La Marina - Edició desembre 2016

22

anys

de compromís amb el barri

Periòdic gratuït Desembre 2016 / Nº 255

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Acabar amb la

pobresa energètica és un acte de justícia social Pàgs. 10-11 Editorial

Les protestes per la retirada del bus 37 es troben amb sords interlocutors Pàg. 2

www.lamarinadigital.cat

10 mil lectors mensuals del DIARI LA MARINA Segons dades oficials d’EGM BARÒMETRE CATALUNYA, tercera onada 2016, aportades per l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), mes a mes 10 mil lectors segueixen el Diari La Marina. Aquesta és una enquesta que mesura quanta audiència tenen els mitjans de comunicació (Premsa, ràdio, televisió...). Per tal de què això es vegi reflectit cal fer que la gent recordi el que ha llegit. El resultat ha estat que 10 mil lectors ens avalen. Fem un gran esforç per mantenir-vos informats del que passa en els nostres barris i ens ho heu reconegut.

10 mil GRÀCIES per la confiança, seguirem fent el que fa més de 23 anys fem; informar, cohesionar i ser l'altaveu de La Marina.

Diari La Marina, gràcies a vosaltres, el mitja local de referència en els nostres barris.

2

MIRADES

amcl associació mitjans comunicació local

Fundador Juan Antonio Reyes

Tel. 932965007 redaccio@amcl.cat www.lamarinadigital.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona President A.M.C.L. Joan Barutel Director Juan Antonio Reyes Cap de redacció Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Redacció Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Soraya Diebra, Esther Pardo, Juan López Lafuente, Neus Borrell, Elena García, Laura Subiñas, Clara Ferrer, Daniel Navarro, Mireia Vidaña.

Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Vicens Asensio.

Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio, Dani F. Estévez, Ramón Anglès, Daniel Navarro, Gustavo Romero, Luisa García, Miren Valencia.

Publicitat comercial@amcl.cat AMCL (932965007) Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Campanya de recollida d'aliments als centres públics de La Marina l, Per Nada lena la taula p S’apropa Nadal i moltes famílies del nostres barris, no tenen per menjar. Per aquest motiu i coincidint amb aquestes dates, la xarxa d’AMPAS de centres públics de la Marina i la Unió d’Entitats de Marina, tornaran a posar en marxa una campanya de recollida d’aliments.

Si no vols que cap dels nostres veïns passi gana, fes la teva aportació en el contenidor que trobaràs al vestíbul del teu centre, entre els dies 7 i 16 de Desembre.

Llista de productes més necessaris: cereals, llegums cuites i cacau en pols, etc...

La teva solidaritat és molt important per combatre la fam a la Marina Organitzen: Xarxa d'AMPAS de centres públics de La Marina

Unió d'entitats de La Marina

Amb la col·laboració de: Diari La Marina

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.cat O per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

Editorial Pobresa energètica

La pobresa energètica que pateixen moltes famílies, és significativa en tot el país.

Desgraciadament, se'ls ha posat atenció únicament després de la mort de l'anciana de Reus. Als nostres barris el percentatge de famílies afectades és massa elevat.

El problema és complex, però no per això inabordable. D’una banda, hi son les institucions públiques que encara tenen pendent el desafiament de vigilar que la normativa no deixi caps per lligar que serveixin d'excusa a les companyies elèctriques per saltar-les-hi. D'un altre costat, hi son les empreses energètiques, que malgrat els seus intents de justificació el real és que els seus guanys segueixen sent milionàris i que el servei que presten és públic. És doncs fundada la desconfiança de la ciutadania davant la connivència del poder polític amb l'oligopoli de les companyies elèctriques. Polítics retirats en els consells d'administració d'aquestes empreses, únicament augmenten aquest recel. És per tant el moment d'afrontar aquest greu problema. Cada actor té la seva responsabilitat. La del veïnat és donar a conèixer la seva opinió i situació i denunciar el que ocorre en el seu entorn amb famílies vulnerables.

Sords interlocutors

"La gent al final haurà d'acostumar-se" va ser la resposta de la regidora de mobilitat de l'ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal davant una pregunta de la CUP per la implementació de la xarxa de busos en la comissió que tracta la mobilitat a la ciutat.

I és que és un reclam davant sords. Les protestes veïnals i de les entitats dels barris afectats no s'han realitzat en contra de l'aplicació de la xarxa octogonal de busos.

El que s'està plantejant és un greu problema que no es va considerar al moment d'elaborar-la: la fragilitat del trajecte que afectarà la retirada de la línia 37 per la seva connexió amb els Caps que atenen el servei d'emergències, a més del Clínic, al barri. Els plans, programes i projectes s'implementen, corregeixen i modifiquen, no són intocables. És clar, més enllà de bonics discursos i bones intencions de les quals estem molt farts en la Marina, el què es reclama és coherència entre el que es diu que és una prioritat i un dret, i l'execució d'uns projectes que haurien de reflectir aquest discurs. Mentida rere mentida i desconsideració absoluta.

El 37 no es toca!

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

3

Ja ha arribat Nadal al barri || Esther Pardo || Redacció Un any més ha arribat Nadal al barri de la Marina quan encara ens pensàvem que s’estava acabant l’estiu.

El passat dia 27 de novembre es va donar el tret de sortida a la cursa per arribar al dia de Nadal, a la plaça de la Marina. Es van cantar nadales i es va il•luminar l’arbre, que com cada any es construeix col•lectivament.

Els estudiants de totes les escoles del barri: Ramón Casas, SEAT, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Polvorí i Pau Vila, i també els nens dels diferents esplai del barri, van col•laborar a la seva construcció retallant, ampolles de litre i mig d’aigua, en forma de flor. Amb això, van facilitar el treball al grup de dones del Centre Cultural Estrelles Altes que després les van pintar i les van situar a l’estructura de fusta de l’arbre en uns tallers improvisats que es van realitzar dins les oficines de la Unió d’Entitats.

Es van penjar les targetes nadalenques I tot seguit es va produir l’encesa dels llums dels carrers del barri. Com sempre, tota aquesta festa ha estat realitzada amb l’esforç que hi ha posat els membres de la Unió d’entitats, el Centre Cultural Estrelles Altes i l’Associació de Comerciants de La Marina amb el suport de, l’Ajuntament de Barcelona.

Des del Diari i La Marina FM volem desitjar-vos felices festes nadalenques. ■

▶ Dia de l'encesa de llums i l'arbre de Nadal amb la participació de les escoles i esplais del barri.

Agustín Forteza

4

ACTUALITAT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

ABD i el projecte SexArt distingits amb el premi Francesc Candel Els premis Francesc Candel, impulsats per la Fundació Carulla i atorgats a projectes i experiències exitoses d’entitats socials que promouen la integració de persones immigrades en la societat catalana, han seleccionat SexArt de l’Associació Benestar i Desenvolupament com uns dels projectes guanyadors del 2016. Juntament amb ABD, la fundació també ha reconegut la tasca de l’Associació Exil, la Fundació Joan Salvador Gavina, l’Associació Intercultural Diàlegs de la Dona i l’Associació Down Lleida. Els premiats han estat seleccionats entre el total de 37 candidatures que es van presentar aquest any als XIII Premis Francesc Candel.

SexArt busca estratègies de promoció de la salut afectiva, sexual i reproductiva en la població immigrant a través de l’art. Segons expliquen les responsables del projecte, els joves, i en especial els immigrants, s’enfronten a barreres a l'hora de prendre decisions

responsables respecte a la vivència de la seva sexualitat, com poden ser les dificultats econòmiques, condicionaments socials, problemes de desarrelament i la doble afinitat cultural entre la cultura d'origen i la d'acollida.

En aquest sentit, el projecte treballa amb joves immigrants fent formacions que els capaciten com a dinamitzadors de tallers dirigits a diferents col·lectius. Un cop formats, ells i elles seran els encarregats de dirigir els tallers centrats en salut afectiva, sexual i reproductiva, a altres grups de joves. Mitjançant la complicitat que s’estableix entre els dinamitzadores i els joves s’elaboren materials gràfics i audiovisuals, com postals, punts de llibres o vídeos, que reprodueixen missatges adaptats a l’idioma de cada col·lectiu, al sub-llenguatge juvenil, al context social més proper i als referents més globals de la cultura juvenil de la qual

Quedarem desconnectats sense el 37

Amb la supressió del 37, garantiran la connexió del barri la resta de línies de bus? || Mauro Sturlese || Redacció

L’autobús és un mitjà de transport vital per als nostres barris, ja que som un dels darrers territoris de la ciutat sense metro i alhora tenim una greu carència de serveis i equipaments de salut, transport i oci que ens obliguen a “anar a Barcelona” molt sovint. Per aquest motiu, l’anunci de l’eliminació del bus nº 37 ha encès totes les alarmes a La Marina perquè podria afectar seriosament la nostra mobilitat en transport públic.

Actualment els busos que donen servei als barris de La Marina són el 13, el 23, el 37, el 79, el 109, l’H16, l’L16 i el V3, a més del bus de barri 125 i el servei nocturn N1. Si ens centrem només en aquells que connecten els nostres barris amb l’exterior en horari diürn, són un total de 8 línies, 7 si no comptem el 37.

D’aquestes línies, algunes com la 109, l’H16 i la V3 són les més troncals, ja que donen servei a moltes zones del barri recorrent el Passeig de la Zona Franca de punta a punta i

tenen una major freqüència de pas (una mitjana de 8 minuts l’H16 i el V3 i de 14’ el 109).

Aquestes línies enllacen els nostres barris amb alguns punts clau de la ciutat com Mercabarna (en 36 minuts), plaça Catalunya (en 35’), l’estació de Sants (en 31’), plaça Maria Cristina (en 27’) o plaça Espanya (en 17’). Es podria dir que la connexió de les zones més poblades de La Marina amb els eixos de la Ronda del Mig fins a Sarrià o de la Gran Via fins a Catalunya són prou correctes gràcies a aquestes línies.

Les línies 13, 79 i L16 tenen una freqüència de pas més espaiada (entre els 20’ de mitjana de l’L16 i els 35’ del 13) o donen servei a zones més perifèriques de La Marina i són menys conegudes pels veïns de la resta del barri. L’L16 surt de les Estrelles Altes i recorre de punta a punta tot L’Hospitalet fins a Pubilla Cases. El 79 passa pel carrer Alumini i Carretera del Prat en el seu recorregut entre el centre de L’Hospitalet i plaça Espanya. El 13, per la seva part, mereix una menció especial, ja que és l’única línia que dona servei a

formen part. Aquests materials, fàcilment reenviables i distribuïbles en l’entorn més immediats, reforcen la tasca de prevenció i sensibilització.

Durant l’entrega del guardó, el jurat - format per Najat El Hachmi, Andreu Domingo, Orland Card José González-Agàpito, Núria Llevot, Sandra Rodríguez y Laia Tomás - ha destacat el caràcter innovador i el disseny de la metodologia utilitzada que permet apropar-se als joves mitjançant la figura de dinamitzadors de contextos socials propers als del joves.

Els premis entregats per Marta Esteve, presidenta de la Fundació Carulla, institució que els va impulsar al 2004 - estan dotats de 3.000 euros cada un. ■

Associació Benestar i Desenvolupament

zones especialment aïllades com Can Clos o el Polvorí i que, amb l’eliminació del 37, serà l’única que portarà al centre mèdic de Manso. Pel que fa al 23, és un cas especial perquè en el seu recorregut entre el Parc Logístic i Espanya, fa molt poques parades al barri (c.

Foc) i és més aviat un servei de connexió entre Barcelona i el polígon de la Zona Franca.

Amb la supressió del 37, el principal desavantatge per als nostres barris serà deixar de tenir connexió directa amb el nostre hospital públic de referència, el Clínic. A més, es reduirà significativament el transport cap a zones com el polígon de la Zona Franca o Sant Antoni (on hi ha el CAP Manso). La lectura social d’aquest fet, en un barri amb problemes d’ocupació i sense centres hospitalaris amb atenció d’emergències, és clarament negativa.

