no sabem quin pla té

Collboni per a la Marina”

Sants – Montjuïc, en canvi, té una extensió territorial més àmplia i una heterogeneïtat molt forta. Tanmateix, considero que aquests fets poden ser una potencialitat.

Sobre ser la primera afro-llatina a entrar al Parlament de Catalunya

Hem hagut d'esperar molt perquè això passi. Ara hi ha la primera dona gitana. En el seu cas, anem sis-cents anys tard

Ja ha viscut la teva primera Audiència Pública, que va ser multitudinària. Una audiència pública tan plena és una bona i mala notícia alhora. És a dir, és una bona notícia perquè és l'òrgan de participació per excel·lència del districte i això vol dir que la gent s'hi sent convidada, però, d'una altra banda, les reivindicacions que ens vam trobar tenien a veure amb una manca de diàleg per part del Partit Socialista. Les coses no s’estan fent bé i que el govern està actuant des dels despatxos.

Quins identifica com els principals reptes comuns de districte? I a la Marina de Port i del Prat Vermell?

La Marina i el Poble-sec són barris que se senten allunyats de la resta del districte tant en terminis de mobilitat i de connexions com en termes de desenvolupament comunitari.

El gran repte aquí és el de la participació veïnal, no només a l'hora de parlar de polítiques públiques, sinó també d'entendre la ciutadania com a sobirana i com a prou madura per gestionar, per exemple, equipaments municipals. Crec que s’estan fent moltes passes enrere en aquest aspecte.

Quin va ser el principal encert de Barcelona en Comú a la Marina durant

nostre rol d’oposició és estar al costat de les veïnes per animar-les a lluitar pel seu territori.

Com valora la decisió de postergar la reforma del passeig de la Zona Franca fins, almenys, el mandat següent i el tractament que es va fer del procés participatiu?

És un error després d'un procés participatiu rigorós i cuidat en el qual la ciutadania i el veïnat va invertir molt de temps i energia. Fins i tot el Col·legi d’Arquitectes va posar una proposta sobre la taula, i semblava que tot estava ben encaminat per tirar endavant amb el projecte immediatament.

És faltar a un compromís que teníem amb els veïns i veïnes. Una entesa que va assolir un govern on també estava el Partit Socialista.

És totalment impresentable parlar de reformes d’aquí a deu anys, o directament no posar data, i perjudicar el veïnat. Demostra que la Marina no és una prioritat pel govern.

Com li agradaria contribuir al districte i els nostres barris en aquesta segona meitat del mandat?

Vull contribuir a donar accés al veïnat a les institucions. Ser algú en la qual la ciutadania identifiqui un espai on apropar-se, on ser escoltat i que es mobilitzarà per fer que les coses canviïn. Fer entendre que aquesta administració es preocupa per ells i elles. ■

▶ Jessica González als estudis de La Marina FM (102.5).

El peso. Historia de un poema. De enanos contra gigantes

Una crònica de Jesús Martínez, editada per Comba

Les històries sovint es construeixen a partir de veus que, en el seu moment, semblaven condemnades al silenci. El peso. Historia de un poema. De enanos contra gigantes és una crònica que recull la lluita, la poesia i la memòria d’aquells que viuen als marges de la ciutat. Escrit per Jesús Martínez i publicat per l’editorial Comba, aquest relat aprofundeix en la trajectòria de Florin i Marcos, dos homes que van compartir carrers, versos i destins incerts.

Aquest avenç editorial presenta un fragment de l’obra en la seva llengua original, el castellà, mantenint la fidelitat a la veu de l’autor i dels seus protagonistes. ■

DE ESTA EDICIÓN

La crónica El peso. Historia de un poema. De enanos contra gigantes fue escrita en el 2016, en el último medio año del 2016.

Hacía poco que había muerto el enano Florin, asesinado.

En la noche del domingo de Resurrección al lunes de Pascua del 2016, expiró el enano Florin. Los mendigos, los vagabundos, los nadie de Barcelona despidieron a Florin. Le rezaron en una misa que se ofició en su honor el domingo siguiente de su fallecimiento, el domingo 3 de abril.

