Salud mental i Covid-19 - Elena Andrada Brumar

TREBALL DE RECERCA

Alumna: Elena Andrada Brumar Curs: 2n de Batxillerat A 2021/2022 Tutor: Fernando Francisco Juan Boix Data de presentació: 12/01/2022

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

ÍNDEX 0. Introducció

3

1. Objectius

3

2. Metodologia

4

2.1 Plantejament inicial

4

2.2 Desenvolupament del projecte

4

3. Pandèmia covid-19

5

3.1 Què és la Covid-19?

5

3.2 Origen

6

3.3 Símptomes

6

3.4 Transmissió

7

3.5 Prevenció

7

3.6 Evolució de la pandèmia

8

3.6.1 Evolució de les mesures sobre la pandèmia 3.6.2 Evolució en dades de la pandèmia

8 10

3.7 Crisis multidisciplinària

13

3.8 Vacunació contra la covid-19

14

4. Salut mental

17

4.1 Definició de salut mental

17

4.2 Protecció i importància

17

4.3 Indicadors de problemes mentals

18

4.4 Trastorns mentals

19

4.4.1 Causes

19

4.4.2 Trastorns més comuns

20

4.5 L’estigma dels trastorns mentals i tema tabú

30

4.6 Atenció i tractament

31

4.6.1 Recuperació

32

4.7 Consells per gaudir de bona salut mental 5. Salut mental i covid-19

33 35

5.1 Causes i conseqüències

35

5.2 Fatiga pandèmica

36

5.3 Trastorns mentals i covid-19

37

5.3.1 Reaccions (normals) davant la pandèmia

37

1

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

5.3.2 Trastorns mentals 5.4 Atenció mèdica en salut mental (antes i després de la pandèmia) 6. Enquestes

37 42 44

7.1 Respostes infants menors de 6 anys

44

7.2 Respostes infants entre 6 i 12 anys

46

7.3 Respostes majors de 12 anys

48

7. Conclusions

57

8. Agraïments

59

9. Referències documentals

60

10. Annexos

64

2

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

0. INTRODUCCIÓ Gaudir de salut sempre ha estat un pilar fonamental en les nostres vides i d’alguna forma o d’un altra hem intentat buscar el remei per poder garantir-la; tot i així, determinar o assegurar el fet de plaure de salut mental pot esdevenir una feina complicada.

Vet aquí, aquest últim any tota la població mundial ens hem vist afectats per una catàstrofe o incident anomenat la Covid-19. Aquesta pandèmia ens ha enxampat desprevinguts, provocat grans efectes en la població, començant per un problema de salut pública, que ha esdevingut en econòmic, i amb efectes personals greus. Aquests mesos confinats i limitats en activitats socials ens han canviat la forma de viure i de concebre la convivència amb els altres; però sobretot la nostra actitud i les nostres respostes enfront a determinades situacions.

Tot seguit, prenent la situació des d’una perspectiva personal, des de la meva experiència no ha estat fàcil superar aquestes circumstàncies; tot i així, pel benestar i seguretat comú ens vam haver d'adaptar a les noves condicions i mesures. Tot i semblar un esdeveniment poc agradable, també se’n poden extreure quelcom aspectes positius, que analitzarem durant el projecte. Retornant a les dificultats, en el meu cas van aparèixer en començar el batxillerat i aquestes van estar estretament relacionades a inseguretats i la complexitat afegida del nou curs acadèmic. Afegint més pressió a l’assumpte, també s'apropava el projecte de recerca i la tria del tema a estudiar. Estava indecisa a l’hora d’escollir la matèria ha treballar: i si acaba no agradant-me? i si no és prou? i si no me'n surto? Eren qüestions que em regiraven els pensaments i les idees respecte al projecte. Fins que finalment, em vaig decidir decantar per un tema proper a tots, del qual en podria treure diverses vivències, experiències i opinions: la relació o l’efecte de la Covid-19 i la salut mental.

1. OBJECTIUS El principal objectiu d’aquest treball és recollir i estudiar la petjada deixada per la Covid-19, les causes, conseqüències i resultats relacionats amb la salut mental dels individus.

A partir d’aquest estudi inicial, realitzar un seguit d’enquestes a diferents col·lectius de persones, de diverses edats, per poder dur a terme un comparació de les respostes i informació obtinguda; i així determinar com ha estat, realment, l’experiència viscuda durant la pandèmia vist des de punts de vista diversos.

3

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

2. METODOLOGIA 2.1 PLANTEJAMENT INICIAL El plantejament inicial per a la realització del projecte s’inicia amb una cerca d’informació respecte a la situació de la pandèmia de la Covid-19: què és, la seva evolució, conceptes i qüestions bàsiques sobre aquesta. Tot seguit, investigar sobre salut mental: definicions, condicions, trets bàsics… Per així, continuar relacionant els dos temes en qüestions com per exemple malalties associades, repercussions socials, causes i conseqüències; entre d’altres. Per a realitzar aquesta part del treball buscaré informació en diferents pàgines web, xarxes, llibres, també he pensat intentar consultar professionals…

Un cop recollida tota la informació i redactada, a partir d’aquesta realitzar tres enquestes, una dirigida als infants (fins als 6 anys), un altra per als nens entre 6 i 12 anys i un altra per a major de 12 anys.

Realitzades i repartides les enquestes, en faré l'anàlisi dels resultats obtinguts, una recollida de dades; a partir de la qual en trauré un seguit de conclusions, també en base a la informació prèviament tractada.

2.2 DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Juliol

- Redacció: introducció, objectius, metodologia.

- Començar a cercar informació sobre la Covid-19 i Salut Mental.

Agost

- Redacció part teòrica: informació sobre la pandèmia i salut mental.

Setembre

- Plantejament de les qüestions per a les enquestes

Octubre

- Passar les enquestes - Consultar amb els ambdós directors tant de l'institut com de l'escola el permís per passar les enquestes.

Novembre

- Recull de la informació dels gràfics.

Desembre

- Redacció: anàlisi dels gràfics i conclusions

4

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

3. PANDÈMIA COVID-19 La primera pandèmia que devasta el segle XXI és aquella provocada per la malaltia del coronavirus 2019 (COVID-19), estesa a cada indret del planeta, degut al contacte social entre individus (activitats socials de lleure, educació, treball, etc.).

En termes generals, la dicció pandèmia vol dir una malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.

3.1 QUÈ ÉS LA COVID-19?

Quan ens parlen de Covid-19, ens estem referint a coronavirus 2019, per tant aquesta malaltia forma part de la família dels coronavirus.

Els coronavirus son uns virus de la família Coronaviridae, d’una cadena simple d’ARN. En conjunt hi ha set tipus de coronavirus, des del causant del refredat comú, fins als responsables del síndrome respiratori agut greu (SARS) i el síndrome respiratori Orient Medi (MERS). A més a més, es coneixen quatre gèneres de coronavirus: alfa, beta, gamma i delta; els alfa i beta son els que infecten als humans, provocant-los un seguit de simptomatologies i afeccions.

El nom de corona prové de la seva forma esfèrica amb unes estructures sobre la superfície del virió, situades de forma allargada separades les unes de les altres. La dimensió del virus és d’un diàmetre d’entre 80-120 nanòmetres.

A) Principals estructures que conformen al virus SARS-CoV-2.

B) Sèrie de processos per mitjà dels quals el virus entra en la cèl·lula, la contagia i posteriorment utilitza els seus orgànuls per a replicar-se i alliberar més virions.

Aquesta nova soca a la que hem estat plantant cara és la del virus SARS-CoV-2, causant de la malaltia del Covid-19. A diferència dels altres tipus, aquest ha presentat una propagació i mortalitat desmesurades, pel seu elevat grau d'afectació en diferents òrgans.

A priori, tal i com ens indica el seu nom (síndrome respiratori agut greu), pensem que es tracta d’una afectació en major mesura dels pulmons, i no hi ha dubte d’aquest fet; però, a més a més, especialistes han remarcat efectes desoladors en altres òrgans, com ara els vasos sanguinis, el cervell, el tracte gastrointestinal, els ronyons, el cor i el fetge.

5

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

3.2 ORIGEN Les primeres dades que s’han obtingut i daten l’origen del SARS-CoV-2, foren del 31 de desembre del 2019, quan la OMS (Organització Mundial de la Salut) rebé informació sobre determinats casos de pneumònia d’origen desconegut, en la ciutat de Wuhan (Xina). Tot seguit, a principis de gener, les autoritats pertinents del país van localitzar la causa, identificant una nova soca del coronavirus. Mentrestant, el virus es va anar expandint de forma desmesurada i descontrolada per Àsia, Europa i Amèrica.

3.3 SÍMPTOMES El símptomes o signes que senyalen patir la Covid-19 solen aparèixer entre dos i catorze dies després d’haver-hi estat exposat al virus, és a dir, haver estat en contacte amb un portador del virus; aquest període de temps pertany a l'etapa d’incubació del virus. Després d’aquesta etapa apareixen els primers símptomes; els principals o més freqüents solen ser: - Febre - Tos - Cansament - Pèrdua del gust i l’olfacte Altres símptomes que es poden desenvolupar son: - Falta d’aire o dificultats respiratòries

- Nàusees

- Dolor muscular

- Vòmits

- Dolor de gola

- Diarrea

- Dolor de pit

- Dolor de pit

La gravetat dels símptomes pot varia de lleus a molt greus, depenent de cada persona. També factors com el fet de fumar, la diabetis, patir algun càncer, l’embaràs… entre d’altres; són factors de risc, que poden agreujar els símptomes.

6

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

3.4 TRANSMISSIÓ La forma de propagació del virus o de transmissió, és per mitjà del contacte social, d’una persona contagiada a una de no contagiada. Aquest es propaga via les gotetes respiratòries, també anomenades gotetes de Flügge o de Flush, alliberades en el moment en el que una persona amb el virus tus, esternuda, respira, canta o parla.

Per tant, aquestes es poden transmetre per l’aire, d’una persona a un altra, simplement inhalant o també per contacte, que les gotetes d’un contagiat que ha tossit, per exemple, caiguin sobre una superfície i que un altra persona toqui esta superfície i, després, que aquest mateix es toqui la boca o el nas, i, conseqüentment, es contagií.

3.5 PREVENCIÓ Per garantir la seguretat i el bé comú, es van proposar un seguit de suggeriments per prevenir o parar la propagació del virus; son les següents: - Evitar el contacte amb persones malaltes o que presenten símptomes - Mantenir el distanciament social amb altres, per exemple pel carrer, dintre de supermercats, etc. (dos metros mínim) - Evitar aglomeracions i espais tancats sense ventilació.

- Garantir la higiene de les mans, netejar-se amb freqüència amb aigua i sabó o fer ús del desinfectant de mans hidroalcohòlic.

- Fer ús de mascareta.

- Quan esternudem, cobrir-nos la boca amb la part interna del braç o amb un mocador; tirar el mocador i netejar-nos les mans immediatament - Evitar tocar-nos el nas, ulls i boca.

- Si hi ha algun contagiat a casa, evitar compartir objectes com ara plats, gots o tovalloles.

- Netejar i desinfectar superfícies que es toquen diàriament.

- Guardar quarantena, és a dir quedar-se a casa, si es presenten símptomes o si estàs malalt.

7

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

3.6 EVOLUCIÓ DE LA PANDÈMIA 3.6.1 EVOLUCIÓ DE LES MESURES SOBRE LA PANDÈMIA Des del moment en què es va establir l’estat d’alarma sobre la pandèmia vigent, cada país i comunitats autònomes, a mesura que la situació anava evolucionant a millor o a pitjor, anaven indicant com s’havia d'actuar, que estava permès i que no.

En el cas d’Espanya, quan es va donar un moment de major crisis i es va observar com es començaren a donar casos de coronavirus a l’Estat espanyol, es va imposar la quarantena a tot el país. Aquesta es va iniciar el 14 de març del 2020.

La quarantena fou una mesura de contenció del virus, per parar-ne la propagació, privant, en certa forma, als individus de llibertat. En termes generals, quarantena és el període de temps en el que es procura l’aïllament de les persones que poden haver estat contagiades per alguna malaltia o per protegir aquelles que encara no han estat contagiats. Durant la pesta negra, al segle XIV, la quarantena es coneixia per la seva durada de quaranta dies, el temps que tardava a manifestar-se la malaltia. Avui dia, una quarantena pot durar el temps que el personal sanitari o les autoritats pertinents considerin adequades. Durant aquesta en distingim dues, la quarantena general i la voluntària o individual.

La general fou aquella iniciada el 13 de març, on va haver una restricció total del desplaçament, l’activitat comercial es va reduir a l’alimentació i a la salut, per tant bars, restaurants, tendes i centres d’oci van haver de tancar; també es va limitar l’ús del transport públic. Solament el personal sanitari i treballadors amb oficis de primeres necessitats o que no es podien interrompre, van poder seguir amb la seva feina. Altres individus es van haver d’adaptar per treballar des de casa i un altre grup es van quedar desocupats.

Per tant, el desplaçament es va limitar, sols aquells que podien treballar, amb justificant, es podien traslladar fins al treball; per fer compres, limitades a un individu per família i aquells que tenien mascotes podien sortir per passejar-los. A mesura que la pandèmia avançava, les mesures es van alleugerir fins al punt de determinar unes franges horàries que permetien determinats col·lectius sortir de casa, com ara els infants i els ancians. Arribat el mes de maig, les mesures encara van ser més permissives, per exemple es podia sortir per fer esport, com ara anar a córrer o caminar, persones de qualsevol edat i fins i tot acompanyats; tot mantenint un toc de queda, l'ús de la mascareta i el distanciament social. Vet aquí, cada municipi anava publicant les mesures que s’anaven aplicant, amb les noves possibilitats, restriccions…

8

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

A continuació hi ha les actualitzacions i alguna de la informació facilitada per l’ajuntament d’Alcanar durant el període de la quarantena i la desescalada, publicades a l’lnstagram de l’entitat (https://www.instagram.com/alcanaraj/):

9

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

3.6.2 EVOLUCIÓ EN DADES DE LA PANDÈMIA Dades sobre l'evolució de la pandèmia la xarxa ens facilita força, des del nombre de defuncions i casos positius, fins a l'evolució de la vacunació; tant a escala mundial, nacional com local.

