La Marina – Edició març2025

Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït / 4.000 exemplars

Cinc escales del Prat Vermell contra el preu de l’energia

La Rua de Carnaval aplega milers de veïns

Pàg. 4

El veïnat es va aplegar al passeig de la Zona Franca per gaudir de la Rua de Carnaval, on una vintena de comparses van desfilar amb enginy, alegria i celebració.

ACTUALITAT

Plataforma de l'Espai Natural de Magòria

ACTUALITAT

La nova Associació Gitana de la Marina reclama afegir al Nomenclàtor “la plaça del poble gitano de la Marina” Pàg. 18 Pàgs.

“El centre de neteja i Parcs i Jardins, descartat a Can Batlló per problemes mediambientals, s’ubicarà ara a l’única zona verda que quedava al carrer Moianès” Pàg. 15

mirades

EDITORIAL

Sobre el carnaval a la Marina

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García.

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat ·

93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

La identitat d'un barri es construeix a partir de diversos elements que reflecteixen la seva singularitat i cohesió: el territori compartit i el seu entorn, un cert sentiment de pertinença i una història col·lectiva forjada a través de conquestes veïnals, migracions o resistències. A la Marina, cada festivitat es viu com un acte de reafirmació i voluntat de ser-hi.

I això, malgrat les reminiscències d’unes lògiques institucionals antigues de la ciutat, que han concebut la Marina com un pati logístic, una carretera que destensa el trànsit o el lloc on es col·loquen les infraestructures que no caben enlloc més. Sobta que tradicions tan arrelades al barri encara hagin de lluitar contra la reticència de la Guàrdia Urbana —i, per extensió, de l'Ajuntament— per poder-se dur a terme.

Tanmateix, el Carnaval a la Marina és una expressió clara d'aquest sentiment de pertinença. Al barri, aquesta celebració no és tan sols una festa, sinó una manera de teixir complicitats a través de la preparació de disfresses, coreografies i comparses. Aparentment simples, aquestes accions quotidianes esdevenen un gest de resistència, un acte de reafirmació col·lectiva davant la tendència a la dissolució dels espais de trobada i la uniformització cultural.

Com ara la pèrdua de la històrica llibreria Sant Jordi del carrer Ferran, en contrast amb la passarel·la de models de Vuitton al Parc Güell, la cursa-exhibició de Fórmula 1 al Passeig de Gràcia o la Copa Amèrica de vela a les platges de la Barceloneta, tots ells símptomes d’aquesta transformació. Per això, enmig d’aquesta lògica de mercantilització, el Carnaval de la Marina esdevé un acte de resistència: un recordatori que la ciutat no és només un decorat per a Instagram, sinó un lloc per viure-hi.

De la desorientació internacional Viure un canvi d’època genera incertesa, perquè mai se sap cap a on es dirigeixen els esdeveniments ni quina serà la seva direcció final. Tothom intenta situar-se i adaptar-se, però el rumb encara no està clar. Aquesta desorientació es tradueix en una mena d’ "anar fent", com els líders europeus, sorpresos però finalment conscients de la nova realitat que es dibuixa en tots els àmbits.

La conjuntura internacional està marcada per una sensació de desordre global, un caos amplificat per l’autoritarisme sobtat i impredictible de Donald Trump i la seva cort de magnats i servils. De Gaza a Ucraïna, passant per Groenlàndia, el golf de Mèxic o el Canadà, el trumpisme no és més que l’expressió més descarnada d’una lògica econòmica i social que ha imperat durant dècades. La diferència és que ara la cruesa i la matusseria ja no es dissimulen; no només no s’amaguen, sinó que es volen erigir com a símbol de poder.

Tanmateix, comencen a obrir-se debats i veus que proposen alternatives per a Europa, obligada ara a repensar el seu paper i a prestar atenció a allò que durant anys ha menystingut: la investigació, la innovació i el vincle amb la ciutadania. En aquest context, destaca la proposta de l’economista francès Thomas Piketty, que defensa una agenda europea per combatre el trumpisme. La seva estratègia es basa en quatre punts: a) apostar pel dret i la justícia, b) garantir la justícia econòmica, fiscal i climàtica, c) superar els Estats Units en productivitat –com ja ho ha fet Europa en salut i esperança de vida–, i d) impulsar un socialisme democràtic i ecològic a escala mundial. I mentre els grans líders busquen respostes, la gent del carrer continua afrontant-ho amb l’arma de sempre: un humor que, si més no, fa més suportable la incertesa. ■

Controvèrsia pel procés d’adjudicació de pisos protegits a la Marina del Prat Vermell

|| Pau Llopis

En ple procés d’urbanització del Prat Vermell, mentre uns edificis continuen en construcció, d’altres ja estan en la fase d’entrega de claus. Un barri que acollirà dotze mil habitatges nous, d’entre els quals, prop del 50% seran de protecció oficial, en les seves diverses modalitats. I això és una oportunitat per accedir-hi a un bé essencial que s’ha tornat l’impossible de l’època.

Així, la competència i la llista d’espera al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial no fa més que créixer. En aquest context, són uns quants els veïns i veïnes que s’han queixat pel sistema emprat en l’adjudicació de 24 pisos de protecció oficial de nova construcció, situats al carrer Plom, 23, 24 i 25. En concret, els habitatges pertanyen a l’edifici París, de la promotora privada AQ Acentor, amb finançament de l’empresa alemanya, Aquila Capital, amb forta presència al barri del Prat Vermell. Tant és així, que la gestora ha fet una promoció de 680 pisos, 212 dels quals, de protecció oficial. És a dir, un 30% de tot el seu parc d’habitatges.

El dimecres 8 de gener es van formar llargues cues al carrer Foc, davant les oficines del grup immobiliari, ja que els habitatges eren entregats segons l’ordre d’arribada dels interessats. Un fet que va provocar que molt d’ells fessin nit al carrer per tal de ser entre els vint – i -quatre primers i, en conseqüència, accedir al pis. L’únic requisit per optar-hi era estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial

Un registre que té diversos barems o llindars de renda, amb un màxim de 74.500 € anuals per una sola persona

Les quantitats van ascendint en funció dels membres del nucli familiar, si n’hi ha dues, el límit puja als 76.800 €; si n’hi ha tres, als 80.000 €; i amb una família de quatre persones, als 82.800 €

Aquests índexs són emprats per definir els grups de població als quals van diri-

entre 1 i 4 habitacions, pàrquing, traster i accés a zones comunes. El preu, en règim protegit, era d’entre 200.000 € i 275.000 € (2.500 €/m2). Segons es pot comprovar al portal web de la promotora, aquests pisos en el mercat lliure tindrien un preu de 326.000 €, en el cas dels de 80 m2, i de 473.000 €, en el cas dels de 110 m2.

Unes pràctiques i condicions que han generat força malestar entre el veïnat, especialment el de la Marina de Port, a causa del que consideren una “arbitrarietat en la designació dels beneficiaris i manca de transparència en el procés”, tal com va afirmar la mare d’una de les veïnes interessades i presidenta del Centre Cultural Estrelles Altes, Toñi Fernández, al programa Sintonia Amb Els Barris de La Marina FM. “El sorteig davant notari és la manera de procedir més ètica i justa amb el ciutadà”, va afegir el veí Rafael Ochoa.

La resposta institucional:

En ser un gestor privat, és completament legal que decideixi el procés d’adjudicació que consideri més adequat

El debat:

L’equilibri social en qüestió: té sentit que entitats privades siguin les que decideixen qui accedeix als pisos de protecció oficial?

gits els habitatges de protecció oficial que surten a la venda. En el cas que, per exemple, es vulguin destinar a aquella població en risc d’exclusió social i, per tant, amb majors dificultats econòmiques, la venda de les promocions s’acotarà als llindars de renda més baixos, la qual cosa és la pràctica habitual en la majoria de promocions de la ciutat.

Sigui com sigui, aquest no va ser el cas de l’edifici París, al qual no se li va aplicar cap restricció de renda i, doncs, estava disponible per totes aquelles persones que es trobessin per sota, o igual, del llindar màxim, amb ingressos de fins a 82.800 € anuals

Un altre dels motius d’indignació entre el veïnat és que l’avís de la data per a l’adjudicació dels habitatges es va fer amb tan sols 24 hores d’antelació, la qual cosa va provocar que molts dels sol·licitants no es poguessin organitzar amb tan poc marge de temps per apropar-se a les oficines de la gestora. Els pisos entregats eren de diverses tipologies, anant dels 80 m2 fins als 110 m2, amb

Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, va expressar que el model de la gestió privada dels habitatges protegits “pretén evitar que les promocions d’HPO resultin un problema per a la rendibilitat de les seves inversions i que, per tant, busca que les persones que hi accedeixin siguin tants benestants com sigui possible”.

Representants associatius i veïnals van assistir a l’Audiència Pública de Districte del passat dimarts 11 de febrer per expressar el seu descontentament amb aquesta situació. En tots els casos, la resposta de l’Ajuntament, així com de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i de la Conselleria de Territori, ha estat que, en tractar-se d’un gestor privat, és “completament legal que esculli el procés d’adjudicació que consideri adient”.

El debat, però, gira al voltant de l’ètica i l’equilibri social que suposa el fet que els pisos de protecció oficial siguin gestionats per entitats privades. Aquesta situació afecta un espectre econòmic molt ampli i sensible, que va des de persones que ingressen 814 € al mes fins a aquelles que en guanyen 5.300 €, tots en 14 pagues. A més, els gestors privats, especialment dins el sector immobiliari, actuen amb la lògica de maximitzar els beneficis, fet que genera preocupació sobre les implicacions socials d’aquesta gestió. ■

▶La nova zona urbanitzada al Prat Vermell, on són els edificis recentment adjudicats.

Colors, balls i confeti per combatre el fred a la rua de Carnestoltes de la Marina

La pèrdua de la cavalcada dels Reis Mags d’Orient havia estat un cop dur per les entitats i veïnat de la Marina. Des d’aleshores, totes les parts implicades en els esdeveniments del barri han treballat braç a braç per a demostrar que el motor associatiu és més que viu que mai. I el Carnestoltes és sempre un gran moment per a demostrar-ho. Una oportunitat com cap altra per reunir-te amb amics i familiars per riure, sanament, els uns dels altres.

El passat dissabte 1 de març, a la Marina tothom tenia l’excusa perfecta per vestir extravagant, pintar-se la cara, dur màscara o emplomar-se sense que ningú el mirés estranyat pel carrer. Així, els principals carrers del barri es van guarnir de colors, amb tota mena de disfresses decorant banda i banda de les vies. Dinosaures, personatges de Super Mario, superherois, vaquers, vaqueres, prínceps, princeses i els policies, que mai poden faltar, formaven part dels vestuari escollit pels milers de persones que esperaven impacients a l’inici de la rua.

Entre les comparses hi havia papallones, víkings, vestuaris vuitanters, personatges prehistòrics amb les seves eines de supervivència, exploradors de safari i animals de la jungla, arbres caminants, un equip de natació sincronitzada, apicultors i abelles, indis, un parxís vivent, Alícia al país de les meravelles, i així fins a una vintena. Era una tarda freda, d’aquelles que et fan perdre la sensibilitat a algunes extremitats, però entre música, confeti i bona companyia, tot es feia més amè. Les vint comparses, que van sortir simultàniament des del passeig de la Zona Franca amb el carrer de Sant Eloi, van recórrer el carrer de la Mineria, van baixar per Mare de Déu de Port i van cloure el seu trajecte a la cèntrica plaça de la Marina, desplegant enginy, alegria i celebració. Milers de veïns i veïnes es van donar cita per gaudir de la Rua de Carnaval de la Marina 2025, una festa impulsada per la Unió d’Entitats amb la complicitat del Districte de Sants-Montjuïc. ■ Redacció

Comparses participants: Diables de Port, Àncora, La Joia de Montjuïc, Escola de Futbol Ángel Pedraza, Los Fernández y cía, Centre Cultural Estrelles Altes, A.V.V. Sant Cristòfol, Escola Ramon Casas, APALIM, La Nova Barcelona, Esplai Spai-T, Tramuntana, Amics de la Marina, A.V.V. Eduard Aunós, Associació Juvenil Ensems Guinomai, Casal de Barri de la Vinya, Imperial House, La Capa es mou, Escola Pau Vila i Grup Mineria 9.

