Els principals objectius del Col·legi d’Economistes de Catalunya són vetllar pels interessos i el desenvolupament professional de les persones col·legiades, bastir ponts entre tots els sectors —des de l’Administració pública i el teixit empresarial fins al món acadèmic i l’àmbit privat—, consolidar la nostra veu com a referent econòmic en la societat catalana i prestigiar l’entitat En aquest sentit, tenim l’orgull i la satisfacció d’afirmar que la celebració tant del 4t Congrés d’Economia i Empresa com de la Nit dels Economistes són dos magnífics exemples del paper que juga la nostra institució: un espai de trobada, diàleg i reconeixement capaç d’impactar positivament en la professió i en la societat.
El 4t Congrés d’Economia i Empresa ha estat molt més que un esdeveniment acadèmic o professional. Ha representat un punt d’inflexió i un gran impuls per a la projecció i posicionament del Col·legi com a referent indiscutible en l’àmbit econòmic i empresarial del nostre país. Amb la participació de més de 420 expertes i experts de totes les àrees de treball vinculades a l’economia i l’empresa, el Congrés ha estat un espai d’anàlisi i proposta on hem pogut compartir visions, identificar reptes i construir noves mirades sobre el futur econòmic de Catalunya. Aquest èxit, que és col·lectiu, demostra el profund compromís de tantes i tants professionals amb la generació de coneixement i debat rigorós, i ens esperona a continuar promovent iniciatives que reforcin el paper d’una economia al servei del benestar compartit i el progrés sostenible.
En aquest context, la Nit dels Economistes ha tornat a ser una ocasió especial per reconèixer figures i trajectòries singulars que contribueixen a fer de l’economia i l’empresa un àmbit d’impacte positiu i transformador. Volem felicitar, molt especialment, Natàlia Mas, distingida com a Col·legiada de Mèrit per la seva destacada contribució en l’àmbit de la política econòmica, i Carme Ruscalleda, reconeguda com a Col·legiada d’Honor per una trajectòria professional que ha sabut combinar amb mestria l’emprenedoria, la tradició i la innovació, amb una mirada clarament orientada a la sostenibilitat i la internacionalització. Així mateix, ens commou haver tingut l’oportunitat d’honorar Josep Piqué com a Col·legiat de Mèrit a títol pòstum en reconeixement a un dels economistes més destacats del nostre país.
Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Àngels Fitó Vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya
la importància central de l’economista com a motor d’innovació i rigor en un context marcat per la digitalització, la sostenibilitat, la globalització i els reptes demogràfics. El pla pretén ampliar la base col·legial, promoure una governança moderna i participativa, reforçar vincles amb institucions acadèmiques, empresarials i públiques, així com potenciar el rol de les dones economistes i de les noves generacions.
El 4t Congrés ha estat molt més que un esdeveniment acadèmic o professional. Ha estat un punt d’inflexió i un gran impuls per a la projecció i posicionament del Col·legi com a referent indiscutible en l’àmbit econòmic i empresarial del nostre país
Precisament durant aquesta mateixa Nit dels Economistes vam tenir l’oportunitat de presentar públicament el nostre nou pla de mandat, que proposa consolidar i reforçar el rol del Col·legi com un actor clau en la prosperitat econòmica i social. Aquest pla destaca
S’organitza al voltant de cinc eixos estratègics: impulsar la professió, fomentar una prosperitat inclusiva, avançar en el coneixement econòmic, enfortir els vincles amb la societat, i implementar una governança innovadora, transparent i oberta. Així doncs, afrontem amb gran il·lusió aquests propers quatre anys, sabent que comptem amb un equip compromès i motivat per assolir els reptes que tenim al davant.
Finalment, volem aprofitar aquestes línies per fer un just reconeixement a la tasca duta a terme per tres companys que han prestat un servei extraordinari al Col·legi durant els darrers anys. Lluís Bigas, Josep Maria Riu i Miquel Àngel Fúster acaben el seu mandat al capdavant de les respectives seus territorials de Girona, Lleida i Tarragona. La seva dedicació, el seu lideratge discret, però efectiu, i la seva capacitat de construir vincles sòlids amb l’entorn local han estat clau per fer créixer la nostra entitat arreu del territori. Els volem expressar, des del deganat i en nom de tota la Junta de Govern, el nostre agraïment més sincer i afectuós. n
Informatiu de
l’economista
COL·LEGI
Junta de Govern
Degà: Carles Puig de Travy
Vicedegana: Àngels Fitó Bertran
Presidenta de la seu de Girona: Rosaura Jiménez Xiberta
Presidenta de la seu de Lleida: Maria Alba
Zaragoza Farré
President de la seu de Tarragona: Arnau Farré
Andreu
Secretària: Carme Jover Díaz
Tresorera: Carme García Jarque
Interventor: Miquel Morell Deltell
Vocals: Alfred Albiol Paps, Oriol Amat Salas, Maria Josep Arasa Alegre, Carme Garcia Jarque, Ana Garcia Molina, Carme Jover Díaz, Miquel Morell Deltell, Ester Oliveras Sobrevias, Ferran Piqué Anguera, Nieves Rabassó Rodríguez, Josep Maria Riu Vila, José Rodríguez Pousa, Sofía Rodríguez Rico, Esther Subirá Lobera i Ramon Tremosa Balcells
Consellers: Miriam Barrera Ubieto, Natàlia Mas Guix, Martí Parellada Sabata, Valentí Pich Rosell i Joan Tristany Claret
Comitè editorial
Elisabet Bach Oller, Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Jaume Menéndez Fernández, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy i Joan Tristany Claret
Edita
Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya
Publicitat: comercial@coleconomistes.cat
Disseny i producció editorial: ZETACORP - Unitat de Comunicació Corporativa (Prensa Ibérica), Gran Via de l’Hospitalet, 163-167. 08908 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989
ISSN: 2385-5983
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada.
Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32 08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat
4t Congrés d’Economia i Empresa, el full de ruta pel futur de Catalunya
La jornada va analitzar la conjuntura econòmica del país i va posar en valor qüestions com el talent, la innovació, la resiliència i l’esperit emprenedor
10
12
Taula rodona:
La visió dels exconsellers i exconsellera d’Economia sobre el present i el futur econòmic de Catalunya
Cal una economia digital i sostenible que posi el coneixement, la col·laboració i la responsabilitat compartida al centre
Taula rodona:
El present i el futur de l’economia catalana segons l’acadèmia
Hi ha un problema de formació, ja que la mà d’obra no s’adapta a les necessitats productives
Taula rodona:
La contribució del teixit empresarial a la transformació econòmica de Catalunya Malgrat alguns avantatges com el talent o la creativitat, Catalunya encara arrossega desavantatges competitius en termes de seguretat jurídica i agilitat institucional
Una gran tasca col·lectiva al servei de la societat
El balanç final del 4t Congrés ha estat de 99 ponències i 120 comunicacions, elaborades per 414 autors
18
22
30
48 50
52 56 58
6
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va celebrar el divendres 20 de juny la sessió final del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya: ‘Cap a una economia més digital i sostenible’, una jornada que marca un precedent en la història de l’entitat pel seu abast, envergadura i suport acadèmic, econòmic, empresarial i institucional.
50
El president de la Comissió d’Economia Internacional i de la UE, Xavier Ferrer, analitza la situació actual geopolítica i els seus impactes a l’economia catalana, espanyola i europea amb l’establiment d’un nou ordre mundial.
Entrega de premis
El Comitè Científic del 4t Congrés d’Economia i Empresa va premiar les millors ponències i comunicacions del conjunt dels 10 eixos, en reconeixement del seu alt valor i impacte
Nit dels Economistes
El Col·legi va viure una nova nit de guardons, il·lusió i emocions
La Nit dels Economistes va premiar els i les millors professionals de l’any en l’àmbit de l’economia i l’empresa
Notícies
Actualitat generada pel Col·legi d’Economisttes de Catalunya
Gent de casa
Entrevista a Àlex Segarra, vicepresident de la Comissió de Joves Economistes
Treballem en grup
Entrevista a Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i de la UE
Seus col·legials
L’actualitat a les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona
Aula d’Economia
Formació en economia i empresa al Col·legi
Sabies que... aquest any es compleixen 30 edicions de la Jornada dels Economistes
48
Àlex Segarra, vicepresident de la Comissió de Joves Economistes i membre del Comitè Permanent de la Comissió de Fiscalistes, comparteix la seva visió sobre com incorporar gent jove a l’entitat amb perfils transversals, els beneficis d’interactuar amb altres col·legis professionals i la seva experiència com a fiscalista.
22
La Nit dels Economistes va ser l’escenari en el qual l’exconsellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, i la xef i empresària Carme Ruscalleda van entrar en la història del Col·legi d’Economistes de Catalunya en ser nomenades Col·legiades de Mèrit i d’Honor, respectivament.
4t Congrés d’Economia i Empresa, el full de ruta pel futur de Catalunya
El 20 de juny, el Col·legi va celebrar la jornada final del 4t Congrés d’Economia i Empresa, un esdeveniment històric per la seva gran envergadura i suport institucional. Un esdeveniment que reforça el compromís amb el coneixement i el futur econòmic de la regió.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va celebrar el divendres 20 de juny la sessió final del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya: Cap a una economia més digital i sostenible, una jornada que marca un precedent en la història de l’entitat pel seu abast, envergadura i suport acadèmic, econòmic, empresarial i institucional. L’acte va tancar gairebé dos anys d’anàlisis i debats profunds, gràcies a la participació de 450 autors i autores provinents del món professional, acadèmic i empresarial, així com de l’Administració pública, que, en conjunt, han presentat més de 220 ponències i comunicacions. Els seus 10 eixos temàtics, que han abastat un ampli ventall de temàtiques, han conclòs que Catalunya ha d’apostar per la innovació, la internacionalització i la sostenibilitat per poder afrontar amb garanties els
principals reptes econòmics, socials i mediambientals dels propers anys.
La representació institucional de primer nivell que va participar en la sessió final reflecteix el valor i la importància d’aquest esdeveniment, celebrat a l’Auditori L’illa de Barcelona, al qual hi van assistir 600 persones i més de 20 mitjans de comunicació van cobrir de manera exhaustiva la jornada. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va inaugurar la sessió final, i el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va ser l’encarregat de cloure-la. El president del Parlament, Josep Rull, el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, i la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminisme i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, van ser les altres autoritats que van intervenir durant l’acte amb un missatge compar-
tit: la transcendència i repercussió d’un congrés d’aquestes característiques. El degà, Carlos Puig de Travy, va remarcar en el seu discurs que el conjunt de ponències i comunicacions formen el full de ruta que ha de seguir Catalunya per garantir el progrés i benestar de la seva societat, tot adaptant-se a un entorn més canviant i inestable que mai.
Debat i reconeixement
La jornada va girar al voltant de tres taules rodones per analitzar la conjuntura econòmica i debatre cap a on ha d’anar el país, els seus punts forts i els seus punts a millorar, i posar en valor qüestions com el talent, la innovació, la resiliència i l’esperit emprenedor de Catalunya en el seu conjunt. La primera, La visió dels exconsellers i exconsellera d’Economia de la Generalitat, va comptar amb la participació d’Antoni Castells, Jaume Giró,
Pere Aragonès i Natàlia Mas, i va ser moderada per la vicedegana, Àngels Fitó.
La segona, Economia, present i futur, va tenir un perfil acadèmic amb Xavier Ferràs (IESE Business School), Anna Garriga (UdG), Teresa Monllau (UPF), Josep Oliver (UAB), Miquel Puig (doctor en Economia) i Joan Tugores (UB). Ada Ferrer, presidenta de la Societat Catalana d’Economia, va ser l’encarregada de moderar-la. Finalment, Oriol Amat, president del Comitè Organitzador del congrés, va dirigir la tercera i última taula, Contribució del teixit empresarial, amb un panell composat per Elisabet Alier (Alier), Alfonso Álvarez (Cellnex), Aurora Catà (Banc Sabadell i Repsol), Carme Hortalà (GVC Gaesco), Josep Martínez Vila (Saba) i Oriol Segarra (Uriach).
El president del Comitè Científic, Martí Parellada, va oferir les conclusions del congrés, en les quals va desgranar la feina feta per cada eix i va posar en valor el gran coneixement que es posa al servei de la societat en general. Posteriorment, es va fer entrega dels guardons a les millors ponències i comunicacions, premis que van lliurar els patrocinadors del congrés: Aigües de Barcelona, Banc Sabadell, CaixaBank, Cellnex, Fira Barcelona, Fundació ”la Caixa”, Naturgy, Sercotel i Saba.
Un dels moments més emotius del dia va ser la projecció del vídeo La història del Congrés, on els exdegans Francesc Raventós (1977-1982), Andreu Morillas (1989-1995) i Joan B. Casas (2008-2018) van explicar el context en el qual es van celebrar els Congressos d’Economia i Empresa de Catalunya de 1979, 1988 i 2018. D’altra banda, i fent-se ressò del fenomen de la intel·ligència artificial, que modula i transforma la manera en la qual treballem i ens comuniquem en temps real, es van projectar tres avatars creats amb aquesta tecnologia, que van acostar els pensaments d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, l’economista Joan Sardà Dexeus i l’empresari Joan Güell. n
“Catalunya ha d’apostar per la innovació, la internacionalització i la sostenibilitat per afrontar amb garanties els reptes econòmics, socials i mediambientals dels propers anys”
Taula rodona
La visió dels exconsellers i exconsellera d’Economia de la Generalitat sobre el present i el futur econòmic de Catalunya
Moderadora:
Àngels Fitó
Vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya
La taula rodona Visió dels exconsellers i exconsellera d’Economia de la Generalitat, que he tingut l’honor de moderar, ha comptat amb la participació d’Antoni Castells, Jaume Giró, Pere Aragonès i Natàlia Mas, els quals, des de la seva particular experiència, han aportat una visió enriquidora del present i el futur econòmic
“La productivitat no pot ser entesa només en termes quantitatius, sinó com la capacitat de generar valor econòmic i social en un context global complex”
de Catalunya. Les seves intervencions, lluny de ser només un exercici de memòria, han estat una crida a l’acció col·lectiva per encarar els reptes estructurals del país amb ambició, rigor i consens.
Governança fiscal
Les aportacions han abordat des de la governança fiscal fins a la necessitat d’un model de finançament just per a Catalunya, des del valor de la planificació a llarg termini com a element clau per a l’estabilitat sostenible fins a la urgència d’una nova
política industrial basada en la innovació, la digitalització i la transició energètica. Ha estat especialment rellevant la coincidència en la importància d’una governança col·laboradora que articuli institucions, universitats, empreses i societat civil.
Productivitat i fiscalitat
El debat ha evidenciat, també, que la productivitat no pot ser entesa només en termes quantitatius, sinó com la capacitat de generar valor econòmic i social en un context global complex. Això exigeix una estratègia compartida que combini un lideratge públic que actuï com a catalitzador, en aliança amb el sector privat, per impulsar una transformació estructural orientada a la sostenibilitat, la competitivitat i l’equitat.
Mentre que l’expresident Aragonès ha posat en relleu el valor d’una fiscalitat pròpia per garantir la planificació plurianual i
“Ens cal una economia digital i sostenible que no deixi ningú enrere i que posi el coneixement, la col·laboració i la responsabilitat compartida al centre”
sostenir l’expansió social, Antoni Castells ha defensat la creació d’un “estat major” econòmic amb capacitat d’impuls transformador. Jaume Giró, en canvi, ha subratllat la importància de l’estabilitat pressupostària per millorar la percepció financera del país. Natàlia Mas ha reivindicat una política
industrial basada en la digitalització, l’energia neta i el suport decidit al teixit productiu, amb especial atenció a les infraestructures estratègiques.
