La interacció entre els mosquits i els humans a les Terres de l'Ebre - Mar Sancho Pla

Alumne: Mar Sancho Pla Tutor/a: Anna Valle Martí Grup: 2n Batxillerat A Data d’entrega: 12/01/2022

LA INTERACCIÓ ENTRE ELS MOSQUITS I ELS HUMANS A LES TERRES DE L’EBRE

LA INTERACCIÓ ENTRE ELS MOSQUITS I ELS HUMANS A LES TERRES DE L’EBRE

Alumne: Mar Sancho Pla Tutor/a: Anna Valle Martí Grup: 2n de Batxillerat A INS Sòl de Riu Data d’entrega: 12/01/2022

Els mosquits

Mar Sancho

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ

3

Objectius

3

Metodologia

4

1. CONTEXT GEOGRÀFIC

6

1.1 Delta de l’Ebre

6

1.2 Fauna i Flora

8

2. ELS MOSQUITS

12

2.1 Anatomia

12

2.2 Cicle vital

17

2.3 Espècies

20

Ochlerotatus caspius

21

Anopheles atroparvus

22

Culex modestus

22

Culex pipiens

23

Aedes albopictus

24

2.4 La picada

25

3. PROBLEMÀTICA I MESURES QUE CAL ADOPTAR

27

3.1 Perillositat

27

Dengue

28

Zika

28

Chikungunya

29

Febre groga

30

Virus del Nil Occidental

30

3.2 Salut pública

31

3.3 Mesures

40

El COPATE

40 1

Els mosquits El tractament

Mar Sancho 41

4. EXPERIMENTACIÓ

51

4.1 Conclusions

54

5. CONCLUSIONS

56

Agraïments

58

6. BIBLIOGRAFIA WEB 7. ANNEXOS

59 61

Annex

61

Annex: Model d’entrevista farmacèutics

63

2

Els mosquits

Mar Sancho

0. INTRODUCCIÓ Ens situem a les Terres de l’Ebre, al sud de Catalunya, una zona costanera i amb un clima temperat, perfecte per a l’hàbitat del mosquit. Un cop comença l’estiu, aquests petits insectes comencen a ser el malson de molts ciutadans.

En totes les menjades d’estiu, surt el tema de les molèsties que provoquen durant la nit, durant el dia i les greus picades que causen en alguns. Els meus familiars sempre han dit que en aquesta zona, on els mosquits són tan abundants, no es prenen suficients mesures per a frenar la plaga, a més creien que cap dels repel·lents farmacèutics compleix en la seva funció i només estan al mercat per interessos econòmics. Després de diverses discussions, vaig veure que sent el mosquit un animal tan comú en aquesta zona, la població, inclosa jo, no el coneixen en profunditat. I llavors és quan vaig tenir clar que el meu treball de recerca es basaria en estudiar el mosquit i tots aquells productes, remeis i accions que es poden dur a terme per combatre’l.

D’aquesta manera podria demostrar tant als meus familiars com a la resta de la gent que algunes de les mesures emprades són eficaces.

Objectius Els principals objectius d’aquest treball són els següents: -

-

Estudiar el mosquit i les diverses espècies que es troben al Delta.

Investigar sobre les diverses mesures de prevenció i control de la plaga.

A nivell local, estudiar els productes que es coneixen i que actualment estan a la venda per prevenir i curar la picadura.

Parlar sobre la seva eficàcia i desmentir tots aquells que és creuen ineficaços.

A nivell territorial conèixer noves tècniques, nous productes i altres formes de repel·lir o evitar aquests insectes, una d’aquestes la fumigació, que és poc coneguda entre els ciutadans tot i ser una de les accions més importants alhora de combatre plagues com aquesta.

Donar a conèixer diferents repercussions degut a la picada del mosquit, com poden ser irritacions a la pell, malalties o fins i tot pandèmies, tant a nivell local com comarcal o global.

Les meves hipòtesis de cara a aquest treball són diverses; -

Crec que a nivell de fumigació, els resultats seran eficaços tot i que sols es reduirà el nombre de mosquits, no desapareixerà.

En el cas dels productes comercials;

3

Els mosquits

Mar Sancho

-

Hi ha una sèrie de productes que no tenen gairebé eficàcia: les polseres i pegats antimosquits. Els coneguts autans amb esprai, penso que sí que realitzaran la funció que es demana tot i que pot ser hi haurà marques que no ho compliran, en funció de la seva composició química.

-

Els remeis naturals que es coneixen, penso, que sí que hi haurà una efectivitat, però no serà del 100%. Els remeis naturals són efectius però no al 100%.

-

El que sí que tinc clar que funcionarà serà allò que fem personalment o bé per evitar-los o bé per impedir el seu creixement, com ara utilitzar teles mosquiteres, evitar tenir aigua estancada, tancar el llum quan no és necessari o d’altres mesures a nivell personal.

Metodologia Per a dur a terme el treball, primer que tot, vaig realitzar tota la part teòrica, on estudiava el mosquit i les espècies que habiten al Delta de l’Ebre. D’aquesta manera em documentava sobre el tema i aconseguia fixar quins havien de ser els objectes d’estudi posteriors. Vaig anar ampliant la recerca bibliogràfica del treball i afegint informació, també fèiem reunions amb la tutora, cada 15 dies, en les qual revisavem tots els avenços escrits, i proposavem noves idees per afegir.

A continuació vaig preparar un petit qüestionari per a entrevistar als professionals de les farmàcies del nostre poble i alguns comerços que també venen productes repel·lents. Gràcies a aquestes enquestes vaig conèixer quins eren els productes més comuns i utilitzats per la població i van ser els que més tard vaig provar per tal de demostrar la seva eficacia. També vaig conseguir informació que després em va ser de gran utilitat per al treball.

Temps després vaig preparar una altra entrevista, en aquest cas particular per a Raúl Escosa, director del COPATE, entitat de la qual en parlarem al llarg del treball. El 9 d’agost vaig entrevistar a Raúl i vaig aconseguir molta informació imprescindible per al treball i també vaig poder ampliar el meu estudi. A l’endemà, juntament amb els experts en salubritat de les Terres de l’Ebre, em vaig desplaçar a Poble nou, on hi ha una pista d'aterratge, lloc on duen a terme el procés de fumigació, allí vaig poder veure en que consisteix i el cost d’aquesta eina per així poder plasmar-ho en el meu treball.

Al llarg d’aquesta mateixa setmana, també vaig realitzar la meva part experimental del treball, amb una durada de quatre dies. Tractava de provar

4

Els mosquits

Mar Sancho

sobre mi mateixa l’eficàcia de diversos productes repel·lents, que ja explicaré en profunditat en l’apartat corresponent.

La part final del treball, va consistir en dur a terme les conclusions i la introducció, modificar la webgrafía i arreglar diversos errors de presentació.

La majoria d’imatges d’aquest treball, són pròpies, en el cas que no sigui així, està indicada la font sota la imatge.

5

Els mosquits

Mar Sancho

1. CONTEXT GEOGRÀFIC 1.1 Delta de l’Ebre El Delta de l’Ebre és una extensa plana al·luvial d’una extensió de 32.000 hectàrees que es projecten 22 km dins del mar en forma de tascó. És la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l’Europa occidental. És troba situat a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i Baix Ebre, en la desembocadura del riu Ebre. Aquest riu, el més cabalós de la península ibèrica, ha donat vida a aquesta zona durant molts anys, veient també importants esdeveniments històrics com la coneguda Batalla de l’Ebre.

El 65% de la superfície del Delta són zones de conreu, concretament arrossars, ja que actua com un aiguamoll temporal. L’altre 35% restant són espais naturals protegits.

Les característiques fisicoquímiques d’aquesta zona són diferents i canviants degut a dos medis oposats, el marí i el continental. Aquest fet ha desenvolupat en aquesta zona una gran diversitat.

El riu neix a la serralada Cantàbrica, al llarg de tot el seu recorregut, on també passa pels Pirineus i pel sistema Ibèric, arrossega materials de tot tipus que més tard seran dipositats a la conjunció amb el Mediterrani. Aquesta acumulació de sediments ha anat creant el Delta al llarg dels anys.

Anteriorment el Delta tenia forma de falca1; al llarg dels anys, degut a diversos fenòmens meteorològics, com les llevantades o els processos costaners, s’han produït diversos canvis en la seva forma i evolució deltaica. Actualment té forma triangular amb dues fletxes menors, una al nord i una altra al sud, que delimiten les badies del Fangar i dels Alfacs. El riu travessa el Delta pel centre i desemboca al mar en dos braços que envolten l’illa de Buda. Les creacions de centrals hidroelèctriques i construccions de preses han frenat l’expansió del Delta, ja que retenen els sediments.

El Delta de l'Ebre, des del satèl·lit | NASA Earth Observatory

1

Falca: Tascó, normalment de fusta, emprat per a falcar.

6

Els mosquits

Mar Sancho

En la imatge anterior podem veure una evolució de la morfologia del Delta, començant 4000 a J.C fins el 1990. Actualment, el Delta es troba en decadència a causa de la falta de sediments arribats i de diferents fenòmens meteorològics suceits els ultims anys en el nostra territori, com és el cas del Gloria.

Abans del temporal Gloria

Després del temporal Gloria

Imatge del satèl·lit Sentinel 1 els dies 15 i 21, abans i durant el temporal | El diario

7

Els mosquits

Mar Sancho

En les Terres de l’Ebre trobem el Parc Natural del Delta de l’Ebre; es va declarar zona protegida el 1983 i es va ampliar el 1986 amb una extensió final 7.736 hectàrees.

El clima d'aquesta zona és mediterrani, temperatures moderades i humitat elevada, les precipitacions són escasses i irregulars; el fenòmen més comú és el vent, que sol ser persistent i moltes vegades intens. El clima del Delta és peculiar degut a què és una gran plana envoltada de mar.

