I LA FESTA MAJOR DE 2022 EN IMATGES

Il·lustració: Cèlia Vallès i fotografies d'Andreu Carrascal Barcelona fa anys que hauria d’haver començat a prendre mesures per reduir la contaminació de l’aire, però cap administració ha estat prou determinada a fer-ho, fins al punt que la Comissió Europea ha hagut d’imposar sancions importants per no haver-ho fet. D’altra banda, sabem que el transport genera a casa nostra el 30% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) i que un dels principals objectius que s’han proposat a nivell de la Unió Europea és reduir-los a gairebé zero d’aquí a 2050, amb un objectiu intermedi de cara a 2030 de reduir-los un 55% en comparació als nivell d’ara fa 30 anys.

Adaptar la mobilitat urbana a aquestes necessitats passa per reduir l’ús del vehicle, no només per reduir els gasos d’efecte hivernacle i contaminació ambiental, sinó també la contaminació acústica, les retencions i caravanes, totes elles amb un impacte directe sobre la nostra salut i el medi ambient. És a dir, no només es tracta de posar fre al canvi climàtic, sinó també de millorar les condicions i la qualitat de la vida als nostres carrers i places.

En aquest sentit, l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, va sumar-se recentment al manifest Sant Andreu Respira, una iniciativa feta conjuntament amb la Plataforma per la distribució del trànsit a Sant Andreu i els promotors de la proposta, “pacifiquem una zona del nucli antic de Sant Andreu” aprovada als pressupostos participatius. Un manifest que de nou posa sobre la taula la necessitat de reduir el trànsit de vehicles per una raó que afecta a tothom (tingui o no tingui vehicle): la contaminació de l’aire amb diòxid de nitrogen i l’impacte sobre la generació de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que incideixen en el canvi climàtic. També s’hi proposa millorar l’oferta de transport públic per tal d’impulsar el necessari canvi d’hàbits a l’hora de moure’s o accedir a la ciutat. S’hi esmenten un seguit de punts negres sobre els que cal actuar de manera urgent i es proposen un seguit de demandes d’actuació per tal que el Districte les apliqui. Mesures que passen per reduir els vehicles que circulen, distribuir-lo millor i homogeneïtzar els carrers pacificats.

Al Cap a Peus nº677 parlàvem dels nous escenaris de la mobilitat a Sant Andreu amb la Plataforma per la distribució del trànsit, i ara continuem el debat amb l’Andrea Llop i l’Alex Labad, promotors del la proposta “pacifiquem una zona del nucli antic de Sant Andreu” que va ser presentada i aprovada en el procés de pressupostos participatius de 2020.

En vistes que tot havia quedat paralitzat i que no s’avançava, i també per no perdre l’oportunitat de poder implementar la proposta dels pressupostos participatius i que feia tot l’efecte que l’Ajuntament ho parava per tal d’evitar conflictes, l’Alex va fer una ronda de consultes amb les entitats implicades les tres associacions de veïns de Sant Andreu i la Plataforma per la distribució del trànsit a Sant Andreu, i d’aquí surt el manifest Sant Andreu respira. El plantejament de fons del manifest no és tant treure els vehicles de Sant Andreu, ja que acabaria afectant a altres barris, sinó una reducció genèrica del nombre de vehicles, que passa per ampliar l’oferta de transport públic (sobretot accelerar les obres del metro L3 de Trinitat Nova a Trinitat Vells, i L4 de La Pau a Sagrera) .

Ens comenten que la proposta de reduir la mobilitat al casc antic sorgeix arran del fet de viure a tocar d’un dels punts negres de la mobilitat a Sant Andreu alhora que també havia sorgit la protesta sobre la situació causada arran de la redistribució del trànsit feia que l’itinerari Agustí Milà – Segarra – Marià Brossa – Servet – Arbúcies – Matagalls – Malats – Fraga – Pons i Gallarza, ara resolta a partir de les mesures implementades.

