Ignasi Iglésias L’alegria del Sol
ARXIU CANPROSA BIBLIOTECA DE PATRIMONI 06
1908
L'alegria del Sol
Ignasi Iglésias
ARXIU CANPROSA
ARXIU CANPROSA
L'alegria del Sol
Ignasi Iglésias
Versió de Pol Vouillamoz
Publicació: Arxiu Canprosa
ISSN: 2938-7213
Sèrie: Biblioteca de Patrimoni
Número de publicació: Núm. 6. Any 2024
Producció editorial: Edicions del Forclòs
Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz
Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco
Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat
Primera edició: maig de 2024
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.
Acte únic
Pati assolellat, al fons del qual s'ovira una silueta de muntanyes blaves, d'un blau puríssim, lo mateix que el del cel, ras, sense una boirina. A l'esquerra del primer terme, el frontis d'una casa pairal, amb una gran portalada i una finestra amb els muntants de pedra. A la dreta, una tàpia, per on s'enlairen uns presseguers i unes pomeres en flor. Al fons de l'escena, un xic cap a la dreta, un banc d'obra que hi puguin seure sis persones. Al peu de la casa, a banda i banda del portal, uns pedrissos plens de testos amb geranis i rosers florits. És al mes d'abril al dematí. Fa un sol esplendorós.
Palmira, BielóCompareixen la Palmira i en Bieló per la dreta del fons. La Palmira va amb vestit de cretona piquellejat de flors vermelles, un mocador blanc de seda lligat al coll, i llaços vermells al cap. En Bieló vesteix de vellut fosc, camisa blanca sense planxar, corbatí i gorra de seda negra, i sabates de vedellet negres.
Palmira duent del braç a en Bieló, tot cantant
Bieló Palmira tot guiant l’avi cap al banc
«Sol, sol, solet, — vine'm a veure, vine'm a veure;—sol, sol, solet,—vine'm a veure, que tinc fred.» (Parlat.) Apa, el cor fort, avi, que avui fa un sol molt hermós i aviat vindran els companys.
Pobres amics meus!
«Sol, sol, solet, — vine'm a veure, vine'm a veure; —sol, sol, solet, —vine'm a veure, que tinc fred.» 1 2 3
acte únic. esc. i
i
Bieló Palmira
Bieló seient
Palmira
Bieló
Palmira
Bieló
Palmira
Sí: ja pots cantar, Palmira, que no m'alegraràs, no!
Que sí que us alegrareu! Apa: seiem aquí, ben repapats, com un rei i una princesa en el seu trono d'or. Seiem, que el dia és alegre i el cel rialler.
Ara que s'acaben els freds, que ja som a la primavera, per mi sembla que vagi a començar l'hivern.
Mireu el sol, com riu! Alegreu-vos!
No puc!
No sigueu així, que, sinó, no podré anar-me'n tranquil·la de casa.
I te n'aniries contenta, si em veies fingint alegria, com si no em passés rê?
No. És clar que no! Com voleu, avi estimat, que us deixi sense recança, pensant que no serà la mare, que no seré jo, qui d'ara endavant us cuidarà?
10 acte únic. esc. i
4 5 6 7 8 9 10 11