En la gràfica anterior veiem que les precipitacions son molt irregulars, amb escassetat sobretot en els mesos d’estiu. Les temperatures són moderades, no hi ha una gran oscil·lació; durant juny juliol i agost veiem que la mitjana està sobre els 26ºC i durant els mesos d’hivern pot arribar a 10ºC Aquest clima afavoreix una gran biodiversitat a la zona.

1.2 Fauna i Flora La vegetació és molt àmplia i variable, ja que el gradient de salinitat oscil·la entre sòls molt salats fins a terres conreables. Es poden trobar tots els biòtops característics de les zones humides en gran varietat i quantitat.

Depenentment de la zona i la morfologia trobem una vegetació o una altra.

En les salines, trobem la vegetació halòfila, habiten plantes molt adaptades a la sal que es concentra als seus teixits la qual cosa els permet de mantenir una elevada pressió osmòtica per evitar la dessecació, es troben, sobretot, als

8

Els mosquits

Mar Sancho

punts de contacte del Delta amb el mar. És un exemple el Saccharum ravennae.

Saccharum ravennae | Perennials

La vegetació helofítica es pot trobar en els canyars i els canyissars, trobem una vegetació d’alta importància, són plantes helofítiques, són plantes arrelades sota l'aigua i amb part de l'aparell vegetatiu fora d'aquesta. En els Ullals, zones de surgència d’aigua dolça, també es troba vegetació complexa, com el Nymphaea alba o conegut com Nenúfar blanc.

Nenúfar Blanc | Wikipedia

Les comunitats vegetals que poblen les dunes, solen ser més fixes, trobem el borró o canya d’arena (Ammophila arenaria).

Borró | Wikipedia

9

Els mosquits

Mar Sancho

Finalment la vegetació de ribera és la corresponent a la situada als marges del riu, i correspon a les úniques comunitats forestals del Delta. En aquests boscos de ribera, destaca l'albereda (Populus alba).

La Alameda | Wikipedia

La riquesa faunística és elevada degut a la humitat. Els animals més comuns en la zona són els següents: -

Mamífers: rata d'aigua, musaranya...

Rèptils: Colobra d'aigua, tortuga d'estany, tortuga mediterrània...

Amfibis: granota verda Peixos: carpa, llisa, anguila, llobarro, orada, silur...

Zooplancton: Gammarus aequicauda, Calanipeda aquae-dulcis Invertebrats: palamanetes zaraquieyi, mosquits, abelles, …

Ocells: flamencs, corb marí, ànecs i oques, rapinyaires, gavines, …

En el Delta trobem un alt nombre d’espècies vertebrades, la majoria d’aquests ocells. Trobem aproximadament 325 espècies d’aus de les 600 existents a Europa.

Al llarg del temps, el Delta ha sofert canvis en el tipus d’espècies, algunes de les quals s’han extingit com és la cutimanya del Delta; en canvi, n’han aparegut altres de noves, com el cranc de riu americà o el cargol poma, que són causants de plagues, Quant als mamífers, la intensa humanització del Delta fa que la presència de grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars i els toixons), però consta la presència en temps passats de cérvols i cabirols. Actualment, queden alguns conills boscans i es crien guineus, i queden pocs exemplars de llúdrigues, eriçons i mosteles. Són molt freqüents les rates d’aigua, els ratolins i els furanys.

10

Els mosquits

Mar Sancho

Dels lepidòpters n’hi ha infinitat d’espècies que ataquen els conreus, i també es troben nombroses espècies de crustacis.

La presència de mosquits, els insectes més coneguts i característics, ha portat ja des del 1917 a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector.

11

Els mosquits

Mar Sancho

2. ELS MOSQUITS 2.1 Anatomia Els mosquits són insectes que pertanyen a la família Culicidae. És diminut, però pot arribar a ser el més molest i perillós per als humans. És de l’ordre dels dípters, és a dir posseeix un parell d’ales. Com a nematòcers de subordre, es caracteritza per les seves antenes filiformes amb segments i pel desenvolupament de les larves en medi aquàtic.

El seu cos es divideix en 3 parts; el cap, el tòrax i l’abdomen, tot això recobert d’un exosquelet. Al tòrax trobem les extremitats i al cap les antenes.

A: Cap B: Tòrax C: Abdomen

L’exosquelet recobreix el cos dels insectes, conté elements rígids i resistents per tal de complir funcions de suport, protecció, excreció, alimentació, percepció i dessecació. Està format per una cutícula quitinosa. La cutícula és la capa més exterior que tenen la majoria d’insectes i que s’encarrega de ser una capa protectora i impermeable degut a la seva rigidesa. També és el punt d’ancoratge dels músculs, fa d’esquelet intern.

La quitina, és el component principal entre d’altres dels exosquelets d’alguns animals, principalment d’insectes i artròpodes. També és un important component en les parets cel·lulars d’alguns vegetals.

Aquesta és l’estructura molecular de la Quitina. El que veiem són dues unitats d’acetilglucosamina. És un derivat de la glucosamina que, al seu torn, és un derivat de la glucosa. La seva fórmula és C8H15NO6.

12

Els mosquits

Mar Sancho

Les dues unitats estan unides per un enllaç glicosídic (β).

El cap, és la part anterior del cos, on trobem els ulls, les antenes articulades i el seu aparell bucal. El cap és fortament esclerotitzat (dur) i forma una estructura compacta denominada càpsula cefàlica.

El primer que trobem en el cap són un parell d’ulls, les superfícies dels quals estan formades per un cert nombre d’àrees circulars o hexagonals, anomenades ommatidis. Un d’aquest conté un grup de cèl·lules fotoreceptores envoltada de cèl·lules de suport i pigmentàries. Cada ommatidi consisteix en una lent i un rabdòmer, que és un grup de cèl·lules receptores visuals que són capaces de distingir entre la presència i l'absència de llum, i en alguns casos poden distingir els colors.

Posteriorment trobem el parell d’antenes, que són apèndixs mòbils. Principalment tenen la funció auditiva, sensorial i tàctil, gràcies a diversos organismes com ara els pèls tàctils o sensors auditius que trobem en els antenòmers.

També , trobem l’aparell bucal o el que nosaltres coneixem com a boca. Són un conjunt de peces que en unir-se poden realitzar diverses funcions destinades a l’alimentació principalment, triturar o rosegar, en cas de que sigui un aliment sòlid, i absorbir, en el cas de que sigui líquid. La boca està formada per un llavi superior, un llavi inferior i uns palps labials, semblants a la llengua que tenim nosaltres. Aquests palps són els òrgans sensorials dels mosquits, i tenen l'objectiu de buscar i seleccionar els aliments desitjats, gràcies a aquests poden detectar la sang de la nostra pell.

La trompa o probòscide, és la part que penetra a la nostra pell i absorbeix la sang. Aquesta està composta per una membrana protectora, semblant a un llavi en forma de canal, format per 6 agulles, cada una d’aquestes amb una funció determinada.

Primerament les dues agulles laterals, tenen una mena de serra, que la utilitzen per a serrar la nostra pell, degut a que estan molt afilades, quasi bé no notem res.

13

Els mosquits

Mar Sancho

A continuació, amb unes altres dues agulles, el que fan és separar els teixits de la nostra pell, per així poder facilitar la feina que ha de fer el mosquit.

Amb una de les agulles centrals, el que fa és detectar els vasos sanguinis per mitjà d’uns receptors i a més a més absorbeix la sang necesaria. A mesura que la sang entra en els seu aparell, va separant l’H2O de la sang, i va expulsant l’aigua, d’aquesta manera té més espai per a acumular sang i glòbuls rojos.

Finalment amb l’altra agulla central, allibera saliva que contenen uns químics amb la funció de donar fluïdesa a la sang.

El tòrax. És la part central de l’insecte, és a dir, el tronc, està compost per tres segments; protòrax, mesotòrax i metatòrax. A més, al tòrax trobem les ales i les potes, una part necessària per al desplaçament d’aquests insectes.

El protòrax és la part que uneix el cap amb la resta de tòrax per una mena de coll anomenat cèrvix. És el lloc on trobem el primer parell de potes i el primer parell d’estigmes respiratoris. Seguidament, tenim mesotòrax, que és on trobem el segon parell de potes i on estan les ales. I finalment tenim el metatòrax que és l’últim segment del tòrax on trobem l’últim parell de potes.

Després tenim les potes, que estan constituïdes de diversos segments: 1- Coxa 2- Trocànter 3- Fèmur 4- Tíbia 5- Tars (tarsomers) 6- Ungla

14

Els mosquits

Mar Sancho

L’últim òrgan que trobem en el tórax són les ales, que són evaginacions2 de la paret del cos localitzades dors-lateralment.

La base de l'ala és membranosa, això fa possible els seus moviments.

I la darrera part de l’anatomia externa del mosquit és l’abdomen. Està constituït, normalment, per 8 i 12 segments, en el darrer dels quals trobem les parts genitals.

2

Evaginar: Girar una cosa fent que la seva superfície interior passi a ésser l'exterior

15

Els mosquits

Mar Sancho

Culex pipiens diagram | Wikipedia

16

Els mosquits

Mar Sancho

2.2 Cicle vital El cicle vital del mosquit consta de 4 fases.

1- Ou 2- Larva 3- Pupa 4- Adult En la primera fase, trobem l’ou, que habitualment es troba en un medi aquàtic.

Té una forma subcilíndrica i allargada, d’un mil·límetre aproximadament. Les femelles poden dipositar els ous d’un en un, com és el cas dels Aedes, o bé en grups de 100 o de 200, com succeeix en els Culex, aquest últims tenen la característica de surar a l’aigua. El que passa en algunes espècies com el mosquit tigre, que posteriorment ho veurem, és que dipositen els ous en un medi humit, però no aquàtic i romanen allí fins que el medi s’ompli d’aigua que és quan es comencen a desenvolupar.

