MÈTEO

METEO Resum de l’estiu 2020

En un any on res és gaire normal, ans el contrari, l’estiu meteorològic podem dir que ha seguit unes pautes climàtiques molt típiques, sobretot en els mesos de juliol i agost. Hem posat tots els ingredients a la taula, i es que no han mancat la calor, la xafogor, les nits de mal dormir i també algunes tamborinades i tempestes típiques d’estiu. Juny es va comportar fresc i plujós, sobretot els primers 20 dies, amb diverses situacions de tempestes i temperatura molt a ratlla. La primera nit tropical (per sobre de 20ºC), va arribar el dia 12 de juny, i la primera màxima de 30ºC no es va assolir fins el dia 1 de Juliol, entre 1 i 2 setmanes més tard del que tocaria. La mitjana mensual de temperatura fou de 21,9ºC (-0,7ºC vs mitjana 2005-2019) i la precipitació recollida de 51,8mm (218% vs mitjana 2004-2019). L’entrada a juliol i pràcticament la primera quinzena ens ha portat unes temperatures prou contingudes, encara sense valors de plena canícula d’estiu. I a més a més, diverses situacions de tempestes i aiguats, que van culminar amb l’aiguat de la matinada del 16 de Juliol. Aquella matinada la pluja torrencial va deixar 73,6mm en poc més d’una hora, causant alguns problemes d’inundacions al barri. De fet, és la precipitació en 24h més elevada per un mes de juliol des de 2003. Un cop vam deixar enrere aquest aiguat vam recuperar els valors més típics d’estiu, i vam acabar juliol , ara si, amb valors de plena canícula. Màximes

per sobre els 30ºC i mínimes clarament per sobre dels 20ºC. El resultat de juliol ens dona un mes lleugerament més càlid, amb una mitjana de 25,8ºC (+0,6ºC vs 2005-2019) i molt plujós, amb 87mm ( 312% vs 2004-2019).

El darrer mes d’estiu ens ha portat un Agost molt càlid i sec. Es veritat que no hem tingut estridències de temperatura, ni màximes molt elevades, però si que hem patit una calor molt continuada i xafogosa. Destaca que hem registrar 17 màximes per sobre de 30ºC, un valor inèdit des de 2005 fins ara i 6 dies on la temperatura mínima ha estat per sobre de 25ºC, el que considerem nit tòrrida. Hem hagut d’esperar fins a final de mes per viure un sotrac meteorològic important, una entrada d’aire fred que ha deixat tocat de mort l’estiu i ens ha portat aires de plena tardor. Aquest canvi de final de mes no ha pogut amagar un agost on la mitjana de temperatura ha estat de 26,3ºC (+1,2ºC vs 2005- 2019) i sec, amb només 16,4mm (45% vs 2004-2019). El balanç dels tres mesos d’estiu ens donen una mitjana de temperatura de 24,7ºC (+0,4ºC) i 155,2mm acumulats ( +70,4mm). Hem de dir que la dinàmica dels darrers 3 estius es força semblant, ja que han destacat per càlids (2019 i 2020) o molt càlids (2018) i plujosos (2019) o extraordinàriament plujosos. (2018 i 2020).