Per tant, a continuació observarem l’evolució de la pandèmia en funció de diferents paràmetres, variables i llocs, les dades acumulades des de l'inici de l’estat d’alarma fins al mes de setembre del 2021.

Per començar, a escala mundial, la facultat de medicina Johns Hopkins (https://coronavirus.jhu.edu/map.html) ens proporciona un mapa i un seguit de dades sobre la situació de la malaltia de la Covid-19 arreu del món.

El primer que observem, es que les dades s'actualitzen cada cop que hi entrem al lloc web, per tant, se’ns proporciona un seguiment en temps real de l’evolució. Continuant amb les dades recollides, apareixen 222.081.350 casos confirmats o positius en Covid-19, 4.589.561 defuncions i 5.551.129.696 vacunes administrades contra la Covid-19. Tot seguit, el mapa representa la distribució per països dels casos confirmats, amb un llistat dels països o regions amb més casos i mort. El primer lloc ocupat per Estats Units amb 40.283.642 casos confirmats i 650.697 morts; seguit de la Índia amb 33.096.718 casos i 441.411 morts; i en tercer lloc Brasil amb 20.914.237 casos i 584.108 morts. Espanya, per la seva part, acumula 4.892.640 casos confirmats i 85.066 defuncions.

10

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

En aquest segon gràfic, observem la tendència dels diversos continents o regions respecte als nous casos, des de de l’inici de l’estat d’alarma, març del 2020, fins al setembre del 2021. A partir del setembre del 2020 s’aprecia una pujada en els casos confirmats en totes les regions, però sobretot en ressalta l'augment en Àsia durant el mes de maig del 2021.

A més a més, elDiario (https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-evolucion-coronavirusexpansion-espana-julio-12_1_1031363.html) ens ofereix l’evolució a escala mundial de tots els casos i morts des de l’inici de la pandèmia.

11

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Tal i com hem apreciat en l’anterior gràfic, en aquest torna a aparèixer la tendència d’augment l'octubre del 2020, sobre el març del 2021 hi ha una desescalada, torna a haver-hi un pic sobre l’abril-maig del 2021, tot presenciant al mes de juliol un moment de desescalada.

Endinsant-nos més a escala nacional, la situació espanyola, segons dades del Centre Nacional d'Epidemiologia (https://cnecovid.isciii.es/), mostra la següent evolució dels casos confirmats:

Continuant amb l’Estat Espanyol, el següent gràfic, proporcionat pel Ministeri de Salut, que trobem a la mateixa pàgina de elDiario, mostra la distribució de casos dels últims 14 dies (darrera actualització del 08/09/2021), per comunitats:

12

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

En aquest últim, apreciem la situació de Catalunya amb 900.596 casos confirmats, 10.180 els últims catorze dies i 15.391 morts.

Respecte a l’evolució de la pandèmia, aquest següent gràfic ens mostra que el moment en que Catalunya registra el major nombre de casos es el 12 de juliol del 2021 amb 10.004 casos, d’aquell mateix dia:

3.7 CRISIS MULTIDISCIPLINÀRIA L’impacte per la crisi de la Covid-19 ha resultat en una emergència multidisciplinària, és a dir, el seu efecte s’ha vist perjudicial en diferents aspectes: •

•

•

A nivell sanitari: els professionals sanitaris han arriscat les seves vides, hi ha hagut saturació dels serveis sanitaris, s’han hagut d’aplaçar o anul·lar cirurgies, l’atenció mèdica s’ha hagut de fer a distància, via telemàtica, intentant evitar en grau màxim l’assistència presencial per prevenir la saturació o les aglomeracions en els hospitals, que podrien agreujar la propagació del virus; tot i ser la millor alternativa, l’atenció telemàtica, tampoc ha estat un mitjà tranquil·litzador per a la població.

A nivell econòmic i laboral: tancament d’empreses i negocis, reducció de l’activitat laboral o suspensió temporal de l’activitat laboral (ERTE), aplicar el teletreball, reducció dels ingressos, atur...

A nivell social: aïllament, restricció del contracte social i familiar, trencament dels hàbits quotidians i rutines, confinaments domiciliaris amb condicions físiques i ambientals inadequades, junt amb situacions psicològiques familiars on es donen mals tractes o, fins i tot, abusos.

13

SALUT MENTAL I COVID-19

•

•

•

Elena Andrada Brumar

A nivell educatiu: clausura de les escoles, centres educatius i universitats; intentar aplicar l’ensenyament telemàtic, amb dificultats per als col·lectius amb falta de recursos tecnològics i els docents amb falta d'experiència o coneixement sobre aquesta alternativa educativa.

A nivell polític: dificultat per part dels representants polítics a l’hora de prendre decisions i arribar a acords, primícia en els interessos partidistes per damunt dels del col·lectiu, dificultats per entendre les necessitats d’actituds cooperatives que requereixen aquesta situació excepcional i extrema.

A nivell informatiu: saturació de notícies amb multitud de versions sobre la malaltia, el tractament i les vacunes.

3.8 VACUNACIÓ CONTRA LA COVID-19 Per definició una vacuna és una preparació antigen (molècula estranya per a l’organisme, que produeix una resposta immunitària associada a la producció d'anticossos) a partir d’altres microorganismes. Un cop administrada a una persona sana, el seu organisme produeix defenses contra l’agent patogen injectat, creant així un tipus de memòria immunitària per a una possible infecció futura.

El desenvolupament estàndard d’una vacuna és un procés llarg que requereix d’un seguit de passos seqüencials, que comporta una duració d’entre quatre i sis anys; no obstant, l'emergència de la covid-19, n’ha accelerat el procés a uns pocs mesos.

L’efectivitat i la rapidesa en trobar una vacuna s’ha vist exhortada gràcies a prestacions científiques, per part de la EMA (Agencia Europea del Medicament), per als desenvolupadors de la vacuna contra la Covid-19. Aquestes prestacions ofereixen orientació sobre els millors mètodes, dissenys d’estudis, requisits legals… que han fet accelerar el procés sense haver d’ometre cap pas, seguint escrupolosament el procés de desenvolupament d’una vacuna.

Actualment hi ha tres tipus de vacunes per a la Covid-19 autoritzades i recomanades: ● Les vacunes ARN missatger: contenen material del virus causant de la infecció, fent que les cèl·lules del organismes humà sintetitzin una proteïna innòcua del virus; per després, el nostre sistema immunitari reconèixer el material genètic del virus i combatre’l. ● Les vacunes de subunitats proteiques: inclouen porcions innòcues del virus causant de la Covid-19, enlloc de l’antigen complet. ● Les vacunes de vectors: contenen una versió modificada del virus causant de la Covid-19 (vector viral)

14

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Segons el fabricant de la vacuna, hi ha set empreses encarregades de la distribució d’aquestes, que han estat aprovades: Tipus

Dosis

Fitzer-BioNTech (COMIRNATY)

ARN missatger

Dues dosis (tres per a persones amb un compromís immunitari moderat a greu)

Moderna

ARN missatger

Dues dosis (tres per a persones inmunodepressives)

Janssen de Johnson&Johnson

Vector viral

Una dosi

AstraZeneca

Vector viral

Dues dosis

Curevac

ARN missatger

Dues dosis

Sputnik V

Vector viral

Dues dosis

Novavax

Proteica

Dues dosis

Vet aquí, pel que respecta al pla de vacunació, aquest es va iniciar el 27 de desembre de 2020. A nivell nacional, les primeres dosis administrades van ser les de Fitzer, més tard es van afegir les de Moderna, AstraZeneca i Janssen. Els primers col·lectius vacunats van ser el personal sanitari i els majors allotjats en residències. No obstant, la campanya ha anat sumant un major volum de dosis administrades durant l’estiu.

15

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Pel que respecta a nivell mundial, el percentatge de vacunats amb pauta completa es dona en països com Espanya, Canadà, Xina, Portugal, Irlanda, Xile, Cambodja, Itàlia… entre d’altres. Mentre que, en el països africans, podem observar com el volum és molt més baix:

16

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

4. SALUT MENTAL 4.1 DEFINICIÓ DE SALUT MENTAL Gaudir de la salut es sol associar amb l'absència o carència d’alguna malaltia o alteració en la nostra naturalesa o conducta; per tant, la salut mental hauria de representar l’estat mental o anímic sense pertorbació alguna. Tot i així, la OMS (Organització Mundial de la Salut) ofereix una definició més precisa sobre el terme salut: La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l'absència d'afeccions o malalties. Per tant, ja d’entrada, aquest aclariment trenca amb el nostre estament inicial i, conseqüentment, també amb la idea de salut mental. De fet, el terme salut mental, engloba el nostre benestar emocional, psicològic i social.

La salut mental ens afecta o condiciona en la forma de pensa, parla, comunicar-nos, emprendre i superar el nostre dia a dia, comportar-nos o actuar en situacions d’estrès, treballar de forma productiva i contribuir amb els altres.

La salut mental, se’n podria dir que no ha estat sempre un tema molt visibilitzat, per la seva dificultat a l’hora de detectar-la, és més fàcil identificar que ens fa mal el braç que no reconèixer que estem experimentat un estat de depressió o ansietat; tot i així, tant en els infants, joves o en els adults, la salut mental és un pilar fonamental en les nostres vides, per al nostre benestar individual i de la comunitat en la que vivim.

4.2 PROTECCIÓ I IMPORTÀNCIA La salut mental es pot veure condicionada o pertorbada per certs factors determinants, situacions, condicions o agents externs del nostre entorn, psicològics, socials o biològics. Un risc molt elevat, per exemple, és el que comporta la pressió socioeconòmica, on trobem la pobresa i el baix nivell educatiu. També es pot associar a canvis socials sobtats, a condicions dures de treball, discriminació de gènere, exclusió social, hàbits perjudicials o poc saludables, risc de violència, mala condició física i la violació dels drets humans. Però, a més a més, també es pot veure condicionada per la personalitat de l’individu, factors psicològics específics, o que, fins i tot, tinguin un caràcter biològic; factors genètics o desequilibris bioquímics cerebrals.

Tots aquests factors, ja siguin socials, psicològics o biològics, posen en perill la nostra salut mental; i vet aquí, com hem mencionat, aquesta té un paper fonamental per al nostre benestar individual i el de la col·lectivitat; però, realment on rau la seva importància? Per què n’és tan crucial gaudir de salut mental? Doncs perquè n’és present durant el nostre dia a dia, ens ajudar a afrontar les situacions d'estrès, a gaudir d’un estat físic saludable, a mantenir relacions sanes, a contribuir de forma significativa a la comunitat, treballar productivament i assolir el nostre potencial complet.

17

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Per tant, un cop coneixem la seva importància i els agents que la posen en perill, hem de considerar les formes per protegir-la i mantenir-la. La seva protecció i promoció consisteix en accions per crear entorns i condicions de vida adequades a la salut mental que permetin a les persones desenvolupar-se i adaptar-se de forma saludable.

En termes generals, quelcom fonamental per garantir la salut mental dels individus és un ambient de respecte i protecció dels drets civils, polítics, socioeconòmics i culturals bàsics; la llibertat i protecció que aquests factors proporcionen són l'esglaó bàsic i fonamental.

Algunes formes més concretes per fomentar un ambient adient i segur, són, per exemple, les següents: -

-

intervenció en la infància precoç (crear un entorn estable i saludable per a l’infant, protegir-lo del perill, proporcionar-li medis i oportunitats d’aprenentatge primerenques juntament amb interaccions sensibles i suport emocional) el suport als infants (programes de desenvolupament infantil i juvenil) emancipació socioeconòmica de la dona (millora l'accés a l'educació i concessió de crèdits) donar suport socials a les poblacions geriàtriques (amb iniciatives per crear relacions d’amistat o centres comunitaris) programes dirigits a grups vulnerables com ara els pobles indígenes, els immigrants i els col·lectius afectats per desastres naturals o conflictes polítics activitats, xerrades o programes de promoció de la salut mental a les escoles intervencions de salut mental al treball (programes de prevenció de l'estrès) polítiques d’habitatge, per fomentar la millorar dels domicilis programes de prevenció de la violència (reducció a l'accés a l’alcohol i les armes) programes de desenvolupament i treball comunitari fomentar la reducció de la pobresa i la protecció social als més pobres legislació i campanyes contra la discriminació promoció dels drets, oportunitats i l’atenció a individus amb trastorns mentals

4.3 INDICADORS DE PROBLEMES MENTALS Constatar possibles problemes de salut mental no és gens fàcil; per determinar si algun individu n’és víctima de quelcom trastorn mental, especialistes s’encarreguen de realitzar-ne un diagnòstic i, tot seguit, un tractament. Tot i així, previ al diagnòstic, la mateixa persona o, més aviat, les persones del seu entorn, han de sol·licitar ajuda a un especialista en el cas de presenciar o reconèixer els següents signes o símptomes: - Canvis en els hàbits alimentaris i en l’horari de descans o de son - Aïllar-se de les persones o les situacions socials

18

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

-

Deixar de realitzar o practicar activitats que gaudeix Falta d’energia o motivació Sensacions de desconnexió, de buit, com si res ni ningú importes Sentir molèsties i dolors inexplicables Incapacitat per afrontar situacions o problemes de la vida diària Sensacions d’impotència i sense esperança Abús d’alcohol, drogues o tabac Ocasionalment sentir-se confós, enfadat, molest, preocupat o espantat Presenciar canvis d’humor dràstics i greus causants de problemes en les relacions socials - Acumular pensaments i records que no s'esvaeixen - Escoltar veus i creure coses que no son certes - Tenir pensaments suïcides, com per exemple autolesionar-se; o fer mal als altres Molts individus no reconeixen que aquests trets son inusuals i consideren que formen part del seu comportament normal o eviten el tractament per por o vergonya; per això és important el suport de la família o gent propera, per després poder acudir a un metge, psicòleg o psiquiatra.

