Immigrants Emprenedors

Immigrants emprenedors: ÍNDEX

ALFONS MONTSERRAT REVERTER Tutora: Joana Toro Treball de Recerca Curs 2011/2012 INSTITUT SÒL-DE-RIU

1

Immigrants emprenedors: PRÒLEG

PRÒLEG Les grans diferències econòmiques, socials i polítiques entre els diferents països impulsen les migracions; tanmateix, els avenços tecnològics faciliten la connectivitat i la mobilitat de la població a escala mundial. Així, la immigració actual és una de les expressions més visibles de les desigualtats mundials i de la globalització. Els canvis i les noves dinàmiques observades a escala mundial afecten significativament els nostres contextos més locals, tal i com ens mostra la investigació realitzada per Alfons Montserrat.

A finals del segle passat la immigració exterior que arribava a Alcanar va començar a augmentar acceleradament, fins a convertir-se, durant la primera dècada del segle XXI, en un aspecte estructural i en el factor principal de canvi social. L'arribada d'aquesta població procedent d'altres països comporta la coexistència en un mateix territori de múltiples llengües, formes d'expressió, valors, confessions religioses, maneres de veure el món, costums, productes i arts culinàries, etc. que fan necessària l’acomodació i l’adaptació al nou entorn. En definitiva, la presència d’altres cultures incrementa i afegeix complexitat a la diversitat prèvia existent al municipi, i g e n e r a un nou escenari més plural, tal i com s'observa en la fisonomia i en la vida quotidiana del municipi.

En aquest sentit, Alfons Montserrat ens presenta l’anàlisi dels efectes de la globalització als comerços locals. Es tracta d’un treball d’investigació en què l’autor utilitza diferents fonts d’informació i tracta les dades acuradament per tal d’arribar a unes conclusions, uns resultats que ajuden a trencar tòpics i que ens mostren clarament com els immigrants esdevenen nous actors transnacionals amb capacitat de transformació, no només social, sinó també política i econòmica. En tant que els seus desplaçaments i assentaments porten nous gustos i estils de vida, filosofies i idees, que es barregen i s'integren en la societat d'acollida, construint així la nova realitat social.

Judit Sancho Tècnica en polítiques migratòries Ajuntament d’Alcanar

2

Immigrants emprenedors: ÍNDEX

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ ............................................................... ....................................... . 5 1. METODOLOGIA ............................................................... ...................................... 6 2. POSEM-NOS EN CONTEXT ......................................................................................... 8 Alcanar ........................................................................................................................ 8 Estudi demogràfic d’Alcanar ....................................................................................... 8 troducció................................................................................................... 8 població d’Alcanar segons nacionalitat ................................................... 9 població immigrant d’Alcanar segons procedència, edat, sexe i nivell educatiu ................................................... ........................................................ 11 loració dels canvis i expectatives de futur ................................................... 12 2.2.4.1.

Valoració dels canvis a nivell personal ....................................................... 12 2.2.4.2.

Valoració dels canvis a nivell laboral ......................................................... 13 2.2.4.3.

Variació dels canvis a nivell econòmic ....................................................... 14 2.2.4.4.

Valoració dels canvis a nivell global........................................................... 14 2.2.4.5.

Expectatives ............................................................................................... 15 Aspecte lingüístic ........................................................................................... 15 Coneixement de les dues llengües oficials de Catalunya .......................... 15 Prototip de l’immigrant a Alcanar .................................................................

16 nclusions ........................................................................................................ 17 L’economia a Alcanar i Catalunya ......................................................................... 18 prenedoria .................................................................................................... 22 nclusions ........................................................................................................ 23 Marc legal de la immigració a Catalunya, Espanya i Unió Europea ...................... 24 Marc legislatiu de les empreses d’immigrants ................................................. 26 nclusió ........................................................................................................... 26 3. ENTREVISTES ALS EMPRESARIS........................................................................... . 28 Model d’entrevista ................................................................................................... 28 Nom de l’empresa: Basar Jili ................................................................................. 29 Nom de l’empresa: Restaurant Qi Lai Xuan .......................................................... 31 Nom de l’empresa: Alcanar Kababish ................................................................... 33 Nom de l’ empresa: Locutoris Money Gram......................................................... 35 Nom de l’empresa: Casa Ecològica ....................................................................... 37 Nom de les empreses: Pizzeria Les Cases i Miramar ............................................ 38 Nom de l’empresa: Emanuela Fashion ..................................................................... 40 Nom de l’empresa: Cafeteria Abril ......................................................................... 41 Nom de les empreses: Hnos. Moraru SL, Hnos. Moraru SCCL i Moraru Consypro 42 Nom empresa: Casa Lucia ...................................................................................... 46 Nom empresa: Manhattan ..................................................................................... 47 Nom Empresa: Ayour.............................................................................................. 49 3

Immigrants emprenedors: ÍNDEX 4.

CARACTERÍSTIQUES DELS EMPRENEDORS IMMIGRANTS I DE LES EMPRESES ........ 50 Perfil de l’emprenedor ............................................................................................. 51 Procedència, gènere i edat ............................................................................... 51 Procedència ................................................................................................ 51 Gènere ........................................................................................................ 52 4.1.1.3.

Any d’arribada, edat dels empresaris i temps transcorregut des que arriben fins que emprenen a l’estat espanyol .............................................................

54 4.1.1.4.

Conclusió ....................................................................................................

56 Capacitats i coneixements de l’emprenedor immigrant ............................... 56 4.1.2.1.

Coneixement d’idiomes .................................................................................. 56 4.1.2.2.

Formació ....................................................................................................

59 4.1.2.3.

Conclusió .................................................................................................... 60 Experiència professional anterior i possessió d’altres negocis ..................... 61 Possessió d’altres negocis ..........................................................................

61 Experiència professional anterior ..............................................................

63 Conclusió ....................................................................................................

64 Valoració dels canvis i de les perspectives de futur ...................................... 64 4.1.4.1.

Valoració de les expectatives prèvies i la realitat trobada ........................ 65 4.1.4.2.

Perspectives de futur.................................................................................. 66 4.1.4.3.

Conclusió .................................................................................................... 66 Perfil de l’empresa ................................................................................................ 67 Sector i tipus de producte ............................................................................. 67 Proveïdors, clients i treballadors ................................................................... 68 Proveïdors .................................................................................................. 68 4.2.2.2.

Procedència i nombre de treballadors ....................................................... 69 4.2.2.3.

Clients ......................................................................................................... 72 4.2.2.4.

Conclusió .................................................................................................... 73 Localització i naturalesa de les instal·lacions ................................................ 74 Localització.................................................................................................

74 Naturalesa de les instal·lacions .................................................................

76 Conclusions.................................................................................................

76 5. CONCLUSIONS............................................................... ...................................... 77 6. AGRAÏMENTS........................................................................................................80 7. FONTS............................................................... ................................................. . 81 Fonts bibliogràfiques ............................................................................................ 81 4

Immigrants emprenedors: Ă?NDEX Fonts en lĂ­nia ......................................................................................................... 81 Fonts orals.............................................................................................................82

5

Immigrants emprenedors: INTRODUCCIÓ

0. INTRODUCCIÓ Us convido a endinsar-vos en la investigació instal·lada en aquestes pàgines que teniu entre mans. Es tracta d’una aproximació a la realitat empresarial i social d’Alcanar enfocada des d’una òptica poc habitual: els moviments migratoris i la diversitat cultural.

A penes una dècada després d’haver conegut el segle XXI, aquest ens ha sorprès amb una inestabilitat i dinamisme per als quals estàvem desprevinguts. L’economia, la política, la comunicació, la ciència i la cultura autòctones de cada poble i les foranes han passat a competir totes en una mateixa lliga. Com el xiquet que fa un trencaclosques i aparta les peces que s’han mesclat d’un altre joc, aquesta lliga global també ha anat eliminant tot allò que no encaixava amb els estàndards i uniformitzant la riquesa intangible del planeta.

Les conseqüències polítiques, econòmiques i de comunicació són ben evidents: la difusió de la democràcia i de l’economia de mercat estan a l’ordre del dia. Twitter, Facebook, blogs... ens informen, recullen la nostra opinió i l’envien per sumar més adeptes. De retruc, aquesta espontaneïtat i multidireccionalitat en la informació ha anat generant uns canvis culturals reflectits en l’existència d’una cultura dominant – que té la veu i els mitjans- que alliçona i passa pel filtre occidental les altres civilitzacions. La majoria d’immigrants, quan arriben aquí, es troben en aquesta situació: o ets com nosaltres o ets exclòs. Una situació, de fet, que ells desconeixien abans d’emigrar.

No obstant això, en aquests casos sovint es desenvolupa una particularitat pròpia dels éssers humans que respon al nom de resiliència.

Entenc que els immigrants emprenedors constitueixen un clar exemple d’aquest fenomen i, com tal, mereixen un reconeixement, ja que implica beneficis tant a nivell econòmic com social i cultural. Per aquest motiu, em proposo d’analitzar aquests casos d’immigrants emprenedors establerts a Alcanar, amb el clar objectiu de dur a terme una tasca descriptiva d’aquestes persones i de les seves empreses.

Per dur a terme aquesta tasca, he dividit el corpus del treball en dos blocs: en el primer analitzaré estrictament el perfil d’emprenedor i, en el segon, em proposo arribar a descriure l’empresari partint de la informació que ofereixen les seves empreses.

En les línies que segueixen aquest treball, no hi trobareu només xifres com l’edat, l ’ any d’arribada o el nombre de treballadors. També em proposo evitar que dades com el gènere de l’emprenedor o el sector econòmic de l’empresa monopolitzin la investigació.

El que realment m’agradaria transmetre al lector és, sens dubte, cadascuna de les entrevistes que, a consciència, s’adjunten al corpus del treball. Posteriorment, hi trobareu una anàlisi de les respostes obtingudes que facilitaran la tasca descriptiva d’aquest sector de la població. Tractaré punts, a part dels que encetaven aquest paràgraf, com la formació, el coneixement d’idiomes, les expectatives de futur o la localització de les empreses.

En definitiva, si continueu en aquestes pàgines, no hi trobareu només enquestes i gràfics.

Hi veureu l’essència de l’esperit de l’immigrant: idealista, voluntariós i treballador. Un esperit anacrònic que, de fet, la història va repetint canviant-ne els actors.

5

Immigrants emprenedors: METODOLOGIA

1. METODOLOGIA Un cop definides les hipòtesis i els objectius del treball, calia enumerar de quins mitjans disposava per a la consecució d’aquests: bibliografia, pàgines web i fonts orals.

Les noves tecnologies de la comunicació han posat a l’abast de tots els internautes una xarxa de coneixement global que ha complementat les fonts escrites convencionals. Per aquest motiu, Internet constitueix un actiu importantíssim que facilita infinitament les tasques d’estudi i investigació, malgrat la presència d’algunes fonts virals.

Però amb l’accés a la xarxa i un parell o tres de llibres difícilment s’aconsegueix satisfer els objectius educatius essencials del treball de recerca. Entenc que cal estructurar, planificar, moure’s, interactuar amb l’entorn, entrevistar, fer un tractament adequat de les fonts, aprofitar eines que augmenten el potencial d’Internet i sobretot, adoptar una postura crítica i constructiva envers allò que vas descobrint per tal de treure’n unes conclusions.

En primer lloc, un cop definit el tema que volia tractar, vaig elaborar un índex provisional que ha mantingut una estructura similar malgrat les contínues modificacions que anava experimentant paral·lelament als descobriments i inquietuds que anaven sorgint.

L’esquelet d’aquest índex consta de tres parts: una primera de presentació de la demografia d’Alcanar, de l’economia i del marc legal en matèria d’immigració a nivell europeu i català; la segona part, que ocupa un lloc central en el treball, conté les entrevistes i, finalment, en la darrera part, hi consta l’anàlisi d’aquestes.

A partir d’aquest índex, he anat planificant a dos/tres mesos vista les tasques pendents i he mantingut el contacte amb altres professionals que m’han anat orientant i facilitant informació.

Veureu que el treball s’organitza al voltant de les entrevistes (podeu veure’n un model a la pàgina 28). Aquestes, al seu torn, s’estructuren en dos blocs, diferents però relacionats.

El primer bloc posa èmfasis en el perfil de l’emprenedor en el sentit més estricte.

Pregunto sobre l’edat, el gènere i la procedència. Un cop introduït l’empresari amb aquestes tres qüestions, continuo l’entrevista per conèixer l’any d’arribada, el coneixement d’idiomes, la formació i l’experiència professional anterior. L’entrevista inclou també tres qüestions de caràcter més subjectiu, en què pregunto el perquè de la tria d’Alcanar i invito a fer una valoració dels canvis experimentats i de les perspectives de futur.

El segon bloc s’organitza al voltant d’informació sobre l’empresa. Pregunto el sector econòmic del negoci, el tipus de producte que ofereix, l’any d’obertura i el nombre de treballadors, així com la seva procedència. També incloc dos interrogants sobre l’origen dels proveïdors i dels clients. Finalment, acabo preguntant sobre la localització de les instal·lacions i si aquestes estan en règim de lloguer o en propietat.

6

Immigrants emprenedors: METODOLOGIA Com s’aprecia, l’ordre intern de les preguntes respon a un criteri de més general a menys, de manera que a mesura que anava entrevistant l’emprenedor també s’anava concretant, paral·lelament, el seu perfil.

Com he dit en la introducció, l’objectiu d’aquestes entrevistes rau a oferir una descripció completa i detallada sobre els immigrants emprenedors establerts a Alcanar.

Cal fer un incís en el procediment seguit a l’hora d’entrevistar, i és que he procurat crear una certa complicitat entre la persona que entrevistava i jo, per tal d’obtenir-ne el màxim profit possible. Per regla general, jo em desplaçava a l’empresa on havia d’entrevistar-ne el propietari. Tot seguit, per crear aquesta connexió, li lliurava un document de presentació en què introduïa el treball i també unes línies sobre mi, escrit en la seua llengua. Si l’empresari accedia, aleshores li lliurava l’entrevista, escrita també en el seu idioma. Les respostes les anava transcrivint meticulosament a mà, jo mateix, ja que altres opcions com la gravació de veu no van tenir una bona acollida.

Un cop obtingudes les respostes a les entrevistes, l’anàlisi l’he duta a terme respectant l’ordre de les preguntes i, per tant, organitzant els diferents aspectes de més generals a menys.

Finalment, he procedit a extreure’n les conclusions més rellevants fruit de l’anàlisi.

Pel que fa a eines que m’han ajudat durant el transcurs del treball m’agradaria mencionar aplicacions informàtiques com Dropbox, Teambox, Gmail o Delicious, que m’han permès treballar eficientment amb la informació que anava recollint i que m’han ajudat a respondre les hipòtesis del treball.

En definitiva, he viscut una experiència molt enriquidora que m’ha retornat amb escreix la inversió de temps i esforços.

7

Immigrants emprenedors: POSEM-NOS EN CONTEXT

2. POSEM-NOS EN CONTEXT Alcanar “Recordo que era un 4 de gener i els jardins estaven florits, els tarongers estaven plens, feia bon temps, hi havia molts contrastos de colors...”

1

fa memòria Ghenadie Moraru .

I de fet, això mateix és Alcanar: un jardí vora el mar ple de contrastos: muntanya i mar, regadiu i secà, interior i costaner. Situat a la part més meridional de Catalunya, resta protegit per la serra del Montsià i s’exposa al Mediterrani. Un poble que ha estat i és una cruïlla de civilitzacions.

Ha acollit ibers, romans, musulmans i catalans i, actualment, integra els nouvinguts arribats d’arreu del món.

Estudi demogràfic d’Alcanar

Il·lustració 1: Localització d'Alcanar.

Font: wikipedia

Introducció Com indica el títol de l’apartat, aquest estudi demogràfic resta limitat a la població d’Alcanar.

L’objectiu d’aquest breu estudi no és altre que dur a terme una diagnosi social qualitativa dels immigrants per tal de tenir una referència a la qual remetre’ns a l’hora de compararho amb les entrevistes als empresaris immigrants.

Segons la base de dades del padró municipal a data 6/10/2011, la població total del municipi d’Alcanar és de 10.856 habitants. S’ha de tenir en compte que aquestes dades estan extretes del padró i que, per tant, són dades oficials que no inclouen, per conseqüent, els immigrants no empadronats.

He d’agrair a Judit Sancho Prades la seva col·laboració, ja que m’ha cedit dades i documentació que m’han facilitat enormement la feina. La majoria de dades que exposo a continuació han estat obtingudes a partir de l’”Estudi-diagnosi social qualitativa de la 2

població migracional al municipi d’Alcanar” , realitzat el 2006 per Diana Reverter Prades i Judit Sancho Prades i que prengué una mostra de 190 nouvinguts majors de 16 anys.

1

Ghenadie Moraru és l’emprenedor de Moraru Consypro, Hermanos Moraru SL i Hermanos Moraru SCCL. PRADES SANCHO Judit; REVERTER PRADES Diana. Estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar. L'eriçó espavilat, Alcanar, 2006 2

8

La població d’Alcanar segons nacionalitat L’índex de població immigrant a Alcanar és del 29% sobre la població total. La següent taula mostra la distribució segons el país d’origen: Nacionalitat

Habitants Nacionalitat

Habitants

Nacionalitat

Habitants

Andorra

4

França

126

Polònia

57

Algèria

44

Grècia

1

Portugal

10

Argentina

22

Guinea Equatorial

1

Regne Unit

37

Àustria

2

Hongria

2

Rep. Fed. Alemanya

162

Bèlgica

9

Índia

23

Rep. Txeca

28

Bolívia

2

Itàlia

50

Rep. D’Eslovàquia

140

Brasil

21

Iugoslàvia

1

Rep. Dominicana

7

Bulgària

34

Letònia

9

Romania

1445

Cap verd

4

Lituània

31

Rússia

38

Colòmbia

41

Marroc

309

Senegal

5

Croàcia

24

Mèxic

3

Sèrbia

1

Cuba

4

Moldàvia

267

Suècia

3

Dinamarca

2

Noruega

3

Suïssa

22

Egipte

1

Països Baixos

24

Ucraïna

81

Equador

15

Pakistan

18

Uruguai

4

Espanya

7694

Paraguai

8

Xile

4

EUA

2

Perú

2

Xina

9

Taula 1: distribució de la població immigrant d’Alcanar segons el país. Font: padró municipal (06/10/2011)

Població immigrant segons el continent 3% 2% 12%

83%

EUROPA

ÀFRICA

AMÈRICA

ÀSIA

Gràfic 1: gràfic circular sobre la distribució dels immigrants per continents. Font: elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal d’Alcanar

Atès que l’objecte d’estudi d’aquesta recerca inclou aquells emprenedors immigrants vinguts a partir de 1990, resultaria interessant veure quina ha estat l’evolució de la població segons la procedència durant aquestes dues últimes dècades per identificar punts d’inflexió que convingui tractar més a fons.