Sergi Corral

MÚSICA Els inicis del Cant Coral a Sant Andreu de Palomar

Per manca de documents d’època no podem definir quin cades a l’època com a referents de les primeres societats corals any exacte és va crear la primera societat coral a Sant andreuenques. O seguir el fil de la narració històrica de mossèn Andreu de Palomar. Ens hem de remetre al que ens diu Clapés. Josep Anselm Clavé en el seus escrits publicats el 1863 mossèn Joan Clapés en les seves Fulles Històriques de Sant ens fa saber: “En septiembre de 1852 se organizó en S. Andrés Andreu de Palomar: de Palomar otra Sociedad coral que todavía existe y por espacio “La música popular arrelà a Sant Andreu i ha rendit el seu culte de tres o cuatro años cantó piezas de mi composición” (Clavé, a aquest art a través del temps, ja organitzant chors abans i desJosep Anselm. “Las sociedades corales en España”, El Metróprés dels d’en Clavé, ja amb bandes de música que foren més nomo, núm. 12 (1863) antigues que els chors o bé amb capelles de música organitzaSegons sembla l’esmentada societat deixà d’interpretar peces des per aquells monjos de Sant Jeroni de la Murtra, que baixad’en Clavé el 1856, tot i que en la data dels escrits del comven per diverses diades a dirigir la música dels oficis solemnes positor barceloní encara existia. Jaume Carbonell creu que ende la Parròquia de Sant Andreu. tre Clavé i els de la societat hi deuria haver alguna disputa i Aquí la cançó popular ha estat vivent fins al temps de la nostra per a aquest motiu no actuaren en el festival federatiu del cors infantesa, de manera que bé pot afirmar-se que Sant Andreu ha de 1860. També el fet que aquesta entitat no formés part de tingut un valor considerable en música popular, i el folklore hi ha l’Asociación Euterpense fa pensar que el lligam entre ambdues donat cançons i més cançons, la qual cosa evidencia que els societats fos nul. Relligant la informació de Clavé amb la d’en nostres pares les han cantades al través dels temps, i que han Clapés, Carbonell dedueix que la societat de qui Josep Anselm tingut tradicions musicals. Els vells d’avui recorden amb fruïció no recorda el nom deuria ser “La Paz”. Tot i això, el mossèn les cançons populars dites a chor, en els camps per nostres paandreuenc -com ja hem vist més amunt- dona com a data de gesos, o a les antigues treballades industrials o bé en família, tot fundació el 1842 amb el nom de “Coro Vell”. Som del parer que fent una feina qualsevol, cantant-les uns, i xiulant-les d’altres. aquest cor deuria funcionar seguint els paràmetres de la música Sant Andreu ha cantat perquè ho porta a la sang als seus postulats organitzatius i d’estil musical. Tot i això, se’n Aquesta circumstància és la raó cabdal, i essencial, la causa separà anys després per seguir el seu propi camí. L’estendard motora que havia fet sempre de la població un poble musical de la coral fou brodat per les monges de Jesús Maria, tot just (quan no era, com ara, cosmopolita), i a allò es degué que en establertes a Sant Andreu el 1850. l’any 1842 s’unissin els entusiastes de la música Srs. Escuder, tradicional i que un cop fundat el primer cor d’en Clavé s’adaptà Fabes i d’altres, i fundessin un chor que el qualificaren de ‘Coro Segons Clapés poc temps després es fundaria el 1853 un nou Vell’, temps a venir”.Sembla ser que aquest “Coro Vell” té les cor a Sant Andreu de Palomar amb el nom de “Coro de la Espeseves arrels en les cantades de caramelles que tot just més ranza”, comptant entre els seu elenc de directors Porcell i Josep amunt hem esmentat. Mossèn Clapés remet que el seu veritable Estapé Guerrer. Durant un temps convisqueren les dues entinom era el de “La Paz”. El sacerdot historiador fa constar a les tats corals amb una forta rivalitat entre elles, fet que provocaria Fulles el següent: “Hi hagué un temps que a Sant Andreu era que el “Coro Vell o La Paz” anés perdent cantaires ja que molts sembrat de chors, els quals sortien a cantar les caramelles, i s’anaren passant al de “La Esperanza”. Davant d’aquest fet, un tots, en aquella diada, feien cap a casa de l’Alcalde, on acudia grup de persones provocà la fusió entre ambdues societats. De tot el poble per escoltar-los, i quan hi havia tropa allotjada, que la fusió en sorgí l’entitat “Paz y Esperanza”. No tenim la data era sovint, visitaven també el gefe de la força acantonada. En exacte de la fusió, però l’hem de situar entre 1881 i 1891. certa ocasió ho feren al coronel, a can Diumanjó (masia), vuit o Per Joan Clapés l’actuació d’aquests dos cors fou memorable nou agrupacions chorals, que aquí eren establertes.” i van contribuir a que la gent del poble fos seduïda per la bona Però tal com diu l’historiador de la música Jaume Carbonell no música, ja fos en concerts organitzats a l’aire lliure o al teatre poden considerar aquests grups de cantants com a membres Tacon -futura seu del Centre Cultural Catalanistes-o als Jardins de societats corals a l’estil que propugnà i va difondre Josep de la Flora, aquests darrers situats dins del territori municipal Anselm Clavé. Les poden atribuir a expressions de cant popular. andreuenc. A inicis del segle xx la societat coral “Paz y EsperanPer l’historiador: “La història coral de Sant Andreu és certament za” deixà d’existir. Moria la primera entitat coral de Sant Andreu. fosca en aquests primers anys, justament per les seves diverEl 2 de febrer de 1861 es fundava una nova coral a Sant Andreu ses informacions existents no documentals, tot sovint contrade Palomar, la qual dugué per nom Los Obreros. Va ser membre dictòries” (Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a de l’Asociación Euterpense, amb vint-i-nou cantaires va acudir Catalunya (1850-1874). Barcelona: Galerada, 2000, p. 203) al Gran Festival dels Cors d’en Clavé de 1864. La manca de documentació ens fa seguir les informacions publiPau Vinyes i Roig