Aquesta iniciativa va permetre obrir una taula de diàleg, per poder consensuar la proposta que es finançaria amb la dotació dels pressupostos participatius. El diàleg inicialment va funcionar bé, era un grup de treball on es debatien punts de vista, el següent pas però, va ser més complex -comenten l’Andrea i l’Alex- ja que es van presentar els resultats tècnics i aquí els el debat es va complicar. En tot cas amb es resultats de la taula de diàleg i els resultats de l’estudi de mobilitat es va fer una proposta de mobilitat que establia quatre fases per anar reduint la circulació. De forma successiva s’anava disminuint el trànsit a l’interior del casc antic, s’evitaven dreceres pacificades (com el carrer Servet per exemple) i es redirigia el trànsit per quatre artèries perifèriques (veure imatge). I aquí és on el procés de diàleg es va espatllar. A finals de 2021, la presentació d’aquest pla va polaritzar els diferents actors i entitats implicats, hi havia desacords, però també males maneres en la reunió i es va acabar suspenent tot.

També ens comenten que s’ha parlat amb la FAVB ( Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) tant del Pla de mobilitat, ara aturat, com de la necessitat que es reactivi i van coincidir a dir que el pla encaixa amb la idea de fons del Pla de mobilitat metropolità. Tanmateix caldrà estar a cas de les vies que circulen entre municipis, ja que en aquests casos es cedeix al gestió a l´Àrea Metropolitana de Barcelona ja que en tant que eixos metropolitans contemplen transport públic però també privat, i això podria tenir algun impacte negatiu en alguns casos com ara el carrer Sant Adrià.

A la darrera reunió realitzada amb l’Ajuntament per al seguiment del tema, van indicar-li a l’Alex que el Pla de mobilitat és un pla de futur, que han d'anar a poc a poc ja que els canvis de carrers afecten a uns altres, és a dir, solucionar un problema pot comportar crear-ne un altre. També van dir que després de consultar a nivell tècnic el Pla, actualment, no és viable i que la seva viabilitat depèn del poder canviar la cultura de mobilitat de les persones i sobretot arreglar el punt central, la plaça de la Pomera (Encreuament Sant Adrià/ Carrer Gran). Tanmateix sembla haver-hi bona disposició per tallar dues de les dreceres que creuen el casc antic i que seria un primer pas per anar buidant-lo de vehicles. Un seria la drecera compresa pels carrers Joan Torras i Agustí Milà, on es mantindria l’actual

Un equip de professionals sanitaris al seu servei, disposats a posar els nostres coneixements i experiència per oferir una bona atenció farmacèutica personalitzada en:

FARMÀCIA

 Especialitats Farmacèutiques

 Dermofarmàcia

 Fórmules Magistrals

 Fisioteràpia

 Homeopatia

 Línia infantil

ORTOPÈDIA TÈCNICA

 Productes Sanitaris: estàndard, adaptats i a mida (faixes, plantilles, mitges...)

 Tràmits de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social (PAO), MUFACE, etc.

 Tot tipus de materials d’ajudes per a malalts i persones grans Atenció i supervisió per tècnics ortopèdics titulats

mesura d’impedir el trànsit per Agustí Milà amb una jardinera. L’altra seria la drecera dels carrers Sòcrates i Ramon Batlle que creua de dalt a baix el casc antic, i s’estudiarà canviar el sentit de circulació a Ramon Batlle.

De fet, en relació al carrer Sant Adrià, s’ha acordat destinar l’assignació dels pressupostos participatius ( 400.000€) per elaborar l’estudi per a la pacificació del carrer Sant Adrià ( entre Segre i carrer Gran) i el carrer Otger. El procés durarà 16 mesos i pretén la pacificació, creació de plataforma única i la integració amb l'entorn d'aquesta zona. En principi, el carrer Sant Adrià seria de pujada i baixada fins a l'entrada a Fabra i Coats, i a partir d’allà seria de pujada. Tanmateix, no descarten que en un futur sigui només de baixada.

