Tal com es pot apreciar, la major varietat lingüística la trobem entre els europeus, seguits dels asiàtics i dels africans. Això es deu a una major presència d’asiàtics que d’africans, de manera que la seva aportació és major. Ara bé, si ens fixem en el coneixement de llengües de les persones immigrants, aquest ordre canvia. De mitjana, l’emprenedor més políglota és l’africà, seguit de l’europeu i l’asiàtic. Un cop presentades aquestes gràfiques que reflecteixen el domini d’idiomes per part dels emprenedors immigrants, podem resumir la informació en la següent taula: la primera columna indica el nombre de llengües parlades, de mitjana, per cada emprenedor. La segona columna mostra el nombre d’empreses o establiments que té, de mitjana, cada emprenedor. Finalment, la darrera columna indica el nombre de treballadors ocupats, de mitjana, per cada emprenedor. La combinació d’aquestes 3 variables (llengües, núm. d’empreses i núm. de treballadors) respon a l’objectiu de conèixer de quina forma influencia el coneixement d’idiomes en el desenvolupament empresarial. Procedència
Àsia Europa Àfrica
Llengües parlades/d’emprenedors. 2,4 3,666666667 4
Nº d’empreses o establiments/ emprenedor 2 1,6 2,5
Nº de treballadors contractats /emprenedor 2,6 5 2,5
Taula 6: nombre de llengües que pot parlar, de mitjana, cada emprenedor; en comparació amb el nombre d’empreses i el nombre de treballadors contractats per cadascun d’aquests.
D’acord amb les dades anteriors, sí que podem observar una correlació entre les tres variables. Tot seguit explicaré cas per cas, i matisaré aquells punts que ho precisin. o Asiàtics: Són els que tenen un domini idiomàtic menor. En conseqüència, el núm. de treballadors contractats per cada emprenedor és modest, malgrat que les xifres referents al nombre d’empreses són molt respectables. o Europeus: Són els emprenedors amb un domini major del català i del castellà, alhora que parlen, de mitjana, quasi 4 idiomes. La proximitat cultural, que afavoreix l’aprenentatge de les llengües locals, es tradueix en majors garanties de creixement empresarial. Podem concloure, per tant, que el coneixement d’idiomes afavoreix que hi hagi una fluïdesa comunicativa amb els clients. Aquesta hipòtesi, la veiem confirmada en la taula anterior, en què s’aprecia que els europeus són els que creen més riquesa (5 treballadors contractats, de mitjana, per emprenedor). o Africans: Els empresaris africans (marroquins en ambdós casos) parlen, de mitjana, 4 llengües. Generalment la majoria d’aquestes llengües estan poc vinculades a les transaccions comercials quotidianes. No obstant això, gràcies a les dades de la taula, podem confirmar que el coneixement d’aquests idiomes està relacionat amb unes expectatives de desenvolupament empresarial majors que les d’ altres empresaris.