Issuu on Google+

Coberta BE10:Maquetación 1

27/05/2013

23:37

Página 1

Projectes Núm. 10 - Primavera 2013

I a les pàgines interiors... la revista Fent-la amb els treballs de totes les classes sobre

Gran

Fem d’escriptors i escriptores

SUMARI

Reportatge: Tot allò que sempre hauries volgut saber sobre... Com aprenen els nostres fills i filles (p. 6)

Article d’opinió: Crecen físicamente... ¿también crecen en el lenguaje de sus emociones? (p. 18)

L’educació dels nostres avis: l’escola franquista (p. 5) La Veu de l’Escola: Aprendre a aprendre

(p. 11)

I les seccions habituals de: Un passeig per la infància de... (p. 3) / Comissió d’interculturalitat: Nuestra diferencia nos hace fuertes (p. 12) / Colla de geganters... La Colla a Cabrils (p. 13) / Espai Menjador: Què fem al migdia? (p. 14) / InfoAmpa: Els terrenys, una gran oportunitat (p. 16) / Les pàgines de sisè (p. 20) / Contes d’arreu del món: Les estrelles del Gran Llac Titicaca (p. 22) / Racó Recomanacions (p. 23)


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 2

EdiTorial

E

Bota Express - Fent-la Gran

La revista de l’Escola Eulàlia Bota Número 10. Primavera 2013

Equip de treball Redacció: Marta Abad, Judith Barnet, Carlos Blanco, Caty Casas, Jesús Díez, Maria Elizondo, Luz Marina Estupiñán, M. Antonia Falo, Pati Lemos, Sergi Marqués, Sandra Moreno, Vanessa Quintana, Charo Roda, Xavi Rubio, Karin Ruiz, Remei Ruiz, Carme Saez, i els nens i nenes de sisè. Agraïments: Grup de monitors de CET10.

A tot això, s’ha d’afegir la idea que les habilitats socials són bàsiques en el nostre dia a dia. Les persones tenim interessos i formes de veure el món diferents, per tant el conflicte interpersonal està a l’ordre del dia. Quan aquestes habilitats no estan prou desenvolupades es fan servir de manera equivocada i sorgeix la frustració i la insatisfacció. En aquest número de la revista, us oferim unes quantes idees per treballar l’educació emocional a casa, com ara l’article d’opinió, el conte de Perú i la recomanació d’uns contes que us ajudaran a identificar en família accions pro-socials com l’empatia, la solidaritat, l’ajuda, el consol verbal, etc. Lligat amb això, us presentem un article sobre l’educació d’abans, la que van tenir els nostres pares o avis, per agafar embranzida i entrar a parlar de ple (i de forma constrastada) al reportatge central i a La veu de l’escola sobre com aprenen els nostres fills i filles a l’escola: amb mètodes actius on les mestres no ensenyen, sinó que aprenen els nens. Una persona quan “aprèn a pensar” té: confiança en la raó, una ment oberta, autonomia per decidir i per fer-se’n responsable. I és que necessitem fills, alumnes i ciutadans més capacitats per pensar i més competents per actuar en aquesta època complexa en què vivim.

Edició tècnica i correcció: Marta Díaz, Esther Pardo, Olga Pradas. Maquetació i disseny gràfic: Marta Díaz, David Torres. Il·lustracions i logos: Marc Marín, Vanessa Quintana, Carmen Ríos.

Molt emocional és també el passeig per la infància. Recomanat!!!

Grup coordinació: Marta Abad, Judith Barnet, Jesús Díez, Luz Marina Estupiñán, Pati Lemos, Sandra Moreno, Olga Pradas, Vanessa Quintana, Adán Sus, David Torres.

Trobareu un conte per adults que recomana la comissió d’interculturalitat: “Nuestra diferencia nos hace fuertes”, o coneix-te a tu mateix; i amb una mirada una mica “emocional”, també podríem dir... accepta’t tal com ets!!! Continueu llegint i esbrinareu què fan els nostres fills i filles a l’hora de menjador, quines idees tenim per al nou espai de pati, per on es va movent la nostra estimada Colla i quines pel·lícules i música us recomanem per les estones d’oci d’aquest estiu que en breu començarà.

