659_setembre.indd 1
03/09/2020 19:02:14
659_setembre.indd 2
03/09/2020 19:02:14
EDITORIAL El problema de l'habitatge continua JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
“
En iniciar-se la sublevació feixista, el Govern de la Generalitat no vacil·là en reduir la renda de la propietat urbana, interpretant el desig del poble d'alleugerir-se d’una de les explotacions que més feixugament pesava sobre d'ell.” Així començava el Decret de municipalització de la propietat urbana signat l'11 de juny de 1937 per Lluis Companys. L'especulació ha existit sempre i a tot arreu, pèro durant la segona República el Govern va saber respondre a aquesta xacra sense vacil·lar. Ho va fer decretant la municipalització de la propietat urbana. També avui en dia es parla de municipalitzar o remunicipalitzar serveis, la gestió de l'aigua, els enterraments,... però i l'habitatge? Per què no? De moment aquesta no és la situació en la que ens trobem ara a casa nostra, el plantejament dels nostres dies és molt menys radical. La demanda dels moviments socials i veïnals, entre els que es compta la nostra entitat, reclama a les diferents administracions públiques, a cadascuna el que li correspon a raó de les seves competències, facilitar l'accés a l'habitatge. Que el cost de l'habitatge no s'emporti la majoria dels ingressos de les veïnes, fet que impedeix el consum d'altres productes i serveis per l'extracció de rendes que genera el sector immobiliari. Aquests dies, atenent a alguna d'aquestes demandes, la Gene-
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
8
ralitat de Catalunya portarà al Parlament la proposta d'aprovació de la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge. En síntesi es pretén que els preus del lloguer a curt i llarg termini es vagin acomodant als ingressos mitjans de la nostra societat, afegint un topall perquè viure de rendes no sigui tan negatiu per al funcionament de l'economia com és ara. La motivació que porta a reclamar la regulació es justifica, tal i com consta a la proposta de llei, per l'augment de preus que, combinat amb la curta durada dels contractes d'arrendament en aplicació de la legislació de l'Estat, ha propiciat una escalada forta dels preus, que a Catalunya han crescut entorn d'un 30 % en els darrers cinc anys. Aquesta tendència ha estat encara més acusada en el cas de Barcelona i el seu entorn metropolità, en afegir-s'hi l'auge del turisme urbà, que ha desviat habitatges cap a usos no residencials reduint l'oferta d'habitatge. Estarem atents al recorregut i aplicació de la Llei. D'altra banda a ningú se li escapa tampoc que, malgrat la Generalitat té la competència sobre habitatge la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans només la pot reformar el govern d'Espanya. Esperem que aquesta llei sigui aprovada i que es puguin complir els objectius que persegueix.
www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h
*
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
)
93 345 96 98
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
PORTADA: MARIO GÓMEZ ÀVILA (LA LLOTJA) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, VILLE LAHDENVUO I TONI ESPINAR PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A. PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) / AQUEST 2020 LES EDICIONS S'HAN REDUÏT A LA MEITAT PER LA PANDÈMIA DE LA COVID-19 DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
659_setembre.indd 3
03/09/2020 19:02:14
Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus
659_setembre.indd 4
03/09/2020 19:02:15
VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ
VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS
HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-
CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA
TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG
FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-
DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-
NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.
CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-
VOCALIA D’AFERS SOCIALS
VA.
REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA
SUMARI 6......... ENTREVISTA A L'AUTOR
DEL LOGO DELS 40 ANYS 8...... RADARS DURANT LA PANDÈMIA
GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SERVOCALIA DE SANITAT
VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB
LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER
EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,
UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I
AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-
PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-
VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS
SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.
“CAP NEN SENSE JOGUINES”.
12 ....
ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES
SANT ANDREU X VIURE (TGV)
RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,
AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-
LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-
MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT
GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-
ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES
BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I
HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE
REIVINDIQUEN
L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU
VOCALIA DE MEDI AMBIENT
COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A
LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT
LA SEVA ACCESSIBILITAT.
I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS
CARRER GRAN
DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES
A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT
COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,
VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/
LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI
GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST
ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-
MANDAT.
TICA, ETC.
L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT
INAUGURACIÓ DE LA CÚPULA
monogràfic
14 ... BALANÇ DEL NOU CARRER GRAN
20 ..... MÈTEO 23 ..... ESPORTS
EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL VOCALIA D’HABITATGE
PROJECTE.
ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE
SERVEIS DE L’AVV
LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR
FABRA I COATS
INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER
SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE
LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-
SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-
TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM
LUPAMENT DEL PROJECTE.
Per una petita quota:
TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE
CASERNES
> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.
TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-
FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA
ZATS COM A TALS.
PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,
> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES
FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA
ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-
VOCALIA D’URBANISME
ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE
NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.
DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS
GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-
PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-
TATGE PROTEGIT.
LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-
> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.
LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL
MERIDIANA
PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-
L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR
> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER
SIONS
DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-
L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-
RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA
TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.
CREADES
PEL
SEGUIMENT
DELS PROJECTES.
5
BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANITVOCALIA DE PATRIMONI
ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR
> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.
VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE
INNECESSARI.
ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE
POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS
PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-
LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS
CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM
DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA
MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.
PER
RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
AVINGUDA. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.
TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL
IGLESIAS.
JURÍDICA.
