La Marina – Edició febrer 2025

Crítica veïnal per la manca d’impuls social i comunitari

Pàgs.

Treballem espais que l'Administració no arriba a cobrir, però no hi ha reconeixement ni sensibilitat envers la nostra tasca

Per què sembla que s'estan posant més obstacles a aquells que treballen per cohesionar i dinamitzar els barris?

Barcelona reanomenarà el carrer Aviador Ruiz de Alda

Quan l'Ajuntament no arriba, ens necessita, però quan hi ha recursos, aquests es destinen a entitats externes

La Zona d’Alt Rendiment de l’EFA Pedraza, un espai d’elit professional al barri

Les persones que treballen per millorar les coses acaben desmotivades, ja que l'Administració no col·labora per mantenir iniciatives que funcionen

Equilibrar les exigències com a veïns amb el nostre rol de gestors és difícil i hem de revisar contínuament la nostra tasca

Luisa Montero, Carmen Casanovas, Rosalia Fernández, Juan Antonio Reyes i Carmen Higueras, els representants d'algunes de les entitats de la Marina, expliquen diverses situacions que, asseguren, no s'entenen en un moment com l'actual.

mirades

EDITORIAL

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez.

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat ·

93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

Sobre la conjuntura i les polítiques contra els immigrants No són temps per intimidar-se ni per nedar i guardar la roba; són temps de posicionar-se. I de fer-ho al costat d’aquells que, com a persones demòcrates, hem de defensar. Cal tenir claredat en les idees: la política occidental contra els immigrants és criminal i convé no suavitzar les veritats.

Hi ha un límit per a les tàctiques dels partits polítics. Ara que tot cau pel seu propi pes —la manca de polítiques reals i intel·ligents en diversos camps com el tecnològic, l’alimentari i el sanitari, per posar-ne tres exemples qualssevol—, els actors polítics tenen la temptació de repetir la fórmula que els ha mantingut al poder i que, a nosaltres com a societat, ens ha abocat a aquesta desigualtat en la qual ens trobem i que ens comença a dividir de manera irreconciliable: més teatre i fer veure als nostres que, si no guanyem, almenys hem fet mal a l’adversari.

Però les tàctiques polítiques són més fàcils de guanyar mitjançant aliances parlamentàries convenients en cada ocasió que al carrer, on la política perd cada segon que no actua i descuida el benestar de la majoria de les persones. Convé tenir claredat sobre el moment que estem vivint a Catalunya, a Europa i al món, perquè a ningú no se li escapa que hi ha un fil conductor geopolític marcat pels interessos de les grans tecnològiques. En aquest sentit, les batudes nord-americanes contra els immigrants recorden la Nit dels Cristalls Trencats, tot i que ara es fan a la llum del dia i se’n presumeix, perquè bona part de la societat ja considera els immigrants la causa de tots els seus problemes.

Això és fruit d’un racisme arrelat històricament a Europa i EAU, però també d’un patró que es repeteix per perseguir i estigmatitzar col·lectius: es deshumanitzen fins al punt que una part important de la societat els considera enemics a batre, mentre qui ha provocat aquesta

divisió se’n beneficia mantenint-se al poder i fent diners. Si es miren les dades econòmiques de manera objectiva, Occident, amb una població envellida, necessita immigrants com el camp necessita l’aigua. Cal insistir-hi. Però la defensa i el posicionament al costat d’aquest col·lectiu, i de molts altres que també estan sent atacats, són només un primer pas que ha de traduir-se en propostes concretes i valentes, perquè hem arribat a un punt en què reduir la política només a la teatralització ja no funciona. Una actitud que ha caracteritzat sobretot l’esquerra i els partits nacionalistes catalans, i de la qual semblen incapaços de sortir, malgrat l’amenaça que vivim tots, ells inclosos. El símbol del dret a l’habitatge en què s’ha convertit la Casa Orsola, la gravetat de la frivolitat en la gestió de la DANA, la lleugeresa dels partits parlamentaris en el pacte de les pensions, les tarifes del transport i l’escut social… necessitem intel·ligència!

A aquestes alçades, amb Trump i el seu seguici de milmilionaris intentant atemorir persones i estats per fer-se amb el poder i la bossa gran de tots, cal generar aliances, però d’aquelles que demà no ens avergonyeixin.

El 80è aniversari d’Auschwitz ens recorda que l’extermini dels jueus va començar assenyalant-los com els responsables de tots els mals: primer els van fer fora, després els van prendre les seves pertinences, i moltes famílies veïnes, per por, per ambició del que no els pertanyia o perquè s’havien empassat la propaganda nazi, van acabar denunciant-los. Aprofitem l’any de Paco Candel per reivindicar la manera de fer i de conviure entre diferents. Per això, en aquest moment és important posicionar-se i dir les coses pel seu nom: una part de la societat ja s’ha contagiat de l’odi als immigrants perquè han deixat de formar part de la classe mitjana i han passat a la cruesa de la supervivència més bàsica. No tenen per menjar ni per pagar un lloguer, mentre els més rics del món acumulen fortunes inimaginables i, des d’aquesta posició, escanyen la resta, perquè entre tots ho hem permès. Caldrà valentia, a tots i arreu! ■

|| Y.L.A.

El recent concurs municipal per adjudicar la gestió dels centres cívics de La Casa del Rellotge i La Cadena ha generat controvèrsia i debat entre les associacions de la Marina. La Unió d’Entitats (UE), que fins ara havia gestionat aquests equipaments culturals, ha perdut l’adjudicació a favor de l’empresa QSL Serveis Culturals, que la portarà fins a desembre d’enguany. Segons la UE l’Ajuntament argüeix un error tècnic en la presentació de la documentació requerida. Tot i que aquest fet posa de manifest qüestions més àmplies sobre el procediment utilitzat per a l’adjudicació.

L’Ajuntament de Barcelona va optar pel model de concurs públic, descartant la via de la gestió cívica, una modalitat que tradicionalment ha permès a les entitats del barri implicar-se directament en la dinamització dels centres. Aquest canvi en l’aposta pel model obre un debat sobre les implicacions que té el procediment de concurs, amb plecs de condicions tècniques, administratives i econòmiques molt més rígides, en comparació amb la gestió cívica, que posa l’accent en la participació i la proximitat a les necessitats del territori.

Consultat sobre el motiu pel qual es va optar per un concurs en lloc d’un procés de gestió cívica, l’Ajuntament ha respost: “Tècnicament, s'ha considerat que aquest model de licitació pot respondre millor a la gestió de recursos i programes d’aquests centres cívics, mentre s'estudien altres possibilitats.”

Sobre els serveis contractats i de la seva funció al barri

Els serveis contractats tenen com a objectiu la dinamització cultural i sociocomunitària dels centres cívics La Casa del Rellotge i La Cadena, convertint-los en espais de trobada, aprenentatge i participació activa per al veïnat. Entre les activitats previstes s’inclouen tallers, exposicions, espectacles, activitats formatives i altres propostes que promouen la cohesió social i el desenvolupament cultural al barri.

El pressupost total destinat a La Casa del Rellotge (inclou la Sala Pepita Casanellas i la Sala Teatre Maremar) és de 344.730,19 €, mentre que el de la Cadena ascendeix a 191.286,24 €. En conjunt, els dos centres disposen d’un finançament de 536.016,43 €, sense tenir en compte l’import de l’IVA corresponent.

Una inversió de recursos en aquests equipaments clau ja que són especialment rellevants en els barris de la ciutat, més a la Marina, on els nivells de renda estan per sota de la mitjana de Barcelona i això pot convertir-se en una barrera per a l’accés a l’oci i a la cultura. Els centres cívics, a través d’una oferta accessible i assequible, esdevenen una eina essencial en aquest sentit, a més de reduir les desigualtats i fomentar la participació i l’enfortiment comunitari.

La gestió dels centres cívics de la Marina passa a mans d’una empresa privada

La Unió d’Entitats, que representa 50 associacions del barri, els perd en favor de QSL Serveis Culturals

L'Ajuntament descarta la gestió cívica i opta pel concurs públic

La proposta de la Unió d’Entitats queda exclosa per un "error tècnic" en la documentació presentada

QSL Serveis Culturals és l’empresa guanyadora, gestiona una vuitantena de projectes i prop d’una desena d’altres centres cívics

Sobre els plecs de condicions per a la contractació Els plecs del concurs públic estableixen que qualsevol entitat, empresa o unió temporal d'empreses (UTE) que compleixi els requisits de solvència econòmica, financera i tècnica pot presentar-se. En concret, per a la Casa del Rellotge, es requereix un volum anual de negoci igual o superior a 350.000 € en els tres últims exercicis com a indicador de múscul financer, mentre que per a La Cadena aquest llindar és de 195.000 €. Així mateix, s’exigeix experiència en serveis similars amb un volum mínim executat durant l’any de màxima activitat dels darrers tres anys: 250.000 € per a la Casa del Rellotge i 195.000 € per a La Cadena.

Això significa que, si la UE volgués tornar a gestionar els centres, hauria de reclamar a l’administració l’obertura de la via de la gestió cívica, ja que en cap cas podria competir amb els requisits actuals, donat que no disposa de capital financer ni professional. Pel que fa als criteris de puntuació, el 49% del total es basa en “criteris avaluats mitjançant judici de valor”. Aquests inclouen: proposta de millora de la programació dels serveis (24 punts), circuit d’informació i difusió del centre (10 punts), perspectiva de gènere i interculturalitat (6 punts) i col·labo-

ració i coordinació amb les entitats culturals i socials del barri (9 punts). No hi ha cap criteri de puntuació específica que valori l’arrelament de les empreses o les entitats amb la zona, quan la connexió amb la xarxa veïnal pot resultar essencial pel bon funcionament, i és un vell reclam de les associacions.

El 51% restant correspon a “criteris d’adjudicació automàtics”, que inclouen: l’oferta econòmica (29 punts), l’increment d’hores d’activitats (10 punts), l’increment d’espectacles culturals (8 punts) i l’increment del nombre d’exposicions (4 punts). La proposta presentada per la Unió d’Entitats no va arribar ni tan sols a valorar-se, “per l’error tècnic” a l’hora de presentar uns documents erròniament.

El jurat que ha avaluat les propostes està format per sis membres. La presidència recau en un delegat de l’alcalde, acompanyat pel Secretari i l’Interventor generals. Completen l’equip tres professionals del Districte de Sants-Montjuïc: un de la direcció de Serveis a les Persones, la tècnica gestora de projectes i la cap de Recursos Interns.

La reacció des de la Unió d’Entitats Amb la pèrdua de la gestió dels centres cívics, també es perd un suport tècnic essencial per a les entitats del barri, que són les principals

▶Exposició pel 40 aniversari del Centre Cívic Casa del Rellotge.

Alejandro Flores (Arxiu La Marina)

impulsores de les activitats comunitàries. Celebracions emblemàtiques com les Festes Majors, el Cap d’Any o el Carnestoltes podrien veure’s afectades per l’absència d’una direcció pròxima al territori i a les seves necessitats. Aquesta preocupació ha estat un dels principals temes traslladats per la Junta Directiva de la Unió al Districte. Segons informa la presidenta, Rosalia Fernández, el Districte ha compromès que aquest suport es mantindrà a través d’altres projectes.

Tot i que qualsevol sistema de gestió ha de garantir el bon funcionament dels equipaments, la gestió ciutadana es distingeix per la seva capacitat de mantenir activa la xarxa associativa local. A més de comptar amb el suport del voluntariat, aquesta modalitat permet una implicació més profunda de la comunitat, amb una sensibilitat especial en àrees com la contractació de personal, la presa de decisions sobre el pla d’activitats i la millora de l’accessibilitat i l’obertura dels equipaments.

Sobre QSL Serveis Culturals

QSL Serveis Culturals és una empresa que gestiona una vuitantena de projectes en els àmbits social, educatiu i formatiu. Entre les seves responsabilitats es troben la dinamització d’equipaments com el Casal Mas Guinardó, La Teixonera i El Carmel, al districte d’Horta-Guinardó; el Centre Cívic Vil·la Florida, a Sant Gervasi; el Centre Cívic Casa Groga, a Sant Genís; el Centre Cívic Sarrià, al districte homònim, i l’edifici penitenciari de La Model.

A la seva pàgina web, QSL es defineix com una empresa que "centrem el nostre coneixement i experiència en la creació i gestió de projectes de servei públic des de les àrees de la cultura, l’educació i la participació, amb una perspectiva intercultural i interseccional".

Fundada el 1994 per Jesús Poza, l’empresa s’ha consolidat al llarg dels anys. Actualment, les sòcies gerents són Txell Rodon, Marina Estragués, Sara Vico i Carolina Astudillo.