Coordinació tècnica: Comissió de comunicació de l’AMPA, Jesús Díez, Maria Elizondo (Revista Fent-la gran) Dibuix de coberta: Érika Serrat, 5èA Impressió: Gráficas Delgado

ducació emocional. Amb paraules de l’expert Daniel Goleman, la intel·ligència emocional “és la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de conduir bé les emocions, en nosaltres mateixos i en les nostres relacions.” Els estudis corroboren que els nens i nenes amb més intel·ligència emocional tenen moltes més probabilitats de tenir èxit a la vida, que els que tenen simplement un coeficient intel·lectual elevat o més alt.

Els alumnes de sisè s’acomiaden i ens dediquen unes paraules amb emoció. Ells són la segona promoció de l’escola que s’acomiada, però, el primer P3 que va tenir l’escola. Els desitgem molta, molta, molta sort!!!

Vols formar part del grup de la revista? Cada curs treiem dos números de la revista per donar sortida a totes les inquietuds creatives i informatives de les famílies i de l’escola. Actualment som més de trenta persones que treballem durant l’any per a què això sigui possible. T’agradaria formar part de l’equip de la revista? Tots estarem encantats que ens donis un cop de mà. Necessitem persones que vulguin escriure, dibuixar, corregir, editar, maquetar... que vulguin coordinar un grup de treball... que sàpiguen dissenyar... T’atreviries a aportar novetats al disseny de la revista? Ens pots ajudar amb els retocs de les imatges? Vols fer alguna proposta d’article o secció? Endavant! Tots els qui vulgueu sumar-vos al grup hi sou molt benvinguts i benvingudes!

Contacta’ns a...

ampaeulaliabota@yahoo.es http://ampaeb.wordpress.com


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 3

eNtreVista

Un passeig per la infància de...

3

Tots tenim a dins nostre el nen que vam ser, però a vegades el tenim tan amagat que ens costa treure'l i deixar-lo gaudir d'aquelles coses que li agradaven o presentar-lo a la resta de persones perquè tornin a compartir moments amb ella... Entrevista feta per: Sandra Moreno (mare de la Lluna, 4rtB i l’Edgar, 2nA)

Data de naixement: 25 d’abril 1954 1-Quins records tens del barri on vas créixer (relació veïns, parcs...) Vaig néixer al barri del Raval de Barcelona i recordo amb molt d’afecte els carrers estrets i foscos on no arribava a passar els raigs de sol. Estava tot envoltat d’olor a fusta (en el Raval d’aquella època hi havia molts negocis de fusteria). Podies anar sola pel carrer i les portes de les cases estaven sempre obertes... Avui dia m’agrada passejar pel barri i, malgrat ha canviat molt, encara hi han tendes i veïns que continuen vivint-hi i m’omplen de records. Fa poc vaig tornar-hi i em vaig quedar una bona estona davant de la llibreria que anava de petita. Vaig poder recordar els moments de la meva infantesa quan hi anàvem per comprar o intercanviar cromos. 2- El color de la teva infància? El blau (del cel i del mar ) i el verd (de la natura) sempre han estat, i són, els meus colors. El mar proper al meu barri i els banys a la Platja Sant Sebastian de la Barceloneta van ser moments molt feliços en la meva infància, eren com dies de festa major... els jocs sobre la sorra, els banys amb el meu flotador vermell i blanc... 3- Una mascota? En Pitu, el canari. A ell li explicava totes les meves vivències, emocions, problemes de l’ escola o dels amics. Li parlava tant dels bon moments com dels dolents. Per mi era com una persona, sentia que m’escol-tava. Encara avui en dia, poso el nom d’en Pitu als ninos i les nines. Quan es va morir em va fer molta pena, a casa van comprar un altre canari però mai va poder ser substituït el lloc en el meu cor que va omplir en Pitu. 4- Tres amics? Encara em veig amb la Sara, una amiga que vaig recuperar gracies al Facebook. Havíem perdut el contacte quan ella