Per últim, entre els barris de La Marina hi ha diferències entre la cobertura amb transport públic: les zones més properes a la Gran Via gaudeixen de les múltiples línies d’autobús que hi passen (a més de les ja mencionades) i tenen accés a la xarxa de metro a través de les estacions de FGC d’Ildefons Cerdà i Magòria-La Campana. En contrast, a altres zones només hi arriba una única línia de bus: a Eduard Aunós l’H16, a carrer Alumini el 79 i a Can Clos i el Polvorí el 13, en aquests últims casos, a més, amb unes freqüències de pas molt dolentes. ■

Nova política en un nou estat A la presentació del projecte polític dels “Comuns”, és interessant la frase “som sobiranistes de totes les sobiranies, l’energètica, la mediambiental, la feminista, la social,…”.

D’acord. Però essent sincers, cal reconèixer que aquestes sobiranies, a Catalunya, es redueixen a una sola, imprescindible: la sobirania nacional. Sense aquesta, la resta són fum. No recordem el munt de lleis tatxades pel TC?: La de pobresa energètica i habitatge, la d’igualtat home-dona, la del fracking, la d’impostos a la contaminació i als dipòsits bancaris, la de les curses de braus… Potser diran que això no és representatiu d’Espanya, sinó del govern del PP, i que això canviarà en un futur proper. No ens enganyem ni enganyem: el tripartit PP+ PSOE+C’s, representa el sentir de la majoria de votants i tot fa pensar que això no canviarà en dècades.

A més, durant aquests anys del “procés”, s’ha fomentat un anticatalanisme visceral. I això dóna allà més vots. Per a molts, Catalunya és una anormalitat a combatre.

Tinguem-ho clar: transformar l’estat espanyol en una nova realitat tolerant, que accepta ser una nació de nacions, federal, respectuosa amb les diferents llengües i cultures és conceptualment impossible. Ho sap qualsevol que conegui la història dels darrers segles. Espanya no ha suportat ni la mascarada de les autonomies. Espanya és i seguirà sent, per definició, una nació que es vol única, amb una llengua única, un melic únic, un poder únic. Una presó de nacions.

Per això, l’única revolució possible és a nivell de Catalunya. Pel tamany, per la situació com a lloc de pas, per xarxa associativa i, sobretot, per la possibilitat de fer un nou estat partint de zero. La revolució pacífica i constructiva és aquesta.

Per tant, convidem a qui cregui en aquesta nova política a afegir-se al nostre impuls. És des de la nostra transversalitat que els projectes progressistes tindran el seu espai en el futur Estat, al costat d’altres de diferent estil, on hi conviuran totes les opcions.

I llavors, com a nou Estat, podrem decidir sobre les diferents sobiranies i incidir, en la nostra mesura, en el futur d’una civilització, d’un planeta que necessita la veu d’aquesta mil·lèsima part de la humanitat. Ara i aquí, una nova Política des d’un nou Estat. ■ ANC Sants-Montjuïc

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT

5

6 OPINIÓ A les nostres xarxes facebook.com/lamarinacat

El poliesportiu del carrer Energia, una història encara sense final...

Maria Rosa Vinuesa No tenemos metro, no tenemos piscinas, nos quieren quitar el bus 37. Vamos a esperar a elecciones para que todos los políticos nos hagan promesas incumplidas.

Gloria Mairal Betran Ya está bien, que poco cuidan nuestro barrio.....!

Expressar el nostre cabreig amb el problema dels transport Andrés Barón Pérez Quitarnos la línea 37 tanto para la gente mayor como para la gente joven, enfermos. Y el metro para cuándo? Nos han dejado dos barracones donde pone que están construyendo la nueva línea de metro, de qué? Hasta las letras se están borrando de tanto esperar.

Elèctriques i venedors d'assegurances.... estafa?

Emilio Espadas Todos estos que van por los pisos son piratas y vividores. Son un engaño te sacan lo que puedan. Yo no llamo a la cia, les digo que me avisen por escrito y por anticipado de su primera visita. @lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Conducción temeraria y ciudadanía ejemplar

¿Anormal Normalitat?

Mª del Carmen Lluis

Miren Valencia

Soy una vecina de este barrio.

El pasado día 7 de octubre, alrededor de las 22:40 H, cuando cruzaba un paso peatonal con semáforo en verde para los peatones y rojo para los vehículos, en el Paseo de la Zona Franca (cruce C/ Minería-Ctra. del Prat, y en el tramo que va desde la altura del estanco dirección gasolinera), antes de alcanzar la mediana, fui brutalmente atropellada por un vehículo.

Arrancó y tirándoseme encima me rompió la pierna izquierda. Aceleró de nuevo y me lanzó hacia atrás cayendo de espaldas sobre el asfalto produciéndome contusiones generales y una gran brecha en la cabeza de la que brotaba abundante cantidad de sangre. Acto seguido, huyó a toda velocidad dejándome tirada, inmóvil, en el suelo.

Luego llegaron varios transeúntes. Una señora se situó detrás de mí y me ayudó a presionar la herida de la cabeza para contener la hemorragia. Mientras unos jóvenes llamaban a la ambulancia y Guardia Urbana, cuya rápida comparecencia en el lugar y eficaz actuación merece todas mis alabanzas y respeto.

Ingresé de urgencias y tras enyesarme primero y operarme la pierna después por fractura con hundimiento del plato tibial, me dieron el alta hospitalaria el día 28, y me quitaron los puntos el día 8 del presente mes de noviembre.

Deberé seguir sin poner el pie en el suelo unos dos o tres meses y la curación será lenta y con posteriores y serias secuelas.

Por ello he deseado exponer en estas líneas mi experiencia, para que sirva como denuncia a esos conductores que actúan agresivamente y con completo desprecio de las normas de circulación y de la vida de los demás. Pero muy especialmente para expresar mi más efusivo agradecimiento a la ejemplar colaboración de la ciudadanía, a esa gente honrada que gracias a Dios aún existe, que me ayudaron en estos momentos ofreciéndome toda su incondicional ayuda, socorriéndome y llamando a los medios policiales ante los cuales testificaron facilitando la matrícula del vehículo y la veracidad de los hechos.

Vivim en un mon on tot gira cap a lo dissenyat, cap al comú, cap a lo normal, però què és normal? Qui és normal? Suposadament la normalitat d’un comportament està vinculada a la conducta d’una persona que no mostra grans diferències respecte a la forma de fer o de ser de la resta de la seu comunitat.

Tenint en compte això, penso i repenso en diferents qüestions.

La primera d’elles resideix en els criteris, ¿Quines actituds associem com a normals? Suposo que ser normal implica trobar una parella estable a costa de tot per a posteriorment fundar un nou nucli familiar. Adquirir una habitatge en propietat i viure d’una feina fins el final dels dies. Viure enganxada al mòbil i fer centenars d’activitats o plans per activar l’estrès.

El segon dels meus dubtes es basa en la creació, perquè està clar, havia de seguir criteris per assemblar-se al conjunt però no sabem massa bé si aquestes persones posseïen un poder especial, un interès econòmic i una

ment poderosa capaç de manipular la rest del conjunt.

I ja per finalitzar em surt preguntar I què passa si surts d’aquests paràmetres? Què passa si decideixes que no vius en torn a l’establert? Si el comú no es la teva norma, si l’adquisició de propietat privada no és rellevant, si en l’amor vas descobrint galls de taronja en lloc d’una sola meitat? Què passa si camines fent tentines però respectant el teu ritme, si t’agraden les persones independentment del seu sexe, si les feines les valores com etapes i si et respectes no formar part dels grups que ja no t’aporten res?

La normalitat i la “anormalitat” donen forma al sistema i Ser “normal” pot estar bé però no oblidem que algunes vegades també significa tenir i voler el que té aquell, lluitar i envejar el que posseeix aquella, una espècie de lluita incontrolada per abastar el passi dels i les responsables en manegar el mon a la seva mercè, a la seva idea, a la seva lògica, al seu interès. I tu, ets Normal?

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@amcl.cat

La gent opina: Deuen les companyies elèctriques condonar el deute a

Yohany Limpias / Agustín Forteza

les famílies que pateixen pobresa energètica?

Dionisio Puerto,

treballador El tema és una vergonya. Crec que les empreses haurien de condonar el deute i s'haurien d'establir veritables polítiques que enfrontin el problema. Encara que tothom el conegui les elèctriques tenen la paella pel mànec, doncs tenen el monopoli i allò no es gens beneficiós per al ciutadà.

La Marina recolza la lluita contra la violència masclista

Si, però crec que s'hauria de revisar molt bé a quines famílies, per evitar que es colin els qui senzillament no volen pagar. És veritat que aquestes companyies són empreses privades que busquen guanyar diners, però també és veritat que cobren uns preus molt cars i això tampoc és just. Guanyen el mil per cent.

Rosa Yunoi, Mestressa de casa

Josep Cot Vilar, veí del barri Jo crec que sí.

Tant de bo les famílies poguessin pagar les factures però no poden fer-ho. Les empreses elèctriques estan guanyant moltíssims diners i haurien de tenir humanitat envers els qui ho estan passant malament. Jo sóc partidari que les empreses elèctriques fossin empreses públiques.

He viscut en carn pròpia la pobresa energètica, són moltes les persones anònimes que no tenen com lluitar contra això i l'única ajuda que es pot buscar és la família. Penso que les empreses haurien de condonar el deute perquè durant molts anys s'han aprofitat Amb tanta política la gent segueix empobrint-se i ningú fa res.

Mercè Pérez, guia turística

Oriol Granados, historiador Hauríem d'aconseguir que aquestes famílies partissin de zero en aquest moment. Crec que les institucions públiques i privades haurien de generar un fons d'ajuda social. També és necessari vigilar el cost que cobren les empreses per l'electricitat, doncs encara que són privades el servei és públic.

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

OPINIÓ

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

L’acomodador

El jardí

Columna grega

Juan Bibian

Xavier Sanz

Myriam Reyes

“Que Deu ens perdoni” La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

de Rodrigo Sorogoyen Segon i esperat llarg del director de "Stockholm": la seva notable òpera prima..

Madrid, estiu del 2011. Crisi econòmica, moviment 15-M i un milió i mig de peregrins que esperen l'arribada del Papa conviuen en un Madrid més calorós i caòtic que mai. En aquest context, els inspectors Velarde i Alfaro han de trobar al que sembla ser un assassí en sèrie de velles. Aquesta caça contra rellotge els farà adonar-se'n de quelcom que mai no havien pensat: cap dels dos no és tan diferent de l'assassí.

Certa decepció d'aquest lloat nou thriller de pedigrí del cine espanyol. Té molt de ja vist. Busca epatar per la via fàcil en molts moments i els seus errors de guió són varis. Com que aparegui l'assassí quan falta mitja hora per al final, i la poca credibilitat d'algunes escenes i de la poca entitat d'alguns secundaris. Bon pols narratiu, acció en tota regla, cap respir i un ritme crispat, càmera en ma que es converteix en plans fixes a la part final i morbo innecessari a la morgue en algunes seqüències. Tot això barrejat dóna un entretingut i correcte thriller que no passarà a la historia. Almenys per a qui això escriu. No me la vaig creure en gran mesura i això per a mi és essencial. Álamo i De la Torre acompleixen en els seus papers neuròtics i violents i la resta ,inclòs l'assassí, ho porten amb molta correcció.