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0 1991 1996 2001 2002 2003 Resta UE Àfrica Amèrica del Sud Total- estrangera

2004 2005

2006 2007 2008 2009 2010 Europa no comunitària Amèrica del Nord i Central Àsia i Oceania

Gràfic 2: evolució de la immigració a Alcanar 1991-2010. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

Durant la primera dècada ( 1991-2001) podem observar que el major creixement implica els immigrants europeus no comunitaris –es considera si pertanyien, o no, a la UE en el moment de l’enquesta, és a dir, 1991, 1996, 2001, 2002... respectivament.

Això s’explica si ens remuntem a la crisi que ocupà l’Europa oriental durant l’última dècada del segle passat.

Tot començà amb la caiguda del Mur de Berlín, el 1989, que donà lloc a una transició del règim comunista al capitalista. Els països es van veure obligats a modernitzar la seva economia i s’inicia una transició cap al liberalisme. Tot plegat succeïa mentre convivien en un context d’inestabilitat social, econòmica i política, juntament amb les privatitzacions del sector financer i de la propietat.

Les classes socials, enfront aquesta privatització, van quedar desemparades pels ens públics i, en molts casos, sense treball, ja que també es van tancar moltes empreses que havien quedat obsoletes. La resposta a aquesta situació de crisi constant es va traduir a anar a cercar la prosperitat en un altre indret. Aleshores l’Estat espanyol era un dels països amb un creixement econòmic més alt, gràcies al turisme i a la construcció, motiu pel qual, molts d’aquests immigrants, decidiren establir-se en aquest país.

En canvi, podem veure com durant aquesta primera dècada (1991-2001) la immigració d’origen llatí, africà, asiàtic o de la UE, es va mantenir relativament baixa i estable, i és que la globalització encara començava a aflorar a un ritme lent.

D’altra banda, si posem el punt de mira en l’última dècada, podem observar com la població d’immigrants d’origen africà es duplicà, la població llatina es triplicà i l’asiàtica també creixé, encara que a un ritme inferior.

D’altra banda, el canvi tan dràstic que podem apreciar en el volum d’immigrants europeus no comunitaris que té lloc entre el 2006 i el 2007 s’explica per l’adhesió a l’UE de Romania i Bulgària que, si ens fixem, repercuteix proporcionalment en un augment de la immigració europea comunitària.

La població immigrant d’Alcanar segons procedència, edat, sexe i nivell educatiu La següent taula mostra la relació entre la procedència dels immigrants establerts a Alcanar i la seva edat.

CONTINENT D’ORIGEN

MITJANA D’EDAT

Europa Amèrica Àfrica Àsia TOTAL

32,36 33,03 36,67 Sense dades 31,34 Taula 2: relació de la procedència i la mitjana d'edat dels immigrants establerts a Alcanar

Podem observar com els immigrants africans tenen una mitjana d’edat més alta (36,67 anys) respecte els altres nouvinguts provinents d’altres continents.

A continuació vegem la relació entre la procedència dels immigrants establerts a Alcanar i la proporció d’homes i dones.

CONTINENT D’ORIGEN

% D’HOMES

% DE DONES

Europa Amèrica Àfrica Àsia TOTAL

52% 45% 60% Sense dades 52%

48% 55% 40% Sense dades 48%

Taula 3: relació de la procedència i la proporció d’immigrants homes i dones establerts a Alcanar

En termes generals, la proporció d’homes i dones és bastant similar. La major diferència la trobem en el cas dels immigrants africans, i és que tendeixen a emigrar abans els homes per, després, portar-hi la resta de família. El següent gràfic mostra el nivell educatiu en funció del continent de procedència.

70% 60% 50%

Sense estudis

40%

Estudis primaris Estudis secundaris

30%

Estudis superiors 20%

N/S N/C

10% 0% Europa

Amèrica

Àfrica

Gràfic 3: relació de la procedència i el nivell educatiu dels immigrants establerts a Alcanar.

Font: Estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar. Dades del 2006

Segons les dades que se’n desprenen de l‘”Estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar”, resulta curiós l’alt percentatge d’immigrants africans amb estudis superiors. Més de la meitat dels europeus tenen com a mínim estudis secundaris i un 60% nouvinguts provinents d’Amèrica tenen estudis superiors.

Valoració dels canvis i expectatives de futur En aquest apartat explicaré les respostes dels immigrants enquestats en relació a la valoració sobre el seu entorn laboral i canvis personals un cop han arribat a Alcanar, així com les expectatives de futur que presenten.

Valoració dels canvis a nivell personal En el següent gràfic es presenten les estadístiques que reflecteixen, en funció de la procedència, la valoració dels canvis que s’han produït a nivell personal, com a conseqüència de l'emigració.

Valoració dels canvis a nivell personal 80% 70% 60% POSITIUS

50%

NEGATIUS

40%

IGUAL

30%

NS/NC

20% 10% 0% EUROPA

AMÈRICA

ÀFRICA

GLOBAL

Gràfic 4: valoració dels canvis personals com a conseqüència de l’emigració. Font: Estudi diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar. (Dades del 2006)

Valoració dels canvis a nivell laboral Tot seguit veurem la valoració dels immigrants sobre els canvis que han experimentat a nivell laboral.

Valoració dels canvis laborals 80% 70% 60%

EUROPA

50%

AMÈRICA

40%

ÀFRICA

30%

GLOBAL

20% 10% 0% POSITIUS

NEGATIUS

IGUAL

NS/NC

Gràfic 5: valoració del canvi laborals com a conseqüència de l’emigració. Font: Estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar. (Dades del 2006)

Més de la meitat de la població enquestada considera que l’emigració els ha comportat canvis positius (53,99%) a nivell laboral. D’altra banda, cal destacar també que, tal i com veurem més endavant, l’elevat percentatge en la valoració negativa dels americans (50%) no es tradueix en cap cas en l’obertura de negocis.

Variació dels canvis a nivell econòmic El següent gràfic reflecteix la valoració que realitzen els immigrants sobre el canvi que han experimentat a nivell econòmic.

Valoració dels canvis econòmics 100% 80%

POSITIUS NEGATIUS

60%

IGUAL 40%

NS/NC

20% 0% EUROPA

AMÈRICA

ÀFRICA

GLOBAL

Gràfic 6: Valoració del canvi econòmics com a conseqüència de l’emigració. Font: Estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar. (Dades del 2006)

Les dades són bastant clares, i reflecteixen una valoració molt positiva envers els canvis econòmics ocorreguts. Els més crítics són els americans (98% de llatinoamericans) Valoració dels canvis a nivell global El següent gràfic resumeix els tres anteriors. L’he obtingut a partir de l’elaboració de la mitjana aritmètica de les respostes a la valoració dels canvis personals, laborals i econòmics.

Valoració dels canvis a nivell global 100% NS/NC IGUAL NEGATIUS

50% 0% EUROPA

POSITIUS AMÈRICA

POSITIUS NEGATIUS IGUAL NS/NC

ÀFRICA

Gràfic 7: valoració dels canvis a nivell glboal. Font: elaboració pròpia a partir dels tres gràfics anteriors (nº 4,5 i 6)

Podem veure com predomina la valoració positiva envers les altres opcions. Els més crítics són els americans (37%) i els que ho són menys, els africans i europeus (8%).

Expectatives El següent gràfic il·lustra les expectatives de futur, segmentades en funció de la procedència dels immigrants.

Expectatives de futur Quedar-se

Tornar al país d'origen

Altres

23%

55% 22%

Gràfic 8: expectatives de futur dels immigrants enquestats. Font: estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar. (Dades del 2006)

Tal com s’observa, més de 5 de cada 10 immigrants enquestats fa intenció de quedar-se.

D’altra banda, convé matisar que són dades del 2006 i que, per tant, la situació econòmica era molt diferent i probablement s’hagi alterat lleugerament aquesta intencionalitat.

Aspecte lingüístic Coneixement de les dues llengües oficials de Catalunya El següent gràfic mostra el grau de coneixement de les llengües oficials a Catalunya per part del conjunt de població immigrant. La pregunta era: Pots parlar el català?

Domini oral del català i del castellà 100% CASTELLÀ

50%

CATALÀ

0%

CATALÀ CASTELLÀ EUROPA

AMÈRICA

ÀFRICA

ÀSIA

Gràfic 9: dades del 2006 obtingudes a partir de l'estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional del municipi d’Alcanar. (Les dades d'Àsia fan referència a Catalunya i estan extretes de l'idescat)

Prototip de l’immigrant a Alcanar Home romanès, de 32 anys, que està a Alcanar des del 2006 i treballa en una empresa del sector primari per compte d’altri.

Creu que ha canviat el sistema de valors

Fa intenció de quedarse.

Probablement portarà la família

No ha canviat els hàbits de vestuari

Estudis secundaris Entén i parla el català i el castellà.

Continua parlant la seva llengua materna.

Ha millorat les condicions laborals.

Ha millorat el seu nivell adquisitiu

Il·lustració 2: imatge obtinguda de: http://es.123rf.com/

Conclusions En base als gràfics que s’han presentat en el transcurs d’aquest apartat, podem extreure diverses conclusions per tancar l’estudi demogràfic.

En primer lloc, c a l destacar que els moviments migratoris creixen especialment a partir de l’any 2000, sobretot en aquells casos procedents de l’Europa de l’Est. Actualment, Alcanar compta amb un perfil d’immigrant jove (uns 30 anys), i sense grans diferències en la proporció referent al sexe.

Bona part d’ells han cursat, com a mínim, estudis secundaris. La valoració que fan dels canvis que han experimentat a nivell personal, de qualitat de vida o en l’àmbit laboral és positiva, i el sector més crític és el dels llatinoamericans. Malgrat tot, la majoria preveuen quedar-se aquí. Pel que fa a l’aspecte lingüístic, malgrat que 9 de cada 10 mantenen la llengua d’origen en l’ús domèstic, gairebé tots entenen i parlen el castellà.

Tanmateix, excepte en els europeus, el domini oral del català entre els immigrants és baix.

L’economia a Alcanar i Catalunya L’economia catalana, des de principis dels segle XIX, ha estat estretament vinculada a la indústria. Fins al 1970 predominaven les fàbriques tèxtils, però la inestabilitat política, la crisi del petroli de 1973 i una inflació pròxima al 20% (1977) van posar contra les cordes la classe burgesa. La indústria es contragué i moltes fàbriques van tancar. Com a conseqüència, durant les darreres quatre dècades, el sector tèxtil s’ha debilitat i ha deixat pas a multinacionals que operen en el camp de la indústria química, farmacèutica o automobilística. El sector secundari, ara des d’una posició menys privilegiada, s’ha pogut consolidat com a pilar i distintiu de l’economia catalana. El sector terciari també ha experimentat un important creixement, gràcies al comerç i al turisme. Per contra, el sector primari s’ha anat contraent fins a ocupar un paper gairebé anecdòtic en la seva aportació al PIB. A Alcanar, en canvi, el sector més important ha estat, i és, el primari; malgrat una crisi crònica que l’ha estat contraent durant l’última dècada. La tradició agrícola d’Alcanar era de secà: el verd fosc dels olivers s’estenia fins a les fronteres del terme d’Alcanar; però, a la dècada dels 50, unes fortes gelades en van malmetre els cultius, de manera que va proliferar el cultiu de cítrics i els vivers.

No obstant això, la crisi del cítric que ens ocupa des del 2000, ha obligat a desenvolupar uns altres sectors i, per tant, ha comportat també un canvi del perfil d’empresari tradicional. Avui en dia, ni a Alcanar ni a Catalunya, no és gens estrany parlar amb un immigrant empresari o amb un canareu que treballa per a un immigrant.

Els prototips tradicionals han canviat i, per tal d’analitzar l’abast i les característiques d’aquesta transformació, en aquest treball trobareu, en la mesura que m’ha estat possible, una descripció del nou perfil d’emprenedor immigrant. Per fer-ho cal, però, introduir algunes dades necessàries per entendre la realitat econòmica i empresarial del país, amb l’objectiu de construir un punt de referència al qual puguem recórrer en els propers apartats per tal de comparar i conèixer la magnitud real de la informació que exposaré.

A continuació presento una taula que resumeix i compara l’economia catalana i canareva.

CATALUNYA

ALCANAR

PIB

204.127 milions d’€(2009)

142 milions d’€ (2006)

RENTA PER CÀPITA

27.053€ (2011)

14.500 € (2006)

ATUR

19.01% (2011)

10.34% 3

4

Taula 4: comparativa del PIB , renda per capita i l'atur entre Alcanar i Catalunya

2 PIB: macroindicador econòmic que es calcula en sumar el valor de tots els béns i serveis finals produïts en un lloc determinat durant un període concret, generalment un any. Exclou el consum intermedi utilitzat en la producció.

3Renda per càpita: És la relació que hi ha entre el PIB i el nombre d’habitants.

5

Els següents gràfics circulars ens mostren la rellevància dels diferents sectors econòmics en funció del nombre de persones ocupades en cadascun d’ells, tant a nivell català com canareu.

Sectors econòmics segons persones que ocupen a Alcanar 26%

33% SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI 41%

Gràfic 10: rellevància dels sectors econòmics en funció del nombre de persones que ocupen a Alcanar Font: elaboració pròpia a partir de dades de “enciclopedia.cat”. Dades del 2001

Sectors econòmics segons persones ocupades a Catalunya 2% 26%

SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI

72%

Gràfic 11: : rellevància dels sectors econòmics en funció del nombre de persones que ocupen a Catalunya. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'epa TIII(ine). Dades del tercer trimestre del 2011

Dels dos gràfics anteriors, se’n desprèn una dada molt clara: l’economia d’Alcanar i la de Catalunya són molt diferents. Si bé la primera està instal·lada en el sector agrícola, la segona reflecteix uns percentatges propis de les economies més avançades del món, en les quals el sector terciari predomina sobre els altres.

4 El sector econòmic és un criteri de classificació de l’activitat econòmica que s’atén al tipus de procés productiu que té lloc. Distingim el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura, bàsicament), el secundari (indústria, mineria i construcció) i el terciari (serveis).

Tot seguit, vegem el nombre d’aturats en funció del sector econòmic a què es dedicaven, tant a nivell local com nacional.

Sectors econòmics segons ocupació d'immigrants 90% 80% 70% PRIMARI

60%

SECUNDARI

50%

TERCIARI

40% 30% 20% 10% 0% EUROPA

AMÈRICA

ÀFRICA

Gràfic 13: rellevància dels diferents sectors econòmics segons el nombre de persones immigrants que ocupa. Font: Estudidiagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d’Alcanar. Dades: 2006

2% 5%

Atur per sectors a Catalunya

SECTOR PRIMARI

32%

61%

2%

Atur per sectors a Alcanar

SECTOR PRIMARI

11%

SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR

SECTOR SECUNDARI 54%

33%

SECTOR TERCIARI SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR

Gràfic 12: comparativa de l’atur a Catalunya i a Alcanar, segons el sector d’ocupació anterior. Fonts: dades de Catalunya: IDESCAT, TIII 2011. Dades d’Alcanar: font: Observatori del Treball 2011

De la comparativa anterior, val la pena destacar l’àmplia diferència que separa els aturats del sector primari a Alcanar i a la resta de Catalunya. Mentre que a Catalunya només un 2% dels aturats es dedicava al sector primari, a Alcanar aquesta xifra és molt més notable: un 11%. Al seu torn, la resta de percentatges locals coincideixen bastant amb els del Principat. El següent gràfic circular reflecteix la distribució de l’atur en funció de la procedència dels desocupats: 0% 0% 2%

Atur segons origen a Alcanar

Espanyol Europa

5% 22%

Àfrica occidental

71%

Amèrica Central i del Sud Àsia Oceania

Gràfic 15: atur a Catalunya segons la procedència. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori del Treball. Dades de l'octubre de 2011

1%

0% 11%

Aturats segons origen a Catalunya 6% Espanyol

5%

Europa

77%

Àfrica del nord i occidental Amèrica Central i del Sud Àsia Oceania

Gràfic 14: atur a Alcanar segons la procedència. Elaboració pròpia a partir de dades de l'observatori del treball. Dades de l'octubre de 2011

Tal i com podem observar, no hi ha grans diferències entre els índexs d’atur a nivell català i canareu, ja que s’ha de recordar que la població autòctona a Catalunya representa un 81% i a Alcanar un 71%, de forma que aquesta variació explica els 6 punts de diferència en l’ocupació de població espanyola. Al mateix temps, aquest gràfic també il·lustra un alt percentatge de població europea a l’atur a Alcanar, que es contraposa al 5% a nivell català. Per contra, la població africana ocupa un percentatge menor en el conjunt de la desocupació a Alcanar que a Catalunya.

Emprenedoria Segons el DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans), emprenedor és tot aquell “que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses”.

En efecte, Catalunya històricament ha anat vinculada a l’avantguarda empresarial i a la innovació. De fet, és la comunitat autònoma de l’Estat amb més empreses (601.801), seguida de la Comunitat de Madrid (501.669) i Andalusia (492.341).

Pel que fa als indicadors d’emprenedoria, les estadístiques reflecteixen una voluntat 6

d’iniciativa considerable, si bé el context de crisi ha minvat la taxa d’emprenedoria (TEA ).

Actualment, la TEA per a la població immigrant establerta a Alcanar és de prop del 0,5%.

El següent gràfic mostra l’evolució de la TEA de la població de Barcelona, Catalunya, l’Estat espanyol i resta d’Espanya.

Gràfic 15: evolució de la TEA (2006-2011). Font: estudi GEMCATALUNYA_2010

Hem vist que l’evolució de la TEA entre el 2006 i el 2010 és decreixent excepte per a la mitjana de la UE. També hem pogut observar com la TEA de la població immigrant d’Alcanar és pronunciadament inferior a la mitjana de Catalunya. Això s’explica per la situació econòmica, que ha frenat notablement l’empenta empresarial a l’Estat espanyol.

El gràfic que s’exposa a continuació reflecteix la distribució sectorial dels nous emprenedors en les zones rurals i urbanes de Catalunya.

