Page 1

Arantxa Fibla Miralles “Passat, present i futur del Convent dels Josepets” 2on de batxillerat Institut Sòl de Riu


Pròleg Els treballs de recerca de Batxillerat han esdevingut des de la seua creació instruments útils per a l’estudi i investigació de temes locals, de la nostra història i del nostre patrimoni més proper. L’Arantxa Fibla Miralles ha triat com a objecte del seu treball aquest magnífic edifici conegut popularment com a “Convent dels Josepets” o simplement com els “Josepets” de les Cases d’Alcanar. Aquest edifici de gran valor arquitectònic, històric i simbòlic en el context d’aquesta població marinera, que tot just ara s’està recuperant, després d’uns anys d’un cert abandonament, per al seu ús primigeni: lloc d’estada i hostatge per a persones, famílies i grups en forma d’Alberg Turístic Municipal. Una rehabilitació que es fa des d’una lectura respectuosa de l’edifici, dels seus valors arquitectònics i històrics, lluny de falsos historicismes i des de la nostra contemporaneïtat. Rehabilitació que a part de recuperar per a la col·lectivitat aquest edifici, amb els seus valors arquitectònics, serà també un instrument de dinamització turística i d’activitat econòmica. El treball de l’Arantxa, ens situa l’edifici en el seu context històric, ens parla de la congregació que el va fer nàixer i que h i va desenvolupar una gran activitat, del record en la memòria dels ciutadans i ciutadanes de les seus peripècies històriques en aquests gairebé 100 anys d’història de l’edifici, dels seus valors i de la seua configuració arquitectònica i dels projectes de futur per a l’edifici en aquesta història que continua. En definitiva una aportació a aquesta construcció contínua de la història de l’edifici i del municipi, i una contribució per posar en valor el nostre patrimoni.

Alcanar, gener de 2012 J. Manel Martí i Montesinos Arquitecte i regidor d’Urbanisme, Ordenació del Territori i Patrimoni d’Alcanar


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Índex 1. Introducció..............................................................................................................................3 2. Metodologia............................................................................................................................5 3. Alcanar....................................................................................................................................7 3.2 Les Cases d'Alcanar..........................................................................................................8 4. Descripció tipològica de l'edifici...........................................................................................10 5. Història de l'edifici del Convent dels Josepets......................................................................12 Durant la Segona República Espanyola...............................................................12 El Convent dels Josepets durant la Guerra Civil Espanyola.................................14 Després la Guerra Civil Espanyola durant la dictadura de Francisco Franco.......15 Manuel Domingo i Sol...........................................................................................16 5.3.1.1. Biografia........................................................................................................16 5.3.1.2. La “Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús”......................................................................................................................18 5.3.1.2.1. La importància de la "Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús” a Alcanar...............................................................19 5.3.1.3. Col·legi Sant Josep de Tortosa......................................................................20 5.3.1.3.1 Associació d'Amics dels Josepets...........................................................20 5.3.1.4. “Pontificio Colegio Español de San José de Roma”......................................22 5.3.1.5. El llegat espiritual de Domingo i Sol.............................................................22 El Convent a mans de la germandat.......................................................................23 Després de la mort del dictador Francisco Franco (al voltant dels anys 80).........27 Al voltant dels anys 90........................................................................................27 6. La figura de Sant Josep ........................................................................................................29 7. Perquè Convent dels Josepets? .............................................................................................30 8. Rehabilitació de l'edifici del Convent dels Josepets com a Alberg.......................................31 Les dues fases de la rehabilitació........................................................................32 Primera fase de rehabilitació..............................................................................32 Segona fase de rehabilitació ...............................................................................34 Reportatges fotogràfics........................................................................................34 Reportatge fotogràfic de la cobertura de l'edifici...............................................34 Reportatge fotogràfic de l'interior de l'edifici.....................................................38 Reportatge fotogràfic de l'estatua de Sant Josep.................................................40 9. El Convent dels Josepets com a alberg.................................................................................42 10. Descripció general de l'edifici.............................................................................................43 10.1 Plànols com serà...........................................................................................................44 10.1.1 Planta baixa...........................................................................................................44 10.1.2. Primera planta .....................................................................................................45 10.1.3. Segona planta.......................................................................................................46 10.1.3. Semi soterrani .....................................................................................................47 11. L'entorn de l'alberg dels Josepets........................................................................................48 Activitats esportives.............................................................................................48 1


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Activitats històrico-culturals................................................................................49 Activitats paisatgístiques i excursionistes...........................................................50 Activitats d'oci i lleure..........................................................................................51 12. Conclusions.........................................................................................................................54 13. Agraïments..........................................................................................................................57 14. Bibliografia.........................................................................................................................59 15. Webgrafia............................................................................................................................59

2


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

1. Introducció "les grans nostàlgies de la terra on s´ha nascut, vinculada sobretot a la nostra infantesa (prodigiosament dotada d´aquesta facultat d´identificació), la terra estimada, la terra nostra, de la qual no ens podem separar sense una viva sensació d´esquinçada interior" "Jardins Ignorats" de Fabregat i Chimeno, Trinitari L'enyor de la nostra terra el produeixen totes les petites i grans coses que la formen: els nostres camps, el nostre mar, la nostra serra, els nostres paisatges, els nostres indrets, la nostra gent, els instants que hi passem. La nostra terra esta formada per quatre nuclis de població -Alcanar, les Cases d'Alcanar, Alcanar-platja i la Selleta- molt rics tant culturalment com històricament i amb uns paisatges immillorables. Tot un conjunt de meravelles que haurien de ser visitades i contemplades per totes aquelles persones que així ho desitgessin. Per tal de facilitar l'acolliment de tots aquells/es interessats/des a visitar-nos a Alcanar, hauria d'existir un lloc on poguessin pernoctar i pareix que l'Ajuntament del nostre poble així ho ha considerat i ha buscat els fons necessaris per iniciar l'obra de rehabilitació d'un gran edifici històric situat a les Cases d'Alcanar, anomenat popularment "El Convent dels Josepets". Aquest edifici sempre ha cridat la meva atenció per la seva majestuositat i també per estar situat en un lloc immillorable. I no se li estava donant cap tipus d'aprofitament. És per aquest motiu que vaig decidir fer el treball de recerca sobre el Convent dels Josepets. En un principi em vaig plantejar fer un treball sobre totes aquelles coses que atraurien els turistes i els grups d'escolars quan el Convent estigués rehabilitat com a alberg: rutes turístiques, històriques, aprofitament de l'entorn més pròxim (la serra del Montsià i el mar)... Quan ja ho tenia decidit vaig concertar una entrevista amb un escriptor d'història local, el Sr. Agustí Bel, perquè em donés algunes ressenyes sobre la història d'aquest edifici per tal de ferne unes pinzellades al treball i em va explicar que no hi havia res escrit sobre aquest

3


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

edifici. Cap llibre d'història d'Alcanar ni cap article ni el mateix Registre de la Propietat i Cadastre de l'Ajuntament, conté història del Convent dels Josepets. És per aquest motiu que vaig decidir donar-li un gir al tema del meu treball i centrar-me més en la història atès que ningú havia escrit sobre ella. Tot i que la part més important del meu treball és la història perquè no hi havia res escrit, també he cregut oportú i idoni parlar sobre la rehabilitació que s'està fent de l'edifici i, com no, del futur d'aquest. La part de la rehabilitació és la part més tècnica del treball ja que la informació l'he extreta dels projectes i informes que m'han facilitat des de l'Ajuntament d'Alcanar i explico tots els canvis que està sofrint l'edifici per acabar convertint-se en un alberg. Atès que el passat i el present estaven descrits també he volgut aventurar-me a redactar alguna ressenya sobre el futur. Per una banda, com serà l'edifici segons els informes i els plànols que m'han facilitat des de l'Ajuntament i, per l'altra, totes aquelles coses que faran que la gent es decideixi a passar uns dies a l'alberg del nostre municipi.

4


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

2. Metodologia Segons l'Institut d'Estudis Catalans entenem per metodologia l'estudi del mètode. Així com, entenem per mètode el camí que se segueix, la manera ordenada de procedir per arribar a un fi.

La història del Convent dels Josepets era l'objectiu de la meva recerca i vaig començar visitant la biblioteca pública Trinitari Fabregat d'Alcanar per revisar els llibres d'història sobre el municipi i tot allò que fos històric del Butlletí d'Alcanar per buscar articles i ressenyes sobre el Convent dels Josepets. Després de consultar diversos llibres i diversos butlletins municipals sense èxit, vaig adreçarme a la bibliotecària per preguntar-li si tenia constància d'algun escrit on parlés sobre el Convent. Després de la seva negativa, em vaig posar en contacte amb l'autor d'un dels llibres d'història del nostre poble per veure si ell em podia donar algun tipus d'informació. El Sr. Agustí Bel només va anomenar el Convent al seu llibre perquè no tenia informació sobre aquest, però em va facilitar el contacte del Sr. Antonio Capellán, el qual va ser l'arquitecte de la congregació quan es va fer la transmissió del Convent a l'Ajuntament d'Alcanar. Vaig elaborar una carta, que li vaig enviar per correu electrònic (annex II), en què li demanava que em facilités tota aquella informació que tenia sobre el Convent i així ho va fer (annex III). Paral·lelament vaig dirigir-me al regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Alcanar, el Sr. Manel Martí, per demanar-li informació sobre el Convent. Ell em va explicar que respecte a la història tampoc tenien cap tipus d'informació, fins i tot al Registre de la Propietat i al Cadastre de l'Ajuntament no tenien gaires dades. Tot i això, em va dirigir a una tècnica dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament, arquitecta de formació, que em va facilitar l'accés als projectes de rehabilitació del Convent, dels quals vaig extreure la part sobre la rehabilitació i la part de com serà l'alberg. 5


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Atès que la informació que em va facilitar el Sr. Capellán no era suficient, vaig preguntar a gent d'Alcanar i de les Cases si tenien algun record sobre el Convent. Una d'aquestes persones em va donar com a referència el Sr. Jaume Cruz, el qual n’havia estat alumne i veí i havia tingut contacte directe amb la Congregació i el Convent. Vaig poder contactar amb el Sr. Cruz i vam concertar una entrevista per diumenge 4 de desembre de 2011 ja que va coincidir que va venir a les Cases a passar uns dies de vacances. Va ser una entrevista molt llarga i profitosa (annex IV) ja que el Sr. Cruz, a banda d'haver estat al Col·legi Sant Josep i de colònies al Convent dels Josepets, tenia la casa situada a la parcel·la confrontant i els seu pare treballava cuidant les finques de tarongers que tenien els germans de la congregació. Per aquest motiu em va poder explicar moltes coses sobre la història del Convent: la seva experiència; l'experiència dels seus pares, que coneixia perquè li parlaven molt sobre el Convent, i tot allò que allí havia succeït... De la meva segona visita a l'Ajuntament d'Alcanar vaig extreure'n tot allò referent a la restauració de la figura de Sant Josep que hi ha situada a la façana principal del Convent. La veritat és que era poca cosa perquè van concedir el treball a una restauradora del municipi, la Sra. Marta Robles, amb la qual vaig intentar ficar-me en contacte però no em va contestar els nombrosos correus electrònics que li vaig enviar. Per una altra banda, també els vaig enviar un correu electrònic als membres de l'Associació d'Amics dels Josepets per demanar-los que em facilitessin informació sobre la Congregació i el Col·legi de Sant Josep. Després d'uns dies em van contestar i em van facilitar les dades per contactar amb un membre de l'associació però em va ser impossible posar-me en contacte amb ell. Per aquest motiu vaig fer la recerca de tota la informació sobre el Col·legi per Internet. Les últimes setmanes d'elaboració del treball vaig centrar-me en el futur del Convent. Vaig anar a l'ajuntament i vaig parlar amb el Sr. Manel Martí (regidor d'Urbanisme, Ordenació del Territori i Patrimoni d'Alcanar) i amb la Sra. Dolors Roó (Tècnica administrativa general -TAG-). Els dos em van donar les pinzellades necessàries per emmarcar i poder elaborar l'apartat del futur. Respecte a l'oferta d'oci i lleure del nostre municipi l'he elaborada mitjançant el coneixement propi i la informació extreta de la pàgina web de l'Ajuntament d'Alcanar. 6


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

3. Alcanar Alcanar és un poble català situat al sud de la comarca del Montsià, el qual delimita amb la Comunitat Valenciana. La seva població és aproximadament de 10.545 habitants (dada extreta del Municat, de l'any 2010). Dins del terme municipal trobem el nucli de les Cases d'Alcanar, considerat el barri marítim del municipi d'Alcanar, una agrupació de cases situades a la muntanya habitada principalment per alemanys,

Població d'Alcanar

7


anomenada la Selleta i un gran nombre d'urbanitzacions principalment per a les vacances, el nom de les quals és Alcanar Platja. L'origen d'Alcanar podria situar-se a l'època ibèrica, tal i com ho demostren les restes arqueològiques trobades al poblat ibèric de la Moleta del Remei. Però l'origen d'Alcanar, com a poblat definitivament establert dins del seu terme actual, es remunta a l'època de dominació musulmana. A part de la raó lingüística que prova l'origen àrab d'Alcanar (del mot "Al-Khanat" o tendes de mercaders), tenim proves concloents com ho són el llegat de la indumentària, de les sitges i de les sínies. Així la referència més antiga d'Alcanar que, com a poble, trobem enregistrada documentalment es remunta al segle IX, en plena dominació musulmana. Els segles XV, XVI i XVII van ésser calamitosos per a la nostra població, pels incessants atacs dels pirates. A aquell temps es remunta la construcció del recinte emmurallat amb torres defensives (Torre del Carrer Nou). Al segle XVIII, Alcanar va patir els nefastos efectes de la Guerra de Successió. Posteriorment, al segle XIX, Alcanar va participar activament en la Guerra de la Independència o Guerra del Francès. A continuació, la població es va veure afectada per la Guerra dels Set Anys, que malauradament va dur el bandolerisme a les nostres terres. I ja al segle XX, la Guerra Civil i els anys de postguerra la van marcar de nou una altra vegada. Si parlem d'economia, podem dir que un dels p i l a r s e c o n ò m i c s més important d 'Alcanar és l'activitat agrícola, de la qual destaquen els cultius de taronges i mandarines. A Alcanar hi ha molts llocs que han estat catalogats com a bé d'interès local, com ara: l'Església de Sant Miquel, del segle XVI; el Santuari de la Mare de Déu del Remei, situat a la carretera d'Ulldecona (a l'Ermita del Remei; el poblat iber de la Moleta del Remei; la casa O'Connor; la Ermita del Remei d'Alcanar

Cisterna del Vall etc.


