Tot allò bell és bo? I allò bo és bell? - Madalina Buclis

TOT ALLÒ BELL ÉS BO? I ALLÒ BO ÉS BELL?

Alumna: Madalina Buclis Curs: 2021-2022 Tutora: Olga Reverter Nolla

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………………………. 3 METODOLOGIA EMPRADA……………………………………………………………………... 4 1. CONCEPTE DE BELLESA………………………………………………………………………. 6 1.1 LITERATURA I BELLESA……………………………………………………………………. 7 2. CONCEPTE DE BONDAT………………………………………………………………………...7 3. EVOLUCIÓ DELS CONCEPTES…………………………………………………………………8 3.1. PREHISTÒRIA (2.000.000 - 3000 a.C.)....................................................................... 8 3.2. EDAT ANTIGA (3000 a.C. - 476 d.C.) ......................................................................... 10 -EGIPTE (2635 a.C.- 2155 a.C. )..................................................................................10 -ANTIGA GRÈCIA (1200 a. C.- 146 a. C) .................................................................... 11 ● ● ● ● ●

PITAGÒRICS………………………………………………………………………. 13 SOFISTES…………………………………………………………………………..14 SÒCRATES………………………………………………………………………… 15 PLATÓ………………………………………………………………………………. 16 ARISTÒTIL………………………………………………………………………… 18

-ANTIGA ROMA (753 a.C.- 476 d.C) ...........................................................................19 ●

MARC AURELI…………………………………………………………………… 20

3.3. EDAT MITJANA (476- 1492): CRISTIANISME.......................................................... 21 ●

TOMÀS D’AQUINO……………………………………………………………….. 24

3.4. EDAT MODERNA (1492 - 1789)............................................................................... 26 ● ●

RENÉ DESCARTES………………………………………………………………. 27 ALEXANDER GOTTLIEB BAUMGARTEN……………………………………... 28

3.5. EDAT CONTEMPORÀNIA (1789 - actualitat)............................................................ 29 ●

FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE…………………………………………….31

4 RELACIÓ ENTRE LA BELLESA I LA BONDAT EN LES PEL·LÍCULES DE LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA................................................................................................................ 33 ● ● ● ● ●

LA VENTAFOCS…………………………………………………………………… 33 LA SIRENETA……………………………………………………………………… 35 MALÈFICA…………………………………………………………………………..36 SHREK……………………………………………………………………………… 37 EL GEPERUT DE NOTRE DAME……………………………………………….. 38

5.ENQUESTA SOBRE LA RELACIÓ ENTRE LA BELLESA i LA BONDAT………………….. 39 5.1 ENQUESTA PER A NENS DE PRIMÀRIA ………………………………………………. 40 5.2. ENQUESTA PER A ADOLESCENTS DE SECUNDÀRIA…………..…………………. 44 6. CONCLUSIONS…………………………………………………………………………………..49

1

7. BIBLIOGRAFIA……………………………………………………………………………………51 ANNEXOS……………………………………………………………………………………………58 I) IMATGES PERSONATGES PEL·LÍCULES DISNEY……………………………………..58 II) MODEL ENQUESTA PER A NENS DE PRIMÀRIA……………………………………….62 III) MODEL ENQUESTA PER A ADOLESCENTS DE SECUNDÀRIA…………..…………63

2

0. INTRODUCCIÓ Sempre he tingut molta curiositat pel pensament de l’ésser humà i l’evolució d’aquest amb el pas del temps. Filòsofs al llarg de la història han defensat les seves idees sobre el coneixement, partint dels seus fonaments, els mètodes per arribar-hi i les característiques que té, cosa que em sembla interessant i em fa reflexionar sobre com percebem i interpretem les coses. Per aquests motius, tenia clar que el meu treball de recerca havia d’estar enfocat des d’un punt de vist filosòfic.

La bellesa sempre ha importat als individus humans, en algunes èpoques més que en unes altres. Tendim a fer universal aquest concepte quan és molt subjectiu.

Adiccionalmet és un tema que està molt present en la nostra societat actual, sense saber exactament per què el tenim el tenim interioritzat, a l’igual que els estereotips de bellesa, a part, tampoc sabem per què ens basem en ells a l’hora de prendre decisions.

La bondat, en canvi, és un tema més complex. Aquest concepte apareix per la influència de les religions en moltes edats de la història, però les explicacions que fan els filòsofs van molt més enllà.

Moltes vegades no ens adonem de la relació que hi ha entre els dos mots, però l’associació apareix bastantes vegades en la nostra vida quotidiana, fixant-mos simplement en l’aparença física d’un individu realitzem un judici, sense conèixer la seva personalitat. Quasi totes les vegades relacionem les persones bondadoses amb un aspecte físic bell. Fins i tot, aquest prejudici el fem també amb els objectes, els que son més lletjos no els elegim perquè ens pensem que son inútils, en canvi, els bonics els considerem útils a priori.

Un clar exemple, el que m’ha impulsat a realitzar aquest treball, son les pel·lícules Disney. En aquestes pel·lícules apareixen protagonistes, com princeses, que desenvolupen bones accions i totes son guapes, en canvi, els malvats, son lletjos i a més a més moltes vegades apareixen representats com éssers sobrenaturals, per exagerar aquest fet.

3

El principal objectiu d’aquest treball de recerca és investigar si durant les diferents etapes de la història ha existit una relació entre la bellesa i la bondat i si encara existeix en la societat actual en la que vivim. Bàsicament tot el projecte ha girat en torn d’aquest objectiu principal.

També s’han formulat altres objectius: investigar com es crea aquesta relació, conèixer amb profunditat els termes / definicions de bellesa i bondat de cada època, observar si hi havia alguna diferència entre aquests termes amb el pas del temps, investigar si els filòsofs compartien les mateixes opinions que la societat en quant a aquests conceptes, conèixer les opinions dels nens de primària i secundària amb referència a aquesta relació i comparar si tenen la mateixa idea de bellesa i bondat els nens de primària que els de la ESO. METODOLOGIA EMPRADA La metodologia emprada es pot dividir en dues parts.

La primera part, correspon a la cerca i recollida d’informació sobre el concepte de bellesa, el concepte de bondat, l’evolució d’aquests conceptes al llarg de la història i l’existència d’una relació entre els dos termes.

Per realitzar aquesta part, primer em vaig informar en pàgines web, sobretot diccionaris online, articles, enciclopèdies online… També en diccionaris de filosofia en format digital, tant com en paper.

Una vegada feta la recerca principal, vaig fer un esquema de com volia estructurar els temes. Vaig creure que la més adequada i ordenada era mitjançant un mètode històric, fent la recerca per separat de les diferents etapes de la història de la humanitat:

Prehistòria,

Edat

Antiga,

Edat

Mitjana, Edat Moderna i Edat

Contemporània. En cada època he explicat l’ideal de bellesa que tenia la societat en aquell moment i el que era necessari per a ser considerat bona persona. Més tard, he intentat buscar una relació entre els dos conceptes, però basant-me en la societat. A més a més, de cada etapa he escollit els filòsofs més importants i he dut a terme el mateix procés que abans: primer he parlat sobre el que entenien per bellesa, desprès sobre que significava bondat per a cadascun d’ells, i per últim si existia algun vincle.

4

De la Prehistòria avui en dia no es coneix l'existència de cap filòsof, per tant, només vaig mencionar els requisits necessaris per a ser bo i bell en quant a la societat. De l’antiga Grècia he explicat les opinions dels Pitagòrics, els Sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil, per una altra banda, de l’antiga Roma, Marc Aureli; tots aquests formen part de l’Edat Antiga. De l’Edat Mitjana l’autor que parla sobre aquests termes és Tomàs d’Aquino, de l’Edat Moderna, René Descartes i Alexander Gottlieb Baumgarten. I per últim de l’Edat Contemporània, menciono les idees de Friedrich Wilhelm Nietzsche.

Vaig considerar aquesta estructura la més apropiada comparada amb altres perquè d’aquesta manera podia aprofundir més sobre els dos conceptes i a més a més, podia trobar semblances i diferències de les opinions de la societat i les dels filòsofs de cada edat, a part d’observar el pensament en cada etapa de la història.

Després de fer la part històrica vaig decidir afegir un nou apartat dins de la primera part. Aquest consisteix en l'anàlisi d’alguns dibuixos animats més famosos de Disney per a veure si compleixen la unió entre els dos conceptes. Cal dir, que només vaig donar importància als personatges principals. Aquesta secció la vaig considerar important ja que les pel·lícules son un exemple molt comú en la nostra vida quotidiana on trobem aquesta relació, a part de que s’adrecen a tot el públic. A més a més, sabia que tota la informació recollida m’anava a servir d’ajuda per a elaborar les enquestes del projecte.

La segona part correspon a l’elaboració i analització de dues enquestes. Primer vaig realitzar l’enquesta dels alumnes de 1r i 2n de primària i desprès la dels alumnes de 1r de secundària. Va sorgir un problema a l’hora de dur a terme el qüestionari als nens de primària, la meva idea era fer-lo a l’escola d’Alcanar, però per motius de confidencialitat i dades personals la única opció era fer-lo via correu, tant la meva tutora com jo vam pensar que les respostes dels alumnes podien ser influenciades pels pares dels nens i a part de que molts d’ells no anaven a contestar. Finalment, gràcies a la meva tutora l’enquesta la vam realitzar a una escola de Vinaròs.

L’objectiu d’aquestes era observar si els estudiants trobaven una relació entre la bellesa i la bondat, també si aquest pensament canvia amb el pas del temps, comparant les dades dels alumnes de secundària amb els de primària.

5

1. CONCEPTE DE BELLESA Segons el diccionari de la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, la bellesa és ‘’conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual o sentiment d’admiració’’. La paraula bellesa prové del llatí bellus, paraula que, al costat de pulchro i fermoso, utilitzaven per referirse a alguna cosa bella o bonica de veure. La paraula bellus a més a més comparteix arrels amb bonus que vol dir bo. La terminació “esa” serveix per formar substantius abstractes derivats d'adjectius (bell, bellesa).

Avui en dia, la bellesa és subjectiva ja que no existeix una ciència exacta ni un patró determinat que demostri que una cosa és bonica o no, és a dir no hi ha una bellesa fixa, cada individu i època tindrà una opinió pròpia i la construirà a partir dels seus gustos. Aquest concepte ha anat evolucionant molt al llarg de la història.

La bellesa va donar lloc als ‘’estereotips de bellesa’’, coneguts com ‘’conjunt d’idees que un grup o societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts’’1. Aquests estereotips també han anat evolucionant amb el pas del temps i alhora que el concepte de bellesa anava variant. La principal diferència entre les dues idees és que els estereotips o cànons de bellesa neixen gràcies a allò que s'entén per ‘’bell’’, com s’ha mencionat, la bellesa és subjectiva i com a conseqüència cada societat i cultura tindrà uns cànons determinats, encara que és clar que no tots els individus d’un grup concret tindran el mateix gust, però coincidiran en molts.

També cal mencionar que la bellesa pot ser intel·lectual, relacionada amb la forma de pensar d’algú,o la bellesa física, enfocada en les parts del cos.

Els prototips de bellesa de cada època i societat els podem deduir a través de l’art i la literatura, és a dir, pintures i escultures que s’han anat conservant durant la història; també per escrits de filòsofs que han reflexionat sobre aquestes idees i per descripcions dels escriptors, ja siguen poesies, novel·les, etc.

1

Font: diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

6

1.1 LITERATURA I BELLESA

Dins del món de la literatura existeix un concepte anomenat ‘’estètica literària’’ i s’explica com: ‘’art literari que estudia els processos de creació i producció de les obres literàries. Així mateix, és la bellesa literària que genera plaer estètic que conmociona els sentits i la ment del lector davant l'obra literària’’ .2 La bellesa literària també és relacionada amb allò subjectiu, intervé l’opinió de l’autor i també la de la societat depenent de l’època. Però també intervenen altres factors per a determinar la bellesa, com ara, els aspectes econòmics, socials i religiosos.

