674 Gener

674_gener2022.indd 1

10/01/2022 13:26:57

FARMÀCIA I ORTOPÈDIA REIXACH DE PABLO Un equip de professionals sanitaris al seu servei, disposats a posar els nostres coneixements i experiència per oferir una bona atenció farmacèutica personalitzada en: FARMÀCIA Tel.: 93 274 47 09 Fax: 93 274 48 01 farmaciajreixach@cofb.net C. Gran de Sant Andreu 263 (Plaça Comerç) 08030 Barcelona

     

Especialitats Farmacèutiques Dermofarmàcia Fórmules Magistrals Fisioteràpia Homeopatia Línia infantil

ORTOPÈDIA TÈCNICA   

Productes Sanitaris: estàndard, adaptats i a mida (faixes, plantilles, mitges...)

Tràmits de prestacions ortopèdiques de la Seguretat Social (PAO), MUFACE, etc.

Tot tipus de materials d’ajudes per a malalts i persones grans

Atenció i supervisió per tècnics ortopèdics titulats

OBERT TOTS ELS DIES DE L’ANY INCLÒS DIUMENEGS I FESTIUS

674_gener2022.indd 2

10/01/2022 13:27:03

EDITORIAL Polítiques locals contra l'emergència climàtica JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

U

na de les reflexions que toca fer quan l'entitat fa 50 anys és quin ha de ser el paper de les AAVV en el present i el futur.

Moltes de les reivindicacions globals que considerem més necessàries, com la climàtica i mediambiental, ja tenen entitats especialitzades que les treballen. A més, quan algunes d'elles s'intenten defensar a nivell local, poden topar amb l'oposició d'alguns veïns i veïnes que veuen afectada la seva comoditat particular.

Les AAVV van néixer amb reivindicacions que assolien grans consensos als anys 70. Ara, reclamacions com una gestió dels residus més eficaç o la pacificació del trànsit a la ciutat semblen tenir suport, però quan entrem a concretar les mesures necessàries per aconseguir-ho, aquests consensos es trenquen.

A més, de vegades l'administració no ho posa fàcil. És el cas del porta a porta, que s'ha demostrat com un sistema molt més eficaç per la recollida selectiva que el model anterior. També a Sant Andreu, on s'ha aconseguit doblar el percentatge de recollida selectiva ben separada, malgrat el soroll i el boicot d'alguns i malgrat la dificultat i lentitud per aplicar millores dels altres.

Encara ara falta aconseguir aspectes que havien d'haver estat lligats abans de començar, com la bonificació a la taxa de residus, per exemple. Ara bé, hi ha hagut millores importants, com la rapidesa en la recollida de les bosses mal separades o abandonades, les bústies per residus sanitaris o el canvi de camions. I ara que hi haurà nous canvis, com les bústies d'orgànica o els contenidors intel·ligents, esperem arribar a uns acords més amplis que permetin tirar endavant el canvi de model a tot Sant Andreu i a tota la ciutat. La nostra entitat segueix defensant el porta a porta, però seguim dient, com vam dir des del primer dia, que el que volem és que funcioni i que no es torni al contenidor gris (i per tant a l'abocador i la incineradora com a destí principal dels nostres residus).

Els temes ambientals, com s'ha vist recentment en la cimera de Glasgow, tenen amplis consensos teòrics, però moltes dificultats i interessos quan es tracta d'aplicar polítiques concretes. Potser part del nostre paper en el futur haurà de ser aquest, fer pedagogia i intentar ajudar a aconseguir acords locals en polítiques ambientals que, tot i que són complexes, no poden esperar més.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

www. avvsantandreu.cat info@avvsantandreu.cat https://capapeus.wordpress.com revistacapapeus@gmail.com

8

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

)

93 345 96 98

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: FOTOGRAFIA DEL CLUB NATACIÓ SANT ANDREU COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: DAVID ALBIZU, SERGI CORRAL BUELA, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, I CÈLIA VALLÈS (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

674_gener2022.indd 3

10/01/2022 13:27:03

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter i a l'Instagram

@capapeus

674_gener2022.indd 4

10/01/2022 13:27:09

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

SUMARI 8......... Bicibus 10...... Resum meteorològic de 2021

monogràfic

12... 50 ANYS DEL CNSA 18 ..... CULTURA Teatre

20 ..... HISTÒRIA

Les Casernes

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST MANDAT.

VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SERVEIS DE L’AVV

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

Per una petita quota:

CASERNES

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIOVOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

PER

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

IGLESIAS. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

674_gener2022.indd 5

10/01/2022 13:27:09

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? FEINA S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans (experiència) i nens petits.

Adela: 627853636 S’ofereix senyora per cuidar persones grans o neteja de la llar. (experiència) Rosi: 632177872 S’ofereix veïna de Sant Andreu per cuidar de persones grans(experiència) i Nens petits. MATINS. Anna: 696134720

IMMOBILIARI Venc Ford Focus Sedan gasolina itv pasada molt bon estat 3.600euros. Ramon: 627895342

S’ofereix senyora de 36 anys treballadora social, amb referencies per cuidar gent gran i petits.Maryelin: 623136495.

Es ven títol del Club Natació Sant Andreu. Jordi: 654201818.

Venc 2 bicicletes junior 20¨´Quim: 629734632

Es ven títol del Club Natació Sant Andreu.

Amparo: 635513511

Venc portabicicletes transbike 2X2 PLACA V-20.

Quim:629734632

Es ven títol del Club Natació Sant Andreu. Elisa Santromà: 647423330

Venc plaça de pàrquing, Passeig de Fabra i Puig, Neopàtria. Cotxe mitjà mes moto.

Lluis Boraz: 933111915

Es ven títol Club Natació Sant Andreu. 500euros.

Sra. Roser:106048467

S’ofereix veïna de Sant Andreu per Lloguer plaça de pàrquing per fer feines de la llar. cotxe petit I moto amb traster.

Celeste: 618747295 Albert: 630715353 S’ofereix veïna de Sant Andreu per fer feines i cuidar nens.

Betania: 664327037.

C.N. SANT ANDREU

Es lloga plaça de pàrquing a la 1º planta del CNSA vigilància 24h . 100euros mes. Clara: 646162702 Es lloga plaça pàrquing cotxe mitja/petit, Joan Torras 22.

660233600 Es lloga placa de pàrquing, Plaça Can Fabra. Seguretat 24h Ramon:627757374

Es ven títol Club Natació Sant Andreu 600 euros.

Gisela: 647626165.

Es ven títol Club Natació Sant Andreu 700 euros.

Josep:619865787 Es ven títol Club Natació Sant Andreu 700 euros.

Pepita: 647279712 Es ven títol del Club Natació Sant Andreu per 600 €.

Olga 651 57 04 08.