Actius rellevants de Catalunya Tal com ha quedat palès durant la sessió, Catalunya disposa d’actius rellevants per fer aquest pas: un teixit productiu diversificat, infraestructures tecnològiques, talent i una societat civil compromesa. Però per fer realitat el potencial del nostre país, cal consolidar un marc institucional estable i una mirada transformadora que superi la lògica de curt termini. Ens cal una economia digital i sostenible que no deixi ningú enrere i que posi el coneixement, la col·laboració i la responsabilitat compartida al centre. Aquesta és la brúixola que ha de guiar-nos, i aquest és el compromís que, com a economistes, tenim l’obligació de renovar. n
Taula rodona
El present i el futur de l’economia catalana segons l’acadèmia
Moderadora: Ada Ferrer Presidenta de la Societat Catalana d’Economia
El món acadèmic, representat per Xavier Ferràs (Esade), Anna Garriga (Universitat de Girona), Teresa Monllau (Universitat Pompeu Fabra), Josep Oliver (Universitat Autònoma de Barcelona), Miquel Puig (Doctor en Economia) i Joan Tugores (Universitat de Barcelona), va debatre sobre el present i el futur de l’economia en una taula rodona moderada per Ada Ferrer, presidenta de la Societat Catalana d’Economia.
Transformació del model productiu
El primer tema que es va abordar va ser la transformació del model productiu català. Miquel Puig va explicar que “el model productiu català s’ha d’analitzar des de dos
macrosectors: la indústria manufacturera i el sector turístic”. Josep Oliver va agafar el relleu aprofundint en la situació del turisme al país: “Catalunya és un país fonamentalment terciari. El gruix de la renda es genera en els serveis, que representen entre el
“Hi ha un problema de formació, ja que la mà d’obra no s’adapta a les necessitats del teixit productiu. A més, la inversió en infraestructures tampoc és l’adequada”
70 i el 75 % de l’ocupació total”. Malgrat això, va advertir que aquest model presenta diversos reptes: “Existeix un greu problema de formació, ja que la mà d’obra no s’adapta a les necessitats del nostre teixit productiu. A més, la inversió en infraestructures i tecnologia tampoc és l’adequada”.
En aquesta línia, Anna Garriga va demanar “deixar de parlar del turisme com a conjunt, perquè tenim un país molt divers amb diferents necessitats”. També va fer una crida perquè l’Administració pública acompanyi el procés de transformació. El segon bloc del debat va girar entorn de la situació de la indústria catalana. Teresa Monllau va destacar que “la situació del teixit econòmic català és bona i les dades ho avalen”. No obstant això, va recordar que “la indústria representa només el 18 % del PIB”, per la qual cosa va reivindicar una aposta clara pel sector industrial: “La indús-
tria ha de tenir un pes important dintre del país, i per això cal invertir-hi”.
Catalunya i Unió Europea
Davant la pregunta sobre la posició de Catalunya en una Unió Europea amb baixa productivitat i un entorn geopolític globalment complex, Joan Tugores va ser taxatiu en afirmar que el bloc comunitari “ha perdut força en dinamisme de productivitat enfront dels Estats Units i la Xina”. Així mateix, va afirmar que, “a mitjà termini, l’evolució de la renda per càpita dels països dependrà de l’evolució de la seva productivitat”. Davant aquesta situació, va remarcar la importància que Catalunya rectifiqui a temps perquè, si
no, “el nivell de benestar anirà perdent pistonada”. “El benestar social s’ha d’afrontar amb una reserva de productivitat que permeti fer front als costos”, va assenyalar.
Tecnologia i productivitat
Pel que fa a la relació entre tecnologia i productivitat, Xavier Ferràs va apuntar que, davant el canvi de paradigma que estem vivint, es produeix un problema si “el ritme de canvi d’un país és més lent que el de l’entorn”. A més, va assegurar que “la Unió Europea no s’ha preocupat prou per desenvolupar tecnologia, i ara és absolutament estratègica”. Catalunya, en la seva opinió, no ha apostat per una política d’innovació
i de recerca industrial a l’altura. Ara per ara, inverteix un 1,8 % del PIB en R+D+I, lluny del 3 % que es va marcar”.
Els ponents van coincidir en subratllar la necessitat d’una política industrial potent, estructurada i ben coordinada, i van defensar la urgència de dissenyar un pla nacional per enfortir la indústria, fonamentat en la col·laboració entre el sector públic i el privat. Aquest pla hauria d’incloure una aposta decidida per la recerca i el desenvolupament, així com la millora de la transferència de coneixement. A més, es van posar de manifest l’existència de grans desigualtats econòmiques dins del territori i les dificultats per trobar mà d’obra qualificada. n
Taula rodona
La contribució del teixit empresarial a la transformació econòmica de Catalunya
Moderador:
Oriol Amat
President del Comitè Organitzador del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
La taula rodona La contribució del teixit empresarial va reunir Elisabet Alier (presidenta d’Alier), Alfonso Álvarez (CEO de Cellnex España), Aurora Catà (consellera independent de Repsol i del Banc Sabadell), Carme Hortalà (directora general de GVC Gaesco), Josep Martínez Vila (CEO de Saba Infraestructures) i Oriol Segarra (CEO d’Uriach), i es va desenvolupar en cinc parts.
Lideratge i transformació
El lideratge va ser el primer tema tractat. Per aquest motiu, es va plantejar als ponents quina havia estat la decisió més difícil que havien hagut de prendre com a líders. Aurora Catà va afirmar amb claredat que “les més complexes són les que impliquen transformació”. Per Oriol Segarra, les decisions més delicades són aquelles que afecten les persones. Elisabet Alier va compartir una experiència vital: va deixar la seva carrera professional per fer-se càrrec de l’empresa familiar, que es trobava en una situació de dificultat. Les intervencions van posar sobre la taula que el lideratge actual requereix saber guiar les organitzacions en entorns d’alta
“Malgrat alguns avantatges com el talent o la creativitat, Catalunya encara arrossega desavantatges competitius en termes de seguretat jurídica i agilitat institucional”
complexitat, tenint en compte les persones, els valors i la sostenibilitat a llarg termini.
Innovació i transformació digital
El segon bloc va girar entorn de la innovació i la transformació digital. Josep Martínez Vila va explicar com Saba ha estat pionera en el sector de la mobilitat urbana, introduint tecnologies com els codis QR o el reconeixement de matrícules per fer més àgil i còmode l’accés als aparcaments. Alfonso Álvarez va destacar la rellevància de les infraestructures digitals per construir un model de creixement sostenible. Elisabet Alier va explicar com la seva empresa utilitza la IA per optimitzar les operacions. Aurora Catà va explicar que a Seattle (Estats Units) ha pogut veure com la IA ja transforma moltes empreses.
Sostenibilitat i valors
El tercer bloc, centrat en sostenibilitat i valors, va permetre reflexionar sobre la tensió entre rendibilitat a curt termini i compromís ambiental i social. Elisabet Alier va admetre haver-se trobat amb dilemes, però va defensar que el seu grup ha optat per “una estratègia basada en la sostenibilitat, treballant per assolir les emissions netes zero”. Martínez Vila va destacar que “l’aparcament pot convertir-se en un node actiu de mobilitat sostenible si s’hi introdueix tecnologia i serveis addicionals”. Alfonso Álvarez va aportar la visió de les telecomunicacions, subratllant que “la digitalització no només millora l’eficiència, sinó que redueix l’empremta ecològica”.
Atraure i retenir talent
Pel que fa al talent, bloc quart, es va destacar que la competitivitat futura depèn en gran mesura de la capacitat d’atraure i retenir persones amb talent. Aurora Catà va afirmar que la incorporació del talent jove és clau, i va afegir que “cal adaptar els models de gestió per fer-los més flexibles i propers a les expectatives de les noves generacions”.
Oriol Segarra va explicar com Uriach ha implementat mesures per fomentar un entorn de treball atractiu per al talent jove, com ara models híbrids, projectes amb sentit i oportunitats de desenvolupament. Aquesta part del debat va deixar clar que el talent no és només una qüestió de salaris, sinó de cultura i propòsit compartit.
Desavantatges competitius
Finalment, en l’eix dedicat a l’Administració, es van posar de manifest algunes de les dificultats actuals. Oriol Segarra va fer una comparativa amb altres països europeus i va assenyalar que, “malgrat alguns avantatges com el talent o la creativitat, Catalunya encara arrossega desavantatges competitius en termes de seguretat jurídica i agilitat institucional”. Es va reclamar, doncs, una Administració més moderna i col·laborativa. La sessió va tancar destacant la importància del lideratge transformador, la centralitat de les persones, la necessitat d’afrontar la innovació amb humanisme, el compromís amb la sostenibilitat, i la urgència de modernitzar la relació publicoprivada. n
Una gran tasca col·lectiva al servei de la societat
MARTÍ PARELLADA
President del Comitè Científic
El Col·legi d’Economistes de Catalunya es projecta a la societat a través d’esdeveniments com el Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, adreçats a tothom interessat en els aspectes econòmics i socials. L’organització del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya ha estat una tasca col·lectiva amb mig miler de participants. A banda del Comitè Organitzador i els serveis del Col·legi d’Economistes de Catalunya, cal destacar la feina dels responsables de cadascun dels deu eixos temàtics i dels 31 membres del Comitè Científic. Aquests últims van avaluar les ponències i van proposar quines havien d’optar a les distincions del congrés, mentre que els responsables de cada eix van analitzar les comunicacions i van impulsar la participació organitzant actes a la seu del Col·legi per difondre les contribucions.
Els 31 membres del Comitè Científic, vinculats al món acadèmic català i internacional, han garantit el rigor de les aportacions. El balanç final ha estat de 99 ponències i 120 comunicacions, elaborades per 414 autors: 180 de l’àmbit universitari, 56 de l’Administració, 81 de l’empresa, 73 de serveis d’estudis i associacions i 24 d’altres entitats. Aquesta participació confirma l’encert d’una iniciativa capaç d’agrupar bona part de la reflexió econòmica del país.
Cada congrés ha estat fruit del seu moment històric. El primer es va celebrar el 1979 en el context de la transició democràtica i preestatutària, amb la Generalitat de Catalunya tot just restablerta. El segon, organitzat el 1988, va tenir lloc en el marc de la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, un moment per reflexionar al voltant dels horitzons que s’obrien. El tercer es va realitzar el 2018, quan el país es recuperava de la crisi del 2008 —que va comportar l’esclat de la bombolla immobiliària, una onada d’acomiadaments, un repunt de l’atur juvenil i retallades polítiques socials— i es vivia un període d’intensa tensió política. El quart s’ha desenvolupat en un entorn canviant, marcat per una erosió de l’ordre mundial, l’aparició de nous actors en el taulell geopolític, la cri-
si dels consensos internacionals, nous conflictes bèl·lics, l’impacte del canvi climàtic i l’emergència de la intel·ligència artificial generativa. Amb aquests condicionants i a partir de les síntesis de cada eix, es poden extreure algunes reflexions sobre les contribucions dels diferents eixos:
Eix 1: L’economia catalana en el nou marc geoestratègic global. Constata l’increment de les complexitats de l’entorn geoestratègic en els darrers anys, especialment des de l’arribada al Govern dels EUA de l’Administració Trump, i la necessitat d’aprofundir en la internacionalització de l’economia catalana, reforçant la collaboració publicoprivada i analitzant amb més profunditat els canvis globals per afrontar els nous reptes i convertir l’actual incertesa en una palanca de progrés.
Eix 2: Determinants del context macroeconòmic. Posa el focus en els factors que condicionen el creixement de l’economia catalana: la millora de la productivitat i les limitacions del model extensiu de creixement. Per això, veu necessari reforçar la base exportadora i la complexitat econòmica dels béns exportats, millorar la qualitat institucional i la inversió pública, incorporar indicadors de benestar en les polítiques públiques i millorar les eines d’anàlisi.
“El balanç final del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya ha estat de 99
ponències i 120 comunicacions, elaborades per 414 autors: 180 de l’àmbit universitari, 56 de l’Administració, 81 de l’empresa, 73 de serveis d’estudis i associacions i 24 d’altres entitats”
Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català. Subratlla la necessitat d’impulsar polítiques orientades a enfortir el teixit empresarial, facilitar-ne el creixement i la continuïtat, promoure la integració dels criteris ESG en el valor empresarial i fomentar la col·laboració publicoprivada en inversions d’infraestructures al servei de l’economia i el benestar.
Eix 4: El capital humà i el futur del treball. Recull que, en un context de canvis normatius derivats de la reforma laboral i de les transformacions socials i tecnològiques que impacten en el mercat de treball, s’han de tenir presents les limitacions de la reforma, la manca de perfils qualificats, el teletreball i l’impacte de la intel·ligència artificial.
Eix 5: La sostenibilitat de les polítiques públiques. Analitza la pobresa i la desigualtat a Catalunya, així com les polítiques públiques que podrien reduir-les. L’educació, la política d’habitatge i les mesures dirigides a col·lectius concrets són algunes de les propostes. També examina els tres pilars de l’estat del benestar: la viabilitat del sistema de pensions i del sistema sanitari, i la necessitat de millorar els resultats educatius. Finalment, reflexiona sobre el finançament públic i la importància de preservar la qualitat democràtica i garantir el futur de l’estat del benestar.
Eix 6: El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital. Conclou que augmentar l’impacte de la R+D+I suposa fer front a la fragmentació institucional, la falta de coordinació i la dependència de les convocatòries. Donada la importància de la IA, hi ha una necessitat d’avançar cap a una infraestructura oberta i pública, de transferir coneixement i moure’s cap a un sistema d’innovació amb més legitimitat i impacte.
Eix 7: Finances per a una transició sostenible. Valora l’ESG en les finances modernes per superar barreres reguladores, millorar la qualitat de les dades i fomentar la confiança dels inversors. També analitza el paper de la tecnologia en les finances i
el rol transformador del finançament. Finalment, assenyala la importància de l’educació financera, clau per enfortir l’estabilitat i l’equitat en el sistema financer.
Eix 8: Infraestructures i gestió sostenible del territori. Comparteix que, per poder invertir en infraestructures, ha d’haver-hi una avaluació objectiva, rigorosa i independent que indiqui costos, beneficis socials, impactes mediambientals i efectes sobre els mercats. També té present la necessitat de reduir les emissions, el vehicle elèctric, la gestió hídrica i les infraestructures hidràuliques i energètiques.
Eix 9: Sostenibilitat mediambiental. Assenyala que el nou paradigma que suposa la sostenibilitat, l’economia circular i la transformació digital s’ha d’interpretar com a motor essencial d’innovació, eficiència i resiliència empresarial. La sostenibilitat, els ODS, la innovació i la regulació són les eines per repensar el model econòmic.
Eix 10: La contribució dels professionals de l’economia. Posa en relleu que el paper de l’economista com a professional va més enllà d’un tècnic en finances; s’en-
camina a un professional amb mirada global, vocació pública i responsabilitat transversal. Un perfil que té la capacitat per liderar canvis i una gran sensibilitat enfront dels desafiaments socials i ambientals.
El Congrés d’Economia i Empresa és un fòrum singular on acadèmics, Admi -
nistració, experts i altres sectors comparteixen les seves aportacions en un debat obert. Fomentar que hi participin més persones i que les contribucions siguin d’excel·lent qualitat és la millor manera de garantir que el Col·legi d’Economistes de Catalunya continuï sent una institució rellevant dins la societat. n
Entrega de premis
El Comitè Científic del 4rt Congrés d’Economia i Empresa va premiar les millors ponències i comunicacions del conjunt dels 10 eixos, en reconeixement del seu alt valor i impacte.
MILLORS PONÈNCIES
Josep Martínez (Saba) atorga el premi a l’autor Ramon Montanera (eix 3).