Larva | COPATE

Després trobem la fase larvaria. A diferència dels ous, les larves sempre és troben en un medi aquàtic. Les larves són filtradores; en el filtrament de l’aigua, s’alimenten dels fongs, bacteris i matèria orgànica particulada que es troba a l’aigua. En les larves trobem un mena de sifó que els permet desenvolupar-se en aigües amb manca d’oxigen. Això li dona una característica adaptativa que incrementa la seva reproducció i per tant la seva població. En aquesta fase la durada be determinada per l’espècie i per les condicions mediambientals, però sol ser d'entre 4 i 12 dies. Passa per quatre estadis larvaris i finalment esdevé pupa.

Larva | COPATE

17

Els mosquits

Mar Sancho

Per mitjà de la metamorfosi, esdevé pupa, on fa una sèrie de canvis metabòlics i físics que seran fonamentals per passar al medi aeri. Durant aquesta fase, que pot durar hores o dies, depenent de l'espècie, la pupa no s’alimenta, simplement respira i presenta mobilitat. En la pupa trobem un exoesquelet que la protegeix i que serà trencat quan començarà a entrar en fase adulta.

Pupa | COPATE

La darrera fase és la del mosquit adult; un cop ja té les ales i és apte per a volar, passa al medi aeri. En aquesta fase, els mosquits ja s’alimenten.

Habitualment de nèctar de vegetals, però les femelles necessiten uns nutrients essencials per així poder desenvolupar els ous i aquest és troba en la sang, per això piquen a vertebrats, entre els quals hi ha els humans.

Adult | COPATE

La fecundació de les femelles es realitza en el moment de la sortida de l’adult de la pupa. Quan la femella passa a fase adulta, immediatament un mascle li introdueix en el seu ovipositor un espermateca a l’interior del qual trobarem els espermatozoides. Al llarg de la seva vida fèrtil la femella desenvoluparà òvuls que es fecunden i formaran ous.

18

Els mosquits

Mar Sancho

La vida dels mosquits sol ser molt curta, especialment la dels mascles, ja que un cop han complert la seva missió de copular, desapareixen. En canvi les femelles degut a haver de completar postes, tenen una vida més llarga.

Finalment, en el cicle dels mosquits, trobem un període d’hivernació, quan les condicions mediambientals no afavoreixen la seva reproducció i per tant hivernen; depenent de l’espècie, hivernen en una fase o en una altra. Per exemple els Aedes hivernen en fase d’ou, ja que tenen una adaptació d’aquest que no li permet la dessecació. En canvi, els Anopheles hivernen com a mosquit adult, ja que les femelles estan molt desenvolupades i això els permet mantenir-se en climes que no varien gaire fins que les condicions tornin a ser les adequades per seguir el seu cicle biològic.

El temps de transcurs d’aquest cicle depèn de molts factors: primerament de la temperatura ambient que hi ha i després de l’aigua estancada que podem trobar per a què de l’ou surti una larva.

Cicle Biològic | COPATE

19

Els mosquits

Mar Sancho

2.3 Espècies Ens trobem amb dos tipus de mosquits depenent del seu hàbitat a l’hora de picar. Els que prefereixen alimentar-se i picar a l’interior de les llars, proces que s’anomena endofàgia. En canvi els que prefereixen picar a l’aire lliure, fora de les cases, exofàgia.

També trobem la mateixa divisió un cop ja feta la ingesta de sang. Els que prefereixen reposar a dins de les cases s’anomenen mosquits endofílics, en canvi els que ho fan fora són exofílics.

Un exemple d’endofàgic seria tot el gènere dels Anopheles, com és el cas del mosquit tigre. En el cas dels exofàgics, trobem els Caspius.

Per combatre amb els mosquits, és molt important estudiar aquest comportament, ja que en el cas que siguin endofàgics o endofílics, s’han de prendre mesures personals, com ficar teles mosquiteres o aplicar algun repel·lent per a llars. Pel contrari, si parlem de mosquits exofàgics o exofílics, les mesures han de ser un tractament a gran escala, destruint les zones de cria.

En el Delta de l’Ebre, hi ha trobem 14 espècies diferents de mosquits.

Gènere Ochlerotatus -

Ochlerotatus caspius

Gènere Aedes -

Aedes detritus Aedes mariae

Gènere Culex -

Culex pipiens Culex modestus Culex hortensis Culex theileri

Gènere Coquillettidia -

Coquillettidia richiardi Coquillettidia buxtoni

20

Els mosquits

Mar Sancho

Gènere Culiseta -

Culiseta longeareolata Culiseta annulata Culiseta subochrea

Gènere Anopheles -

Anopheles atroparvus

Gènere Uranotaenia -

Uranotaenia unguiculata

Tot i això, aprofundirem el nostre estudi només en algunes d'aquestes espècies, ja que són les que trobem en més abundància al Delta i les que afecten els humans. Són les següents: Ochlerotatus caspius Aquesta espècie abans coneguda com Aedes Caspius, era un subgènere dins dels Aedes però més tard va ser accendit a gènere. Avui en dia, alguns científics segueixen utilitzant alguns dels seus noms antics. És un mosquit que habita especialment en zones naturals del mediterrani, per això és diu que és un mosquit circummediterrani. Es troba en llocs no conreats, que majoritàriament es troben repartits per la perifèria de la plana deltàica, en zones litorals i entorn de les basses. Ocupa una extensió de 8.000 ha aproximadament. Aquest mosquits requereixen zones salades, on hi hagi freqüents inundacions.

Els efectes que afavoreixen l’aparició de larves d’aquesta espècie són l’increments del nivell de l’aigua de forma periòdica. Aquest increment pot ser degut a causes naturals, com pluges o el pas d’un front per aquest territori i això causa canvis en les pressions atmosfèriques, o bé causes humanes com l’agricultura o activitat cinegètica.

Ochlerotatus caspius | Nacho Cabellos

21

Els mosquits

Mar Sancho

Anopheles atroparvus Aquesta espècies és coneguda per ser el principal responsable de les grans epidèmies de paludisme.

L’ A.atroparvus va patir una reducció de la població en moltes zones on abans era abundant. Degut a la contaminació dels hàbitats naturals, les mesures de control de vectors i la reducció de l'hàbitat adequat mitjançant l'assecament o les inundacions. Àmpliament es troba distribuït per les regions costaneres i hàbitat d'aigua dolça, per tant és un insecte força estable. És una espècie molt característica dels arrossars, que són el conreu majoritari al Delta de l’Ebre amb aproximadament 22.000 ha.

Anopheles | Wikipedia

Culex modestus És del gènere dels Culicidaes. El seu nom modestus ens indica que té una mida petita i que es tracta d’un mosquit amb un to blanquinós. S’ha demostrat experimentalment que és capaç de transmetre el virus del Nil Occidental. El seu hàbit d’alimentar-se agressivament tant d’ocells com d’humans li dóna un potencial significatiu de transmissió de infeccions zoonòtiques d’ocells a humans.

L’hàbitat d’aquesta espècies és molt similar al de l’anterior espècie esmentada, també habita en arrossars, zones amb aigua dolça.

Es tracta d’un insecte estival. Els adults es troben durant l'estiu i principis de la tardor. La femella diposita els ous sobre la superfície formant navícules. Però no ho fa sobre qualsevol acumulació d'aigua, sinó sobre aigua dolça 22

Els mosquits

Mar Sancho

lleugerament salobre. El seu atac sobre mamífers es porta a terme tant de dia com de nit, encara que principalment ho fa al vespre. La seva piada és recalcitant, torna a aparèixer al cap d’uns dies.

Culex modestus | Wikipedia

Culex pipiens És de la família dels culícids. Mascles i femelles s'alimenten de diverses fonts de sucres, com nèctar, mel i sucs de fruites. Només les femelles s'alimenten de sang, preferentment per a afavorir la posta, un cop han copulat. La sang proporciona les proteïnes essencials per al desenvolupament dels ous. El principals tipus d'hoste dels que s'alimenta de sang són ocells, però també ho fan dels humans i altres mamífers.

S’ha vist que és un vector d'alguns virus i malalties als humans en el moment que pica.

Culex pipiens pipiens alimentant-se d'amfitrió humà / Viquipèdia

23

Els mosquits

Mar Sancho

Aedes albopictus Es tracta del conegut mosquit tigre.

A més a més de totes les espècies de mosquits que tenim, ara a la zona propera al Delta de l’Ebre a arribat un nouvingut, fruit de la globalització. Aquest mosquit és del sud-est asiàtic, Xina, la zona de Cambodja i totes les selves tropicals que hi ha allà. Va arribar al nostre territori l'estiu de 2004. Se'l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit adult fa entre 2 mm i 10 mm. No té la capacitat de volar molt ni fer llargs trajectes.

Però el tràfic de mercaderies i el tràfic de gent sí que afavoreix a aquests mosquits Aedes. Tenen la capacitat biològica de posar els ous en zones humides, com el fang, i saber que posteriorment allí i haurà aigua, el període de temps pot ser un dia o un any, per tant els seus ous tenen unes adaptacions per a no deshidratar-se. Els ous d’aquest tipus de mosquit són similars als coneguts ous de gallina, que tenen una closca dura que els protegeix.

Per exemple, un turista pot anar de viatge al sud est asiàtic i enamorar-se d’un gerro de ceràmica, el qual ha estat a la intempèrie. No ho veus però aquest gerro està ple d’ous de mosquit tigre, tots dipositats a les parets. Un cop arriba del viatge, i s'instal·la a casa seva, fiques algunes flors en aquest gerro i l'omplis d’aigua. Llavors els ous comencen a desenvolupar-se i ja tens el mosquit en la teva zona. Ha fet 8000 km dintre d’una maleta, ell no ha volat.