659_setembre.indd 5
03/09/2020 19:02:15
l’entrevista | Arnau Aguado Melet| AUTOR DEL LOGO DELS 40 ANYS DEL CAP A PEUS
" Volia que hi quedessin reflectits, el donar veu al poble i el vostre esperit reivindicatiu tan característic"
E
ts estudiant de la Llotja, ens podries dir quins estudis hi fas i com vas decidir estudiar a la Llotja? Quines assignatures teniu en aquests estudis? "Vaig acabar els meus estudis de Gràfica Publicitària l'any passat. La Llotja era la meva primera opció, ja que al ser una escola amb molts anys de recorregut i n'havia sentit a parlar molt bé; també perquè ofereix un ventall molt gran d'especialitats i si en un futur volgués seguir formant-me en altres àmbits ho podria fer en la mateixa escola. En els dos anys que dura el curs s'estudien diversos àmbits del disseny com la tipografia, el màrqueting, fonaments del disseny, audiovisuals, fotografia, etc. i també hi ha una assignatura que planteja projectes reals". Ets de Sant Andreu? Quina vinculació tens amb Sant Andreu i el que passa aquí, la nostra actualitat? "No, jo sóc de Terrassa. El primer contacte que vaig tenir amb Sant Andreu va ser degut a l'escola i fins que no vaig treballar en el projecte de les portades del quarantè aniversari de la vostra revista, que ens vau proposar, no havia profunditzat en la cultura del vostre barri". En el marc de la col·laboració per crear contingut per la revista, com va ser el procés per elaborar el logotip? A part també vas fer diverses portades pel
659_setembre.indd 6
40è aniversari. Com te les va plantejar? "Doncs del logotip simplement vaig unir dos conceptes que volia que hi quedessin reflectits, el de donar veu al poble i el vostre esperit reivindicatiu tan característic, d'aquí va sortir la idea del megàfon, el vaig traçar a mà amb el "40 anys!" i seguidament el vaig passar a digital. Pel que fa a les portades, vaig fer una proposta en la qual vaig recollir parts importants de la història del barri que vau escriure en els números més antics de la revista, i les altres dues les vaig enfocar a fets concrets, el de salvar el casc antic i el Parc de la Pegaso". Què en penses de que una revista local pugui complir ja 40 anys sense haver-se deixat de fer? Coneixies abans d'aquesta col·laboració al cap a peus o l'associació? "No ho coneixia fins que vau venir a presentar el projecte a l'escola, em sembla impressionant, a més sou la revista més antiga de Barcelona, això diu molt de la cultura i la unió del barri". Com a persona jove, què creus que podria fer la revista pels joves de sant Andreu? "Potser, dedicar una plana per a que els joves puguin exposar els seus projectes personals: artístics, literaris, musicals, etc. de forma que puguin donar a conèixer la seva obra al poble". Xavier Aragall
03/09/2020 19:02:18
40 ANYS DE LA REVISTA
cap a peus | setembre
7
659_setembre.indd 7
03/09/2020 19:02:18
PORJECTE RADARS
Projecte Radars, més necessari que mai durant el confinament
S
i es pot treure alguna cosa positiva de la crisi sanitària que estem vivint des del passat mes de març, és la conscienciació que hem de cuidar més i estar més atents a les persones grans, un dels col·lectius de risc davant el coronavirus. No només per protegir-los davant un possible contagi (que també, i és molt important), sinó que també ha quedat patent que hi ha un gran nombre d’homes i dones majors de 65 anys que viuen sols i que han hagut de patir la desolació d’enfrontar-se a mesos de confinament a casa seva, sense poder comunicar-se gairebé amb ningú. El projecte Radars va néixer fa més de deu anys per evitar la situació de vulnerabilitat de les persones grans que viuen soles, i per això tot l’equip que el forma a Sant Andreu no ha deixat de treballar ni un sol moment durant tot el confinament. S’han celebrat dues taules virtuals de les diverses entitats que hi formen part per tal de reformular les diverses accions que tenien previstes per enguany, i ja s’han pensat alternatives per donar a conèixer els serveis a les persones grans a través d’eines digitals, el que suposa tot un repte, tant per col·laboradors com pels
659_setembre.indd 8
propis usuaris i usuàries del projecte. Una d’aquestes accions que es troba ara en procés de redefinició és la Setmana de la Gent Gran, que se celebra habitualment al mes d’octubre. Consisteix en una sèrie d’activitats que es realitzen en diversos locals i espais de Sant Andreu, amb la col·laboració de diverses entitats. L’objectiu és promoure que les persones d’edat avançada surtin al carrer i es relacionin, que sentin que formen part de la comunitat. Amb aquest mateix fi hi havia previstes una sèrie d’accions per tot l’any 2020: microtrobades, xerrades, tallers, etc. Degut a la situació actual, s’està estudiant la possibilitat d’organitzar aquestes accions en petit format per evitar aglomeracions, i, alhora, que puguin ser retransmeses a través de xarxes socials. Això també ajudarà a donar una gran difusió al Projecte Radars i a donar a conèixer els serveis, tant a la gent gran com a d’altres col·lectius. En aquest sentit, el Projecte Radars ha iniciat una col·laboració
03/09/2020 19:02:18
Moltes de les activitats programades adreçades a la gent gran hauran d'adaptar-se a la nova situació amb els mercats municipals de Barcelona, en la que també hi participa el Mercat de Sant Andreu: consisteix en incloure informació sobre el projecte en les compres que fan arribar a domicili als seus clients. D’aquesta manera, els mercats, que també compleixen una funció important de suport als col·lectius més vulnerables lliurant les comandes a casa, també contribueixen a identificar persones que viuen soles i podrien estar interessades en ser usuàries del projecte.
a les mesures de seguretat sanitàries. En una de les últimes reunions virtuals s’ha plantejat la possibilitat de poder fer aquesta trobada durant el mes de setembre. El Projecte Radars es va implantar a Sant Andreu al novembre de 2013 i consisteix en una xarxa de prevenció formada per veïns, comerços, entitats sanitàries i serveis socials, que estan atents al seu entorn i, en especial, a aquelles persones grans que viuen soles i estan en risc d’exclusió social.
Durant el confinament, el Projecte Radars ha comptat amb tretze voluntàries que han estat fent periòdicament trucades als setanta-tres usuaris del projecte per assegurar-se que estaven bé. Degut a la situació, han fet el seguiment des de casa seva, amb el suport i coordinació de l’equip del projecte. També han pogut comptar amb la col·laboració d’alguns funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona.
Des de la seva implantació a Sant Andreu, ha anat creixent any rere any, gràcies a la implicació i a la col·laboració de tots els voluntaris. A més de veïns particulars, és de vital importància la implicació de gairebé tota la xarxa de farmàcies del barri i de nombrosos comerços, que també contribueixen a l’acompanyament d’aquestes persones i a assegurar el seu benestar.
Normalment s’organitzen activitats de trobada amb les voluntàries per tal d’agrair l’esforç i el temps que inverteixen en el projecte. Aquest any això de moment no ha estat possible degut
Si vols col·laborar, o si coneixes a algú que pugui estar interessat en apuntar-se com a usuari, pots adreçar-te al telèfon 936 197 311 o be enviar un email a radarsgentgran@bcn.cat. Míriam Pérez
cap a peus | setembre
9
659_setembre.indd 9
03/09/2020 19:02:18
COVID-19
Continuen augmentat els casos al poble
S
egons les dades actualitzades setmana rere setmana pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des de mitjans de juliol, el nombre de contagis confirmats per PCR a Sant Andreu no ha parat de creixer, apropant-se ja a la seixantera de contagis per setmana. De fet, el districte andreuenc és el tercer de la ciutat de Barcelona amb més contagis confirmats per PCR positives: 173 en total la darrera setmana d’agost, una xifra que va creixent setmana rere setmana. Les franges d’edat de persones amb Covid-19 també ha baixat al nostre poble, situant-se majoritariament en 29 joves de entre 15 i 34 anys, més de la meitat del total de contagis registrats la darrera setmana d’agost. Igualment, quan está a punt de començar un nou curs escolar, Sant Andreu ha registrat el 30 d’agost 5 menors de 14 anys con-
tagiats i 7 casos en la mateixa setmana d’andreuencs majors de 65 anys. Per tant, la incidencia actual de la Covid-19 al nostre poble és de 102 casos per cada 100.000 habitants –el districte andreuenc ronda els 60.000 habitants, per tant, les dades reals serien d’uns 60 casos pel total d’habitants al dia¬-, una xifra molt elevada, per sobre de la taxa de Barcelona, encara que la ratio de transmissió d’un pacient contagiat a un altre a Sant Andreu Sud és del 0,98% i al nord de l’1,37%. La previsió és que es mantingui el nombre de contagis durant tot el mes de setembre, tot i que la Generalitat ha declarat que no veu risc de rebrot generalitzat com va passar al març a la ciutat de Barcelona. Alba Cabrera
FONT: DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ELABORACIÓ PRÒPIA EL DIA 31/08/2020
659_setembre.indd 10
03/09/2020 19:02:18
OBRES
Novetats obres Meridiana i AVE
L
a remodelació de la Meridiana i la construcció de l’estació de trens de la Segrera i els arranjament de tota la seva àrea d’influència, són dues grans transformacions urbanístiques que estan cridades a tenir una gran incidència en la configuració de Sant Andreu. Ambdues intervencions han rebut també l’impacte del Covid-19, i els calendaris d’obres sembla que es poden endarrerir. En el cas de la Meridiana, el punt de partida és que de cara a l’actual legislatura (2019-2022) hi ha el compromís d’eliminar un carril d’entrada i un de sortida des de Glòries fins a Fabra i Puig. Aquesta proposta va ser reclamada per la majoria d’associacions de veïns i veïnes dels districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí, membres del col·lectiu Som Meridiana. Una mesura que ha de ser un pas valent per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar l’aire que respirem. El primer tram entre Glòries i Mallorca ja està enllestit, el següent tram que es farà és de Mallorca a Josep Estivill (on hi ha l’església triangular de Sant Joan Bosco). Un cop acabat aquest tram, s’iniciaran les obres fins a Fabra i Puig. Segons l’Ajuntament, tal i com s’indicava en la darrera reunió informativa, la redacció del projecte es farà entre desembre d’enguany fins al junt del 2021. La licitació d’obres hauria d’acabar el gener de 2022 a partir d’aquest moment s’iniciarien les obres que tenen prevista una duració de 20 mesos fins al setembre de 2023.
