__MAIN_TEXT__

Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Converrsa amb

Revista trimestral

Monogràfic

Número 148

La a partitu ura, ussos i abu usos

geenneer er-f rr--fe febr breerr-ma bre mar arç rç 20 2010 100

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €


Treballem amb... la inclusió social Seminari adreçat a tots els directors i directores de corals i mestres de música interessats en treballar el tema de la música i la discapacitat 27 i 28 de febrer de 2010 Centre de Recursos de l’ONCE de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 394 - Barcelona

INSCRIPCIONS Us podeu inscriure al Seminari enviant a scic@scic.cat les dades relacionades més avall. La inscripció és gratuïta Termini d’inscripcions: divendres 19 de febrer de 2010

Més informació al telèfon 933104721 o bé a scic@scic.cat

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ NOM i COGNOMS: Adreça: Població i Codi Postal: Telèfon de contacte: Adreça de correu electrònic: Professió: CORAL DEL SCIC: CORAL NO SCIC: ESCOLA: ALTRES: 2 La Circular

Activitat enmarcada en el projecte Cors amb cor del SCIC


4Opinió

5 9 Monogrràfic Notes del SCIC Monogràfic

-Editorial

Assemblea General d’Europa Cantat III Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània Viatge d’Estudis a Finlàndia Setmana Cantant a Vic El Tauler del SCIC

17 Conversa C onversa

La partitura, usos usos i abusos abussos

aamb... mb... David D avid A Azurza zurza

22

El Tècnic a l’abast

32 El racó dels llibres

24

Activitats de les corals

P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

27 Parant l’orella

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

34 I ara... juguem uguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 148 febrer 2010

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura

Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura

Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, acció, A Administració nistració i publicitat blicitat P. Víctor tor Balaguer, Balag 5, 3r 080033 Barcelona Barcelo Fotografia F grafia portada po Tel 933 3104721 310472 Faxx 93 3101622 310 C. Suàrezz - EC junio C junior 4 a Vic scic@scic.cat @scic.cat www.scic.cat ww.scic.c Impressió ressió Impremta emta Falcó Falc de Sant Pere de Ribes ibes

Dipòsit D it legal B - 12.122 122 - 2002 200 febrer del 2010


Editorial

QUÈ FAN LES CORALS DEL SCIC?

Al SCIC hi ha les informacions que envien les corals, els números que cal saber per organitzar les activitats comunes. El fantàstic equip tècnic treballa incansablement per solucionar problemes musicals i estratègics i els caps comarcals us coneixen i vetllen per les activitats de la demarcació. Això és la vida conjunta del SCIC, com a federació.

És cert que darrerament hem rebut i hem publicat a La CirCantar, Naturalment! Bé, cular articles molt bonics de però ara preguntem més: què corals participants en activitats canten? Com ho canten? Amb internacionals patrocinades pel quants nens i nens canten? SCIC, com és el cas del FestiAmb quines altres corals val Europa Cantat d’Utrech, s’ajunten per cantar? S’ho en el número 147, o altres en passen realment bé cantant? números anteriors. Però, sovint Quins plans tenen per a aquest és més aviat minso l’apartat curs i per al vinent? Què pred’Activitats de les corals. Llàsparen? Com se’n surten? tima! Perquè hi ha aspectes del funcionament específic de No és que siguem xafarders. cada coral que segurament És que tot això és la vida real són interessants de conèixer: de les corals, cadascuna en les la manera com heu ideat un seves circumstàncies, potser concert, o si heu anat junts amb dificultats de repertori a sentir-ne algun, l’estrena o de nombre de nens, o amb d’una cantata, les activitats al dubtes per part dels directors, voltant d’un aniversari, si heu o bé amb èxits i satisfaccions fet una sortida, un viatge o un i projectes que fan il·lusió... intercanvi, si heu muntat una Segurament una mica de tot, activitat bonica per als nens... depenent del curs i del moTot això pot donar idees i ment. animar altres corals a fer coses semblants. La Circular és, en primer lloc,

4 La Circular

el nostre butlletí de comunicació interna. L’equip de redacció fa esforços per fer-la útil amb temes de formació en els Monogràfics, amb converses amb persones rellevants del món musical del nostre país i de més enllà i amb informació sobre el món coral infantil en general. Però la funció per a la qual va néixer La Circular del SCIC és, precisament, reflectir la vida de les entitats membres, és a dir, parlar especialment de QUÈ FAN LES CORALS. Expliqueu-nos-ho! No us faci mandra enviar-nos un breu escrit sobre qualsevol activitat que cregueu interessant, encara que potser no us sembli cap novetat, i adjunteu-hi alguna fotografia. Penseu, també, com agradarà als nois i noies de la coral veure’s a la revista i més, encara, si són ells qui han fet l’escrit. Si bé l’equip de redacció mai no es cansa de demanar collaboracions i informacions -perquè idealment la revista ha de ser de tots i per a tots-, en el cas que avui ens ocupa La Circular està més que mai a la vostra disposició! Maria Mercè Argüelles


Notes del SCIC

ASSEMBLEA GENERAL D’EUROPA CANTAT

Foto: Xell Montserrat

Sofia del 14 i 15 de novembre de 2009 Cada any, a la tardor, se celebra l’Assemblea general d’Europa Cantat. Aquest any va tenir lloc a Sofia (Bulgària) el dies 14 i 15 de novembre. L’equip de Coordinació del SCIC va ser-hi present juntament amb altres representants de les federacions catalanes membres d’Europa Cantat com la FCEC i el MCC. En aquestes assembles s’aproven les memòries de l’any anterior, el tancament econòmic, el pressupost..., però cal remarcar que aquest any hi havia eleccions al board, la junta, d’Europa Cantat. Tenim la satisfacció d’anunciar-vos que Montserrat Gual, candidata per les federacions catalanes, va renovar per tercera vegada el seu nomenament. Estem molt contents de que pugui tornar a treballar i a aportar la seva experiència a Europa Cantat. D’aquesta assemblea també en va sortir un

Coordinadors General i Adjunt a Bulgària nou president: Sante Fornasier, president de FENIARCO (la Federació Nacional Italiana de Cant Coral). Tant a la Montserrat Gual com a en Sante Fornasier i a tota la resta de la junta, els felicitem i els encoratgem en aquest nova etapa!

o directors de cors interessants, peticions d’intercanvis...). En aquest sentit, han estat molt importants les converses tingudes amb l’Oficina Internacional per al Cant Coral a Hongria que ens han permès intercanviar impressions, experiències i contactes interessants per al projecte Hearts in Harmony, o com en diem nosaltres: Cors amb Cor.

Per altra banda, en trobades com aquesta són molt interessants els contactes que es fan a nivell internacional (intercanvis d’experiències, Toni Gálvez i Carcellé Coordinador General del SCIC contactes amb noves federacions

III TROBADA D’EXPERTS EN CANT CORAL DE LA MEDITERRÀNIA Foto: M.M.Argüelles

Presidència de Durant els dies 4, 5 i 6 del passat l’obertura de la mes de desembre, es va celeTrobada brar, a Barcelona, la III Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània, organitzada per l’oficina de Cant Coral de la Mediterrània - Europa Cantat i el Moviment Coral Català.

febrer del 2010


Totes les sessions es van desenvolupar a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya. L’acte inaugural va estar presidit per Ignasi Doùate, Director Gerent de Projecció Internacional d’Organitzacions Catalanes del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya; Martí Ferrer, President del Moviment Coral Català ; Sante Fornasier, President d’Europa Cantat i Sonja Greiner, Secretària General d’Europa Cantat.

A mĂŠs d’aquestes sessions de treball, es van presentar pròxims projectes organitzats per diversos paĂŻsos. D’entre ells: Grècia: Conferència sobre MĂşsica Religiosa a Volo ( 18-24 juliol, 2010) ItĂ lia: Seminari per a Joves Compositors a Aosta (Alto Adige del 18 al 24 de juliol, 2010) ItĂ lia: Festival Europa Cantat a Torino ( juliol-agost, 2012) França: Choralies Ă€ Coeur Joie a Vaison la Romaine (del 2 al 10 d’agost, 2010) Els assistents a aquestes jornades Catalunya: provenien de Bèlgica, BulgĂ ria, - Cors amb Cor, a Barcelona; JornaFlandes, França, Alemanya, Grècia, des de Treball amb‌, conferències i Israel, Italia, LĂ­ban , Illes CanĂ ries, concert ďŹ nal (15 de maig, 2010) Palestina, Catalunya, Euskalerria i - Setmana Cantant Europa Cantat a Madrid. Vic (del 19 al 26 de juliol, 2010) - Cor Jove Internacional (FederaciĂł Les sessions de treball varen estar Internacional per a la MĂşsica Codedicades a: ral), sessiĂł de l’estiu 2010, dirigida s,UNIVERSDELESVEUSIGUALSALA per Josep Vila i CasaĂąas i Ragnar regiĂł mediterrĂ nia Rassmussen. Estada de treball i cons%LDIRECTORDECORS!CTIVITATPRO- certs a les Illes CanĂ ries, gira per la fessional en el context mediterrani PenĂ­nsula Ibèrica amb ďŹ nal a Girona s,ACOMPOSICI˜CORALALAREGI˜ el juliol del 2010, en el marc de la mediterrĂ nia: compositors, treball, Conferència Veus del Mediterrani estils i requeriments interpretatius/ - Conferència Veus del Mediterrani tècnica. (Girona del 28 al 31 de juliol de s&INANĂ€AMENTPERAPROJECTES 2010): corals a la regiĂł mediterrĂ nia i s6ELLESTRADICIONSn.OUSCONCEPprojectes culturals de cooperaciĂł tes internacional entre organitzacions s4RADICIONSVOCALSDELA-EDITERde corals (festivals, conferències, rĂ nia projectes, pedagogia, acadèmies, s4RADICI˜n#ONSERVACI˜IDIFUSI˜ etc.) s#ONCERTS s0ROJECTESCULTURALSDECOOPERACI˜ s#ORSIGRUPSVOCALSDELĂœREA internacional entre organitzacions mediterrĂ nia de corals: festivals, conferències, s#ONCERTDOBERTURAACĂœRRECDEL projectes pedagògics, acadèmies, Cor Jove Internacional etc. -Setmana de Cant Coral a Barcelona (FederaciĂł Catalana d’Entitats corals del 5 a l’11de juliol, 2010)

De totes aquestes activitats se’n pot demanar informació mÊs detallada a les entitats organitzadores. Abans de l’acte de clausura, els moderadors dels diversos grups van donar un breu resum del treball fet en llurs sessions. L’organització publicarà unes conclusions, mÊs elaborades, del treball fet aquests dies, que ja donarem a conèixer així que les tinguem. L’acte de clausura va estar presidit per Sante Fornasier, president d’Europa Cantat i Martí Ferrer, president del Moviment Coral Català. Ambdós van manifestar la seva satisfacció pel desenvolupament d’aquesta III Trobada i van remarcar l’ambient de participació i de gran interès que els assistents van demostrar al llarg del cap de setmana. I tots dos van manifestar, tambÊ, el seu desig d’èxit per als projectes anunciats i per a la IV Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània del 2010. Com passa sempre en aquest tipus de reunions, tant importants com les sessions de treball són les converses que s’estableixen entre els assistents durant aquests dies, en els moments de descans o asseguts al voltant de la taula dels àpats. En aquest aspecte, els dies de la Trobada van resultar curts i ben segur que les relacions que s’han establert, o s’han renovat, s’enriquiran encara mÊs tot esperant la Trobada del pròxim desembre. Maria Martorell

VIATGE D’ESTUDIS A FINLĂ€NDIA A la FOCIR (FederaciĂł d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes), de la qual el SCIC n’Ês membre, l’any 2008 i com a conseqßència de les seves VIII Jornades sota el tĂ­tol “La dimensiĂł internacional de les organitzacions catalanes; reptes de la diplomĂ cia

6 La Circular

pública�, així com d’una anà lisi del rol, les funcions i els reptes que aquesta entitat havia d’assumir, van sorgir algunes estratègies; una d’aquestes va ser l’organització d’una visita d’estudis. Aquesta primera experiència s’ha dut a terme, entre el 17 i el 20 de setembre de

2009, i el paĂ­s escollit va ser FinlĂ ndia, ja que la ponència de dos joves ďŹ nlandesos a aquesta Jornada havia despertat un gran interès. L’objectiu de la visita era conèixer directament allò que s’havia dit. És a dir: quins espais de coordinaciĂł


existeixen, en aquell país, entre Corals Infantils de Catalunya; Eulàlia societat civil i govern a l’hora de fer Pascual, Grup de Juristes Roda política exterior. Ventura, membre de la Junta de la FOCIR i Mònica Sabata, presidenta Es va oferir a les entitats membres de la FOCIR de la FOCIR la possibilitat de poder A Finlàndia, la cooperació entre participar del viatge i d’aquesta la societat civil i el govern està voluntat en va sorgir una delegaformalitzada, sobretot per a les ció catalana que va viatjar invitada associacions juvenils, ja que existeix totalement per la FOCIR. Durant el Fòrum Jove de Política Exterior, quatre dies, es van fer reunions amb un espai de coordinació entre el entitats finlandeses i departaments Ministeri d’Exteriors i les entitats del govern de Finlàndia. juvenils. Sumat al fet que la resta del teixit associatiu finlandès també La delegació va estar formada, com s’implica i manté contactes i interhem dit, per participants d’entitats locució amb les institucions del país, membres de la FOCIR i també s’hi la raó de la visita d’estudis va ser van convidar representants de la que la delegació catalana pogués Viceconselleria d’Acció Extericonèixer la valoració que fan les or i Cooperació, de la Comissió entitats finlandeses i membres de d’Acció Exterior i Unió Europea govern del funcionament actual del Parlament de Catalunya i de la d’aquesta coordinació. La finalitat Secretaria de Joventut (tot i que ha estat aprendre i recollir suficifinalment, per raons d’agenda no va ent informació per poder fer una ser possible la seva participació). “traducció” al cas català, per tal de desenvolupar propostes de mecaLa delegació catalana estava forma- nismes de consulta o coordinació da per: entre el govern i les organitzacions Marc Cases, ESPLAC - Esplais del conjunt de la societat civil. Catalans; Pau Fuentes, ESPLAC Esplais Catalans (que ha participat L’experiència ha estat totalment a compte de la pròpia entitat per positiva i molt intensa, i el treball dur a terme altres reunions amb ha quedat palès en un informe que contraparts finlandeses); Mariana recull les múltiples idees i inforGravis, NOVA - Centre per a la macions que la delegació va poder Innovació Social; Joan Francesc recollir durant la visita, així com un Gras, Fundació PuntCat; Meritxell seguit de recomanacions o estratèMontserrat, SCIC- Secretariat de gies a tenir en compte tant a curt

com a llarg termini. Aquest informe s’ha fet arribar a la Secretaria d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya i es pot consultar al SCIC.