També cal mencionar que en moltes etapes de la història la literatura és un mitjà en el qual apareix explicat l’ideal de bellesa en el moment determinat.

2. CONCEPTE DE BONDAT La bondat apareix definida al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com: ‘’qualitat de qui és bo per altri, que és inclinat a fer allò bo’’.I bo com: ‘’de valor positiu, d’acord amb les qualitats que se li han d’atribuir per la seva naturalesa o destinació’’. És un terme abstracte que prové del llatí ‘’bonitas’’ , format per ‘’bonus’’ que significa ‘’bo’’ i el sufix ‘’-tat’’ que canvia al català com ‘’-dat’’ que expresa ‘’qualitat’’.

Normalment es relaciona amb la solidaritat, generositat, humilitat i respecte.

L’antònim d’aquesta paraula és ‘’dolent’’ conegut com ‘’fer el mal’’.

El criteri de bo o bona persona té un vincle estret amb ‘’fer el bé’’. El bé és: ‘’un concepte fonamental en metafísica, en la filosofia pràctica i, especialment, en ètica, bàsicament relacionat amb les accions i decisions humanes, però també amb les finalitats i objectius, mediats o immediats, que amb aquelles es persegueixen, i fins amb l'existència (problemàtica), o sentit, del bo en si mateix o d'un bé summe.’’3 Tot home, és sabut, cerca d'una manera o una altra el bé; la discussió està a determinar en què consisteix.

2 3

Font: http://lenguayliteratura29.blogspot.com/2017/02/la-estetica-literaria.html Font: Wikisofia

7

Tot i així, el positivisme lògic, una escola del segle XIX que va fer moltes crítiques a teories filosòfiques lligades amb l’ètica, epistemologia i sobretot amb la metafísica ,ens diu que el terme ‘bo’’ i ‘’bé’’ són indefinibles perquè expressa el sentiment de qui fa les lleis o el judici moral.

La bondat és un concepte que s’ha tractat en diversos àmbits: la filosofia, l’ètica, la religió i la moral.

L’ètica es defineix com: ‘’Branca de la filosofia que té com a objecte d'estudi la moral.

Si per moral cal entendre el conjunt de normes o costums (mores) que regeixen la conducta d'una persona perquè pugui considerar-se bona, l'ètica és la reflexió racional sobre què s'entén per conducta bona i en què es fonamenten els denominats judicis moral.’’4 Per tant, està directament relacionada amb la bondat.

Molts filòsofs han reflexionat i han parlat sobre aquest concepte. Alguns indicaven quins passos s’havien de seguir per arribar a ser bo, altres només donaven la seva opinió.

3. EVOLUCIÓ DELS CONCEPTES 3.1. PREHISTÒRIA (2.000.000 - 3000 a.C.) En la Prehistòria el principal objectiu dels éssers humans era la supervivència però tot i així, en aquella època ja existien cànons de bellesa. El cànon el determinava una bona alimentació, és a dir, els cossos grossos eren bells ja que indicaven una bona ingesta d’aliments, la qual era bastant difícil d’aconseguir durant aquest període.

Els estereotips de bellesa els coneixem gràcies a les pintures rupestres i les escultures que s’han trobat, per aquest motiu, no es sap quasi quines eren les característiques d’un home bell ja que aquests normalment apareixien només en pintures, les quals eren molt esquemàtiques i sempre estaven realitzant una activitat de la vida quotidiana, com la caça, per aquest motiu, no es pot deduir el seu aspecte físic.

4

Font: Wikisofia

8

En el cas de les dones a més a més de ser dibuixades, també eren esculpides.

Aquestes havien de tenir els òrgans relacionats amb la reproducció grans, com els pits, també la cintura marcada i en general un cos amb moltes corbes. La bellesa no estava vinculada a un estricte concepte de bellesa sinó que estava relacionada amb la fertilitat, ja que una dona amb les característiques esmentades anteriorment era més atractiva perquè pensaven que era més fèrtil i el part era més fàcil de resistir, no havia tanta probabilitat de mort, i a més a més pensaven que els nens naixien més forts i sans.

Les escultures que demostren aquest cànon son les Venus de Willendorf i Venus de Laussel entre moltes altres pintures rupestres.

D’aquesta època no es sap res sobre les característiques que havia de tenir una persona per a ser bona, ja que no hi ha escrits, però podem pensar que la solidaritat en la Prehistòria era una de les característiques necessàries per a viure en col·lectiu ja que depenien de la caça, la pesca i la recolecta d’aliments. També podem arribar a la conclusió de què una dona fèrtil era bona persona ja que portava al món fills més sans.

9

3.2. EDAT ANTIGA (3000 a.C. - 476 d.C.)

EGIPTE (2635 a.C.- 2155 a.C. ) A Egipte, en l’edat Antiga, el cànon de bellesa era un cos prim amb ulls i celles marcades, cares blanquinoses amb cabells tenyits i arrissats, vàlid en homes com en dones.

El cos humà havia d'estar harmònicament proporcionat i per mesurar-ho utilitzaven el puny. Aquesta unitat de mesura va dictar que l’alçada ideal eren 18 punys: la cara n’havia de mesurar 2, des de les espatlles fins als genolls 10 i els 6 punys restants s’adreçaven a les cames i als peus. En conseqüència, una humà

era

‘’bell’’ si mesurava 18 vegades el seu propi puny i estava proporcionada, aquesta norma era igual per a homes i dones. D’altra banda els egipcis també relacionaven la bellesa de la dona amb la mida petita de les seves extremitats, els malucs amples i els pits de proporció petita. L’ús de cosmètics era fonamental per a tenir un cos ‘’bonic’’, les dones utilitzaven una pols negra per a embellir els ulls. També era essencial una bona higiene,com per exemple ús de desodorants, pastilles per a l’alè, perfums, i sobretot, la depilació.

En la cultura egípcia la bellesa no només estava relacionada amb l’aspecte físic d’un individu sinó que també amb el concepte de ‘’bo, perfecte i harmònic’’ , fins i tot tenien una paraula que ho definia i que es considera sinònim de ‘’bell’’: ‘’nefer’’.

La societat egípcia era una societat molt religiosa i per tant, era bo qui seguia els dictats de la religió, és a dir, s’havien de seguir diverses normes, principis i costums que eren universals, dit d’una altra manera, tothom les havia de complir per arribar al dia del judici final i aconseguir anar al paradís després de la mort .

10

Maat és un concepte que prové de la paraula ‘’maa’’ que vol dir ‘’recte, genuí’’, escrit en jeroglífic representa una ploma. Aquest concepte és essencial en la societat egípcia ja que és un símbol diví i còsmic, però que a més a més, integra elements legals, religiosos, morals, ètics i coneixement personal.

Maat té un paper important en la justícia ja que forma part de l’examen moral en el judici final d’un individu, on el mort era guiat pel Déu Anubis davant del tribunal d’Orisis i allí es pesava el cor contra la ploma de Maat, si aquest pesava menys que la ploma, anava al paradís, els camps d’Aaru.

En canvi, si pesava més el cor l’individu era devorat pels morts. Es triava el cor com a òrgan per a ser pesat i no el cervell perquè era el responsable de les decisions que s’han pres al llarg de la vida, i si pesava menys que la ploma volia que no eren moltes les males decisions i per això l’individu jutjat mereixia anar al paradís.

ANTIGA GRÈCIA (1200 a. C.- 146 a. C)

L’ideal de bellesa grec va ser marcat pels avenços matemàtics, la bellesa del cos humà es basava en la proporció i la simetria. La cultura grega era antropocèntrica (l’ésser humà era el centre de l’univers) i per aquest motiu la figura humana havia de seguir unes regles de perfecció i d’harmonia.

En quant als homes grecs, aquests havien de ser alts i musculosos, amb les cames molt llargues i amb molt de cabell. El que més havia de destacar de la seva cara eren els ulls. L’ideal també es caracteritza per la mandíbula molt marcada, el nas gran i una boca petita, formant un perfil perfecte. A aquests homes se’ls atribuïa qualitats com: valor, voluntat i bellesa.

Els escultors utilitzen com a unitat de mesura el cap. Policlet va crear el cànon de set caps com a model d’un cos proporcionat, però més tard, Lisip va construir-ne un altre, l’altura del cos havia de mesurar set caps i mig.

11

En el cas de les dones, l’estereotip de bellesa era marcat per un cos prim, però amb caderes grans i pits petits. Havien de tenir el cabell ondulat, ulls grans, nas afilat i boca ovalada. En l’escultura de Venus de Milo es representa aquest cànon.

Els grecs cuidaven molt el seu cos, una dieta equilibrada i el gimnàs eren fonamentals ja que no toleraven la grasa. Per a tenir un cos bonic, s’havia d’exercitar ja que era la millora manera d’assemblar-se a un Déu.

En la cultura grega els termes bellesa i bondat estaven lligats. Si alguna cosa era bona, com a consecuencia també era bella. El concepte que unia les dues idees s’anomena kalos kagathos. En grec Kalos significa ‘’bell’’ i kagathos vol dir ‘’bo’’. 5 Per una altra banda, els grecs també tenien un terme només per a la bondat i la virtut humana, kagathos: ‘’conducta ideal de qualsevol individu’’6. Aquesta societat també era religiosa i per tant, els ciutadans de les polis havien de seguir una serie de lleis morals per a agradar als Déus i d’aquesta manera ser considerats com a bones persones.

5 6

Font:https://quesignificado.com/agathos/ Font: https://ladefinicion.com/agathos/

12

Tot i així, els filòsofs grecs no tenen en compte aquesta idea sobre la bondat a l’hora d’exposar les seves teories filosòfiques, ja que la religió només tenia influència en el culte, i no en altres àmbits de la societat.

Aquests son els pensadors de l’Antiga Grècia que han parlat sobre la bellesa i la bondat: ● PITAGÒRICS

Pitàgores va ser un gran matemàtic i el seu teorema més famós és conegut com ‘’Teorema de Pitàgores’’. Va fundar l’escola pitagòrica. També va aportar creences religioses i pràctiques per purificar l’ànima i aconseguir la unió amb la divinitat.

Els pitagòrics afirmaven que el principi que estructura l’univers, tota la realitat, totes les coses, era el nombre. El cosmos era una estructura matemàtica i tot es pot reduir al nombre. Per aquest motiu, la bellesa estava relacionada amb les matemàtiques, ja que tot el que era simètric i proporcional ells ho consideraven ‘’bonic’.

Els pitagòrics eren molt religiosos, així que la bondat era determinada pel seguiment de les ensenyances òrfiques.

L’orfisme fou una religió de l’antiga Grècia. El seu nom prové d’Orfeu, personatge de la mitologia grega, considerat mestre d’encantaments. Aquesta religió defensava el dualisme antropològic, cos i ànima són dues realitats diferents. El cos era mortal i era la presó de l’ànima, mentre que l’ànima era eterna. Per això, afirmaven que l'objectiu de l’ésser humà era purificar l’ànima per arribar a reunir-se amb la divinitat al final de la seva vida. La purificació s’aconseguia mitjançant la pràctica que donava lloc a la perfecció espiritual: un humà era bo si cuidava la seva ànima, si es preocupa d’ella i no exclusivament del cos.

13

● SOFISTES

Els filòsofs sofistes van destacar per les seves ensenyances als joves en l’antiga Grècia. El relativisme moral va ser una de les idees que més van emprar els sofistes per a ensenyar i per a defensar les seves creences. Per a descriure el concepte de bellesa van utilitzar aquesta idea.