Josep Maria Coronas (Fundació ”la Caixa”) entrega el guardó a l’autor Andreu Domingo (eix 2).
Miquel Roca (Aigües de Barcelona) atorga el premi a l’autor Gerard Masllorens (eix 1).
José Rodríguez (Sercotel) lliura el guardó a l’autor Esteve Almirall (eix 4).
Xavier Castells (Banc Sabadell) lliura el premi a l’autor Eloi Noya (eix 7).
Josep Maria Coronas (Fundació ”la Caixa”) atorga el premi a les autores Paula Salinas i Marta Comas (eix 5).
Núria Rodríguez (Naturgy) entrega el guardó a l’autor Joan Gaya (eix 9).
Joan Angulo (Fira de Barcelona) entrega el guardó a l’autor Pere Condom (eix 6).
José Rodríguez (Sercotel) lliura el premi a l’autor Amadeu Petitbó (eix 10).
Marta Rubí (Cellnex) atorga la distinció a Jacint Enrich i Claudia Serra (eix 8).
MILLORS COMUNICACIONS
Miquel Roca (Aigües de Barcelona) atorga el premi als autors Xavi Bach, Manel Pons i Núria Pérez.
Xavier Castells (Banc Sabadell) atorga el reconeixement a Marta Espasa, en nom de l’autora Pilar Sorribas.
Patricia Trillo (CaixaBank) entrega el premi als autors Alícia Adserà i Carles Boix.
Marta Rubí (Cellnex) atorga la distinció als autors Ramon Xifré i Joan Ribas.
Patricia Trillo (CaixaBank) lliura el guardó als autors Miquel Angel Alegre i Laura Morató.
Josep Martínez (Saba) entrega la distinció a l’autor Joan Martí.
PRO de PROfessional
A Sabadell Professional som on hi ha els millors PROfessionals
Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Innovem constantment la nostra ofer ta de productes i ser veis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos
I, a més, comptem amb un equip de gestor s especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.
Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofer tes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.
T’estem esperant.
Natàlia Mas i Carme Ruscalleda entren en la història del Col·legi
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va viure el 7 de juliol una nit de guardons, il·lusió i emocions. La Nit dels Economistes va reunir al CaixaForum de Barcelona col·legiats i col·legiades, amics i amigues i una àmplia representació institucional encapçalada per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, per premiar els i les millors professionals de l’any en l’àmbit de l’economia i l’empresa.
SARA PUIG
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
L’exconsellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, i la xef i empresària Carme Ruscalleda van entrar en la història del Col·legi d’Economistes de Catalunya en ser nomenades Col·legiades de Mèrit i d’Honor, respectivament. Mas va ser distingida per ser una de les principals impulsores de polítiques d’innovació i competitivitat industrial, així com una veu referent en la promo-
ció de la sostenibilitat i la transformació digital del teixit empresarial català. Ruscalleda, per la seva banda, va ser guardonada per la seva capacitat per combinar creativitat culinària amb una gestió econòmica exemplar, posant en valor la cultura gastronòmica catalana i projectant-la arreu del món.
El Col·legi també va voler honorar la trajectòria de Josep Piqué concedint-li el títol de Col·legiat de Mèrit a títol pòstum per la seva visió estratègica i la seva capacitat de diàleg, dues característiques que el van convertir en una figura clau per a l’economia i la política catalana i espanyola. La seva vídua, la peri-
odista Gloria Lomana, va recollir el premi. Un dels moments més emotius de la gal·la va ser l’entrega de la Medalla al Reconeixement Col·legial a l’exdegà Joan B. Casas (20082018), figura central en l’enfortiment del collectiu professional i la defensa dels interessos dels i les economistes de Catalunya. Durant el seu mandat, va liderar el projecte de construcció de la nova seu de l’entitat a Barcelona i la unificació amb el Col·legi de Titulats Mercantils, dues accions que van potenciar la presència de l’entitat en la societat civil. Casas va rebre el guardó de mans de la consellera Romero, després de la projecció d’un
vídeo en el qual la presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas, la directora general de La Unió, Roser Fernández, el president de Saba, Salvador Alemany, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i el president de BonPreu, Joan Font, van lloar la tasca de Casas com a economista i degà.
Més premis
Els Premis de Reconeixement van recaure en Joan Tristany, director general d’AMEC, com a Economista d’Institució; Pep Garcia, fundador i CEO del grup Maxchief Europe, com a Economista d’Empresa; i Cabedo Abogados y Economistas Asociados, SLP, com a Millor Despatx Professional. Enguany es van entregar dos premis de nova creació en aquest bloc: Economista Jove, que va recaure en Andrea Ros, sòcia del Departament Fiscal a la firma FILS Legal, i el Premi de l’Aula d’Economia al Professor, que va ser per a José María Tocornal, excap d’Unitat en la Dependència d’Inspecció de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) a Girona.
Premis Joan Sardà Dexeus
La Revista Econòmica de Catalunya, que edita el Col·legi d’Economistes de Catalunya, també va entregar els seus guardons de la mà del seu director, Guillem López Casasnovas, i la vicedegana de la institució, Àngels Fitó. El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va participar per primer cop en aquest acte com a representant del patrocinador d’aquests premis. El Joan Sardà Dexeus a Millor Llibre d’Economia i Empresa va ser per a Dones economistes i empresàries catalanes referents, una obra impulsada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Barcelona. El llibre visibilitza referents femenins en diferents àmbits de la societat, fonamentals per al progrés de la nostra societat gràcies al seu talent, esforç i visió.
El Joan Sardà Dexeus a la Millor Trajectòria Personal en la Difusió de l’Economia va ser atorgat a Elisenda Vallejo, redactora en cap de la secció d’Economia del diari La Vanguardia. Finalment, el premi Joan Sardà Dexeus al Millor Article va ser concedit als investigadors Sheila González i Xavier Bonal per “Bretxa digital i desigualtat educativa”, publicat a la revista REC 90, La transformació social en l’era digital, en el qual es desgrana l’impacte de la bretxa digital en la desigualtat educativa, especialment després de la pandèmia, i ofereix reflexions útils per millorar les polítiques educatives i la presa de decisions. n
L’exdegà Joan B. Casas rep el seu guardó de mans de la consellera Alícia Romero i el degà.
Gloria Lomana recull el premi de Col·legiat de Mèrit a títol pòstum concedit a Josep Piqué.
Carme Ruscalleda amb el degà i el director general de la Fundació La Caixa, José María Coronas.
L’exconsellera Natàlia Mas amb la seva successora, el degà i la vicedegana. La consellera Alícia Romero pronuncia el discurs de cloenda.
La vicedegana amb el president de Banc Sabadell, Josep Oliu (centre), i el director de la REC, Guillem López Casasnovas. Els guardonats i les guardonades amb els Premis Joan Sardà Dexeus.
Foto de família dels guardonats i guardonades pels Premis de Reconeixement.
Les noves Col·legiades de Mèrit i d’Honor, Natàlia Mas i Carme Ruscalleda, van mantenir un col·loqui moderat per Víctor Costa, periodista, economista i vicepresident de la Comissió d’Economistes d’Empresa. La conversa va permetre escoltar dues persones de reconegut prestigi en les seves trajectòries que provenen d’àmbits professionals diferents, però que tenen més coses en comú del que sembla: comparteixen experiència en lideratge, en gestió d’equips, en capacitat per adap-
tar-se a situacions canviants, i una forta aposta per la innovació i el talent local.
Natàlia Mas va treballar durant una dècada al Banc Central Europeu i, posteriorment, durant un breu període, al Departament d’Investigació del Banc Sabadell, abans d’incorporar-se a la Generalitat de Catalunya el 2016. Ha estat directora general d’Anàlisi Econòmica i secretària d’Acció Exterior, així com directora general d’Indústria, per convertir-se el 2022 en la primera dona consellera d’Economia i Hi-
senda de la Generalitat. Actualment forma part del Consell d’Administració de l’empresa metal·lúrgica La Farga i és CEO de l’energètica Inspira Energia. Carme Ruscalleda és una de les grans xefs de la cuina contemporània i pionera en la gestió gastronòmica i empresarial. Amb set estrelles Michelin al llarg de la seva trajectòria, ha convertit els seus restaurants Sant Pau, a Sant Pol de Mar i Tòquio, i Moments, a Barcelona, en referents mundials.
Joan B. Casas en un moment del seu discurs.
El degà saluda a Joan Tristany.
Moment de la projecció del vídeo-homenatge a Joan B. Casas.
L'ex consellera Natàlia Mas rep el premi de mans la seva predecessora, Alícia Romero.
La periodista Ruth Gumbau conduint la gal·la.
Jaume Menéndez, membre de la Junta sortint, presenta les Col·legiades de Mèrit i d’Honor.
Miguel Ángel Vázquez, president del Consejo General de Economistas, i Carme Jover, presidenta de la Comissió de Fiscalistes.
Daniel Sirera, president del PP a Barcelona.
Joan B. Casas amb Salvador Alemany.
Carme Ruscalleda i Natàlia Mas.
L'expresident José Montilla amb el degà.
La presidenta d'ACCID i de la Comissió de Docents i Investigadors, Montserrat Casanovas
La nova Junta de Govern inicia un nou mandat
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
La Nit dels Economistes va ser el marc de la presa de possessió de la nova Junta de Govern. El procés electoral de l’entitat, iniciat el 19 de maig, va culminar el 27 de juny amb la proclamació de la candidatura encapçalada pel degà, Carlos Puig de Travy, i la vicedegana, Àngels Fitó, d’acord amb els estatuts de l’entitat. La seva va ser l’única que va concórrer en aquests comicis. Tots dos van pujar a l’escenari acompanyats pels membres del nou òrgan de govern per presentar les línies de treball del nou equip en els propers quatre anys.
Un dels canvis més importants és la renovació de les presidències de les demarcacions. Així, Rosaura Jiménez pren el relleu de Lluís Bigas al capdavant de Girona; Maria Alba Zaragoza succeeix Josep Maria Riu; i Arnau Farré agafa el testimoni de Miquel Àngel Fúster. També és rellevant la incorporació a la Junta de l’exconsellera Natàlia Mas, l’exconseller Ramon Tremosa, l’exdegà i expresident del Consejo General de Economistas Valentí Pich, l’exdegà i catedràtic Oriol Amat, i el CEO de Sercotel Hotel Group José Rodríguez Pousa. Completen la llista: Carme Jover, Carme García, Miquel Morell, Josep Maria Riu, Sofía Rodríguez, Ester Oliveras, Ferran Piqué, Ana Garcia, Esther Subirà, Alfred Albiol, Nieves Rabassó, Míriam Barrera, Martí Parellada, Joan Tristany i Maria Josep Arasa.
Construir i fer créixer el Col·legi En el seu discurs, Puig de Travy va assenyalar que “la vocació de la Junta és clara: servir, escoltar, construir i fer créixer el Col·legi d’Economistes de Catalunya, respectant la tradició que ens ha portat fins aquí i amb valentia per encarar el futur”. Així mateix, va posar en valor la figura dels i les economistes com a “ponts i agents connectors del coneixement amb l’execució de polítiques econòmiques que contribueixin al benestar dels ciutadans i
les ciutadanes”, una tasca que l’entitat vol reforçar en aquesta nova etapa. “El nostre deure és triple: entendre, explicar i proposar. Entendre la realitat complexa que vivim; explicar-la amb claredat i honestedat; i proposar solucions amb visió i amb valors”, va manifestar. El degà també es va referir a la importància que tindran dos col·lectius concrets en el seu segon mandat. D’una banda, les dones economistes, ja que el seu lideratge és imprescindible per fer progressar les societats. La nova Junta de Govern és la primera en la història de l’entitat amb una majoria de dones. D’altra banda, els i les joves economistes, fonamentals per projectar-se al futur. “El Col·legi serà casa vostra: un espai plenament inclusiu i preparat perquè les noves generacions prenguin el relleu”, va assegurar.
Per la seva banda, Àngels Fitó va remarcar que la nova Junta assumeix aquest mandat “amb compromís renovat i il·lusió multiplicada sota un lema que ens inspira: Catalunya, progrés, prosperitat i professió”. L’entitat vol consolidar-se com a actor clau en el progrés econòmic i social davant els grans reptes que té el país: la digitalització, la sostenibilitat, els canvis demogràfics i la geopolítica. L’òrgan de govern del Col·legi es marca l’objectiu de liderar el canvi cap a una societat més justa, competitiva i pròspera, i per fer-ho desenvoluparà la seva activitat al voltant de cinc grans eixos: 1) comunitat collegial, formació i desenvolupament professional; 2) rellevància i suport al sector productiu; 3) xarxes de coneixement i projecció institucional; 4) connexió amb administracions públiques; i 5) projecció social i democratització del coneixement. n
SARA PUIG
Relleu a les presidències territorials del Col·legi d’Economistes de Catalunya
El recent procés electoral al Col·legi d’Economistes de Catalunya, que ha proclamat guanyadora la candidatura del degà Carlos Puig de Travy i de la vicedegana Àngels Fitó, ha comportat canvis en les presidències de les seus territorials. Rosaura Jiménez encapçalarà la seu de Girona; Maria Alba Zaragoza, la de Lleida; i Arnau Farré, la de Tarragona. Es tracta d’un mandat històric, ja que, per primera vegada, les seus de Girona i Lleida estaran liderades per dones.
“Confio que aquest pas contribueixi a donar visibilitat al talent femení dins la nostra professió i en les estructures de representació col·legial”, afirma Rosaura Jiménez. En la mateixa línia, Maria Alba Zaragoza destaca: “És un gran honor i una profunda responsabilitat assumir la presidència, i encara més fer-ho com la primera dona que ocupa aquest càrrec en la història de la institució a Lleida”.
Girona
Rosaura Jiménez és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i màster en Tributació i Fiscalitat pel Centre d’Estudis Financers. Actualment, és sòcia-directora del despatx d’advocats i economistes Capdevila Permar, situat a Olot, on dirigeix el Departament de Fiscalitat, i és experta en els aspectes econòmics de l’urbanisme.
Jiménez vol reforçar el paper del Col·legi com a agent actiu i amb veu pròpia davant dels reptes econòmics que afecten la demarcació gironina, i adaptar la institució als nous temps, donant especial atenció als joves i a la tecnologia. “L’objectiu és garantir la formació
contínua dels professionals, especialment en l’àmbit de les noves tecnologies, la intelligència artificial i les innovacions que estan transformant el nostre sector”, assenyala.
Lleida
Maria Alba Zaragoza és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i en Dret per la Universitat Camilo José Cela, i màster en Comptabilitat i Auditoria per la Universitat de Lleida. Actualment, és sòcia i directora general del Bufet Assessor Lleida S.L., i està especialitzada en l’àrea d’auditoria. És auditora de comptes inscrita al Registro Oficial de Auditores de Cuentas (ROAC) i Experta Comptable registrada amb el núm. 1.921 al Consejo General de Economistas. Forma part del Col·legi d’Economistes de Catalunya des de 1993 i és vocal de la junta de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).
Zaragoza aposta per consolidar el Col·legi com a referent
econòmic a les terres de Lleida; impulsar la formació contínua, l’actualització professional i la divulgació del pensament econòmic; enfortir els vincles amb el món acadèmic, les institucions i el teixit empresarial; i promoure espais de debat que contribueixin a una economia més justa, sostenible i innovadora. També vol fomentar l’entrada de nous professionals: “Facilitarem la incorporació dels joves graduats en Economia, Empresa i àmbits afins al món professional”.