Els catalans a Helsinki

Vull agraïr a la FOCIR la possibilitat que m’ha donat d’haver format part d’aquest projecte, així com el reconeixement que té del treball i esforç que des de fa molts anys es fa des de les entitats, com el SCIC, per tal de ser presents en les federacions internacionals i de poder donar a conèixer Catalunya al món. Meritxell Montserrat Secretària Tècnica del SCIC

SETMANA CANTANT A VIC

Del 19 al 26 del pròxim juliol se celebrarà a Vic una Setmana Cantant, organitzada per la Fundació Estudis Musicals de Vic amb la col·laboració de l’Oficina pel Cant Coral de la Mediterrània. Tot i tractar-se d’una activitat dedicada a cantaires adults, en l’organització hi participen moltes persones pertanyents al SCIC, que tenen l’excel·lent experiència del passat festival Europa Cantat júnior celebrat a Vic el 2005. Hi haurà tres tallers: Música i Mes-

tres de Sant Tomàs de Leipzig (dirigit per Erwin Ortner), Vic Ness–Alberto Grau, dirigit per Maria Guinand i Chichester Psalms de L. Berstein dirigit per Mireia Barrera. A més, hi haurà un taller, per a tots els inscrits, de Música Catalana. Aquest taller el dirigirà Xavier Puig, director artístic de la Setmana Cantant. Val la pena fer un petit comentari sobre el segon taller que, d’alguna manera, és un homenatge a la ciutat de Vic. El nom del primer compositor conté Vic i Alberto Grau, nacionalitzat veneçolà, és fill de Vic.

Una vegada més caldrà comptar amb voluntaris per atendre els participants i col·laborar en les tasques que una activitat d’aquest ordre comporta. Les inscripcions es podran fer durant els mesos de febrer i març. Els interessats, i per a tota informació, dirigiu-vos al correu: scvic2010@gmail.com. Per a més informació, vegeu el lloc web: www. setmanacantantvic.cat

febrer del 2010


EL TAULER DEL SCIC

LA SINOPSI ANGLESA DE LA CIRCULAR DEL SCIC A partit del número 125 (any 2004) de La Circular del SCIC i pel fet que un nombre considerable d’exemplars de la nostra publicació va a parar a persones i entitats de tot Europa, i fins de més enllà, es va començar a inserir en aquests

LES CANÇONS DE NADAL A la secció Mikrokosmos del número de desembre de 2009 de la revista Musical Catalana, Pere Artís parla de la presència de cançons tradicionals de Nadal als concerts corals que se celebren durant aquests dies i, entre altres coses, diu: “És d’admirar la dedicació de tantes entitats corals (numèricament són gairebé totes les que integren la Federació Catalana d’Entitats Corals). No obstant això, les més significatives són les que donen les corals infantils seguint les pautes del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Perquè, si els concerts d’adults representen l’ahir i el present, les dels infants són una penyora de futur; i el futur és de debò allò que importa aquí i a tot arreu.”

8 La Circular

exemplars la versió anglesa del Sumari. Des del número 145, enlloc de només el Sumari, s’envia una Sinopsi amb la traducció íntegra de la major part dels articles. És una tasca, fins a cert punt una mica feixuga, feta amb ànim de servei i tot pensant en la difusió de les tasques del

DIA INTERNACIONAL DEL CANT CORAL

SCIC, en el valor que donem a la formació dels nostres infants i adolescents per mitjà del cant coral i a la difusió de la nostra música i dels nostres músics. No cal dir que si algun lector desitja rebre aquesta sinopsi, només cal que ens ho demani.

45 TROBADA GENERAL DEL SCIC

Aquesta Trobada se celebrarà els dies 12 i 13 de maig del 2012 al Palau Olímpic de Badalona.Tal com és habitual, s’hi estrenarà una nova cantata. De moment només podem dir que la música serà d’Antoni Les corals del SCIC que hi han Ros Marbà. Anirem aportant PARTICIPATnIQUEHOVANCOMUNICAT més informació a mesura que al Moviment Coral Català- van ser: l’anem tenint. Cor Cabirol de Vic; Coral Infantil El Raïm de Sant Cugat Sesgarrigues i De moment, però, les corals ja es poden començar a guardar Coral Tic-Tac de Sant Feliu de aquesta data. Hi hem de ser Llobregat tots i si engresquem cors nous, És molt probable que altres corals millor. N’anirem parlant. del SCIC també hagin cantat en aquesta data però no ho hagin comunicat al Moviment Coral Català. Si és així i ens ho fan saber, completarem aquesta relació a la pròxima Circular. El Moviment Coral Català ens ha fet arribar el nom les corals del SCIC que, amb una seva actuació, s’han adherit a la celebració del Dia Internacional del Cant Coral celebrat el passat 13 de desembre.


Foto: May/Zircus

La partitura, usos i abusos Més que un debat sobre l’ús o no de la partitura quan treballem amb cors infantils, aquest monogràfic voldria oferir-vos recursos i eines de reflexió sobre el bon ús la partitura. En els anteriors monogràfics hem plantejat els temes de la planificació de les produccions que implica una recerca i estudi de la partitura així com el treball de l’anàlisi de la partitura per tal d’optimitzar l’assaig. I ara volem anar un pas més enllà: la partitura, la nostra eina d’estudi i de treball fins arribat aquest moment,

ens pot ser útil també si la compartim amb els cantaires? Fins a quin punt? Què aporta al treball del cor l’ús de la partitura? Aquests són alguns dels interrogants que hem plantejat als nostres collaboradors, alguns dels quals, fins i tot, han volgut col·laborar espontàniament quan els hem comentat el contingut d’aquest monogràfic. A tots ells, com sempre, els agraim la seva generositat en oferir-nos el seu temps i la seva experiència. Núria Tura

Monogràfic febrer del 2010


AVANTATGES I DESAVANTATGES DE L’ÚS DE LA PARTITURA EN CORALS INFANTILS Ester Bonal Directora de cors Partitura sí, Partitura no...per què la vull Jo? Partitura sí, Partitura no, ...Aquesta és la qüestió! (de les cantarelles o dites populars als textos de Shakespeare,... n’hi ha un tros)

cantaires que tinc davant. Sovint la partitura esdevé un mur (per sort no infranquejable) entre els cantaires i jo i, el que és més greu, entre els cantaires i la música.

Fa pocs dies vaig tenir la sort d’escoltar unes reflexions que feia I bona hora! Que diu sempre una Xavier Puig a un estudiant de direcmolt bona amiga meva i excel·lent ció d’orquestra sobre la llibertat a mestra de música...sigui dit de l’hora de fer música i la transcenpassada. dència de la memòria. Li parlava de l’estudi i de la necessitat de “tenir Avui pensem una mica sobre l’ús o la partitura al cap, i no el cap a la no ús de la partitura en l’assaig...de partitura”. la partitura, de repartir lletres, d’inventar-nos esquemes i gràfics que Des de fa un temps començo a fer ajudin a memoritzar l’estructura, el una mica més d’ús de la partitutext, el fraseig, el ritme, l’afinació... ra per llegir i aprendre cançons i obres d’una certa complexitat o Ja fa una pila d’anys que faig cantar extensió. De vegades només fem nens i nenes i els darrers deu servir el text, de vegades la partianys, pel cap baix (una ja té una tura... edat), ho he fet en una coral que té molts nois que estudien música Als indubtables avantatges que té (i uns quants que no). Us confesfer-ne ús per tal que els cantaires so que sempre he estat reticent s’orientin amb la música escrita, a “repartir” partitures als nens, i n’agilitzin la lectura, puguin veure (a ara, pensant-hi, crec que té alguna més d’escoltar) l’esquelet d’allò que cosa a veure amb la meva pròpia estan cantant, se la puguin endur necessitat de comunicar-m’hi, de a casa i cantar-la o tocar-la, etc., sentir fluir les emocions, de captar jo hi afegiria alguns aspectes pels l’apatia, l’excitació, el desencís o quals em sembla important vetllar l’avorriment, per poder gestionar quan utilitzem partitures amb els la dinàmica de l’assaig de la manera nens... Cal vigilar com seuen, com més eficaç en la recerca de la màxi- l’agafen (si tenim faristols, millor), a ma implicació d’un i cadascun dels quina alçada la mantenen i si l’usen

Des de fa un temps començo a fer una mica d’ús de la partitura per llegir i aprendre cançons i obres d’una certa complexitat o extensió. 10 La Circular

d’amagatall, si els coneixements o edat dels nens fan que naveguin errants entre les “mosques negres”, que deia Louis Amstrong, vetllar de barrejar-los amb nois més grans i experimentats en el seu ús i lectura, etc. Aquests aspectes és bo observarlos, posar-los en coneixement dels nois (una i mil vegades) i no defallir en l’empresa si volem aprofitar, de la partitura, tots els avantatges i minimitzar-ne els inconvenients. I no voldria acabar aquestes ratlles sense dir-vos que moltes cançons (com s’aprenen les cantarelles i dites populars), les seguim fent de memòria i les aprenem per repetició, i, quan reparteixo partitures, l’ús que en faig amb la coral infantil, continua essent limitat a determinades peces (quan s’acosten més a sonets de Shakespeare) i limitat pel que fa al temps que treballem amb el paper davant. De fet, el més aviat possible el deixem de banda per recuperar el treball de memòria i el contacte visual i emocional continu gràcies al bucle que es crea entre els nens, la música i el director. Fins a la propera vegada que ens tornem a trobar per escrit.


UTILITZAR BÉ LA PARTITURA Glòria Coma i Pedrals

Des de la meva experiència en el món coral infantil, la major part del temps he treballat amb cors que no llegeixen música, per tant, sempre he fet aprendre totes les peces, des de l’inici, de memòria, per repetició i imitació, i depenent de les edats, posant el text a la pissarra o posant dibuixets i imatges que als nens i nenes els puguin ajudar a aprendre més ràpidament. Com sabeu aquest és un treball lent però que dóna molt bons resultats ja que els cantaires acaben integrant la cançó dins seu, com si ja fos part de la seva història, com sempre han fet els nostres avis, amb el que ara es diu “música de transmissió oral”, i que per a ells era la cosa més natural del món, era una part més de la seva vida, com qui aprenia a cuinar, cosir, arreglar el jardí, tallar llenya..... D’aquesta manera és com aprenen la majoria dels nens i nenes que canten en cors a Catalunya i per mi no és pas dolent, al contrari, els exercita la memòria des de l’inici i a més els permet aprendre per imitació (cosa molt bona si el director dóna bons exemples cantant, ja que el cantaire aprèn la cançó i alhora aprèn a cantar-la amb bon so i bona tècnica). En els dos darrers anys, però, he tingut el gust de treballar amb els nens i nenes del Cor Infantil del Palau de la Música Catalana. Nens i nenes que es formen musicalment a l’Escola Coral de l’Orfeó Català on l’ instrument que aprenen és la VEU. Se’ls fa classe de llenguatge musical, de cor i de cant. Els assajos amb aquest cor són amb partitura, i és increïble la velocitat amb la qual es pot treballar utilitzant aquest mitjà. Dic mitjà, ja que crec que la partitura l’hem de