Todos los sintecho, los amigos de la calle, son enanos amigos. También nosotros somos enanos, aunque nos creamos gigantes ricos. Los gigantes ricos se ríen de los enanos, pero, al final, les acaba pasando factura tanta soberbia.

«Quan es crea afecte en els altres es nota de seguida perquè arriba la tristesa», dejó caer el cura de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, en Ciutat Vella. También le dijo a ReporteroJesús: «¿Tú sabes lo que estás haciendo? Tú estás enterrando a este chico».

El enano Marcos, amigo del enano Florin, leía poemas en la calle.

El acuerdo al que ReporteroJesús llegó fue el siguiente: el enano Marcos le contaría su vida: él contaría su propia vida (este reportero tendría libertad para escribir los encuentros, sin reparos). Por el contrario, voluntarios, activistas, gente sin hogar… desnudarían el alma de un Florin tan sonriente y jovial como una noria de feria.

Todos ellos le hablarían a este reportero con un nudo en la garganta.

Así que, intercalados con los capítulos del enano Marcos (Enano Marcos / del 1 al 64), los capítulos del enano Florin (Enano Florin / del 1 al 58).

El poema «El peso» fue escrito en un arrebato.

El enano Marcos, que es gigante pese a ser enano, se lo dedicó a su amigo Florin: «El peso peregrino de la mañana / llegó, alto y silencioso, / a tu cabeza dormitada».

La crónica El peso, de ReporteroJesús, que recoge el poema del mismo nombre, nunca fue publicada porque el enano Marcos recayó en las drogas. Volvió a hundirse.

Así que el enano Marcos resbaló de nuevo. Meses antes había dicho: «No he nacido para perder. No tengo un perdedor en mi pecho. Y como no tengo un perdedor en mi pecho, tengo un pequeño guerrero. Y ahora es un gran guerrero».

Llevaba unos meses acompañado de su amigo Andrew, joven norteamericano que, en algún momento de su pasado, estuvo a punto de ser otro enano Marcos, otro enano Florin.

Un día, el enano Marcos se encaró con este reportero: «Me has dejado como un yonqui».

Otro día, pasado de vueltas, le pidió dinero.

Otro día, se presentó en el trabajo de ReporteroJesús: que si esto, que si lo otro, que si a mí no me dan… Entonces, se perdió.

Se esfumó.

Y El peso. Historia de un poema. De enanos contra gigantes se guardó en una carpeta del disco duro titulada: «Libro El peso».

PRÓLOGO A MODO DE ESPERANZA

Una de las manifestaciones más grandes del ser humano es, para mí, la solidaridad. El sentido de aquello que llaman amor, cariño, sentido de ayudar, poner en marcha la maquinaria de la utopía. El ser humano, si no encuentra el camino de la fraternidad, está irremediablemente perdido, sin futuro ni alegría de compartir. Como diría el cantautor Luis Pastor: «Con tu puedo y mi quiero...».

Enano fotógrafo Joan Guerrero

“Hem

d’aprendre a viure amb gratitud i respectar el que ens envolta”

És vostè puntaire, una artesana que practica una tècnica ancestral. Com li arriba aquesta passió?

Perquè m’encantava! I mira que vaig començar gran. Una veïna de l’escala en feia, i a mi em va agafar la fal·lera: jo també volia aprendre’n i vaig anar a l’Escola de Puntaires de Barcelona. Allà, cinc anys per aconseguir el títol de professora. Cinc anys?

Sí, sí. I al final et donaven un títol firmat pel rei i tot!

Què aporta la pràctica de fer puntes al caràcter i al dia a dia?

Però si tot són voltes i creus! Això et relaxa moltíssim. Et dona molta tranquil·litat. I l’ambient del grup... és molt agradable. Hi ha senyores molt grans, i ara també hem incorporat gent més jove amb moltes ganes. Una peça mitjana, més o menys, quantes hores requereix i quin valor pot tenir?