Caldrà seguir de prop que aquest calendari no es vegi alterat pel Covid-19, doncs la necessitat de reduir els fums contaminants i causants del canvi climàtic és cada cop més urgent. D’altra banda, l’estació de tren de Sant Andreu Comtal, infraestructura llargament reivindicada per l’AVV de Sant Andreu des de l’any 2015 durant els quals ha organitzant cada novembre una encadenada reivindicativa. El passat mes de juny rebíem la notícia de la licitació de les obres. S’adjudicaven a l’empresa Copcisa per un pressupost de 6,3 milions d’Euros amb un termini d’execució d’11 mesos. Així mateix des de l’Ajuntament hi ha previst fer coincidir aquesta construcció amb l’arranjament dels voltants de l’estació, que es preveu que sigui zona verda. Cal recordar que la nova estació quedarà integrada en el futur parc lineal Sant Andreu-La Sagrera, els seus accessos tant des del costat de Sant Andreu com des del costat de la Maquinista, permetran tenir un itinerari directe que uneixi ambdós costats i tenir un accés directe al parc des del centre de Sant Andreu. La nova estació estarà integrada en el futur parc lineal Sant Andreu-La Sagrera i s’hi podrà accedir tant des de l’actual passarel·la, que es rehabilitarà, com des del Parc de la Maquinista, de manera que es crearà un itinerari des de la cantonada del parc Xavier Aragall
cap a peus | setembre
11
La reducció d’un carril per banda, permetrà la creació d’un tram central per a bicicletes / AJUNTAMENT DE BARCELONA
659_setembre.indd 11
Aspecte de la nova estació amb els voltants enjardinats / AJUNTAMENT DE BARCELONA
03/09/2020 19:02:19
ESGLÈSIA DE SANT ANDREU DE PALOMAR
Ja llueix la nova cúpula de la parròquia
D
urant el passat juliol vam tenir l’alegria de poder veure el resultat de la restauració de la cúpula de la parròquia de Sant Andreu.
El resultat final es fruit de molts anys de treball, des de la campanya veïnal “Salvem la cúpula” iniciada als anys noranta per Isabel Roig arran d’un seguir de despreniments a partir dels quals es van poder detectar esquerdes preocupants, fins a la tasca de mossèn Albert Taulé com a Rector amb qui es va fer el primer informe de desperfectes, i mossèn Martí Visa (19972007) qui després de gran dedicació i insistència, va poder signar un conveni entre el Bisbat, l’Ajuntament i la Generalitat que permetria tirar endavant la restauració. En principi la restauració s’hauria d’haver iniciat l’any 2007, però els retards s’havien anat acumulant per diversos motius tan econòmics com tècnics. Cal tenir present que la cúpula té 15 metres de diàmetre i està situada a 50 metres d’alçada, essent la segona cúpula més gran de Catalunya, restaurar-la té doncs
unes dificultats afegides i precisava una bona planificació tècnica, sobretot a nivell arquitectònic. A finals de maig de 2019 s’iniciaven les obres, primerament es va haver d’instal·lar una bastida de 66 metres, aproximadament uns 20 pisos, de forma circular en la part superior per tal que es pogués treballar en tot el perímetre de la cúpula. Calia arreglar les esquerdes causades per la diferència de temperatura entre l’exterior, que sempre rep la radiació del sol i l’interior a l’ombra. També s’ha reforçat l’estructura de l’edifici i s’han eliminat les humitats. Tot plegat han estat al voltant de 12 mesos de treballs de restauració. El proper novembre durant la Festa Major, si la pandèmia del Covid-19 ho permet, es farà l’acte d’inauguració oficial de la cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, un acte pensat en tant que símbol distintiu de Sant Andreu, patrimoni doncs del nostre paisatge i que finalment s’ha recuperat deslliurant-se de la malla protectora que l’embolicava des de feia gairebé 15 anys. Xavier Aragall
12
MARC GARCIA REYES
659_setembre.indd 12
03/09/2020 19:02:19
659_setembre.indd 13
03/09/2020 19:02:20
Balanç de la pacificació del carrer gran, un any després
Alba Cabrera i Xavier Aragall
A finals de 2016 s’aprovava el pla de reforma urbanística del carrer Gran pel qual el carrer havia de passar a ser una zona de preferència per als vianants amb un ús pacificat dels de vehicles. Aquesta reforma acaba un cicle que s’iniciava ara fa dues dècades, quan es va buidar de trànsit una via més que saturada tant ambiental com acústicament i recupera un espai que convida a passejar-hi. Vist en perspectiva es pot dir que es tanca una època històrica, que de ben segur que d’aquí uns anys serà estudiada com el retorn de les persones a les vies principals deixant enrere una llarga etapa d’intensa motorització que s’inicià a la segona meitat del segle XX. Una etapa que va enlletgir i embrutir els eixos centrals de els poblacions, i van rellevar el vianant a un segon terme. Avui en dia la planificació urbanística ha de conjugar i equilibrar la mobilitat de les persones, el creixement econòmic i el respecte amb el medi ambient i tot plegat garantint una bona qualitat de vida als ciutadans. La gestió del trànsit té encara avui una important component de planificació de la mobilitat basada en el vehicle, no obstant per fer sostenible la ciutat, creix cada cop més la necessitat de cercar alternatives de transport (transport públic, bicicleta i caminar). A nivell social, la pacificació permet crear espais de ciutadania, és a dir llocs per on passejar, jugar, trobarse, compartir i viure en comunitat de manera amable i lliure de fums i sorolls.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
659_setembre.indd 14
03/09/2020 19:02:20
A
nivell mediambiental fa reduir l’ús del vehicle privat i amplia àrees verdes amb incidència directa en la qualitat de l’aire. A nivell econòmic, la pacificació permet un destacat impuls comercial, cultural i turístic de l’àrea. Cal tenir present que nivell comercial s’erigeixen com a espais alternatius als centres comercials actuals. Avui els hàbits de consum han canviat, el processos de compra van associats al fet de passejar en un entorn amable, sense sorolls i molèsties de vehicles.
apunt històric | Els orígens de les zones de vianants| Cal remuntar-se als anys 60 per trobar els primers projectes de creació de zones de vianants, propostes que aleshores van generar intensos debats entre partidaris i detractors, ja que estem parlant dels anys de la intensa motorització de les societats, quan el cotxe es fa assequible per a tot tipus de rendes familiars. De fet en aquells anys es proposava la peatonalització segregant completament els vehicles dels vianants, mentre que ara s’implementa més la pacificació per la qual cohabiten diferents modalitats de transport amb preeminència de les persones. Als anys setanta s’estendrà arreu d’Europa la tendència de peatonalitzar carrers principals de nuclis històrics de moltes ciutats a Alemanya o als Països Baixos primer, posteriorment cap a França. La pacificació entrarà en escena cap als anys noranta per la necessitat de combinar el pas de vehicles en àrees pensades per a vianants. La possibilitat de regular l’accés de vehicles (restriccions horàries, pilones automàtiques, limitacions de velocitat etc) permetrà aquesta combinació d’usos, deixarà les àrees estrictament per a vianants en zones cèntriques singulars, i permetrà estendre arreu de la ciutat les zones amb preferència per a vianants.