Fotos: Pau Llopis / Josep Vicens

Passejada pels nous vials del Prat Vermell

La Marina de Prat Vermell és un dels principals pols de creixement urbanístic de Barcelona. En conseqüència, de mica en mica sorgeixen noves places, jardins i carrers que donen forma a l’entorn del veïnat, tant del que ja hi és com dels milers que han d’arribar en els pròxims anys. Aquests nous espais requerien un nom,

i des de la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona es va identificar com una oportunitat per a reconèixer el llegat i trajectòria de dones com ara Micaela Chalmeta, Dolores Ibárruri (La Passionària), Justa Freire i les Tretze Roses, així com de símbols veïnals com en Francesc Candel o Victoria Ruiz Rodríguez, més

coneguda com La Benita. Tots ells van ser presentats de la mà de la regidora Raquel Gil i la presidenta del Consell Municipal de Sants-Montjuïc, Jessica González, que, juntament amb representants polítics i veïnat, van passejar pels nous racons del barri. ■ Redacció

El CAI de la Marina obre un procés perquè el veïnat esculli la seva identitat gràfica

El Centre d’Atenció Integral (CAI) de la Marina, compleix gairebé dos anys al barri. Avui en dia encara es troba en creixement i busca arrelar-se a l’imaginari collectiu del veïnat.

Per aquest motiu, es troba immers en un procés per definir la seva identitat gràfica en comunitat. “Vam col·laborar amb un grup d’usuàries que estaven venint al CAI i van acabar sortint dues opcions d'identitat gràfica”, explica la directora del centre, Cristina Creus

“La primera opció és una ‘c’ de camí, i l'altra és una onada. La primera és un laberint que té sortida, i l'ona és perquè estem a prop del mar, pel barri de la Marina, així com pel moviment, veïnal i comunitari, que volem que representi el CAI”.

Del 17 de febrer al 16 de març s’ha obert un procés de votació que es pot dur a terme presencialment a l’edifici o en línia mitjançant una enquesta (disponible al Facebook i X @lamarinacat). ■ P.L.

L’agrupació d’Artistes de la Marina – Montjuïc ret homenatge a Esteve Martí i Galbís

El passat dilluns 17 de febrer, la Biblioteca Francesc Candel va acollir l’homenatge a l’artista Esteve Martí i Galbís, aquarel·lista i mestre gravador artesà membre de l’agrupació d’Artistes de la Marina – Montjuïc Precisament, va ser el col·lectiu d’autors qui es va encarregar d’organitzar l’acte per rememorar i celebrar la vida i obra de l’Esteve. També hi va ser present el seu germà, Jordi Martí, president del grup municipal de Junts per Barcelona, acompanyat per consellers del partit, la regidora Neus Munté i l’exalcalde Xavier Trias

“L’Esteve era un artista polifacètic i proper, la gent del barri se l’estimava molt i el va fer sentir com a casa”, va declarar Jordi Martí al programa Sintonia

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

La teva fòbia, la meva crisi!

ovint abusem del terme LGTBI-fòbia sense explicar bé les causes i conseqüències de l’odi. Aquest neix d’una visió rígida del gènere i de les seves dinàmiques socials. Però l’odi no és només una actitud: es legitima amb discursos i es materialitza en accions concretes.

Des que Trump, Musk i Zuckerberg han redefinit les normes del debat públic, el món afronta nous perills. El terme woke s’utilitza ara per ridiculitzar la defensa dels drets humans i banalitzar els discursos d’odi, emparant-se en la llibertat d’expressió. Això ha obert la porta a afirmacions com que ser trans o gai és una malaltia mental, que les dones estan boges o a insults contra persones amb discapacitat, sense que aquestes declaracions siguin penalitzades per les xarxes socials.

Però la llibertat d’uns per propagar odi té conseqüències reals per als altres. El dolor, l’angoixa i l’agressió generen una espiral de crisi que es tradueix en por, ansietat i violència. Les conseqüències són palpables: el tancament de la pàgina de Facebook de Jordi Petit, històric activista per l’alliberament sexual, i la desaparició del compte d’Instagram de l’ONG STOP, dedicada a la salut sexual de gais i treballadors sexuals, en són exemples.

Trump, Musk, Zuckerberg i Abascal apunten, i el nostre entorn dispara. Com deia Paco Vidarte: “Si una dona és maltractada, això repercuteix en l’homofòbia de la societat. Si una marica és apedregada, això repercuteix en el racisme de la societat.” I podríem afegir: cada cop que algú diu a Instagram que una persona trans és una malalta mental, algú pateix un atac d’ansietat. Cada cop que s’acusa una dona de boja, un nen efeminat contempla el suïcidi.

Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5). @moradoarcoiris

amb els barris de La Marina FM. “El tribut va tenir un ca-

ràcter senzill, autèntic i familiar, com era ell. Va ser molt emotiu, molta gent es va apropar a rendir-li homenatge”. ■

▶ La regidora Raquel Gil (al centre), la presidenta del Consell, Jessica González (amb abric beix), i representants polítics i veïnals, durant la passejada als nous espais del barri.

▶ Els integrants de l'agrupació d'Artistes de la Marina amb Jordi Martí, germà de l'Esteve, i els seus companys de partit.

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

En un tuit: com respondríeu a qui culpa la immigració de la precarietat i la inseguretat?

Ancor Mesa Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

Barcelona.PortaveudelPSCSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Li diria que els seus prejudicis no es basen en cap cas en dades reals i que practicar les fake news per generar discurs d’odi i assenyalar per dividir entre bons i dolents, intentar fer política amb arguments falsos, a part d’enganyar a la gent, desprestigiar la política i contribuir a la crispació i a la divisió de la societat, és menyspreable i fastigós perquè és aprofitar-se i enfrontar als més febles i vulnerables.

Barcelona és una ciutat feta per persones migrades des de fa segles. No és cap fenomen nou. La diversitat és identitat barcelonina i orgull alhora als barris, com bé ens expliquen pel·lícules i llibres com “El 47” o “Els altres Catalans”.

En canvi, l'especulació, la indústria turística descontrolada i les màfies que s'aprofiten de la desigualtat són fets d'avui que si que ens fan mal; ens expulsen dels nostres barris, ens precaritzen la vida i ens retallen drets. Són aquests els fenòmens i els responsables als quals hem de plantar cara.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Debemos trabajar e invertir mucho más en educación y ayudas para evitar la precariedad y exclusión de las personas y familias de aquí, sin olvidar a las que se han ido incorporando a nuestra sociedad.

Los extranjeros no son los únicos que cometen delitos pero según los Mossos el 64'5 % de los robos con violencia son cometidos por extranjeros y la G U lo eleva al 80 % respecto a los hurtos. Los delincuentes multirreincidentes extranjeros deben ser expulsados y los de aquí, encarcelados. Barcelona sigue siendo la 2a ciudad europea con más robos por habitantes.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

Malauradament aquests discursos cada cop estan arrelant més dins de la nostra societat i cal fer-hi front amb contundència. Els sous baixos i la inseguretat laboral no són culpa de la immigració, sinó d'un sistema que afavoreix la contractació precària i la desregulació del mercat laboral. Des de Junts per Barcelona considerem la seguretat com una política més de benestar perquè està directament relacionada amb la qualitat de vida, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social. La inseguretat té causes estructural i l'accés a drets bàsics és la millor prevenció.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

Qui culpa la immigració de ser un dels responsables i còmplice que encadena la precarietat que el sistema econòmic imprimeix sobre el món laboral, sobre la massa dels consumidors i sobre qualsevol àmbit material i immaterial que pugui mercantilitzar i transformar en negoci, especulant, abusant i exercint el supremacisme del poder econòmic sobre la resta de persones que simplement volen viure amb dignitat i llibertat. En cap moment el fet migratori és responsable de la seguretat, i aquesta és també utilitzada pels mateixos personatges per generar por i cercar culpables fàcils amb qui carregar la responsabilitat d’aquesta por.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Aigües de Barcelona accelera en innovació per deixar enrere la vulnerabilitat

La companyia llança el projecte Unada, un espai perquè entitats del tercer sector desenvolupin solucions innovadores per donar resposta a reptes socials

Millorar la qualitat de vida de les persones a l’entorn metropolità continua sent el propòsit d’Aigües de Barcelona. La companyia ha fet un pas endavant en el seu objectiu de millorar l’ocupació, el benestar i la salut de la regió metropolitana a través de la gestió sostenible de l’aigua. Amb aquest compromís, ha endegat un nou programa d’Acció Social, Unada (nom que remet a Unió i Onada), emmarcat dins del Pla Director d’Acció Social d'Aigües de Barcelona 2024-2026

Unada és una acceleradora de projectes socials que neix per convertir-se en un pol d’atracció per a solucions innovadores i d’alt impacte generades per entitats socials locals de l’àrea metropolitana de Barcelona, davant de reptes socials vinculats a col·lectius en situació de vulnerabilitat. La proximitat amb l’entorn, el coneixement i el treball de camp d’aquestes entitats les converteixen en el millor aliat per abordar els reptes socials i millorar la qualitat de vida de les persones que més ho necessiten.

Amb aquest programa, Aigües de Barcelona vol fomentar la intercooperació entre entitats socials i involucrar altres agents, com ara centres de recerca, administracions públiques o empreses privades, unint recursos i perspectives per abordar reptes socials. A més, la companyia es compromet a acompanyar aquestes entitats, empoderant els projectes amb un acompanyament individualitzat i un suport econòmic per posar-los en marxa, amb la intenció de garantir-ne l‘eficàcia i sostenibilitat. Unada és doncs una iniciativa que impulsa la innovació social entre les entitats del Tercer Sector.

Reptes prioritaris

El programa Unada ha fixat com a propostes prioritàries la cerca de solucions a 5 reptes socials concrets alineats amb els dos eixos del Pla d’Acció social de l’empresa. D’una banda, en l’àmbit de la millora de l’ocupació i l’ocupabilitat, primaran propostes que afavoreixin la inserció de dones en situació d’atur de llarga durada i que tinguin responsabilitats familiars i persones a càrrec; iniciatives que despertin vocacions i capacitin en economia verda i digital joves que han patit abandonament escolar prematur, i projectes que contribueixin a l’ocu-

Aigües de Barcelona vol fomentar la intercooperació entre entitats socials i involucrar administracions públiques i empreses privades, unint recursos i perspectives per abordar reptes socials

pabilitat de majors de 45 anys amb diagnòstic de salut mental D’altra banda, pel que fa a la millora de la salut i el benestar a través de l’ús sostenible de l’aigua, es prioritzaran els projectes que busquen solucions per facilitar l’accés a l’aigua de l’aixeta per a persones sense sostre en temps de sequera i davant onades de calor, i també els que fomentin el consum d’aigua de l’aixeta com a hàbit de salut en entorns d’alta vulnerabilitat

Convocatòria i calendari

La companyia farà un acompanyament individualitzat i un suport econòmic per posar en marxa els projectes, amb la intenció de garantir-ne l‘eficàcia i sostenibilitat

El 18 de març s’obre la convocatòria per rebre sol·licituds per part de les entitats, que podran enviar els projectes fins al 6 de maig. Pel que fa als criteris d’elegibilitat, Unada acceptarà agrupacions de 2 entitats socials (fundacions, associacions, cooperatives d’iniciativa social, empreses d’inserció o centres especials de treball) expertes en la temàtica seleccionada i es vetllarà per assegurar la participació de les entitats petites i mitjanes amb menys recursos. Posteriorment, es durà a terme el procés d’avaluació de projectes presentats, en el qual es faran entrevistes d’aprofundiment a cada candidatura per escollir les que passaran a l’etapa de preacceleració.

En la fase de preacceleració, que començarà al mes de juny, participaran un total de 5 propostes que es presentaran al Comitè de Selecció el 30 de juny. Només 2 d’aquestes candidatures passaran a la fase d’acceleració i pilotatge, al mes de setembre, en la qual gaudiran de l’oportunitat de desenvolupar els seus projectes d’innovació social amb una mentoria individualitzada de 40 hores. A continuació, es desplegarà la prova pilot al llarg del 2026 amb un acompanyament tècnic, estratègic i econòmic, per la qual cosa es preveuen ajudes de fins a 80.000 € per projecte. ■

Pots trobar més informació i les bases del programa Unada a través del codi QR que et facilitem.

Irritació veïnal

Cinc comunitats del Prat Vermell s’alcen contra el cost del nou sistema energètic

|| Yohany L. Ayala

Al Prat Vermell hi ha insatisfacció per la mobilitat i per la manca de serveis propers: escoles, centres sanitaris, equipaments esportius, comerços... Tot és encara per arribar, ja que el barri és de nova creació. Malgrat això, fins ara la tranquil·litat d’haver aconseguit un habitatge i el fet de viure en un entorn amb calma i natura, sumats a les expectatives de les millores futures - l’alcalde Jaume Collboni les ha tornat a publicitar en una trobada recent amb periodistes - havia generat una sensació de confiança entre el veïnat, tant entre els que ja hi eren com entre bona part dels qui comencen a arribar d’entre els 28.000 nous residents previstos. No obstant això, ha irromput un tema que amenaça de trencar aquest equilibri: el preu de la factura d’un innovador servei energètic, “molt per sobre de la mitjana de qualsevol altra companyia”, segons han denunciat fins ara cinc comunitats de veïns, amb qui La Marina ha contrastat els preus de les seves factures. La preocupació veïnal s’ha convertit en irritació en comprovar que la tarifa base del servei podria ser “fins a tres vegades” més cara que la d’altres operadors. I, per acabar-ho d’adobar, no tenen cap alternativa, ja que no poden escollir operador. En ser un projecte pioner que pretén establir un model d’energies netes, la normativa municipal i europea estableix triar el millor sistema disponible a la zona.

