La influència de la Lluna en la germinació - Alba Garcia Bort

TREBALL DE RECERCA:

La influència de la Lluna en la germinació

Nom: Alba Garcia Bort Tutora: Anna Valle Grup: 2n batxillerat A Curs: 2021-2022 Data de presentació: 12/01/2022

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ

2

1. LA GERMINACIÓ

5

1.1 Les plantes angiospermes: característiques i parts de la planta

5

1.2 La reproducció en les plantes angiospermes

144

1.3 La germinació

177

2. LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN ELS ÉSSERS VIUS

19

2.1 Sobre els humans

19

2.2 Sobre els animals

21

2.3 Sobre el planeta Terra

22

2.4 Les fases de la Lluna

23

3. LA INFLUÈNCIA DELS ASTRES EN LA GERMINACIÓ

254

4. PART PRÀCTICA

288

4.1 Introducció

288

4.2 Objectius

30

4.3 Material

31

4.4 Procediment

33

4.5 Anàlisi de dades i càlculs

38

4.6 Anàlisi de resultats

41

4.7 Conclusions

46

5. CONCLUSIONS

48

6. ANNEXOS

51

7. BIBLIOGRAFIA

69

1

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

0. INTRODUCCIÓ Des de l’inici de batxillerat sabia que volia que el meu treball de recerca estigués relacionat amb el camp científic, ja que és el que m’agrada i al que em voldria dedicar en un futur. Però no va ser fins l’últim moment que vaig decidir un tema del qual pogués dur a terme fàcilment la part experimental, com ara en el pati de casa.

Primerament em van venir al cap diferents propostes relacionades amb la música i amb la física però al final em vaig deixar portar pel camp de la biologia i ecologia.

La idea em va sorgir quan un dia la meva mare li va preguntar al meu pare si ja havia sembrat els fesols, ja que aquella mateixa nit hi havia lluna plena i, segons es diu, és una de les quatre millors fases per a fer-ho, diuen que la germinació es desenvolupa a una velocitat més ràpida. A partir d’aquí va néixer la meva curiositat per saber si aquesta creença sobre la influència de la Lluna té fonament o tan sols és un mite. Llavors vaig pensar que per mitjà d’aquest treball de recerca podria estudiar-ho, tant fent una recerca bibliogràfica, com fent la meva pròpia experimentació mitjançant la sembra de llavors.

A més, em va semblar un tema amb un cert interès a nivell agrícola, ja que moltes persones del meu voltant realitzen tot un seguit de cultius i collites al llarg de l’any. Aquestes persones també m’han ajudat durant el procediment del treball i han estat una base fonamental.

Em vaig proposar realitzar diferents cultius d’una determinada llavor en diferents dies al llarg d’un més, variant-ne el factor de la Lluna per tal d’aconseguir una sèrie d’objectius seguint una metodologia.

2

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Objectius  El principal objectiu va ser observar com varia la velocitat de germinació i de creixement d’una llavor determinada segons el dia en que ha estat sembrada, és a dir, depenent de la fase lunar en que es trobi aquest dia.  També es va pretendre analitzar experimentalment quina és la data més efectiva i la que més afavoreix la germinació. 

A més, comprovar si la Lluna té influència sobre les plantes i si és així, determinar-ne el motiu.

Hipòtesis Les hipòtesis, basades en el coneixement i els conceptes que tenia inicialment, van ser que la Lluna té una certa influència en els processos de germinació i de creixement de les plantes els quals venen determinats per la posició relativa de la Terra envers el satèl·lit i el Sol i la força gravitatòria que aquests exerceixen sobre el planeta, tal i com succeeix en les marees.

I també que els processos de germinació i del creixement d’una planta són afavorits pels dies de lluna plena, de manera que aquesta els accelera.

Per verificar aquestes hipòtesis he seguit un procediment concret.

Metodologia Abans de començar el treball, em vaig reunir amb el professor de biologia, juntament amb la tutora per tal d’acordar quines serien les variables dependents i independents i de quina manera havia de dur a terme la pràctica Per a la primera part, corresponent a l’experimental, vaig entrevistar treballadors agrícoles que em van aconsellar per a l’hora de realitzar la sembra.

3

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Aquests em van respondre a la pregunta de ‘’Quina llavor és la més adequada per a realitzar una sembra i observar la seva germinació?’’ On tots ells em van donar com a resposta l’espècie de llegum del fesol. A més, em van donar algunes recomanacions, com ara l’ús de vermiculita, un mineral que ajuda a retenir la humitat per tal d’aconseguir més bons resultats.

D’altra banda, abans de que s’iniciés el mes de juliol, vaig informar-me sobre quins serien els dies corresponents a les fases lunars per tal de realitzar la sembra sobre el Phaseolus Vulgaris.

El 30 de juny vaig realitzar la primera sembra. A partir d’aquest moment, vaig començar a plantar les llavors i a tenir-ne cura d’elles dia a dia fins al final del procés, durant el qual vaig anar prenent nota de totes les variables que havia d’estudiar.

Paral·lelament, al llarg de tot el treball, majoritàriament durant la part teòrica, vaig aprofundir en els meus coneixements mitjançant la recerca en llibres de botànica, ecologia i inclús d’astronomia, proporcionats per la Biblioteca Trinitari Fabregat, a més d’informar-me en una gran quantitat de pàgines web per tal de verificar i refutar informació contradictòria de diferents fonts.

4

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

1. LA GERMINACIÓ 1.1 Les plantes angiospermes: característiques i parts de la planta En el món vegetal trobem al voltant de 300.00 espècies de plantes. El regne de les plantes agrupa tots aquells organismes de cèl·lules pluricel·lulars amb organització eucariota, és a dir, de cèl·lules les quals tenen el nucli definit per una membrana i que realitzen la fotosíntesi. Són organismes amb teixits i, alguns, amb òrgans.

Les plantes són éssers vius autòtrofs, és a dir, que obtenen l’energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi oxigènica.

Aquest procés consisteix en convertir la matèria inorgànica en matèria orgànica gràcies a l’energia que aporta la llum del sol. Aquesta energia es transforma en energia química estable, la qual queda emmagatzemada en forma d’ATP (adenosín trifosfat) en la membrana tilacoide del cloroplast. En la modalitat oxigenadora de la fotosíntesi, l’aigua és la donant primària d’electrons i l’encarregada d'alliberar oxigen com a subproducte.

Aquests vegetals es poden classificar en dos grups: les plantes amb llavor o espermatòfits i les plantes sense llavor. Dins de les plantes amb llavor, depenent dels seus òrgans reproductors vegetals, trobem les plantes gimnospermes i les plantes angiospermes.

Quan ens referim a les gimnospermes estem parlant de les plantes que tenen els òrgans reproductors vegetals completament nus i sense protecció, on les llavors no tenen embolcalls florals que la protegeixin ni pot donar fruits. En són exemples els pins, els avets i els cedres.

En canvi, les plantes que pertanyen al grup de les angiospermes tenen flors amb estams, pistils i altres estructures vegetals. A més a més, donen lloc a flors que, posteriorment, acabaran fabricant un fruit. En són exemples el blat de moro, l’arròs i el sucre.

5

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Nosaltres ens centrarem en el segon grup, en les plantes angiospermes, ja que l’element principal utilitzat en la part experimental és una planta herbàcia que dóna lloc a fruits no madurs anomenats fesols o mongetes, Phaseolus Vulgaris.

Imatge 2: llavor de fesol Font: Shutterstock

Imatge 1: bajoques Font: Freepik

Les plantes angiospermes, també anomenades magnoliofitins o plantes amb flors, són el grup vegetal més divers de plantes terrestres.