4.4 TRASTORNS MENTALS La malaltia mental o els trastorns mentals són afeccions greus de tipus emocional, cognitiu o de comportament, que poden modificar la nostra forma de pensar, el nostre humor i forma de ser. Poden esdevenir ocasionals o de llarga durada. Aquests afecten les capacitats de relacionar-nos amb els altres i de rendir correctament, tant mateix, els processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc.; tot plegat, dificulten la inserció o adaptació social i cultural de l’individu.

Per un altra banda, no hem de confondre les malalties mentals amb la discapacitat psíquica o la demència, aquestes dos últimes disminueixen o deterioren les facultats mentals; que no és el cas dels trastorns mentals, els quals les alteren de forma esporàdica.

4.4.1 CAUSES No hi ha una única causa que pugui ocasionar alguna malaltia mental, hi ha diversos factors que contribueixen a veure'ns exposats a aquestes: - Gens o història familiar - Quelcom experiència de vida, com l’estrès o haver patit algun abús - Factors biològics com desequilibris químics cerebrals - Una lesió cerebral traumàtica - Consum de drogues o alcohol - Patir alguna malaltia greu com algun càncer - Tenir poques amistats, sentir-se sol o aïllat - Exposició de la mare, durant l’embaràs, a productes químics o algun virus

19

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

4.4.2 TRASTORNS MÉS COMUNS Els trastorns més freqüents, que més afecten a la població arreu del món, són: - TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) - TOC (trastorn obsessiu-compulsiu) - Trastorn bipolar - Trastorn límit de la personalitat - Trastorn de la conducta alimentaria - Esquizofrènia - Depressió - Ansietat - Psicosi COMPORTAMENTS ASSOCIATS ALS TRASTORNS MENTALS: - Trastorn per ús problemàtics de drogues - Desig de suïcidi - Autolesions Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un diagnòstic clínic que afecta el neurodesenvolupament en la etapa de la infància i que es pot perllongar durant la joventut i l’etapa adulta. Aquest trastorn es caracteritza per la falta d’atenció de l’individu en els estudis, el treball o a casa; i per una conducta impulsiva incontrolable o ser desmesuradament actius. Aquest comportament els pot causar dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres o problemes en l’aprenentatge i la conducta.

Alguns dels símptomes que presenten els infants amb TDAH són: oblidar o perdre coses freqüentment, parlar molt, estar inquiets (fan moviments repetitius amb les mans o els peus), cometre molts errors per no prestar atenció, no aguantar les temptacions, no tenir paciència per respectar torns, tenir dificultat per concentrar-se, etc.

Aquest canvi en la conducta pot estar determinat per factors genètics o del desenvolupament neurològic; però a més amés, per factors emocionals o elements del entorn com ara la depressió, pors i preocupacions, separació dels pares, alguna pèrdua significativa, etc.

Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) tendeix a desenvolupar-se durant l'adolescència o quan s’és adult jove i es caracteritza per la presència d’idees repetitives que no es poden evitar, anomenades obsessions, o per impulsos irreprimibles, coneguts com a compulsions.

20

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Les obsessions són pensaments o imatges que es repeteixen i poden causar ansietat.

Solen girar entorn a temes com la religió, el sexe, la neteja, l’alimentació o l’ordre; per exemple la por als gèrmens, a perdre o extraviar un objecte, preocupacions per perjudicis, etc.

Les compulsions, per un altra banda, són comportaments que esdevenen una necessitat que s’ha de realitzar per redimir l’ansietat o algun pensament obsessiu.

Entre aquestes conductes trobem la necessitat urgent de rentar alguna part del cos amb una determinada freqüència i seqüència, haver de netejar objectes o espais, comprovar repetides vegades que el llum és apagat i l’aixeta és tancada, haver de tocar un objecte un determinat nombre de vegades, etc.

Algunes de les persones que pateixen aquest trastorn reconeixen que aquestes obsessions poden ser irracionals i exagerades, però no en poden fer res per evitarles, ja que en creuen que si no segueixen aquests patrons o pensaments les conseqüències seran nefastes. En general, els individus que viuen aquesta afecció són persones meticuloses, ordenades, poc flexibles i fanàtics de la disciplina.

Trastorn bipolar El trastorn bipolar es caracteritza per crisis severes o alteracions extremes en l’estat d’ànim i l’humor. El subjecte afectat pot passar d’un moment d’alta eufòria, conegut com a episodi maníac, a trobar-se deprimit i desesperançat, anomenat episodi depressiu; o experimentar un episodi mixt, amb senyals maníaques i depressives alhora.

Hi ha tres tipus de trastorns bipolars: el trastorn bipolar I, amb episodis maníacs de fins a 7 dies, molt intensos, que fins i tot necessiten hospitalització i episodis depressius durant dues setmanes; el trastorn bipolar II, predominen els episodis depressius amb episodis maníacs menys intensos, coneguts com a episodis hipomaníacs; i el trastorn ciclotímic, presenta episodis hipomaníacs i depressius encara menys greus i duradors que en el trastorn bipolar II. Alguns dels símptomes presents en un episodi maníac poden ser sentir-se molt optimista, eufòric o animat, nerviós o accelerat, és a dir, més actiu del habitual; tenir mal geni o mostrar-se irritable, sentir que els pensaments i la parla van molt ràpids, dormir poc, sentir-se més important o poderós, realitzar fets arriscats com menjar molt poc o massa. Per un altra banda, algunes de les senyals que indiquen experimentar un episodi depressiu poden ser sentir-se desesperançat, inútil, trist o sol, aïllar-se dels altres; parlar molt a poc a poc, sentir que no te res a dir o oblidar moltes coses; tenir poca energia, dormir molt, menja en abundància o deficiència; pensar en la mort o el suïcidi.

21

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Aquests canvis d’humor dràstics poden afectar el pensament, la conducta, els sentiments, la salut física, l’equilibri emocional i el rendiment diari de l'individu, limitant les seves capacitats en funcionar a casa, al treball, a l’escola, etc.

Trastorn límit de la personalitat Els trastorns de la personalitat són un conjunt de malalties mentals, caracteritzades per un patró de pensaments i comportaments a llarg termini, perjudicials per a la salut i inflexibles. Les persones amb aquestes condicions tenen dificultat per bregar amb l’estrès (hipersensibilitat a l’estrès) o problemes quotidians i, conseqüentment, tenen problemes en les relacions i el treball.

En el trastorn límit de la personalitat els subjectes afectats experimenten patrons prolongats d’emocions turbulentes o inestables, aquestes condicions els porten a dur a terme accions impulsives i a mantenir relacions caòtiques amb els altres.

Algunes de les senyals d’aquest trastorn poden ser la carència d’autoestima, la seva autoimatge i com son percebuts pels altres, per tant, experimenten canvis sobtats en els seus interessos i valors. No veuen el terme mig, viuen les situacions a l'extrem, és a dir, o és blanc o és negre. Temen a ser abandonats, no suporten la soledat, viuen amb sentiments de buit i avorriment, presenten manifestacions d’ira exagerades, són molt impulsives, per exemple, amb el consum de substàncies o relacions sexuals; poden realitzar actes d'autolesió...

Trastorns de la conducta alimentària Els trastorns de la conducta alimentaria són afeccions greus de la salut mental, caracteritzades per la relació de la persona afectada amb els aliments i els seus hàbits alimentaris; en aquests es pot fer una ingesta per excés o per defecte del menjar.

Els trastorns de la conducta alimentària més comuns són: -

Els afartaments de menjar.

Es defineixen per una ingesta descontrolada de menja, menjar inclús quan ja s’està ple, fins a sentir malestar. Després d’aquest àpat apareix un sentiment de culpa i vergonya, per això les persones afectades tendeixen a menjar sols.

Aquestes afartaments poden esdevenir la causa d’un augment de pes o d’obesitat.

A més a més, alguns dels símptomes que acompanya aquest trastorn, a part dels ja esmentats, són menjar molt ràpid durant els episodis d’afartament i fer dietes amb freqüència sense cap resultat.

Els afartaments són el trastorn alimentari més comú als Estats Units.

22

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

-

La bulímia nerviosa.

La bulímia segueix els patrons d’afartament esmentats anteriorment, però a diferència del trastorn previ, en aquest cas, els subjectes afectats, després d’atipar-se es purguen per induir-se el vòmit, fan ús de laxants, realitzen exercicis físic en excés o fan dejuni; poden tenir sobrepès, pes normal o pes per sota del normal.

A més a més, alguns dels problemes que poden sorgir i estar relacionat amb aquesta conducta són la inflamació i el dolor de gola (degut al vòmit), glàndules salivals inflamades a la zona de la gola i la mandíbula, dentadura desgastada, sensible i dèbil, amb càries; problemes gastrointestinals i gastroesofàgics; deshidratació i desequilibri electrolític, causant de possibles vessaments cerebrals o atacs de cor.

-

L'anorèxia nerviosa.

Aquest trastorn es defineix sobretot per la imatge corporal que l’individu té de si mateix i la por a engreixar. Els individus afectats eviten els aliments o controlen exhaustivament tot allò que ingereixen.

Alguns dels símptomes poden ser menjar molt poc, realitzar molta activitat física o primesa extrema; i alguns dels problemes associats poden ser una baixa densitat òssia, anèmia, debilitament i poca energia, cabell i ungles dèbils, creixement de bell fi per tot el cos (per compensar la falta de greix i fer front al fred); restrenyiment, pressió arterial baixa, pèrdua de la menstruació, infertilitat, etc.

Entre els trastorns de la conducta alimentaria és el menys comú, tot i així és el més greu, amb la taxa de mortalitat més elevada de tots els trastorns mentals.

Aquestes malalties poden afectar a qualsevol individu, però són més comunes en dones, sobretot en l’etapa de l'adolescència o l’edat adulta. Els factors que condicionen patir aquesta malaltia poden ser genètics, biològics, conductuals, psicològics i socials (els mitjans de comunicació, xarxes socials, anuncis, estereotips estesos entre la societat, etc.).

Esquizofrènia L'esquizofrènia és un trastorn mental que consisteix en una alteració de la percepció de la realitat. El funcionament mental es veu distorsionat, de manera que els pensaments i percepcions esdevenen confusos, desordenats i caòtics. Aquelles persones afectades no poden controlar les seves emocions, ni prendre decisions i tenen dificultats per relacionar-se amb els altres, ja que els hi resultat extremadament complicat diferenciar allò real d’allò irreal. Es veuen condicionats per idees delirants o al·lucinacions, com pot ser sentir veus que no hi són, pensar que altres persones els volen fer mal, diuen coses sense sentit; amb tot això, se'ls fa difícil mantenir una feina

23

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

o cuidar de si mateixos, pateixen molt i en ocasions es queden bloquejats, fets que els porten a aïllar-se a casa, per evitar aquestes situacions confuses i angoixants.

Els símptomes solen aparèixer entre els 15 i 30 anys, pot afectar tant als homes com a les dones, tot i així els homes solen desenvolupar els primers símptomes a una edat més primerenca que les dones; a més a més, és present en totes les cultures i condicions.

L'esquizofrènia pot ser: - Paranoide: les idees delirants són greus i persecutòries; mentre que les al·lucinacions són auditives.

- Hebefrènica: el trastorn evoluciona ràpidament, amb indiferència afectiva i alteracions del pensament - Catatònica: destaquen els símptomes físics de rigidesa - Residual: sobresurten els símptomes crònics Respecte als símptomes en diferenciem dos tipus: - Els positius o psicòtics. Es caracteritzen per conductes i experiències inexistents o irreals, com ara poden ser els deliris, al·lucinacions, idees estranyes, alteracions de la son, angoixa, pensar que els altres li volen fer mal.

- Els negatius. Són menys greus que els anteriors, però es solen confondre amb la mandra, ja que aquests es caracteritzen per la dificultat de mostrar emocions o sentiments; aquests poden ser l’apatia, la falta d’energia, la falta de plaer, no socialitzar, aïllar-se, etc.

- Els cognitius. Aquests afecten als processos del pensament, per exemple presentar dificultats a l’hora de retenir informació, prendre decisions o prestar atenció. És important tenir present que l'esquizofrènia afecta de forma total a l’individu i que ell mateix no serà capaç de diferenciar ni d’explicar el que està vivint o el que li està passant, per la por de fer-ho i creure que està malalt; per tant, serà crucial la intervenció dels familiars i persones del seu entorn, sobretot a l’hora de distingir els canvis en la seva conducta i els símptomes que presenta.

Depressió La depressió és un estat patològic caracteritzat, sobretot, per la pèrdua de la capacitat d’experimentar plaer. És molt més greu que l’estat de tristesa al que col·loquialment es coneix com estar depre. Un persona deprimida perd l’interès per tot allò que gaudeix fer, qualsevol esforç li resulta impossible de superar, presenta un gran sentiment de tristesa afegit a unes ganes incontrolables de plorar. A més a més, aquest sentiment de tristesa no és ocasional, sinó es perllonga en el temps i és tan intens que pot limitar el rendiment de la persona afectada en realitzar activitats quotidianes, afectant les capacitats acadèmiques, laborals i socials.

24

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

En destaquen tres tipus de trastorns depressius: -

-

-

El trastorn adaptatiu. La mateixa persona reconeix la causa o origen de la seva apatia; tot i així, si se li presenta una situació intensa canvia el seu focus d’atenció, ja no se centra en allò que li provoca estrès o angoixa, i dona resposta a la nova situació present de forma lògica i racional.

El trastorn distímic. Es defineix per una sensació crònica, és a dir, que es manté durant mesos o anys, d'insatisfacció, desànim i abatiment, que provoquen tristesa i el baix rendiment del subjecte. Igual que en el cas anterior, si se li presenta un altra situació intensa pot rendir de forma adequada.

La depressió major. La tristesa experimentada es descrita per l’individu com un sentiment d’apatia diferent al normal, com un fet nou. Pateix bloqueig emocional davant de situacions que l’haurien d’alertar o intenses, de manera que centra la seva atenció en la seva manca d’expressivitat. Les persones amb depressió major poden estar d’un mal humor intens i durador, amb passivitat, aïllament i manifestacions de plors inconsolables i incontrolables, en situacions diverses i quotidianes.

Alguns dels símptomes associats al trastorn depressiu poden ser: - Reducció en l’autoestima i autoavaluació personal.