Injustícia, indefensió, impotència… són alguns dels adjectius amb què els mateixos veïns defineixen la seva situació. Davant d’aquesta realitat, han presentat una queixa formal a l’Ajuntament per posar de manifest el que ells consideren un problema. Ja han recollit 150 signatures i continuen sumant-ne més. Han intentat trobar respostes a diferents instàncies: al Punt d’Assessorament energètic de la Marina, no disposaven de cap informació sobre el sistema,; a l’Oficina Municipal d’Informació a les persones Consumidores (OMIC), estudien com abordar el cas.

Al gener, el Districte de Sants-Montjuïc va rebre el grup de veïns. A la trobada hi van assistir tècnics de l’Ajuntament, el gerent i l’equip d’Ecoenergies, així com representants de cinc blocs: Londres, Berlín, Lisboa, La Chalmeta, i un de Cal Cisó. El de Vila Bonafranca no va poder ser-hi.

“L’empresa va dedicar més temps a vendre el seu projecte que a respondre les nostres preguntes concretes: Per què la tarifa és tan cara? Com es calcula? Qui l’estableix i qui la regula? Baixaran els preus quan la resta de blocs estiguin habitats? Quant durarà el període d’implementació? On podem adreçar-nos per defensar els nostres drets o denunciar que se’ns ha imposat un model que ens perjudica econòmicament? Cap satisfacció, ja que volíem que l’Ajuntament ens escoltés primer”, responen preguntats per la seva impressió sobre la reunió.

La informació rellevant que van rebre, asseguren, va ser que l’ens regulador és el grup Tersa, una companyia pública que opera a l’àrea metropolitana de Barcelona i que està especialitzada en la gestió de serveis ambientals relacionats amb l’economia circular. Però lluny d’aportar tranquil·litat, això ha aprofundit la seva sensació d’indefensió.

El testimoni de Vanessa Bexiga i l’Octavio Morante

Vanessa Bexiga, de 41 anys, enginyera, viu al Prat Vermell des del març, tot i que ja feia cinc anys que residia al barri, al carrer Alts Forns. A casa seva hi viuen dues persones. Octavio Morante, de 31 anys, és bioinformàtic i es va instal·lar al barri l’abril del 2024, després de viure a l’Eixample. Tots dos són veïns dels edificis de la promotora AQ Acentor, situats al carrer del Foc i comparteixen una mateixa experiència amb el nou sistema energètic del barri. Aquest sistema, que proporciona climatització i aigua calenta, és l’única opció per accedir al servei energètic que tenen els residents. Tant Vanessa com Octavio es van donar d’alta i van començar a utilitzar-lo. Durant els primers mesos, de març a maig, diu la Vanessa, només vam consumir aigua calenta, sense fer ús de la climatització. Però ja en la primera factura van saltar les alarmes, expliquen: "Només per escalfar l’aigua vaig pagar 58 euros, i això sense comptar la factura

▶Reunió veïnal al Parc de les Tretze Roses, celebrada el 2 de març. Una trentena de nouvinguts exposen preocupacions i inquietuds sobre el nou sistema energètic d’Ecoenergies i estudien les accions a emprendre.

Nova secció

S O M C L AU

Reflexions sobre els debats més actuals de la comunitat educativa. Parlen les famílies, l'alumnat i el professorat

pàg. 2

L’Institut Lluís Domènech i Montaner s’obre al món amb intercanvis internacionals pàg. 3

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Segueix-nos a: tiaflamarina Tiaf__lamarina

Nuestra respuesta es jugar al aire libre, porque fomenta la curiosidad, la creatividad y permite conocer a otros ninos y niñas. También se pueden practicar muchas actividades físicas según el lugar. Creemos que hay que recuperar más el juego al aire libre, como cuando no existían los videojuegos.

Alejandro Daniel López Riva (pare d’I3)

Jessica Pulido De Monsalve (mare de 2n i 6è)

La meva filla prefereix jugar a videojocs, tot i que li agrada molt jugar a fora i sap que és millor que quedar-se a casa. Els videojocs són divertits i ofereixen molta varietat: aventures, esports, jocs amb amics... Fins i tot, a vegades, es pot aprendre. L’important és gaudir-los sense abusar de la consola o la tecnologia.

S O M C L AU

Fem pinya per aguantar el Castell

Què prefereixes:

jugar a l'aire lliure o jugar a videojocs. Per què

Prefereixo jugar a l'aire lliure perquè, amb els videojocs, no veus l’exterior ni pots estar amb els amics. És més divertit jugar a pilla-pilla, fet i amagar i altres jocs. A més, a fora aprens esports com bàsquet, futbol o tennis. Hi ha més espai i tot és més emocionant.

Quina

és l’excursió o activitat fora de l’escola que més t’ha agradat? Per què?

inara (1r)

Una que vam fer el curs passat a una granja! Hi havia molts animalets: vaques, gallines, conillets... Em va encantar donar-los menjar. I el millor? Va aparèixer un follet que ens va explicar una història súper xula i vam cantar amb ell! També em va agradar molt quedar-me a dinar allà amb els meus amics i amigues. Va ser un dia genial!

aqash (4t)

La sortida que més m’ha agradat és la que fem cada any a la biblioteca Francesc Candel. M’encanta perquè podem llegir molts llibres! Una bibliotecària ens va explicar coses sobre una illa i els seus habitants, va ser molt interessant. Tinc el carnet de la biblioteca i, a vegades, hi vaig amb la meva mare a llegir. M’ho passo molt bé!

Esther Cama Mayos (mestra d’I5)

Sentir “aire lliure” em transmet vitalitat, energia i creativitat. Els meus millors records d’infantesa són al parc, compartint converses, rialles i jocs, o caminant per la natura amb bons amics. Tot i que els videojocs tenen beneficis com l’agilitat mental, també ofereixen gratificació instantània, cosa que no passa a la vida real. Crec en l’equilibri entre tecnologia i natura, valorant la pau que dona l’aire lliure.

Nil Alouat Ghandour (mestre de 2n)

La meva generació va viure la transició de l’analògic al digital. Tot i que m’agradaven els videojocs, prefereixo jugar a l’aire lliure: vaig aprendre a negociar, treballar en equip i valorar la llibertat. Connectar amb la natura i els amics em va fer apreciar les coses simples. La vida és més que una pantalla.

El parc és un lloc on et pots relaxar i jugar com vulguis, també amb altres persones. M’agrada estar amb el meu germà i els nens petits perquè són divertits. M’encanta quan riuen molt, per exemple, jugant a pilota. A vegades, si estic asseguda sola, penso en coses que no m’agraden, però quan surto i sento l’aire fresc, em relaxo i em sento millor.

Escola Ramon Casas

L’ESCOLA segons...

arc (3r)

La sortida que més m’ha agradat va ser al Parc del Laberint d’Horta. Hi vam passar tot el dia: vam dinar allà, vam jugar molt i ens ho vam passar pipa! El laberint em va encantar, i vam trobar la sortida súper ràpid! Ah, i el millor? L’autocar va trigar a venir i... més estona per jugar al parc! Genial!

aula (2n)

els alumnes de l'escola Alfageme

La sortida que més m’ha agradat és la que vam fer aquest curs al Parc de la Ciutadella. El que més em va molar va ser veure el mamut gegant! També em va encantar quedar-me a dinar al parc amb tots els meus companys i companyes. Vam tenir moooolta estona per jugar i ens ho vam passar súper bé!

ara (5è)

L’activitat que més m’agrada són les Colònies! És genial perquè fem un munt d’activitats divertides amb els meus companys i companyes i m’ho passo súper bé. El moment que més m’encanta? Quan arribem a la casa de Colònies i ens ensenyen les habitacions... m’encanta triar on dormir!

uhua (6è)

La sortida que més m’ha agradat va ser quan anava a 5è, al Parc Infantil de Trànsit. Va ser el dia que vaig aprendre a anar en bici! Un guàrdia urbà em va ensenyar i després vaig circular per un circuit ple de senyals, com si fos una ciutat en miniatura. Em va encantar, m’ho vaig passar súper bé!

Pol Seco Marín (alumne de 4t)

Husna Segbedzi Musah (alumna de 5è)

L’Institut Lluís Domènech i Montaner s’obre al món amb intercanvis internacionals

L’Institut Lluís Domènech i Montaner fa tres anys que aposta per la internacionalització com a eina educativa clau. Amb la voluntat d’enriquir les metodologies del professorat, millorar les competències lingüístiques i oferir experiències úniques a l’alumnat, el centre ha teixit una xarxa de col·laboracions amb escoles d’arreu d’Europa.

Un nou intercanvi amb Normandia

La gran novetat d’aquest curs és l’intercanvi amb el Collège André Malraux de Normandia. Al març, setanta alumnes francesos visitaran Barcelona. Vint d’ells participaran en activitats lectives a l’institut, mentre que els altres cinquanta gaudiran de visites culturals per la ciutat acompanyats dels estudiants del Domènech. Més endavant, els nois i noies de l’institut viatjaran a Normandia, conviuran amb famílies franceses i descobriran la cultura local a través d’activitats acadèmiques i lúdiques.

Aquest intercanvi no només reforça les competències lingüístiques dels alumnes sinó que també afavoreix el respecte per la diversitat cultural i l’adaptació a entorns nous. A més, per primera vegada, les famílies també s’implicaran en el projecte, acollint estudiants i reforçant el vincle educatiu.

Una trajectòria internacional consolidada

L’intercanvi amb Normandia se suma a altres experiències internacionals que l’institut ha desenvolupat en els darrers cursos. Durant el curs 2022-2023, el centre va rebre un grup d’estudiants i professors portuguesos que van participar en activitats conjuntes. Posteriorment, una delegació de professores finlandeses va visitar l’institut per conèixer les seves metodologies educatives. L’experiència va ser tan enriquidora que es va plantejar un futur intercanvi docent. També es va rebre un grup d’estudiants i docents italians procedents de San Demetrio Corone, cen-

tre cultural de la minoria albanesa a Itàlia. Per a ells es van organitzar sessions especials sobre la seva història i cultura. Paral·lelament, l’institut ha acollit directors d’escoles d’Eslovènia i té previst rebre docents de França (Avignon), Sèrbia i Xipre.

Reforçant el plurilingüisme i les competències globals

Aquests projectes busquen que l’alumnat practiqui idiomes en contextos reals i millori la seva autonomia i

capacitat d’adaptació. El centre també organitza activitats en anglès dins i fora de l’aula, com presentacions i debats i, enguany, compta amb una auxiliar de conversa escocesa que permet als estudiants practicar la llengua en espais més informals, com el temps d’esbarjo.

L’objectiu és clar: que els alumnes visquin experiències que traspassin les parets de l’aula i els permetin créixer tant acadèmicament com personalment. Aquest enfocament pràctic i vivencial no només millora les competències lingüístiques, sinó que també fomenta la curiositat, la tolerància i el respecte per altres cultures, alhora que es potencia la internacionalització del centre.

Famílies implicades i alumnat motivat El compromís de les famílies ha estat clau en la consolidació d’aquests projectes. El suport familiar impulsa els estudiants a participar i fa que aquestes experiències siguin encara més significatives. El resultat? Alumnes més motivats, amb una mirada oberta i unes competències globals que els preparen millor per al futur.

L’Institut Lluís Domènech i Montaner demostra així que l’educació va més enllà de les aules i que, gràcies als intercanvis internacionals, l’aprenentatge es converteix en una aventura que creua fronteres.

Lluís Domènech i Montaner

L’intercanvi amb el centre de Normandia se suma a altres experiències internacionals de Portugal i Itàlia, a més de l'acollida de directors d’escoles d’Eslovènia, França (Avignon), Sèrbia i Xipre actualitat

Estudiants italians visitants amb professorat de l’Institut Lluís Domènech i Montaner.

Professora finlandesa intercanviant experiències amb un alumne del Domènech.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Segueix-nos a @espai jove la Bàscula

Gold Battle, el fenomen global de freestyle nascut als barris

Conversa amb Pablo Alcántara, organitzador i fundador del projecte

El passat dissabte 25 de gener, la sala La Bàscula va acollir la Final Nacional Gold Battle 2025, una prestigiosa competició de rap i freestyle que any rere any aplega els majors talents del panorama espanyol. Pablo Alcántara, conegut en el món de les batalles com a Spef, va ser un dels enamorats de la música urbana que va donar vida a Gold Battle, sent part de l’organització des dels seus inicis. En aquest espai, xerrem amb ell per conèixer una mica més sobre l’entitat.

Què és Gold Battle?