Directora dels petits i mitjans de la Coral Sant Esteve de Castellar del Vallès, federat al SCIC, i del Cor Infantil de l’Orfeó Català

considerar un mitjà de transmissió, no per quedar-nos-hi. Si no utilitno una finalitat. zem bé la partitura pot arribar a ser un entrebanc per fer música. La feina que faig en un dia, pot Si els nens i nenes canten de convertir-se, amb els altres cors memòria, vol dir que tenen la peça que treballo, en feina de diverdins, que l’han integrat i és llavors ses setmanes. Així, en allò que és quan, musicalment, pots fer allò que l’aprenentatge de les notes i el text desitgis amb l’instrument coral que s’avança molt més ràpidament i per tens davant. És llavors que durant tant crec que és un avantatge que un concert pots sentir la connexió els nens i nenes dels nostres cors entre els cantaires, la música, el so, sàpiguen llegir una partitura. i l’energia que es crea si tots estem connectats per la mirada, el gest, la Tot i això no crec que amb parveu i la música. titura s’ avanci més en allò que diem “fer música”, sí que s’hi arriba més aviat però un cor que treballi sense partitura pot fer la mateixa música que un cor que treballi amb partitura.Vull dir que saber utilitzar bé la partitura no és fàcil i moltes vegades correm el perill de quedarnos-hi enganxats o de llegir-la sense interpretar-la. És per això que sempre intento fer servir la partitura només per aprendre la peça (perquè la considero un bon mitjà) però de seguida m’agrada que els nens i nenes se’n desprenguin d’ella i comencin a integrar la peça com a seva, treballant altres aspectes (emissió vocal, expressió, dinàmica, memòria, comprensió de la paraula i el seu lligam amb la melodia, l’harmonia, etc...) ja que tot i que són aspectes que també es poden cuidar durant la lectura, és un treball que s’ha d’anar aconseguint amb el temps, els anys i, sobretot, amb l’experiència. Així doncs, jo crec que és molt bo poder utilitzar les partitures en una fase inicial del treball però que és important ser conscient que és un mitjà i que ens serveix per arribar a la música, per acostar-nos-hi però

febrer del 2010


DE LA PARTITURA A LA MEMÒRIA Xavier Puig

La direcció és un acte de comunicació, primer amb l’intèrpret i després amb el públic. I és evident que la comunicació és més directa i complerta si la partitura no s’interposa entre el cor i nosaltres. Com em deia un professor “cal tenir la partitura al cap i no el cap a la partitura”. Això és encara més necessari en el cor, on el cantaire pot prescindir força de la partitura i entregar-se al director, ja que, a diferència de l’orquestra, madura molt més temps la partitura. I el temps és un factor transcendental per a la memòria. L’altre factor és l’entrenament. No dic res de nou: una pràctica continuada, una mica cada dia, és molt més poderosa que un estudi intensiu d’última hora. Allò visible de la feina del director és (hauria de ser) la punta d’un iceberg amb una base molt més gran, que es fa en solitari. Sense uns fonaments sòlids sota terra, l’edifici no pot enfilar-se. Quin és, doncs, el treball previ a l’assaig? 1- Context. Abans de llegir una nota, cal dir que, com més coneixements tinguem sobre l’autor, la seva obra, el gènere en concret, la gènesi i funcionalitat de l’obra, i també el seu temps i les seves pràctiques interpretatives, millor llegirem la partitura. A més, això ens involucra en l’obra i ens fa venir ganes d’estudiar-la. 2- Lectura horitzontal. Posar-nos en la pell de cada cantaire i cantar cadascuna de les veus és un bona 12 La Circular

Professor a l’ESMUC. director del cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de lleida i de la Coral pràctica per preveure les dificultats Ginesta de consciència i una pràctica regular, Cervera. amb què ens trobarem. Cal que l’entrenament de la memòria és sigui una lectura interpretativament compromesa, decidint fins l’últim detall de fraseig, articulació dels motius, text… amb gran precisió i consciència. 3- Lectura vertical. Com que no podem cantar polifònicament, ens cal l’ajut d’un instrument per vivenciar l’harmonia i el contrapunt. La memòria auditiva necessita un model sonor. Segons la textura de la partitura, cantar la melodia amb un suport senzill d’acords, o cantar una veu i tocar-ne una altra (o dues) són bons exercicis per aquesta vivència sonora. 4- Estructura. No arribem a ser del tot conscients de com afecta l’estructura musical a la consciència humana. Perioditzar les frases i els grups, i “explicar” interpretativament aquestes estructures és una de les funcions fonamentals del director i de la interpretació en general. “Escoltem” melodies i harmonies, però “sentim” estructures. Els músics estructurem el temps. D’altra banda, és un element fonamental per a la pràctica de la memòria. 5- Aplicació tècnica del gest. Un cop decidida la interpretació ens cal buscar la gestualitat que la serveixi, i que la faci comprensiva sense gaires paraules ni explicacions. Desprès d’aquest procés, que requereix un temps amb plena

ben senzill i pot requerir només un treball de fragments puntuals. Així, veiem que, per conèixer una partitura “com si l’haguéssim parit”, ens cal conviure amb aquella música durant un cert temps. I és quan tenim la partitura al cap que podem relacionar els fragments, guiar el seu esdevenir, situar cada part en el tot, saber per on passem en la història que expliquem i, com diu Mozart en una carta: “veure l’obra musical al nostre davant, com un quadre”. És llavors que podem explicar-la i comunicar-la a cantaires i públic. Mentre escric aquestes ratlles, m’adono de la necessitat de recordar-nos això, regularment, enmig de la voràgine quotidiana…


PARTITURA PER A NO LECTORS: UNA APROXIMACIÓ AL LLENGUATGE MUSICAL Miranda JJoaquim q Moltes vegades els directors de cor ens hem fet preguntes com: s’ha d’assajar amb partitura o sense? s’ha de cantar en els concerts amb partitura o sense? cal cantar de memòria?... Ens fem aquestes preguntes perquè sovint ens ha representat un problema i hem volgut, d’una manera o altra, donar-hi solucions encara que potser no sempre hem trobat la més adequada. Quan assistim a un concert de cant coral i ens fixem si els cantaires porten partitura o no, observem que en els cors d’adults la balança es decanta cap al sí, però també veiem sovint cors d’alt nivell que canten amb partitura i d’altres que no. Si ens centrem en les corals infantils, la balança es decanta cap a cantar de memòria, però no sempre és així perquè hi ha cors d’alt nivell que també canten amb partitura... Què hem de fer, doncs? La capacitat que tenim de memoritzar una obra musical per arribar a tenir-la ben interioritzada ens fa sentir com a propietaris d’aquesta obra: hem après una nova cançó i ja és nostra, entra en el nostre repertori, a la nostra col·lecció particular. Quan una obra l’escoltem diverses vegades es va incorporant d’una manera conscient en el nostre interior, cada vegada que l’escoltem sabem resseguir millor el discurs musical, preveiem les perspectives que crea l’autor i nosaltres mateixos les sabem resoldre... Quan interpretem una cançó de memòria, ho fem amb la convicció i seguretat d’oferir allò que ja és nostre i, el que és més important, ho fem amb la possibilitat d’expressar-la amb la llibertat que ens dicta la nostra sensibilitat musical.

Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, director de la coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat i de la coral Mareny de Vilassar de Dalt

Tots hem evidenciat que els nens i les nenes de les nostres corals tenen una capacitat de memoritzar les melodies i els textos de les cançons sorprenent i envejable. Si ens equivoquem de text (fet molt freqüent per a molts directors) de seguida hi ha un nen o una nena (normalment una nena...) que ens corregeix, i quan algú canta una cançó una mica diferent de com l’han apresa passa exactament el mateix: “no, no és així... a l’escola me l’han ensenyada diferent i tu t’equivoques...” Se’m fa molt difícil imaginar-me els grups de petits assajant amb partitura, si amb prou feines saben llegir... Personalment crec que hi ha d’haver una edat per a la descoberta del món sonor i per a l’educació dels hàbits fonamentals per poder cantar. Hi ha d’haver un moment per al despertar i la descoberta musical. Per això crec que és fonamental treballar amb els més menuts aspectes com:

Dit això, i com que se’m demana de parlar de la partitura per a no lectors, m’agradaria fer la relació d’alguns aspectes que sota el meu criteri, que no ha de ser el mateix que el d’altres directors, són importants. Crec que, com totes les coses, hi ha punts positius i d’altres de negatius, segurament discutibles, però m’ha semblat bo deixar-los apuntats per a la reflexió de tots. Pel que fa als aspectes positius, vull relacionar els que personalment he viscut i penso que, a més, poden ajudar molt al coneixement del propi llenguatge musical.

Des del moment que el nen o la nena té una capacitat suficient de s,EXPERIMENTACI˜DELM˜NSONOR saber llegir podem utilitzar la partisobretot relacionat amb la veu com tura, entre d’altres finalitats, per: a instrument musical. s%LPLAERDECREARIFERM¢SICAVIVA amb el cant col·lectiu, com un moment màgic que es produeix quan estem en contacte directe amb la música i que fa notar i sentir el món inexplicable de les sensacions, les emocions... s,ADQUISICI˜DELSHÜBITSFONAMENtals d’escolta, silenci, respecte, postura, i tants d’altres que cadascú de nosaltres podríem afegir. Disciplines totes elles que no podem veure com a repressives sinó tot el contrari, amb la generositat de saber compartir amb els altres.

1. Aprendre a fer el seguiment d’una partitura sense tenir coneixement del llenguatge musical i per tant d’una manera molt poc conscient. Això fa que la percepció visual ens introdueixi a les característiques d’aquest llenguatge per observació, per mimetisme... 2. Observar i aprendre la relació entre el ritme i les seves figures. Hi ha molts recursos que utilitzen el text per fer comprendre les figures rítmiques. 3. Observar i experimentar, encara que sigui de manera molt aproximada, l’afinació de la melodia i febrer del 2010


JA FA TEMPS QUE EN PARLEM...

les relacions intervàliques (he vist moltes vegades cantaires que saben poca música però tenen una notable facilitat d’intuir l’afinació i alçada de cada nota). 4. Constatar el dibuix i el traç de la línia melòdica de cada frase d’una forma visual, veure els principis i els finals de frases, els punts culminants, àlgids o que tenen una importància rellevant, veure les dinàmiques que marca el compositor...

2. La dependència que crea la partitura de tenir una cosa a les mans que ens protegeix, com si amagués la nostra personalitat i que no deixa desenvolupar la postura natural de comunicació. 3. La màscara o barrera que es posa entre el cantaire, el públic i el mateix director, que li costa molt més veure la cara i els ulls tan expressius de cada cantaire. La cara i els ulls diuen tantes i tantes coses... fins i tot musicals.

5. Observar la riquesa i el joc de les veus simultànies, com es dibuixen, 4. L’excés de confiança quan com dialoguen, com fan contraposi- cantem amb partitura no permet ció, com s’agafen de les mans... desenvolupar amb la mateixa intensitat la capacitat de memòria i 6. Analitzar i prendre consciència d’interiorització de la cançó. del contingut de la partitura i de tot el que hi ha escrit com a conFinalment, considero que la parseqüència de l’esperit creador del titura per a cantaires no lectors compositor que expressa i escriu el de la grafia musical és una bona seu pensament musical. pràctica per a l’aprenentatge de la música, que s’ha de saber utilitzar Els aspectes negatius que he selec- amb mesura i tenint molt clars els cionat són molt discutibles i potser seus objectius, en cas contrari el molts de vosaltres no hi estareu que seria una bona pràctica podria d’acord. Preneu-los simplement quedar en una eina de destorb en com a punt de partida per refermar detriment de la qualitat musical. el vostre propi criteri que és el que ha de prevaldre per sobre de tot. Reflexionar sempre és positiu, He apuntat els que personalment no ho deixem de fer, hem d’estar m’ha semblat que havia de relacipreparats per donar resposta amb onar: criteri a tot allò que se’ns presenta com a directors. I, com diu la dita, 1. La necessitat de tenir una “xule- si “tots els camins porten a Roma”, ta” per recordar, però que moltes si aconseguim a les nostres corals vegades és una nosa per a l’expres- aportar l’entusiasme conscient i sió lliure del cant, el sentiment i vivencial pel fet musical, estic segur l’expressivitat musical. que hem agafat el bon camí.

Finament, considero que la partitura per a cantaires no lectors de la grafia musical és una bona pràctica per a l’aprenentatge de la música... 14 La Circular

El treball amb partitura és una qüestió que fa molt temps que es debat al SCIC. En són una prova aquests tres textos, publicats a números anteriors de La Circular del SCIC. Ens sembla interessant reproduir-los en ocasió d’aquest Monogràfic, dedicat al mateix tema. La Redacció

Lectura musical tot cantant Maria Drets i Muntada La Circular núm. 69, any 1991

El dia que un infant va a un cor, a una coral o a un grup infantil per cantar-hi, guiat pel desig dels seus familiars de donar-li una formació més selecta i completa, o perquè li han descobert una inclinació especial per al cant i la música, o bé per influències d’amics, mestres, veïns, etc…, comença un nou camí d’aprenentatge. Aquest aprenentatge conté moltes facetes i aspectes. Els més evidents, que tothom pot entendre, són la sensibilització per a la Música a través del Cant Coral; aprendre unes cançons boniques i moltes d’elles tradicionals del nostre país; saber emmotllar-se a una disciplina de grup; saber escoltar; conèixer més la història i la geografia del seu país i estimar-lo; conviure amb nois i noies d’altres països, ciutats o pobles i tractar-los. Tots aquests aspectes s’inicien a la primera etapa d’aprenentatge. Els aspectes més específicament professionals, corresponents a la tasca dels directors, han d’influir especialment en la formació i projecció de l’infant com a cantaire i músic. Els més bàsics podem dir que són: sUTILITZARLAVEUACURADAMENT sFRASEJARAMBGUSTIMUSICALITAT


sFERENTENDREELTEXTIELSENTITDE les cançons sESTARAMBATENCI˜ALSASSAIGS sMIRARIESCOLTARELDIRECTOR sDESENVOLUPARLASENSIBILITATPERAL so i la justesa en l’afinació sESCOLTARLESALTRESVEUS sCONáIXERELLLENGUATGEMUSICALI interpretar-ne els signes Aturant-nos en aquest últim aspecte, exposaré algunes reflexions i opinions meves. L’escriptura musical transporta el món sonor al paper. De totes maneres sabem que és molt difícil fixar amb signes tot el sentit d’un art tan abstracte com el de la música. Per això, cal saber-ne moltes coses; si bé aquesta és una de les primeres. Com en els llenguatges parlats, la iniciació a la lectura musical comença per l’audició i la imitació dels sons. La cançó és text i música. Així com l’infant aprèn la comprensió de la grafia i el sentit de les paraules, també pot aprendre la cristal·lització dels sons en uns signes convencionals. Això es pot començar a fer tot cantant. Podríem proposar un pla, com poden haver-n’hi d’altres. En l’etapa de petits, l’infant ha d’aprendre les cançons d’oïda i ha de cantar per imitació. També convé fer exercicis de ritme i moviment. Més endavant, tot observant el nivell de comprensió i preparació de cada infant o grup d’infants, podrem ensenyar la determinació i l’entonació dels sons representats en notes musicals. És aconsellable la utilització de la fononímia per fer exercicis d’afinació, i començar a treballar a dues veus pronunciant el nom de les notes. Més endavant, podem començar a treballar la lectura de notes en partitures de cançons fàcils. Primer, el director ha de fer els exemples, els cantaires seguiran les partitures i s’hi aniran familiaritzant. Si hi ha alguns cantaires amb més dificultats,

podem ajudar-los amb exercicis a (haver fet uns quants anys de solfeig part, com ho faríem en altres aspec- no és garantia d’una bona lectura tes (com la veu, per exemple). a vista!). Tot seguit, es demana que la coral provi de cantar fins al final, En les partitures massa difícils per per tal de veure com sona. Sovint al nivell assolit, els infants cantaran no s’hi arriba, però sempre és d’oïda imitant el model del direcimportant intentar-ho. tor, tot mirant la partitura, la qual Després, es pot emprendre el treaniran seguint i comprenent fins on ball per veus, com es faria cantant puguin. La partitura ha de ser un de memòria (per imitació) amb guió, però no ha d’impedir mirar l’avantatge que podem fer sentir i fixament el director ni ha de ser un veure determinats acords, podem obstacle per projectar la veu. treballar enllaços (per exemple, cantar l’acord final, passar a l’inicial, En una darrera etapa, convé cantar tornar al final…), treballar per sempre de memòria. Les partitures acords, trobar els punts de referènnomés són una eina de treball i uns cia amb altres veus… vehicles de comprensió. Estiguem convençuts que els infants poden Sovint, aquest treball ja es fa sense aprendre moltes més coses de les tenir partitura, però utilitzar-la no que pensem. No els les hem de fer ens ha de fer por. inaccessibles. Ara, només queda l’últim punt: Provem-ho! saber prescindir del paper i cantar de memòria. La partitura, en el moment del concert, només és un Treballar amb partitura ? destorb que impedeix el contacte amb el director. Georgina Berge La Circular núm. 85, any 1994

