Bota Express 22/23

Des de l’AFA de l’Eulàlia Bota en col·laboració amb l’equip directiu de l’escola us volem presentar un nou número, més que especial, del BOTA EXPRESS I és un número especial per a molts motius, però bàsicament perquè ens feia moltes ganes deixar constància del retorn a la “normalitat” després dels cursos estranys, difícils i perquè no dir-ho, també tristos de la pandèmia de la COVID.

I és precisament pel que hem passat tots, aquests darrers anys, que no podem estar-nos d’agraïr l’esforç que tota la comunitat educativa del nostre cole han fet mentre ha durat la pandèmia. Ha estat molt difícil per a tots, però l’esforç que han fet els mestres i educadors per tirar endavant l’educació de les nostres filles i fills, a pesar de les limitacions físiques, normes i mascaretes, és d’aquelles coses que les famílies no hem d’oblidar ni deixar de reivindicar mai.

És des d’aquest punt de vista que li donem molta importància al retorn d’algunes activitats que s’havien deixat de fer, com la Benvinguda a les famílies de P3 de per part de les famílies de P4, la Festa del carnestoltes amb la implicació de les famílies de p3 i moltes coses més. i aquí estem, oferint-vos un tast de la feina del cole amb reportatges sobre el projecte xulo i engrescador dels padrins lectors o també el congrés de ciència o els jocs florals i totes les activitats que es posen en marxa amb motiu de Sant Jordi. Hi Trobareu també, un reportatge sobre els alumnes que l’any passat feien sisè i que ens han volgut explicar com han viscut el pas a l’institut.

I per suposat, hi trobareu també, molta de la feina feta des de les Comissions de l’AFA: La Colla, que demostra un salut de ferro i molta cantera en totes les sortides que fa, la Comissió de la Biblioteca amb la seva ja càssica Menja de Contes o la Comissió Inclussiva i totes les altres Comissions.

Sumari

8

4 6 Torna la Benvinguda a les famílies de P3 Padrins lectors Carnestoltes

Congrés de Ciència Sant Jordi 2023

Què us emporteu del Bota? Responen exalumnes de primer d’ESO

Menja de Contes

La Colla més rockera! Entrevista a la Sandra, la nostra cuinera Premis aFFac 2022

46

Espero que la valoreu, per la feina que hi ha darrera, per la intenció (que sempre és bona) i sobre tot, que la gaudiu molt i molt.

AFA Escola Eulàlia Bota

https://www.afaeulaliabota.cat

¿Bullying?...¡TEI! Comissió inclussiva Extraescolars Ampasoft

Disseny, maquetació i edició: Bep Febrer

Coordinació, entorn digital i continguts: Carles Alemany

Continguts: Equip directiu

Torna la Benvinguda

A les famílies de p3

En aquesta escola ens agrada donar la benvinguda a les noves famílies que comencen a formar part de la nostra petita gran comunitat. Per això les nenes i els nens de P4 preparen un present als infants de P3 que els servirà per totes les sortides fora de l’escola fins que la deixin. Alhora les famílies de P4, sobre el mes d’octubre quan ja ha passat el període d’adaptació, fan un petit espectacle perquè les noves families es coneguin entre elles i amb la resta de la comunitat d’infantil. Enguany hem realitzat una obra de teatre ambientada en el conte de “Els tentacles d’en Blef, la por” que va d’un extraterrestre i les seves pors al començar l’escola. Ens vam ajudar d’un coet pintat pels infants de P4 que vam utilizar perquè tota la mainada llencés les seves pors a dins.

Un cop finalizatda l’obra, l’escola junt amb els tabalers de l’Eulalia Bota els seus gegants fan una festa al pati de rodes on es dona berenar als asistents.

Aquesta és una de les festes que s’engloba dins del programari de l’escola que ajuda a que tots ens coneguem millor, tant pels que ja hi erem com pels nouvinguts. I sobretot perquè els infants se sentin segurs en l’entorn escolar i que aquests aprenguin el nostre clam junt amb la batucada dels tabalers.

Emma Padros

padrins lectors

La lectura i el gust per la lectura és un eix i aspecte fonamental en l’aprenentatge dels nostres infants. És un procés que s’inicia a l’Educació Infantil i es va consolidant al llarg de la primària. S i bé és cert, que al cicle inicial és on la majoria dels nens i nenes es submergeixen en el procés lector.

Equip Directiu

Des de fa uns cursos que duem a terme l’apadrinament lector entre els infants de 1r i 6è de primària i consisteix en una trobada quinzenal on padrí/na i fillol/a gaudeixen d’una estona de lectura plegats on el nen/a de 6è ajuda al procés de lectura del més petit. És un projecte molt ben valorat tant pels infants i docents ja que és enriquidor per ambdues parts, motiva a l’alumnat a llegir, responsabilitza als més grans de la cura dels més petits, es genera una experiència positiva de lectura, s’estableixen lligams afectius entre el padrí/na i el fillol/a i s’afavoreix la relació entre els diferents nivells la qual cosa millora la convivència al centre ja que es treballa de forma cooperativa.

Amb aquest projecte s’estableixen uns lligams afectius preciosos entre el padrins i padrines de sisè i els fillols i filloles de primer

carnestoltes

Després de dos cursos sense poder celebrar la R ua de Carnestoltes, enguany ho hem pogut tornar a fer. La novetat d’aquest curs és que hem pogut fer-la a la R ambla Marta Mata, i ha estat una molt bona experiència ja que és un espai molt ampli i comfortable per fer la tradicional passejada.

Aquest curs la temàtica ha estat el Mar i realment hem pogut constatar la bona traça i imaginació de les famílies per elaborar la disfressa, tot i que el més important i el que més valorem és aquesta gran trobada de tota la comunitat educativa.

Congrés de ciència a l’Eulàlia Bota

Promovem l’experimentació i la recerca científica des de 3r fins a 6è, mentre s’enforteix i s’incentiva el lligam amb les famílies i l’escola amb una jornada rodona d’experiments, explicacions, alumnes i famílies. El Congrés de Ciència del Bota és un dia assenyalat al calendari per tots, pel que suposa a la comunitat educativa del centre i pels alumnes, que poden explicar i demostrar el que han après i practicat a classe a les seves famílies.