És una competició que va néixer l’any 2010 i que busca, bàsicament, donar l’oportunitat a tothom que vulgui pujar a un gran escenari És el propòsit que s’ha perseguit des de fa quinze anys, i considerem que per això hem ajudat molta gent a donar-se a conèixer. Hem organitzat moltes batalles al carrer, a un munt de ciutats d’arreu d’Espanya, per donar un impuls al talent que s’amaga als barris, a les places i als esdeveniments locals, allunyats dels focus dels grans tornejos nacionals i internacionals. A banda, sempre ho fem des de l’autogestió.

Ja heu estat presents a bona part de les ciutats espanyoles. Fins on s’estén el projecte actualment?

Hem organitzat tornejos i batalles a disset països, duent a terme, fins i tot, tres finals del món. En total, hem estat a cinc continents; Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i, evidentment, Europa. En tots els casos les competicions anaven dirigides a la població hispanoparlant.

Considerem que Gold Battle es podria fer a tots

els països del món, perquè en tots ells trobarem a gent que fa freestyle en espanyol

Quantes persones hi ha darrere d’aquest projecte?

Ara mateix, moltes. L’any 2010, quan tot va començar, era un esdeveniment de barri que buscava aconseguir fons per a un casal jove del Besòs. Va tenir èxit i de mica en mica vam sortir del barri per estendre’ns a altres punts de Barcelona, i després a altres ciutats, i així progressivament fins a arribar al punt on som avui en dia.

Una iniciativa impulsada per un grup d’amics s’ha convertit en un acte global, pel qual has de disposar d’organitzadors i un equip de treball a tots els països on som presents. Sigui com sigui, el centre neuràlgic de tot plegat continua a Barcelona, on va començar.

En quin moment es dona aquest creixement exponencial de la marca?

Entre 2010 i 2012, estàvem encara en la fase inicial, sent d’un àmbit molt local, com he mencionat abans. A partir d’allà vam anar guanyant importància progressivament, fins que l’any 2015 va esclatar i vam començar a créixer a una velocitat increïble, amb unes xifres que no haguéssim imaginat ni en somnis. Va coincidir que en aquesta època, les batalles de freestyle i els grans tornejos van guanyar molta importància. Van aparèixer figures molt virals en l’àmbit nacional i internacional, com ara Zasko Master, Sweet Pain, Botta, Barón o Said, per exemple, que participaven de les batalles de Red Bull o a les Freestyle Master Series (FMS) i tenien uns números espectaculars.

Tot això va provocar que el sector guanyés molts seguidors i aficionats i que, en conseqüència, molts d’ells volguessin formar part d’aquest món, el que ens va beneficiar a nosaltres.

Com va ser la Final Nacional que es va disputar a La Bàscula?

Van participar els campions de les diferents classificatòries. Se’n van celebrar a Madrid, Cadis, Almeria, Hondarribia i a Barcelona, entre altres ciutats. Prèviament, s’havien celebrat classificatòries a municipis més petits. En el torneig, van participar els quinze campions de les últimes fases eliminatòries, a més a més d’un convidat internacional, que sempre incorporem als tornejos. Enguany va venir Lou T, guanyador de la Gold Battle de Veneçuela

De les diferents classificatòries pot participar qualsevol que s’animi i vulgui provar sort. Nosaltres publiquem les convocatòries mitjançant xarxes socials i allà es pot inscriure tothom sense cap problema. No cal que siguis un artista amb molts oients, si ho fas bé, vas avançant de ronda, i qui sap si et pots endur el campionat i fer-te un nom en el panorama urbà.

A La Bàscula es van apropar 250 persones a gaudir de l’espectacle, i el guanyador va ser Sawi Elekipo, un participant d’Almeria que està a FMS i moltes vegades també a les Nacionals de Red Bull.

FACUA alerta que la manca de claredat en les tarifes pot generar arbitrarietats

Queixa col·lectiva a l'Ajuntament:

Més de 150 veïns denuncien que la “nova promesa del barri més eficient” s’està convertint en un perjudici econòmic

Resposta d'Ecoenergies: L'empresa es compromet a reunir-se amb el veïnat, millorar la informació al Punt d’Assessorament Energètic i estudiar possibles reduccions en els costos de manteniment

Mediació del Districte: La regidora Raquel Gil assegura que es treballa per millorar preus i transparència, tot i admetre que les tarifes són més altes per les exigències de sostenibilitat

Desconfiança veïnal: Els afectats temen que la mediació prioritzi l’interès institucional per sobre del veïnal, en ser tots els actors implicats ens municipals.

L’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció de Catalunya (FACUA) ha analitzat el cas a partir de les queixes veïnals i la revisió d’un contracte i diverses factures dels afectats. Tot i que legalment no es pot considerar un monopoli, FACUA assenyala que, a la pràctica, el veïnat no té cap altra alternativa, ja que només hi ha un operador a la zona.

En relació amb els contractes i tarifes del servei de subministrament d’Ecoenergies, l’associació alerta: “creiem que les condicions contractuals –especialment pel que fa a les

de l’aigua, que va a banda", explica Vanessa. "Abans, al meu pis del carrer Alts Forns, pagava uns 30 euros al mes en gas, incloent-hi l’aigua calenta i la cuina. Ara, només per l’aigua calenta, pago gairebé el doble i la cuina l’he de pagar a part."

Davant d’aquesta situació, va trucar a la companyia per a queixar-se. La resposta que va rebre no la va convèncer: "Em van dir que era un sistema nou i que encara havia de millorar… però no van donar cap solució concreta." Amb les properes factures va insistir-hi: "No és un sistema econòmic, és ecològic", li van replicar. “Ningú entén com es fixen els preus”, es queixa la veïna. Amb l’arribada de l’estiu, asseguren que la situació encara es va agreujar més. Octavio explica: "Si a l’hivern ja ens semblava car, amb la calor tot va petar. Jo només feia servir l’aire condicionat entre una i dues hores al dia per refrescar la casa, i la fac-

tarifes– no són prou clares i hi ha una manca de transparència, cosa que pot donar lloc a criteris arbitraris. Tot i ser un mercat lliure, els preus han de basar-se en criteris objectius de càlcul i actualització”.

Així, FACUA considera que el contracte d’Ecoenergies no especifica amb prou detall com es determinen les tarifes. Davant d’això, insta els afectats a exigir que l’Ajuntament intervingui per modificar les condicions actuals i, com a alternativa, valorar la instal·lació de calderes elèctriques i prescindir del servei.

tura em va pujar a 110 euros per aquest servei. Però hi ha veïns que han arribat a pagar fins a 300 euros."

El contrast amb les tarifes d’altres companyies és sorprenent, exclamen: "Amb la meva anterior energètica, per la climatització pagava 9 euros al mes de tarifa base. Aquí és de 28,25 euros.", mostra i subratlla la seva factura la Vanessa.

També destaca la diferència entre el kWh elèctric i el kWh tèrmic, un aspecte que considera clau per entendre els costos del sistema. "Amb un sistema d’aerotèrmia, que ara és obligatori en els edificis nous, per cada kWh elèctric consumit es poden generar entre 4 i 5 kWh tèrmics. Això vol dir que el sistema que ens han imposat no només és car, sinó que a la pràctica podria ser molt menys eficient del que diuen". A més, assenyala una altre recel: "quan analitzem en detall els conceptes de la factura

desconfiem que ens estiguin cobrant dues vegades el fred."

L’informe i la queixa presentades a l’Ajuntament, amb casos comparatius entre operadores, i que inclouen fórmules i precisions tècniques, resum el malestar que tenen en la següent frase: “La nueva promesa del barrio más eficiente se está convirtiendo un grave perjuicio económico para los vecinos.” I s’ha de tenir en compte que de tot el parc habitatges previstos, uns 12 mil, el 50% seran de protecció social.

La resposta de l’operadora d’Econergies

No obstant les factures dels veïns d’aquestes comunitats, Ecoenergies assegura que la mitjana mensual dels últims 12 mesos per a un veí que utilitza el servei d’aigua calenta i calefacció és d’uns 37€/mes, IVA inclòs. Defensa també que el veïnat en situació de vulnerabilitat es beneficia d’un bo social tèrmic. Segons la informació publicada al portal de l'Ajuntament de Barcelona a la secció lesmevesajudes, les quanties del bo social tèrmic oscil·len entre 158,35 i 797,22 euros segons la zona climàtica i el grau de vulnerabilitat. Una ajuda gestionada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico Pel que fa als criteris que defineixen el cost de la factura, l’empresa argumenta que es compon d’ una part fixa, revisada anualment segons l’IPC; una part variable segons el consum de calor per aigua calenta i calefacció, ajustada segons la variació del preu del gas natural; i en els habitatges amb servei de climatització, una altra part variable en funció del consum de fred, amb tarifes que es revisen mensualment

FACUA adverteix de la manca de transparència en les tarifes

L'Ajuntament diu que el sistema evita 23.000 tones de CO₂ l'any, com si es retiressin 40.000

segons el preu de l’electricitat.

L’empresa destaca que les seves tarifes estan lligades a l’evolució del mercat energètic, que serveix de referent per establir els preus, i que això podria suposar una reducció de costos en els propers mesos. També assegura que publica regularment les seves tarifes a la seva pàgina web. La companyia assegura que treballen per a respondre a totes les reclamacions i demanen poder explicar-se, primer, davant el veïnat.

Del cost del manteniment de la xarxa del servei

El preu pel veïnat de tot aquest sistema innovador es divideix en tres conceptes: 1) tarifes, 2) manteniment del sistema comunitari (subestació de l’edifici) i 3) manteniment del mòdul individual. I és una altra de les preocupacions del veïnat, ja que hi ha una comunitat, la de Lisboa, en concret, que ha arribat a pagar fins a 14 mil euros anuals en el manteniment del sistema comunitari. Hi ha contrast amb altra comunitat que no arriba als 600 euros anuals. Ecoenergies assegura que està analitzant aquests costos amb les comunitats afectades i les empreses de manteniment per trobar maneres de reduir-los en les que han tingut afectacions.

“El seu servei només arriba fins a la vorera, i les incidències dins l’edifici les hem d’assumir nosaltres. La meva sensació és que és un abús, perquè com que no tenim alternativa, tampoc es preocupen gaire per atendre les queixes.", diu la Vanessa.

Davant d’aquesta irritació i les nombroses queixes veïnals l’empresa defensa haver lliurat manuals d’ús als nous residents, però admet que no han estat suficients per aclarir el funcionament del sistema ni les millors pràctiques per optimitzar-ne l’ús.

Per això, han impulsat diverses iniciatives: millorar la informació disponible al Punt d’Assessorament Energètic del barri, analitzar amb les comunitats els costos de manteniment per estudiar possibles reduccions i organitzar reunions presencials i atendre les queixes del veïnat. El gerent ja va exposar aquestes mesures en l’última reunió amb els veïns i l’Ajuntament. I tot i

vehicles diaris

L’empresa pública TERSA, participada per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, és l’organisme regulador de la concessió

així, mentre les despeses dels veïns no es redueixin, serà difícil que la seva preocupació disminueixi.

La Marina ha contrastat amb altres grups de veïns i veïnes dels nouvinguts, i encara que hi ha factures més barates entre aquells que afirmen reduir al màxim el consum, que ronden entre els 40 i els 60 euros, tothom consultat coincideix: paguem més car que amb el servei que teníem abans d’arribar al Prat Vermell.

Consultada al respecte, la regidora del Districte, Raquel Gil, va explicar al programa Sintonia amb els barris de La Marina FM que estan mediant amb l’empresa per impulsar les millores que reclama el veïnat, especialment pel que fa al preu i a la manca d’informació. També va reconèixer que les tarifes són més altes que les d’altres operadores, ja que els requisits de sostenibilitat dels edificis nous

són més exigents, va assegurar l’autoritat.

Sobre l’operador energètic Ecoenergies

Ecoenergies Barcelona és una empresa participada per l’Ajuntament de Barcelona (17,5%), Veolia i Copisa. La seva xarxa subministra calor i fred a una àrea de 15 milions de m², que inclou la Marina del Prat Vermell, el Port, la Zona Franca, el recinte firal Fira-Gran Via i part de l’Hospitalet de Llobregat.

Segons l’Ajuntament, aquest sistema permet evitar l’emissió de 23.000 tones de CO₂ anuals, l’equivalent a retirar uns 40.000 vehicles de la circulació cada dia. L’empresa pública TERSA, participada per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, és l’organisme regulador de la concessió; i aquesta s’hauria fet valorant les opcions més eficients disponibles a la zona. ■

▶Mapa de la ubicació del nou sistema energètic d’Ecoenergies. La sostenibilitat no convenç el veïnat, que se sent perjudicat econòmicament en no poder triar cap altra opció. Font: Ajuntament de Barcelona

És cap de setmana, el segon diumenge del fred mes de febrer, però fa bon dia. Les veïnes de La Chalmeta —majoritàriament dones, tot i que també hi ha molts dels seus companys— celebren el cinquè aniversari de la col·locació de la primera pedra del seu edifici cooperatiu. Un projecte que va néixer amb l’objectiu de transformar la manera d’habitar el barri i que, cinc anys després, continua marcant la diferència amb iniciatives innovadores. Un dels exemples més destacats és el projecte pioner de mesura de la qualitat de l’aire, que situa ara l’edifici al centre de la investigació ambiental a escala global.