Fabra i Puig fins a Ruben Dario. El juny de 2019 es dona per obert aquest primer tram, mentre que les obres entre Ruben Dario i Malats gairebé acabades van trigar uns mesos més. Finalment el tram entre Malats i Joan Torres va estar a punt avançada la tardor. Deu anys després de persistent activisme veïnal ja es pot veure gairebé acabat el nou carrer gran.
15 cap a peus | setembre
Una de les principals reivindicacions de l'AVV Les primeres reivindicacions es produeixen l’any 2009, es demanen talls entre el carrer Malats i Sant Adrià per als caps de setmana. L’any següent el 2010, es va fer un enquesta als comerciants, botiga per botiga, una gran majoria es mostra d’acord amb la pacificació. El 2011 serà un any destacat ja que es constitueix la comissió de l’AVV pel Carrer Gran. Es va dur a terme un estudi sobre l’aparcament, les zones blaves i es va fer una proposta amb l’assessorament de l’expert en mobilitat i trànsit Ole Thorson. L’any 2012 l’AVV presenta un projecte urbanístic de transformació del carrer Gran per als vianants. L’AVV fa diverses reunions informatives amb els veïns i es crea el logotip “tot passejant pel carrer Gran” per acompanyar la reivindicació. L’any 2013 hi haurà una nova companya de recollida de signatures i actes reivindicatius. També aquell any, l’aprovació del pla de protecció del nucli històric, que fa constar la voluntat municipal de pacificar el carrer Gran. L’any 2015 hi ha eleccions municipals i la pacificació del carrer Gran està inclosa al programa electoral del partit que guanya les eleccions. El 2017 es constitueix la comissió de seguiment al Districte amb entitats veïnals, de comerciants i socials. El desembre d’aquell mateix any s’aprova el projecte de reurbanització. Cinc mesos després, al maig de 2018 s’inicien les obres del primer tram de
659_setembre.indd 15
ALBA CABRERA
03/09/2020 19:02:20
659_setembre.indd 16
03/09/2020 19:02:20
Les portades de seguiment de la pacificació del carrer Gran / AVV
Aspectes a millorar Tanmateix després d’un any de funcionament, hi ha detectades algunes mancances o punts negatius que caldrà anar arreglant abans no acabin perjudicant el conjunt de la remodelació. Un punt destacat i ben visible és l’estat de l’asfalt de la calçada central, el seu color clar fa que ressalti molt la brutícia que és espe-
659_setembre.indd 17
cialment desagradable en els punts de recollida d’escombraries, ja sigui davant d’establiments comercials (particularment els d’alimentació) o davant dels contenidors (especialment els de rebuig i orgànic). És un element a resoldre, treballant conjuntament amb el servei de neteja i el de recollida d’escombraries, ja que resulta força incomprensible trobar-se aquests trams ennegrits i enganxifosos en un eix cridat a ser un espai de ciutadania. Pel que fa a l’arbrat i jardineres hi ha diversos elements. D’una banda hi ha jardineres ben delimitades on les plantes i flors s’han anat fent (com el tram a tocar de Fabra i Puig) però hi ha altres trams on els escocells fan de jardineres i potser no tenen la dimensió adient i tampoc queda un espai prou ben delimitat. Així la gran majoria de plantes dels escocells ha anat desapareixent per una combinació d’incivisme i de manteniment poc acurat. També s’han apuntalat la base dels arbres, una mesura en principi per protegir-los, però se’n qüestiona l’eficàcia i a més estèticament és bastant dubtosa. Un dels aspectes més destacats és la regulació dels vehicles. A costat, i massa vegades encara passa, que els camions i furgonetes que son proveïdors de les botigues del carrer, no ho fan dins l’horari establert. Mentre que els cotxes en general, per bé que ja no passen els vehicles que passaven abans, sovint segueix havent-hi un trànsit constant de cotxes allà on haurien de ser preferents les persones. Ha calgut insistir en la necessitat de senyalitzar ben clarament que és un espai pacificat amb preferència per als vianants. D’altra banda, es pot veure sovint com hi ha cotxes que ocupen voreres com si fossin una àrea de càrrega i descàrrega, envaint l’espai de vianants. Son casos sobre els que cal fer especial seguiment, ja que de no corregir-se espatlla tot l’esforç de pacificació.
cap a peus | setembre
Balanç d’aspectes positius En termes generals l’impacte de la remodelació, per la profunditat que té, fa pensar en positiu. S’han tret els vehicles del carrer, s’ha pacificat el trànsit, el carrer esdevé un espai acollidor, amb arbrat i jardineria presents de forma constant. Fins i tot destaca la manera com s’ha ordenat els espais, on hi ha alguns punts que disposen de molta amplitud semblant petites places introduïdes al llarg de l’eix. També es positiu el fet que ara les places com ara la del Comerç o la del Pomera queden integrades en el continu del carrer on el vianant és preferent. Falta veure com els veïns i passejants es van apropiant d’aquests nous espais i quins usos es van donant. Tot i així, es pot dir que la pacificació ja ha arribat i és irreversible, en el sentit que es faria molt difícil pensar que poguessin tornar cotxes i busos a circular-hi altre cop. Finalment, una part no visible de la reforma és el pla d’usos que l’acompanya. No és visible, però si que afecta en el resultat final, ja que la limitació d’espais per a terrasses o de les tipologies de comerç que s’hi pot instal·lar (evitar massa presència de bars i cafeteries, prohibició de sales de joc recreatiu etc) hauria d’anar fent créixer un carrer gran amb un comerç divers, que mantingui el valor de la proximitat i que sigui doncs un eix comercial posat al dia.