A l’escola ja fa uns quants cursos que celebrem el Congrés de Ciència. Aquesta és una activitat, que a banda de promoure l’experimentació la recerca científica des d’I3 fins a 6è fomenta altres aspectes molt importants com potenciar les competències lingüístiques i de comunicació i fer que l’alumnat sigui el protagonista de l’activitat i del seu aprenentatge.

Cada grup parteix d’una recerca diferent que neix d’una pregunta o inquietud que hagi sorgit a l’aula, això fa que sigui un procés significatiu per tots ells elles. A banda de compartir el que han après amb les famílies prèviament a l’escola, s’organitzen trobades entre diferents cursos per compartir les diferents experiències.

El fet de convidar a les famílies fa que sigui tot un esdeveniment pels nens i nenes ja que compartir la seva experiència amb els seus familiars sempre és molt gratificant i enriquidor tal com queda palès a les imatges.

Aquesta activitat promou l’experimentació i la recerca científica i a més fomenta i enforteix les competències lingüístiques

Sant Jordi

La representació de la llegenda de S ant Jordi per part de les famílies de p5, lectura de contes entre cursos, Jocs Florals, mares i pares lectors...

S ant Jordi sempre és un motiu xulíssim per posar en marxa moltes activitats al voltant de la creació, l’escriptura, la lectura, la narració, les manualitats... en fi, que l’abril, pel Bota, sempre ha fet olor de creativitat.

Equip Directiu

Sant Jordi

Ja vam començar la celebració, el dia abans a la tarda, on les famílies de P5 ens van representar una adaptació de la llegenda de S ant Jordi. Val a dir, que infants i mestres estem molt agraïts i en vam gaudir moltíssim! Va ser una obra de teatre moltdistreta i que sobretot va trencar estereotips.

A l’endemà vam començar amb una lectura de contes entre cursos. Els infants grans trien el conte que volen llegir als petits, ja sigui un conte que tinguin a casa i que a ells els agradava de petits, o bé algun conte que els agradi i que tenim a l’escola. Ens trobem a les aules fem l’estona de lectura compartida i en acabar ens regalem uns llibres per a la biblioteca d’aula.

Una representació fantàstica i original de la llegenda de Sant Jordi a càrreg de les famílies de P5, marca el punt de partida d’unes jornades molt especials i amb moltes activitats

Sant Jordi

Després, tots els nens i nenes de Primària, vam celebrar els Jocs Florals al pati, on es va fer una mostra dels textos elaborats a classe i es van repartir els premis als guanyadors i guanyadores. Cada curs és més difícil triar-los ja que hi ha produccions ben sorprenents.

A la tarda, les famílies d’Educació Infantil i Cicle Inicial van venir a llegir contes als nens i nenes. Cada família decideix quin conte explicarà i, abans de començar, passa per les diferents aules a buscar el seu grup d’infants. Una vegada tots junts, baixen al pati i trien el lloc ideal per gaudir del conte i passar una bona estona.

Sempre

s’esperen amb ganes els Jocs Florals i l’entrega de premis, així com els contes de les mares i pares, escampats per tota l’escola

Què us emporteu del Bota?

Hi ha neguit entre les famílies quan s’apropa el pas de marxar del cole ... Quin Institut escullo? A on encaixarà? Com viurà el canvi?

Doncs per contestar totes aquestes preguntes, ens hem posat en contacte amb ex-alumnes que ara fan primer d’ESO, justament perquè ens expliquin, com han viscut elles i ells, el canvi i perquè ens donin el seu punt de vista sobre els hàbits d’estudi, les amistats, les responsabilitats... Alguns ex-alumnes ens responen aquest senzill qüestionari perquè ens fem una idea, personal, de com han anat les coses en el pas de sisè a primer d’ESO... però tranquils, ja us podem avançar que tots estan contents.

Què us emporteu del Bota?

Quines diferències heu trobat a l’institut respecte al Bota

Quines diferències heu trobat amb els hàbits d’estudi

Us ha costat adaptar-vos i fer noves amistats

Quines noves responsabilitats teniu?

Conserveu amistats amb companys del Bota que han marxat a altres instituts?

L’Institut és com l’esperàveu? Us van explicar/preparar per al canvi?

Si haguéssiu d’explicar vosaltres als alumnes de 6è del Bota que és l’Institut, que els diríeu?

Voleu aportar alguna experiència o observació que creieu adient

1. Jo m’emporto tot el que he après

2. Generalment el que canvia és l’horari i les matèries

3. Cap diferència.

4. Una mica, però no gaire.

5. Les mateixes responsabilitats.

6. En conservo alguns.

7. Si és com m’he l’esperava. No em van preparar gaire.

8. Que l’únic que canvia són els professors

9. No

Vapor del Fil Beth

1. Al Bota hi he fet molt bones amistats.

2. Es més gran que el Bota i tens assignatures optatives, en el meu cas, el francès per exemple.

3. Ens posen més deures que a l’escola.

4. No, no m’ha costat, he fet bones amistats de seguida.

5. Anar i tornar sola cap a l’institut.

6. Sí, en conservo unes quantes.

7. L’institut m’ha semblat encara millor del que deien, i si, ens han prepatat pel canvi.

8. L’institut al principi pot donar l’impressió de que dona una mica de por, però quan hi estas allà et dones compte de que no és per tant, ademés, a l’institut segurament coneixeràs als teus amics/amigues de veritat.