Un aprovat alt és la meva puntuació, lluny de l'excel·lent general que veig a tots arreu, d'aquesta "Seven" a l'espanyola que no avorreix, però tampoc destaca en excés. ■

A Nadal apostem pel petit comerç S’apropen les festes de Nadal i, amb elles, un període de compres intens; regals i menjar ompliran les nostres bosses en un context d’ofertes, promocions, oportunitats i d’altres tècniques més o menys sofisticades. De ben segur, que tornarem a sentir el vell debat dels horaris comercials, l’obertura en festius, etc. És en aquest punt on cal pensar en el comerç local, el negoci dels barris que durant tot l’any aixeca les persianes i aguanta el temporal. Aquestes botigues que, sovint, veuen com en les èpoques de vaques grosses, quan augmenten les possibilitats de venda; els clients marxen al centre de la ciutat o als grans eixos comercials i s’obliden del seu veí comerciant.

Uns barris sense comerç i serveis són uns territoris sense ànima; però el comerç s’ha de cuidar; és com un conreu que cal mimar cada dia, apostant per ells i no deixar-lo oblidat. Si no ho fem, posem en risc la seva supervivència i, al mig termini, la pèrdua de bona part d’allò que caracteritza la nostra ciutat mediterrània; un espai de trobada, de vida al carrer on el petit comerciant és una part essencial.

Ens toca a tots nosaltres triar entre regar aquest tros de terra o deixar-lo morir. ■

7

Un moment important Havia pensat molt i molt què dir a la columna de desembre. És un moment important. Acaba l'any o potser l'any ha acabat amb molts (metafòricament parlant).

Sí, he recalculat com el GPS per a situarme en el meu mapa…

Sense fronteres. Sento veus que diuen que això és impossible, que la internacionalitat es utòpica.

Sí, sí, he pensat, reflexionat, meditat. He intentat connectar amb forces del més enllà. He anat al sud, a l'est, a l'oest, al nord…

He viatjat per carrers freds i he vist molta gent dormint envoltada amb cartrons. He viatjat a paradisos fiscals: a Suïssa i a Sabadell. He viatjat a l'Espanya que comença a privatitzar centres de salut.

He viatjat anys enrere, quan aquí ja es va fer això de privatitzar centres i ara crec que s'ha venut el primer a l'Escala.

He viatjat sense seny. He anat a buscar records per si l'àvia trobava el camí d'anada a la seva infantesa i descansar; però els seus ulls ja no veuen quan miren…

Els desitjo un acomiadament del 2016 digne i una bona entrada del 2017. ■

8

ACTUALITAT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema.

Quin és el compromís del seu grup municipal per abordar la pobresa energètica a La Marina?

Esther Pérez Barcelona, 57 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Des del govern impulsem de nou a la Sergi Sarri Marina el Punt d’Atenció Energètica, augmentem els recursos per pagar Jordi Fexas Barcelona, 28 anys. Enginyer Tècnic Aeronàutic i rebuts i ajudes la rehabilitació Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia Barcelona, 50 anys. Llic. en Història. Acde les llars, apostem per la rei la llibertat. tivista social i polític. Ciutadà compromunicipalització de l’aigua i mès amb el moviment veïnal i associatiu. l’electricitat i reclamem a Estar al costat del Govern i l’Ajuntament en el compliles distribuidores la sigment de la llei del Parlament de Catalunya 24/2015 de natura d’un conveni Total i absolut. Per sort La Marina disposa d’un pobresa energètica que obliga les companyies subque no permeti fer dels quatre serveis d’atenció a la pobresa energètica ministradores a comunicar i evitar els talls de talls de submique hi ha a Barcelona, però cal seguir treballant persubministrament a famílies vulnerables. I nistrament. què cap llar es quedi sense subministrament, i és per sancionar les companyies si fa falaixò que el 29 d’abril passat ERC va proposar al ta.

Primer, les persones.

Ple de l’Ajuntament de Barcelona garantir el compromís amb la llei catalana de pobresa energètica. Ángel Lao

Albert Deusedes Barcelona, 40 anys. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Com a govern de Barcelona estem revisant 2.000 casos susceptibles de ser constitutius d’una infracció per incompliment, per part de les empreses de serveis essencials, de la Llei 24/2015 de Pobresa Energètica i s’ha imposat una sanció de 7.000 euros i s’han incoat 31 processos sancionadors. A més el PSC ha José Antonio portat el tema al Parlament Europeu.

Calleja 47 anys. Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada.

President del PP Sants-Montjuïc.

Cal aprovar el reglament de la pobresa energètica amb un compromís real de la Generalitat amb aquesta, que garanteixi l ´execució de les partides pressupostàries. Que no es faci demagògia amb aquest tema ja que el TC va permetre els continguts de la Llei 2472015 en el relatiu a la pobresa energètica. Cal cercar convenis amb les elèctriques.

Granada, 45 anys. Casat. Tres fills.

Llicenciat en Dret. Oficial del Registre Mercantil de Barcelona.

El nostre compromís per eradicar la pobresa energètica apareix amb l’acord amb el PP: congelar la part de la factura elèctrica que depèn de l’estat i garantir la protecció a les famílies més vulnerables.

També hem presentat en el parlament una proposició de Llei al respecte que “salva” la sentència del TC.

M. Lluïsa Pahissa Barcelona, 62 anys. Viu a Sants. Participa activament en el moviment independentista i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

No pot ser que es talli el subministrament a persones sense recursos ni podem permetre que cada cop més gent dels nostres barris visqui en la pobresa. Hem de caminar cap a la sobirania energètica, i mentrestrant hem d’exigir polítiques socials adreçades a eliminar les desigualtats i amb la mínima burocràcia.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials o al nostre web: facebook.com/lamarinacat i lamarinadigital.cat

9

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT

Entrevista a David d'Enterria

“Catalunya pot ser el pol científic del sud d'Europa” “Ens cal un estat a favor per arribar a ser una veritable referència mundial en el camp científic i tecnològic” En què consisteix la teva feina?

Intento resoldre molts dels enigmes que tenim oberts encara en física de partícules, com per exemple: Quina és la naturalesa de la matèria fosca que representa 25 % del cosmos? Per què no hi ha la mateixa quantitat de matèria i antimatèria a l'Univers? Podem unificar totes les partícules i forces (incloent-hi la gravetat) dins un sistema matemàtic més simple que l'actual?

“El World-Wide-Web (WWW) va ser inventat al CERN fa 20 anys” Quines aplicacions pràctiques té la recerca al CERN? L'impacte social de la física d'altes energies al món ha estat espectacular. El World-Wide-Web va ser inventat al CERN fa 20 anys per físics que volien poder-se comunicar i compartir dades i gràfiques ràpidament, i avui milers de milions de persones l'utilitzen al món. Els detectors i acceleradors de partícules de fa 50 anys s'empren avui en medicina.

Vas haver de deixar moltes coses quan et vas traslladar a Suïssa?

Vaig marxar de Catalunya l'any 2000 un cop em vaig doctorar. No he tingut mai la impressió d'haver «deixat» coses a Catalunya, sinó d'haver eixamplat els meus coneixements professionals i personals. Primer, vaig ser investigador postdoctoral a la Breta-

Recuparar l'espai de vorera entre Foneria/Ferrocarrils Consell de barri Felipe Mayoral 11/04/16

David d’Enterria és investigador en física d'altes energies al laboratori CERN de Ginebra, on analitza les dades de col·lisions de protons i nuclis a moltes altes energies que són enregistrades als detectors del Gran Col·lisionador d'Hadrons. nya i als Estats Units i després, el 2006, vaig arribar al CERN amb una posició temporal d'investigador.

Tens ganes de tornar a casa un dia?

El CERN és el laboratori més important i prestigiós del món en el meu camp de recerca. Com que no es preveu construir un accelerador més potent fins d'aquí a uns 20 anys, compto ser al CERN en principi fins que em jubili «oficialment». M'agradaria tornar a Catalunya quan tingui 65 anys, si algun centre de recerca o universitat catalans encara estan interessats en les meves contribucions científiques.

“Les universitats catalanes es posicionen sistemàticament al capdavant de l'Estat en les classificacions internacionals”

Ampliar la marquesina de l'autobús a la parada de Motors / Zfranca, sentit plz. Espanya Manel Coronado TAULA MOBILITAT 03/10/16

Què caldria fer perquè a Catalunya es pugui fer més recerca de nivell internacional?

Primer, cal dir que la formació acadèmica i la recerca de les universitats catalanes és bona.

Les universitats catalanes es posicionen al capdavant de l'Estat en les classificacions internacionals. Segon, la creació l'any 2000 de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per a contractar científics d'alt nivell ha estat una iniciativa molt exitosa.

“La independència ens permetria esdevenir el pol científic del sud d'Europa” Malauradament, en els darrers temps de crisi, la contractació de personal investigador ha baixat enormement. En realitat, el país genera els recursos per a poder finançar molts més investigadors, però que els nostres impostos siguin controlats per

Netejar la brutícia dels bancs provocada pels coloms, a Plaça de foneria / Ruiz Alda i Mare deu Port Neus Borrell FORMIGUER 10/09/16

l’Estat espanyol ens ho impedeix. La independència ens permetria esdevenir el pol científic del sud d'Europa.

Creus que les institucions científiques catalanes estan discriminades?

Catalunya té l’1,2% de la població, però representa més del 2% de la producció científica europea. A més, Catalunya té l'1,5 % dels investigadors d'Europa, i aquests reben el 3 % dels fons de la UE. En canvi, amb el 20% d’investigadors de l’Estat, Catalunya rep el mateix 20 % dels fons estatals quan, pels mèrits científics demostrats, n'hauríem de rebre el doble. A sobre, Catalunya rep molts menys diners en beques universitàries dels que ens correspondrien per població. El repartiment dels fons estatals no es basa en criteris objectius de qualitat i competitivitat, sinó en criteris arbitraris centralistes. ■ Redacció ANC

Instal·lar suports per aparcar bicicletes a l'espai de la Casa del Rellotge Carola CASA RELLOTGE 08/09/16

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat.

Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Menjar o pagar les factures?

La pobresa condemna a moltes famílies de la Marina a sobreviure d'ajuts socials i de la solidaritat || Yohany Limpias || Redacció

Antonia Collado: “no puc permetre'm la carn ni el peix” Antonia té 77 anys i rep una pensió de viudetat de 407 euros al mes. Té artrosi i asma de manera crònica. El seu marit va morir de càncer i no va arribar a percebre la pensió completa perquè li faltaven 500 dies de cotització. Dos dels seus tres fills van morir amb 31 i 27 anys. Ha de distribuir la seva pensió entre factures d'aigua, de llum i gas, d'escala i encara ha de pagar durant cinc anys la quota del seu pis. Descomptant les seves despeses en serveis i habitatge, li queden 47 euros amb els quals ha de cobrir la seva alimentació i altres necessitats al mes. Mai encén la calefacció, explica que no li agrada i que quan té fred es fica al llit.

Elisabet Domínguez: “Viu d'okupa. La meva situació em fa vergonya”.

Elisabet va començar a treballar amb 17 anys en l'època en què encara es podia escollir treball. Ara en té 27, és mare d'un nen de cinc anys i viu en un pis d'okupa des que va perdre la seva ocupació i no va poder complir amb el lloguer. La pèrdua d'un familiar i el maltractament de la seva ex-parella li van causar una depressió profunda, va arribar a pesar 43 quilos. Fins el mes passat, rebia de l'INEM el que li corresponia per desocupació, 280 euros al mes. Està apuntada a Labora, un projecte de Barcelona Activa per a trobar ocupació a joves en l'atur. També ha sol·licitat als serveis socials la concessió d'un lloguer social perquè desitja regularitzar la situació del seu habitatge. El pagament de les factures de tots els serveis li representa un dilema.

Família López-Horta Martínez: “He arribat a sentir-me culpable per prendre un esmorzar fora de casa” La família López-Horta Martínez la composen sis persones. Rosana Martínez i Antonio López- Hortes, més els seus quatre fills, de 20, 16, 9 i 7 anys.