- Deixar de gaudir de situacions que abans gaudia o de normal li produïen plaer o goig; també relacionat amb la reducció de la motivació i la realització d’activitats.

- Manca d’energia i cansament.

- L’estat emocional es veu limitat per sensacions d'insatisfacció, desànim, desemparament i debilitat o fatiga.

- Pensaments pessimistes constants.

- Pensaments relacionats amb la mort, com si aquesta fora la única solució als seus problemes, per acabar amb el seu patiment.

- Pensaments repetitius, donar-li moltes voltes a un assumpte en concret que li preocupa.

- Tenir dificultats per concentrar-se o prendre decisions.

- Augment de la irritabilitat i tristesa inusual.

- Tendència al plor fàcil - Canvis en l’apetit i el pes, en augment o disminució d’aquests.

- Insomni - Mal de cap - Molèsties digestives

25

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Ansietat L’ansietat és un estat emocional caracteritzat per sensacions de por, neguit, estat d’alarma o alerta al perill, que ens ajuda en situacions importants; aquesta produeix una reacció psicofisiològica d’activació intensa al sistema nerviós central i tots els sistemes del nostre organisme en general. Apareix quan hem de fer front a situacions intenses i que ens poden representar una amenaça. Produeix diversos canvis al nostre organisme, per activar-lo i donar una resposta el més ràpid possible; per tant, l'ansietat és un estat normal i saludable per als nostres sistemes. Per exemple, pot aparèixer abans d’un examen, per indicar-nos la importància de la situació en la que ens trobem.

Malgrat l’ajuda que ens pot proporcionar una reacció d’ansietat raonable, experimentar un trastorn de l’ansietat resulta just el contrari, des d’arribar a provocar un bloqueig emocional fins produir una malaltia física.

En els trastorns de l’ansietat el sentiment de por i alerta al perill, és una amenaça, possiblement, inexistent; no desapareix amb el temps, si no es tractat, pot empitjora.

En aquest cas, l’estat constant i persistent d’alarma, es transforma en un factor generador de malestar i paralitzant, que interfereix en la realització d’activitats diàries i en el desenvolupament personal.

Els principals tipus d’aquest trastorn inclouen: - Trastorn de l’ansietat generalitzada. Es caracteritza per preocupacions del dia a dia, com ara l’escola, la feina, la salut, els diners i la família. L’angoixa constant sobre aquests temes impedeix a la persona afectada concentrar-se en altres tasques, per tant pot dificultar el seu desenvolupament acadèmic, laboral o social; a més a més afecta les hores de dormir i fa que l’individu es trobi molt tens i esgotat. És característic de persones patidores i escrupoloses.

- Trastorn de l’ansietat per separació. Sobretot en infants, es dona quan aquests temen a separar-se dels seus tutors legals o aquells qui els cuiden, per por a que els ocorregué quelcom dolent o no els tornin a veure; es posen a plorar i a cridar mostrant la seva angoixa.

- Trastorn del pànic. Aquest ve determinat per episodis de crisi també anomenats atacs de pànic, que impliquen sentiments sobtats i intensos, sense trobar-se en cap perill aparent o motiu explícit; que poden durar des de segons a minuts. Solen estar acompanyats de sensacions físiques desagradables, com ara palpitacions o sensació d’ofec; o pensaments catastròfics, com pot ser la por a perdre el control o a la mort. De forma general, les persones amb aquest trastorn també pateixen molt per on i quan tornaran a experimentar un episodi de crisi; conseqüentment, limiten les seves activitats.

- Fòbies. Les fòbies es defineixen com a preocupacions o temors intensos respecte alguns objectes o situacions, que, de fet, poden representar cap perill real.

26

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Alguns dels símptomes emocionals corresponents a aquest trastorn poden ser la irritabilitat i el mal humor continu, la preocupació o el sentiment habitual de que passarà quelcom dolent, fer moltes preguntes per trobar d’alguna forma la calma, sentir-se molest davant algun canvi en la rutina o algun error, tenir la necessitat de disposar del control de les coses i així realitzar la feina el més perfecte possible; desànim i preocupació respecte a situacions diàries, pensaments catastròfics i negatius, por al fracàs o a ser rebutjat pels altres.

Per un altra banda, trobem els símptomes físics que poden ser boca seca i dificultat per engolir, acceleració del ritme cardíac, dificultats per respirar o respirar més ràpid, suor intensa en mans i aixelles, tremolor, mals de cap i de panxa, mareig, tensió muscular, inquietud motriu, etc.

Psicosi La psicosi és una alteració mental i emocional greu que afecta, en gran mesura, la percepció de la realitat. Els trastorns psicòtics causen idees i percepcions anòmales, juntament amb canvis en la conducta i pèrdua del contacte amb la realitat. Es caracteritza per una alteració crítica del funcionament mental.

Les manifestacions psicòtiques poden estar associades a altres condicions com a ara l'esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió major. De la mateixa forma que les altres malalties mentals, també poden estar causades per factors biològics, genètics, psicològics o socials; però, a més a més, pot estar condicionat o es pot veure agreujada amb el consum de substàncies psicoactives com pot ser el consum d’alcohol, marihuana, cocaïna, LSD, amfetamines, etc; o alguna lesió al cap.

Un episodi psicòtic tendeix a desenvolupar-se en tres fases: - Fase prodròmica (o primer estadi). Apareixen els primers símptomes de forma lleu i subtil, gairebé imperceptibles; amb alguns canvis en la rutina, alteracions en les hores de descans, en les relacions socials, en la manifestació dels sentiments i pensaments, dificultats per concentrar-se o disminució del rendiment.

- Fase aguda (o segon estadi). Moment en què es comencen a manifestar indicis clars de la malaltia amb alteracions de la percepció de la realitat, al·lucinacions o idees delirants.

- Fase de recuperació (o tercer estadi). Fa referència al moment de recuperació, un cop administrat o determinat el tractament idoni per al pacient; gràcies al tractament adequat, la majoria de persones, es solen recuperar de l'episodi de psicosi i no en tornen a patir cap.

Entre els símptomes d’aquest trastorn en destaquen dos tipus: les al·lucinacions i les idees delirants. Les al·lucinacions són percepcions falses produïdes en l’absència d’un estímul, com pot ser veure o sentir persones i coses que no hi son. En canvi, les

27

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

idees delirants són falses creences que, tot i tenir evidències de la seva incongruència, persisteixen; per exemple, pensar que algú està en contra seu. Altres símptomes que es poden manifestar són: mostrar-se confús, parlar ràpid, canviar de tema de forma sobtada, perdre el fil parlant i de cop parar-se en sec, dificultats per concentrar-se, mal humor, etc.

COMPORTAMENTS ASSOCIATS ALS TRASTORNS MENTALS Ús problemàtic de drogues El trastorn per ús problemàtic de drogues consisteix en el consum desmesurat i incontrolat de drogues o substàncies tòxiques per a l’organisme; el consum repetitiu i habitual d'aquestes substàncies pot desencadenar una addicció, que és el que caracteritza aquest trastorn.

En aquest tipus de trastorns es valoren tres aspectes: - La dependència: el patró de consum seguit per l’individu - La tolerància: la urgència o sensació d’haver d’augmentar la dosi per aconseguir l’efecte desitjat - El síndrome d’abstinència: un cop el subjecte decideix deixar la seva addicció o ho intenta, experimenta un seguit de símptomes de malestar físic intens acompanyats d’ansietat i la urgent necessitat de consumir.

Aquest trastorn té greus conseqüències en la vida de les seves víctimes, en els àmbits laboral, acadèmic, social i familiar. Una quantitat excessivament alta en un període curt de temps pot induir a una intoxicació per sobredosi amb resultats fatals, requerits d’atenció mèdica immediata. A més a més, aquesta conducta additctiva i de dependència, pot desencadenar estats emocionals de risc: depressió, psicosi, aïllament, conductes suïcides, etc.

Conductes suïcides El suïcidi es defineix com a l’acte voluntari de llevar-se la vida. És un tema sanitari de vital importància per l’elevada taxa de mortalitat que comporta i la poca visibilització o, més aviat, com a tema tabú que ha esdevingut.

Abans de parlar de xifres, hem de tenir present que es tracta de persones, mares, pares, fills o familiars; i que per tant, no en podem parlar d’un simple nombre. De fet, abans de conèixer les dades numèriques que representen qualitativament aquestes morts, en parlarem de les causes o motius que poden portar a una persona a llevarse la vida o ha intentar-ho.

Com en la resta de trastorns, es tracta d’una afectació mental, però en aquest cas, les causes varien o giren més entorn a factors personals, a més dels biològics, genètics o socials. Algunes de les circumstàncies que porten al suïcidi poden ser:

28

SALUT MENTAL I COVID-19

-

Elena Andrada Brumar

Patir depressió o algun altre trastorn mental.

El consum problemàtic de drogues o alcohol.

Antecedents familiars per consum de substàncies (drogues o alcohol), algun trastorn mental o alguna experiència suïcida en la historial familiar Violència familiar o conjugal, abús físic o sexual Possessió d’armes a casa Estar o haver estat tancat a la presó Patir alguna malaltia amb dolor crònic Viure alguna situació negativa, desencadenant desesperança, com ara un entorn familiar desestructurat, fracàs escolar, trobar-se a l’atur, problemes financers, la pèrdua d’un ser estimat, etc.

Malgrat ser un acte radical i irreversible, les víctimes que recorren a aquest mètode, veuen el suïcidi o la mort com la única via per poder escapar dels problemes, preocupacions o mals, com la única forma de redimir el seu dolor i poder descansar o alliberar-se d’aquest.

En aquest cas, una persona amb temptatives suïcides pot mostrar algunes conductes o senyals que indiquin les seves possibles intencions. Algunes d’aquestes senyals poden ser parlar sobre voler morir-se o suïcidar-se, planificar el suïcidi, acumular pastilles, sentir-se desesperançat o buit, consumir cada vegada més alcohol o drogues, actuar de forma agitada o ansiosa, comportar-se de forma imprudent, deixar de menjar o dormir, aïllar-se dels altres, mostrar-se enrabiat, acomiadar-se dels éssers estimats, etc.

Les defuncions per suïcidi representen, fins i tot, una mortalitat major que les causades per guerres o homicidis. De fet, és la segona causa de mort entre els joves i adolescents d’entre 16 i 25 anys. A escala mundial, es daten 800 000 morts per suïcidi a l’any i per cada defunció 20 persones que ho han intentat.

A escala nacional, segons dades recollides per l’Institut Nacional d'Estadística espanyol, l’any 2019 es van enregistrar 3671 defuncions per suïcidi i lesions autoinflingides, dels quals 2771 foren homes i 900 dones.

El següent gràfic mostra com les defuncions per suïcidi, des del 2007 fins al 2019, han estat augmentat, sobretot l’escalada queda marcada amb els casos del 2014, amb el pic més elevat; i com el 2019 tanca la gràfica en direcció a un augment.

Pel que respecta a les dades en funció al sexe les morts per suïcidi dels homes tripliquen les de les

29

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

dones, tot i així les temptatives de suïcidi en dones triplica el nombre de temptatives en homes.

Pel que respecte a nivell de Comunitat Autònoma, a Catalunya, l’any 2019 es van enregistrar un total de 535 morts per suïcidi i lesions autoinflingides, dels quals 380 foren homes i 155 dones.

(Gràfic amb l’evolució del nombre de suïcidis enregistrats des del 2005 fins al 2019)

4.5 L’ESTIGMA DELS TRASTORNS MENTALS I TEMA TABÚ L’estigma és como una marca, condició o atribut que situa als individus en diversos marcs socials, contra els quals hi ha una certa actitud negativa o contra els quals es crea discriminació, considerats com a inacceptables o inferiors. En l’Antiga Grècia aquesta marca s’aplicava als esclaus, per ser més fàcilment reconeguts. Un fet semblant ocorre amb les malalties mentals, aquell qui pateix un trastorn mental porta la marca d’incapaç, irresponsable, violent o la de boig.

La discriminació contra aquells que carreguen una malaltia mental la trobem en el nostre dia a dia, quan s’utilitzen en forma d’insult o amb sentit pejoratiu expressions o mots com maníac, pertorbat mental o histèric; fent aquestes manifestacions situem

30

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

en un lloc menyspreat a aquells que realment pateixen d’alguna condició mental. Per un altra banda, els mitjans de comunicació també solen fer ús d’aquests termes per desqualificar algú remarcant la falta de raó o lògica. A més a més, entre la societat s’ha estès la idea d’associar la malaltia mental amb la violència, quan de fet no hi ha cap diferència entre la violència d’algú amb un trastorn mental que algú sense.

Aquest conducta que es té contra el malalt mental, que ja en té prou bregant amb els obstacles que la pròpia malaltia li presenta, sols en dificulta encara més la seva integració social i recuperació, fins i tot, pot agreujar la seva condició.

De fet, 80.1% de les persones amb algun trastorn de salut mental a Catalunya han estat discriminades per la seva condició. L’estigma els dificulta l'accés en l’àmbit laboral, la taxa d’atur entre aquests és del 61.9%, el 48.5% d’ells han ocultat a la feina el seu trastorn, per por al tracte que podien arribar a rebre. Pel que respecta a l’àmbit educatiu, 18.9% han estat discriminats pel professorat algun cop i entre el 51% i 53% han ocultat la seva condició al professorat i els companys. En l’àmbit de l’atenció sanitària, 26.1% han viscut un tracte discriminatori en un centre hospitalari i 40.6% en un servei de la Xarxa de Salut Mental. Fins i tot en les relacions de família i cercles d’amistats intervé l’estigma, 50.4% han rebut un tracte injust per la família nucli, 38.6% per la família extensa, 40% per part de la parella i 53.1% per les amistats.

Malgrat aquestes dades, hem de tenir present que tots els ciutadans, amb malaltia mental o sense, TENIM el mateix ventall d'oportunitats i DRETS plens, sobretot a ser respectat i poder gaudir d’una vida digna.

A més de l’estigma present en la societat, també trobem com el fet de patir determinades malalties mentals ha esdevingut un tema tabú, com si parlar d’aquestes estigués prohibit o es tingues por de parlar-ne.