Aquesta és una de les hipòtesis que hi ha de l‘arribada d’aquesta espècies, entre d’altres.

Una de les qualitats dels Aedes i que, per tant, també la posseeix aquesta espècie, és que no té hàbits crepuscular, és a dir no sols pica per la nit, sinó a qualsevol hora del dia.

Mosquit tigre | Wikipedia

24

Els mosquits

Mar Sancho

Tant el Culex pipien com l’Aedes albopictus, habiten en zones urbanes per tant són un greu problema per a l’espècie humana. Aquesta problemàtica és deguda a diferents focus com sistemes de reg que discorren per l’interior d’algunes poblacions. Per una altra banda el conreu d’arrossars molt propers a les poblacions, degut a la proximitat a nuclis urbans, impedeix el tractament aeri i finalment la colonització del mosquit tigre en espais urbans i particulars.

2.4 La picada La picadura de mosquit és diferent a altres insectes. Per exemple, les abelles piquen per defensar-se, per això ens provoquen un petit dolor en el moment de la picada. Les dels mosquits en canvi, no sentim gaire bé res, fins un temps posterior. Per tant sabem que no és per defensar-se.

La sang humana tampoc és el seu aliment principal, ja que prenen nèctar i sucres de les flors i les plantes per alimentar-se i obtenir l’energia necessària per complir les seves activitats bàsiques. El que busquen dels humans és la proteïna i els nutrients que tenim a la sang per així poder desenvolupar els ous; per aquesta raó, sols piquen els mosquits femella.

El procés de la picada consisteix en que una femella es situa a sobre de la nostra pell, localitzant amb els seus palps un capil·lar situat sota de la nostra capa. Un cop ja estan a sobre d’aquest capil·lar, amb els estilietes de la probòscide, la seva boca, perfora la pell fins que troba el vas sanguini. Un cop trobat, amb el labro, un altre òrgan a l’interior de la probòscide, comencen a succionar la sang necessària.

Amb la hipofaringe, una mena de tub, ens va injectant saliva al mateix temps que realitza l’extracció de la sang. Això ho fan perquè aquesta saliva conté proteïnes amb acció anticoagulant, així el flux de la sang pot seguir amb total normalitat i impedeix que es tanqui la zona perforada. D’aquesta forma poden realitzar tot aquest procés de forma ràpida i sense que nosaltres ens n’adonem.

Posteriorment, després de la picada, en el nostre cos succeeix una reacció i al cap d’una estona apareix una rojor. Això és degut a que el nostre sistema immunitari detecta aquestes proteïnes de la saliva, les quals reconeix com a antígens. La seva resposta és que algunes de les cèl·lules que tenim a la sang produeixen uns anticossos en el lloc de la picadura; aquests estimulen els mastòcits (cèl·lula del sistema immunitari) que en activar-se produeixen histamines, les quals activen la resposta inflamatòria per a protegir-nos.

Aquesta marca vermella és degut a les histamines, que per viatjar millor pels vasos sanguinis el que fan és eixamplar aquests i com a conseqüència 25

Els mosquits

Mar Sancho

s’inflama la pell. La sensació de picor, és a causa de terminacions sensitives nervioses. Després de la picada, comencem a rascar-nos, cosa que no és recomanable, ja que estimulem els mastòcits que a la vegada alliberen histamina i per tant el picor augmentarà. El que hem de fer en els moments de picor és primer intentar aguantar-nos sense rascar-nos, ja que en uns moments aquesta inflamació baixarà, i si no és possible perquè la picor és molt forta, aplicar medicaments antihistamínics o cortisona per alleujar i reduir la inflamació. A més a més, com a remei natural coneixem el gel per calmar el picor també, ja que el fred calma les terminacions nervioses.

26

Els mosquits

Mar Sancho

3. PROBLEMÀTICA I MESURES QUE CAL ADOPTAR 3.1 Perillositat El mosquit està considerat un dels animals més perillosos del món. Pel fet que transmet malalties per mitjà de la picada.

En termes biològics, un vector és qualsevol agent (persona, animal o microorganisme) que transporta i transmet un patogen a un altre organisme viu.

Els vectors biològics s'estudien per ser causes de malalties, però també com a possibles cures.

Per exemple, els mosquits de la família culícids són vectors de diversos virus i protists patògens. La major part dels vectors són insectes hematòfags3, ja que els virus i bacteris troben un mitjà fàcil de transmissió per contacte directe a la circulació sanguínia.

Al segle XX hi havia molts casos de paludisme a Catalunya. Degut a l'evolució en la medicina i tot el que es coneix sobre el mosquit, aquest nombre s’ha reduït. Actualment hi ha entre 140 i 160 casos annuals.

Les arbovirosis son malalties causades per arbovirus, virus que són transmesos per artròpodes. Trobem un gran grup heterogeni de més de 500 virus, i majoritàriament afecten a aus i mamífers. Tot i això 150 d’aquests poden causar malalties als humans.

El mosquits, exactament els Aedes, on trobem el mosquit tigre i el Culex, són els principals vectors d'aquestes malalties. La transmissió és deguda a xuclar sang d’un ésser infectat i posteriorment inocular-ho en altres persones o animals sans, als quals contagiaran la malaltia. No está demostrada la transmissió directa entre persones.

Els símptomes d’aquestes malalties solen ser diversos, tot i que generalment veiem febre, mal de cap i dolor articular. Són malalties que no solen causar la mort, a no ser que parlem de persones immunodeprimides. Encara no s’ha trobat un tractament específic per aquests virus, tot i que en alguns d’ells trobem vacuna i en altres simplement calmants.

Aquestes malalties es troben principalment a Amèrica, Àfrica i Àsia, tot i que en els últims anys s’han vist alguns casos importants a Catalunya. L’alerta de trobar aquestes malalties en el nostre territori és degut principalment als

3

Hematòfag: Dit de l'animal que s'alimenta de sang.

27

Els mosquits

Mar Sancho

mosquits, especialment el tigre i també al flux de turisme que hi ha en aquesta zona.

Algunes arbovirosis que transmeses pels mosquits són les següents: Dengue El dengue és causat per un virus de la familia Flaviviridae. Quan una persona és infectada per un d’aquests tipus, la seva recuperació li proporciona immunitat per a tota la vida contra aquest serotip.

Aquesta malaltia és transmesa principalment per mosquits de l’espècie Aedes aegypti i en menor grau Aedes albopictus. Actualment és una malaltia endèmica4 a la major part dels països tropicals i subtropicals d’Amèrica Central, el Carib, Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic, el sud del pacífic i a diversos països d’Àfrica.Tot i això veiem que l’any 2010 es va trobar un brot de Dengue a Europa, exactament França i Croàcia. I encara més proper, es van trobar evidències de la malaltia a Espanya al segle XVII i al segles XX, tots dos casos a Andalusia. En tots els casos d’aquesta malaltia en zones europees, s’ha vist que ha sigut gent que ha estat de viatge en alguna de les zones tropicals esmentades anteriorment, i els quals han notat presència i picades de mosquits. A Europa no s'ha demostrat casos autòctons des dels inicis d’aquesta malaltia.

L’OMS estima que tenen lloc entre 50 i 100 milions d’infeccions cada any.

El dengue causa un ampli espectre de símptomes, en molts casos la gent que sofreix aquesta malaltia és asimptomàtica, però en cas de notar els símptomes, trobem diferents graus.

El dengue lleu ocasiona símptomes similars als de la grip: febre alta acompanyada de dolor muscular i articular. Encara que és menys comú, algunes persones poden desenvolupar dengue sever o febre hemorràgica del dengue, que pot ocasionar un sagnat intens i descens sobtat de la pressió arterial. No existeix un tractament específic per al dengue. Es poden prendre antifebriles i analgèsics per a controlar els símptomes de dolors i molèsties musculars.

Zika Al igual que el Dengue, aquesta malaltia és produïda per un flavivirus, transmès principalment pels Aedes. El Zika (ZIKV) i el dengue (DENV), estan relacionats genèticament.

4

Endèmic: Dit de l'espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.

28

Els mosquits

Mar Sancho

Fins fa pocs anys, el Zika sols és trobava en països de l’Àfrica i l’Àsia, però en l’última dècada s’ha expandit a nous territoris. Tot i això, a Catalunya sols s’han trobat casos puntuals i controlats de gent que ha viatjat a zones endèmiques del virus.

S’ha estimat que el 80% dels adults infectats són asimptomàtics. En els nens i adolescents és d’un 30%. Els símptomes generalment són lleus, amb febres i erupcions a la pell que solen durar de 2 a 7 dies. Altres símptomes que poden ser presents són conjuntivitis, dolor muscular i articular, forts maldecaps i esgotament. No obstant això, s’ha observat que la infecció pel virus del Zika està associat a complicacions neurològiques, oftalmològiques i microcefàlia en fetus i nounats.

No hi ha cap tractament disponible per a tractar les infeccions pel virus del Zika o les seves malalties associades. Per a les persones amb símptomes lleus, com a febre o granellades, es recomana el descans, beure líquids, i tractar el dolor i la febre amb els medicaments comuns.

El nombre de casos importats va ser màxim en 2016. Aquell any es van detectar a Europa 2.059 casos. Un 15% es van detectar a Espanya.

Chikungunya Es tracta d'un virus d'origen tropical; es va detectar per primera cop el 1953 a Tanzània. Apareix sobretot durant l’estació de les pluges a l’Àfrica i al Sud-est asiàtic, l’Índia i el Pakistan.

Tots els casos que es troben a Europa no han sigut autòctons. Va arribar a Espanya i altres països europeus a través del mosquit. No hi ha cap tractament específic ni vacuna contra el Chikungunya.