Qualsevol peça ben feta no té preu, perquè són moltíssimes hores. Un mocador pot portar tres mesos de feina, ben bé unes 40 o 50 hores. I després hi ha casos com el de l’Encarna, una companya que fa anys que treballa en un cobrellit: l’ha acabat després de quatre o cinc anys amb la peça! No tenen preu, queda clar. Un dia em van demanar de fer uns guants. I jo no ho veia gens clar, així que, per desanimar-los, vaig dir: "Per 25 mil pessetes". I em van dir: "Fes-me’ls!". I els vaig haver de fer. Són preciosos. Els porta una nena, a joc amb el vestit de comunió. Encara en guardo la foto. Ara faig unes polseres que donem a un grup que treballa en favor dels malalts de diabetis. Teixir, lligar, cosir... El seu ofici pot semblar atemporal, però com el vincula amb la realitat social d’avui?

La situació global ens afecta a totes, però de manera diferent. El que sí noto és que la gent no està contenta. I venir aquí és com un esplai: t’alliberes, deixes de pensar en tot. Això ajuda molt. Conec gent que ha passat per depressions i, si aconseguim que vinguin, és una meravella, perquè aquí es troben molt bé. Vaig tenir una alumna amb artrosi a les mans; la Seguretat Social mateixa ens l’envi-

ava! Perquè moure els dits així li anava molt bé. O sigui que sí, aquí es fonen moltes realitats. Però totes ens sentim bé. El grup és molt bo, ens portem de fàbula. Expliqui’ns la seva història personal. Què l’ha portat fins aquí?

El meu pare era d’un poble d’Alacant i la meva mare era gallega. La seva mare —la meva àvia— va emigrar a l’Argentina amb tots els fills, però va deixar la meva mare, que amb només tres anys va ser portada a Barcelona per una tieta. Som set germans, però ara només en quedem dos. Una de les últimes voluntats de la meva mare va ser viatjar a l’Argentina per conèixer la seva mare, tot i tenir 75 anys i la recomanació mèdica en contra. Finalment, la va trobar, però, als pocs dies d’arribar-hi, va morir. I a què es dedicava la seva família?

El meu pare treballava a la Fecsa i controlava idiomes, i la meva mare cosia a casa.

En aquell moment, la majoria de nosaltres no podíem accedir a la universitat, així que jo vaig fer un secretariat. Recordo que la meva germana gran es va preparar per entrar a Telefónica —que era un bon lloc de feina llavors— i va aprovar els exàmens, però el pare va considerar que això era cosa de nois i no li va permetre treballar-hi. Va acabar fent de brodadora, que era el que “tocava” a les dones. Tot i això, també li agradava: em va cosir tot el meu ajuar de boda.

I el secretariat li va anar bé.

Vaig començar molt joveneta, abans de fer els quinze anys, encara portava les trenes. Llavors, les empreses valoraven molt la gent formada. Des de l’acadèmia em van enviar a fer una prova, i sí, em van contractar. Després em va sortir una oferta millor i hi vaig anar, fins que em vaig casar. Volia tenir fills.

Ho tenia claríssim. Em venia molt de gust i encara ara m’agraden molt els petits. Me’ls volia criar jo. El meu marit feia de representant d’empreses i es guanyava bé la vida, així que vaig deixar la feina per dedicar-me a la família.

Quant hem avançat les dones, fa alegria viure-ho!

Jo vaig patir el masclisme pel meu pare,

Esther Gil Garcia

Barcelona, 78 anys. Estat civil: Vídua. Formació, ofici, dedicació: Vaig fer secretariat de jove i he treballat en diverses feines.

Filles o fills: Dos, en Felip (48) i l’Esther (47).

Religió: Cristiana catòlica.

Política: Sóc independentista.

Fa més de trenta anys que les puntes de coixí uneixen fils, però també històries, amistats i memòria col·lectiva. Al capdavant del grup de Puntaires de la Marina hi ha la protagonista d’aquesta conversa, que des del 2001 coordina amb paciència i bon humor un grup que avui es reuneix a l’Espai Veïnal Química, compartint sostre amb altres colles que també fan del barri un lloc viu.