17
03/09/2020 19:02:21
OBITUARIS
Josi Llorens, lluitadora social pels drets dels discapacitats intel·lectuals
E
l proppassat 19 de juliol moria Josi Llorens i Martí als 96 anys. Una dona enèrgica, decidida i lluitadora. Fundadora conjuntament amb el seu marit Josep Martínez de Foix (mort als 95 anys el 2015 i històric dirigent de la FAVB, de la Federació d’ERC de Barcelona i d’Amics de la Unesco) d’Aspanias i el Taller Escola Barcelona. Arran del naixement del fill d’ambdós Joan, amb discapacitat intel·lectual, el 1951, van decidir implicar-se de valent en la lluita a favor dels discapacitats i a començaments dels anys seixanta del segle passat fundaven l’associació Aspanias. El 1965, constituïen conjuntament amb d’altres set famílies el primer taller per a joves i adults amb discapacitat intel·lectual, el qual anys més tard es convertiria en la cooperativa Taller Escola Barceloneta, en honor al barri on s’allotjà el primer local de l’escola. Anys després, en traslladar la seu al Verdum i a Sant Andreu de Palomar, bescanviaren el nom pel de Taller Escola Barcelona (TEB), encara avui en funcionament i situat als carrers andreuencs de Fernando Pessoa i Andana de l’Estació així com en d’altres indrets de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un dels fills del matrimoni, en Jordi Martínez de Foix, militant independentista i membre de les joventuts del Partit Comunista
d’Espanya (Internacional) morí als 21 anys mentre manipulava explosius, el 14 d’octubre de 1978 (la mort encara no s’ha aclarit del tot). El segon dels quatre germans, Francesc Martínez de Foix i Llorens, fou el continuador de la tasca associativa i social dels pares. Dirigí el grup Cooperatiu TEB fins la seva mort, ocorreguda prematurament el 2017. Francesc, a més a més fou president de la Federació Catalana d’esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual i vicepresident de Special Olympics de Catalunya i d’altres entitats relacionades amb el món del discapacitat intel·lectual. El 2012 va ser mereixedor de la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Tant el matrimoni format per Josep i Josian com el seu fill Francesc van ser socis de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, des d’on van col·laborar en la sensibilització envers les persones amb discapacitat intel·lectual i donant a conèixer a través de les pàgines del Sant Andreu de Cap a Peus el projecte cooperatiu del Taller Escola Barcelona. Josi, a títol personal, el 1994, va rebre la Medalla de Plata de Solidaritat Civil i el 2000 la Medalla Francesc Macià. Des de l’Associació de Veïns volem expressar el nostre condol a familiars i amics. Pau Vinyes i Roig
JOSI LLORENÇ
659_setembre.indd 18
03/09/2020 19:02:22
Mor Salvador Casas i Pujols, un dels fundadors del CEII
H
i ha morts que et deixen tocat i aquesta ha estat la del Salvador Casas i Pujols (Sant Andreu de Palomar, 10 de juliol de 1926 – 23 d’agost de 2020). Membre fundador i de la directiva del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, on hi va deixar una forta petjada. Home de poques paraules però de conviccions fermes i valentes. Mai tenia un no per ningú. De petit va educar-se sota el patronatge dels mestres republicans de l’escola municipal Ignasi Iglésias, entre els quals Josep Maria Roig i Llop -oncle avi de qui escriu aquestes ratlles-, l’Enric Gibert i Camins, Montserrat Roca i Baltà -futura directora de l’escola Teresa de Jesús- i Angelina Colubret i March -publicista d’ERC de Badalona. De gran en seria un dels promotors de la creació de l’Associació d’Exalumnes de l’Escola Ignasi Iglésias. Va ser un dels artífexs de la recollida de signatures per a dignificar en un espai públic de Sant Andreu de Palomar la figura de la pedagoga Montserrat Roca i Baltà (1892-1982), aconseguint que la plaça del triangle dels carrers Virgili i Santa Coloma fos batejada en honor a l’il·lustre mestra nascuda a Cuba. Anys després, de nou aconseguiria, gràcies a la recollida de signatures, que la nova escola del carrer d’Irlanda fos anomenada Mestre Gibert, en homenatge al pedagog Enric Gibert i Camins -primer director de l’escola 26 de Enero, institució inaugurada poc temps després de l’acabament de la Guerra Civil, el curs 1942-1943, i actualment amb el nom Arc Iris. Ambdós mestres fundadors de l’escola Ignasi Iglésias. També, fou un dels mantenidors de l’ofrena floral a la tomba d’Ignasi Iglésias, situada al Cementiri de Sant Andreu de Palomar, fins i tot en els anys repressius de la dictadura del general
Franco, fent-ho clandestinament en alguna ocasió. El seu instint captiu en homenatjar els grans poetes catalans com Jacint Verdaguer i Joan Maragall, a més de l’esmentat Iglésias, el feren mereixedor d’elogis de tota mena. La sala de consultes de l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu duu el seu nom en reconeixement a la gegantina tasca de recopilar cartells, fulletons d’entitats i revistes que després faria donació a l’equipament municipal. Se’l solia trobar per les nits amb una bata blava -talment com si fos un operari d’una empresa pública- arrancant cartells que després dipositaria a l’arxiu del districte. Els anys setanta, vuitanta i noranta son ben representats a nivell de cartellisme i documentació gràcies a la seva tossuda tasca de recopilació. D’altra banda, solia recollir al local de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar exemplars del Sant Andreu de Cap a Peus, cada cop que sortia al carrer el butlletí veïnal, repartint-lo entre biblioteques i arxius públics i privats. Assidu lector de ca l’Ardiaca, l’hemeroteca de la ciutat de Barcelona. En fer les onomàstiques assenyalades dels vuitanta i noranta anys, a principis de juliol, era homenatjat pels seus companys de junta del CEII. Qui escriu aquestes ratlles va tenir el plaer de tractar-lo en mes d’una ocasió arrel de ser secretari durant un llarg temps de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. No crec anar errat si expresso en nom de la l’actual Junta Directiva del CEII la gran pèrdua que significa la seva mort. Tot i això, en som continuadors de la seva tasca en pro de la recuperació de la memòria històrica. Casas no era historiador de professió, però actuava com si ho fos, atès tenia una ment prodigiosa i això el feia mereixedor d’esdevenir un cronista local de primera categoria. Des d’aquestes humils ratlles volem expressar el nostre més profund condol a familiars i amics. Pau Vinyes i Roig
Commemoració del final de curs 2011-2012 del CEII. Salvador Casas -assegut a la dreta- rodejat dels membres de la junta directiva / JORDI ESPLUGAS
659_setembre.indd 19
03/09/2020 19:02:22
METEO
Resum de l’estiu 2020
E
n un any on res és gaire normal, ans el contrari, l’estiu meteorològic podem dir que ha seguit unes pautes climàtiques molt típiques, sobretot en els mesos de juliol i agost. Hem posat tots els ingredients a la taula, i es que no han mancat la calor, la xafogor, les nits de mal dormir i també algunes tamborinades i tempestes típiques d’estiu. Juny es va comportar fresc i plujós, sobretot els primers 20 dies, amb diverses situacions de tempestes i temperatura molt a ratlla. La primera nit tropical (per sobre de 20ºC), va arribar el dia 12 de juny, i la primera màxima de 30ºC no es va assolir fins el dia 1 de Juliol, entre 1 i 2 setmanes més tard del que tocaria. La mitjana mensual de temperatura fou de 21,9ºC (-0,7ºC vs mitjana 2005-2019) i la precipitació recollida de 51,8mm (218% vs mitjana 2004-2019). L’entrada a juliol i pràcticament la primera quinzena ens ha portat unes temperatures prou contingudes, encara sense valors de plena canícula d’estiu. I a més a més, diverses situacions de tempestes i aiguats, que van culminar amb l’aiguat de la matinada del 16 de Juliol. Aquella matinada la pluja torrencial va deixar 73,6mm en poc més d’una hora, causant alguns problemes d’inundacions al barri. De fet, és la precipitació en 24h més elevada per un mes de juliol des de 2003. Un cop vam deixar enrere aquest aiguat vam recuperar els valors més típics d’estiu, i vam acabar juliol , ara si, amb valors de plena canícula. Màximes