Projecte internacional amb epicentre al barri

La Chalmeta compta amb tres dels sis mesuradors d’aire més avançats que hi ha a tota Barcelona, un fet que no és casualitat. Aquesta iniciativa forma part d’un projecte internacional que disposa de la participació de més de deu universitats d’arreu del món, entre elles la Universitat d’Oregon (EUA), que ha tingut un paper clau en el desenvolupament d’aquesta xarxa de sensors a la ciutat. Segons explica Alexandre Ramon Corrales, veí de La Chalmeta, expert en la matèria i impulsor del projecte, la connexió amb la Universitat d’Oregon va sorgir arran de la visita d’un dels seus docents fa uns anys: “Aquest professor es va enamorar del nostre model i vol replicar-lo als Estats Units, on el cooperativisme no està tan arrelat. Però, a més, és expert en qualitat de l’aire i, juntament amb altres investigadors internacionals, ha volgut estudiar com afecta la contaminació a ciutats com Barcelona, amb una alta densitat urbana, grans infraestructures viàries i una forta activitat industrial i portuària”.

Per què és tan important mesurar l’aire?

Els estudis sobre la qualitat de l’aire són essencials per entendre el seu impacte en la salut de les persones. Tradicionalment, els sensors mesuraven únicament el CO₂ equivalent, però aquest mètode no permetia analitzar amb precisió quins contaminants afectaven realment la població.

Els nous mesuradors utilitzen tecnologia d’última generació per detectar la contaminació per partícules en suspensió que tenen un impacte directe en la salut. A més, estan situats a diferents punts estratègics de l’edifici –a la part superior, a la inferior i a l’interior– per oferir una radiografia més precisa de com es distribueix la contaminació en un mateix espai.

Segons l’Alexandre, un dels aspectes més rellevants d’aquest projecte és que Barcelona ha estat seleccionada com una de les tres ciutats clau a escala mundial per a l’estudi de la contaminació, juntament amb Londres i Tòquio

“Som un dels punts d’estudi més importants del món per entendre com serà el futur i com hem de cuidar la salut de les persones a les ciutats. Això ens posa al mapa de la innovació ambiental”.

Cinc anys de La Chalmeta

Innovació, sostenibilitat i un projecte pioner de qualitat de l’aire

L’impacte de les obres i la proximitat del port

Un altre factor clau que es vol estudiar amb aquests mesuradors és com influeixen les obres i la proximitat del port en la qualitat de l’aire. El barri de la Marina del Prat Vermell, un dels més dinàmics pel que fa a creixement urbanístic, està envoltat d’obres i grans infraestructures.

Tot i que sovint es parla de la contaminació derivada del trànsit, Ramon destaca que les partícules generades per la construcció poden tenir un impacte fins i tot més gran en determinats moments. A més, s’estan analitzant els efectes del port de Barcelona, ja que diversos estudis han indicat que la seva activitat genera una contaminació que afecta especialment els barris propers, com la Marina i, fins i tot, zones de l’Hospitalet.

“És fonamental dimensionar bé quin impacte té cada font de contaminació. Ara mateix, les obres són el factor més preocupant per la seva immediatesa, però a llarg termini, hem d’analitzar si el port i el trànsit són els principals problemes i com es poden mitigar els seus efectes”.

Un laboratori viu per a la ciutat

Aquest projecte de mesura de la qualitat de l’aire converteix La Chalmeta en un laboratori viu dins de Barcelona, on es recolliran dades que serviran per prendre decisions en matèria de salut i urbanisme a escala local i global. “El més interessant és que tindrem les conclusions més avançades del món sobre qualitat de l’aire, i tot

això està passant aquí, al nostre edifici. Això demostra que la innovació pot sorgir des de la comunitat i que la col·laboració entre ciutats, universitats i veïns pot generar un impacte real”.

En la part comunitària, un constant aprenentatge col·lectiu

Més enllà de la funció de recerca, La Chalmeta és un projecte de gran interès també en el vessant social. Segons explica la presidenta de la comunitat, Antje Morawetz, aquests cinc anys han estat un aprenentatge continu. Si bé l’objectiu inicial era clar —assegurar un habitatge assequible—, un cop assolida aquesta fita, el veritable repte ha estat construir i consolidar una comunitat cohesionada.

“El repte més gran ha estat trobar un objectiu comú més enllà de l’habitatge assequible: recuperar la idea de comunitat, tal com es feia abans. Això, en un món cada vegada més individualista, requereix un procés d’adaptació”

Quan se li pregunta què ha estat el més difícil i el més senzill en aquests cinc anys, Antje destaca que el més complex ha estat trobar un equilibri social entre els veïns, adaptant-se a les necessitats i perspectives diverses de cada família. No obstant això, la part més fàcil i gratificant ha estat la celebració i el gaudi compartit. “El que més gaudim és celebrar junts, passar-nos-ho bé. Això sempre ha estat un punt d’unió molt fort des del principi”, diu. La Chalmeta s’ha convertit en un referent d’habitatge cooperatiu a la ciutat,

El projecte de mesura de la qualitat de l’aire converteix La Chalmeta en un laboratori viu i situa Barcelona com una de les tres capitals mundials pioneres en aquest estudi, juntament amb Tòquio i Londres

demostrant que aquest model no només és viable, sinó que pot transformar la manera com vivim i ens relacionem amb el nostre entorn.

Una aposta encertada per una nova manera de viure

Després de cinc anys, la satisfacció de les famílies que hi viuen és evident. Per Antje i la seva família, l’experiència ha estat altament positiva, sobretot per als seus fills, que han trobat un espai segur i obert per créixer. “Els nostres fills no viuen només en el nostre pis, sinó a tot l’edifici. Es mouen amb llibertat, van a veure els seus amics i veïns quan volen. Això és una cosa que abans no tenien”.

Amb el futur al davant, les veïnes de La Chalmeta continuen explorant formes de millorar la seva convivència i potenciar els valors de la cooperació, la sostenibilitat i la vida comunitària. I, per descomptat, preparant-se per a moltes més celebracions junts. ■

▶Segons la presidenta de la comunitat, Antje Morawetz, després de cinc anys, “la satisfacció de les famílies que hi viuen és evident”.

|| Y.L.A.

No silenciem l'endometriosi

S'acosta el 14 de març, dia en què se celebra “El dia Mundial de l'Endometriosi”, una malaltia que afecta entre el 10 i el 20% de les dones en el món, una malaltia silenciada, una malaltia que a qui la pateix impacte en la seva qualitat de vida, en la seva vida familiar, social, sexual i fins i tot laboral.

Heu sentit parlar d'ella?

L'endometriosi és una malaltia en la qual es dona el creixement anormal i benigne del teixit interior de l'úter (endometri) en zones com els ovaris, trompes de Fal·lopi, i fins i tot en l'intestí, estómac, pulmons, etc.

Quins símptomes s'experimenten?

El ventall és ampli, es pot trobar des de dones que no tenen símptomes fins a dones amb clínica severa. Els símptomes més comuns són: dolor durant la

menstruació, problemes reproductius (fins a un 40% de les dones), dolor pelvià crònic i dolor durant les relacions sexuals.

Hi ha tantes dones que ho viuen de manera constant que podria arribar a considerar-se una malaltia crònica.

Aquests símptomes ginecològics, que també poden anar acompanyats d'uns altres com a dolor en orinar, defecar o dolor abdominal, són més intensos durant la menstruació, millorant en l'embaràs i en la menopausa.

Com es diagnostica i quin és el seu tractament?

El diagnòstic de la malaltia és un procés complicat a causa dels símptomes variats que té i que es poden superposar amb altres processos. La clínica no és suficient

Els símptomes més comuns són: dolor durant la menstruació, problemes reproductius (fins a un 40% de les dones), dolor pelvià crònic i dolor durant les relacions sexuals

per diagnosticar la malaltia, per la qual cosa hi ha diferents mètodes com l'exploració física, una ressonància magnètica, analítica, i la més important avui dia, l'ecografia transvaginal. Es pot trigar entre 7-8 anys en el seu diagnòstic.

No existeix un tractament que curi la causa, però sí que hi ha tractament per a

L’espirometria, examen del correcte funcionament pulmonar

Què és una espirometria?

És una prova que permet mesurar el volum d'aire que una persona pot inspirar i expirar dels seus pulmons, així com la velocitat amb què ho fa. És una tècnica senzilla i no invasiva per valorar la funció pulmonar i detectar possibles anomalies respiratòries. Es realitza amb un dispositiu anomenat espiròmetre que registra les dades i genera un gràfic.

Per a què serveix?

Per diagnosticar malalties respiratòries, com l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), fibrosi pulmonar i altres trastorns pulmonars restrictius o obstructius. Permet determinar la gravetat d'aquestes malalties, seguir l'evolució al llarg del temps i valorar l'efectivitat dels tractaments administrats.

També s'utilitza en exàmens mèdics preventius, especialment en persones amb factors de risc com fumadors o individus exposats a substàncies tòxiques al lloc de treball, avaluar la capacitat respiratòria abans d'una cirurgia o com a part d'una revisió mèdica en esportistes o persones amb problemes respiratoris recurrents.

Preparació per a la prova:

Tot i que és una prova senzilla, cal seguir algunes recomanacions per garantir que els resultats siguin precisos:

1. No fumar almenys 4 hores abans de la prova.

2. Evitar el consum de substàncies estimulants: cafeï-

na o teïna 6 hores abans de la prova.

3. Evitar fer exercici intens 30 minuts abans de la prova i arribar 15 minuts abans de la prova per poder descansar.

4. Si es prenen inhaladors suspendre'ls des de la nit anterior i si utilitza Spiriva suspendre'l 24 hores abans de la prova.

5. Portar roba còmoda per facilitar la respiració.

6. Evitar àpats copiosos almenys dues hores abans, ja que l’estómac ple pot interferir en l’execució de la prova, no cal estar en dejú.

Com es realitza l'espirometria?

El pacient s'asseu i respira pel broquet connectat a l'espiròmetre seguint les instruccions del professional. Ha de realitzar una inspiració màxima, lenta i progressiva i una expiració amb la màxima força i rapidesa.

Es repeteixen les maniobres diverses vegades per garantir la fiabilitat dels resultats, es realitzen un mínim de 3 maniobres i un màxim de 8. L'espirometria amb broncodilatador es pren un medicament que obre les vies respiratòries i es repeteix la prova per comparar els resultats i determinar si hi ha una millora.

Amb els resultats el metge pot donar un diagnòstic precís i establir el tractament més adequat per a cada pacient. ■

reduir els símptomes, així com per a millorar la fertilitat en aquelles dones que busquin un embaràs. Es pot tractar amb teràpia hormonal, analgèsics i intervencions, i és essencial menjar saludable, fer exercici regularment i evitar hàbits tòxics. Una altra de les preguntes que un pot fer-se, és quina és la causa. Doncs bé, existeixen diverses teories, però no es coneix amb certesa la causa. El que si sabem, és que hi ha factors que predisposen com són: primera menstruació primerenca, sagnat abundant, cicle menstrual curt, primera gestació tardana o no haver estat embarassada, familiars de primer grau amb la malaltia, cirurgies que afecten l'úter, factors mediambientals, i des de fa poc, s'està evidenciant la relació amb experiències traumàtiques. ■

Paula Rico Rodríguez

Resident d'infermeria Familiar i Comunitària

C.A.P. Doctor Carles Ribas

CAP La Marina

Plataforma de l'Espai Natural del Jardí de l'Estació de Magòria

Les veïnes denuncien la reducció d’un espai verd històric i la ‘sordesa municipal’ davant les seves demandes

|| Pau Llopis

La jubilada estació de Ferrocarrils Catalans amaga en si un espai per a totes aquelles persones que busquin fugir de l’enrenou, el fum i la voràgine que representa la Gran Via. L’espai natural de Magòria, entre els carrers Moianès i Corral, és un oasi verd enmig del gran entramat urbanístic de la ciutat, que s’ha consolidat com un espai de lleure, oci i foment de la xarxa comunitària de la Bordeta i el seu entorn

Arran del projecte urbanístic de la ‘nova’ Magòria, que contempla una reforma integral de la zona per a construir-hi equipaments esportius i sociosanitaris, allotjaments dotacionals i un centre municipal de serveis urbans i neteja, entre d’altres, aquest espai natural està en risc de desaparèixer, almenys tal com es coneix avui en dia.