5 TEA: Acrònim de “Total entrepreneurial activity”. És un indicador que mesura el percentatge de població que, en un moment concret i en una regió determinada, està duent a terme algun projecte empresarial.

Gràfic 16: distribució sectorial dels emprenedors en fase inicial a Catalunya. Dades del 2010. Font: estudi GEMCTALUNYA_2010

Podem apreciar algunes diferències entre l’emprenedoria de zones rurals i urbanes. En primer lloc, les empreses dedicades al sector extractiu són molt més abundants en l’àmbit rural. Altrament, els emprenedors que ofereixen serveis a empreses representen gairebé el doble a les ciutats que als pobles. No obstant això, amb la perspectiva posada sobre els empresaris immigrants d’Alcanar, puc afirmar que el gruix d’aquest sector correspon al 31% de nous empresaris orientats al consum.

El següent gràfic il·lustra el nombre de treballadors i les expectatives de futur segons el tipus d’emprenedor.

Gràfic 17: nombre de treballadors i expectatives d'ocupació a 5 anys vista. Font: estudi emprenedoria GEMCATALUNYA_2010

De la representació anterior, se’n desprenen una sèrie de dades que convé comentar. En primer lloc, veiem una evolució en el nombre de treballadors entre l’empresari nou i el consolidat. Altrament, aquesta mateixa evolució es reprodueix a la inversa pel que fa a les expectatives de contractació a 5 anys vista. Una altra observació que crida l’atenció és el fet que, entre els empresaris consolidats, aquests han reduït en gairebé dos treballadors la seva plantilla l’any 2010 respecte l’any anterior.

Conclusions Tant el conjunt de Catalunya com el cas particular d’Alcanar es caracteritzen per tenir un gruix emprenedor important. Hem vist que l’atur afecta en la mateixa proporció, tant els

ciutadans immigrants com les persones nascudes a Catalunya. També hem pogut observar quins sectors són més rellevants per a l’activitat econòmica d’Alcanar i de Catalunya. A Alcanar predomina el primari mentre que a Catalunya el terciari.

Paral·lelament, també hem vist que el sector terciari és el més afectat per la crisi econòmica.

Fent incís en l’emprenedoria, també hem pogut constatar que la TEA immigrant a Alcanar és bastant inferior a la TEA de Catalunya.

2.4.

Marc legal de la immigració a Catalunya, Espanya i Unió Europea

A nivell europeu, el principal acord que regula el trànsit de persones i mercaderies recau en els “Acords de Schengen”, signats entre 1985 i 1990, que estableixen la lliure circulació entre els països membres.

No obstant això, les principals competències en matèria d’estrangeria corresponen a l’Estat. En aquest sentit, convé recordar que l’1 de juliol de 1985 s'aprova la Llei orgànica 7/85 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, que representa una concreció de l’exigència continguda en l'article 13 de la Constitució, segons el qual “els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garanteixen el present títol en els termes que estableixin els tractats i les lleis”. Per aquest motiu la nova llei es titula “Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya”.

Entre 1990 i 1992 s’aplica una política activa d'immigració i l'obertura d'un procés excepcional de regularització. Les ONGs es veuen obligades a donar respostes a les necessitats dels immigrants i els ajuden a associar-se. Tot plegat comporta iniciar un procés de reivindicació per tal de modificar la Llei d'estrangeria i la creació en les diferents administracions d'òrgans que s'encarreguin de la immigració. Així, entre 1993 i 1996 les administracions públiques comencen a donar resposta, segons les seves competències, a les reivindicacions formulades per les entitats. Encara que les respostes no siguin les mateixes, totes les administracions coincideixen en la voluntat d'integrar els immigrants en la societat, a acceptar que es tracta d'un fenomen que anirà en augment i en la necessitat d'abordar aquest tema de manera global i tenint en compte l'opinió dels afectats.

En aquest sentit, el Govern central intenta desenvolupar el concepte de política activa d'immigració tot creant organismes específics centrats en la integració d’aquests.

En aquest sentit es crea La Comissió Interministerial d'Estrangeria (R.D. 511/1992, de 14 de maig), amb l'objectiu de coordinar l'actuació administrativa dels diferents departaments ministerials.

A Catalunya, les polítiques d'immigració s'inicien els anys 90 des d'una perspectiva interdepartamental i es crea, el novembre de 1992, la Comissió Interdepartamental per al Seguiment i Coordinació d'Actuacions en Matèria d'Immigració (Acord de Govern de la Generalitat el dia 21 de novembre de 1992), integrada per vuit departaments de la

Generalitat: Presidència, Governació, Ensenyament, Cultura, Sanitat i Seguretat Social, Política Territorial i Obres Públiques, Treball i Benestar Social.

Els objectius del Pla eren donar suport al desenvolupament personal i social dels immigrants estrangers, potenciar-ne la participació en la construcció nacional de Catalunya i promoure la informació i la sensibilització a la població en general. Val a dir, però, que bona part d’aquests programes no es van acabar aplicant per manca de planificació en el finançament. Per la seva banda, el Govern espanyol, continuava duent a terme una política d'estrangeria basada en l'ordre públic, que no es preocupava de promoure la integració dels immigrants. Aquesta situació perdurà fins al 2 de desembre de 1994, quan el Consell de Ministres va aprovar el Pla per a la integració social dels immigrants, que constitueix el punt de referència, assenyala els objectius prioritaris, les orientacions essencials, els àmbits d'actuació i les mesures concretes.

Els canvis detectats en les característiques de la població immigrant de finals del segle XX, els canvis organitzatius per gestionar el flux migratori i el debat social generat, acaben donant peu a un acord entre totes les forces polítiques per modificar la Llei d'estrangeria, que donés resposta a la nova realitat del fenomen. Amb aquesta intenció, el Congrés dels Diputats aprova la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració a Espanya, que reconeix que els estrangers ja no vénen a treballar i marxen, sinó que vénen per establir-s’hi.

Aquesta Llei continua vigent en l'actualitat, tot i que s'han aprovat quatre modificacions (LO 8/2000, LO 11/2003, LO 14/2003 i LO 2/2009).

El mateix any 2000 es crea, a nivell estatal, la Delegació per a l'Estrangeria. La Generalitat de Catalunya, de forma homòloga, constituirà l'agost de l'any 2000 la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament de la Presidència, per tal de coordinar i donar suport a les actuacions del Govern en matèria d'immigració.

A partir de 2006, es produeix un fort augment en l’arribada d’immigració extracomunitària. Això genera nous reptes, especialment en l’àmbit de la preservació de la identitat catalana, i s’entén que l’absorció d’una part important del flux migratori ha d’anar acompanyada d’una cohesió social i cultural. Per aquest motiu, la Generalitat elabora un nou pla, hereu dels anteriors, que posa èmfasi en la promoció de la interculturalitat i aposta per la incorporació a la societat catalana dels nouvinguts.

Tot i així, no hem d’oblidar les restriccions del marc jurídic en matèria d'estrangeria (LO 4/2000, d'11 de gener i les seves modificacions posteriors), que fa que molts immigrants estiguin en situació de precarietat. Cal destacar que, tot i que la LO 4/2000 va ser aprovada l'11 de gener de 2000, no va començar a aplicar-se fins a 30 de desembre del 2004, data de publicació del Reglament d'aplicació de la Llei (RD 2393/2004, de 30 de desembre).

A partir de 2006, els fluxos migratoris es veuen potenciats pels reagrupament familiars, ja que un cop l'immigrant regularitza la seva situació i té prou estabilitat pot recórrer al dret del reagrupament familiar.

No obstant això, val a dir que, actualment, l’última modificació de la Llei d’estrangeria, la LO 2/2009, canvia aquestes condicions del reagrupament, ja que el restringeix només a familiars per via ascendent, majors de 65 anys i només quan el demandant del reagrupament disposi d’autorització de residència de llarga duració. No obstant això, alguns dels avantatges que ha suposat consisteixen, per exemple, en la incorporació plena dels drets fonamentals per a totes les persones, independentment de la seva condició d’immigrants. També reserva el dret a quedar exempt de l’expulsió als immigrants en situació irregular que denunciïn qui els ha portat al país. Un altra novetat important, que fins ara no es donava, és que els estrangers “reagrupats” reben l’autorització per a treballar.

Marc legislatiu de les empreses d’immigrants Els requisits legals exigits als immigrants per obrir un negoci són els mateixos que els que es demanen a la població autòctona, encara que, en aquest primer cas, s’hi ha d’afegir una documentació addicional. Les exigències burocràtiques depenen de la forma jurídica escollida per a l’empresa en qüestió: per exemple, la titularitat de l’empresa pot ostentarla una persona física (empresari individual) o una persona jurídica o societat.

Pel que fa a aquesta documentació addicional, cal destacar el permís de residència i de treball, ja que són indispensables per entrar al mercat de treball de forma regular.

A més a més, els immigrants no comunitaris que volen establir-se per compte propi a Espanya, necessiten una autorització específica per iniciar la seva activitat. Aquesta autorització els atorga la situació legal de residència temporal i permís de treball per compte propi durant un any, i ha de ser renovada segons els terminis de la normativa vigent.

En aquells casos que l’autorització es renova durant 5 anys consecutius, s’atorga definitivament un permís permanent. Per als immigrants comunitaris, en canvi, no es requereixen aquests permisos.

A nivell fiscal, no hi ha avantatges de cap tipus que premien el fet de ser immigrant, sinó que, en tot cas, les possibles subvencions o rebaixes fiscals s’apliquen en funció de criteris diferents al país d’origen de l’empresari/a, com ara els recursos, el tipus d’iniciativa, l’emplaçament de l’empresa...

Conclusió El fet d’immigrar no sempre suposa un nou horitzó d’oportunitats i portes obertes. Tal com hem vist en el transcurs dels canvis legals ocorreguts en matèria d’immigració, les administracions s’han anat apropant a la realitat dels nouvinguts i al xoc cultural que suposa integrar-se en un indret tan diferent.

Paral·lelament, Europa ha vist com creixia el discurs xenòfob, accentuat per la crisi econòmica. S’ha popularitzat la creença que atorgar drets als immigrants va sempre en detriment dels drets de la població autòctona. S’ha popularitzat un discurs populista molt

crític amb la nova llei d’estrangeria (LO 2/2009), titllada de permissiva, que concedeix a la població immigrant drets tan bàsics com: 

Dret a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat personal i familiar, a la llibertat ideològica, religiosa i de culte, a l’assistència sanitària d’urgència, a la tutela judicial i a l’assistència jurídica gratuïta, independentment de la situació administrativa.

Tanmateix, es reserva la plena assistència sanitària als inscrits al padró municipal, menors i dones embarassades.



Els drets de lliure circulació, reunió, manifestació, associació, treball, accés a la Seguretat Social, sindicació i vaga es reconeixen només als estrangers que estan en situació legal d’estància o residència. També tenen dret a l’educació no obligatòria, ajuts en matèria de vivenda i al reagrupament familiar els estrangers residents.



Els drets polítics es reserven només als ciutadans de nacionalitat espanyola, a excepció dels comicis municipals, que podran estar subjectes a canvis en funció de tractats o acords recíprocs amb altres països.

Un cop exposats aquests drets bàsics dels immigrants, sembla que la societat no sempre els reconeix. Tendim a reduir cadascuna de les persones immigrants a un paper o carnet.

Ens hi referim com si fossin mercaderies: si no consta als registres, és il·legal i, en conseqüència, ha de ser expulsat. Hem oblidat que aquestes persones ens feien la faena bruta en temps de bonança i en unes condicions, massa sovint, reprovables. Tampoc no veiem els milers d’immigrants emprenedors que un dia van decidir arrelar-se al territori mitjançant la creació d’una empresa. Lluny de valorar la riquesa i l’ocupació que creen, l’aportació cultural que generen o bé els beneficis que comporten per a la competitivitat del mercat, sovint ens deixem portar pel discurs més pessimista i crític amb aquests negocis: “roben clients al comerç de tota la vida”, “segur que aquí hi ha gat amagat”, “aquest local sempre està ple de gent estranya” i com aquests tòpics, un llarg etcètera.

En definitiva, penso que la meva recerca arriba en el context oportú, ja que aporta un punt de vista diferent de l’habitual sobre els immigrants, en un moment que la situació econòmica s’ha consolidat com a argument a favor del discurs xenòfob. Ara bé, massa sovint s’ha oblidat que les persones, i en conseqüència els drets naturals que com a tals els corresponen, van existir molt abans que l’economia.

Immigrants emprenedors: ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

3. ENTREVISTES ALS EMPRESARIS A la part inferior es pot veure el model de l’entrevista corresponent als empresaris immigrants. Les entrevistes originals, lliurades als empresaris habitualment a les instal·lacions del seu mateix negoci, estaven en català i també en la llengua de la persona a la qual m’adreçava. Per dur a terme la traducció, em vaig servir del Google Traductor.

Al següent enllaç hi trobareu unes fitxes que he elaborat on resumeixo l’evolució política, economia i cultura de cada país originari dels empresaris. Ho faig amb l’objectiu de contextualitzar les entrevistes i aportar un punt de vista més global sobre la realitat de cada país. També podeu accedir a l’enllaç per mitjà del codi QR següent: https://docs.google.com/?authuser=0#folders/0BzctcFHeJWNoZTQ4ZjFjZmYtZGQ4ZC00Y TRmLTljYjctMDVhNGNiY2JjYWRm Model d’entrevista PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Edat: Sexe: Procedència: Any d’arribada: Idiomes (llengua d’ús amb el client): Formació i relació amb el seu sector: Per què Alcanar?

Tens família a Alcanar?

Experiència professional anterior: Possessió d’altres negocis: Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Perspectives de futur: PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Descripció (origen) del producte: Any d’obertura: Procedència dels proveïdors: Nombre i procedència dels treballadors: Hi ha familiars ocupats en l’empresa?

Procedència majoritària dels clients: Barri: Local/instal·lacions de lloguer o en propietat?

Immigrants emprenedors: ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’empresa: Basar Jili PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Fumin Wang Edat: 49 Sexe: Masculí Procedència: Xina Any d’arribada: Vaig arribar sol l’any 1999. 4 anys més tard, el 2003, van arribar els meus fills.

Idiomes (llengua d’ús amb el client): Parlo xinès i una mica de castellà.

Als clients, tant jo com la resta de treballadors, ens intentem dirigir en castellà, malgrat que de mica en mica anem incorporant expressions i paraules en català per saludar, acomiadar-nos, els números...

Formació i relació amb el seu sector: Jo no vaig poder anar a l’escola.

De fet, a Xina, hi ha molt poca gent de la meva edat que es pogués permetre pagar els estudis.

Per què Alcanar? Bé, abans d’arribar aquí a Alcanar vam estar a Reus.

Treballava a l’obra però quan la cosa va començar a anar malament ho vaig haver de deixar. Aleshores vaig decidir obrir el negoci. Buscava locals en un poble no gaire gran i finalment vam arribar aquí, a Alcanar.

Experiència professional anterior: Bé, he treballat com a operari en uns magatzems i com a obrer.

Possessió d’altres negocis: No. Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Abans de venir, m’imaginava Espanya com un país molt ric, amb uns salaris molt més alts que a la Xina, amb millor qualitat de vida... I efectivament, la diferència és abismal. No obstant això, crec que durant aquests 10 últims anys, la situació de la Xina ha millorat molt i aquestes distàncies s’han reduït.

Perspectives de futur: M’agradaria quedar-me aquí.

29

Immigrants emprenedors: ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis.

Descripció (origen) del producte: En el basar es poden trobar articles de ferreteria, decoració, roba, complements, regals, papereria, colònies...

Any d’obertura: 2008 Procedència dels proveïdors: Tots els nostres productes estan fabricats a la Xina. D’allí es distribueixen a uns magatzems situats a Barcelona, Madrid, Tarragona i València, principalment. I són aquests majoristes, tots d’origen xinès, els que realitzen la distribució per Espanya i en molts casos Portugal.

Nombre i procedència dels treballadors: 4 treballadors. Tots som xinesos.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Sí, els meus fills.

Procedència majoritària dels clients: La majoria dels clients són canareus i, en algun cas puntual, romanesos.

Barri: A la part més nova d’Alcanar poble, al costat del Centre Cívic.

Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer.

30

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’empresa: Restaurant Qi Lai Xuan PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Xiu Qin Li Edat: 40 anys.

Sexe: Femení.

Procedència: Xina.

VII.GRÀFICS COMENTATS Any d’arribada: 2001 DE LES ENTREVISTES Idiomes (llengua d’ús amb el client): Castellà i Xinès Formació i relació amb el seu sector: Vaig anar a l’institut fins als 14 anys.

Per què Alcanar? Bé, no sé ben bé per què vaig venir aquí i no a un altre poble. Vaig arribar a Espanya perquè els salaris són més alts i, abans de res, vaig fer cap a Sant Carles de la Ràpita, perquè hi tenia família. Allí vaig estar treballant com a cambrera en un altre restaurant xinès i, quan vaig tenir l’oportunitat d’obrir el meu propi negoci de restauració, no vaig dubtar a fer-ho. A Alcanar no hi havia cap altre restaurant d’aquest tipus, estava prop de Sant Carles... Crec que va ser per això.

Tens família a Alcanar? Sí, ara mateix estem vivint aquí a Alcanar el meu fill, la meva germana, el meu nebot i jo.

Experiència professional anterior: Sempre he treballat com a cambrera en diversos restaurants, tant aquí com al meu país.

Possessió d’altres negocis: No. Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Sabíem que el tema dels salaris a Espanya era millor, i per això vam venir. No obstant això, quan ets aquí te n’ adones de les dificultats que representa integrarte. Perspectives de futur: Quedar-me aquí i, si és possible, obrir un altre restaurant.

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis.

Descripció (origen) del producte: Oferim cuina xinesa, encara que està bastant occidentalitzada. Les espècies i molts productes són d’aquí, ja que a la gent d’aquí els costa acostumar-se a molts sabors asiàtics.

Any d’obertura: 2009 Procedència dels proveïdors: Hi ha una mica de tot. Alguns productes vénen de la Xina i empreses espanyoles els distribueixen aquí. D’altres, pràcticament la majoria, provenen directament del mediterrani i els comprem a Sant Carles, Benicarló...

Nombre i procedència dels treballadors: Contant-me a mi, som tres treballadors, tots xinesos, encara que fa un any, més o menys, vam tenir una cambrera canareva treballant amb nosaltres.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Sí, la meva germana.

Procedència majoritària dels clients: Gairebé tots els clients són canareus.

Procedència majoritària dels clients: el 90% són d’Alcanar.

