Balanç de la pacificació del carrer gran, un any després
Alba Cabrera i Xavier Aragall
A finals de 2016 s’aprovava el pla de reforma urbanística del carrer Gran pel qual el carrer havia de passar a ser una zona de preferència per als vianants amb un ús pacificat dels de vehicles. Aquesta reforma acaba un cicle que s’iniciava ara fa dues dècades, quan es va buidar de trànsit una via més que saturada tant ambiental com acústicament i recupera un espai que convida a passejar-hi. Vist en perspectiva es pot dir que es tanca una època històrica, que de ben segur que d’aquí uns anys serà estudiada com el retorn de les persones a les vies principals deixant enrere una llarga etapa d’intensa motorització que s’inicià a la segona meitat del segle XX. Una etapa que va enlletgir i embrutir els eixos centrals de els poblacions, i van rellevar el vianant a un segon terme. Avui en dia la planificació urbanística ha de conjugar i equilibrar la mobilitat de les persones, el creixement econòmic i el respecte amb el medi ambient i tot plegat garantint una bona qualitat de vida als ciutadans. La gestió del trànsit té encara avui una important component de planificació de la mobilitat basada en el vehicle, no obstant per fer sostenible la ciutat, creix cada cop més la necessitat de cercar alternatives de transport (transport públic, bicicleta i caminar). A nivell social, la pacificació permet crear espais de ciutadania, és a dir llocs per on passejar, jugar, trobarse, compartir i viure en comunitat de manera amable i lliure de fums i sorolls.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
659_setembre.indd 14
03/09/2020 19:02:20