Aquest fet ocorre, sobretot, amb el cas del suïcidi, en general la gent no es sent còmode parlant sobre la mort, però evitar aquest tema no fa més que empitjora la situació. Tots hem d’estar assabentats del que impliquen les malalties mentals, hem de conèixer el patiment que porten afegit. És més, és molt freqüent pensar que esmentar el suïcidi l'impulsa, però la realitat és un altra, parlar de forma adequada o preguntar sobre la idea no impulsa a la temptativa sinó que pot ajudar a la víctima a sentir que no estar sol i així ajornar la seva decisió o fins i tot no consumir l’acte.

4.6 ATENCIÓ I TRACTAMENT L’atenció dedicada a la salut mental respon a protegir, promoure i satisfer les necessitats relatives al benestar mental de tothom, tant si es té com no algun trastorn mental. Aquesta assistència la podem dividir en tres grans blocs:

31

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

La promoció i prevenció de la salut mental. Són les mesures, accions i coneixements destinats a promoure la salut mental; aquestes poden ser realitzar xerrades, grups de suport, campanyes i canals de promoció, l’aplicació d’impostos a les begudes alcohòliques o la restricció de la seva disponibilitat i comercialització, etc.

El tractament. En aquest apartat intervenen les mesures destinades al tractament de la malaltia, que dependran i s'adaptaran a cada individu i el seu respectiu trastorn. Els tractaments poden ser variats, tenint en compte aspectes biològics, psicològics o socials: psicofarmacològics, psicoterapèutics, d’abordatge social, etc.

En el tractament amb medicaments hi ha diferents tipus de fàrmacs emprats: - Ansiolítics (per tranquil·litzar) - Hipnòtics (per a fer dormir) - Antidepressiu (per millorar l’estat d’ànim) - Antipsicòtics (per tractar símptomes com els deliris, les al·lucinacions o l’angoixa de trastorns com l’esquizofrènia, psicosi o el trastorn bipolar) - Eutimitzants (per estabilitzar l’estat d’ànim i controlar determinats impulsos) L’ús de medicació és freqüent a l’hora de tractar malalties més greus, però en el cas de trastorns més lleus o en aquells on el factor determinant és majoritàriament psicològic, es pot recorre a la psicoteràpia, ja que mitjançant aquesta es pot prendre consciència de l’origen del problema. La psicoteràpia pot ser grupal i pot tenir objectius diversos, però l’eina o mètode principal de treball és el diàleg.

Rehabilitació. Aquesta seria la segona part del tractament, un cop administrat el tractament adequat i seguides les indicacions dels professionals, es tracten les conseqüències de la malaltia o possibles seqüeles.

4.6.1 RECUPERACIÓ L’atenció i el tractament faciliten garantir la salut mental i ajuden a la superació o recuperació d’algun trastorn; tot i així, el període de recuperació és una experiència dura amb els seus alts i baixos, però que finalment, pas a pas, es pot tornar a prendre el control de la vida, de forma segura i joiosa.

En el camí de la recuperació es pretén fer desaparèixer el malestar o controlar els símptomes i assolir una vida satisfactòria i plena, malgrat el trastorn condicionant. És un procés d’aprenentatge focalitzat en les esperances per al futur i la il·lusió a viure de forma digna i plena.

Les fases qualitatives durant el procés de recuperació, segons persones que ja han viscut aquest camí, són:

32

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

1. Negació - l’individu no accepta la seva condició, està confús i tracta d’aïllar-se per evitar afrontar la situació present o plantar cara als seus problemes.

2. Consciència - l’individu assimila que algo li està passat, apareix un sentiment d’esperança en assabentar-se que pot aspirar a una vida millor.

3. Preparació - comença el treball, es forgen les seves capacitats i habilitats per reconstruir la seva vida; de la mateixa forma que reconnecta socialment 4. Reconstrucció - es planteja nous objectius, s’encara riscos i es fa responsable de la malaltia 5. Creixement - augment de l’autoestima i l’autoconfiança, tot afegit a una nova percepció de si mateix i tot l’après de la malaltia

4.7 CONSELLS PER GAUDIR DE BONA SALUT MENTAL Un cop havent parlat de la importància de la salut mental, dels trastorns associats i de les seves possibles causes o l’origen d’aquests, hem de tenir present algunes indicacions, hàbits o consells que hauríem d’intentar seguir per gaudir d’una bona salut mental i així prevenir patir alguna malaltia relacionada.

Algunes de les recomanacions per potenciar hàbits positius de la salut mental són: - Fer exercici de forma regular. Realitzant activitat física alliberem substàncies químiques en el cos que ens fan sentir bé, augmentat l’autoestima, amb una millor capacitat per concentrar-nos, així com dormir i sentir-nos millor. Aquesta activitat no ha de ser necessàriament intensa, la recomanació dels experts és com a mínim realitzar 30 minuts d'exercici, que poden ser senzillament 30 minuts caminant, durant 5 dies a la setmana.

- Respectar els horaris de son, seguint la recomanació de dormir entre 8 o 9 hores diàries - Descansar o prendre un temps per relaxar-se i desconnectar. Després d’una bona estona treballant, necessitem alliberar l’estrès acumulat, simplement fent una pausa de vint minuts per netejar, mig hora per dinar, una estona de meditació, etc; tot allò que ens relaxi, per evitar saturar-nos i poder seguir rendint de forma adequada o, fins i tot, millor que abans.

- Menjar bé, de forma saludable i equilibrada. Una bona dieta no sols beneficia la salut física, sinó que també la salut mental, ja que allò que mengem esta fortament relacionat en com ens sentim. Tant el cervell com el sistema nerviós i tots els altres òrgans requereixen de certs nutrients per funcionar correctament. Aquesta dieta ha de ser variada i equilibrada, tenint present també una bona hidratació i els desitjos que els cos ens demani, que no els hem de restringir, sinó, més bé, controlar i gaudir.

- Evitar les drogues i beure amb seny. Restringir el consum de l'alcohol també en podria ser una recomanació, però la realitat és que en moltes ocasions es beu per canviar l’estat d’ànim o en alguna celebració; llavors pot ser restringir-

33

SALUT MENTAL I COVID-19

-

-

-

Elena Andrada Brumar

lo totalment s’hauria d’aplicar en casos més particulars o extrems. De forma general, l’indicat és beure de forma responsable i moderada.

Comptar d’un entorn familiar estable. Disposar del suport de la família i dels amics, tindre algú amb qui poder parlar dels sentiments, emocions i de les necessitats afectives; per així poder alliberar-se de les preocupacions i no acumular-les en el nostre interior i haver de lluitar amb elles sols. A més de parlar nosaltres, també necessitem ser escoltats i compresos. Per tant, el que necessitem és construir relacions i entorns socials, d’amistat i familiars saludables, de suport mutu i recíproc.

Organitzar-se. Per evitar situacions estressants com la data límit d’una entrega o una `prova, ens hem d’organitzar el temps per no atabalar-nos i poder sobresortir-nos el millor possible.

Realitzar activitats que ens agradin i ens facin sentir bé. Dedicar temps a les nostres aficions o hobbies, així com arriscar-se a trobar noves passions; per tal de lluitar contra l’estrès, motivar-se i augmentar l’autoconfiança.

34

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

5. SALUT MENTAL I COVID-19 En situacions de crisis, com ara una guerra o desastres naturals, les conseqüències que afecten a les condicions de salut física, pràcticament evidents o apreciables, són les primeres en ser tractades; en canvi, en termes de condicions psicològiques, pertanyents a la salut mental individual, que són aspectes relativament recents i escassament estudiats, el tractament no resulta tant prematur i les conseqüències afegides perduren més en el temps, essent més complicades de tractar o, fins i tot, irremeiables.

Davant el brot epidèmic per la crisis de la Covid-19, les autoritats pertinents i els professionals sanitaris, s’han vist forçats a prendre unes mesures extremes davant una situació excepcional; la ràpida propagació del virus i la mortalitat amb la que assolava van obligar la restricció al contacte social, juntament amb l’aïllament individual. Aquesta manca de llibertat i reducció de les activitats cíviques han suposat un pertorbació per a un ésser social com l’ésser humà; les relacions interpersonals formen part de la seva natura i són essencials per al seu desenvolupament.

La gravetat de la situació i la falta de suport social han acabat en series repercussions per a la salut mental individual. Infectar-se pel virus es veia traduït en presentar o no símptomes i en el cas de ser asimptomàtic, en que els convivents en presentin o no; no obstant, començar a desenvolupar un trastorn mental, sobretot donades aquestes circumstàncies, és més costos de determinar.

5.1 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES El virus juntament amb l’aïllament i la quarantena han generat, entre la població, por, angoixa i preocupació a un mateix d’infectar-se o que un familiar s’infecti, a no tornar a sortir de casa, a quedar-se sense recursos i començar acumular béns… alguns d’aquests pensaments han fomentat la inquietud individual i, en certa manera, pertorbacions psicosocials amb tensions o angúnies menors o majors, depenent de cada subjecte i les circumstàncies personals. Tanmateix, no totes aquestes alteracions es poden arribar a considerar trastorns mentals, la majoria de casos son reaccions normals davant una situació tan excepcional com la pandèmia de la Covid19; els casos més afectats són aquells amb condicions de vida precàries, que posseeixen escassos recursos i tenen accés limitat als serveis socials i a la salut.

Malgrat que cada persona reaccionar d’una forma o d’una altra davant una situació estressant, les respostes o els sentiments més experimentats per la població durant la pandèmia han estat l’ansietat, la preocupació i el por en relació a: - la salut pròpia, dels amics, familiars i coneguts - el retràs en la feina, la pèrdua d’ingressos i la seguretat a mantenir el lloc de treball

35

SALUT MENTAL I COVID-19

-

Elena Andrada Brumar

estimar l’abast d’aliments, medicaments o altres béns necessaris poder seguir cuidant les persones estimades desconèixer quan perdura aquesta situació (si es tornarà a la normalitat o no i quan) la sensació de soledat, d’haver estat exclòs del món la possibilitat d’haver estat contagiat per la negligència d’uns altres l'avorriment i la falta de la rutina habitual desig de beure alcohol o consumir substàncies per afrontar les adversitats sentiments de desesperança, canvis en l’apetit i alteracions de les hores de son o descans.

5.2 FATIGA PANDÈMICA Davant l’estat d’alarma, s’han pogut documentar actituds d’acceptació, persones que van entendre la gravetat d’una situació crítica com aquesta i es van sotmetre a les restriccions i les noves mesures de seguretat; de negació, els coneguts negacionistes, que no aprovaven les limitacions imposades; de ira i paranoides, entre d’altres. Tot i així, un sentiment experimentat per gran part de la població, és l’anomenada fatiga pandèmica.

En relació amb l’apartat anterior, la fatiga pandèmica, és una conseqüència més afegida, per l’aïllament social i la por al virus. Aquesta és defineix com la desmotivació i el cansament causats per un esdeveniment tan greu i prolongat; les emocions, experiències i percepcions d’aquesta fatiga són la causa de l’estrès acumulat durant els darrers mesos. A més a més, un dels factors causants d’aquest esgotament, sobretot en la població espanyola, han estat els mitjans de comunicació i les diverses versions sobre el virus i la tensió derivada respecte al seguiment de les recomanacions sanitàries.

Vet aquí, l’esgotament experimentat produeix malestar psicològic i, a més a més, abaixar la guàrdia i deixar de seguir les pautes preventives. Començar a caure en la negligència, són el resultat del denominat efecte habitació, que fa que ens acostumem a la pandèmia i comencem a pensar que l’amenaça no és tan greu; addicionalment, conèixer pocs casos d'infecció, a nivell personal, o saber de gent que no segueix les mesures i no s’infecta, agreuja més el fet de començar a ignorar les pautes de seguretat.

A nivell de malestar psicològic, la fatiga ve acompanyada de major estrès, insomni, irritabilitat, canvis d’humor, avorriment, problemes de concentració, sentiments d’angoixa i ansietat, major desmotivació i desgast físic; que en certa manera, són sentiments i efectes prou comuns d’experimentar davant les circumstàncies donades.

36

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

5.3 TRASTORNS MENTALS I COVID-19 Abans d’enfonsar-nos en els trastorns mentals i l’impacte que han experimentat a causa de la pandèmia, iniciarem l’estudi dels efecte des d’un nivell més bàsic, les reaccions normals, fins als trastorns, pròpiament dits.

5.3.1 REACCIONS (NORMALS) DAVANT LA PANDÈMIA Vet aquí, com ja hem vist en l’apartat de causes i conseqüències, davant la situació a la qual ens hem vist exposats és normal experimentar uns determinats sentiments, percepcions i emocions.

Des del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) s’han realitzat un seguit d’enquestes a la població espanyola, en relació a la seva salut mental i les persones del seu entorn.

De forma general, els resultats obtinguts indiquen que 23.4% de la població ha manifestat haver sentit molta o bastanta por a la mort per coronavirus, un 18,4% foren homes i 28,3% dones. Tenint en compte el marge d’edat, aquesta por s’ha manifestat sobretot entre la població de persones d’entre 55 i 64 anys.

Tot seguit, un 66% han temut perdre un familiar i un 72% han patit pel contagi d’algun estimat o proper al entorn familiar.

El patiment enfront a la situació també s’ha manifestat en forma de plor, un 35% de la població reconeix haver plorat, s’ha observat que aquesta tendència ha estat major en les dones, amb un 53%, que en els homes, amb un 17%. En funció de les edats, els joves d’entre 18-24 anys són els que més han mostrat aquesta conducta, amb un 43%.

Pel que respecta al descans, un 41,9% de la població ha patit problemes de son i 51,9% han apuntat sentir-se més cansats o amb escasses energies.

5.3.2 TRASTORNS MENTALS Per conèixer la relació trastorns mentals i Covid-19 també s’han realitzat estudis i de fet, s’estima, que en els pròxims mesos, encara més persones necessitaran de l'ajut d’un psicòleg o psiquiatra.

GOOGLE TRENDS Una de les investigacions realitzades es basa en l'anàlisi de volums de cerca per la xarxa sobre salut mental, fent ús de l’aplicació Google Trends per estimar l’interès social en aquesta temàtica, en el context de la pandèmia.