Antonio López-Hortes, amb 47 anys té una malaltia psíquica que li impossibilita treballar. El seu nivell d'invalidesa és superior al 75 per cent i segons l’informe mèdic necessita atenció permanent les 24 hores del dia. Rep una pensió de 550 euros al mes que la família complementa amb 175 euros que rep Rosana per exercir de la seva cuidadora. Viuen en un lloguer en el qual han de pagar 577 euros. Reconeixen que amb prou feines van poder pagar alguns rebuts i estan reclamant un ajust del preu a Adigsa. Durant molt de temps Rosana es va recriminar haver concebut una família nombrosa, però ara és conscient que mirant enrere no resoldrà res. Rep també algunes ajudes socials des de l'ajuntament, que li faciliten arribar a fi de mes. Encara que en realitat mai hi arriba, confessa.

“

▶ Antonia Collado a casa seva durant l'entrevista.

Aturats, vídues, i famílies monoparentals són els més vulnerables, perfils massa freqüents a la Marina

”

A Catalunya, segons una enquesta de l'Institut d'Estadística (IDESCAT), la pobresa energètica arriba al 8,7% de la població catalana, més de mig milió de persones.

D’altra banda, l’11,1% de les llars a Catalunya han patit retards en el pagament de les factures de serveis bàsics.

En l'enquesta de condicions de vida de 2016 d'Espanya, pràcticament cinc milions de persones declaraven no poder mantenir correctament la temperatura de la seva llar a l'hivern, la qual cosa significa un 10.6 per cent de la població en tot l'estat.

Aquestes últimes setmanes ens assabentàvem de l'avia de Reus que havia mort a causa d'un incendi provocat per una espelma, el seu nom era Rosa i la companyia elèctrica li va tallar la llum per no poder pagar la factura. Per desgràcia, aquest tipus de casos són molt freqüents al barri. Veïns i veïnes que passen necessitat i que sobreviuen el dia a dia amb qualsevol alternativa, sol·licitant ajuda a la família, acudint als serveis soci-

Yohany Limpias

als o bé els qui es veuen obligats a acceptar treballs en condicions molt precàries. Uns altres, que havien aconseguit pujar en l'ascensor social, senten vergonya i prefereixen callar i aïllar-se.

Quan parlem de pobresa energètica en realitat estem parlant de persones i famílies vulnerables perquè no poden cobrir totes les seves necessitats bàsiques: habitatge, menjar, disposar d'aigua i electricitat, el vestir.

Les estadístiques sovint deixen fora a les famílies que davant el dilema de prioritzar entre l'electricitat i el menjar prioritzen l'electricitat. És l'exemple d'Antonia Collado. Sempre va ser puntual en el pagament de totes les seves factures i es nega a incomplir. Explica que la carn i el peix han desaparegut de la seva dieta i que malgrat que el seu fill l’ajuda sempre que pot i fins i tot un amic seu li ha deixat un gos, a que ell mateix alimenta, per fer-li companyia, en ocasions s'ha vist obligada a demanar una bestreta de la pensió al banc per a arribar a fi de mes.

info 1

Desembre 2016

info Desembre 2016 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 29

Tallers Jornades TIAF 2016 pàgs. 2-3

Info Jove pàg. 4

Jornades de tardor TIAF,

èxit de participació, celebració del 5è aniversari i reptes pel 2017!

Nota Editorial

U

n novembre més han tingut lloc a la Marina les Jornades de la TIAF i aquesta vegada han estat les cinquenes! Per tant, tal com es va dir a la presentació de les mateixes, fa també 5 anys que vam apostar per a ampliar el treball en xarxa i de caire comunitari a la Marina, i des d’aleshores no hem deixat de treballar en aquest sentit.

Aquestes V Jornades, han estat una celebració i un agraïment a totes les persones que formen part de la TIAF i que donen sentit i solidessa a les diverses accions que es duen a terme.

Amb el títol d’Infancia i Adolescència: Participació i Igualtat i amb l’assistència d’una setentena de persones vinculades a serveis i entitats, es van desenvolupar a la Sala Pepita Casanellas i a la biblioteca Francesc Candel, tres tallers simultanis molt interessants: • Paco Abril, de l’Associació Homes Igualitaris, va impartir el taller “La construcció de les masculinitats i feminitats des de la Infància i adolescència”. Homes Igualitaris és una associació d’homes que està vinculada a AHIGE (Associació d’homes per la Igualtat de Gènere) de caràcter estatal.

• María Mur d’Unicef i la professora Ingrid Isidoro de la Escola Seat van explicar una experiència del programa de participació “Una Escola amb Drets”. Una representació de l’alumnat de 6è que havien treballat durant dos cursos van explicar el procés seguit al projecte de la seva escola, i van participar activament en el taller.

• “Participassió: Educació per a la participació amb infància i joventut” va ser la temàtica presentada per L’Antonio Moreno del Colectivo de Educación para la Participación-CRAC, una iniciativa de dotze anys de trajectoria, en la qual els joves plantegen les seves inquietuds i elaboren respostes pròpies per a la transformació de la seva realitat.

I per la cloenda, un número especial per la celebració del Cinquè Aniversari de la TIAF. El mag Toni de las Heras va realitzar diferents trucs de màgia amb els que va divertir i sorprendre al públic. Entre els trucs diversos va fer un relacionat am l’origen de la TIAF, “les 5P”: Prevenció, Participació, Protecció, Promoció, i Provisió de serveis.

2

info

Desembre 2016

Aquí podeu reviure els principals temes que es van tractar a cada taller:

Participassió: Educació per a la participació amb infancia i joventut Buscamos soluciones y claves fuera cuando están en nosotras mismas y entre quienes rodean.

Esa fue la idea central del taller sobre “Participassió: Educació per a la participació amb infància i joventut».

Antonio Moreno

46 anys. Animador sociocultural i formador.

Membre del Colectivo de Educación para la Participación-CRAC. President de la xarxa Creando Futuro.

Empezamos respondiendo a preguntas relacionadas con la igualdad y el trabajo en red desde el territorio, pero sobre todo, estableciendo formas y vínculos de relación amables, haciendo de la presentación de personas participantes un momento de acogida. El siguiente paso consistió en rememorar una experiencia participativa, una vivencia de acción colectiva satisfactoria de cada una de las personas participantes, para desde ahí, preguntarnos porqué, porqué esa situación es significativa y mediante una dinámica de interacción, construimos una lista de consenso sobre las claves para el fomento de la participación desde nuestra práctica.

los e intereses de las personas jóven toman conciencia de sus capacidad junto con la celebración de un Encu abordar las necesidades de aprendiz algún proyecto que responda al inte El tercer proyecto es AGA (Acomp jóvenes de entre 17 y 20 años, adem en la comunidad y tiene como objet y mejora de la incidencia social de l

Para finalizar, respondimos de nuev y compartimos otras experiencias d

Como ejemplo de procesos de aprendizaje con la adolescencia y juventud, expusimos el itinerario de Educación para la Participación Juvenil “Creando Futuro” (http://www.redcreandofuturo. org) que consiste en tres proyectos consecutivos, que combinan la educación formal, no formal e informal. El primero se denomina “Cantera” y se realiza desde los Centros de Enseñanza Secundaria, dirigido a personas de 12 a14 años en los tiempos de tutoría; intenta dar respuesta a dos retos que el sistema educativo formal no tiene capacidad de abordar: la educación emocional y el trabajo colaborativo. En este proyecto situamos la mirada en la persona, en el reconocimiento y gestión de sus emociones, así como en las habilidades básicas para el trabajo en común, donde las acciones en el aula se complementan con actividades extraescolares. El segundo proyecto es “Creando”, con consiste en una iniciativa que se realiza en espacios de educación no formal, fuera de los centros educativos, que tiene como objetivo el reconocimiento crítico del contexto local y global y el saber trabajar en equipo. En este caso, además de la persona situamos la mirada en el grupo y está dirigido a jóvenes de entre 15 y 17 años, desarrollándose en dos fases; la primera consiste en una serie de talleres temáticos, donde se trabajan contenidos vinculados a los anhe-

Edita aquest suplement:

La construcción de las masculinidades desde la infancia y la adolescencia

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

En el marco de las V jornadas de la TIAF, en este taller se reflexionó sobre la construcción de la identidad de género a partir de mostrar el trabajo que realiza Homes Igualitaris-Ahige Catalunya con jóvenes en los IES En el taller tuvimos la oportunidad de analizar los conceptos de sexo y género, planteando algunos debates. Se mostraron algunas herramientas conceptuales y metodológicas que pueden ayudar a provocar la reflexión de los adolecentes. Por ejemplo, la conexión entre la sociedad patriarcal y las formas sutiles/ invisibles y explícitas /visibles de violencia machista. También tuvimos la oportunidad de posicionarnos y reflexionar sobre valores y prácticas de género y como éste tiene una dimensión dinámica.

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.

-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.

-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF) -Pilar Pous (Tècnica de suport TIAF) -Armando Fuentes (Tècnic de suport TIAF) -Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver).

-Sergi Delfa i Laura Cuenca (Espai Jove la Bàscula).

Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

Paco Abril (Ahige)

És sociòleg, professor de la “UdG” (universitat de Girona) i president de l’Associació Homes Igualitaris

“normales”. Por esto mandatos de género

En esta misma línea los roles de género vechar momentos c hijo/a supone una r nero. En este sentid perspectiva de géne namizar a los homb Para ello se podría del barrio.

En otro momento los y las participantes pudieron analizar, desde su experiencia y desde diversos ámbitos (salud, educación, familia, servicios sociales, etc.) cómo se podría acometer un trabajo para que los niños/as y jóvenes participaran en la igualdad.

Se apuntaron algunas ideas interesantes. Por un lado, la necesidad del trabajo con profesionales.. Para que los jóvenes pudieran implicarse en la igualdad es necesario que aquéllos que trabajan con ellos (educadores, servicios sociales, etc.) tuvieran la suficiente sensibilización y concienciación en temáticas de género. Los mandatos de género determinan nuestra vida cotidiana de forma, a veces, sutil e involuntaria. Las personas que trabajan con niños/ as y jóvenes reproducen una serie de estereotipos de género que los niños/as y jóvenes asimilan y ven

Otra de las ideas son organizar y dinamiz vilegios y costes de l barrio de Sants prom

Finalmente, se prop tán formados, por e en sus mismos grup

info 3

Desembre 2016

Què és una escola amb drets?

Per a UNICEF l’educació és una prioritat sense fronteres. Abordar el dret a l’educació no es limita només a l’accés, a la igualtat de nens i nenes de gaudir d’una educació bàsica i gratuïta, sinó que té a veure també amb la qualitat, amb els continguts, amb el com s’ensenya i com s’aprèn, amb les relacions que s’estableixen i amb el paper de l’escola com a nucli socialitzador. Malgrat disposar d’un marc legal vigent que posa de relleu la importància de promoure el coneixement i el respecte dels drets de la infància i la responsabilitat que les institucions hi tenen, actualment, el món educatiu continua relegant aquests drets a un pla més discursiu que pràctic.

nes, desde una mirada crítica de la realidad, donde los grupos des y necesidades formativas para la participación autónoma, uentro Estatal de grupos juveniles; la segunda fase consiste en zajes para la participación desde la práctica, es decir haciendo erés del grupo, junto con la organización del Encuentro Estatal. pañamiento a Grupos Autogestionados), dirigido a personas más de en la persona y el grupo, en este caso situamos la mirada etivo principal el desarrollar la capacidad de auto-organización la acción colectiva.

vo a las preguntas iniciales estableciendo nuevas conclusiones de educación para la participación con infancia y juventud.

o es necesario que los profesionales realicen una revisión de sus o y una formación en estas temáticas.

a, se plantea un trabajo para que familias cuestionen y revisen que adoptan. Un lugar donde realizar esta revisión es aprocruciales en la vida de las personas. Por ejemplo la llegada del reconfiguración de las prácticas y a veces de los valores de gédo se plantea talleres específicos de habilidades parentales con ero. Sería, además, muy necesario poder, específicamente, dibres para que acudan a estos espacios de reflexión y formación. trabajar con las matronas o en y desde las escuelas infantiles

n los grupos de reflexión de hombres. En concreto se propone zar grupos de hombres jóvenes que reflexionen sobre los prila masculinidad. Un ejemplo de esto ya se está realizando en el movido por los APC (educadores de calle).

pone aprovechar los recursos y los jóvenes del barrio que ya esejemplo en grupos feministas, para dinamizar a otros jóvenes pos de pares.

