Presidenta de la seu de Girona: Rosaura Jiménez Xiberta
Presidenta de la seu de Lleida: Maria
Alba Zaragoza Farré
President de la seu de Tarragona: Arnau Farré Andreu
Secretària: Carme Jover Díaz
Tresorera: Carme García Jarque
Interventor: Miquel Morell Deltell
Vocals: Alfred Albiol Paps, Oriol Amat Salas, Maria Josep Arasa Alegre, Carme Garcia Jarque, Ana Garcia Molina, Carme Jover Díaz, Miquel Morell Deltell, Ester Oliveras Sobrevias, Ferran Piqué Anguera, Nieves Rabassó Rodríguez, Josep Maria Riu Vila, José Rodríguez Pousa, Sofía Rodríguez Rico, Esther Subirá Lobera Ramon Tremosa Balcells
Consellers: Miriam Barrera Ubieto, Natàlia Mas Guix, Martí Parellada Sabata, Valentí Pich Rosell Joan Tristany Claret
Comitè editorial
Elisabet Bach Oller, Víctor Costa Orpinell, Arnau Farré, Àngels Fitó Bertran, Àngel Hermosilla Pérez, Rosaura Jiménez Xiberta, Jaume Menéndez Fernández, Ferran Piqué Anguera, Sara Puig Carrión, Carles Puig de Travy, Joan Tristany Claret y Maria Alba Zaragoza.
Edita
Col·legi d’Economistes de Catalunya Fotografia: Col·legi d’Economistes de Catalunya Publicitat: comercial@coleconomistes.cat
Disseny producció editorial: ZetaCorp, Unidad de Publicaciones Corporativas de Prensa Ibérica (Ediciones Reunidas, S.A.U.)
Distribució: Ediciones Reunidas, SA Dipòsit legal: B-36694-1989 ISSN: 2385-5983
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu emmagatzematge o transmissió per cap mitjà sense permís previ de l’editor i/o dels autors. Ni l’editor ni els autors acceptaran responsabilitats ocasionades a les persones naturals o jurídiques que actuïn o deixin d’actuar com a resultat d’alguna informació continguda en aquesta revista. Les opinions recollides en els textos publicats a L’Informatiu pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de govern de la institució. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment de la qualitat dels serveis que presten de la veracitat de la informació facilitada. Barcelona Plaça de Gal·la Placídia, 32 08006 Barcelona. Tel. 934 161 604 cec@coleconomistes.cat
Tres dècades d’un espai imprescindible de reflexió i progrés
VALENTÍ PICH ROSSELL
Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya entre 1995 i 2001
Una cita ineludible amb l’economia i l’empresa
MIGUEL ÁNGEL VÁZQUEZ
President del Consejo General de Economistas (CGE)
6/7
Programa
30 Jornada dels Economistes
Barcelona - Lleida - Tarragona - Girona
8/10
Girona
Elogi del retrobament
ROSAURA JIMÉNEZ XIBERTA
Presidenta de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Lleida
Lleida, la força de celebrar la Jornada dels Economistes
MARIA ALBA ZARAGOZA
Presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Tarragona
Tarragona: una cita de referència per al progrés econòmic del territori
ARNAU FARRÉ
President de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
MIQUEL ÀNGEL FÚSTER
Organitzador de la Jornada dels Economistes a Tarragona
11/14
Taules rodones
Una mirada plural sobre les polítiques empresarials de Catalunya
ORIOL AMAT
Catedràtic de la UPF, exdegà membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Cap a una competitivitat que arreli i projecti Catalunya
NATÀLIA MAS
Consellera de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Economistes i despatxos professionals: motor de competitivitat
FERRAN BEL
Economista i soci fundador d’ADEC
Assessor
El nou context internacional i el nostre teixit empresarial
SALVADOR ALEMANY
President de la Comissió
d’Economistes d’Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Tres dècades d’idees, diàleg i compromís
La Jornada dels Economistes arriba enguany a la 30a edició, una fita que ens omple d’orgull i ens recorda que aquest esdeveniment ha esdevingut un espai privilegiat de trobada, debat aprenentatge compartit per a professionals compromesos i compromeses amb el progrés econòmic social del nostre país.
Des del seu naixement, l’any 1996, la Jornada dels Economistes ha estat testimoni alhora protagonista d’un període d’intensos canvis econòmics, socials tecnològics. Al llarg d’aquestes tres dècades, hem viscut l’ampliació consolidació del projecte europeu, els efectes de la globalització, l’impacte de la digitalització, la irrupció de noves formes de producció i consum, també moments de crisi que han posat a prova la resiliència del nostre teixit econòmic. Cada edició ha sabut llegir el seu temps, aportant coneixement, criteri eines per comprendre millor la realitat per anticipar els reptes del futur. Aquesta capacitat d’anàlisi adaptació és, sens dubte, una de les grans fortaleses de la nostra professió de l’entitat que la representa.
Fidel a la seva missió, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha volgut, any rere any, fer de la Jornada un espai obert plural, on conflueixen veus diverses: economistes, empresàries empresaris, aca-
dèmiques acadèmics, representants institucionals persones emprenedores que comparteixen una mateixa voluntat de contribuir al progrés del país a través del coneixement, el debat el compromís professional.
Per això, podem afirmar amb orgull que la Jornada dels Economistes és un punt de referència únic en el sector, un espai pel qual han passat algunes de les veus més destacades de l’economia l’empresa del nostre país que, amb el temps, s’ha convertit en una cita imprescindible del calendari econòmic català.