3.2 Les Cases d'Alcanar Històricament, la principal activitat dels habitants d'aquesta població ha estat la pesca. Aquesta

dedicació

es

remunta

possiblement als qui, des de l'època dels àrabs, en podrien haver estat els primers pobladors: els "bah'riiiún ahl al-Àndalus". El lloc ha estat conegut també pel nom de "Punta de Benifallim". La Punta de Benifallim surt per primera

Població de les Cases d'Alcanar, perspectiva des del port

vegada a la carta pobla d'Alcanar de l'any 1239, com a límit territorial. Aproximadament a uns 2km de la població, a on actualment hi ha un càmping, es troben unes sepultures que podrien ser una necròpolis de la Punta de Benifallim. L'acta de fundació i establiment de la ciutat de "San Felipe" , de l'any 1740, seria el primer document que podríem considerar de formació del nucli de les Cases d'Alcanar. El nucli de les Cases, l'any 1845, no sobrepassava la trentena d'edificis i habitatges, on residien 20 mariners i alguns pagesos. Si passem a dates més actuals, a censos més contemporanis, observem que a l'any 1970 hi havia 460 habitants i el 1981, 743.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Les dades de l'any 1991 són més completes: el nucli estava format per un total de 764 veïns (398 dones i 366 homes), 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals. Els habitants totals del municipi d'Alcanar, l'any 1991, eren 7.848 (a la ciutat 6.212) de dret i de fet. La zona perifèrica tenia un total de 1.690 habitants, dels quals 571 eren considerats "disseminats". Sumant la zona perifèrica i les Cases s'obté un total de 2.454 habitants, una pèrdua de població de 36 veïns. Actualment, hi ha un total de 1.532 habitants (dada extreta del Municat,

any

2010). La

base

de

l'economia a les Cases d'Alcanar és el turisme i les segones residències. Sense deixar de banda

la

principal base de l'economia casenca: la pesca. Búnquers situats a la Platja de l'Estanyet (Cases d'Alcanar)

A les Cases també hi ha molts llocs que han estat catalogats com a bé d'interès local com ara: la Torre de Sòl de Riu, talaia costanera de defensa d'origen àrab; els búnquers de la platja de l'Estanyet, construïts per l’exèrcit republicà per defensar-se d'un eventual atac feixista des de les illes Balears durant la Guerra Civil Espanyola; el Convent dels Josepets de corrent estètic posterior al modernisme amb un cert regust noucentista, etc.


4. Descripció tipològica de l'edifici El solar on s'ubica el Convent dels Josepets té una forma rectangular, amb unes dimensions de 60 metres de llargària i 37 metres d’ample. L'edifici ocupa una posició centrada en aquest solar. La planta baixa d'aquest es troba elevada 120 centímetres respecte al nivell exterior del solar. Les rasants que defineixen el solar són pràcticament planes, amb un desnivell màxim de 10 cm que no afecten a la situació i al funcionament de la planta baixa. El solar

disposa

de

tots

els

serveis

urbanístics bàsics corresponents a la consideració de solar en sòl urbà. Es tracta d'un edifici que correspon als

Façana principal de l'edifici l'any 2009

corrents estètics posteriors al modernisme, amb un cert regust del noucentisme. El noucentisme es tracta d'un moviment molt lligat a la política i liderat per la burgesia, a diferència d'altres períodes marcats per la revolució o el canvi, ja que els noucentistes reivindiquen l'ordre i el seny. Està situat a ponent del nucli urbà de les Cases d'Alcanar, al carrer Magallanes, s/n. Es situa en una àrea d’equipaments. L'escola i el consultori mèdic limiten amb aquest solar. Aquesta zona resta pendent d’urbanitzar ja que actualment el seu accés és un cul de sac, resta pendent l’obertura del carrer que connectarà amb la trama urbana existent. L’actual edifici dels Josepets consta d’un cos central i dos cossos annexos. Es distribueix a partir de dos eixos centrals i ortogonals, de composició clàssica. Aquesta centralitat únicament es veu trencada per la posició de l’escala que se situa al fons d’un dels cossos annexos. L’edifici té planta baixa i dues plantes elevades, més una planta semi-soterrani. La coberta de l’edifici és de terrat i actualment és totalment accessible i permet gaudir de l’entorn, ja que s'hi poden observar unes magnífiques vistes. Les quatre façanes són


estructurades en dos registres horitzontals separats per una cornisa, damunt el nivell de planta baixa, i són coronades per una cornisa més gran i balustrada d'obra. La façana principal i la posterior tenen un cos central més avançat, que comprèn tres obertures per pis. A la planta baixa, en el sector central posterior, sobresurt l'absis de la capella. A la façana principal, a cada banda del cos que sobresurt, hi ha dues finestres per pis. A la part posterior les obertures es disposen de manera irregular. Les façanes laterals tenen tres obertures per pis. Les finestres del segon pis de la façana principal són de mig punt, en canvi totes les altres són quadrangulars. Al centre de la façana principal, just damunt de la porta principal, hi ha una figura: la de sant Josep.

Figura de sant Josep situada a la façana principal de l'edifici l'any 2010


5. Història de l'edifici del Convent dels Josepets El Convent dels Josepets es va construir a principis del segle XX. No es té constància ni de la data exacta en què va ser construït ni de qui el va construir ni amb quina finalitat, ja que d'aquest fet no es té cap referència ni en el Registre de la Propietat ni en el Cadastre de l'Ajuntament d'Alcanar. No obstant això, es creu que va ser construït al llarg de la dècada dels anys 20, ja que entre els anys 1930 i 1931 el Convent dels Josepets va entrar en funcionament.

Durant la Segona República Espanyola L'edifici del Convent dels Josepets, des d’ abans que comencés la Guerra Civil Espanyola -més concretament, des de 1930-1931 aproximadament- fins que es va produir l'esclat de la guerra l'any 1936, feia la funció d'escola pública per a les Cases d'Alcanar i hi anaven tant els nois com les noies del nucli poblacional casenc. A Catalunya, durant la Segona República Espanyola (entre els anys 1930 i 1936), es va defensar i reivindicar el bilingüisme; d'aquesta manera, en aquella època l'ensenyament a les escoles es va practicar amb la llengua materna fins als vuit anys. Es va suprimir l'obligatorietat de l'ensenyament de la religió, basant-se en la llibertat religiosa; per tant va passar a ser un societat laica i no separaven als alumnes per sexe. El seu objectiu era estendre la cultura general o modernització docent de l'educació en llogarets, viles i llocs que ho necessitessin, fonamentalment en població rural, i també pretenien estendre l'educació ciutadana ja que els republicans defensaven que l'educació pública havia de ser una funció essencial de l'Estat. Per aquest mateix motiu l'educació durant la Segona República era gratuïta i universal. Tenien una cura especial per l'atenció de l'escola primària, ja que es pensava que era la pedra angular de l'educació. Durant aquest període, es va proposar la construcció d'unes 27.000 escoles per escolaritzar el milió de nens i nenes que no assistien a l'escola perquè en aquell moment no n'hi havia. Tot i els intensos esforços per construir els centres necessaris


per escolaritzar

tots els nens i nenes no es va poder dur a terme per la recessió

econòmica que va patir la població espanyola l'any 1929, anomenada Crack del 29. En aquesta escola pública situada a les Cases d'Alcanar, com en totes les altres d'arreu d'Espanya en aquella època, hi és present la coeducació; és a dir, la no separació de sexes o el que és el mateix, l'educació mixta, els nens i nenes han de formar-se junts d'acord amb un mateix programa. L'escola, no estava dividida pel sexe. No obstant això, sí que ho estava per cursos. Estava especialitzada en l'ensenyament de primària; per tant no abastava ni l'ensenyament de secundària ni estudis superiors com feien altres col·legis de la comarca del Montsià. L'ensenyament de la primària en l'educació pública durant la Segona República estava integrada per dos modalitats: la voluntària, que abastava des dels quatre fins als sis anys, i la bàsica, que ho feia des dels sis anys fins als dotze. En aquella escola, a la primera planta, eren situats els nens i nenes que cursaven la modalitat voluntària, mentre que a la segona planta eren situats els nens i les nenes que cursaven la modalitat bàsica; és a dir, aquells que tenien entre sis i dotze anys. L'escola casenca, a diferència de la majoria de les d'Espanya, era força religiosa i tenia com a objectiu educar i, al mateix temps, inculcar una especial devoció cap a l'eucaristia. En un primer moment només s'ensenyava a llegir i a escriure. Més tard també és va començar a ensenyar matemàtiques, només les coses bàsiques: sumar i

restar, i també alguna cosa

d'ortografia. A les noies, a més d'aquestes assignatures, també se'ls ensenyava a cosir. La seva instrucció anava dirigida, generalment, a tota la població amb inclusió tant de les classes populars com de les classes més adinerades. Cal destacar que les classes més adinerades del poble no portaven els seus fills a aquesta escola ja que no eren partidaris del mètode d'ensenyament que aquesta emprava. Com en l'actualitat, els alumnes tenien una estona per a descansar, córrer i jugar, parlar amb els seus companys de classe..., el que actualment anomenem hora de l'esbarjo, i això ho feien per la gran esplanada situada enfront de l'edifici. Quan va començar la Guerra Civil, l'escola va haver de tancar les seves portes definitivament per motius bàsicament polítics, igual que moltes escoles dels municipis veïns. Els nens i 13


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

nenes casencs, quan aquesta escola va tancar les seves portes, van haver de desplaçar-se a "La Escuela Nacional de Alcanar", situada a Alcanar (el que és actualment El Palau), si volien rebre una educació.

El Convent dels Josepets durant la Guerra Civil Espanyola La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) fou un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. En aquesta guerra s'hi van distingir clarament dos bàndols: el bàndol nacional i el bàndol republicà, els quals van dividir el país, pobles i, fins i tot, famílies. El bàndol nacional, liderat per Francisco Franco, era constituït per cinc importants grups socials:

els

conservadors,

els

catòlics,

els

falangistes, els monàrquics i els carlistes. El bàndol republicà, en canvi, era format i dividit per demòcrates constitucionals (persones que eren lleials a la república), progressistes, nacionalistes perifèrics,

socialistes,

comunistes

i

els

revolucionaris anarquistes. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre per tot l'Estat espanyol. En el transcurs de la guerra, la rereguarda

Soldats de la legió Condor jugant a futbol a l'esplanada del Convent

republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la 14


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista va fer més efectiva. Durant la Guerra Civil Espanyola, al Convent dels Josepets, va haver-hi un destacament força pronunciat de soldats de la legió Còndor de l'Alemanya nazi, que donava suport al bàndol nacional i l’ajudava. Aquest fet es produeix després que l’exèrcit de Francisco Franco Bahamonde, el Caudillo, trenqués el front pel mar Mediterrani a Vinaròs, el quinze d'abril de 1938. Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània a ser ocupat per l'exèrcit nacional després de la derrota republicana en la Batalla de Terol. El bàndol republicà, llavors, va quedar dividit en dos: una formada per la zona centre, bona part de la Manxa, l'Andalusia oriental i el Llevant, i l'altra formada per tot Catalunya, excepte la conca del Segre (la franja més occidental de Lleida). Una de les finalitats concretes de l'estada dels soldats de la legió Còndor de l'Alemanya nazi era donar suport al general Camilo Vega a l'hora d'iniciar i dur a terme la Batalla de l'Ebre. Tot i que els alemanys no deixaven de ser soldats i el seu únic objectiu era la defensa del seu bàndol i intentar fer desaparèixer el seu enemic, en aquest cas el bàndol republicà, la població casenca actualment té un bon record d'ells. Aquest fet és deu que aquests abastien els nens que vivien prop del Convent de xocolata, galetes i d'altres aliments que en plena Guerra Civil no eren comuns per a la majoria de la població ordinària, la major part de la qual patia constantment fam.

Després la Guerra Civil Espanyola durant la dictadura de Francisco Franco Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, l'edifici del Convent va ser donat a la fundació “Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús”. Aquesta congregació va ser creada per Manuel Domingo i Sol (1836-1909) i va ser coneguda popularment i afectuosament per la població canareva i casenca amb el sobrenom dels Josepets, per culpa de l'escola creada per Manuel Domingo a Tortosa anomenada Col·legi de Sant 15


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Josep.

Manuel Domingo i Sol Manuel Domingo i Sol, també conegut com mossèn Sol, va ser un important sacerdot espanyol. De la seva trajectòria cal destacar la fundació de la “Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús” i del “Pontificio Colegio Español de San José de Roma”.