Tarragona Arnau Farré és llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses per la Universitat Rovira i Virgili, i màster en Direcció Financera i Comptable de l’Empresa per l’IDEC - Universitat Pompeu Fabra. Actualment, és soci d’ETL Global ADD, i està especialitzat en l’àmbit tributari. És vocal consultor del Ple de la Cambra de Comerç de Tarragona i ha estat professor col·laborador a la Universitat Oberta de
Catalunya al Màster d’Accés a l’Advocacia (Sistema Fiscal). També és membre del REAF i ha completat formació especialitzada en planificació fiscal de patrimonis (CEF), tributació internacional (CEC) i preus de transferència (ESADE), entre d’altres.
Entre els eixos del seu mandat destaca el reforç del prestigi de la professió i la figura de l’economista en el desenvolupament econòmic i social; l’apropament a les noves generacions d’economistes i al sector privat; i el reforçament de la col·laboració entre entitats del territori per generar sinergies que contribueixin al progrés de la demarcació. “Amb aquesta visió oberta, dinàmica i arrelada al territori, la seu de Tarragona es posa al servei de tots els col·legiats i les col·legiades, amb vocació de lideratge i alineada amb la visió global del lema prosperitat, progrés i professió amb el qual inicia aquest mandat la nova Junta de Govern”, apunta Farré. n
D’esquerra a dreta, Rosaura Jiménez, Maria Alba Zaragoza i Arnau Farré.
La Jornada d’Auditoria i Comptabilitat de Girona es consolida com a punt de referència anual pel sector
La Jornada d’Auditoria i Comptabilitat que organitza anualment la seu de Girona es va tornar a convertir aquest any en punt de referència d’auditors de tot el territori per conèixer de primera mà les novetats del sector. Enguany, la setena edició, celebrada el 8 i 9 de maig, va reivindicar la funció clau de l’auditoria i la comptabilitat per a la transparència i la sostenibilitat empresarial. Així, un centenar de professionals van examinar els reptes i les oportunitats actuals de la professió, en un context marcat per la complexitat normativa i les exigències creixents de rendició de comptes, a més de reflexionar sobre el paper de l’auditor com a figura independent i essencial per al bon funcionament de les organitzacions.
Eines imprescindibles
Els experts van fer èmfasi en la transcendència de l’auditoria i la comptabilitat com a eines imprescindibles per garantir la fiabilitat de la informació financera, la presa de decisions informades i la confiança dels grups d’interès. A través del control dels estats financers i de l’avaluació dels processos interns, l’auditor contribueix a millorar l’eficiència i la sostenibilitat de les empreses, i garantir la veracitat de la informació comptable. En aquest sentit, es va remarcar que l’auditoria no és només una obligació legal per a determinades empreses, sinó una eina estratègica per aspirar a l’excel·lència i transparència. El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, encarregat de clausurar l’acte, va lloar la
importància de la Jornada de Girona com “una oportunitat per reflexionar i mirar de manera estratègica el futur”. “La nostra professió sovint és silenciosa, però és essencial, és una peça clau del sistema econòmic. L’auditoria i la comptabilitat no només són ciència, són instruments de confiança. Els auditors som els guardians dels comptes, de la transparència, i és una gran responsabilitat. És una professió de futur que avança ràpidament”, va afirmar.
Verificadors de la informació Per la seva banda, Valentí Pich, encara president del Consejo General de Economistas (CGE) quan va tenir lloc la trobada, va centrar la seva intervenció en la responsabilitat creixent dels auditors com a verificadors de la informació no financera. Va
recordar que Espanya disposa d’un marc normatiu vigent en aquesta matèria —la Llei 11/2018—, però va advertir que el nou marc europeu, especialment la Directiva de Sostenibilitat (CSRD) i la seva futura modificació derivada del paquet Òmnibus, “està generant un cert debat sobre quines empreses hi estan obligades i com han de reportar en matèria de sostenibilitat per complir la legalitat”, va explicar. Davant aquest escenari, va anunciar que el Consell Assessor en Sostenibilitat del CGE ja ha estat convocat “per intentar fixar una posició clara, pragmàtica i responsable per tal de clarificar la situació actual i en pro d’una major seguretat jurídica”. En la mateixa línia es va pronunciar Santiago Durán, president del Instituto de Contabilidad
y Auditoría de Cuentas (ICAC), qui va remarcar la necessitat de fer més pedagogia sobre les normatives europees en matèria de sostenibilitat. “El problema que hi ha amb la Llei Òmnibus és que ha faltat molta didàctica sobre les normes europees sobre sostenibilitat”, va afirmar. Finalment, l’aleshores encara president de la seu de Girona, Lluís Bigas, va posar el punt final a la jornada recordant la rellevància d’aquest esdeveniment dins del calendari professional de l’auditoria i la comptabilitat a Catalunya i, en particular, a Girona, que va coincidir amb la 70a edició de Girona Temps de Flors. A més, va tenir unes emotives paraules per a Xavier Amargant, membre de l’entitat recentment mort, a qui es va homenatjar al llarg dels dos dies que va durar la trobada. n
III Congrés Català de Sostenibilitat: anàlisi del plantejament europeu de simplificació normativa
El III Congrés Català de Sostenibilitat, impulsat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Collegi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, va posar la mirada en la simplificació normativa que planteja la Unió Europea. El paquet legislatiu Òmnibus, adoptat per la Comissió Europea a finals de febrer de 2025 i recentment aprovat pel Consell Europeu, per simplificar la legislació de la UE en l’àmbit de la sostenibilitat, afectarà l’abast de la CSRD (Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat) i suposarà ajornar l’entrada en vigor de la normativa sobre les empreses requerides per presentar informes de sostenibilitat.
El Congrés, celebrat el 8 de maig al campus de la UOC, va emfatitzar que, amb aquest canvi legislatiu, el 99 % de les empreses no estaran ara obligades a reportar les seves pràctiques de sostenibilitat: les PIMES queden excloses i
només quedaran subjectes a la normativa les empreses amb més de 1.000 empleats i 50 milions d’euros de volum de negoci o un balanç de més de 25 milions d’euros (el calendari d’aplicació per a aquestes empreses subjectes s’ajorna fins al 2028).
És un canvi important de l’escenari amb el que fins ara estaven treballant les empreses i els professionals de l’elaboració d’informes i de la verificació.
La simplificació normativa no ha de suposar un pas enrere en l’aposta per la sostenibilitat de les empreses perquè la societat no abandonarà aquest principi
Tot i això, el missatge que es va voler transmetre en el Congrés és que la simplificació normativa no ha de suposar un pas enrere en l’aposta per la sostenibilitat de les empreses perquè la societat no abandonarà aquest principi.
El degà, Carlos Puig de Travy, va manifestar que “la simplificació administrativa és fonamental per a la competitivitat de l’economia i el benestar de la ciutadania, però no es pot contraposar a la sostenibilitat perquè és un eix cabdal per al progrés del país”. Per la seva banda, el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Joan Vall, va recordar que la verificació de la informació sobre sostenibilitat és un element clau que dona confiança a la societat en relació a la verificació de la informació no financera. “El sector s’ha de seguir preparant per donar resposta a la verificació d’aquests informes de sostenibilitat i cal seguir preparant professionals especialitzats
que donin resposta a aquesta demanda de la societat”, va assenyalar.
Durant el Congrés també es van analitzar els reptes de l’estat actual dels requeriments d’informació corporativa sobre sostenibilitat de la mà de José Alberto Carbonell,
president del Port de Barcelona, i Àngels Fitó, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicedegana del Col·legi, qui va declarar que “aquest Congrés confirma l’encert del diagnòstic: la sostenibilitat és fonamental per entendre el món d’avui i per
imaginar el món de demà”.
Empreses i entitats com Barcelona Serveis Municipals (BSM), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Fundació Carulla o Banc de Sabadell van exposar i compartir els seus casos d’èxit davant els reptes de l’ESG. n
3a Jornada de Dones Economistes: cap a una economia que crea valor
Aquesta jornada, moderada per Anna Garriga, doctora en Economia i exdegana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Girona, és una iniciativa de la Comissió d’Economia per la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i el ‘networking’
MARIA TORRA
Vicepresidenta
de
la Comissió d’Economia per la Igualtat i la Diversitat
La Jornada Dones Economistes s’ha convertit en una de les activitats principals que organitza cada any la Comissió d’Economia per la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i el networking en un entorn excepcional. La tercera edició d’aquesta trobada anual va reunir una trentena d’economistes a Olot el 16 de maig, posant el focus en el lideratge femení i la necessitat de construir una economia amb valors.
La jornada va començar amb una benvinguda institucional a càrrec de Rosaura Jiménez, la nova presidenta de la seu de Girona de l’entitat, i el tinent d’alcalde i regidor de l’Ajuntament d’Olot, Estanis Vayreda, a la casa modernista Solà-Morales d’Olot, on posteriorment es va celebrar una taula rodona amb personalitats d’alt nivell. Moderada per Anna Garriga, doctora en Economia i exdegana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Girona, el col·loqui va comptar amb Anna Navarro, diputada al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya, vicepresidenta de Procore i cap d’estratègia
de GPAInnova; Sílvia Domènech, directora general de La Fageda; i Maria del Mar Nogareda, vicepresidenta d’HIPRA.
El potencial de Catalunya Obrint la taula rodona, Anna Navarro va valorar el potencial de Catalunya i va assenyalar la necessitat de tenir una visió de país més decidida i valenta. “Els catalans són molt humils. Cal explicar millor el que es fa aquí”, va dir. Amb experiència internacional en entorns d’alta competitivitat, Navarro va reivindicar la creació de models propis amb ambició global i l’aposta pels sectors amb alt valor afegit. També va remar-
La tercera edició de la Jornada de Dones Economistes va reunir una trentena d’economistes a Olot el 16 de maig, posant el focus en el lideratge femení i la necessitat de construir una economia amb valors
car que cal facilitar que els projectes innovadors prosperin, eliminant burocràcia i generant les condicions per pensar a llarg termini.
Impacte social i ambiental Sílvia Domènech, directora general de la cooperativa La Fageda, va fer, per la seva banda, una crida clara: “Una economia que deixa enrere una part creixent de la societat no és un lloc on volem viure”. Davant el creixement de col·lectius vulnerables i desigualtats estructurals, Domènech va defensar la necessitat de mesurar no només el valor econòmic, sinó també l’impacte social i ambiental. També va explicar que La Fageda ha desenvolupat una metodologia per calcular el seu valor social integrat, amb un impacte sobre el territori valorat en més de 65 milions d’euros, gairebé el doble de la seva facturació.
Ocupació de qualitat
Finalment, Maria del Mar Nogareda, vicepresidenta d’HIPRA, va posar l’accent en la responsabilitat de generar ocupació de qualitat, coneixement i futur des del territori. Nogareda va destacar la inversió continuada en R+D, la formació de talent propi i l’impuls al Campus Salut de Girona com a apostes estratègiques per fer créixer un teixit empresarial arrelat i resilient.
“Hem de generar talent, no només captar-lo”, va assegurar. També va subratllar la importància de tenir models empresarials d’alt valor afegit que aportin estabilitat i projecció internacional, i va reflexionar sobre el lideratge femení i la importància de trencar amb models autoritaris: “El lideratge no és imposició, és confiança, visió compartida i capacitat d’inspirar”.
Economia amb sentit
La taula rodona va concloure amb un consens clar: cal construir una economia amb sentit, que posi la vida al centre i que es mesuri pel valor que retorna a la societat. Anna Navarro va insistir a desburocratitzar, facilitar i agilitzar l’Administració per a qui crea activitat i ocupació. “Innova qui s’ho imagina. Hem de fer espai per pensar, no per gestionar
papers”. Sílvia Domènech va recordar que “el que no es mesura, no es pot gestionar”, i que el futur implica saber explicar no només els resultats econòmics, sinó el valor retornat a la comunitat. Des de sectors tan diversos com la política tecnològica global, l’empresa social i la recerca farmacèutica, les protagonistes van oferir una mirada complementària sobre
els reptes actuals de l’economia i van coincidir en la importància de col·laborar entre sectors, invertir amb valors i apostar per un lideratge humà i transformador. Aquestes tres veus també van recordar que l’economia no és neutral: pot excloure o incloure, pot esgotar o regenerar, pot competir o cooperar. I el camí que triem, com a societat, és a les nostres mans.
Després de la taula rodona, el grup es va traslladar a les instal·lacions de La Fageda, on va conèixer de primera mà la cultura i els valors de l’empresa, així com el seu ideari, basat en la dignitat, el compromís i la qualitat, un exemple inspirador per a iniciatives amb voluntat transformadora. Una petita mostra que el futur pot ser millor si sabem on posar el focus. n
EconomistesBAN 2024: un any d’èxit i creixement al servei de l’emprenedoria i la inversió
EQUIP D’ECONOMISTESBAN
EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va aconseguir el 2024 excel·lents resultats en consolidar-se com un ecosistema dinàmic i efectiu que impulsa la creació d’empreses i la generació d’ocupació, gràcies a l’esforç conjunt de l’equip al capdavant d’aquest projecte, els membres del Club Inversors, la xarxa d’inversors, inversores, col·laboradors i col·laboradores.
Activitat i impacte: dades que parlen per si soles Fins a l’any 2024, s’han atès 3.067 projectes d’emprenedors i emprenedores amb idees innovadores i un alt potencial de creixement. Aquesta activitat ha generat una gran participació en els Fòrums d’Inversió que s’organitzen periòdicament, amb més de 2.687 assistents que han pogut conèixer de primera mà oportunitats d’inversió i establir contactes valuosos.
Un dels indicadors més rellevants és la inversió canalitzada a través d’EconomistesBAN, que
ha superat els 4 milions d’euros. Aquesta xifra reflecteix la confiança dels inversors i les inversores en els projectes presentats, i la solidesa del model propi de selecció i suport.
Contribució real a l’economia i l’ocupació Els projectes impulsats no només generen innovació, sinó que també tenen un impacte tangible en l’economia real. Les empreses participades han aconseguit una facturació conjunta de més de 77 milions d’euros, una xifra que demostra la seva capacitat per créixer i consolidar-se en el mercat. A més, aquestes iniciatives han creat 1.438 llocs de treball directes, i de manera indirecta han contribuït a generar fins a 9.069 llocs de treball addicionals. Aquestes dades posen en evidència el paper clau que exerceix EconomistesBAN en la dinamització del mercat laboral i en la generació d’oportunitats per a moltes persones.
Un agraïment a tota la comunitat
Aquest èxit no seria possible sense la confiança i el suport con-
tinuat de totes les persones que interactuen amb EconomistesBAN: els membres del Club Inversors i de la xarxa d’inversors d’EconomistesBAN, inversors i inversores que aposten per projectes amb potencial i els collaboradors i les col·laboradores que aporten experiència i recursos. A tots vosaltres, moltes gràcies per formar part d’aquesta gran família que treballa per un objectiu comú: fomentar l’emprenedoria i la inversió responsable.
Reptes i oportunitats per al 2025
L’objectiu de 2025 és continuar creixent i ampliant la xarxa, tancant més operacions i oferint noves oportunitats d’inversió que
contribueixin a l’economia catalana i més enllà. Us animem a continuar participant activament i convidem a nous emprenedors i inversors a sumar-se a la nostra comunitat.
Si encara no formes part d’EconomistesBAN, ara és un bon moment per fer-ho:
• Emprenedors i emprenedores: Presenta el teu projecte i accedeix a una xarxa d’inversors i experts que poden ajudar-te a fer-lo realitat.
• Inversors i inversores: Descobreix projectes amb alt potencial i participa en la creació de valor real.
Contacta’ns a economistesban@coleconomistes.cat n
4a Jornada del Registre d’Experts Comptables
El divendres 25 d’abril va tenir lloc la 4a Jornada de Professionals del Registre d’Experts Comptables de Catalunya (RECC), organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes i el RECC. La trobada, referent per al sector, va servir per abordar els reptes actuals de la professió i compartir eines per al dia a dia dels experts comptables.