Maria Mur

És la representant de Unicef a Catalunya i també és la responsable del programa “Una Escola amb Drets”.

Davant aquesta realitat i d’acord amb el mandat internacional d’UNICEF de vetllar pel coneixement i l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant arreu, UNICEF Catalunya va engegar l’any 2011 el programa Una escola amb drets amb un objectiu clar: enfortir les capacitats de la comunitat educativa per tal que els drets de la infància es coneguin i es visquin a l’escola.

Viure els drets implica incorporar-los en la pràctica quotidiana, transformar la perspectiva i traslladar la Convenció al moll de l’os de l’activitat escolar de manera que aquesta regeixi la vida del centre i de les persones que hi conviuen. Un conjunt de canvis que no són immediats, sinó que requereixen d’una sèrie d’accions imprescindibles per anar consolidant el model d’una escola amb drets.

Tanmateix, conèixer la Convenció, integrar-la a l’estructura, al funcionament, a les metodologies i per tant, a la cultura i a la pedagogia de cada centre, passa també per la voluntat i la predisposició de tots els seus membres, des del professorat i l’equip directiu, fins a l’alumnat, les famílies i el personal no docent.

Serà la implicació de tots ells la clau que farà possible la transformació.

Una eina pedagògica derivada del programa és el web www.escolamabdrets.org que conté una selecció de recursos educatius que es troben a la xarxa per treballar temes relacionats amb els drets de la infància, i un recull de documents i bones pràctiques, amb la voluntat de facilitar la tasca del professorat en el coneixement i promoció dels drets de la infància a l'aula i al centre. El fons de referències ha estat classificat a partir dels set criteris que defineixen un model d'escola que pren la Convenció com a eix vertebral de la seva filosofia, de l'activitat educativa que s'hi desenvolupa i de la vida escolar en general, contemplant també les famílies i la comunitat.

El fet de comptar amb la participació de Dolors Bosch cap d’estudis de l’ Escola SEAT, l’Íngrid Isidoro professora, i l’alumnat de 6è del centre durant la jornada va ser molt enriquidor perquè va suposar que els infants prenguessin la paraula, que expliquessin en primera persona la seva experiència del que representa dur a terme aquest programa a la seva escola i, alhora, veure com aquesta està en procés d’integrar el programa dins el seu pla de centre, com va manifestar la direcció. Ara seria el moment que més escoles coneguessin la seva experiència perquè en un futur proper es poguessin afegir i convertir-se en Una escola amb drets.

4

info

Desembre 2016

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula Taller monogràfic per a joves artistes amb Artticco.

Joves de l'INS la Mercè van assistir, el passat 11 de novembre, a aquesta primera col·laboració entre La Bàscula, Artticco i el departament de joventut de l'ajuntament de Barcelona.

Segueix-nos a Facebook Espai Jove La Bàscula.

Inscripcions de l'1 al 23 de desembre.

L'espai jove, el teu espai!

TEMA DEL MES 11

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Daniel Navarro

Nuria Salas, directora de l'àrea d'inclusió de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Ong que treballa alternatives a la pobresa energètica, assenyala que els col·lectius més vulnerables solen ser sobretot persones aturades, llars monoparentals amb menors a càrrec i també persones majors amb pensions mínimes, perfils molt freqüents a La Marina. De fet els veïns del Prat Vermell segueixen sent el barri amb major percentatge de desocupació de tota Barcelona. Un 19 % enfront del 8,6% de tota la ciutat, segons l'Informe sobre Atur, nivell d’estudis i renda familiar, elaborat pel Consell econòmic i Social de Barcelona.

La corba d'edat del barri segueix la tendència de l'envelliment. Segons estadístiques municipals la població jove, de 15 fins a 24 anys a La Marina representa solament el 10 per cent del total dels que vivim en aquest territori, enfront del quasi 20 per cent que representen els majors de 65 anys. La renda és un altre indicador en el qual tampoc ens situem bé a les com-

afecta sobretot a dos col·lectius ben diferents. Les persones grans, vídues sobretot amb una minsa pensió, que són conscients del seu problema, però no en volen que se sàpiga i desconeixen que poden acudir als serveis socials a intentar apaivagar-ho o no s’atreveixen a fer-ho. Per a una d’elles, tota la seva preocupació és que els seus fills no sàpiguen la seva situació” va ser la resposta

Rosana Martínez:

“Som una família nombrosa i mirar enrere no serveix de res, hem de sortir endavant com es pugui” paratives municipals. A la Marina del Prat Vermell el seu índex de renda ha patit un estrepitós col·lapse, del 59,1 en el 2013 al 39,4 el 2014.

En definitiva, són moltes les famílies en situació de precarietat a les quals la falta de recursos per a pagar l'aigua i la llum se sol solucionar amb la pràctica de l’“enganxat”, com es coneix el fet de connectar-se a la xarxa d'energia de forma il·legal. “hi ha persones que saben fer-ho i et cobren 30 euros” explicava a la Marina una veïna que davant la impossibilitat de pagar les factures li van plantejar.

Per a aquest reportatge ens vam posar en contacte amb la Coordinadora d'Associacions de veïns i comerciants de la Marina, consultant als representants veïnals si coneixien casos de pobresa energètica. Són moltes les famílies, però prefereixen no exposar el seu cas públicament.

“Se’m va demanar si coneixia a persones en risc de pobresa energètica i no m’havia plantejat abans si en el meu entorn és donava el problema i resulta que si. Existeix i

de Vicens Larrotcha, president de l’Associació de Estrelles Altes-La Cadena.

L’altre col·lectiu, segueix Larrotcha, son dones sobretot amb fills a càrrec i sense feina o molt en precari i que moltes d’elles no son conscients del seu problema. D’aquestes n’hi ha que se’n surten gracies a la ajuda familiar.

El problema a dia d’avui és que les pensions de molts jubilats no donen per tant malauradament”. Concloïa explicant una realitat que malgrat alguns esforços des de les administracions públiques, tant de l’ajuntament de Barcelona, com de la Generalitat és molt present al nostre veïnat.

L'altra cara de la moneda: Els milionaris guanys de les companyies elèctriques.

Les tres majors companyies elèctriques amb operacions a Espanya, que són Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa, van obtenir un benefici net conjunt de 2.897,7 milions d'euros en els sis primers mesos de l'any.

L'any 2014, mentre les rendes baixaven, les tres grans elèctriques guanyaven més de 7.100 milions, un 20,8% més que el 2013. ■

Nuria Salas, directora de l'àrea d'inclusió d'ABD:

“Quan parlem de pobresa energètica en realitat estem parlant de persones i famílies que no poden cobrir totes les seves necessitats”

La legislació catalana.

La primera iniciativa de la Generalitat per afrontar el problema de la pobresa energètica va ser una modificació del codi de consum que establia una “treva hivernal” que prohibia a les companyies elèctriques tallar els serveis durant els mesos d'hivern.

El Tribunal Constitucional ho va derogar argumentant que no podia ser que els consumidors catalans tinguessin més drets que la resta d'espanyols. Per què no ampliar aquest dret dels catalans a la resta d'espanyols? Van qüestionar llavors Generalitat, entitats i organitzacions socials.

L'any passat, el parlament va aprovar per iniciativa legislativa popular (la PAH d'entre altres entitats la van impulsar), la llei 24/2015 que aborda com a grans apartats el problema de l'habitatge i els talls d'energia a persones vulnerables. L'executiu de Rajoy va recórrer la norma davant el TC, y aquest va derogar solament la part referida a l'habitatge. Quant als talls de llum, que segueix vigent, la norma obliga a les companyies

d'electricitat a sol•licitar un informe als serveis socials sobre la situació de cada persona que no pot pagar les seves factures. La norma estableix que no poden tallar els serveis si el cas coincideix amb col·lectius vulnerables. La norma s’ha començat a aplicar fa només un parell de mesos.

Qui assumeix el pagament de las factures de les famílies vulnerables?

El problema encara irresolt de la llei 24/2016 radica en el deute que s'acumula.

No es talla el servei, però qui paga la factura? Entitats i organitzacions són partidàries d'obligar a les grans companyies a exercir una responsabilitat social i condonar el deute a les famílies més vulnerables. També es reclama al govern nacional, de Rajoy, que es el que millor pot legislar en matèria energètica, que legisli i obligui a les companyes a exercir una responsabilitat social en un context de crisi i quant el rebut de la llum cada vegada continua pujant per sobre de tot els preus de l’electricitat a la resta d’Europa.

12

PUBLICITAT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT 13

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

L’erosió del Castell de Port

Durant l’Edat Mitjana, i part de l’etapa moderna, el Castell de Port fou l’element clau per albirar la geografia comtal de Barcelona per tal d’establir-ne seguretat a la ciutat || Patricia Rubio || Arqueòloga Montjuïc ha estat des de l’antiguitat un lloc prestigiós per a controlar tot el perímetre territorial de Barcelona. Abans del Castell de Montjuïc hi havia el Castell de Port, una fortificació planejada precisament per a controlar la ciutat medieval, i sobretot la xarxa comercial i el territori del Llobregat.

Tot i que en tenim poques dades sobre les intervencions patrimonials i històriques arran del Castell de Port, és del nostre interès comú conèixer la importància dels vestigis que composen part del passat de la nostra història veïnal.

Per això, ha estat primordial l'accés als arxius patrimonials de la Generalitat i del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Imprescindibles, per tant, les aportacions històriques de Pedro Voltes Bou; la ponència de Carme Miró i Alaix, Iñaki Moreno i Jordi Ramos; les col·laboracions de Josep Maria Vila, Gemma Hernández i Joaquim Folch; a més de les adients consultes virtuals.

Actualment el Castell de Port es troba en unes condicions força lamentables degut a causes que després exposarem, ja que es va tornar en un monument oblidat. Sembla curiós que, darrerament parlem d’infraestructures i d’arquitectures arraconades, de rècords esvaïts en una memòria col·lectiva.

“’El Castell sempre ha estat un monument abocat a la ruïna, però ressorgia amb noves infraestructures” A través de l’arqueologia hem constatat que molts enclavaments de fortificacions o poblats medievals estan assentats sobre estructures de l’època ibèrica o romana, perquè segueixen un mètode de distribució i localització de forma semblant a la finalitat antiga: vigilar la ciutat.

En el cas del Castell de Port, es situa a la banda septentrional d’unes grans sitges ibèriques i a prop del Fossar de la Pedrera, antigament conegut com a pedrera Moragas de gres, molt important durant l’època romana i fins i tot, ben entrada l’etapa contemporània.

▶ Placa commemorativa del Castell de Port.

Les primeres notícies escrites que constaten l’existència del Castell de Port són al 1020 quan el noble Mir Gibert decideix comprar els terrenys i establir la seva segona residència a Montjuïc. 10 anys més tard i a 300 m del fort es construeix l’Ermita de Nostra Senyora de Port.

Anys més tard, aquestes possessions són comprades per Ramon Berenguer II, més tard heretats per Ramon Berenguer III, comprenent la doble funció de residència temporal i fortificació de defensa contra la ciutat. Tot i que després, el Consell de Cent, va decidir reforçar la utilitat del castell construint la Torre del Farell. El castell va ser sempre un edifici susceptible a l’enderroc. Al voltant dels arxius històrics s’ha anat comprovant que hi ha hagut diverses restauracions i reedificacions del monument, i inclòs l’ús de l’edifici per a diferents utilitats.