Molt sovint, amb el grup de grans de la coral on dirigeixo, ens plantegem la possibilitat de treballar amb partitura. I no l’hem desestimada: la partitura pot ser una eina molt interessant, mentre sapiguem utilitzar-la correctament. Per sort, la majoria dels nostres cantaires saben música (estudien solfeig i toquen algun instrument), però, encara que no fos així, tampoc no seria dolent fer-la sevir. Per aquells que no saben llegir música, la partitura dóna “pistes”, per exemple, sobre la direccionalitat de la línia melòdica i potser pot fer agafar ganes d’aprendre a llegir música a aquells que no en saben.

Treballar amb partitura Antoni Jonquera La Circular núm. 90, any 1995

Quan vaig llegir l’article de la Georgina Berge: Treballar amb partitura, ja em van venir ganes de continuarlo, més que no pas de contestar-lo. Ara, quan comencen les vacances, ja em veig una mica més amb cor. Ara fa deu anys que vam començar la coral infantil Nostra Senyora de Lourdes i una de les coses que ens vam proposar fer va ser que de totes les cançons, donaríem la partitura als cantaires, fins i tot del més simple cànon. Això vol dir que, si ens sembla que convé, treballarem amb partitura o no.

És important que el director, davant del cor, solfegi cada veu per separat, A la nostra coral infantil ens hem per donar una idea sobre cada part febrer del 2010


mogut, aproximadament, amb un 20% de nens que estudien o han estudiat mĂşsica. Per tant, tenir la partitura no ha signiďŹ cat que poguĂŠssim solfejar. Quins sĂłn doncs, els beneďŹ cis de treballar amb partitura? He mirat d’enumerar-ne uns quants: s3ENSDUBTE SĂœPIGUESONOSOLFEIG la partitura permet observar indicacions sobre la melodia, de direccionalitat, notes que sĂłn iguals o diferents, salts grans o petits, mĂŠs agut o mĂŠs greu, comparaciĂł amb altres veus (s’ajunten, se separen‌), permet aprendre quin ĂŠs el lloc de la meva veu dins de la partitura i, per tant, quina ĂŠs la meva participaciĂł dins del conjunt; si tinc un tros de pausa, si començo abans o desprĂŠs de les altres veus. Aquests coneixements paral¡lels a l’aprenentatge del solfeig, donen certament un bagatge de lectura musical.

s5NCOPLESCANĂ€ONSJASHANAPRĂĄS i s’han cantat, passen a ser la “memòria de paperâ€?. Tenir la partitura permet recordar les cançons d’anys anteriors, de vegades redescobertes. A quants de nosaltres no ens ha passat, tambĂŠ, això: trobar una partitura d’una obra que feia temps que no cantĂ vem. Els qui porten mĂŠs anys a la coral demanen tornar a cantar aquelles cançons que els han produĂŻt mĂŠs satisfacciĂł. I, quan marxen de la coral, la carpeta ĂŠs la seva petita possessiĂł, l’arxiu que els diu tota la mĂşsica que han fet seva. s) ÂŁSCLAR CALSABERDEIXAR LALA partitura nomĂŠs ĂŠs un estri per a l’assaig. No m’imagino la meva coral infantil cantant amb la partitura en un concert; donaria un carĂ cter de “professionalitatâ€?, que no li escau. NomĂŠs en una ocasiĂł els vaig fer cantar amb partitura: era una obra llarga en la qual la meva mala previsiĂł havia fet que no poguessin saber tot el text. No m’han quedat ganes de tornar-ho a repetir.

de compartir l’estona amb el treball de memòria, molt proďŹ tĂłs, durant el qual els cantaires estan pendents tan sols d’allò que nosaltres fem, diem o els proposem de fer. Això, a mĂŠs, ens obliga als directors a buscar recursos per aconseguir allò que volem obtenir del so de la coral. Possiblement, en una coral infantil on tots els nens estudiessin solfeig, podrien treballar-se tots uns altres aspectes que, en el meu cas, se m’escapen; però per a aquests que us he anat enumerant, el treball amb partitura, en la meva coral, ha estat sempre satisfactori.

s%NLESCANÀONSLLARGUESAMB diverses estrofes permet que, un cop apresa, els cantaires puguin estudiar o repassar, pel seu compte, les diferents estrofes. El treball amb partitura no deixa de banda el fet que, a cada assaig, s’ha

HAN DIT El fet d’haver d’aguantar una partitura sovint modiďŹ ca la postura i fa que es canti amb menys projecciĂł, ĂŠs habitual veure espatlles arrodonides, estèrnums enfonsats i caps cots. La partitura s’ha d’aguantar prou enlaire perquè el cantaire vegi el director just per sobre del full i, quan calgui, baixi cap a la partitura nomĂŠs la mirada, mai el cap. Quan cal moure el cap amunt i avall, del director a la partitura, vol dir que es tĂŠ massa avall. Kenneth H.Philips Extret del llibre Directing the Choral Music Program

16 La Circular

Perquè un infant canti correctament cal que se senti plenament implicat en el projecte. Que el director el consideri, individualment, com una persona. El grup nomÊs funciona si cadascú hi tÊ el seu lloc i s’hi sent bÊ. Però; tot això no respon tambÊ al treball d’un cor d’adults? Altrament, si recapitulem, ens adonarem que: - procurar que cada membre del grup se senti implicat - treballar l’instrument (tècnica vocal) - variar els estils de treball

formen un vell mètode utilitzat per molts “caps de grupâ€? (equips esportius, orquestra, ballet, cor d’adults, cors infantils‌) Marie-NoĂŤlle Maerten


David

Azurza Nascut a Tolosa (Guipuzkoa) el 1968, David Azurza es va llicenciar en Belles Arts (Restauració) mentre cantava en el cor Hodeiertz de Tolosa i feia, posteriorment, la carrera de cant com a contratenor al Real Conservatorio Superior de Madrid, on va obtenir el Premi d’Honor de final de carrera i el premi extraordinari Lucrecia Arana. Ha participat en nombrosos projectes de polifonia nacionals i internacionals i ha format part de formacions especialitzades en música antiga i d’altres en música contemporània. Ha intervingut en muntatges musicals per a l’escena. Com a solista destaca la seva actuació a l’estrena i gravació de l’òpera de càmera de Tomas Marco, Segismundo.

Conversa amb...

Com a compositor de música vocal, ha obtingut nombrosos premis i reconeixements que fan que formacions corals diverses li encarreguin obres. És invitat habitualment a formar part de jurats de concursos corals i de composició, a donar conferències i a escriure articles sobre temes relacionats amb la veu i el cant i ha dirigit tallers per tot l’Estat Espanyol. Durant cinc anys va ser el coordinador del Comitè Tècnic de la Federació de Cors de Guipuzcoa. Actualment dirigeix dos orfeons (Bergarés i Gabero) i el cor infantil Hodei Truk, i codirigeix el Cor Simfònic Lausardi de l’Alto Deba, tot fent col·laboracions corals diverses. febrer del 2010


Aprofitant l’anada al Certamen Coral de Tolosa el passat novembre, vam conversar amb David Azurza, entre sessió i sessió del concurs, en un marc poc convencional: un bar típic, força ambientat i sorollós. Ens va explicar que de petit cantava molt a casa i també de jove amb els germans i la colla d’amics que va acabar sent el seu primer cor.Va ser així que es va interessar seriosament per la música, a la qual es dedica com a cantant solista, director de cor, compositor i editor de música coral i professor de tècnica vocal aplicada al cor. David Azurza és un dels compositors del País Basc que enguany han harmonitzat les melodies populars catalanes del 9è volum de la col·lecció Patrimoni Coral XXI. Et consideres autodidacta; el teu contacte amb la formació musical i com a director va començar ja de jove, en els cursos de direcció de la federació... Sí, quan la Federació Basca va començar a fer cursos, als anys   ELNOSTRECORnQUELLAVORS va començar i encara existeix, i que es diu Hodeiertz- va ser una mica el cor de referència, un cor jove que començava des de zero i on es posava en pràctica tot allò que es començava a ensenyar en els cursos. Jo era molt jove, vaig fer 15 anys durant un curs de direcció a Hondarribia.... Llavors cantava de tenor, va ser després que vaig

passar a cantar de contratenor, i segueixo fent-ho.

molts anys que cantava, coneixia molta música coral i, sembla que no, aquesta pràctica et proporciona També vas fer estudis reglats referències per, sense saber gaire de música? què estàs fent, anar posant notes... Vaig començar solfeig i després pia- El meu sistema era “No sé com no... però no m’agradava el profes- se’n diu, d’aquest acord, però sona sor i ho vaig deixar. Quan ja era a bé!”. El meu primer treball va ser la universitat, estudiant Restauració l’harmonització d’una cançó tradid’Obres d’Art, vaig fer violoncel i cional per al meu cor infantil Hodei després cant amb una professora Truk, un cor que vam fundar ara fa particular; m’anava a examinar com 21 anys i que jo he dirigit durant a lliure al Conservatori de Donos- gairebé 18 anys. tia. Quan vaig començar a treballar la veu de contratenor, que llavors Què volen dir els noms es considerava una cosa estranya, d’aquests cors? vaig haver d’anar a examinar-me Es podrien traduir com “A canvi a Madrid, al Real Conservatorio DUNN¢VOLv(ODEI4RUK LINFANTILn Superior, perquè a Donostia no ho és a dir, sense esperar res a canvi, ja feien. que és així com cantem- i “El límit dels núvols” o “L’horitzó” (HodeI com vas començar a comiertz) la filial dels grans. Aquest any pondre? Perquè per a això sí hi ha hagut un augments de canque cal haver estudiat compo- taires infantils, ara en tenim 43 en sició... total, dividits en dos grups, des de Bé… en el meu cas, no! Jo mai quart de primària fins a batxillerat. no vaig estudiar composició.Vaig començar a compondre perquè Quins altres cors dirigeixes i em venia de gust i ho necessitava com t’organitzes la feina? per al cor infantil que dirigia, feia També m’encarrego dels cors de arranjaments, “a mida”, de repertori dos col·legis de primària, separats que no existia o no trobava, obres en dos grups per edats (segon, a tres veus SAB per al cor juvenil. tercer i quart un grup, cinquè i sisè Veient Xabier Busto, que va ser el l’altre). En un dels col·legis hi tinc meu mestre i, com aquell qui diu, uns 50 nens i nenes i en l’altre poc el meu “pare musical”, compondre més de 20. Faig un assaig a la setmasense tenir cap estudi específic per na a cada col·legi i amb cada grup. a fer-ho (com a ell mateix li agrada presumir), jo també em vaig atrevir En els cors dels col·legis hi pot a provar-ho. Només tenia coneixe- cantar qualsevol alumne? ments bàsics d’harmonia però feia Els considero cors d’iniciació i mai

Foto de l’esquerra: David (a la dreta) amb el seu germà Enrique, l’any 1983

18 La Circular


no he posat cap mena d’impediment ni cap condició per entrar-hi, hi pot venir qualsevol alumne, per molt negat que sigui per cantar! I per entrar a Hodei Truk? Fins ara mai no havia fet cap mena de selecció, però aquest any per primera vegada i perquè els cors dels col·legis ja s’han consolidat, he escoltat els nens abans d’admetre’ls. Si a un nen, per exemple, li costa afinar, el convido a entrar en el cor del col·legi, on treballem amb un altre ritme, més tranquil·lament i d’una manera més individualitzada. A aquest nen li dic “Mira… et costa afinar algunes notes, estaràs més bé a l’altre cor. Si veiem que el problema se soluciona, podràs venir a aquest grup l’any que ve”. Però mai no envio ningú al carrer! De totes maneres, les meves exigències mai no són gaire altes.

llo primer amb els petits fins que arriben els grans, llavors se solapen mitja hora per treballar junts. Els dimecres venen els que volen o poden venir dos dies, tinguin l’edat que tinguin, però des de 6è i naturalment amb un compromís per a tot el curs, treballem algunes obres més difícils.