L’acte va començar amb la benvinguda de Joan Vall, president dels Censors Jurats de Comptes, i un primer bloc sobre la situació i perspectives de futur de la professió, amb Francisco Gracia i Fernando Cuñado, president del Registro de Expertos Contables (REC). Tot seguit, Felipe Herranz, president de la Comissió de Comptabilitat del Colegio de Economistas de Madrid,
va parlar sobre la regulació de l’ EBITDA , en una sessió moderada per Elena Ramírez. Un dels moments destacats de la jornada va ser la presentació de la nova Guia RECC núm. 6: L’Expert Independent Comptable en l’àmbit transaccional de compravenda d’empreses, a càrrec de Fernando Cuñado i moderada per Raúl Lorente. També es va presentar el Manual de Ràtios Secto-
rials 2023, amb un cas pràctic exposat per Oriol Amat, president de la Comissió de Comptabilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la moderació de Gemma Soligó. Les conclusions de Martí Garcia i Lluís Prims, president i vicepresident del RECC, i el discurs de cloenda del degà del Col·legi d’Economistes, Carlos Puig de Travy, van posar punt final a la jornada. n
La indústria en els nous temps geopolítics: Catalunya davant una oportunitat històrica
La jornada La indústria en els nous temps geopolítics, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya amb la Fundació Rafael Campalans el 20 de maig, va posar de manifest que l’actual conjuntura geopolítica pot esdevenir un moment d’inflexió per al teixit industrial català, que té una oportunitat històrica per consolidar-se com a hub industrial al Mediterrani aprofitant la seva posició geoestratègica i la capacitat d’atraure talent i inversió.
Jordi Garcia Brustenga, director general d’Estratègia Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa del Ministeri d’Indústria i Turisme, va destacar que “és un moment crític, però també una oportunitat per a les indústries: hem de respondre a la guerra comercial amb serenitat transformadora”. Va apuntar que la transició ecològica, la descarbonització, la digitalització i la resiliència són requisits per garantir la competitivitat; i va defensar una reindustrialització amb diversificació de les cadenes de valor, inversió en R+D i col·laboració entre administracions.
Laura Rahola, cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va indicar que vivim “el moment més transcendental i perillós” d’ençà de la fundació de la UE. “Els diferents successos han posat en qüestió el creixement europeu, la dependència energètica i la seguretat”, va explicar. Es preveu una mobilització de recursos sense precedents amb l’objectiu d’accelerar la inversió en defensa i seguretat, diversificar les aliances, impulsar la cooperació i mantenir el bilateralisme.
Posteriorment a aquestes intervencions es va celebrar una taula rodona moderada pel secretari d’Indústria del PSC, Raül Blanco. La coordinadora d’Afers Europeus de la Universitat de Goethe de Frankfurt, Maria Trallero, va definir com a “molt preocupant” el gir que han fet els Estats Units, però va recordar que la política comercial europea ha evolucionat, s’ha consolidat i ara és transversal. La UE ha d’actuar de manera unida i àgil per “projectar una posició creïble”, va manifestar. Per la seva banda, Carme
Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona i presidenta de la Comissió d’Economia Industrial del Collegi d’Economistes de Catalunya, va destacar la resiliència de la indústria catalana, amb un creixement del Valor Afegit Brut (VAB) industrial de Catalunya superior al de la zona euro des de 2015.
Pol Gibert, secretari general del Departament d’Empresa i Treball, va reclamar aprofitar el context per rellançar el Pacte Nacional per a la Indústria i recu-
Experts debaten sobre el futur del Pacte Nacional per a
El present i el futur del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) van ser l’objecte d’un acte amb diversos experts del sector, que van compartir la necessitat de redefinir aquest mecanisme en una veritable estratègia de país, visió a llarg termini, recursos suficients i la implicació de tots els agents econòmics.
La sessió, celebrada l’11 de juny, va posar de manifest que
la Indústria
la política industrial catalana necessita un impuls decidit per fer front als grans reptes globals, com ara el creixement del proteccionisme, la dependència de matèries primeres o l’accés a una energia competitiva. En aquest sentit, durant la sessió es va destacar que la indústria catalana ha de recuperar protagonisme com a motor d’innovació, generadora d’ocupació de qualitat i
element clau per a la cohesió territorial.
Xavier Roca Ramon, director general d’Indústria, i Pere Condom-Vilà, director de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la mateixa Direcció General, van contextualitzar el moment actual i van detallar les bases per a un nou Pacte Nacional per a la Indústria. Durant l’acte, Frederic Delmàs, Diego Guri i Xavier López també van
perar pes econòmic. Carlos Puig de Travy, degà del Col·legi, va advertir que el món és “més competitiu, menys previsible i més fràgil”, i que cal actuar de manera “valenta, coordinada i ràpida”. Valentí Pich, aleshores encara president del Consejo General de Economistas, va apostar per reformar els marcs fiscals per afavorir la inversió. Finalment, Pau Solanilla, vicepresident de la Fundació Rafael Campalans, va destacar que “la seguretat emergeix com un dels grans temes d’avui”. n
aportar les seves visions sobre com estructurar aquest nou marc industrial.
La vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngels Fitó, el secretari general, Àngel Hermosilla, i la presidenta de la Comissió d’Economia Industrial, Carme Poveda, també van formar part del col·loqui, durant el qual van assenyalar la importància d’un pacte sòlid que respongui a les necessitats del teixit productiu i impulsi la competitivitat industrial de Catalunya en el context europeu i global. n
Jaume Duch i Maria Eugènia Gay, protagonistes del “Converses del degà”
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior i la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona comparteixen amb els col·legiats i col·legiades els objectius i reptes dels seus mandats.
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, han estat els últims protagonistes del cicle “Converses del degà”, Carlos Puig de Travy.
Duch va oferir el 12 de maig una anàlisi detallada del context geopolític actual i de l’impacte sobre la competitivitat econòmica, durant la qual va identificar tres “moments disruptius” que, en la seva opinió, han alterat l’ordre mundial: la invasió d’Ucraïna, la segona Administració Trump i l’ascens de la Xina.
Davant d’aquest nou escenari, el conseller va insistir que “Catalunya ha de ser més visible i influent a Brussel·les per ser presents i orientar les decisions en els temes que ens poden afectar perquè vagin per on volem que vagin”. També va destacar les grans prioritats de la Unió Europea: la digitalització, la transició energètica i la seguretat, i va subratllar que Catalunya “ha d’alinear les seves prioritats amb les de la UE per aprofitar l’actual mobilització de capital”. Pel que fa a les aliances, va remarcar la importància de la col·laboració amb el Govern espanyol, altres regions europees i institucions comunitàries com el Parlament Europeu o el Comitè de les Regions.
La conversa també va abordar les conseqüències de la política aranzelària dels Estats Units i la necessitat de diversificar mercats. Duch va recordar que el Pla Responem de la Generalitat mobilitza 1.500 milions d’euros
en ajudes i crèdits per a les empreses, alhora que es promouen noves oportunitats a l’Àsia i a Amèrica Llatina.
Maria Eugènia Gay, per la seva banda, va compartir els reptes i projectes de la ciutat. En un acte celebrat el 2 de juny, Gay va posar en valor els pressupostos més socials de la història municipal, amb 200 milions d’euros destinats al Pla de Barris, i va exposar que els propers dos anys seran determinants per culminar actuacions clau de mobilitat i sostenibilitat, com la remodelació de la Via Laietana i la Ronda de Dalt, la transformació de Montjuïc en un gran espai verd i la posada en marxa de la nova infraestructura del tramvia que connectarà el Besòs i el Baix Llobregat.
La tinenta d’alcaldia també va reivindicar Barcelona com a capital institucional de Catalunya i com una ciutat amb vocació internacional, compromesa
Maria Eugènia Gay, segona tinenta d’alcaldia de Barcelona.
amb la diplomàcia urbana i present als principals fòrums globals per abordar reptes com la crisi climàtica i la defensa dels drets humans. D’altra banda, va assenyalar que les quatre grans prioritats de l’acció exterior municipal són la crisi climàtica, la lluita contra les desigualtats,
la revolució digital i la defensa dels drets humans, amb la voluntat de “convertir Barcelona en un hub humanitari de referència”. Així mateix, va manifestar que un dels grans objectius de l’Ajuntament és consolidar la ciutat com a pol d’atracció de talent i d’innovació. n
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, amb el degà, Carlos Puig de Travy.
Els problemes dels joves per accedir a un habitatge, a debat
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va acollir el 15 de maig un nou acte de la Intercollegial de Professionals Joves de Catalunya, dedicat aquest cop a analitzar les causes que dificulten als joves l’accés a un habitatge digne, com la precarietat laboral i la baixa capacitat d’estalvi. Un dels principals missatges que va prevaldre va ser la necessitat d’abordar aquest problema amb una visió interdisciplinària i amb polítiques efectives que garanteixin el dret fonamental de l’habitatge.
El vicepresident de la Comissió de Joves Economistes de l’entitat, Àlex Segarra, va posar en valor que la jornada permetia fer una “radiografia de la situació en què es troben els i les joves” de Catalunya, abans de presentar un debat amb representants de l’economia, la psicologia, l’arquitectura i l’administració de finques i moderat per la periodista Clara Pàmies. Tot seguit, el president de la Intercol·legial de Professionals Joves de Catalunya, Ale -
xander Salvador, va remarcar “la importància d’abordar els principals reptes de la societat des de la professionalitat”.
Ferran Piqué, president de la Comissió de Joves del Col·legi, va alertar que l’edat d’eman -
cipació se situava en els 30 anys, i va destacar la manca d’oferta, l’estancament salarial i el model obsolet d’habitatge. Ariadna Vilà (Col·legi de Psicologia) va subratllar l’impacte en la salut mental i el projecte vital
dels joves. També hi van intervenir Pep Quílez (Col·legi d’Arquitectes) i Alejandro Llorens (Col·legi d’Administradors de Finques), qui va fer una crida a no penalitzar la propietat privada i a augmentar l’oferta. n
NOTÍCIES
La Revista Econòmica de Catalunya dedica el seu número 91 a l’economia de la cultura i les arts
La Revista Econòmica de Catalunya (REC), editada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, va presentar el 5 de juny el seu número 91, titulat Economia de la cultura i les arts. El monogràfic aborda amb una rigorosa profunditat aspectes clau com el finançament de la cultura, la seva avaluació, l’impacte i el valor econòmic, el mecenatge, el col·leccionisme i el mercat de l’art, i l’ocupació des de la perspectiva de gènere, entre altres qüestions. El protagonista de l’entrevista d’aquest número és Salvador Alemany, president de Saba i Col·legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en qualitat de president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. És precisament en aquest escenari tan singular on va tenir lloc l’acte de presentació de la revista, reflex d’un monogràfic especial.
L’acte va ser conduit pel director de la REC, Guillem López-Casasnovas, i la coordinadora de la REC91, Anna Villarroya, professora de la Universitat de Barcelona especialitzada en Economia de la cultura. El degà de l’entitat, Carlos Puig de Travy, i Salvador Alemany també van intervenir. La presentació va comptar amb l’assistència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, un gest de suport que demostra la pertinència i importància de la temàtica d’aquest monogràfic.
Com a amfitrió, Salvador Alemany va remarcar que la REC91 és “un treball que la cultura necessita, tant des
de la perspectiva de l’Administració com des de la gestió”. “L’única cosa que protegeix la cultura”, va manifestar, “són les regles del joc per saber en quin marc es treballa i poder planificar el futur”. El
degà, en la seva intervenció, va reflexionar sobre l’“encert” del monogràfic, lloant l’habilitat de la REC per triar sempre temes en sintonia amb l’actualitat i l’objectiu del Collegi de “transmetre coneixe -
ment a la societat”. Guillem López-Casasnovas, per la seva banda, va demanar “més economistes que es dediquin a la cultura” per ajudar a què la societat civil i la cultura estiguin més vinculades. n
La III Jornada Laboral analitza el marc normatiu canviant
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va celebrar l’11 de juliol la tercera edició de la Jornada Laboral L’economista i el Dret del treball, un espai de trobada entre professionals del món jurídic per reflexionar sobre els principals reptes en matèria de relacions laborals. La jornada va ser inaugurada pel degà, Carlos Puig de Travy, i per la presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà, Nieves Rabassó. Puig de Travy va destacar que els temes abordats són “transcendentals” per garantir el compliment normatiu i el benestar laboral. Rabassó, per la seva banda, va subratllar la “certa inseguretat jurídica” del moment. Durant la sessió es van presentar tres ponències amb magistrats, advocats i especialistes en dret laboral.
Extinció del contracte
La primera, L’extinció del contracte en els supòsits d’invalidesa: adequació del lloc de treball i problemàtica que plantegen els denominats ‘ajustos raonables’, va analitzar l’impacte de la Llei 2/2025, que elimina l’extinció automàtica del contracte de treball per incapacitat permanent i
la condiciona a la voluntat del treballador i a la possibilitat d’adaptació del lloc o de reubicació per part de l’empresa. Sara Maria Pose, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va assenyalar que els tribunals no havien tingut temps de pronunciar-se, però va reclamar millores normatives, “encara que sigui per via reglamentària”. Juan Ignacio Olmos, advocat i counsel de BDO Abogados, va coincidir amb Pose apuntant que “caldria millorar el sistema de comunicació entre les empreses, els treballadors i les institucions”. Isabel Pedrola Román-Naranjo, advocada i membre associada del Collegi, va moderar la sessió.
Audiència prèvia
La segona ponència, L’audiència prèvia a l’acomiadament: requisits i conseqüències del seu incompliment, va tractar una qüestió de plena actualitat arran de la Sentència del Tribunal Suprem 1250/2024. Aquesta resolució va establir que l’ocupador ha d’oferir al treballador la possibilitat de defensar-se abans de l’acomiadament disciplinari. El magistrat Francisco Martínez va remarcar que és “una norma que transforma la
relació entre empleats i ocupadors”, i va insistir que “la finalitat és defensar-se dels fets imputats i evitar l’acomiadament”. Per la seva banda, Montserrat Rodríguez, sòcia directora de l’Àrea Legal Laboral de BDO Abogados, va advertir que “quan no es legisla, s’està donant als jutges un poder que no els pertoca, i això genera una inseguretat jurídica total”. La sessió va ser moderada per Ariadna Belver, economista i periodista.
Indemnització addicional L’última ponència va abordar La indemnització addicional a la legal en els acomiadaments:
supòsits de fet i quantia, posant sobre la taula els interrogants que genera la possibilitat d’establir una indemnització complementària a la prevista legalment. Jesús Gómez, magistrat, va alertar sobre la incertesa que genera la falta de criteris clars, mentre que Jaume Jesús Barcons va recordar que “hi havia un marc jurídic més clar i segur, marcat per l’Estatut dels Treballadors, però ara s’estan canviant les regles del joc”. El colloqui va ser moderat per Víctor Bottini, president de la Comissió d’Economia de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci del Col·legi d’Economistes de Catalunya. n
Els col·legis professionals reivindiquen el seu paper en la reforma de l’Administració
Economistes, advocats i enginyers de camins van reivindicar el paper clau que tenen els col·legis professionals en la reforma de l’Administració pública durant la jornada La reforma de les administracions públiques i millora dels criteris d’inversió a Catalunya - Grup d’Avaluació de Polítiques Públiques (GAPP), celebrada el passat 30 d’abril al Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació d’Eva Giménez, secretària general de la Presidència de la Generalitat, i Carles Ramió, president de la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració Pública.