Al 1460 es comencen a fer aquestes rehabilitacions a l’edifici on paral·lelament aprofiten per a construir les esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Bartomeu. Més tard, durant la Guerra del Segadors, al 1640, va servir com a fort militar. Per tant, entre els segles XVI i XVII de la situació del edifici ja se n’encarregava el Consell Municipal de la seva utilitat i manteniment.

Ignasi Vallvé. 2012. Geotratus

A principis del segle XX sols es preservava la torre, les restes de la infraestructura varen desaparèixer de manera gradual des que començaren les obres de la carretera de Can Tunis, la via fèrria del ferrocarril i l’actual avinguda dels Ferrocarrils catalans.

“Mentre el cor del centre de la ciutat batega amb els seus vestigis, els més retirats de l’urbe ens trobem de nou oblidats” No obstant això, fou durant aquest últim segle que el castell torna a utilitzar-se com a fort durant la Guerra Civil, i malauradament, a les proximitats del mateix, en concret al Fossar de la Pedrera, va servir com a fosa comuna de 1.700 militars anarquistes que varen combatre durant la disputa al Camp de la Bota, actual zona del Fòrum de les Cultures. Cal dir que, al 1985 amb la presidència de Jordi Pujol a la Generalitat i amb l’alcaldia de Pasqual Maragall, es va inaugurar al Fossar de la Pedrera un conjunt monumental que homenatgen les víctimes

▶ Restes de la torre de Castell de Port. 1910. Història EGV. 2014

de la repressió de la Guerra Civil espanyola i de l’ètnia gitana, les víctimes dels camps de concentració de l’Alemanya nazi, els immolats per la llibertat catalana, com també, la tràgica mort de Lluís Companys.

Avui dia trobem un monticle de terra i pedres amb una placa commemorativa del que fou l’essència d’aquest monument. No s’ha pres la importància suficient per promocionar l’adequada preservació d’aquest castell per tal de potenciar visites que proporcioni a la gent conèixer més detalls.

Mentre el cor del centre de la ciutat batega amb els seus vestigis passats, aquells que estem més retirats de l’urbe ens trobem de nou oblidats. Cada dia escrivim una història, La Marina és història, i l'hem que conèixer i prendre cura d’ella. Des del periòdic La Marina us animen a involucrar-vos en la conservació del nostre patrimoni i fem una crida a les autoritats competents per dignificar, donar valor i treballar en la publicitat de tota aquesta riquesa arquitectònica, arrel de la història del nostre barri i de Barcelona. ■ Agraïments Com sempre, moltes gràcies a la Gemma Hernández i en Joaquim Folch per donar-me suport amb les meves investigacions.

14

SALUT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

El dia 1 de desembre celebrem el Dia Mundial de la Sida Des del nostre centre, CAP Dr. Carles Ribas i seguint les directrius de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, donarem un ressò especial a aquest dia. Així treballarem conjuntament fent passos cap a l'objectiu de disminuir els nous casos d'infecció pel VIH. Volem fer partícep a la població de la conscienciació en el tema, de la importància de la prevenció i promoure la detecció precoç per evitar noves infeccions.

El dia 1 de desembre és la jornada per reflexionar en la importància de la

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

lluita contra la infecció pel VIH, però posem a l'abast de la nostra població una consulta específica els dilluns de 8 a 10 d'atenció a les infeccions de transmissió sexual, on tant aquesta setmana com la vinent es farà atenció especial a tot el que arribi per demanar informació o detecció precoç del VIH, tot garantint les llibertats i els drets de les persones. ■ Mariam de la Poza Metgessa de família CAP Dr. Carles Ribas

Cada minut compta!

A moure el cos!!!

El sedentarisme o inactivitat física és un dels 10 factors de risc que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques com les malalties cardiovasculars , el càncer (colon, mama,etc), l’obesitat i la diabetes mellitus tipus 2 entre d’altres.

Aquestes malalties representen el 47% de la malaltia mundial i 60% del total de morts al món.

El nostre objectiu és recordar-vos a tots els beneficis que té per la salut física -i també mental - practicar exercici físic de forma habitual.

Per exemple, n’aconseguim millorar: • La forma cardio respiratòria i muscular • La resistència cardiovascular • La força

Bon Nadal

• L’equilibri • La flexibilitat

• La salut funcional • Les funcions cognitives (memòria, enraonament, agilitat mental,etc) • L’estat d’ànim I si per si això no fos suficient, diversos estudis clínics han demostrat que si les persones sedentàries es tornessin actives guanyarien entre 1,3 a 3,7 anys de vida.

Per tot el que heu llegit, és que us animem a moure el cos, adaptant el tipus i durada de l’exercici a la vostra situació particular de salut. Aquestes activitats poden ser caminar 30 minuts diaris, practicar ioga, taichí, ballar o gimnàstica suau, anar amb bicicleta, nedar, practicar algun esport que ens agradi, etc.

Deixeu-vos aconsellar pel vostre infermer/a o metge/ssa. No espereu a demà, cada minut compta!! Ànim i a moure el cos!!! ■ www.pafes.cat

• La massa i composició corporal (el pes) • La salut dels nostres ossos i articulacions

Marta Cañibano Gómez Infermera d’Atenció Primària CAP Carles Ribas

La Planificació de Decisions Anticipades (PDA), un dret de la ciutadania De la font del Grup de treball del Model català de planificació de decisions anticipades, us aportem una introducció del PDA, del que farem una presentació el proper dia 21 de desembre del 2016, a l´EAP La Marina, de 17:00 a 18:00 hores, a la que sereu benvingudes.

La gran majoria dels catalans mor per la progressió d’un problema crònic de salut o per la conjunció de més d’un. Aquesta proporció s’incrementarà durant les pròximes dècades, en termes absoluts i relatius i de manera important, a causa de l’envelliment de la població i l’allargament de l’esperança de vida, en gran mesura com a conseqüència dels èxits del sistema sanitari. Així, la cronicitat evolutiva constitueix el paradigma principal d’atenció a les necessitats de salut.

Aquestes necessitats exigiran, cada cop més, una gestió més complexa i més interactiva amb les condicions socials i de l’entorn de les persones que les presenten. En aquest estat de coses, les decisions clíniques esdevenen més incertes en un context en el qual l’apoderament de les persones, quant a la seva salut, creix progressivament.

Per tots aquests motius, el Pla de salut de Catalunya 2011-2015 fa un esment especial del model d’atenció a les persones amb complexitat clínica i, més concretament, a les que pateixen malalties avançades i que exigeixen una mirada pal·liativa. Aquestes persones mereixen, més que cap altra, que les decisions clíniques siguin congruents amb els seus valors i preferències.

“Si vols saber més al respecte t’esperem el proper 21/12/2016 a les 17:00 hores a l´EAP La Marina” La planificació de decisions anticipades (PDA) constitueix el nucli dialèctic i conceptual del procés pel qual es promou que el pacient colideri, d’acord amb els valors, desitjos i preferències que li són propis, els

determinis escaients en qualsevol moment evolutiu dels problemes de salut que pateix, sobretot quan aquests ocorrin en situacions de pronòstic de vida possiblement limitat.

El Model català de PDA constitueix una proposta innovadora que endreça l’ideari, la praxi i l’estratègia d’implementació en un àmbit en el qual l’estratègia de cronicitat avançada conflueix amb les iniciatives d’atenció centrada en les persones.

Atès que l’atenció centrada en les persones ha de constituir la base principal de les polítiques per al benestar dels ciutadans durant els pròxims anys, el Model català de PDA s’instal·la en el cor d’aquesta estratègia i, des d’aquí, influeix decididament en una nova manera d’atendre’ls, més humana, sensible i compassiva, especialment amb les persones més vulnerables.

Si vols saber més al respecte t’esperem el proper 21/12/2016 a les 17:00 hores a l´EAP La Marina. ■

EAP La Marina

Soc d’aquelles persones que no els agraden les festes de Nadal. Vagi això per endavant. Però això no m’impedeix desitjar per a tots nosaltres: Molta salut, de la que no es compra a la farmàcia. De la que es fa a casa i que poseu a l’olla, als plats i als gots cada dia. I sobre tot els dies de festa.

Molta consciència de ser i d’estar, primer amb tu mateix i després amb els altres.

Molta paciència per seguir aguantant tot el que no ens agrada.

Molta mesura per saber el que es pot fer i el que no, per respecte a un mateix i als que ens envolten.

Molta contenció per no dir o fer aquella cosa de la que després ens en podem penedir.

Molta força per seguir tirant endavant quan fa molta pujada i sobre tot si ets dels que van davant del carro.

Molta empatia per posar-nos a la pell de l’altre.

Molta compassió per aquells que veiem o que creiem que pateixen o no poden, no saben, no tenen, no son o no volen.

Molta humilitat per reconèixer que no som, no podem, no sabem, no tenim o no volem.

Molta alegria a vessar per repartir per tot arreu i encomanar-la a tot el que s’acosti a nosaltres.

Molta felicitat, repartida en una mica cada dia. I si trobeu algú que es deixa i el podem ajudar a ser feliç, serà meravellós.

I molta salut, sobre tot, perquè ja sabem que la loteria no tocarà encara que ho desitgem molt. Molta salut!!!!

I perdoneu per gosar tenir desitjos per vosaltres sense el vostre permís, però sou els meus veïns i en tenia ganes.

CULTURA 15

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Joan “Maka” Draper: “trobo a faltar la il·lusió de començar” || Soraya Diebra || Redacció Música, doblatge, vídeo, web i fotografia són les activitats que ofereix a Makamusic, un local a Les Corts.

S'acosta la fi del 2016 i amb això la segona part de l'entrevista a Joan "Maka" Draper.

Esperem que gaudiu amb l'entrevista. Ens quedem aquí...

Com recordes el barri? Creus que ha canviat molt?

Per a mi el barri va ser una experiència positiva. Quan vaig arribar-hi a viure ja el coneixia, perquè la companya de la meva vida és filla del barri. Vaig trobar fascinant que la gent quan sortia d'ell deien que se'n anaven a Barcelona. Jo sóc fill de Les Corts i al meu barri no tothom se saluda així com així, en canvi, al barri de la Seat tothom és més cordial i sense que te n'adonis ja t'han adoptat i situat. Jo per exemple era i sóc encara "el de la Lali", per referència a la meva sogra. Així que guardo molt bons records d'ell i encara mantinc amistat amb molta gent. Alguns m'han visitat a l'estudi i ens posem aquests temes que ens agraden i ens uneixen. Crec que ha canviat per millor, trobo que és molt més ordenat i modern que abans i desitjo que encara millori molt més pel bé dels veïns i la ciutat.

Ara mateix tens un local a Les Corts que fa serveis per a músics. Explica una mica

▶ L'artista Joan "Maka" Draper.

Loren González

el que oferiu, on és i si teniu web.

Farà tres anys que em vaig instal·lar en uns estudis on es feien doblatges i sonoritzacions de tot tipus de material audiovisual, pel·lícules, sèries, videojocs etc. Quan els seus amos van decidir deixar l'activitat, amb l'ajuda inestimable de la meva companya i un parell d'amics vàrem decidir fernos càrrec de l'edifici i continuar l’activitat.

De fet Makamusic Studios que és així com es diu el local, hi treballem diverses empreses cada una independent de les altres, però com és evident es creen sinergies creatives i comercials. Música, doblatge, vídeo, web i fotografia són les activitats que oferim.

Composició, producció, enregistrament, edició i masterització de tota la música que es requereixi, a més d’altres serveis. Podeu trobar informació més detallada a http:// makamusic.cat/en/ A Barcelona està de moda el indie de cara a la galeria. Dels grups que venen a gravar quin és l’estil que predomina?