9. Jo creia que m’anava a costar moltíssim adaptar-me, però ha sigut molt més fàcil del que m’esperava.

1. M’emporto amics. Aprenentatges per la vida i amor per l’aprenentatge

2. Que alguns dies no hi ha classe a les tardes.

3. Que si fas alguna cosa malament et posen una incidència i que a l’institut tot és raona més.

4. No m’ha costat molt.

5. Arribar puntual

6. Sí que en conservo.

7. Per mi, sí.

8. Que hi ha molta gent amable que no tinguin por.

9. No, que estiguin tranquils prou.

Dr Puigvert Marc Mompart Dr Puigvert Edna Collado

Bep Febrer/Carles Alemany

Marc Alcaraz

Dr Puigvert

1. M’emporto records i amistats

2. A l’institut hi ha més exàmens. També hi ha un profesor diferent per a cada assignatura.

3. Ara he d’estudiar i treballar més.

4. No no m’ha costat adaptar-me, ni fer nous amics. Són molt amables.

5. Són pràcticament les mateixes que a l’escola: estudiar, portar-se bé, fer les fitxes i sobretot aprendre.

6. Sí el meu millor amic va a un altre institut però seguim sent millors amics.

7. Sí m’ho van explicar tot molt bé.

8. Es un lloc on coneixeràs gent nova perquè no t’has de tancar al teu cercle de amics. Hi ha molts canvis pero no passa res perquè hos podreu acostumar, per exemple els patis són molt més curts que abans.

9. Potser fa por de aquest canvi però no patiu, perquè jo pensava que seria molt lios i no ho és.

Martí Pous Luna Bermúdez

1. A tots els nois/noies i professors que m’han ajudat.

2. Que no van tant darrera teu, no hi estan tan a sobre.

3. Que fan més coses en grup.

4. No, al contrari m’ha costar molt poc.

5. És important tenir-ho tot apuntat pels exàmens.

6. Sí.

7. Si és com m’esperava. I sí que ens van preparar molt bé.

8. Que s’acostumin a agafar apunts per a tot

9. Que tinguin en compte la importància dels apunts.

Vapor del Fil Aina febrer

1. Jo m’emporto, sobre tot, les amistats i molts bons records.

2. La gran diferència és que per cada matèria hi ha un professor.

3. Al Vapor es fan les coses de manera més artistíca i en el Bota era com més seguir la matèria.

4. No m’ha costat gaire. Són tots molt macos.

5. Una de les responsabilitats més grans de l’institut és l’ordinador, l’has de portar carregat de casa i no el pots perdre ni trencar.

6. Sí.

7. Si, és com l’esperava. El Vapor del Fil és una mica similar al Bota, per això no he necessitat molta preparació, però la que emvan donar m’ha anat bé.

8. Jo els diria que és un altre camí per la vida i que quan l’acabin els sabrà greu, però els hi quedaran moltes coses més per visitar, conèixer i explorar.

9. Segur que estaran tots molt contents amb el canvi.

Què us emporteu del Bota?

Quines diferències heu trobat a l’institut respecte al Bota

Quines diferències heu trobat amb els hàbits d’estudi

Us ha costat adaptar-vos i fer noves amistats

Quines noves responsabilitats teniu?

Conserveu amistats amb companys del Bota que han marxat a altres instituts?

L’Institut és com l’esperàveu? Us van explicar/preparar per al canvi?

Si haguéssiu d’explicar vosaltres als alumnes de 6è del Bota que és l’Institut, que els diríeu?

Voleu aportar alguna experiència o observació que creieu adient

1. Molts bons records i un munt coses interessants que estic segur de que m’ajudaran en la vida i per descomptat molts bons amics i amigues :)

2. Els profes son més pesats, també són més estrictes, has de saber distingir, dels teus companys, qui es bona gent i qui no, perquè no convé fer males amistats.

3. Et posen més feina, més exàmens. Hem ampliat coneixements que a sisè ja vam aprendre, els del Bota; per això no us heu de preocupar de res.

4. No, ja que les dues primeres setmanes no fas classe, en el Martí Pous, si no que fas el progama acollida on fas activitats, dues sortides unes colònies per conèixer a tot el món fer noves amistats.

5. Mes deures, més exàmens, més exposicions, enrecordar-se de carregar el ChromeBook cada dia perque no s’apagui a mitja classe, ja que ens deixen carregar-lo allà.

6. Si, he de recalcar que ja no tantes com abans, però encara hi ha amics de debò que sempre estaràn allà, ademés a l’institut feu un munt d’amics nous.

7. Si, és exactament com jo pensava, els profes en ho van explicar molt bé i qualsevol cosa va ser resolta i tot va anar com la seda.

8. Que no s’han de preocupar de res, que només has de estar atent a les classes i sobre tot pregunteu qualsevol dubte que tingueu després tot us semblarà fàcil.

9. Només passes una mica nervis al principi ja està, que han d’estar tranquils.

Dr Puigvert Héctor

1. M’emporto molts bons records

2. L’horari ara és una mica diferent.

3. Ens donen més deures que al Bota.

4. A mi no.Pero he tingut la sort de tenir els meus amics del Bota a la classe.

5. L’ordinador, els deures estudiar més.

6. No

7. Sí que me l’esperava així si que ens van preparar pel canvi.

8. Es com l’escola però més gran i els deures més dificils, sobre tot.

9. No

Martí Pous

Daniel Ramos

Què us emporteu del Bota?

Quines diferències heu trobat a l’institut respecte al Bota

Quines diferències heu trobat amb els hàbits d’estudi

Aran

Dr Puigvert

1. Jo m’emporto molt bona inpressió i bona gent

2. L’institut Puigvert és molt més gran i hi ha molta més gent

3. Més deures i més assignatures

4. No gaire

5. Als exàmens de tpp només es pot aprovar amb un 9

6. Moltes

7. Sí

8. Que tot és mes difícil, però també t’hi acostumes.

9. No

Biel Millat

FEDAC Sant Andreu

1. M’emporto amics el record que hi estava a gust.

2. Més dificultat a l’institut que a l’escola.

3. Que al Bota no tenia hàbits d’estudi

4. La veritat és que no

5. A l’institut ens hem d’organitzar millor el temps

6. Sí

7. Més difícil del que esperava, però hi estic bé

8. Que hauran d’estudiar més i organitzar-se millor

9. No

1. Un molt bon record en molts sentits.

2. La diferència d’alumnes. Al Puigvert hi ha molts alumnes professors i això ho fa menys familiar

3. La quantitat de deures i exàmens, aquí en tenim més.

4. No, gens

5. Ens hem de responsabilizar del chromebook.

6. No

7. Sí

8. Es el mateix que el cole l’unic que més gran i amb una mica més d`exàmens.

9. No

Us ha costat adaptar-vos i fer noves amistats

Quines noves responsabilitats teniu?