Defensaven que la bellesa era relativa ja que alguna cosa ‘’bella’’ resalta sobre alguna cosa ‘’lletja’’, per tant una persona podía considerar que una cosa era ‘’bonica’’ pero una altra ho negava.

En quant a la bondat, també van utilitzar la idea del relativisme moral, ja que cap actuació pot ser considerada ‘’bona’’ o ‘’dolenta’’ en si mateixa, tot depèn de la doxa (opinió) o punt de vista de les persones. Els individus jutgen sobre el que és bo i el que és dolent depenent de la seva manera de ser i dels seus interessos.

"Sobre allò just i allò injust, allò bo i allò dolent sostinc amb tota fermesa que, per naturalesa, no hi ha res que ho sigui essencialment, sinó que és el parer de la col·lectivitat el que es fa veritable quan es formula i durant tot el temps que dura aquest parer".7

7

Text del sofista Protàgores d’Abdera (481-401 a.C.) 14

● SÒCRATES

Sòcrates és considerat uns dels filòsofs més importants en la història de la filosofia, tot i que, no va deixar cap escrit ja que preferia utilitzar el diàleg per a expressar i defensar les seves opinions.

A diferència dels pitagòrics, Sòcrates defensava que la bellesa era una cosa més enllà de les proporcions, les mesures i els nombres, assegurava que el més bell que un individu podia contemplar era la saviesa.

Aquest filòsof distingeix 3 tipus de bellesa. La primera, s’anomena bellesa espiritual depenia de l’expressió de l’ànima, dit d’una altra manera, de l’expressió d’emocions i sentiments d’un individu.

La segona Sòcrates l’anomena armotton i ens explica què per a què un objecte sigui bell ha de tenir una funció i poder dur-la a terme. Aquest tipus de bellesa també és conegut com: ‘’bellesa i la seva adaptació al fi’’. Sòcrates va dir: ‘’Totes les coses son bones i boniques per al que van bé i dolentes i lletges per al que van malament’’.

I l’últim tipus es denomina euritmia. La bellesa que s’adapta al fi és la més perfecta per a Sòcrates, però també hi ha coses lletges que son útils i per tant, poden ser considerades belles.

Per a Sòcrates ‘’la bondat és un estat de l’ànima i la sabiduria l'essència’’8. De manera paral·lela, el saber és la virtut segons aquest filòsof, significa que el saber fa adquirir el coneixement necessari per a actuar de manera correcta, ‘’qui sap, obra bé’ sinònim de ‘’fer el bé’’, conegut com a intel·lectualisme moral. Sòcrates també relaciona el bé amb la veritat i el mal amb la falsedat, i per tant, segons ell s’havia de buscar dins de l’ànima la veritat sobre les coses per conèixer i fer el bé, ser bona persona.

En resum, per a Sòcrates la bellesa i la bondat estan relacionades ja que les dues es basen en la saviesa.

8

Cita de: https://www.ecured.cu/Bondad#Bondad_en_filosof.C3.ADa

15

● PLATÓ

Plató va ser un filòsof de molta influència en aquesta època. Va ser el deixeble de Sòcrates, com a conseqüència, va defensar moltes de les seves idees i a més a més, les va desenvolupar mitjançant escrits en forma de diàlegs, gràcies als quals avui en dia coneixem les opinions de Sòcrates. També va fundar la primera academia d’Atenes i es va dedicar a l’ensenyament.

Plató fou dualista, creia que existien dos móns. El món intel·ligible, on residien les ànimes i era perfecte i el món sensible, una còpia del mon intel·ligible on residien els humans. En relació amb els dos mons, podem pensar que per al filòsof tant el concepte de bellesa, com el de bondat, estaran associats amb el coneixement, que per a ell està associat al record de l’ànima.

El pensador va escriure en el Banquet una obra on afirmava el següent: ‘’si hi ha alguna cosa pel que val la pena viure, és per contemplar la bellesa’’. També va definir la bellesa de cinc maneres diferents en un diàleg d’Hipies, per a ell allò bell donava plaer a la vista i oïda, havia de ser útil, havia de ser convenient i havia de tenir una grata utilitat. Dit d’una altra manera, s’aproximava a la idea de la bellesa que tenia Sòcrates, una cosa bonica havia de tenir un fi, però Plató ho va mirar des de dos punts de vista diferents. Per una banda, afirmava que allò bell sempre era bo, però per una altra banda, va afegir una idea més a la definició de Sòcrates, ja que Plató deia que valoravem les coses boniques per les utilitats que tenien, però que altres objectes els valoravem per si mateixos.

Plató no acceptava el punt de vista que tenien els sofistes respecte a la bellesa, ja que Plató buscava que la bellesa sigui una idea universal (igual per a tothom) i que no es basi en un sentiment de plaer efímer, mentre que, per als sofistes la bellesa era un concepte relatiu.

16

Com he dit abans, per a Plató la bellesa està estretament relacionada amb l’ànima.

La bellesa espiritual és superior a bellesa del cos, però tot i així, la bellesa màxima es troba en les Idees, que és la bellesa mateixa. ‘’Si cossos i ànimes són bells és perquè són semblants a la Idea i el grau de bellesa de les coses depèn de la seva major o menor distància respecte a la Idea de bell.’’9 En quant a l’art, aquest filòsof no trobava una relació amb la bellesa, és a dir, no veia reflexada la idea de bell en l’art, sinó que en l’Univers, el Cosmos.

Amb referència amb la bondat, Plató inicia una manera substancialista o ontològica d'entendre el bé: ‘’«bé» és el principi de l'ésser i de la veritat de les coses’’10. En l’al·legoria de la caverna Plató ens explica que mitjançant l'ascensió dialèctica podem arribar a la Idea del Bé. En aquest escrit, el filòsof utilitza la caverna com simbologia del món sensible, ja que allí habiten uns presoners que no veuen més enllà de les ombres de llum i l’eco que ressona, fins que un dels presoners queda en llibertat i surt fora de la caverna, simbologia del món intel·ligible, on poc a poc s’adona de la realitat, també anomenat ascensió dialèctica, que permet a l’ésser humà entendre que era presoner de la ignorància i poc a poc s’ha elevat al món de les Idees on adquirirà coneixement, perquè per a aquest filòsof, el coneixement resideix en el món de les Idees, en el món sensible només percebem la realitat a través dels sentits. En el món intel·ligible, les Idees estan distribuïdes d’una forma jeràrquica, la més important és la Idea del Bé, segons Plató, quan l’ésser humà arriba a aquesta idea entèn que és la idea que dona lloc a altre idees i és la inspiració de l’home quan actua i coneix, i per aquest motiu, la bondat està lligada amb el coneixement.

Pel que fa a la relació entre allò bell i bonic, Plató pensa que aquestes paraules son sinònims, tenen el mateix significat. Tot i això, el pensador, també relaciona la bondat amb el coneixement, com hem vist abans. A més a més es relacionen la bellesa, la bondat i la veritat, així que per a Plató, tot lo bell era bo i vertader, allò bo era bell i vertader, i el que era vertader era bell i bo i el més important, el resultat dels tres valors era el coneixement.

9

Font: https://masdearte.com/especiales/platon-y-los-problemas-del-arte/ Font: Wikisofia

10

17

● ARISTÒTIL

Aristòtil és considerat un dels grans pensadors de la història. Plató va ser el seu mestre, del qual va heretar l’ambició del camí de la veritat. Plató era dualista, en canvi, Aristòtil era monista, distingia entre el cos i l’ànima, però afirmava que l’ànima era mortal amb el cos, per tant, no existia un mon intel·ligible. També el que el diferencia de Plató es que va escollir ‘’la ciència’’ per explicar el món, es basava en l’observació i utilitzava la lògica com a instrument de la raó.

Aristòtil tampoc entenia el mateix per bellesa que Plató. Per a Plató, a l’igual que per a Sòcrates, la bellesa havia de tenir un fi, per a Aristòtil allò bell és el que causa admiració i és apreciat per si mateix. Segons aquest filòsof només una cosa és bonica quan es pot percebre a través dels sentits. En la Retòrica, un llibre del pensador, apareix el següent fragment: <<En efecte, bell és que, sent preferible, per si mateix, sigui laudable, o el que, sent bo, sigui agradable, perquè és bo.>>11 Per tant, per a Aristòtil la bellesa es pot explicar de dues maneres. Una seria que ha d’estar apreciada per ella mateixa, no per tenir una funció i poder dur-la a terme amb èxit, com defensava Plató. I l’altra manera és que una cosa bonica ens produeix admiració quan la percebem.

El bé per a Aristòtil es basa en la felicitat de l’home, segons ell, la màxima virtut: deia que qui vivia bé, també obrava bé. La virtut per a aquest, era trobar el punt mig de les coses, hi ha dos tipus de virtuts: intel·lectuals i morals. Les virtuts intel·lectuals tenen l’objectiu de perfeccionar l’ànima racional, la qual és l’encarregada de descobrir i realitzar la veritat. La virtut intel·lectual es perfecciona amb l’educació i la instrucció. En canvi les virtuts morals son les que faciliten el tracte amb les altres

11

Font: https://filosofia.laguia2000.com/filosofia-griega/aristoteles-y-la-belleza

18

persones i inculquen amb un exercici constant. També cal mencionar una altra virtut important per a Aristòtil, la prudència, una virtut intel·lectual Aristòtil fou un filòsof empirista, creia que la via per a adquirir el coneixement era mitjançant l’experiència i així es podia assolir la felicitat o la bondat d’un individu, però també intervenien les virtuts morals i la prudència.

En quant a la relació entre els dos termes, Aristòtil va afirmar: ‘’és bell el que per una banda ens agrada i per una altra banda és valuós per si mateix. La bellesa és bona, encara que no tot allò bo és bell’’. Podem arribar a la conclusió que per a aquest filòsof aquesta associació no és tan forta com per a Plató.

ANTIGA ROMA (753 a.C.- 476 d.C)

Quan els romans van conquerir Grècia van integrar gran part de la seva cultura, sobretot en l’àmbit artístic.

La bellesa a Roma també va ser resultat de càlculs matemàtics, proporcions i simetria, per tant, un cos bell havia de tenir totes les seves parts proporcionals a la figura sencera. Dit d’una altra forma, el cànon de bellesa dels romans era molt paregut al dels grecs.

Els homes per a ser considerats bells havien de ser alts, musculats amb les cames llargues, amb molt de cabell, front ampli (símbol d’intel·ligència), boca petita i mandíbula marcada.

En quant a les dones, aquestes havien de tenir els pits petits, ulls grans, nas afilat, boca i orelles no massa grans, cabell ondulat i galtes ovalades. Depenent de la classe social a la que pertanyen, realitzaven diferents rituals per a cuidats facials i corporals, com mascaretes naturals, depilació, etc.

Els romans eren creients, per tant, la bondat es basava en ser agradat als Déus mitjançant el seguiment de les normes que aquests marcaven. Tot i així, cada ciutat, com a Grècia, tenia un Déu diferent, per aquest motiu, no havia una definició clara de bondat en la cultura romana.

19

● MARC AURELI

Marc Aureli fou un emperador de l’Antiga Roma, el seu regnat va durar 19 anys, des del 161 fins el 180 d.C. També destaca en la història per ser un gran pensador de l’estoïcisme, un sistema filosòfic fundat per Zenó. Els estoics defensaven que es podia arribar a la felicitat i coneixement, també a l'ataràxia o pau de l’ànima mitjançant la pràctica del domini de les passions que alteren la vida, basant-se en la raó i la virtut, no en el plaer; però per a aconseguir-ho s’havien de deixar de banda els béns materials i la fortuna, conformant-nos tan sols amb el material essencial.