Des del Cap a Peus volem expressar el nostre sentit condol per la mort de la Consuelo Ibáñez Marín, mare de Berta Solanas, qui va ser coordinadora del Cap a Peus durant nou anys. El nostre especial record perquè va ser la mare de la Berta qui va animar-la a col·laborar a la nostra revista.

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

674_gener2022.indd 6

10/01/2022 13:27:09

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98)

Grup de pintors de Sant Andreu: Resum de l’any 2021

A

quest 2021 la persistent pandèmia ha tornat a afectar, directa o indirectament, a tothom. ens ha trastocat en part la celebració del vintè aniversari de la entitat. Dit això, el Grup de Pintors de Sant Andreu creix dia rere dia, tant en nombre de socis com en la implicació dels. mateixos en el projectes que es proposen. Esta molt viu.

Memòria del curs Els primers dilluns de mes s’han mantingut les trobades de socis per informar d’iniciatives i comformar opinions. Els tercers dilluns converses de Pintura i conferencies.

Enguany les conferencies foren de variat contingut: Dones pintores (dels segles XVII i IXVIII) i Dones pintores (dels seglesXIX i XX) a càrrec de J.Lluís Buils; i dirigides per Josep Valls: Ombres; Verds càlids, verds freds, tots els verds; Reflexos; Pinta’n flors; Mon contemporani; Després del llapis i Art conceptual.

La presència en aquestes trobades ha sigut irregular, el motiu, les estrictes mesures de seguretat a les quals hem estat subjectes però, no el seguiment virtual que s’ha fet mitjançant youtube i instagram que ho ha compensat.

Les exposicions virtuals. Tan en l’àmbit intern en el nostre grup de WhatsApp com l’extern a la web del Centre Cívic Sant Andreu son molt exitoses.

Exposicions presencials. N’hem fet sis, sense inauguració i amb totes les mesures de seguretat pertinents, d’alta participació: Seducció (a la sala Renart 12); Cartells de vintè aniversari (biblioteca Can Fabra); L’art del confinament (ateneu l’Harmonia); Parcs i jardins de Sant Andreu (biblioteca Can Fabra); Ets curiós (Centre Civic Sant Andreu); i La figura humana (sala Renart 12).

Es continuà amb la mostra de Pintura al carrer a la plaça del Comerç el quart dissabte de cada mes.

Tanmateix al bar Versalles, repetim, amb les mesures de seguretat exigides celebrarem el dinar d’aniversari, varis dels artistes no pogueren assistir per manca d’espai.

Dintre els actes de la Festa Major organitzàrem el XVII Concurs de dibuix infantil sota un esplèndid dia de festa.

Per concloure el curs i en una senzilla trobada de pre Nadal s’han repartit els calendaris del grup, un primmirat caga Tió i l’entrega de la nadala 2021, l’autor de la qual a sigut Josep Valls. Us desitgem un bon any 2022, Josep Font Vaquer

674_gener2022.indd 7

10/01/2022 13:27:15

MOBILITAT

El bicibús arriba a Sant Andreu

E

l passat 17 de desembre es va dura terme el primer bicibus a Sant Andreu, una iniciativa que vol introduir una nova manera d’anar a l’escola: anar en grup i en bicicleta cap al centre escolar. Aquest primer recorregut va sortir dels jardins de la plaça de Can Fabra, va passar pel carrer Gran de Sant Andreu, fent parada a l’escola Turó Blau, posteriorment va continuar pel carrer Gran de la Sagrera, per seguir fins a les portes de l’Escola 30 Passos, al carrer de Berenguer de Palou. És la tercera ruta de bicibus a Barcelona després de les experiències de Sarrià i de la dreta de l’Eixample.

Tal com descriuen els seus impulsors, el bicibus vol fomentar la mobilitat activa, l’autonomia dels menors, l’ús de la bici i la mobilitat sostenible. De la mateixa manera que el cas de revolta escolar iniciada a Barcelona a finals de 2020, on des de les associacions de famílies d’alumnes de diverses escoles, van iniciar una campanya per reclamar una major pacificació als entorns escolars, menys contaminació i menys soroll, aquesta iniciativa també començà de manera local i s’ha anat estenent per tot el país.

De fet, el bicibus va iniciar-se amb al nom de busbici de la mà d’Osona amb bici, una iniciativa popular i col·laborativa que promou la mobilitat en bicicleta, des d’on va sortir la iniciativa de dues mestres de l’escola El Petit Miquel de Vic amb la idea d’implicar pares, mestres i alumnes per tal d’organitzar en grup un trajecte segur per anar en bicicleta cap a l’escola. Això va ser just abans del confinament per la pandèmia el març del 2020, un cop passat el confinament més estricte, la iniciativa va anar creixent. Va créixer tant que es va crear l’entitat Canvis en cadena, i va arribar a Barcelona el 2021 amb la col·laboració entre d'altres de Biciclot i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Avui, ja son més de 30 escoles de 9 municipis diferents i segueix creixent i inspirant altres iniciatives similars.

Des de la web de Canvis en cadena, es pot tenir tota

la informació sobre com crear un bicibus, com organitzar-lo, com coordinar les famílies, com triar un itinerari, etc.

Nous carrils bici a Sant Andreu A finals de desembre es publicava l’anunci de licitació de les obres per ampliar els carrils bici a Sant Andreu, i precisament part dels carrers de l’itinerari del bicibus andreuenc es veuen implicats. Un cop adjudicades les obres, tindran una durada prevista de set mesos i tenen un pressupost de prop de 800.000€.

Els nous carrils bici es faran al carrer Berenguer de Palou, Pare Manyanet, Gran de Sant Andreu i Josep Soldevila. Aquests nous carrils permetran doncs la continuació del carrer Gran de Sant Andreu fins al carrer Pare Manyanet, on hi ha el Turó Blau, i permetrà continuar cap a Berenger de Palou fins enllaçar amb el carril ja existent prop de l’escola 30 passos. D’altra banda, el carril bici de Josep Soldevila enllaçarà amb el ja existent del carrer Segre permetent així tenir un carril bici des de la plaça de Can Fabra fins a Pare Manyanet. S’estén així la xarxa ciclable amb enllaços que donen continuïtat i connectivitat amb la xarxa ja existent.

Xavier Aragall

El bicibus abans de sortir a Can Fabra / XAVI CALVO I SERGI PERICHE

En vermell es poden veure els nous carrils previstos / SAGRERA ALTA VELOCITAT (BSAV)

674_gener2022.indd 8

10/01/2022 13:27:16

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 19.30h a 21 h

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Country Patchwork

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Balla a ritme de Country una vegada a la setmana a l’AVV de Sant Andreu Dimarts de 19 a 20:30h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20 a 21:30 h

cap a peus | gener

Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dilluns de 18 a 19:30 h

9

Tió de l'AVV 2021

674_gener2022.indd 9

10/01/2022 13:27:18

EL TEMPS

Crònica d’un 2021 excepcionalment eixut

L

a noticia d’aquest 2021, es sens dubte la sequera pluviomètrica persistent i que ha acabat esdevenint en l’any més sec de tota la sèrie particular a Sant Andreu, amb tan sols 321,2mm recollits. Una xifra més baixa que el registre més eixut fins ara, que el trobàvem a l’any 2015.