El lema d’aquest any, “Nou entorn, nova competitivitat”, ens convida a reflexionar sobre un escenari global marcat per la incer-
“La
Jornada és un espai obert
i plural, on conflueixen veus diverses: professionals, representants institucionals i persones emprenedores que comparteixen la voluntat de contribuir
al progrés del
país”
tesa, la transformació tecnològica l’emergència climàtica. Avui, la competitivitat no es mesura únicament en productivitat o en costos, sinó que es fonamenta en el talent, la innovació, la sostenibilitat, la digitalització i la capacitat d’adaptació de les persones i de les organitzacions. Catalunya, amb una economia oberta, creativa emprenedora, compta amb els actius necessaris per afrontar amb èxit aquest canvi d’època, sempre que sapiguem continuar apostant per la formació, per la recerca per la col·laboració estreta entre empreses, universitats, administracions societat civil.
Aquesta edició commemorativa recull les veus, les idees les propostes de professionals, expertes i experts, investigadores investigadors, i representants del món empresarial institucional que comparteixen les seves reflexions sobre els grans eixos que definiran la competitivitat catalana en els pròxims anys. Les seves aportacions ofereixen una mirada àmplia diversa, que combina l’anàlisi rigorosa amb la visió de futur, i que reforça el valor de la Jornada com un espai d’intercanvi de coneixement sense equivalent en el panorama econòmic empresarial del nostre país. Amb aquesta 30a edició, volem també retre homenatge a totes les persones que han fet possible aquest projecte col·lectiu. Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya, expressem el nostre més sincer agraïment a totes tots els col·legiats collegiades, institucions, empreses, patrocinadors equips humans que, amb la seva dedicació, professionalitat i entusiasme, han contribuït al llarg dels anys a fer créixer les Jornades i a consolidar-ne el prestigi. Sense el vostre compromís i la vostra confiança, no hauríem arribat fins aquí.
CARLES PUIG DE TRAVY
Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Tres dècades d’un espai imprescindible de reflexió i progrés
legiades poguessin compartir experiències, metodologies perspectives sobre àmbits diversos.
VALENTÍ PICH ROSSELL Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya entre 1995 i 2001
L’any 1996, en plena celebració del vint-i-cinquè aniversari de la creació del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va néixer una iniciativa que, sense saber-ho, marcaria un abans i un després en la vida col·legial en el debat econòmic empresarial del país.
La nova Junta de Govern, encapçalada per l’aleshores degà que signa aquestes línies, va veure en aquell moment una oportunitat per projectar la professió més enllà de les seves parets. L’objectiu era clar: crear una jornada que servís tant als les economistes com a la societat, mostrant la diversitat d’especialitzacions la importància de la nostra tasca en la construcció del progrés col·lectiu. Així va néixer la primera Jornada dels Economistes, celebrada el 19 de novembre de 1996, amb una acollida que va superar totes les expectatives. L’acte inaugural va comptar amb una àmplia representació institucional: el llavors príncep d’Astúries, SAR Felip de Borbó; el president de la Generalitat, Jordi Pujol; el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes; l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entre altres autoritats. La seva presència va confirmar que aquella trobada naixia amb una vocació de país, com un espai obert al diàleg entre la professió les institucions.
El programa d’aquella Jornada va combinar rigor visió. El conferenciant principal va ser Julio Segura, aleshores conseller del Banc d’Espanya, que va abordar un tema sempre actual, el paper de l’Estat en l’economia.
També va destacar la participació de Mercè Sala, presidenta de RENFE, que va oferir una reflexió tan valenta com necessària sobre la reconversió d’empreses els reptes de la modernització econòmica.
La Jornada, a més, va introduir un format innovador, basat en tallers professionals, que va donar a l’acte un caràcter pràctic participatiu. Aquells espais de debat tècnic van permetre que els col·legiats i les col -
Un altre moment destacat d’aquella primera trobada va ser la creació dels Premis Joan Sardà Dexeus, en memòria d’un dels economistes més influents del pensament econòmic català espanyol. Van néixer amb la voluntat de fomentar l’excel·lència en la investigació econòmica i de mantenir viu el seu llegat intellectual. La cloenda va anar a càrrec de Jordi Conejos, vicedegà del Col·legi director general d’Indústria de la Generalitat, que va subratllar la importància de l’economista com a actor compromès amb el desenvolupament del país. Però, més enllà del seu èxit inicial, aquella primera Jornada va posar els fonaments d’un projecte col·lectiu que, tres dècades després, continua creixent. Any rere any, la Jornada dels Economistes s’ha consolidat com un fòrum de referència on s’analitzen les qüestions clau que afecten el progrés el desenvolupament de la societat catalana. Per les seves sessions hi han passat les veus més destacades de l’economia, la política, l’empresa l’acadèmia, convertint-les en un punt de trobada ineludible per als les professionals, per a tots aquells aquelles que volen entendre millor el present econòmic. Avui, la Jornada dels Economistes representa molt més que una cita anual. És un espai de confiança debat obert, on el coneixement s’intercanvia amb esperit crític voluntat constructiva. El seu èxit rau en la capacitat d’haver sabut mantenir, des del primer dia, una mirada transversal plural sobre els reptes de l’economia catalana i global.
Una cita ineludible amb l’economia i l’empresa
Cal destacar un dels temes centrals de la conferència inaugural: la productivitat, ja que és molt probable que moltes de les conclusions a les quals s’arribin siguin extrapolables a la resta del país. No hi ha dubte que la millora de la productivitat continua sent una de les assignatures pendents de la nostra economia. Per a revertir aquesta situació caldria dur a terme polítiques enfocades al llarg termini i al reforç de la recerca el desenvolupament tecnològic, prestant especial atenció a la millora dels canals de finançament per a les noves empreses, la qualitat del sistema educatiu, l’eliminació de traves burocràtiques i reguladores que limiten el creixement, així com a la preservació de la seguretat jurídica com a condició necessària per a sostenir nivells elevats d’inversió.
Durant aquest mes de novembre, les diferents seus del Col·legi d’Economistes de Catalunya acollien la trentena edició de la Jornada dels Economistes, esdeveniment aquest que se celebra des de 1996 i que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una cita ineludible en matèria econòmica motiu d’orgull de tota la nostra Organització Col·legial.