De fet, la regidora Raquel Gil, responent a les queixes veïnals de l’Audiència Pública de Districte del passat dimarts 11 de febrer, va assegurar que, “hauran de ser el màxim de curosos per conservar tot el que es pugui de l’espai, tot i que no serà al 100% com està ara”.

Una situació que fa anys mobilitza el veïnat mitjançant la ‘Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria’, constituïda l’any 2017 en defensa del reconeixement i la conservació d’aquest espai per part de l’Administració.

L’ús privat dels diferents equipaments esportius, reservats per a entitats federades, conjuntament amb l’afectació de l’espai, principalment pel futur centre municipal soterrat de serveis urbans i de neteja, torna a posar en peu de guerra al veïnat i totes les usuàries. Entre elles, l’Àngels Molina, la Cristina Ibáñez i l’Àngels Horrillo, membres de la plataforma i del Centre Cívic de Magòria.

“Som un grup de veïnes i d’associacions que fem activitats en el casal. La desvinculació del centre cívic i l’espai natural és impossible perquè sempre s’ha treballat en estreta col·laboració, és una branca molt important del que es fa en el centre”, explica l’Àngels Molina. De fet, expliquen, un gran nombre de persones hi entren durant el dia per a llegir, tocar la guitarra, dinar o, simplement, fer una petita pausa

A banda, disposen de zona de compost, plantes de tota mena, horts on es fan tallers per aprendre i observar el cicle de la terra i les hortalisses de temporada i una zona de petanca comunitària, tots ells creats i cuidats de manera altruista pel veïnat. Sigui com sigui, l’espai no és només gaudit pels veïns i veïnes. “Hi ha lloc pels animals de dues potes, com nosaltres, i també els ocells i els ratpenats que es veuen a la nit. I pels de quatre, com per exemple els llangardaixos”, explica amb un somriure l’Àngels. També forma part de l’espai un hotel d’in-

“El centre de neteja i Parcs i Jardins, descartat a Can

Batlló per problemes mediambientals, s’ubicarà ara a l’única zona verda que quedava al carrer Moianès”, denuncien les veïnes

Alerten que la nova ubicació comportarà contaminació ambiental i acústica, així com un augment del trànsit en un carrer ja congestionat

sectes, refugi de diverses espècies. Tot i la vinculació innegable de l’espai amb el centre cívic, és també utilitzat per un gran nombre d’associacions, entitats i particulars del barri. “És tot un èxit en la celebració d’aniversari de nens i nenes. També hi venen sovint escoles bressol o centres per a persones amb diversitat funcional, que fan tallers i activitats acompanyats pels respectius monitors i monitores, així com casals de gent gran que organitzen activitats gratuïtes”. “Alhora, s’hi celebren festivitats com Sant Jordi, Carnestoltes, el Tió, el Carnaval o l’enterrament de la sardina”. “És un espai amb un important factor de cohesió social”, assenyala Molina.

A banda del seu valor comunitari, també és un refugi climàtic i sonor natural. “Fa uns anys es va comparar la temperatura de la Gran Via amb la de l’interior de l’espai natural en ple estiu, i la diferència era de

hem sentit menyspreades i oblidades, però no renunciarem al que ja tenim”, expressava l’Àngels Horrillo a l’audiència pública.

“El centre de neteja i Parcs i Jardins, descartat a Can Batlló per problemes mediambientals, s’ubicará ara a l’única zona verda que quedava al carrer Moianès”, denuncien les veïnes. “L’entrada del recinte, que serà soterrani, està prevista ara al carrer Moianès, a la cantonada amb Gran Via, és a dir l’única zona que ens podia quedar d’espai verd”, diuen.

“Això, a banda de l’afectació al recinte, també comporta grans molèsties per als veïns, per la contaminació ambiental i acústica per les quals no es va instal·lar a Can Batlló, així com l’entrada i sortida de centenars de vehicles i treballadors durant tot el dia en un carrer molt congestionat”. “A més a més, l’entrada es tracta d’una rampa de més de sis metres d’ample i un pendent del 12%, que suposarà problemes per als vianants, més encara per aquells amb diversitat funcional o gent gran”, afegeix Cristina.

tres graus. A banda, els arbres conformen una illa sonora que bloca gran part del soroll dels carrers costaners”, explica Cristina Ibáñez

“Des del moment de la constitució de la Plataforma pel Jardí de l’Estació de Magòria, hem estat presents a totes les taules, audiències, consells de districte i reunions per defensar el nostre projecte” – relata Àngels Horrillo --, “la resposta sempre ha estat d’enhorabona. Fins i tot l’any 2018 vam obtenir el compromís de tots els grups polítics del districte de reconèixer i conservar l’espai en una audiència pública”.

“L’any 2019 es fa un concurs d’idees per la reforma de la zona, al qual nosaltres assistim per votar l’opció de maqueta que més ens atregui, amb la confiança que l’espai natural estarà inclòs en totes elles. La nostra sorpresa va ser quan vam veure que no estava contemplat en cap, tot i que feia menys d’un any s’havia aprovat per unanimitat el reconeixement de l’espai”.

Els compromisos pels quals havien lluitat les veïnes no s’havia materialitzat enlloc, “en aquest context, no ens va quedar més opció que votar l’opció menys dolenta per a nosaltres i l’espai”, explica Molina.

Precisament, un dels motius de malestar de les membres de la plataforma va ser “la manca de comunicació per part de l’Ajuntament”. “Ens

En ser una instal·lació subterrània, les veïnes temen que es vegin afectades pels “sistemes de ventilació que expulsaran aquest aire calent i contaminant al carrer”, afectant també a aquelles persones que estiguin practicant les diferents categories esportives a les instal·lacions de Magòria. “No entenem que s’amputi un espai natural d’aquestes característiques, amb centenars de metres quadrats de verd, amb quaranta arbres de més de mig segle, horts i desenes de plantes, i amb tanta implicació i caràcter veïnal i comunitari, i substituir-ho per un centre amb tanta càrrega contaminant, que no hauria d’estar installat en una zona urbana”.

Les veïnes, tot i ser conscients de la poca flexibilitat dels plànols urbanístics, es neguen a abaixar els braços en la lluita per mantenir un espai que ofereix un necessari racó de descans, lleure i trobada comunitària en un oasi verd inusual a Barcelona. ■

▶Interior de l'espai natural de l'antiga estació de Magòria.

P.L.

LA MARINA del comerç associat

L’emprenedoria dels comerciants del barri

Emilio Oliva - VISTAOPTICA Zona Franca

Propietari. Diplomat en òptica i optometrista

Carrer de la Mare de Déu de Port, 252, local 6. ) 933 31 40 47

Em pots comentar els teus inicis a la botiga

Fa 20 anys vaig començar la meva carrera com a optometrista, treballant en una òptica on vaig aprendre els fonaments d’aquesta professió amb dedicació i passió. Amb el temps, vaig anar adquirint l’experiència i els coneixements necessaris per oferir un servei més personalitzat als nostres clients. Fa uns dos anys, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas important en la meva trajectòria professional: vaig assumir el relleu generacional de l'establiment després de la jubilació de Juan Sierra. Aquest moment va ser clau, ja que va marcar el principi d’una nova etapa, no només per a l'òptica, sinó també per a mi, amb la responsabilitat de continuar mantenint els alts estàndards de servei i professionalisme que Juan havia establert al llarg dels anys.

Parla’ns de la botiga.

La nostra òptica és una òptica tradicional, on la professió d'òptic és més que una activitat comercial, és una vocació. Oferim un servei professional amb molta dedicació i passió per la salut visual. Ens agrada trencar amb la uniformitat, ja que cada òptica és única i la nostra té una personalitat pròpia. El nostre objectiu és crear un ambient proper i autèntic, on els clients se sentin escoltats i atesos de manera individualitzada, amb un servei de qualitat que va més enllà del simple aspecte comercial.

Recomana’ns una botiga del barri.

Vull recomanar-vos Calçats Jubel, les meves veïnes i companyes de viatge. A més de tenir productes de molt bona qualitat i preus molt competitius, el que més valoro és el tracte proper que sempre m'ofereixen. Fa temps que compartim camí i sempre estan disposades a ajudar-me amb un consell o a trobar el que necessito. Són molt atentes amb els clients i això fa que comprar-hi sigui una experiència agradable. Si busqueu calçat còmode i estilós, amb un servei excel·lent, us recomano passar per allà. I no oblideu seguir-les al seu Instagram: @lavecinaenzapatillas per estar al dia de totes les novetats.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

Alejandro Maldonado - ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Propietari. Professional de Màrqueting

Pg. de la Zona Franca, 124, 126. ) 935 28 94 42

Em pots comentar els teus inicis a la botiga

Nosaltres vam començar el 10 de gener del 2023. És una botiga familiar, on jo soc la 'cara' visible del comerç, mentre que la meva mare s’encarrega de tot el tema administratiu i el meu pare s’ocupa de les entregues i les instal·lacions. El meu inici va ser una mica incert, ja que mai havíem tingut una botiga abans i no sabíem què ens oferiria. Va ser un projecte molt il·lusionant, i per aquest motiu vam decidir apostar-hi amb tot.

Per què vau escollir el barri de la Marina?

Vam arribar al barri una mica de rebot, m'explico: nosaltres fèiem les entregues als antics propietaris, que estaven a punt de jubilar-se, i ens van comentar aquesta oportunitat de negoci. Després de donar-hi diverses voltes i veure el creixement exponencial que té el barri de la Marina del Prat Vermell, vam decidir apostar-hi i agafar la botiga.

Parla’ns de la botiga

La nostra botiga es dedica al sector de la gamma blanca i marró (petit i gran electrodomèstic). Oferim tot el que necessites per moblar una casa, des d'una sandvitxera fins a una nevera americana, des d'una bàscula de bany fins a una rentadora. A més, tenim preus competitius per garantir la millor relació qualitat-preu. Ens encarreguem de tot el procés a la mateixa botiga, des de la venda fins a l’entrega i posada en marxa dels productes adquirits, assegurant-nos que els nostres clients tinguin una experiència còmoda i sense complicacions.

Recomana’ns una botiga del barri.

Una botiga que us recomanaria és Daniel Fernández Estilistas. A més de ser un client molt valuós per a nosaltres, és un establiment molt complet en tot el que fa referència a la perruqueria. Els perruquers i perruqueres són molt professionals, amables i resolutius. L'espai és impecable, cosa que fa que et sentis còmode i amb ganes de rebre servei allà. Sense dubte, el recomano al 100%.

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY

c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

PERRUQUERIA JESSICA LÓPEZ

Plaça Sant Cristòfol, local, 3 934225415

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC

Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

RESTAURANTE LA SUERTE C/ Mare de Déu de Port, 347 934 18 79 82

BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA

YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

Les empreses de la Zona Franca de Barcelona mostren la seva decidida aposta per la innovació

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va reunir el 5 de febrer, al DFactory, totes les empreses que estan dinamitzant la Zona Franca de Barcelona, convertint-la en el Districte 4.0 de la Regió Metropolitana de Barcelona.

En l’acte d’obertura de la Jornada ZF Ecosistema Innovador el delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, va assegurar que “l’ecosistema innovador del polígon de la Zona Franca és creatiu i de generació de riquesa, de productes i serveis que tenen a veure amb el desenvolupament econòmic de la zona geogràfica, del país i a nivell internacional. El Districte 4.0 és una realitat. Ja tenim el pla urbà creat, tenim la capacitat de connexió. L'únic que hem de fer és transformar les activitats del polígon industrial cap a una integració de la industria 4.0”.

Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, va posar de relleu durant la sessió ‘Ecosistemes d’innovació que dinamitzen la industria 4.0’ que “hem organitzat aquesta jornada per mostrar la innovació que estan desenvolupant totes les empreses del nostre gran ecosistema, per així potenciar el networking entre els

diferents sectors d’activitat i fomentar la generació de noves oportunitats de negoci”.

Entre els diferents projectes d’innovació que es van presentar cal destacar el d'Apaprocessing, empresa de serveis concebuda per facilitar l’accés a la tecnologia de les altes pressions a tot tipus d’empreses alimentàries. Per la seva banda, Carlos Cosials, director d'Indústria 4.0 de 9Altitudes, també va explicar l'aposta per la innovació d'aquesta companyia que actua com a soci digital dedicat a l'automatització, optimització i millora contínua de processos industrials end to

end. L'empresa transforma l'enginyeria i la fabricació en una experiència intel·ligent, integrant les millors solucions de programari del mercat amb innovacions pròpies.

Premis ZF Ecosistema Innovador

En el marc d’aquesta jornada el CZFB també es va celebrar la primera edició dels Premis a les empreses més innovadores de la Zona Franca que han reconegut la tasca realitzada

en 4 categories d’innovació: economia circular; projectes realitzats sobre la base de la col·laboració amb centres tecnològics, universitats o startups; aplicació de tecnologies 4.0; i amb impacte en RSC Corporativa.