Aquestes presenten una sèrie d’avantatges envers les plantes gimnospermes, i són les següents: ➢ La pol·linització és realitzada a través dels insectes que van de flor en flor. Aquest sistema és més eficaç que la pol·linització a través pel vent. ➢ La fecundació i la formació de les llavors és molt més ràpida. ➢ La dispersió de les llavors és més eficaç perquè estan dintre dels fruits.

Hi ha fruits que són propensos a ser menjats, fet que provoca que les llavors surtin amb dejeccions. ➢ La germinació de les llavors també és molt més ràpida.

Es distingeixen dos tipus de plantes angiospermes: ● Les Monocotiledònies, que són les que presentes llavors amb un sol cotiledó.

Les seves arrels neixen totes del mateix lloc i formen un feix.

Les fulles són laminars, llargues, estretes i els nervis són paral·lels i presenten 3 o 6 pètals.

6

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

● Les Dicotiledònies, que són les que presenten llavors amb dos cotilèdons.

Hi ha una arrel principal de la qual broten arrels secundàries.

Les fulles són laminars i presenten una gran varietat de formes i els nervis no són paral·lels entre sí.

Presenten 4 o 5 pètals.

Imatge 3: planta monocotiledònia Font: Alamy

Imatge 4: planta dicotiledònia Font: elmedinaturaldelbages

Imatge 5: cotiledons Font: geraldine.trejo

Cotilèdon*: conjunt de fulles embrionàries de la planta.

7

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Parts d’una planta Les parts d’una planta amb flor es caracteritzen per dos sistemes bàsics: un sistema d’arrels i un sistema de brots.

El sistema d’arrels, o sistema radicular, es caracteritza per soler estar sota terra i té la funció d’adquirir nutrients i ancorar la planta al sòl.

El sistema de brots engloba els òrgans vegetatius de les plantes que formen una estructura anomenada ‘’crom’’, la qual està formada per les arrels, les tiges i les fulles.

Aquests dos sistemes estan connectats pel teixit vascular. Aquest està format per dos components principals, el xilema i el floema. El primer és una estructura que transporta al llarg de tota la planta aigua i sals minerals dissoltes. El floema transporta sàvia elaborada per les cèl·lules i per la fotosíntesi.

Les fulles Les fulles tenen dues funcions molt importants: ❖ Són la part per on la planta respira i obtén energia per mitjà de la fotosíntesi. ❖ Transformen en aliment l’aigua i els minerals que l’arrel absorbeix.

Té dues parts principals: ● El pecíol: part que uneix la fulla amb la tija, sol ser estret i allargat. ● El limbe: part ampla de la fulla que consta de dues cares: l’anvers, cara superior, i el revers, cara inferior.

Imatge 6: parts de la fulla Font: miraquefemamedi

8

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

La tija És la part prima i llarga de la planta que creix cap amunt en busca de la llum del sol. Aquesta pot ser llenyosa, com en els arbres, o herbàcia.

Té tres funcions: ❖ Sostenir dreta la planta. ❖ Unir la resta de parts de la plata: fulles, flors, etc. ❖ Conduir cap a les fulles les substàncies que l’arrel ha absorbit.

Es poden diferenciar cinc elements: ● Gemma o borró terminal/apical: òrgan vegetal que finalitza la tija. ● Gemma o borró axil·lar: òrgan vegetal que origina noves branques o fulles. ● Secció: forma de la tija si es talla transversalment. ● Nus: punt de la tija on apareixen gemmes secundàries, origen de les branques i les fulles ● Entrenús: regió de la tija compresa entre dos nusos.

Imatge 7: parts de la tija Font: Jordi Serra, xtec

9

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

L’arrel Generalment, es troba sota terra i creix cap avall.

Té dues funcions bàsiques: ❖ Subjectar la planta a terra. ❖ Absorbir del sòl l’aigua i els minerals que necessita la planta per sobreviure.

Les arrels consten de les següents parts: ● El collet: zona que es troba junt amb l’inici de la tija. ● La regió suberosa: responsable d’aguantar la planta. ● La regió pilífera: zona on es desenvolupen els pels que absorbeixen l’aigua i els minerals del sòl. ● La regió llisa: zona creixent de l’arrel, on es va desenvolupant, fent més llarga. ● La caliptra: ofereix protecció a la regió llisa.

Imatge 8: parts de l’arrel Font: Jordi Serra, xtec

10

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

La flor ❖ Són l’aparell reproductor de moltes plantes. ❖ Aquestes, posteriorment, es transformen en fruits.

Estan formades pels següents elements: ● El calze: format pels sèpals, generalment són de color verd. ● La corol·la: formada pels pètals, que acostumen a ser de colors i constitueixen la part més ‘’vistosa’’ de les flors. ● Els estams: formats per un filament que acaba en un engruiximent, l’antera, on es forma el pol·len. El conjunt dels estams forma l’androceu, part masculina de la flor. ● Els carpels: fulles on es formen els òvuls, també anomenats primordis seminals. Aquestes fulles s’allarguen en un tub, l‘estil, que acaba en un petit receptacle, l’estigma, on es recullen els grans de pol·len perquè es produeixi la fecundació. Cada carpel o un conjunt de carpels fusionats rep el nom de pistil i aquests formen el gineceu, part femenina de la flor.

Imatge 9: parts de la flor Font: Jordi Serra, xtec

11

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

El fruit El fruit és l’òrgan que surt de les flors d’algunes plantes. Aquests contenen la llavor que donarà lloc a una nova planta. És un òrgan constituït per l’ovari fecundat que conté les llavors. La paret de l’ovari es transforma en la paret del fruit; aquesta paret s’anomena pericarpi. La seva funció principal és protegir la llavor.

El pericarpi consta de tres capes de teixits diferents, que poden variar d’aspecte i de consistència depenent de l’espècie.

Aquestes capes són: ● Exocarp: és la capa més externa. ● Mesocarp: és la capa intermèdia que segons quin fruit, és de consistència carnosa i comestible. ● Endocarp: és la capa més interna. En el seu interior es desenvolupen les llavors.

Imatge 10: parts del fruit Font: Jordi Serra, xtec

12

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

La llavor Les llavors es formen a partir dels òvuls fecundats. La llavor de les plantes angiospermes consta de tres parts genèticament diferents: ● L’embrió: és l’estat de les plantes en la primera fase de creixement, abans de la germinació. Es poden reconèixer tres elements: ❖ Plúmula: es localitza pel damunt del nus d’on surten els cotilèdons i està constituïda per fulles rudimentàries i meristemes apicals*. És l'estructura que més tarda en transformar-se en la tija. ❖ Radícula: és l’extrem inferior de l’embrió, d’on sortirà durant la germinació l’arrel primària. ❖ Cotilèdons: són fulles embrionàries que ja es troben formades en l’embrió de la llavor. ● Endosperma: és el teixit nutritiu, ple de substàncies de reserva, que s’origina a partir d’una segona fecundació. ● Episperma o testa: és la capa externa que protegeix a la llavor del medi ambient.

Imatge 11: parts de la llavor Font: urbanisme.paeria

Meristemes apicals*: òrgans responsables del creixement longitudinal de la planta.

13

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

1.2 La reproducció en les plantes angiospermes La reproducció és el procés mitjançant el qual es generen nous organismes semblants als seus progenitors. És un principi fonamental en totes les formes de vida, ja que tots els individus existeixen com a resultat d’una reproducció.

Els éssers vius tenen dues formes de reproducció diferents, depenent del seu nivell fisiològic. Aquestes poden ser: ❖ La reproducció sexual: es creen nous individus mitjançant la combinació del material genètic dels dos progenitors. Realitzen aquest tipus de reproducció gran part dels organismes macroscòpics, com ara els humans,

la majoria dels animals, i una part important del món

vegetal. ❖ La reproducció asexual: també coneguda com a reproducció vegetativa, es creen còpies genèticament idèntiques als progenitors sense requerir la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie. Realitzen aquest tipus de reproducció una part de les plantes i una petita part de l’espècie animal, com ara els cnidaris (meduses) i els peixos.