marxà a viure fora de Barcelona. La retrobada va ser emotiva i plena d’afecte. D’aquella època també tinc present a la Maria, amb qui mai hem perdut el contacte, i malgrat han passat temporades que no ens hem vist, sempre hem sabut l’una de l’altra. En ocasions ens trobem per fer coses juntes o per xerrar. Ella també és mestra i continuem tenint moltes coses en comú. 5- El plat preferit? Les patates fregides. Els meus pares tenien un petit comerç de marroquineria i els àpats del dinar els podíem fer en família, però per la nit ells arribaven més tard a casa i l’àvia era qui s’encarregava de la nostra cura i de preparar-nos el sopar. Doncs... cada vespre l’ àvia ens preguntava, a mi i a la meva germana: “què voleu per sopar?”. Jo demanava patates fregides i la meva germana arròs bullit... i aquest és el sopar que recordo: patates fregides per mi i arròs bullit per la meva germana. 6- Un joc preferit? Jocs de carrer com la bici, la xarranca...Però sobretot m’agradava jugar a mestres amb les amigues o els cosins. Jo sempre era la professora i els hi feia dibuixar i escriure. De nines, en tenia moltes però no hi jugava sovint. Llegir ha estat, des de sempre, una de les meves activitats lúdiques més agradables. Pels Reis demanava llibres d’aventures com els de Julius Verne, o de misteri com els d’Enid Blyton (les col·leccions d’El club de los cinco, Los secretos, El club de los siete secretos o Santa Clara que explicava les aventures d’unes germanes bessones internades en una escola). 7- Una pel·lícula? La Blancaneus de Walt Disney. Tenia uns 8 anys

quan vaig anar per primera vegada al cinema a veure una pel·lícula d’estrena, en el Paral·lel. Encara recordo les sensacions en el moment d’entrar a la sala i veure la “superpantalla”, les imatges grans i plenes de colors que es veien. 8- Una sèrie de televisió? A casa vam ser un dels primers veïns que vàrem tenir televisió. La porta sempre estava oberta i pujava la gent, amb la seva cadira, a veure-la. Tots plegats miràvem els programes importants de l’època com Eurovisión o Estudio I. Recordo “vamos a la cama, que hay que descansar....” Tots els nens ens dedicàvem a copiar i pintar els personatges del programa que repetien totes les nits per la televisió anunciant als infants que era moment d’anar a dormir. De sèries recordo Rintintin, les aventures d’un gos que vivia amb els indis o Escala Ifi un programa on els actors cantaven en playback cançons del moment. 9- Un llibre? El llibre amb el què recordo haver-me introduït en l’aventura de llegir és Mujercitas de Luisa May Alcott, que tracta de la vida de quatre nenes que es converteixen en dones durant la guerra de successió americana. 11- Un esport? Cap!!! He estat dolenta per l’esport . Una maldestra que sempre anava amb ferides per les cames i els braços perquè queia sovint. El meu pare em deia amb molta tendresa: “caus fins i tot amb un paper de fumar”, “caure és salut”. No m’agradava l’educació física... em sentia obligada... és diferent de com entenc la psicomotricitat que fem ara amb els nens d’infantil ja que fomentem el moviment corporal des del joc i la motivació, sense imposar-ho. 12- Un moment d’alegria amb els germans: Els moments de joc en comú.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 4