37

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Aquesta eina s’encarrega d’examinar els volums de cerca a Espanya respecte al tema ja esmentat. Google Trends calcula l’índex de volum relatiu de cerca (VRB) per a diferents mots o paraules clau, en un franja de temps determinat i en funció de la regió del terme espanyol. El VRB es recull en un interval de 0 a 100, on la puntuació de 100, pertanyen al valor màxim, indica un major volum de cerca per a un terme específic dintre una categoria concreta i el lapse de temps d’interès.

El 9 de març del 2021 es va fer el recull de les dades de cerca corresponents al període de temps des del cinc de gener del 2020 fins al cinc de desembre del 2020.

Les dades obtingudes es van representar de forma setmanal conjunta, per observarne els canvis i transformacions estacionàries, en relació amb l'augment dels casos de Covid i l’avanç de la pandèmia.

Tot seguit, de la informació obtinguda se’n va poder fer la següent representació gràfica:

En el gràfic, es representa el VRB dels termes ansietat, depressió, estrès, insomni i suïcidi; respecte al nombre de casos i diferents moments de la pandèmia, durant l’any 2020. Es pot observar una clara diferència del VRB, entre el terme ansietat i tot els altres, essent aquest, per descomptat, el tema més recurrent i alarmant entre la població.

A més a més, es veu com aquest mateix terme, és el que més ha incrementat, respecte al VRB, amb la pandèmia; en el moment en el que es va establir l’estat d’alarma van començar ha augmentar les cerques sobre l’ansietat; tanmateix, van incrementar el 25 d'octubre, amb un altre estat d’alarma.

38

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Aquest darrer gràfic ens ha mostrat la tendència de cerca entre la població amb l'inici i durant la pandèmia; a continuació, la següent representació, ens mostra el VRB dels darrers 12 mesos, des del 6 de setembre del 2020 fins al 28 d’agost del 2021:

Igual que en el gràfic anterior, en aquest, es manté la tendència de cerca del terme ansietat, majoritàriament per sobre del 75. Pel que respecta als altres mots, el terme depressió també es manté per sota dels 40, tot i que en aquest darrer gràfic hi ha un lleu augment; l’estrès en els dos gràfics es troba entre els 25 i el 30; l'insomni es manté per sota del 20; i, pel que fa al terme suïcidi, aquest últim si que ha experimentat un petit augment, en el primer es troba per sota del 30 i en el darrer ha arribat a superar el 50.

Tot seguit d’aquest últim gràfic, l’aplicació també ens mostra les preguntes o cerques més realitzades, l’interès per regió i a més, en els cinc termes estudiats, ens indica que hi hagut un augment destacat de les cerques (tret de l'insomni): ANSIETAT

39

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

DEPRESSIÓ

ESTRÉS

INSOMNI

SUÏCIDI

40

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Finalment, per poder fer una comparació del comportament d’aquestes tendències durant i després de d’establir-se l’estat d’alarma i la quarantena; tot seguit us adjunto un gràfic de les mateixes variables recollides del 2019:

L’any anterior a la pandèmia veiem com els valors de cerca per a l’ansietat eren inferiors al 50, en els altres dos gràfics no baixava de 60; per a la depressió es mantenen al voltant del 25, en els altres dos es troba al voltant o per sobre de 30; per a l’estrès es troben per sota del 25, en canvi, en els altres supera el 25; per a l'insomni en els tres gràfics els valors de cerca es mantenen baixos; i, en el cas del suïcidi, es manté sota el 50, sobretot al voltant del 25, amb un pic considerable que arriba als 100, durant el mes de maig del mateix any; pel que respecta als altres dos gràfics, els valors es mantenen semblants a aquest darrer, amb valors inferiors al 50.

Per tant, en podem dir que la pandèmia ha despertat o augmentat, sobretot, la preocupació entre la població per temes com l’ansietat, la depressió i l’estrès. Entre les qüestions més cercades, entorn aquests temes, es troben els símptomes d’algun trastorn mental, formes per alleugerar o tractar l’ansietat o la depressió, test per veure si es pateix algun trastorn, que fer durant una crisis, etc. Fet que ens indica que entre la població creix la preocupació per la seva salut mental, ja que noten algun canvi en la seva conducta i hàbits i, aparentment, també són conscients que els danys causats són conseqüència de la pandèmia.

Aquestes dades també ens proporcionen una idea de l’atenció necessària per a la salut mental, la gravetat de la situació i com ens hem de començar a mentalitzar respecte aquest tema. A més a més, estendre entre la població missatges de suport, per alleugerir aquesta preocupació, ja que tot el que trobem a la xarxa ens pot servir d’ajuda però no és la salvació per a un mal major; per tant, s’ha de mostrar i fer entendre que aquestes reaccions són normals i que si tenim la necessitat d’acudir a un especialista, no ens hem de sentir avergonyits, i no hem de dubtar en anar-hi. Un psicòleg, un psiquiatra o un terapeuta ens ajudaran a sortir-nos-en, en canvi, la xarxa, ens podria debilitar encara més.

41

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

5.4 ATENCIÓ MÈDICA EN SALUT MENTAL (antes i després de la pandèmia) L’atenció mèdica o la intervenció d’un especialista en Salut Mental a Espanya, abans de la pandèmia, no mostra dades molt agradables: per cada 100.000 habitants tan sols hi ha 6 psicòlegs; a més, més de dos milions d'espanyols prenen ansiolítics a diari (fàrmacs que es venen en farmàcies sense la necessitat d’un diagnòstic específic previ); amb perill d’Espanya esdevenir una societat medicalitzada.

L’estat espanyol és un dels països que en destaca pel seu servei de Sanitat Pública, a l’hora garantir la salut física dels seus habitants; tot i així, pel que respecta a la protecció de la salut mental, no s’equipara. De fet, és més un assumpte tractat pel servei privat que no tothom pot arribar a pagar; moltes associacions han vist la necessitat de denunciar aquesta situació i la falta de mitjans, demanant que la salut mental hauria de ser objecte d’Atenció Primària.

A escala nacional, abans de la pandèmia, la mitjana indicava que una de cada deu persones, major de quinze anys, ha estat diagnosticat d’algun trastorn mental: el 6,7% de la població afectats per ansietat i depressió.

Amb tot això, la Organització Mundial de la Salut (OMS) ja anticipava, des d’anys enrere, que una pròxima pandèmia, com la de la Covid-19, tindria grans repercussions en la salut mental de la població, i, per desgràcia, la seva hipòtesi no fou errònia. Per començar, no tan sols s’han agreujat els casos de trastorns ja diagnosticats, sinó que han augmentat considerablement els casos d’ansietat i depressió, posicionant l’Estat espanyol, dintre de la Unió Europea, com un dels països amb major consum d’ansiolítics, sedants i hipnòtics. Altres malalties com l’Alzheimer, l'esquizofrènia i el trastorn bipolar s’han vist fortament agreujades, tot i la iniciativa que els especialistes havien plantejat: mantenir la comunicació i les teràpies telemàtiques; el reforç fou insuficient.

Des de l’inici de la pandèmia, 6.4% de la població espanyola ha acudit a un psicòleg o psiquiatra, sobre tot per trastorns de depressió i ansietat; a un 5.8% se li ha prescrit algun tipus de psicofàrmac (ansiolítics, antidepressius o reguladors per a la son).

També s’ha vist com la ciutadania ha estat experimentat una significant fatiga pandèmica, s’estima que sis de cada deu persones. María Paz García-Vera, membre de l’Acadèmia de Psicologia d’España y catedràtica de Psicologia Clínica de la Universitat Complutense de Madrid, ha afirmat que tota aquesta situació esta sobresaturant la salut mental d’aquest país.

Els casos diagnosticats amb ansietat han passat d’un 33.1% a un 43.7%, mentre que la depressió es manté en un 53,5%; ambdós trastorns diagnosticats per un especialista i essent els trastorns més freqüents.

42

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Un altre trastorn que s’ha disparat, son els relatius a la conducta alimentaria (TCA); Alba Muñoz, psicòloga especialitzada en TCA de l’hospital QuironSalud Campo de Gibraltar, apunta que la situació d’incertesa i l'entorn volàtil nascuts de la Covid-19, han provocat que les consultes sobre Trastorns Alimentaris augmentin fins a un 30% més que l’any anterior (2020).

Respecte a les temptacions suïcides, un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Hospital de Bellvitge confirma que les idees suïcides s’han agreujat degut al confinament, sobretot, en pacients diagnosticats amb TOC: un 65% afirmen haver notat un empitjorament, dels quals un 31% el deteriorament ha estat significatiu.

A més a més, especialistes estimen que al 2020 les idees suïcides i els intents d’autolesió han incrementat un 250%. Un estudi publicat a la Revista de Psiquiatra i Salut Mental (ELSEVIER) mostra que des del 1 de gener del 2018 fins al 30 de juny de 2021 s’han enregistrat 3338 consultes per idees o intents de suïcidi a Barcelona: l’any 2018 629 casos, el 2019 1003 casos, el 2020 1018 casos i des del 1 de gener fins al 30 de juny de 2021 789 casos. Un 84,98% d’aquests foren majors d’edat, d’entre els quals 67,09% dones. Vet aquí, durant la pandèmia la incidència mensual d’idees o intents de suïcidi ha augmentat un 43,2% respecte al període 2018-2019.

IMPACTE EN L’OCI JUVENIL NOCTURN: ELS MACROBOTELLONS Els coneguts botellons, trobades nocturnes entre la joventut on intervé alcohol i diversió, són un fenomen que es va originar anys enrere; però, segons apunta el catedràtic d’antropologia social Carles Feixa, aquests han evolucionat a macrobotellons, degut al tancament de les discoteques i la falta d’alternatives per a l’ús dels espais públics.

L’esperit juvenil s’ha vist condicionat per la reducció d’activitat social. Essent aquests els més dependents o condicionats per les relacions interpersonals, la tornada a la normalitat o la desescalada, per alguns joves ha significat un esclat o forma d'alliberar la repressió acumulada durant els darrers mesos. Conseqüentment, aquest esclat ha significat la trobada massiva de la joventut, en espais públics, saltant-se les mesures de seguretat i, fins i tot, en violència i actes vandàlics. El motor detonant de la violència és l’anonimat que hi ha darrere d’aquesta, ja que en situacions tant incontrolables com n’és un botellón, és fa molt complicat determinar el o la delinqüent.

43

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

6. ENQUESTES Un cop realitzada la recerca, procedeixo a realitzar la part pràctica del projecte: un estudi dels efectes de la pandèmia entre la població per mitjà d’un seguit de qüestionaris.

Per plantejar les preguntes, primer necessitava determinar les respostes que esperava obtenir; és a dir, el plantejament de la meva hipòtesi, en base a tota la recerca prèvia. De forma general, plantejo que la pandèmia ha tingut efectes significatius entre totes les edats i sexes, ja que aquesta no discrimina; però per poder fer un estudi més precís, amb unes variables més marcades, en podríem dir que els efectes han estat més notables entre el sexe femení i el col·lectiu més jove. I que per tant, a l’hora de fer la recollida de dades i l’anàlisi de les respostes, veurem com aquests dos grups són els que més s’han vist afectats.

Com entre els meus objectius es troba observar la influència de la pandèmia en diferents grups de edat, he dissenyat tres enquestes: una dirigida als infants més petits de 6 anys, una per a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, i una enquesta, per als majors de 12 anys. El motiu de la realització de tres enquestes diferents és perquè les primeres dues siguin més assolibles i comprensibles per als més petits. Tot seguit, analitzarem les respostes obtingudes en funció del gènere i l’edat dels enquestats.

(En tots el gràfics en l’eix d'abscisses es representa el sexe, segons les qüestions i les respostes corresponents; i en l’eix d’ordenades el nombre de persones).

7.1 RESPOSTES INFANTS MENORS DE 6 ANYS Del formulari d’aquest grup estudiat he obtingut set respostes, tres nens i quatre nenes. L’enquesta dirigida a aquests consta de 12 preguntes.

1. RECORDES PER QUÈ VAM ESTAR 2. PER QUÈ?

TANCATS A CASA L’ANY PASSAT (2020)?

Totes les respostes a aquesta pregunta esmenten la Covid-19

44

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

3. QUAN VAN TANCAR EL COLE, 4. VAS TINDRE TEMOR PEL VIRUS? COM ET VAS SENTIR?

5. VAS NOTAR AL PAPA O A LA 6. VAS TROBAR A FALTAR ELS IAIOS MAMA PREOCUPATS? (AVIS)?

7. I ELS AMIC I COMPANYS DE 8. DURANT EL CONFINAMENT, QUE CLASSE, ELS VAS TROBAR A ÉS EL MÉS VAS FER A CASA? FALTAR? En aquesta pregunta els nens i nenes han contestat amb activitats com jugar, pintar, ballar… però la que més predomina es el joc, realitzada per tots.

45

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

9. JUGAVES AMB EL PAPA O LA 10. COM ET VAS SENTIR JUGANT MAMA? SOL?

11. QUÈ ÉS ALLÒ QUE MENYS T’HA 12. I EL QUÈ MÉS? AGRADAT DE LA PANDÈMIA? En aquesta s’han recollit respostes En aquesta tots han coincidit amb el fet varies, totes amb el mateix punt de poder passar temps amb la família. d'inflexió, les condicions de la pandèmia: estar tancat a casa i l’ús de les mascaretes.

7.2 RESPOSTES INFANTS ENTRE 6 I 12 ANYS Del formulari d’aquest grup estudiat he obtingut dotze respostes, vuit nois i quatre noies. L’enquesta dirigida a aquests consta de vuit preguntes.

1. COM ET VAS SENTIR QUAN ES VA 2. QUAN VAN TANCAR EL COLE, ESTABLIR L’ESTAT D’ALARMA? COM ET VAS SENTIR?

46

SALUT MENTAL I COVID-19

3. HAS TINGUT TEMOR DEL VIRUS?

Elena Andrada Brumar

4. HAS PATIT PER LA TEVA SALUT?

5. HAS PATIT PER LA SALUT DELS 6. D’UNA ESCALA DEL 1 AL 10, COM TEUS FAMILIARS O AMICS? DIRIES QUE ET VAS SENTIR D’AVORRIT?