La reproducció de les plantes amb llavor i flors, es tracta de la reproducció sexual, ja que es fa a partir de la unió de cèl·lules sexuals, una de masculina i una de femenina, els quals es troben a la flor.

Imatge 12: pol·linització Font: gramenet.cat

14

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

El procés de la reproducció sexual de les plantes amb llavors consta de diverses etapes: ➔ La pol·linització, la fecundació, la formació del fruit i de la llavor, la dispersió del fruit i les llavors i la germinació.

La pol·linització És el transport dels grans de pol·len des de les anteres fins a l’estigma del pistil. Quan es realitza entre la pròpia flor, s’anomena autopol·linització. Quan es realitza d’una flor a una altra d’un individu diferent, s’anomena pol·linització creuada.

La pol·linització creuada pot ser de dos tipus: ❖ Anemògama: els grans de pol·len són transportats pel vent d’una flor a una altra. ❖ Entomògama: els grans de pol·len són transportats pels insectes d’una flors a una altra. El gra de pol·len s’adhereix a l’abella, la qual el transporta i el deixa a l’estigma d'una altra flor.

La fecundació És la unió del gàmeta masculí i del gàmeta femení.

Després de la pol·linització es forma el tub pol·línic, que creix per l‘estil fins a arribar a l’ovari. Els gàmetes masculins descendeixen pel tub pol·línic fins a l’ovari, a l‘interior del qual hi ha el gàmeta femení. Els gàmetes masculins i femenins es fusionen, fet que produeix la fecundació i la formació d‘un zigot.

15

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

La formació de la llavor i del fruit El zigot es desenvolupa i es forma la llavor, la qual conté tres parts: ● L’embrió: s’origina a partir del zigot. ● L’albumen o endosperma, substància nutritiva que envolta l‘embrió i l’alimenta. ● Les cobertes protectores, episperma o testa: envolten la llavor i la protegeixen.

En les plantes angiospermes, al voltant de la llavor es forma el fruit. Després de la fecundació, la flor perd els sèpals, els pètals, els estams, l‘estil i l’estigma.

Les parets de l’ovari es tornen més gruixudes i formen el fruit, el qual amaga la llavor en el seu interior, encarregada de donar lloc a una nova planta.

La dispersió del fruit i de les llavors Per facilitar la dispersió del fruit i de les llavors, les plantes aprofiten tant el vent com els animals amb l’objectiu de colonitzar nous llocs.

La germinació És el procés pel qual de la llavor neix una nova planta.

En el següent apartat aprofundirem amb aquesta etapa.

Una altra forma de reproduir-se en les plantes és la reproducció asexual, que es tracta de la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mara.

Aquesta reproducció pot fer-se per la formació de gemmes, per fragmentació i per espores.

16

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

1.3 La germinació La germinació és el procés pel qual una llavor o una espora dona lloc a una planta de característiques iguals a la planta original.

Aquest procés s’inicia quan la llavor és enterrada, es troba en les condicions adequades temperatura, humitat, substrats i llum, i comença a absorbir aigua, fet que provoca que els recobriments es trenquin, és a dir, la llavor s’obri i l’embrió comença a desenvolupar-se amb les reserves nutritives dels cotilèdons.

La primera expressió de creixement en la etapa de germinació correspon a l’aparició de la radícula, la qual es convertirà posteriorment en l’arrel primària.

En la part alta de la radícula, pocs dies després de l‘inici de la germinació, es desenvolupen entre tres i set arrels secundàries.

L’hipocòtil, que correspon a la part subterrània del tija principal, comença a expressar-se un o dos dies després que la radícula i condueix els cotilèdons cap amunt fins posicionar-se per sobre el nivell del sòl.

La següent etapa, l’etapa d’emergència correspon al moment en que l’hipocòtil treu el cap sobre el sòl.

Imatge 13: planta germinant Font: Alba Garcia

17

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Comencen a créixer una arrel i una tija que, finalment, amb el temps, donaran lloc a la nova planta.

En les primeres etapes, la nova planta es nodreix de les reserves emmagatzemades als cotilèdons i a l’albumen, fins que és capaç de realitzar la fotosíntesi i comença a fabricar els seus propis nutrients.

18

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

2. LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN ELS ÉSSERS VIUS 2.1 Sobre els humans Actualment, en la nostra societat l'astronomia i la influència dels astres, i per tant, de la Lluna, són dos temes molts debatuts i en els quals hi ha moltes persones interessades per saber com els poden afectar aquesta en les seves vides.

Es diu que depenent de la fase lunar que hi hagi, aquesta pot influir en diversos factor quotidians de les persones, com ara: el ritme de la menstruació o la velocitat de creixement dels cabells.

En aquest apartat s’explicaran algunes creences relacionades amb la influència de la lluna sobre l’activitat humana i els efectes i la incidència que tenen sobre el cos humà en nombrosos àmbits.

A la lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents entre moltes altres coses. Però fins al moment, cap estudi científic ha demostrat una connexió causal amb la Lluna.

Aquestes

relacions

es

denominen

com

a

creences

ja

que

són

convencionalismes, judicis no raonats i experimentats científicament per tant no es saben si són certs. No podem confirmar si ve determinat per la Lluna ja que no està fonamentat però he trobat alguns fets que demostren que sí i informacions bibliogràfiques que intenten explicar-ho.

El tall de cabells Segons Jaume Vilalta, presentador de ‘’Quèquicom’’, l'acció dels influxos lunars i planetaris que es perceben habitualment tenen una repercussió directa en el moment de tallar els cabells, la qual influirà en la seva vitalitat i el seu creixement posterior.

19

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Jaume Vilata va realitzar un estudi experimental en el que es va tallar el pel en dues etapes de la Lluna diferent, en lluna creixent i minvant. Al cap de 15 dies es va mesurar el cabell i va observar que el cabell tallat en lluna creixent creix 3 mil·límetres més que el cabell tallat en lluna minvant en el mateix període de temps.

Però aquest fet no demostra que sigui cert al 100% ja que per a que ho fos, l’experiment s’hauria de realitzar moltes més vegades i els resultats haurien de coincidir.

Per a retardar la seva caiguda i per a que creixi més fort, espès i vital s’ha de realitzar el tallat en els primers dies de fase descendent, és a dir, els dies de transició de lluna plena a minvant, a més dels dies finals de la fase ascendent, quan la lluna està a punt de fer el ple.

La depilació La depilació és l’acció d’arrancar el vell no desitjat. L’activitat cel·lular del sistema pilós és més o menys intensa segons les fases lunars, de tal manera que la intervenció en algunes dates afavorirà el creixement del vell, mentre que en altres el frenarà.

Segons un estudi realitzat per Michel Gros, autor del llibre ‘’Calendrier Lunaire 2021’’, la lluna descendent és un bon període per a la depilació, associada amb la lluna minvant la reaparició del vell més lenta.

Cuidats de la pell Per a netejar el cutis es suporta millor la intervenció si es realitza en lluna descendent. Per a l’aplicació de mascaretes, tractaments nutritius i altres cuidats, es aconsellable escollir el moment idoni en funció del tipus de pell: ❖ Pells seques: les aplicacions són més eficaces si es realitzen en lluna creixent.

20

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

❖ Pells grasses: resulta millor si l’aplicació es realitza en lluna minvant, ja que en aquests moments, encara que l’absorció és menor, la seva eficàcia per nodrir i sanar és molt més gran.

L’alimentació Certs períodes del cicle lunar afavoreixen una millor assimilació dels aliments, per la qual cosa és important que ho tinguin en compte les persones amb un estómac delicat. Depenent de la posició de la Lluna, alguns aliments poden requerir més energia per a la seva assimilació. ❖ El lluna creixent, els nutrients s’assimilen millor. ❖ En lluna creixent i descendent, la digestió requereix menys energia. ❖ Durant els nodes lunars*, les persones amb problemes d’estrenyiment haurien d’evitar els aliments que contenen poca aigua, com ara els cereals.