MIGUEL ÁNGEL VÁZQUEZ
President del Consejo General de Economistas (CGE)
“La Jornada és un espai de debat, amb esperit crític i voluntat constructiva. El seu èxit rau en la seva mirada transversal i plural sobre els reptes de l’economia catalana i global”
Si el 1996 es van posar les primeres pedres d’aquest camí, aquestes 30 edicions han demostrat que la idea era encertada: calia un espai estable on els les economistes poguessin reflexionar sobre els grans temes que condicionen el futur, amb una visió de llarg termini compromís social.
La Jornada dels Economistes ha esdevingut, doncs, una institució dins la institució. Fidel al seu esperit fundacional, continua sent un recordatori que l’economia no és només una ciència de recursos, sinó una eina de transformació, que els les economistes, amb rigor responsabilitat, tenim el deure d’ajudar a construir un futur més just, eficient sostenible per a la societat catalana.
Aquesta jornada compleix una doble funció: d’una banda, constitueix un punt de trobada en el qual professionals, polítics, acadèmics i empresaris debaten sobre algunes de les principals qüestions relacionades amb els nostres àmbits d’estudi, i, per un altre, suposa una excel·lent ocasió per a mostrar a la societat el treball que fem com a professionals de l’economia i de l’empresa.
El lema triat per a aquesta ocasió, Nou entorn, nova competitivitat, no podia ser més encertat, atès que vivim en un context cada vegada més incert, motivat, entre altres qüestions, pels diversos conflictes geopolítics, l’orientació proteccionista de la política dels Estats Units, la difícil gestió dels reptes del clima la irrupció de la intelligència artificial. Això obliga a les empreses, més que mai, a adoptar decisions operatives estratègiques orientades a millorar la seva productivitat i competitivi-
tat, àmbits en els quals el suport d’un economista pot resultar decisiu.
Referent a això, vull recordar una frase que la directora gerent de l’FMI, Kristalina Georgieva, va pronunciar en un acte a Washington el passat 8 d’octubre: “Cordin-se els cinturons, la incertesa és la nova normalitat i ha vingut per a quedar-se”. Al meu entendre, aquesta afirmació dista molt de ser una boutade i, a la vista dels esdeveniments de les últimes dues dècades, té gran aparença de veritat.
I precisament, davant un món tan canviant, els economistes estem cridats a exercir un important paper en la presa de decisions estratègiques, ja que, encara que la intelligència artificial pesa cada vegada més en l’economia, es necessiten professionals independents capaços d’interpretar i avaluar dades, i, en la mesura que sigui possible, anticipar escenaris.
En coherència amb el lema abans citat, el fil conductor de la jornada d’enguany és la necessitat de repensar el model de competitivitat de l’economia catalana en el context actual, marcat per la incertesa la volatilitat.
A aquest efecte, s’analitzaran, entre molts altres assumptes, els diferents factors que afecten la competitivitat de la seva economia, com poden contribuir els professionals per a millorar-la les iniciatives per a la competitivitat en un nou entorn.
Actes com la Jornada dels Economistes permeten recordar als poders públics qüestions com l’esmentada, que resulten fonamentals per al desenvolupament de la nostra economia. Per això, les meves més sinceres felicitacions al nostre Col·legi d’Economistes de Catalunya per aquest magnífic esdeveniment que organitzen cada any.
“La millora de la productivitat continua sent una de les assignatures pendents de la nostra economia. Calen polítiques enfocades al reforç de la recerca i el desenvolupament tecnològic”
Barcelona
6 de novembre de 2025
Hotel Intercontinental Barcelona
Av. Rius Taulet, 1-3
Inauguració
08:45 - 09:30
Salvador Illa Roca* President de la Generalitat de Catalunya
Alícia Romero Llano
Consellera d’Economia
Finances de la Generalitat de Catalunya
Jaume Collboni Cuadrado Alcalde de Barcelona
Lluïsa Moret Sabidó
Presidenta de la Diputació de Barcelona
Carles Puig de Travy Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Conferència
inaugural
Productivitat, política industrial i canvi productiu a Catalunya
09:30 - 10:15
Josep Oliver Alonso
Col·legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya i catedràtic emèrit d’Economia
Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona
Taula rodona
Visió dels consellers/ consellera d’empresa sobre la competitivitat
catalana
10:15 - 11:15
Miquel Sàmper Rodríguez*
Conseller d’Empresa Treball de la Generalitat de Catalunya
Jordi Valls Riera
Conseller de Treball Indústria de la Generalitat de Catalunya 2006
Àngels Chacón Feixas
Consellera d’Empresa
Coneixement de la Generalitat de Catalunya 2018-2020
Ramon Tremosa Balcells
Conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya 2020-2021
Roger Torrent Ramió
Conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya 2021-2024
Moderador
Oriol Amat Salas
Membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra
Pausa cafè 11:15 - 12:00
Al llarg de la pausa cafè, es presentarà el número 92 de la Revista Econòmica de Catalunya, a càrrec del director, Guillem LópezCasasnovas, i de la coordinadora del monogràfic, Maria Callejón Fornieles (a la Sala Rossini)
Taula rodona
Factors de competitivitat de l’economia catalana 12:00 - 13:00
Eva Giménez Corrons
Secretària general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Vanessa Servera Planas
Consellera delegada de l’Institut Català de Finances (ICF)
Joan Romero Circuns
Director executiu d’ACCIÓ
Moderadora
Natàlia Mas Guix
Consellera de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Taula rodona
Contribució dels professionals i despatxos a la competitivitat 13:00 - 14:00
Joan Roca Sagarra President executiu i soci de RocaJunyent
José Antonio Hernández
Martín
Soci director de Consultoria en Estratègia Innovació de Crowe Spain
Lluís Bigas de Llobet
Vicepresident de la Seu de Girona del Col·legi
d’Economistes de Catalunya i conseller delegat de Bigas Assessoria Gestió SLP
M. Alba Zaragoza Farré
Presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya i sòcia i directora general de Bufet Assessor Lleida, SL
Moderador
Ferran Bel Accensi
Economista soci fundador d’ADEC Assessors
Lliurament Premis de Reconeixement als millors currículums universitaris i Premis de l’Aula d’Economia 15:45 - 16:15
Taula rodona Efectes del nou context internacional en les nostres
empreses
16:45 - 17:45
Eloi Planes Corts
President executiu de Fluidra
Inma Riera Reñé
Directora general de la Cambra de Comerç d’Espanya
Josep Maria Serra Permanyer
Director general Corporatiu Financer del Grup FICOSA
Moderador
Salvador Alemany i Mas President de la Comissió d’Economistes d’Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya president de Saba Infraestructures
Conferència de cloenda Competitivitat en el sector financer 17:45 - 18:00
Josep Oliu Creus
President del Banc Sabadell i Col·legiat de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Lleida
7 de novembre de 2025
La Canonja” de la Seu Vella Turó de la Seu Vella Presencial i online
‘Workshop’ interactiu: enquesta sobre temes d’actualitat 16:15 - 16:45
Inauguració
18:30 a 18:45h
Fèlix Larrosa i Piqué Alcalde de Lleida
Eduard Cristóbal i Fransi
Degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida
Mª Alba Zaragoza i Farré
Presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Conductora de l’acte: Pilar Cazorla Clarisó
Vocal del Comitè Executiu de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Col·loqui
Iniciatives per a un nou entorn i una nova competitivitat
18:45 a 19:30h
Elena de Carandini i Raventós
Presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida
Xavier Gallart Palau
Dr. en Neurociència.