Barri: La ronda del Remei.

Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer

31

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’ empresa: Basar Continental Aquest empresari no va accedir a respondre l’entrevista i, per tant, totes les respostes que aquí trobareu són fruit d’observacions meves.

PERFIL DE L’EMPRESARI Nom:

-

Edat:

-

Sexe: M Procedència: Xina Any d’arribada: Idiomes (llengua d’ús amb el client): D’acord amb el que he pogut observar, és segur que parla xinès i castellà.

Formació i relació amb el seu sector: Per què Alcanar? Tens família a Alcanar? Experiència professional anterior: Possessió d’altres negocis: Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Perspectives de futur: PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: Es poden trobar productes de tota mena: roba, ferreteria, complements, decoració, regals, colònies, papereria...

Any d’obertura: Procedència dels proveïdors: Nombre i procedència dels treballadors: Segons les meves observacions, hi ha 2 treballadors més un tercer que és el propietari. Els tres d’origen xinès.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Procedència majoritària dels clients: La majoria són canareus.

Barri: Zona nova Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? 32

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’empresa: Alcanar Kababish PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Anjam Fayyaz Edat: 32 anys.

Sexe: Masculí Procedència: Pakistan Any d’arribada: Vaig arribar a Espanya l’any 2000. Em vaig instal·lar a Amposta durant 9 anys i, el 2009, em vaig traslladar a Alcanar.

Idiomes (llengua d’ús amb el client): Parlo urdú, anglès, castellà i el català, tot i que aquests dos últims amb algunes dificultats.

Formació i relació amb el seu sector: Per què Alcanar? M’agradava Espanya. Un cop aquí, vaig arribar primer a Amposta i 9 anys després a Alcanar. Era un poble del qual havia sentit a parlar. M’agradava. I a més, no hi havia cap restaurant de quebabs, així que hi vaig veure una bona oportunitat per continuar amb el negoci que havia començat a Amposta.

Situació personal: Solter. Però no estic sol, ja que el meu germà també viu aquí, a Alcanar Experiència professional anterior: Al Pakistan havia treballat en uns magatzems. Quan vaig arribar aquí vaig obrir un quebab a Amposta, cap al 2004 i un cop vaig ser a Alcanar, vaig seguir els mateixos passos.

Possessió d’altres negocis: El quebab que tenia a Amposta el vaig tancar, així que, ara per ara, només tinc el d’Alcanar.

Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Espanya m’agradava. Per això vaig venir. La imatge que en tenia era la d’un país molt bonic i ric. I no em va defraudar. Potser no era tot tan fàcil com pensava però certament he pogut tirar endavant dos negocis Perspectives de futur: En un futur, em veig vivint aquí, a Alcanar.

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: El principal producte que venem és el quebab. Pot ser de pollastre, corder o mixt. És un aliment típic de Turquia.

De fet, no havia sentit mai a parlar sobre el quebab fins que vaig arribar aquí a Catalunya Any d’obertura: 2009 33

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

PERFIL DE L’EMPRESA Procedència dels proveïdors: Em subministra la mateixa franquícia, d’origen paquistanès. Estan instal·lats a Portugal.

Nombre i procedència dels treballadors: 2 treballadors, ambdós són del Pakistan.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No. Procedència majoritària dels clients: Diria que un 80% dels clients són nascuts a Alcanar, i amb una mitjana d’edat bastant baixa.

Barri: A la Plaça Major del poble, nexe entre el barri antic i la zona més moderna.

Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer.

34

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’ empresa: Locutoris Money Gram En aquest cas, no va ser possible contactar amb l’empresari i les preguntes van ser respostes, en la mesura del possible, per un treballador seu.

PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Amer Atif Edat: 30 anys Sexe: Masculí Procedència: Pakistan Any d’arribada: 1999 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Parla urdú i castellà. El cap no té contacte directe amb el client de manera que no n’empra cap de les dues per relacionar-s’hi. De totes maneres, els seus treballadors acostumem a parlar castellà, ja que és un idioma parlat per la majoria d’immigrants, de manera que ens entenem prou bé.

Formació i relació amb el seu sector: Per què Alcanar? Tens família a Alcanar? Experiència professional anterior: Possessió d’altres negocis: Sé que té altres locutoris per Alcanar, les Cases, Castelló, València i Barcelona...

Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Perspectives de futur: Suposo que una persona que ha obert tants locutoris aquí tindrà la idea d’establir-s’hi. Crec que a llarg termini no té previst marxar.

PERFIL DE L’EMPRESA: Mundo Telecomunicaciones (Alcanar) Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: S’ofereix accés a Internet i venda de targetes per fer trucades internacionals.

Any d’obertura: 2004 Procedència dels proveïdors: Nombre i procedència dels treballadors: 1, de Romania.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No. Procedència majoritària dels clients: Romania, Bulgària i Ucraïna.

Barri: Ramon i Cajal (Zona moderna) Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? 35

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

PERFIL DE L’EMPRESA: LOCUTORI MONEY GRAM (les Cases) Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: S’ofereix servei d’Internet, venda de targetes per fer trucades internacionals i barra de bar, amb beguda i menjar.

Any d’obertura: 2008 Procedència dels proveïdors: Nombre i procedència dels treballadors: 1, del Pakistan.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No. Procedència majoritària dels clients: Romania, Bulgària i Ucraïna.

Barri: Les Cases d’Alcanar (prop del passeig) Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? -

36

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’empresa: Casa Ecològica a PERFIL DE L’EMPRESARI

Nom: Horstz Moritz Edat: 69 Sexe: Home Procedència: Alemanya Any d’arribada: 1990 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Alemany, castellà, català. Per relacionar-me amb els clients acostumo a parlar en castellà.

Formació i relació amb el seu sector: Formació en disseny d’interiors.

Més tard em vaig especialitzar en construcció natural, és a dir, amb materials biosostenibles o ecològics.

Per què Alcanar? Perquè coneixia gent de la Selleta.

Tens família a Alcanar? Sí, la meva parella.

Experiència professional anterior: Anteriorment tenia una empresa centrada en la rehabilitació de vivendes.

Possessió d’altres negocis: No Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: La veritat que abans d’arribar aquí m’esperava una mica més de consciència ecològica pel que fa al tema de la construcció. Fins i tot avui en dia continuo sorprès per la manca d’interès en l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes Perspectives de futur: M’estic jubilant per quedar-m’hi.

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Secundari.

Descripció (origen) del producte: Som una empresa de construcció que actualment ens dediquem a treballar amb aïllament de cel·lulosa i energia solar.

Any d’obertura: 1995 Procedència dels proveïdors: D’Alemanya Nombre i procedència dels treballadors: Tenim 1 treballador, que és català.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No Procedència majoritària dels clients: Catalunya, València, Alacant, etc.

Barri: La Selleta Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? En propietat 37

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de les empreses: Pizzeria Les Cases i Miramar PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Popa Avram Dorim Edat: 46 anys.

Sexe: Masculí Procedència: Romania Any d’arribada: 2001 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Romanès i castellà.

Formació i relació amb el seu sector: Vaig cursar l’equivalent al Batxillerat d’aquí, és a dir, fins als 18 anys, i després vaig aprendre mecànica en un taller del meu poble.

Per què Alcanar? Bé, primer vaig anar a la Sénia. Vaig estar treballant allí fins que, el 2006, vaig poder obrir el meu propi negoci. Aleshores, buscant locals, vaig trobar aquest, al costat de la mar, en una zona bastant turística... I m’hi vaig quedar.

Situació personal: Visc aquí amb la meva família.

Experiència professional anterior: A Romania havia treballat com a mecànic. En arribar aquí, m’havia d’adaptar a les circumstàncies i, vivint a la Sénia, doncs vaig haver de començar a treballar en una fàbrica de mobles. Però quan vaig veure que el sector es va començar a complicar, me’n vaig adonar que havia de buscar alguna alternativa i, en plantejarse l’oportunitat d’obrir un negoci aquí a les Cases, no vaig dubtar d’obrir-lo.

Possessió d’altres negocis: Sí. Fa just un parell de setmanes (en data de 5 d’agost) vaig obrir un altre restaurant, aquí a les Cases també, que es diu Miramar.

Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Bé, pel que fa a salaris, condicions laborals, drets... s’està millor a Espanya que a Romania. Ara bé, quan vaig arribar a la Sénia, de seguida vaig veure que aquí la gent va molt més per feina. És cert que els salaris són més alts, però la qualitat de vida diria que no és tan bona ja que es treballa molt. L’exigència és molt alta també, tothom s’ho pren tot molt seriosament... En aquest sentit, no m’esperava aquesta situació tot i que ara, des del punt de vista d’empresari, ho valoro positivament.

Perspectives de futur: Bé, si vols que et digui la veritat, sempre queda la il·lusió de poder tornar a la teva terra. No obstant això, ara visc aquí amb la meva família, tinc dos negocis i la cosa funciona bastant bé, així que si mai torno, serà d’aquí a molts anys.

38

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

PERFIL DE L’EMPRESA (PIZZERIA LES CASES) Sector econòmic: Sector Serveis Descripció (origen) del producte: La carta està formada per una àmplia varietat de pizzes, pasta i carns.

Any d’obertura: 2006 Procedència dels proveïdors: Són proveïdors locals. Els principals són de Tortosa i de Sant Carles de la Ràpita.

Nombre i procedència dels treballadors: Quatre treballadors més jo.

Són de procedència molt diversa. N’hi ha des d’Alcanar, passant per Romania, Marroc o Rússia.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No. Ni ho vull. No m’agrada treballar amb la família perquè a la llarga acaba portant problemes.

Procedència majoritària dels clients: Gairebé tots són d’Alcanar o de les Cases. De tant en tant, ve algun turista, però tampoc és el nostre principal client, ja que només busquen paelles, peix i marisc i això nosaltres no ho oferim.

Barri: Les Cases d’Alcanar.

Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? En propietat.

PERFIL DE L’EMPRESA: MIRAMAR Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: Oferim paelles, carns, tapes...

Any d’obertura: 2011 (Estiu) Procedència dels proveïdors: Són de la zona, principalment de Sant Carles i de Tortosa.

Nombre i procedència dels treballadors: 3, 1 de Rússia i 2 de Romania Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No. Procedència majoritària dels clients: Bé, hem obert fa molt poc i, per tant, fa falta veure encara quin tipus de client ens ve. Suposo que serà el mateix perfil que a la pizzeria, més que res pel tipus de menjar que venem.

Barri: Les Cases d’Alcanar (molt pròxim al Passeig) Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer.

39

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’empresa: Emanuela Fashion PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Emanuela Edat: 27 Sexe: Femení Procedència: Romania Any d’arribada: 2004 IX.CONCLUSIONS Idiomes (llengua d’ús amb el client): Català, romanès, castellà, anglès i alemany.

Formació i relació amb el seu sector: A Alemanya vaig estudiar formació professional relacionada amb economia i ciències socials.

Per què Alcanar? Ben bé no ho sé. Van venir els meus pares aquí a Alcanar i després vaig arribar jo.

Tens família a Alcanar? Sí, els meus pares i una germana.

Experiència professional anterior: He treballat com a dependenta i també com a cambrera.

Possessió d’altres negocis: No. Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Bé, abans de venir aquí vaig estar vivint a Alemanya, de manera que allí ja em vaig endur una certa frustració en adonar-me que no era tot tan fàcil com ens havien dit a Romania. És cert que els salaris són més alts aquí, però costa molt trobar un treball, i més si tens la condició d’immigrant. De totes maneres, la meva família i jo vam aconseguir tirar endavant i ara per ara, estem bastant bé.

Perspectives de futur: En un principi, m’agradaria quedar-me aquí.

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis.

Descripció (origen) del producte: Roba i complements, tant per a home com per a dona.

Any d’obertura: 2008 Procedència dels proveïdors: Espanyols i italians.

Nombre i procedència dels treballadors: No tinc cap treballador contractat.

Procedència majoritària dels clients: Gairebé tots són nascuts a Alcanar.

Barri: Zona sud d’Alcanar (part més moderna) Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer.

40

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de l’empresa: Cafeteria Abril PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Aurica-Florica Astalas Edat: 33 Sexe: Femení Procedència: Romania.

Any d’arribada: 2006 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Castellà, romanès i hongarès.

Amb el client parlo en castellà (en un 60% dels casos, quan el client és canareu) o romanès (que és l’altre gruix de client que freqüenta el bar) Formació i relació amb el seu sector: A Romania vaig estudiar fins als 16 anys. Eren uns estudis molt bàsics de manera que mantenen poca relació amb la meva ocupació.

Per què Alcanar? Estava buscant un poble petit, prop del Mediterrani.

No sé ben bé com va ser però vaig arribar aquí.

Tens família a Alcanar? Sí, els meus fills i el meu marit.

Experiència professional anterior: Vaig treballar 7 anys com a cambrera i uns 3 com a dependenta.

Possessió d’altres negocis: No. Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Em va agradar molt el poble. En faig una bona valoració.

Perspectives de futur: M’agradaria continuar vivint aquí.

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis.

Descripció (origen) del producte: Bé, el tipus de producte és l’habitual en les cafeteries: pastes, cafè, licors...

Any d’obertura: 2011 Procedència dels proveïdors: Totes les empreses que ens subministren són de la zona, ja que oferim un producte bastant global.

Això no vol dir que el cafè sigui produït aquí, però sí que com a mínim el distribuïdor està establert per la comarca.

Nombre i procedència dels treballadors: No tinc cap treballador contractat.

Procedència majoritària dels clients: A grans trets, diria que al voltant d’un 60% dels clients són nascuts a Alcanar i la resta romanesos Barri: Al sud del municipi Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer.

41

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom de les empreses: Hnos. Moraru SL, Hnos. Moraru SCCL i Moraru Consypro SL PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Ghena Die Moraru Edat: 38 Sexe: Masculí Procedència: República Moldava.

Any d’arribada: 1999.

Idiomes (llengua d’ús amb el client): Moldau, rus, castellà, català i lituà.

Formació i relació amb el seu sector: La meva formació està poc relacionada amb la tasca que desenvolupo actualment, ja que vaig començar estudiant trompeta, quan tenia uns 8 anys. Uns deu anys més tard, vaig entrar a l’escola militar per tal d’esdevenir policia de la KGB. Allí, el tipus de formació era molt àmplia, i incloïa des de psicologia, economia, preparació física...

Eren 5 anys d’estudis, amb un nivell d’exigència molt gran. També he fet cursos en construcció, fusteria, fontaneria...

Per què Alcanar? Jo havia estat viatjant tota la meva vida. De Moldàvia vaig anar a Rússia, a Romania i finalment a Portugal. Un cop allí, el 1999, em van dir que a Espanya donaven els papers a tothom. Jo necessitava els papers, ja que és molt dur passar-se tota una vida sense. No tens drets, ni reps respecte, ni et sents bé amb tu mateix. Tothom et tracta com si fossis alguna cosa il·legal.

Així que tan bon punt vaig saber que a Espanya era fàcil regularitzar la situació dels immigrants, me’n vaig anar. Vaig decidir que m’instal·laria a Saragossa però, un cop vaig ser allí, vaig voler anar a veure el mar.

Malgrat que a Moldàvia hi vivia relativament a prop (uns 300 km) mai no l’havia pogut anar a veure. Així que sense saber com, vaig arribar a les Cases d’Alcanar. El que havia de ser una visita puntual va esdevenir el viatge que canviaria la meva vida. Recordo que era un 4 de gener i els jardins estaven florits, els tarongers estaven plens, feia bon temps, hi havia molts contrastos de colors... Em vaig enamorar del paisatge. Jo venia de l’URSS, una zona molt freda i monòtona, sobretot a l’hivern. Així que sense pensar-ho dos cops, em vaig instal·lar a les Cases d’Alcanar.

Tens família a Alcanar? Sí, el meu germà, que va venir després i els meus dos fills. Va ser molt dur, i és que per portar-los aquí i passar la frontera els vaig haver de posar a sota dels seients del cotxe. Des de Romania fins a Portugal. Davant meu la policia va parar molts de cotxes, fins i tot a mi, però no els van poder trobar.

42

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

Experiència professional anterior: El 1983, amb 10 anys, vaig començar a treballar com a trompetista professional en una orquestra molt coneguda de Moldàvia. El 1989 vaig entrar en el món del disseny tèxtil, i és que viva a uns 100 km de Romania i podia veure els seus canals de televisió; així que mirava els programes romanesos, copiava els dissenys de roba i els produïa per a Moldàvia. El 1990 entro a l’escola militar. Allí vaig estar fent de policia de frontera. El 1993, amb 20 anys, vaig crear la primera empresa. Era de disseny de roba. Més tard n’obriria una altra d’alimentació.

El 1994, ja a Moscou, vaig obrir una empresa de construcció. El 1997, a causa de la devaluació de la moneda russa, abandono Moscou per anar a Romania (1997). Allí m’hi vaig estar un any, amb un negoci de líquids, llavors, planter...

El 1998, hi ha una forta crisi a Romania i vaig a Portugal, on m’ estic un any. I ja a principis de 2000 arribo a Catalunya, on he obert tres empreses, dos de construcció (Hermanos Moraru SCCL al 2001 i Moraru Consypro SL, al 2007) i una d’alimentació (Hermanos Moraru SL, encara que el seu nom comercial és Aliona). Fa un parell d’anys, vam obrir una altra tenda d’alimentació, sota el mateix nom, a Benicarló.

Possessió d’altres negocis: Com t’he dit, actualment tinc 2 empreses de construcció i una d’alimentació, amb representació a Alcanar i Benicarló.

Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Bé, l’únic que buscava quan vaig venir a Espanya eren els papers i els vaig aconseguir, així que he complert les expectatives. Pel que fa a oportunitats, facilitats per treballar... Són coses que te les has de buscar, estiguis a Espanya o a qualsevol altre país. És evident que no et vindran a buscar per a treballar, i que t’has de buscar la vida allà a on estiguis. Jo per exemple, ho he fet obrint empreses allà a on he estat, i és que la sort no et ve, sinó que l’has de buscar.

Perspectives de futur: Bé, és una pregunta molt difícil, ja que mai no saps on et portarà la naturalesa. A mi m’agradaria quedar-me aquí. Hi tinc els fills, el meu germà. A Alcanar tinc un pis, una casa i un pati.

També tinc una casa a Ulldecona... En definitiva, m’he instal·lat aquí amb la intenció de quedar-m’hi però no se sap mai on pots anar a parar.