La visió des del Consell d’Associacions de Barcelona

Miquel Àngel Aragon, director del Consell d’Associacions de Barcelona, entitat que agrupa diverses federacions de la ciutat, posa en relleu que el Reglament de Participació Ciutadana, en el seu article 111, reconeix explícitament el dret de la ciutadania a participar en la gestió dels equipaments públics i els serveis municipals. Aquest article especifica que l’Ajuntament ha de promoure formes de participació directa, incloent-hi la cogestió o la gestió directa per part d’entitats cíviques, especialment en aquells serveis amb un impacte comunitari significatiu.

L’Ajuntament argumenta haver optat pel concurs públic per “raons tècniques”

Què és la gestió cívica i per què les associacions del barri la reivindiquen?

L’article 111 del Reglament de Participació de l’Ajuntament de Barcelona defineix la gestió cívica com una forma de participació ciutadana que afavoreix la proximitat i la implicació del teixit associatiu en els serveis i equipaments públics. Aquestes són algunes de les seves característiques:

1 Col·laboració ciutadana

Entitats sense ànim de lucre poden gestionar competències municipals o participar en la gestió de serveis o equipaments titularitat d’altres administracions públiques.

2 Caràcter voluntari i no lucratiu

La gestió cívica s’aplica a serveis susceptibles de gestió indirecta, sempre sense ànim de lucre i mitjançant concurs públic quan hi hagi diverses entitats similars interessades.

3 Reinversió dels beneficis

Els beneficis generats han de revertir íntegrament en el programa o equipament gestionat.

4 Promoció de la concertació

L’Ajuntament ha de fomentar la col·laboració amb el teixit associatiu mitjançant convenis i garantir l’accés universal i la qualitat dels serveis. També s’ha d’establir una comissió ciutadana de seguiment, amb representació d’usuaris i usuàries, per supervisar la gestió i assegurar-ne la transparència i la participació.

Pel que fa a la situació a la Marina, Aragon considera imprescindible qüestionar per què l’Ajuntament ha descartat d’entrada l’opció de la gestió cívica. Segons ell, aquesta decisió sovint es basa en dues raons principals: la valoració del “múscul” associatiu i polític de les entitats, és a dir, la seva capacitat organitzativa, i l’avaluació de la satisfacció amb la gestió anterior. A tall d'exemple, Aragón esmenta el cas de la Lleialtat Santsenca, Casinet i Cotxeres, gestionades per la Coordinadora d'Entitats per la Lleialtat Santsenca (CELS) i el Secretariat de Sants, respectivament, com una mostra d’èxit del model de gestió cívica. Des de la Unió d’Entitats descarten que la decisió es pugui deure a una insatisfacció amb la gestió anterior. Manel Coronado, membre de la junta directiva, recorda que ha participat

en diverses comissions de seguiment i valoració, on tant usuaris com responsables municipals han expressat satisfacció per les activitats i decisions preses. Tot i això, Aragon reflexiona sobre les oportunitats que aquesta situació pot oferir. Proposa que les entitats aprofitin

Els espais que haurà de dinamitzar i gestionar l'empresa són La Casa del Rellotge, la Cadena, la Sala Pepita Casanellas, i la Sala Teatre Maremar, amb un pressupost conjunt de 536.016,43 €, més l’IVA corresponent

l’alliberament de la gestió per enfortir les seves estructures i espais de participació, “ja que aquesta és la millor manera de tenir incidència real en les decisions que els afecten”. Coronado comparteix aquesta visió i assegura que la intenció de la Unió d’Entitats és continuar participant activament en espais de participació.

Aragon també destaca la necessitat de teixir aliances amb altres entitats de la ciutat que comparteixen objectius similars, per sumar esforços i reforçar les xarxes de col·laboració. A més, anima les entitats a reflexionar sobre si volen recuperar la gestió dels equipaments, què les motiva a ferho i com ho faran.

Malgrat el canvi de model cap a la gestió per part d’una empresa privada, tant Aragon com Coronado subratllen que els serveis continuen sent del barri. Per tant, els treballadors han de mantenir-se al servei del veïnat, i les empreses responsables han de garantir espais de participació perquè la comunitat pugui influir en les decisions. En aquest sentit, Aragon conclou que, si els espais de participació actuals, com els consells de barri o les audiències públiques, no són suficients, cal crear-ne de nous per assegurar que la veu de la comunitat sigui escoltada i tingui un paper actiu. ■

▶Taller 'Jo guixo, tu guixes' impartit al Centre Cívic la Cadena

Alejandro Flores (Arxiu La Marina)

|| Jesús Martínez

No més alt que un tossal, d’ulls ferits i asurats, cremats per la brillantor de les pantalles. Escalador àgil, un os rentador de taques platejades, l’os rentador català.

A El senyor dels anells, l’elf Légolas roman fidel als seus semblants.

A Légolas es veu reflectit Enrique Mangas (Barcelona, 1976), fanàtic de l’univers Tolkien.

Informàtic i psicòleg de Can Farrero, a la Marina, Enrique ha pujat tantes vegades al castell de Port que el camí de pedres el podria fer amb els ulls tancats.

El seu personal Minas Tirith, la fortalesa del regne de Góndor.

«Al castell de Port acabo les rutes històriques sobre la Marina que faig els dissabtes al matí. Hi explico les rivalitats entre els bessons Ramon Berenguer II, àlies el Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, El fratricida. Un d’ells, el Cap d’Estopes, volia que l’altre s’estigués a la frontera perquè no li prengués el comtat… En pla: “No et vinguis gaire cap aquí, que un dia m’ho treus tot”. Estem parlant de fa mil anys», diu Enrique, el Légolas del territori limítrof que sempre han estat aquests camps al costat de Montjuïc.

El carrer de la Muga, entre el Polvorí i Pisos de Foment, significa això, fita, ratlla. «M'encanten aquestes intrigues misterioses i poc conegudes de la història. En queda molt poquet a les ruïnes, del castell, i és ple de preguntes. Ara estic mirant una dada curiosa a l’època de Pere el Cerimoniós [Pere IV d’Aragó, del segle XIV], quan es va establir que la costa catalano-valenciana estaria unida per torres de moro, de manera que si passava alguna cosa s’encenien focs perquè tots estiguessin al corrent. Una cosa semblant va escriure Tolkien a El retorn del rei, d’El senyor dels anells, en l’escena d’avís entre dos regnes, quan Mórdor ataca Góndor.»

A la ruta històrica de la Marina que organitza l’Enric, baixem pel Camí de l’Esparver, que al 970 d. C. ja es coneixia com el Camí de Port

«Els ibers i els romans van habitar la zona, i després, al segle XIX, a la Marina s’explicaven una vintena de famílies com a molt», diu Enric, nouvingut de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que visita sovint com a investigador amateur. «Al seu moment, la Marina era la rereguarda de Barcelona, punt fronterer amb Al-Andalus, i el castell servia de lloc d’observació, de guaita, amb domini sobre el delta. Lloc de defensa, de vigilància i de control fiscal.»

Part de la Marca Hispànica. O sigui, la frontera.

La Marina com a frontera des de fa més d’un mil·lenni: frontera entre dues civilitzacions (cristiana i musulmana), frontera entre dues urbs (Barcelona i L’Hospitalet) i frontera entre dues concepcions de ciutat (centre i perifèria).

El castell de Port va desapareixent progressivament, fruit també de la deixadesa. «A la Guerra dels Segadors [segle XVII] s›hi van instal·lar bateries, i a la Guerra de Successió [segle XVIII] s’incloïa als mapes militars.»

Per a les seves notes, a més de l’Arxiu de la Corona d’Aragó («en un dels lligalls del 1851 es parla de la Marina de Port»),

queda de la casa de Maria de les Canyes, la Casa dels gats, a les escales de l’edifici Flatiron de la Marina: «Els parlo del Barri Vell, del Canal de la Infanta i de les vies del tren de la potassa».

Arribem al carrer del Cisell, davant del Bàrkeno: «Aquí es veu com els carrers van amunt, tot està aixecat, i els parlo de Can Magarinyas, a l’entrada d’Encuny, masia que ja no existeix».

L’informàtic i psicòleg Enrique Mangas, que viu a Can Farrero, intenta innovar i aplicar la tecnologia a les exposicions.

«La intel·ligència artificial generativa –realitat augmentada– l›estic posant en pràctica a la meva web mangasmartin. com, per recrear escenaris i personatges històrics relacionats amb aquesta part de la ciutat, el “terme de Port”», escomet, immers en la programació, els panells de control i l’ús de dades, el ciberespai Tolkien 4.0. «Per exemple, faig recreacions històriques: a un personatge li demano una barba, un vestit, etcètera, i el vas delimitant amb les opcions que el sistema et dona, i després hi poses text, que es tradueix en veu sintetitzada i

Història d'un castell

Entrevista amb el veí Enrique Mangas, promotor de rutes històriques pel Castell de Port

CLa Marina com a frontera des de fa més d'un mil·lenni: frontera entre dues civilitzacions (cristiana i musulmana), frontera entre dues urbs (Barcelona i L'Hospitalet) i frontera entre dues concepcions de ciutat (centre i perifèria)

demana hores de visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a l’arxiu del Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya, a l’arxiu del Col·legi Notarial de Catalunya, etcètera.

Seguim a la ruta històrica.

Baixem a la capella de l’església de Port, a les restes romanes del carrer de Foneria (tapats) i la pedrera romana al costat de La Bàscula...

Al carrer de Negrell vivia la darrera família propietària del castell de Port. El carrer de Negrell ha estat buidat de veïns. Només resisteixen penyals com a fita, porticons despenjats i els pedrissos de les portes, tal com el poble de Cureña, semiabandonat a la novel·la El disputado voto del senyor Cayo, de Miguel Delibes. En Mare de Déu de Port ensenya el que

en moviment de llavis. Això ho he fet amb Mir Geribert, noble de prop de l’any mil que posseïa terres a la Marina.»

Mir Geribert, amb carrer a Barcelona, es va proclamar Príncep d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, a Vilafranca del Penedès), al seu dia un gran centre de comunicació. Enric, autònom, treballa en projectes de formació professional i ocupacional, en allò que ell anomena «capacitació digital»: «Treball comunitari per dinamitzar entitats, inserció laboral, etcètera».

Des del 2005, resideix a la Marina, per amor.

Al casal de barri de La Vinya imparteix classes d’informàtica per a gent gran.

Légolas sense espasa èlfica, només amb teclat i ratolí. ■

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Quina implicació té per a la confiança ciutadana en el govern i l’oposició que no s'hagi aconseguit pactar els pressupostos municipals?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

La manca de nous pressupostos municipals a Barcelona suposa un greu retrocés per a la ciutat. L'executiu de Jaume Collboni ha optat per aixecar-se de la taula de negociació, negant-se a implementar mesures per protegir als barris davant l'emergència de l’habitatge. El Govern municipal es nega a mantenir i reforçar mesures com la reserva del 30% per a habitatge públic a les promocions privades i no proposa cap iniciativa per fer front a l’expulsió veïnal. El PSC de Collboni, seguint els interessos dels grans especuladors, deixa Barcelona sense les polítiques valentes que necessita Barcelona.

Barcelona. Primer Secretari de PSC SantsMontjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Cinc mesos de negociació, és incomprensible la negativa de BeC a tancar un acord i voler-se enrocar en exigències inamovibles i línies vermelles. No es pot anar predicant la necessitat d’acords d’esquerres sense fer el possible per practicar-los. El govern creu en les majories d’esquerres, treballa per vertebrar-les, i ho continuarem fent. Però això requereix generositat i sentit de la responsabilitat per part de tothom, i BeC està demostrant tenir molt poca cultura del pacte. Cal ser capaç de sortir de la pròpia capelleta i mirar el món: avui els governs progressistes són un tresor en un context d’ascens de l’extrema dreta.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Llicenciat enCriminologiaiDiplomatenRecerca Privada.

Els veïns/es esperen que arribem a acords, però això no sempre és possible a causa dels interessos partidistes. Tal com diu Daniel Sirera hi ha hagut un “teatret“en les negociacions del PSC amb ERC i BComú i “el teatret volia no pressupostos”. Hi ha una altíssima pressió fiscal, poca ambició i així els barris i BCN no avancen. Calen més diners per millorar la seguretat , l'accés a l'habitatge i la neteja. Collboni prefereix  mantenir plans i mesures que s'han demostrat ineficaços i el Plans Viure i Endreça que no funcionen. Cal millorar la gestió perquè situacions com les dels veïns de Mare de Déu de Port, 181-183 i Cal Cisó, 50-58 se solucionin.

Josep Joaquim

Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

La resolució de conflictes hauria de ser un tema central a la nostra societat. L’acord d’uns pressupostos no deixa de ser un conflicte d’interessos entre les diferents forces polítiques que mantenen diferències ideològiques respecte a ingressos i despeses. No oblidem que aquests pressupostos acaben repercutint a la vida de les persones i no deixa de ser l’expressió de quina és la direcció d’un govern i les seves polítiques. Així doncs, no hauria d’afectar a la confiança sinó a la consciència de la ciutadania per pressionar als grups polítics que han de liderar aquesta necessitat cultural d’arribar a acords. La no aprovació dels pressupostos, per segon any consecutiu, per la via ordinària és una mostra més d’un govern feble, en minoria i incapaç d’arribar a acords. L’any 2023 va necessitar una moció de confiança per poder tirar endavant els primers pressupostos del mandat, i enguany ha optat per una pròrroga. Collboni no ha aconseguit ni el suport dels grups que el van fer alcalde, una mostra més que el seu nomenament va ser un joc de cadires sense un acord de projecte de ciutat ni una visió compartida; a diferència de l’alternativa que va treballar Junts i ERC (de la mà de Trias i Maragall).