per sobre els 30ºC i mínimes clarament per sobre dels 20ºC. El resultat de juliol ens dona un mes lleugerament més càlid, amb una mitjana de 25,8ºC (+0,6ºC vs 2005-2019) i molt plujós, amb 87mm ( 312% vs 2004-2019). El darrer mes d’estiu ens ha portat un Agost molt càlid i sec. Es veritat que no hem tingut estridències de temperatura, ni màximes molt elevades, però si que hem patit una calor molt continuada i xafogosa. Destaca que hem registrar 17 màximes per sobre de 30ºC, un valor inèdit des de 2005 fins ara i 6 dies on la temperatura mínima ha estat per sobre de 25ºC, el que considerem nit tòrrida. Hem hagut d’esperar fins a final de mes per viure un sotrac meteorològic important, una entrada d’aire fred que ha deixat tocat de mort l’estiu i ens ha portat aires de plena tardor. Aquest canvi de final de mes no ha pogut amagar un agost on la mitjana de temperatura ha estat de 26,3ºC (+1,2ºC vs 20052019) i sec, amb només 16,4mm (45% vs 2004-2019). El balanç dels tres mesos d’estiu ens donen una mitjana de temperatura de 24,7ºC (+0,4ºC) i 155,2mm acumulats ( +70,4mm). Hem de dir que la dinàmica dels darrers 3 estius es força semblant, ja que han destacat per càlids (2019 i 2020) o molt càlids (2018) i plujosos (2019) o extraordinàriament plujosos. (2018 i 2020). Sergi Corral
20
659_setembre.indd 20
03/09/2020 19:02:22
MÚSICA
Els inicis del Cant Coral a Sant Andreu de Palomar
P
er manca de documents d’època no podem definir quin any exacte és va crear la primera societat coral a Sant Andreu de Palomar. Ens hem de remetre al que ens diu mossèn Joan Clapés en les seves Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar: “La música popular arrelà a Sant Andreu i ha rendit el seu culte a aquest art a través del temps, ja organitzant chors abans i després dels d’en Clavé, ja amb bandes de música que foren més antigues que els chors o bé amb capelles de música organitzades per aquells monjos de Sant Jeroni de la Murtra, que baixaven per diverses diades a dirigir la música dels oficis solemnes de la Parròquia de Sant Andreu. Aquí la cançó popular ha estat vivent fins al temps de la nostra infantesa, de manera que bé pot afirmar-se que Sant Andreu ha tingut un valor considerable en música popular, i el folklore hi ha donat cançons i més cançons, la qual cosa evidencia que els nostres pares les han cantades al través dels temps, i que han tingut tradicions musicals. Els vells d’avui recorden amb fruïció les cançons populars dites a chor, en els camps per nostres pagesos, o a les antigues treballades industrials o bé en família, tot fent una feina qualsevol, cantant-les uns, i xiulant-les d’altres.
659_setembre.indd 21
Segons Clapés poc temps després es fundaria el 1853 un nou cor a Sant Andreu de Palomar amb el nom de “Coro de la Esperanza”, comptant entre els seu elenc de directors Porcell i Josep Estapé Guerrer. Durant un temps convisqueren les dues entitats corals amb una forta rivalitat entre elles, fet que provocaria que el “Coro Vell o La Paz” anés perdent cantaires ja que molts s’anaren passant al de “La Esperanza”. Davant d’aquest fet, un grup de persones provocà la fusió entre ambdues societats. De la fusió en sorgí l’entitat “Paz y Esperanza”. No tenim la data exacte de la fusió, però l’hem de situar entre 1881 i 1891. Per Joan Clapés l’actuació d’aquests dos cors fou memorable i van contribuir a que la gent del poble fos seduïda per la bona música, ja fos en concerts organitzats a l’aire lliure o al teatre Tacon -futura seu del Centre Cultural Catalanistes-o als Jardins de la Flora, aquests darrers situats dins del territori municipal andreuenc. A inicis del segle xx la societat coral “Paz y Esperanza” deixà d’existir. Moria la primera entitat coral de Sant Andreu. El 2 de febrer de 1861 es fundava una nova coral a Sant Andreu de Palomar, la qual dugué per nom Los Obreros. Va ser membre de l’Asociación Euterpense, amb vint-i-nou cantaires va acudir al Gran Festival dels Cors d’en Clavé de 1864. Pau Vinyes i Roig
cap a peus | setembre
Sant Andreu ha cantat perquè ho porta a la sang Aquesta circumstància és la raó cabdal, i essencial, la causa motora que havia fet sempre de la població un poble musical (quan no era, com ara, cosmopolita), i a allò es degué que en l’any 1842 s’unissin els entusiastes de la música Srs. Escuder, Fabes i d’altres, i fundessin un chor que el qualificaren de ‘Coro Vell’, temps a venir”.Sembla ser que aquest “Coro Vell” té les seves arrels en les cantades de caramelles que tot just més amunt hem esmentat. Mossèn Clapés remet que el seu veritable nom era el de “La Paz”. El sacerdot historiador fa constar a les Fulles el següent: “Hi hagué un temps que a Sant Andreu era sembrat de chors, els quals sortien a cantar les caramelles, i tots, en aquella diada, feien cap a casa de l’Alcalde, on acudia tot el poble per escoltar-los, i quan hi havia tropa allotjada, que era sovint, visitaven també el gefe de la força acantonada. En certa ocasió ho feren al coronel, a can Diumanjó (masia), vuit o nou agrupacions chorals, que aquí eren establertes.” Però tal com diu l’historiador de la música Jaume Carbonell no poden considerar aquests grups de cantants com a membres de societats corals a l’estil que propugnà i va difondre Josep Anselm Clavé. Les poden atribuir a expressions de cant popular. Per l’historiador: “La història coral de Sant Andreu és certament fosca en aquests primers anys, justament per les seves diverses informacions existents no documentals, tot sovint contradictòries” (Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874). Barcelona: Galerada, 2000, p. 203) La manca de documentació ens fa seguir les informacions publi-
cades a l’època com a referents de les primeres societats corals andreuenques. O seguir el fil de la narració històrica de mossèn Clapés. Josep Anselm Clavé en el seus escrits publicats el 1863 ens fa saber: “En septiembre de 1852 se organizó en S. Andrés de Palomar otra Sociedad coral que todavía existe y por espacio de tres o cuatro años cantó piezas de mi composición” (Clavé, Josep Anselm. “Las sociedades corales en España”, El Metrónomo, núm. 12 (1863) Segons sembla l’esmentada societat deixà d’interpretar peces d’en Clavé el 1856, tot i que en la data dels escrits del compositor barceloní encara existia. Jaume Carbonell creu que entre Clavé i els de la societat hi deuria haver alguna disputa i per a aquest motiu no actuaren en el festival federatiu del cors de 1860. També el fet que aquesta entitat no formés part de l’Asociación Euterpense fa pensar que el lligam entre ambdues societats fos nul. Relligant la informació de Clavé amb la d’en Clapés, Carbonell dedueix que la societat de qui Josep Anselm no recorda el nom deuria ser “La Paz”. Tot i això, el mossèn andreuenc -com ja hem vist més amunt- dona com a data de fundació el 1842 amb el nom de “Coro Vell”. Som del parer que aquest cor deuria funcionar seguint els paràmetres de la música tradicional i que un cop fundat el primer cor d’en Clavé s’adaptà als seus postulats organitzatius i d’estil musical. Tot i això, se’n separà anys després per seguir el seu propi camí. L’estendard de la coral fou brodat per les monges de Jesús Maria, tot just establertes a Sant Andreu el 1850.