Investigador en l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
Jordi Ortiz
Director de la Unitat d’Inversió i Empreses Estrangeres d’ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya
Conductor del col·laqui: Xavier Ticó i Camí
Vocal del Comitè Executiu de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya gestor de projectes del Parc Agrobiotech Lleida
Entrega de premis i reconeixements
19:30 a 19:45h
Lliurament d’insígnies diplomes als col·legiats/des amb 25 i 50 anys de col·legiació
Premi al Millor Currículum Universitari
Premi al Millor Treball Fi de Grau en ADE Curs Acadèmic 2024/2025
Premi al Millor Despatx
Professional
Premi a la Millor Trajectòria
Professional
Visita guiada al Claustre i Església de la Seu Vella 20:00 a 20:30h
‘Networking’ i sopar 20:45h
Tarragona
14 de novembre de 2025
El Seminari Centre Tarraconense Sant Pau, 4
Inauguració 19:00h
Mª Victòria Sánchez Rebull
Economista degana de la Facultat d’Economia
Empresa de la Universitat Rovira i Virgili
Arnau Farré Andreu
President de la Seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Taula rodona Nou entorn, nova competitivitat 19:15h
Eduardo Olier Arenas
President executiu de l’Institut Choiseul per a la política internacional i geoeconomia a Espanya, professor honorífic del CESEDEN
Miquel Àngel Bové Sans
Economista i professor titular del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Sofía Rodríguez Rico
Membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i economista en cap i sotsdirectora general del Banc Sabadell
Presentador i moderador: Miquel Àngel Fúster
Secretari del Comitè Executiu de la seu del CEC a Tarragona
Col·loqui amb els assistents
20:30h
Sopar dels economistes i lliurament de premis
21.00h
Girona
26 de novembre de 2025
Auditori Palau de Congressos de Girona. Sala Cambra Passeig de la Devesa, 35
Inauguració 18:00 a 18:15h
Gemma Geis Carreras Vicealcaldessa de Girona
Ma. Teresa Bosch Badia Degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona
Rosaura Jiménez Xiberta Presidenta de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya Conductora de l’acte: Ariadna Belver Comin Economista periodista (directora del programa de radio a Onda Cero Catalunya “Lideratges, l’economia en clau d’igualtat”)
Conferència
Innovació en mobilitat sostenible: reptes de desenvolupar tecnologia disruptiva en un teixit empresarial local 18:15 a 18:30h
Marc Barceló Cristina CEO fundador de Niche Mobility
Conferència
Digitalització estratègica com a factor de nova competitivitat
18:30 a 18:45h
Olga Porro Martorell Cofundadora i CPO de Fundcraft
Conferència
Gestió organitzacional innovadora i internacionalització: clau per a la competitivitat d’empreses familiars locals”
18:45 a 19:00h
Drolma Lizcano Directora executiva d’Alqvimia
Entrega de premis i reconeixements
19:00 a 19:30h
Lliurament d’insígnies i diplomes als col·legiats/des amb 25 50 anys de col·legiació
Premi al Millor Currículum Universitari
Premi al Millor Despatx
Professional
Premi a la Millor Trajectòria Econòmica
Monòleg
19:30 a 19:45h
Maria Juan Donat Actriu, còmica i presentadora ‘Networking’ i sopar
20:00h
Elogi del retrobament
Quan em van proposar escriure sobre el que suposa la Jornada dels Economistes pel col·lectiu dels les economistes a Girona, després de donar-hi unes quantes voltes, vaig arribar a la conclusió que potser era una bona oportunitat per fer un elogi del retrobament, o més ben dit, de la meravellosa possibilitat de veure’ns tots en persona. Els les economistes som, diguem-ho clar, un col·lectiu poc gregari. A diferència d’altres professions amb col·legiació obligatòria o amb un fort sentiment de pertinença al grup professional, nosaltres tenim tendència a funcionar com llops solitaris. Som una professió relativament jove, sense grans rituals ni tradicions, amb una certa fama (injusta) de ser més aviat avorrits. Parlem de números, del PIB, d’impostos, d’inflació, de balanços…
L’altre dia, The Economist dedicava un monogràfic a tres llibres que reivindiquen “l’art vital de parlar amb desconeguts”, i advertia que aquesta habilitat humana tan bàsica sembla que pot estar en perill. En l’era post-COVID de les reunions online, algunes pautes de socialització s’han trastornat. Les habilitats socials es van atrofiar durant la pandèmia amb conseqüències no només pels individus sinó també per la societat. A més d’infants educats amb pantalles, adolescents tancats en si mateixos, adults treballant a casa, pensionistes sols, hi ha un cost per la societat en conjunt, que és el de recuperar la cohesió social els espais de retrobament en persona.