43

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

HERMANOS MORARU SL (Aliona, com a nom comercial) Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: El tipus d’articles que venem són els habituals en qualsevol tenda d’alimentació, amb la particularitat que els nostres productes són típics dels països de l’est.

Any d’obertura: 2007 Procedència dels proveïdors: Els nostres proveïdors són de procedència molt variada. En tenim d’Alacant, Granada, Girona, Múrcia... i també de Lituània, Rússia etc.

Nombre i procedència dels treballadors: Ara mateix hi treballen 3 persones. Una és osseta, l’altra romanesa i la tercera, lituana.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Sí, una neboda meua i un germà.

Procedència majoritària dels clients: En contra del que molta gent pensa sobre aquests tipus d’establiments especialitzats en productes de l’est, bona part del gruix de clients són canareus. El perfil mitjà és gent gran (que viuen prop de la tenda, situada al barri antic) i que venen a fer compres molt concretes com el pa, aigua o carn. Evidentment, també tenim bastants de clients romanesos.

Barri: antiga

Zona

Local/instal·lacions en lloguer o en propietat? Lloguer PERFIL DE L’EMPRESA: MORARU CONSYPRO SL. Sector econòmic: Sector secundari.

Descripció (origen) del producte: Duem a terme serveis de fontaneria, construcció d’estructures de formigó armat, maçoneria...

Any d’obertura: 2007.

Procedència dels proveïdors: Els productes de construcció els comprem a empreses de la comarca.

Nombre i procedència dels treballadors: 16, encara que és una xifra orientativa ja que els anem subcontractant en funció de les comandes. 7 són romanesos, 1 moldau, 1 ucraïnès, 3 russos i els altres són nous i no sé ben bé de quin país són.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Sí.

Procedència majoritària dels clients: Són de procedència molt diversa.

Tenim clients catalans, valencians, anglesos, francesos...

44

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

PERFIL DE L’EMPRESA: MORARU CONSYPRO SL. Procedència majoritària dels clients: Són de procedència molt diversa.

Tenim clients catalans, valencians, anglesos, francesos...

Barri: Zona antiga (oficina) Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? En propietat.

PERFIL DE L’EMPRESA: HERMANOS MORARU SCCL. Sector econòmic: Sector secundari.

Descripció (origen) del producte: Oferim servei de fontaneria, construcció d’estructures de formigó armat, maçoneria... De fet oferim el mateix que MORARU CONYPRO SL, l’únic que depenent de determinades comandes ho facturem per aquesta altra empresa perquè comporta alguns avantatges fiscals.

Any d’obertura: 2001.

Procedència dels proveïdors: Són proveïdors de la comarca.

Nombre i procedència dels treballadors: 3, encara que és una xifra orientativa ja que subcontractem treballadors en funció de la situació.

Els que tenim actualment són 2 romanesos i 1 moldau.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Sí.

Procedència majoritària dels clients: Són de procedència molt diversa: catalans, valencians, anglesos, francesos...

Barri: Zona antiga (oficina) Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? En propietat.

45

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

Nom empresa: Casa Lucia PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Carlos Karlic Edat: 41 anys Sexe: Masculí Procedència: Eslovàquia Any d’arribada: 2000 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Català, castellà i alemany.

Formació i relació amb el seu sector: No tinc estudis Per què Alcanar? Perquè hi ha molt de turisme i, per tant, s’adaptava al meu desig d’obrir un restaurant.

Tens família a Alcanar? Sí, visc amb la meva dona i les meves dues filles.

Experiència professional anterior: He treballat a l’obra.

Possessió d’altres negocis: No. Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: La veritat és que m’ha sorprès molt el clima, el paisatge, la mentalitat de la gent...

A nivell econòmic també he notat una gran diferència respecte la situació d’Eslovàquia.

Perspectives de futur: Segurament, ben aviat marxarem a algun altre país on les coses vagin millor.

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Terciari Descripció (origen) del producte: En general, el tipus de cuina que oferim és convencional.

Any d’apertura: 2007 Procedència dels proveïdors: Els nostres proveïdors són catalans, generalment de les Terres de l’Ebre.

Nombre i procedència dels treballadors: 3 persones, tots de l’Europa de l’Est. Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Sí.

Procedència majoritària dels clients: La majoria són turistes o bé canareus.

Barri: Les Cases d’Alcanar.

Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer 46

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom empresa: Manhattan PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Yassin Zeida Edat: 40 anys.

Sexe: Masculí Procedència: Marroc Any d’arribada: 1990 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Parlo l’àrab i l’espanyol amb certa facilitat, i em defenso una mica en francès, anglès català.

Formació i relació amb el seu sector: Vaig anar a l’escola fins als 16 anys. Era un tipus de formació molt bàsica, així que està molt poc relacionada amb la meva dedicació actual.

Per què Alcanar? Bé, jo vivia a Tànger, molt a prop de Ceuta, de manera que sempre que volia podia entrar a Espanya. Hi venia sovint, perquè m’agradava molt. A més, la situació al Marroc no estava, ni està, gaire bé, de manera que finalment vaig decidir abandonar Marroc per anar a viure a Espanya. Vaig creuar l’estret de Gibraltar i sense saber com, vaig anar a parar a les Cases d’Alcanar. Suposo que era perquè m’agradava el mar, i l’atzar em va portar aquí.

Situació personal: Visc amb la meva esposa i els meus 2 fills.

Experiència professional anterior: Bé, he treballat a l’obra; després vaig passar a treballar per a telefònica. També he estat al camp i a la llotja de les Cases, i he tingut altres negocis relacionats amb l’oci nocturn. Fins que ara farà un mes (en data de 5 d’agost) vaig obrir el bar aquí a les Cases.

Possessió d’altres negocis: Ara mateix només tinc el Manhattan (restaurant), però fa uns 5 anys vaig obrir 2 pubs a Tortosa. Ara ja estan tancats, l’últim des de fa uns 6 mesos. El primer negoci que vaig obrir va ser un locutori, a Santa Bàrbara, fa 8 anys.

Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Bé, si vaig venir a Espanya era perquè es vivia molt millor: els salaris, qualitat de vida... I efectivament, això és així. No obstant això, m’he emportat una gran decepció en adonar-me que no hi ha justícia. Denuncies alguna cosa i ningú t’escolta. Si finalment et fan cas, tarden 4 o 5 anys a resoldre el problema... En aquest sentit, estic molt desil·lusionat.

Perspectives de futur: No sé. El temps manarà. M’agradaria obrir una pizzeria, però no crec que sigui aquí. Suposo que serà a Vinaròs.

47

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Sector serveis Descripció (origen) del producte: Venc entrepans i begudes. No hi ha res que sigui especialment típic del meu país.

Any d’obertura: 2011.

Procedència dels proveïdors: Tots són de la comarca. El proveïdor principal és d’Alcanar, encara que també treballo amb una empresa de Sant Carles de la Ràpita.

Nombre i procedència dels treballadors: Ara per ara, només estic jo.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? No Procedència majoritària dels clients: Bona part són canareus. També hi solen venir molts romanesos.

Barri: Les Cases d’Alcanar (prop del passeig).

Local/instal·lacions de lloguer o en propietat? Lloguer.

Horari i descansos: Tots els dies, de 15:00 a 3:00.

48

Immigrants emprenedors:ENTREVISTES ALS EMPRESARIS Nom Empresa: Ayour En aquest cas no va ser possible contactar amb l’empresari i les preguntes van ser respostes, en la mesura del possible, per un treballador seu.

PERFIL DE L’EMPRESARI Nom: Edat: Sexe: Masculí Procedència: Marroc Any d’arribada: 2006 Idiomes (llengua d’ús amb el client): Parla àrab, francès i castellà. Ell no és l’encarregat de mantenir el contacte amb el client.

Formació i relació amb el seu sector: Per què Alcanar?

Tens família a Alcanar? Sí, la seva dona ve sovint, per tant sí que en té.

Experiència professional anterior: Possessió d’altres negocis: Sí, té 3 establiments més a Vinaròs, Benicarló i Peníscola.

Valoració sobre les expectatives prèvies i la realitat trobada: Em consta que Alcanar i Espanya li van agradar molt.

Perspectives de futur: -

PERFIL DE L’EMPRESA Sector econòmic: Terciari Descripció (origen) del producte: Venem tot tipus de productes alimentaris: carn, menjar envasat, begudes, dolços, espècies...

Any d’apertura: 2009 Procedència dels proveïdors: No ho sé.

Nombre i procedència dels treballadors: En total, contant els 4 establiments, som 5 els treballadors contractats. Crec que tots som magribins.

Hi ha familiars ocupats en l’empresa? Procedència majoritària dels clients: Barri: Zona antiga Local/instal·lacions de lloguer o en propietat?

49

Immigrants emprenedors: CARACTERÍSTIQUES DELS EMPRENEDORS IMMIGRANTS I DE LES SEVES EMPRESES

4. CARACTERÍSTIQUES DELS EMPRENEDORS IMMIGRANTS I DE LES SEVES EMPRESES En aquest apartat trobareu les respostes a les entrevistes anteriors estructurades en forma de gràfics degudament comentats. L’estructura d’aquest apartat es divideix en dos blocs: perfil de l’empresari i perfil de l’empresa.

El primer bloc descriu el perfil de l’emprenedor immigrant establert a Alcanar des d’una vessant més personal. Per fer-ho, he agrupat les diverses hipòtesis en diferents subapartats. D’aquesta forma, primer analitzarem aquells aspectes més bàsics com són la procedència, el gènere i l’edat. Seguidament, ens endinsarem en el potencial de l’emprenedor per mitjà del nivell educatiu que han assolit i del coneixement d’idiomes.

Això ens permetrà valorar si l’educació o els idiomes, per exemple, són incentius per emprendre o garanties de prosperitat. En aquesta mateixa línia, el següent subapartat ens exposarà l’experiència professional anterior dels empresaris, així com informació sobre el nombre de negocis que té cadascú. Finalment, acabarem aquest valorant les expectatives prèvies i la realitat que s’han trobat els emprenedors, així com les expectatives de futur que s’auguren.

Un cop presentades les conclusions referents a aquest primer bloc, n’encetarem un altre relacionat amb el perfil de les seves empreses. L’essència d’aquest segon bloc també és dur a terme una descripció de l’empresari. Ara bé, enlloc de fer-ho des de la vessant més personal, en aquest cas el descriurem posant en el punt de mira la seva empresa. Aquest bloc inclou diversos punts que també he agrupat per temàtica, de manera que se’n facilita l’anàlisi i l’encreuament de dades. En primer lloc situarem l’empresa en funció del sector econòmic a què pertany i el tipus de producte que ofereix. A continuació, continuaré aportant més informació sobre la procedència dels proveïdors, els treballadors i els clients, de forma que podrem valorar el grau d’obertura dels diferents negocis i l’arrelament al territori. Tot seguit, exposaré dades referents al nombre de treballadors i acabaré el bloc representant sobre el mapa la localització dels diferents negocis i la naturalesa de les instal·lacions emprades pels empresaris.

Abans de donar pas a l’anàlisi, m’agradaria recordar que aquestes correlacions aquí establertes no són, en cap cas, relacions matemàtiques de causa-conseqüència, ja que l’emprenedoria és un fenomen tan ric i complex que s’ha d’entendre, més que des d’un punt de vista lineal, com una confluència de factors econòmics, culturals, socials i d’atzar, que intervenen simultàniament i de forma imprevisible.

50

Immigrants emprenedors: CARACTERÍSTIQUES DELS EMPRENEDORS IMMIGRANTS I DE LES SEVES EMPRESES

Perfil de l’emprenedor Procedència, gènere i edat Procedència Vegem a continuació la distribució dels empresaris immigrants establerts a Alcanar en funció de la procedència.

Frqüència absoluta

Segons procedència

3 2 1 0 Pakistan

Xina

Romania

Moldàvia Alemanya Eslovàquia

Marroc

Països d'origen dels empresaris Gràfic 18: classificació dels empresaris immigrants establerts a Alcanar segons la seva procedència

Procedència

Proporció que representen en el teixit empresarial immigrant

ÀSIA EUROPA ÀFRICA

38% 46,7% 15,3%

AMÈRICA

0%

Proporció que representen en el conjunt d’immigració a Alcanar 2% 83% 12% 3%

Taula 5: comparativa sobre la rellevància de cada procedència en el total de població immigrant i en el conjunt d'empresariat immigrant d'Alcanar.

En base als gràfics que precedeixen aquestes línies, podem extreure les següents deduccions: o o

o

L’ordre en l’emprenedoria és el següent: asiàtics, africans, europeus i americans, amb un 0% d’emprenedors per immigrant establert a Alcanar.

El 10% la població asiàtica té almenys un negoci. El 0,5% d’africans establerts a Alcanar també en té, com a mínim, un. Només un 0,23% dels europeus no espanyols també són empresaris i, finalment, els americans ocupen l’última posició amb no cap emprenedor.

Aquestes dades implicarien, si hi hagués igual nombre d’immigrants asiàtics, africans, europeus i americans, la situació següent: o Per cada emprenedor africà hi hauria 20 emprenedors asiàtics i, per cada emprenedor europeu, n’hi hauria 43 d’asiàtics..

51

o Per cada emprenedor europeu en trobaríem dos d’africans.

Aquesta empenta empresarial tan accentuada en el cas dels asiàtics s’explica per diversos factors. Si bé en els següents apartats veurem algunes de les variables (educació, gestió, expectatives personals, valoració i adaptació...), que expliquen aquestes diferències tan accentuades, resulta interessant posar en el punt de mira els factors culturals propis de cada procedència per tal d’entendre millor les estadístiques que acompanyen aquest treball.

Culturals: Els europeus, a diferència dels asiàtics, tenim una concepció del risc molt més conservadora. Per tant, necessitem tenir majors garanties per obrir el primer negoci. El cas dels africans (ambdós marroquins) s’explica principalment per manca de recursos, no només econòmics, sinó també de relacions i contactes, poca cultura empresarial i tendència a treballar per compte d’altri, ja que als seus respectius països emprendre és molt més difícil que aquí a causa de la desigual distribució de la riquesa. Els llatinoamericans també presenten una major tendència a treballar per compte d’altri i a cercar un benefici a més curt termini. Això explica la nul·la presència d’aquest col·lectiu entre els emprenedors immigrants.

En definitiva, el fenomen asiàtic s’ha d’entendre com la combinació de diversos factors.

Els relacionats amb la cultura els tractarem a continuació i, la resta, en els propers apartats. o Col·laboracionisme: els asiàtics, especialment els xinesos, atorguen molta importància a la construcció de xarxes de col·laboració. S’ajuden a finançar els projectes, s’assessoren i donen negoci a empreses d’altres companys.

L’èxit d’aquesta fórmula col·laborativa s’explica per la seva formalitat: entenen el compromís d’una forma molt estricta que no dóna peu a la desconfiança i, per tant, fa possible la col·laboració econòmica entre ells. o Concepció del risc: els asiàtics tenen una concepció del risc menys conservadora que els europeus. A més, en comptar amb l’ajut d’altres empresaris asiàtics, no tenen tantes reticències a emprendre ja que compten amb l’assessorament i el suport d’altres empresaris que ja han emprès.

4.1.1.2.

Gènere

Aquest punt girarà entorn aquelles dades relacionades amb el sexe dels empresaris. Tot plegat ens permetrà saber quina és la distribució per sexes en el conjunt de població immigrant, així com entre l’empresariat immigrant. De retruc, mitjançant la comparació d’aquestes dues dades, podrem mirar si hi ha desigualtats per raons de sexe entre els diferents emprenedors.

Per començar, vegem el següent gràfic: il·lustra el valor absolut d’emprenedors del gènere masculí i femení, classificats en funció del continent d’origen.

Freqüència absoluta

Segons gènere

10

10

8 6

3

4

3

2

1

4

2

0

2 TOTAL

F M

ÀSIA

Sexe dels empresaris

EUROPA

Procedència de l'empresari

ÀFRICA

Gràfic 19: distribució dels empresaris segons el sexe i la procedència

A partir de la representació anterior, podem concloure que predomina l’empresariat masculí, especialment en els emprenedors no europeus.

Ara bé, per conèixer la magnitud real de les desigualtats en la distribució per sexes dels empresaris, resulta interessant comparar el percentatge d’homes i de dones immigrants a Alcanar amb les corresponents xifres d’homes i dones emprenedors.

120%

Comparació en la proporció de sexes entre els immigrants i els empresaris

100%

% D'HOMES IMMIGRANTS

80%

% DE DONES IMMIGRANTS % HOMES EMPRENEDORS

60%

% DONES EMPRENEDORES

40%

20%

0% Europa

Amèrica

Àfrica

Àsia

TOTAL

Gràfic 20: comparació en la proporció de sexes entre els immigrants i els empresaris

Veiem que el cas més clar de desigualtat es dóna entre la població africana, amb un 40% de dones i un 60% d’homes. El 100% d’emprenedors són de gènere masculí.

Any d’arribada, edat dels empresaris i temps transcorregut des que arriben fins que emprenen a l’Estat espanyol Una de les característiques més importants que defineixen l’emprenedor és l’edat, ja que darrere de cada número hi ha molta informació que diu molt de cada cultura. En aquest apartat trobareu tota aquella informació relacionada amb l’edat, de l’empresari, de l’empresa i altra informació relacionada, per tal de llegir entre línies què s’amaga darrere de cada xifra.

Vegem, en primer lloc, quins són els anys d’arribada dels diferents empresaris estrangers, segons la seva procedència.

2002

Any d'arribada dels empresaris

2000 1998 1996 ÀFRICA

ÀSIA

EUROPA

Gràfic 21: mitjana aritmètica dels anys d'arribada dels diferents empresaris immigrants, segons el continent d'origen

Tal i com s’aprecia en la distribució anterior, els primers emprenedors a arribar van ser els africans, seguits dels asiàtics i dels europeus.

El següent gràfic mostra la distribució per edat i procedència dels diferents empresaris.

Anys 43 42 41 40 39 38 37 36 35

Segons edat

ÀSIA

EUROPA

ÀFRICA

Procedència Gràfic 22: mitjana aritmètica de l'edat dels empresaris segons el continent d'origen

Tal com hem vist, l’empresari més jove és l’asiàtic, que té de mitjana uns 38 any; seguit dels africans, amb uns 40 anys, i dels europeus, amb 42 anys.

Ara bé, per poder apreciar millor la relació entre l’edat i l’emprenedoria, resulta interessant analitzar els anys transcorreguts des que l’emprenedor arriba a l’Estat espanyol fins que obri el seu primer negoci a l’Estat, el qual no té perquè romandre obert ni ha d’haver estat emprès a Alcanar.