7. D’UNA ESCALA DEL 1 AL 10, COM DIRIES QUE ET VAS SENTIR DE PREOCUPAT PER LA SITUACIÓ VISCUDA?

8. CREUS QUE LA PANDÈMIA HA TINGUT ALGUN IMPACTE A NIVELL DE SALUT MENTAL EN LES PERSONES?

47

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

7.3 RESPOSTES MAJORS DE 12 ANYS En aquest cas he obtingut 114 respostes, 60 del gènere femení, 50 del masculí i 3 no binari. L’enquesta dirigida a aquests consta de 22 preguntes, a continuació es mostren les més significatives.

1. Com et vas sentir quan es va establir l’estat d’alarma?

2. Com et senties cada cop que la quarantena es perllongava encara més?

En aquestes dues primeres qüestions, ambdues relacionades amb l’estat d’alarma, queda reflectit com en el cas del gènere femení la preocupació ha estat lleugerament major que en el cas del gènere masculí. El 50 % dels homes han experimentat desesperació o impaciència i en el cas de les dones el 70%.

48

SALUT MENTAL I COVID-19

4. T’has infectat pel virus o has patit algun símptoma?

Elena Andrada Brumar

5. Algun familiar, amic o conegut proper s’han infectat?

6. En cas d’haver contestat que NO a la pregunta 4, a la 5 o ambdues: has dubtat, en algun moment, de l’existència del virus?

En aquestes tres preguntes es reflecteix la credibilitat del virus entre la població, respecte a haver estat infectat o no i conèixer algú que si. De l’estudi realitzat, 25% de les dones i 20% dels homes han dubtat del virus, fet que ha condicionat la seva actitud respecte al virus, influenciant a tercers.

7. Durant el tancament, has experimentat alguna de les següents sensacions? (estrès, insomni, irritabilitat, canvis d’humor, sensació d’avorriment, problemes de concentració, angoixa o cap) En el següent gràfic queda ben reflectit com el col·lectiu femení ha rebut un impacte a nivell emocional i anímic major que el masculí.

49

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

8. Des de que es va establir l’estat d’alarma, en quina freqüència podries dir que has experimentat (atacs d’ansietat o de pànic, por, tristesa, sentiments de depressió, desesperançat (pel futur), ira, enuig o irritació; angoixa o intranquil·litat)?

De les dades obtingudes, a continuació, es representen el conjunt de persones que han experimentat entre molt i bastant els sentiments esmentats. Un altre cop, sobresurt l’impacte sobre el col·lectiu femení.

9. En quina freqüència podries dir que has sentit por o t’has sentit preocupat per (contagiar-se (un mateix), contagiar un familiar o conegut, perdre el treball, perdre ingressos econòmics, no tornar a veure a la família, quedar-se sense recursos i no tornar a la normalitat)?

En aquest es tornen a representar les persones que han experimentat entre molt i bastant les preocupacions esmentades; en aquest ja es comença a notar, en alguns pics, com la por a infectar algun familiar; les emocions que ha despertat la pandèmia en el col·lectiu masculí. També cal esmentar, que de la mostra estudiada 16 dones i 5 homes tenen feina, i que per tant tots els homes de la mostra han estat molt o bastant preocupats per perdre la feina i en el cas de les dones el 37,5% d’aquestes.

50

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

10. Creus que la pandèmia ha tingut algun impacte a nivell de salut mental en la població?

Vet aquí, amb aquesta pregunta, podem conèixer el grau de conscienciació (mínim) que hi ha entre la població, sobre la salut mental.

El 93,3% de col·lectiu femení i 76% del masculí reconeixen que la pandèmia ha tingut un efecte bastant o molt elevat.

11. Has vist canvis o dificultats per 12. En el cas de ser estudiant, l’any tornar a la rutina (treball, escola, acadèmic 2020-2021, has tingut etc.)? dificultats (emocionals), per superarlo?

Del gràfic de l’esquerra traiem que el 70% del gènere femení i 60% del masculí han experimentat bastantes o moltes dificultats per retornar a la rutina després de la pandèmia; i que per tant, podríem dir que han notat un efecte en la seva reincorporació social.

El de la dreta està dirigit al retorn acadèmic dels estudiants. De les 44 noies estudiants, 21 (el 47,7%), han tingut bastantes o moltes dificultats; i en el cas dels nois 14 dels 45 estudiants (31,1%).

51

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

13. Durant la quarantena, has intentat o has pogut seguir amb tots o alguns dels teus hàbits?

Aquest gràfic mostra l’adaptació rutinària de les persones durant el confinament. Vet aquí, el que més en destaca és la voluntat de poder seguir amb tots els hàbits, però, com és d’esperar, han estat limitats o han tingut algunes dificultat, és el cas del 68,3% de les dones i 60% dels homes. Per contra, 18,3% del col·lectiu femení i 6% del masculí, no se n'han sortit amb el confinament i no han pogut seguir amb aquests. La resta, 13,3% de les dones i 34% dels homes, han pogut seguir sense cap tipus de limitació.

14. Per tal de distreure's, quin tipus d’activitats realitzàveu a casa (lectures, mirar series, pel·lícules o televisió; cuinar, exercici a casa, jocs en família, videojocs online, xatejar amb els amics, altres...)?

A continuació es representen algunes de les activitats de lleure realitzades a casa per la mostra. Entre aquestes en destaca, en ambdós grups, l’entreteniment amb pel·lícules, sèries o programes de televisió. A més a més, sobresurt xatejar amb els amics, amb un 75% de les dones i 76% per als homes, excloent en ambdós casos sobre un 15% de la mostra. Aquest 15% restant podria representar un grup de persones que no han mantingut contacte social, ni per via telemàtica o telefònica; portant a un aïllament social encara major.

52

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

15. Creus que aquesta situació ha 16. Has tingut o has notat el suport entrellaçat la relació que tens amb els dels ésser estimats sempre que l’has teus convivents o la empitjorat? necessitat o t’has sentit aïllat?

En el primer diagrama es mostrar el conjunt que consideren que el confinament ha entrellaçat la relació amb els convivents, 81,6% de les dones i 84% dels homes; per contra la resta consideren que la seva relació ha empitjorat. Consecutivament, en el segon, es recullen les persones que afirmen que han tingut el suport dels estimats en tot moment, 86,6% de les dones i 88% dels homes; mentre que la resta s’han sentit aïllats. Els resultats d’aquests dos gràfics coincideixen lleugerament, reflectint com el confinament ha posat a prova aquests vincles de convivència i suport emocional.

53

SALUT MENTAL I COVID-19

17. Has notat canvis d’humor, en els hàbits o, fins i tot, en la personalitat d'algun familiar o amic (com ara més callat, trist, angoixat, cansat distant, canvis en l’alimentació)?

Elena Andrada Brumar

18.

Has necessitat 19. Coneixes d’algú que sol·licitar ajuda d’un sí (pregunta 18)? professional (mediador, orientador, doctor, psicòleg), perquè t’has vist angoixat o els coneguts han considerat necessari?

En aquests tres gràfics ja es referència, d’una forma més directa, als possibles efectes (posteriors) de la pandèmia sobre la població. En el primer diagrama, identifiquem el conjunt que s’han adonat de cap canvi anímic o rutinari en familiars o amics, 68,8% en el cas del conjunt femení i 48% en el masculí.

Successivament, el següent exposa el col·lectiu que han necessitat sol·licitar ajuda d’algun professional de la salut, per possibles dificultats anímiques després de la pandèmia; 13,3% de les dones i 8% dels homes.

Finalment, el tercer torna a implicar a tercers: de la gent enquestada, qui coneix algú que hagi necessitat sol·licitar suport professional. En aquest cas 23,3% de les dones i 16% dels homes manifesten saber d'algú que si; i el 26,6% de les homes i el 10% dels homes, especulen que sí (o bé perquè no s’atreveixen a dir-ho o bé perquè no ho sabem amb total certesa).

54

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

20. Creus que n’has tret algun aspecte 21. En cas afirmatiu (pregunta 20), el o vivència positiva del confinament i què? de les restriccions?

A continuació es plategen possibles aspectes positius extrets de la pandèmia. El diagrama de la dreta indica el conjunt que consideren haver extret alguna vivència beneficiosa: el 76,6% de les dones i 74% del homes. Consecutivament, en el de l’esquerra s’agrupen quina mena de beneficis (dels que consideren que n’hi hagut): 43,5% de les dones i 40,5% pel que fa a la millora en la higiene, 69,6% de les dones i 54,1% dels homes pel que fa a aprofitar més temps per pensar en un mateix , dedicat a la reflexió; i, 71,7% de les dones i 67,6% dels homes, per passar més temps amb la família. Altres de les respostes obtingudes son: valorar les circumstàncies de la vida (que es podria traduir a la reflexió), millorar l’aspecte físic (temps per a un mateix), aprendre a ser més creatiu i fugir de les comoditats… totes encarades sobretot a la reflexió sobre un mateix i les circumstàncies viscudes.

55

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

22. Actualment, com et sents?

La qüestió culminant de l’enquesta, resumeix totes les anteriors, amb l’actual estat anímic, aproximadament un any després del confinament. Un 21,6% de les dones i 42% dels homes afirmen trobar-se millor que mai; 63,3% de les dones i 52% homes reconeixen que han tingut millor moments o que podrien estar millor; i, finalment, 15% de la mostra de les dones i 6% dels homes manifesten estar esgotats o trobar-se pitjor que mai.

56

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

7. CONCLUSIONS L’objectiu d’aquest treball, en un principi, fou comprovar a nivell de salut mental, l'impacte que ha tingut la situació de crisi mèdica i social fruit de la pandèmia de la Covid-19.

Puntualitzar el nombre de persones que han experimentat depressió, ansietat, algun TCA, que han ofegat les penes o el dolor en substàncies tòxiques o l’alcohol; o si coneixen d’algú que s’hagi llevat la vida a causa de la pandèmia; és més complex de determinar, es tracta d’un seguit de dades, examinades per professionals, on s’assegura la confidencialitat dels pacients o subjectes a estudiar. Per mitjà de les enquestes que he realitzat, he intentat no posar en compromís als enquestats; assegurant l’anonimat d’aquests, tot afegit a unes preguntes prou senzilles i rellevants a la vegada.

Precisament, per qüestions de confidencialitat, en el cas de les enquestes dels infants, tant dels menors de 6 anys com els d’entre 6 a 12, se m’ha presentat un petit contratemps: inicialment aquestes enquestes tenia la intenció de fer-los-els arribar en paper, per ser contestades, si fora possible, a classe; malgrat la meva idea, per qüestions de privadesa dels infants i les famílies, finalment vam optar per passar les enquestes via online. Aquesta opció, en part ha condicionat la recerca, ja que de la mateixa manera que per als majors de 12 anys, també vaig passar l'enquesta per mitjà de formularis de Google, d’aquests vaig obtenir 113 respostes; mentre que dels infants de menys de 6 anys, únicament 7 respostes, i, dels d’entre 6 i 12 anys, 12 respostes. Per tant, les dos mostres dels infants, no impliquen tanta variabilitat i no són significativa.

Tot i així, considero que he assolit els meus propòsits, a més de poder confirmar una de les meves hipòtesis inicials: pel que fa al gènere, el col·lectiu femení, ha resultat més afectat pel que respecta a les limitacions socials. De les preguntes on es feia esment a aspectes de la vida emocional dels subjectes, en el cas de les dones, ha despertat un seguit de sentiments i emocions de preocupació, angoixa o tristesa (més negatives), que no pas en els homes. Vet aquí, aquestes dades ens mostren dues possibles realitats: o bé que les dones són més socials que els homes, i que per tant l’efecte ha estat major en elles; o bé que aquestes han dedicat major temps de reflexió respecte a la situació viscuda. De fet, pel que respecta a la conscienciació sobre salut mental, aquestes tenen una concepció més àmplia de la gravetat del tema. Tot i tenir aquest ampli coneixement, cal matisar, que tota la problemàtica sobre la salut mental en la població s’ha agreujat per no haver reconegut la importància i haver actuat en temps; tot el que està ocorrent ara i les conseqüències futures, són resultat de la falta de consciència anterior.

Pel que fa a la resta de qüestions (credibilitat respecte al virus, aspectes rutinaris), no hi ha variacions tant marcades, en ambdós casos es donen dificultats d’adaptació; esperables davant les limitacions marcades.

57

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Una de les qüestions que m’ha sorprès és aquella referent al sentiment de suport o aïllament amb els convivents, on tot i que en ambdós gèneres al voltant d’un 80% han notat el suport familiar, un 20% s’ha sentit aïllat. Aquest 20% representa un col·lectiu molt propens a patir algun tipus de malaltia mental, com a conseqüència de la falta de suport davant una situació de crisi i aïllament general.

Unes altres que m’han atret l’atenció són aquelles on es fa referència al canvi d'hàbits o de conducta i el fet de sol·licitar ajuda professional: de forma generalitzada ambdós gèneres han notat aquestes repercussions, confirmant que de debò s’han produït aquests efectes i ells mateixos han pres consciència d’aquest canvi.

Finalment, en la darrera qüestió es torna a donar la possible indiferència per part dels homes davant els efectes del confinament o que simplement no els ha afectat tant com a les dones, ja que un 42% d’aquests afirmen que es troben millor que mai, com si la pandèmia no els hagués produït cap alteració anímica.

En termes d’edat, el que queda marcat de forma més generalitzada és la plasticitat de les noves generacions o dels més joves; els quals no han vist tantes dificultats per tirar endavant durant la pandèmia. Malgrat aquesta resiliència, respecte al context acadèmic, un 47% de les noies i 31% dels nois afirmen haver experimentat dificultats en el retorn escolar; i que per tant, un dels efectes de la pandèmia recau en el rendiment acadèmic d’aquests i la possible marca futura.

He après i gaudit molt realitzant aquesta recerca: prenen més consciència tant sobre la gravetat de la pandèmia, com termes sobre salut mental que desconeixia. A més de poder comprovar la rellevància de les relacions socials i la necessitat que tenim els humans no solament de cuidar la nostra salut física, sinó també la intel·lectual.