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Albert Deusedes

Els barris del Districte que enguany tindran actuacions al Pla Endreça

La Marina del Prat Vermell, la Font de la Guatlla, la Bordeta i el Poble-sec

El manteniment integral de l’espai públic, línia de treball prioritària del Pla Endreça, fa un pas més aquest 2025 i accelera les actuacions de manteniment, renovació i transformació als barris de la ciutat. En total, es duran a terme 1.280 actuacions de manteniment i renovació i 24 actuacions més de transformació aquest any 2025, amb un pressupost previst de 105,2 milions d’euros, dels quals 86,2 són per al manteniment i la renovació i 19 per a les intervencions de transformació.

Totes les actuacions de 2025 s’organitzen a nivell barri, en un període acotat de temps per minimitzar l’impacte de les obres en la quotidianitat del territori i augmentar, al mateix temps, els beneficis que suposen aquestes millores en el dia a dia dels veïns i les veïnes. Pel que fa a les actuacions de manteniment i renovació, els barris on s’actuarà durant el 2025 són:

• Districte de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Font de la Districte de Ciutat Vella: el Raval, el Gòtic i també el parc de la Ciutadella.

• Districte de l’Eixample: la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni.

• Guatlla i la Bordeta.

• Districte de les Corts: les Corts.

• Districte de Sarrià – Sant Gervasi: les Tres Torres i Sant Gervasi – la Bonanova.

• Districte de Gràcia: el Coll i la Vila de Gràcia.

• Districte d’Horta-Guinardó: el Guinardó, la Font d’en Fargues, la Clota i Horta.

• Districte de Nou Barris: Porta, Can Peguera, la Trinitat Nova i Torre Baró.

• Districte de Sant Andreu: Baró de Viver, el Bon Pastor i el Congrés i els Indians.

• Districte de Sant Martí: la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme, Provençals del Poblenou i la Verneda i la Pau. Totes les actuacions van encaminades a posar al centre cada territori, cada barri de la ciutat i treballar per millorar la qualitat de l’espai públic al servei de la ciutadania. Renovar-ne els paviments, les voreres, el mobiliari i en definitiva els espais d’estada amb diferents usos ciutadans. Les actuacions es faran en els següents àmbits: 61 pavimentacions, 124 voreres, 29 actuacions de millora i renovació de mobiliari, 136 actuacions en parcs i jardins, 333 actuacions per millorar i renovar la senyalització, 50 actuacions en clavegueram, 45 en enllumenat, 9 en escales i ascensors, 108 en fonts de beure i ornamentals, 24 obres de millora de l’accessibilitat, com la retirada de pals elèctrics, 7 actuacions en estructures viàries, com ponts, passeres o pèrgoles, entre altres, 352 semàfors i 2 talussos. ■ Redacció

Nova parada del V5 a Mare de Déu de Port

El bus V5 afegeix una parada al carrer de la Mare de Déu de Port, entre les de Foc i Cisell, per facilitar la mobilitat de les veïnes i veïns d’aquest carrer i d’aquesta part del barri de la Marina. El bus V5 de la xarxa ortogonal que uneix la Marina de Port amb Pedralbes ha afegit recentment una parada al seu recorregut per facilitar la baixada als viatgers i viatgeres que van a aquest tram del carrer de la Mare de Déu de Port, entre els carrers del Foc i del Cisell, on ja hi havia les parades anterior i posterior, respectivament. La nova parada, a l’altura del número 102 i del Camp Municipal de Futbol Ibèria, és la mateixa que ja feia servir el bus de barri 125, cosa que també facilita la connexió entre les dues línies. ■ Nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona

Retahílas

Mar Montilla

uería tocar este tema desde tiempo atrás, pero cada vez que buscaba información se me revolvían las tripas. No imagino mayor crueldad que la de matar a una criatura inocente con el fin de hacer daño a otra persona.

Elisa y Larisa eran hermanas y tenían dos y cuatro años cuando su propio padre les arrebató el derecho a vivir, durante un fin de semana en el que les tocaba estar con él, por órdenes de un juez. Usó un pesticida para envenenarlas y luego se suicidó.

A Ayax, de cinco años, su progenitor le asestó más puñaladas de las que cabían en su diminuto cuerpo, casi tantas como a la madre. Ella se salvó; el niño no. El monstruo fue detenido horas después mientras deambulaba por las calles.

Hiba y Adam, de tres y nueve años, fueron encontrados junto a su madre dentro de un baúl, sin vida, pese a estar bajo la protección de VioGén. Sí, el sistema a veces falla, por desgracia.

Cristian contaba con tan solo dos años cuando la pareja de su madre le propinó tal paliza que le provocó la muerte. Su gemelo también fue agredido, pero sobrevivió.

Son solo algunos ejemplos, pero hay más.

Necesito creer que los hombres que cometen tales atrocidades son enfermos cuyas acciones se escapan al raciocinio, porque de no ser así su depravación alcanza límites espeluznantes.

Hay que dejar de normalizar el odio y la violencia. El miedo no es amor; coartar la libertad del otro no es amor; imponer por la fuerza no es amor. Hay que enseñar/ aprender a reconocer las conductas inapropiadas, a poner límites a los demás y a nosotros mismos. Hay que educar para el respeto y la tolerancia. ■

Mestres del ritme

L’A.V.V. Sant Cristòfol organitza una nova tarda de ball per a la gent gran d’èxit

El ball i la música són dos elements que no entenen d’edats, i el passat divendres 31 de gener, a la seu de l’A.V.V Sant Cristòfol, va quedar més que demostrat. Pel mòdic preu de cinc euros, la gent gran del veïnat va gaudir d’una estona de lleure en bona companyia, acabada de farcir amb tapes casolanes i tota mena de begudes.

Una tarda, que es repeteix cada darrer divendres del mes i en la que es demostra que l’edat és només un número, i que si l’esperit es manté jove, també ho fa la persona. La sala es va omplir de ballarins i ballarines amb dècades d’experiència cremant les pistes de ball de totes les festes majors, festivals i discoteques en més d’un vespre de glòria. Un públic 4x4, adaptat a tots els terrenys i tipus de cançons, ballant amb la mateixa gràcia les més animades i, també, les més lentes, que normalment requerien una parella.

Temes com ara, “No Woman, No Cry” de Bob Marley, “Vivir Mi Vida” de Marc Anthony o “Espinita”, la versió bolero del tema d’Albert Hammond, van formar part del repertori musical, punxats per en Fernando Martínez i en Francisco Egea, guitarrista i bateria del grup musical Reuni2, respectivament.

Cada darrer divendres del mes, la seu de l'A.V.V Sant Cristòfol es converteix en l'espai de referència per la gent del barri que vulgui passar una estona divertida amb amics

a més a més de l’activitat i el moviment és fonamental per al barri”, va expressar la veïna. “Hi ha molta unió i ganes de passar-ho bé. En comparació amb la qualitat de l’esdeveniment, el preu és irrisori, i les membres de l’associació són extremadament amables”.

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

Les persones trans som i estem

EUna activitat que, tal com defensen la Isabel i l’Ángel, dos dels assistents, és “molt necessària i valuosa”. “Tot el que signifiqui fomentar la unió entre veïns i veïnes,

En Fernando, membre de Reuni2 i de la Junta directiva de l’A.V.V. Sant Cristòfol, valorava molt positivament l’experiència, tot i fer incís en la necessitat de reforçar el teixit associatiu del barri. “Volem continuar amb aquesta iniciativa. Considerem que és molt positiva pel veïnat, i per a nosaltres com a entitat, i a més a més ha tingut una gran acollida. Sigui com sigui, necessitem enfortir les entitats de la Marina, que demanen a crits un relleu generacional”, assenyalava Martínez.

“Hem de ser capaços de xopar-nos de la cultura del nostre barri, que s’ha construït, i ho continua fent, gràcies a la voluntat

veïnal, i això no pot morir. Les festes i els esdeveniments que es fan són producte únicament de l’esforç dels i les voluntàries de casa nostra, però és evident que sols no podem fer-ho. Molts ens anem fent grans i les forces minven, però ens neguem a que aquesta mena d’activitats no segueixin”, va afegir.

De moment, amb les forces disponibles, des de l’A.V.V. Sant Cristòfol volen anar a més. “En vista del creixent èxit d’aquesta proposta per a la gent gran, estem estudiant la possibilitat d’oferir-ho per altres grups d’edat”, va explicar la Teresa Álamo “Està sobre la taula l’opció d’organitzar envelats per a la gent jove, amb música dels anys 80 o 90, per exemple. Volem variar una mica i intentar ser un espai de referència per la gent del barri que vulgui passar una estona divertida amb amics”, va afirmar en Toni Prada

Com en Fernando, subratllaven la necessitat de difondre i promocionar aquesta mena de celebracions. “Necessitem publicitar-nos i implicar a tot el veïnat. És un esforç que tenim il·lusió i ganes de fer”, van concloure.

Una jornada festiva, mostra de l’enorme valor del treball comunitari de la Marina, motor de les activitats del barri, que es va convertir en la millor manera de donar la benvinguda al cap de setmana i al segon mes de l’any: entre cançons i riures. ■ P.L. ▶ Entre cançons i riures la gent gran del

n el barri de la Marina, tenim l'HONOR (així, en majúscules) de tenir una plaça que es diu “Plaça de l’Orgull”. Una plaça amb bancs pintats amb la bandera multicolor i la bandera de la comunitat trans (rosa, celeste i blanca en honor a les identitats femenines, masculines i no binàries). Aquestes banderes no són un simple accessori, sinó una manera simbòlica d'expressar que allà on es posen són espais segurs per a totis nosaltris. Poc temps després de la inauguració, passejant per la plaça, observo amb sorpresa que un dels bancs ha estat vandalitzat amb pintades que resen: ser dona no és un sentiment, les infàncies trans són els pares o RADFEM. Tot signat amb el símbol ♀, que representa la lluita feminista i de les dones. I encara que les pintades també són un reflex d'una opinió, no vaig poder evitar sentir-me trista i alhora ple de ràbia perquè aquesta mostra d'odi vingués d'un sector que es considera així mateix feminista.

Cal visibilitzar que des que la comunitat trans va començar a adquirir drets, les onades de violència (especialment contra les dones trans) s'han intensificat, alineant-se els discursos de l'extrema dreta amb els de les antitrans. Les formes en les quals es manifesta la violència són: invisibilització, qüestionament i estigmatització.

Intentar contraposar les idees feministes i les de la lluita trans és un error de base. Com deia Brigitte Vasallo, “que dues idees no siguin les mateixes no vol dir que siguin oposades”. I és d'aquesta manera com el feixisme inocula el pensament únic i confrontacional.

L'esperança va tornar a envair-me quan vaig pensar que la iniciativa d’anomenar a aquest espai Plaça de L’Orgull va vindre per part de la Taula de Dones de la Marina i m'omple d'orgull pensar que les feministes no són l'enemic de la nostra comunitat sinó part d'ella. Som, estem i continuarem estant.

El Color Morado del Arcoiris els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5).

barri ha trobat la millor manera de donar la benvinguda al cap

Entitats del barri reclamen a les administracions més sensibilitat i efectivitat en l’àmbit social

|| Y.L.A.

Mentre la ciutadania afronta el seu dia a dia i els partits polítics gestionen les seves crisis internes, la realitat segueix avançant. La inèrcia econòmica continua accentuant la divisió entre els qui acumulen guanys i els qui no arriben a fi de mes i veuen com augmenta la pressió.

"No arriba a tothom", insisteixen les entitats socials davant l'eufòria per les dades econòmiques del país, que preveuen un creixement de fins a un 2,5% de l’economia espanyola enguany. Tot i ser xifres positives, al carrer es queden lluny d’assegurar la "prosperitat compartida" de la qual parla el president Illa.

Aquesta realitat, que des de fa anys desborda els Serveis Socials i genera tensions entre la classe professional i els treballadors locals empobrits—sovint en competència per les ajudes amb les persones nouvingudes—, suposa un repte per a l’Administració en un context de desconfiança institucional. Una tasca impossible sense el teixit ciutadà, que s’organitza conscient de les seves necessitats i crea xarxes més enllà de la lògica purament econòmica per superar barreres.

Ara bé, les persones que representen aquest teixit social organitzat a la Marina alerten sobre el que està passant. Hi ha fites negatives com la marxa del barri d’un servei d’atenció educativa als joves que han abandonat els estudis, la Unitat d’Escolarització Compartida. La Fundació Mans a les Mans gestionava el projecte en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, però el 2023 el concurs el va guanyar una escola de Les Corts.