Tu has donat cursos de tècnica vocal aplicada al cor... Realment és allò que més m’agrada i que faig més de gust. He donat classes per tota Espanya, en federacions corals, universitats, conservatoris, etc. També per a cantants solistes, però sobretot de tècnica vocal especialment pensada per al cor. És una cosa molt necessària, perquè normalment la gent que estudia cant està acostumada a treballar individualment però no en grup. El meu sistema és molt senzill: treballo basant-me no en conceptes intel·lectuals sinó en les sensacions físiques que tots experimentem quan cantem, amb exercicis que ajudin a fixar-se en allò que experimenta personalment cada cantant.

Fas els assaigs tu sol? Sí, i de vegades m’ajudo amb el piano. Quan treballem obres meves acostumo a portar l’acompanyament gravat en midi com a orientació i estic content amb els resultats. Per al col·legi ja en tinc prou. A Hodei Truk seria un luxe tenir un piano i un pianista de veritat, treballaríem millor... però per ara no tinc ni el pressupost ni la possibilitat de fer-ho, al menys de forma perma... i ara fas un curs universitari nent. O sigui que toca arreglar-se per a professors de cant aplicat amb el que hi ha! al cor Sí, feia anys que ho volia fer. Pensava: Sembla lògic que hi hagi una Mai no has intentat crear un “Per dir-li a algú com ha d’ensenyar connexió o una continuïtat en- cor juvenil? a cantar en grup, per on comentre ens teus cors dels col·legis i No he tingut qui m’ajudés per assa- çaria?” Quan vaig madurar la idea Hodei Truk... jar en grups simultanis i jo no tinc i els conceptes, vaig plantejar un Sí que hi és. Però als que volen capacitat de fer molts assaigs. M’he curs de formació de professors a passar del col·legi a Hodei Truk hagut d’adaptar, créixer amb els que la Universitat del País Basc i l’any els demano que continuïn també anaven creixent i tornar a comen- passat me’l van acceptar.Va dirigit a al col·legi, on assagem un migdia a çar quan se n’anaven a estudiar a les persones que es posen davant la setmana. No vull que ho deixin fora. A Tolosa, que som uns 18.000 d’un cor per obtenir un determinat perquè també els va bé i, a més, habitants, és molt difícil mantenir rendiment vocal: què han de fer, què així es manté el cor del col·legi. un cor juvenil perquè quan tenen no han de fer, què poden demanar i Continuen al col·legi i venen també edat d’anar a la universitat, la macom ho poden demanar i com s’han a Hodei Truk els dilluns a la tarda, joria se’n van a estudiar a Bilbao, a de preparar per fer-ho. He hagut fins que no entren definitivament i Pamplona, a Saragossa... de preparar apunts perquè no hi venen dos dies, dilluns i dimecres. ha material didàctic. Aquest any he Els dilluns, que hi són tots, trebaParlem del treball de la veu. tornat a plantejar el curs, que s’ha

El cor Hodei Truk a Torrevella, l’any 2009

febrer del 2010


tornat a acceptar i ja s’està tornant allà on no hi ha cors de base. Això a fer. em sembla fonamental. El nostre món és diferent. Jo sempre m’he Qui són els alumnes? sentit en l’obligació d’acceptar qualMolt variats: caps de corda, direcsevol nen o nena, mai n’he rebutjat tors de cor, gent que canta en un cap en gairebé 20 anys. Aquest any, cor i vol millorar... fins i tot algú que com us he explicat, per primera s’ha apuntat pensant-se que era una vegada a algun que he escoltat per a altra cosa! És un curs amb crèdits Hodei Truk li he demanat que abans universitaris però obert a tothom. seguís en el cor del col·legi un any més; però si aquest nen no pogués Anem a un altre tema: Fins a enviar-lo al cor del col·legi, l’accepquin nivell de qualitat creus taria. Estic d’acord que hi hagi cors que es pot arribar, amb un cor de selecció, però només si també de nens? Aquí a Tolosa se sen- n’hi ha de base, d’altra manera em ten cors infantils meravellosos! semblaria molt malament. Ah, però això té trampa! aquests cors treballen en unes condiciQueda clar, doncs, que per a tu ons que nosaltres mai no hem un cor infantil en principi ha de pogut aconseguir. Aquí ho fem tot ser obert a qualsevol infant! començant des de zero i arribem I tant! Ho afirmo amb convicció i allà on arribem amb la dedicació per experiència pròpia! Quan jo que podem i els nens que tenim... Jo feia 5è d’EGB, hi havia al poble un ara tinc 43 nens, però en altres mo- cor infantil. El director d’aquest cor ments han sigut 18, 20... I en un cor passava per les escoles a fer tria petit el director mai no pot tenir de veus. Entrava a la classe i ens un sou que li permeti una dedicació deia, un per un: “nen, canta un la” completa per assajar moltes hores i comentava “Ui, que malament!” a la setmana, fer tècnica vocal, etc. o “Bé... tu sí”. A mi m’encantava Aquests cors, a més, tenen darrera cantar, a casa no feia més que canuna enorme tradició i una estrictar tot el dia i estava desitjant que ta selecció de veus, juguen amb m’escollís per a aquell cor. En acaavantatges! bar la prova, l’home va triar “tu, tu, tu.... bé, vaja, tu també” (aquest era Per a aquests nens, el cor és jo). La prova següent es va fer ja a una part molt important de la l’aula de música, amb un piano, i ens seva vida.També acostumen a va fer vocalitzar. I l’únic comentari ser de països on tots els nens que em va fer va ser “Que no saps ja reben una formació musical cantar de cap altre manera o què?” excel·lent a l’escola... i després “El dimarts, el primer És clar, i no es poden fer cors d’elit assaig”. Però amb aquests ànims...

no hi vaig anar! Per això, als 14 anys em moria de ganes de cantar i no ho vaig dubtar; va ser quan vam començar el primer cor que us he dit amb la colla d’amics.Va ser com trobar el meu lloc. Al País Basc també teniu problema de manca de nens/nois en els cors? Depèn dels casos, però en general sí. En un dels col·legis jo tinc molt pocs nois, en canvi a l’altre n’hi ha bastants i s’hi troben bé. El meu cor Hodei Truk ha sigut molt temps un cor només de noies, i no perquè jo ho volgués, no ha estat fins ara fa poc que hi han entrat uns quants nois. Aquesta situació és força habitual a tot arreu, en els cors que concursen ja veieu que la proporció és de 30 a 2, de 40 a 3... Has harmonitzat moltes cançons populars basques, catalanes i d’altres llocs. Quina és la teva opinió sobre l’ús que es pot fer d’aquesta música en els cors? Crec que no cal repetir allò que ja existeix. No val la pena fer servir una melodia tradicional si no és per buscar-hi alguna cosa diferent, per donar al cor la possibilitat de fer una passa endavant en els seus plantejaments, en les seves idees, encara que la melodia sigui la de sempre. És com mirar la mateixa escultura però des d’un altre punt de vista, sense complicar-se l’existència però buscant un angle nou.

Durant la conversa, a la dreta amb la gent del SCIC a Tolosa

20 La Circular


T’ha costat entendre les cançons catalanes que has harmonitzat per al 9è Patrimoni Coral XXI? No, m’hi he trobat molt bé. Me les vaig plantejar com a cançons de nova creació, encara que fossin tradicionals, per poder innovar; vaig GOSARlNSITOTINVENTARALGUNTEXTn completant els embarbussaments- i vaig jugar una mica amb el ritme. Ja havia fet una cosa semblant anteriorment per als cors de la Universitat de Mallorca, que dirigeix Joan Company, en ocasió de l’aniversari del seu cor infantil. Aquesta vegada m’ha estat més fàcil. Creus que seguirà havent-hi nens amb ganes de cantar en cor? Com veus el futur del cant coral infantil? Jo no el veig en perill. Fins i tot crec que darrerament hi ha hagut com un ressorgiment dels cors infantils. Per una altra banda, els programes televisius sobre cantants en certa manera han servit perquè els joves tornin a valorar el fet de cantar. A la televisió basca l’any passat es va crear un concurs coral amb bons premis i aquest any amb el meu cor ens hi hem inscrit per cantar pop i rock, ballar i moure’ns, crec que serà divertit. Segurament jo no aniria a un concurs així amb un cor d’adults, però per a un cor infantil crec que és interessant. A tu t’interessa força la veu: cantar tot movent-se, fins a quin punt és bo? Sóc contrari a la coreografia aplicada gratuïtament. Jo escrit sovint obres corals amb moviments, però la meva intenció és sempre que ajudin al cantant a situar-se millor en el seu centre de gravetat, a impulsar millor la seva veu; ha de ser quelcom que funcioni no cap a fora sinó cap a l’interior de cada persona. La coreografia externa i banal no m’interessa ni m’atrau. En tot cas, pensaria més en una dramatització que situés el cantant en l’espai escènic mitjançant el ritme, la percussió corporal, etc., i sempre fent un treball previ amb arrels, profund. Aquesta és una feina molt important que es pot fer amb

un cor. Et planteges tot això quan compons? Bé, sempre he compost “a mida” per al meu cor o per a un cor determinat. Normalment porto les obres plantejades i les provo amb el cor i si alguna cosa no funciona ho canvio, no tinc cap problema per rectificat si veig que m’he confós. També pot passar que tot treballant l’obra en viu, amb el cor, se m’ocorrin elements nous per afegir-hi. Per a un compositor de música coral, ser també cantant i director d’un cor té molts avantatges... És clar! Jo mai no dono una obra per acabada fins que no està rodada i he arribat a tardar quatre anys en editar una obra, tot i que amb l’experiència aquest temps s’escurça. El problema de la composició coral és que molt compositors “seriosos” no consideren que el cor sigui un instrument prou vàlid per als seus projectes. Deu ser perquè un cor té uns condicionants evidents de lectura i de formació dels cantants, has de mesurar molt bé les teves notes... i aquesta dificultat afegida sembla que no atrau els compositors “professionals”. Per això, molts de nosaltres que tenim a veure amb la música coral però no som compositors de música reglada ens hem dedicat a escriure per a cor mentre que altres compositors no ho han fet. És normal. Jo tampoc no escriuria per a altres instruments perquè sense conèixer-los segurament no proposaria res d’interessant. Si escric alguna obra instrumental sempre és amb intervenció de cor, és en això on puc fer alguna aportació.

Quins projectes, doncs, té ara la federació pel que fa a la composició d’obres corals? La federació de Guipuzkoa té un projecte que em sembla molt interessant. La fórmula, que jo crec que és la millor, consisteix en què la federació doni als cors una ajuda per a les obres que ells han encarregat als compositors. És a dir, el cor és qui fa l’encàrrec, que pot ser d’una obra més o menys important (una cantata, una cançó...), que el compositor escriu específicament per a aquest cor. La federació obre un termini per a la presentació de projectes concrets, que han de presentar-se especificant si l’obra és per a una ocasió o motiu especial, les seves característiques, on i quan s’estrenarà, etc. i dóna uns premis en metàl·lic als projectes més interessants; si n’hi ha diversos es reparteix l’import disponible entre tots ells. L’ajuda pot ser només de l’ordre de 500, 600 euros… que probablement no cobriran tot l’import de l’encàrrec, però són una ajuda. Els terminis i els detalls de l’encàrrec es pacten entre el cor i el compositor, la federació només hi contribueix amb aquesta subvenció. Em sembla interessant perquè el compositor sap per a qui crea l’obra i, a la vegada, el cor queda compromès a estrenar-la. D’aquesta manera és molt difícil que la cosa no funcioni. M.Mercè Argüelles, Ariadna de Casacuberta i Montserrat Gual

Per completar aquesta conversa, i especialment pel que fa referència a composar per a nens, reproduïm uns fragments de la conferència Jugar cantando, cantar jugando: nuevos caminos para la Durant uns anys, la federació música coral infantil que David Azurza va basca va organitzar un concurs fer durant l’Assemblea d’Europa Cantat de composició coral a Donostia el novembre de 2008.

Sí, es va fer durant molts anys amb la intenció d’ampliar repertoris. Però això va generar obres d’una dificultat determinada, escrites per a ningú en concret, que en la realitat no s’han cantat. Una altra opció possible era que la federació fes encàrrecs d’obres directament als compositors, però aquest sistema també té els seus perills.

“Jo crec que la clau perquè un infant segueixi sent-ho és el joc. El joc és per a ell la manera d’experimentar, de conèixer, de posar-se en el lloc d’algú altre, d’imaginar, de divertir-se, de dominar un espai, de fer servir el cos i la veu, d’implicar-se totalment... és la seva manera de viure. El joc també és la seva manera d’encarar tot allò que febrer del 2010


li és nou, amb curiositat i plaer; aquestes són les paraules clau. L’infant no té por d’allò que és nou perquè per a ell tot ho és, de nou (més aviat tindran por el director de cor o el compositor que no pas l’infant) i li agraden tota mena de jocs (…).

de l’adult sinó posant-se a l’alçada de l’infant i des d’una perspectiva que ell coneix. És a dir: experimentar jugant. El compositor ha de plantejar aquest joc adaptant-se a les necessitats de l’infant i del grup coral per al qual escriu, ja sigui de nivell avançat o d’inciació (…).

coix, moure’s com es mouria ell, cantar com ho faria ell, que no pas que li expliquin que “hi havia una vegada un mariner…” (…) En definitiva, m’agrada obrir finestres, construir amb petits elements, valorar les arrels per arribar a la universalitat (…), donar opcions perquè l’infant, el El director de cors infantils que sàpiga director i tot el cor s’impliquin plenatransmetre les seves experiències, els A mi, com a compositor coral, m’agra- ment en un joc pensat per a ells, a la da, com a l’infant, jugar i inventar am- seva mida i a la seva escala. seus coneixements i el seu repertori bients nous plens de màgia; m’agrada treballant des de la perspectiva del joc, obtindrà millors resultats i més fà- crear cançons amb possibilitats de mo- Potser parlar de nous camins, en el cilment, perquè haurà aconseguit que viment, combinar les veus amb altres món del cant coral infantil, sigui en rees mantinguin l’interès de l’infant i les instruments, jugar a descobrir “l’altre alitat parlar d’elements tan vells com cara” d’una melodia que hem escoltat la veu, el cos, el moviment, l’expressió, seves ganes de seguir cantant (…). mil vegades, oferir petits reptes al cor, les sensacions, les arrels, els sentiEl compositor fa el paper d’inventor m’agrada crear a partir del folklore tot ments... i el joc de tots ells, sempre el de jocs corals en les seves infinites profunditzant en les seves arrels… joc.” variants per fer entendre a l’infant Perquè l’infant també s’estima més i compartir amb ell el seu univers implicar-se que no pas ser un especsonor; però no des de la perspectiva tador, prefereix jugar a ser un mariner

El Tècnic a l’abast

COMENTARIS DELS HARMONITZADORS DE LES CANÇONS DEL PATRIMONI CORAL XXI vol. 9 Tal com ja es va veure a les Jornades de Treball d’octubre a Vic, el Patrimoni Coral XXI vol.9 ens ofereix vuit harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes que han estat encarregades als compositors bascos David Azurza, Junkal Gerrero, Xabier Sarasola i Eva Ugalde.