21
03/09/2020 19:02:22
Esports | CNSA
Retorn ple d’incerteses
D
esprés de gairebé sis mesos sense competició oficial, l’equip de natació del Club Natació Sant Andreu va participar, dels passats 14 al 16 d’agost, en l’Open de Nataçao de Loulé, a la província portuguesa de l’Algarve, un dels pocs meetings que han pogut celebrar-se aquest estiu a Europa i que va tenir lloc en el marc de la represa de la natació continental i amb les màximes mesures de seguretat sanitària. Sense cap objectiu a curt termini, i encara llunyana la cita olímpica que si tot va bé s’ha de celebrar a Tòquio el proper estiu, la cita portuguesa havia de servir bàsicament per recuperar sensacions i bolcar a la piscina tota la feina realitzada pels nostres nedadors i tècnics durant el període d’estat d’alarma i el posterior desconfinament. El tècnic Jordi Jou va viatjar amb un total de sis nedadors, que es van erigir com a protagonistes en aigües lusitanes. En el primer dia de competició, Albert Escrits va fer or en els 1500 lliures, prova en la qual Raúl Santiago va fer bronze, mentre que Joan Lluís Pons, Lidón Muñoz i Jèssica Vall també assolien el primer lloc del podi en els 200 papallona, els 200 lliures i els 100 braça respectivament. Àfrica Zamorano es va penjar la plata en els 50 esquena. En la segona jornada van caure tres ors més: Lidón Muñoz en els 50 papallona, Jèssica Vall en els 100 braça i Àfrica Zamorano en els 200 esquena. Joan Lluís Pons va fer plata en
els 400 estils. Finalment, en el darrer dia de competició Albert Escrits i Jèssica Vall van completar la nòmina de primers llocs en les proves de 800 lliures i 50 braça respectivament, mentre que Àfrica Zamorano feia una nova plata en els 200 estils i Joan Lluís Pons feia bronze en la mateixa prova. La Jèssica i el Joan Lluís van ser premiats amb el MVP del campionat per part de l’organització. Mentrestant, amb l’arribada del mes de setembre la resta d’equips de la secció ha retornat ja als entrenaments a l’espera que la Federació Catalana marqui les primeres dates en el calendari per començar a competir. En semblant situació es troben els equips de waterpolo del club. A mitjan agost els dos equips absoluts han començat la pretemporada. Amb l’horitzó d’unes lligues nacionals que començaran durant la segona quinzena d’octubre, els homes de Juan Carlos Sanchón i les noies de Javi Aznar tenen com a objectiu immediat la Copa Catalunya, que té l’inici marcat en el calendari amb data 16 de setembre, sempre i quan la situació de la pandèmia no posposi la competició. Ara mateix el més calent és a l’aigüera i la secció s’entrena amb la vista posada a les directrius imminents que han de venir de la Direcció Tècnica de la Federació Catalana de Natació. JJ Aymerich
Totes les categories del Club tornen als entrenaments després de les vacances d’estiu el 31 d'agost / CNSA
659_setembre.indd 22
03/09/2020 19:02:23
Esports | Futbol
Miquel Jové, el quadribarrat de la banda
A la foto Miquel Jové, amb Azparren i els capitans de l'equip rebent el trofeu que s'entrega al club a la Festa de l'Esport de Sant Andreu / UESA
659_setembre.indd 23
tendresa i nostàlgia de ja no poder gaudir-lo. Jové va viure els millors i pitjors moments del club des de la banda. Des de l'ascens a segona B davant el Mazarrón amb aquell golàs de Sant Triguero, l'ascens davant l'Arandina al Narcís Sala amb golàs de Lanzarote, la conquesta de la Copa Catalunya a Sant Carles de la Ràpita davant l'Espanyol o la més recentment guanyada a l'Hospitalet davant el Vilafranca, com les eliminatòries de copa del rei davant l'Atlètic de Madrid... com el descens a tercera al camp del Vila-Joiosa, el no ascens davant del Barça B i l'escàndol del play-off davant el Castelló. Miquel Jové va ser i és història del Sant Andreu, un personatge que se'l recorda com el que era, una persona propera, tant al club com al poble i que ha deixat empremta a tot andreuenc, més jove o més gran. I el clar exemple de que era una persona propera i afable, és justament perquè com hem comentat abans, Jové va deixar enrere grans amics també en altres clubs, inclós al de l'etern rival, l'Europa, que també va voler donar el seu condol al Sant Andreu a l'assabentar-se de la seva pèrdua.Detalls com aquest són els que marquen el destí de les persones i el que han fet per arribar on han arribat. Jové pot descansar tranquil veient que la feina que va fer, no només de delegat, sinó també de conciliador i aficionat del futbol, que han donat els seus fruits. Ja no podrem gaudir d'ell a la banda del Narcís Sala, però de ben segur que el seu llegat quedarà marcat ja dintre de la més que centenària historia de la UESA. Gerard Álvarez
cap a peus | setembre
Q
uan diem el nom de Miquel Jové, a tot aficionat andreuenc ens ve la imatge d'aquell home baixet amb ulleres, amb el braçalet de la senyera aixecant el marcador digital (abans cartolines) amb els canvis o el temps afegit al Narcís Sala. Sens dubte un dels personatges més simbòlics del Sant Andreu que ens va deixar fa pocs mesos i tota la parròquia andreuenca va voler recordar a la seva manera. Tres dècades el delegat Jové va estar al servei únic i exclusiu del club, un home que sentía els colors com el que més i un gran aficionat del futbol, sobretot del futbol d'abans. Miquel Jové, a més, podia presumir de ser el soci més antic del club i això el feia encara més emblemàtic, cosa que ell mai va voler, sempre passant desapercebut, fent la seva feina a la gespa i creant, sobretot, un vincle amb jugadors i cos tècnic que ha anat de generació en generació en tots els futbolistes i entrenadors que han passat pel Narcís Sala en aquests últims 30 anys, inclosos també, jugadors i entrenadors visitants, que també van expressar el sol dolor per la seva pèrdua. Els jugadors de la temporada pasada van ser els que més van patir de prop la pèrdua de Jové, on Josú, Elhadgi, Carroza o Noguera van deixar el seu missatge de record a Miquel Jové a les xarxes. El club, centrat llavors en la disputa dels play-off d'ascens a segona B davant l'Hospitalet, va voler rendir homenatge a Jové en el dia clau on el Sant Andreu es jugava passar l'eliminatòria portant una dedicatòria a la samarreta recordant a Jové. I es que parlis amb qui parlis del club, quan fan referència a Jové, sempre són amb bones paraules, amb
23
03/09/2020 19:02:23
Esports | Futbol
Un inici amb dubtes
UESA
P
er tots és sabut que aquest any el mercat estiuenc de fitxatges és força peculiar. Amb el coronavirus més present que mai entre tots nosaltres, el món del futbol s’ha readaptat a una situació nova per tots. Com no podia ésser d’una altra manera, la Unió Esportiva Sant Andreu també ho ha fet. A més, hem de sumar a tota aquesta situació, la desfeta a Badalona en el play-off d’ ascens a segona divisió B. Tot això genera un còctel explosiu que ha desembocat en molts moviments en la plantilla andreuenca.