També hi ha el reclam de l’Institut La Mercè, que s’ha mobilitzat per evitar la pèrdua del grau d’Imatge Personal. Mentrestant, allò que hauria d’arribar i estar en marxa no dona senyals de moviment. I dels grans projectes esperats a la Marina, fins i tot treballats durant el mandat anterior, no se’n sap res. L’exemple més emblemàtic és la reforma del passeig de la Zona Franca, però també el futur Pla de Barris, que, de tan singular que és, continua invisible.

A la Marina, una cinquantena d’entitats treballen en els àmbits esportiu, cultural i educatiu. Hem parlat amb algunes d’elles per conèixer la seva visió sobre l’actuació de les institucions al barri.

Undebel va perdre una subvenció clau l’any passat per al reforç escolar i espera resposta per a enguany Undebel, l’associació que lidera el col·lec-

Luisa Montero, escola Undebel:

No hi ha reconeixement ni sensibilitat envers la nostra tasca; estem treballant espais que l'Administració no arriba a cobrir, tot i les seves estructures i ens sentim desil·lusionats i desencantats amb l'actuació que fan.

tiu gitano a la Marina, va perdre l’any passat una subvenció de 3.000 euros destinada al reforç escolar d’infants i adolescents. Ara estan a l’espera de saber si enguany la rebran.

Luisa Montero, promotora escolar i referent educativa per a molts infants i joves, especialment de la comunitat gitana, explica que passen moltes tardes fent reforç escolar a l’associació. Inicialment, atenien sobretot famílies gitanes, però ara “tenim nens i nenes de tots els colors”, diu, fent referència a la diversitat característica de la ciutat.

L’entitat té dos projectes consolidats: Somnis (antic Tu sí que vals), centrat en el reforç escolar, i Els primers passos, que ofereix suport a pares joves o adolescents per ajudar-los a tirar endavant. Aquests projectes funcionen des de fa més de cinc anys i cadascun rep una subvenció anual de 3.000 euros de l’Ajuntament per cobrir part de les hores dels

Carmen Casanovas, Associació de veïns de Sant Cristòfol:

En un moment de crisi i incertesa, quan més cal la col·laboració entre Administració i ciutadania, per què sembla que s'estan posant més obstacles a aquells que treballen per cohesionar i dinamitzar els barris?

monitors i el material necessari. No obstant això, l’any passat no van rebre aquesta ajuda. En preguntar el motiu, el tècnic municipal va al·legar la manca d’un document, que inicialment no constava, però que, segons Luisa, es va presentar dins del termini de rectificacions.

"Ni sensibilitat ni reconeixement a la tasca que fem; al cap i a la fi, estem cobrint espais on ells no arriben, malgrat totes les estructures que tenen", denuncia. També expressa la seva "desil·lusió i desencant" per una Administració que considera poc disposada a treballar braç a braç amb les comunitats més vulnerables.

El projecte ha atès 44 infants durant set anys, majoritàriament amb suport de voluntaris. Davant la falta de subvenció, el Casal de la Vinya, on realitzen l’activitat, els ha proporcionat material i ha cobert algunes hores dels monitors. A més, algunes famílies amb recursos han col·laborat comprant material escolar.

Les traves burocràtiques desgasten el teixit associatiu: el cas de l’AVV Sant Cristòfol

Parlem amb un grup més novell dins l’associacionisme: la Junta Directiva de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol, que fa un parell d’anys que lidera l’entitat. La seva presidenta, Carmen Casanovas, explica amb frustració les dificultats que afronten en el dia a dia.

“Només posen traves. Les associacions treballem sense ànim de lucre i haurien de tenir-nos més en compte, amb més consideració. Però l’Ajuntament només diu: ‘no, no i no’”, denuncia.

Un dels aspectes que més preocupa a l’entitat és la imposició d’un cànon de lloguer per utilitzar espais públics, una càrrega afegida que consideren injusta. “La sensació és que, en lloc de millorar, només anem a pitjor”, lamenta Carmen.

A més, obtenir permisos per tallar un carrer durant festes o fires s’ha convertit

L’actual Escola Enric Granados es convertirà en el primer Institut Escola de la Marina

El Consorci d’Educació, va anunciar el passat mes de gener, la creació de dos nous instituts escola a Barcelona per al curs 2025-206, un dels quals serà l’actual Escola Enric Granados que es convertirà en el primer institut escola de la xarxa pública dels barris de la Marina i, també en el primer projecte educatiu que hi ofereix continuïtat primària-secundaria.

La transformació del centre en institut escola permetrà ampliar l’oferta de places públiques de primer d’ESO a la zona edu-

cativa de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.

L’Escola Enric Granados que acull 145 alumnes, també té capacitat perquè s’incorporin els diversos cursos de l’ESO. Compta amb un edifici de format hexagonal de 2.881 m2 amb dues plantes més planta baixa que va ser construït l’any 1973 i ampliat posteriorment, té un patí ampli, jardí, zones de joc, pista esportiva i gimnàs.

La transformació en institut escola permetrà millorar l’oferta pública als barris de la Marina, incrementarà les places

de proximitat a primer d’ESO i, garantirà l’escolarització continua en un mateix centre dels 3 als 16 anys amb un projecte integrat que respon a les necessitats de l’alumnat i garanteix una educació més personalitzada.

El model educatiu de l’institut escola, afavoreix l’optimització de recursos, facilitat una major adaptació a les necessitats específiques de l’entorn social i educatiu, promou la igualtat d’oportunitats, i contribueix a reduir l’absentisme i la segregació escolar.

Continua a la pàgina 2

La directora del centre, Maria G. Nevot, parla davant dels estudiants en ocasió del 50è aniversari de l'escola l'any 2023.

Arxiu La Marina

És amb molta satisfacció que us compartim una gran notícia: l’any vinent, el nostre centre es transformarà en l’Institut Escola Enric Granados. Aquest canvi representa una oportunitat per oferir una educació de qualitat que acompanyi els nostres alumnes durant totes les etapes obligatòries, en un entorn proper i familiar.

Quan vam comunicar la notícia als alumnes, la seva alegria va ser immediata. Les aules es van omplir de comentaris, somriures i entusiasme. Especialment els alumnes del cicle superior van viure el moment amb una intensitat extraordinària: aplaudiments, exclamacions i una energia contagiosa van convertir l’anunci en una autèntica celebració. Aquesta reacció ens confirma el vincle especial que tenen amb el centre, un lloc que senten com a seu i on es desenvolupen amb confiança i seguretat.

A més, l’Institut Escola Enric Granados serà l’únic al barri de la Marina, una novetat que beneficia no només els alumnes, sinó també tota la comunitat. Aquesta transformació és una passa endavant per al barri, aportant noves oportunitats i reforçant el compromís educatiu amb les famílies de la zona.

Aquest canvi implica esforços importants: reorganitzar espais, adaptar programes i posar en marxa nous projectes educatius. Però, amb el suport de tota la comunitat educativa—alumnes, famílies, equip docent i personal del centre—, estem convençuts que ho aconseguirem.

Convertir-nos en Institut Escola no és només un canvi de nom. Volem continuar essent un espai d’aprenentatge i creixement, on cada estudiant pugui desenvolupar tot el seu potencial. La implicació de tots és clau per fer realitat aquest projecte i per consolidar un model educatiu que beneficiï a tothom. Gràcies per formar part d’aquest camí compartit. Seguim treballant junts per construir un futur millor per als nostres infants i per al barri.

Visiteu-nos a: https://agora.xtec.cat/ ceip-enric-granados/

La celebració al centre educatiu:

Ens convertim en Institut Escola Enric Granados!

“L'alegria dels alumnes va ser immediata, convertint l'anunci en una gran celebració d'entusiasme”

“Aquest canvi representa una oportunitat per oferir una educació de qualitat en un entorn proper i familiar”

“La implicació de tota la comunitat educativa és clau per consolidar aquest model integrat”

La façana de l'escola que ara es converteix en institut escola, un edifici recentment reformat i condicionat.

Després d'un temps des de la finalització de les obres d'adequació de l'interior del Casal de la Gent Gran La Capa, realitzades pel Districte de Sants-Montjüic, podem afirmar amb satisfacció que hem registrat una forta demanda per participar en les activitats i serveis que ofereix l'equipament, tots ells orientats a potenciar un envelliment actiu, tant físic com mental, així com a fomentar les relacions interpersonals. Les dades d'inscripció a les activitats, que afecten aproximadament unes 600 persones, juntament amb l'existència per primera vegada d'una llista d'espera, mostren que aquesta intervenció ha permès a les persones usuàries gaudir d'una experiència còmoda en aquest espai de trobada i relació per als veïns i veïnes del barri.

Aquesta adequació ha consistit en la renovació de l'enllumenat a les dues plantes, l'enderroc de la zona de l'antiga barra i cuina, que es trobaven en mal estat, i la posterior instal·lació de nou mobiliari per a la preparació dels àpats, així com un nou paviment polivalent. Aquesta actuació ha permès transformar la planta baixa en un espai més versàtil, capaç d’acollir des del servei de menjador, destinat als àpats en companyia, fins a activitats de moviment, tallers o la creació de racons de lectura.

Aquesta renovació també té una vessant social important, ja que, conjuntament amb els altres dos equipaments del barri destinats a persones grans —el Casal de Gent Gran de Sant Cristòfol i l’espai de Gent Gran del Polvorí—, s’està duent a terme un treball de coordinació amb diversos equipaments i serveis del barri, com el Casal de Barri de la Vinya o els apartaments de La Capa, amb l'objectiu de fomentar la participació comunitària. Un exemple d’aquest treball coordinat són les activitats intergeneracionals

Renovació interior del Casal de la Gent Gran La Capa

“Aquesta adequació ha transformat la planta baixa en un espai versàtil, capaç d’acollir des de menjadors fins a tallers i racons de lectura”

“El Casal fomenta la participació comunitària mitjançant activitats intergeneracionals amb altres equipaments del barri”

“Les dades d'inscripció mostren una forta demanda per participar en les activitats i serveis del Casal”

que es porten a terme amb la Ludoteca Planeta Galeta, ASPROSEAT, l'IES Montjuïc o l’Institut Mare de Déu de Port.

Les persones usuàries participen activament en el dia a dia del casal. Aproximadament un 24% dels tallers que es realitzen durant tot el curs són impartits per personal voluntari, mentre que la resta són dirigits per talleristes professionals. Aquests tallers inclouen activitats de moviment (ball en línia, zumba, etc.), de mobilitat (ioga, gimnàstica suau, etc.), formatives (memòria, cultura, anglès, etc.), creatives (pintura, dibuix, punt de mitja, etc.) i informàtiques. En total, es duen a terme més de 40 tallers, entre voluntaris i professionals.

A més, es desenvolupen activitats puntuals de tipus cultural i lúdic, com xerrades, caminades, sortides al teatre, als museus, excursions, celebracions de festes tradicionals i commemoracions de dies internacionals, entre d’altres.

Finalment, cal destacar que l’equipament acull propostes i projectes adreçats a grups de persones grans, que van en consonància amb els objectius del Pla “Barcelona, Ciutat Amigable amb les Persones Grans” de l’Ajuntament de Barcelona. Un exemple d'això és que la Capa acull el grup de teatre de persones grans del Districte, “CapaMar”, que assaja les obres que posteriorment representaran en diversos equipaments de la ciutat.

L'espai interior de la Capa renovat, en una conversa entre Eva Navarro, Janeth Sánchez i Mariela Barrios, informadora i auxiliars del menjador, respectivament.

Participa en l'elecció del nom dels nous jardins del barri de la Marina

El barri de La Marina es prepara per inaugurar un nou pulmó verd situat entre els carrers del Foc, Ferrocarrils Catalans, de les Diligències i el camí de Can Clos. Abans de la seva obertura, el grup de treball de nomenclàtor del barri de La Marina ha posat en marxa un procés participatiu per decidir el nom d'aquest nou espai. Aquest grup de treball forma part de l'Eix de Cultura i Memòria

Històrica, una taula composta per agents i entitats locals amb l'objectiu de preservar i promoure la història del territori.

El nom definitiu serà escollit per l'Ajuntament de Barcelona a partir de la proposta escollida per la ciutadania.

La creació d'aquests jardins, que tindran més de 10.000 metres quadrats d'espai verd, inclourà zo-

nes d'arbres, plantes autòctones, espais de joc per infants, àrees de descans i espais multifuncionals per a activitats comunitàries i culturals. El projecte busca revitalitzar l'àrea, afavorir el contacte amb la natura i fomentar la cohesió social i la participació ciutadana.

Els veïns i veïnes de Can Clos, un dels barris més propers al nou jardí, estan especialment il·lusionats amb aquesta iniciativa, ja que es tracta d’una connexió directa entre el barri històric i la resta de La Marina de Port. Aquest nou espai verd afavorirà la integració dels veïns amb la resta del barri i contribuirà a millorar la qualitat de vida a la zona.