Els estoics no van parlar quasi sobre la bellesa, tractaven diferents temes, com l’amor, la felicitat i l'ètica, entre altres.

En quant a la bondat, aquests pensadors expliquen que no hi ha actes bons i dolents en sí, ja que segons els estoics, els éssers humans estem determinats i hi ha coses que no podem canviar. Davant d’aquesta situació els individus tenim dues opcions, la resistència, negar que no podem modificar un fet i viure infeliços. O per altra banda l’acceptació, assumir que no podem fer res per que els fets siguin d’una altra manera i seguir endavant.

Però tot i així, els filòsofs estoics reconeixen la bondat, però l’anomenen bondat moral i és un bé pràctic. El bé el definien com ‘’allò bo per a ell’’, és a dir, davant d’un fet la persona ha d’escollir allò que l’ajude a sortir-se’n, i quan ho fa és una bona persona, ja que sap acceptar tot el que està determinat. També expliquen que les persones bones, son valentes, ja que no tenen por d’assumir tot el que els toca.

20

3.3. EDAT MITJANA (476- 1492)

L’inici de l’edat Mitjana va estar marcat per la caiguda de l’imperi romà del l’any 476 d.C. L'església Cristiana va tenir molta influència en aquesta època, però sobretot va tenir molt de poder.

El cristianisme és una religió monoteista, basada en un únic Déu. Aquesta religió es basa en el reconeixement de Jesús de Natzaret com el seu fundador i figura central.

Els seguidors d’aquesta doctrina creuen que Jesús és fill de Déu.

Avui en dia, el cristianisme està constituït per diferents branques, com el catolicisme, el protestantisme i l’ortodoxia.

Va tenir molta influència en aquesta època ja que la predicació proclama l’amor de Déu a tots els individus, en canvi la religió jueva no. També s’inculquen altres idees: tots els humans som iguals i tenim la mateixa dignitat ja que som fills de Déu i hem estat creats segons el seu parer; també som racionals i lliures. La vida de totes les persones té un sentit transcendent perquè també existeix el mon espiritual i per últim, l’ésser humà necessita ser salvat, aquest fet s’aconsegueix creient en aquesta religió.

La <<Bíblia>> és el llibre que conté tots els escrits religiosos del cristianisme. ‘’La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.’’12 En la <<Bíblia>> es parla de la bellesa, aquests és un dels versets:‘’Tu vas ser qui va formar tot el meu cos; tu em vas formar al ventre de la meva mare. T'alabo perquè estic meravellat, perquè és meravellós el que has fet. D'això n'estic ben convençut! ’’13. Podem veure que aquesta religió considera ‘’bell’’ tot allò que és creació de Déu.

12

Font: Wikipedia

13

Salms 139:13-14 verset de la Bíblia

21

També es parla de bondat, aquesta considera ‘’bo’’ allò que expresa la saviesa i la voluntat divina, en aquest verset es pot apreciar: ‘’Confia en el Senyor i fes el bé; estableix-te a la terra i siguis fidel’’14.

Està clar que en la Bíblia aquests dos conceptes apareixen relacionats, un exemple molt clar és el del dimoni i l’àngel. Els dimonis pertanyen al infern, on van els individus que no han seguit les normes de la religió, és a dir, han comès pecats; en canvi, els àngels conviuen amb Déu al cel o paradís, on van les persones que no han comès pecats. ‘’Els dimonis son éssers sobrenaturals descrits com alguna cosa no humana y usualment resulten malèvols’’15 . Tenen un aspecte físic molt lleig i que a més a més fan por. Però per una altra banda, els àngels fins i tot apareixen representats amb ales, és a dir, físicament son bells.

Consegüentment, en general, la societat de l’Edat Mitjana, creia que les persones que seguien les normes del Cristianisme, és a dir, realitzaven bones accions, eren bones persones.

En quant a la bellesa, aquesta també va estar bastant marcada pel Cristianisme, de fet s’anomenava bell tot allò que era considerat creació divina, és a dir, allò bonic ho podem trobar en la natura o en els humans. En aquesta època es va deixar de banda la bellesa física, a diferència de les altres etapes de la història, i es tenia més en compte la bellesa espiritual ja que consideraven que el cos envellia, i per tant, la bellesa romania en l’interior de les persones. Per aquest motiu, en aquest període també existeix una relació entre els dos conceptes per a la societat.

Encara que la societat es fixava més en la bellesa espiritual, com s’ha mencionat abans, igualment hi havia un cànon de bellesa físic. Aquest, apareixia representat en obres artístiques medievals. Es caracteritzava per dones rosses, cabell llarg, rostre ovalat, ulls,nas i llavis petits. A més a més havien de ser altes i primes.

14 15

Salms 37:7 verset de la Bíblia Font: Wikipedia

22

Per una altra banda el seu color de pell havia de ser el més pàl·lid possible, ja que era un símbol de bellesa procedent del nord d’Europa, inspiració per als autors medievals. Les dones de l’Edat Mitjana no podien vestir d’una manera molt cridanera, ja que degut a la inculcació del Cristianisme es van introduir codis de vestimenta estrictes que obliguen a ocultar el seu cos perquè era un instrument de provocació per als homes.

El libro del buen amor escrit per Juan Ruíz al 1330 explica l’ideal de bellesa físic de la dona medieval, però no apareix cap relació entre els termes bondat i bellesa. »Busca mujer hermosa, atractiva y lozana, que no sea muy alta, pero tampoco enana; si pudieres, no quieras amar mujer villana, pues de amor nada sabe, palurda y chabacana. »Busca mujer esbelta, de cabeza pequeña, cabellos amarillos, no teñidos de alheña; las cejas apartadas, largas, altas, en peña; ancheta de caderas, ésta es talla de dueña.

»Ojos grandes, hermosos, expresivos, lucientes y con largas pestañas, bien claros y rientes; las orejas pequeñas, delgadas; para mientes si tiene el cuello alto, así gusta a las gentes.

»La nariz afilada, los dientes menudillos, iguales y muy blancos, un poco apartadillos, las encías bermejas, los dientes agudillos, los labios de su boca bermejos, angostillos

»La su boca pequeña, así, de buena guisa, su cara sea blanca, sin vello, clara y lisa; conviene que la veas primero sin camisa pues la forma del cuerpo te dirá: ¡esto aguisa![...]

23

Amb referència al cànon de bellesa físic masculí, aquest és totalment diferent al femení. L’objectiu no és ocultar el cos de l’home, sinó que és exaltar-lo, sobretot les parts que es consideren més ‘’masculines’’: els músculs de les cames i els genitals.

Per a fer-ho utilitzen peces de roba molt ajustades, com mitges. Els nobles i els cavallers eren els únics que podien complir l’ideal ja que podien dedicar temps a exercir el seu cos i tenien els músculs molt marcats. Aquest prototip agradava i despertava el desig sexual de les dones.

En la literatura medieval no es solen explicar els trets físics masculins necessaris per a ser bells, com en el cas de les dones, però si la postura dels homes, tot i així, destaquen els cavallers i els herois. Aquests son valents, lleials i realitzen bones accions per a la societat o simplement per ajudar a algú implicant-se en batalles o diferents desafiaments; per tant hi ha relació amb la bellesa.

● TOMÀS D’AQUINO

Tomàs d’Aquino fou un teòleg i un pensador molt important de l’Edat Mitjana. La seva fama és deguda a la transmissió d’idees aristotèliques en l’època, a part de proporcionar les bases fonamentals per al Cristianisme.

Aquest filòsof és dualista gnoseològic, distigeix dues parts que formen l’home: una part sensible i una part intel·ligible. Explica que la part sensible és característica dels homes però també dels animals i la descriu com l’acció mitjançant la qual l’ésser de l’objecte s’imposa al subjecte que coneix, a través de les percepcions gràcies als cinc sentits i també al sentit comú, memòria i imaginació.

Per una altra banda, per explicar la part intel·ligible, el filòsof parla de molts temes.

En general, les seves idees son basades en el pensament de Plató i d’Aristòtil, però des d’un punt de vista més Cristianitzat.

24

Com s’ha mencionat abans, Tomàs era teòleg, per tant, la seva idea sobre la bondat estava estretament lligada amb el Cristianisme, així que, una persona bondadosa no cometia pecats i sempre duia a terme bones accions.

Pel que fa a bellesa, en l’obra més important d’aquest pensador (Summa Teològica) Tomàs diu que una cosa bella és allò que agrada a la vista i explica els tres tipus de bellesa que existeixen segons ell. El primer tipus és la bellesa intel·ligible, la qual està vinculada amb la moral i la veritat. El segon tipus és la bellesa natural, aquesta procedeix de la naturalesa de les coses. I l’últim tipus és la bellesa artificial, és la que es troba en les obres d’art. També menciona tres modes per contemplar la bellesa: a través de la vista i l’oïda (sensibilitat), la intel·ligència i la unió d’ambes. Cal destacar que aquest filòsof marca unes normes per a què una cosa sigui bella: perfecció (influència aristotèlica), proporció (influència aristotèlica) i lluminositat (influència platònica).

En l’obra Tomàs estableix una relació entre la bellesa i la bondat: ‘’El que és bell i el bé són el mateix perquè es fonamenten en el mateix, la forma. Per això es canta al bé per bell. Però difereixen a la raó. Doncs el bé va referit a la gana, ja que és bé el que a tothom ve de gust. I així, té raó de bé, ja que la gana és com una tendència a alguna cosa. El que és bell, per la seva banda, va referit a l'entesa, ja que es diu bell al que agrada a la vista. Per això el bell consisteix en una proporció adequada, perquè el sentit es delecta en les coses ben proporcionades com a semblants a si, ja que el sentit, com a facultat cognoscitiva, és una certa entesa. I com que el coneixement es fa per assimilació, i la semblança va referida a la forma, allò bell pertany pròpiament a la raó de causa formal.’’16 En resum, per a aquest pensador el que és bell és bo, i a l’inrevés.

16

AQUINO, Tomàs. Summa Teològica. Roccasecca: 1485. I, q.5, a.4

25

3.4. EDAT MODERNA (1492 - 1789)

Aquesta etapa de la història es caracteritza per la importància de l’aparença. Existia un ideal de bellesa molt estricte i aquest estava directament relacionat amb l’economia de la família de la qual provenia.

Les dones belles havien de ser grosses, era símbol d’una bona economia, ja que només certa part de la població barroca podia alimentar-se bé, la majoria d’individus vivien en condicions precàries. L’ideal de bellesa de les dones era molt paregut al de l’Edat Mitjana, però van començar a preocupar-se molt més per una aparença més jove i per aquest motiu utilitzaven molt de maquillatge i de vegades perruques. A més a més, utilitzen una vestimenta molt extravagant: vestits pomposos molt escotats , complementats amb joies i llaços. En el quadre Les Tres Gràcies de Peter Paul Rubens s’aprecia aquest ideal.

En quant a homes, aquests també utilitzaven perruques, maquillatge i vestits pomposos. En el quadre on apareix Carles II de Francisco de Goya apareix aquest estereotip.

26

La religió Cristiana en aquesta Edat segueix influenciant en la societat, encara que aquesta ja no apareix reflectida en la manera de vestir, com en l’Edat Mitjana. Per aquest motiu podem pensar que la bondat encara estava relacionada amb el seguiment de les normes de Déu.

● RENÉ DESCARTES

Descartes fou un dels filòsofs més importants de l’època.

Aquest era racionalista i també idealista, defensava la raó com a font de coneixement principal i les idees com la base d’aquest. També era dualista antropològic, com Plató, creia l’ésser humà es podia separar en cos (matèria) i ànima (essència).

En Descartes trobem influències de l’escepticisme, però està en contra d’aquest pensament. Un exemple és que ell creia en un coneixement, aquest era universal i absolut, però per als escèptics això és impossible, perquè dubten de l’existència de tot allò que els envolta i dubten de la certesa de tots els coneixements.