No ha estat pas un fet únic a Sant Andreu, sinó que si ens fixem amb dades centenàries del Observatori Fabra, enguany també ha estat l’any més sec des del 1914. Per tant parlem d’una efemèride d’aquelles de categoria especial. En temperatura ha estat un any càlid, mitjana de 17,5ºC, seguint la norma dels darrers 8 anys on la mitjana de temperatura ha oscil·lat entre els 17,5 i 18ºC (2014-2021).

Clar, un any amb tanta poca pluja, és sinònim d’un any amb poc moviment meteorològic, i certament avorrit pels qui ens dediquem al tema. L’inici de 2021 fou força prometedor, amb el famós “Filomena” i una dinàmica atmosfèrica notable. Filomena ens va dur 15mm i 10 dies consecutius amb màximes que no van superar els 10ºC. Això va durar poc i acte seguit ens vam topar amb un final de Gener i Febrer molt i molt càlids, gairebé de rècord. De fet podem dir, que amb l’episodi d’inici de Gener, va començar i acabar un hivern efímer.

La primavera fou un xic més fresca i revoltada, però sense cap episodi remarcable. Van sovintejar els dies de pluja feble i núvols, sobretot a l’Abril, que ens van deixar un mes força més fred del normal i molt gris. Maig va començar amb un dia molt plujós (44,6mm), però va seguir amb més bonança i alguns xàfecs típics de primavera. La temperatura es va anar enfilant cap a finals de mes, presagi de l’inici de l’estiu meteorològic.

L’Estiu va arribar amb contundència a partir del 9 de Juny amb màximes superiors als 30ºC i mínimes que no van baixar dels 20ºC, d’aquelles que anomenem tropicals. El balanç van ser 20 mínimes de mal dormir, que per començar l’estiu van ser de difí-

cil suportar. La calor es va avançar amb claredat amb l’agreujant que al Juny va ploure poquíssim (1,8mm) i ja ens temíem el pitjor pels 2 mesos següents. La veritat es que tant al Juliol com l’agost la calor intensa va ser més puntual i concentrada en 2 episodis: del 19 al 23 de Juliol i del 12 al 16 d’Agost. En aquest segon episodi vam fer la màxima i mínima de l’any, amb 34,2ºC i 25,0ºC respectivament. Malgrat aquestes dues calorades, tant Juliol com Agost van tenir temperatures properes a la mitjana.

El que no va millor va ser la pluja, ja que en els 3 mesos es van recollir tant sols 16,8mm.

La tardor meteorològica va arribar amb un setembre molt càlid, la mitjana mensual de 23,8ºC, va ser la més alta dels darrers 17 setembres i va ser un setembre d’aquells que assequen fonts, ja que van ploure només 27mm, però repartits en 11 dies de pluja, tot al contrari que la norma general de la tardor mediterrània. Octubre podem dir que va ser un entrepà meteorològic, amb canvis de temps a inicis i finals de mes i un llarg període central amb anticicló. L’aiguat més important de l’any va ser el dia 29 amb 48,8mm caiguts entre les 22h i les 24h. Novembre fou molt més canviant , amb 13 dies de pluja, episodis de fort vent i sobretot canvis de temps bruscs, amb clar domini de les situacions de nord i nord-oest. Aquest canvi d’aires ens va portar un panorama molt més fred, amb un mínim just per Sant Andreu, fet res excepcional. Vam tenir l’únic episodi de llevant de l’any, pels volts del dia 23 i en total es van recollir 59mm de pluja. Si novembre va ser molt remogut, desembre també va començar sota el domini dels vents del nord, però ja cap a mitjans de mes l’anticicló va aparèixer en escena i ens va dur molta més tranquil·litat i un final de mes molt càlid. El dia 30 vam marcar 22,2ºC de màxima, el rècord absolut per Desembre.

Sergi Corral

Evolució de la temperatura màxima i mínima de 2021 a Sant Andreu / ELABORACIÓ PRÒPIA

674_gener2022.indd 10

10/01/2022 13:27:19

Esports | Waterpolo i Natació

Triomf a la Copa d'Espanya Jessica Vall, al Mundial

L

a piscina Pere Serrat de Sant Andreu ha estat la seu de la Copa d’Espanya absoluta de natació, organitzada pel Club Natació en el marc del cinquantenari i que ha servit per tancar l’any esportiu de primer nivell. Les noies del Sant Andreu s’han proclamat campiones del certamen per davant del Sabadell i del Gredos San Diego madrileny, mentre que l’equip masculí ha aconseguit la tercera plaça per darrera del campió, Sabadell, i el Real Canoe de Madrid.

González, Muñoz, Zamorano i Guillamon en batre el rècord / CNSA

674_gener2022.indd 11

cap a peus | gener

La classificació final de la competició es tanca amb la suma de punts en funció de les posicions obtingudes pels nedadors i nedadores en les respectives proves, va estar liderada des del primer moment pels clubs que finalment s’acabarien proclamant campions. Així, les noies del Sant Andreu van marcar territori des de la primera prova. El més destacable, sense dubte, va ser el récord d’Espanya obtingut en el relleu dels 4x50 metres lliures, amb el quartet format per Lidón Muñoz, Marta González, Alba Guillamon i Àfrica Zamorano, que van aturar el cronòmetre en 1.42.27. Hi havia el dubte de saber si Jessica Vall, afectada per una faringitis que la va obligar a abandonar abans d’hora el Mundial de piscina curta a Abu Dhabi, estaria en condicions de participar. Tot i descansar el primer dia, va ser capaç de nedar i guanyar els 50 metres braça i contribuir amb la seva participació al triomf en el relleu dels 4x100 estils. Pel que fa a les proves masculines, la nota més destacada va córrer a càrrec d’Albert Escrits, que en la primera jornada va fer la millor marca en els 1500 lliures.

JJ Aymerich

P

el que fa a l’esmentada participació de Jessica Vall al Mundial de piscina curta a Aràbia Saudí, amb una selecta i escassa participació de la delegació espanyola, va quedar fora de les semifinals dels 50 braça i tampoc va poder classificar-se entre les setze millors en els 100 estils. Amb la vista posada en les seves millors proves, el seu paper va millorar ostensiblement en els 100 braça, classificant-se per les semifinals però sense poder accedir a la final amb un quinzè lloc. La decepció va venir en la darrera jornada, quan a les portes de la disputa dels 200 braça, la prova on sol obtenir millors resultats, va quedar fora de la competició per una faringitis que la va fer tornar a Barcelona abans d’hora. Tal com ella mateixa va comentar, “no és el comiat que m’esperava, venir a un campionat del Món i renunciar a la meva prova preferida és una de les decisions més difícils que he pres en aquest esport”.