El procés per escollir la proposta de nom serà obert a tota la ciutadania dels barris de La Marina.

El procés seguit fins ara ha consistit en recollir propostes dels veïns de Can Clos i La Vinya, els dos barris més afectats per la creació dels jardins, els quals ja han passat un primer filtre del grup de nomenclàtor del barri i de l’ajuntament de Barcelona. Finalment, la ciutadania podrà votar per escollir quina proposta es presentarà a l’ajuntament.

Les opcions són les següents:

Jardins del tren de la Potassa, en referència a la trajectòria del ferrocarril que transportava potassa fins al port de Barcelona.

Jardins de les vinyes de Can Clos, per recordar l'antiga presència de vinyes a la zona

Jardins del 8 d’abril, en homenatge al Dia Internacional del Poble Gitano.

El període de votació s'obrirà entre l'1 i el 18 de febrer, i es realitzarà presencialment al Casal de Barri La Vinya (Carrer dels Alts Forns, 87) durant els seus horaris habituals. El 19 de febrer es comptabilitzaran els vots i es donarà a conèixer el nom guanyador, que serà presentat a l'Ajuntament de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats:

En la tasca global de l'Administració, pesa més la inacció i l'absència de col·laboració. Quan l'Ajuntament no arriba, ens necessita, però quan hi ha recursos, aquests es destinen a entitats externes sense coneixement del territori ni connexió amb el teixit comunitari.

Juan Antonio Reyes, AMCL:

L'Ajuntament actua de manera incoherent en un moment crucial per molts infants i adolescents. Les persones que treballen per millorar les coses acaben desmotivades, ja que l'Administració no vol col·laborar amb la ciutadania per mantenir iniciatives que funcionen.

Carmen Higueras, Casal la Vinya:

Equilibrar les exigències com a veïns amb el nostre rol de gestors és difícil; ara formem part de l'estructura i hem de revisar contínuament la nostra tasca per assegurar-nos que el nostre objectiu principal, millorar la realitat social del barri, no es perd.

en una tasca gairebé impossible. “Al final, demanem al veïnat que participi, però quan estem aquí ens cremem tant, perquè tot és tan complicat, que costa molt que les associacions es mantinguin. Acabarem desapareixent totes, i l’essència del barri es perdrà”

La seva reflexió és clara: “No estan cuidant ningú ni res. Arriba un moment en què estem esgotats. Però això no hauria de passar”. En un moment d’incertesa i crisi, quan més necessària és la col·laboració entre Administració i ciutadania, per què sembla que es fa just el contrari? Per què, en lloc de facilitar, es posen més barreres a aquells que treballen per cohesionar i dinamitzar els barris?

El Pla de Barris deixa sense continuïtat el projecte Ràdio a les escoles en no renovar-ne el finançament Ràdio a les escoles era una iniciativa de l’emissora local, la Marina FM, per treballar la comunicació i l’expressió oral amb infants i adolescents a través dels centres educatius del barri. El projecte, àmpliament valorat per la comunitat educativa, servia per reforçar competències lingüístiques i donar veu als més joves en un espai de participació activa.

Tot i aquesta bona acollida i la promesa electoral del PSC –ara al govern– de mantenir els projectes socials i educatius, el Pla de Barris no n’ha renovat el suport, deixant-lo sense continuïtat. Segons l’Associació, s’ha intentat reiteradament establir diàleg amb els actuals responsables del programa, però han estat inaccessibles. Sobre aquesta decisió, Juan Antonio Reyes Blanco, de l’AMCL, considera que l’Ajuntament actua amb incoherència en un moment especialment delicat per a molts infants i adolescents: "Haurien d’intentar fer costat a iniciatives com aquesta, sobretot quan atenen nens i nenes que estan en la diana d’un munt de problemes i als quals l’Administració ha estat incapaç de donar resposta". També critica la manca de connexió entre els partits i la realitat dels barris: "Aquí ningú es mira res. I dia a dia, la gent que creu que es poden millorar les coses treballant-hi i en positiu, acaba desmotivada i sense horitzons de futur"

La desaparició de Ràdio a les escoles no

Els centres educatius del barri s’alineen amb les entitats en el reclam per més inversió social

només suposa la pèrdua d’una eina educativa per als infants, sinó que també evidencia una tendència preocupant: fins a quin punt l’Administració està disposada a treballar en complicitat amb la ciutadania per mantenir iniciatives que funcionen?

El Casal la Vinya alerta sobre la càrrega administrativa i el seu impacte en la tasca comunitària

La democràcia espanyola ha arribat als 47 anys i, tot i les millores evidents en la qualitat de vida, també ha posat en evidència les limitacions del sistema. La lluita contra la corrupció va portar a crear garanties legals per evitar abusos, però, en molts casos, aquestes mesures han dificultat l’accés àgil als recursos públics i han reduït el marge de decisió dels propis representants polítics. Aquesta rigidesa burocràtica també impacta directament la gestió dels equipaments als barris.

La Carmen Higueras, directora del Casal i alhora presidenta de l’AVV ho explica des de la seva experiència. Fa 7 anys, l’Associació de Veïns i Veïnes va signar un conveni amb l’Ajuntament per gestionar el Casal de barri, convertit ara en Casal Comunitari. Ho van veure com una oportunitat per reforçar els recursos del barri. “I no ens vam equivocar”, assegura. “És la manera que els recursos impactin directament en els nostres veïns i veïnes”

Però assumir aquesta responsabilitat també implica carregar amb tasques burocràtiques i conviure amb una tensió constant amb l’Administració. “Fem equilibris entre l’exigència que hem de tenir com a

veïnat i el nostre paper de gestors, perquè, en certa manera, ara formem part de l’estructura”, reflexiona. Per això, recalca la importància de revisar contínuament la seva tasca per no perdre l’objectiu principal: millorar la realitat social del barri. Actualment, el Casal compta amb tres professionals responsables de la direcció, la dinamització i la informació, a més de treballar braç a braç amb les diverses comunitats del barri. Però el repte més gran, diu la Carmen, és gestionar aquesta complexitat sense perdre la il·lusió ni la convicció que

val la pena continuar. "Per això cal mirar contínuament el nostre entorn i recordar que ens esforcem per millorar-lo. Els veïns i les veïnes ens importen, i tenim clar que el seu benestar repercuteix en el nostre."

Denuncien la manca de suport municipal i la inacció del Districte Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats, expressa una preocupació creixent davant l’actitud de l’Ajuntament envers el teixit associatiu del barri. Tot i que el consistori ha donat suport a les entitats

Reunió de la Taula d'Infància, Adolescència i Famílies

A la reunió anual entre l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) i els centres educatius per treballar el suplement escolar, i en el marc de la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF), celebrada el 16 de gener amb la participació de 12 centres educatius —entre bressols, escoles i instituts—, es va posar de manifest la necessitat d’una major inversió social per abordar les desigualtats que afecten l’alumnat. Entre les àrees de millora identificades, es va assenyalar que "persisteixen dificultats en determinats nuclis com Can Clos i el Polvorí, on la dinàmica social i l’imaginari col·lectiu continuen sent una barrera". En aquest sentit, hi ha consens sobre la necessitat d’actuar amb més intensitat en aquests espais, prioritzant-los també en iniciatives de promoció i visibilització de la comunitat educativa. Els participants van proposar que les actuacions es desenvolupin tant des dels mateixos centres com amb el suport d’entitats locals. En aquest sentit, es valora molt positivament poder implementar la iniciativa Patis Oberts en escoles com Can Clos. Així mateix, es considera essencial impulsar més plans i projectes socials que ajudin infants i adolescents d’aquests entorns a trencar el cercle que dificulta la seva progressió acadèmica, educativa i social.

No obstant això, també es van destacar aspectes positius, com la millora en la matrícula i la diversitat de les famílies en la majoria de centres educatius.

en diferents moments, sovint la percepció és que ho fa des d’una òptica de concessió i no com un treball conjunt i estratègic. “Hi ha centenars de persones implicades en les entitats culturals, esportives i veïnals, treballant per millorar el barri i la convivència. És una tasca voluntària que requereix hores, esforç i, en molts casos, fins i tot recursos propis. Però la sensació és que no ens ajuden a avançar”, assenyala Fernández.

Si bé reconeix que en determinades activitats hi ha un acompanyament del Districte, ja sigui amb recursos o amb l’ajuda dels tècnics de barri, considera que, en una mirada global, “pesa més la inacció, l’absència i la manca de treball amb complicitat” Un dels problemes que destaca és la tendència de l’Administració a recórrer a les entitats només quan hi ha mancances o falta de recursos propis. “Quan l’Ajuntament no arriba, ens necessita; però quan hi ha recursos, aquests van a parar a entitats externes, sovint sense el coneixement del territori ni la connexió amb el teixit comunitari”, denuncia.

Aquesta situació, sumada a la retallada de projectes clau i a la dificultat d’establir diàleg efectiu amb els responsables municipals, genera una profunda inquietud: “Ens venen molts dubtes. No sentim que la Unió d’Entitats estigui realment recolzada pel Districte”

Malgrat això, Fernández és clara en la seva determinació: “No ens desanimarem. L’any que ve tornarem a reclamar la gestió dels centres cívics i continuarem treballant pels nostres barris, li agradi o no al governant de torn” ■

Checklist de l'agenda impulsada des del barri

Desbloquejat el projecte de L2 del metro.

Avança el calendari de les obres del poliesportiu Energia.

Bona marxa de la urbanització del Prat Vermell.

Un nou parc a Can Clos

S’amplia l’oferta educativa amb l’Institut escola a l’Enric Granados

Millores en la neteja gràcies al Pla Endreça.

En marxa el nou Centre d’Atenció Integral (CAI).

En verd, actuacions valorades en positiu. En vermell, les negatives. En negre, les que no tenen cap concreció.

S’aposta per empreses privades en la gestió dels centres cívics, perjudicant el teixit associatiu local.

Espais com la Mediterrània i la cantonada entre Cisó i Mare de Déu de Port on el Pla Endreça no ha arribat.

Es denega suport econòmic i operatiu per activitats comunitàries (recursos i permisos per tallar carrers).

S'atura el finançament del projecte Ràdio a les Escoles

Plega el Vila Veïna del Casal La Vinya.

Retirada de l’atenció presencial de l’OAC a la Marina.

Sense alternatives per a la cooperativa de joves Coopgeeni, que reclama accedir a un solar que l’Administració els havia compromès

La reforma del passeig de la Zona Franca.

El bus que connectarà la Marina amb el litoral i el pla de millora de la mobilitat.

El Pla de Barris “singular de la Marina” sembla estar oblidat. El calendari pels nous equipaments del Prat Vermell. Ni accions ni cap pla o projecte de dinamització econòmica i comunitària al Prat Vermell.

No hi ha cap pla per connectar la dinàmica econòmica del Polígon de la Zona Franca o el Districte 4.0 amb les necessitats veïnals.

El 10% del PIB de Catalunya es mou aquí, però la renda dels barris de la Marina conti- nua per sota de la mitjana de Barcelona.

Cap acció ni pla social als barris de Can Clos i Polvorí.

Sobre com enfrontar la mort

“Li tens por a la mort?”, preguntava Davy Jones al capità Jack Sparrow a la saga de Pirates del Carib. Una qüestió que, pronunciada a la ficció, és ben aplicable a la realitat.

La mort és una part irrevocable i inevitable de la nostra vida. L’última parada abans de transcendir a un altre pla i deixar enrere tot el que hem conegut. Una realitat que, per molt que es vulgui evitar i, fins i tot, ignorar, és la mateixa per a tothom, d’una manera o altra.

“Tots morirem”, un missatge força apocalíptic que va pronunciar la doctora Ylenia Garcia a l’audiència durant la segona sessió del cicle de xerrades sobre l’existència i la mort que acull la Biblioteca Francesc Candel. “És un fet que ens passarà a tots i posar-ho sobre la taula moltes vegades genera inquietuds i incertesa”, va prosseguir.

“Normalment, no ens parlen de morir, de què passa i del que s’ha de fer quan acompanyes a una persona que s’apropa al moment final de la seva vida”, va afirmar Garcia. “Ens intentem protegir constantment d’un fet que forma part del nostre recorregut i que, més d’hora o més tard, haurem d’afrontar, sigui amb el nostre entorn o per nosaltres mateixos”.