21

Esports | CNSA Retorn ple d’incerteses

Després de gairebé sis mesos sense competició oficial, l’equip de natació del Club Natació Sant Andreu va participar, dels passats 14 al 16 d’agost, en l’Open de Nataçao de Loulé, a la província portuguesa de l’Algarve, un dels pocs meetings que han pogut celebrar-se aquest estiu a Europa i que va tenir lloc en el marc de la represa de la natació continental i amb les màximes mesures de seguretat sanitària. Sense cap objectiu a curt termini, i encara llunyana la cita olímpica que si tot va bé s’ha de celebrar a Tòquio el proper estiu, la cita portuguesa havia de servir bàsicament per recuperar sensacions i bolcar a la piscina tota la feina realitzada pels nostres nedadors i tècnics durant el període d’estat d’alarma i el posterior desconfinament. El tècnic Jordi Jou va viatjar amb un total de sis nedadors, que es van erigir com a protagonistes en aigües lusitanes. En el primer dia de competició, Albert Escrits va fer or en els 1500 lliures, prova en la qual Raúl Santiago va fer bronze, mentre que Joan Lluís Pons, Lidón Muñoz i Jèssica Vall també assolien el primer lloc del podi en els 200 papallona, els 200 lliures i els 100 braça respectivament. Àfrica Zamorano es va penjar la plata en els 50 esquena. En la segona jornada van caure tres ors més: Lidón Muñoz en els 50 papallona, Jèssica Vall en els 100 braça i Àfrica Zamorano en els 200 esquena. Joan Lluís Pons va fer plata en els 400 estils. Finalment, en el darrer dia de competició Albert Escrits i Jèssica Vall van completar la nòmina de primers llocs en les proves de 800 lliures i 50 braça respectivament, mentre que Àfrica Zamorano feia una nova plata en els 200 estils i Joan Lluís Pons feia bronze en la mateixa prova. La Jèssica i el Joan Lluís van ser premiats amb el MVP del campionat per part de l’organització. Mentrestant, amb l’arribada del mes de setembre la resta d’equips de la secció ha retornat ja als entrenaments a l’espera que la Federació Catalana marqui les primeres dates en el calendari per començar a competir. En semblant situació es troben els equips de waterpolo del club. A mitjan agost els dos equips absoluts han començat la pretemporada. Amb l’horitzó d’unes lligues nacionals que començaran durant la segona quinzena d’octubre, els homes de Juan Carlos Sanchón i les noies de Javi Aznar tenen com a objectiu immediat la Copa Catalunya, que té l’inici marcat en el calendari amb data 16 de setembre, sempre i quan la situació de la pandèmia no posposi la competició. Ara mateix el més calent és a l’aigüera i la secció s’entrena amb la vista posada a les directrius imminents que han de venir de la Direcció Tècnica de la Federació Catalana de Natació.

JJ Aymerich

Totes les categories del Club tornen als entrenaments després de les vacances d’estiu el 31 d'agost / CNSA