JJ Aymerich

11

CNSA

10/01/2022 13:27:20

674_gener2022.indd 12

10/01/2022 13:27:21

Placa conmemorativa als socis i sòcies que van avalar al CNSA per comprar al Barça els actuals terrenys / ALBA CABRERA

Xavier Aragall i Alba Cabrera

cap a peus | gener

Mig segle del Club Natació Sant Andreu: 50 anys natació i waterpolo

13

L'abril de 1971 es fundava el Club Natació Sant Andreu (CNSA) o com popularment és conegut al poble andreuenenc com el Fabra, denominació procedent de la història de les instal·lacions principals.

Un club esportiu format per més de 10.000 persones entre socis i abonats i amb seccions federades de natació, waterpolo, tennis, tennis-taula, l'esquaix i no federades com el pàdel o el frontó entre d'altres, amb diverses instal·lacions repartides pel districte.

A la seva seu a la rambla Fabra i Puig és on hi ha la piscina principal, pistes de tennis, pàdel, gimnasos i el local social. També hi ha les instal·lacions del Centre esportiu Municipal (CEM) Sant Andreu - La Sagrera al carrer Santa Coloma, just a tocar de l'estadi de la Unió Esportiva Sant Andreu, que és on va començar l'activitat esportiva d'aquesta entitat, a més del gimnàs de l'antic pavelló de Francisco Calvo, al costat del Camp del Ferro.

Per la seva part, la instal·lació de la Trinitat Vella ja fa temps que s'ha desvinculat del club, però els equips de waterpolo i natació poden competir i entrenar allà.

674_gener2022.indd 13

10/01/2022 13:27:22

CAPXAVALL

Els 50 anys del CNSA

U

n ens esportiu que va crear-se gràcies a l'empenta d'un grapat d'andreuencs que van fer-se càrrec de la gestió de la piscina municipal de Sant Andreu construïda el 1971 i de sumar-hi l'equip tècnic i els nedadors al Club Esportiu Fabra i Coats. És el lloc on molts andreuencs han après a nedar (i encara avui n'aprenen) i porta el nom de Sant Andreu arreu amb els seus equips de competició natació, waterpolo i la resta d'esports. Una entitat que segueix ferma en els seus objectius d'ençà que es va fundar: promoure la natació i l'esport en general, estendre la seva pràctica entre els associats i les associades i promoure el seu desenvolupament entre la població escolar i juvenil.

Construcció de la primera piscina A la dècada dels seixanta, qui acabaria essent el primer president del CNSA, Benet Ferrer i Sauqué, va plantejar a la Junta Municipal del Districte de Sant Andreu la necessitat de construir una piscina coberta, perquè l'única que hi havia a Sant Andreu, la de la Fabra i Coats, era a l'aire lliure. Des de l'àrea d'obres públiques de l'Ajuntament van escoltar Ferrer i van arribar a un acord amb una empresa constructora perquè fes la piscina municipal al carrer Santa Coloma a canvi d'un col·lector d'aigües que baixava pel Carrer Maragall i arribava fins al mar. Fou així que el 6 d'abril de 1971 en una reunió de la Junta del Districte, es va decidir la formació del Club Natació Sant Andreu, que va tenir la seu provisional a la Plaça Orfila fins que es construís la primera piscina.

674_gener2022.indd 14

Una vegada feta la piscina municipal de Sant Andreu, es va cedir al CNSA i poc després, el 5 de juny, es va fer el traspàs de l'equip tècnic i dels nedadors al Club Esportiu Fabra i Coats. D'aquesta manera, el club aconseguia poder fer ús d'una segona piscina, en aquest cas descoberta ( i que es trobava on ara hi ha les actuals instal·lacions i la seu del club), i va començar a créixer.

"Estem en deute amb la Fabra i Coats", afirmava Màrius Frigola, que va ser president del Club entre el 1992 i el 1994: "No es pot concebre el Sant Andreu, i els seus èxits sense el Fabra i Coats".

Consolidació del CNSA A finals dels setanta, el club estava plenament integrat a Sant Andreu. Per a la Festa Major de 1979, va organitzar diverses activitats socials i esportives com ara un torneig quadrangular de waterpolo, un campionat social de natació, un concurs de cassoles d'arròs, i, per primera vegada, una cursa pels carrers de Sant Andreu, on van participar 1.620 corredors, i que posteriorment passaria a ser la cursa de Festa Major que encara avui se celebra. Joan Antoni Audet, qui va ser president de l'entitat entre el 1979 i el 1983, explicava el creixement social d'aquesta època: "Va ser el moment en què ens vam obrir al barri i que vam començar a moure les pretensions de no quedar-nos solament amb la piscina del carrer Santa Coloma". En aquells anys, tot i les millores, hi va haver un important descens del nombre de socis: dels 3.000 l'any 1971 es van passar a 1.300 el 1982.

Ja entrats els anys vuitanta, sota la presidència de Pere Serrat (1983-1992) arriba un canvi crucial. El 1985, gràcies al compro-

10/01/2022 13:27:22

mís dels socis, el club va poder comprar els terrenys on actualment hi ha les instal·lacions del CNSA. Uns terrenys que fins llavors el Club Esportiu (CE) Fabra i Coats havia cedit a l'entitat perquè muntessin la secció aquàtica, però que eren propietat del FC Barcelona, ja que el Club Esportiu Fabra i Coats anys enrere havia estat filial del club culer.

Pere Serrat va proposar al llavors president blaugrana Josep Lluís Nuñez la compra dels terrenys i el canvi de nom de les instal·lacions. Val a dir que, tot i tenir altres opcions de venda més lucratives, a Nuñez li va interessar també acceptar les modestes condicions de Serrat per donar-li un destí social i esportiu a aquelles propietats i posar un acte de fe en el club.

No va ser fàcil mobilitzar el socis, ja que eren anys on s'havien tancat fàbriques com la Pegaso, la Maquinista i la Fabra i Coats i l’economia dels socis se'n ressentia. Tanmateix, va haver-hi 100 socis que van sumar forces i van avalar el club perquè pogués demanar un crèdit de 400.000 pessetes (prop de 2.400 Euros en l'actualitat). Tal com podem llegir al web del club, Pere Serrat va comentar que "en aquestes accions concretes es veu el suport de la gent. Es podia palpar la il·lusió que sentíem, i suposo que la vam saber encomanar als socis. Sense els socis no es tira endavant una empresa com aquesta, això és segur".