4

eNtreVista 13- Un moment o situació de sentir-te gelosa dels germans: Amb qui he tingut una convivència més intensa ha estat amb la meva germana que és dos anys més petita que jo. Teníem bona relació, encara que ella era ràpida davant de qualsevol demanda dels pares i quan ajudava, ho feia de forma fàcil i àgil. Jo, en canvi, sempre he estat més lenta i potser em provocava una mica de frustració veure-la activar-se i solucionar-ho tot amb rapidesa. El meu germà, en canvi, és 13 anys més petit i era el nostre nino. 14- Un record alegre? Els dies abans de Nadal quan amb el meu pare engalanàvem la casa i muntàvem el pessebre. El pare ho organitzava tot amb molta il·lusió... i ens ho transmetia... Ens ha deixat aquesta tradició entranyable com a herència. Avui en dia encara preparo les decoracions nadalenques amb el mateix esperit i alegria... M’emociono amb els records del meu pare. 15- Un record trist? Als 10 anys vaig haver de canviar d’escola a mig curs i malgrat ser un canvi necessari i positiu, amb el què estava d’acord perquè em permetia continuar els estudis, va ser molt trist deixar les amigues, les monges... 16- Un record de sentir-te espantada? Una nit la mare ens va despertar molt espantada, ens va embolicar amb mantes i ens va portar a casa de la nostra tia. A l’edifici de davant de casa, una fusteria, s’hi havia calat foc. Sortien per les finestres unes flamarades immenses i les espurnes que saltaven tenien el risc d’entrar per les nostres finestres i incendiar-se també la nostra casa. Les meva germana i jo ràpidament vam estar protegides a casa de la tia, però el meu pare es va quedar a casa intentant apagar tota espurna que pogués entrar-hi. Per sort, a casa meva no va entrar el foc però a l’endemà em va impressionar veure la fàbrica tota calcinada. Desprès d’aquest ensurt, durant les nits, tenia malsons recordant l’incendi, i la veritat és que des de llavors he sentit molt de respecte pel foc. 17- Una trapelleria ¿Et van castigar? Com ho vas viure? Sempre he estat una persona tranquil·la. Sola no vaig fer cap trapelleria, sempre eren en grup. Recordo un dia a l’escola, als 11 o 12 anys, que entre els companys vam decidir posar una moneda al portabombetes per tal que esclatés, deixar en la foscor l’aula i que ens enviessin a

casa per falta de llum. La realitat no va complir les nostres expectatives, ja que allò va petar però fàcilment ho van solucionar i vam continuar les classes amb normalitat. No recordo cap càstig. 18- Unes vacances inoblidables? Vacances de sortir de viatge tota la família no en vam fer mai. Els meus pares a l’estiu treballaven i els petits anàvem al poble de Tiana amb l’àvia. Recordo les excursions dels diumenges quan ens vam comprar el primer cotxe, el 600! i dinàvem a la muntanya, a la platja... 19- Què volies ser de gran? Mestra, des de ben petita. 20- Com recordes la teva escola? Vaig anar a dues escoles. La primera fins als 9 anys on recordo que cantàvem i que recitàvem poemes. Hi havia moltíssims nens en una mateixa classe i de diferents nivells d’edat. L’escola tenia pocs recursos, fins i tot, no hi havia pati. Recordo que escrivíem amb tinta xina i plomilles i havies d’anar amb molt de compte per no embrutar els fulls. A la segona escola, ja hi havia pati, i encara que era tancat, per mi va ser especial i valorat doncs fins al moment d’arribar-hi no vaig ser conscient de les possibilitats d’oci a l’aire lliure en horari escolar. 21- El millor/a mestre que recordes? Per què? Sor Ana Maria que va ser la meva tutora de 1r a 4rt de primària. Sempre em deia que continués estudiant. Em va motivar molt. 22- Recordes algun dels càstigs a l’escola? No, era bona nena... encara que a vegades em feien copiar. 23- Un assignatura que et costés més? Educació física. 24- L’assignatura que més t’agradava? Sempre m'imagina-va els països, els continents, les muntanyes... Què et sembla si ara parlem de la nostra escola... 25- Ets una de les mestres més antigues de l’escola. Què ens en pots dir? Vaig formar part de l’equip de mestres de l’Eulalia Bota des del segon any de vida del centre. El curs en què es va inaugurar vaig assistir a la reunió de pares i em va engrescar el projecte educatiu que van presentar, però no va ser fins el segon any