Els principals símptomes són febre sobtada i alta, dolors forts a les articulacions i els músculs, mal de cap i nàusees. Els primers símptomes solen aparèixer de quatre a set dies després de la picada. La majoria de pacients es recuperen per sí sols després d'una convalescència de fins a dues setmanes.

En alguns casos la infecció provoca dolors crònics a les articulacions.

La població en risc de contraure la malaltia més severa inclou nounats, gent gran i persones amb pressió arterial alta, diabetis o malalties de cor.

29

Els mosquits

Mar Sancho

Febre groga La febre groga, és una malaltia hemorragica, també causada per un Flavivirus.

El nom d’aquesta és degut al color groguenc que adopta la pell i els ulls un cop tens la malaltia; aquest color és produït per un augment de la bilirubina, pigment que es troba en la bilis.

Afirma l’OMS que cada any es produeixen 200.000 casos de febre groga, prop de 30.000 dels quals són mortals. El virus és endèmic en les zones tropicals de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.

Els principals símptomes són febre, mal de cap, vòmits i hemorràgies en diverses parts del cos. Pot afectar greument diversos òrgans, com el fetge i els ronyons, i, en alguns casos, arriba a provocar la mort.

No hi ha un tractament específic per a aquesta malaltia, però si trobem una vacuna, obligatòria en alguns països, com a mesura preventiva que ajuda en la disminució dels casos.

Virus del Nil Occidental Aquest flavivirus, provoca una malaltia coneguda com la febre del Nil. Es tracta d’una zoonosi, una malaltia procedent dels animals que es transmet als éssers humans.

Aquest virus es va trobar per primera vegada en humans el 1999 a Nova York.

Més tard, la malaltia es va expandir per Estats Units, Canadà, Amèrica Central i les illes del Carib. Últimament ha estat un risc per a la salut pública, humana i animal, ja que s’han vist alguns brots en América del Nord i també a Europa, en França, Espanya, Portugal, Àustria, Hongria, Romania i Itàlia.

Els principals símptomes són dolor muscular, dolor articular, mal de cap, fatiga, i intolerància anormal a la llum. Tot i això la majoria d’infectats, 80%, són asimptomàtics. En cas que sigui un cas greu, que sol ser menys de l’1% de les vegades, la malaltia pot causar afectació neurològica, com ara meningitis o síndrome de Guillain Barré. No s’ha trobat cap vacuna per a aquesta malaltia, però un cop infectat, et proporciona immunitat per a tota la vida.

30

Els mosquits

Mar Sancho

3.2 Salut pública El cos de cada individu és diferent i reacciona de diferent manera de cara a estímuls externs. Hi ha persones a les quals la picada no els causa ni una simple molestia, en canvi altres els produeix una reacció amb una greu rojor.

Gràcies a les taules recollides per la direcció d’Atenció Primària, ICS Terres de l’Ebre, podem estudiar els casos de picades greus en els últims 7 anys a causa d’insectes i artròpodes, especialment mosquits i mosca negra, a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre.

En les taules següents veiem dues formes d’organitzar la informació; en el primer dels casos està organitzada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS). Una ABS és la unitat territorial elemental a través de la qual s’organitzen els serveis d’atenció primària de salut. La seva delimitació es determina en funció de factors geogràfics, demogràfics, socials i epidemiològics, particularment, en funció de l'accessibilitat de la població als serveis i de l'eficiència en 31

Els mosquits

Mar Sancho

l'organització dels recursos sanitaris. El seu nucli bàsic el formen professionals de medicina familiar i comunitària, pediatria, infermeria, treballadors socials i personal administratiu de suport. En el cas de la nostra població, Alcanar, queda englobada dins de l’Abs de Sant Carles-Alcanar.

L’altra forma d’agrupa la informació és en taules distribuïdes en comarques.

2014 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Incidència agrupada per comarques

32

Els mosquits

Mar Sancho

2015 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Incidència agrupada per comarques

2016 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

33

Els mosquits

Mar Sancho

Incidència agrupada per comarques

2017 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Incidència agrupada per comarques

34

Els mosquits

Mar Sancho

2018 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Incidència agrupada per comarques

2019 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

35

Els mosquits

Mar Sancho

Incidència agrupada per comarques

2020 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Incidència agrupada per comarques

36

Els mosquits

Mar Sancho

2021 Incidència agrupada en Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Incidència agrupada per comarques

Si comentem els gràfics classificats en ABS, hem remarcat en verd que en el cas de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar, hi ha un nombre elevat d’incidències, això pot ser degut principalment, per la proximitat al Delta, però també al nombre d'habitants i que són dos pobles costaners, amb zones inundables, i on els mosquits es poden reproduir amb més facilitat. També veiem que l’ABS de Deltebre té un gran nombre d’incidències, això fora, en aquest cas, clarament per la seva ubicació molt prop de la plana deltàica, lloc on hi ha gran quantitat d'arrossars i de zones inundades. En alguns casos com l’any 2018, també destaca l’ABS de Tortosa Est, possiblement per l’alt nombre d’habitants i per estar la població al voltant d’un riu, hàbitat similar al d’una plana deltàica.

Una de les coses que veiem per igual en els dos tipus de gràfics és la diferència de picades en els diferents mesos de l’any. Durant l’hivern, estació en que aquests insectes hivernen, veiem un molt baix nombre d’incidències, en alguns mesos fins i tot 0; durant els mesos primaverals aquest nombre 37

Els mosquits

Mar Sancho

augmenta, però no amb gran mesura. Durant l'estiu, quan el clima és ideal per al cicle vital dels insectes, aquest nombre d’incidències augmenta notablement, exactament en el mes de Juliol, mes en el que les temperatures poden arribar a ser altes i també la humitat.

Per tal d’estudiar millor l’evolució del nº d’incidències al llarg dels anys, he fet una representació gràfica d’incidències acumulades per anys:

Com veiem en aquesta gràfica, el nombre de casos ha anat disminuint al llarg dels anys. Especialment es veu un gran canvi en els últims 2 anys. Tot i això s’ha de tenir en compte que dels 2021 sols hi ha dades fins al juliol. Això pot ser resultat de totes les mesures que es prenen en el nostre territori per prevenir la plaga dels mosquits, tant a nivell local i personal, com a nivell territorial. Ho veurem en el següent apartat.

Un altre dels gràfics que he fet per veure millor l’evolució de les picades ha sigut agafar una ABS, en aquest cas la que té un alt nombre d’incidències i a més una en les que es troba el poble on visc jo. L’ABS de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

38

Els mosquits

Mar Sancho

En el gràfic de l’ABS Sant Carles-Alcanar no s’observen notables diferències amb la gràfica que representa el nombre total d’ABS. Es veu un clar descens del nombre d’incidències al llarg que van avançant els anys.

Finalment per a poder estudiar millor l’evolució per comarques al llarg dels anys, he fet un altra representació gràfica:

39

Els mosquits

Mar Sancho

En aquesta gràfica podem veure amb diferents colors les comarques que veiem en la taula. Veiem que destaquen notablement les comarques del Baix Ebre i del Montsià, son les dues que estan situades al voltant del Delta de l’Ebre, i per tant les dos amb el millor clima per a la reproducció d’aquests insectes, fet que causarà més picades. Tot i això el Baix Ebre té un nombre més alt d’incidències, possiblement és degut a que hi viu més gent que al Montsià.

Veiem que al llarg dels anys l’acumulació de picades va disminuint.

3.3 Mesures El COPATE El COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre), del Consell comarcal de les Terres de l’Ebre, és una entitat molt recent, tan sols fa 4 anys que existeix, però és l’evolució d’una altra que s’anomenava CODE,.

El CODE (el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià) amb els seus inicis en el 1987, era una entitat formada per joves biòlegs que van veure un gran problema en el seu territori, el Delta de l’Ebre: els mosquits. En l’àmbit sanitari, social i econòmic, també existeix una afectació ja que pot afectar el turisme.

El problema no era fàcil d’eliminar, ja que el Delta és un territori adequat per a la proliferació dels mosquits degut a l'existència de moltes zones humides, aigua estancada, …

Juntament amb l’ajuda i la col·laboració amb un agent que havia intentat fer un control de mosquits a la Badia de Roses, a l’Empordà, que va ser el primer control de mosquits a Espanya. I llavors va ser quan van intentar crear un organisme per eliminar o reduir els mosquits al Delta de l’Ebre.

Després d’alguns anys fent proves pilot i aconseguir tots els estudis i material que necessitaven per poder ficar el projecte en marxa, el 1991 va sortir el CODE. Aquesta organització pública, ha evolucionat moltíssim. Al principi només s’ocupaven de la salubritat pública. Actualment hi ha diversos departaments on controlen, a més a més, els residus, el sanejament, l’agència d’energia i l’àrea d’entorn natural i territori.

Quant a l'àmbit de salubritat es tracta d’un control dels mosquits modern, ja que és, a partir dels anys 60 que es va veure que fer un control del mosquit quant a adulticides, destinats a matar el mosquit adult, era un tractament ineficaç i tòxic, ja que els productes emprats eren molt contaminants i tallaven la cadena tròfica. Llavors va ser quan uns pioners, un macro servei que hi ha al sud-est de França, anomenat EID Mediterranee, i ells van veure que la filosofia de 40

Els mosquits

Mar Sancho

treball havia de ser matar el mosquit abans que aparegui el mosquit. Dintre del cicle dels mosquit, en els dies de desenvolupament de la larva, aquesta està fixa en el medi, mentre que un cop surt el mosquit adult s’escampa. Per tant s’ha d’intentar controlar la larva i intentar que no arribi a sortir el mosquit adult.

S’ha de controlar el mosquit abans de que aparegui el mosquit.