Això jo ho classifico com Harmònics, ChungaPumbas, Contundents, Destroyers i Ètnics, aquesta és la meva classificació personal, i que ningú se m'enfadi, que en tinc una de millor, “sona o no sona” (riu) .Ben bé no m'aclareixo gaire amb les etiquetes musicals. Moltes vegades sé quin tipus de música és perquè els que venen a l’estudi s'auto classifiquen i jo assenteixo.

Evidentment que puc distingir entre el que és Rock o el que és Reggae, puc arribar a

L'agenda de desembre Biblioteca Francesc Candel Dimarts, 13

Hora: 19.00h.

Road movies. Projecció de la pel·lícula Un día perfecto (Fernando León de Aranoa, 2015), a càrrec de Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotograms. I sorteig del concurs Tria la millor Road Movie.

Dimecres, 14

Hora: 19.00h.

Sessió informativa sobre el portal La meva salut.

A càrrec del CAP la Marina.

Dijous 15

Hora: 19.00h.

Conferència: Els refugiats de guerra, la caiguda de Barcelona i l'èxode.

A càrrec de: Joan Serrallonga i Urquidi, Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Activitat dins el Cicle de de conferències Hilari Salvadó, que organitza Òmnium Cultural.

Centre Cívic Casa del Rellotge Divendres, 16

SORTIDES CULTURALS REFUGI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT Visita guiada

L’any 1992 es va descobrir a la plaça del Diamant, en ple barri de Gràcia de Barcelona, un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. Després d’una intervenció arqueològica i una posterior restauració, l’espai es va obrir al públic. El complex assoleix una profunditat de 12 metres, pensada per poder resistir l’impacte de les bombes.

On: Sortida des de la Casa del Rellotge a les 17 h Preu: 3 €

Sala Pepita Casanellas Diumenge, 11

Matinals per a tota la família EL MÊTRE Teatre gestual a càrrec de la Cia. JAM. Una taula, dues cadires, un para sol, un penja roba, un mirall i un MÊTRE: “Vine i observa. Et convido al meu món!”. El Mêtre és un espectacle que et traslladarà al món de la imaginació, de la complicitat, el riure, l’amor, les emocions, el joc i la tendresa.

Hora: 12.00h Preu: 2,40 € Durada: 60 minuts

Divendres, 2

Divendres en escena LA DERNIÈRE DANSE DE BRIGITTE Hora: 20.00h

Mim corporal, titelles, dansa i teatre visual a càrrec de la Cia. Zero en Conducta.

Brigitte té tants anys que els seus records estan en blanc i negre. Tants, tants, que si li preguntes l’edat et dirà: “molts i uns quants més”. Però Brigitte sap que ha arribat l’hora en què el seu últim segon es farà etern i que ja no té sentit acumular més temps. Abans de marxar, Brigitte farà l’equipatge omplint la maleta d’aquells records que la mantinguin viva per última vegada. Benvingudes a l’últim ball de Brigitte.

Preu: 2,40 €

Espai Musical La Bàscula Divendres, 2

CICLE DIVENDRES CONCERT The Sound Theory Barrejant sons del Blues, Funk i Rock per transformar el so en un Funk Rock progressiu.

On: Sala gran Hora: 08:30 pm Entrada lliure Mad Cartdridge Banda emergent de BCN amb estil indie-rock.

On: Sala gran Hora: 08:30 pm Entrada lliure

distingir el que és Soul i el que és Metall i si m'apures distingeixo entre soleà i buleria.

Arriba un moment que la línia que separa un so d'un altre és molt prima i de vegades no depèn tan sol de la composició, el tempo i la instrumentació sinó que el simple fet de ser produïda en un lloc geogràfic o un altre, determina una etiqueta que entra dins del mateix gènere. Em quedo amb els gèneres, és més fàcil i menys elitista.

Per sort arriben a l'estudi jazzistes, metaleros, cantautors i altres, i estic agraït de què sigui així, la diversitat musical és de les coses més meravelloses del planeta. Últimament el que més gravo és Rock.

Per últim digues quelcom que trobis a faltar al panorama musical.

Trobo a faltar un moviment cultural lligat a la música d’aquest país, les classes de música a les escoles, la humilitat de molts músics, la innocència de la música, la música com a arma d'expressió, trobo a faltar el benefici compartit de tots els actors musicals, un circuit musical en condicions i trobo a faltar la il•lusió de començar.

M’agradaria agrair a tu Soraya l’estima que sempre has mostrat per la meva persona i agrair alhora, a un mitjà com La Marina, per exposar davant als ciutadans les meves paraules.

Agraïts i emocionats de poder compartir amb tu aquestes línies ens acomiadem dels lectors i fins a la propera... ■

El Far Prepara el Nadal amb la Biblioteca Francesc Candel El mes de desembre és un mes especial per les festes nadalenques. Els torrons, les neules, el Tió, els regals,... Són dies de joia per gaudir amb els éssers que més estimem, però també de nervis perquè volem que tot estigui perfecte. Des de la Biblioteca us volem donar un cop de mà i per això us proposem que consulteu el nostre fons de manualitats.

Si necessiteu trobar idees per guarnir la vostra llar, felicitar l’Any Nou d’una manera original o crear regals fets a mà, a la sala d’adults trobareu els llibres adients.

També tenim llibres pels grans protagonistes d’aquests dies, els nens. A la sala infantil trobareu llibres per fer volar la imaginació i espantar l’avorriment: llibres d’origami, de manualitats amb capses d’ous, de creacions amb llana i cordill, de figuretes de plastilina o de fang. Són alternatives creatives, econòmiques i sostenibles que podeu fer servir com a excusa per passar una estona divertida, estrènyer vincles afectius i crear-ne de nous.

Finalment, ens volem avançar al Nadal i felicitar-vos a tots i a totes, desitjar-vos un molt bon Nadal i una entrada d’Any espectacular. Esperem que el 2017 ens porti amor, prosperitat i, per descomptat, moltes bones lectures!

16

ACTUALITAT / PUBLICITAT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

El Port de Barcelona presenta un pla pioner de Millora de la Qualitat de l’Aire L’aposta pel gas natural liquat com a combustible alternatiu i una ambiciosa política de bonificacions mediambientals són dos dels eixos principals d’actuació El Port de Barcelona ha presentat el seu Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, un pla pioner que té com a objectiu reduir de manera efectiva les emissions contaminants de l’activitat portuària. El Pla té com a accions més representatives la promoció del gas natural liquat com a combustible alternatiu de mobilitat per a vaixells i per a camions de transport de mercaderies, una ambiciosa política de bonificacions per als vaixells més nets i la renovació de la flota interna del Port amb vehicles elèctrics.

Segons les modelitzacions realitzades per Barcelona Regional, l’activitat portuària és responsable del 7,6% de la concentració mitjana anual de NOx a la ciutat de Barcelona i de l’1,5% pel que fa a les partícules en suspensió, dividit entre els diferents segments d’activitat de la instal•lació. Així, els portacontenidors són responsables de l’1,7% de la concentració mitjana anual de NOx de la capital catalana, la resta de vaixells de càrrega representen el 2%, els ferris l’1,4% i els creuers l’1,2%. En el cas de les partícules en suspensió, la contribució de l’activitat portuària a la concentració total de la ciutat (estimada en un 1,5%), es divideix en el 0,38% dels portacontenidors, el 0,48% d’altres vaixells de càrrega, el 0,23% dels creuers i el 0,28% dels ferris, entre d’altres.

Un port capdavanter en matèria ambiental Des de l’any 1996 el Port de Barcelona ha estat pioner en l’impuls d’actuacions per reduir l’impacte ambiental de l’activitat que es desenvolupa a la instal·lació, com ara la potenciació del ferrocarril i el short sea shipping (SSS), el control ambiental de totes les obres promogudes pel Port, la creació d’una xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire de l’entorn portuari (la primera i més completa de tot el sistema portuari espanyol), la regulació de la manipulació dels sòlids a granel i el seguiment de les emissions a l’atmosfera de les diferents concessions.

El Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port de Barcelona s’emmarca en dos plans d’abast superior elaborats per la Generalitat (Pla de millora de la Qualitat de l’Aire de la Regió Metropolitana 2015-2020) i per l’Ajuntament de Barcelona (Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Barcelona 2015-2018). El document planteja un ampli ventall d’àmbits d’actuació: reducció de les emissions de vaixells, de trànsit, de maquinària de terminal, d’obres portuàries i de sòlids a granel; potenciació del mode ferroviari i el short sea shipping; nous accessos, mobilitat sostenible i xarxa de la qualitat de l’aire.

A Sants-Montjuïc, Nadal més segur Un any més, en aquestes dates nadalenques, el cos de Mossos d’Esquadra posa en marxa el dispositiu Grèvol amb l’objectiu de reforçar la presència policial en aquelles zones de més activitat comercial.

La vostra seguretat és el nostre objectiu.

Per això, la prevenció, el treball conjunt i la suma d’esforços són les millors eines per aconseguir-ho.

L’estratègia policial tindrà com a finalitat: Prevenir i/o reduir els fets delictius que es produeixen en els àmbits considerats estratègics atenent les condicions específiques que es donen en aquest període.

Garantir el normal desenvolupament de les activitats i esdeveniments específics d’aquest període.

Garantir la seguretat en la mobilitat en la xarxa viària, en la xarxa de transport públic i en els grans eixos de connexió.

Intercanviar informació de manera personalitzada amb els agents que us visitin i poder rebre consells de seguretat a través de l’ús de les noves tecnologies.

Augmentar la percepció de seguretat en els diferents àmbits d’actuació.

Fomentar la implicació i la coordinació en matèria de seguretat amb les empre-

ses, associacions i organismes involucrats en els objectius del programa.

Al districte de Sants-Montjuïc, els Mossos d’Esquadra tenim la gran sort de comptar amb associacions que, tot sovint, ens exigeixen perquè el nostre servei al ciutadà sigui eficaç i ens mostren la seva col·laboració i suport per a contribuir a que el districte sigui un indret més segur per a tothom.

La col·laboració de les associacions de veïns i comerciants al nostre districte és fonamental per la tasca que realitza la policia, també ho és tota aquella col·laboració que els ciutadans, de manera particular, ens aporten perquè ens ajuden a centrar la nostra feina preventiva en aquells punts que creen més inseguretat a la gent dels nostres barris. És per aquest motiu que aprofitem aquest escrit per agrair-vos la vostra col·laboració i total predisposició per aconseguir, entre tots, que el nostre territori sigui més segur i que tots gaudim d’una millor qualitat de vida.

Moltes gràcies.

ABP Sants - Montjuïc

GNL com a combustible de mobilitat La promoció del gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu per a vaixells, maquinària de terminal i camions és una de les accions més destacades del pla, ja que el GNL redueix un 80% les emissions de NOx i suprimeix les emissions de partícules sòlides en suspensió i d’òxids de sofre. A més, les noves legislacions sobre emissions de gasos contaminants són cada cop més restrictives i la indústria marítima està apostant pel GNL com a combustible de propulsió d’un nombre creixent de vaixells que entraran en servei en els propers anys.

Bonificar els vaixells més nets La política de bonificacions ambientals sobre la taxa al vaixell és un dels aspectes més innovadors del pla. El problema és que actualment la llei només permet bonificar per raons mediambientals un màxim del 5% sobre la taxa al vaixell, un marge molt reduït per construir una estratègia ambiental ambiciosa.

El Port de Barcelona sol·licitarà al Ministeri de Foment la modificació de la Llei de Ports per poder implantar bonificacions ambientals de fins a un 40% de la taxa al vaixell, com ja fan ports del nord d’Europa (Rotterdam, Hamburg i Anvers). Amb la nova normativa, el Port de Barcelona pretén atraure de manera més efectiva els ferris, creuers i vaixells de càrrega més nets.