Al seu costat hi era la doctora Laura Bordera, de la Fundació Metta Hospice, especialitzada en l’acompanyament de persones que es troben en els últims moments, així com als seus familiars en el procés del dol. “És igual d’important estar

Laura Bordera:

“La persona que marxa deixa de sentir i patir, mentre que qui no ho ha fet, ha de viure encara un procés de tristesa, por, ràbia i impotència que no té data de final establerta”

al costat d’aquells i aquelles que parteixen com dels que es queden”, va declarar Bordera. “La persona que marxa, per dur que sigui el trànsit, arriba un moment que deixa de sentir i patir, mentre que qui no ho ha fet, ha de viure encara un procés de tristesa, por, ràbia i impotència que no té data de final establerta”, va afegir. “Molts experts afirmen que el dol dura un any, però això té matisos. El sentiment que ens genera la mort d’algú proper es queda en el nostre interior per sempre, en menor o major intensitat, però passa a formar part de la nostra persona”, va subratllar Garcia. La mort es pot fer front de múltiples maneres, o de cap en concret. Moltes persones, quan s’hi troben cara a cara no saben ben

Temporada de calçots a Sants-Montjuïc!

Cada vegada ens allunyem més de Nadal i comencem a ensumar l’aroma de les flors de primavera. Una temporada que, entre altres coses, també comporta degustar els tradicionals calçots, acompanyats de la indispensable salsa romesco. Els grups d’amics i familiars es comencen a omplir de missatges per trobar un dia per organitzar una gran calçotada que deixi a tothom ben tip. Per sort, no cal anar-se’n gaire lluny per gaudir d’una trobada d’aquesta mena, perquè durant els mesos de gener, febrer, març i abril, se n’han convocat diverses arreu del districte. ■ Redacció

Calçotada popular de Guadiana

Dissabte 8 de febrer al carrer de Guadiana, entre Sant Crist i Rei Martí [Sants]

Organitza: Comissió de Festes del carrer Guadiana.

Calçotada Rock

Dissabte 8 de febrer al carrer del Vallespir, entre pl. Centre i c. Violant d’Hongria [Sants]

Calçotada i música en directe. Organitza: Comissió de Festes del carrer del Vallespir.

Santa Carxofada

Diumenge 9 de febrer de 12 a 23 h a la plaça del Sortidor [el Poble-sec]

Organitzen: La Raposa i CooperaSec.

Menjar popular de temporada

Dissabte 15 de febrer a Can Batlló (Gran Via de les Corts Catalanes, 169) [la Bordeta]

Organitza: Cantina Lab Coop.

Calçotada a Valladolid

Diumenge 16 de febrer de 12 a 16.30 h al carrer de Valladolid [Sants]

A les 12 h, rumbeta al carrer amb GipsyIvan. A partir de les 13 h, a dinar: 12 calçots amb salsa romesco, botifarra amb seques, fruita, aigua, vermut, vi o cervesa. Preu: 15 €.

Reserves al local de la Comi (c. Valladolid, 42), Restaurant Carmen (c. Valladolid, 44) o Judit La Restauradora (c. Valladolid, 7). Organitza: Comissió de Festes del carrer de Valladolid.

9a Calçotada popular de Sagunt

Dissabte 22 de febrer al carrer de Sagunt [Sants]

Organitza: Comissió de Festes del carrer de Sagunt.

IV Calçotada turoniana

Dissabte 1 de març a les 13 h al carrer dels Montfar (entre Rabí Rubèn i Amposta) [la Font de la Guatlla]

Organitza: Esplai Turons.

Calçotada popular

Diumenge 9 de març a la plaça de Bonet i Muixí [Sants]

Organitza: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

Calçotada popular de la Marina (data per confirmar)

Organitza: Ateneu L’Engranatge

Castells i calçotada popular borinota

Dissabte 12 d’abril la plaça de Sants (sense confirmar)

bé que fer, què dir o com actuar. “Partim de la base que no existeix cap full d’instruccions per actuar en aquests casos, però la compassió és vital durant el procés”. Per explicar-ho, la doctora Bordera va posar d’exemple un bolígraf. El va ensenyar al públic i va preguntar; “què veieu?”. “Una eina molt potent per a comunicar-se” va respondre una veïna, “un tros de plàstic” va rebatre una altra, “un boli”, va contestar sense més complicacions un últim veí. “Totes les respostes són correctes. Ara, pensem que si entra un gos a la sala i li ensenyo el bolígraf, probablement el que vegi és una joguina. I si el deixo sobre la taula i ve una mosca, probablement per a ella serà un lloc on aterrar. En conclusió, la realitat no és tan sòlida com creiem”, va concloure. “Ser conscient d’això és essencial quan s’acompanya a algú que es troba al final de la seva vida. En moltes ocasions, ens diuen que estan veient a familiars difunts; als seus pares, avis o germans. Per impossible que sigui, no és moment de qüestionar-los, sinó d’aconseguir que els últims instants siguin, en la mesura del possible, feliços i reconfortants”.

La Fundación Metta Hospice impulsa les xerrades ‘El cicle de l’existència: parlem de la mort per a un millor viure’, a la Biblioteca Francesc Candel, durant els mesos de gener, febrer i març. Les properes sessions són: ‘Filosofia i medicina al final de la vida’, el 10 de febrer; ‘La visió de la mort en diferents cultures’, el 24 de febrer; i ‘Reflexions des del més enllà des del més aquí’, el 3 de març. Sempre en horari de 18.30 a 20 hores.” ■ Redacció

▶La doctora Laura Bordera, de la Fundació Metta Hospice, especialitzada en l’acompanyament de persones que es troben en els últims moments.

La Zona d’Alt Rendiment de l’EFA Pedraza, un espai d’elit professional al barri

És una tarda d’un dimarts de gener, els últims rajos de sol es van acomiadant a l’horitzó i fa un fred que glaça el pensament. Qualsevol persona desitjaria quedar-se a casa ben a redós sota la manta, però no és el cas quan vas de camí a fer el que més t’agrada, jugar al futbol.

Aquest és el pensament dels centenars de jugadors i jugadores de l’EFA Pedraza que es dirigien en aquell moment a la seva cita amb la pilota i els seus companys d’equip. Els carrers de la vora del recinte de La Bàscula s’omplen de jaquetes blaves amb un escut que llueix orgullós la Torre de Comunicacions de Montjuïc, mentre els tacs de les botes, ja posades a casa per no perdre ni un instant quan s’arribi al camp, ressonen en el paviment.

En arribar a l’encreuament del carrer Mare de Déu de Port amb Foc, els camins es divideixen per alguns dels menuts. La majoria continua fins al recinte esportiu de La Bàscula o el del Camp Municipal Ibèria, mentre que uns pocs no canvien de direcció i prossegueixen fins a la placeta a tocar del carrer dels Ferrocarrils Catalans, on està ubicada la Zona d’Alt Rendiment (ZAR) de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza. No hi ha pèrdua, ja que els entrenadors esperen a la porta d’entrada als jugadors i jugadores, que arriben normalment acompanyats dels progenitors o dels familiars propers. Mentrestant, comenten les altes i baixes d’aquells que no poden assistir a l’entrenament o al partit del cap de setmana, tot fent pronòstics dels resultats. “La seva mare m’ha comentat que no vindran perquè marxa de viatge per celebrar l’aniversari”, comenta un. “Crec que igualment els podem guanyar fàcil. A la primera volta ho vam fer”, contesta un altre. Al cap de poca estona també hi arriba el director de l’escola, Eric Galán, que conversa amb els membres del cos tècnic i amb els menuts que esperen impacients que comenci la sessió. “Es tracta d’un espai perquè els jugadors millorin aspectes relacionats amb la preparació física”, explica. “Al terreny de joc es practiquen situacions que tenen a veure amb el desenvolupament dels partits, amb la pilota com a element clau. A la ZAR, en canvi, es treballen condicions com l’elasticitat, la coordinació, la prevenció de lesions, la resistència o la força, per exemple”, afegeix Galán. No és el mateix entrenar el físic d’un nen o nena de sis anys que del d’un adolescent

Ivan Emelianov:

“Crec que el factor diferencial en els equips de futbol base és, precisament, la preparació física”

Eric Galán:

“Considerem que una jugadora de set anys que disposi d’aquest suplement durant deu o onze anys tindrà unes condicions físiques molt superiors a les d’aquells que no”

de disset, i això a l’EFA Pedraza ho tenen ben clar. Per aquest motiu, van contractar els serveis d’Ivan Emelianov, graduat d’INEF i preparador físic especialitzat en alt rendiment que exerceix d’entrenador de força i condicions a l’acadèmia de bàsquet Time Chamber. “Crec que el factor diferencial en els equips de futbol base és, precisament, la preparació física”, va afirmar Emelianov al vídeo de presentació que va compartir l’EFAP a xarxes socials. “Amb una correcta diferenciació per etapes i uns objectius ben definits, cada nen i nena rebrà el desenvolupament adequat per a les qualitats del futbol”, va afegir.

De la seva mà, han creat un programa d’entrenament i rutines específic per a cada grup d’edat, establint un calendari també per a cadascuna de les sessions al llarg de la temporada.

A l’interior de la ZAR, els nens, al ritme de la música que els acompanya durant l’entrenament, completen gimcanes que incorporen salts, zig-zags, rematades de cap o elevació de cames en circuits d’uns cinc minuts dirigits pels entrenadors. I així fins a arribar als gairebé quaranta-cinc que duren les sessions. Quan acaben,

els jugadors i jugadores es dirigeixen als camps de futbol per completar l’entrenament amb una estona de toc de pilota, cedint l’espai a un altre grup. “Estem molt contents d’haver incorporat aquest servei. Tot i haver-lo inaugurat fa relativament poc, ja hem notat millores substancials en els jugadors, que esperem que vagin a més amb el pas del temps”, va declarar Galán. “Considerem que, una jugadora que, per exemple, ara tingui set anys i disposi d’aquest suplement durant els pròxims deu o onze, tindrà unes condicions físiques molt superiors a la d’aquells que no”. “Com a institució, és un valor afegit molt important. Ens proporciona un salt de qualitat increïble i, en certa manera, encara més seriositat de la que ja tenim. Volem estar al nivell dels més grans i estem en camí de ser-hi”, compartia el director de l’EFAP.

A banda, disposar de la Zona d’Alt Rendiment també ha estat una via per a descomprimir els camps de futbol, desbordats pel gran nombre de jugadors i l’espai limitat de què disposen, afectats per “uns greuges en la cessió dels camps municipals” que l’escola ha denunciat en reiterades ocasions. ■

▶ La Zona d’Alt Rendiment (ZAR) de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza. Pau Llopis

|| Pau Llopis

4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer

El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, una data clau per generar consciència sobre la importància de la prevenció, el diagnòstic precoç i el suport a la investigació.

Aquest dia té com a objectiu sensibilitzar sobre l'impacte del càncer, promoure hàbits saludables, destacar la importància de la detecció precoç i visibilitzar els avenços en investigació i tractament.

El càncer és una de les principals causes de mortalitat a Espanya, amb més de 270.000 nous casos cada any. La seva incidència ha augmentat a causa del creixement poblacional, l'envelliment i factors de risc com el tabac, l'alcohol, l'obesitat i el sedentarisme.

Els professionals d'atenció primària juguen un paper fonamental en la lluita contra el càncer. Metges/metgesses de família, infermers/infermeres i altres especialistes fan el seguiment dels pacients i realitzen cribratges per detectar precoçment diversos tipus de càncer. També proporcionen informació sobre hàbits preventius, com una alimentació equilibrada, exercici regular i l'abandonament del tabac. A més, els CAPs actuen com a punt de referència, derivant els pacients a hospitals i serveis

Data clau per generar consciència sobre la importància de la prevenció, el diagnòstic precoç i el suport a la investigació

d'oncologia per garantir un accés ràpid i adequat al tractament.

Actualment, els tres cribratges inclosos en la cartera comuna de serveis assistencials del SNS són: el de càncer de mama,

realitzat a dones d'entre 50 i 69 anys mitjançant una mamografia cada dos anys; el de càncer de còlon, dirigit a homes i dones d'entre 50 i 69 anys amb una prova de sang oculta en femtes cada dos anys; i el de càncer de coll d'úter, realitzat en dones d'entre 25 i 65 anys.

L'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), amb seu a Barcelona, dona suport als pacients amb càncer mitjançant atenció psicològica, grups de suport, informació i activitats de sensibilització. També ofereix programes de rehabilitació i atenció sociosanitària per millorar la qualitat de vida

Com establir propòsits

saludables

Amb l’arribada d’un nou any, és comú que tots fem propòsits per millorar la nostra salut. Més enllà dels desitjos, és essencial establir fites clares i assolibles. Com a metge de família, recomano enfocar-nos en hàbits sostenibles que promoguin una vida més saludable a llarg termini. Aquí dono alguns consells pràctics per fer del 2025 un any de benestar.

1. Objectius clars i específics

El primer pas per aconseguir qualsevol objectiu és definir-lo clarament. En lloc de dir "vull estar més saludable", cal establir objectius concrets com ara "caminar 30 minuts al dia" o "reduir el consum de sucre". Aquests objectius són mesurables i clarament assolibles si et compromets gradualment.

