Record per
Ce que nous ne savons pas dans la vie, si le meilleur est à venir! Avec quel profond chagrin Raquel, j´ai appris ton décès! Un jour, en sortant de l´EOI, tu m’as annoncé que tu étais malade. Ce jour-là, tu m´as confié un secret:” Caroline, je ne m´abandonnerai jamais.Je ferai tout mon possible pour m’en sortir”. Un autre jour, tu m’as exprimé ce que cette situation t´apportait de positif: “J’apprécie les petits moments de la vie dont je ne me rendais pas compte”. Je sens combien tu as dû souffrir durant le parcours de cette maladie maudite. Ta discrétion et ton courage te faisaient songer à gagner cette bataille. Malheureusement, tu n´es plus entre nous! Comment effacer cette pénible page de notre vie? Impossible, ma chère collègue! Je m’unis à ta tristesse de ne pas y arriver et à la tristesse des gens auxquels tu tenais. Carolina Tarlowski El passat agost ens vas deixar, estimada Raquel, companya i amiga. Des del principi em vas semblar una persona especial, plena de sensibilitat i talent, i, durant el temps que vam compartir et vas fer estimar per tots, alumnat i companys, per les teves qualitats personals i professionals. Durant la teva lluita incansable i fins al darrer dia vaig tenir esperances que tornaries. Finalment, vas haver de marxar, però estic ben segura que una mica de tu ha quedat en cadascú dels que t’hem conegut. Vam gaudir de tu massa poc. T’enyoraré sempre. Descansa en pau, Raquel! Lola Domínguez
Estimada Raquel, vas desembarcar en aquesta illa amb molta il·lusió, cercant complicitat en la teva manera de donar classes. Poques persones poden tant i tant en poc temps. A mi particularment, les teves classes se’m feien curtes. Només tenc bons records i agraïment per tot el què ens vas ensenyar. Malauradament, el temps en què et vam poder gaudir va ser massa curt. Sempre et tenc present, preparant coques que tant t’agradava fer, o cantar cançonetes en francès. Sé cert que allà on siguis hi haurà també àngels que vulguin que els hi donis classes i els il·luminis amb la teva llum. Sempre recordada i estimada. Nuria M’han demanat unes paraules per la memòria de na Raquel, qui ens va deixar sobtadament per una malaltia. Jo, la veritat, no vaig ser dels seus millors alumnes probablement però sí dels primers que va tenir a l’illa i record que ella acabava d’aterrar a Menorca amb moltes ganes d’integrar-se a la societat illenca. A banda de les classes lectives ( no sé si va poder donar moltes classes degut a la seva enfermetat), sí que record que intentava implicar tot l’alumnat fent que les classes fossin molt participatives i conèixer la realitat de cadascun per a adaptar-se al nivell de tots i totes sempre de forma optimista amb molt bona actitud. Un antic alumne de francès Na Raquel, per jo va ser molt de gust conèixer-la, era una gran persona, amb molt bon tracte, molt propera, agradable, va ser un plaer haver estat alumna seva, només puc dir coses bones d’ella. Sandra