2.2 Sobre els animals En els animals de granja està científicament comprovat i estudiat pel doctor Edson J. Andrews que per a castrar-los, l’operació s’ha d’efectuar sempre en quart minvant per a evitar les hemorràgies.

Es diu que els indígenes de terres sud-americanes mai han capat a un animal fora d’aquestes dates, ja que durant el quart creixent les hemorràgies poden ser excessives, fins arribar a posar en perill la vida de l’individu.

En canvi, els tumors que es poden produir en el paladar dels cavalls s’han de treure sempre en lluna plena per a evitar posteriors infeccions i per a que la ferida quedi perfectament neta.

Nodes lunars*: són els dos punts en que l'òrbita de la Lluna travessa el pla de l'eclíptica.

21

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

D’altra banda, diverses espècies de peixos i cucs marins es preparen per a la reproducció anual exactament uns dies determinats de la llunació. Aquests dies coincideixen amb la fase de la lluna gibosa, és a dir, quan aquesta està il·luminada més de la meitat durant els mesos d’octubre i novembre.

També s’ha notat una influencia lunar periòdica en els coales, ja que aquests animals es nodreixen especialment en lluna minvant.

2.3 Sobre el planeta Terra Tal i com expliquen les lleis de la física, Newton, amb la llei de gravitació universal, diu que quant més prop estan dos objectes, major es la força en la que s’atreuen entre sí, tal i com succeeix entre el planeta Terra i el seu satèl·lit, la Lluna.

Una de les manifestacions més obvies de la Lluna sobre el nostre planeta són les marees dels oceans.

La força de la gravetat en la que s'atrauen dues masses disminueix en el moment en que es separen. El Sol és tan gran que és capaç de mantenir la Terra girant al seu voltant encara que es trobin a 150x10^6 quilòmetres aproximadament de distància. Tot i que la Lluna també exerceix la seva pròpia força gravitatòria, aquesta és més de sis vegades més petita i lleugera que la Terra, fent que tingui menys capacitat d’atracció que el Sol, tot i que la suficient per atreure els oceans cap a ella.

Quan l’atracció gravitatòria del Sol i la Lluna s’alineen, ja sigui en lluna nova o plena, s’originen marees de primavera, la qual es un 140% més gran que una marea normal, i quan es troben en angle recte, es forma la marea baixa a un 60% de la estàndard.

El nostre planeta gira lleugerament més ràpid que l’òrbita lunar. Per això el volum de la marea que sorgeix a la cara de la Terra més propera a la Lluna gira just davant de l’orbe lunar. A més, la Lluna s’allunya gradualment de la Terra uns 3.8 centímetres a l’any.

22

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

La força d’atracció de les marees depèn principalment de la manca d’homogeneïtat del camp, per això, la Lluna és el que dona lloc a aquests fets.

D’altra banda, la Lluna també estabilitza la inclinació de la Terra sobre el seu eix, el qual contribueix a estabilitzar el clima ja que afecta a la distribució de l’energia solar sobre la Terra i pot influir en el balanç o la retirada de la glaciacions.

Segons un article d’EcologiaVerde redactat per Jesús Cuadra, en el moment en que la Lluna estigués massa lluny i no tingui afectació gravitatòria amb la Terra, hi hauria conseqüències climàtiques desbaratadores. El planeta donaria una volta cada 8 hores en lloc de cada 24, de tal manera que un any estaria compost per 1095 dies, reduint així l’esperança de vida als 25 anys. Per un altre costat, els vents serien més huracanats que mai, amb molta més potència i violència. Al mateix temps, la atmosfera tindria molt més oxigen i el camp magnètic del planeta seria tres vegades més intens amb el que el 80 % de les espècies animals s’extingirien.

2.4 Les fases de la Lluna La Lluna és un satèl·lit que no té llum pròpia, sinó que es veu gràcies a la llum que el Sol reflexa sobre la seva superfície. No percep la mateixa il·luminació tots els dies des del nostre planeta, sinó que passa per diferents fases segons la seva posició relativa respecte a la Terra i el Sol La lluna nova és la primera fase del cicle lunar que té lloc quan el satèl·lit està entre la Terra i el Sol i, per tant, no la veiem pel fet de que la part de la Lluna que mira cap al planeta no està il·luminada pel Sol. Després d’aquesta etapa la il·luminació del satèl·lit va sent major.

Article: CUADRA, Jesús. ‘’La importancia de la Luna sobre la Tierra’’ Ecologia verde* 23

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

En el quart creixent, la Lluna, la Terra i el Sol formen un angle recte, de manera que es pot observar al cel la meitat de la Lluna en el seu període de creixement. La zona il·luminada queda a la dreta a l’hemisferi nord en forma de D, i a la inversa a l’hemisferi sud, en forma de C. Durant la lluna plena, també coneguda com a pleniluni, succeeix quan la cara del satèl·lit que apunta cap al planeta està il·luminada pel Sol totalment, és a dir, quan la Terra s’ubica entre el Sol i la Lluna i aquesta rep els raigs solars en la seva cara visible.

Finament, en el quart minvant els tres cossos tornen a formar un angle recte, per la qual cosa es pot observar al cel l’altra meitat de la cara lunar, il·luminada la zona esquerra a l’hemisferi nord en forma de C i, oposadament, la zona dreta al sud.

Imatge 14: posicions de la Lluna Font: joanasutria, xtec

24

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

3. LA INFLUÈNCIA DELS ASTRES EN LA GERMINACIÓ En els processos de desenvolupament, creixement i maduració d’una planta intervenen nombrosos factors, i la Lluna n’és un d’aquests.

La seva influència és capaç de proporcionar-los millor aspecte, convertint-les en substàncies més nutritives.

Les plantes que donen lloc a fruit, com ara els fesols, han de ser plantades uns dies abans del pleniluni, és a dir, de la lluna plena. D’aquesta manera el vegetal disposa d’un espai de temps suficient per a adaptar-se al seu nou ambient. A més, l’escassa influència lunar després de la lluna plena permet a la planta un repòs que representa una acumulació d’energies per al seu desenvolupament i creixement.

Si la planta es trasplanta en aquestes condicions de lluna plena es veurà beneficiada gràcies a la formació de finíssimes arrels originades pel descens de la sàvia el qual afavoreix l'arrelament.

Segons el llibre ‘’La influència de la Lluna en els cultius’’ l’espècie Phaseolus Vulgaris, a l’igual que la majoria de lleguminoses, s’ha de sembrar en fase de lluna plena i recol·lectar-se durant el quart minvant.

La dinàmica de la sàvia de les plantes és un factor influït per les fases lunars, més ben dit, per la lluminositat que la lluna desprèn i reben cadascuna d’elles.

Aquesta llum es detectada per una proteïna fotoreceptora anomenada ‘’fitocrom’’ la qual és present en les fulles, les llavors i les arrels vegetals.

Durant les nits en que hi és aparent la Lluna i quan hi ha llum diürna procedent del Sol, aquesta proteïna es manté activa per tal d’aconseguir la màxima llum possible per afavorir el creixement i desenvolupament de la planta.

Mentre que quan no hi ha lluna, és a dir, quan ens trobem en lluna nova o bé quan el cel està ennuvolat, la biomolècula baixa la seva activitat ja que no té llum per a captar fins al punt d’inactivar-se.

25

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Com a conseqüència, la dinàmica de la sàvia dels vegetals disminueix, retardant així la seva germinació i creixement.

Depenent de la fase lunar, la intensitat lumínica dels raigs lunars varia.