La Jornada dels Economistes serveix precisament per retrobar-nos com a collectiu, per posar cara i veu als noms que llegim als correus o als informes, per intercanviar idees, dubtes projectes. Construir complicitats, retrobar-nos, debatre compartir idees ens ajuda no només a créixer professionalment, sinó també a reconnectar com a col·lectiu.
Però la Jornada no és només una trobada interna. La nostra feina, al capdavall, té sentit en relació amb altres col·lectius: el món de l’empresa, del dret, de la recerca o de la gestió pública. Dialogar amb ells ens fa més útils, més oberts més conscients del nostre paper social. Per això ja fa
anys que la presència del teixit empresarial és una part essencial de la Jornada de Girona. Empreses emprenedores, innovadores, pioneres o transformadores, ens comparteixen la seva experiència la seva visió sobre qüestions clau pel futur econòmic empresarial: el benestar model econòmic, els reptes de la intel·ligència artificial, o per aquesta edició el gran desafiament de la competitivitat.
La Jornada representa també el manteniment del diàleg amb la classe política les institucions, amb qui compartim reptes, mirades i, a vegades, incomprensions. La presència institucional a la Jornada és una manera de fer arribar la contribució dels les economistes al debat econòmic, i reafirmar el nostre paper com a actors compromesos en el progrés i el desenvolupament del país. no voldria deixar de mencionar la Universitat, que ha estat sempre molt vinculada a la Jornada: primer com a lloc d’acollida, i ara com a part activa en la Jornada el debat. Aquesta col·laboració entre el món acadèmic el professional és un dels actius més valuosos del nostre col·lectiu: ens connecta amb el coneixement, amb els joves i amb la reflexió crítica. aquest és un dels reptes més grans que tenim com a col·lectiu: tornar a atreu -
Lleida, la força de celebrar la Jornada dels Economistes
Cada any, la Jornada dels Economistes que se celebra a Lleida esdevé molt més que una cita al calendari: és una expressió viva del compromís, el talent la visió de futur dels professionals de l’economia al territori. És una jornada que parla de nosaltres, dels reptes que afrontem com a societat i de les oportunitats que volem construir plegats.
per fer xarxa i per sumar mirades diverses amb un objectiu comú: millorar el benestar de les persones el desenvolupament del nostre entorn.
re els joves al Col·legi. Fer-los sentir que aquest no és un espai tancat ni cerimoniós, sinó un lloc on passen coses, on es pot aprendre, participar, créixer i fins tot divertir-se. Necessitem els economistes joves perquè ens aportin una nova mirada fresca, el poder de la curiositat i, potser, una nova manera d’entendre el món i l’economia.
En definitiva, venir a la Jornada dels Economistes no és només assistir a unes ponències: és sentir-se part d’un col·lectiu, que a Girona som 666 col·legiats i collegiades, que comparteix una mateixa professió i una mateixa vocació de servei al territori. Us animo a participar-hi, a compartir les ponències, a gaudir d’alguna actuació més lúdica i del sopar a peu dret, una bona ocasió per fer xarxa, retrobar companys companyes i, sobretot, gaudir de la nostra Jornada com un moment de connexió orgull col·lectiu.
ROSAURA JIMÉNEZ XIBERTA
Presidenta de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
En un món canviant complex, on els desafiaments socials, tecnològics ambientals es multipliquen, la Jornada ens convida a aturar-nos, a escoltar a repensar. És un espai per al debat, però també per a la connexió humana professional; un punt de trobada imprescindible entre acadèmics, empresaris, gestors públics, estudiants i economistes que comparteixen una mateixa inquietud: fer avançar el nostre país des del coneixement, el rigor la responsabilitat.
La Jornada dels Economistes a Lleida no només té un impacte directe sobre el col·lectiu professional, sinó que també té una incidència notable en l’ecosistema econòmic i social del territori. Amb cada edició, contribuïm a posar la ciutat i la seva àrea d’influència al centre de la reflexió econòmica catalana, destacant el potencial d’una Lleida que innova, que pensa que lidera.
Aquesta trobada anual és també una poderosa eina per teixir ponts: entre generacions, entre disciplines, entre sectors públics i privats. És l’oportunitat per posar en diàleg les idees que neixen a les aules amb les quals es construeixen a peu d’empresa o des dels despatxos de les administracions. És, en definitiva, una jornada
Aquesta jornada representa un espai de reconeixement i d’orgull professional. Ens recorda que la nostra feina, sovint silenciosa, és essencial per entendre el món
La força de la Jornada rau en la seva capacitat de projectar prestigi, generar referents inspirar compromís. Les veus que hi participen, el nivell dels debats, la qualitat humana professional dels assistents, tot plegat configura un esdeveniment de primer ordre, que enriqueix el present planta llavors per al futur. A més, ofereix una plataforma perquè nous talents s’hi donin a conèixer, perquè trajectòries consolidades siguin reconegudes perquè la professió econòmica continuï sent sinònim de responsabilitat, criteri i vocació de servei. Per als economistes de Lleida, aquesta jornada representa un espai de reconeixement col·lectiu d’orgull professional. Ens recorda que la nostra feina, sovint silenciosa, és essencial per entendre el món per ajudar a transformar-lo. Ens interpel·la a continuar aprenent, a compartir, a implicar-nos.