Com la majoria de filòsofs, Descartes creia que el coneixement s’obtenia per mig d’un mètode; el que ell proposa és totalment diferent al de Plató o Aristòtil. Per a demostrar als escèptics que s’estaven equivocant, aquest formula el dubte hiperbòlic, és a dir, és una exageració, i per tant fingeix estar de la part de l’escepticisme.

Una vegada explicades algunes idees de Descartes podríem deduir que el significat de bellesa per a ell serà paregut al de Plató, ja que més o menys es basen en uns fonaments pareguts, la diferència és que Descartes compta amb les matemàtiques. ‘’Un objecte és més bell com menys diferents siguin els seus elements entre uns i altres i com més grans sigui la proporció entre ells’’ segons Descartes. Això implica qüestions de proporció, bàsicament matemàtiques.

27

Els racionalistes associaven la bellesa amb la veritat, per aquest motiu, Descartes també ho pot relacionar amb aquest concepte.

Cal mencionar que Descartes afirmava l’existència d’una substància divina, la idea de Déu, la qual es caracteritzava per ser eterna, infinita i perfecta. Consegüentment, el terme de bondat per a ell estarà lligat amb Déu. Descartes defineix a Déu com ‘’bo’’, aquest és perfecte i seria incapaç d’enganyar, i molt menys, permetria que l’home es trobés en la incertesa absoluta. Dit això, Descartes podria considerar ‘’bona persona’’ a algú que segueixi els mandats de Déu.

En aquest cas, no queda massa clar si els dos termes (bondat i bellesa) estan estretament lligats, alguna cosa podrien tenir en comú, ja que els dos es basen en la veritat, entre altres factors.

● ALEXANDER GOTTLIEB BAUMGARTEN

Alexander Gottlieb Baumgarten destaca en la història com a pensador perquè va donar el nom al que avui en dia coneixem com ‘’estètica’’. La seva obra més famosa és Aesthetica (1750-1758).

Per a Alexander, l’objecte de l’estètica és la bellesa, la qual es presentada com una cosa perfecta. Aquesta perfecció és percebuda a través dels sentits i no a través del pur intel·lecte També afirma que tot allò bell ha de ser universal i ha de tenir un ordre.

En Aesthetica explica que la virtut és el mitjà necessari per reconèixer la perfecció d’un objecte bell i per expressar la conveniència dels signes sensibles amb els quals son representats en la nostra ment.

Aquest filòsof no parla de la bondat, per tant, no es pot saber si hi ha una relació entre els conceptes.

28

3.5. EDAT CONTEMPORÀNIA (1789 - actualitat)

En aquesta etapa els ideals de bellesa estan en canvi constant. En el segle XIX és veritat que el prototip és bastants paregut al de l’Edat Moderna, en canvi, el segle XX està ple de modificacions. El cànon femení és més afectat que el masculí.

Per a què les dones siguin considerades belles en la primera meitat del segle XX havien de ser altres i primes, amb una cintura petita i marcada, el pit i natges voluminoses. Aquestes idees van seguir fins als anys 70, l’ideal determinat per la societat deia que la dona havia de tenir un cos atlètic amb cames llargues. També havien de ser primes i amb una pell broncejada. En els anys 90 apareix una nova ideologia, les dones havien de ser molt primes, fins a l’extrem de semblar malaltes.

Neix el concepte de moda i el cinema, i com a conseqüència s’introdueixen les passarel·les de moda, les models i les actrius. Per aquest motiu, els cànons de bellesa van tenir molta més repercussió en aquesta època que en altres perquè aquestes ideologies apareixien constantment en el dia a dia de les dones de la societat i es sentien tant influenciades per aquestes models i actrius que volien semblar-se a elles.

29

El cànon de bellesa femení actual en el món de la moda les dones han de ser altes, primes, i es basen en unes mesures que es coneixen com ‘’90-60-90’’, el pit i els malucs han de medir 90 cm i la cintura 60 cm. Encara que aquest existeix, la societat es revolta i demana que s’acabin aquestes tendències, el principal motiu son les xarxes socials, ja que des de que s’utilitzen s’han creat molts més complexos en la societat que en el segle XX i influeixen en la vida de les dones, sobretot les més joves. La comunitat on vivim reconeix l’existència d’una bellesa interior, la qual es considera molt més important que l’aparença física d’algú, aquesta es basa en l’autoestima, la manera de tractar els individus, entre altres aspectes.

Pel que fa a l'estàndard de bellesa masculí, aquest és quasi el mateix durant tota l’Edat Contemporània, bàsicament els homes han de tenir un cos atlètic i han de ser alts. Aquest ideal també és present en el cinema però no influeix tant en la societat com en el cas de les dones.

30

En quant a bondat, la religió ja no influeix tant perquè la societat occidental ha anat perdent força la religió, aquesta només la tindran en compte els creient. Es consideren persones bondadoses les que principalment compleixen amb els valors morals acordats per la societat.

Aquests valors poden ser personals, dels quals cada individu és responsable, o socials, els quals involucren a tot un col·lectiu i son necessaris per a poder conviure.

Els valors

personals que predominen davant d’un mateix son: valentia, puresa,

veracitat i dignitat personal; però també existeixen els valors personals que s’han d’aplicar davant dels altres: lleialtat, prudència, tolerància i justícia. Per una altra banda, dins dels valors socials els més importants son: respecte, bé comú, comunicació, educació i protecció. ● FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE Nietzsche

fou

un

filòsof molt important de l’Edat

Contemporània. La seva fama és deguda a les crítiques que va realitzar a la cultura occidental pels seus principis teòrics i formes de vida analitzant la filosofia, la moral, la metafísica i la ciència.

Aquest pensador té un objectiu, superar l’home actual, crear nous valors i alliberar-nos de Déu. Per a fer-ho, Nietzsche introdueix un nou concepte, el de superhome, el qual es caracteritza per no necessitar un Déu que li mani ni li indique tot el que ha de fer. Aquest afirma que Déu ha mort, l’hem matat els humans.

Nietzsche és nihilista, pensa que els valors que té inculcats la societat son dolents i per això, nega tots els valors ja que diu que no existeix cap, son nihilistes i el vol canviar. Aquest també és vitalista, pensa que la vida és el valor màxim, no la pot superar cap altre valor o raó, i també afirma que la vida és la unió de dos Déus: Apolo i Dionis. Apolo és el que representa llum, racionalitat, en canvi, Dionis representa la festa, la foscor i la irracionalitat.

31

La religió només defensa el primer Déu i Nietzsche no està d’acord ja que la vida no només té una part positiva sino que també una negativa.

Cal mencionar que existien uns passos per arribar a ser superhome. El primer consisteix en ser molt creient i ens ho creiem tot. El segon es deu al trencament dels valors degut al cansament de ser tant dòcils. El tercer involucra un temps parcial. I l’últim dona lloc a la moral, que pot ser una moral de senyors o d’esclaus. La de senyors es basa en l’acceptació dels dos Déus, la voluntat de poder i la necessitat de que ningú li mani, en canvi, la d’esclau, consisteix en tot el contrari.

Pels motiu que s’ha explicat anteriorment, aquest pensador tindrà una opinió diferent sobre la bondat comparat amb altres filòsofs. El bé i el mal sorgeixen de les dues morals. El bé involucra a tots aquells que s’han convertit en superhomes, i el mal en tots aquells que no, per tant, bondadós serà aquell que aconsegueix arribar a ser un superhome.

De fet, aquest filòsof realitza una crítica sobre la religió cristiana, aquest diu que ser creient no és sinònim de ser bona persona, ja que qualsevol individu bondadós acceptaria tant a Apolo com a Dionis, però el Cristianisme només defensa a Apolo.

En quant a bellesa, Nietzsche va afirmar: ‘’ L'home creu que el món està ple de bellesa, i oblida que ell n'és la causa. Només ell ha regalat al món la bellesa; encara que, lamentablement, es tracti d'una bellesa humana, massa humana... En el fons l'home es mira al mirall de les coses i considera bell tot allò que li torna la imatge.

Jutjar una cosa «bella» constitueix la vanitat característica de la nostra espècie. ‘’17 El que ens vol dir Nietzsche és que la bellesa és fruit de l’observació humana i que aquesta existeix gràcies al criteri dels éssers humans, molt decantats per Apolo.

A partir de la recerca de tota la ideologia de Nietzsche cal remarcar que la bondat religiosa no té a veure amb la bellesa. Es pot arribar a la conclusió de que la bellesa per a ell és acceptar a Apolo i Dionis, és a dir, els dos ‘’costats de la vida’’.

17

Font: https://www.alejandradeargos.com/index.php/es/completas/42-filosofos/485-friedrich-nietzsche

32

4. RELACIÓ ENTRE LA BELLESA I LA BONDAT EN LES PEL·LÍCULES DE LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA Actualment podem trobar aquesta unió en molts casos del nostre dia a dia, com en la publicitat de qualsevol producte, entre molts altres exemples. Un altre cas molt comú és el cinema.

Avui en dia, a través de les pel·lícules adquirim molts coneixements que ens ajuden en la nostra vida quotidiana, com a reflexionar sobre temes realment difícils, bregar amb problemes personals, aprendre noves llengües, etc. També cal dir que moltes idees errònies que tenim interioritzades en la nostra societat actual apareixen reflectides en molts films, una de les idees més destacables és la relació que es realitza entre la bellesa i la bondat. En la majoria de les filmacions rodades fins al moment els actors i actrius que compleixen els ideals de bellesa marcats per la societat, és a dir, son ‘’bells’’, realitzen el paper de ‘’bones persones’’. El mateix passa amb les pel·lícules infantils. Cal destacar que durant aquests últims anys s’ha trencat amb aquesta relació, però tot i així, segueix apareixent en algunes pel·lícules. Per aquest motiu, he escollit algunes pel·lícules per a infants bastant famoses que contenen amb aquesta unió, i d’unes altres que no. Seran analitzats els següents dibuixos animats: La Ventafocs, La sireneta, Malèfica, Shrek i El geperut de Notre Dame. ● LA VENTAFOCS -Data d’estrena: 19 de desembre de 1952 (Espanya) -Directors: Clyde Geronimi, Wilfred Jackson, Hamilton Luske -Argument: El pare de la Ventafocs, la protagonista, torna a casar-se després de la tràgica mort de la seva mare. A ella no li queden més opcions que acollir a la seva madrastra (Lady Tremaine) i les seves filles (Anastasia i Drizella) a casa seva.

33

Poc després el seu pare mor i ella es queda amb la seva nova família, la qual la tracta malament. Acaba sent la serventa de la seva madrastra i de les seves germanes i la cridaven ventafocs perquè anava coberta de cendres. Però una nit sembla que el seu destí canvia, quan totes les noies estaven convidades al ball del palau, allí es podia tornar a trobar amb el príncep, però Lady Tremaine no la va deixar assistir. De cop apareix una fada que canvia per sempre la vida de la Ventafocs, ja que aquesta acaba casant-se amb el príncep .

-Personatges més importants (imatges annex I): ● Ella: jove molt guapa alta i prima amb el cabell llarg i ros i ulls blaus. Té un cor enorme i sap disfrutar de les coses petites de la vida. És amable amb tots aquells que l’envolten, fins i tot amb la seva madrastra i germanes, i sempre manté una actitud positiva ● Lady Tremaine: dona de mitjana edat amb el cabell de color gris i ulls verds. És arrogant i cruel. Enveja la joventut, bellesa i encant d’Ella i per aquest motiu la tracta malament. ● Príncep: jove alt i guapo, amb el cabell castany i ulls marrons. És intel·ligent, amable i té moltes noves idees per al seu regnat. ● Anastasia i Drizella: Anastasia és prima, té la pell blanca i és pèl-roja. En canvi, Drizella és prima, té la pell blanca i el cabell fosc i curt. Les dues son egoistes, impacients, arrogants i consentides. ● Fada: És una anciana grossa que vesteix un vestit blau amb un llaç rosa. És bondosa, simpàtica i despistada.