que vaig poder formar-hi part. Penso que va néixer gràcies a l’esforç d’un grup de mestres motivats i il·lusionats, amb ganes de fer coses diferents i de treballar sota la base pedagògica que els nens se sentin estimats, que puguin pensar per si mateixos i expressar-se. M’omple molt formar part del projecte. Crec que els nens se senten feliços, m´ho diuen els seus somriures de bon matí. A altres escoles per les quals he passat durant la meva carrera professional no he vist tant sovint la tranquil·litat i confiança que es reflecteix en els nostres nens i nenes. 26- Quins penses que són els nostres punts febles? Potser, fruit de les nostres ganes de millorar i d’abastar moltes coses, podem caure en la rapidesa o immediatesa, i contaminar l’educació amb cert sentiment d’estrés. Tenir tot marcat i definit pel temps és un mal general de la nostra societat actual. Respectar el temps dels nens és un principi que tots, mestres i pares, hem de tenir present. 27- Què valores de l’escola? Per una part penso que hi ha un equip de mestres compromesos i lluitadors, i les famílies són col·laboradores. Valoro la capacitat d’innovar (per exemple, inicialment per mi era impensable tenir una pissarra digital a cada classe), la creativitat en les programacions... sempre hi ha hagut un esperit de renovació. Alhora penso que tenim com a punts forts els valors que volem transmetre, l’educació per projectes, la voluntat de fomentar en els nostres infants la capacitat de pensar i d’expressar-se amb esperit crític i participatiu. Gràcies Montse per obrir-nos el cor de la teva infantesa. Infant amagat: Montse Vilarrasa, mestra d’infantil.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 5

L’educació dels nostres avis: l’escola franquista Per Judith Barnet (mare d’en Nel, 4tA, i la Cloe, 2nB)

L

’escola de la II República va ser pensada per ensenyar a aprendre, a experimen tar. I malgrat el poc temps que va ser vigent, va aconseguir resultats molt positius. Però malauradament, aquesta educació es va veure aturada per un ensenyament conservador i amb propostes totalment contràries: l’escola del franquisme. Els mètodes eren molt diferents: s’intentava que fossin ben propis de la situació política que es vivia, la dictadura, un sistema rígid i conservador; la intenció era tornar a l’antiga tradició catòlica espanyola. Els avis i àvies que van tenir la sort de poder anar a escola recorden que no s’ensenyava a pensar, només es feia servir la memòria. A més a més estava totalment prohibit fer les classes en català i es va abolir la coeducació. Les noies, principalment aprenien a cosir i a recitar molts avemaria.

Els avis i les àvies acostumen a recordar aquella època d’una manera boirosa, amb no gaires bons records (del llibre El món era fora de Maria Mercè Roca) A la veïna escola Ignasi Iglesias, que en els primers anys de desprès de la guerra era només per a nens, un dia al mes s’obligava l’assistència de mestres i alumnes a confessar-se, i, a l’endemà, a combregar-se. Això sí, el fabulós pati que tenien –i que tenen- era un valor afegit molt apreciat al barri; en hores d’esbarjo jugaven a “bales” i a pilota. En aquells anys no hi havia servei de menjador, així doncs, tots els nens marxaven a casa a dinar.

Des de molt petit vaig haver d’interrompre la meva educació per anar a l’escola (Bernard Shaw) Durant el franquisme no hi va haver una veritable renovació pedagògica; sí que alguns mestres -malgrat estar molt vigilats- es van saltar les normes. Eren casos de mestres particulars que van aportar una certa transformació. Ensenyaven –sempre d’amagat- el que havien après abans de la dictadura -a les escoles i colònies escolars de l’Ajuntament de Barcelona- dins el moviment de l’Escola Activa, i les tècniques Montessori, Decroly... El mestre Enric Gibert, nascut a Sant Andreu, va ser possiblement un d’aquest mestres. L’any 1942 fou nomenat director de l’escola “26 de Enero”, avui Arc Iris. En paraules d’Artur Martorell, l’escola “26 de Enero” és l’escola de l’alegria i de l’optimisme, perquè reflecteix l’ànima del seu director.

5


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 6

6

Reportatge: Tot allò que sempre hauries volgut saber sobre...