Però no tot és tan fàcil com sembla: el tractament s’havia d’efectuar al Delta de l’Ebre, 32.000 hectàrees, superfícies diverses i accions humanes amb interessos, ramaders de l’arròs, turisme, urbanisme, etc.

El tractament Per tractar amb els mosquits endofílics es necessiten mesuren a gran escala.

El tractament emprat, s’utilitza arreu de tot el món, ja que posseeix grans avantatges, però s’han de tenir en compte que també requereix unes condicions.

Avantatges

Condicions

Sols s’ha de controlar el territori on hi ha cries.

És necesita un profund coneixement i gestió del medi. Qualificació tècnica.

Elevada eficàcia.

Delimitar i estudiar les zones de cria i la seva continua revisió.

Metodologia neta (productes biològics)

Anàlisi entomològic de les mostres.

Baix impacte ambiental

El ràpid desenvolupament de les larves requereix molt de personal i eines.

Desenvolupar tècniques per minimitzar el lloc de cria.

Capital en personal i productes.

Per dur a terme el tractament, s’han de realitzar una serie de tasques.

El primer que s’ha de fer és un estudi de l'espai que s’ha de treballar, en aquest cas el Delta de L’Ebre. Sembla ser que és tot una planura homogènia, però la diferent vegetació i les diferents zones amb presència d’aigua, fan que el Delta sigui molt complex.

41

Els mosquits

Mar Sancho

Durant el període hivernal, amb ajuda de personal especialitzat i suports com imatges de satèl·lits o fotografies aèries, el que es fa és una cartografia temàtica de la zona, per conèixer profundament les zones que s’han de tractar degut a la possible presència de larves.

Tot i això, el Delta és una zona molt alterable i per tant s’ha de revisar constantment la cartografia temàtica.

En la imatge següent podem veure les zones amb més probabilitat d’inundació, i per tant, un focus larvari. Posteriorment amb ajuda de programes de disseny, es duu a terme un mapa senyalitzant les zones que es tractaran.

En aquesta imatge veiem una fotografia aèria de la plana fluvial del Delta, en la que marcat amb roig es troben les diverses zones amb possibles inundacions i per tant zones que s’han de tractar.

A continuació, un cop estudiada la cartografía, el que és fa és un mostreig del territori. El personal es desplaça a les zones amb possibles focus larvaris i fa un mostreig de l’aigua estudiant: -

la presència o no d’aigua

-

la presència de larves

-

Recollida de mostres

-

Revisió de qualsevol incidència natural o humana 42

Els mosquits

Mar Sancho

Aquest procés comporta molta feina, ja que s’ha de dur a terme com a mínim dos cops per setmana o depenent de l’espècie, sols una vegada a la setmana.

A més, s’utilitzen mètodes tradicionals i costosos ja que degut a la morfologia del terreny, no poden ser utilitzats altres mètodes més desenvolupats.

Un cop és duu a terme el mostreig, es porten les proves al laboratori, cada una d’elles marcada amb la zona de la qual provenen. D’aquesta manera, es realitza un estudi amb el microscopi òptic o la lupa binocular que determina l’espècie que hi ha en una zona determinada. Ens podem trobar en dos situacions: 1. El mosquit d’aquell territori no és una amenaça per als humans, i per tant no s’ha de tractar 2. L’espècie sí que suposa una molèstia per als humans i per tant s’ha de tractar.

Un cop sesap l’espècie, s’estudia el seu desenvolupament larvari, element fonamental per al tractament posterior, ja que així es sabrà quant de temps es disposa per fer la feina necessària.

Un cop tot estudiat ja es pot realitzar el tractament.

En època de tractament els dilluns toca revisar el territori i veure què ha passat durant el cap de setmana, uns agents encarregats tenen la feina d’anar a veure zones que després de pluges, pujades de marea o fluctuacions, poden estar inundades i per tant, poden ser un punt focus per al tractament.

El segon que s’ha de fer és detectar si hi ha larves, en el cas que sigui així s’ha d’actuar d’immediat, ja que sols disposen de 3 dies per realitzar el tractament, degut a que les larves passen per 4 fases i després ja és converteixen en pupes. En les 3 primeres fases mengen; posteriorment en la fase 4 i en pupa no ho fan. El que s’utilitza per tractar és la toxina d’un bacteri. Aquestes larves en fase 1, 2 i 3 són molt filtradores i mengen molts bacteris i altres microorganismes, llavors aquest bacteri que se’ls aplica els agrada molt: ells s’ho mengen i moren.

El bacteri, s’anomena Bacillus thuringiensis i s’utilitza de manera habitual com a pesticida. És un microorganisme àmpliament distribuït. Es pot trobar a l'aparell digestiu d'erugues, en superfícies vegetals, ambients aquàtics, fems o molins fariners i magatzems de gra.

43

Els mosquits

Mar Sancho

Depenent de la zona que s’ha de tractar s’utilitzen uns mètodes o uns altres. El més comú és l’avioneta, però per a tractar focus accessibles i d'una mida reduïda es poden tractar perfectament a peu i amb motxilles. En cas que aquests focus accessibles siguin d’una mida més gran es poden utilitzar tractors.

Si el focus és inaccessible i de mida considerable, llavors sí que s’utilitza l’avioneta. Es coneixen dues tècniques amb la mateixa toxina, però diferents maneres d'aplicació depenent les hectàrees de cada zona i també tenint en compte la despesa econòmica que suposa una tècnica o l’altra.

La primera tècnica és per a espais naturals, s'utilitza un producte en pols, soluble amb l’aigua. Les proporcions d’aquest són d’1kg/hectàrea. Està estudiat que aquest producte té més eficàcia ja que es troba en pols i no conté aigua.

La seva creació passa per un procés de liofilització, que es tracta de deshidratar una substància mitjançant la congelació i després la sublimació, en pressions reduïdes i un espai al buit.

Tot i això per tractar amb aquesta pols, al moment de fer el tractament s’aplica aigua, però com el procés es fa al moment que s’utilitzarà, la qualitat és millor, ja que el producte ha estat conservat en els dos mètodes més fiables de conservació, la congelació i la deshidratació.

44

Els mosquits

Mar Sancho

Seguidament per als arrossars s’utilitza un producte directament líquid que ha estat en fase de prova durant els últims anys; no és el que sempre s’ha utilitzat; té una eficàcia menor que el producte en pols. Tot i això és una tècnica que funciona. Econòmicament, aquest resulta més beneficiós.

45

Els mosquits

Mar Sancho

Per a dur a terme aquest procés, es disposa de dues avionetes. Una d’elles era de mida més gran i és del tipus turbo hèlix. La seva capacitat és de 1500L, per tant podrà fer recorreguts més llargs.

La segona és de mida més petita, de pistons i té una capacitat de 1000L.

Avioneta de pistons

Avioneta turbo hèlix

46

Els mosquits

Mar Sancho

A la part inferior del avió podem veure una mena d'aspersors que són els que s'utilitzen per llançar el producte.

Un cop acabat el període de tractament, el que es fa és controlar el mosquit adult que ha pogut sobreviure. Pels diferents pobles de les Terres de l’Ebre es fan proves sobre humans mitjançant un aspirador manual, en el que recullen mosquits que posteriorment es portaran al laboratori on seran analitzades, tant per determinar el número de mosquits recollits com l’espècie. D’aquest manera hi ha un anàlisis del grau d’afectació que té cada població.

Finalment durat l’hivern, la feina del COPATE en la part de salubritat, és minimitza, degut a la disminució de mosquits. Tot i això, tenen algunes feines com manteniment de les infraestructures i dels materials, revisió de la 47

Els mosquits

Mar Sancho

cartografia temàtica, anàlisis de les dades obtingudes en l’anterior campanya, tasques administratives i estudi de millores a aplicar.

Durant la campanya de 2021, les zones que es van tractar van ser les següents:

Espais Naturals

Espais naturals que han de ser tractats.

Hi ha 8.000 hectàrees de les quals 1.384 hectàrees es considerada focus larvari.

Aquesta zona està afectada per Ochlerotatus Caspius.

La vigilància dels focus larvaris va començar el mes de març i va acabar al novembre.

Les superfície total tractada va ser 4.115 hectàrees. Es van utilitzar 4.115 kg de Vectobac WG (Bacillus thuringiensis var. israelensis H14) Les hectàrees que han estat tractades pel COPATE durant els últims 20 anys han estat les següents:

48

Els mosquits

Mar Sancho

Podem observar l’evolució del tractament al llarg dels anys, podem veure com els primers anys les hectàrees tractades eren poques comparat en els últims anys, tot i això veiem que en alguns anys com el 2016, hi ha un baix nombre en les hectàrees tractades. Aquest gràfic ha estat fet pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE).

Arrossars

Zones amb arrossars que han de ser tractades.

49

Els mosquits

Mar Sancho

De les 22.000 hectàrees que tenen arrossars sols hi ha una superfície sotmesa a control de 1940 hectàrees.

La superfície total tractada ha estat 5.200 hectàrees.

S’han realitzat 3 tractaments al llarg de tota la campanya.

Zones urbanes Els espais on trobem poblacions són quasi bé impossible de tractar.

Zones on trobem nuclis urbans

50

Els mosquits

Mar Sancho

4. EXPERIMENTACIÓ La part d'experimentació d'aquest treball comença amb la informació recollida en les entrevistes al personal de les farmàcies, que em van explicar la seva experiència quant a la venda i recomanació de productes repel·lents al llarg de la seva vida professional. Apart d'altres informacions, em van subministrar els noms dels productes repel·lents més comuns en el nostre territori i em van comentar que la majoria dels clients no coneix l’efectivitat dels productes.

Alguns clients s’hi fixen en els components que duu el producte per conèixer-ne l’eficàcia, d’altres simplement en el nom o la marca. Per això, vaig decidir fer jo mateixa unes proves per comparar-ne l’eficàcia.