Conserveu amistats amb companys del Bota que han marxat a altres instituts?

L’Institut és com l’esperàveu? Us van explicar/preparar per al canvi?

Si haguéssiu d’explicar vosaltres als alumnes de 6è del Bota que és l’Institut, que els diríeu?

Voleu aportar alguna experiència o observació que creieu adient

Vapor del Fil Noa Padullés

1. Dels anys al Bota m’emporto sobre tot, les amistats que mantinc i vaig fer.

2. L’horari és diferent. No hi ha tanta estona de pati. I en general, donen més feines.

3. Més o menys igual.

4. No.

5. Cap

6. Sí, que en conservo.

7. Sí, em van preparar bastant bé per el canvi

8. Que és fàcil si estudies, però si no, és complicat.

9. No

1. La forma d’aprendre a banda dels amics els bons professors/monitors que m’han ajudat tant.

2. Sobre tot els horaris i una mica les assignatures.

3. Al meu institut tenim menys deures perquè el que no acabes, són deures, i ja està.

4. No m’ha costat res adaptar-me ni fer noves amistats.

5. Ara per exemple si volem fer un alguna celebració al institut es fan comisions, per exemple la ultima que vam fer va ser la del 8M i els alumnes que vulguéssin podien participar.

6. Si encara conservo amistats de l’escola.

7. Si era com me l’esperava.

8. És com una continuitat de l’escola, l’únic que possiblement canviis d’amistats, apart de que seran nous horaris amb més deures/ exàmens. Depen del lloc on vagis.

9. No gràcies

Dr Puigvert

Dr Puigvert

Iris Pérez

Pol Garcia

...una tarda qualsevol a la

Un dia a la Menja de Contes em vaig atrevir a explicar un conte. Com sóc així, més aviat tímid, vaig pensar que una manera de fer-ho divertit, seria fer participar la meva nena de p4. El que no comptava és que aquesta punyetera, boicotegés el conte del seu propi pare amb atacs de protagonisme que em feien perdre el fil de la història. Les nenes i nens que escoltaven el conte, que aquella tarda tenien un d’aquells dies graciosos, digue’m, de poca concentració, animaven la meva boicotejadora amb aplaudiments i riallades estridents cada vegada que ella feia alguna gracieta fora de to o que m’impedia girar la pàgina... i sabeu què va passar?...

... que quan ho vaig donar tot perdut i vaig tancar el llibre un nen espavilat de la primera fila em va preguntar si jo era del Barça. I què punyetes tenia a veure el Barça en tot allò?, si la història que jo intentava explicar, anava de sentiments i aquestes mandangues!

Doncs sabeu què? Que amb aquella pregunta fora de lloc, absurda i sense avisar, vam començar a establir una conversa relaxada, divertida, sobre el futbol, el Barça i el Madrid, si el Messi era millor que el CR7 i qüestions transcendents d’aquest estil i va quedar una sessió perfecta de sentiments en comú i motivacions personals. La que havia de ser una intranscendent història sobre un monstre absurd de colors i no sé què més i que va acabar amb el més dels absoluts fracassos, va remuntar en el moment que vaig tancar el llibre i vaig començar, ja sense pressió, a parlar de coses que realment els interessava a tots.

Vaig acabar amb bon gust de boca, molt divertit i animat perquè realment m’havia fet amic d’aquells liants i a més vaig posar les bases, perquè els dos contes que van venir darrere meu, van anar com una seda. Ningú m’ho va agrair i va quedar la cosa com si jo hagués fracas sat estrepitosament, però només jo sé, que va servir per relaxar-los i deixar-los ben preparats i motivats i atents, per escoltar amb moltes ganes les dues històries que anaven darrere meu.

Ja fa molts anys d’aquella experiència i la nena que m’in terrompia és una doneta que ja va a l’institut, però recordo com si fos avui, aquell dia, quan vaig perdre la por a les interrupcions, als nens dispersos i a la por al fracàs i em vaig convertir amb un contador, més que acceptable, al menys, des del meu objectiu punt de vista i m’enfronto a les històries en públic, d’una manera més relaxada. Ara m’encanta veure les cares de les petites i petits, m’encanta que participin, m’encanta que de vegades m’interrompin amb algunes sortides que no tenen res a veure, m’encanta que estiguin atents i m’encanta que n’hi hagi algun que tingui la tarda moguda i m’encanta que es mostrin, en fi, com són les nenes i nens: un terra trèmol d’emocions, d’alegria, de motivació. La Menja és un xou sempre, per qui escolta i participa i també, pel que explica.

Gràcies menja de Contes per tots aquests anys i tots aquests contes!

És una experiència xulíssima explicar un conte a la Menja i la demostració d’això, és que tothom repeteix.

la colla més Rockera!

El passat dia 19 de febrer La Colla de l’Eulàlia Bota, comandada pels seus Tabalers i Tabaleres, va transformar el seu tradicional color lila de les samarretes en un model 100% rocker al més pur estil dels anys 80. El motiu no era un altre que la participació en la Rua de Carnaval del barri de Sant Andreu, en què les diferents escoles i entitats del barri i rodalia, mostren la seva cara més divertida, festiva i bailonga. L’objectiu d’aquest any era recuperar l’esperit participatiu de les famílies de l’escola que anys enrere havia passejat pels carrers del barri i compartir plegats aquesta festa de disbauxa i alegria. I així va ser.

Noelia Reyes i Toni Colinas

No sense mil xerrades, reunions, propostes i opinions, finalment es va arribar a l’acord d’una disfressa senzilla però “resultona” i es va animar a tothom a participar anant-hi ben uniformat, amb elements comuns i econòmics que garantissin una gran posada en escena. Sí! Aquest any seríem Rockers, amb mocador al cap (lila, com no), guitarres elèctriques i elements platejats en formes d’estrella o llamp. La imaginació i gràcia de cadascú faria la resta, però ja teníem les bases definides per a la nostra disfressa. Una setmana de taller a l’escola per repartir material i confeccionar els complements seria suficient per anar fent el xup-xup del qual estava a punt de passar dies més tard.