Biografia

Manuel Domingo i Sol va nàixer a Tortosa l'1 d'abril de 1836. La seva vida va estar plenament dedicada al sacerdoci i ho va viure amb una total intensitat. De molt jove ja va manifestar el seu desig d'ésser sacerdot i als quinze anys va ingressar al seminari diocesà de Tortosa, i va ser ordenat sacerdot a la mateixa ciutat el dia 2 de juny de 1860 a l'edat de 24 anys. Va celebrar la seva primera missa el 9 de juny a l'església de Sant Blai (Tortosa) i seguidament va ésser enviat pel bisbe a València per a continuar els seus estudis. Allí fou on es doctorà en teologia. El seu primer destí com a rector va ser l'Aldea (Baix Ebre), el 1862, i un any més tard es va fer càrrec de la parròquia de Sant Jaume de Tortosa. Durant els tretze primers anys de la seva vida com a sacerdot fou missioner diocesà, rector, confessor de tres convents de religioses de clausura i professor de l'Institut de Tortosa, i es va dedicar a fer apostolat entre els joves. Per aquest motiu construí un centre per a joves, fundà l'associació “La joventud católica” i creà la primera revista juvenil catòlica d'Espanya; "El Congregante". Un dia del mes de febrer de 1873, arran del tracte amb el seminarista Ramon Velero, pobre i humil, que vivia d'almoina amb altres seminaristes i que passava grans necessitats per seguir la seva vocació (el seminari de Tortosa havia quedat destruït durant la Revolució del 1868),

16


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Manuel Domingo veié que calia donar facilitats als aspirants a sacerdot, tant pel que fa a cobrir les necessitats bàsiques per a viure com per dotar-los d'una formació adequada. Així, per fomentar les vocacions sacerdotals, va obrir, el setembre de 1873, la Casa de Sant Josep a Tortosa, una humil residència on acollí 24 seminaristes pobres. Diverses ampliacions el van dur a inaugurar el Col·legi

de

Sant

Josep

per

a

Vocacions

Eclesiàstiques, també a la ciutat de Tortosa, l'onze d'abril de 1879, on van ser acollits uns 300 seminaristes. Aviat veié que calia una corporació que es fes càrrec de dirigir i gestionar els establiments d'una manera estable, ja que ell tot sol no podia fer-se càrrec de tot el manteniment que requerien aquests

Manuel Dom ingo y Sol

establiments. Per aquest motiu el 16 i 19 de juliol de 1883, amb quatre companys més, va fer els vots d'obediència, i va instaurar així la “Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús”, fundació que no va tardar gaire temps a assolir una gran importància. No hi havia, però, un marc jurídic adequat, en el dret canònic, per a aquest tipus d'institut de vida consagrada, per la qual cosa va tenir uns inicis molt durs i complicats. Tot i així, aquesta institució s'estengué per tot Espanya i, fins i tot, per Portugal. A més, molts seminaris ja existents van confiar-ne la direcció a membres d'aquesta germandat, per garantir així un mètode i una qualitat d'educació molt majors, encarats sempre a l'àmbit religiós. L'1 d'abril de 1892 s'obrí el “Pontificio Colegio Español de San José de Roma”. Domingo i Sol de gran devoció per l'Eucaristia i pel Santíssim Sagrament, impulsà la creació de temples expiatoris, com el Templo Nacional Expiatorio de San Felipe de Jesús (Mèxic), el 1889, o el Temple de Reparació de Tortosa, el 1903. Finalment va morir el 25 de gener de 1909. Va deixar els 75 operaris que componien la seva institució, 10 col·legis vocacionals, 17 seminaris, 2 temples de reparació i el “Pontificio

17


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Colegio Español de San José de Roma”.

La “Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús” Durant els primers anys de funcionament del Col·legi de Sant Josep, Manuel Domingo va anar madurant idees i veié que els esforços individuals no tenien cap tipus de garantia de perennitat. Volia donar consistència a la seva "obra" i ensenyar i fer valer la seva activitat a altres diòcesis. Per aquest motiu, va fundar aquesta institució amb l'objectiu de fomentar les vocacions eclesiàstiques i dirigir les escoles, que acabà essent formada per 250 membres, els quals estan presents a Espanya, Itàlia, Alemanya, l’Argentina, Mèxic, Veneçuela, els Estats Units d'Amèrica, Zàmbia i Zimbabwe. La institució va ser erigida pel bisbe tortosí l'1 de gener de 1886 i va obtenir el "Decretum laudis" l'1 d'agost de 1898, i va ser aprovada per la Santa Seu el 19 de març de 1927 com a societat de vida apostòlica, en la qual els seus membres vivien en comunitat però sense fer vots. Es van expandir ràpidament, primer per tot Espanya, i després a Mèxic, l’Uruguai, l’Argentina i el Perú. El 23 de març de 1935 es va transformar en institut secular, i va ser aprovat novament per la Santa Seu el 19 de març de 1952. Des de llavors, l'institut va començar a gestionar també centres d'orientació vocacional. Un cop aquesta institució fou aprovada pel bisbe de Tortosa l'any 1883, Manuel Domingo i Sol es va sentir capaç de portar a cap la seva empresa amb la mínima ajuda. Va començar a fundar escoles i convents arreu d'Espanya, entre els qual trobem el Convent dels Josepets situat a Les Cases d'Alcanar,

Símbol de la Congregació


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

territori canareu.

5.3.1.2.1. La importància de la "Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús” a Alcanar

Aquesta congregació va ser un pilar important per a la població de les Cases d'Alcanar (Alcanar) no només pel fet d'utilitzar el Convent dels Josepets com a residència d'estiu i pel manteniment que va dur a terme posteriorment tant de l'edifici com de la finca en general, sinó també per la contribució econòmica que va fer per a l'ensenyament a les Cases d'Alcanar. La Germandat, a banda de la finca on estava situat el Convent, també era propietària d'un terreny on hi havia un pavelló que utilitzaven com a granja, on els seminaristes criaven gallines entre d'altres animals. Aquest pavelló, amb el temps, va ser cedit temporal i gratuïtament a l'Ajuntament d'Alcanar (en temps de l'alcalde Batiste Beltran), el qual el va adequar per a dur a terme classes d'ensenyament primari per als nens i les nenes de les Cases. Aquest terreny no estava del tot habilitat per ser un centre d'ensenyament adient, això va fer que molts casencs i casenques es queixessin constantment. Fins i tot, es va arribar a dir que els nens i nenes de les Cases feien classe envoltats de gallines i d'altres animals. Aquest fet va fer que la Junta de Govern Local es plantegés si la situació era tan greu com deien i, arran d'això, es va edificar el col·legi contigu. Perquè es pogués dur a terme la seva construcció, la Congregació va ajudar-hi econòmicament. Cal destacar també que l'edifici del Convent dels Josepets també va ser cedit a l'Ajuntament a canvi d'un acord d'aprofitament urbanístic de la resta de la finca a favor de la Congregació. El que volia la C ongregació era fer una carrer que anés de la façana de l'edifici fins al carrer paral·lel a aquesta, és a dir, al carrer Josep Esteller i edificar a la part que resta de la finca. Els passats anys, per la forta crisis que estem patint, la germanor va vendre la finca a una agència immobiliària.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

5.3.1.3. Col·legi Sant Josep de Tortosa

El col·legi de Sant Josep de Tortosa va ser creat i construït per la "Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús" . Aquest col·legi va ser construït a Tortosa (Baix Ebre) ja que en aquesta ciutat va ser on va nàixer el mossèn Domingo i Sol, fundador de la Congregació, Col·legi de Sant Josep (Tortosa) i per aquest motiu la gent afí li va atorgar més importància a escala nacional i tot es va fer amb més cura. Actualment ja no s'hi imparteixen

classes ja que l'edifici del col·legi no està en massa bones condicions. Tot i això encara existeix una associació anomenada "Amics dels Josepets" d'antics alumnes d'aquest col·legi.

Transcurs d'una aula del Convent dels Josepets

5.3.1.3.1 Associació d'Amics dels Josepets

A les acaballes del curs escolar 1999/2000 el Col·legi Sant Josep va tancar les seves portes per sempre. El tancament d’un col·legi sempre és un fet trist, però en aquest cas ho va ser encara més. El Sant Josep tenia quelcom que el feia especial i molt estimat per totes aquelles persones que hi passaven: els seus patis, la seva piscina, el seu pati central, el seu equip humà, etc.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Com més anys passen, amb major intensitat es fa palès un sentiment col·lectiu d’enyorança i estima envers aquesta institució, que va marcar la vida de moltes persones, des dels alumnes fins als pares i mares, familiars, professorat i totes les persones que, d’una manera o d’una altra, van relacionar-se amb el col·legi. Gairebé una dècada després d’aquell moment tan amarg per a totes aquelles persones que tenien algun tipus de vinculació amb el col·legi, coincidint amb el centenari de la mort de mossèn Sol, es va organitzar una Trobada d’”Amics dels Josepets” que va aconseguir reunir més de 600 persones de totes les edats. D’aquella trobada en va sortir la voluntat de constituir una associació que unís tota aquella col·lectivitat. Finalment, el 28 de gener de 2011 es va presentar en públic l’Associació

d’Amics

dels

Josepets,

presidida

per

l’exprofessor Mariano Lalana i Asín. Així, l'Associació representa els interessos d'un grup de persones heterogeni i força nombrós als quals uneix l'estima i el sentiment vers l'antic Col·legi de Sant Josep situat a Tortosa. Actualment, l'Associació, que poc a poc va augmentant el nombre dels seus integrants, organitza un parell de cops a l'any trobades en què es fa una visita guiada per l'interior Sím bol de l'Associació

del Col·legi de Sant Josep per així recordar els moments més

màgics de la seva infància i, tot seguit, els mateixos integrants de l'Associació realitzen un dinar al mateix pati del col·legi. No obstant això, l'Associació no només realitza trobades sinó que també vetlla per promoure la importància que ha tingut el Col·legi de Sant Josep. Així, quan van haver-hi rumors que l'edifici s'assolaria per a construir un altre establiment, aquests es van moure per obtenir milers de firmes perquè aquest fet mai arribés a passar. A més actualment s'estan plantejant el fet de realitzar visites guiades pel col·legi, obertes a tothom, per tal de donar a conèixer tant la seva importància com la seva història.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

“Pontificio Colegio Español de San José de Roma”

Va ser fundat per Domingo i Sol l'any 1892 i és, sense cap dubte, una de les seves més importants realitzacions. És indiscutible la influència d'aquest centre en la renovació espiritual i intel·lectual dels seminaris i del clergat espanyol. Des de llavors, al “Pontificio Colegio Español de San José de Roma” s'han format més de 3.000 alumnes, ha donat més de 70 bisbes a les diòcesis espanyoles, i són moltíssims els antics alumnes que han treballat i treballen en càrrecs de direcció i d'ensenyament en els centres de formació sacerdotal de la germandat situats arreu del món.

El llegat espiritual de Domingo i Sol

Domingo i Sol va ser declarat venerable pel papa Pau VI, el 4 de maig de 1970, amb la denominació de "Sant Apòstol de les Vocacions" mentre que el 29 de març de 1987 fou beatificat pel papa Joan Pau II. El 29 de gener de 2008, dia de la fundació de la Germandat i el dia que l'Església Catòlica recorda don Manuel, van començar els actes del I Centenari de la seva mort amb una eucaristia al Temple de Reparació de Tortosa, presidida pel bisbe de Tortosa i el director general de la Germandat, Mn. Pare Ángel Pérez Pueyo. El juliol de 2008, durant el transcurs de la XXI Assemblea General de la “Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús”, va ser elegit successor de don Manuel com a director general el Rvd. d. Jesús Rico García. És recordat i admirat com a patró (mossèn Sol, Manuel, l'avi) per alguns joves d'Espanya, l’Argentina, Veneçuela i Mèxic, on els operaris treballen amb la Pastoral Juvenil, i cada 29 de gener preparen vigílies de pregària i se li canten multitud de cançons per honrar-lo i recordarlo. La seva festa és especialment celebrada al Col·legi Pius XII de València, al Mestre Àvila de Salamanca i a les parròquies operàries de Valladolid i Majadahonda.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

El Convent a mans de la Germandat Es creu que l'arribada del Convent a mans de la Congregació va ser gràcies a una donació gratuïta d'una persona que no estava vinculada directament amb aquesta, però sí que tenia un fort sentiment religiós. Tot i això, aquest fet no és del tot fiable ja que aquesta donació no consta en cap document. No obstant això, gent vinculada amb la Congregació pensa que aquest fet és cert, ja que la congregació en aquell temps era força nova i per tant encara no gaudia d'un patrimoni considerable. La

Germandat

l'edifici

com

va a

emprar

residència

d'estiu i, inicialment, tan sols hi va acollir colònies d'estiu de tot l'alumnat del col·legi Sant Josep de Tortosa. No obstant això, al cap del anys alumnes

d'altres

centres

vinculats amb la Congregació també van escollir el Convent dels Josepets de les Cases d'Alcanar

com

la

seva

Nens del col·legi de Sant Josep (Tortosa) corrent per l'esplanada del Convent dels Josepets

residència d'estiu. L'edifici en aquell temps estava distribuït de manera que tant a la primera planta com a la segona estaven situades les habitacions on dormien els alumnes. Només hi havien dues habitacions (una a cada pis) però a cadascuna hi cabien un nombre considerable de nens. Els llits situats a les habitacions eren de dos pisos i estaven separats per armaris, de forma pareguda a una taquilla, on els alumnes guardaven la seva roba, els seus objectes més personals etc... A cada extrem d'aquestes dues plantes podíem trobar una cambra on s'allotjaven els seminaristes i els mestres que durant el període d'estiu es feien responsables dels seus alumnes. En una de les plantes també podíem trobar una cambra de