Carlos Puig de Travy, Jesús M. Sánchez i Pere Calvet, degans del Col·legi d’Economistes de Catalunya, de l’Illustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, respectivament, van coincidir en què l’èxit de la reforma de l’Administració passa per un pla amb objectius consensuats amb tots els sectors de la societat. “Només treballant conjuntament es pot aconseguir una reforma que estigui al servei dels ciutadans”, van afirmar.
Puig de Travy va reclamar una reforma “estructural i amb una vocació molt àmplia de millora” i va posar en valor la tasca dels col·legis com a “enllaç entre Administració, empreses i ciutadans”. Calvet va destacar que calia simplificar tràmits, reduir terminis i garantir la competitivitat del sector públic. Sánchez
va defensar un canvi de paradigma i va demanar al Govern que treballés amb els col·legis “amb transparència”.
Eva Giménez va definir la reforma com una “necessitat imperiosa que no pot retardar-se més”, mentre que Ramió va resumir els objectius en tres línies: millorar l’atenció i els serveis als ciu -
tadans i als professionals, atraure talent i aconseguir una Administració pública intel·ligent i flexible. La jornada va incloure una taula rodona, moderada per Andreu Ulied, on Jaume Erruz (GAPP), Josep Viñas (CEC), Andreu Arenas (IVÀLUA) i Susanna Ferrer (ICAB) van abordar els reptes de la reforma. n
Noves incorporacions al Col·legi d’Economistes de Catalunya
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha donat la benvinguda a 40 nous col·legiats i col·legiades, tots procedents de diferents àmbits de l’economia i l’empresa. L’entitat els felicita per la seva incorporació i els desitja una prolífica relació que es prolongui en el temps:
- Maria Abert Martínez
- Guillermina Inés Alba Cuadros
- Marisol Beltran Gaspar
- Alejandro Blanch Aragonés
- Manuel Blay Girabel
- Clàudia Canals Pérez
- Pau Carretero Mora
- Rachid Carroum Sanz
- Alfonso Companys Belver
- Jordi Conesa Sagrera
- José Luis de la Cruz Blázquez
- Òscar Ferrer Bejarano
- Francesc Foraster Bellsolell
- José María Gómez Rojas
- Maite Góngora Gay
- Judit González Jiménez
- Marc Iglesias Galceran
- Blanca Iglesias Sacristán
- Joan Lázaro Soler
- Luis Alfredo Lojan Granda
- Albert López París
- Roberto Alfredo Malo Sanz
- Mireia Manuel Larios
- Adolf Mateu Romaguera
- Ángel Rafael Moreno Novillo
- Manuel Moreno Ortega
- Elena Natividad Nabal Vicuña
- Édgar Ortiz Cambero
- José Pedra Sabaté
- Erika Pérez Sánchez
- Natàlia Ribé Alujas
- Rossy Pamela Rurush Cabada
- Basilio Sáez Lorenzo
- Daniel Soler Fernàndez
- Rosa Maria Valiño Formosa
- Andrés Luis Venteo Casas
- Daniel Vicente Sánchez
- Maria Montserrat Vila Teixidó
- Josep Maria Vilarrúbia Tàpia
- Elizabeth Wakefield Balaguer
Benvinguts! n
Els i les economistes de Catalunya donen suport a una major autonomia energètica amb renovables, però aposten per allargar la vida de les centrals nuclears
El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat és la principal preocupació dels i les economistes, amb un 43,4 %, i la percepció de millora econòmica baixa 8,2 punts, fins al 35,7 %, respecte a l’hivern
Els resultats de l’Enquesta de Situació
Econòmica - Primavera 2025, presentats el 13 de juny, van posar de manifest el suport dels i les economistes a una major autonomia energètica de Catalunya amb energies renovables, però alhora la seva aposta per allargar la vida útil de les centrals nuclears.
L’apagada massiva del 28 d’abril, que va deixar sense electricitat tota la península Ibèrica, va rellançar el debat sobre el tipus de model energètic. En aquest context, el 75,8 % dels enquestats i enquestades van opinar que la prioritat per Catalunya ha de ser una major autonomia energètica mitjançant les renovables. El 45,6 % va donar suport a la via nuclear, mentre que el 27,7 % va dir que caldria fomentar la importació d’energia elèctrica de França.
Pel que fa al futur de les centrals nuclears catalanes, el
60,4 % es va mostrar partidari d’allargar-ne la vida útil més enllà del calendari de tancament previst a partir de 2027. El 32,1 % va assenyalar que prefereix respectar les dates establertes, i el 7,4 % no es va pronunciar.
L’enquesta va mostrar que l’economia catalana es troba en una situació positiva, però amb una tendència progressiva a la desacceleració. El 45,1 % dels col·legiats i les col·legiades va afirmar que la situació és similar a la de fa un any i gairebé tres punts més que a l’enquesta anterior. No
obstant això, la percepció de millora va baixar 8,2 punts, fins al 35,7 %, respecte a l’hivern. D’altra banda, el percentatge de persones que va detectar un deteriorament respecte a la primavera de 2024 va augmentar fins al 18,7 %.
L’Índex de Confiança, que engloba la percepció de la comunitat de l’entitat i els factors que incideixen en la situació econòmica, es va mantenir força estable: 5,72 per a l’economia catalana i 5,48 per a l’economia espanyola en una escala de 10. Al sondeig realit-
L’Enquesta de Situació Econòmica
Primavera 2025 mostra que l’economia catalana es troba en una situació positiva, però amb una tendència progressiva a la desacceleració
Mantenir la presència dels combustibles fòssils com en l’actualitat
Potenciar la presència del gas
Impuls a la importació d’energia elèctrica de França
Major autonomia energètica, via opció nuclear
zat a l’hivern, aquests valors es van situar en 5,74 i 5,54, respectivament, confirmant un lleuger declivi sostingut des de la tardor de l’any passat. El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va tornar a posicionar-se com la principal preocupació dels i les economistes, amb un 43,4 %, un increment d’una mica més d’un 1 % respecte de l’anterior enquesta. La dificultat per accedir a un habitatge va mantenir el 37,4 % del sondeig anterior, però va escalar a la primavera fins a la segona plaça d’aquest llistat. La baixa productivitat es va situar en tercer lloc amb un 32,4 %, seguida de la manca de reformes estructurals, amb un 31,6 %. El dèficit en infraestructures i comunicacions, en cinquè lloc, va marcar una de les davallades més pronunciades en passar del 36,4 % al 30,5 %. En contrast, la preocupació per la situació política va augmentar, passant del
18,3 % a l’hivern al 23,6 % a la primavera. D’altra banda, l’impacte de les mesures aranzelàries imposades per l’Administració nord-americana va preocupar al 17,6 %.
En el context internacional, el 52,2 % va destacar la capacitat de Catalunya d’atraure inversió estrangera i talent internacional;
LES CENTRALS NUCLEARS
el 38,2 % va assenyalar el sector turístic; el 34,3 % va apuntar la capacitat exportadora; i el 33,8 % es va decantar pel capital humà qualificat.
Els col·legiats i les collegiades també es van pronunciar sobre l’increment de la taxa turística, que preveu duplicar el seu valor. Un 34,6 % va mos-
Prolongar la seva vida útil
Tancar-les segons el calendari previst Sense respostacalendari previst
trar-se a favor de la proposta d’augmentar l’impost, però va considerar que la seva aplicació hauria de ser flexible i tenir en compte les diferències territorials, mentre que un 22,8 % hi va donar suport, però assenyalant que s’hauria d’haver començat a aplicar el mes de maig. D’altra banda, un 26,1 % va rebutjar la mesura i un 11,0 % va creure encertat endarrerir la seva aplicació fins a l’octubre.
Com és habitual, l’Enquesta de Situació Econòmica també va formular una pregunta exclusiva a cada demarcació. La crisi d’accés a l’habitatge va ser identificada com el principal problema que enfronta Barcelona, amb un 73,7 % de respostes. Per darrere es van posicionar els problemes amb les infraestructures, la mobilitat i el transport amb un 68,7 %, i la percepció d’un model econò -
mic massa centrat en els serveis i el turisme amb un 45,5 %.
A Girona, gairebé la meitat (46,4 %) dels enquestats i les enquestades va opinar que la intel·ligència artificial tindrà un impacte significatiu en el desenvolupament del teixit empresarial local. A Lleida, el 55,6 % dels i les economistes va reconèixer que l’agricultura i la ramaderia són els sectors amb més dificultats per cobrir vacants laborals. Un 16,7 % va assenyalar activitats de temporada o especialitzades, i un 11,1 % es va referir al sector del metall i la indústria. D’altra banda, una àmplia majoria del 71,4 % va considerar que el principal problema econòmic a les comarques de Tarragona són les deficiències en infraestructures, per davant de la inestabilitat institucional, mencionada pel 14,3 %. n
Dinar-col·loqui del Rotary Club Metropolità
El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, va participar el 18 de juliol en el dinar-col·loqui del Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona, un espai de debat i reflexió amb líders de diferents àmbits professionals on es comparteixen coneixement i experiències. Durant la seva ponència, el degà va destacar el paper estratègic de Tarragona en l’economia catalana i el seu potencial industrial, turístic, energètic i logístic. “Catalunya no pot créixer sense una Tarragona forta, i Tarragona ha de tenir el reconeixement que mereix”, va afirmar Carlos Puig de Travy. n
Visita del senadors de Junts per Catalunya
Els senadors de Junts per Catalunya Joan Bagué i Eduard Pujol van visitar el Col·legi d’Economistes de Catalunya el passat 13 de juny per analitzar la proposta de mesures fiscals per a petites empreses i autònoms presentada al Senat i contrastar els possibles impactes en l’economia i el teixit empresarial català. A la reunió hi van participar el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy; Àngel Hermosilla, secretari general; Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Capital Humà; i Àlex Segarra, membre de la Comissió de Fiscalistes. n
Trobada amb la USOC
El passat 4 de juliol es va celebrar una trobada entre el Collegi d’Economistes de Catalunya i la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) amb l’objectiu d’identificar possibles àrees de col·laboració i impulsar iniciatives per millorar la cohesió social i el benestar econòmic del conjunt de la ciutadania catalana. En la reunió hi van participar la secretària general de l’USOC, María Recuero; el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy; el secretari general, Àngel Hermosilla; i Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Capital Humà. n
Reunió
amb la diputada Inés Granollers
La diputada Inés Granollers, presidenta de la Comissió d’Indústria i Turisme del Congrés dels Diputats, va participar en la reunió de la Comissió d’Economia Industrial del Col·legi per debatre l’evolució del Projecte de Llei d’Indústria i Autonomia Energètica, els plans d’inversió en defensa i els efectes dels aranzels. A la trobada, presidida pel degà Carlos Puig de Travy, hi van participar Carme Poveda, presidenta de la Comissió d’Economia Industrial, i els vicepresidents Joan Tristany i Laia Castany, així com els presidents de la Comissió d’Economia Catalana i Economia Internacional i de la UE, Josep Reyner i Xavier Ferrer. n
Inverteix en salut
AMB UN 50 % DE DESCOMPTE * EN LA QUOTA FAMILIAR
Una alimentació sana, exercici físic, una bona assegurança de salut...
Lliure elecció de ginecòleg i pediatra
· Ampli quadre mèdic
· Assistència en viatge
· Psicologia clínica
· Teleconsulta i videoconsulta
· Hospitalització a qualsevol centre del món
· Pròtesis
· Assistència integral del càncer
GENT DE CASA
Àlex Segarra,
vicepresident
de la Comissió de Joves Economistes
“Col·legiar-se és un gest identitari”
SARA PUIG
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
Àlex Segarra, vicepresident de la Comissió de Joves Economis tes i membre del Comitè Per manent de la Comissió de Fis calistes, comparteix la seva visió sobre com incorporar gent jove a l’entitat amb perfils transversals, els beneficis d’interac tuar amb altres col·legis professionals i la seva experiència com a fiscalista.
Com definiries el nou moment actual de la Comissió de Joves? Quines són les línies estratègiques que impulseu? Actualment ens trobem en un moment on la principal prioritat és fomentar la col· laboració activa i l’esperit de comunitat entre els joves economistes amb la resta de comissions. Les nostres línies estra tègiques passen per impulsar noves col· legiacions amb diversos actes de dina mització dels joves economistes amb altres comissions i entitats, organitzant i participant en accions de networking D’altra banda, la Comissió vol donar veu al col·lectiu juvenil en els àmbits de deci sió i tenir un paper fonamental en la influ ència pública per allò que som i les nos tres problemàtiques com a joves economistes.
L’arribada de nous membres a la Comissió és un dels principals objectius. Quins nous perfils heu incorporat i quins us interessa sumar?
Hem aconseguit incorporar gent molt jove, molt necessària per donar la continuïtat necessària a la Comissió. El nostre pro pòsit és seguir sumant perfils diversos, perquè la transversalitat impulsa noves idees i fomenta solucions innovadores.
Necessitem joves amb una mentalitat oberta i amb ganes d’aportar valor afegit a la professió, més enllà de l’àmbit aca dèmic o professional.
En els darrers mesos hem vist la Comissió de Joves participar activament en actes i iniciatives de la Intercol·legial i
del Grup Eulàlia. Com valores l’impacte que té relacionar-se amb els joves d’altres col·legis professionals?
La Intercol·legial de Professionals Joves i el Grup Eulàlia són el llegat de l’equip de la Comissió liderada per en Toni Bar tolí, expresident de la Comissió. Ens ha permès conèixer com treballen altres col· lectius professionals i agafar ne idees que podem adaptar i implementar en el Col· legi. Intercanviar experiències amb altres joves professionals també ens ajuda a identificar necessitats compartides i a explorar oportunitats de col·laboració transversal.
Quins creus que són els principals reptes als quals s’enfronten els i les joves economistes actualment i com intenta la Comissió donar-hi resposta?
Un dels principals reptes és la incertesa del mercat laboral i la necessitat constant de formació especialitzada. També la intel· ligència artificial, la digitalització i la sos tenibilitat són àrees en creixement i que exigeixen noves competències. Intentem fomentar la participació del nostre col· lectiu en les activitats desenvolupades pel Col·legi i en d’altres entitats en aquesta matèria per preparar nos davant d’un en torn cada cop més competitiu. D’altra
banda, la Comissió de Joves també es colta les problemàtiques dels joves eco nomistes, i la seva voluntat és tractar les i mirar de donar hi solucions o informació acurada al respecte. Un exemple d’això és l’anàlisi de la problemàtica de l’habi tatge que hem abordat en els últims me sos en diverses sessions de treball i actes públics.
Per què és important que els i les joves economistes es col·legiïn? Quins beneficis i oportunitats els aporta? Sempre he cregut que col·legiar se és un gest identitari, de sentir “la samarreta del Col·legi”. Formar part del Col·legi signifi ca tenir accés a cursos específics i a un entorn professional on es comparteixen experiències i coneixements. També és una manera de consolidar la imatge i la reputació professional, ja que et vincules amb una institució que promou l’excel· lència. A més, estar col·legiat facilita la interacció amb altres especialistes, po tencia la xarxa de contactes i ajuda a forjar noves vies de col·laboració.
En l’àmbit professional desenvolupes la teva carrera com a fiscalista. Quins aspectes consideres més rellevants i enriquidors a l’hora de treballar en un despatx?