Anys 90: expansió de les instal·lacions i creixement A finals dels vuitanta i durant la dècada dels noranta va arribar l'equilibri i la bonança al CNSA. L'any 1990 es va decidir la construcció de la piscina de 50 metres per preparar un espai per als Jocs Olímpics de 1992 on poguessin entrenar els nedadors i waterpolistes olímpics. L'any 1992, Pere Serrat va deixar la presidència i el Consell Directiu del club va decidir nomenar-lo President d'Honor de l'entitat i batejar les instal·lacions de la piscina amb el seu nom.

Ja a mitjans dels noranta, les instal·lacions del CNSA comptaven amb cinc pistes de tennis, un frontó, una pista de patinatge, saunes, locals de massatge, un gimnàs de 700 metres quadrats, una sala de tennis taula, un local social amb restaurant, sala d'actes i una biblioteca esportiva.

Segle XXI, dues dècades d'èxits esportius i estabilitat L'any 1994 es van celebrar les primeres eleccions a la presidència del CNSA amb dos aspirants: Xavier Juncosa, un home de club de tota la vida, i Agustí González, que havia estat vicepresident de Serrat. Finalment, González va sortir escollit en unes eleccions molt ajustades i va ocupar el càrrec fins a l'any 2009.

En el seu mandat, el CNSA va crear la seva primera pàgina web el 1998 i a l'estiu precisament del seu darrer any de presidència (2009) i coincidint amb els 25 anys de les instal·lacions esportives es va inaugurar el nou edifici social, que és l'actual façana que podem veure a la rambla de Fabra i Puig.

cap a peus | gener

Un cop adquirit els terrenys, el 25 de maig de 1986 es va inaugurar la nova propietat de la piscina de 33 metres, que ara passava del CE Fabra i Coats al CNSA i l'any següent es van celebrar els Campionats d'Espanya de Natació amb la participació de 65

clubs com a primer acte en aquesta piscina.

15

La primera piscina del Club a l'actual CEM Sant Andreu - La Sagrera (1971) / CNSA

674_gener2022.indd 15

10/01/2022 13:27:23

A partir d'aquí, s'han anat succeint els presidents escollits a partir de la convocatòria d'eleccions, on els socis accionistes voten entre els candidats. El 2009 es van organitzar els segons comicis de la història amb el triomf de la candidatura d'Antoni Valls, que va ser president fins al 2013. El succeiria Àngel Bernet, actual president després de revalidar la presidència en les eleccions de l'any 2020.L'any 2016 es duu a terme una remodelació de la piscina de 50 metres i dels vestidors, posicionant-se entre les millors instal·lacions de l'estat espanyol. També es van construir tres pistes de pàdel el 2018, que s'ampliaran fins a sis durant el 2022, i es va federar el tennis-taula el 2019. Els darrers anys han vingut marcats per la pandèmia de la Covid-19, ja que haver de tancar les instal·lacions i es va haver de suspendre tota l'activitat durant els mesos de confinament. Una vegada aixecat el confinament, la reobertura vas ser parcial tot seguint les restriccions (que encara perduren) que dicta la Generalitat de Catalunya. Així mateix, durant aquests mesos de menor activitat, es va aprofitar per renovar la coberta mòbil de la piscina gran, una obra complexa, ja que s'havia de compaginar els treballs de renovació amb l'activitat esportiva de la instal·lació.

Els actes de commemoració del cinquantenari El mes d'abril de 2021, el CNSA va celebrar el 50è aniversari del Club amb un homenatge als socis protectors i les sòcies protectores del Club Natació Sant Andreu (els 100 socis protectors i sòcies protectores que van avalar amb 400.000 pessetes l'adquisició dels terrenys del Fabra) i es va fer la descoberta d'una placa amb els noms de tots ells. També pel 50è aniversari, es va celebrar a la piscina Pere Serrat la Copa del Rei i la Copa de la Reina de waterpolo i la Copa d'Espanya de Clubs de Natació, on l'equip femení andreuenc es va proclamar campió.

Al mes de novembre, durant la Festa Major, es van inaugurar les banderoles de tots els olímpics del Club i del monòlit commemoratiu dels 50 anys de l'entitat. Així mateix, el club va rebre el Premi Sant Andreu per l'aniversari i també van ser premiades les quatre nedadores olímpiques del club Jèssica Vall, Àfrica Zamorano, Lidón Muñoz i Joan Lluís Pont, que van participar en els Jocs Olímpics de Tòquio el darrer any. Des de la mateixa entitat, esperen en aquest 2022 poder organitzar la resta d'actes més multitudinaris que queden per commemorar el mig segle d'activitat d'aquesta organització esportiva andreuenca.

El president del CNSA Àngel Bernet, recull el premi Sant Andreu pel 50è aniversari de l’entitat / AJUNTAMENT DE BARCELONA

18

Joaquin Fernández i Silvia Parera abans d'anar als jocs olímpics de Barcelona 1992 / CNSA

674_gener2022.indd 16

10/01/2022 13:27:25

apunt històric | El més destacat del palmarès esportiu del CNSA | JJ AYMERICH

En el tram final de la dècada dels 80 el creixement esportiu va ser imparable. A la ja habitual participació d’alguns dels nostres nedadors en campionats de caire internacional, s’hi ha de sumar una fita històrica que serà a participació de Sílvia Parera i Joaquim Fernández, de la mà de l’entrenadora Dolors Jané, als Jocs Olímpics de Seül el 1988, fita mai aconseguida fins llavors. El club tira endavant la primera formació de waterpolo femení, i crea la secció de Salvament i Socorrisme, que aportarà diversos esportistes al mundial d’aquesta disciplina l’any 1987. El 1990 el nouvingut entrenador Joan Donato aconsegueix posar l’equip de nou a la màxima categoria del waterpolo estatal, que ja mai abandonaria. Tot plegat era l’interludi del nou gran canvi que representaria per al club la inauguració de la piscina Pere Serrat i l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. Parera, Fernández i Jané repetirien participació olímpica, mentre que el 1991 es crearia la secció de tennis, que al cap de pocs anys seria federada, i també la d’esquaix, que seguiria el mateix camí. El 1992 reneix l’equip de waterpolo femení, que aquest cop sí, es consolida definitivament i aconseguirà l’ascens a la Divisió d’Honor estatal el 1998. El prestigi del club davant de les institucions va fer possible un altre gran esdeveniment que ha marcat la història del club des del 1993: l’organització del Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que fins llavors havia estat a càrrec exclusivament de la Federació Catalana i disputat a la piscina Sant Jordi. Des d’aquest any les primeres espases de la natació mundial s’han donat cita anualment a la Pere Serrat posant el Club Natació Sant Andreu en el mapa internacional de forma definitiva. En aquesta època la participació de nedadors en campionats internacionals és ja habitual, i Sílvia Parera guanya el bronze en el Campionat d’Europa a Sheffield (1993) nedant els 200 estils.