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

bany, la qual estava comunicada amb les habitacions. Aquestes cambres de bany només constaven de tres dutxes amb un lavabo. No obstant això, les dues habitacions per als seminaristes disposaven d'una cambra de bany amb dutxa i lavabo per a cadascuna. A la planta baixa podíem trobar la cuina i el menjador (les restes dels quals es podien distingir clarament abans que comencessin les obres). El menjador tenia diferents usos ja que també l'utilitzaven com a lloc per a fer manualitats i com a lloc d'oci per als alumnes ja que aquests anaven allí per passar l'estona i divertir-se jugant a jocs de taula, llegint o simplement contant-se les anècdotes que els anaven passant dia a dia. A més, en aquesta planta, també s’hi trobava la capella, situada en una sala en forma absidal, on es duien a terme les misses. "El rosario, sin embargo, solíamos rezarlo en grupos paseando por la hermosísima terraza desde la que contemplábamos al rezar unas puestas de sol inolvidables y un mar crepuscular que aún llevo en la memoria de mis ojos" diu el Sr.Antonio Capellán, arquitecte que va col·laborar en la transmissió de l'edifici a l'Ajuntament d'Alcanar quan treballava al servei de la congregació i també seminarista que estudià un any per a sacerdot a Tortosa i passà unes vacances d'estiu al Convent dels Josepets en plena adolescència, a l'edat de 16 anys. El Convent també disposava d'una terrassa en la qual realitzaven diferents activitats quan la meteorologia els ho permetia. Al semi-soterrani hi havia una aula on de vegades feien alguna classe. La gran esplanada que estava situada enfront de l'edifici, en aquell moment, estava plena d'arbres tarongers; no obstant això, encara els quedava un gran tros de finca per a poder córrer, jugar... A l'esplanada situada darrere l'edifici estava situat l'hort, en el qual conreaven tota classe d'hortalisses com ara: enciams, tomàquets, melons, cebes, patates... Els alumnes del Col·legi Sant Josep venien a la residència d'estiu situada a les Cases d'Alcanar distribuïts per cursos escolars. Els cursos escolars, tant al Col·legi Sant Josep de Tortosa com a la resta d'Espanya, des dels anys 50 aproximadament fins als 70, estaven distribuïts de manera que hi havia sis anys de batxillerat (quatre d'elemental i dos de superior), a més d'un any cursat una vegada el batxillerat era acabat, que era de preparatori per a la posterior carrera universitària. Després dels anys 70 fins als 90 al Col·legi Sant Josep es van començar a cursar tots els nivells vigents aleshores; aquests anaven des de primer fins a vuitè d'EGB, desprès hi havia tres


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

cursos de BUP i el curs més alt que equivaldria a segon de batxillerat de l'actualitat, COU. Cada un dels cursos

venia a la residència d'estiu

situada a les Cases d'Alcanar durant un període de temps d' aproximadament quinze dies durant els mesos de juliol i agost, i també l’ última quinzena de juny i la primera de setembre. Per exemple, els de primer de batxillerat o cinquè d'EGB hi anaven del quinze al trenta de juny, els de segon de batxillerat o sisè d'EGB de l'u al quinze de juliol i així fins que tots els alumnes del Col·legi de Sant Josep haguessin assistit a les estades d'estiu al Convent dels Josepets de les Cases d'Alcanar. Taula com parativa dels últim s canvis de denom inació de cada curs

Les activitats que duien a terme els seminaristes quan

anaven de colònies al Convent dels Josepets no eren gaire diverses. Assistien a missa més d'un cop al dia a la sala en forma absidal on estava situada la capella i resaven el rosari a la terrassa, també més d'un cop al dia. Al matí els seminaristes ajudaven els sacerdots en activitats per al manteniment de la finca i també per a abastir-se d'aliment. Una tasca que realitzaven era regar els tarongers de la finca per inundació o manta. Els terrenys que són regats a manta han de ser anivellats però amb un pendent mínim que permeti que l'aigua arribi fins al final de la parcel·la. L'aigua mulla tota la superfície i es va infiltrant per gravetat. Té l'avantatge de permetre dessalinitzar terrenys a base de successives inundacions que fan percolar cap els fons les sals. Per aquest motiu, els seminaristes no només havien de dedicarse a obrir i tancar la comporta per tal de controlar l'entrada d'aigua sinó que també havien d'anivellar el terreny per tal que aquest sistema de regadiu tingués èxit. Els joves seminaristes tenien una especial cura de l'hort situat darrere l'edifici; els encantava regar-lo, arruixar-lo, tallar les males herbes... però el que més els agradava i satisfeia era collir el resultat del seu esforç. Una altra tasca que els seminaristes realitzaven era vacunar

les gallines contra

diverses plagues. Al costat de l'edifici del Convent dels Josepets hi havia un terreny que també era de la congregació i allí els sacerdots tenien gallines per tal de proveir de carn i ous


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

tota la residència de colònies. Com les gallines s'havien de vacunar, l'administrador reclutava periòdicament una sèrie de seminaristes perquè l'ajudessin en la tasca. Aquesta tasca consistia a agafar-les d'una en una i posar-los una gota d'un cert líquid en un dels ulls. A aquestes "colònies religioses" no tot era assistir a missa i treballar, sinó que també disposaven d'una gran estona de temps lliure després de dinar, en què cadascú feia el que li venia de gust, sempre que fos dins del recinte de la congregació i a la tarda realitzaven activitats de lleure com jocs i manualitats. Algun cop a la setmana també anaven a fer un tomb per les Cases d'Alcanar. Estaven enamorats de les vistes del seu passeig, i els dies que feia bon temps anaven a banyar-se i a prendre el sol a la platja. A la gran majoria de seminaristes el moment d'anar a la platja era el que més els agradava i, a més, molts d'ells, que provenien de

Castella

i

Lleó,

Madrid, Extremadura, Castella i la Manxa..., van veure el mar per primer cop a la seva vida a terres casenques. El curs que tenia més sort era el que li tocava anar a la residència

Nens del Col·legi de Sant Josep per l'esplanada del Convent de les Cases d'Alcanar

d'estiu la segona quinzena d'agost, període en el qual, igual que actualment, hi havia les festes Majors de les Cases d'Alcanar en honor a la Mare de Déu d'Agost. Durant aquesta quinzena, canviaven les seves activitats quotidianes i les substituïen per anar a veure els bous tant al migdia com a la tarda. Anar a veure'ls era una activitat que els agradava força, ja que molts no havien tingut mai l'oportunitat de viure i gaudir de la festa taurina. Es diu també que molts bisbes i sacerdots d'arreu d'Espanya i fins i tot de Portugal i d'Amèrica del Sud anaven a estiuejar al Convent dels Josepets perquè els encantava el nucli de les Cases d'Alcanar i n’estaven enamorats de l'entorn. En els últims anys que la Congregació va utilitzar el Convent dels Josepets com a residència d'estiu també va rebre grups d'alumnes


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

d'aquesta congregació d'arreu d'Espanya. També famílies senceres amb algun tipus de vinculació amb la congregació anaven a passar alguna temporada al Convent.

Després de la mort del dictador Francisco Franco (al voltant dels anys 80) Després de la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde i amb l’arribada de la democràcia a territori espanyol - és a dir, al voltant dels anys vuitanta-, després d’haver estat un bon temps tancat i sense que s'hi produís cap mena d'activitat, la Congregació va cedir, es creu que de manera gratuïta, l'ús de l'edifici a una associació de Vinaròs (Baix Maestrat), la qual va utilitzar-lo com a centre d’acollida per a nens i nenes orfes i amb situació de risc social i/o amb conflictes familiars. La utilització del Convent per part d'aquesta associació no va durar més de dos anys. Després la Congregació el va llogar com a casa de colònies per a centres de nens i nenes amb discapacitats. La Congregació també va llogar el Convent a l'Institut de Deficiència Mental de Santa Coloma de Gramenet, els quals van realitzar unes mínimes reformes a l'edifici per adaptar-lo a les seves necessitats. Al mateix temps, l'hort de tarongers que, com he dit abans, estava situat enfront de l'edifici, es trobava en unes pèssimes condicions, ja que estava totalment abandonat. Llavors l'alcalde que governava en aquell temps, el Sr. Xavier Ulldemolins, va habilitar el terreny com a àrea d'estacionament d'automòbils, necessari sobretot la segona quinzena d'agost amb motiu de les festes Majors de les Cases d'Alcanar.

Al voltant dels anys 90 Al voltant dels anys 90 la "Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús" va cedir a l'Ajuntament d'Alcanar, essent l’alcalde el Sr. Xavier Ulldemolins, el Convent dels Josepets, a canvi d'un acord d'aprofitament urbanístic de la finca, a


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

favor de la Congregació. L'Ajuntament d'Alcanar pretenia, llavors, usar l'edifici com a Llar per a la Tercera Edat, destinada a la gent més gran de les Cases d'Alcanar, una bona representació de la qual va estar present en l'acte de cessió formal de l'edifici. L'Ajuntament d'Alcanar va adequar la planta baixa de l'edifici amb dos sales on hi havia una televisió en cadascuna, i la gent gran també anava al Convent a jugar a cartes, a jocs de taula... L'esplanada situada al darrere de l'edifici, on hi havia pinars, va ser adequada per tal que s'hi recuperessin els jocs de bitlles i la petanca. Davant del lloc habilitat per a jugar a les bitlles i a la petanca van construir un bar per als jubilats. Aquest edifici va fer de llar de jubilats aproximadament uns deu anys. L'any 2000 va deixar de ser un casal de jubilats ja que la gent gran es queixava contínuament, quan el Sr. Ricard Bort era l'alcalde del municipi, que estava massa lluny del centre de la població. Llavors, per tal de satisfer els desitjos de la gent més gran del poble, el govern de Ricard - és a dir, el Partit Socialista de Catalunya (PSC)- va construir el Casal d'Avis a la part de darrere de l'església, prop de la mar, més concretament al carrer Hort Adell, lloc on es troba situada actualment. El Casal d'Avis va ser inaugurat el 3 de juny de 2006. A hores d'ara (15 de gener de 2011), el Convent dels Josepets de les Cases d'Alcanar es troba en obres, més concretament, en la segona fase de rehabilitació.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

6. La figura de sant Josep Com ja he esmentat anteriorment, la figura de sant Josep està situada a la part central de la façana principal de l'edifici del Convent dels Josepets. Aquesta figura fa referència a sant Josep de Natzaret també anomenat sant Josep Obrer o sant Josep. Segons els evangelis, Josep (? - entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria. Tot i que segons el Nou Testament només fou una mena de pare adoptiu de Crist, se'l reverencia com el seu pare. És venerat com a sant per tota la cristiandat. La tradició afirma que era fuster de professió. A partir del segle XVII, quan se'n difongué el culte, va esdevenir una festa molt popular a Catalunya. El dia del pare, 19 de març, està dedicat a la seva figura. Tant els integrants de l'Associació d'Amics dels Figura de Sant Josep un cop rehabilitada

Josepets com els integrants de la “Hermandad de

Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús” com els seguidors de mossèn Manuel Domingo i Sol són devots seguidors del personatge i la figura de sant Josep.


7. Perquè Convent dels Josepets? La primera informació sobre el nom de l'edifici com a Convent dels Josepets se situa després de la Guerra Civil Espanyola, quan l'edifici passà a mans de la congregació de la "Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del sagrado corazón de Jesús". Com he explicat en punts anteriors, després de la Guerra Civil, els alumnes del Col·legi Sant Josep de Tortosa anaven de colònies al Convent, fet que va propiciar que la població casenca els anomenés, de manera afectuosa, josepets. El terme "convent" també el van atribuir els casencs i casenques atès que la Congregació era plenament religiosa, però tot i això aquest edifici no ha exercit mai com a convent.


8. Rehabilitació de l'edifici del Convent dels Josepets com a alberg El secretari de Joventut, Sr. Eugeni Villalbí, i l'alcalde d'Alcanar, Sr. Alfons Monserrat, van presentar un projecte de reforma de l'antic Convent dels Josepets de les Cases d'Alcanar. Aquest projecte, presentat el 30 d'abril de 2010, consisteix a possibilitar l’ampliació del concepte restrictiu d’ús cultural de l’equipament dels Josepets a ús general d’equipament públic. La intenció primera és recuperar l’ús per al qual aquest equipament va ser construït i destinar-lo a alberg de joventut o casa de colònies. Tot i això, ateses les característiques patrimonials de l’edifici, la intenció del Consistori és no supeditar l’ús que li atorgui el planejament a una activitat concreta sinó oferir disponibilitat per albergar altres futures funcions que es vulguin possibilitar. Per tant, a la primera planta de l'edifici s'habilitarà un espai que pugui ser utilitzat pel teixit cívic i associatiu de les Cases d'Alcanar. La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre no va dubtar a aprovar el projecte per ampliar els usos de l'edifici que fins que no van començar les obres estava qualificat com a equipament. L'obra té un pressupost d'1,9 milions d'euros i s'executarà en dues fases i es preveu que estigui acabada durant el primer trimestre de 2012. L'Ajuntament canareu voldria que l'alberg entrés en funcionament durant, aproximadament, la segona meitat de 2012.