En un context marcat per la incertesa, la Jornada dels Economistes és un far. Una cita que no només analitza l’actualitat, sinó que construeix horitzons. Una jornada que ens connecta amb els valors que donen sentit a la nostra professió: la passió pel coneixement, el compromís amb el país l’ambició de contribuir, des de l’economia, a una societat més justa, pròspera cohesionada. Celebrar la Jornada dels Economistes a Lleida és, en definitiva, celebrar la força transformadora de les idees, del diàleg i del compromís col·lectiu. I això és, sens dubte, motiu d’orgull i d’esperança.
Girona
MARIA ALBA ZARAGOZA Presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Lleida
Tarragona: una cita de referència per al progrés econòmic del territori
La Jornada dels Economistes és, sens dubte, l’acte anual més rellevant del Col·legi d’Economistes de Catalunya. A la Demarcació de Tarragona, aquesta trobada ha adquirit una personalitat pròpia, fidel a l’esperit col·legial profundament vinculada al territori. No sempre s’ha celebrat a la capital: Reus, Cambrils, Tortosa i altres ciutats n’han estat també escenari, amb la voluntat de valorar la pluralitat i la riquesa econòmica social de la demarcació.
Avui, la Jornada s’ha consolidat com un dels esdeveniments econòmics empresarials més destacats de l’agenda tarragonina, amb una repercussió mediàtica notable una gran capacitat de convocatòria. Hi conflueixen economistes, representants de les administracions públiques, de les cambres de comerç i d’altres institucions, col·legis professionals, universitats empreses de tots els sectors. És, en definitiva, un espai privilegiat de reflexió i diàleg entre el coneixement i l’activitat econòmica.
Des de fa dècades, les Jornades dels Economistes de Tarragona són un referent en l’anàlisi dels reptes del desenvolupament territorial. Tot i seguir la temàtica general del Col·legi, a Tarragona sempre s’ha adaptat el contingut als interessos propis del territori. Així, s’hi han abordat àmbits com la tecnologia, la competitivitat, el mercat laboral, la innovació, les crisis econòmiques financeres, la sostenibilitat, la intel·ligència artificial o la geo-economia. Aquests debats han comptat amb especialistes de primer nivell, molts d’ells profes-
Una mirada plural sobre les polítiques empresarials de Catalunya
En un moment en què la competitivitat es redefineix a escala global, conèixer la visió de qui ha estat al capdavant de les polítiques empresarials de Catalunya és més valuós que mai. Reunir doncs en una taula rodona a cinc persones que han tingut la responsabilitat de dirigir el Departament d’Empresa Treball en diferents períodes governs és un esdeveniment únic. La pluralitat d’experiències permet copsar diferents perspectives sobre el futur de l’empresa a Catalunya, combinant experiència de gestió, visió política i coneixement del món econòmic. Escoltar-los és
una bona manera d’entendre cap on va l’economia catalana quins reptes i oportunitats marcaran la seva agenda en els pròxims anys.
Aquesta trobada és un bon moment per balanç de les polítiques d’empresa, repassar els principals instruments programes que s’han impulsat des de la Generalitat en les darreres dècades i identificar quins han tingut un impacte real en la competitivitat de les empreses catalanes. Quines iniciatives que han contribuït a reforçar la internacionalització o la innovació, quines polítiques potser caldria recuperar o adaptar al nou context global?
La Jornada dels Economistes de Tarragona s’ha erigit en un referent en l’anàlisi dels grans reptes del desenvolupament territorial
sors de la Universitat Rovira Virgili, professionals que hi han participat de manera desinteressada, aportant rigor i experiència. Les ponències i taules rodones s’han distingit per la seva qualitat, amb el suport constant d’entitats col·laboradores com el Banc Sabadell i el Port de Tarragona, patrocinadors històrics de la jornada.
El teixit econòmic tarragoní destaca per dues característiques essencials: una forta projecció internacional una gran diversitat sectorial. El complex petroquímic, les indústries auxiliars de l’automòbil, el sector agroalimentari, la indústria paperera, el turisme, la logística o l’energia conformen un entramat productiu dinàmic, fortament condicionat per la presència del Port de Tarragona, un dels més actius de la Mediterrània, i per l’Aeroport de Reus, amb un potencial encara per desplegar.
Com s’ha posat de manifest en les darreres edicions, la demarcació parteix d’una posició sòlida, però afronta reptes importants: la millora de les infraestructures, especialment ferroviàries; la reducció de la burocràcia; més R+D+i; una connexió efectiva entre universitat, centres de recerca i empresa; els reequilibris territorials; la gestió eficient de l’aigua l’energia; i una major eficiència en la des-
pesa pública, especialment en sanitat, ensenyament i habitatge.
Cada any, la Jornada culmina amb el Sopar dels Economistes, un acte molt apreciat pel col·lectiu durant el qual s’entreguen un ventall de guardons de reconeixement.
La Jornada el Sopar dels Economistes constitueixen, en conjunt, un espai de trobada, reconeixement inspiració, on cada any es demostra el compromís del Col·legi amb Tarragona i amb els valors de l’excellència, el rigor la participació.
President de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
MIQUEL ÀNGEL FÚSTER Organitzador de la Jornada dels Economistes a Tarragona
La innovació, la transferència de coneixement entre universitat empresa, i com fomentar la innovació del teixit empresarial català és un dels altres eixos clau quan parlem de competitivitat. Aquest tema és especialment rellevant en un moment en què la transició digital, la intel·ligència artificial i la sostenibilitat redefineixen els models de negoci les competències necessàries. D’altra banda, l’Administració juga un paper essencial. La burocràcia la complexitat normativa continuen sent obstacles importants per al creixement empresarial i, per tant, s’han de simplificar processos, agilitzar permisos reforçar la cooperació entre Generalitat, ajuntaments i agents econòmics. També es parlarà de com fer més efectiva la col·laboració publicoprivada. El futur no és lluny i Catalunya necessita un full de ruta que ordeni les prioritats de Catalunya per reforçar la seva competitivitat en els pròxims cinc anys. Aquesta part final permetrà obtenir una radiografia de cap on creuen que hauria d’avançar el país per mantenir millorar la seva posició dins d’Europa. El debat posarà de manifest com, malgrat les diferències polítiques, hi ha consens en la necessitat d’impulsar una economia més productiva, sostenible inclusiva.