Lluna nova: la intensitat dels raigs lunars és baixa. En aquesta fase es produeix un creixement lent de les arrels i les fulles, ja que la sàvia entra en un cicle de repòs adequat per a podar, eliminar herbes paràsites, realitzar empelts i altres activitats agràries sobre els vegetals.

Lluna creixent: la disponibilitat de llum lunar va augmentant, afavorint en el creixement d’arrels i del fullatge. En aquest període, en el sòl es produeixen grans moviments d’aigua, a partir de la qual les llavors tindran l'oportunitat d’absorbir-la més ràpidament, fent així que germinen més ràpid. A més, la sàvia ascendeix des de les arrels fins a les fulles, afavorint en el seu creixement i floració.

Lluna plena: període de màxima germinació i creixement de les arrels.

Augmenta la llum procedent del satèl·lit i els vegetals posseeixen una major quantitat i moviment intern d’aigua i de la sàvia, promovent així, el creixement del fullatge. En canvi no es una fase adequada per abonar i podar.

Lluna minvant: la intensitat dels raigs lunars disminueix. En haver menys quantitat de llum, el creixement és més lent ja que l’activitat de la sàvia també es redueix, concentrant-se així a la parts inferior de la planta.

Per tant, la influència de la Lluna sobre les plantes està determinada per la quantitat de llum que aquesta els proporciona, i no segons la posició del satèl·lit i del Sol respecte de la Terra i la força gravitatòria que ambos exerceixen sobre el planeta, tal i com passa en les marees.

26

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Imatge 15: moviment de la sàvia de les plantes segons la fase lunar Font: Flor de Planta, admin

Si fos així, la germinació i el creixement de les plantes es veuria més afavorit durant la lluna nova ja que és en aquest període quan el Sol, la Lluna i la Terra estan alineats, fent que les forces d'atracció es sumen i per tant, la influència que exerceixen sobre el planeta és màxima, però això canviarà al cap de poques hores, quan els cossos continuïn la seva rotació.

Per tant, en lluna nova encara que l’estrella i el satèl·lit es troben situats linealment de manera que la Terra queda al centre, la força i l’atracció del Sol serà tant energètica com en lluna plena.

En canvi, durant el quart creixent i el quart minvant el Sol i la Lluna estan en angle recte entre si, fent que l’estel ajudi a cancel·lar l’atracció de la gravetat del satèl·lit, per tant, provocaria una menor velocitat de germinació i creixement. En les cas de les marees, dona lloc a les marees mortes.

27

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

4. PART PRÀCTICA 4.1 Introducció La part experimental d’aquest treball consisteix en sembrar llavors d’una determinada espècie durant l’estiu, en el mes de juliol. La llavor escollida ha estat la del fesol, també conegut com a mongeta, o científicament, Phaseolus Vulgaris.

El tipus de llavors ha estat seleccionat a partir dels resultats d’una petita enquesta realitzada a 8 empresaris agraris, on el 100% de les respostes han triat aquesta, tant per la seva velocitat de germinació com pel seu fàcil tractament. De fet, aquesta és una espècie que es sol tractar molt en infants a l’hora de fer-los pràctiques sobre la germinació i el creixement de les plantes per mitjà de gots i coto pèl.

El procés consistirà en la sembra de 30 llavors al dia i es realitzarà durant quatre etapes diferents. Cada etapa està formada per tres dies consecutius, els quals són: el dia corresponent a la fase lunar, el dia anterior i el dia següent.

D’aquesta manera hi haurà més mostres i, per tant, més precisió a l’hora d’observar la variabilitat d’unes amb les altres. A més a més, com hi ha tantes mostres, si n’hi ha cap que no compleix el meu objectiu de poder observar la seva germinació o el seu creixement i desenvolupament, n’hi haurà d’altres que si ho faran. La possibilitat que de 30 llavors no en surti cap és pèssima, ja que es troben en bones condicions i un mínim del 50% hauria de créixer i sortir correctament.

Segons el diari digital ABC ciencia, els dies corresponents a les fases lunars del mes de juliol de 2021 són: ● 1 de juliol: quart minvant ● 10 de juliol: lluna nova ● 17 de juliol: quart creixent ● 24 de juliol: lluna plena 28

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Per tant els dies de sembra seran: ❖ 1a etapa: 30 de juny, 1 de juliol, 2 de juliol ❖ 2a etapa: 9 de juliol, 10 de juliol, 11 de juliol ❖ 3a etapa: 16 de juliol, 17 de juliol, 18 de juliol ❖ 4a etapa: 23 de juliol, 24 de juliol, 25 de juliol

Variables Durant aquest experiment s'han de tenir en compte diferents variables, unes establertes i les altres a estudiar.

Les variables són els factors que influeixen en els resultats d’un experiment.

La variable independent és aquella que s’altera per tal d’analitzar la influència que té sobre un determinat procés. En el cas d’aquest experiment, aquesta és: ● La fase lunar del dia de sembra.

Les variables dependents són els factors que s’observen i s’estudien, que poden variar com a resultat dels canvis de la variable independent.

En aquest experiment, aquestes són: ● Data d’aparició de la tija ● Longitud de la tija: base – entrenús, dia d’aparició de la primera fulla ● Longitud total, dia d’aparició de la primera fulla ● Data d’aparició i formació de la primera fulla ● Dia 21: longitud de la tija: base - entrenús ● Dia 21: longitud total

29

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Les variables control són aquells factors que no es modifiquen, que són iguals per a cada una de les mostres per tal d’assegurar-se que els resultats són deguts només al tractament de la variable independent. Aquestes són: ● Factors ambientals: la temperatura, la humitat, precipitacions i el vent, tot i que no es poden controlar al 100%. ● La quantitat d’aigua: 50 ml per potet ● La torba, amb fertilitzants d’alliberació lenta ● Tipus de llavor: Phaseolus Vulgaris

4.2

Objectius

❖ Estudiar experimentalment l'efecte que exerceix la Lluna sobre el creixement i el desenvolupament en una plantació de mongetes.

❖ Observar si hi ha variació en la velocitat de germinació i creixement de l’espècie de llegum seleccionada depenent de la fase lunar en la qual hagi estat plantada la llavor.

30

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

4.3 Material

Torba homogènia

Torba heterogènia

Safata multipots 5x8

Llavor fesol: Phaseolus Vulgaris

Growcoon

Vermiculita Imatges 16-21: materials utilitzats en la part experimental Font: Alba Garcia

31

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Eines

Caixa amb reixeta

Guants de làtex

Mànega

Imatges 22-24: eines utilitzades en la part experimental Font: Alba Garcia

32

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

4.4

ALBA GARCIA BORT

Procediment

Primerament he preparat una caixa on posteriorment he col·locat a sobre les safates multipots ja sembrades.

PER A LA SEMBRA En una safata multipots de 5x8 he posat un Growcoon* en els 5x6 (30) pots del centre, deixant d’aquesta manera les dues files dels laterals lliures, per tal de realitzar la sembra de 30 llavors cadascun dels dies corresponents.

Amb la mà i amb l’ús de guants per no embrutar-me, he omplert cada un dels pots amb

torba

la

qual

conté

fertilitzants

d’alliberació lenta, unes petites boles que contenen un líquid que ajudaran a tenir un bon creixement.

Tot seguit, he regat la torba fins que ha quedat ben humida i xopa, amb l’ajut d’una ampolla, els 30 pots amb una quantitat aproximada de 50 mil·lilitres cadascun.

Imatges 25-27: procediment Font: Alba Garcia

Growcoon*: conegut vulgarment com a ‘’camisa’’, és una espècie de tela que envolta la terra la qual li proporciona un espai per a que la planta es desenvolupi de manera natural, assegura un creixements més uniforme, limita el malbaratament

i fa el procés de producció més eficient.