Com aprenen els nostres fills i filles

Com aprenen els nostres fills i filles... Per Vanessa Quintana (mare d’en Max, 4t A, i la Cloe, 2nB), i Xavi Rubio (pare de la Queralt, P3B) A la nostra escola tal i com diu el seu projecte educatiu “…treballem per projectes, tallers, racons i material socialitzat amb la participació de les famílies…”. Tot i que en iniciar-se el curs es fan reunions amb les famílies on s’explica com es treballarà; que a final de cada trimestre ens arriben els àlbums amb la feina realitzada pels nostres fills i filles; i que el blog de l’escola és una petita finestra dins de l’aula; des de la revista hem cregut oportú intentar buscar la veu dels mestres del nostre centre per a que ens expliquin a través de les seves experiències i d’una forma més propera com és el treball per projectes. Evidentment, cada mestre té la seva pròpia forma de fer i d’aplicar aquesta metodologia, però creiem que les reflexions tant de la Lola com de l’Aitana són una mostra que pot completar la idea que tenim des de casa de com aprenen els nostres fills i filles.

... des de P3 ... Què permet treballar la metodologia per proyectes que sigui més difícil treballar amb la metodologia tradicional? La metodologia per projectes permet més llibertat a l’hora de treballar les matèries, més flexibilitat, no has de seguir un guió com en la metodologia tradicional. I a la vegada crea una forta motivació i creativitat en l’alumnat. Permet treballar millor en grups? Fomenta més iniciativa, motivació i creativitat? Sí i tant, permet treballar amb grups grans, en parelles i individualment, i sí, fomenta molt la iniciativa perquè ells se senten i, de fet, són importants en cada projecte. Com es trien els projectes? Sempre els alumnes? A P3 el primer projecte el trien ells, i el segon projecte acostuma a ser un de propo-

sat per l’escola. A P4 i P5 gairebé tots els trien ells. En cas que triïn els alumnes, què els aporta al seu desenvolupament i al seu aprenentatge? Dins d’un projecte que trien ells, és molt important les converses que tenen entre ells mateixos i entre ells i la mestra a l’hora d’introduïr les matèries. A infantil es treballa de manera més globalitzada i

no tant introduïnt matèries; tot una mica en funció de les necessitats del grup. Quins projectes heu realitzat aquest curs? Aquest curs a P3 s’han fet 2 projectes: els elefants en el primer trimestre i els animals marins en el segon, aprofitant Sant Jordi se n’ha fet un de petit sobre els dracs. I en principi es farà un tercer projecte encara per decidir.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 7

... i mai vas gosar preguntar

Com es defineixen els conceptes i matèries a treballar? Quin paper juga el mestre? El mestre acompanya les converses dels alumnes que sorgeixen des del projecte, procura que aquestes converses siguin “reals”. El mestre fa de mediador entre ells de com aprenen i què aprenen. El projecte que inclou? Nomès l’àrea de coneixement del medi? No. Es treballa de manera globalitzada. Es treballa tot. Quines parts es poden diferenciar en el treball d’un projecte? Hi ha moltes teories. Es parteix sobre el que sap el grup, més que saber les parts del projecte, és més flexible. Ens preguntem on podem treure informació sobre el projecte en qüestió, una informació que surt de la pròpia classe,

de les famílies, de la biblioteca... procurem formar una xarxa d’informació. Partim del que sabem, què volem saber i acabem amb què hem après. Com treballeu les altres àrees de coneixement en el projecte? (mates, llengües, etc.) Algunes matèries sorgeixen dins dels projectes i d’altres estan fixades dins de l’espai setmanal, com ara grafisme, càlcul mental i informàtica. Com s’avaluen els aprenentatges assolits pels alumnes? És tasca únicament del mestre? Es fan proves? Es fa servir sobretot l’observació, s’observa com treballen i això s’enregistra en unes graelles. També hi ha unes proves que es fan al començament i al final de curs, i d’aquesta manera es pot veure la seva evolució.

7

És important la participació dels pares i mares perquè un projecte surti amb èxit? Viable? La família té un valor important en cada projecte. Sí. A través del projecte, com es potencia el desenvolupament de les capacitats de l’alumnat? Pots incidir en aquelles capacitats que observes que dominen més. El treball per projectes et permet treballar més fàcilment totes les capacitats. Com es fomenta l’adquisició d’hàbits, aptituts i les habilitats necessàries des d’un projecte? Des de l’inici s’acostuma als infants a que parlin, que facin preguntes, que pensin. Se’ls acostuma a aprendre d’una manera més oberta. L’adquisició d’hàbits a P3 es fa mitjançant la repetició.