Alguns dels aspectes que no he pogut plasmar per mitjà de les enquestes, que cal tenir present i he après, es que aquelles zones en condicions precàries, amb sous més baixos i amb falta de serveis, son els més afectats tant pel que fa a la salut física i l’accés a la vacunació, com la salut mental.

Addicionalment, un factor que tampoc he tractat a la llarga de la part pràctica i que ha influït considerablement en l’estat emocional de la població, són els mitjans de comunicació, sempre presents en la nostra societat, i que he pogut comprovar, per mitjà de la recerca, que no sempre vetllen per la nostra tranquil·litat, sinó que amb la gran varietat d’informació que hi ha a la xarxa, creen més inseguretats i incerteses, agreujant les nostres pors i preocupacions.

58

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

8. AGRAÏMENTS En primer lloc volia donar les gràcies al meu tutor, Fernando Juan, per aconsellar-me sobre com encarar el treball, ajudar-me a ordenar i seleccionar el contingut del treball i pel seu suport durant tot el procés. Agrair tant al director de l’escola, Josep Forcadell, com de l’institut, Carlos Salvado Rosell, per donar-me l’oportunitat de fer arribar les enquestes tant als alumnes com a les famílies. A l’orientadora del centre, Ester Vicedo Giner, també per aconsellar-me i ajudar-me. I finalment, però no menys important, a tot l’alumnat, familiars i professors que han contestat a les enquestes, sense aquests, no hagués pogut realitzar la meva petita investigació.

59

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

9. REFERÈNCIES DOCUMENTALS Organització Mundial de la Salut (OMS), “Coronavirus causante del síndrome respiratorio de Oriente Medio (MERS-CoV)” (11/03/2019) https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/middle-east-respiratorysyndrome-coronavirus-(mers-cov) [Data de consulta 05/07/2021] Organització Mundial de la Salut (OMS), “Información basíca sobre la COVID-19” (13/03/2020) https://www.who.int/es/news-room/q-a-detail/coronavirus-diseasecovid-19 [Data de consulta 05/07/2021] Mayo Clinic, “Enfermedad del coronavirus 2019 (COVID-19)” https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/coronavirus/symptomscauses/syc-20479963 [Data de consulta 05/07/2021] BupaSalud, “Coronavirus” (Març del 2020) https://www.bupasalud.com/salud/coronavirus [Data de consulta 05/07/2021] A. Rodríguez-Quiroga, C. Buiza, M.A. Álvarez de Mon i J. Quinteroa, National Center for Biotechnology Information, “COVID-19 y salud mental” https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7836941/#bib0005 [Data de consulta 06/07/2021] Raúl Sánchez, Ana Ordaz i Victòria Oliveres, elDiario, “El coronavirus, en datos: mapas y gráficos de la evolución de los casos en España y el mundo” https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-evolucion-coronavirus-expansion-espanajulio-5_1_1031363.html [Data de consulta 02/10/2021] Facultat de medicina John Hopkins, “Covid-19 https://coronavirus.jhu.edu/map.html [Data de consulta 08/09/2021]

map”

Pedro Sánchez Pérez-Castejón, Boletín oficial del estado, Núm. 73, Sec. I. Pàg.

25853, (18/03/2020) https://www.boe.es/boe/dias/2020/03/18/pdfs/BOE-A-20203824.pdf [Data de consulta 10/07/2021] R. Mojica-Crespoa, i M.M. Morales-Crespo, National Center for Biotechnology Information, “Pandemia COVID-19, la nueva emergencia sanitaria de preocupación internacional: una revisión” (16/05/2020) https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7229959/ [Consulta 06/07/2021] Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), “Dades actualitzades SARS-CoV-2” https://aquas.gencat.cat/ca/actualitat/ultimes-dadescoronavirus/ [Data de consulta 08/09/2021]

60

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Govern obert, “Dades actualitzades SARS-CoV-2” http://governobert.gencat.cat/ca/dades_obertes/dades-obertes-covid-19/dadesevolucio-impacte-covid-19/ [Data de consulta 08/09/2021] Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals, “Arxiu de mapes i gràfiques del coronavirus al món” https://www.ccma.cat/324/coronavirus/grafiques/ [Data de consulta 08/09/2021] Institut d’Estudis Catalans, “Definició de pandèmia” https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=pand%C3%A8mia&AllInfoMorf=False&O perEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&I nfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSe arch=0&Actualitzacions=False [Data de consulta 12/07/2021] Significados, “Significado de cuarentena” https://www.significados.com/cuarentena/ [Data de consulta 12/07/2021] Comunitat Terapèutica del Maresme, “La malaltia http://www.salutmental.cat/la-malaltia-mental/que-hem-de-saber.html 15/07/2021]

mental” [Consultat

Salut Mental Sabadell, “Què és la Salut Mental? https://salutmentalsabadell.org/quees-la-salut-mental/ [Consulta 15/07/2021] MedlinePlus, “Salud [Consulta 15/07/2021]

mental”

https://medlineplus.gov/spanish/mentalhealth.htm

Asociación Guipuzcoana de Familiares y Personas con Problemas de Salud Mental, “Enfermedad mental” https://www.agifes.org/es/campanas/salud-mental-paratodos/nueva-definicion-salud-mental [Data de consulta 16/07/2021] Mayo Clinic, “Salud mental: qué es normal y qué no” https://www.mayoclinic.org/eses/healthy-lifestyle/adult-health/in-depth/mental-health/art-20044098 [Data de consulta 17/07/2021] Obertament, “Salut Mental” https://obertament.org/ca/lluita-contra-l-estigma/salutmental/que-es-salut-mental [Data de consulta 20/07/2021] Salut Mental a Catalunya, “Salut Mental” https://www.salutmental.org/la-salut-mental/ [Data de consulta 17/07/2021] Organització Mundial de la Salut, “Salud mental: fortalecer nuestra respuesta” (30/03/2018) https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/mental-healthstrengthening-our-response [Data de consulta 18/07/2021]

61

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Salut mental i addiccions, “Trastorns mentals” https://salutmental.info/trastornsmentals/ [Consulta 21/07/2021] Luisa Lázaro García, Iria Méndez, Eva Varela i Astrid Morer Liñan, Clínic Barcelona Hospital Universitari, “Salut Mental en la Infància i l'Adolescència“ (07/10/2019) https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/cuida-la-teva-salut/salut-mental-en-lainfancia-i-ladolescencia/malaltia-o-trastorn-mental [Data de consulta 21/07/2021] Mayo Clínic, “El TDAH en los niños” https://www.mayoclinic.org/es-es/diseasesconditions/adhd/symptoms-causes/syc-20350889 [Data de consulta 23/07/2021] Centro para el Control y la Prevención de Enfermedades, “Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH)” https://www.cdc.gov/ncbddd/spanish/adhd/diagnosis.html [Data de consulta 23/07/2021] Centro Médico Teknon, “Què és la Depressió?” https://www.teknon.es/ca/especialitats/soler-insa-pere-antoni/depressio [Data de consulta 24/07/2021] Joana Guarch Domenech i Victor Navarro Odriozola, Clínic Barcelona Hospital Universitari, “Trastorn Depressiu” (03/04/2018) https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/trastorn-depressiu/simptomes [Data de consulta 24/07/2021] Sara Lera Miguel, Miquel Àngel Fullana Rivas, Luisa Lázaro García i Eduard Forcadell López, Clínic Barcelona Hospital Universitari, “Trastorn d'Ansietat” (29/01/2019) https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/trastorns-dansietat/definicio [Data de consulta 24/07/2021] TopDoctors, “Psicosis” https://www.topdoctors.es/diccionario-medico/psicosis# [Data de consulta 26/07/2021] Canal Salut, “Psicosi” (11/11/2020) z/p/psicosi/ [Data de consulta 26/07/2021]

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-

Salut Mental a Catalunya, “Prevenció Suïcidi” https://www.salutmental.org/la-salutmental/prevencio-suicidi/ [Data de consulta 28/07/2021] Clínic Barcelona Hospital Universitari, “Entrevista a Dr. Eduard Vieta” (30/07/2021) https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/dr-eduard-vieta-despres-del-confinamentels-pacients-amb-problemes-de-salut-mental-ens-van-arribar-mes-greus-i-mes-tard [Data de consulta 02/08/2021]

62

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Institut d’Estadística de Catalunya, “Suïcidis. Per sexe. Províncies” https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=616 [Data de consulta 28/07/2021] Instituto Nacional de Estadística, “Defunciones según la Causa de Muerte” https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=7947 [Data de consulta 28/07/2021] Mental Health Foundation, “Coronavirus: Mental Health in the Pandemic” https://www.mentalhealth.org.uk/our-work/research/coronavirus-mental-healthpandemic/ [Data de consulta 05/08/2021] Viquepèdia, “Suïcidi” https://ca.wikipedia.org/wiki/Su%C3%AFcidi#Tipus_de_su%C3%AFcidis [Data de consulta 28/07/2021] Google Trends https://trends.google.es/trends/explore?geo=ES&q=ansietat,depressi%C3%B3 [Data de consulta 28/08/2021] RTVE, “Ocho datos sobre la salud mental en España: la otra pandemia de la que hay que hablar” (17/03/2021) https://www.rtve.es/noticias/20210317/datos-salud-mentalotra-pandemia/2082633.shtml [02/08/2021] Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, “ Primera enquesta CIS sobre Salut Mental durant la pandèmia: 1 de cada 4 persones ha tingut por a la mort” (04/03/2021) https://www.copc.cat/ct/noticias/1384/Primera-enquesta-CIS-sobre-Salut-Mentaldurant-la-pand-mia-1-de-cada-4-persones-ha-tingut-por-a-la-mort [Data de consulta 02/08/2021] QuirónSalud, “La pandemia del COVID dispara los casos de Trastornos de la Conducta Alimentaria (TCA)”, (14/04/2021) https://www.quironsalud.es/es/comunicacion/notas-prensa/pandemia-covid-disparacasos-trastornos-conducta-alimentari [Data de consulta 07/08/2021] Centro de Investigaciones Sociológicas http://www.cis.es/cis/opencms/ES/NoticiasNovedades/InfoCIS/2021/Documentacion _3312.html [Data de consulta 04/03/2021] Antonio Lázaro González Castillo, Niurka Chang Paredes i Victoria de la Caridad Ribot Reyes, SCIELO: Revista Habanera de Ciencias Médicas, “Efectos de la COVID-19 en la salud mental de la población”, vol.19 supl.1, Ed. La Habana 2020 (10/06/2020) http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1729-519X2020000400008 [Data de consulta 10/08/2021]

63

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Karmele Salaberria, Campusa, “COVID-19 y salud mental” (22/07/2021) https://www.ehu.eus/eu/-/covid-19-y-salud-mental [Data de consulta 10/08/2021] Francisco Buitrago Ramírez, Ramon Ciurana Misol, María del Carmen Fernández Alonso, Jorge Luis Tizón, ELSEVIER, “Pandemia de la COVID-19 y salud mental: reflexiones iniciales desde la atención primaria de salud española” (12/06/2020) https://www.elsevier.es/es-revista-atencion-primaria-27-avance-resumen-pandemiacovid-19-salud-mental-reflexiones-S0212656720301876 [Data de consulta 12/08/2021] Dr. Julio Maset, CinfaSalud, “¿Cómo identificar la fatiga pandémica?” (03/03/2021) https://cinfasalud.cinfa.com/p/fatiga-pandemica/ [Data de consulta 15/08/2021] Fundación Femeba, “¿Se pueden o no se pueden comparar los resultados de las vacunas COVID-19?” https://www.fundacionfemeba.org.ar/blog/farmacologia7/post/se-pueden-o-no-se-pueden-comparar-los-resultados-de-las-vacunas-covid19-48923 [Data de consulta 08/09/2021] ELPAÍS, “Así evoluciona la vacunación contra la covid en España y en el mundo” https://elpais.com/especiales/coronavirus-covid-19/asi-evoluciona-la-vacunacion-enespana-y-en-el-mundo/ [Data de consulta 08/09/2021] Toni Puntí, Catalunya Radio, “David Bueno: "Persistir és millor que resistir"” (30/10/2020) https://www.ccma.cat/tv3/els-matins/david-bueno-persistir-es-millorque-resistir/noticia/3056608/ [Data de consulta 12/10/2021] Institut de Salut Global Barcelona, “És la salut mental la pandèmia després de la COVID-19?”

(26/03/2021) https://www.isglobal.org/ca/-/-es-la-salud-mental-lapandemia-despues-de-la-covid-19- [Data de consulta 10/09/2021] Pau Esparch i Jordi Mumbrú, ARA, “Sin un perfil único detrás la violencia de los macrobotellones” (28/09/2021) https://es.ara.cat/sociedad/perfil-unico-detrasviolencia-macrobotellones_130_4131281.html [Data de consulta 10/10/2021] Rebeca Gil, Buscando respuestas, “Suicidio: la pandemia silenciosa” (06/09/2021) https://buscandorespuestas.lne.es/salud/suicidio-la-pandemia-silenciosa/ [Data de consulta 03/01/2022] Miguel Ángel Jerónimoa, Sergio Piñara, Pilar Samos, ELSEVIER: Revista de Psiquiatría y Salud Mental, “Intentos e ideas de suicidio durante la pandemia por COVID-19 en comparación con los años previos” (29/12/2021) https://www.elsevier.es/esrevista-revista-psiquiatria-salud-mental--286-avance-resumen-intentos-e-ideas-suicidio-duranteS1888989121001269?esCovid=Dr56DrLjUdaMjzAgze452SzSInMN&rfr=truhgiz&y=kEzTXsahn8atJuf RpNPuIGh67s1 [Data

de consulta 03/01/2022]

64

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

10. ANNEXOS FORMAT DE LES ENQUESTES Model per als infants menors de 6 anys

65

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

66

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

67

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

68

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Model per als nens i nenes menors entre 6 i 12 anys

69

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

70

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

71

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

Model per als majors de 12 anys

72

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

73

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

74

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

75

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

76

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

77

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

78

SALUT MENTAL I COVID-19

Elena Andrada Brumar

79