Fotografies realitzades el dia d'inici d'obres 22-02-2011


Les dues fases de la rehabilitació Primera fase de rehabilitació En aquesta primera fase únicament es realitzarà la consolidació de tot l’edifici, consistent en el reforç de l’estructura, l’acabat exterior de les façanes i la realització de la coberta. Un cop realitzada la consolidació únicament es distribuirà i es posarà en servei la planta baixa i els locals de la caldera i instal·lacions. La resta de plantes quedarà sense ús ni distribució. L’exterior de l’edifici s’urbanitzarà parcialment: realitzaran solament la rampa i la passera d’accés a l’edifici, així com els

En procés de rehabilitació de les façanes 11/10/2011

diferents dipòsits i el local soterrat de bombes. El programa bàsic del promotor per a l’execució d’aquesta primera fase compren les següents condicions: •

Sala de conferències, que una vegada acabada la primera fase de rehabilitació de l'edifici podrà ser utilitzada per les diferents entitats de les Cases d'Alcanar.

Office per a càtering i menjador, que en aquesta primera fase es farà servir per a altres tipus d'activitats.

Adaptar l’edifici a la legislació actual d’accessibilitat: els espais d’accés, tant exteriors com interiors, es projecten amb les dimensions adequades per a facilitar l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Es compleixen les disposicions sobre accessibilitat vigents (Llei 20/1991, llei de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i Decret 135/1995, Codi d’accessibilitat de Catalunya).

Projectar un edifici eficient energèticament: les característiques de l’aïllament i


inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar permeten la reducció del


risc d’aparició d’humitats de condensacions superficials i intersticials que puguin perjudicar las característiques de l’envolupant. S’ha tingut en compte, especialment, el tractament dels ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar-hi problemes higrotèrmics. L’edificació projectada disposa d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energèticament i disposa d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions. La demanda d’aigua calenta sanitària es cobrirà mitjançant la utilització d’energia

procedent

de

biomassa, adequada a la demanda d'aigua calenta de l’edifici. Tant

els

materials

emprats

en

els

tancaments com la composició general de les façanes intenten ser respectuosos i integradors amb l’edifici ja existent. La primera fase està pressupostada en 985.312 euros i inclou la consolidació de l'estructura, la impermeabilització dels murs, la coberta i el tancament, entre altres esmentats anteriorment. Per dur a terme aquesta primera fase, el Consistori disposà de 450.000 euros procedents del Fons europeu Feder,

i 100.000 d'una

subvenció, el 2011, del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). També

Façana principal finalitzada 9/12/2011

es va demanar un ajut al Departament de Cultura, el qual va ser acceptat.

la


Segona fase de rehabilitació La segona fase, pressupostada en 831.988,19 euros més, consistirà en l'habilitació de les habitacions de les dues plantes i dels seus lavabos corresponents, així com en la instal·lació d'aules i sales d'activitats al soterrani. En aquesta fase també es realitzaran totes les instal·lacions per a l'abastiment d'aigua potable i les referents a les de calefacció. L'Ajuntament, per tal de poder realitzar la segona fase de rehabilitació, confia a rebre una altra subvenció del Fons europeu Feder.

Reportatges fotogràfics Reportatge fotogràfic de la cobertura de l'edifici Abans de començar les obres del Convent:

Aquestes fotografies van ser realitzades just abans de començar la primera fase de rehabilitació del Convent dels Josepets. L'obra de rehabilitació va començar després d'haver estat cinc anys tancat. Durant aquests


anys al Convent no hi va haver cap tipus de manteniment ni de reforma, fet que evidencien el mal estat de les façanes i la percepció d'abandonament que ens transmeten les imatges. 22-02-2011: dia que es van iniciar les obres de rehabilitació: Aquesta fotografia va ser realitzada el dia 22 de febrer de 2011, dia que van ser iniciades les obres de rehabilitació del Convent dels Josepets i dia que es

va

fer

l'acte

de

presentació

formal

del

projecte. La foto es va realitzar a l'esplanada situada davant l'edifici i s'observa l'alcalde d'Alcanar, el Sr. Alfons Monserrat, acompanyat del cap d'obra i d’ alguns regidors del consistori canareu, entre els quals està el Sr. Manel Martí (regidor d'Urbanisme, Ordenació del Territori i Patrimoni d'Alcanar). 30-03-2011:

Aquestes fotografies es van dur a terme el 30 de març de 2011, un mes després de posar-se en funcionament les obres de rehabilitació de la cobertura de l'edifici.


11-10-2011:

Aquestes fotografies van estar realitzades l'11 d'octubre de 2011. Es pot observar que la cobertura de la façana ja està gairebé finalitzada. La façana principal en aquestes dates ja estava finalitzada, l'única cosa que faltava per

realitzar era pintar i acabar de ficar les

finestres. 9-12-2011:

Aquestes fotografies van ser realitzades el 9 de desembre de 2011. En aquesta data la cobertura exterior de l'edifici ja estava completament acabada.


10-01-2012:

Aquestes fotografies van ser realitzades el passat 10 de gener de 2012, una vegada tota la cobertura exterior ja va estar completament finalitzada. Tant la porta principal com totes les finestres ja estaven enllestides. Com es pot observar a la fotografia situada a la dreta, les finestres de mig punt d'estil noucentista es van conservar tal i com estaven abans de començar les obres. L'accÊs a l'edifici, com es pot observar a la imatge situada a l'esquerra, està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.


Reportatge fotogràfic de l'interior de l'edifici 22-02-2011: dia que es van iniciar les obres: Aquesta fotografia va ser realitzada abans de començar les obre del Convent dels Josepets. La imatge ens mostra una visió del Convent en runes. Aquest fet e s d e u que l'edifici no havia rebut cap tipus de manteniment ni de reforma i només s'utilitzava com a magatzem de diversos materials de la població casenca.

30-03-2011:

Aquestes fotografies ens mostren com es trobava la planta baixa de l'edifici del Convent dels Josepets després d'un mes i vuit dies d'haver iniciat les obres de la primera fase de rehabilitació.


11-10-2011: En aquesta fotografia es pot observar que l'11 d'octubre de 2011 ja es començaven a instal·lar els circuits elèctrics adients, juntament amb les canonades corresponents.

9-12-2011:

Aquestes fotografies van estar realitzades el 9 de desembre de 2011. Es pot observar que l'interior de la planta baixa està quasi enllestida tot i que resten per col·locar tots els mobles pertinents, menys a les cambres de bany. Per exemple, a la fotografia situada al centre s'hi poden observar les taquilles situades a la cambra de bany juntament amb la pica de bany. 10-01-2012:


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Aquestes fotografies van ser realitzades el 10 de gener de 2012. En aquestes fotografies podem observar que la primera planta està quasi totalment enllestida i a punt per rebre els mobles pertinents per posar-se en funcionament.

Reportatge fotogràfic de l'estàtua de sant Josep Baixada de l'estàtua de sant Josep: La figura de sant Josep situada al centre de la façana principal va ser baixada el passat 21 de juliol del 2011 per a ser restaurada ja que p e l pas dels anys s'havia anat deteriorant.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

L'abans i el després de sant Josep: Sant Josep va ser restaurat pel seu deteriorament. La persona encarregada de restaurar la figura va ser la Sra. Marta Robles, una noia d'Alcanar que va realitzar un magnífic treball, tal com es pot observar en la comparació de la dreta.

abans de ser restaurat

després de ser restaurat

Sant Josep torna als Josepets:

El 6 de desembre de 2011 sant Josep, sant dels obrers, va tornar a la seva casa, al Convent dels Josepets.


9. El Convent dels Josepets com a alberg El Convent dels Josepets, un cop acabada la rehabilitació, esdevindrà un edifici multifuncions tipificat com a alberg i com a espai polivalent per a les entitats i associacions del municipi casenc. Entenem per alberg totes aquelles instal·lacions que permanentment o temporalment es destinen a donar allotjament, com a lloc de pas, d'estada o de realització d'una activitat, especialment a joves, de forma individual o col·lectiva, i també, en determinades condicions, a famílies, adults i grups d'infants. En canvi, entenem per casa de colònies totes aquelles instal·lacions que permanentment o temporalment es destinen a donar allotjament a grups d'infants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure. L'Ajuntament d'Alcanar va decidir catalogar el Convent dels Josepets com a alberg i no com a casa de colònies per diferents motius. El motiu principal és perquè la casa de colònies redueix molt el nombre de persones usuàries de les instal·lacions, ja que principalment la casa de colònies es destina a infants i joves i el seu objectiu principal és esdevenir una eina educativa per a aquests. Un alberg, en canvi, abraça tot tipus de població independentment de l'edat: per tant, està obert a tota la població i es poden contemplar diferents tipologies de turisme: familiar, jove, grups d'escolars... Per tant, per tal de rendibilitzar al màxim l'ocupació de l'edifici i els beneficis econòmics que se'n deriven per al municipi, es catalogarà l'edifici com alberg. Tot i això, l'alberg també acollirà grups d'infants i joves que utilitzaran l'edifici per allotjar-se i dur a terme diferents activitats d'oci, lleure, culturals, esportives... en format de colònies.


10. Descripció general de l'edifici A partir d’aquesta configuració inicial de l’edifici, i sense voler variar la seva composició clàssica, s’han distribuït els diferents espais que configuren el programa d’alberg i s’ha dotat de les instal·lacions adequades al seu ús, amb la màxima eficiència energètica. Es reaprofitaran les aigües grises de lavabos i dutxes i les aigües pluvials de la coberta de l’edifici. Com a energia calorífica per a la generació de la calefacció s’emprarà la biomassa. A la planta baixa se situen els usos més públics: la recepció (13'40 m²), la zona de menjador (66'74 m²) amb l’office per a càtering (13'91 m²), una sala de conferències (61'19 m²) -que es preveu que es pugui utilitzar independentment de l’alberg com a lloc de reunió per a les diferents entitats casenques i com a lloc per a fer xerrades-, uns serveis higiènics (23'41 m²), un vestíbul (21'15 m²) i un traster (3'60 m²). La planta del semisoterrani té distribuïdes les zones d’estar: sala de jocs i de manualitats (47'77 m²), sala de TV (23'86m²) i una zona WIFI (10'53 m²). A més, aquesta planta també disposa del local de calderes (13'00 m²) i del local d'instal·lacions (10'18m²). A les dues plantes elevades se situen els dormitoris, onze a cada planta, que donen cabuda a un total de 80 persones. Tots els dormitoris disposen de bany format per lavabo, dutxa i vàter. Tant la dutxa com el vàter es poden utilitzar independentment de la resta del bany. Un d’aquests dormitoris disposa d’una sala annexa per a l’ús dels monitors i monitores que acompanyen els grups que utilitzaran l’alberg. La coberta de l’edifici és accessible i s’hi situa un espai per al rentat i l’assecat de la roba. En aquesta coberta hi ha també part de les instal·lacions de ventilació de l’edifici. La rehabilitació que es projecta serveix per a donar compliment a l’accessibilitat de l’edifici per part de les persones amb mobilitat reduïda. S’hi instal·larà un ascensor adaptat en el nucli de comunicacions existent. També s’ha tingut en compte la distribució d’una de les habitacions per a l’ús de persones amb mobilitat reduïda, així com l’accés als serveis higiènics i la mobilitat arreu de tot l’edifici. Cadascuna de les plantes disposarà d’un traster on s’ubiquen instal·lacions. A la planta semisoterrani se situarà la sala de calderes. Exteriorment s’urbanitzarà l’entorn de l’edifici. Aquesta nova urbanització servirà per a


facilitar l’accessibilitat a l’edifici atès que actualment aquest edifici es troba elevat respecte el carrer 120cm i s’hi accedeix mitjançant una escalinata. La nova urbanització modifica la topografia exterior permetent accedir a l’interior de l’edifici a través d’una passera totalment adaptada. La urbanització serveix per a amagar els diferents dipòsits d’aigua de l’edifici així com el magatzem de biomassa que dóna servei a la caldera.

Plànols com serà 10.1.1 Planta baixa Menjador

Sala de conferèncie s Cuina

Vestíbul

Lavabos Traster


Primera planta

Habitaci贸

Sala annexa a l'habitaci贸 dels monitors

Lavabo amb dutxa


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

10.1.3. Segona planta

Lavabo amb dutxa

Habitaci贸 i lavabo amb dutxa adaptats per a persones amb mobilitat redu茂da

Habitaci贸


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Semisoterrani

Local de calderes i d'instal路lacions

Zona Wifi, amb ordinadors

Sala de TV

Sala de jocs i de manualitats


11. L'entorn de l'alberg dels Josepets En el moment de posar en funcionament un alberg, un dels factors més importants i que s'ha de tenir en compte és l'oferta turística, d'oci, de lleure, històrica, cultural i esportiva del seu entorn. Al municipi d'Alcanar comptem amb molta oferta de tot tipus que farà que l'alberg funcioni plenament. Aquesta oferta es pot classificar per temàtiques i per nuclis poblacionals, tenint en compte també la nostra serra del Montsià. En tot el nostre entorn podem classificar les següents temàtiques: activitats esportives, activitats historicoculturals, activitats paisatgístiques i excursionistes i activitats d'oci i lleure.

Activitats esportives A les Cases d'Alcanar comptem amb un nombre notable d'activitats esportives dintre de les quals trobem la vela, la pesca i el carril bici situat al passeig de les Cases. Aquest nucli poblacional també té unes pistes poliesportives on es poden realitzar diferents esports com ara futbol, bàsquet, handbol... L'individu o col·lectiu allotjat també podria participar en les diferents activitats esportives realitzades per totes les associacions de la població. A la finca situada al mateix Convent dels Josepets també es podria habilitar un zona per a realitzar diferents activitats socioesportives com ara tir amb arc, bitlles catalanes, petanca, etc., exclusives per a tota aquella persona que estigués allotjada a l'alberg. D'altra banda a Alcanar hi ha un complex esportiu anomenat "La Fanecada". Les instal·lacions d'aquest complex esportiu consten de: sala de fitness i cardiovasculars, tres sales grans d'activitats dirigides (sala spinning, sala classes dirigides i sala polivalent), dos pistes de tennis, piscina coberta, piscina descoberta, jacuzzi, bany turc i sauna. Aquest complex està pensat per als habitants del municipi d'Alcanar i dels municipis veïns, però tot i això comptarà amb un seguit d'hores lliures de piscina en què la gent hi podrà anar sense


prèvia


matriculació. A Alcanar també hi ha un pavelló poliesportiu on durant tot l'any es duen a terme activitats esportives; tot i això, el seu ús està restringit a les entitats i associacions municipals. A Alcanar-platja hi ha un Club de tennis a la urbanització de Serramar, que

Piscina descoberta del com plex esportiu de la Fanecada

consta de dues piscines, tres pistes de tennis i un camp de futbol.