33

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

A continuació, he fet un petit forat amb el dit on he introduït una llavor de fesol a la profunditat que la torba m’ha permès, és a dir, que cada llavor està situada a una fondària diferent depenent de la força que he aplicat per a introduir la llavor, però en cap cas hi ha una gran diferència, només varia de pocs mil·límetres.

Després he tornat a afegir torba a sobre dels multipots, recobrint les llavors, però aquesta torba és molt més fina i es tracta d’una mescla homogènia. A sobre, he afegit una fina capa de vermiculita; aquest mineral ajuda a retenir la humitat i és un bon aïllant tèrmic de l’elevada temperatura.

Finalment, he tornat a regar les mostres amb aigua fins que han tornat ha quedar ben banyades i hidratades.

Imatges 28-30: procediment Font: Alba Garcia

El 30 de juny vaig realitzar la primera sembra, corresponent al dia anterior del quart minvant. A partir d’aquest moment, vaig començar a plantar les llavors i a tenir-ne cura d’elles dia a dia fins al final del procés proporcionant-los la quantitat d’aigua necessària segons han estat afectades pels factors ambientals. Dient això em refereixo a que ha hagut dies de més calor i més secs, que han necessitat més quantitat d’aigua, 80 mil·lilitres aproximadament, que altres més ennuvolats i humits, que he regat amb 40 mil·lilitres aproximadament.

A pesar de que la quantitat d’aigua no ha estat mesurada en precisió, ja que ho he regat amb una mànega, considero que han tingut regs similars i suficients.

34

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

El motiu és perquè en tot moment l’obertura de la mànega ha estat de 90º i en totes les mostres he mantingut entre 2 o 4 segons la sortida de l’aigua, depenent de la temperatura i humitat.

La freqüència de reg també ha depès dels factors ambientals anomenats anteriorment però sí que han estat regades tots els dies; en els dies més secs, aquesta ha estat de dos cops al dia, un al matí i l’altre a la tarda/vespre, ja que les temperatures altes absorbeixen major quantitat d’aigua fent que les plantes en necessitin més, i els dies més humits sols una vegada al dia, a la tarda, pel fet de que el vapor d’aigua de la temperatura ambiental ja proporcionava la suficient hidratació per a la planta.

A més a més, he estat controlant i prenent nota dia a dia sobre les variables a estudiar. Aquestes són: ● Data d’aparició de la tija ● Longitud de la tija: base - entrenús ● Longitud total ● Data d’aparició de la fulla ● Dia 21: longitud de la tija: base - entrenús ● Dia 21: longitud total Els primers dies es van anotar la data d’aparició de la tija, la longitud de la base fins a l’entrenús, la longitud total i la data d’aparició i formació de la primera fulla.

Amb la data d’aparició de la tija faig referència al dia en què van germinar, és a dir, quan es comença a veure una petita part d’aquesta tija que creix i surt a l’exterior de la torba.

A una mida com el que s’observa en aquesta imatge:

Imatge 31: planta germinant Font: Alba Garcia

35

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Les tres següents variables, la longitud de la tija, la longitud total i la data d’aparició de la fulla, van lligades. Aquestes dades es prenen les tres el mateix dia i aquesta data depèn del dia en que apareix i s’acaba la formació de la primera fulla.

Amb l’ajuda d’un regle, situant el 0 a la part inferior de la mostra, a l’inici de la tija, es prenen dues mesures:

De color groc, trobem la longitud total de la tija de la planta.

De color rosa, trobem la longitud de la tija des de la base fins al primer nus que es troba començant des de la part inferior de la tija, que ha estat el primer en sortir.

Aquesta

mesura

es

anomenada:

longitud de la tija base-nus.

Imatge 32: prenent mesures de la longitud de la tija Font: Alba Garcia

En les dues últimes variables a estudiar, s’han pres les dades 21 dies després de la seva sembra per a observar el seu creixement i desenvolupament durant aquestes tres primeres setmanes.

Com en el cas anterior, amb l’ajuda d’un regle s’han pres unes mesures similars:

36

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

De color groc, trobem la longitud total de la planta, des base fins al final de la fulla.

De color rosa, trobem la longitud de la tija des de la base fins l’últim entrenús en sortir, és a dir, el que trobem a una altura superior.

Aquesta mesura és anomenada: longitud tija base-entrenús dia 21.

Imatge 33: planta de Phaseolus Vulgaris el dia 21 després de la sembra.

Font: Alba Garcia

37

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

4.5 Anàlisi de dades i càlculs

Els dies i les mesures de les tiges que s’han estudiat han estat registrats en una taula d’Excel per tal de poder estudiar d’una manera més ordenada i visible els resultats.

Aquestes taules han estat classificades segons el dia en que van estar sembrades les llavors. D’aquesta manera hi ha un total de 12 taules.

Exemple del dia 30 de juny:

38

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Una vegada redactats tots els valors, he calculat la mitjana de cadascun d’ells de cadascuna de les taules, de manera que aconseguim 12 taules més en les mitjanes calculades de les variables estudiades i, a més, si han hagut llavors que no han germinat. En aquest cas, n’hi han hagut 6 que no van sortir:

A partir de totes les mitjanes de tots els dies estudiats, he esmentat les dades en un gràfic per poder observar amb claredat les diferències entre uns dies i altres.

Exemple ‘’data d’aparició de la tija’’:

39

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

I per a que sigui més visible, un altre gràfic amb les mitjanes de tots els dies corresponents a la mateixa fase lunar per comparar-ho millor amb les altres etapes:

40

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

4.6 Resultat i anàlisi

41

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

42

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

43

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

En els gràfics dels resultats obtingut es poden observar variacions en dos dels components estudiats els quals s’han vist modificats per la fase lunar corresponent segons el dia en que han estat sembrades les llavors .

En els gràfics de la data d’aparició de la tija és on s’observen variacions més extremes, on les tiges apareixen més prompte en lluna plena on tan sols tarda 3 dies, durant el quart minvant i quart creixent, creix a un ritme mitjà de 5 dies i, en lluna nova, aquesta aparició va ser més lenta, sortint al cap de 7 dies d’haver estat sembrada.

L’altra variable en la qual destaquen diferències entre una fase lunar i una altra és la data d’aparició de la fulla.

Aquestes

dues

variables

estan

relacionades

de

manera

directament

proporcional ja que la segona variable depèn majoritàriament del dia corresponent de la primera. Com més han tardat en germinar, més ha tardat en sortir la fulla. La diferència dels dies d’una variable i la dependent, varia al voltant dels 2 o 3 dies, és a dir, la fulla sol aparèixer 2 o 3 dies després d’haver sortit la tija, quan la planta ja comença a agafar forma.

Les altres variables són longituds que s’han pres de la tija durant diferents etapes del seu creixement. En aquestes no hi ha gaires modificacions entre els cultius de diferents fases lunars.

En les dues primeres taules de longituds, s’observa que totes les tiges tenen una mesura de 4 centímetres excepte les que van ser plantades en lluna creixent, les quals mesuren 1 centímetre menys, però es considera una variació prou insignificant. En canvi, es veu clarament que la diferència entre la distància del nus i la longitud total de la tija és de 2 centímetres.

Per tant, podem concloure que independentment de la fase lunar en que la llavor va ser planta, una vegada formada la primera fulla i la planta ja comença a agafar l’estructura d’un vegetal en totes les parts corresponents, la longitud de la seva tija no varia.

44

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

D’altra banda, si mirem les mesures preses el dia 21 de la sembra, podem percebre que les diferències són mínimes entre uns valor i uns altres degut a que en la primera taula, la longitud fins a l’últim nus, ronda entre els 18 i 19 centímetres a l’igual que la taula de la tija total, que la variació ve donada per 2 o 3 xifres.