Les proves van consistir en anar a la plaça Bon Matí, una replaceta situada a la part antiga d’Alcanar, un lloc on hi ha prou vegetació i on podem trobar mosquits. Per tal de fer l’estudi, s’havien de fixar unes quantes variables i decidir quines altres modificava.

Les variables de control van ser les següents: -

-

Lloc: Plaça Bon Matí, Alcanar.

Hora: Tots els dies a les 8.15 Quantitat de producte: 20 polvoritzacions Mateixos intervals de temps Individu: Tots els dies era jo mateixa, però s’ha de tenir en compte que al ser una dona, el meu cos sofreix diversos canvis hormonals que poden afectar. Una altra de les coses que condiciona la presència de mosquits és l'ús de perfums, per tant durant els dies de pràctica, no vaig fer ús d’aquests.

Condicions meteorològiques (Pressió, temperatura i humitat): Aquestes variables no les podia controlar, però l'estiu és una estació on no solen haver grans oscil·lacions d'aquestes variables, com així va ser durant els dies en què vaig portar a terme l'experimentació.

Es tractava d’anar durant 1 setmana a la mateixa hora (de 8:15h a 8:45h) i un cop allí, esperar durant 10 minuts amb cap producte aplicat per veure els mosquits que hi ha i com actuen sobre mi. Després d’aquests 10 minuts, aplicar un producte per veure la seva efectivitat.

En el món comercial, trobem la majoria de productes classificats en 3 grups: -

Per a nens Per a família Per a condicions extremes

51

Els mosquits

Mar Sancho

En la meva investigació pròpia, vaig decidir provar productes destinats a cadascuna d’aquestes finalitats. Després de la recomanació d’alguns farmacèutics, vaig concretar les marques comercials més comunes i més venudes, que serien les variables independents de la meva experimentació.

Aquestes són: -

Halley (nens) Goibi (famílies) Relec (condicions extremes)

També vaig realitzar les proves amb els coneguts pegats, ja que volia comprovar el seu funcionament que en principi suposava ineficaç.

Depenent de quin repel·lent utilitzava, la seva eficàcia seria diferent, l'eficàcia seria la variable dependent del treball.

I aquí comencen les proves.

Les pràctiques van començar el dia 9/8/21 i van acabar el 12/08/21.

52

Els mosquits

Mar Sancho

Dia

1

2

3

4

Repel·lent

Halley

Goibi (espari)

Goibi (pegats)

Relec

Com utilitzar-lo

No utilitzar en menors de 3 anys.

Aplicar 20 polvoritzacions.

Per a majors de 2 anys. Una aplicació al dia.

Col·locar els pegats en el peu, cintura i muscle. Útil per a nens.

Pulverizar a 15 cm de la pell. No aplicar a menors de 16 anys. Una vegada al dia.

Composició

Alcohol desnaturalitzat 80º (96,5 %). Perfum.

Piretrines (1,2 %).

N,N-dietil-m-tolu amida (DEET) 18%.

Etanol 39,9%.

Cymbopogon nardus (oli de citronella) 100%.

N,N-dietil-m-tolua mida (DEET (50%) ).

Etil-alcohol (Alcohol Denat) 37,77%.

Sense repel·lent 10'

- presència de mosquits - diverses picades

- molts mosquits - presència de - presència de - intent de picar mosquits, però no mosquits, però no tota l’estona excesiva excesiva Amb repel·lent

5’

10'

15'

- molta olor - no apareixen mosquits - s'apropa algun mosquit - no intenten picar - alguns dels mosquits intenta picar-me

- els mosquits no s'apropen a la pell

- els mosquits rondaven prop meu

- molta olor no apareix cap mosquit

- els pegats es - intenten picar a desenganxaven. la cara, on no - els mosquits - no hi ha mosquits hem aplicat Goibi intentaven picar als meus voltants - els mosquits han anat desapareixen

- presència de - els mosquits no mosquits prop del s'apropen a mi per pegat a res

Efectivitat

Eficàcia molt baixa Eficàcia baixa Eficàcia mitjana Eficàcia alta

53

Els mosquits

Mar Sancho

Imatges pròpies durant l'experimentació

4.1 Conclusions Un cop dut a terme el meu experiment, vaig arribar a diverses conclusions Quant als resultats, la valoració que en faig es pot veure en la darrera fila de la taula.

L’efectivitat en el cas del pegats és gairebé nula, tant per la seva composició com per la manera en què es col·loquen: difícilment podran evitar els mosquits, com va ser en el meu cas. Tot i haver pegats, els mosquits igual em van picar.

Segons s’indica en la composició dels pegats, contenen oli de citronella, però amb tan sols 4 o 5 pegats, no es pot cobrir tota la superfície del cos. Per tant per a complir amb la seva eficàcia hauriem de cobrir-nos tot el cos amb pegats, 54

Els mosquits

Mar Sancho

mètode que és totalment ineficaç. A més, penso que és poc còmode, ja que els pegats es desenganxaven constantment.

Per contra, considero que l’esprai és una forma molt còmoda per a aplicar repel·lent. Tot i això s’ha de parar compte de no aplicar-ho en la cara ni en mans, especialment en nens, ja que si el producte entra en contacte amb la boca, pot ser molt tòxic. Cada esprai en particular tenía una eficàcia o una altra, probablement degut a la composició química de cadascun dels productes.

En el cas de recomanar un dels productes, penso que el més eficaç és el Relec. En el cas dels nens, el millor per a la seva seguretat sería el Goibi familiar amb esprai, tot i no ser del tot eficaç és un dels que té menys elements tòxics.

Cal afirmar que el procés de la investigació hagués pogut ser més rigorós si s’haguessen pogut fixar les variables de control (la temperatura, la humitat, el vent, l’individu i els canvis hormonals), per així confirmar que el resultat sols depenia del producte. Tot i això l’individu que va realitzar les proves, jo mateixa, va ser constant tot els dies. A més les proves es van dur a terme durant uns dies d’estiu, moment en que les condicions meteorològiques no solen canviar gaire. És molt difícil dur a terme experiments d’aquest tipus, hi ha moltes variables que poden influir en el resultat i aquestes són difícils de controlar. L’experiment es podria millorar duent-lo a terme en un laboratori tancat on si es poguessin controlar les condicions meteorològiques i introduint un nombre exacte de mosquits de la mateixa espècie cada dia. Com aquest fet és quasi bé impossible, també s’hagués pogut tenir més cura en l’elecció de la setmana per dur a terme l’experiment, estudiant bibliogràficament si el cicle menstrual té algun tipus d’influència sobre l’acció dels mosquits, i en cas afirmatiu, en quina setmana seria més aconsellable portar a terme una investigació d’aquest tipus.

I també controlant el temps i la humitat mitjançant aplicacions. Tot i això estic molt satisfeta del resultat, tenint en compte les limitacions econòmiques, humanes i de temps que es poden invertir en un treball de 2n de Batxillerat.

55

Els mosquits

Mar Sancho

5. CONCLUSIONS Tal com s’ha pogut veure al llarg del treball, els mosquits són molt més que uns simples insectes. Poden ser el malson de la majoria de ciutadans durant els mesos d’estiu. Per això, des de fa molts anys, en el nostre territori es duen a terme una sèrie de mesures per tal de prevenir les plagues. La seva picada no sols causa una rojor i una molestia; sinó que en molts de casos, especialment anys enrere quan la tecnologia i la ciència no estaven tan avançades, van ser els causants de moltes epidèmies, com el paludisme. Actualment les arbovirosis estan controlades.

Els mosquits, dípters de pocs mil·límetres de llarg, són animals que s’alimenten de diferents nèctars de vegetals. Les seves femelles necessiten nutrients necessaris per dur a terme la fecundació i poder reproduir-se, i és llavors quan piquen el cos de diferents vertebrats entre els quals ens trobem els humans, per així absorbir els nutrients de la nostra sang. El seu cicle vital consta de 4 fases; ou, larva, pupa i adult. Sols poden picar i per tant són una molestia en fase adulta, però tot i això s’han de tenir controlades totes les fases per a poder tenir les plagues controlades.

Els mosquits tenen una gran capacitat d'adaptació, tenint un exosquelet que els protegeix d’agents exteriors i una anatomía molt complexa que dificulta notar la seva presència, especialment el moment de la picada. En el Delta de l’Ebre, les condicions climatològiques i la flora són idònies per al seu desenvolupament.

Per combatre aquest insecte s’han de seguir unes pautes, en les quals tots hem de participar. A gran escala, s’ha estudiat i s’ha comprovat des de fa anys que les mesures emprades d’eliminar el mosquit abans de que es converteix en adult, quan és larva, són eficaces. Tot i tenir un alt nombre de mosquits, s’ha vist que les incidències per picades han disminuït, per tant el nombre de mosquits també ha disminuït. A més de les mesures a gran escala, també hem de prendre mesures personalment, com no deixar aigua estancada en les nostres cases durant els mesos de calor, utilitzar teles mosquiteres, etc. I finalment per protegir-nos personalment utilitzar de forma correcta els repel·lents recomanats.

Com ja he dit en la introducció, el meu objectiu principal en aquest treball era veure i estudiar els mètodes emprat en el nostre territori i la seva eficàcia.

Considero que els objectius s’han complert. A més he après molt sobre la vida dels mosquits i les diferents espècies que podem trobar en aquesta zona, d’aquesta manera he adquirit un gran domini del tema.

En la meva part pràctica, vaig obtenir els resultats esperats. Hi ha diversos productes com els pegats que no van complir la seva funció, en canvi els esparis si tenen eficàcia. Depenentment de la marca i per a qui a de ser aplicat 56

Els mosquits

Mar Sancho

tenien una composició química o una altra, i llavors la seva eficacia canviava.