Hi ha moltes tipologies de despatx, i ca dascuna te la seva línia de treball, de persones i d’identitat. Particularment, el que fa que em senti plenament satisfet de la meva feina a RocaJunyent és quel com que no podria dur a terme a qualse vol tipus de despatx. La internacionalit zació requereix d’un domini de la llengua i de la normativa que no tots els despat
Necessitem joves amb una mentalitat oberta i amb ganes d’aportar valor afegit a la professió, més enllà de l’àmbit acadèmic o professional
Escoltem les problemàtiques dels joves economistes i la nostra voluntat és tractar-les i mirar de donar-ne solucions, o informació acurada al respecte
intercanviar opinions i expertesa de ma nera plural. Habitualment som una cin quantena de professionals els qui hi participem, i s’ajuda a donar resposta a assumptes concrets, es detecten ten dències per part de l’Administració Tri butària, posem de relleu els reptes de la nostra feina i donem suport als companys per tal que puguin consolidar criteris. Per a mi particularment, com a coordinador de l’activitat, suposa una formació con tínua i un repte cadascuna de les apro ximadament 20 sessions que fem al llarg de l’any.
xos ni professionals poden oferir. D’altra banda, la gestió d’equips també m’obliga a desenvolupar habilitats de comunicació i empatia.
Com ha influït la tradició familiar fiscalista en la teva trajectòria professional i com veus el relleu generacional dins del despatx on treballes?
El meu pare, economista i fiscalista fins que s’ha jubilat fa poc, més que apro par me a la fiscalitat com a tal, és qui em va convidar a participar activament en el Col·legi i en les seves Comissions. Veure de prop la passió amb què ell ha defensat durant tants anys els drets dels contribu ents i com ha intentat que els membres de la Comissió de Fiscalistes tinguessin democratitzada la dificultat i l’enrevessa ment de la nostra feina ha estat per a mi una motivació. Quant al relleu generaci onal al despatx, considero que hi ha una oportunitat molt interessant de compagi nar l’experiència dels que més veterania tenen amb la innovació i altres aptituds dels més joves (la visió digital i adaptativa de les noves generacions i tecnologies).
Com valores el paper dels debats fiscals que organitza amb tant d’èxit la Comissió de Fiscalistes? Quina importància tenen per a la formació i actualització dels professionals i per a la societat en general?
Els debats fiscals són una de les activitats més recurrents de les que organitzem des de la Comissió de Fiscalistes, i bà sicament serveixen per crear un espai on professionals de la Comissió puguin
Com creus que evolucionarà la professió de fiscalista en els pròxims anys? De quina manera es podria potenciar la formació i la pedagogia sobre tributació i fiscalitat a la societat?
En els pròxims anys, la professió seguirà avançant cap a una major digitalització i automatització dels processos de gestió i assessorament. D’altra banda, al llarg dels darrers anys la fiscalitat ha viscut en una permanent inseguretat jurídica, de guda, en gran part, a la interpretabilitat de la normativa tributària, la seva juris prudència i la diversitat de pronuncia ments. És per això que fer pedagogia del compliment normatiu és essencial. Vivim en un context social en què és arriscat que els contribuents no disposin de me canismes de detecció de contingències i de la implementació de controls per evitar que aquests errors es produeixin. Això fa que sigui molt important establir bons procediments de treball en el si de les empreses i així poder detectar i mitigar riscos fiscals evitant la comissió d’errors o fraus en matèria fiscal. n
Ser col·legiat és una manera de consolidar la imatge professional, ja que et vincules amb una institució que promou l’excel·lència
Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i de la UE
“La UE ha de fer un pas endavant i acabar la integració econòmica i política”
SARA PUIG
Responsable de Premsa i Comunicació del CEC
El president de la Comissió d’Economia Internacional i de la UE, Xavier Ferrer, analitza la situació actual geopolítica i els seus impactes a l’economia catalana, espanyola i europea amb l’establiment d’un nou ordre mundial.
Els efectes de la guerra aranzelària iniciada per la segona Administració Trump ha posat al centre del diàleg la Comissió d’Economia Internacional i la UE. Com valora que els mitjans recorrin a la seva Comissió de manera sistemàtica per analitzar l’impacte econòmic de les decisions de la Casa Blanca a casa nostra?
La política comercial de l’Administració Trump ha alterat enormement les regles del comerç internacional, basades en els acords dels Estats en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), i ha generat incertesa a l’àmbit empresarial. És natural que es busquin les explicacions a aquesta política i també possibles solucions o estratègies,
A la indústria catalana li convé explorar noves zones per orientar el comerç, com la Xina, Canadà o Amèrica del Sud. I, sobretot, aprofitar els fons Next Generation EU per modernitzar i digitalitzar les empreses
que des de la Comissió d’Economia Internacional i UE del Col·legi d’Economistes hem debatut internament i també amb experts externs. Tot plegat ofereix una font de coneixement i informació a l’Administració, empreses, ciutadania i periodisme econòmic, sectors amb qui tenim una interacció permanent.
En aquest nou context internacional, quins considera que són els mercats cap als quals ha de mirar la indústria catalana per a diversificar riscos i aprofitar oportunitats?
Primer de tot cal estar atents a com van evolucionant els esdeveniments perquè res és definiu en les decisions de Trump, com ja s’ha pogut observar, amb canvis d’opinió constants, que generen incertesa i dificultats per establir estratègies a curt i mig termini. En aquest escenari, a la indústria catalana li convé explorar noves zones per orientar el comerç, com la Xina, Canadà o Amèrica de Sud. I, sobretot, aprofitar els fons Next GenerationEU per procedir a la modernització i digitalització de les empreses amb l’objectiu de ser més competitives per afrontar els reptes actuals i futurs.
Més enllà de Trump, quin pronòstic fa sobre l’impacte que poden tenir les dificultats actuals d’economies com l’alemanya i la francesa en el conjunt de la Unió Europea i, en particular, a Espanya i Catalunya?
Des de sempre el que passa a Alemanya i a França afecta de ple a la Unió Europea, de manera que el limitat creixement que tenen les dues economies, especialment l’alemanya, incideix negativament a la reactivació de l’economia europea. La bona notícia és que el nou govern alemany, de la mà del seu canceller Olaf Scholz, ha manifestat que vol tornar a liderar Europa a partir de tres línies d’actuació: recolzar les empreses mitjanes, abaixar impostos a propostes d’innovació empresarial i poten-
ciar més la formació professional. Respecte a Catalunya i Espanya, la reactivació de l’economia Alemanya a partir de la injecció de 500.000 milions d’euros a la seva indústria segur que tindrà un impacte positiu a la nostra economia i de major relació comercial amb Alemanya, ara per ara encara difícil de concretar en termes numèrics.
Com poden les empreses catalanes adaptar-se a una economia global marcada pel proteccionisme, la fragmentació de cadenes de subministrament i la creixent volatilitat?
Amb investigació de nous mercats i amb eficiència empresarial, digitalitzant processos i augmentant la productivitat. De fet, són les receptes que emanen dels informes de Letta i Draghi, que estan sobre la taula dels despatxos de Brussel·les esperant ser aplicats. Esperem que, davant la urgència i incertesa del moment, la Unió Europea faci un pas endavant aplicant les receptes d’aquests informes (fer el mercat únic més flexible i dinàmic i injectar 800.000 milions d’euros anuals a l’economia, en forma d’ajuts a empreses, per millorar la innovació i la productivitat), amb la finalitat de fer les empreses europees més competitives i capaces de ser
La reactivació de l’economia de la primera potència europea, Alemanya, a partir de la injecció de 500.000 milions d’euros a la seva indústria, segur que tindrà un impacte positiu a la nostra economia
referents mundials i que així siguin percebudes a la Xina i els Estats Units.
Quin paper han d’exercir les institucions europees i catalanes per a fer costat a les empreses en aquest nou escenari internacional?
Han d’estar treballant en dues àrees. D’una banda, confrontant amb els Estats Units les seves polítiques, amb l’objectiu de què les canviïn o matisin amb la línia d’estabilitzar els mercats i facilitar el comerç a les empreses europees. I de l’altra, establir polítiques i ajuts públics que facilitin el desenvolupament de les empreses europees amb la finalitat que no rebin l’efecte negatiu de les polítiques de Trump.
L’informe de riscos de la UE identifica factors com la desintegració de la cooperació internacional i el declivi eco-
nòmic com a amenaces crítiques. Quines mesures concretes haurien de prioritzar les institucions comunitàries per reforçar la seva cohesió interna i garantir una posició sòlida davant els EUA o la Xina?
Es tracta d’aplicar el que expressen els informes Letta i Draghi, ja detallats. A més, davant la geopolítica internacional del moment amb la incertesa que aporten les polítiques de Trump, la guerra d’Ucraïna, el conflicte d’Orient Mitjà i d’altres, la Unió Europea ha de fer un pas endavant, acabant la integració econòmica, amb integració fiscal, unió bancària de facto i amb un mercat de capitals capaç de finançar les necessitats d’innovació, i també avançar cap a la integració política, amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia estratègica, potenciant la indústria i valorant la necessitat d’invertir en se-
guretat i defensa, davant la realitat del món que ens envolta.
Quins objectius es marca la Comissió en els propers mesos?
Volem desenvolupar l’activitat en dues línies. D’una banda, fer debats interns amb els membres de la Comissió amb la finalitat de compartir i conèixer la realitat de l’economia internacional i, més concretament, tot el que passa a la Unió Europea. Aquestes trobades ens permetran saber quines són les inquietuds i així podrem plantejar accions i debats al respecte. I de l’altra, continuar aportant informació sobre l’economia internacional i de la Unió Europea a través de col·laboracions a les revistes del Col·legi, també a mitjans de comunicació i debatent amb experts els que passa al món, des del punt de vista econòmic. n
Girona
FI D’UNA ETAPA DE 10 ANYS AL COL·LEGI
LLUÍS BIGAS
President de la seu de Girona
Res no feia presagiar, el juny del 2014, mentre es tancava la fusió entre el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de Titulars Mercantils de Girona, que jo participaria activament en els òrgans de govern de la nostra entitat. No va ser fins a principis de l’any 2017 quan em vaig incorporar al comitè permanent del Col·legi d’Economistes de Catalunya, encapçalat per l’aleshores degà Joan B. Casas, encarregat de culminar la fusió entre economistes i titulars mercantils. Des de llavors, la meva principal missió ha estat fer sentir la veu dels economistes gironins a la institució i que els economistes gironins, que avui representem gairebé el 10 % del cens del Col·legi, ens sentim representats dins d’aquest.
La meva etapa com a president de la seu de Girona arrenca el setembre del 2018 sota el deganat d’Anton Gasol i el vicedegà, que després va esdevenir degà, Oriol Amat. Posteriorment, el 2022, vaig renovar la presidència sota el deganat de Carlos Puig de Travy i la vicedegana Àngels Fitó. Vull agrair a tots ells la confiança
dipositada i el permetre’m participar de les seves decisions, moltes d’elles encaminades a potenciar el paper de les seus.
No ha estat fàcil fer sentir als col·legiats i col·legiades de Girona la pertinença a una institució tan important i de tant prestigi com és avui el Col·legi: tenim molt camí per recórrer, i des d’aquí encoratjo la nova presidenta de la seu, Rosaura Jiménez, a persistir en aquesta tasca. No ha estat gens fàcil superar la dicotomia entre economistes i titulars mercantils, però la formació impartida des de la seu, la potenciació de la Jornada dels Economistes —amb reconeixements i premis propis pel col·lectiu economista gironí— i una Jornada d’Auditoria i Comptabilitat d’àmbit nacional han ajudat a enfortir els economistes gironins i fer-los cada vegada més partícips de la vida col·legial.
Entre 2018 i 2025, els tres presidents de les seus hem treballat colze a colze perquè el territori estigués representat, però també perquè els economistes de la demarcació de Barcelona sabessin que a les tres províncies tenen companys i despatxos que participen de la vida col·legial. La pandèmia va produir una important transformació a la vida de la seu. La introducció de la formació en línia en detri -
ment de l’activitat formativa presencial va portar al fet que es perdés un dels nexes d’unió més importats, si no el més important, amb la seu. Aquest decrement del contacte l’hem compensat amb altres activitats com trobades d’empresaris, professionals de l’economia i CEO d’empreses de les nostres comarques, presentacions de llibres i, darrerament, amb la participació de la seu en el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. Mai cap seu havia estat present en els tres congressos anteriors. Per al creixement del Col·legi és imprescindible la participació de les seus, per això la nova Junta de Govern de l’entitat té aquesta premissa al seu programa de govern, i continuarà per aquest camí.
Per acabar, vull agrair a totes les persones que m’han acompanyat en aquesta etapa: als membres del Comitè Executiu de la seu de Girona i també als meus antecessors, ja que junts hem fet una mica més grans i visibles els economistes gironins. Continuaré formant part del Comitè Executiu de Girona i participaré activament en diferents Comissions del Col·legi. Ha estat un honor ostentar la presidència de la seu aquests darrers anys. Ens continuarem veient al Col·legi! n
Girona
Lleida
LA IMPORTÀNCIA DE LA INNOVACIÓ
JOSEP MARIA RIU
President de la seu de Lleida
En cloure vuit anys al capdavant de la Junta de la seu de Lleida és moment de fer balanç d’una etapa de creixement i consolidació. Al llarg d’aquest temps hem enfrontat reptes únics i hem vist canviar l’escenari econòmic i financer mundial, fent un esforç constant per identificar amb lucidesa quin paper havíem de jugar i quines respostes calia donar per poder servir a l’ecosistema lleidatà de forma honesta i rigorosa. La complexitat i la incertesa han estat condicionants permanents que han posat a prova la resiliència de les nostres empreses, despatxos i, en general, de tota la nostra societat.
Encara avui té sentit recordar l’impacte devastador de la pandèmia de la COVID-19: des del Col·legi vam comprometre’ns per estar a l’altura del desafiament, oferint respostes àgils i eficaces en aquell entorn canviant. Ara em cal reconèixer i agrair la gran dedicació i el compromís amb què tot el personal del Collegi es va implicar per oferir servei i prestigiar la professió.Vull destacar també el treball incansable de tota la Junta per assolir un objectiu clau: convertir el Col·legi d’Economistes de Catalunya en un referent d’opinió ineludible a l’ecosistema econòmic de Lleida, tant en l’àmbit públic com privat. Hem assolit aquesta fita gràcies a una intensa activitat i al fet de reforçar la nostra presència en tots els debats rellevants.
El reconeixement dels agents econòmics i socials ens confirma que estem en el bon camí per participar activament en la construcció d’una societat més pròspera i dinàmica
La Jornada dels Economistes s’ha consolidat com un fòrum econòmic anual de referència a les terres de Lleida. S’han impulsat desenes d’actes, formacions, trobades empresarials, taules rodones i debats sectorials: des de les Jornades Concursals fins al Fòrum d’EconomistesBAN, passant per les Jornades Tributàries, la participació en la Jornada de la Dona o la visita a l’aeroport d’Alguaire, la nostra activitat ha estat incessant, amb una gran presència en diversos mitjans de comunicació.
En la mateixa línia, hem teixit sòlides i proactives relacions amb les administracions públiques, una estratègia que ha estat crucial. Agraeixo a totes aquestes institucions l’interès i el suport constant que han demostrat cap al nostre Col·legi. Aquesta xarxa de col·laboració és un actiu inestimable que hem de continuar cultivant.
Totes aquestes iniciatives han contribuït a enriquir el coneixement, fomentar el networking i, sobretot, a reforçar el nostre paper com a entitat consultiva i de lideratge intel·lectual. Però la nostra mirada ha anat encara més lluny, amb visió institucional de futur, consolidant el vincle amb la Universitat de Lleida amb la voluntat d’apropar el Collegi als futurs graduats, mostrant-los totes les oportunitats i el valor afegit que la carrera d’economista els pot oferir. Des d’aquesta perspectiva, hem generat noves sinergies a
través de cursos especialitzats i participant activament en jornades d’ocupació.
Durant aquests anys de presidència he estat testimoni de la creixent força de totes les seus territorials, que han guanyat una representativitat, importància i participació cada vegada més grans en la vida i l’organització del Col·legi a tot Catalunya. Vull pensar que des de la demarcació de Lleida hem contribuït activament a aquesta consolidació, esdevenint un pilar fonamental en la projecció pública de la professió.