2. Establir un pla d’acció Una fita sense un pla és només un desig. Per incorporar hàbits saludables a la teva vida, és important planificar quan i com ho faràs. Si el teu objectiu és fer exercici, posa a l’agenda hores específiques per fer-ho. Si vols menjar de

per a un 2025 millor

manera més saludable, prepara’t amb antelació, planifica les teves compres i prepara menús setmanals.

3. Comença poc a poc

És fonamental no voler fer canvis radicals d’un dia per l’altre. Comença amb petits ajustos que puguis mantenir a llarg termini. Per exemple, si tens pre-

dels pacients i les seves famílies, especialment aquells han superat un tractament. Un altre recurs és la Fundació Josep Carreras, especialitzada en la leucèmia, que ofereix suport emocional i recursos pràctics per a pacients oncològics. A més de centrar-se en la recerca, organitza activitats comunitàries i proporciona programes d'acompanyament, amb una especial atenció a l'atenció psicològica durant el tractament.

En aquest context, el Dia Mundial contra el Càncer ofereix una oportunitat perquè els ciutadans s'informin sobre els serveis de suport disponibles i s'uneixin a la causa. A més, destaca la importància de la col·laboració entre metges/metgesses, infermers/infermeres, psicòlegs/psicòlogues, associacions i la comunitat per garantir una atenció de qualitat. Aquest dia no només promou la consciència global, sinó que també posa en relleu els recursos i els esforços per donar suport als pacients i fomentar una societat més solidària en la lluita contra el càncer. ■

L'inici de l'any és una oportunitat perfecta per fer canvis positius en la nostra salut. L'èxit rau en la planificació i en establir fites realistes i assolibles

vist deixar de fumar, comença reduint gradualment el nombre de cigarretes, busca un dia per deixar de fumar i si necessites ajuda demana visita al teu metge o infermera.

4. Fes-ho sostenible i agradable

La clau per mantenir un propòsit de salut al llarg del temps és fer-lo part de la teva vida diària. Tria activitats que t'agradin i s'ajustin al teu estil de vida. Si no t'agrada córrer, prova caminar o nedar. Si no t'agraden les dietes restrictives, opta per menjar més fruites i verdures.

5. Monitoratge i ajustaments

Al llarg de l’any, és important avaluar el teu progrés i fer modificacions si és necessari. Si alguna fita sembla massa ambiciosa, no tinguis por de modificarla. L’èxit està en la constància, no en la perfecció. Portar un registre, com un diari de salut o utilitzar aplicacions, pot ser útil per mesurar els avenços.

L'inici de l'any és una oportunitat perfecta per fer canvis positius en la nostra salut. Tanmateix, el veritable èxit rau en la planificació i en establir fites realistes i assolibles. Adoptant hàbits sostenibles, podem aconseguir un benestar durador. Recorda que el més important no és arribar ràpidament, sinó fer del camí cap a una millor salut, una part de la teva vida quotidiana. ■

CAP La Marina

Paula Esteban i María Castedo Residents d’Infermeria Familiar i Comunitària al CAP Doctor Carles Ribas

LA MARINA del comerç associat

Un comiat amb gratitud: el Centre d’Infermeria i Podologia del carrer Mineria,

Després de més de 40 anys d’activitat ininterrompuda, el Centre d’Infermeria i Podologia del barri de la Marina, liderat per la Marisa Belmonte i el José Manuel Ogalla, tanca les portes. Situat al carrer Mineria, número 17, aquest centre ha estat un referent al barri, oferint serveis personalitzats i de qualitat que han fidelitzat generacions senceres de famílies.

La Marisa, cara visible i ànima del centre, ha estat la infermera del barri durant dècades, atenent amb professionalitat i proximitat tots els seus pacients. Per la seva banda, el José Manuel, amb una destacada trajectòria com a podòleg, professor universitari i president del Collegi de Podòlegs de Catalunya, ha aportat expertesa en podologia amb serveis com plantilles, pròtesis i intervencions quirúrgiques.

Més enllà de la seva tasca mèdica, el Centre d’Infermeria i Podologia ha estat un comerç molt implicat en la vida del barri. Des dels inicis de l’Eix Comercial

número 17, tanca les seves portes

de la Marina, la Marisa i el José Manuel han estat socis actius de l’Associació de Comerciants de la Marina, participant en activitats i esdeveniments per promoure el comerç de proximitat i contribuir al creixement del teixit econòmic i

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381

Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385.

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA / AMM ASSESSORIA, S.L

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a Telf. 93 419 52 87

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4- 6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BUGADERIA

LA WASH-BUGADERIA

c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES

DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ESCOLA D'IDIOMES

KIDS AND US LA MARINA

C/ Mecànica, 17

ACADÈMIA D'ANGLÈS SMALL

TALK Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244. 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH

C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ

C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 08038 Barcelona Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93-331-13-41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123

Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA

Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

IMMOBILIÀRIA LLOPIS

C/ Mare Déu de Port, 257 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

JOIERIES

JOIERIA RAMON CARNÉ

Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

social del barri.

Aquest centre ha estat molt més que un lloc de serveis mèdics; ha esdevingut un espai de confiança i proximitat. Pacients de tres generacions han passat per aquesta consulta, valorant no només el tracte

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

FRISAL MANTENIMENTS

Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

BOTIGA AMIGA MARINA

Mare de Déu de Port, 337 934225367

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA NOTARIO

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS

Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272

professional sinó també la humanitat i el vincle creat amb els seus responsables.

La decisió de tancar les portes arriba amb la jubilació de la Marisa, després que el José Manuel es retirés fa cinc anys. Malauradament, no hi ha relleu generacional que asseguri la continuïtat del projecte. Des de l’Associació de Comerciants de la Marina, volem agrair profundament la seva dedicació, el seu compromís amb el barri i la seva valuosa implicació en les iniciatives de l’Eix Comercial.

La Marina acomiada un comerç emblemàtic, però el record i l’impacte de la feina de la Marisa i el José Manuel perduraran molt més enllà de les parets del seu estimat centre.

Gràcies per tot, Marisa i José Manuel, i us desitgem una jubilació plena i merescuda. Marisa Belmonte ha expressat que, encara que es jubila, continuarà activa com a defensora del comerç de proximitat i col·laborant amb les tasques de l’Associació de Comerciants de la Marina.

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MANIKURAME

C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31

MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

PERRUQUERIA JESSICA LÓPEZ Plaça Sant Cristòfol, local, 3 934225415

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

ENRIC I PAU c/ Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT

c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA)

Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN 934218715 / 618566698

Pg. Zona Franca, 241

BAR LAS PALMERAS

C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES (antic LA PLACETA D’EN MANU) Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ

Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Gran Via de l’Hospitalet 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

BIRRAS & COPAS CAFÉ BAR c/Mineria, 12 Telf. 631066564

KAIROS (RESTAURANT) c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

RESTAURANTE LA SUERTE C/ Mare de Déu de Port, 347 934 18 79 82

BAR JAUME Carrer de la Foneria, 22, 933 31 50 79

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

FISIOTERAPIA-LOGOPEDIAPSICOLOGIA-OSTEOPATIA (THERAGRANS-THERANENS)

Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Telf. 622169239

Passeig de la Zona Franca, 106

CROSFFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24

Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT

c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA

YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

La multinacional KION Group tria el DFactory per instal·lar el seu Digital Hub d'innovació intralogística

El DFactory Barcelona, l'ecosistema d'indústria 4.0 de referència internacional impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha estat el lloc triat per la multinacional alemanya per instal·lar el Digital Hub d'innovació intralogística de KION ITS EMEA. El delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, han donat la benvinguda a tot l'equip a les instal·lacions de DFactory, que ha estat encapçalat per Andreas Krinninger, president de KION ITS EMEA del Grup Kion, qui ha estat acompanyat per Paulina Juárez, Vicepresidenta Sènior a Espanya i Portugal de la companyia, i Víctor García, director del Digital Hub de KION ITS EMEA.

Líder mundial en intralogística KION Group és una multinacional alemanya líder en la fabricació de productes i prestació de serveis per a la gestió de flux de materials en intralogística. La companyia desenvolupa solucions d'avantguarda per optimitzar les cadenes de subministrament, incloent-hi muntacàrregues, magatzems automatitzats i sistemes de programari avançat. La multinaci-

onal reforça la seva aposta per la innovació i la col·laboració tecnològica en establir el seu Digital Hub de la divisió d'Industrial Trucks & Services (KION ITS) al DFactory Barcelona, el primer centre de la companyia fora del seu país d'origen, Alemanya. El nou centre d'operacions exercirà un paper clau en projectes pioners com el desenvolupament d'una nova plataforma de gestió de flotes de vehicles per a intralogística, prevista per al seu llançament al març 2025. A

més, serà motor d'incubació per a projectes d'innovació tecnològica enfocats en clients del voltant d'Espanya.

En l'acte de benvinguda, el delegat especial de l'Estat en el CZFB, Pere Navarro, ha destacat que “la incorporació d'una multinacional com KION Group en el DFactory Barcelona demostra la singularitat i importància del propi ecosistema, que compta amb unes

excel·lents connexions, amb una gran capacitat de generació d'oportunitats i un impuls de talent tech especialitzat”

Precisament, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, ha explicat que “l'aposta de DFactory com a referent mundial de la indústria 4.0, unit als atractius de Barcelona, com a ciutat connectada amb el món que compta amb un ric ecosistema tecnològic, de recerca, innovació i formació, sent un destacat pol d'atracció i retenció de talent, han estat decisius perquè KION Group hagi realitzat aquesta aposta en el nostre territori”.

Per la seva banda, el director del Digital Hub de KION ITS EMEA, Victor García, ha afirmat que "el DFactory Barcelona proporciona una ubicació privilegiada per al llançament i expansió de la nostra iniciativa. Un espai obert, flexible i dissenyat per promoure la col·laboració i l'intercanvi de coneixements". Així mateix, García també ha assenyalat que "Barcelona destaca com un escenari ideal per albergar ecosistemes tecnològics, gràcies a la seva llarga història de compromís amb la innovació i la seva capacitat per atraure talent i empreses que líders en matèria de transformació digital". ■

La Comunitat Portuària de Barcelona recapta 36.094€ per a la Fundació Catalana de l’ELA

La Comunitat Portuària de Barcelona ha recaptat 36.094€ per a la Fundació Catalana de l’ELA, que el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, ha entregat a Anna Rigola, responsable de Comunicació i Captació de fons de la fundació. El donatiu és fruit de l’acte benèfic que es va celebrar el passat 25 d’octubre als Tinglados del moll Oriental, on es van donar cita unes 170 persones de la Comunitat Portuària de Barcelona.

El dinar benèfic a favor de la Fundació Catalana de l’ELA celebrat el passat 25 d’octubre, va reunir 170 persones

L’esdeveniment va incloure un sorteig solidari on es van rifar articles de material esportiu i marxandatge donats per diversos equips de la Copa Amèrica, entre ells l’Emirates Team New Zealand, l’American Magic, l’Orient Express, l’Ineos Britannia, el Luna Rossa Prada Pirelli i l’Alinghi Red Bull Racing, així com de la Kings League. MSC Cruceros també va contribuir amb un premi especial: un creuer per a dues persones, que va ser un dels premis més destacats de la vetllada. ■

D’esquerra a dreta, Eduardo González, cap de Conservació i Ajudes a la Navegació del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona, Mònica Pablo, responsable de Qualitat i Avaluació de la Fundació Catalana de l’ELA, i Anna Rigola, responsable de Comunicació i Captació de fons de la Fundació Catalana de l’ELA.

Barcelona reanomenarà el carrer Aviador Ruiz de Alda

L’Ajuntament de Barcelona iniciarà els tràmits per modificar el nom del carrer Aviador Ruiz de Alda, dedicat a Julio Ruiz de Alda, pilot militar i un dels membres fundadors de la Falange Espanyola de les JONS, junt amb José Antonio Primo de Rivera. Ruiz de Alda és reconegut, entre altres coses, per ser part de la tripulació que va creuar per primera vegada l’oceà Atlàntic a bord d’un avió, concretament l’hidroavió Plus Ultra, que dona nom al barri en el qual està ubicat el carrer en honor a l’aviador.

El passat dimarts 21, el grup municipal d’Esquerra Republicana va presentar a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport un prec per a retirar aquest nom del nomenclàtor de la ciutat. La consellera Rosa Suriñach va criticar la presència de “vestigis franquistes i falangistes” a Barcelona i que, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, seria pertinent retirar els homenatges a la dictadura de manera definitiva.

“Des de diverses associacions i iniciatives s’ha intentat canviar el nom del carrer Aviador Ruiz de Alda en nombroses ocasions sense èxit. Des de 2019 estem esperant una resolució”, va Afegir Suriñach. Els republicans van posar sobre la taula noms

A partir de l’1 de febrer ha entrat en vigor el canvi normatiu, amb sancions de fins a 500 euros en cas d’incompliment, i que busca preservar les voreres com a espais per als vianants amb la prohibició de circular-hi en vehicles de mobilitat personal (VMP) i bicicleta, excepte els infants amb bicicleta i els seus acompanyants.