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT / PUBLICITAT 17

Prou violència masclista.

81 feminicidis. Ni una menys!

"Quina nena més bonica! Ets una princesa. Fes-li un petó a l'amiga de mamà, m'és igual que no vulguis. No et preocupis si els nens et tiren al terra, és que els hi agrades. Què graciosos els nens, aixecant-les les faldilles! Són coses de nens. No siguis tan bruta jugant, sembles un nen. Les nenes grans no ploren. Has de ser bona. Les senyoretes no criden. Calla. Si et veuen jugar amb els nois et diran "marimacho". Què bonica ets. Les nenes sou més llestes, ells sempre juguen, mentre que vosaltres estudieu. Deixa de queixar-te. Els cotxes són de nois. Les cuinetes són de nenes.

Les nenes sempre són més educades, tan calladetes. Informàtica? No prefereixes ballar? Amb lo maca que estàs amb faldilla! Vés amb compte. Hi ha homes molt dolents. Tens nuvi? Ja? No tens nuvi encara? Estàs sempre envoltada de nois, vaja reputació tens. Demana als teus amics que t'acompanyin.

No tornis sola. Així vestida sembles una monja. Així vestida sembles una puta. Si no volies que et mirés, perquè portes escot? Si no volies que et toqués, no haver-te vestit així. Què passa, tens la regla? Balles així per provocar-me, camines així per provocar-me, em mires així per provocar-me. Vomites per aprimar? Què superficial, la bellesa està

a l'interior. Eh, tio, aneu a per l'amiga gorda, són més fàcils perquè estan desesperades. Et fiques al llit amb tots, puta. Encara verge, frígida? Estàs boníssima. No et toco ni de conya.

Ser mare? No ets massa jove? No ets massa vella? És que no tens ambició? No vols ser mare?

Ets massa jove per saber-ho. Et perdràs el més important en la vida d'una dona. Et maquilles massa per venir a classe. Ai, si t'arreglessis una mica! Vosaltres ho teniu més fàcil, amb ensenyar els pits està tot fet. Què hi ha per dinar?

M'has planxat la camisa? No queda res a la ne-

vera, joder! Hauries d'agrair que et miressin. El que donaria qualsevol home per tenir aquest poder. Si et mira una altra vegada li dono. Després de tant temps, em dius que no vols res amb mi? Els homes i les dones no poden ser amics, ells sempre pensen en el mateix.

Aquest tio et tracta bé, què més vols? Ets tan antipàtica perquè no estàs satisfeta.

No et posis histèrica, era una broma, dona. Què ràpid t'ofens, no aguantes un acudit. Deixa de plorar ja, cony, que ets grandeta. No em diguis això davant dels meus amics. No et posis aquesta faldilla si no estic jo. No surtis fins a tan tard.

No discuteixis amb mi en públic. Et va violar? Què portaves posat? Alguna cosa faries. Joder, no et puc dir res. Si no fos per mi, tu no tindries res. Si no fos per mi, tu no series res. T'estimo, nena, per això et protegeixo. T'estimo, nena, no em deixis. Ets una mala mare. Ets una mala esposa. Ets una mala amiga.

Que no em deixis, o faig una bogeria.

Estic fart de les teves mogudes. Deixa de posar-te histèrica. Em tractes tan malament que em poso nerviós. Que no em deixis, joder, o et mato.

I apareix assassinada.

Van 81". ■ Ro de la Torre Engranatge

18

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

Els comerciants il·luminen els barris de la Marina Des de l’Associació de Comerciants la Marina volem convidar-vos a gaudir del Nadal 2016. Un any especial per moltes coses, ple d’emocions i reptes, d'innovacions i nous projectes.

Enguany hem repartit avets als comerços associats i hem tornat a guarnir amb llums de Nadal la major part dels carrers, incloent-hi el passeig de la Zona Franca. Cal remarcar que des del Districte hem rebut tot el suport i ajut necessari per poder Il.luminar els carrers de la Marina. Donem les gràcies a la consellera de Comerç del Districte de Sants-Montjuïc , Maria Àngels Boix i al seu equip, que ha apostat per donar vida nadalenca al nostre barri amb la campanya”Il-luminem el Nadal”.

No ens oblidem de tots els establiments comercials, tant socis com no socis, que per a aquesta campanya han col·laborat amb nosaltres, per donar-vos a tots els veïns la il·lusió de gaudir el Nadal a la Marina. També els comerços associats de la Marina han preparat un munt d’activitats, obriu bé els ulls perquè el Pare Noël vindrà a visitar-nos ple de regals i els repartirà als clients que estiguin comprant a les botigues associades els propers dies 20, 21 i 22 de desembre, a més comprant al barri podreu guanyar un premi de 500 €. Per participar en el concurs adreceu-vos a les botigues associades (logo a la porta) des de l’1 de desembre fins al 3 de gener i empleneu el revers de comprovant de compra que us lliuraran en els establiments adherits a la campanya i introduïu-lo a l’urna que trobareu a cada botiga.

Els comerços associats us desitgem un Bon Nadal 2016

ADMINISTRACIÓ LOTERIA ELECTRODOMÈSTICS ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA ELECTROUTLET Alts Forns, 78 Mare de Déu de Port, 379-381 ELECTRODOMÈSTICS Tel. 93 331 52 98 VANWARD PG. Zona Franca, 124 AGÈNCIA IMMOBILIARIA Telf. 93 535 52 52 CENTURY 21 Dux3 ESPORTS Foneria, 33 MARINA BIKE ANIMAL DOMÈSTIC Alts Forns, 73. 93 566.91.02 MON ANIMAL Foneria, 43-45. 93 431 74 02 ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA MASCOTAS Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 c/Mare de Déu de Port, 256 EXPENDURÍA Nº 276 Telf. 93.174.66.06 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 PERRUNIS ESTÈTICA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 LOVE NAILS ASSESORIES-GESTORIES Mare de Déu de Port, 260 local 1 ANNA MARIA MADRID Telf. 628242525 / 930093840 ASSESSORIA SLP Gran Via, 146 7è 2a. 607 338 236 FARMÀCIES FARMÀCIA CUSCÓ GESTORIA FRANCISCO Pg. Zona Franca, 162 JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 421 81 29 Mineria , 4-6 Esc. A 7º 4ª FARMÀCIA FORNS-GIRÓ Telf. 609932494 / 932989977 Mare de Déu de Port, 234 AUTOESCOLES Telf. 93 332 21 94 AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH PG ZONA FRANCA, 186 Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Telf. 93 331 86 12

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47 CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20

ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337 Telf. 93. 298. 98.75

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

GARIBAL (Tienda de Cristales RESTAURACIÓ y tachuelas) TAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42 c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 ÒPTIQUES JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, Telf. 93 296 98 43 155. 93 432 24 98 LA PATATONA

BOM CAFÉ c/Mare de Déu de Port, 367 610.323.191 RESTAURANTE AUKIS c/Mare de Déu de Port, 385

▶

LLUNA DE MEL (NOU SOCI) c/Energia, 34 Tel: 93 518 06 63

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR Foneria, 40. Telf. 93 331 02 38 CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 BAR EL BOCAITO Telf. 93 431 431 05 89 c/Mare de Déu de Port, 261 SABATERIES 93 422 15 99 PAPERERIES GELATERIA JUBEL ZAPATERIA PAPELERIA NAVARRO JIJONENCA MINERIA BAR JUEVES 5 c/Mare de Déu de Port, 252 Pg. Zona Franca, 181 c/ Mineria, 10, local 3 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 93.432.16.98 Telf. 93 332 57 94 Telf. 627.28.30.77 934324022 SALUT PASTISSERIA CREATIVA JOIERIES TOMA TAPA CENTRE D’ INFERMERIA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Jardins de la Mediterranea, JOIERIA RAMON CARNÉ I PODOLOGIA Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 Telf. 93 141 97 75 local 11. Telf. 93 166 76 23 Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 PERFUMERIES I DROGUERIES ENRIC I PAU JOYERÍA LURA TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR DROGUERIA FELI Alts Forns, 75. 93 422 14 48 Minería, 4-6. 93 332 25 62 TOLDOS DURAN Alts Forns, 74. 688 89 30 77 LLAR D’ INFANTS LA SAL DEL PORT Mare de Déu de Port, 260 DROGUERIA RAMIRO EL GALL I LA GALLINA Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 Telf. 93 331 63 49 LÓPEZ GARCÍA Mare de Déu de Port, 355 BAR PADDOCK Pg. Zona Franca, 228 TALLERS MECÀNICS Telf. 93 332 26 78 Passeig de la Zona Franca, 145- TALLERES J.F Tel. 93 332 22 12 LLAR D’ INFANTS 149. Telf. 93 331 84 33 Mare de Déu de Port, 279 PERRUQUERIES ELS GEGANTS Telf. 93 332 89 95 Jardins de la Mediterrània s/n. BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BRACAFE Mineria, 12.

Telf.

635602604 Mare de Déu de Port, 413 bxs TALLERES PÉREZ- ALONSO Telf. 93 296 48 18 FARMÀCIA FRANCESCA local 3. Telf. 93 422 10 48 Mare de Déu de Port, 124 AUTOESCOLA FIRA BAR FRANKFURT LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 223 30 42 Ctra. del Prat, 46, 08038 BCN PANADES MAS Ctra.del Prat, 42 Barcelona QUADRES I MARCS Energia, 10. 93 431 76 72 Pg. Zona Franca, 226 Telf. 610 16 84 07 ART I DECORACIÓ TELECOMUNICACIONS Telf. 93.332.34.47 BAR RTE. CAL CAMPÀ MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03 AUTOMÒBILS I.T.C. SYSTEMS Passeig de la Zona Franca, 109 FERRETERIES -LAMPISTERIES MACARRO Ferrocarrils Catalans, KIA AR MOTORS Mare de Déu de Port, 305-319 Telf.

93 360 68 69 87-89. Telf. 93 332 78 56 QUEVIURES BAYOT COLLADO, S.L Pg. Zona Franca, 6- 8 (Jardins de la Mediterrània) ALIMENTACIÓN RUIZ BAR RTE. CASINO SEAT Mare de Déu de Port, 168-170 MOBLES Telf. 93 223 92 88 Tel. 93 421 56 17 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Mecànica, 22 Telf. 93 421 49 22 MUEBLES EL CISNE CELLERS Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CARNISSERIA ÀNGEL BAR-RESTAURANTE COMERCIAL ÁLVAREZ CELLER PEÑA O'RINCÓN Gran Via, 158 Aviador Franco, 15. 93 332 63 95 Energia, 20. 93 421 59 77 MacMOBLES ZONA FRANCA Foneria, 26 b. 93 332 64 44 Telf. 93. 461. 61.48 Pg. Zona Franca, 141 CONDIS SUPERMERCATS TU CERREJERIA.COM COPISTERIES Telf.

93 432 37 99 Pg. Zona Franca, 210- 214 Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 CAFETERIA CERVECERIA LA DOR COPISTERIA SANT JORDI c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 C/ Foneria, 42. 93 421 33 23 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Telf. 93 431 84 78 FORNS DE PA Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 REFORMES INTEGRALS CORREDURIES D’ASSEGURANCES 365. CAFÈ I FORN DE PA I PIRIPIPAO NOUESPAI, S.C.P MODA I COMPLEMENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS DEGUSTACIÓ Arquitectura, 20 (Carretera del Prat) Mare de Déu de Port, 252 Mare de Déu de Port, 271 WALA SPORT Pg. Zona Franca, Pg. de la Zona Franca, 177 93.421.12.03 Hospitalet de Telf. 93.517.63.18 Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 421 87 26 191-205. Telf. 93 332 04 13 Llobregat FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 331 40 47

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat

PUBLICITAT 19

20

PUBLICITAT

Desembre 2016 // www.lamarinadigital.cat