Amb el canvi de segle el waterpolo també s’instal-la a l’elit estatal tant en homes com en dones. L’any 2005 l’equip femení es classifica per jugar per primer cop competició europea, fita aconseguida diverses vegades posteriorment. També els nois aconsegueixen accedir a Europa l’any 2008 per primer cop. L’any 2010 la piscina Pere Serrat acull la Copa del Rei per primera vegada, i l’evolució arriba al seu zenit quan l’any 2014 l’equip es proclama campió de la Supercopa d’Espanya, primer títol i fins ara únic de categoria estatal. La natació andreuenca passa a ser un referent internacional. L’any 2005 es guanya per primer cop la Copa d’Espanya. De la mà del tècnic José Antonio del Castillo, els èxits se succeeixen als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Hi torna a haver participació andreuenca amb la presència de Brenton Cabello i Javi Núñez. Aquesta fita es repeteix a Londres, quan la natació del club ja està dirigida per Jordi Jou i una nova fornada de noms passa a ser habitual en els podis estatals i participacions internacionals: Èrika Villaècija (Campiona del Món l’any 2010 a Dubai) i Juan Miguel Rando participen als Jocs Olímpics de Londres 2012, any en que també el waterpolo femení té representació andreuenca amb les jugadores Ona Meseguer i Ana Copado. A partir d’aquí apareixen nous noms a l’imaginari del club: Jessica Vall és la referència, amb medalles als campionats d’Europa i del Món, a més de participacions olímpiques a Rio de Janeiro (2016) i Tòquio (2021) juntament amb Àfrica Zamorano, Marta González, Lidón Muñoz i Joan Lluís Pons, entre altres.

674_gener2022.indd 17

cap a peus | gener

Durant la dècada dels anys 70 el club va recollir l’herència de les seccions aquàtiques del Club Esportiu Fabra i Coats. En aquella època les competicions masculines de natació i waterpolo anaven de la mà, i els nedadors nedaven primer i jugaven després, en una mateixa tarda. La natació femenina començava a fer-se un lloc en el panorama aquàtic i el Sant Andreu va irrompre amb força i presència en el panorama català, un cop inscrit a la Federació Catalana. Des del primer moment el Club es significa en aquesta faceta organitzant amb gran èxit campionats socials i també competicions escolars entre els centres educatius del poble, que serveixen a la vegada per captar nous esportistes per als equips de base. De la mà dels primers entrenadors van arribar les primeres competicions, i va ser el recordat Alejandro López el responsable d’aquelles primeres passes. De fet, el 1972 l’equip ja participa en els Campionats de Catalunya i aquell mateix any aporta sis nedadors al Campionat d’Espanya a Canàries, amb l’assoliment de la primera medalla en categoria infantil, de la mà d’Eva Español. Poc després, però, la natació i el waterpolo començaven a caminar cadascú pel seu compte, la qual cosa va propiciar l’aparició dels primers equips de formació en ambdues disciplines. El primer gran pas en aquesta direcció va ser la incorporació dels dos entrenadors que marcarien una època en ambdues disciplines: Jordi Murio i Alfons Clarà. A partir d’aquí el creixement ja és imparable, amb èxits estables en els Campionats d’Espanya de natació i la primera participació de waterpolistes del club en la selecció espanyola infantil. Els nedadors comencen a aparèixer regularment als campionats internacionals i el 1979 s’organitza la primera gran competició estatal a la piscina municipal: el Campionat d’Espanya del Nedador Complet, confirmant així la rellevança del club fora de Catalunya. Aquesta efemèride vindria completada el 1981 amb la celebració, també a Sant Andreu, del Campionat de Catalunya absolut, amb motiu del desè aniversari del club. En aquest període es fa un pas endavant definitiu per canviar la història esportiva del club: El primer lloc en el campionat de Catalunya absolut de natació (1980), la participació de la pimera nedadora del club en un Campionat d’Europa absolut a la ciutat iugoslava de Split (Íngrid Julià, el 1981), l’ascens a Primera Divisió de l’equip de waterpolo de la mà de l’entrenador Aris Ortega (1982) i el primer lloc en el Campionat d’Espanya absolut de natació a Sevilla (1984). Tot plegat culmina amb l’organització, al març de 1985, del Campionat d’Espanya absolut a la piscina municipal, que donaria el tret de sortida a l’organització de grans esdeveniments esportius per part de la institució.

17

10/01/2022 13:27:25

Cultura | Teatre

El Musical del Grup Antifaz: un cant a l'amistat

L

a Palmira Alguersuari és una dona menuda, inquieta i enèrgica que li bull el cap d’idees. M’explica amb satisfacció com la seva entitat, el grup teatral Antifaz, va ser guardonada als premis Sant Andreu 2020 pels seus 50 anys de trajectòria. Aquesta ha estat una celebració condicionada per la COVID, com no podia ser d’altra manera, i el seguici dels actes commemoratius que s’iniciaren el 2019, o bé han hagut de ser aplaçats, com la gran festa de celebració reunirà a totes les persones vinculades a la companyia i al bon gruix d’amistats que hi han col·laborat al llarg de la seva història, o s’han hagut de dur a terme en format telemàtic.

No obstant, el petit respir que ens va proporcionar l’elevat índex de vacunació i la fi de la cinquena onada va permetre reprendre al grup Antifaz la seva activitat teatral amb la presentació del Petit Príncep el passat mes de novembre, obra dirigida per L’Eva Maria Fernández i la Trini Miota que novament van patir la cruesa de la pandèmia amb el positiu d’un dels seus actors i la conseqüent cancel·lació de les representacions pendents, i el retorn dels assajos del primer musical que dirigeix la Palmira, obra de gran format que compta amb la participació de més de 60 actors i actrius, amb edats compreses entre els nou i els setanta i pico anys, que ha d’esdevenir la peça artística cabdal de l’efemèride de la companyia que ha estat programada per aquest proper mes de febrer al teatre dels Nous Locals de Sant Pacià, si els esdeveniments i la volatilitat dels temps que vivim així ho permeten.

En paraules de la pròpia Palmira, aquest projecte “ha estat concebut amb l’objectiu que tots els amics i amigues que han acompanyat al grup Antifaz en els seus 50 anys d’història, formant-ne part o col·laborant-hi de forma puntual en alguna de les infinites tasques que comporta la producció teatral, puguin viure per primer cop o rememorar l’experiència de trepitjar l’escenari, tot gaudint de l’amistat forjada al llarg dels anys”.