El Premi a la innovació que fomenta l’economia circular va estar per a l’empresa Prezero pel seu projecte Bio Energy Factory, una nova instal·lació de producció de biogàs per a la generació de biometà amb injecció a xarxes i tractament dirigit. Motor Tàrrega Trucks, va rebre el Premi a l’empresa més innovadora aplicant tecnologies 4.0 per haver desenvolupat solucions tecnològiques per analitzar les millors rutes.

El Premi al projecte més innovador basat en la col·laboració va estar per a Asorcad, per la definició de processos, protocols i equipament per a ITER, un projecte de gran complexitat, ja que ha requerit la col·laboració d'empreses expertes i especialitzades en aquesta matèria. I finalment, el Premi a la innovació amb impacte en RSC corporativa, ha estat per a la Fundació DAU pel seu projecte “Transformant comunitats: Innovació i igualtat d’oportunitats a persones amb problemes de salut mental”. ■

Tres noves empreses s’incorporen al BlueTechPort als ‘tinglados’ de Sant Bertran

El BlueTechPort, el hub d’innovació en economia blava del Port de Barcelona, compta des de principis d’any amb la presència de tres noves empreses. Braid Theory, CT Naval i Barcelona Clúster Nàutic s’han sumat a Ocean Ecostructures, instal·lats des de novembre als seus nous espais als tinglados de Sant Bertran.

Aquestes quatre empreses sumen una trentena de treballadors, que ja ocupen una tercera part dels 1.500 metres que el BlueTechPort va incorporar a l’obrir els seus nous espais als tinglados de Sant Bertran en col·laboració amb el World Trade Center Barcelona (WTCB). La fita s’ha celebrat amb una jornada de benvinguda per als nous treballadors, que ja s’han instal·lat a les seves noves oficines.

Les noves empreses i organitzacions estan centrades en la promoció i l’impuls de l’economia blava. El Barcelona Clúster Nàutic, representat per la seva directora, Clàudia Parera, acumula més d’una dècada d’experiència en l’impuls del sector nàutic, mentre que CT Naval, que també va comptar amb la presència de la seva directora, Noelia Ortega, és una associació d’empreses del sector marítim i naval dedicada a impulsar projectes tecnològics innovadors.

L’acte va comptar amb les intervencions, d’esquerra a dreta, de Rita Almela, Cap d’Innovació del WTCB; Noelia Ortega, directora de CT Naval; Ann Carpenter, CEO de Braid Theory; i Claudia Parera, directora del Barcelona Clúster Nàutic.

Per la seva banda, Braid Theory, la més recent de les incorporacions, és una empresa amb seu a California especialitzada en l’assessorament i acceleració d’empreses emergents amb projectes tecnològics orientats a la sostenibilitat dels oceans i el medi ambient. Amb el suport d’ACCIÓ i de la mà de

la seva CEO, Ann Carpenter, també present a l’acte, ha establert al BlueTechPort la que serà la seva nova seu europea, amb l’objectiu tant d’impulsar start-ups locals com de fer de pont per a empreses dels Estats Units i el Canadà interessades en establir-se al Mediterrani des de Barcelona.

BlueTechPort

El BlueTechPort, juntament amb la Fundació BCN Port Innovation, són les eines del Port de Barcelona per fomentar la innovació en la seva Comunitat Portuària i facilitar la transformació cap a models que prioritzin la tecnologia i el respecte al medi ambient, promovent la compatibilitat entre el desenvolupament econòmic i la conservació del medi marí.

Les noves empreses i organitzacions estan centrades en la promoció i l’impuls de projectes i start-ups vinculats al sector nàutic i l’economia blava en general

Després de posar-se en marxa a mitjans de 2023 en espais del Tech Barcelona, al Pier01, ubicat al Palau de Mar, i amb 18 startups operant-hi, el BlueTechPort està desenvolupant un ambiciós projecte de més de 25.000 metres quadrats que convertirà els tinglados de Sant Bertran en un hub d’empreses, institucions i centres de coneixement relacionats amb l'Economia Blava. ■

|| Y.L.A.

Amb motiu del 600è aniversari de l’arribada del poble gitano a la península ibèrica, Simón Montero, president de la FAGIC, reflexiona sobre els avenços i reptes pendents per garantir la igualtat i dignitat del poble gitano a Catalunya. Arriba a la redacció del diari acompanyat d’en Gabriel Cortés, perquè “volem aprofitar per visibilitzar una nova associació gitana a la Marina”, diuen.

La FAGIC, amb 90 associacions, és la federació gitana més representativa del territori i referent estatal en polítiques d’inclusió. “Som un pont entre institucions i poble gitano, però amb la mirada posada en la diversitat interna: la realitat d’un barri urbà no és la mateixa que la d’un entorn rural”, destaca Montero. El 2025, declarat Any del Poble Gitano, la FAGIC liderarà les activitats commemoratives a Catalunya en coordinació amb el Consell Estatal del Poble Gitano.

Aquest any es commemoren els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la Península Ibèrica. Quina importància té aquesta efemèride per a la comunitat gitana i quines activitats teniu previstes des de la FAGIC?

És un reconeixement a la història, la cultura i la tradició del poble gitano. Que es posi en valor que fa 600 anys que som a la Península és molt significatiu per a nosaltres. Com a poble gitano hem aportat molt a la cultura catalana i espanyola i que això es reconegui és fonamental.

Quins seran els esdeveniments més destacats?

Estem encara concretant-los, però tenim prevists que no coincideixen amb els Premis FAGIC, les Jornades de Relats Gitanos i la Diada del 8 d’abril. També participarem en els actes centrals que es faran a Madrid i a altres comunitats autònomes, com Andalusia. Tots estem coordinant-nos a través del Consell Estatal per assegurar una celebració amb gran impacte i representativitat.

Quin ha estat l’impacte de l’organització del poble gitano i quins són els moments més destacats en aquesta trajectòria?

Catalunya ha estat pionera en l’associacionisme gitano. La creació de la FAGIC l’any 1991 va suposar un punt d’inflexió, no només a nivell autonòmic, sinó també estatal. Per primera vegada, el poble gitano es va organitzar per defensar els seus drets de manera democràtica i pacífica. Aquest pas va marcar un abans i un després en la lluita pels drets socials i culturals del poble gitano. Des de llavors i gràcies a la pressió constant de les entitats gitanes: Es va reconèixer el 8 d’abril com el Dia Internacional del Poble Gitano, el govern espanyol va oficialitzar el 2025 com l’Any del Poble Gitano, coincidint amb els 600 anys de la seva arribada a la Península Ibèrica, es va impulsar el reconeixement del genocidi gitano al Parlament Europeu mitjançant iniciatives sorgides des del Parlament de Catalunya, es va aconseguir l’abolició del “codi del malanate”, un protocol intern de la Guàrdia Civil que discriminava la població gitana.

Explica aquests avenços que s’han donat en aquests darrers temps, so-

Simón Montero, president de la FAGIC:

“600 anys a la península i encara lluitant pel nostre reconeixement”

La nova Associació Gitana de la Marina reclama “la plaça del poble gitano de la Marina”

L’Associació Gitana La Marina comença a caminar amb l’objectiu de guanyar visibilitat al barri i reivindica que el nou parc de Can Clos porti el nom de Plaça del Poble Gitano de la Marina. L’entitat aposta per unir les diverses sensibilitats del col·lectiu i participar activament en el moviment veïnal.

Els gitanos volen una plaça amb nom propi

“Volem que el barri reconegui la nostra presència històrica”, defensa Gabriel Cortés Moreno, conegut com el Tío Choco, president de l’Associació Gitana La Marina. Amb 57 anys i com un veí dels de tota la vida al barri, Gabriel es posa al davant de l’entitat que treballa per defensar els drets del poble gitano i fomentar la seva participació en la vida comunitària.

L’associació té com a objectiu crear ponts amb altres entitats i fer visible una part del barri que ells consideren sovint ignorada.

“Hi ha una altra entitat gitana, l’Escola Dominical Undebel, que fa molt bona feina en l’àmbit educatiu i espiritual, però nosaltres volem abastar les altres sensibilitats i realitats del poble gitano al barri”, explica.

Constituïda fa tres anys, l’associació compta amb secretari, tresorer i president, però ara vol fer un pas més i ser part activa del teixit veïnal. “Volem sumar-nos a la Unió d’Entitats de la Marina i participar en les decisions del barri i del districte”, diu Cortés.

Es troba ara en una nova etapa amb

ganes d’ampliar la seva presència al barri i crear sinergies amb altres entitats. “Sabem que hi ha molta feina per fer, especialment amb els joves gitanos del barri, però estem decidits a tirar endavant”, assegura.

Tot i que el seu focus principal és la comunitat gitana, l’entitat aposta per una mirada oberta i integradora. “Tothom qui vulgui sumar-s’hi serà benvingut. Però la nostra prioritat és donar suport als gitanos del barri i enfortir-ne la participació en la vida comunitària”, conclou Cortés.

La Marina, un barri amb història gitana

La proposta de batejar el nou parc de Can Clos amb el nom de 8 d’abril —en referència al Dia Internacional del Poble Gitano— no ha convençut l’entitat. “És una data molt important per a nosaltres, però molta gent desconeix què significa. Fins i tot alguns gitanos no saben què commemora”, comenta Cortés.

Per això, defensen una proposta alternativa: Plaça del Poble Gitano de la Marina. “Aquest barri sempre ha tingut una forta presència gitana, amb espais com Can Tunis o Can Clos. Seria un reconeixement a la nostra cultura i història”, afegeix.

Malgrat que el procés de votació del parc de Can Clos ja està avançat, l’entitat vol deixar constància del seu reclam. “Ens agradaria que el nom reflectís realment la identitat del barri. Portem més de 600 anys a Catalunya i la nostra història mereix aquest espai”, afirma.

bretot a partir de l’arribada de la democràcia i de l’organització del poble gitano. En aquesta anàlisi, què queda per aconseguir?

“La història gitana també és història de Catalunya”

“És essencial que els pares i mares donin la millor educació a les nenes i els nens, ja que el futur del nostre poble passa per això”

Encara queda molta feina per fer. El primer en què s’està treballant és en millorar el sistema democràtic, ja que perquè alguna cosa tingui força de canvi cal voluntat política. El racisme persisteix a tots els nivells. I per exemple, una de les lluites actuals és incloure la història del poble gitano al currículum educatiu. Amb més de 600 anys aquí, crec que els gitanos tenim molt a dir sobre Catalunya, no?

Nosaltres, els gitanos espanyols i catalans, parlem un dialecte, el caló, però no el romanó perquè vam perdre la nostra llengua originària.

Per què passa?

És molt senzill. La història ens ensenya que els Reis Catòlics van prohibir als gitanos parlar el seu idioma, vestir segons les seves tradicions i exercir els seus oficis.

Per això molts van fugir a les muntanyes, per evitar aquesta repressió, vivint aïllats i sense contacte amb la resta de la societat. El poble gitano, avui reconegut amb tots els drets en un Estat democràtic, ha patit moltíssim. I això s’ha de visibilitzar i cal reparar el dany històric cap al nostre poble perquè és la manera d’avançar.

Un dels desafiaments socials per a tots, inclòs el poble gitano, és el feminisme, idees que ara mateix estan amenaçades novament. Quina és la seva valoració sobre aquest tema?

Vaig entrar a la FAGIC el 2013 com a president. Em van dir que era un gitano feminista, perquè a la meva junta directiva hi ha pari-

▶ Gabriel Cortés i Simón Montero, presidents de l'Associació Gitana La Marina i de la FAGIC, respectivament.

Can Clos guanya un nou parc urbà de 25.000 m²

i millora la connexió amb la Marina i Montjuïc

El matí del divendres 7 de febrer, la regidora del Districte de Sants – Montjuïc, Raquel Gil, acompanyada de responsables tècnics de l’Institut Municipal d’Urbanisme, va atendre els mitjans de comunicació per explicar l’obertura del nou parc urbà del barri, d’una extensió de prop de 25.000 m2, dels quals, 10.000 seran de zona verda

La pretensió d’aquesta àrea, a banda d’oferir espais de lleure pel veïnat, amb la instal·lació de zones de joc infantil i mobiliari urbà com ara bancs i cadires, és la de millorar la connectivitat entre Can Clos i la resta de barris de la Marina, així com amb la muntanya de Montjuïc.

“Els veïns i veïnes de Can Clos ens han expressat en nombroses ocasions que sempre s’han sentit, en certa manera, a l’esquena de la resta de barris, la qual cosa creiem que canviarà amb l’obertura d’aquest espai”, va declarar la regidora. “Avui no s’ha fet convocatòria de veïns, però prometem que celebrarem amb ells una gran i merescuda festa d’inauguració”, va subratllar Gil.

