RECORD PER NA RAQUEL

Ce que nous ne savons pas dans la vie, si le meilleur est à venir!

Avec quel profond chagrin Raquel, j´ai appris ton décès! Un jour, en sortant de l´EOI, tu m’as annoncé que tu étais malade. Ce jour-là, tu m´as confié un secret:” Caroline, je ne m´abandonnerai jamais.Je ferai tout mon possible pour m’en sortir”. Un autre jour, tu m’as exprimé ce que cette situation t´apportait de positif: “J’apprécie les petits moments de la vie dont je ne me rendais pas compte”. Je sens combien tu as dû souffrir durant le parcours de cette maladie maudite. Ta discrétion et ton courage te faisaient songer à gagner cette bataille. Malheureusement, tu n´es plus entre nous! Comment effacer cette pénible page de notre vie? Impossible, ma chère collègue! Je m’unis à ta tristesse de ne pas y arriver et à la tristesse des gens auxquels tu tenais.

Carolina Tarlowski

El passat agost ens vas deixar, estimada Raquel, companya i amiga. Des del principi em vas semblar una persona especial, plena de sensibilitat i talent, i, durant el temps que vam compartir et vas fer estimar per tots, alumnat i companys, per les teves qualitats personals i professionals. Durant la teva lluita incansable i fins al darrer dia vaig tenir esperances que tornaries. Finalment, vas haver de marxar, però estic ben segura que una mica de tu ha quedat en cadascú dels que t’hem conegut. Vam gaudir de tu massa poc. T’enyoraré sempre. Descansa en pau, Raquel! Estimada Raquel, vas desembarcar en aquesta illa amb molta il·lusió, cercant complicitat en la teva manera de donar classes. Poques persones poden tant i tant en poc temps. A mi particularment, les teves classes se’m feien curtes. Només tenc bons records i agraïment per tot el què ens vas ensenyar. Malauradament, el temps en què et vam poder gaudir va ser massa curt. Sempre et tenc present, preparant coques que tant t’agradava fer, o cantar cançonetes en francès. Sé cert que allà on siguis hi haurà també àngels que vulguin que els hi donis classes i els il·luminis amb la teva llum. Sempre recordada i estimada.

Nuria

M’han demanat unes paraules per la memòria de na Raquel, qui ens va deixar sobtadament per una malaltia. Jo, la veritat, no vaig ser dels seus millors alumnes probablement però sí dels primers que va tenir a l’illa i record que ella acabava d’aterrar a Menorca amb moltes ganes d’integrar-se a la societat illenca. A banda de les classes lectives ( no sé si va poder donar moltes classes degut a la seva enfermetat), sí que record que intentava implicar tot l’alumnat fent que les classes fossin molt participatives i conèixer la realitat de cadascun per a adaptar-se al nivell de tots i totes sempre de forma optimista amb molt bona actitud.

Un antic alumne de francès

Na Raquel, per jo va ser molt de gust conèixer-la, era una gran persona, amb molt bon tracte, molt propera, agradable, va ser un plaer haver estat alumna seva, només puc dir coses bones d’ella.

Record per na Raquel

Raquel, dónde quiera que estés, te escribo para darte las gracias. Te doy las gracias por enseñarnos a conversar en francés sobre todo tipo de temas, por tus reflexiones agudas sobre temáticas de actualidad y por acercarnos a libros tan reveladores como Le petit Nicolas de Goscinny y Sempé, L’Analphabète de Agota Kristof o La petite fille de Monsieur Linh de Philippe Claudel. Gracias por despertar nuestro lado artístico motivándonos a participar en la revista de la escuela con un concurso de fotografía y otro de literatura y también por animarnos a cantar canciones populares canadienses para celebrar Sant Jordi. Te doy las gracias, además, por compartir con nosotros momentos tan especiales como pasar un buen rato juntos cocinando y luego comernos, ¡cómo no! unos crêpes. Me hiciste descubrir el crêpe de limón, del que nunca hasta entonces había oído hablar. Otro día me dijiste, fuera ya del ámbito de la escuela, que te gustaba escribir y que tenías ganas de compartir tus textos en público. Llegó la pandemia y con ella la distancia y la imposibilidad de realizar tu deseo. Siempre me quedaré con las ganas escucharte leer tus escritos. Estoy segura de que debían ser maravillosos. Por último, gracias por ser quién fuiste y por mantenerte fiel a tus principios y convicciones. Me enseñaste mucho. Espero que ahora, después de haber sufrido tanto, hayas encontrado la paz que tanto necesitabas. Siempre te recordaré.

Cristina

Raquel, durant un curs de francès vaig gaudir de tenir-te com a professora.. Entregada i empàtica, tenies una riquesa per compartir, per transmetre el que ens volies ensenyar, àgil per canviar el rol si detectaves avorriment, oferint alternatives que despertessin l’interès. Malgrat que vas partir, em quedà un record entranyable. Raquel, vas arribar com a professora de francès a l’EOI de Ciutadella el 2017. Observadora, discreta, treballadora i perseverant, creativa i culta, professora per vocació... a poc a poc et vas guanyar l’estimació i l’afecte dels teus alumnes. El 2019 vam compartir el timó de l’escola com equip directiu, tu, na Lola i jo. Tanmateix, aquell any va ser ple d’entrebancs i obstacles que van fer que pràcticament no coincidíssim juntes a l’escola. Et vas posar malalta, però des del primer moment vas demostrar que no ho posaries fàcil, i ens vas mostrar la teva personalitat lluitadora, valenta i sobretot vital. Durant dos anys vam esperar el teu retorn. Cada vegada que parlàvem ens deies que pensar en l’escola et donava força i et feia més i més ganes de tornar a la feina i a la rutina. Finalment, te’n vas anar l’agost del 2021. Aquest exemplar número 7 de Guaita!, un projecte que tu mateixa vas impulsar amb il·lusió, va per tu! Sempre et recordarem, Raquel.

Glòria Pascual

Na Raquel va arribar a la nostra escola amb la discreció que la caracteritzava. A poc a poc es va anar mostrant com la persona treballadora i constant que era. Va ser una bona companya, sabia treure el millor de cadascú i exercia un lideratge positiu entre els seus alumnes, amb suavitat i mà esquerra. Era una persona senzillament encantadora, es feia estimar des de la seva amabilitat i tracte afable, però alhora implacable amb les injustícies. De vegades hem sentit a dir que són aquestes les persones que estan preparades per “emprendre el viatge”. En tot cas, en el seu pas tan breu per l’EOI de Ciutadella, haurà deixat una bona empremta, sempre la tindrem en el nostre record com una persona molt especial i d’una gran talla humana. DEP.

Eva O’Callaghan