Activitats historicoculturals A les Cases d'Alcanar trobem diferents llocs i monuments historicoculturals com ara els búnquers de la Guerra Civil Espanyola, situats al litoral de la platja de l'Estanyet de Les Cases, o la Torre de Sòl de Riu, situada al mateix litoral. Per una altra banda trobem l'església de Sant Pere situada a la plaça del mateix sant, coneguda popularment com la plaça del Pou. A Alcanar trobem un gran nombre de monuments i edificis historicoculturals, així com diverses activitats relacionades amb aquests. Per una banda, hi ha una ruta marcada anomenada "Ruta del Casc Antic d'Alcanar" (annex V), que ens guia per diferents monuments i llocs emblemàtics de la part antiga d'Alcanar. En una de les parts més altes de la població trobem la Torre del Carrer Nou, que ens mostra una part de l'antic emmurallament de la ciutat. Davant de l'Ajuntament d'Alcanar trobem la Cisterna del Vall, una gran estructura datada al 1600, que els habitants de la població feien servir per recollir i emmagatzemar l'aigua. Al centre del municipi trobem l'església parroquial de Sant Miquel, d'estil renaixentista-neoclàssic i també un conjunt de cases senyorials de finals del segle XIX i principis del segle XX.


Una d'aquestes cases s'anomena "Casa O'Connor", la qual ha esdevingut un Centre d'Interpretació de la Cultura dels Ibers que disposa, entre altres coses, d'una exposició

permanent

de

peces

arqueològiques dels jaciments de Sant Jaume Mas d'en Serra i de la Moleta del Centre d'interpretació de la cultura dels ibers (Casa O'Connor)

Remei.

Per completar l'oferta historicocultural al terme municipal situat a la serra del Montsià trobem l'Ermita en honor a la Mare de Déu del Remei i els dos jaciments arqueològics anomenats Sant Jaume Mas d'en Serra i la Moleta del Remei.

Activitats paisatgístiques i excursionistes Totes les activitats que es duen a terme al municipi d'Alcanar podrien estar catalogades com activitats paisatgístiques ja que en totes elles es pot gaudir d'un entorn i unes vistes meravelloses i immillorables. Tot i això cal destacar, a les Cases d'Alcanar, el passeig marítim "Marjal" i el passeig contigu que voreja el mar fins arribar a Sòl de Riu, desembocadura del riu Sènia i frontera amb el País Valencià. A Alcanar hi ha l'anomenada plaça del Mirador, on podem gaudir d'una panoràmica de terres catalanes i valencianes banyades pel Mediterrani. Aquests són els llocs més destacats, tot i això per tot el terme municipal d'Alcanar es poden dur a terme diferents rutes excursionistes (annex VI) en les quals es pot gaudir dels paisatges del nostre terme. Algunes d'elles són: •

Alcanar Montsià Ruta 1: Aquesta ruta es realitza a peu i té un total de 8,98 quilòmetres. Comença a Alcanar, passa pel Cor de Jesús, després pel Puig Gros, després pel Serrat de l'Avenc i finalitza una altra vegada a Alcanar.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Alcanar Montsià Ruta 2: Aquesta ruta es realitza a peu i té un total de 5,70 quilòmetres. Comença a Alcanar, passa pel Cor de Jesús, després per l'Ermita del Remei, després pel Poblat Iber de la Moleta del Remei i finalitza una altra vegada a Alcanar.

Alcanar Montsià Ruta 3: Aquesta ruta es realitza a peu i té un total d'11,45 quilòmetres. Comença a Alcanar, passa per l'Ermita del Remei, després per la Selleta, després per la Cova de Calitra i finalitza al Búnquer de la Punta.

Alcanar Montsià Ruta 4: Aquesta ruta es realitza a peu i té un total de 17,82 quilòmetres. Comença al Búnquer de la Punta, passa pel Camí dels Bandolers, després pel Povet de Badoc, després per la Roca Roja, després per la Cova de la Calderera, després per la Font del Bassiol, després pel Camí dels Bandolers i finalitza al Búnquer de la Punta.

Alcanar Montsià Ruta 5: Aquesta ruta es realitza a peu i té un total de 34,37 quilòmetres. Comença a l'Ermita del Remei, passa per la Selleta, per les Fonts de Molacima, per la Font de Fumat, per les Faixes Tancades, pel Pantano de la Sardina, per la Foradada, per les Crestes, per la Torreta, per la Molacima, per la Selleta i finalitza a l'Ermita del Remei.

En aquest apartat només han estat descrites les rutes que han estat descrites per l'Ajuntament d'Alcanar. Tot i això, hi ha infinitat de rutes, de diferents graus de dificultat, i que es poden dur a terme amb diferents mitjans.

Activitats d'oci i lleure A tots els nuclis poblacionals del terme municipal d'Alcanar trobem un gran assortit d'activitats d'oci i lleure. Per una banda, durant tot l'any se celebren diverses festivitats arreu del terme.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Al nucli poblacional d'Alcanar, al gener, se celebra la festa de Sant Antoni Abat, en què és tradicional el ball de sant Antoni, dansat al compàs d'una jota. Durant la setmana del 15 de maig, i en honor a sant Isidre, patró dels pagesos, se celebren les anomenades Festes de Maig, conegudes popularment com les festes dels bous perquè se celebren diversos correbous. Al setembre se celebra la diada de Sant Miquel, patró del municipi, i pels volts d'aquest dia se celebra el Mercat Ibèric. La festa major del municipi se celebra a l'octubre en honor a la Mare de Déu del Remei, patrona del municipi. Aquesta festa té un marcat caràcter religiós, a més del festiu. Destaca la peregrinació al santuari de l'Ermita del Remei, on es fa la missa i paelles populars. Cada cinc anys se celebren les Festes Quinquennals, des de 1944, que duren dues setmanes, amb un seguit d'actes religiosos entre els quals destaca la baixada de la imatge de la Verge des del

Carrer Alcalde Sant Martí a les Quinquennals de l'any 2009

santuari a la ciutat, en processó; els carrers de la ciutat i també de les Cases d'Alcanar s'engalanen per veure passar la imatge, que recorre tots els carrers de les poblacions en diversos dies.

A les Cases d'Alcanar també hi ha un gran assortit de festivitats, concentrades sobretot els mesos d'estiu. Entre elles destaquen la celebració de Sant Joan en què es cremen foguerades, fan correfocs i revetlla popular. El dia de Sant Pere és festa local ja que se celebra la festivitat del patró dels pescadors i s'hi fan processons amb les embarcacions dels casencs/ques. De la mateixa manera, el 16 de juliol, celebren la Mare de Déu del Carme. L'últim cap de setmana de juliol se celebra la Diada del Musclo en què es pot fer una degustació del producte de manera gratuïta. El primer cap de setmana d'agost se celebra la Diada del Turisme. Aquesta està dedicada al turisme de les Cases d'Alcanar i s'hi duen a terme diferents activitats programades al voltant del municipi i dels seus atractius turístics, com ara: passeig en barca “golondrina” pel mar, mercat solidari, fideuada popular, jornada de portes obertes al voltant de la cultura dels ibers,


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

correfocs, revetlla... Per acabar l'estiu, al voltant del 15 d'agost, en honor a la Mare de Déu d'Agost, se celebren les festes majors de les Cases. Es duen a terme diferents activitats com ara: correbous, nits musicals i revetlles populars, concerts, campionats esportius, activitats per als més menuts, correfocs...

A més a més, durant tot l'estiu es realitza cinema a la fresca a Alcanar, a les Cases i a Alcanar-platja, un cop per setmana a cada lloc. A part del gran assortit de festes que hi ha al municipi d'Alcanar, hi trobem un gran ventall d'establiments gastronòmics (annex VII), els quals delecten els seus clients amb els plats típics del municipi. A Alcanar són típics els productes de secà (oli d'oliva), de l'horta (tota mena de verdures) i de la mar (peix i marisc), els quals es barregen en una gastronomia que sap combinar tots aquests ingredients. En l'apartat de rebosteria

destaquen els carquinyols, els pastissets i les

borraines amb mel. Actualment, Alcanar està introduint la taronja en els dolços i els restauradors canareus i casencs l'utilitzen per fer diferents postres, com ara: púdings, pastissos, flams, cremes i sorbets de taronja, mousse de mandarina... El nucli de les Cases d'Alcanar gaudeix d'un important prestigi a nivell gastronòmic, sobretot per la qualitat dels productes del mar. Els plats típics d'aquest nucli són els llagostins, el suquet de peix, el rossejat, l'arròs amb espardenyes i la caldereta de llagosta.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

12. Conclusions "Passat, present i futur del Convent dels Josepets" , així s'anomena aquest treball i sobre aquestes etapes he volgut cercar i obtenir més informació. Respecte al passat del Convent he pogut realitzar i construir la història d'aquest des del no-res, basant-me en vivències personals d'antics alumnes i amics de la Congregació que va dinamitzar el Convent un bon grapat d'anys. El fet d'haver redactat la història del Convent té una doble vessant positiva: per una banda, tenir escrita la història perquè tots aquells qui tinguin curiositat la puguin saber i, per l'altra, ajudar que l'edifici sigui catalogat com a monument històric de bé local. Aquesta última pot promoure la visita de diferents col·lectius que s'interessin, a banda de l'entorn del mateix edifici, per la història que l'empara. La elaboració d'aquest apartat ha fet que m'adonés de la complexitat de redactar història a partir de vivències personals, sense tenir cap tipus de ressenya escrita. És per aquest motiu que el major nombre d'hores que he invertit en aquest treball han estat en l'elaboració i redacció de la història del Convent dels Josepets. La rehabilitació del Convent per convertir-se en un alberg ha estat la part central del meu treball i m'he basat sobretot en els projectes que em van facilitar des de l'Ajuntament d'Alcanar. Amb aquests i ajudant-me de reportatges fotogràfics sobre el procés he pogut condensar tota la informació que hi ha sobre la rehabilitació ja que els projectes que em van facilitar tenien un total d'unes 1.000 pàgines cadascun. De tota aquesta part podem extreure'n que estan complint els terminis previstos i que estan mantenint l'estructura de l'edifici tal i com s'havien marcat. Respecte a la fase de rehabilitació que queda penso que serà més difícil que puguin complir els terminis previstos perquè no hi ha suficient temps des d'ara fins a l'estiu per poder finalitzar tota l'obra, i també és possible que no se'ls atorguin les subvencions que confien per poder finançar la resta del projecte.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Tot i que penso que no complirà els terminis previstos, crec fermament que les obres es finalitzaran amb èxit i que el Convent, convertit ja en alberg, esdevindrà un gran bé per a tot el municipi d'Alcanar. Respecte al futur del Convent, a banda d'explicar com serà l'alberg amb plànols inclosos, m'he volgut centrar sobretot en tot allò que pot propiciar que la gent vulgui gaudir dels seus serveis i del seu entorn. Penso que la decisió de l'Ajuntament d'Alcanar de rehabilitar el Convent com a alberg ha estat molt encertada ja que el nostre municipi disposa d'un gran nombre d'activitats esportives, històricoculturals, paisatgístiques i excursionistes i d'oci i lleure. Amb totes aquestes activitats i tenint en compte el fantàstic entorn del futur alberg estic segura que aquest alberg serà molt demandat tant per famílies com per grups escolars i de joves que tinguin ganes de passar unes bones vacances o estades. L'objectiu actual de l'Ajuntament és que el Convent esdevingui un alberg, però que també pugui albergar grups que vagin de colònies. Aquest fet és molt important ja que l'alberg captarà un públic més familiar; en canvi les colònies captaran un públic més grupal, ja sigui d'escolars, d'esplais, de moviments..., que, a banda de pernoctar a l'alberg, utilitzaran el nostre entorn com una eina educativa per als infants. Penso que el fet que diferents indrets i llocs del nostre municipi esdevinguin eines educatives per a nens i nenes de fora de les nostres terres és molt important ja que a cada cosa se li donarà la importància que realment té. Per al municipi d'Alcanar aquest alberg serà un puntal fonamental de dinamització econòmica; per una banda, per la gent que treballarà al mateix alberg i, per l'altra, perquè tots els comerços i establiments veuran augmentar la seva clientela. També penso que serà molt important la dinamització cultural que es produirà ja que és molt important que el patrimoni local traspassi fronteres. El Convent dels Josepets ha esdevingut i esdevindrà un bé històric molt important per al municipi d'Alcanar. Al llarg de la seva història ha tingut diverses funcions, però des d'un principi, pareixia que tingués predestinada la seva funció final. La seva estructura, la


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

seva distribució interior i la seva localització han propiciat al llarg de la seva trajectòria l'allotjament de diferents col·lectius, i per tal de finalitzar aquesta trajectòria esdevindrà, properament, un alberg.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