Diferència entre l'any d'arribada i l'obertura del seu primer negoci a l'Estat espanyol Anys 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ÀSIA

EUROPA

ÀFRICA

Procedència Gràfic 23: diferència entre l'any d'arribada i l'obertura del seu primer negoci a l'Estat espanyol (aquest negoci no té perquè romandre obert en l'actualitat, i només s'empra com a referència per saber el temps que transcorre des que l'empresari arriba fins que obre el negoci).

Si fem una lectura atenta dels gràfics anteriors, criden l’atenció dos aspectes que convé mencionar: o Els asiàtics són els que obren els seus negocis essent més joves. Això es deu, principalment, a raons culturals i és que a orient la joventut es concep d’una manera diferent que a occident: els joves asiàtics són més propicis a assumir riscos i responsabilitats. De fet, hi ha un proverbi xinès que versa així: “Si s’ajuda un jove a prendre el seu camí, de vell encara el seguirà”.

Aquesta mentalitat es constata si ens fixem en el fet que tant els immigrants més joves com els empresaris més prematurs són asiàtics. Per aquest motiu, el jovent asiàtic compta amb les xarxes de col·laboració abans esmentades que li permeten iniciar els seus projectes. A més, aquesta major espenta també es reflecteix en l’edat en què emigren de la seva terra natal. Malgrat tot, els anys transcorreguts des que arriben fins que obren el primer negoci és la més elevada. o Els europeus, un cop arriben aquí, són els que triguen menys a obrir el negoci. Això s’explica per dos factors.  Més recursos econòmics: La mitjana ponderada del PIB per capita dels països d’origen dels emprenedors europeus establerts a Alcanar és de 16.455$ davant dels 5.373$ dels països asiàtics o els



4.368$ del Marroc (únic país d’origen dels empresaris africans).

Per tant, a més recursos econòmics més facilitats per emprendre.

Més proximitat cultural, que n’agilitza la integració. A més, com ja parlen altres llengües romàniques, els és més fàcil aprendre català i castellà .

Conclusió En definitiva, els empresaris provinents d’Àsia emigren essent més joves i obren el seu negoci també més prematurament que la resta, encara que des que arriben fins que emprenen transcorren uns 8 anys.

Al seu torn, els europeus, a diferència d’asiàtics i africans, tenen més recursos econòmics, de manera que presenten majors facilitats a l’hora d’emprendre. Per aquest motiu, gràcies a l’avantatge econòmic i la proximitat cultural, un cop són aquí només han de deixar passar uns 5 anys per emprendre per primera vegada.

Amb les dades obtingudes fins ara, podem obtenir un prototip del perfil d’immigrant que obre un negoci a Alcanar: home, procedent de l’Europa de l’Est i d’uns 40 anys i escaig.

Capacitats i coneixements de l’emprenedor immigrant L’empresari immigrant d’Alcanar està format? Parla llengües? El coneixement d’idiomes suposa una major garantia d’èxit per al desenvolupament de l’activitat empresarial? En quina mesura influeix? I tenir més estudis és impuls per a l’emprenedoria?

Per tal de respondre les qüestions anteriors, tot seguit exposo una sèrie de gràfics, comparatives i comentaris que ens ajuden a entendre aquesta realitat. Alhora, ens permetran descobrir si variables com l’educació i el coneixement d’idiomes estan relacionats amb la iniciativa empresarial.

Coneixement d’idiomes El llenguatge exerceix un doble benefici en els seus parlants: d’una banda, respon a unes necessitats estrictament comunicatives i, de l’altra, confereix al parlant una maduresa especial a l’hora d’entendre l’entorn i relacionar-s’hi.

En aquest apartat, analitzaré com influeix aquesta doble vessant implícita del llenguatge en el desenvolupament empresarial En primer lloc, vegem quin és el coneixement dels idiomes oficials a Catalunya. Per fer-ho, m’he servit del gràfic presentat en l’estudi demogràfic inicial, per tal de comparar el domini del català i del castellà entre la població immigrant i els empresaris immigrants.

Domini del català i del castellà per part dels immigrants i els empresaris 100% 80%

POBLACIÓ IMMIGRANT CASTELLÀ

60%

POBLACIÓ IMMIGRANT CATALÀ EMPRENEDORS CASTELLÀ

40% 20%

EMPRENEDORS CATALÀ

0% EUROPA

AMÈRICA

ÀFRICA

ÀSIA

Gràfic 24: domini del català i del castellà, a Alcanar, per part de la població immigrant en conjunt i els empresaris en particular

Tal com podem veure, hi ha un grau molt elevat del domini d’ambdues llengües. De fet, podem concloure que els emprenedors tenen, en tots els casos, un coneixement lingüístic major que els seus paisans.

Val a dir que els empresaris amb un major domini de les dues llengües oficials a Catalunya són els europeus. Això s’explica perquè aquests últims s’integren més ràpidament a la cultura catalana atesa l’arrel llatina comuna.

El següent gràfic il·lustra els idiomes parlats pels immigrants, classificats segons l’origen. A la llegenda, entre parèntesis, s’indica el nombre d’empresaris que inclou cada continent.

Llengües parlades pels emprenedors Freqüència immigrants absoluta 6

6

5 4

4

4

3

3 2 1

1 1

1 2

3

2 1

1

1

1 1 1

1

1 1

1

1

1

0

Idiomes Àsia (5)

Europa (6)

Àfrica (2)

Gràfic 25: distribució del coneixement d'idiomes segons la procedència de l'emprenedor. Entre parèntesi, el nombre d’emprenedors que hi ha a cada grup

Tal com es pot apreciar, la major varietat lingüística la trobem entre els europeus, seguits dels asiàtics i dels africans. Això es deu a una major presència d’asiàtics que d’africans, de manera que la seva aportació és major. Ara bé, si ens fixem en el coneixement de llengües de les persones immigrants, aquest ordre canvia.

De mitjana, l’emprenedor més políglota és l’africà, seguit de l’europeu i l’asiàtic.

Un cop presentades aquestes gràfiques que reflecteixen el domini d’idiomes per part dels emprenedors immigrants, podem resumir la informació en la següent taula: la primera columna indica el nombre de llengües parlades, de mitjana, per cada emprenedor. La segona columna mostra el nombre d’empreses o establiments que té, de mitjana, cada emprenedor. Finalment, la darrera columna indica el nombre de treballadors ocupats, de mitjana, per cada emprenedor. La combinació d’aquestes 3 variables (llengües, núm. d’empreses i núm. de treballadors) respon a l’objectiu de conèixer de quina forma influencia el coneixement d’idiomes en el desenvolupament empresarial.

Procedència

Àsia Europa Àfrica

Llengües parlades/d’emprenedors.

2,4 3,666666667 4

Nº d’empreses o establiments/ emprenedor 2 1,6 2,5

Nº de treballadors contractats /emprenedor 2,6 5 2,5

Taula 6: nombre de llengües que pot parlar, de mitjana, cada emprenedor; en comparació amb el nombre d’empreses i el nombre de treballadors contractats per cadascun d’aquests.

D’acord amb les dades anteriors, sí que podem observar una correlació entre les tres variables. Tot seguit explicaré cas per cas, i matisaré aquells punts que ho precisin. o Asiàtics: Són els que tenen un domini idiomàtic menor. En conseqüència, el núm. de treballadors contractats per cada emprenedor és modest, malgrat que les xifres referents al nombre d’empreses són molt respectables. o Europeus: Són els emprenedors amb un domini major del català i del castellà, alhora que parlen, de mitjana, quasi 4 idiomes.

La proximitat cultural, que afavoreix l’aprenentatge de les llengües locals, es tradueix en majors garanties de creixement empresarial. Podem concloure, per tant, que el coneixement d’idiomes afavoreix que hi hagi una fluïdesa comunicativa amb els clients.

Aquesta hipòtesi, la veiem confirmada en la taula anterior, en què s’aprecia que els europeus són els que creen més riquesa (5 treballadors contractats, de mitjana, per emprenedor). o Africans: Els empresaris africans (marroquins en ambdós casos) parlen, de mitjana, 4 llengües. Generalment la majoria d’aquestes llengües estan poc vinculades a les transaccions comercials quotidianes. No obstant això, gràcies a les dades de la taula, podem confirmar que el coneixement d’aquests idiomes està relacionat amb unes expectatives de desenvolupament empresarial majors que les d’ altres empresaris.

Per fer aquesta afirmació, cal fer un incís especial en les dades que ofereix la taula per als africans. Si bé és cert que els números que presentava la taula anterior són modestos en relació al nombre de treballadors contractats per cada africà (2,5 per emprenedor africà davant els 2,6 i 5 dels asiàtics i europeus, respectivament), cal matisar un parell de punts que ens ajuden a entendre aquesta situació.

Un dels dos emprenedors africans establerts a Alcanar, en el moment d’ésser entrevistat, només feia un mes que havia obert el negoci i, com és comprensible, encara no havia contractat cap treballador.

No obstant això, veig raonable confirmar la hipòtesi d’aquesta correlació idiomes-èxit (entès com a major creixement empresarial), ja que els dos casos d’africans emprenedors presenten suficients avals que confirmen la hipòtesi: l’un dirigeix 4 establiments d’alimentació arreu del litoral peninsular. L’altre ha dirigit anteriorment, dos locals d’oci nocturn i un locutori. Actualment està tirant endavant un bar.

o

o

En definitiva, podríem afirmar que el plurilingüisme es veu reflectit en una prosperitat empresarial notable que confirma la hipòtesi d’una correlació entre coneixement d’idiomes i unes majors garanties d’èxit.

Formació Vegem el següent gràfic, que il·lustra el nivell de formació dels empresaris immigrants establerts a Alcanar.

Nivell educatiu dels empresaris immigrants

Freqüència absoluta 4 3 2 1

4 3 3

2

3

1

1

1

1

1

1 1

1 1

TOTAL ÀFRICA EUROPA

0

ÀSIA

Grau d'estudis

ÀSIA

EUROPA

ÀFRICA

TOTAL

Gràfic 26: nivell educatiu dels empresaris immigrants establerts a Alcanar

Tot seguit veurem quin és el nivell educatiu del conjunt de població immigrant d’Alcanar, en un gràfic que hem vist anteriorment, en l’estudi demogràfic que encetava aquest treball.

Nivell educatiu de la població immigrant

70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Sense estudis

Estudis Estudis primaris secundaris Europa Amèrica

Estudis superiors Àfrica

N/S N/C

Gràfic 27: nivell educatiu del conjunt de població immigrant

A partir dels gràfics anteriors (núm. 26 i 27) podem fer les valoracions següents: o

o

o

El grau de formació dels empresaris és molt similar al nivell educatiu de la població immigrant en general. Per tant, podem afirmar que els empresaris immigrants d’Alcanar no destaquen per tenir una millor formació respecte a la resta de ciutadans del mateix origen. En definitiva, d’acord amb les dades obtingudes podem negar una correlació entre formació-emprenedoria.

De fet, si ens fixem en el cas dels europeus, podríem pensar fins i tot en una relació de proporcionalitat inversa, ja que són els que tenen un grau de formació més elevat però un dels que tenen l’índex d’emprenedors per immigrant més baix (0,22%, només per sobre dels llatinoamericans).

Ara bé, si recordem el quadre exposat en el punt anterior, veurem que els europeus són els que assoleixen un desenvolupament empresarial major i, alhora, són el perfil d’empresari amb un grau de formació també superior.

Ara bé, no s’ajustaria a la realitat justificar la manca d’empenta empresarial únicament pel factor educatiu, i és que a l’hora de determinar la iniciativa hi intervenen una complexitat de components molt complexa.

Conclusió A partir de la informació aportada en aquest apartat, hem pogut extreure diverses conclusions: o D’una banda, els emprenedors tenen, en tots els casos, un coneixement lingüístic major que els seus paisans. Això contrasta amb el nivell educatiu, que, per contra, es manté homogeni entre la població immigrant i els empresaris també immigrants.

o També hem pogut veure una correlació entre el coneixement d’idiomes i unes majors garanties de desenvolupament empresarial.

Amb la informació obtinguda en aquest punt, podem concloure breument que la descripció de l’emprenedor immigrant és la següent: Parla 3 idiomes amb fluïdesa, i li costa el català. Dos d’aquestes llengües són apreses a la seva terra natal i l’altra, el castellà, l’ha après un cop ha arribat aquí. Pel que fa a la formació, probablement haurà cursat estudis de formació professional. Ara bé, dependrà molt del seu lloc de naixement.

Experiència professional anterior i possessió d’altres negocis o

L’emprenedor naix o se’n fa? Quina experiència professional acostuma a tenir? Ha tingut altres empreses? Els negocis que obren estan relacionats amb l’experiència professional prèvia?

Aquestes i d’altres qüestions les tractarem en aquest apartat. Per fer-ho, ens servirem de gràfics i comparatives, amb els comentaris corresponents, que ens permetran obtenir una imatge detallada del perfil de l’immigrant emprenedor, enfocat des de la seva experiència prèvia.

Possessió d’altres negocis El següent gràfic il·lustra les respostes a la pregunta “Abans d’obrir el/s seu/s actual/s negoci/s, havia tingut alguna altra empresa? Les respostes estan ordenades, aquest cop, per edat, ja que en facilita l’anàlisi.

Freqüència absoluta

Possessió d'altres negocis segons franges d'edat 7

7 6 5 4

4

4

2 2

3 2

2 3 1

1 0

NS/NC No

1 TOTAL

Fins a 30 anys

Sí Dels 30 als 50

A partir dels 50 Classificació de les respostes segons franges d'edat Gràfic 28: possessió d'altres negocis segons franges d'edat per part dels emprenedors immigrants establerts a Alcanar

En base a les dades que es desprenen del gràfic anterior (núm. 29), podem afirmar que, malgrat haver-hi una massa important que havia tingut altres negocis anteriorment, la majoria estan gestionant, actualment, la seva primera empresa. Això es deu a la seva baixa edat. Veiem que el gruix més ampli d’emprenedors amb experiències empresarials prèvies el trobem en aquelles persones que tenen entre 30 i 50 anys.

A més a més, fixant-nos en el gràfic anterior, podríem predir que, si es manté aquesta tendència a emprendre un segon negoci a partir de ben entrats els 30 anys, molts dels emprenedors actuals que no tenen encara aquesta edat, a la llarga, tenen molts de números d’acabar emprenent de nou.

En definitiva, ateses les dades que indiquen aquesta tendència a continuar emprenent negocis ben entrats els 30 anys i atès el fet de tenir altres negocis podem pensar que l’emprenedoria no és, per a la majoria de casos, una simple sortida laboral enfront un mercat laboral complicat, sinó que es tracta, efectivament, d’una qüestió vocacional.

Vegem a continuació quantes empreses gestionen els empresaris, en funció de la seva procedència. (Cadascun dels diferents establiments d’una mateixa empresa és considerat com a negoci independent).

Relació del nombre d'empreses i l'origen dels empresaris Freqüència absoluta 8

8 7 6

ÀSIA

5

EUROPA ÀFRICA

4 2

3 1

1

1

2 1

4

1 1

1

1

3 1

1

0 NS/NC

5

4

3

2 Nombre d'establiments/empreses

TOTAL

TOTAL ÀFRICA Procedència EUROPA ÀSIA

1

Gràfic 29: relació del nombre d'empreses i l'origen dels empresaris

Les dades reflecteixen que la majoria d’empresaris tenen un negoci. N’hi ha un d’asiàtic que té 5 o més establiments i dos emprenedors europeus que en tenen entre 2 i 4. Hi ha també un empresari africà que té 4 establiments.

Experiència professional anterior Un altre exercici d’anàlisi interessant seria veure si hi ha una relació entre l’experiència professional prèvia dels emprenedors i l’objecte del seu actual negoci.

Relació entre l'experiència professional prèvia i l'objecte del seu negoci actual 6 6

4

5

4

3

4 3

2

1

TOTAL ÀFRICA

1

2

2

2

1 0

1

EUROPA ÀSIA

Sí

No ÀSIA

EUROPA

NS/NC ÀFRICA

TOTAL

Gràfic 30: relació entre l'experiència professional prèvia i l'objecte del seu negoci actual

Els resultats reflecteixen una resposta positiva a la qüestió anterior.

Paral·lelament, també resultaria interessant fer un tomb per les respostes més freqüents en l’entrevista, que fan referència a l’experiència professional anterior. Si bé resulta difícil organitzar aquesta informació en forma de gràfica, atesa la manca de patrons comuns, puc esmentar algunes de les respostes més curioses i també les més freqüents.

En primer lloc, em va cridar l’atenció que només hi hagués dos emprenedors que haguessin tingut un lloc de treball vinculat amb la seva formació específica.

D’altra banda, també podem apreciar un gruix important d’immigrants avui empresaris que, al seu moment, van treballar en empreses relacionades amb el sector de la construcció. Altres de les respostes més habituals estan relacionades, especialment en els asiàtics, amb l’hostaleria.

Conclusió Un cop presentades les dades referents al nombre de negocis en mans d’un mateix empresari, resultaria interessant tornar a fer referència a l’aspecte educatiu dels immigrants. Si bé abans havíem vist que la formació no suposava un incentiu per a l’emprenedoria, ara sí que podem apreciar una relació entre nivell educatiu i possessió de diversos establiments en mans d’un mateix emprenedor.

Recordem el gràfic núm. 26, segons el qual els empresaris més formats eren els europeus i els que menys, els asiàtics. Per tant, podem entendre que aquelles persones més formades són capaces de portar a més bon port el seu projecte empresarial.

D’altra banda, pel que fa a l’experiència professional anterior, podem concloure que la majoria dels actuals empresaris han ocupat llocs de treball relacionats amb el seu negoci actual.

Per tal de definir més senzillament el perfil d’emprenedor immigrant segons les variables tractades en aquest punt, proposo la següent descripció.

L’emprenedor immigrant canareu probablement haurà treballat en algun ofici relacionat amb el seu negoci actual. Si no ha complert els 30 anys estarà gestionant el seu primer negoci. Si ja ha passat aquesta edat, és probable que tingui una certa veterania en la gestió d’altres empreses.

D’altra banda, també és molt probable que, en aquests moments, tingui una sola empresa. Ara bé, si té un coneixement d’idiomes i una formació destacables, no seria gens estrany que l’empresari en qüestió tingués entre 2 i 4 establiments o empreses, especialment si és europeu.