Així doncs, sembla que els canvis en la mobilitat a l’interior del casc antic arribaran però amb lentitud. El pla de mobilitat comporta canvis en una vintena de carrers, canvis de sentit etc. i sembla que el període preelectoral en el que entem fa difícil que s’implementi. El pla amb les seves quatre fases mostra que es pot fer, el procés de diàleg, debat i acord mostra també que cal voluntat política per poder tirar-lo endavant.

Xavier Aragall

Com està la mobilitat a Sant Andreu? Finalment, les protestes a llarg termini, han donat resultats. Però, realment s’ha acabat d’arreglar el problema de la mobilitat?

D’ençà que es van fer les mesures per evitar que els carrers del casc antic estiguessin massa transitats s’ha vist un gran canvi. Però, realment s’ha solucionat el problema?

Parlant amb diversos vianants ens han fet arribar les seves preocupacions. Alguns han afirmat que sí és veritat que ja no hi ha tant de trànsit però aquest encara podria millorar. La solució? Els vianants ho tenen clar, enderrocar el mercat provisional per obrir el trànsit. Recordem que, des que es va tancar el mercat provisional per obrir el nou mercat de Sant Andreu, aquest ha continuat abandonat. Segons l’Ajuntament es preveu que es començarà a enderrocar al febrer, però les obres no es completaran fins a l’agost d’aquest any.

Són les deu del matí quan passegem pels carrers del casc antic de Sant Andreu que han estat més afectats. Allà, alguns vianants ens donen la seva opinió: “No és suficient”, manifesta una dona, “haurien de millorar les mesures perquè l’únic que han fet ha sigut canviar el trànsit d’un lloc a un l’altre”. Una dona també manifesta el seu malestar “No ho estan fent gens bé. El que haurien de fer és enderrocar d’una vegada el mercat provisional i així evitaríem aquests problemes”. Tot i que sí que és veritat que als carrers no s’observa tanta activitat de vehicles, cosa que canvia en la situació tan dràstica que es vivia feia mesos.

Recordem que feia mesos l’Ajuntament va fer la reordenació del trànsit, amb l’objectiu d’evitar els problemes de mobilitat cap els carrers del casc antic se Sant Andreu. Aquestes mesures venien després de les protestes dels veïns que afirmaven que els carrers patien un constant col·lapse de vehicles que, a part de molestar els vianants també eren un perill per la mobilitat. També amb aquestes mesures l’Ajuntament volia promoure un espai segur (sobretot tenint en compte que hi ha varies escoles a part d’altres centres educatius i culturals). També un dels objectius principals era promoure un espai més sostenible, reduint l’efecte hivernacle (que com veiem s’han tornat un gran problema), canviant la urbanització. Aquests canvis no són únics a Sant Andreu, ni menys a nivell de Barcelona sinó que s’han difós per diverses ciutats europees. Però caldrien mesos de protestes perquè finalment l’Ajuntament portes unes obres que després d’un temps acabarien completant-se. Malgrat tot, la solució d’aquest problema n’ha portat d’altres.

Són les onze del matí i decidim veure la situació que pateix el carrer gran cada dia. Passejant, ens adonem que efectivament aquest està molt transitat. Freqüenten les cues de cotxes i els carrers adjacents estan plens. Una senyora es queixa al seu acompanyant. “Últimament a aquestes hores hi ha massa gent”. Un conductor pregunta a un vianant si sap on podria aparcar el cotxe. Mentrestant les persones passegen com poden.

Per tant, és possible que les mesures establertes, tot hi haver complert la missió de no col·lapsar els carrers que es van veure afectats pel desviament, han portat els problemes al Gran de Sant Andreu. Caldrà esperar, doncs, a que s’enderroqui el mercat provisional i s’obri de nou el trànsit per evitar les aglomeracions.

Claudia Munné

Aquest article està escrit en Lectura Fàcil per a persones amb dificultats de comprensió.

La Lectura Fàcil és una manera de fer que els textos siguin fàcils d’entendre.