Esperem que sigui una bona guia per conèixer millor aquest volum 9! Equip Tècnic del SCIC

Comentaris de David Azurza Torna Sant Joan Com que partia d’una melodia tan alegre com rítmica, l’única cosa que Aquí teniu els comentaris dels tres he fet ha estat intentar potenciar compositors que ens els han fet aquestes qualitats amb una segoarribar. Hi trobareu des d’explicacions na veu que juga a desencaixar-se sobre perquè van escollir aquestes rítmicament de la primera i amb cançons, fins a diverses indicacions un acompanyament pianístic molt sobre com interpretar-les. rítmic. L’objectiu no ha estat altre

22 La Circular


que mantenir la frescor i l’alegria originals.

podria molt bé completar-se amb moviments de la cara, dels braços, (... o de tot el cos). Això ajudaria a Recomanaria que, pel fet de tractar- una millor comprensió de la històse d’una obra amb certa compleria i també a desenvolupar, amb la xitat en el ritme i amb un temps coral, les sempre poc treballades ràpid, es treballés amb tranquil·litat, possibilitats de dramatització. a temps lent, col·locant primerament el ritme de 5/8 (per exemple Comentaris de Junkal Guermarcant-lo amb els peus), llegint les rero notes després i, poc a poc, anar-se Aquí dalt de la muntanya aproximant al temps ràpid, indicat a Aquesta cançó m’inspira alegria i l’inici de la partitura. ganes de ballar, per això jugo amb els seu compassos de 6/8 i de 3/4. Ventureta La percussió anima i dóna vida Pel fet de tractar-se d’un romanç al cor. Sento la cançó amb molta popular que explica una trista histò- energia i molt joc. ria, m’ha semblat prioritari mantenir totes les estrofes perquè no es Cançó amorosa perdi el relat, però he procurat que És una cançó plena de dolcesa i no es repetís el mateix tractament d’emoció. M’agrada la seva lletra i de la melodia, cada vegada. he mirat de fer una segona veu que també tingui interès melòdic. Es pot Així doncs, he mirat de fer unes treballar la intensitat del sentit de lleugeres variacions de la melodia, les seves paraules per tal d’expresde manera que fossin fàcilment sar emotivitat en la línia melòdica. assumibles pel cor i he anotat unes indicacions d’expressivitat Comentaris d’Eva Ugalde que situïn el cor en un context de Mon pare i la mia mare dramatització, de teatralització de Em va semblar molt interessant el la història (penso que és la part que fet que el compàs d’aquesta cançó confereix més novetat a la meva fos el de 5/8. No és un compàs proposta). gaire habitual en el nostre folkore i a mi m’encanten les seves desigualL’acompanyament que fa el piano, tats; per això no vaig dubtar a esen la mateixa línia d’abans, reforça collir-la.Vaig optar per una tonalitat els diferents estats d’ànim de cara a major i un temps més aviat lleuger, facilitar el treball expressiu. per tal d’aconseguir un ambient La interpretació d’aquesta cançó, alegre i fluid. També em va semblar

interessant el joc de paraules del final i el vaig aprofitar per a un cànon. Als infants els agrada aquesta manera de cantar; troben curiós això de cantar el mateix però “desfasat” i que soni bé (i realment ho és!). Quant a l’harmonia, faig servir acords pròxims al jazz (sèptimes majors, notes afegides, etc); crec que aquest aspecte ajuda a renovar, a donar un caire més actual a una cançó que, per ser tradicional, suposo que l’hem tinguda tota la vida amb nosaltres. N’hi havia tres garberets El caràcter del text és completament diferent de l’altra. Aquest em va inspirar un ambient entre melancòlic i serè, Per això vaig optar per una harmonia simple, amb acords molt bàsics. Melòdicament, vaig utilitzar l’escala mixolídica que, amb la 7ª rebaixada li dóna un punt de misteri quan l’utilitzem en temps més aviat lents. També voldria fer atenció sobre els tresets que haurien de ser molt fluids, lleugers, fàcils… Si no és així, correm el perill d’anar retardant fins anar a parar a un peça lenta, pesada i avorrida, ja que per ella mateixa ja és força repetitiva.

Les cançons de La Circular

Les cançons que trobareu a les pàgines interiors d’aquests número de La Circular del SCIC són les cançons sorpresa que es cantaran a tots els Juguem Cantant i Trobades d’aquest curs 2009-2010. febrer del 2010


Activitats de les corals

SETMANA CANTANT A CUBELLES

Aquella setmana a Cubelles va ser una experiència inoblidable, no només per la feina que vem fer, sinó també per la relació de gran amistat que es va crear entre nosaltres. Quan vaig arribar a la casa de colònies amb els meus pares, la primera impressió que vaig tenir va ser: “quin pal!”. Però quan vaig veure les meves amigues mirarme i saludant-me amb la mà, vaig comprendre que aquelles colònies serien espectaculars.

de piscina i després dinàvem. Quan acabàvem de dinar, marxàvem un altre cop a l’institut de Cubelles, i l’Eulàlia ens ensenyava unes cançons xulíssimes de diferents llocs del Mediterrani. Tot seguit, apreníem una cantata que es diu Arión i el dofí, que van representar teatralment tres actors i actrius el dia del concert. Després d’anar amunt i avall amb l’autocar, arribàvem a la casa cansadíssims, però havíem de sopar i anar a un concert.

Quasi tots els dies eren així, però n’hi va haver dos sense concert. En Els matins ens repartíem en tres grups, i mentre un anava a fer el el seu lloc van venir un grup de mútaller de percussió, els altres anàsics que tocaven l’acordió, la panvem a la platja. En arribar a la casa a dereta,... i interpretaven danses i l’hora de dinar, fèiem uns 20 minuts ballàvem. El segon dia que van venir,

Foto: Musicant

ens vam aprendre les seves cançons per al concert del dia següent. Va ser molt divertit, i a més a més, entremig de tot això, ens van passar un munt de coses, com per exemple: el tercer dia ja hi havia la meitat de la gent afònica, i per solucionarho, vem fer gàrgares amb farigola, vem comprar pastilles per a l’afonia, i vem gastar totes les “ricoles” de la farmàcia de Cubelles. També vem crear un blog on els pares i familiars, o qui volgués, podia escriure qualsevol comentari, i podia veure fotografies i vídeos de tot allò que fèiem. Aquest blog el va crear la Rosa Boqueras una de les directores dels Rossinyols de Tarragona; li donem les gràcies! En acabar la cantata de l’Arión, l’últim dia, vem anar amb els pares a una sala on hi havia un piscolabis: vem menjar, cantar, saltar i ens ho vem passar bomba! Espero que aquestes colònies es tornin a repetir, perquè va ser una passada. Gràcies a l’Edmon Colomer i a l’ajuntament de Cubelles per crear aquest magnífic projecte. Clara Solé Cantaire dels Grans de la coral Musicant

24 La Circular


EL 2009 LA CORAL INFANTIL EL RAÏM DE SANT CUGAT SESGARRIGUES HA CELEBRAT EL SEU 30 ANIVERSARI A tranques i barranques anem subsistint, i a tranques i barranques arribem als 30. Com que ens fa illusió, perquè hi dediquem esforços i temps que ens agrada molt, hem decidit celebrar-ho amb diferents actes, tots amb el fil conductor de la música coral, és clar, però en diferents formats. Us en fem cinc cèntims:

i Coral Bogatell de Barcelona, així hem pogut tornar a gaudir cantant Les veus misterioses, que tant ens ha agradat de treballar. Ha dirigit la cantata Enriqueta Anglada i al piano hem comptat amb Josep Mas.

EN EL SEU 30 ANIVERSARI, EL RAÏM HA CONVIDAT EL COR XAMUSIA El diumenge 25 d’octubre es va celebrar a St. Cugat Sesgarrigues el primer acte de celebració del 30è aniversari de la Coral Infantil El Raïm d’aquesta població.

-el dia 13 de desembre fem la tradicional cantada de Sant Nicolau, tot i que enguany ho ajuntarem amb les Llúcies. Normalment sortim el dia 6 de desembre (dia de Sant Nicolau -el 25 d’octubre hem convidat un cor de noies de la nostra comarca, pròpiament), però aquest any ens que a part de ser joves canten molt cau enmig d’un pont que les famílies volen aprofitar. Com que les Llúcies bé. Es diuen Xamusia i les dirigeix en Miquel Benito. Ens ha fet gràcia també és tradició que es cantin, ho convidar-les perquè a la nostra co- farem tot junt. ral hi ha la tendència de deixar de -en el moment d’escriure aquestes cantar-hi a partir dels 11-12 anys, ratlles, el concert de Nadal s’està que és quan les i els cantaires poden començar a gaudir de cantar a preparant i coent-se, de manera veus i fer coses més complexes que especial. Ja us ho explicarem quan aporten més riquesa i recompensa. l’hàgim fet, si no trenquem l’encant Creiem que si veuen que més enllà de la sorpresa... dels 12 anys la gent encara canta, Tenim algun projecte més en carpotser s’animin a no deixar-nos tera, però com que encara només tant d’hora... són negociacions, quan s’arribi al -el 22 de novembre i coincidint pacte també us ho explicarem. amb Santa Cecília (casualitats de la vida), hem convidat a la coral Sha- Montse Terrades i Maria Guxens lom de Lleida, Cor Cabirol de Vic

Es tracta del concert ofert pel Cor Xamusia, cor de noies dirigit per Miquel Benito, que té ja una prou llarga existència i es troba en un bon moment de consolidació. Efectivament, amb nou anys d’existència i amb una trentena de cantaires de diferents indrets de l’Alt Penedès, el cor va fer gaudir el públic assistent -gairebé un centenar de personesamb la seva interpretació. El programa constà majoritàriament de cançons tradicionals d’origen divers. A la primera part, van cantar un bloc important de la regió dels Balcans, i a la segona, tradicionals catalanes, excepte tres peces del magnífic tresor del repertori coral que és la conjunció Miquel Desclot (text) i Josep Vila (música). Precisament en aquestes peces i en les dels Balcans és on el cor va dur al màxim la seva capacitat interpretativa, amb una dicció claríssima dels textos de Desclot, sempre divertits i picants, i un treball rítmic impecable als exòtics ritmes coixejants dels Balcans. Llàstima que alguns dels presents entre el públic encara no sabia del valor del silenci per poder fer i gaudir de la música...

Foto: El Raïm

Hi ha molta feina per fer, encara... El concert, doncs, va ser tot un èxit i com a punt final, els nens i nenes de la Coral Infantil El Raïm van poder cantar plegats amb aquest cor de noies més grans que, com va dir la Montse Terrades, directora del Raïm, voldrien que fos un mirall

febrer del 2010


per aquests cantaires petits en el sentit d’allargar i continuar la seva activitat com a cantaires. Cantar és una de les activitats més antigues i més plaents de l’ésser humà. En aquest món de botons i estrès el fet de realitzar una activitat que ens proporciona plaer i satisfacció partint d’una part del nostre ésser, la veu, i poder-ho fer

gràcies i amb el grup, i poder-ho compartir, en uns temps en què prima la individualitat, adquireix més valor que mai.

Maria Guxens la feina que fan, amb modèstia però amb constància, que permet l’existència, tan fràgil en els nostres temps, d’aquests cors.

Finalment, agrair a la Coral Infantil Eulàlia Galofré El Raïm haver-nos donat l’oportunitat de gaudir d’un bon concert, fet tan poc habitual al nostre poble. I agrair també a gent com el Miquel Benito o la Montse Terrades i la

D’INTERCANVIS PER LES TERRES VALENCIANES El diumenge passat va ser el meu aniversari i la Marisa i jo ho celebràrem passejant pel “Carrascal de la Font Roja”.Va ser tot un plaer trobar-nos amb tots els colors i aromes de la tardor, envoltats per galers i carrasques, fleixos i aurons, pins, heures i marfulls, timonets, romerets, sàlvies i algun teix supervivent. Després de pujar al cim del “Menejador” i observar detingudament alguna carbonera i la “Cava Coloma” (pou de neu), vestigis d’antics oficis de serrans, paràrem a descansar una estoneta al “Mirador de Pilatos” des d’on, a més de les vistes del Carrascal, puguérem observar, a l’altra banda de la valleta, la “Serra de Mariola”. I allí, damunt l’última llometa a ponent, la fortalesa sarraïna de Banyeres de Mariola.

acudim a algun festival o concert, completem el viatge realitzant alguna visita pel nostre compte i des de Banyeres de Mariola les que podem realitzar són infinites i molt variades: la “Memòria de la neu” (visita d’antigues caves a la Serra Mariola), passeig per la “Font Roja” (com la realitzada per Marisa i per mi), la “Ruta dels Castells” (fortaleses musulmanes de Banyeres, Biar,Villena, Sax), acostar-nos a Alcoi, on podem visitar entre altres el “Museu de la Festa” (Moros i Cristians), o a Bocairent (“Covetes dels Moros”, centre històric).

vaig explicar que el Cor Garbí participaria en el “Juguem Cantant” de Tarragona, interpretant amb altres corals la Cantata “El follet valent”. Li proposí treballar la cantata amb el primer cicle de l’escola i cantar-la en concert a Almassora i a València. Li va paréixer bé i ara el que ens queda és començar a treballar (després de Nadal). L’intercanvi amb els menuts serà sols d’un dia en cada ciutat.