Valoració dels canvis i de les perspectives de futur En preguntar als empresaris entrevistats per què havien escollit Alcanar, una de les respostes que em va sobtar més, tant per la seva freqüència com per la senzillesa, fou la combinació de mar i clima. Certament, per a aquell que ha creuat Europa amb cotxe o que s’ha gastat tots els estalvis en un bitllet d’avió per venir aquí, una de les millors recompenses pot ser una benvinguda com la que ofereix el Mediterrani. La singularitat del paisatge, fruit d’un clima temperat i un ecosistema molt ric, sovint resten oblidats per aquells que hi som més a prop. És curiós que algú que encara no s’ha impregnat de la identitat mediterrània, ens hagi de recordar el romanticisme de viure en un poble, veure lluir el sol cada dia, tenir els camps florits durant gairebé tot l’any o disposar d’una platja a tan sols unes passes.

D’altra banda, també em va sobtar molt la insistència en el nivell de vida i els salaris. Em va sobtar ja que, en un moment que semblava que estàvem tocant fons, amb un pessimisme generalitzat a flor de pell, encara hi havia persones convençudes dels avantatges econòmics i socials de viure a l’Europa occidental.

En definitiva, l’experiència d’escoltar els perquès de la seva tria em va resultar fascinant i molt constructiva, ja que les seves aportacions, fetes des d’un punt de vista sovint menystingut, eren d’un valor inestimable.

Valoració de les expectatives prèvies i la realitat trobada El següent gràfic reflecteix la valoració de les expectatives prèvies i la realitat trobada per part de la població immigrant. Aquestes dades s’han obtingut calculant la mitjana aritmètica referent a la valoració dels canvis en el camp personal, laboral i econòmic.

Valoració dels canvis 80% 60% EUROPA

40%

AMÈRICA ÀFRICA

20% 0% POSITIUS

NEGATIUS

IGUAL

NS/NC

Gràfic 31: valoració dels canvis a nivell global per part del conjunt de població immigrant establerta a Alcanar

Tot seguit, per tal de poder dur a terme una comparació amb l’anterior, presento una representació sobre la valoració dels canvis segons emprenedors immigrants.

Valoració dels canvis segons els emprenedors 80,00% 60,00%

EUROPA AMÈRICA ÀFRICA ÀSIA

40,00% 20,00% 0,00% POSITIUS

NEGATIUS

IGUAL

NS/NC

Gràfic 32: valoració dels canvis a nivell global per part dels emprenedors immigrants. Font: Estudi-diagnosi de la població migracional d’Alcanar

En el cas dels europeus podem veure com, tant els empresaris com el conjunt d’immigració, fan una valoració positiva prou similar. No podem dir el mateix dels africans. Si bé els empresaris fan una valoració bastant més crítica, el conjunt de població immigrant provinent d’Àfrica és més positiva. Per al cas de la població immigrant asiàtica, en no disposar de cap enquesta sobre la seva valoració, no és possible fer la comparació.

No obstant això, en el cas dels empresaris, sí que podem apreciar un valoració positiva en tots els casos de què es té resposta.

Al seu torn, podem veure també com els americans, essent uns dels més crítics amb aquesta situació, no reaccionen emprenent cap negoci.

Perspectives de futur Una altra qüestió que il·lustra el perfil de l’emprenedor immigrant establert a Alcanar gira entorn les seves expectatives de futur. La taula següent compara les perspectives futures, tant per als emprenedors com per al conjunt de població immigrant.

Volen quedar-se a Alcanar Tornar al país d’origen Altres NS NC

Emprenedors immigrants

Població immigrant

53,84% 15,38% 7,69% 7,68% 15,38

55% 22% 23% 0% 0%

Taula 7: taula comparativa sobre les expectatives de futur per segons els emprenedors i la població immigrant.

Gràcies a la taula anterior, podem apreciar com els valors per a l’opció de quedar-se són similars per als dos grups de població. Pel que fa als altres valors, podem apreciar algunes diferències, com ara els indecisos (opció NS) o l’opció NC, que inclou aquelles persones que van optar per no contestar cap pregunta. Pel que fa a les persones que volen tornar al seu país d’origen, la xifra és menor per als emprenedors immigrants.

Conclusió Com a conclusió d’aquest apartat, podem afirmar, d’una banda, que la valoració dels canvis segons la població immigrant en comparació amb la dels empresaris no és gaire diferent, si bé podem apreciar lleugeres diferències segons les nacionalitats. Els nouvinguts més crítics, per exemple, són els americans.

D’altra banda, en relació a les expectatives de futur, podem concloure que el fet d’obrir un negoci no suposa renunciar a tornar a la terra natal.

D’altra banda, per definir quin és el perfil d’emprenedor immigrant segons el criteris estudiats en aquest apartat, podem obtenir la següent descripció: L’emprenedor immigrant farà una valoració positiva dels canvis ocorreguts en la seva vida, a nivell econòmic, social i laboral. D’altra banda, les seves perspectives de futur seran, probablement, de quedar-se aquí. Malgrat tot, quan entrevistava els empresaris i arribava a aquesta pregunta, sempre veia una certa malenconia per retornar, algun dia, a la seva terra natal.

Perfil de l’empresa Un cop fet l’anàlisi del perfil d’emprenedor immigrant d’Alcanar, traslladem-nos a la descripció de les seves empreses. El sector, el nombre i la procedència dels treballadors, el barri on s’estableixen les empreses... Tots són trets descriptius de la persona que hi ha al darrere i que reflecteixen molt bé l’essència dels immigrants.

Les línies que segueixen aquest paràgraf defineixen el perfil de les empreses obertes a Alcanar pels emprenedors immigrants.

Sector i tipus de producte Les següents dades, representades gràficament, fan referència al sector econòmic a què es dedica cada empresa.

Sector econòmic de les empreses 9

10 8 6 5

4 2 0

6

2

TOTAL

3

5

2

Àfrica Àsia

Sector primari Àsia

Sector secundari Europa

Sector terciari

Àfrica

Segons procedència del 'empresari

Gràfic 33: sector econòmic de les empreses establertes a Alcanar per emprenedors immigrants

Les dades anteriors posen de manifest una alta tendència cap a la terciarització de l’economia. De fet, un 70% de les empreses es dedica al sector terciari, un 30% al secundari i no cap al primari. Aquestes xifres, a més, adquireixen un valor especial si s’emmarquen en una economia eminentment agrària, com és la canareva. Per tant, podem concloure que les empreses dels nouvinguts representen un impuls cap a la modernització de l’economia d’Alcanar.

A més a més, l’establiment de noves empreses per part dels immigrants implica un enriquiment cultural. El següent gràfic il·lustra aquells casos en què el producte que ofereix l’empresa és “típic” o propi de la cultura originària de l’empresari. No obstant això, la difusió cultural no es duu a terme només a través del producte, sinó que a nivell lingüístic, moral, ideològic... , per exemple, també enriqueix la diversitat cultural d’Alcanar.

Origen del producte

81,25%

100,00% 50,00%

18,75%

0,00% Tipic del país de l'empresari

No típic

Gràfic 34: origen del producte. (és típic si està vinculat amb la cultura del país d'origen de l'empresari)

67

D’altra banda, a partir de l’anterior gràfic podem concloure que l’elevat percentatge de productes “no típics” indica un alt grau d’arrelament i adaptació al nou territori que els acull.

Proveïdors, clients i treballadors Una altra forma de comprovar si es dóna un cert arrelament per part de l’empresari al nou territori consisteix a posar en el punt de mira la procedència dels proveïdors, dels treballadors i dels clients.

Proveïdors En primer lloc, fixem-nos en la procedència dels proveïdors segons l’origen de cada empresari.

Procedència dels proveïdors

Freqüència absoluta 8

8

7 6

6 5

4

3

3

4 3 2

2

1

1

1

0 NS/NC

3

1

3

ÀFRICA

1

Estat

Àfrica

espanyol

Procedència dels proveïdors ÀSIA

EUROPA

TOTAL EUROPA ÀSIA

RESTA D'EUROPA ÀFRICA

ÀSIA

Procedència de l'empresari/a

TOTAL

Gràfic 35: procedència dels proveïdors segons l'origen de l'empresari que els contracta

Podem observar com els empresaris que recorren amb més freqüència a proveïdors del seu mateix continent són els asiàtics. Els europeus, d’altra banda, també recorren a proveïdors d’Europa (exclòs l’Estat espanyol).

No obstant això, no es produeix una relació, a diferència dels asiàtics, entre el país d’origen de l’empresari i el del proveïdor. És a dir, un emprenedor xinès tindrà tendència a proveir-se a través d’empreses xineses però un emprenedor romanès, per exemple, contractarà proveïdors italians, francesos o portuguesos. o

En aquest sentit, podem concloure que els emprenedors asiàtics són més tancats a l’hora d’establir relacions comercials i utilitzen el criteri de la procedència per escollir els seus proveïdors.

o o o

Els emprenedors europeus, en canvi, per escollir els seus proveïdors, no es fixen en l’origen d’aquests.

Els africans, d’altra banda, són els que interactuen amb més mesura amb els proveïdors locals.

Fins i tot els empresaris que ofereixen productes típics de la seva pròpia cultura, recorren majoritàriament a proveïdors autòctons o europeus diferents del seu país d’origen.

Procedència i nombre de treballadors

En aquest apartat posarem en el punt de mira el nombre i la procedència dels treballadors,cosa que ens permetrà quantificar les empreses alhora que podrem mesurar l’arrelament al territori dels diferents negocis.

Les següents dades reflecteixen el nombre de treballadors contractats per cada empresa.

La informació està classificada segons la procedència de l’empresari.

Nombre de treballadors segons origen de l'empresari Frqüència absoluta

12

12 10 8 6

6 3 5 1

4

1

2

1

1 1

1

0 De 0 a 3

De 4 a 6

TOTAL ÀFRICA

EUROPA Procedència de ÀSIA l'empresari

De 7 a 10

Més de 10 Intervals segons el nº de treballadors per empresa ÀSIA

EUROPA

ÀFRICA

TOTAL

Gràfic 36: nombre de treballadors segons l'origen de l'empresari

Del gràfic anterior (núm. 35) podem extreure’n una conclusió fonamental: el 75% d’empreses tenen 3 o menys treballadors. D’altra banda, la mitjana ponderada del nombre d’empreses per cada emprenedor s’acosta a 2. Per tant, podem apreciar una tendència a ampliar i/o diversificar el seus negocis, malgrat que, alhora, mantenen un model de creixement moderat.

69

El següent gràfic reflecteix la creació d’ocupació segons la procedència de l’emprenedor.

(Només es tenen en compte el nombre de treballadors contractats al municipi d’Alcanar, és a dir, les empreses amb establiments a altres municipis no es comptabilitzen en aquest cas)

Nombre de treballadors segons el seu Nº de treballadors continent d'origen contractats 30 25 20 15 10 5 0 ÀSIA

EUROPA Procedència de l'empresari

ÀFRICA

Gràfic 37: nombre de treballadors segons el seu continent d'origen

Els europeus, tal com s’aprecia, són els que creen més ocupació. Això s’explica per tres factors: o D’una banda, perquè hi ha més empresaris europeus que d’africans o asiàtics. o D’altra banda, per factors que estimulen el creixement empresarial, com ara la formació o el domini d’idiomes.

La procedència dels treballadors també és un indicatiu molt interessant per valorar l’arrelament al territori dels emprenedors nouvinguts, ja que ens permet conèixer la interacció d’aquests empresaris amb l’ocupació local i immigrant.

Vegem, en primer lloc, el total de treballadors immigrants contractats per empreses també immigrants. (Només es tenen en compte els llocs de treball creats a Alcanar, independentment de si l’empresa té altres establiments fora del municipi).

Freqüència absoluta

Procedència dels treballadors

14 12 10 8 6 4 2 0

Procedència dels treballadors Gràfic 38: procedència dels treballadors contractats per empresaris immigrants

L’origen més comú dels treballadors és el romanès, seguit del xinès i el rus. El menys freqüent: l’ucraïnès, el lituà i el d’Ossètia del Sud. Ara bé, per conèixer fins a quin punt es contracten treballadors locals i d’altres països, podem veure el següent gràfic, que mostra aquests treballadors agrupats segons la procedència de l’empresari que els contracta. (El següent gràfic, com l’anterior, només reflecteix l’ocupació creada a Alcanar)

Procedència i nombre dels treballadors segons l'origen de l'empresari Freqüència absoluta 45

42

40 35 30

30

26

25

25

20 15 10

11

11

3

1

1

3

5

2 1

0

10 1

1 TOTAL

NS/NC

ÀFRICA

Procedència dels treballadors ÀSIA

EUROPA

EUROPA

ÀFRICA

TOTAL ÀFRICA EUROPA ÀSIA Procedència de l'empresari

ÀSIA TOTAL

Gràfic 39: procedència dels treballadors segons la procedència de l'empresari

Després d’analitzar la representació anterior, en podem fer la següent lectura per tal que ens condueixi cap a la descripció dels perfils d’empresaris immigrants d’Alcanar: o Els europeus, per cada 10 llocs de treball que creen, 8 són ocupats per treballadors del mateix continent. Per tant, podem afirmar que els europeus recorren a la contractació d’altres immigrants també provinents d’Europa (generalment Europa de l’Est), encara que no acostuma a coincidir el país d’origen de l’empresari i el del treballador. o Els asiàtics, en canvi, quan generen ocupació tenen tendència a servir-se de mà d’obra provinent del seu mateix país. De fet, el 91% de llocs de treball creats per asiàtics són ocupats també per asiàtics. Això s’explica perquè en la majoria de casos recorren a la contractació de familiars que els han acompanyat en el procés d’emigració. o Els africans també tendeixen a contractar treballadors del seu país.

Per comprovar el plantejament anterior sobre la contractació de familiars, podem veure el següent gràfic, que il·lustra en quina mesura es duu a terme aquesta pràctica. (Es té en compte família de primer, segon i tercer grau)

Presència de familiars contractats per un mateix empresari Freqüència absoluta 3

3

2

2

2

2

2

1

1

1 ÀFRICA

0 Sí

EUROPA No Sense treballadors ÀSIA

EUROPA

ÀSIA NS/NC ÀFRICA

Gràfic 40: Presència de familiars contractats per un mateix empresari.

Un cop presentades les dades anteriors, podem veure la distribució dels treballadors familiars de l’empresari. Ara bé, per ajustar a la realitat una mica més aquestes respostes, m’agradaria afegir que en el cas dels asiàtics hi ha una dualitat molt marcada pel que fa a aquest fenomen: D’una banda, el 100% d’empresaris xinesos contracten un o més familiars per a la seva empresa. D’altra banda, en el cas dels pakistanesos, no s’ha conegut cap cas a Alcanar en el qual hi hagi familiars de l’empresari treballant-hi.

Per tant, podem concloure que els xinesos recorren en major mesura al suport familiar.

Els europeus també ho fan, però el pes d’aquests treballadors és menor ja que hi ha molta més mà d’obra contractada.

Clients Seguint en la mateixa línia de mesurar l’arrelament al territori de les diferents empreses obertes per immigrants, posem ara en el focus d’atenció la procedència dels clients.

A diferència del que hem analitzat fins ara, aquest aspecte és difícil de mesurar, quantificar i representar gràficament. No obstant això, gràcies a les experiències compartides pels entrevistats i a les meves observacions, puc fer un esbós del perfil de consumidor que freqüenta els diferents establiments, cosa que permetrà trencar alguns tòpics.

En primer lloc, cal destacar que en tots els establiments (a excepció dels locutoris) hi ha un gruix important de clients catalans que, per norma general, se situa sobre el 60%.

D’altra banda, també resulta curiós que els establiments de gastronomia ètnica (cuina xinesa, turca, alimentació dels països de l’est...) tenen una afluència de clients canareus molt notable. Fins i tot en supermercats especialitzats en productes africans o de l’Europa de l’Est l’afluència de catalans és alta, ja que tal com veurem posteriorment, acostumen a situar-se al barri antic, una zona on escassegen supermercats convencionals.

A més, els preus d’aquests establiments acostumen a ser més competitius. El resultat és que molta gent gran que viu al nucli antic i/o famílies de rendes modestes, acudeixen a aquests establiments per fer la seva compra habitual.

Segons les meves observacions, tampoc he detectat que es produeixi una correlació entre el país de procedència de l’empresari i la procedència dels clients.

També he observat que els establiments que presenten una major acollida per part dels consumidors canareus són els basars i restaurants xinesos, on 9 de cada 10 clients són locals.

A l’altra cara de la moneda trobem els locutoris, freqüentats quasi exclusivament per immigrants, atesos els serveis que ofereixen: connexió a Internet, gestió de transferències econòmiques a altres països i targetes telefòniques per trucar a l’estranger.

A més, molts locutoris esdevenen punts habituals de reunió entre els immigrants.

En definitiva, els negocis dirigits per immigrants tenen un alt grau d’acceptació per part del client canareu, el qual valora positivament que s’ofereixin productes d’altres cultures i que els preus siguin més competitius.

Conclusió En aquest apartat hem analitzat l’arrelament de les diverses empreses posant en el punt de mira la procedència dels proveïdors, els clients i els treballadors.

En el camp dels proveïdors, els qui recorren més freqüentment a empreses del seu mateix continent són europeus, asiàtics i africans, en aquest ordre. Ara bé, qui recorre més freqüentment a empreses del seu mateix país és, particularment, la comunitat xinesa, ja que és més tancada a l’hora d’establir relacions comercials. En el cas dels europeus, d’altra banda, el criteri de procedència per escollir els proveïdors té una importància molt més petita i es limita, generalment, a la proximitat geogràfica.

Pel que fa als treballadors, hem apreciat també una tendència bastant accentuada cap a la contractació de mà d’obra del mateix continent que l’empresari. Els més conservadors, en aquest sentit, són els asiàtics, en el cas dels quals 9 de cada 10 llocs de treball són ocupats per altres asiàtics, generalment del mateix país que l’empresari.

Pel que fa als clients, hem vist que l’afluència de població nascuda a Alcanar és molt alta en aquest tipus d’empreses (exceptuant els locutoris). De fet, fins i tot aquells establiments que aparentment estan destinats a altres immigrants (establiments que ofereixen gastronomia ètnica), reben una clientela variada i generalment autòctona.

Localització i naturalesa de les instal·lacions En aquest apartat estudiarem la localització de les diferents empreses alhora que veurem la naturalesa de les seves instal·lacions (lloguer o propietat).