I va arribar el dia. Els moments de trobada al punt de sortida de la rua, servien per fer els últims retocs a la disfressa, a part d’intentar reconèixer qui s’amagava sota aquella perruca o darrere d’aquella cara pintada. Moments divertits que ja auguraven un dia fantàstic. Els petits Tabalers començaven a fer sonar el seu tabal, amb una barreja de nervis i il·lusió per liderar aquella immensa rua. Però encara faltava el toc final. El nostre grup de percussió havia preparat un tall en què es convidava a tothom a interpretar un “Visca Eulàlia Bota!” a ritme de “We will rock you” de Queen, cançó coneguda per tots, i així ben fàcil d’aprendre. A més, aquest any teníem una carta secreta per fer-ho

encara més espectacular: la presència d’un xanquer (alies “zancudo”) amenitzant el nostre recorregut, megàfon en mà, i animant-nos a tots a cantar i ballar.

La Rua de Carnaval estava a punt de començar. A ritme de Samba, Conga i la resta de clàssics, La Colla compartia l’alegria, el ritme la diversió amb la resta de colles persones del públic. Un any més els carrers del barri quedaven salpicats per la tradicional pluja de confetti, sinònim de festa i unió de tots plegats. Gairebé 200 persones de l’escola (tant petits com grans) feien bona aquella dita del “Com més siguem, més riurem” i tots units desfilàvem motivats i plens d’energia compartint la il·lusió d’aquell moment.

Un últim tema a tocar de la plaça de Can Fabra ens feia saltar, botar i ballar de la manera més esbojarrada per posar el punt final a la nostra desfilada després de més de dues hores de recorregut. Aquesta vegada el jurat oficial no ens va donar cap premi (és cert que volíem repetir l’èxit del 2019) però la veritat és que la bona estona que vam passar, la fantàstica rua que vam formar i la quantitat de famílies que vam aplegar ja feia que ens sentíssim triomfadors d’aquella jornada festiva.

Al Carnaval tot s’hi val!

Visca l’Eulàlia Bota!

Gairebé 200 persones de l’escola desfilàvem motivats i plens d’energia compartint la il·lusió d’aquell moment a ritme de rock!

El triplet ja és a casa!

Dies després de la nostra participació a la Rua de Carnaval del barri, vam veure a les xarxes socials que la botiga ”Tokobongo” tornava a fer un concurs fotogràfic on podien participar totes les colles que volien. El concurs consistia a enviar una fotografia de Carnaval i ells la penjaven a Instagram. Guanyava la fotografia que tingués més likes. El premi? 100 € per a gastar en material de percussió.

Els dos anys anteriors ja havíem concursat i havíem guanyat...així que aquest any era un repte molt gran si tornàvem a participar. La veritat és que sota el lema ”No hay dos sin tres” ens vam llençar a la piscina i vam decidir jugar de nou un altre any. Què teníem a perdre? L’elecció de la fotografia que volíem que ens representés va ser molt complicada, aleshores vam decidir fer un muntatge on es captés l’eufòria i la unitat d’aquell dia. Ens vam posar en contacte amb Tokobongo un cop fet el muntatge aquí va començar el ”patiment”. Un cop que el compte de la botiga va penjar la nostra foto, tots els tabalers tabaleres vam fer un desplegament interessant. Vam començar a enviar la fotografia juntament amb una breu explicació als grups de WhatsApp de famílies, amics, grups de feina, grup de delegats/ades de l’escola… La resposta de tothom va ser impressionant. En pocs minuts la nostra fotografia començava a sumar . Als Instagrams de totes les persones conegudes apareixia la nostra foto demanant likes. Estàvem molt contents contentes de veure com anava pujant la nostra foto, i el grup de

WhatsApp de tabalers cremava!

Però no tot és bufar fer ampolles... Aquest any hi havia dues escoles que estaven disposades a no posar-ho fàcil i fer-nos suar la victòria. A més eren dues escoles veïnes del barri, el Molí de Finestrelles i Can Fabra. Nosaltres sumàvem vots, però elles també. Vam aconseguir posar-nos les tres escoles al capdavant amb molta diferència de la resta de colles participants. Constantment era inevitable no mirar les puntuacions de les fotografies veure com anàvem. Era el tema de conversa a la porta de l’escola i també un tema prohibit per a famílies que tenien algun infant a una de les altres escoles contrincants...

Passats uns dies, la lluita es va convertir en un derbi frec a frec entre dues escoles, ja que simultàniament estàvem en primera posició el Molí nosaltres. Teníem de precedent que el 2022 vam obtenir 1484 vots i vèiem molt complicat superar aquesta puntuació. Però allà estava el Molí, fent-nos suar... Així que vam tornar a demanar a les famílies ajuda i es va tornar a notar la implicació de tothom. La divulgació que es va fer va ser brutal. Superàvem ja els 2.000 vots!!

Però les diferències entre uns altres eren mínimes. De fet, el dia abans d’arribar a la data final del concurs, estàvem uns 50 vots per sota del Molí, la qual cosa feia pensar que aquesta vegada no ho assoliríem. Però si una cosa té aquesta Colla és que lluita fins al final. Així que lluny de rendir-nos, vam activar de nou els nostres contactes demanant un últim esforç per intentar donar-li la volta a la truita. la nostra gent no ens va fallar. En un tancar i obrir d’ulls, els cors de la nostra foto bategaven cada cop a millor ritme fins recuperar el lideratge ampliar la diferència d’una manera que, aquesta vegada sí, seria definitiva per obtenir el triplet fotogràfic. 3.086 likes, una quantitat que doblava els vots dels triomfs dels anys anteriors.

ESPECTACULAR!

Diuen que les victòries més lluitades són les més agraïdes, però precisament som nosaltres qui hem de donar les gràcies a totes i tots els que han fet això possible: als que s’hi han animat, als que ens han volgut fer costat també a tots aquells que ens han votat perquè no els hi donéssim més la tabarra.

Moltes gràcies un gran somriure… click!

3.086 likes, una quantitat que doblava els vots dels triomfs dels anys anteriors. ESPECTACULAR!