PARTICIPANTS
ORIOL AMAT
Catedràtic de la UPF, exdegà i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Moderador de la taula rodona “Visió dels consellers/ consellera d’Empresa sobre la competitivitat catalana”.
Miquel Sàmper Rodríguez, actual conseller d’Empresa i Treball Jordi Valls Riera, conseller de Treball Indústria 2006
Àngels Chacón Feixas, consellera d’Empresa i Coneixement 2018-2020
Ramon Tremosa Balcells, conseller d’Empresa i Coneixement 2020-2021
Roger Torrent Ramió, conseller d’Empresa i Treball 2021-2024
ARNAU FARRÉ
Tarragona
Cap a una competitivitat que arreli i projecti Catalunya
Catalunya arriba al punt central de la dècada amb una economia més dinàmica que la mitjana europea, capaç de créixer per damunt del 3% malgrat la incertesa global. Però sota aquesta resiliència s’amaguen desequilibris que comprometen la competitivitat a llarg termini: productivitat estancada, traves administratives, dèficit d’infraestructures una transició energètica massa lenta. En un context internacional marcat pel retorn de la política industrial la recerca d’autonomia estratègica, Europa arrossega un buit de productivitat respecte dels Estats Units i la Xina, i Catalunya, al seu torn, respecte dels països europeus més avançats.
Això pressiona el PIB per càpita i, amb ell, el finançament de l’estat del benestar. La resposta no pot ser nostàlgica, sinó una estratègia selectiva procompetitiva que connecti energia, capital humà, infraestructures, escala empresarial una administració que impulsi els projectes.
Entorn industrial i energètic: planificació, agilitat i proximitat. La nova energia que Catalunya necessita ha de ser neta, competitiva i distribuïda. Això demana planificació —una visió de país que combini descarbonització, seguretat de subministrament i competitivitat industrial—, agilitat per reduir colls d’ampolla burocràtics proximitat per empoderar ciutadania, pimes i municipis amb autoconsum comunitats energètiques.
També cal reformar el mercat elèctric, invertir en xarxes apostar decididament per l’emmagatzematge. En paral·lel, la reindustrialització verda tecnològica que impulsa Europa exigeix sòl industrial de qualitat, logística ferroviària — corredor mediterrani terminals intermodals— i talent tècnic. Experiències com Kronospan a les Terres de l’Ebre o la reindustrialització de la Nissan mostren què funciona: infraestructura adequada, energia competitiva capital humà qualificat.
Finançament empresarial: múscul per créixer innovar. Sense capital no hi ha escala. Catalunya necessita un mix de finançament que combini crèdit bancari, capital risc, capital pacient i instru-
ments públics palanquejats que redueixin risc cost. L’Institut Català de Finances i altres vehicles poden jugar un paper clau per impulsar projectes estratègics i reforçar les pimes que aposten per la innovació la productivitat. A escala europea, la coordinació entre polítiques industrials, d’innovació i fiscals, així com l’emissió de deute comú per finançar inversions estratègiques, són essencials per guanyar escala sobirania tecnològica.
Administració proprojectes: convertir el temps en avantatge. L’excés de burocràcia és avui un dels principals costos de competitivitat. Cal una administració àgil digitalitzada, amb finestreta única real, terminis vinculants, silencis positius ben dissenyats avaluacions ambientals rigoroses però previsibles. No es tracta de menys garanties, sinó de més eficiència corresponsabilitat. També és imprescindible garantir la continuïtat pressupostària el compliment efectiu de les inversions compromeses, prioritzant habitatge, recerca educació, energia, aigua xarxes ferroviàries.
Conclusió: planificar, finançar i agilitzar
Catalunya disposa d’actius diferencials — un ecosistema emprenedor, centres de
Economistes i despatxos professionals: motor de competitivitat
Erecerca, indústria diversificada talent—, però cal alinear-los amb un marc energètic net i competitiu, capital pacient per escalar projectes una administració que faci del temps un aliat. Aquest triangle és la base d’una reindustrialització verda digital capaç de generar productivitat sostinguda, salaris més alts cohesió social. Planificar, finançar agilitzar: tres verbs per arrelar el creixement projectar Catalunya al futur.
PARTICIPANTS
NATÀLIA MAS
Consellera de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Directora de Respira Energia. Moderada de la taula rodona “Factors de competitivitat de l’economia catalana”.
Eva Giménez Corrons, secretària general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Vanessa Servera Planas, consellera delegada de l’Institut Català de Finances (ICF)
Joan Romero Circuns, director executiu d’ACCIÓ
ls les economistes tenim un paper important, una responsabilitat rellevant, en la millora de la competitivitat de la nostra economia. a aquesta funció ens hi hem d’aproximar des d’un doble vessant: una de caràcter més general una altra de caràcter més intern o sectorial. En primer lloc, en la mesura que nosaltres els nostres despatxos professionals som un element important per contribuir a millorar la competitivitat de les empreses, del sector públic, és a dir, dels nostres clients. I, en segon lloc, els despatxos també hem d’afrontar el repte de ser més competitius en un món, i un entorn, cada vegada més canviant. Des dels despatxos professionals, aportem coneixement, experiència, rigor tècnic i una visió estratègica que ajuda a crear valor, promoure la innovació garantir la sostenibilitat econòmica. Els despatxos són, per a moltes petites mitjanes empreses, el principal suport tècnic i estratègic. I els les economistes i els nostres despatxos tenim també un rol rellevant en aquest àmbit, a les grans corporacions, a l’administració pública. Ajudem a optimitzar recursos, planificar inversions, implementar la digitalització, gestionar el compliment normatiu reduir la incertesa en la presa de decisions. Aquesta aportació millora la productivitat reforça la solvència, contribuint a un teixit empresarial un sector públic més eficient,
resilient i competitiu. En un context global marcat per la digitalització, la incertesa, la sostenibilitat, la figura de l’economista és més rellevant que mai.