Les sancions poden arribar a mig miler d’euros. D’aquesta manera s’adapta la normativa al marc estatal i es garanteix la convivència, la seguretat viària i la protecció dels vianants als carrers de la ciutat.

Regulació més clara dels vehicles de mobilitat personal (VMP)

Els VMP passen a definir-se com a vehicles unipersonals, per la qual cosa  només hi podrà circular una persona sola, i se n’assenyalen els elements de seguretat imprescindibles: l’ús de casc és obligatori i el vehicle ha de disposar de llums davanters i posteriors

La norma vigent ja prohibeix l’ús de VMP a menors de 16 anys i en limita l’ús als carrils bici i els carrers amb límit de velocitat de 30 quilòmetres per hora o menys. La modificació aclareix que  no poden sobrepassar els 25 quilòmetres per hora o els 10 quilòmetres per hora als carrils bici a la vorera.

Voreres per als vianants

El nou text  prohibeix la circulació per les voreres tant als VMP com a les bicicletes, aquest espai és  exclusiu per a la mobilitat a peu. Com a excepció, hi poden circular les  persones adultes que

com ara Mercedes Núñez Targa, Natividad Yarza o Marina Ginestà, totes elles dones “vinculades amb la lluita contra el feixisme”.

El prec del grup republicà va ser acceptat pels representants del govern municipal. “Canviar els noms franquistes dels carrers és un pas fonamental per reforçar els valors democràtics en una societat com la barcelonina, compromesa amb els drets humans, la justícia social i la reparació històrica”, va expressar la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay

Ma Eugènia Gay

“Els carrers de la ciutat són espais d’identitat col·lectiva i creiem que és necessari que així ho reflecteixin”

“Els carrers de la ciutat són espais de convivència i d’identitat col·lectiva i creiem que és necessari que així ho reflecteixin. Iniciarem els tràmits necessaris per fer el canvi i la secretària de la ponència del nomenclàtor es coordinarà amb els tècnics de la taula de memòria del districte per rebre les propostes pertinents”, va concloure la segona tinenta d’alcaldia.

El procés per donar un nou nom al carrer Aviador Ruiz de Alda se suma als nombrosos nomenaments que s’han produït en els darrers mesos al districte, especialment als nous vials de la Marina del Prat Vermell, on s’han ubicat espais com ara el parc de les Tretze Roses, el passeig Francesc Candel, el carrer Micaela Chalmeta o els jardins de Justa Freire, els de La Passionària i els de La Benita, que ja formen part del mapa de la ciutat. ■ Redacció

Els republicans van posar sobre la taula noms com ara Mercedes Núñez Targa, Natividad Yarza o Marina Ginestà + lamarina.cat

Entra en vigor la nova ordenança de circulació que regula els patinets

Les sancions poden arribar fins a 500 euros en cas d’incompliment, i es busca preservar les voreres com a espais per als vianants

transportin menors d’edat amb sistemes homologats (remolcs o cadiretes)  o que acompanyin infants de fins a 12 anys També hi poden circular els menors de 14 anys i els adults que transportin menors si no hi ha carril bici

En qualsevol cas, es manté l’obligatorietat per als usuaris de bicis i VMP de  baixar del vehicle en situacions

d’aglomeració en espais compartits amb els vianants

Noves restriccions d’estacionament de motos a les voreres

A més de la prohibició explícita d’aparcar motocicletes a les voreres d’entorns escolars i de centres hospitalaris, l’Ordenança de circulació, vianants i vehicles preveu  sancionar-ne l’estacionament en guals de vianants, carrils bici o davant de contenidors. I, com fins ara, es recomana aparcar-les a la calçada.

Per la seva banda, els cicles i VMP emprats en la distribució urbana de mercaderies poden utilitzar els espais habilitats per a la càrrega i descàrrega amb les mateixes condicions que la resta de vehicles de motor. Alhora,  es prohibeix explícitament fer la càrrega i la descàrrega de qualsevol vehicle als carrils bici

Règim de sancions

La nova normativa també introdueix un règim de sancions per garantir el compliment de les mesures establertes, detallat al  fulletó de la nova normativa de mobilitat La nova ordenança  es pot  consultar  al  Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona ■ Redacció

“L’emprenedoria a la Marina té futur: la meva acadèmia d’anglès n’és un exemple”

Qui és?

Soc de Romania, de Dofteana, un petit poble de 10.000 habitants. La història de la meva família és la d’una immigrant típica (riu). Primer va venir el meu pare, perquè es va quedar sense feina, i va començar a treballar en la construcció fa molts anys. Després va venir la meva mare, que de professió era assistent mèdica. Però, per qüestions de convalidació de títols, al final ha fet de tot, sobretot cuidant persones grans. Més tard, vam venir la meva germana i jo. Ella havia acabat la universitat a Bucarest, i jo acabava el batxillerat. Quan vam arribar, vivíem a Tarragona.

Quines van ser les seves primeres impressions de la ciutat?

Va ser un gran contrast. Pensa que vinc d’un poble petit i, d’entrada, Barcelona és força gran. A més, a la universitat em va sorprendre la importància del català, perquè des de fora no es percep tant. Sabia que era la llengua local, però no m’imaginava que tingués un ús tan ampli i que tantes persones el parlessin en el dia a dia.

Més contrastos.

Després, em va cridar l’atenció el toc bohemi que Barcelona manté: la llibertat i la diversitat estètica. I em va sorprendre la mania dels estudiants de seure a terra, amb el fred que fa! Ara sé que ho fan des de petits, però encara no entenc per què els agrada tant. Això sí, ara jo també ho faig... però només amb nens!

I decideix estudiar idiomes!

Sempre m’han agradat les llengües estrangeres. I a Romania la majoria estudiem anglès o francès des de l’escola. Els idiomes han estat la meva passió, i després el ball, però això és més aviat un hobby. Començo a treballar en una acadèmia familiar a Sant Andreu de la Barca i descobreixo com m’agrada ensenyar. Va ser molt intens, però també una de les experiències més enriquidores.

Però després se li va quedar curt?

Més aviat tenia ganes d’alçar el vol. En una empresa petita i familiar, les oportunitats de creixement són limitades. Així que el que tenia sentit era emprendre. Ho vaig fer amb els meus estalvis. Vaig pensar: si

aquesta acadèmia ha funcionat, jo podria muntar-ne una de similar—una acadèmia propera, en un espai on els nens puguin jugar, amb molta llum… I buscant lloc, arriba al barri.

Sí, a la plaça de Sant Cristòfol, just on hi ha la parròquia.

Com li va?

Genial! Tan bé que acabo d’obrir una altra acadèmia a Esplugues. Ara que puc comparar els meus inicis, m’adono que aquí el creixement va ser exponencial. Ara sé el que és picar pedra. Al barri hi ha moltes escoles, però poques acadèmies. A l’hora d’emprendre, la gent no acaba de confiar en el perfil socioeconòmic de la zona, però en realitat hi ha molta demanda. Ja el primer curs vam tenir 40 infants. Una passada! Hi ha molta competència en els mètodes d’ensenyament. Com ho ha abordat?

Defenso molt les acadèmies familiars. Vaig començar en una i he apostat per muntar-ne una perquè em sembla un model coherent i efectiu. Som conscients que competim amb grans franquícies que tenen departaments de màrqueting, però el nostre punt fort és seduir a través de l’excellència del servei. Construïm confiança ajudant els estudiants a fer progressos reals. Què ens passa amb l’anglès, que genera tanta frustració?

El problema és que no hi ha màgia. Sempre ho comparo amb el fitness: per aconseguir resultats, cal ser constant, tenir disciplina i dedicar-hi temps. Amb l’anglès passa el mateix. Sovint ens arriben famílies que busquen solucions ràpides, és a dir, volen que l’estudiant superi una prova en un parell de setmanes, però sense tenir una base sòlida. A més, hi ha qui pensa que viatjant dues setmanes aprendrà més que en un any de classes, i no és així. L’aprenentatge és acumulatiu. És molt millor fer una mica cada dia, cada setmana, i anar superant nivells. També, hi ha molts gurus que prometen miracles per internet, però si funcionessin, totes les acadèmies ja hauríem tancat. Aprendre requereix esforç, i cal fer-lo per a millorar Quin creu que és el major repte d’ensenyar anglès a hispanoparlants?

Andreea

Roxana Cazacu

33 anys.

Ofici o professió: Professora d'anglès i de francès.

Formació: Filologia anglesa i francesa i també estic formada en pedagogia.

Estat civil: Soltera. Religió: Ortodoxa. Política: Es considera de centre.

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), només el 25,3% de la població catalana sap parlar anglès. Aquest percentatge és més alt entre els joves: el 44,7% de les persones d'entre 20 i 29 anys i el 39,2% de les de 10 a 19 anys tenen coneixements d’aquesta llengua. Per darrere, se situen el francès (8,9%), l’àrab (2,3%), l’italià (2%) i l’alemany (1,8%).

Andreea Roxana Cazacu, de caràcter rialler i impulsiu, ha fet de la seva passió per les llengües un projecte propi: l’acadèmia d’anglès Small Talk, situada a la plaça Sant Cristòfol. Va començar amb un sol grup, però avui compta amb 250 estudiants i un equip de quatre mestres. Parlem amb ella sobre la importància de l’aprenentatge d’idiomes i les oportunitats que s’obren a la Marina, un barri que, en poc temps, duplicarà la seva població. Des de la seva experiència com a mestra, subratlla que l’aprenentatge és emocional i que qualsevol edat és bona per adquirir una nova llengua. Tot i això, la consolidació és més efectiva quan es comença de petit. Per als adults, en canvi, aprendre’n també té un gran benefici: ajuda a estimular noves zones neuronals. L’anglès, sempre present a la llista de propòsits de milions de persones cada any, continua guanyant força com a eina clau per a la progressió laboral. “Som afortunats d’haver-lo d’aprendre, perquè a l’inrevés costa molt més. El castellà i el català tenen concordances verbals i moltes inflexions. I en xinès, ni t’explico. Així que, comparat amb tot això, l’anglès és fàcil!” (riu).

El fet que no estan exposats a l’anglès. La cultura local és molt forta, tant en castellà com en català, i es valoren molt. A més, hi ha un gran consum cultural d’Amèrica Llatina. Per això, la cultura anglosaxona xoca una mica, perquè és molt diferent. El portuguès, l’italià o el francès no resulten tan estranys, però l’anglès ja és una altra història. Quin paper juguen les tecnologies en l’aprenentatge d’idiomes?

Nosaltres preferim que a classe es concentrin en les activitats que fem. Utilitzem la tecnologia més com a recurs lúdic. A l’aula, el que necessitem és concentració, i aconseguir-la cada vegada és més difícil per als infants i adolescents. Ha notat alguna diferència de gènere entre l’alumnat?

Les diferències les veig més entre els pares, en el sentit que, normalment, qui s’encarrega de l’educació és la dona. Conec pocs pares, la majoria són mares que es fan càrrec dels nens. Potser és coincidència, no ho sé. El cert és que la majoria de vegades tractem amb les mares. Què ha estat el més gratificant de tot aquest procés com a professora?

Per a qualsevol professora, el més gratificant és veure que els alumnes milloren els seus resultats i que la seva actitud és motivada per aprendre. I cada edat és un món diferent. Els més petits són força divertits; els adolescents són com mini adults, posant-ho tot a prova mentre es desenvolupen; i amb els adults pots tenir converses més profundes.

Què ha estat el més fàcil i el més difícil de la seva emprenedoria?

El més difícil ha estat aprendre que les coses no han de ser perfectes i que no sempre s’han de fer segons el meu criteri. Quan cometia algun error em castigava molt, i això genera un desgast emocional important. No és bo, però he après a gestionar-ho.

I el més fàcil per a mi ha estat ensenyar, suposo que perquè m’agrada molt fer-ho: aquest procés de conèixer l’alumne, d’intentar entendre les seves necessitats.

Si poguessis donar un sol consell a algú que vol millorar el seu anglès, quin seria?

El més important és que es decideixi a venir a "Small Talk" (no perd una de vendre’s l’Andreea). Cal conèixer el nivell que es té i, a partir d’aquí, seguir un pla d’estudi. Les plataformes digitals i programes ajuden, però mai substitueixen l’aprenentatge formal, que és essencial per consolidar el que s’ha après. Aquesta és la manera conscient d’aprendre, però també ajuda veure sèries, i escoltar música, i s’aprèn de manera inconscient. Acabem amb la teva opinió sobre el barri. M’encanta la quantitat de zones verdes que tenim, la proximitat amb Montjuïc i la bona ubicació a prop de l’aeroport. És un bon lloc per viure. A més, la nova zona del Prat Vermell pot atreure més inversió. Hi ha gent que mira les oportunitats, i poden ser moltes per als petits negocis. I deixa’m dir que estic agraïda a l’associació de comerciants, que ens ajuda molt amb la visibilitat i actua com a nexe amb l’administració. ■

Yohany Limpias Ayala