13. Agraïments Al Sr. Antonio Capellan, que va col·laborar en la transmissió de l'edifici a l'Ajuntament d'Alcanar quan treballava per a la Congregació, per relatar-me la seva vivència personal a la residència del Convent dels Josepets. Actualment és Arquitecte Director de Segesta Arquitectos. Sr. Jaume Cruz, alumne del Col·legi Sant Josep de Tortosa, participant de les colònies que aquest col·legi duia a terme al Convent de les Cases d'Alcanar i fill del pagès que cuidava els camps de la finca del Convent, per donar-me informació tant de les colònies com de tots els relats que li havien explicat els seus pares, veïns i treballadors del Convent dels Josepets. Actualment és professor de Psicologia de l'Esport a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sr. Josep Manel Martí, arquitecte de formació i regidor d'Urbanisme, Ordenació del Territori i Patrimoni d'Alcanar de l'Ajuntament d'Alcanar, per facilitar-me l'accés als documents interns de l'Ajuntament referents a la rehabilitació de l'edifici i per elaborar el pròleg d'aquest treball. Sra. Susanna Martínez, arquitecte tècnica de l'Ajuntament d'Alcanar, per facilitar-me els projectes de rehabilitació de l'edifici. Sra. Hermínia Marí, directora de l'escola Marjal de les Cases d'Alcanar, per contrastar la informació que tenia dubtosa. Sr. Agustí Bel, advocat de formació i escriptor d'història local de vocació, per ajudar-me a determinar el tema del meu treball i per facilitar-me el contacte clau per desenvoluparlo. Actualment és el responsable de l'Oficina de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre. Sr. Joaquim Martí, professor de Religió de l'Institut Sòl de Riu, per ser el meu tutor del Treball de Recerca.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

Sra. Dolors Roó, tècnica administrativa general (TAG) de l'Ajuntament d'Alcanar, per resoldre'm els dubtes d'última hora, però els més importants. Sra. Maria Fibla, treballadora social de formació i vocació, i la meva germana, per donar-me suport, estar al meu costat, ajudar-me en els moments més difícils i aconsellar-me i acompanyar-me durant tot el procés. Associació d'Amics dels Josepets, per la seva atenció i suport. Arturo Fibla, informàtic de formació i vocació, per instal·lar-me els programes adequats per realitzar el treball. A la meva família, per donar-me suport en tot el procés i per estar al meu costat en els moments difícils. ...i a totes aquelles persones que s'han interessat pel meu treball i m'han aportat apunts d'experiència i anècdotes.


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

14. Bibliografia • TORRES, Antonio. Vida del Siervo de Dios Don Manuel Domingo y Sol, Tortosa, 1934

15. Webgrafia http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Domingo_i_Sol http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/164814-el-convent-delsjosepets-es-convertira-en-un-alberg-de-joventut.html http://www.sacerdotesoperarios.org/ http://amicsdelsjosepets.com/?page_id=91 http://www.alcanar.org/


Passat, present i futur del Convent dels Josepets

16. Annexos


Annex I Servei del patrimoni arquitectònic


Annex II Carta enviada al Sr. Antonio Capellรกn


Sr. Antonio Capellán, Me dirijo a usted en su calidad de profesional vinculado en su día con la Congregación de Sacerdotes Operarios del Sagrado Corazón de Jesús y, singularmente, con el monumental edificio que dicha Orden poseía en las Casas de Alcanar. Me llamo Arantxa Fibla y estoy estudiando segundo de bachillerato en el instituto Sól de Riu de Alcanar. En dicho curso, una de las asignaturas es hacer un trabajo de investigación sobre algun tema en concreto. El tema que escogí es "Historia del Convento dels Josepets" en el que pretendo hacer una compilación de toda la información que pueda para documentar la historia y los usos de dicho convento. Cuando empecé a elaborar mi trabajo fuí a hablar con el Sr. Agustí Bel el cual me aconsejó que les escribiera esta carta por ser usted conocedr de los antecedentes relativos a la construcción de dicho edificio, y fue él quien me indicó que me dirigiese al Ayuntamiento de Alcanar para que me facilitaran sus datos al objeto de ponerme en contacto con usted. Me sería de gran ayuda que usted me facilitara información sobre el convento para poder ampliar mis conocimientos sobre él y para que de esta manera, poder ampliar mi trabajo de investigación. Le agradezco de antemano su respuesta i me despido atentamente. Arantxa Fibla Miralles


Annex III Carta rebuda del Sr. Antonio Capellรกn


Hola, Arantxa. Me ha encantado leer tu carta por lo bien que ordenas y redactas tus ideas. No sé si podré serte útil, pero te voy a contar lo que yo sé de aquel edificio. Efectivamente, yo colaboré como Arquitecto en la transmisión del edificio al Ayuntamiento, cuando trabajaba al servicio de la Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús, éste es el nombre de la institución que congrega a los sacerdotes, a quienes cariñosamente en Les Cases llaman ‘Josepets’. Me he puesto al habla con quien era entonces Administrador General de la Hermandad, por si él podía añadir algún dato más a los que yo sé.

Pero coincidimos en las mismas vivencias

que personalmente ambos tuvimos del edificio como Casa de Vacaciones de los Seminaristas de la Hermandad, que tenía su Seminario en Tortosa, fundado en 1873 por el Beato tortosino Manuel Domingo y Sol, en C/ Callao, 6; luego fue 'Col.legi S. Josep' y ahora está cerrado. No sabemos quién donó el edificio a la Hermandad, pero en efecto fue una donación generosa de algún sujeto personal o jurídico anterior. No había datos a este respecto ni en el Catastro ni en el Registro. Por tanto, no sabemos quién mi con qué fin lo construyó. En Tortosa yo estudié para sacerdote durante un curso, cuando tenía unos 16 años (ahora tengo 65). Bien, pues recuerdo aquel edificio con mucho cariño porque en él pasé parte de unas vacaciones de verano en plena adolescencia. Allí dormíamos en camas de dos pisos que se colocaban en las plantas altas en batería ,con armarios intermedios, en que guardábamos nuestra ropa y objetos personales.

En la planta baja teníamos la cocina y el comedor,

también una capilla en la salita de forma absidal, en que asistíamos a misa.

El rosario, sin

embargo, solíamos rezarlo en grupos paseando por la hermosísima terraza desde la que contemplábamos al rezar unas puestas de sol inolvidables y un mar crepuscular que aún llevo en la memoria de mis ojos. Recuerdo con humor que en el huerto, poblado de naranjos, se habían construido un par de pabellones, cuyas ruinas aún eran visibles hace un par de años, en los cuales los sacerdotes tenían gallinas ponedoras para abastecer de carne y huevos al Seminario; como había que vacunar a las gallinas contra diversas plagas, el Administrador del Seminario solía reclutar periódicamente seminaristas que le ayudaran en la tarea: era muy fácil, se trataba de cogerlas de una en una para ponerles una gota de un cierto líquido en un ojo. Yo me apuntaba siempre a la tarea. Me sentía útil y, además, me encantaba descender luego a la playa de canto rodado


a bañarnos.

Ten en cuenta, Arantxa, que las cosas han cambiado mucho desde entonces, te

asombrará saber que no sólo yo, sino otros muchos compañeros míos, que veníamos de Castilla, vimos allí el mar por primera vez en nuestra vida.

Por eso cuando vuelvo por Les

Cases inevitablemente recuerdo aquella experiencia maravillosa. Esos pabellones, en que se criaba gallinas, con el tiempo fueron cedidos temporal y gratuitamente al Ayuntamiento, en tiempos del Alcalde Batista, que los acondicionó para clases de enseñanza de los niños de Les Cases. Posteriormente se edificó el colegio contiguo, para cuyo emplazamiento la Hermandad cedió gratis una pequeña parte de su propiedad colindante. El edificio, al correr de los años, se hallaba vacío y la Hermandad lo alquiló, gratuitamente creo, a una asociación de Vinaroz, que cuidaba de niños con ciertas limitaciones. El huerto de naranjos era hermosísimo.

Yo nunca había visto naranjos y me encantaba

ayudar en la tarea de regarlos por anegación de los cuarteles de terreno escalonados, en que se dividía el regadío.

Llenaban toda la parte baja de la finca, orientada al mediodía.

Completamente abandonado su cultivo, fue arrancado en tiempos del Alcalde Xavier Ulldemolins para habilitarlo como área de estacionamiento de automóviles por las fiestas de toros en verano. El edificio se cedió al Ayuntamiento, creo que también en tiempos del Alcalde Xavier Ulldemolins, a cambio de un acuerdo de aprovechamiento urbanístico en el resto de la finca a favor de la Hermandad. El uso que entonces se pretendía del edificio era el de Hogar de la Tercera Edad para la gente mayor de Les Cases, una buena representación de la cual estuvo presente en el acto de cesión formal del edificio. Posteriormente no sé qué haya sido del edificio.

Me han dicho que actualmente se halla en

proceso de rehabilitación. Me alegro. La tierra va adquieriendo el carácter que le confieren sus gentes y su memoria permanece viva en las edificaciones relevantes. restantes de la finca han ido pasando por diversas propiedades.

Los terrenos

Pero no se han llevado a

cabo, que yo sepa, en la finca operaciones de promoción inmobiliaria ni creo que se vayan a llevar ya en mucho tiempo, dadas las condiciones del mercado. Esto es lo que puedo contarte de aquella finca. Las fechas y los nombres de quienes participaron en los procesos que te cuento podrás saberlos por Agustí Bel, a quien darás de mi parte muchos saludos, por favor.


Quizá con poca fortuna para la información que tú necesitas, te envío, sin embargo, los gratos recuerdos de mi propia experiencia personal. Deseo que todo te vaya bien.

Irás con el tiempo viendo que la vida tiene un factor de suerte

nada despreciable, pero que la ‘buena suerte’ suele acaecer a quien se esfuerza con audacia en lo que se propone: “audentes fortuna iuvat”, decía el poeta latino de origen cordobés Lucano en ‘La Farsalia’: “la fortuna ayuda a los audaces”. Y también “tu ne teme malis, sed contra audentior ito quam tua te fortuna sinet”, decía Virgilio en 'La Eneida': “Tú no temas los contratiempos, sino, al contrario, avanza con más audacia de la que te permita tu fortuna”. Ambas citas te ofrezco como un regalo de mi despedida. La fortuna ayuda a los valientes, desde luego, pero hay que ir siempre forzándola algo más allá de lo que ella nos ofrece: así tu vida no será algo que te pase, sino el resultado de lo que tú quieras ser. Saludos afectuosos. Antonio. P.D.- Sólo por saber que te ha llegado mi carta, te agradecería la sencilla confirmación. Gracias.


Annex IV Entrevista al Sr. Jaume Cruz


Quin tipus vinculació té vostè amb el Convent dels Josepets? Vaig anar de colònies durant 7 anys, el meu pare va treballar durant molts d'anys fent-se càrrec de la finca, a més la meva mare des de que va nàixer sempre havia viscut a la casa situada darrera l'edifici que fins no fa molt de temps hi havia un porta que comunicava les dues finques. Explica'm tot el que sàpigues sobre aquest. Jo vaig nàixer l'any 49. Vaig anar a Tortosa en aquesta gent quan tenia 10 anys, és a dir estem parlant de l'any 1959. A l'any 59 jo vaig estar al col·legi de Sant Josep (Tortosa) preparant el que és el batxillerat. Llavors es feien 6 anys de batxillerat, quatre d'elemental i dos de superior més l'anterior preparatori, vaig estar set anys. I aquests set anys la relació amb la casa esta és sempre com a casa de colònies. Això era la residència d'estiu dels Josepets de Tortosa. Només venien els de Tortosa aquí? Sí, inicialment només veien els de Tortosa -estem parlant de l'any 59 fins cap als 70 o així-, no ho llogaven a ningú sinó que ho feien servir com a lloc de residència d'estiu. Bé i a Pasqua també veníem alguns dies. Ho feien servir de residència en torns de quinze dies, uns estaven de l'1 al 15 de juliol, 1er i 2n de batxillerat del 15 al 30 i així fins 5è i 6è. Ho feien servir com a lloc per fer activitats, no eren exactament colònies, fèiem una mica de tot. I després sí que va haver-hi un moment que ho van llogar com a casa de colònies. Quan ja no ho feien servir com a residència d'estiu ho van llogar com a centre de colònies per a centres de deficients. També venien un col·legi de València que estava dins la ordre, també, em sembla que es diu Pio XII. Llogaven també als de l'institut de deficiència mental de Santa Coloma. Van fer les mínimes reformes. Una vegada l'edifici va ser cedit a l'Ajuntament d'Alcanar, aquest el va acondicionar per a centre per a la gent més gran (Xavier Ulldemolins). Van acondicionar la planta baixa amb dos sales de televisió, el de fora amb els pinars que hi han recuperen els jocs de bitlles, la petanca i posen un baret per als vells. I va fer de llar de jubilats uns 10 anys fins que els vells es queixen que està massa lluny i fan la llar al costat de l'església, on es troba actualment. (Batiste d'alcalde).


Saps alguna cosa més referent a l'edifici? Sí. Abans això era un col·legi, abans de la guerra civil, cap als anys 30. Durant la Guerra Civil, aquí va haver-hi un destacament d'alemanys que ajudaven al bàndol nacional. Això va ser desprès que el bàndol nacional va trencar el front per Vinaròs, van aïllar els republicans, i el general Camilo Vega van entrar per Vinaros i es van preparar per a la batalla de l'Ebre. La meva mare sempre em deia que quan s'apropava per la finca sempre li donaven, tant a ella com al seu germà que llavors tenia 8 anys xocolata i d'altres aliments.