Però, alhora, aquests despatxos també han d’afrontar el repte de ser competitius ells mateixos com organitzacions empresarials, adaptant-se a un entorn canviant un mercat cada cop més exigent. Els reptes de futur dels despatxos respecte a la seva competitivitat transiten per aspectes com la concentració i el creixement, la cooperació les xarxes professionals, la captació i retenció de talent, la digitalització, l’especialització, i l’orientació al client.
D’una banda, la concentració —a través de fusions, aliances o xarxes de collaboració— permet assolir una massa crítica que facilita la inversió en tecnologia, formació i comunicació, obre la porta a projectes de més dimensió. Aquesta tendència no ha d’implicar perdre proximitat, sinó guanyar capacitat, eficiència qualitat, mantenint l’atenció personalitzada que caracteritza la professió.
D’altra banda, la digitalització ja no és només una eina de gestió, sinó una condició per a la competitivitat. Els despatxos que incorporen plataformes col·laboratives, gestió documental automatitzada, anàlisi de dades o intel·ligència artificial poden oferir serveis més àgils, segurs adaptats a les necessitats del client. La tecnologia allibera
temps de tasques repetitives permet centrar-se en el que realment genera valor: l’anàlisi econòmica, el consell estratègic la proximitat al client. Aquesta transformació exigeix, però, escala, planificació una aposta decidida per la captació de talent la formació contínua dels equips. Finalment, l’especialització es consolida com un factor de diferenciació essencial. Els clients busquen cada cop més experts en àrees concretes —fiscalitat internacional, planificació patrimonial, sostenibilitat, economia digital o compliment normatiu—. Els despatxos que combinen especialització tècnica amb visió transversal seran els que millor s’adaptaran a l’entorn competitiu. El Col·legi d’Economistes de Catalunya té un paper decisiu en aquest procés, com a espai de coneixement compartit, innovació i connexió entre professionals. Reforçar la competitivitat dels despatxos els seus professionals significa també reforçar la competitivitat de l’economia catalana.
PARTICIPANTS
FERRAN BEL Economista i soci fundador d’ADEC Assessor. Moderador de la taula rodona “Contribució dels professionals i despatxos a la competitivitat”.
Joan Roca Sagarra, president executiu i soci de RocaJunyent
José Antonio Hernández Martín, soci director de Consultoria en Estratègia Innovació de Crowe
Spain
Lluís Bigas de Llobet, vicepresident de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya conseller delegat de Bigas Assessoria Gestió SLP
Mª Alba Zaragoza Farré, presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya sòcia i directora general de Bufet Assessor Lleida, SL
El nou context internacional i el nostre teixit empresarial
Vivim una era de clara disrupció geopolítica, guerra comercial un insòlit joc d’aranzels que configuren un context internacional canviant. La incertesa cotitza a l’alça, alhora que augmenten els costos la pressió competitiva que obliga cada cop més a totes les empreses que exporten o formen part d’una cadena de valor global a adaptar-se amb una estratègia més diversificada i més internacionalitzada. En aquest context, es calcula que el 60% de les empreses, a causa dels aranzels, es poden veure obligades a apujar els preus. Així doncs, és inevitable buscar respostes
empresarials a la següent pregunta: superada la relativa sorpresa inicial, quin impacte ha tingut la política aranzelària del president nord-americà Donald Trump en el comerç mundial com reaccionaran els altres països? Els aranzels són un mur insalvable o es poden arribar a convertir en una oportunitat?
La paradoxa és que aquest 2025 està sent bastant més positiu de l’esperat, d’acord amb el comportament de la pràctica totalitat de les cases d’estudi que han anat revisant a l’alça les seves estimacions durant els últims mesos. això, malgrat el terratrèmol que es va anticipar en el seu
moment quan Trump va tornar a la Casa Blanca va desencadenar una guerra comercial. Un sotrac que, de moment, amb prou feines l’estan notant les empreses catalanes i, per tant, es preveu que l’economia catalana creixi un 2,9% enguany, si bé l’impacte dels aranzels encara no l’estem veient en tota la seva magnitud això pot tenir conseqüències. També és cert que cada sector és tot un món i viu la seva particular història global. La política dels Estats Units la probable reacció internacional condicionarà les decisions d’inversió de moltes empreses catalanes a mig i llarg termini, així com la seva estratègia d’exportació la diversificació de mercats. Per tant, convé també preguntar-se: Quins mercats són ara mateix més atractius dins fora de la Unió Europea? Com afecta la marca Catalunya, Espanya Europa en l’aterratge consolidació als mercats exteriors? El xoc és present i futur, alhora que també depèn molt de les expectatives condicionades per les amenaces de nous aranzels. El model de governança està canviant arreu del món. En aquest context geopolític, tornarà el multilateralisme a ser tal com el coneixíem? La gran pregunta és com poden les administracions ajudar les empreses catalanes davant la inestabilitat geopolítica les polítiques proteccionistes in crescendo.
El nostre propòsit és anticipar-nos en la mesura del possible a l’ombra dels aranzels al futur més immediat amb una recepta estratègica que implica diversificació de mercat, optimització de les cadenes de subministrament reducció de la dependència comercial amb els Estats Units.
PARTICIPANTS
SALVADOR ALEMANY
President de la Comissió d’Economistes d’Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya i president de Saba Infraestructures.
30 EDICIONS LOGOTIPS
La Jornada dels Economistes celebra aquest any la seva 30a edició. Tres dècades d’anàlisis dels reptes de l’economia i d’evolució del seu logotip.
Eloi Planes Corts, president executiu de Fluidra
Inma Riera Reñé, directora general de la Cambra de Comerç d’Espanya Josep Maria Serra Permanyer, director general Corporatiu i Financer del Grup FICOSA
N o u e n t o r n , n o v a c o m p e t i t i v i t a t