“Som entre 17 i 18, tot dones”, explica. Amb els anys han deixat de participar tant en trobades arreu de Catalunya, però mantenen la constància: han passat per espais com la Casa del Rellotge o la Cadena, fins trobar a la Química un lloc on se senten bé i col·laboren tant com poden. Conversem assegudes sota l’ombra d’un arbre a la plaça de les Matemàtiques. Més que de números, parlem de puntes i de vida. Tot i viure a les Corts, la seva vinculació amb la Marina ve de lluny: “Una amiga em va dir que buscaven algú per fer puntes. Em van posar a prova tres mesos... i fins ara!”

S’hi ha passat anys venint quatre dies per setmana: dues tardes fent classe i dues més fent gimnàstica. “Aquest barri m’ha acollit molt bé. Ja és com casa.” I ella, una veïna més de la Marina, que cuida les puntes... i el teixit humà.

però en canvi el meu marit sempre va ser un home cabal i correcte en aquest sentit. Sempre em va respectar i impulsar en allò que jo volia fer.

¡Un marit fabulós! Quina sort, dona!

I això que no va entrar amb bon peu a la família! A la meva mare no li agradava gaire perquè no el podia controlar... Però amb el temps, el van conèixer i tothom se’l va acabar estimant molt.

Si hagués de descriure el barri de la Marina, com ho faria?

Jo crec que sobretot és un barri molt acollidor, sap donar caliu. Això per davant. I si mirem la contra, doncs l’incivisme es nota massa als carrers... Podem fer-ho millor cuidant els espais que compartim.

Com veu personatges com Donald Trump i el seu impacte en el món actual?

És un malparit de m****! Està boig. I és allà perquè una bona part de la gent és idiota, poca explicació més. Castiguen les dones, els immigrants, els treballadors... i malgrat tot, aquesta gent els vota. No s’entén.

I als veïns i veïnes, què els diria per ajudar-los a superar la incertesa del moment?

Jo els hi diria que no es pot tirar mai la tovallola. Que s'ha de lluitar, s'ha de lluitar i s'ha de lluitar. I t'has d'aixecar amb la convicció que avui serà millor que ahir.

Vostè no es queixa mai?

Em queixo sempre! Perquè no tinc peles, cobro molt poc de la jubilació i visc de lloguer. Així que ja t’imaginaràs com es complica la cosa a vegades... Però tinc un sostre, salut, els fills... i si em toqués la loteria continuaria fent el que faig. I agraeixo poder-ho fer i tantes altres coses. Perquè, malgrat les dificultats –que les tenim totes– som immensament riques i rics, i no ens n’adonem. O sigui que: ¡amunt els ànims! Hem d’aprendre a viure amb gratitud i respectar el que ens envolta.

Expliqui alguna dificultat que hagi hagut de superar.

Quan em vaig quedar vídua. Amb la malaltia d’ell havíem esgotat els estalvis, i en quedar-me sola vaig haver d’incorporar-me a la feina. Estava desfasada, no havia tocat mai un ordinador. A les entrevistes, només de veure’m, ja em descartaven. Tot i superar les proves, buscaven algú més jove. Per sort, més tard em van trucar. I vaig estar molts anys treballant com a teleoperadora. Els agradava tant la meva manera de fer que, passats els 65 anys, em van deixar continuar-hi.

Hi ha alguna cosa que la posi nerviosa o li generi incomoditat?

Les baralles. Trenquen la meva pau. Per això no veig gaires notícies. I els crits al carrer també m’incomoden.

Què és el que més il·lusió li fa dins el seu dia a dia?

Els meus nets. En tinc cinc.

Finalment, què li demana a la vida, ara mateix?

Que em doni salut. I que quan em toqui marxar, no em faci patir. La mort no em fa por, patir sí. ■

Yohany Limpias Ayala