Annex V TrĂ­ptic informatiu de la Ruta del Casc Antic d'Alcanar


pels carrers del casc antic d’Alcanar us CA Passejar permetrà descobrir part de la seva història a través de

Alcanar platja

diversos elements i llocs representatius. Endinsant-vos pels estrets carrers del nucli antic coneixereu la Torre del Carrer Nou, testimoni de l’antic emmurallament de la ciutat, la Cisterna del Vall, una gran estructura datada al 1600, l’Església parroquial Sant Miquel, d’estil renaixentista-neoclàssic, i un conjunt de cases senyorials de finals del segle XIX i principis del XX, sense deixar de veure altres punts d’interès com el Rocall, el primer eixample que va desenvolupar la ciutat. Un bon punt per acabar la ruta és la Plaça del Mirador, on la panoràmica de terres catalanes i valencianes banyades pel Mediterrani us farà gaudir d’un lloc tranquil i acollidor.

i

por las calles del casco antiguo de Alcanar le ES Pasear permitirá descubrir parte de su historia a través de diversos

Walking around the old part of Alcanar will let you discover

EN part of its History through several key-elements and

representative places. Getting into the narrow streets of the old town visitors will know the Tower of el Carrer Nou, a witness of an ancient wall that surrounded the village, the Cistern of el Vall, a big structure dating from 1600, the Renaissance-neoclassical style Church of Saint Michael, and a group of manor houses built during the end of the XIXth Century and the beginning of the XXth Century. Don’t forget to visit other interesting points like el Rocall, the first expansion for the development of the village. An adequate ending point for your route is the Plaça del Mirador, where the panoramic view of the Catalan and Valencian lands surrounded by the Mediterranean sea will make you enjoy a peaceful and warm place.

977 73 76 39

www.alcanar.cat turisme@alcanar.cat grupabs.com Dip. legal T-1002-09

elementos y lugares representativos. Al adentrarse por las estrechas calles del casco antiguo conocerá la Torre del Carrer Nou, testimonio del antiguo amurallado de la ciudad, la Cisterna del Vall, una gran estructura fechada en 1600, la Iglesia parroquial de San Miguel, de estilo renacentista-neoclásico, y un conjunto de casas señoriales de finales del siglo XIX y principios del XX, sin dejar de ver otros puntos de interés como el Rocall, el primer ensanche que desarrolló la ciudad. Un buen punto para acabar la ruta es la Plaza del Mirador, donde la panorámica de tierras catalanas y valencianas bañadas por el Mediterráneo le hará disfrutar de un lugar tranquilo y acogedor.

Ruta del Casc Antic d’Alcanar

Ruta del Casc Antic d’Alcanar

Ajuntament


d’Alcanar


Centre d’interpretació dels ibers conserva restes arqueològiques que CA Alcanar representen un dels màxims exponents de la cultura

dels ibers a Catalunya. El jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà ha tret a la llum un lloc interpretat com la residència d’un cabdill. I el poblat ibèric de La Moleta del Remei permet conèixer estructures de vivendes i graners elevats, entre d’altres. Els materials arqueològics apareguts en aquests dos jaciments es troben exposats al Centre d’Interpretació de 1 La Casa O’Connor la Cultura dels Ibers, ubicat a la Casa O’Connor d’Alcanar, un espai de museu local.

conserva restos arqueológicos que representan ES Alcanar uno de los máximos exponentes de la cultura de los íberos

en Cataluña. El yacimiento de Sant Jaume-Mas d’en Serrà ha sacado a la luz un lugar interpretado como la residencia de un caudillo, y el poblado ibérico de La Moleta del Remei permite conocer estructuras de viviendas y graneros elevados, entre otras. Los materiales arqueológicos aparecidos en estos dos yacimientos se hallan expuestos en el Centro de Interpretación de la Cultura de los Íberos, ubicado en la Casa O’Connor de Alcanar, espacio de un museo local.

La cisterna del Vall es recuperà el 1991, després d’haver estat soterrada molts anys baix l’edifici de l’antic ajuntament.

2

El Nucli Antic pels carrerons del nucli antic, CA Introduïu-vos bressol del nucli de població que a l’edat mitjana es concentrava al voltant d’un únic carrer estret, costerut i tortuós. Situat a la vora de l’església de Sant Miquel, el nucli antic era envoltat per una muralla de la qual es conserva una torre de defensa: la Torre del Carrer Nou. I en els carrers que conformaren els primers eixamples descobrireu cases senyorials de les principals famílies canareves.

por los ES Introdúzcase callejones del casco

EN Alcanar preserves some ar-

chaeological remains representing one of the prime examples of the Iberian culture in Catalonia.

The archaeological site of Sant Jaume-Mas d’en Serrà has brought to light a place interpreted as the residence of a leader, and the Iberian population of La Moleta del Remei allows to know structures of former houses and raised granaries, among others. The archaeological materials appeared in these sites are shown in the Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers, placed in the Casa O’Connor of Alcanar, which houses a

local

6

La Torre del carrer Nou

5

L’Esglèsia de Sant Miquel

antiguo, cuna del núcleo de población que en la edad media se concentraba alrededor de una única calle estrecha, empinada y tortuosa. Situado junto a la iglesia de San Miguel, el casco antiguo estaba rodeado por una muralla de la cual se conserva una torre de defensa: la Torre del Carrer Nou. Y en las calles que conformaron los primeros ensanches descubrirá casas señoriales de las principales familias alcanarenses.

should get into EN Visitors the narrow streets of the

old part of the town, heart of the population centre that in the Middle-age concentrated around a narrow, steep and tortuous sole street. Placed beside the Church of Saint Michael, the old town was surrounded by a wall; a defence tower of that wall is still standing: the Tower of el Carrer Nou. And in the streets that constituted the firsts expansions you will discover the manor houses of the most outstanding families of Alcanar.

museum.

El Mirador heu de deixar d’arribar a la plaça del Mirador, el CA No punt més elevat de la població. Des d’allí, podreu

observar com Alcanar va començar a créixer a la falda de la Serreta, extrem de la Serra del Montsià, i gaudireu d’una excepcional panoràmica de la costa que banya les terres situades a l’extrem meridional de Catalunya, que s’uneixen a les més septentrionals del País Valencià.

deje de acercarse hasta la plaza del Mirador, el punto ES No más elevado de la población. Desde allí, podrá observar como Alcanar comenzó a crecer en la falda de la Serreta, extremo de la Sierra del Montsià, y disfrutará de una excepcional panorámica de la costa que baña las tierras situadas en el extremo meridional de Cataluña, que se unen a las más septentrionales de Valencia.


3

El Palau

4

La Casa del Marquè s


Annex VI Rutes excursionistes per la Serra del MontsiĂ


Alcanar Montsià Ruta 1:

Activitat per realitzar a peu Distància recorreguda: 8,89 quilòmetres Altitud mínima: 64 metres Altitud màxima: 193 metres Desnivell acumulat pujant: 227 metres Desnivell acumulat baixant: 209 metres Grau de dificultat: fàcil Temps estimat: 55 minuts Alcanar Montsià Ruta 2:

Activitat per realitzar a peu Distància recorreguda: 5,7 quilòmetres


Altitud mínima: 80 metres Altitud màxima: 175 metres Desnivell acumulat pujant: 129 metres Desnivell acumulat baixant: 132 metres Grau de dificultat: fàcil Temps estimat: 54 minuts Alcanar Montsià Ruta 3:

Activitat per realitzar a peu Distància recorreguda: 11,95 quilòmetres Altitud mínima: 42 metres Altitud màxima: 270 metres Desnivell acumulat pujant: 440 metres Desnivell acumulat baixant: 472 metres Grau de dificultat: mitjà Temps estimat: 1 hora i 27 minuts


Alcanar Montsià Ruta 4:

Activitat per realitzar a peu Distància recorreguda: 17,82 quilòmetres Altitud mínima: 16 metres Altitud màxima: 510 metres Desnivell acumulat pujant: 690 metres Desnivell acumulat baixant: 829 metres Grau de dificultat: mitjà Temps estimat: 3 hora i 18 minuts Alcanar Montsià Ruta 5:

Activitat per realitzar a peu Distància recorreguda: 34,37 quilòmetres Altitud mínima: 40 metres Altitud màxima: 765 metres


Desnivell acumulat pujant: 1.501 metres Desnivell acumulat baixant: 1.552 metres Grau de dificultat: mitjĂ


Annex VII DĂ­ptic dels serveis turĂ­stics d'Alcanar, Les Cases d'Alcanar i Alcanar-platja


Casa O'Connor Centre d'Interpretació de la Cultura dels Ibers.

Generalitat, 14 / ALCANAR Hivern: Dijous a Diumenge de 17h. a 20h. Estiu(juliol a setembre): dijous i divendres de17h. a 20h. dissabte i diumenge de 11h. a 14h.

H *** P** R RPC

La Moleta del Remei

ALLOTJAMENT RURAL

Poblat Ibèric

L

Alcanar Les Cases Alcanar Alcanar Platja

Ctra. Alcanar - Ulldecona (TP-3318) Km. 2 - ALCANAR Hivern: Dissabte i Diumenge de 11h. a 14h. Estiu(juliol a setembre): Dissabte i Diumenge de17h. a 20h.

i

Oficina Municipal de Turisme 1986 - 2011, 25 anys de servei Tel./ Fax: 977 73 76 39

ALCANAR

AJUNTAMENT D’ALCANAR Regidoria de Turisme

SERVEIS TURÍSTICS SERVICIOS TURÍSTICOS SERVICES TOURISTIQUES TOURIST SERVICES

www.alcanar.cat


RESTAURANTS HOTELS PENSIONS

a ALLOTJAMENT RURAL CÀMPINGS

NOM ESTABLIMENT

CAT.

CAP.

L’ESTONA L’ESQUELLA D’EN GAUDI PEPET BUNYOLES TALLER DE CUINA PIZZERIA CAN GIACOMO CHAPARRAL EL CARRILET L’OLIVERA PIZZERIA CAFERET LA COSTA QUI LAI XUAN LA NOVA SARDENYA

2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla

81 35 30 45 30 70 35 45 77 35 60 35 60

Ronda del Remei, 52, 54 Arquitecte Gaudí, 26 Ramon i Cajal, 37 Av. d’Abril, 5 Colón, 26 Calig, 66 Ramon i Cajal, 22 Ronda del Remei, 46 Ctra. Nova, s/n Av. Catalunya, 94 Av. Constitució, 26 Ronda del Remei, 29-31 Ramón i Cajal, 34

BITACORA CAN MANEL CASA LUPE CASA ESQUERRA CASA JOSÉ CASA RAMÓN EL PESCADOR COPACABANA L’ESTALL LES PALMERES MAR A MAR NAVIA LES BARQUES PIZZERIA LES CASES RACÓ DE JESÚS RACÓ DEL PORT CA’L FAIGES VORALMAR CASA CONILL MARENY MESÓN DEL MAR PIZZERIA-BRASSERIA IMAR CASA LUCÍA LA BOCANA

3 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 2 forquilles 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla 1 forquilla

95 35 60 50 30 40 50 30 70 49 48 40 30 40 36 150 45 45 50 50 65 90 30 50

Lepanto, 48 Gravina, 4 Verge del Carme, 13 Pl. Sant Pere, 7 Trafalgar, 77 Pl. Sant Pere, 21 Lepanto, 5 Pg. Marjal, s/n Hernán Cortes, 1 Pou, 5 Dàrsena esportiva, s/n Joan Miró, 9 Pl. Sant Pere, 6 Mar, local A Pl. Sant Pere, 11 Lepanto, 41 Trafalgar, 12 Lepanto, 43 Ctra. N-340, Km. 1062 Lepanto, 28 Lepanto, 40 Lepanto, 18 Verge del Carme,25 Lepanto, 23

48 100

Urb. Serramar ALCANAR PLATJA Ctra. N-340, Km. 1065 ALCANAR PLATJA

977 744 535 977 737 393

100 18 24

Ctra. N-340, Km. 157,9 ALCANAR PLATJA Ctra. N-340, Km. 155,6 ALCANAR PLATJA Ctra. N-340, Km. 157 ALCANAR PLATJA

977 737 042 977 737 078 977 737 049

SERRAMAR 2 forquilles CAL TRABUCADOR 2 forquilles CARLES III H*** MARICEL P** MONTECARLO P** CAN SALVADOR LO PLA VILLA CARMEN TANCAT DE CORDORNIU

A.R.I. A.R.I. Masia Masia

CASES 2ª C ESTANYET 2ª C ALFACS 2ª C

9 9 15 32 398 300 613

ADREÇA

Partida Camaril Ctra. N-340, Km. 1062 Ctra. N-340, Km. 1061,5 Ctra. N-340, Km. 1059

TELÈFON ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR ALCANAR

977 977 977 977 977 681 977 977 977 977 977 977 671

732 730 730 732 730 142 730 731 731 730 732 731 474

CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES CASES

977 977 977 977 977 977 977 977 977 977 671 977 977 977 977 977 977 977 977 977 977 977 650 977

735 014 737 168 737 075 737 052 737 476 737 027 737 093 735 826 737 252 737 033 065 589 737 401 735 885 735 013 735 079 737 050 737 635 735 964 737 029 737 003 735 525 735 996 164 580 737 480

CASES CASES CASES CASES

D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR

D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR D’ALCANAR

977 977 977 977

731 730 737 737

443 696 838 014 323 545 072 711 863 548 108 750 926

185 282 257 194

Ctra. N-340, Km. 1063 CASES D’ALCANAR 9 7 7 7 3 7 1 6 5 Ctra. N-340, Km. 1059 CASES D’ALCANAR 9 7 7 7 3 7 2 6 8 Ctra. N-340, Antiga, Km. 159, 6 ALCANAR PLATJA 977 740 561

Passat, present i futur del Convent dels Josepets  

Treball de recerca d'Arantxa Fibla Miralles

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you