Aquest propòsit i la rellevància de la fita assolida pel grup Antifaz, són les raons que m’han motivat a convocar a la Palmira a una coneguda cafeteria del carrer Gran per a que em faci cinc cèntims de com, amb la seva llarguíssima experiència en la direcció, ha plantejat el projecte, els detalls de la seva planificació i quines són les dificultats que ha hagut d’afrontar.

"El que tenia clar des d’un primer moment és que aquesta empresa tan sols es podia assolir de forma conjunta, amb un equip de gent que la compartís. L’Oleguer Alguersuari s’encarrega de la direcció musical i sense el seu concurs no seria viable afrontar una obra del gènere musical. L’Oriol Alié, a banda d’interpretar un dels papers rellevants com a solista, col·labora oferint classes de cant per reforçar els fonaments teòrics de qui així ho reclama.

Jo he assumit la direcció general i artística del projecte i estic molt agraïda a la Marta Puga i la Myrna Cambra per acompanyar-me en aquesta tasca. Així mateix, l’Andreu Puga ha ideat l’escenografia i compta amb en Lluís Tolrà, en Josep i en Jordi Torrents pel seu muntatge. Setze micròfons a escena, la complexa il·luminació i el suport d’un vídeo projector seran gestionats

GRUP ANTIFAZ

674_gener2022.indd 18

10/01/2022 13:27:26

buir-la telemàticament a tots els intèrprets, per a la seva revisió i pràctica a casa.

D’ençà fins al 22 de desembre, que ens hem vist obligats a aturar els assajos davant la sisena onada, s’ha simultaniejat la sala i l’escenari. Tenim programades un “stage” de dues jornades els propers 15 i 16 de gener, trepitjant taules, per representar passatges i interpretar l’obra sencera. Això ens permetrà prendre el pols del punt on ens trobem i comptar amb dues o tres setmanes de marge per polir detalls".

Quines recomanacions donaries a algú que es plantegés realitzar una aventura similar?

"No hi ha una recepta màgica, però en el cas d’existir de ben segur que comptaria amb la bona coordinació de totes les àrees de treball (direcció musical, artística, escenogràfica, vestuari, il·luminació...), la capacitat d’adaptació i replanificació enfront les incidències que puguin sorgir i, sobretot, sobretot, una gran dosi de paciència per assumir els inconvenients inherents a un projecte amateur; tots plegats com a ingredients imprescindibles.

Un plaer haver compartit aquesta bona estona de conversa".

En darrera instància, i com a bo colofó, a la Palmira se li esmuny que aquest és el repte més gran que ha comès i mai farà, on l’edat i l’experiència han estat claus per poder afrontar-lo i un aprenentatge per dirimir que es el darrer d’aquesta entitat...

Desitjo de tot cor poder seguir narrant-vos en un futur ben pròxim els projectes de qui és un dels pilars i ànima del Grup Antifaz.

Joan Trias

cap a peus | gener

des de la cabina per en Marc Pujol i la Marta Soler i la Mercè Pagès han fet mans i mànigues per cosir totes les peces que no teníem al fons d’armari d’Antifaz o a les procedents del vestuari de Rafató Teatre que la Montse Miralles tant generosament ha proveït. Hi ha un munt de gent que hi participa de forma entusiasta a qui no voldria desmerèixer i que ja em perdonaran si no he esmentat", ha explicat la Palmira.

Com s’ha fet el càsting?

"Entre tots els papers de l’obra podem distingir-hi deu solistes, que tenen més protagonisme vocal, i els components dels cors.

En la tria, s’ha en la tria prioritzat els membres d’Antifaz, però amb un grup tant nombrós de personatges, hem pogut obrir les portes a companys d’altres entitats, principalment de Sant Pacià Teatre (SPT), amb qui compartim anys de coneixença, col·laboració i amistat".

Com has abordat l’organització i la planificació del projecte?

"De manera totalment autodidacta i com un aprenentatge. No tenia experiència prèvia en el gènere ni en la gestió d’un grup tant nombrós, amb el que això comporta. Des de principis de setembre fins al 23 de novembre, es van planificar 3 dies d’assaig a la setmana, sense trepitjat l’escenari, en la franja horària de 19:00 a 22:30. A cada convocatòria es planificaven els diferents números musicals segons la disponibilitat horària del personal que hi participava. L’Oleguer els presentava les cançons i eren interpretades sota la seva direcció amb l’ajuda de piano i l’atenta mirada d’en Peñarroya que enregistrava la sessió per distri-

19

GRUP ANTIFAZ

674_gener2022.indd 19

10/01/2022 13:27:26

MEMÒRIA

Breu història de les casernes d’artilleria andreuenques

P

er Reial Decret del 15 de març de 1927 es crea la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento de Barcelona; formant part de la Junta, com a President, el Capità General de Catalunya, i com a vocals , entre d'altres, l'Alcalde de Barcelona, el President de la Diputació de Barcelona i el Comandant General d'Enginyers. El març d'aquell any, es construeixen les dependències de la caserna i parc d’Artilleria de l’exèrcit espanyol: el VIII Regiment Lleuger i el IV Regiment d’Infanteria, gràcies a l'impuls de la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento de Barcelona.

Els terrenys van ser adquirits pel Ministerio de Defensa mitjançant concurs públic, els qual fou guanyat pels propietaris de Sant Andreu de Palomar, formalitzant contracte el 3 de febrer de 1922 i pagant la quantitat de 1.113.836,50 ptes. Les obres s'iniciaren l'1 de novembre de 1929 i finalitzaren el 31 de juliol 1934, ja en plena República. En construir-se les casernes foren enderrocades les masies de Can Vinyes i Can Tissó. Just a tocar s'hi van construir les cases de l'hortet -conjunt de 10 habitatges dúplex i s'iniciava la construcció de la Casa Bloc, ambdós projectes realitzats pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per l'Arquitectura Contemporània (GATPAC).

El nou equipament militar seria batejat amb el nom de Bailén núm. 44 en honor a la batalla de la Guerra del Francès. El juliol de 1935 s'iniciaria el trasllat a les noves dependències i el 1936 els tallers començarien a funcionar a ple ritme.

L'espai urbanístic militar, depenent del Ministerio de Defensa espanyol, arribaria a ocupar una superfície de més de 100.000 metres quadrats, a banda i banda del passeig de Torras i Bages. El projecte d'urbanització va anar a càrrec del Tinent Coronel José González Juan, enginyer militar, i la construcció manada al constructor d'obres Pujades i Llobet. L'equipament militar disposava d'habitacions per a la tropa i pisos per als suboficials i oficials i les seves respectives famílies. A més a més s'hi construir magatzems, tallers, una piscina -inaugurada l'11 de setembre de 1938, menjadors i zones d'esbarjo -cafeteria i sales de descans- per a la tropa i per als suboficials i oficials, patis i camps d'esports.