Bé, abans que se m’oblide; del passeig per la Font Roja em vaig dur a casa alguna cosa més que sensacions agradables: uns quilos de “perellons” (pomes) comprats en Agres i un refredat descomunal (encara em dura) que m’ha permès, a més de suar com en una sauna, Enguany el Cor Mariola (mitjans) tindre temps i tranquil·litat per de l’Escola Coral CP Vicente Gaos de València realitzarà un intercanvi I finalment ens queden els concerts. escriure aquestes línies. amb el Cor del col·legi “FundaEncara que no hem parlat a fons ció Ribera” de Banyeres. No ho del tema, una cosa és segura: volem Rafel Ausina mestre de música teníem fàcil aquest curs, donat el que canten junts i per tant haurem nombre de cantaires que formen el de preparar un repertori comú i cor (seixanta), però vaig aprofitar assajar-lo prèviament. l’assistència al curs de Pedagogia impartit per Jos Wuytack, organitzat Però no serà aquest l’únic interper la Conselleria i que va reunir a canvi de la nostra Escola Coral prop d’un centenar de companys, enguany. Els menuts, el Cor Garbí, per buscar-me la vida. Allí em trobí intercanviaran amb un col·legí amb Xavier Silvestre, director de la públic d’Almassora (la Plana Alta). Al Coral Infantil de la “Fundació” i de mateix curs de Wuytack vaig conseguida acordàrem realitzar-lo. tactar amb la Isabel Bernat, mestra Sempre que eixim d’intercanvi o de música de Primària, com jo, i li

26 La Circular

Amb tot el que més els agrada (i preocupa també) als xiquets, com ja sabeu, no són les visites culturals. Estan ja nerviosos per saber amb qui intercanviaran, si serà xic o xica, si compartiran la cambra, si tindran temps lliure per jugar i conèixer el poble.


Parant l’orella

CERTAMEN CORAL DE TOLOSA Divendres a la tarda, tot i el cansament de la setmana, enfilem amb moltes ganes el camí cap a Tolosa. Allà podrem gaudir de la música dels millors cors del món, tot és illusió per passar un cap de setmana envoltats de música, amb el valor afegit de retrobar amics i gaudir d’un bon paisatge de tardor.

ca de la peça d’Alberto Grau Kasar mie la Gaji on la música i la coreografia van agafades de la mà, que ens deixa bocabadats per l’expressivitat i la força que transmeten. Tot seguit participa un altre cor txec, Primavera Children’s Choir, amb una directora al capdavant de gest molt delicat, que es tradueix en un so molt agradable dels cantaires i en una gran expressivitat. Finalment, el cor de Letònia, Riga Dom Cathedral Girl’s Choir, un cor molt nombrós que només amb els primers compassos meravella el públic, amb un so precís i amb molt de cos, uns pianos magnífics i una interpretació de les obres que deixa el públic ben convençut que aquest cor s’endurà el 1r premi. El 2n premi se l’enduu el cor Primavera Children’s Choir i el 3r premi, el Cor Infantil St. Cugat; els felicitem per la bona feina!

Ariadna de Casacuberta

Dissabte al matí, competició de cors infantils; la sala està plena, en l‘ambient es nota la frescor dels cantaires... Aquest any hi participa un cor català: el Cor Infantil Sant Cugat dirigit per Elisenda Carrasco. Comença la competició amb un cor txec, Ondrasek Children’s Choir, amb un so bonic amb unes bones altos i duent a terme una bona actuació. Després surten a escena uns cantaires més jovenets, són de Moldàvia i porten un uniforme blanc i groc amb unes cintes vermelles que llueixen amb molta frescor. Canten A la tarda va haver-hi el concurs amb un so més delicat però faltats de polifonia i folkore on particid’energia per la seva joventut.Ve paven cors d’adults d’arreu del el moment del Cor de Sant Cugat i surten a escena les 40 noies del cor lluint el color vermell del seu uniforme. Comencen l’actuació amb l’obra obligada: Gizon On Bat de Javi Busto, on la línia de la música enllaça tots els sons amb molta elegància. Després entonen Muntanyes del Canigó, harmonitzada per Xavier Puig i Izar Ederra en un arranjament de Francisco Escudero. Cal destacar l’energia que desprenen cantant amb molta precisió Sub Tuum Praesidium de Miklós Kocsar, amb un final espectacular. Acaben la seva intervenció amb l’execució magnífi-

febrer del 2010


món. Aquest any, suposo que per pura coincidència, eren de llocs ben allunyats: Austràlia, Japó, Estats Units i Alemanya.Vam poder gaudir amb el cor alemany Via-Nova-Choir, dirigit per un director força jove, que omplia la sala de bona música i distinció. També cal destacar el cor japonès Yuuka Choir amb un director de gest curiós, la veritat és que semblava que volés i que no toqués de peus a terra. El cor australià també va fer un bon paper, en canvi el cor d’Estats Units no ens va agradar des del primer moment. Es va endur el 1r premi de polifonia i

2n de folklore el cor Alemany el 1r de folklore i 2n de polifonia el cor japonès, que amb la seva posada en escena va deixar tothom meravellat de les veus individuals que tenien. Cal remarcar també el grup vocal Wishful Singing que va deixar impactat el públic i el jurat per les seves interpretacions de les obres, ja que va guanyar el premi del públic i va tenir la puntuació total més alta. Cinc noies dalt de l’escenari omplint tot l’espai amb la seva originalitat i bon humor i amb una excel·lent base musical.

Totes aquestes impressions sumades a la de veure amics, respirar el bon ambient, poder menjar bé i beure una bona sidra: una de les millors maneres de fer allò que t’agrada i passar-ho bé. I, a més, tenir l’oportunitat de poder gaudir d’un concurs internacional “prop” de casa. Animo tothom a anar-hi l’any que ve!

TIRANT LO BLANC A TENERIFE Ricardo Rodríguez va donar vida al narrador, caracteritzat com un cavaller de l'època i amic del gran Tirant, del qual ens va contar totes les seves gestes. L'obra d'Antoni Ros Marbà es va interpretar en la versió en castellà; el Mestre Lluís Vila va realitzar una feina formidable i tots gaudirem molt amb aquest treball. El passat mes d'abril Tirant lo Blanc va visitar Tenerife de la mà del Mestre Lluís Vila, amb dos concerts: un primer a l'Auditori Teobaldo Power de La Orotava, dintre del Concert de Primavera de l'Escola de Música i un segon al Centro de Congresos del Taoro de Puerto de la Cruz, amb motiu de la Festa de la Creu. Els Coros de Secundaria de la Escuela Coral de Puerto de la Cruz, el Coro Juvenil David Goldsmith i el Coro de Voces Blancas de la Escuela de Música y Danza Villa de la Orotava es van encarregar de la part vocal, sota la supervisió de José Híjar Polo. L'Orquestra estava formada per alumnes del Conservatorio Superior de Música de Canarias i de la Escuela de Música y Danza Villa de la Orotava. De la creació visual se’n va encarregar Eilyn Amores que va recrear en imatges la història del Tirant. 28 La Circular

Quan fa uns anys vaig escoltar el Tirant a Granada, vaig voler que els cors de Puerto de la Cruz l’interpretessin i després d'alguns intents fallits, per fi l’any passat el somni es va fer realitat. Moltes gràcies a tots els qui han fet possible aquest projecte, i sobretot al SCIC, per la seva generositat.

Marina Velázquez


CONCERT DEL COR INFANTIL DELS AMICS DE LA UNIÓ DE GRANOLLERS El passat 14 de novembre, el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers va actuar a l’Auditori de Barcelona, dins la 4a edició del Cicle Coral d’aquesta institució. La presència d’un cor infantil dins un cicle de música coral ens transmet sempre bones sensacions. Per una banda reconeix com a activitat coral l’activitat que des de les corals infantils es fa amb els infants, i deixa de concebre-la només com una activitat educativa. És de fet un pas més en la normalització del cant coral amb infants.

panyaven al cor el mateix compositor al piano, un contrabaixista i un percussionista. L’obra és un encàrrec del cor de Granollers al compositor. Guinovart que ha pres alguns dels poemes del llibre que presenten, des de l’humor ja conegut de Miquel Desclot, diferents animals. El compositor també diferencia i accentua, des del punt de vista musical, aquestes caracteritzacions. Durant el concert vam poder sentir noves versions musicades de poemes com Peix martell, Aranya

de sostre, o Gallina capitana de les que ja en coneixíem altres versions: sempre és interessant veure com diferents compositors s’apropen a un mateix poema.

Laia de las Heras i Erola Ramis

La interpretació del cor, tal com ens té acostumats, va ser molt correcta i va demostrar la bona preparació i l’interès en l’obra que estrenaven. Des d’aquí volem felicitar, per la feina, els cantaires del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers i el seu director Josep Vila Jover.

Joaquim Garrigosa, el director artístic del Cicle Coral senyala, en la presentació d’aquest, que en cada edició s’ha dedicat un concert a les veus blanques: serveixin aquestes línies per defensar la presència de cors infantils en aquest cicle,tot separant-los del cors de noies que en d’altres ocasions s’han presentat a L’Auditori. El Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers va interpretar El Bestiolari: una obra d’Albert Guinovart basada en poemes del Bestiolari de la Clara de Miquel Desclot. Acom-

ELS 20 ANYS DEL COR VIVALDI L’any passat, el Cor Vivaldi va dedicar el seu cicle anual Les quatre estacions del cor Vivaldi a la celebració del seu vintè aniversari. Per això, tots els concerts van oferir mostres molt interessants d’obres per a veus iguals. En anteriors Circulars, hem fet esment del Concert de Primavera: Misticisme i reflexió en temps de guerra i del d’Estiu: Concert simfònicoral. Avui ens referirem al Concert de Tardor: To taksidi tis Elenis (El viatge d’Helena). L’obra que s’estrenava, d’Eduard Iniesta (música) i d’Eduard i Xavier Iniesta (text), està pensada per a

cor de veus blanques, solistes, conjunt instrumental (dirigit per Eduard Iniesta) i narrador. El concert va ser dirigit per Òscar Boada, creador i director habitual del Cor Vivaldi.

Maria Mercè Argüelles i Maria Martorell

El viatge d’Helena ens proposa una mirada per les terres i epopeies que van configurar l’antiga Grècia que va escampar la seva cultura per tots els pobles del Mediterrani, dels quals nosaltres formem part. Helena, una nena mig catalana mig grega, somnia un viatge per la història d’aquestes terres, n’escolta la música popular i en reviu moments de lluites però també de trobades febrer del 2010


entre pobles. Eduard Iniesta aprofita el seu coneixement de les músiques mediterrànies per oferir-nos un mosaic musical molt interessant. Quant a la interpretació, tornem a donar fe de l’exel·lent nivell del Cor Vivaldi. Ens repetim, però no podem dir altra cosa.

També les solistes van ser de molt bona qualitat, així com la narradora i el conjunt musical que ens va permetre escoltar instruments populars molt interessants. Per tot això, una felicitació ben efusiva al Cor Vivaldi i al seu director Òscar Boada.

EL COR INFANTIL DE L’ORFEÓ CATALÀ A PAMPLONA convidada; van interpretar un repertori bàsicament del s. XX ,amb obres de Kodály, Ligeti i J.Busto, entre d’altres.