... fins a 6è Què creus que aporta la metodologia per projectes a diferència d’altres formes d’ensenyar? Potser un dels aspectes més importants és la motivació. El fet de que ells mateixos puguin triar quin tema volen treballar facilita la seva implicació i participació en el projecte. Aquest interès afavoreix la seva iniciativa a l’hora de proposar preguntes o tasques a desenvolupar per aprendre. En aquest sentit el primer projecte que es treballa durant el curs el tria la classe i serà el nom que identificarà al grup. D’altra banda els projectes fomenten un tipus d’aprenentatge significatiu, és a dir, s’intenta que el que aprenen estigui vinculat amb contextos reals. A tall d’exemple, el curs passat quan es van triar els delegats de classe es va intentar que el procés fos el més similar possible a un procés electoral real. Podríem dir que l’elecció del delegat de classe es va convertir en un petit projecte.

- Es van fer grups que representaven diferents candidatures. - Cada candidatura havia de tenir un nom i fer un “miting”. Així doncs, calia preparar-se un discurs i unes propostes per tal d’exposar-les de forma oral i convèncer a l’electorat, és a dir, la resta dels companys de classe.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 8

8

Reportatge: Tot allò que sempre hauries volgut saber sobre...

Com aprenen els nostres fills i filles

- Es van fer “slogans” i propaganda electoral la qual cosa implicava per part dels nens un esforç de síntesi en les seves propostes i de creativitat a l’hora de transmetre-les (alguns grups fins i tot van fer merchandaising). - Finalment es feien les votacions a través de llistes electorals i s’escrutava el resultat. En resum, l’elecció del delegat o delegada de classe va permetre fer força treball de l’àrea de llengua i de forma conjunta amb altres companys de classe. Però més enllà d’això va fomentar l’interès dels nens pel procés electoral real que va tenir lloc poc després, les eleccions generals. L’alumnat es va interessar per quins partits polítics es presentaven i es van fer unes enquestes anònimes per tal de copsar la intenció de vot entre les famílies i preveure el resultat electoral.

I el resultat va ser que les dades de les enquestes no coincidien amb l’escrutini dels comicis. Això va fer reflexionar els alumnes sobre els motius d’aquesta desviació. Tot plegat va ser un treball matemàtic força engrescador que va portar els nens a qüestionar la validesa de les enquestes fomentant de passada el seu esperit crític. 3. A més, els projectes acostumen a tenir una vessant molt manipulativa i creativa, i permeten als nens i nenes fomentar la seva imaginació fent preguntes sobre el tema a estudiar i buscant la forma de donar resposta a aquestes preguntes. Com es trien els projectes? Hi ha diferents formes de triar els projectes de vegades es fan a proposta de l’alumne i

de vegades es fan a proposta del mestre seguint els continguts que marca el currículum. El que penso que és més rellevant de la metodologia per projectes és entendre que de qualsevol situació por sorgir el coneixement, fomentar que els nens es facin preguntes sobre el que passa al seu voltant i tinguin interés per respondre-les. És a dir, han de sentir que aprendre és una cosa que han decidit ells. No obstant, hi ha formes de planificar una mica tot plegat. Per exemple, en el cas del nom de la classe, com s’ha esmentat abans són els alumnes qui trien el tema. Una altra forma d’encetar o concloure un projecte és a través de les sortides. D’aquesta forma la sortida es converteix en una estratègia per motivar els nens a aprendre sobre temes que cal tractar per normativa. Més enllà d’això, penso que la feina del mestre és la de despertar l’interès dels alumnes pels temes que vol que es desenvolupin a classe i que són els que exigeix el currículum. Això es pot fer a traves de converses de classe, d’esdeveniments del món, de notícies... Per exemple, en una ocasió vam introduir l’estudi del cos humà a partir d’un comentari dels nens i nenes quan tornaven de la classe d’educació física. Tots deien que havien suat molt, aquest va ser el punt inicial d’una conversa que els va dur a qüestionar-se el perquè de la suor, per què serveix, com es genera... i finalment a la necessitat de descobrir com és per dins el cos humà. En qualsevol cas, els projectes sempre es poden modificar, el mestre marca una línia però els nens també decideixen cap a on volen aprofundir en el seu aprenentatge. És un diàleg constant. Actualment a classe estem treballant la reproducció i els nens han sentit molta curiositat per tractar la reproducció dels peixos així que s’haurien de destinar algunes sessions a augmentar els coneixements sobre el tema. Quin paper juga el mestre i els nens en l’aprenentatge per projectes? Podríem dir que algunes de les funcions del mestre dins de la metodologia de projectes són les de fer imaginar als nens i guiar-los