Per tant, les mesures de les tiges al cap de 21 dies no es veuen modificades per la fase lunar en que van estar sembrades les llavors. A mesura que passen els dies, les plantes es van adaptant al seu medi i la seva velocitat de creixement és similar a la resta de plantes.

A partir dels gràfics dels tres dies, podem concloure que va ser una bona idea agafar més d’un dia per a cada canvi de fase, ja que el resultat no ha estat exactament el mateix per a cada un dels tres dies tal i com s’observa en el gràfic de la data d’aparició de la tija. Per tant, podem deduir que quan interessa sembrar és entre el dia de la lluna plena i el següent, i no l’anterior.

A l’igual que en el gràfic de la data d’aparició de la fulla, s’observa que els millors dies són el dia de després de la lluna plena, tot i que la diferència és molt menuda. Seria bo mirar l’hora exacta de plenitud de la Lluna, que potser en aquest cicle en concret està més a prop del dia de després que del dia d’abans.

45

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

4.7 Conclusions

Al llarg d’aquest procés experimental he anat adquirint nous coneixements sobre agricultura, biologia i ecologia.

He pogut aconseguir els meus objectius, ja que he estudiat experimentalment amb l’efecte que exerceix la Lluna sobre una plantació de mongetes, a més d’observar i que hi ha una certa variació en la velocitat de germinació i creixement de l’espècie de fesol Phaseolus Vulgaris estudiada.

Els resultats obtinguts han pogut veure's modificats per les condicions meteorològics, ja que van haver dies ventosos i ennuvolats que van provocar un ambient més sec i les plantes necessitessin més aigua. Per la qual cosa, la quantitat d'aigua de rec va haver de ser modificada en funció d'aquestes condicions. Aquest fet, que en principi li resta precisió a l'hora d'aplicar el mètode científic perquè les variables de control es veuen modificades, ho considero un aprenentatge que enriqueix el treball, ja que em duu a la conclusió de que els processos d'investigació amb éssers vius són difícils d'estudiar pel fet que les variables que hi influeixen són moltes i difícils de controlar.

Per una altra banda, per a arribar a un bon fi, ha segut primordial l'ajut de la meva família que es dedica a la pagesia i m'han pogut orientar sobre quina era la quantitat d'aigua adequada en funció de les variacions d'humitat en l'ambient, a més posicionar les safates en una zona on els canvis de temperatura siguin mínims i les hores de llum solar les necessàries per aquest tipus de cultiu.

A més, les fulles d’alguns dels vegetals van ser menjades per cucs, o fins i tot van atreure llagostes, però aquest fet no va interrompre ni afectar fortament en el creixement d’aquests cultius. Tot i això, estic satisfeta amb els resultats obtinguts.

46

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Per tal de millorar aquest treball experimental seria bo disposar de més temps, materials i espais, com ara un hivernacle on les condicions ambientals de temperatura i humitat serien més favorables. D’aquesta manera, l’estudi també s’hagués pogut desenvolupar per a tots els dies del cicle lunar, per veure si es produeix algun tipus de tendència al llarg de la resta d’aquests.

Per tant, podem arribar a la conclusió de que els processos de germinació i del creixement de l’espècie de fesol Phaseolus Vulgaris es veuen modificats pels canvis en les fases lunars de manera que realitzant la sembra en dies de lluna plena, la velocitat de germinació és més ràpida que en dies de lluna nova, en les quals hi ha una diferència de 4 dies per a que germini la llavor.

47

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

5. CONCLUSIONS Finalment, després d’elaborar tot el treball tinc les dades suficients per poder verificar o refutar les hipòtesis plantejades inicialment.

Considero que he aconseguit uns bons resultats finals per mitjà dels quals he pogut assolir els meus objectius i comprovar per mi mateixa la influència que exerceix la Lluna sobre els cultius, quant al procés de germinació i a l’aparició i formació de les fulles.

Encara que crec que sí que és possible que la Lluna tingui alguna influència sobre la majoria dels éssers vius, com tradicionalment s’ha conegut, no he pogut trobar estudis que validen aquesta afirmació ni que la justifiquen aplicant argumentacions científiques, però he trobat l’explicació científica al perquè el té sobre les plantes, que era un dels principals propòsits. Aquest fet desfà la primera hipòtesi que tenia inicialment sobre la influència per la posició relativa de Terra envers la Lluna i el Sol i la força gravitatòria que aquests exerceixen sobre el planeta, tal i com passa en l’acció de les marees.

Però he pogut confirmar la segona hipòtesi ja que les meves dades extretes de la part pràctica del treball que poden verificar l’explicació teòrica que he trobat pel fet de que la millor etapa per sembrar correspon a la dels dies de lluna plena, on la proteïna ‘’fitocrom’’ es manté totalment activa i produeix la seva màxima funció fent que el moviment intern de la sàvia sigui major. I que l’etapa menys beneficiosa per aquest tipus d’activitats agrícoles correspon a la lluna nova, on aquesta proteïna receptora actua el mínim possible ja que no té llum que absorbir i, com a conseqüència, els processos són més lents.

Puc afirmar que estic satisfeta del treball realitzar, a pesar de que en començar en la part experimental vaig pensar que seria dur a terme molta feina i tenir molta responsabilitat sobre la plantació però una vegada vaig iniciar el procés, em va agradar d’aprofundir en el tema de les plantes i la natura.

Per tant, he gaudit realitzant el procediment experimental i també en la part teòrica basada en la recerca bibliogràfica.

48

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

El treball experimental ha requerit moltes hores de dedicació ja que he hagut d’estar al voltant de 20 minuts cadascun del dies que havia de sembrar per a preparar la safata multipots amb la torba i plantar la llavor. La resta dels dies, del primer fins al 21, vaig haver de regar tots els cultius tenint en compte els factors ambientals de temperatura, humitat i el vent, fet que durava uns 5-10 minuts. A més a més, una vegada formada la primera fulla, havia de mesura cada una de les tiges, fet que em va ocupar molt de temps, mitja hora aproximadament cada dia. I per últim, el dia 21 de cada safata vaig realitzar les mateixes mesures, les quals em van costar més ja que les tiges eren més altes i hi havia més fulles, fet que em va dificultar poder veure bé el regle.

Una bona forma per millorar-lo seria realitzar el cultiu en una zona on les condicions ambientals i climatològiques de temperatura, humitat i llum fossin ideals per als vegetals, com ara, realitzant-lo en un hivernacle.

Per tal de verificar si es cert que la germinació de les plantes es afavorida pels dies de lluna plena, el meu estudi experimental s’hauria d’extrapolar a estudis d’altres espècies i plantes perquè el fonament teòric ha de ser el mateix i, per tant, s’hauria de poder reproduir l’experiment amb qualsevol altre tipus de llavor. Però no necessàriament hauria de ser el resultat exactament el mateix atès que cada llavor i cada espècie de planta requereix unes condicions diferents i potser que els resultats i les observacions finals no serien tant visibles com en l’espècie de fesol Phaseolus Vulgaris.

D’altra banda, durant la part teòrica i la recerca bibliogràfica m’ha semblat molt difícil poder verificar i refutar informació contradictòria que he trobar sobre la Lluna i la seva influència, tant en llibres que suposadament estan escrits per gent experta en el tema, com en pàgines web. Però m’ha permès aprendre de que no ens hem de fiar de la primera pàgina o web que trobéssim sinó que s’ha de fer una recerca a fons i cercar en profunditat fins trobar una explicació científica que justifiqui els motius pels quals succeeix un fet.

49

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

AGRAÏMENTS Per finalitzar, m’agradaria donar les gràcies als meus pares, que m’han donat suport i ajudat al llarg d’aquest projecte, a l’igual que a la meva tutora, Anna Valle, que sense ella no hagués estat possible aquest treball, ja que m’ha guiat i ajudat en els moments d’estancament.

Gràcies.