Noelia Reyes i Toni Colinas

la nostra cuinera

La cuina escolar és un dels llocs més importants de qualsevol centre educatiu, i darrere de cada plat hi ha persones que treballen dur per garantir que els alumnes rebin una alimentació nutritiva i deliciosa. En aquesta ocasió, hem tingut l’oportunitat d’entrevistar a la S andra, la cuinera i responsable de la cuina de l’Eulàlia Bota.

La Sandra porta més de 16 anys cuinant en escoles, i la seva passió per la cuina es nota en cada un dels plats que prepara. Juntament amb el seu equip, treballa incansablement per garantir que més de 400 persones, incloent-hi nens, monitors professors, rebin una alimentació nutritiva i deliciosa cada dia. A més, Sandra ha de preparar menús especials per a més de 30 nens amb al·lèrgies intoleràncies, així com per a més de 20 nens de diferents religions que requereixen menús diferents.

En aquesta entrevista, Sandra ens explica com és un dia a la seva cuina, els reptes que afronta en preparar menús especials i com s’assegura que cada nen rebi una alimentació segura i nutritiva. També ens parla del seu plat preferit per cuinar i de la importància de la cuina escolar en l’educació i el benestar dels nens.

Descobreix la passió el compromís de Sandra el seu equip en la cuina escolar de l’Eulàlia Bota. No et perdis aquesta fascinant entrevista!

¿Podrías contarnos un poco sobre ti, Sandra?

Me llamo Sandra, tengo 45 años, dos hijos de 17 y 19 años, y un marido. Nací en Barcelona pero vivo en Montcada y Reixach. Trabajo de

lunes a domingo, primero en el Eulàlia Bota y luego en mi propio restaurante en Montcada y Reixach.

¿Desde cuándo eres cocinera?

Cocino en escuelas desde hace 16 años. Antes tuve una rostisseria familiar que cerró con la crisis. Toda mi familia siempre se ha dedicado a la restauración.

¿Y desde cuándo cocinas en el Eulàlia Bota?

Este es mi cuarto año cocinando aquí.

¿Para cuántas personas cocinas cada día?

Cocino para alrededor de 370/390 niños, unos 24 monitores y unos 10 profesores, lo que suma más de 400 personas cada día.

¿Cuántos menús distintos hay?

Tenemos una lista de alergias e intolerancias de más de 30 niños, y más de 20 niños de otras religiones que también requieren un menú distinto. Por lo tanto, hacemos muchos platos distintos.

¿Cuántas personas forman parte del equipo de cocina?

Somos 5 personas en el equipo de cocina. Ana es la auxiliar de limpieza, que limpia el comedor y nos ayuda a realizar una limpieza exhaustiva dentro de la cocina. Narcis, con sus 60 años, se encarga del lavaplatos limpiando para más de 400 personas al día. Virtu es la

auxiliar de cocina que prepara las ensaladas, limpia la fruta y nos ayuda a preparar todo para el día siguiente. Y, por último, está mi mano derecha, la segunda de cocina, Esther, que me ayuda en todo. Ella es muy importante en la cocina.

¿Podrías contarnos un poco sobre tus tareas diarias?

Lo primero que hago por la mañana es planificar el día con mi libreta. Reviso el menú y anoto todos los menús especiales a preparar. Es una parte importante de la planificación. Si tengo que irme o pasa cualquier cosa, todo está en mi libreta para que nadie se olvide de nada. Luego comenzamos a llenar las ollas, encender el horno, preparar todo, preparar lo de los profesores, etc. A las 12:30 la comida debe estar lista. Después de eso, voy a mi despacho a atender mis tareas administrativas. Cada día tengo que rellenar una ficha técnica de todo lo cocinado, congelar una muestra de cada cosa, apuntar número de lote, etc. Esto es importante en caso de alguna intoxicación, aunque nunca ha sucedido. También debo hacer la comanda semanal de toda la comida. La carne fresca siempre se recibe el día antes de cocinarla, así como el pescado, y la fruta se recibe dos veces por semana. Por lo tanto, cada día hay muchas tareas que realizar.

¿Qué es lo que más te gusta de este trabajo?

Me encanta el trato con los niños. Disfruto viendo cómo comen, si repiten, etc.

¿Cuál es tu plato favorito para cocinar?

La sopa. La hacemos como en casa, ¡pero para 400 personas! A los niños les encanta. ¿Y cuál es lo más difícil?

Lo más difícil es controlar todos los menús para las alergias. Es una gran responsabilidad. Mi hija es multialérgica, así que comprendo lo importante que es evitar errores. Es necesario estar muy atento. Además, cuando hay comidas especiales, como una jornada gastronómica, es difícil preparar menús especiales para los alérgicos. Si es necesario, les hago un pastel especial para ellos. También es difícil cuando hay jornadas de otros países, porque tengo que estudiar las recetas y adaptarlas para 400 personas.

¿Cómo te acuerdas de todas las recetas?

¡Tengo mi libreta! Es mi diario secreto. Allí apunto las recetas más especiales, el paso a paso y las cantidades.

Moltes gràcies Sandra!

L’AFA de l’Eulàlia Bota triomfa als Premis aFFaC 2022!

Com moltes famílies ja sabeu, l’AFA vam presentar dos projectes a la desena edició dels Premis aFFaC. Aquests premis anuals són una iniciativa de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) per reconèixer les activitats i els projectes de les AFA d’arreu de Catalunya.

Els projectes presentats van ser ”Grup de suport per a famílies amb NEE”, a la categoria Tothom a l’AFA, i ”Prenem contacte amb la Llengua de Signes Catalana (LSC)”, a la categoria Transformem la societat. Ambdós projectes van ser portats a terme per la Comissió Inclusiva al curs 2020-2021 En una primera ronda, l’organització dels premis selecciona 5 projectes finalistes per a cada categoria, i la nostra sorpresa va ser que els nostres projectes havien estat seleccionats, cadascun per a la seva categoria. Vam ser l’única escola en assolir aquesta fita, cosa que ens va fer molta il·lusió, com us podeu imaginar.

A la segona ronda, el mèrit el teniu les famílies la resta de comunitat educativa, ja que aquesta consisteix en sumar vots a través de la pàgina web i, tot no saber-ne el resultat, sabem del gran suport que sempre rebem per la vostra part.