Les casernes durant la República en guerra A Sant Andreu de Palomar la quotidianitat andreuenca es va veure alterada pel cop d'estat del 19 de juliol a Barcelona, ja que les casernes d'artilleria andreuenques en foren una de les principals protagonistes.

Pati de la Mestrança d'Artilleria en un dia de Jura de la Bandera, a mitjan anys quaranta. Autor desconegut / FAMÍLIA VINYES-ROIG

674_gener2022.indd 20

10/01/2022 13:27:26

es

Segons l'historiador i polític andreuenc Jordi Rabassa: «La derrota del cop d'estat del 17 de juliol a l'Àfrica i del 19 a Barcelona s'explica, en bona part, amb l'episodi de l'ocupació de les casernes de Sant Andreu, on feia alguns dies que s'hi havien concentrat voluntaris tradicionalistes. Les seccions locals dels sindicats industrials s'organitzaren per assaltar-les després que un parell de columnes avancessin cap al centre de Barcelona per defensar el cop d'estat, deixant les instal·lacions desguarnides. Hi hagué enfrontaments a trets, i hi morí el jove Jaume Oller (dies després el passeig de Torras i Bages seria rebatejat de nou amb el seu nom).

De nit, els darrers ocupants fugiren i s'inicià el saqueig de les instal·lacions, on hi havia uns 30.000 fusells que inicialment es repartiren de manera espontània. Més tard, Andreu Capdevila, treballador de la fàbrica Fabra i Coats, i els seus companys de la CNT n'organitzaren el repartiment. Al final del dia s'aturava la rebel·lió.»

Durant el temps bèl·lic les casernes foren ocupades pels anarquistes i esdevingueren lloc de reclutament i entrenament de milicians. El parc armamentístic durant la República en guerra fou comandat pel Coronel Serra, amb l'ajut com a director d'experimentació pel Tinent Coronel José Fernández de la Vega, qui al mateix temps era president d ela Comissió d'Experiències de l'Exèrcit. El coronel rus Nicollaiev fou el delegat i l'encarregat de supervisar la Subsecció de Projectils.

En guanyar els franquistes la guerra les casernes continuaren tenint ús militar, com a Regiment d'Artilleria Lleugera núm. 7 i Mestrança d'Artilleria, amb seu de la 4ta Brigada d'Artilleria. Per la Diada de Santa Bàrbara, patrona de l'artilleria i els firaires, participava la soldadesca i oficialitat en la cercavila organitzada per aquests darrers cada 4 de desembre, data de l'efemèride.

La venda de les Casernes Després de de 69 anys d'ocupació militar les instal·lacions foren venudes pel Ministerio de Defensa al Consorci de la Zona Franca el 1997. L'any 2006 es presenta el Pla de les Casernes i s'inicia la lluita veïnal per a la seva reconversió en equipaments i zona verda públics. El primer nou edifici en realitzar-se és la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Andreu -dit i fet- i temps després es construeix l'escola pública Eulàlia Bota, els espais sociosanitaris CUAP Isabel Roig i CAP de les Casernes, edificis de pisos públics i privats i el Parc d'Antoni Santiburcio -denominació en contra de la voluntat d'una part important dels veïns i les veïnes- i la urbanització dels nous vials de vianants.

Encara s'han de construir més habitatges i equipaments, com una escola bressol i una biblioteca així com el Casal de Joves Jaume Oller i Prats; reivindicació del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias per a dignificar el jove milicià mort durant l'assalt de les casernes el 19 de juliol de 1936.

Pau Vinyes i Roig

Plànol dels terrenys comprats per l'edificació de les casernes de Sant Andreu de Palomar / MEMORIAS DEL PARQUE (1997)

674_gener2022.indd 21

10/01/2022 13:27:27

Esports | Futbol

Un 2022 per fer història

A

Lawson ha deixat de ser jugador del club quadribarrat / UESA

bans de tot, bon any nou a tots els que llegiu aquest article, espero que el 2022 us porti tots els bons desitjos que tingueu. Espero que això sigui aplicable també a la Unió Esportiva Sant Andreu. Després d’ una primera volta que hem anat relatant d’alts i baixos, comença la hora de la veritat.

La segona volta de la temporada no dóna marge a l’error, ja que cada punt pot ser or en la lluita per assolir un ascens tant desitjat com complex. Tots els equips estan a les posicions esperades a aquestes alçades, fins i tot un Hospitalet que sabíem tots que arribaria després d’un mal inici.

La notícia més destacada en el moment que s’escriu aquest article és la més que probable baixa de Lawson Sunderland. La jove perla de la Unió posarà rumb a l’ Inter Miami del conegut exjugador David Beckham. Encara no s’ha tancat la operació per un estira i arronsa entre les dues parts, que, probablement, acabi amb l’abonament de la clàusula de rescissió del jove jugador. És a dir, donem per fet que no hi serà a la segona volta. També cal destacar la baixa d’ Aritz, que en cap moment va acabar de connectar amb el grup ni amb l’ afició andreuenca. A nivell d’altes, la última va ser Adri Expósito, però ja es va anunciar fa setmanes.

Ara ja podem començar amb les previsions de cara a les prope-

674_gener2022.indd 22

Resultats de la la primera volta de la temporada 2021-22 / FLASHSCORE

res setmanes de competició. Jo donaré la meva opinió personal, perquè al cap i a la fi, tot és molt hipotètic. Al principi de la temporada, vaig ser de les persones més crítiques amb la pretemporada, la gestió i els primers partits de lliga. De fet, quan parlàvem a La Banqueta, jo era l’únic que posava a la Unió fora dels llocs que dónen accés al playoff. També és cert que l’ evolució ha estat notòria i hem vist futbol de molt alt nivell en alguns partits. Si posem tot això en una coctelera, ens queda una gran incògnita de cara a la segona volta. Crec que farem playoff, però no sobrats. Fora de casa falta solvència per poder garantir 100% una plaça.

Si ens parem a mirar xarxes socials i copsem el sentir de l’afició quadribarrada, no es contempla res que no sigui un ascens. Pot ser un factor que afegeixi pressió als jugadors? Esperem que no.

Simplement volem que sigui una motivació pel grup, que sentin que l’afició estarà amb ells en cada partit. El Narcís Sala serà una olla a pressió i segur que la majoria de punts es quedaran a casa. Fora de casa, l’ afició és el jugador número 12 i serà on es decideixi tot de cara a final de temporada. En tot cas, ho anirem seguint partit a partit, esperant explicar l’ ascens en pocs mesos.

Segur que junts ho aconseguirem i gaudirem d’un final de temporada mol feliç. I, com sempre, som-hi UESA! David Albizu

10/01/2022 13:27:27

674_gener2022.indd 23

10/01/2022 13:27:30

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com

La revista local més antiga de Barcelona 674_gener2022.indd 24

10/01/2022 13:27:32