Lladres Ignasi Iglésias
ARXIU CANPROSA
ARXIU CANPROSA
Lladres
Ignasi Iglésias
Versió de Pol Vouillamoz
Publicació: Arxiu Canprosa
ISSN: 2938-7213
Sèrie: Biblioteca de Patrimoni
Número de publicació: Núm. 15. Any 2025
Producció editorial: Edicions del Forclòs
Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz
Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco
Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat
Primera edició: febrer de 2025
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.
Acte únic
L’escena representa l’interior d’una pallissa d’un hostal, de tons grisencs. La paret de la dreta obstrueix la meitat d’una arcada de pedra que arrenca del mig del fons. Es veu el pati tot embarassat amb feixos de canyes seques, galgues, un paller i uns quants arbres sense fullatge. A l’esquerra, a l’altura de tres metres, hi ha un finestral amb la porta estavellada i una estora vella per privar que passi l’aire. Arran mateix, sostingut per dos pilars de maons, hi ha un sostre de fusta amb barana de troncs de pi, amb molta palla estibada. A primer terme, de part a part de l’escena, hi ha una altra arcada de pedra. A l’esquerra, una obertura que dona al dipòsit de gra. A la dreta una porta que comunica amb l’estable. A les parets, moltes estaques, de les quals pengen els guarniments del bestiar. En una estaca de la dreta del primer terme, un fanal encès. Enganxats a la porta de l’estable hi ha uns Goigs a Sant Antoni de Pàdua, i tot al volt de l’escena, algunes forques, escombres de bruc, sacs plens de garrofes, dues rodes de carro, etcètera.
A sota la pallissa hi ha un bon tou de palla i un banc, arrambat a la paret.
És negra nit, en plena tardor.
Personatges
Cisco, Vicenç, Gravat, Salau, Càndia, Blasi, Joan
Cisco enfilat als darrers travessers d’una escala de mà que hi ha arrambada a la pallissa, tot cantant mandrosament i amb tonada popular, heu palla amb una forca Vicenç compareix per l’esquerra del fons Cisco
Vicenç
Cisco, Vicenç
Els carreters es queixen, larà, la, la, perquè la palla és llarga, tan llarga i tan prima, larà, la, la, que tal com la hi dona la deixa el bestiar.
Larà, la, la, titó, titaina, larà, la, la, baram, la, la, titó, titaina, la deixa el bestiar. Ep! Noi! Cisco! On ets?
Cisco
Vicenç per la que hi ha a terra
Cisco
Vicenç
Cisco obeeix
Vicenç
Cisco
Vicenç
Cisco
Vicenç va per anarse’n
Cisco altra vegada cantant
Que no ho veieu? Hec palla per al bestiar.
Per què no en gastes d’aquesta?
Si és mig podrida!
Baixa, home, baixa.
Baixo, doncs.
Ja et dic jo que estem ben arreglats amb tu.
És que tots els carreters se’m queixen.
També em queixo jo! Si no en volen d’aquesta, que la deixin.
Està bé.
A veure…
Els carreters es queixen, larà, la, la, perquè la palla és llarga…
Cisco!
Maneu, Vicenç!
Què cantaves?
Una cançó que ahir vaig empescar-me.
Que no te la torni a sentir més! Tu temps ha que et burles de la processó, i mira que si em fas pujar la mosca al nas…
Ai, ai! Per què ho dieu?
Ja ho tens entès. Ah! Ja no me’n recordava. No has pas trobat aquell estríjol?
No s’ha vist més.
Doncs, vigila. A veure si pesquem aquest llarg de dits. És que és molt. No passa setmana que no ens robin una cosa o altra… Ahir l’estríjol, l’altre dia, una ventrera dels nostres matxos… Potser no s’acabaria mai això!
Cisco: No atino pas qui pot ésser.
Jo posaria les mans al foc, sense por de cremar-me, que és…
Cisco: Qui, Vicenç?
Ja ho sabràs. Apa: dona palla al bestiar.
Cisco: Som-hi.
(Agafa una braçada de palla i es dirigeix a l’estable. Mentrestant el Vicenç examina els guarniments que hi ha penjats a les estaques. Apareix el GraVat per l’esquerra del fons.)
Cisco Vicenç Cisco
Vicenç Cisco