I, finalment, l’ordre definitiu dels projectes premiats el decideix el jurat en una tercera ronda. No ens imaginàvem pas acabar rebent un primer i un segon premi pels nostres projectes, amb un valor de 500 € 400 € respectivament.

Des de l’AFA, sentim molt orgull per haver rebut aquest reconeixement per dos projectes a favor de la inclusió a la nostra escola. Sabem que queda molta

feina per fer en aquesta matèria, però també que amb la nostra gran comunitat educativa tot és possible! Per acabar, enguany hem presentat un nou projecte a l’edició dels premis d’aquest curs. Creueu els dits!

Sílvia Pineda

¿bullying?...¡TEI!

Nuestra escuela comenzó a implementar el programa Tutoría Entre Iguales (TEI) en el curso 2017-18. Este programa consiste en un trabajo educativo para mejorar la convivencia y, a la vez, establecer unos principios de respeto que se integren en el individuo y lo acompañen el resto de su vida.

Hablemos de acoso: “Un estudiante es acosado o victimizado cuando está expuesto de una manera repetitiva a acciones negativas por parte de uno o más estudiantes. Es un proceso de victimización que hace daño.” (Dan Olweus, 1986). Por tanto, para que se pueda decir que una acción es acoso tiene que darse repetidamente, tiene que haber una intencionalidad de hacer daño (físico, emocional o psicológico), la víctima tiene que estar en un estado de indefensión (por miedo, soledad, falta de recursos…) y el entorno permitir esa situación.

Los conflictos entre iguales, donde no exista una relación de poder o de vulnerabilidad, y en que los implicados no repitan el mismo patrón de conducta, se pueden finalizar aplicando una resolución de conflictos y, una vez solucionados adecuadamente, dejan un aprendizaje positivo.

En los casos de acoso, se establecen cuatro roles: Acosador, Seguidores, Víctima y Espectadores, y las tipologías de agresión son muy variadas; pueden ir desde la exclusión social (ignorando o impidiendo participar), la agresión verbal o física (insultando, difamando, golpeando, robando o rompiendo cosas de la víctima) hasta incluso amenazas y acoso sexual (físico o verbal).

Y en estas situaciones, ¿qué podemos hacer las familias? Ante todo, estar atentos a las relaciones con sus iguales. Debemos fomentar los vínculos afectivos, ayudarles a detectar relaciones tóxicas e indicarles cómo pueden gestionarlas. También tenemos que trabajar las emociones y escuchar activamente cuando nos digan que le están molestando. Debemos desterrar sentimientos de culpabilidad de la víctima; es muy importante trabajar la asertividad y autoestima de nuestros hijos e hijas

Es importante trabajar en casa el respeto a los demás y la empatía con las personas vulnerables.

inclussiva

para que sepan hacerse respetar civilizadamente. Y, por supuesto, tenemos que mostrar empatía, validar el mensaje de ayuda que nos lancen y no decirles que lo solucionen solos (si pudieran, ya lo habrían hecho).

Las familias también esperamos que desde el centro educativo se valide y se tome en cuenta cada mensaje de socorro. No restarle importancia sin un estudio minucioso y objetivo de la situación, como responsables del bienestar de nuestros hijos e hijas durante la jornada lectiva, y activar el protocolo de intervención en caso necesario.

Señales de alarma para identificar a una víctima de acoso escolar:

Cambio de estado de ánimo (pérdida de autoestima, tristeza, nerviosismo… o actitud agresiva).

Aislamiento excesivo.

Tener pocos amigos/as, jugar poco en el patio...

Intentar absentismos, entrar siempre el primero o último a clase.

Somatizaciones, morados, golpes, desaparición de objetos o dinero.

Descenso del rendimiento académico.

Las familias también hemos de estar atentas a las reacciones abusivas que puedan ejercer nuestros hijos e hijas, como por ejemplo, qué papel adoptan en las relaciones con sus iguales o si hacen burla sobre personas que consideran débiles o diferentes. Es muy importante trabajar el respeto a los demás y la empatía con las personas vulnerables. Hay que abordar las diferencias sociales como algo positivo desde la infancia, como riqueza para el grupo.

Señales de alarma para identificar a un agresor o agresora:

Falta de respeto hacia los compañeros/as, risas, burlas…

Conductas disruptivas habituales.

Baja tolerancia a la frustración.

No aceptación de las normas y opiniones de los demás.

Comportamiento verbal agresivo, amenazas...

Intolerante ante las diferencias.

Pertenencia a un grupo de amigos/as que refuerzan sus actos (seguidores) y buscar su reconocimiento.

Tutoría entre iguales

La Tutoría Entre Iguales parte del hecho de que el 60% de las víctimas piden ayuda a amigos y amigas, el 14% a la familia y el 10 % al profesorado. El

resto no pide ayuda.

El rol de testigo es fundamental en el acoso. Son esos amigos y amigas que se identifican con la víctima pero no intervienen en la situación por miedo. Si empoderamos a esos niños y niñas, si fomentamos su participación activa en la comunidad, si tienen seguridad en sí mismos y autoestima... podrán dar apoyo a sus iguales rechazando las situaciones negativas.

En el caso de la etapa de primaria, que es nuestro caso, se establecen parejas de tutores emocionales entre los cursos de 5º y 3º. Esta relación se mantiene durante dos cursos, hasta que aquellos que comenzaron en 3º pasan a 5º y llegan a ser tutores. Las parejas las propone el profesorado teniendo en cuenta las características de cada individuo, buscando la afinidad entre ellos y que les sea más sencillo empatizar, conocerse… También se trabajan los conflictos y la sensibilización grupalmente en las tutorías semanales de cada clase, mostrando vídeos, analizando situaciones...

En el Bota, el vínculo entre tutor/a y tutorizado/a se fomenta llevando a cabo tres actividades conjuntas, una por trimestre. Se está elaborando un catálogo de actividades base para trabajar cada año y, además, actividades pensadas para temas concretos que surjan puntualmente.