El passat 21 d’Octubre, el Cor Infantil de l’Escola Coral de l’Orfeó Català va cantar al Teatro Gayarre de la ciutat de Pamplona. El cor va ser convidat per l’Orfeón Pamplonés i va compartir escenari amb la Coral de Cámara de Pamplona. Els dos cors van oferir un programa a cappella que va demostrar al públic de la ciutat el bon nivell que tenen ambdós. El concert va obrir el cicle coral MUSICA IN VOCE 2009-2010, organitzat per l’Ajuntament de la mateixa ciutat y la Coral de Cámara; i va constar de tres parts: la primera amb el Cor Infantil com a protagonista dirigit simultàniament per Glòria Coma Pedrals i Elisenda Carrasco Ribot, es van interpretar peces del seu repertori habitual com la tradicional i ben coneguda El cant dels ocells i l’Ave Maria d’O. Fisher juntament amb peces incorporades recentment en el seu repertori com Hebe deine Augen auf, el magnífic tercet dels àngels, extret de l’oratori Elies de Mendelssohn i la preciosa peça de F. Poulenc, extreta del cicle de cançons Petites voix (1936), titulada Petite Fille Sage. La segona part va estar en mans de la Coral de Cámara dirigit per Elisenda Carrasco com a directora

30 La Circular

una visita guiada pel centre històric Glòria Coma i de la ciutat, que l’Ajuntament de Pedrals Pamplona ens va oferir de manera Directora del desinteressada, i una visita al castell Cor Infantil de medieval del poble d’Olite, ja de l’Orfeó Català Finalment el concert va cloure amb camí cap a casa. tres peces cantades pels dos cors alhora. Es va crear un clima molt És amb sortides d’aquestes que especial entre públic i escenari. completem la formació dels nens a Per a aquesta part, la directora del l’Escola Coral. No només els oferim concert va triar tres cançons del assajos, classes i concerts, si no que repertori coral hongarès, on es també potenciem la convivència combinen les veus infantils amb les i el contacte amb altres cors, per dels adults tot creant una sonoritat tal que vegin que a molts llocs molt bonica. La primera era Szelló s’aprecia el cant i la música i que zúg de Bárdos. En aquesta, els nens es poden comunicar a través de van donar un color molt especial en la seva veu, amb altres nois i noies duplicar la melodia de les sopranos que comparteixen la mateixa passió. amb bocca chiusa; tot seguit un Ju- El cant els fa més humans, els obre bilate Deo de M. Kocsár on solistes l’esperit, els dóna alegria, joia..... adults i infantils, situats al fons de la el cant com a part fonamental de platea, van dialogar de manera emo- l’educació dels nostres fills. Si els tiva i vocalment molt madura amb eduquem en el cant també els eduel cor d’escenari i finalment un quem en el respecte i la pau, valors altre Bárdos, Cantemus, un cant a la molt necessaris en la societat en la joia de cantar, on es proclama que que vivim actualment. el cant fa alegres els qui canten, els dóna felicitat, els proporciona amor, Amb autorització de la Revista Musical Catalana en definitiva.....que cantar és bo!! D’aquesta manera els nostres nens van acabar el primer concert del curs 2009-2010, “cantant al cantar”, “cantant al cant” i oferint el seu esperit i el seu cor a una gent meravellosa que ens van acollir amb els braços oberts i que ens van oferir el millor de casa seva, ja que els nens i nenes del Cor Infantil van ser hostatjats a les cases dels nens i nenes cantaires de l’Escolania del Orfeón Pamplonés i va ser realment molt espectacular l’acollida que les famílies ens van oferir per tal que els nostres nens estiguessin còmodes i feliços a casa seva. Vam acabar l’estada a Pamplona sota una agradable i fresca pluja en


REFLEXIONS DESPRÉS D’UNA LECTURA L’israelià Benjamin Tamuz en el seu llibre Minotaure diu unes frases que sempre han estat per a mi com una torxa. Les dic a tots els meus alumnes de direcció coral quan acaben els seus dos anys d’estudis amb mi, i també de tant en tant al meu cor, quan és el moment oportú. Tamuz diu que a la música hi ha tres cercles:

podràs accedir si has comprès l’essència més íntima d’aquella música. Quan hi hagis entrat, però, tindràs dos grans problemes: el primer és que tanta bellesa et fraparà i et costarà d’assimilar; el segon és sortirne i tornar a la vida exterior...

certs. Aquells de nosaltres que hem Maya Shavit tingut la sort d’arribar-hi, hem de Directora del saber fer-ho entendre. Si fem cantar Cor de Noies nens o joves, la nostra obligació és Efroni, d’Israel donar-los la mà i acompanyar-los fins que arribin a copsar aquesta bellesa i aprenguin a gaudir-ne íntimament.

Com acostumo a dir als meus alumnes, si puges una muntanya trobaràs obstacles i t’entrebancaràs; però quan arribis al cim gaudiràs - Entres al primer cercle, quan compres un disc que t’agrada, quan d’un aire molt més pur i et sentillegeixes una partitura per primera ràs recompensat. Ara bé, des del vegada, o quan la tecleges al piano. cim només hi ha un camí, i és de baixada. Llavors, quan tornis a ser a - Entres al segon quan ja coneixes baix sàpigues que per a tu només hi bé l’obra i l’has escoltada o l’has to- ha una direcció que és amunt altra cada moltes vegades, és a dir, quan vegada! Això s’aplica a totes les arts. S’han de patir caigudes per arribar la domines. a fer algun cim. - Però hi ha encara un tercer cercle, que és l’espai secret del composi- A la coral, de vegades, s’aconsegueitor. No hi deixa entrar a qualsevol, xen aquests moments de bellesa, però no sempre ni a tots els conper por que el malmeti; només hi

ACTIVITATS INTERNACIONALS PREVISTES “II Garda in Coro” a Malceste sul Garda i Verona (Itàlia), del 20 al 24 d’abril Per a cors de nois i noies nascuts a partir del 1992. Dues categories: música secular i música sacra. Associazione II Garda in Coro: info@ilgardaincoro.it Festival de Cors Infantils ”Frölich sein und singen” a Halle (Alemanya), del 6 al 9 de maig Festival no competitiu Jugendwerkstatt”Fröhe Zukunft: kindercdhorfestival@jw-frohezukunft.de Classes Magistrals per a Directors Joves a Hannover (Alemanya), del 20 al 24 de maig A càrrec de Frieder Bernius i Maria Guinand Arbeitskreis Musik in del Jugend: info@amj-mussik.de

Choralies a Vaison la Romaine (França), del 2 al 8 d’agost Festival Coral organitzat, cada tres anys, per À Coeur Joie Tallers, concerts, Cant Comú... À Coeur Joie: choralies-2010@ Setmana Cantant d’Europa Can- orange.fr tat a Vic, del 19 al 26 de juliol Setmana Cantant d’Europa Informació a la secció Notes del SCIC d’aquesta Circular Cantat-Pécs Cantat, a Pécs (Hongria) del 15 al 22 d’agost Conferència Veus del Mediterra- Tallers de grans obres i de música ni a Girona, del 28 al 31 de juliol hongaresa, concerts... Tres dies de conferències, concerts Réka Balog, Pécs Cultural Center: i taules rodones balog.reka@pecsikult.hu Oficina per al Cant Coral de la Mediterrània-Moviment Coral Vè Festival “Vox Pueri” a Cascais Català: mcc@mcc.cat (Portugal), del 18 al 21 d’abril La veu del cor, la veu dels infants, els cors del futur. Festival no competitiu amb concert i Cant Comú. info@voxlaci.com Cors Joves en Moviment a Bonn (Alemanya), del 7 a l’11 de juliol Cant, coreografia, escenificació ... Europa Cantat: info@EuropaCantat.org

febrer del 2010


El Racó dels Llibres

LA MÚSICA QUE NO SE ESCUCHA, Aproximaciones a la escucha ambiental Autor: diversos, José Manuel Berenguer (pròleg) Editorial: Orquestra del Caos, Madrid 2008 El pròleg, signat per José Manuel Berenguer, té un títol provocador: ¡Ah! Pero ¿existe aún alguna música que se escuche?. El segueixen sis articles que corresponen a les ponències presentades en el Festival Zeppelin 2003 per sis experts de reconegut prestigi en els camps, diferents però interconnectats, de la musicologia, la comunicació audiovisual, l’antropologia i la filosofia; són els professors Fabbri, Sterne, Martí, Kassabian, Quiñones i Stockfelt, els curriculums dels quals es detallen.Vegeu els títols d’alguns treballs: La escucha tabú; Música programada y políticas del espacio público; ¿Quiere un poco de World Music con su cortado? Starbucks, Putumayo y el turismo distribuido; Escucha ambiental y tradición musical: cuando las emisoras de música clásica programan para el oyente distraido etc. Els autors analitzen, des del punt de vista del camp que cada un d’ells domina, el fenomen, iniciat els anys quaranta, anomenat pels especialistes Muzak (en realitat, nom de la primera empresa proveïdora de música “enllaunada” per a fins ambientals): la música que sentim però no escoltem i les implicacions de la seva amplíssima implantació a tot el món occidental. Resulta interessant adonar-se de les múltiples consideracions que es poden fer sobre aquest tema. Alguns exemples variats: - Què ocupa el primer pla de la nostra atenció quan conduïm i alhora escoltem música: el trànsit o l’obra que escoltem? - El caràcter de la música ambiental condiciona el rendiment, quan es fa un treball mecànic? - La música suau o els “clàssics populars” són una arma de dissu-

32 La Circular

asió per evitar que grups de joves sorollosos ocupin un espai? - Un bar o un altre establiment amb pocs clients, no sembla més animat si té música? - Per què les emissores de ràdio comercials (l’estudi es refereix als EEUU) no programen música clàssica, i si ho fan no és mai l’obra completa ni és de compositors recents? - Fem turisme mentalment, quan gaudim de música “ètnica” fabricada expressament per evocar ambients exòtics? ... etc! No tots els articles resulten igualment inspiradors, però certament tots toquen algun punt curiós o interessant.

M. Mercè Argüelles


PARTITURES ENTRADES

RELATOS CÉLEBRES SOBRE LA MÚSICA Diversos autors: Manuel Stacey responsable de l’edició Ediciones Altera, Barcelona, 2002

PICANT DE MANS 56 cançons infantils Autor: Núria Albó (textos) i Josep M. Torrents (música) Amalgama Edicions, Barcelona 2009 D’aquest recull de cançons infantils n´hi ha una primera edició del 1976. Ja llavors el cançoner va tenir un gran èxit i som molts els qui des de llavors l’hem fet servir moltes vegades. Una de les gràcies d’aquest recull, sense comptar l’encert de les lletres i de les músiques, és que les seves cançons tracten de temes molt propers als infants.

Heus aquí un recull de relats sobre temes relacionats amb la música i deguts a autors de renom, com Tolstoi, Zweig, Chejov, Carpentier, Dahl, i Maugham entre altres. La varietat dels noms, i fins de les èpoques, ja revela un conjunt heterogeni. Però la seva lectura, potser a causa de la traducció dels no escrits originàriament en castellà -no ho puc demostrar-, es converteix, en certa mesura, en monòtona i l’heterogènia suposada apareix en comptades ocasions. Per això, el millor és llegir els contes o relacions d’un a un, amb un cert descans temporal entremig. Llavors, descobrirem narracions molt interessants i molt boniques que fan honor a llurs autors. Un llibre per passar bones estones i que desperta les ganes de poder llegir els originals, si fos possible.

No passeu per alt la lectura de la presentació que fan els autors del recull. Ara ens trobem davant d’una edició molt acurada, molt clara i amb unes il·lustracions molt atractives. Esperem que l’aparició d’aquest Picant de mans tan rejovenit tingui l’èxit que es mereix Obsequi de l’editorial ANIMALARI 10 cançons sobre animals poemes, partitures i CD Autor: Glòria Falcón (poemes i il·lustracions) i Mercedes Delclòs (música) Sd-edicions, Barcelona 2009 Col·lecció: EL DODO BOB Obsequi dels autors

Maria Martorell

NOVES ENTRADES A LA NOSTRA HEMEROTECA ARRUIA, Belo Horizonte, núm,:546 al 549

EUROPA CANTAT MAGAZINE Bonn, núm. 03/2009

KANTUZ Tolosa, múm. 89

#(/2!,)4%2n&%.)!2#/ #(/2!,)4%2n&%.)!2#/ San Vito al Tagliamento núm. 29

INTERNATIONAL CHORAL BULLETIN FIMC Namur, vol. XXVIII, núm. 4

,!52/2!n&EDERACI˜DE#ORS Clavé Estiu 2009 i Tardor 2009

ESCOLA CATALANA. Ómnium Cultural Barcelona, del núm. 459 al 460

ITALIACOR.IT (FENIARCO) Torino, núm. especial, juliol 2009

VIBRACIONS Barcelona, del núm. 177 al 179

febrer del 2010


I ara.. I ara.. juguem SIDOKU

UN ALTRE QÚESTIONARI (ben fàcil) SOBRE EL SCIC A-Com es diu la revista amb què s’obsequia, cada any, els cantaires del SCIC i els lectors de CAVALL FORT? 1- Xupaxups 2- Xarrupet 3- Xibricú B) … i la publicació que teniu a les mans? (no s’hi val a mirar-ho ara…!) 1-El Butlletí del SCIC 2-La Circular del SCIC 3-El periòdic del SCIC C) La col·lecció de CDs del SCIC té, com a títol: 1- A cantar s’ha dit! 2- Ara cantem tots! 3- Acuitacantar

Els tres tambors (Cançó tradicional catalana)

DITES ENCREUADES 1- De pare músic, fill b_ _ _ _ _ _ _ 2- Quan el pare no té pa, la canall fa b_ _ _ _ _ 3- Qui mal canta p_ _ _ _ crida 4- Músic p_ _ _ _ no fa bon so 5- Pagant, S_ _ _ _ _ _ _ canta 6- Ja pots xiular, si l’ase no vol b_ _ _ _ 7- Quan canta el pigot, la pluja és a_ _ _ _ 8- De pare gaiter, lo fill t_ _ _ _ _ _

D) La gran Trobada que fem junts els Mitjans i Grans cada 5 anys, l’anomenem: 1- Trobada General 2- Trobada Genial 3- Trobada Global E) Les Trobades dels Petits es diuen: 1- Cantem Jugant 2- Juguem Cantant 3- Gaudim Cantant F) El concert anual organitzat pel SCIC i L’Auditori de Barcelona, és: 1- Un pont de cançons 2- Un pont de música 3- Un pont de mar blava

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR Divos barrejats 4ENORS$OMINGOn#ARUSSOn +RAUSn!RAGALLn#ARRERAS Pavarotti 3OPRANOS#ABALL£n#ALLASn Berganza Baixos: Pons

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

Frase incompleta La música és una revelació més alta que la ciència o la filosofia (Beethoven)


La Circular Revista de cant coral infantil Actualitat Repertori Articles de fons Monogràfics Entrevistes ...i molt més...

Subscriviu-vos per 22€/any (4 números) us regalarem dos números de la revista publicats anteriorment i rebreu puntualment La Circular a casa vostra, amb el suplement, un cop l’any, de la revista Xibricú de franc!

Envieu-nos les vostres dades a scic@scic.cat o truqueu al telèfon de secretaria 93 3104721febrer del 2010


© Cesc Rovira

Plou i fa sol, cor meu pla ho endevines, Plou i fa so i riu clar l’horitzó, Plou i fa sol les bruixes es pentinen I el vent manyac s’emporta la cançó.

Miquel Martí Pol (19292003) Miqueli Martí i Pol20

(1929-2003))

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, d’Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR i rep el suport de:

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 148  

Revista de cant coral infantil. gener-febrer-març 2010

La Circular 148  

Revista de cant coral infantil. gener-febrer-març 2010

Advertisement