-Anàlisi: Podem observar que la Ventafocs té el paper de bona persona i és bella, mentre que, la seva madrastra, la qual és malvada, és bastant lletja. També passa amb el príncep, per tant, podem dir que en aquesta pel·lícula existeix una relació entre la bondat i la bellesa. També cal afegir, que la fada, és bondadosa i no és gaire atractiva, i per tant, no hi ha unió entre els dos termes en aquest personatge.

34

● LA SIRENETA -Data d’estrena: 5 de desembre de 1990 (Espanya) -Directors: John Musker, Ron Clements -Argument: Ariel és una sirena que somia amb conèixer el món dels humans. Tot i la prohibició del seu pare, el rei Tritó, sempre que s’aproxima un vaixell ella surt a la superfície.

Aquesta s’enamora d’Eric, un príncep que salva d'ofegar-se durant un naufragi. Quan el seu pare se n'assabenta a través de Sebastià, destrueix tot el material que Ariel havia conservat dels humans. Aprofitant les circumstàncies, Ursula envia les seves anguiles per fer l'oferta a Ariel de transformar-li les aletes per dos peus a canvi de la veu. També ha de fer que Eric s’enamori d’ella abans de la posta de sol del tercer dia, per això Eric ha de fer-li un petó, en cas contrari Ariel tornarà a ser una sirena i pertanyerà a Ursula per sempre.

-Personatges més importants (imatges annex I): ● Ariel: la protagonista. És prima, té la pell clara, el cabell llarg i vermell, ulls blaus i una cua de peix verd marí. És aventurera, curiosa, romàntica, alegre, impulsiva i sensible. ● Sebastià: és un cranc serio, elegant, educat i compositor de la cort d’Atlàntica. ● Eric: príncep que s’enamora d’Ariel. És alt, amb el cabell curt i fosc i ulls blaus. ● Rei Tritó: pare de la protagonista. Tritó amb llarga barba blanca i cua blava. És estricte, bondadós i comprensiu. ● Ursula: és la bruixa del mar. És grossa, amb la pell de color lila i tentacles. És malvada, vengativa, manipuladora, planificadora i traidora.

-Anàlisi: En la Sireneta apareix clarament aquest vincle entre els dos termes, ja que la malvada (Úrsula) és l’únic personatge lleig, en canvi, tots els altres son guapos, ja que son personatges bondadosos o que simplement no tenen maldat.

35

● MALÈFICA -Data d’estrena: 30 de maig de 2014 (Espanya) -Director: Rober Stromberg -Argument: La Malèfica és una fada bona que viu en un regne màgic i s'enamora d'un jove camperol humà i ambiciós, Stefan. El rei del regne veí vol conquerir el país de les fades, que la Malèfica protegeix i per això promet que qui la capturi o mati serà el seu successor i també es casarà amb la seva única filla, la Princesa Flor.

Per aquest motiu, Stefan aprofita l'antiga relació per tallar-li les ales. Ella es torna una bruixa dolenta i malvada i maleeix la Princesa Aurora, la filla del nou rei Stefan: quan aquesta faci els setze anys es punxarà amb un fus i s'adormirà fins que la desperti un autèntic petó d'amor veritable. El Rei Stefan intenta protegir la seva filla portant-la a viure amb les tres fades bones al bosc, on la Malèfica la vigila de prop i lamenta el dia que el seu malefici fagi efecte, perquè li agafa efecte. Arriba el dia i Aurora cau adormida. La Malèfica intenta que un príncep, Phillip, desperti a Aurora amb un petó però no fa efecte perquè no l’estima de veritat. Finalment ella mateixa és qui aconsegueix trencar l'encanteri de la Princesa Aurora, gràcies a un veritable petó d'amor maternal. La Princesa Aurora li torna les ales tallades a la Malèfica i aquesta acaba amb la vida del rei Stefan. La princesa Aurora esdevé reina dels dos regnes.

-Personatges més importants (imatges annex I): ● Malèfica: és alta, té la pell de color menta, la barbeta prominent i ulls groc.

Porta un vestit negre i porpra i al cap unes banyes negres. És misteriosa, vengativa, arrogant, poderosa, manipulativa i malvada. ● Stefan: és alt, té el cabell curt i fosc i barba. És ambiciós i el seu objectiu és cuidar la seva filla. ● Aurora: jove molt guapa, amb el cabell ros i llarg i ulls enormes. És curiosa, solidària i bondadosa.

36

-Anàlisi: En aquesta pel·lícula si que existeix una unió entre la bellesa i la bondat, ja que Aurora és bella i bondosa, mentre que, Malèfica és malvada i lletja, però també s’ha de tenir en compte que la protagonista és un personatge rodó i acaba sent bondadosa ja que trenca l’encanteri d’Aurora.

● SHREK -Data d’estrena: 13 de juliol de 2001 (Espanya) -Directors: Vicky Jenson, Andrew Adamson -Argument: Shrek és un ogre que no fa gaire bona olor, viu en un pantà i disfruta molts de la seva intimitat. Un dia veu la seva llar envaïda per un grup de personatges de contes de fades, que han estat desallotjats per un malvat i baixíssim príncep (Lord Farquaad). Shrek va amb Ase al castell d’aquest, on aquest fa un tracte amb Shrek: ha de buscar la princesa Fiona a canvi del seu pantà. Així doncs, Shrek amb l’Ase es dirigeixen al castell on es troba la princesa Fiona, lloc que és controlat per una dragona que llança foc. Shrek té grans aventures durant el salvament de la princesa i finalment, s'adona de que que el món no és tan dolent com creia ja que troba l'amistat sincera de l'Ase i l'amor en la princesa Fiona.

-Personatges més importants (imatges annex I): ● Shrek: és el protagonista. Ogre verd que no fa bona olor amb ulls marrons, orelles i nas enormes. És valent, alegre, despistat i bondadós. ● Ase: és amic del protagonista. Ase parlant petit i gros, destaca per la seva gran dentadura. És insistent, irracional i graciós. ● Príncep Lord Farquaad: antagonista principal de l’obra. Home alt de mitjana edat, es caracteritza per tenir el cabell bastant llarg i el nas prominent. És egoista, cruel i ambiciós. ● Fiona: princesa de la que s’enamora el protagonista. Ogre verd amb el cabell llarg i ulls verds. Destaca per les seves sobreïxents orelles. És orgullosa, autosuficient i simpàtica.

37

-Anàlisi: La relació entre la bellesa i la bondat no destaca en aquesta pel·lícula, de fet és casi nul·la, els personatges més lletjos i que tenen un aspecte més estrany són els més bondadosos, en canvi, el príncep, encara que no compleixi del tot l’estereotip de bellesa és el malvat. ● EL GEPERUT DE NOTRE DAME -Data d’estrena: 22 de novembre de 1996 (Espanya) -Directors: Kirk Wise, Gary Trousdale -Argument: El cruel jutge Claude Frollo comença una lluita contra els gitanos, llavors una d’ells intenta fugir amb el seu nadó, però el jutge la persegueix i acaba amb la seva vida. En aquell moment s’adona que el nadó és deforme i geperut, per aquest motiu, l’intenta ofegar en un pou, però l’ardiaca fa recapacitar a Frollo i aquest decideix cuidar al nen. El nadó és refugiat al campanar ja que Frollo no volia que ningú el vegi, perquè era deforme, per això, l’anomena Quasimodo, significa mal format. Quasimodo s’enamora d’una jove encantadora, Esmeralda, encara que aquesta està enamorada de Phoebus, però Frollo també competeix pel seu amor. Frollo entrega a Esmeralda a una multitud enutjada de parisencs i aquesta acaba penjada perquè li va donar un petó a Phoebus. Quasimodo estava molt enfadat i dolgut i va empènyer Frollo des de la torre de la catedral.

-Personatges més importants (imatges annex I): ● Quasimodo: protagonista de la pel·lícula. Nen geperut amb la cara deformada. És amable, curiós i confiat. ● Frollo: Ancià alt i prim, destaca per la seva mirada penentrant. És cruel i amenaçador, mentider, racista i venjatiu. ● Esmeralda: jove guapa amb el cabell llarg i fosc, pell morena i ulls blaus.

Destaca per ser gitana. És simpàtica, agradable i astuta. ● Phoebus: Home alt i musculat amb el cabell ros i ulls blaus. És valent, intel·ligent i segur de si mateix.

38

-Anàlisi: El personatge més bondadós és Quasimodo i és el més lleig, però també s’ha de tenir en compte que tant com Esmeralda i Phoebus son bones persones però son belles. I per una altra banda, el malvat de l’obra, Frollo, és lleig. En resum, si que hi ha una petita unió entre els termes bondat i bellesa quan parlem de Frollo, Esmeralda i Phoebus, però no quan parlem de Quasimodo.

5. ENQUESTA SOBRE LA RELACIÓ ENTRE LA BELLESA I LA BONDAT Per a determinar el grau d’aquesta relació que és present avui en dia en la nostra societat he decidit utilitzar enquestes, en concret dues. Aquestes han sigut adreçades a nens d’entre cinc, sis i set anys, i també a adolescents d’entre onze, dotze, tretze i catorze anys.

Els dos qüestionaris s’han realitzat en centres educatius. El primer, que anava adreçat a nens de primària, es va fer a una escola de Vinaròs degut al problema que vaig tenir a l’escola d’Alcanar. Aquest es va realitzar en format paper ja que era més senzill de contestar per als alumnes i van participar 90 nens. En canvi, el segon, en la qual han participat adolescents es va dur a terme a l’institut Sòl de Riu d’Alcanar i va ser en format digital, mitjançant un sistema informàtic desenvolupat en una plataforma Google, conegut com Formularis Google i van participar 89 alumnes.

Encara que aquest sistema permet la realització d’un anàlisi de dades de totes les respostes en temps real, vaig optar per recollir tota les dades i realitzar taules dels resultats en un altre sistema informàtic que té la plataforma google, Google Sheets, una vegada el termini estava tancat, en total vaig separar la informació en sis fulls de càlcul diferents. D’aquesta manera tenia les respostes de tots els alumnes, tant de primària com de secundària, ordenades per a fer l'anàlisi del que pensava tot el col·lectiu i segons el sexe d’aquests. També cal dir, que molts alumnes no van respondre els qüestionaris de manera eficaç perquè van deixar en blanc algun apartat, clarament les contestacions d’aquests no es van tenir en compte.

39

4.1 ENQUESTA PER A NENS DE PRIMÀRIA

En aquesta primera enquesta, els alumnes de 1r i 2n de primària havien de decidir si els nens que apareixien en la fitxa correspondrien a personatges bons o dolents d’un conte només basant-se en la seva aparença física. Per a realitzar l’enquesta havien d’encerclar el sexe i desprès baix de cada imatge la paraula bo o dolent.

Per a l’elaboració d’aquest qüestionari em vaig basar en els anàlisis que vaig fer d’algunes pel·lícules Disney i vaig buscar personatges pareguts que poden aparèixer en la vida quotidiana dels nens, ja sigui,en pel·lícules infantils, llibres, videojocs que están de moda, vídeos que podem trobar a Internet, publicitat de joguines etc. En la majoria dels casos anteriors, els personatges ‘’bells’’ que apareixen il·lustrats acostumen a ser ‘’bones persones’’, de fet, això no passa només amb els humans, també en les faules, els animals més lletjos són els dolents.