El relec és el repel·lent amb més efectivitat en la meva experimentació, degut a tenir el component DEET, avui en dia està estudiat que és un dels elements més eficaços per a repel·lir els insectectes. Després trobem el repel·lent Halley, amb una efectivitat bona. Finalment l’esprai Goibi tenia una eficàcia baixa, ja que és per a aplicar a nens petits i llavors en la seva composició trobem elements amb menys tòxics, que alguns d’aquests són els més eficaços.

Fer aquest treball m’ha servit per a conèixer un poc més el meu territori, el Delta de l’Ebre, conèixer un dels molts problemes que hi ha i també veure com s’utilitzen tots els recursos possibles per solucionar-ho. Vaig conèixer grans entitats com el COPATE, on dediquen gran part de la seva feina en l’estudi dels mosquits, i els quals em van ajudar molt en el meu treball de recerca. També per a estudiar en profunditat el que és un dels animals més perillosos del mon, i veure com un ser tant petit pot arribar a provocar tants de danys. Tot i ser minúscul, en el seu interior té un gran metabolisme i una complexitat elevada alhora de realitzar les seves funcions. Això, li permet la seva supervivència.

En la part de l’experimentació he après a dissenyar i portar a terme una investigació, on he hagut de seguir el mètode científic, i m’he trobat en les dificultats que suposa fer aquest tipus d’experimentació, tant a nivell pràctic com quant a la interpretació dels resultats.També me n'he adonat que en determinats tipus d'estudis, com els que tenen a veure amb els éssers humans, és difícil poder controlar totes les variables que poden influir en els resultats de l'estudi: en el meu cas, per exemple, la temperatura o la humitat poden afectar als resultats, i jo no els podia controlar. Un cop realitzat l’experiment s’ha de fer una recollida de dades i una presentació dels resultats. Amb el treball, he après a presentar i interpretar dades en forma de taules i gràfics, d’una forma correcta, ordenada i esquemàtica, per a facilitar la seva lectura i comprensió.

També cal dir que aquesta experimentació comporta més treball i hores dedicades de les que veient els resultats pot semblar, ja que aquests queden reflectits només en una taula que ocupa només una pàgina. Però tot i això, era precís dur a terme una experimentació per a que l’objectiu del meu treball fos complet, i aquesta part pràctica m’ha agradat molt i m’ha fet gaudir molt més deI meu treball.

Per una altra banda, fer el treball també m’ha servit per a conèixer experts en l’àmbit de sanitat, biòlegs i químics, dels quals he après molt. He viscut experiències que m’han ensenyat les formes de treballar tant en els treballs de camp, com el dia de l’avioneta, com en la feina de laboratori o les entrevistes als farmacèutics.

Aquestes experiències també m’han servit per acabar de tenir clar que els meus estudis superiors probablement estaran relacionats en el món de la 57

Els mosquits

Mar Sancho

ciència i la natura, en algun grau on, a més, la part experimental estigue molt present.

Si hagués de començar ara el treball, segurament canviaria diverses coses.

Primerament em centraria més en les mesures de prevenció que es duen a terme en el nostre territori a gran escala, com és la fumigació, ja que hi ha molta més informació que extreure i a més és un mètode més efectiu. A nivell local, seria interessant fer un estudi de mercat més general, en el que es comparessin els productes repel·lents més comuns, no sols de la meva localitat sinó de tots els pobles de les Terres de l’Ebre. A l’hora de fer l’experimentació d’aquests repel·lents, intentar vigilar les variables control per així també comparar els resultats.

En general he après com realitzar un projecte d’investigació, l’esforç que comporta i el treball que hi ha darrere. També conèixer les parts i tot el necessari per realitzar un bon treball. Aprendre a cercar informació, en pàgines oficials, on no hi hagi informació errònia. Penso que ha estat un treball molt útil i necessari per així poder seguir de millor forma el nostre curs i estudis posteriors.

Agraïments En un camí tan llarg com aquest hi ha molta gent per agrair la col·laboració, però, sens dubte a les persones del COPATE, especialment al director de l’àrea tècnica de salubritat, Raul Escosa, per la seva ajuda i la infinitat d’oportunitats que m’ha donat. També dono les gràcies a la família i els amics per tots els ànims i acompanyament durant aquest treball.

58

Els mosquits

Mar Sancho

6. BIBLIOGRAFIA WEB Pàgines web i blogs: Wikimedia foundation. “Ochlerotatus”. Viquipèdia, 2018. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ochlerotatus [Consulta 23.08.2021] Wikipedia. “Anopheles atroparvus”. Wikipedia, 2016. https://en.wikipedia.org/wiki/Anopheles_atroparvus [Consulta 23.08.2021] Wikipedia. “Culex pipiens”. Wikipedia, 2017. https://ca.wikipedia.org/wiki/Culex_pipiens [Consulta 23.08.2021] Wikipedia. “Mosquit tigre”. Wikipedia, 2006. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mosquit_tigre [Consulta 23.08.2021] ERITJA MATHIEU, Roger. “Mosquit domèstic”. Barcelona: Servei de Salut pública https://www.diba.cat/web/salutpublica/-/mosquit-domestic [Consulta 23.08.2021] COPATE. “El control de la població de mosquits al Delta de l’Ebre”. Amb el suport d’ajuntaments del Delta de l’Ebre.

Any 2021. https://www.copate.cat/sites/default/files/2021-11/Resum_mosquit2021_0.pdf [Consulta 16.09.2021] COPATE. “Espècies de mosquits presents al Delta de l'Ebre”. https://www.copate.cat/ca/salubritat/el-mosquit/biologia-dels-mosquits/especies [Consulta 27.09.2021] Canal Salut. Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya. Departament de Salut: 2021 https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Vigilancia_epidemiolo gica/documents/arxius/protocol_arbovirosis_cat.pdf [Consulta 13.10.2021] Higiene Ambiental. La trompa del mosquito, un arma letal. Febrer 2017. https://higieneambiental.com/control-de-plagas/la-trompa-del-mosquito-un-arma -letal-no-te-pierdas-este-video [Consulta 20.12.2021] Canal Salut. “Arbovirosis”. Generalitat de Catalunya, 2017. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/a/arbovirosis/ [Consulta 20.12.2021] Canal Salut. “Chikungunya”. Generalitat de Catalunya, 2020. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/chikungunya/ [Consulta 20.12.2021] Canal Salut. “Dengue”. Generalitat de Catalunya, 2020. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/d/dengue/ [Consulta 20.12.2021] Canal Salut. “Dengue”. Generalitat de Catalunya, 2021. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/f/febre-groga/index.html 20.12.2021]

[Consulta

59

Els mosquits

Mar Sancho

Canal Salut. “Virus del Nil Occidental”. Generalitat de Catalunya, 2021. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/virus-del-nil-occidental/ [Consulta 20.12.2021] Canal Salut. “Zika”. Generalitat de Catalunya, 2020. https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/z/zika/ [Consulta 20.12.2021] COPATE. “Salubritat”. Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre:2021 https://www.copate.cat/ca/salubritat [Consulta 16.09.2021] COPATE. “Cartografia temàtica”. Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre:2021 https://www.copate.cat/ca/salubritat/el-mosquit/tasques-a-desenvolupar/cartogr afia-tematica [Consulta 16.09.2021] Wikipedia. “Parc Natural del Delta de l’Ebre”. Wikipedia, 2016. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre [Consulta 03.01.2022] DeltaPolet. “Delta de l’Ebre”. Delta Polet Natura i Sabers, Tarragona. https://www.deltapolet.com/on-estem#1512408872881-c54cd620-708c [Consulta 03.01.2022] Llibres FIBLA MORENO, Vanessa. Cura Sana. Benicarló: Onada Edicions, 2011.

C.WINEGARD, Timothy. Traducció de PÉREZ, Marcos i ROS, Joan. El mosquito. Barcelona: Penguin Random House Grupo, 2019.

FONT QUER, Pío. “Plantas medicinales”. Barcelona: Ediciones Península, 1999.

60

Els mosquits

Mar Sancho

7. ANNEXOS I.

Annex

En el procés d’experimentació, vaig conseguir capturar diversos mosquits que més tard vaig analitzar a la lupa binocular per així conèixer les seves parts.

61

Els mosquits

Mar Sancho

En la segona i tercera imatge, observem unes línies blanques en la part del cap i de l’abdomen, per tant podem dir que es tracta d’un mosquit tigre. En la primera imatge no es pot identificar el mosquit.

62

Els mosquits II.

Mar Sancho

Annex: Model d’entrevista farmacèutics

Les entrevistes es van realitzar amb gravadora de veu, degut al gruix de les respostes, per aquestes raons no es mostren les respostes, sinó únicament el model d’entrevista.

1. Preguntes personals: Nom: Any de naixement: Estudis: Universitat: Any de finalització dels estudis:

2. Quines experiències tant laborals com personals tens respecte a les picades?

I a les dels mosquits en concret?

3. Com a repel·lent, quins productes coneixes?

4. Marques i composició química de cada un dels productes.

Alguna marca recomanada?

Més venudes?

5. Creieu que hi ha alguna diferència efectiva entre l’spray, la barra i les polseres? Hi ha altres a més d’aquestes?

63

Els mosquits

Mar Sancho

6. Per a després de la picada, quins productes hi ha?

7. Marques i composició química de cada un dels productes.

Alguna marca recomanada?

Més venudes?

8. Normalment, els clients entren amb una decisió clara o volen assessorament?

9. Creus que la publicitat o el boca-orella té alguna cosa a veure?

10. En quina època (mes) es comença a vendre amb quantitat tots aquests productes?

11. Creus que amb l’arribada de gent forastera el número de vendes augmenta?

12. Hi ha diferències d’ús entre els forasters i els clients habituals?

64