Localització Els següents mapes mostren el nucli urbà principal d’Alcanar, les Cases i la Selleta, respectivament, amb els corresponents negocis que hi ha instal·lats. A tall d’introducció, exposo que gairebé el 65% d’empreses se situen al nucli d’Alcanar. Prop del 30% ho fan a les Cases i, l’empresa restant, a la Selleta.

Il·lustració 3: mapa del nucli principal d’Alcanar amb la representació de les empreses dels emprenedors immigrants. Font: elaboració pròpia a partir del Google Maps.

Emanuela Fashion Ayour Alcanar kababish Locutori Money Gram (Alcanar) Cafeteria Abril

Basar Jili Aliona (Hermanos Moraru SL) Restaurant Qi Lai Xuan Basar xinès (c.cívic) Moraru Consypro i Hermanos Moraru SCCL

La representació mostra un fet força curiós: gairebé tots els negocis estan alineats formant un eix que separa el nucli urbà en dues meitats iguals. Això es deu al fet que l’artèria comercial principal d’Alcanar coincideix amb aquest eix. Bàsicament, consisteix en els carrers Ramon i Cajal (zona baixa), Felip Pedrell (zona alta, al barri antic) i afluents.

Aquesta alineació ens condueix a concloure que els emprenedors tenen molt en compte la localització dels seus negocis i són conscients de la rellevància que té l’emplaçament

alhora de mostrar-se als clients. Aquesta hipòtesi la podem confirmar, d’altra banda, si ens fixem en el fet que les empreses del sector secundari (Moraru Consypro, Hermanos Moraru i Casa Ecológica), com que no necessiten visibilitat de cara als consumidors, opten per emplaçaments allunyats dels nuclis comercials, ja que això repercuteix positivament en el preu de les instal·lacions.

Il·lustració 4: mapa de les cases d'Alcanar amb les empreses dels emprenedors immigrants representades. Font: Elaboració pròpia a partir del Google Maps

Money Gram (Les Cases) Manhattan Restaurant Miramar

Casa Lucia Pizzeria Les Cases

A les Cases, en canvi, aquesta artèria comercial veiem que es vertebra paral·lelament al passeig marítim.

Il·lustració 5: mapa de part del terme d'Alcanar amb l'empresa situada a La Selleta. Elaboració pròpia a partir del Google maps.

Casa ecológica

Naturalesa de les instal·lacions En aquest apartat veurem si les instal·lacions d’aquestes empreses que hem estudiat estan llogades o bé adquirides per l’empresari.

Freqüència absoluta 12 10 8 6 4 2 0

Naturalesa de les instal·lacions

Propietat

Lloguer

NS/NC

Gràfic 41: naturalesa de les instal·lacions (en propietat o de lloguer)

D’acord amb el gràfic anterior (núm. 40), podem veure com en la majoria de casos les instal·lacions s’exploten per mitjà d’un arrendament. Això confirma alguna de les hipòtesis corroborades en punts anteriors en què establíem que els emprenedors immigrants no representen cap elit econòmica sinó que més aviat encarnen les dificultats econòmiques pròpies dels nouvinguts.

Conclusions D’acord amb la informació exposada en aquest apartat, hem pogut constatar que la disposició dels establiments no respon a criteris d’aleatorietat sinó que els emprenedors s’estableixen, a consciència, en un nucli urbà que han valorat i al voltant d’una artèria comercial determinada.

En primer lloc, cal destacar que el nucli preferit pels emprenedors és el nucli principal d’Alcanar, seguit per les Cases d’Alcanar i la Selleta. Per al primer emplaçament, l’eix comercial preferit són el carrer Ramon i Cajal i el Felip Pedrell. A les Cases, en canvi, es prefereixen carrers pròxims al passeig marítim.

D’altra banda, prop del 73% d’emprenedors opten pel lloguer a l’hora de fer-se amb unes instal·lacions per dur a terme l’activitat comercial.

Immigrants emprenedors: CONCLUSIONS

5. CONCLUSIONS Després d’aquest llarg recorregut al llarg de la morfologia dels emprenedors immigrants i de les seves respectives empreses, convé acabar aquesta investigació amb un extracte de les conclusions més rellevants que hem vist, relacionar-les entre si i oferir una visió més global dels resultats obtinguts en aquest treball.

Seguint l’estructura que m’ha servit per organitzar les entrevistes i l’anàlisi que n’he fet, exposaré les conclusions d’acord amb aquest mateix esquelet: dos blocs, el primer dels quals tractarà específicament sobre l’empresari i el segon sobre l’empresa.

Pel que fa a les conclusions referents als empresaris, veig convenient començar tot recordant que l’índex d’emprenedoria de la població immigrant establerta a Alcanar (TEA del 0,4%) és inferior a la mitjana del total de la població catalana. No obstant això, dintre del mateix gruix d’emprenedors immigrants, hi ha diferents segments que, en molts casos, constitueixen l’excepció que confirma la regla. En aquest cas, l’excepció es dóna en els asiàtics: tenen un índex d’emprenedoria del 10%. Els següents més emprenedors són els africans (TEA del 0,5%) i, seguidament, els europeus (TEA del 0,23%). No hi ha cap emprenedor americà. D’acord a aquest ordre, podríem precisar més i concloure que si hi hagués el mateix nombre d’immigrants asiàtics, africans i europeus es donaria la següent situació: per cada emprenedor africà hi haurien 20 emprenedors asiàtics i per cada emprenedor europeu, n’hi haurien 43 d’asiàtics.

Aquestes grans desigualtats en l’empenta empresarial es poden explicar per factors culturals, i és que la tradició asiàtica i la tendència a formar xarxes de col·laboració incentiven i faciliten l’empenta empresarial. Ara bé, a part del component cultural, hi ha altres factors que estan relacionats amb una major iniciativa i que, alhora, ajuden a descriure el perfil de l’emprenedor immigrant. És el cas de variables com el gènere i l’edat.

D’una banda, el sexe més emprenedor és el masculí, encara que no hi ha diferències significatives respecte al gènere femení, exceptuant la població africana.

D’altra banda, pel que fa a l’edat, el segment d’edat més propens a emprendre es dóna entre els 37 i 43 anys i varia en funció de l’origen de l’empresari, essent l’asiàtic el més jove a l’hora d’ emprendre, seguit per l’africà i l’europeu. Paral·lelament, l’asiàtic també és el més jove a emigrar de la seva terra natal. No obstant això, els anys que transcorren des que emigra fins que emprèn al nou territori acostumen a ser lleugerament superiors que per als europeus i els africans, ja que la integració cultural i la situació econòmica personal l’obliguen a posposar l’obertura del negoci.

També hi ha altres variables que descriuen l’emprenedor immigrant d’Alcanar, com ara el coneixement d’idiomes, la formació i l’experiència professional prèvia. En aquesta investigació he fet una aproximació a demostrar que el coneixement d’idiomes i la

Immigrants emprenedors: CONCLUSIONS formació són aspectes que no influeixen en l’augment de l’emprenedoria però, en canvi, sí que intervenen per afavorir el creixement de l’empresa, com a mínim a nivell de creació de llocs de treball o d’obertura de diversos establiments.

Tornant a l’essència merament descriptiva, em resta afegir sobre aquestes dues variables (idiomes i formació) que el coneixement d’idiomes per part dels empresaris és lleugerament superior que el coneixement d’idiomes del conjunt de població immigrant.

En canvi, pel que fa a la formació, les dades de què disposo condueixen a concloure que el nivell educatiu dels empresaris és molt similar al dels seus paisans.

D’altra banda, fent referència a l’experiència professional prèvia dels actuals empresaris, les estadístiques han demostrat que poc més de la meitat d’aquests han ocupat llocs de treball relacionats amb el motiu del seu negoci actual. L’anàlisi també ha permès confirmar una tendència cap a l’obertura de més empreses o establiments a mesura que l’empresari s’aproxima als 50 anys, de forma que aquesta insistència a emprendre fa pensar en una motivació vocacional per emprendre.

Per acabar aquest primer bloc, específic sobre la figura de l’empresari, resten aquelles qüestions més subjectives relacionades amb la valoració del poble, els canvis i les perspectives de futur.

D’acord a les respostes obtingudes en les entrevistes, puc concloure que els principals actius d’Alcanar a l’hora de ser escollit com a destí de molts empresaris nouvinguts – i per extensió, d’immigrants- són el clima i les condicions econòmiques i laborals.

La valoració que duen a terme aquests mateixos immigrants sobre els canvis que han experimentat en arribar aquí és positiva. Els més crítics són els americans, encara que, d’altra banda, no són gens emprenedors. Tanmateix, en preguntar sobre les expectatives de futur les respostes no són tan clares i m’atreviria a dir que en tots els casos he notat una certa nostàlgia per la seva terra natal. Malgrat tot, fent cas de les seves respostes a l’entrevista, prop d’un 53% d’empresaris immigrants preferirien quedar-se a Alcanar. Aquesta dada, al seu torn, és pràcticament igual que la de les expectatives de futur del conjunt de la població immigrant, de forma que podem afirmar que el fet d’obrir un negoci no suposa renunciar a tornar a la terra natal i ni tan sols fa augmentar les expectatives de quedar-se aquí.

Acabat aquest primer bloc sobre els empresaris cal continuar aprofundint en aquests partint, ara, des d’una òptica diferent: les seves empreses.

En primer lloc, c a l destacar que l’establiment de noves empreses per part dels immigrants està contribuint a una terciarització de l’economia canareva, i és que prop del 70% d’aquestes empreses es dediquen al sector serveis. Paral·lelament, aquestes empreses també afavoreixen la difusió d’actius culturals d’altres indrets, principalment a nivell gastronòmic.

Immigrants emprenedors: CONCLUSIONS Per valorar l’arrelament de les empreses obertes per població immigrant m’he servit de tres variables: procedència dels proveïdors, dels treballadors i dels clients. En aquest sentit, he conclòs que hi ha grans diferències entre les diferents procedències dels empresaris quan es tracta d’escollir els proveïdors i la mà d’obra. Els més conservadors a l’hora d’escollir els proveïdors i els treballadors són els asiàtics. De fet, 9 de cada 10 llocs de treball creats per un asiàtic l’ocupen uns altres asiàtics, generalment del mateix país que l’empresari. Els europeus també recorren amb freqüència a proveïdors i treballadors europeus no espanyols, encara que no acostuma a coincidir el país d’origen del contractat i el del contractant. Així doncs, podríem explicar aquesta coincidència entre l’origen de l’empresari i el del proveïdor o del treballador per una qüestió de proximitat geogràfica.

També influeix l’abundància de mà d’obra, per al cas dels treballadors. Els africans, en darrer lloc, tendeixen a interaccionar més amb empreses locals tot i que també són conservadors quan es tracta de contractar treballadors. Pel que fa a l’acceptació dels clients, malgrat que no he pogut obtenir dades quantificades i objectives, puc concloure que, segons les meves observacions i les aportacions subjectives dels empresaris, la població canareva freqüenta habitualment aquests negocis, exceptuant els locutoris.

Finalment, fent referència a la localització de les empreses, em resta afegir que he pogut observar els criteris que serveixen als emprenedors per escollir l’emplaçament dels seus respectius negocis. En primer lloc, els empresaris mostren una clara preferència per obrir els negocis al nucli principal d’Alcanar, on es troben 7 de cada 10 empreses obertes per un immigrant. La fracció restant correspon majoritàriament a les Cases d’Alcanar encara que, en un cas, l’empresari va optar per instal·lar-se a la Selleta.

Paral·lelament a la tria del nucli on instal·lar-se, també he pogut constatar que la disposició de les empreses al llarg i ample dels nuclis urbans no respon a criteris d’aleatorietat, sinó que el principal factor que influeix en la tria és la proximitat de l’artèria comercial principal. En aquest sentit, he demostrat gràficament que l’eix comercial canareu està format pels carrers Ramon i Cajal i Felip Pedrell. A les Cases d’Alcanar, l’artèria comercial correspon al passeig marítim i carrers afluents. D’altra banda, també he apreciat una clara tendència cap al lloguer a l’hora de fer-se amb unes instal·lacions per al negoci; només 3 de cada 10 empresaris opten per la compra.

Després d’aquest llarg i apassionant camí al llarg de la població emprenedora immigrant d’Alcanar, m’agradaria pensar que amb aquestes pàgines he contribuït a difondre una visió crítica dels estereotips que aspiren a descriure la població immigrant, malgrat que no tenen cap fonament empíric. Uns estereotips, d’altra banda, sovint alimentats per un discurs oportunista i infundat, però socialment permès.

7

Permeteu-me acabar amb unes paraules de John F. Kennedy : “Si no podem posar fi a les nostres diferències, contribuïm a fer del món un lloc apte que les toleri”.

7

John F. Kennedy (1917-1963) fou el 35è president dels Estats Units d’Amèrica.

Immigrants emprenedors: AGRAÏMENTS

6. AGRAÏMENTS No m’agradaria cloure aquesta investigació sense recordar algunes persones que m’han ofert el seu suport de forma activa i desinteressada. De fet, aquesta recerca no hauria estat possible sense ells.

En primer lloc, m’agradaria mencionar la tutora, Joana Toro, que m’ha estat assessorant i acompanyant al llarg d’aquest llarg trajecte. M’ha orientat i m’ha ofert el seu valuós criteri per enfocar encertadament la meva recerca. La seva dedicació ha anat més enllà dels horaris lectius, i és que en tot moment s’ha mostrat predisposada a supervisar els darrers avenços i a proposar-me noves idees.

Una tasca similar ha desenvolupat la meva padrina, Maria Jesús Reverter. Sobretot, vull agrair-li el seu impuls en els moments inicials d’aquest treball, quan encara s’estava gestant. El seu criteri fou essencial a l’hora de definir bé els objectius i l’estructura d’aquesta investigació.

Com a veu experta, he comptat amb l’assessorament de Judit Sancho, tècnica en immigració de l’ajuntament d’Alcanar. No només vull agrair-li que accedís a escriure el pròleg, sinó també la col·laboració constant que m’ha ofert. La seva experiència en aquest camp m’ha ofert una excepcional oportunitat per comprendre i plasmar millor el fenomen de la immigració. A més a més, ha posat a la meva disposició fonts bibliogràfiques i orals, un recurs difícil de trobar en l’àmbit d’aquest treball.

També m’agradaria recordar el suport moral de la família, i en especial dels meus pares, Alfons i Núria. Per l’interès i la predisposició mostrats, mereixen un sentit reconeixement.

I també vull agrair l’interès i la col·laboració brindats per Tomàs Camacho , professor de l’Institut Sòl-de-Riu. En plantejar-li la idea del treball, de seguida va oferir-me fonts bibliogràfiques i el contacte de Judit Sancho.

Finalment, també m’agradaria mencionar i reconèixer la càlida acollida que em van oferir els diferents emprenedors. Ells i elles són: Fuming Wang, Xiu Qin Li, Anjam Fayyaz, Horst Moritz i Neus Guim, Popa Avram Dorim, Emanuela, Aurica-Florica Astalas, Ghena Die Moraru, Carlos Karlic i Katy Karlicova i Yassin Zeida.

Moltes gràcies!

Immigrants emprenedors: FONTS

7. FONTS Fonts bibliogràfiques SANCHO PRADES, Judit. Els magrebins a Alcanar. Revista Recapte. Núm. 19 (2001) SANCHO PRADES, Judit i REVERTER PRADES, Diana. Estudi-diagnosi social qualitativa de la població migracional al municipi d'Alcanar: L'eriçó espavilat Alcanar. (2006).

SANCHO PRADES, Judit (et al.). III Congrés d'Història d'Alcanar. Evolució del fenomen migratori a Alcanar. Alcanar. Ajuntament d'Alcanar. (2011) REINOSO, JOSÉ. “China envejece y se hace urbana”. El País . (28 / abril / 2011).

Diputació de Barcelona. Qüestionari sobre immigració i comerç. Barcelona. (2006) PRIETO Francisca, BAÑOS Javier (et al.) La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona. (2004) PÉREZ Víctor, ÁLVAREZ Berta, GONZÁLEZ Carmen. Espanya davant la immigració: Fundació "la Caixa". (2001) Fonts en línia Generalitat de Catalunya [en línia]. (2011). Gencat (Catàleg de serveis). o http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=14218 [4-9 d’agost 2011+ La Caixa. [en línia]. (2010). Obra social la caixa: empreses immigrants. o http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/39d4ffd999ea2110VgnVCM2000001 28cf10aRCRD/es/es21_c2_esp.pdf [consultat els dies 15-25 d’agost+ Generalitat de Catalunya. *en línia+. (2011). IDESCAT (Institut d’estadística de Catalunya) o www.idescat.cat [consultada freqüentment durant des del setembre fins al desembre] Generalitat de Catalunya [en línia]. (2011). Observatori del treball. o http://observatorideltreball.gencat.cat/reporting/Dashboard_D_05_Dash.html [pàgina consultada regularment durant el setembre i octubre de 2011] Instituto Nacional de Estadística. [en línia] (Agost / 2011). Directorio Central de Empresas: explotación estadística. o http://www.ine.es/GSTConsul/arbolAction.do [Consultat durant l’octubre de 2011]

Immigrants emprenedors: FONTS Generalitat de Catalunya. [en línia]. (TII de 2011). Butlletí de població estrangera i mercat de treball. o http://www20.gencat.cat/docs/observatoritreball/Generic/Documents/Treball/Estudis /Butlleti%20de%20poblacio%20estrangera%20i%20mercat%20de%20treball/2011/pdf [consultat el 10, 17 i 18 de setembre] Nacions Unides.[en línia]. (2011). Indicadores Internacionales sobre desarrollo humano o http://hdr.undp.org/es/datos/perfiles/ [15-25 d’octubre] Generalitat de Catalunya [en línia]. (2011). ESTUDI GEMCAT_2010.

-

http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/03%20-%20Centre%20de%20documentacio/Documents/01%20-%20Publicacions/04%20-%20Empresa/Arxius/Resum%20GEM%202010.pdf [Consultat entre 2-10 de novembre de 2011] FONTS ORALS Les fonts orals han ocupat un paper preeminent en aquest treball, ja que l’abast geogràfic i temàtic d’aquesta investigació complicava notablement la recerca bibliogràfica.

Per això, ha estat de vital importància l’assessorament de Judit Sancho Prades, experta en moviments migratoris, així com la col·laboració dels diferents empresaris que van mostrar-se oberts a ésser entrevistats. Ells són Fuming Wang, Xiu Qin Li, Anjam Fayyaz, Horst Moritz, Popa Avram Dorim, Emanuela, Aurica-Florica Astalas, Ghena Die Moraru, Carlos Karlic i Yassin Zeida.