50

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

6. ANNEXOS

Imatge 34: parts de la planta de fesol Font: Alba Garcia

51

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Imatge 35: atracció del Sol i la Lluna en les marees Font: Quora

Imatge 36: dies de sembra Font: feriades

52

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Imatge 36: nodes lunars Font: horoscopius

:

53

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Imatges 38-41: procediment Font: Alba Garcia

54

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Imatges 42-45: procediment Font: Alba Garcia

55

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Imatges 46-49: procediment Font: Alba Garcia

56

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

57

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

58

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

59

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

60

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

61

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

62

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

63

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

64

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

65

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

66

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

67

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

68

ALBA GARCIA BORT

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

7. BIBLIOGRAFIA Llibres: GROS, Michel. Lunario 2021. Tarragona: Calendario lunar, Artus Porta Manresa, 2020.

LUKAS MOELLER, E. El influjo de la Luna sobre las personas. Barcelona: De Vecchi, 1990.

ROSSI, Gloria. El influjo de la Luna en los cultivos. Barcelona: De Vecchi, 1997.

PLAZA, C. HERNÁNDEZ, J. MARTÍNEZ J. Biologia i Geologia. Barcelona: Barcanova, 2015.

ZIEGLER, H. EHRENDORFER, F. BRESINKY, A. Strasburger: Tratado de botánica. Barcelona: Omega Ediciones, 2009.

Pàgines web i blogs: PORTILLO,

Germà.

‘’Plantes

angiospermes’’

Renovables

https://www.renovablesverdes.com/ca/plantas-angiospermas/

verdes.

(Consulta

12.08.2021) ANQUELA,

Carmen.

‘’Les

plantes’’

Escola

del

parc.

https://agora.xtec.cat/escoladelparc/wp-content/uploads/usu440/2017/11/LESPLANTES.pdf (Consulta 12.08.2021) SERRA MORLÀ, Jordi. ‘’Parts de les plantes’’ Les nostres plantes. http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/index.htm (Consulta 14.08.2021) CAMPOS PONS, Joan. ‘’La reproducció de les plantes’’ Slideshare. https://es.slideshare.net/jcamps1/la-reproducci-de-les-plantes-39203273 (Consulta 14.08.2021) 69

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

ALBA GARCIA BORT

Anaya Educación. ‘’Les fases de la reproducció de les plantes’’ Edistribucion. http://www.edistribucion.es/anayaeducacion/8416902/datos/08banco/01trans/0 1/01_4.pdf (Consulta 14.08.2021) VIDAL,

ROCA,

Pep.

Laia.

‘’Les

llavors’’

PP

Plantes.

https://urbanisme.paeria.cat/sostenibilitat/fitxers/agenda-21-escolar1/formacio/1314/curs-un-hort-a-lescola-1314/pp-plantes-llavors.pdf

(Consulta

20.08.2021) PEZO

ARAUJO,

Tecnología

Henry. e

‘’Agronomia’’

Repositorio

Innovación

de

Digital

de

Ciencia,

Acceso

Abierto.

http://repositorio.unsm.edu.pe/bitstream/handle/11458/3160/AGRONOMIA%20%20Henry%20Pezo%20Araujo.pdf?sequence=1&isAllowed=y

(Consulta

20.08.2021) NAVARRO,

Claudina.

‘’Calendari

lunar

2022’’

Cuerpo

mente.

https://www.cuerpomente.com/calendario-lunar/calendario-lunar_1683/9 (Consulta 20.08.2020) MUNDINA,

Toni.

‘’Influència

de

la

Lluna

a

l’hort’’

L’estol.

https://www.lestol.cat/blog/la-lluna-i-lhort (20.08.2021) BALAGUÉ, Anna. MARGALEF, Júlia. MARTÍ, Clàudia. ‘’La influència de la Lluna

en

els

éssers

vius’’

Google

sites.

https://sites.google.com/site/influenciadelalluna/marees (Consulta 21.08.2021) Teorema ambiental. ‘’Fases lunares y su influencia en la savia de las plantas’’ Biodiversidad.

http://www.teorema.com.mx/biodiversidad/especies/fases-

lunares-y-su-influencia-en-la-savia-de-las-plantas/ (Consulta 25.08.2021) Paxi.

‘’La

Luna,

la

Tierra

y

la

gravedad’’

Historia

del

Universo.

https://www.esa.int/kids/es/Aprende/Nuestro_Universo/Historia_del_Universo/L a_Luna_la_Tierra_y_la_gravedad (Consulta 26.08.2021)

70

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Astromia.

‘’Les

fases

de

la

ALBA GARCIA BORT

Lluna’’

Tierra

Luna.

https://www.astromia.com/tierraluna/fasesluna.htm (Consulta 18.11.2021) Calendarr. ‘’Fases de la Lluna’’ https://www.calendarr.com/mexico/fases-de-laluna/ (Consulta 18.11.2021) WEI-HAAS, Maya. ‘’¿Por qué tenemos la Luna y cómo afecta a nuestro planeta?’’

National

Geographic.

https://www.nationalgeographic.es/espacio/2019/07/por-que-tenemos-la-luna-ycomo-afecta-nuestro-planeta (Consulta 29.11.2021) CUADRA, Jesús. ‘’La importancia de la Luna sobre la Tierra’’ Ecologia verde. https://www.ecologiaverde.com/la-importancia-de-la-luna-sobre-la-tierra207.html (Consulta 29.11.2021)

Imatges Imatge 1: https://image.freepik.com/foto-gratis/judias-verdes-frescas-mercadoventa_23-2148263741.jpg Imatge 2: https://image.shutterstock.com/z/stock-photo-legumes-bean-seed-insack-top-view-1157243434.jpg Imatge

3

:

https://www.alamy.es/imagenes/plantas-de-flores-

monocotiledoneas.html Imatge 4: https://elmedinaturaldelbages.cat/biotaxonomy/dicotiledonies/ Imatge

5:

https://encrypted-

tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQCW4ca2G4oFPd3m8tfMCTnCyuQQr wGSUH5sw&usqp=CAU

71

LA INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA GERMINACIÓ

Imatge

6:

ALBA GARCIA BORT

https://miraquefemamediplantes.blogspot.com/2020/02/les-fulles-

parts-duna-fulla.html Imatge 7: http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/partstija.htm Imatge 8: http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/partsarrel.htm Imatge 9: http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/partsflor.htm Imatge 10: http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/partsfruit.htm Imatge 11: https://urbanisme.paeria.cat/sostenibilitat/fitxers/agenda-21-escolar1/formacio/1314/curs-un-hort-a-lescola-1314/pp-plantes-llavors.pdf Imatge

12:

https://www.gramenet.cat/es/ayuntamiento/areas-

municipales/medio-ambiente/ecometropoli/apren-a-casa-amb-metropoli/lapollinitzacio/?type=1000 Imatge 14: https://blocs.xtec.cat/joanaustriaprojecteaventurers2n/2012/02/14/6sabeu-explicar-com-es-produeixen-les-fases-de-la-lluna/ Imatge 15: https://www.flordeplanta.com.ar/jardin/como-actua-la-influencia-dela-luna-sobre-las-plantas/ Imatge 35:

https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fes.quora.com%2FSi-las-mareas-

son-producidas-por-la-luna-porque-hay-lagunas-que-nunca-tienen-alteraci%25C3%25B3n-cuando-menosno-con-la-periodicidad-de-unamarea&psig=AOvVaw0hcsxRAj9tqVsZV2txLypN&ust=1641842311442000&source=images&cd=vfe&ved= 0CAsQjRxqFwoTCMjq4bexpfUCFQAAAAAdAAAAABAD

Imatge

36:

https://calendariohispanohablante.com/luna-sol/calendario-

lunar/2021/calendario-lunar-julio-2021.html Imatge 37: https://horoscopius.app/lunar-nodes-in-astrology/

72