Adrià Gual Nocturn (llibret) 1896
Nocturn (llibret)
Andante.
Morat.
Adrià Gual
ARXIU CANPROSA
ARXIU CANPROSA
Nocturn (llibret)
Adrià Gual
Versió de Pol Vouillamoz
Edició musical d’Albert Mañosa Sardà
Publicació: Arxiu Canprosa
ISSN: 2938-7213
Sèrie: Biblioteca de Patrimoni
Número de publicació: Núm. 12. Any 2024
Producció editorial: Edicions del Forclòs
Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz
Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco
Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat
Primera edició: octubre de 2024
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.
Teoria escènica
Al tractar d'escriure aquest Nocturn vaig voler posar a prova allò que ja de molt temps pensava. Com tot aquell qui pinta, crec d'una manera evidentíssima amb la influència del color i una de les coses que més m'agradaria, fora saber-me'n servir per aplicar-les al drama d'una manera completa. Si la del color m'enamora, no menys m'atrau la influència de la música que pot resultar de les paraules a través de les situacions dramàtiques. Aquestes dues coses unides a un fons, les he preses com a base de teoria i és aquesta la que tracto d'exposar.
És cosa sabuda que a allò que ha d'aspirar l'autor dramàtic és a fer-se seu l'espectador d'una manera absoluta, l'ànima seva ha d'imperar en la del que escolta i veu, i per arribar a tal fi, no pot l'autor dramàtic menysprear res, per insignificant que sembli.
Jo que ho crec així, poso en pràctica tal com puc el meu pla, procurant arribar a l'ànima de l'espectador per la intensitat de l'assumpte, buscant una relació justa de color absolut o relativa, atraure'l per la part òptica i trobant-hi a més certa música en la part parlada, relacionada també segons l'estat anímic dels personatges que juguin en l'acció, suggestionar-lo amb l'acústica, fent d'aquesta manera que sigui tot de l'obra sense que res li sigui indiferent, i subjecte a sofrir totes les conseqüències d'efecte físic o moral que tanqui en si la producció feta sota el plantejament de la present teoria.
Aquest Nocturn està fet pensant en tot això. Relatiu al color és morat tot ell quasi, si no en absolut. L'hora acompanya al fet que ho sigui i els vestits ho són perquè tot es mogui sota
una sola tonalitat, convenient al fons, pel mateix que en la part musical desenvolupada amb cinc elements; tot es mou sota el ritme d'un andante llarguíssim, no massa a moments i sobretot cap al mig, a fi que tot doni una nota de quietud que és la que de part en dins senten les figures que hi parlen.
Insinuo també el desenvolupament de motius iniciats i les recaigudes sobre altres de desenvolupats, com busco en la prosa i en la seva construcció, tota la sonoritat possible, a fi d'acostar-la a la música per boca dels personatges servint d'instruments.
Amb la música s'intenta reproduir els estats anímics; aquests estats poden, sense parlar, demostrar-se amb un gest, amb la manera d'estar o d'expressar-se a la quieta, voltat sempre d'un medi ambient que el color ens proporciona, o bé amb paraules que la música pretén i aconsegueix imitar moltes vegades; pel que veiem clar, que amb les paraules per si soles, podem expressar-nos musicalment.
Del nostre dintre depenen els andantes o els alegres, els forts o els pianos; això ve de molt endins i acompanyat de la tonalitat justa a la situació, poden obtenir-se conjunts de tot punt complets.
Tant del color com de la música es trobarà un desenvolupament més complet a l'obra que tinc en preparació: Sonata núm. I Llyria a tres temps i tres entonacions, per l'escena també, i en la que tot allò que vaig dient pren altres proporcions d'eixamplament, fills del convenciment d'aquesta teoria.
Per l'assumpte, a l'ànima; pel color, als ulls; per la música, a l'orella.