“Avui hem tret les tanques per tal que el veïnat pugui començar a gaudir-lo com es mereix. Després de certs retards provocats per la sequera volíem obrir-lo el més aviat possible. A partir d’ara, guanyem barri i guanyem connectivitat, així com espais de qualitat i de trobada”.

A banda de les àrees públiques, al parc també s’hi està construint habitatge públic i privat. En ser preguntada sobre la possibilitat que els veïns de la Marina hi accedeixin, la regidora va contestar que s’acabarà de definir els percentatges de distribució “a mesura que avanci l’edificació i surti la convocatòria”, tot i que la voluntat de l’Administració és

La regidora Raquel Gil “guanyem barri i guanyem connectivitat, així com espais de qualitat i de trobada”

"L’organització ha estat l’eina que ha permès al poble gitano reivindicar els seus drets"

tat. Lluitarem i seguirem lluitant per defensar els drets i llibertats, per la dignitat de totes les dones, i perquè guanyin espais de poder.

De fet, mai a la història de Catalunya ha hagut un diputat o diputada gitana, excepte aquesta legislatura, que precisament hi ha una gitana, Susana Martínez de Heredia. Aquí sí que he de agrair al Partit Socialista, l’aposta per una diputada gitana. Veïna del barri de la Mina, es va formar amb nosaltres, va treballar a la FAGIC, i avui és la nostra representant. Li donem suport no només per ser gitana, sinó perquè és molt valuosa professionalment i pel seu compromís social i polític.

És la portaveu d'Economia del partit, i la seva candidatura ha patit la triple discriminació: per ser dona, per ser gitana, i una altra per ser del barri de la Mina.

Ha trencat tots els estereotips i això vol dir que hi ha millores. Un altre gran repte és l'educatiu. Com valora la situació actual de la comunitat gitana en aquest àmbit? Quina creu que és la tasca que queda per fer?

El meu missatge és que és essencial que els pares i mares donin la millor educació a les nenes i els nens, ja que el futur del nostre poble passa per això. Però també cal dir que de vegades es criminalitza als nens gitanos pel seu abandonament escolar. És fals que els gitanos siguem una excepció en aquest sentit. Avui tenim professionals altament formats com a enginyers, advocades, jutges i metgesses. El que passa és que sovint es vol tapar el fracàs del sistema educatiu assenyalant-nos a nosaltres, però creiem fermament que el futur és en l'educació. ■

“garantir que el veïnat pugui optar a viure en aquests pisos, com està succeint a la Marina del Prat Vermell”. “És una demanda que se’ns ha traslladat des del barri i treballarem per complir-la, després de concretar alguns serrells, com ara si es farà en una de les promocions o en diverses d’elles”.

Sigui com sigui, amb aquesta presentació el barri incorpora un nou espai pel gaudi del veïnat, amb vistes que es converteixi, en un futur, en un lloc per viure-hi. ■ Redacció

Retahílas

Mar Montilla

caso pretendes cortar mis alas? Ni lo intentes. No soy tuya, ni de nadie. No soy tu juguete. No soy tu marioneta. No soy el receptáculo de tus frustraciones. No soy inferior. No soy de segunda mano. No soy tu secretaria, ni tu enfermera, ni tu paño de lágrimas. No soy tu criada, ni tu esclava sexual. No estoy a tu disposición. ¿Con qué derecho me robas la inocencia? ¿Quién eres tú para decir quién soy yo? ¿Quién eres tú para hablar por mí? No me violentes. No me humilles. No me corroas. No me amordaces. ¡No me grites! Ni se te ocurra ponerme la mano encima. ¿Quién eres tú para darme órdenes? ¿Quién eres tú para imponer o prohibir? No me ridiculices. No me cuestiones. No invalides mis sentimientos. No trates de coartar mi libertad. No me subestimes. Soy poderosa, independiente, única en mi esencia. Soy capaz de cualquier cosa que me proponga. No tengo miedo. ¿Acaso crees que te necesito? Estoy contigo si quiero. Estoy contigo si me respetas, si me consideras tu igual.

Mi voz cuenta. Romperé el silencio. Yo también. No es no. Solo sí es sí. Se acabó. Niña o anciana, gorda o flaca, alta o baja, guapa o del montón. Soy MUJER, y a mucha honra. ¿Ves ese destello que te deslumbra? Es mi energía, mi sabiduría, la de TODAS.

No me rompas. No me mutiles. No me violes. No me mates. Ni a mí ni a mis hermanas. Si mi luz se apaga otra brillará con más fuerza. Y dos, y tres mil... y un millón de millones. Somos infinitas, como las estrellas del firmamento. Incombustibles, incandescentes, inagotables. Feliç i reivindicatiu Dia de la Dona! ■

▶ Zona infantil dels nous jardins de Can Clos.

D’estudiant de Bogotà a líder en automoció a Barcelona

“Per a les professionals és esgotador haver-nos de validar constantment”

Expliqui’ns la seva trajectòria de vida. Quan i com va arribar aquí?

Vaig arribar amb 17 anys. El meu pare havia vingut dos anys i mig abans, i la nostra intenció era millorar la nostra situació a Bogotà. A Colòmbia vaig acabar el batxillerat i després vaig venir amb la meva germana, que aleshores tenia 8 anys.

Ens van acollir a Pubilla Cases, on la meva germana va entrar a l’escola Sant Josep Obrer, mentre que jo vaig ingressar a l’escola Joan XXIII de Bellvitge, on ens van concedir una beca a cadascuna segons el curs que ens tocava. Ens van rebre amb molta amabilitat, i sempre els estarem agraïdes.

Això li va permetre formar-se a nivell superior?

Els meus pares no podien pagar-me els estudis. Jo volia fer Traducció, però la beca era per estudiar Administració i Finances... i al final em va encantar! De fet, l’empresa on vaig fer les pràctiques em va contractar i vaig aprendre moltíssim. Mentrestant, vaig seguir formant-me. He combinat feina i estudis durant molt de temps, i gairebé sempre en el sector de l’automoció.

Fins que l’empresa on treballava va acabar tancant.

L’any 2013, l’empresa va entrar en concurs de creditors i va haver de tancar. Més de 20 companys i companyes ens vam quedar a l’atur. Els meus pares i jo treballàvem a la mateixa empresa i, de cop, ens vam quedar els tres sense feina, mentre la meva germana encara estudiava. I en aquell moment vam capitalitzar l’atur i vam muntar la cooperativa.

Viserveis va rebre un reconeixement per la seva sensibilitat laboral amb les persones del barri. Prop d’una vintena de treballadors en sou veïns.

Ens sentim part del barri. Per això també ens hem esforçat per trobar unes instal·lacions el més a prop possible.

El sector de l’automoció continua sent molt masculinitzat. Com ho porta?

M’ho he pres com un repte personal. Sempre que em conviden, intento compartir la meva experiència. Vull contribuir a ampliar la visió de les opcions que tenen les nenes i les joves, perquè les coneguin i decideixin amb plena consciència de totes les possibilitats. Perquè cal seguir empenyent molt encara; jo mateixa he hagut de lidiar amb infinitat de micromasclismes.

Per exemple?

En tindria per tot el dia! Però, per posar-te un cas, quan algú entrava a l’oficina i deia: "Puc parlar amb el cap?", jo pensava: "I què et fa pensar que no soc jo?"

En una altra ocasió, en una trobada de tallers amb un públic majoritàriament masculí, un company em va preguntar on treballàvem, perquè érem dues dones. Li vaig dir que en un taller industrial de la Zona Franca. I la seva resposta va ser: "Ah, perquè tu què ets, la secretària?" "Soc la sòcia-propietària!", vaig contestar. Però és molt frustrant haver de validar-te contínuament.

I que consti el respecte per les professionals de secretaria.

Si m’hagués dit comptable, també m’hauria molestat. La qüestió és: per què ho pressuposes? Per què no podem ser la mecànica o la gerent, per exemple? Cal deixar els prejudicis a un costat.

D’aquí el seu afany per continuar formant-se sense descans.

Amb anys d’experiència en administració i gestió, sentia que sovint no es tenia en compte el meu criteri amb l’excusa del coneixement tècnic en automoció. “Ah, no?”

Doncs em vaig treure el grau tècnic. És una discriminació recurrent que patim les dones professionals, especialment en sectors masculinitzats.

Des d’aquest compromís, la vostra cooperativa aposta per la incorporació de dones.

Som 18, que, tot i semblar poques, en un taller mecànic som moltes. Treballem colze a colze amb l’Institut La Mercè, amb qui col·laborem sovint, per garantir que tot el procés d’aprenentatge normalitzi les tasques sense distingir entre homes i dones.

Mónica Patricia Gutiérrez León

38 anys, nascuda a Bogotà, Colòmbia i des del 2004 que viu a la Marina. Estat civil? Soltera. Professió? Empresària i emprenedora. Formació? Administració d'empreses i finances, estudis en enginyeria i formació tècnica en automoció. Religió? Catòlica. Política? Em considero més propera a l’esquerra.

Resiliència, esforç, lideratge femení, compromís i sensibilitat per l’entorn. La trajectòria de vida de Mónica sintetitza l’aspiració d’assolir aquests valors socials. Ara que la immigració es qüestiona constantment i que el racisme i el masclisme guanyen terreny, cal que aquells que viuen en bombolles aixequin el cap i afrontin la realitat. Les persones que han arribat, sovint amb el suport de qui va fer el mateix procés migratori dècades enrere, han vingut per a quedar-se. I la seva contribució social i econòmica és tan innegable com imprescindible.

Mónica és una de les quatre persones que, d’un grup de vint que es van quedar a l’atur, van decidir crear Viserveis, una cooperativa de serveis mecànics per a vehicles industrials sostenibles. “Una entitat ens va ajudar amb el pla d’empresa i, avui, la cooperativa ja té 11 anys. Actualment som 68 persones i acabem de signar un contracte per traslladar-nos de la seu del carrer de l’Acer a uns terrenys del Polígon de la Zona Franca. L’espai actual se’ns ha quedat petit, i aquest canvi ens permetrà créixer.”

En un moment en què costa no compartir l’anhel infantil de Mafalda —"Paren el mundo, que me bajo"—, ella representa la determinació humana i universal d’obrir-nos camí cap a un futur digne.

A més, vull destacar que, en el meu cas, el meu soci i els companys sempre m’han donat suport, fins i tot quan a molta gent de fora els costava confiar. I això em fa feliç, perquè dins la cooperativa hem aconseguit normalitzar la paritat en tots els nivells, hem creat aquesta cultura.

Optar per una cooperativa va ser una decisió arriscada.

Sobretot per la poca cultura cooperativa que tenim en general. A més, els bancs ens posen moltes dificultats per accedir a finançament. Hem passat per moments complicats, però el model ens funciona i continuem treballant per ampliar la base de socis.

Quin ha estat el moment més difícil de tota aquesta experiència?

L’any 2018 la cooperativa passava per un moment molt delicat i ens van oferir vendre’n una part. La proposta era temptadora per la necessitat que teníem, però no reflectia el seu valor real. Vam estar a punt d’acceptar, però una persona ens va aconsellar: “No ho feu!”

Vam decidir continuar lluitant, i fins avui. Quan miro enrere, penso: “Imagina’t si en aquell moment haguéssim dit que sí!” Va valer la pena resistir. Però quan ets dins la tempesta, tot es veu molt més negre.

Diu que els bancs, d’arriscar o apostar per vosaltres, ben poc?

Un director ens va dir: "És clar, és que a gos prim, tot són puces." Aquell dia vam sortir del banc pensant: "Ja es menjarà les seves paraules!", indignats perquè el comentari era del tot innecessari. Ha estat molt dur. L’Antonio, el meu soci, i jo hem passat mesos sencers sense poder cobrar ni els nostres salaris. Però ha valgut la pena i també hem viscut moltes satisfaccions personals, tant nosaltres com tot l’equip. Hi ha companys que van començar amb 17 anys i avui tenen parella i fills. I les coses ens van bé ara.

Porteu la bandera del barri. Com veieu els canvis al Prat Vermell?

Jo no vaig néixer aquí, però sento que és el meu barri de tota la vida i continuo vivint al Prat Vermell. M’agrada com està evolucionant i no vull marxar, però veig molt difícil poder comprar un pis. Quan érem la Zona Franca ningú volia venir, i de sobte ens hem tornat caríssims. Potser ens animem a impulsar una cooperativa d’habitatge entre els treballadors, perquè, si no, veig gairebé impossible poder-hi accedir.

Com viu el panorama polític en general?

Amb molta inquietud. Estem escollint governants que ens fan retrocedir 80 anys enrere. Això em preocupa molt, sobretot pensant en el futur dels infants, i encara més ara que tinc un fill. Les barbaritats que diu el senyor Trump es prenen a broma, però s’oblida que és el president d’un govern amb molt de poder. Fa pànic pensar que tanta gent ha considerat que una persona com ell ha de governar-nos. ■

Yohany Limpias Ayala