El principal objectiu de l’estudi era observar si els nens de 6 i 7 anys tenien relacionats els conceptes de bondat i bellesa, ja que en l’enquesta apareixen quatre imatges, dues eren de nens lletjos i les altres dues de nens guapos. També observar si hi ha alguna diferència en el pensament respecte el sexe dels alumnes.

40

Aquests son els resultats dels alumnes: Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

El primer gràfic correspon a la primera imatge, on apareix una noia lletja. El 81,1% dels nens creuen que seria un personatge malvat, en canvi, el 18,9% pensen que seria un personatge bondadós. El segon gràfic fa referència a un noi guapo, només el 5,6% dels alumnes pensen que correspondria a un personatge cruel. El tercer gràfic pertany a la tercera imatge, apareix il·lustrada una noia guapa, només el 11,1% dels nens creuen que tindria el paper d’una persona dolenta. I per últim, el 12,2% d’ells pensen que la quarta imatge, el noi lleig, seria bona persona. En resum, podem veure que en general els nens creuen que els personatges més guapos son bondadosos, en canvi, els més lletjos son els malvats.

41

Aquests son resultats del qüestionari diferenciant el sexe dels alumnes: ● SEXE MASCULÍ

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

Cal dir que l’anàlisi indica el mateix que en l’estudi anterior, a la noia lletja i al noi lleig els consideren personatges dolents la majoria dels alumnes, però creuen que la noia guapa i al noi guapo son bondadosos. Però tot i així, podem observar que hi ha una petita variació en el pensament dels alumnes de sexe masculí de primària respecte els resultats generals (on no es distingeix el sexe).

42

Existeix un augment del percentatge d’alumnes que pensen que la primera imatge, la segona i la quarta corresponen a personatges bons, en la primera enquesta aquests percentatges eren més baixos, però la imatge que més destaca és la primera, la que correspon a la noia lletja. En el cas de la noia guapa (tercera imatge), hi ha una disminució del percentatge d’alumnes que pensen que és un personatge bondadós. Recapitulant, es veu clarament que els nens si que creuen que hi ha una relació entre la bellesa i la bondat, però aquesta no és tan forta per a ells respecte els resultats generals.

● SEXE FEMENÍ

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

43

En el cas de les noies també coincideixen els resultats amb el primer estudi on no es diferencia el sexe dels alumnes, però hi ha una petita diferència Es pot observar clarament un augment del nombre de noies que creuen que la primera i quarta imatge representen personatges dolents, aquestes imatges corresponen als dos personatges lletjos. Per una altra banda, existeix una disminució del percentatges d’alumnes que pensen que la segona i tercera imatge pertanyen a personatges dolents. Breument, els resultats indiquen que les noies tenen més interioritzat aquest vincle entre la bellesa i la bondat respecte els resultats generals i respecte els resultats dels nois.

4.2. ENQUESTA PER A ADOLESCENTS DE SECUNDÀRIA Aquesta enquesta es va realitzar amb tres objectius. El primer era verificar si per als alumnes de 1r i 2n de l’ESO existia una relació entre els conceptes de bondat i bellesa. El segon, com en el cas dels nens de primària, observar si hi ha alguna diferència en el pensament dels alumnes respecte el seu sexe. I el tercer, analitzar si hi ha una evolució d’aquesta relació, per fer aquest anàlisi es tindrà en compte les respostes dels nens de primària i es compraran amb les contestacions dels alumnes de secundària.

Cal mencionar que aquest qüestionari és diferent a l’altre, no s’han utilitzat imatges.

Per a l’elaboració d’aquest, s’ha utilitzat un cas hipotètic, un robatori que es comet a l’institut i els alumnes havien de triar al lladre segons una descripció física. Els alumnes tenien 4 descripcions possibles: la primera correspon a una noia lletja, la segona a un noi guapo, la tercera a una noia guapa i la quarta a un noi lleig. També s’ha demanat indicar l’edat i el sexe de l’alumne. Per a elaborar les descripcions m’he basat bàsicament en els cànons de bellesa actuals que tenim en la nostra societat i no en pel·lícules Disney, ja que els adolescents estan més influenciats per les xarxes socials, però els estereotips no varien quasi gens.

44

-Descripció 1: Noia alta i prima amb cabell negre i llarg. Té els ulls blaus clars i el que més ressalta de la seva cara és el seu nas enorme i punxegut. A més a més, també han afirmat que té molt de vell facial. Anava vestida amb uns pantalons blancs i un jersei rosa.

-Descripció 2: Noi alt amb cabell ros i curt. Té els ulls molt grans i verds i el nas petit.

També asseguren que té un somriure molt bonic. Portava uns pantalons curts i una samarreta verda.

-Descripció 3: Noia baixeta amb el cabell ros i ondulat. El seu rostre el remarquen els seus pòmuls i llavis enormes, que l'afavoreixen molt. Anava vestida amb un vestit vermell.

-Descripció 4: Noi de mitja estatura amb el cabell castany i llarg. Destaca per les seves orelles grans i per la seva forma de caminar; asseguren que és geperut. Duia uns pantalons negres i una jaqueta roja.

Aquests son els resultats generals:18 Descripció 1

Descripció 2

A cada descripció li correspon un percentatge, aquest indica el nombre d’alumnes que pensen que és la descripció que encaixa amb la del lladre.

18

45

Descripció 3

Descripció 4

El 10,1% dels adolescents pensa que l’alumne que ha robat és la noia a la qual li correspon la primera descripció. El 36% dels joves creuen que el lladre és el noi guapo, li pertany la descripció 2. Per una altra banda només el 5,6% pensa que ha sigut la noia guapa. I per últim, la majoria pensen que el lladre ha sigut l’alumne que li correspon la descripció 4. En resum, els resultats indiquen que no es basen en l’aspecte físic d’una manera directa, perquè sinó més adolescents creurien que la noia lletja ha sigut l’encarregada del robatori, i el noi guapo no sería acusat per tantes persones.

El resultat segons el sexe dels alumnes: ● SEXE MASCULÍ

Descripció 1

Descripció 2

46

Descripció 3

Descripció 4

Les descripcions que corresponen a les dues noies son les menys escollides pels nois, és a dir, no creuen que sigue cap de les dues l’encarrega del robatori. Però Podem observar que els més de la meitat, en concret el 53,8% dels nois han escollit la descripció 2, la que correspon al noi guapo. I per últim un poc més d’un terç pensen que el lladre és el noi lleig, al qual li pertany la descripció 4. Els resultats son a l'inrevés en el cas de les descripcions dels nois, això indica que no tenen en compte l’aparença física comparant les respostes generals.

● SEXE FEMENÍ

Descripció 1

Descripció 2

47

Descripció 3

Descripció 4

En el cas de les noies, els resultats de les descripcions dels nois encaixen amb els resultats generals, en canvi, en les descripcions de les noies no tant. Hi ha un augment del percentatge que pensen que la noia guapa és la lladre, i també, un augment del nombre de noies que creuen que la noia lletja no ha estat involucrada en el robatori. En resum, no s’observa un vincle estret entre els dos conceptes, com en els resultats generals i també en els resultats dels nois.

48

5. CONCLUSIONS Gràcies a la recerca realitzada en aquest projecte he après que aquesta relació entre la bellesa i la bondat no és fruit de la societat actual, com em pensava, sinó que existeix des de fa molts d’anys.

En el treball s’ha pogut veure com la bellesa ha estat basada quasi en totes les èpoques en l’aparença física d’un individu i com a conseqüència d’aquest fet ha portat a la creació de cànons de bellesa. També cal mencionar que s’ha pogut observar clarament com aquests ideals han afectat més a les dones que als homes al llarg de la història, aquestes havien de ser uns requisits més extensos i estrictes, a més a més, canvien molt sovint. Per una altra banda, els filòsofs no es fixaven en els estereotips inculcats per la societat, aquests formulaven altres hipòtesis, les quals eren molt diferents a les de la societat.

Amb referència a la relació entre els dos conceptes, aquesta sempre ha existit per a la societat, però per als pensadors no sempre, o alguns mai s’ho havien plantejat.

La bondat per a la societat gairebé sempre ha estat relacionada amb la religió, en la cultura egípcia amb la seva religió, en l’antiga Grècia i Roma amb diferents Déus, en l’Edat Mitjana amb el Cristianisme i en l’Edat Moderna i Contemporània també influeixen aquesta religió. Per a alguns filòsofs aquest terme també era fruit de la religió, com Tomàs d’Aquino o Descartes, però alguns altres pensadors van molt més enllà i plantegen teories molt interessants, Plató i Aristòtil, per exemple.

Mitjançant les enquestes realitzades m’he adonat que els nens petits es fixen molt en l’aparença física i tenen prejudicis, molts d’ells creuen que els individus més lletjos no son bones persones, per això creuen que els malvats son lletjos. A l’analitzar les respostes vaig observar que les noies solen fer més aquest prejudici que els nens. Els resultats d’aquest qüestionari eren esperables ja que després de l’anàlisi que vaig fer dels cinc dibuixos animats vaig suposar que els nens més petits tindrien en compte l’aspecte dels personatges il·lustrats, ja que com s’ha pogut observar, en moltes pel·lícules apareix la unió entre els dos termes, i també en altres situacions del seu dia a dia.

49

En les enquestes de secundària em vaig sorprendre, ja que només una petita part dels alumnes pensaven que la noia lletja era dolenta i més d’un terç creia que el noi guapo era dolent, això sí, quasi la meitat creien que el noi lleig era dolent. A l’hora d’estudiar les dades resultats segons el sexe dels alumnes, em vaig adonar que els nens no es fixen tant en l’aparença física comparant-ho amb els resultats de les noies, ja que més de la meitat d’aquestes pensen que el lladre és el noi lleig. Tot i així, crec que la majoria no han votat a les noies per qüestió de sexe, és a dir, pot ser no veuen la possibilitat de que una nena robi. Cal mencionar que no m’esperava aquestes respostes, em pensava que molts més adolescents votarien la descripció de la nena lletja que la del nen guapo.

Guiant-me en les dos enquestes, es pot observar una petita evolució, un trencament entre la relació d’aquests conceptes a mesura que els nens creixen, encara que sigui poc. Aquest trencament s'està produint gràcies a l’evolució de la societat en la que vivim.

En conclusió, he après molt amb aquest projecte, començant pel concepte de bellesa i de bondat i l’evolució al llarg de la història, on he aprofundit molt més els meus coneixements que a l'inici del treball. També m’he adonat de la importància dels filòsofs en la història, a part de què la recerca m’ha portat a conèixer alguns que desconeixia.