Con esta tutoría se pretende crear un referente para favorecer la autoestima y disminuir la sensación de inseguridad en el patio (donde se producen más del doble de agresiones respecto al aula, en segundo lugar). Con la figura del tutor o tutora emocional, se compensa el desequilibrio de poder desde una perspectiva disuasoria, ya que el tutorizado/a se siente protegido. Es necesario

encontrar espacios que favorezcan la apertura emocional y la confidencialidad. Quizá espacios relajados en el patio, que es donde más coinciden tutores/as y tutorizados/as. El funcionamiento ante una acción disruptiva sería el siguiente:

1. La víctima y su tutor hablan de ello, bien porque la víctima busca apoyo emocional, bien porque el tutor tiene conocimiento de lo sucedido.

2. El tutor interviene en el conflicto solicitando al agresor que corrija su actitud.

3. Si la situación continúa, el tutor de la víctima informa al tutor del agresor.

4. El tutor del agresor interviene en el conflicto instando al agresor a que corrija su actitud con la víctima.

5. Si la situación continúa, ambos tutores hablan de la situación con el coordinador, quien interviene para que el agresor corrija su actitud.

6. Si la situación continúa, se aplica el régimen disciplinario.

El objetivo es integrar la TOLERANCIA ZERO ante el acoso como un signo de identidad del centro. La armonía en la convivencia no se consigue poniendo

más vigilantes, sino promoviendo que cada alumno haga crítica de las situaciones que se producen y las erradique. Se crea conciencia de lo que está bien y de lo que está mal. No se estigmatiza ningún rol, ya que un agresor puede tener ese comportamiento debido a cualquier circunstancia personal, pero eso no quiere decir que se deba tolerar su comportamiento. Para que este programa tenga éxito, el nombramiento de tutores/as se ha de hacer de manera solemne. Se tienen que sentir empoderados, responsables, adecuados para el importante cargo que tienen que desempeñar. De este modo, el resto también reconocerá su papel protector y respetará más sus intervenciones.

El TEI tiene múltiples reconocimientos, de los cuales destacamos:

“Bones pràctiques educatives”, Departament d’Ensenyament de Catalunya.

“Programa d’innovació educativa”, Conselleria d’Educació de València.

“Programa de referència en prevenció d’assetjament escolar”, web del Ministerio de Eduación, Cultura y Deportes.

Hay que abordar las diferencias sociales como algo positivo desde la infancia, como riqueza para el grupo

portes obertes

extraescolars

A més a més, les extraescolars també són una oportunitat per als estudiants per socialitzar i fer amics fora de l’aula. Participar en activitats extracurriculars els ajuda a desenvolupar habilitats socials i emocionals, així com a fomentar la seva autoestima i confiança en si mateixos. Les extraescolars són una part important de l’experiència educativa dels estudiants, ja que els permeten explorar diferents àrees d’interès i desenvolupar noves habilitats i talents. A l’escola Eulàlia Bota, els estudiants poden triar entre una àmplia varietat d’activitats que inclouen arts plàstiques, música, teatre, robòtica, programació, idiomes i moltes altres opcions. Des de la Comissió d’Extraescolars d’aquest any, hem inclòs nous proveïdors. Hem considerat rellevant que les activitats siguin impartides per monitors experts en la matèria, que siguin propers al barri, que promoguin els valors que l’escola fomenta i que també serveixin com a pont per continuar amb les activitats fora de l’horari lectiu.

Aquesta iniciativa permet als estudiants i les seves famílies triar les activitats que millor s’adaptin als seus interessos i necessitats, i fomenta el seu desenvolupament personal i social.

Els nous proveïdors són:

Ms&Ms Language

https://www.msmrlanguage.com/metodo.html

ASME Trinitat Vella

https://www.asme.cat/

Bàsquet Sant Joan de Mata

http://santjoandemata.net/

Les extraescolars ajuden a desenvolupar habilitats socials i emocionals i fomenten la seva autoestima i confiança

ampasoft l’aplicatiu que millora la gestió de l’AFA

La gestió de socis de les activitats extraescolars sempre ha estat una tasca complicada per als centres educatius. Coordinar les inscripcions, els pagaments, les baixes i les llistes d’espera pot ser un autèntic mal de cap per als responsables d’aquesta tasca. Per això, és important comptar amb eines que ens ho facilitin i ens permetin centrar-nos en el que realment importa: els nens les nenes.

Després d’analitzar diferents aplicatius informàtics, la Junta del nostre centre educatiu va optar per Ampasoft, una aplicació que s’ha convertit en una gran aliada per a la gestió de l’AFA.

Ofereix una gran varietat de funcionalitats que ens han permès millorar el procés de gestió de les activitats extraescolars. Una de les seves funcionalitats més destacades és el registre de famílies socis, que ens permet tenir una base de dades actualitzada ben organitzada.

A més, l’aplicació també ens ofereix la possibilitat d’emetre rebuts de forma ràpida i eficient, així com de gestionar les reclamacions de rebuts retornats.

Això ens ha permès reduir el temps que dedicàvem a aquestes tasques i centrar-nos en altres aspectes importants de la gestió de les activitats.

Un altre aspecte rellevant que Ampasoft ens ha ajudat a millorar és el procés de preinscripció a les activitats extraescolars. Gràcies a l’aplicació, les famílies poden accedir a la plataforma per realitzar la preinscripció i consultar els estats de les activitats en què han inscrit els seus fills i filles.

També ens permet gestionar les altes i baixes dels nens nenes a les activitats extraescolars, així com l’alta i edició de dades per família. Això ens ha permès mantenir una base de dades actualitzada ben organitzada, reduir els errors en la gestió de les activitats. Finalment, una de les funcionalitats més destacades és la possibilitat de consultar l’històric de rebuts del curs i d’anys anteriors. Això és d’una gran ajuda per a la gestió financera, ja que ens permet tenir un control més precís dels pagaments i dels deutes pendents. En resum, Ampasoft és una eina imprescindible per a la gestió de les activitats extraescolars. Gràcies a les seves funcionalitats, hem millorat la gestió dels pagaments, les inscripcions les baixes, hem reduït el temps que dediquem a aquestes tasques. Això ens ha permès centrar-nos en el que realment importa: oferir activitats de qualitat als nens nenes del nostre centre educatiu.

Les famílies ara poden accedir a la plataforma per realitzar la preinscripció i consultar els estats de les activitats.

comissió de comunicació