Cendres d'amor
Ignasi Iglésias
ARXIU CANPROSA
ARXIU CANPROSA
Cendres d'amor
Ignasi Iglésias
Versió de Pol Vouillamoz
Publicació: Arxiu Canprosa
ISSN: 2938-7213
Sèrie: Biblioteca de Patrimoni
Número de publicació: Núm. 17. Any 2025
Producció editorial: Edicions del Forclòs
Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz
Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco
Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat
Primera edició: març de 2025
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.
Acte Únic
Un petit cementiri nevat, vora l’absis de l’església parroquial d’un poblet de muntanya. Al mig del fons, un portal amb reixa de fusta i amb dos xiprers a cada banda. És de nit. El cel està estrellat.
1
Vador, Candiona
En aixecar-se el teló no hi ha ningú a l’escena. Se senten, molt llunyans, els udols dels gossos de les masies de l’encontorn. Seguidament compareix el Vador per la porta del fons, amb un fanal encès. Tornen a sentir-se, més llunyans que de primer, els udols dels gossos.
Maleïts gossos!
1 Vador entre dents
(Desapareix per l’esquerra. Torna a sortir de seguida amb un magall i una pala. Ho deixa tot a terra, al costat de
Candiona en veu baixa i anguniosa
Vador girant-se esgarrifat i deixant l’eina
Candiona també en veu baixa
Vador Candiona
Vador amb gran prec
Candiona
la dreta, i després d’un moment de vacil·lació, en un gest decisiu, empunya el magall i es disposa a fer un clot. Després d’un curt silenci compareix la Candiona, molt sobresaltada.)
Vador! Vador!
Eh! Qui hi ha?
Jo.
Tu? Per què has vingut, Candiona?
Què has de fer, aquí, en aquestes hores? (Curt silenci.)
Que no respons? (Acostants’hi:) Que vols obrir una fossa?
No cridis, que si el senyor rector et sentia…
Quina por t’ha de fer, ell? 2
Vador
Candiona
Vador
Candiona
Vador
Candiona amb to amarg
Vador
Per què has vingut a destorbar-me?
Candiona: Perquè sí! Perquè tu en portes una de cap/
No, dona, no.
I, doncs, per què no vens a casa?
Deixa’m estar, que tinc feina.
Prou que m’ho penso!
Candiona
Vador
Candiona sinistra
Vador amb esgarrifança
No pensis res de mal. Només he de fer un clot, un clot petit… (Posant-se nerviós.)
Cal que te’n vagis o bé et trec d’aquí a la força.
Ara són hores de treballar?
Bé, deixa-ho córrer.
Vador, tu vols anar a presidi!
No! (Canviant de to.)
No m’ho tornis a dir!
Candiona agafant-lo pel braç
Vador
Candiona
Vador seient en una pedra de l’esquerra
Candiona
Vador
Candiona amb vivacitat
Vador repensant-se
Candiona
Tu tremoles!
Ves, dona, ves. Si no tinc gaire feina. Només vull plantar una cabeça de lliri blanc. Diu que van tan bé, plantades en nit d’hivern, després d’una gran nevada… Surten uns lliris més blancs! Ja veuràs quina florida!
Mira que aviat seran les cinc, i el senyor rector està a punt de llevar-se.
No em vull moure.
Anem, home, que ja s’acosta l’hora de la missa matinal.
Et dic que no em vull moure! He donat paraula/
Qui ha de venir? Ningú… Ningú.