50

6. BIBLIOGRAFIA REFERÈNCIES DE LLIBRES ● FERRATER MORA, José. Diccionario de filosofía. Barcelona: Ariel, 1994. ● MONTANER, Pere. Filosofia 1 batxillerat. Barcelona: Castellnou, 2018. ● MONTANER, Pere. Història de la filosofia 2 batxillerat. Barcelona: Castellnou, 2019. ● POUPARD, Paul. Diccionario de la religiones. Barcelona: Herder,1987

REFERÈNCIES PÀGINES WEB ● ANTONACCI, Marcela. ‘’¿Qué es

Agathos?’’ La definición. (2020)

https://ladefinicion.com/agathos/ ● AVILA, Ruben.‘’Aristoteles y la belleza’’. La Guía. (2013) https://filosofia.laguia2000.com/filosofia-griega/aristoteles-y-la-belleza [Consulta: 20.11.2021] ● ‘’Bell’’: https://www.wikisofia.cat/wiki/Bell Wikisofia[Consulta: 29.09.2021] ● ‘’Bellesa’’. Institut d’estudis catalans. https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=BELLESA&AllInfoMorf=False&Ope rEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica= 0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0 &refineSearch=0&Actualitzacions=False [Consulta: 24.09.2021] ● ‘’Bé’’. Wikisofia https://www.wikisofia.cat/wiki/B%C3%A9 [Consulta: 02.10.2021] ● ‘’Bo’’. Institut d’estudis catalans.https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=BO&AllInfoMorf=False&O perEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematic a=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage= 0&refineSearch=0&Actualitzacions=False# [Consulta: 26.09.2021]

51

● ‘’Bondat’’. Institut d’estudis catalans . https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=bondat&AllInfoMorf=False&OperE ntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0 &InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&r efineSearch=0&Actualitzacions=False [Consulta: 24.09.2021] ● ‘’Canon de belleza’’. Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Canon_de_belleza [Consulta: 15.10.2021] ● ‘’Cánones de belleza’’ https://canonesbelleza.wordpress.com/2007/05/23/desde-la-prehistoria-al-s-xx /#more-6 [Consulta: 24.09.2021] ● CUÉ, Elena. ‘’Friedrich Nietzsche: Sobre el arte y la belleza’’. Alejandra de Argos. https://www.alejandradeargos.com/index.php/es/completas/42-filosofos/485-fri edrich-nietzsche [Consulta: 21.12.2021] ● ‘’El geperut de Notre Dame’’ .Wikipedia https://ca.wikipedia.org/wiki/El_geperut_de_Notre_Dame_(pel%C2%B7l%C3 %ADcula_de_1996) [Consulta:03.01.2022] ● ‘’El judici d’Osiris’’. Wikipedia. https://ca.wikipedia.org/wiki/El_judici_d%27Osiris [Consulta: 01.11.2021] ● ‘’El relativismo moral antiguo. Los sofistas’’: http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esoetica/quincena3/quincen a3_contenidos_3.htm [Consulta: 16.11.2021] ● ‘’Estética pitagòrica’’ http://ciberestetica.blogspot.com/2011/11/estetica-pitagorica.html [Consulta: 17.11.2021] ● FELIP,Luis. ‘’Breves apuntes sobre la teoria de belleza en Tomàs de Aquino’’(2015)https://luisfelip.net/2015/11/22/breves-apuntes-sobre-la-teoria-d e-la-belleza-en-tomas-de-aquino/ [Consulta: 26.12.2021] ● ‘’La Cenicienta’’ https://disney.fandom.com/es/wiki/Cenicienta_(personaje) [Consulta: 03.01.2022]

52

● ‘’La mujer y el tiempo: canon estético y desvíos en tres artistas del Renacimiento. Universidad Nacional de Lomas de Zamora https://webs.ucm.es/info/especulo/numero37/mutiempo.html [Consulta: 06.01.2022] ● ‘’La Sirenita’’. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/La_sirenita_(pel%C3%ADcula_de_1989) [Consulta: 03.01.2022] ● ‘’Las ideas estéticas de los pitagóricos, Demócrito, los sofistas y Sócrates’’.

Mas de arte. https://masdearte.com/especiales/cuando-la-belleza-era-objetiva-y-nacio-la-te oria-del-arte-las-ideas-esteticas-de-los-pitagoricos-democrito-los-sofistas-y-so crates/ [Consulta: 21.11.2021] ● ‘’Los conceptos de belleza en Kant y Shiller’’ Análisis de la forma. (2011) http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:7hJgxL7GHO0J:gab rielanavarroravago.blogspot.com/2011/04/los-conceptos-de-belleza-en-kant-y. html+&cd=3&hl=ca&ct=clnk&gl=es&client=safari#!http://gabrielanavarroravago .blogspot.com/2011/04/los-conceptos-de-belleza-en-kant-y.html [Consulta: 06.01.2022] ●

‘’Malèfica’’. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Mal%C3%A9fica_(pel%C3%ADcula) [Consulta: 03.01.2022]

● ‘’Orfisme’’. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Orfismo [Consulta: 27.11.2021] ● RUIZ, Noelia. ‘’Cultura egipcia: cánones de belleza’’. Blog Dsigno (2017) https://www.dsigno.es/blog/diseno-de-moda/cultura-egipcia-canones-de-bellez a [Consulta: 29.10.2021] ● SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Raúl ‘’La belleza a través de la Historia y su relación con la estomatología’’. Revista Habanera de Ciencias Médicas (2009) http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1729-519X2009000400 022 [Consulta: 29.10.2021] ● ‘’Significado de bondad’’. Significados. https://www.significados.com/bondad/ [Consulta: 24.09.2021]

53

● ‘’Significado

de

Estoicismo’’

https://www.significados.com/estoicismo/

[Consulta: 04.12.2021] ● ‘’Shrek’’ https://shrek.fandom.com/es/wiki/Shrek_(personaje) [Consulta: 03.01.2022] ● ‘’Tomàs d’Aquino: el bell’’. Wikisofia. https://www.wikisofia.cat/wiki/Recurs:Tom%C3%A0s_d%27Aquino:_el_bell [Consulta: 16.12.2021] ● ZABALEGUI, Olatz. ‘’Los cánones de belleza a lo largo de la historia’’. Cultura Bizarra. https://www.culturabizarra.com/canones-belleza-historia/ [Consulta: 13.10.2021] REFERÈNCIES IMATGES ● Alexander Gottlieb Baumgarten (Figura 1.15): imatge obtinguda de http://homosacervii.blogspot.com/2017/02/alexander-gottlieb-baumgarten-teori a-de.html ● Aristòtil (Figura 1.10):Serrán Pagán,G. ( segle III a.C). Aristòtil . Imatge obtinguda de https://www.google.com/search?q=aristoteles&rlz=1C1GCEA_enES976ES976 &source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwiLhqitl6D1AhUNg_0HHc-uC0 wQ_AUoAXoECAIQAw&biw=1366&bih=625&dpr=1#imgrc=_9BBG4ve5FzQS M ● El geperut de Notre Dame (Figura 2.5) : Imatge obtinguda de https://www.hobbyconsolas.com/entretenimiento/jorobado-notre-dame-1996 ● Figura (1.5) : Antioquia, A. (130 a.C.) Venus de Milo. Imatge obtinguda de https://lasesculturas.com/escultura-griega/venus-de-milo/ ● Figura (1.13): Paul Rubens, P. (1630-1635) Les Tres Gràcies. Imatge obtinguda de http://laculturamadrilenya.blogspot.com/2017/03/les-tres-gracies.html

54

● Figura (1.14): Maria delle Piane,G. (1732). Carlos de Borbón, Duque de Parme. Imatge obtinguda de https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Carlos_de_Borb%C3%B3n,_duque_de _Parma.jpg ● Friedrich Wilhelm Nietzche (Figura 1.20): imatge obtinguda de http://t2.gstatic.com/licensed-image?q=tbn:ANd9GcS9uVjVEmMElX3RiJbJDi4 pwbJiNbHBFbdykb5STBoIDfti06Yqj9gV-LMJRFDO ● Imatge 1 de l’enquesta per a nens: Imatge obtinguda de https://es.123rf.com/clipart-vectorizado/mujer_fea.html?sti=ncz4yyspn2wn9ym 05i| ● Imatge 2 de l’enquesta per a nens: Imatge obtinguda de https://es.dreamstime.com/expresi%C3%B3n-facial-de-hombre-guapo-alegreemoci%C3%B3n-masculina-caricatura-un-joven-ilustraci%C3%B3n-vectores-a islada-en-fondo-blanco-image166318451 ● Imatge 3 de l’enquesta per a nens: Imatge obtinguda de https://es.dreamstime.com/chica-guapa-en-ilustraci%C3%B3n-vectorial-de-car icatura-p%C3%BArpura-hermosas-chicas-bonitas-con-caricaturas-violetas-so nrientes-image165341337 ● Imatge 4 de l’enquesta per a nens: Imatge obtinguda de https://es.123rf.com/clipart-vectorizado/hombre_feo.html?sti=mdqmab051jy74 k2tm3| ● La Sireneta (Figura 2.2): Imatge obtinguda de https://doblaje.fandom.com/es/wiki/La_sirenita ● La Ventafocs (Figura 2.1): Imatge obtinguda de http://disneyprincessblog.blogspot.com/2012/02/posible-portada-del-dvd-de-ce nicienta.html ● Malèfica (Figura 2.3): Imatge obtinguda de https://www.eonline.com/mx/news/519382/nuevo-espectacular-poster-de-ange lina-jolie-como-malefica-foto

55

● Marc Aureli (Figura 1.11) : Miguel, A. (1583) Marco Aurelio. Imatge obtinguda de https://www.editorialalma.com/libros/meditaciones ● Pitagòrics (Figura 1.7) : Bronnikov, F (1827-1902) Himne al sol naixent.

Imatge obtinguda de https://es.wikipedia.org/wiki/Pitag%C3%B3ricos ● Plató (Figura 1.9): Serrán Pagán ( segle III a.C). Plató. Imatge obtinguda de https://www.google.com/search?q=plat%C3%B3n&rlz=1C1GCEA_enES976E S976&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwj93sGel6D1AhVr_rsIHUs WCigQ_AUoAXoECAIQAw&biw=1366&bih=625&dpr=1#imgrc=qc4Fwua6tx38 qM ● René Descartes (Figura 1.15): Hals, F. (1632) Portrait of René Descartes.

Imatge obtinguda de https://ca.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_Descartes ● Representació ideal de bellesa egipci (Figura 1.3): Autor desconegut (2635 a.C.- 2155 a.C.).Imatge obtinguda de http://fundamentoscientificos1b.blogspot.com/2011/02/canon-de-belleza-egipci o.html ● Representació ideal de bellesa d’home grec (Figura 1.4): Lísip (352 a.C.) El Apoxyómeno. Imatge obtinguda de https://www.lanubeartistica.es/dibujo_artistico_2/Unidad3/DA2_U3_T2_Conte nidos_v01/11_buscando_la_perfeccin_el_canon_griego.html ● Shrek (Figura 2.4) :Imatge obtinguda de https://www.filmaffinity.com/es/film494558.html ● Sofistes (Figura 1.7): Imatge obtinguda de http://observatoridelaciutadania.blogspot.com/2017/05/els-sofistes-lera-de-lidi otisme-digital.html ● Sòcrates (Figura 1.8): Apolodoro (segona meitat del segle IV a.C.) Sòcrates.

Imatge obtinguda de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/socrates.htm ● Tomàs d’Aquino (Figura 1.12): Crivelli, C. (1467) Santo Tomás de Aquino.

Imatge obtinguda de https://es.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A1s_de_Aquino

56

● Venus de Laussel (Figura 1.2) : Autor desconegut (Paleolític). Venus de Laussel. Imatge obtinguda de https://en.wikipedia.org/wiki/Venus_of_Laussel ● Venus de Willendorf (Figura 1.1) : Autor desconegut (Paleolític). Venus de Willendorf.

Imatge obtinguda de https://es.wikipedia.org/wiki/Venus_de_Willendorf

57

ANNEXOS I) PERSONATGES DE LES PEL·LÍCULES DISNEY ● LA VENTAFOCS

Princesa Ventafocs

Príncep Henry

Lady Tremaine

Drizella

Anastasia

Fada

58

● LA SIRENETA

Princesa Ariel

Príncep Eric

Sebastià

Rei Tritó

Úrsula

59

● MALÈFICA

Malèfica

Rei Stefan

Aurora ● SHREK

Shrek

Fiona 60

Príncep Lord Farquaad

Ase

● EL GEPERUT DE NOTRE DAME

Quasimodo

Frollo

Esmeralda

Phoebus

61

II) ENQUESTA PER A NENS DE PRIMÀRIA

XIQUET / XIQUETA

BO / DOLENT

BO / DOLENT

BO / DOLENT

BO / DOLENT

62

III) ENQUESTA PER A ADOLESCENTS

63

64