24
Començarem per la part que desperta més suspicàcies sempre entre l’afició: les baixes. Han estat molt nombroses i, per desgràcia, alguns han estat pilars fonamentals de l’equip. La que més ha cridat l’ atenció és la de Josu, un dels jugadors més desequilibrants de tota la tercera divisió. Després de setmanes de dubtes, ha acabat marxant a Terrassa. Dit d’una altra manera, serà rival de la UESA. Una altra baixa força sensible és la d’Elhadji. El punta ha abandonat la disciplina del club i, va deixar un front obert, com deixant veure que el club no hi va posar massa èmfasi en la seva renovació. També cal lamentar la baixa de Jaume Villar, un dels jugadors més estimats per la seva entrega als colors i a la samarreta. Tanquem aquest capítol amb Roger Escoruela, Sergi Serrano, Ramon Terrats, Carlos Craviotto, Laro Setién, David Serrano, Sergi Moreno i Ferran Brugué. Ara passem al capítol dels jugadors que arriben a la disciplina
659_setembre.indd 24
andreuenca. Un nom destaca per sobre de tota la resta: Manu Lanzarote. El exjugador del Sabadell i, uns anys enrere de la mateixa UESA, torna per intentar donar aquest passet que sembla que manca per pujar de categoria. La il·lusió que va despertar el seu fitxatge va aixecar a una afició que veia poc futur en la propera temporada. També ha arribat Yaya Sidibé, un central que prové de Terrassa i que reforça un eix central dels millors de la categoria. També cal destacar l’arribada de Arnau Riera, Alex Poves, Jorge Carreon, Xavi Ferron i el retorn després de la cessió d’Oriol Solina. També cal destacar les renovacions de peces fonamentals com Noguera, Llamas, Juanan, Carroza, Ton o, la nova oportunitat que té Marcel Serramitja després de la seva lesió de llarga durada. Amb tot aquest moviment de jugadors, Azparren es troba en la situació d’unir un trencaclosques força complicat. Després de no assolir l’ascens en les últimes temporades, es pot suposar que el míster es troba amb una oportunitat que pot ser l’última a la banqueta de la UESA. El preparador ha demostrat sobradament que pot formar un bloc molt competitiu i possiblement ho torni a fer. Haurem de seguir l’evolució en els propers mesos i veure si arriba alguna incorporació més a la plantilla. Tot i això, ningú es planteja un objectiu diferent que no sigui l’ascens de categoria. Esperem que aquesta sigui la temporada i, d’una vegada per totes, puguem sortir de l’infern de la tercera divisió. David Albizu
03/09/2020 19:02:23
L’Agrupació Excursionista Muntanya fa 90 anys de vida en plena forma
D
659_setembre.indd 25
ACTE COMMEMORATIU DAVANT DEL NÍNXOL D’ÀNGEL BARBERÀ, SOCI DE L’AEM MORT MENTRE PRACTICAVA L’ESCALADA A MONTSERRAT. CEMENTIRI DE MONISTROL DE MONTSERRAT, ANYS CINQUANTA / AUTOR DESCONEGUT - FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG
25 També edita un butlletí de periodicitat regular amb el nom de Muntanya. Entre els seus associats hi ha hagut prohoms de l’excursionisme català, els quals han coronat les muntanyes més altes d’Europa, com per exemple el Montblanc i el Junfrau als Alps. El 1992, el propietari de l’edifici del carrer de Coroleu no els vol renovar el lloguer. S’inicia un litigi que dura fins al 1995 quan se’ls fa fora i tot seguit hagueren de fer mans i mànigues per encabir-ho tot a l’actual seu al carrer de Montsec que havien adquirit previàment. Actualment l’AEM té 670 socis i sòcies i continua disposant de la biblioteca temàtica i d’un arxiu fotogràfic i documental de gran interès històric. Les seccions que configuren l’associació són: Muntanya, Escalada i Alta Muntanya (SEAM), Cultura, Joves, Grup d’Exploracions i Recerques Subterrànies (GERS), Fotografia, Arxiu Històric, Caminades i Grup de Veterans. Està federada a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Hi ha previst commemorar els 90 anys de vida de l’entitat amb un seguit d’actes i amb un butlletí especial, els quals s’hauran d’adaptar a la nova situació sociosanitària. Pau Vinyes i Roig
cap a peus | setembre
avant de l’auge de la practica dels esports de muntanya en solitari i els neguits vers els reptes futurs del món associatiu encara hi ha qui resta al peu del canó. A Sant Andreu de Palomar l’exemple més clar és el de l’Agrupació Excursionista Muntanya (AEM), la qual aquest any celebra els 90 anys de vida en plena forma. Nascuda el setembre de 1930, tingué per primer hostalatge la seu de la Societat Coral La Lira fins a inicis dels anys seixanta. Fou fundada per 37 homes i 7 dones —la majoria treballadors de la Fabra i Coats—. A finals del primer any de vida comptava amb seixanta socis, tal com esmenta l’historiador Clapés a les Fulles històriques Sant Andreu de Palomar. Els primers anys, els de la Unió Excursionista de Catalunya van voler transformar l’AEM en una secció local, però aquests intents van fracassar en part per la negativa de l’entitat de fusionar-se, ja que preferien ser una entitat independent i no dependre de cap associació aliena a Sant Andreu de Palomar. Un fet dramàtic trasbalsà la tranquil·la activitat de l’agrupació en els seus inicis, la mort del soci Àngel Barberà, el 24 de maig de 1936, mentre practicava l’escalada al Cavall Bernat, a la serralada de Montserrat. 20 anys de vida aturats de cop. El juny d’aquell any hauria fet els 21. Coneixedor de mitja Catalunya, havia trepitjat els cims del Pedraforca, el Canigó, el Puigmal, els Beciberri i les Castellasses, entre d’altres. L’Agrupació, a través del seu butlletí, va recordar que l’acció d’Àngel Barberà fou desaconsellada per la resta dels seus companys del grup. L’escalador fou enterrat a Monistrol de Montserrat, amb la presència d’un nombrós grup de familiars, amics i companys de l’entitat muntanyenca. Durant la Guerra Civil, l’activitat de la corporació quedà quasi aturada, atès que molts dels seus membres foren cridats a files. Un cop acabat el conflicte bèl·lic del 36, la Falange pretenia fer desaparèixer l’entitat per la seva significació amb el republicanisme i el catalanisme, però la perseverança d’alguns socis, entre ells el president, va provocar l’efecte contrari i l’Agrupació va continuar. Més d’un excursionista d’aquesta entitat va donar suport als maquis refugiats a les contrades pirinenques, com, per exemple, facilitant aliments i logística per la supervivència en aquelles contrades muntanyoses. L’any 1961 l’Agrupació Excursionista Muntanya va canviar de seu; es traslladà al carrer Coroleu, a una casa de planta baixa i pis just davant de La Lira —inaugurant el nou el 8 d’octubre d’aquell any—. El 1963 l’AEM va llogar un refugi a tocar de l’estació d’esquí de la Molina, a la Cerdanya. L’Agrupació disposava de biblioteca especialitzada en el món del muntanyisme i l’escalada i s’hi podia llogar material. amb el nom de Muntanya.
03/09/2020 19:02:24
A PARTIR DEL 15 DE SETEMBRE Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h
Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h
Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h
659_setembre.indd 26
Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h
Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h
Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h
Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat. Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h
03/09/2020 19:02:26
SETEMBRE
Compra a prop i mantindràs negocis oberts.
Mantingues negocis oberts i el teu barri serà més segur.
Som comerç. Fem Sant Andreu. barcelona.cat/santandreu
659_setembre.indd 27
03/09/2020 19:02:26
FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!
www.cnsantandreu.com
La revista local més antiga de Barcelona 659_setembre.indd 28
03/09/2020 19:02:26