Agraeixo profundament a tota la Junta pel seu treball incansable per portar la veu, l’opinió i la visió dels economistes de Lleida a tots els àmbits i debats on es parla d’economia, empresa, innovació, productivitat, digitalització i sostenibilitat, entre molts altres. El reconeixement de tots els agents econòmics i socials ens avala i ens confirma que estem en el bon camí per continuar aportant els nostres coneixements i participant activament en la construcció d’una societat més pròspera i dinàmica. Ara, amb plena confiança i satisfacció, cedeixo el relleu a una nova Junta que percebo preparada sobradament per enfrontar els nous reptes que se’ns obren. Estic convençut que el Col·legi d’Economistes continuarà essent un punt de referència indispensable a Lleida, tant per als economistes com per a tots aquells que estimen i pensen el futur de les nostres comarques. n
Lleida
Tarragona
BALANÇ D’UNA ENRIQUIDORA ETAPA A LA SEU DE TARRAGONA
MIQUEL ÀNGEL FÚSTER
President de la seu de Tarragona
En aquest darrer article com a president territorial de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, vull donar les gràcies a tots els membres d’aquest Comitè Executiu i de l’anterior per la seva col·laboració en aquests set anys de mandat. S’ha fet molta feina al territori, però encara queden projectes engrescadors per desenvolupar. Com és natural, també faig extensible el meu agraïment personal a tots els degans i membres de les diverses Juntes de Govern en les que he tingut el privilegi de participar, i al personal de l’entitat pel seu compromís i professionalitat. Marxo amb el convenciment que, entre tots i totes, hem aconseguit que l’element territorial del Col·legi d’Economistes de Catalunya sigui una realitat ben present. Ens hem de congratular també de l’èxit en l’aspecte del gènere, i ens queda com a repte de futur aconseguir una major presència i compromís per part dels joves.
L’activitat col·legial de la seu de Tarragona ha tingut moments de tot tipus, i va patir força en l’etapa final de la pandèmia, tot i la seva ubicació privilegiada al centre de la capital. En aquests darrers anys s’ha fet un esforç per recuperar actes presencials, tant de formació com de difusió, i s’ha aconseguit recuperar un mínim de vida col·legial. A banda dels cursos més rellevants (principalment, de les àrees fiscal i d’auditoria) i de la prestigiosa Jornada dels Economistes de Tarragona anual, hem consolidat activitats com la Calçotada dels Economistes, el Fòrum Inversor d’EconomistesBan al territori, sortides lúdiques i visites impulsades pel grup de joves economistes, actes d’interès de diverses comissions, la participació de voluntaris i voluntàries als cursos d’EFEC per millorar l’educació financera a les escoles, i el compromís
Tarragona
amb l’acte de graduació de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, entre altres qüestions destacades.
Les relacions amb altres actors de la demarcació s’han enfortit en aquests anys. Tenim convenis amb diversos collegis professionals, hem organitzat activitats conjuntes amb alguns d’ells i participem d’importants iniciatives d’algunes institucions, com la Plataforma de l’Hidrogen Verd o Civicai. D’igual forma, la vinculació del Col·legi amb els mitjans de comunicació locals s’ha reforçat, i som una entitat generadora d’opinió amb creixent prestigi. Podríem dir, sens dubte, que la veu dels i les economistes està present cada cop més a la societat tarragonina, entesa en sentit ampli: Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, comarques interiors i Baix Penedès.
A nivell institucional s’ha produït una evolució molt important durant els darrers anys, i mantenim un estret contacte amb les diverses administracions públiques —Govern de l’Estat, Generalitat de
Catalunya, Diputació de Tarragona, ajuntaments, Agencia Estatal de Administración Tributaria i Agència Tributària de Catalunya—, tot oferint la nostra collaboració sempre que cal. També hem estat presents en diversos processos participatius sobre el territori. El darrer d’ells va ser a la Comissió de Territori al Parlament de Catalunya per defensar la necessitat d’un major ús de l’aeroport de Reus.
S’han fet moltes coses i moltes de bones. Ens n’haurem deixat algunes per desenvolupar i també haurem comès algunes errades, però la intenció de les dues Juntes que he presidit ha estat sempre treballar per al Col·legi. El compromís del proper Comitè Executiu ha de ser continuar aquest esforç per a donar servei als nostres col·legiats i col·legiades, a qui demanem ajut i complicitat, i per a contribuir al progrés socioeconòmic del conjunt del territori. Ha estat un honor presidir la seu tarragonina i representar la nostra entitat allà on ha calgut. Moltíssimes gràcies a tothom! n
Aula d’Economia
Al servei dels professionals de l’economia i de l’empresa
MARTÍ GARCÍA
Secretari acadèmic del Col·legi d’Economistes de Catalunya
L’objectiu principal del Col·legi d’Economistes de Catalunya és fomentar el desenvolupament dels professionals de l’economia i de l’empresa, i vetllar perquè les activitats pro fessionals ofereixin a la societat les garanti es suficients de qualitat i competència. I per a això, l’Aula d’Economia i Empresa és l’ins trument més adient. La finalitat de l’Aula d’Economia i Empresa és facilitar, principal ment als membres de l’entitat i als seus col· laboradors, la possibilitat d’actualitzar els coneixements necessaris per a l’exercici de l’activitat professional, per tal de donar res posta a les necessitats de l’empresa i de les institucions i organitzacions en general.
Formació continuada
Durant els primers set mesos de 2025 s’han impartit més de 1.000 hores de formació en 125 cursos i més de 3.000 assistents. El format majoritari dels cursos de formació continuada és l’ streaming. La pandèmia va significar l’aparició d’aquest nou format, que va permetre continuar amb les activitats formatives durant el confinament i que de finitivament s’ha imposat a la presencialitat,
en detriment de la participació activa dels assistents i el networking. També s’està imposant la formació de curta durada, de 2 a 4 hores. En aquest sentit, durant aquests primers mesos de 2025 s’han afe
FORMACIÓ CONTINUADA
n 8 i 9 de setembre de 2025 de 9:30 a 13:30 hores
Normativa sobre sistemes informàtics de facturació antifrau, el sistema
VERI*FACTU i la facturació electrònica B2B
n 16 de setembre de 2025 de 16:00 a 20:00 hores
Detecció del maquillatge comptable: mètodes tradicionals i intel·ligència artificial
n 29 de setembre i 1 d’octubre de 2025 de 9:30 a 12:30 hores
Informes intel·ligents: optimitzar l’anàlisi de dades empresarials amb ChatGPT
n 16, 18, 25 i 30 de setembre de 2025 de 16:00 a 20:00 hores
Eines financeres i de gestió aplicades a la presa de decisions
n 29 de setembre, 1, 6, 8 i 13 d’octubre de 2025 de 16:00 a 18:30
Reestructuració laboral: impacte econòmic i disseny d’escenaris viables
git a l’oferta d’aquesta durada 5 píndoles sobre temes específics de la declaració de la renda 2024 amb molt bona acceptació. I s’han programat per segona vegada 6 sessions exprés sobre dret civil català i les seves implicacions fiscals.
Pel que fa a la temàtica, hem continuat im partint cursos relacionats amb la intel·ligència artificial. Fins ara s’han ofert 26 cursos, als quals s’hi han inscrit 580 participants. Un altre tema d’actualitat que ha suscitat l’inte rès dels col·legiats i dels seus col·laboradors és la normativa sobre sistemes informàtics de facturació antifrau, el sistema VERI*FACTU i la facturació electrònica B2B. Des de 2022 s’han dut a terme 13 cursos, als quals hi han assistit més de 330 persones.
Tot plegat sense abandonar altres temàtiques com les finances i el dret laboral, que aborda rem des de noves perspectives a partir del mes de setembre.
Jornades professionals
On sí s’ha recuperat la presencialitat i la ne cessitat de fer networking és a les diverses jornades professionals que es fan any rere any. La IX Jornada Tributària, la III Jornada Laboral (que ja s’ha consolidat com a cita anual del laboralistes) o la VII Jornada d’Au ditoria i Comptabilitat Girona Temps de Flors Memorial Xavier Amargant han gau dit de la presència física majoritària o exclu siva dels professionals inscrits.
En el cas del III Congrés Català de Sostenibi litat, organitzat conjuntament amb el Col·legi de Censors de Comptes de Catalunya, s’ha repetit el format presencial de la segona edició, mantenint el mateix nombre d’assistents mal grat l’anunci de la Llei Òmnibus i la Directiva Stop the clock.
Gestió de despatxos professionals
Aquest és un àmbit d’especial interès per a l’Aula, que fa temps que programa for macions que dotin als titulars de despat xos de noves eines de gestió que facilitin una millora de la rendibilitat, la seva digi talització, la gestió del talent i el relleu
JORNADES PROFESSIONALS
n 18 de setembre de 2025 de 9:15 a 13:30
i de 15:00 a 18:00 hores
XXV Jornada Tècnica d’Auditoria. 25 anys de compromís amb la professió auditora
n 26 i 27 de novembre de 2025 de 9:30 a 14:00
i de 16:00 a 19:45 hores
XXI Fòrum Concursal
n Novembre/Desembre 2025
II Jornada sobre l’empresa familiar i la família empresària
generacional. I que els permetin afrontar el repte del creixement. Així, conjuntament amb la Comissió d’Auditoria | REA Cata lunya, es va organitzar la segona edició de l’Speed Dating per a firmes petites i mitjanes d’auditoria, amb l’objectiu d’ofe rir un espai on les firmes es poguessin conèixer i explorar oportunitats de col· laboració, possibles sinergies, aliances o fusions.
Pricing 2025, retribució de socis, l’impac te de la factura electrònica o la compra venda de despatxos han estat temes tractats en els diversos cursos realitzats en aquest àmbit. Però els vectors que configuren l’èxit professional són els co neixements tècnics, l’ on-the-job training i les soft skills o power skills . És per això que el curs vinent volem incorporar tam bé un cicle de 8 píndoles formatives per a professionals de despatxos amb l’ob jectiu d’oferir eines directes, realistes i
CICLE DE ‘SOFT-SKILLS’ PER A PROFESSIONALS DE DESPATXOS
1. Temps sota control: Com organitzar-te quan tot és urgent
2. Parlar clar sense generar tensions: Assertivitat per a despatxos
3. Evitar l’esgotament silenciós: Microestratègies d’autocura professional
4. Reunions i missatges que van al gra: Comunicació eficaç en format exprés
5. Tensió a l’equip o amb el client: Què dir i què no dir
útils per millorar l’eficiència, el benestar i la comunicació professional en contextos d’alta exigència, amb temps limitats i di nàmiques intenses.
Seran sessions pràctiques amb una durada de 2 hores, amb eines concretes, plantilles, guies o llistes de control que es puguin fer servir des del primer dia.
Formació inicial
A hores d’ara, ja han finalitzat la 35a edi ció del Màster d’Especialització Tributària i el Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat (CEC AUB) en la seva ter cera edició des de la seva impartició a la seu de Barcelona del Col·legi d’Econo mistes de Catalunya. I ja està obert el període d’inscripció per al curs 2025 2026. En aquest nou curs també s’oferi rà el Curs Online d’Implementació i Veri ficació del Reporting de Sostenibilitat (CEC UOC). n
FORMACIÓ INICIAL
n 36a edició del Màster d’Especialització Tributària
INICI CURS: 4 de novembre de 2025 DURADA: 8 mesos (212 hores)
Homologat pel Registro de Economistas Asesores Fiscales (REAF-CGE)
n Màster Oficial d’Auditoria de Comptes i Comptabilitat
Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya del 1995 al 2001
En el marc dels actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la creació del nostre Col·legi, iniciats pel meu amic l’exdegà Andreu Morillas, la nova Junta de Govern que s’havia constituït, presidida per qui signa, vàrem considerar convenient i útil impulsar una jornada vertebral on es visualitzés la varietat d’especialitzacions de la nostra professió. Una jornada que es va idear amb una doble funcionalitat: d’una banda, que fora valuosa per als assistents i que s’hi projectés l’ampli ventall d’àrees que atenen els economistes, incrementant amb això el debat i la reflexió entre professionals; i, d’altra banda, que fora constructiva per a la societat en general, oferint un coneixement més profund del que som i el que fem els i les economistes.
D’aquesta manera, el 19 de novembre de 1996 es va celebrar la primera Jornada dels Economistes, que va comptar en aquest inici amb una àmplia i alta representació institucional amb la presència del llavors príncep d’Astúries, S. A. R. Felip de Borbó, amb qui vam poder tenir una audiència privada; el president de la Generalitat, Jordi Pujol; el president de la Diputació Provincial de Barcelona, Manuel Royes; i l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entre altres autoritats i personalitats.
Però a més d’aquesta rellevant arrencada, amb tan bona acollida per part dels representants institucionals més alts del moment,
vam tenir l’honor de comptar amb la conferència central impartida per un col·lega de referència, Julio Segura, llavors conseller del Banc d’Espanya, qui va parlar d’un tema estratègic aleshores, i també ara, com és el paper de l’Estat en l’economia. Un tema que, sent sempre interessant i actual, tenia una especial transcendència i oportunitat en aquells moments d’economia molt dirigista. Durant la seva exposició, Segura va fer gala dels seus amplis coneixements en la matèria i de la seva talla com a economista amb una intervenció trencadora i analíticament brillant, de la qual només en puc recomanar la seva lectura.
A nivell professional, les Jornades van suposar un èxit. Èxit al qual va contribuir, sens dubte, la intervenció de la llavors presidenta de RENFE, la nostra volguda i enyorada Mercè Sala, qui va aportar una perspectiva valenta i profundament estratègica sobre un assumpte clau tant en aquell moment com avui: la reconversió d’empreses.
En el plantejament d’aquella primera edició de la Jornada dels Economistes es va presentar un format innovador que va apostar per la realització de tallers professionals com a eix central del sentit pràctic que es volia donar a aquestes. Aquesta estructura innovadora va ser molt ben rebuda pels assistents perquè oferia espais de debat tècnic i especialitzat, en què es van abordar qüestions de gran rellevància per als diferents àmbits d’actuació dels economistes. La diversitat temàtica, l’alt nivell dels ponents i la profunditat dels continguts tractats van contribuir de
manera decisiva a l’èxit de la Jornada, consolidant el seu valor tant des del punt de vista formatiu com d’actualització professional. Una altra fita rellevant d’aquesta edició va ser la creació dels Premis Joan Sardà Dexeus, en memòria de qui fora una figura emblemàtica del pensament econòmic català i nacional, i que tristament havia mort l’any anterior. En reconeixement del seu llegat, aquests premis van néixer amb la voluntat de fomentar l’excel·lència en la investigació econòmica. La Jornada va ser clausurada amb gran encert pel nostre volgut col·lega i vicedegà del Col·legi, Jordi Conejos, qui també desenvolupava en aquell moment el càrrec de director general d’Indústria de la Generalitat, aportant una reflexió final lúcida i compromesa. La primera Jornada dels Economistes va ser molt més que un acte commemoratiu: va ser una declaració de principis. Ara, després de 30 edicions d’èxit, la Jornada dels Economistes reflecteix la voluntat de la nostra entitat de situar la figura de l’economista com un professional imprescindible per interpretar i construir el present i el futur. Continuant fidelment l’estructura del seu inici, ha cercat al llarg de la seva història ser útil per als nostres col·legues de professió, convertint-se en un fòrum des del qual entendre que l’economia no és només una ciència de recursos, sinó una eina de transformació; que els i les economistes no som mers analistes de dades, sinó agents actius de canvi; i que els grans reptes d’ahir, d’avui i de demà requereixen no només tècnica, sinó també visió i compromís. n