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 9

... i mai vas gosar preguntar

en el seu aprenentatge. Per exemple, quan treballàvem el cos humà una de les fitxes que fèiem servir era una figura humana en blanc i els nens i nenes havien de dibuixar-hi dins el camí que seguia el menjar. Tenien molt clar per on entrava i per on sortia el menjar però no estava tan clar què feia dins del nostre cos. Aquest moment d’imaginar per a alguns alumnes és complicat i per fer el dibuix volen buscar informació. En certa manera tenen por a fer-ho malament. És important que el mestre reforci la idea que no hi ha bé ni malament, es tracta d’imaginar. L’altre funció important és la de guia, per això cal dissenyar estratègies de treball, diferents agrupaments, pensar en els materials adequats... Seguint amb el mateix exemple, en primer lloc la feina es feia de forma individual, el següent pas era fer una posada en comú per parelles, després en petit grup i finalment tot el grup classe conjuntament amb la mestra. La idea és la d’afegir coneixement, no es critica el que han fet els companys. S’ha de construir entre tots i millorar el que ja se sap des d’un inici. Per al mestre aquesta forma de treballar permet que tots els nens i nenes donin la seva versió evitant que algú que en sàpiga molt monopolitzi la conversa. Després el treball per parelles i en petit grup fa que es contrasti la informació i s’arribin a acords. El treball de tot el grup classe permet veure quines coses sabem i quines són les nostres mancances. I aquesta és la base de partida del mestre, ja que detecta quins coneixements previs tenen els alumnes sobre el tema que vol tractar. A partir d’aquí pot preparar el material més escaient, com llibres adaptats a la seva edat o pàgines web específiques on l’alumne pugui trobar la informació que busca. Per a l’alumne treballar d’aquesta forma augmenta la seva motivació ja que està compartint els seus coneixements amb altres nens iguals per tal de construir una nova versió millorada del que ja sabia. Això fa que se senti part activa del procés d’aprenentatge. Quan els nens s’adonen del què saben, ells mateixos formulen noves preguntes, proposen experiments o llocs on trobar informació. De vegades el mestre els pot organitzar en grups i assignar responsa-

bles de diferents tasques per tal de fomentar el compromís amb la resta del grup. Quins riscos pot tenir el treball per projectes? Un dels riscos que pot suposar l’aprenentatge per projectes és que els nens es tornin especialistes de temes que no estan connectats amb el seu entorn real. Posem per cas que els nens volen estudiar els dinosaures, probablement estaran molt motivats i serà un tema molt engrescador però no és un element que formi part del món proper que els envolta. Mitjançant comparacions i generalitzacions cal passar del coneixement específic i concret dels dinosaures, que és el que els interessa, al coneixement general dels animals, que és el que està al currículum. Per exemple, si els nens i nenes saben que els dinosaures ponen ous, cal fer-los pensar sobre quins altres animals actuals ho fan, si aquesta és la única forma de reproduir-se que hi ha i el mateix sobre l’alimentació, l’hàbitat, etc... D’altra banda de vegades es té una percepció equivocada que treballar d’aquesta forma no fomenta els hàbits d’estudi però no són dues coses incompatibles. A cicle superior s’intenta que els alumnes comencin a assumir responsabilitats i autonomia amb les seves feines. Tenen deures a diari i part de les feines que comencen a l’escola les han d’acabar a casa. Això implica que estiguin al cas dels horaris i fer un bon ús de l’agenda.

9


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 PĂĄgina 10

10

Reportatge: Tot allò que sempre hauries volgut saber sobre...

Com aprenen els nostres fills


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 11

La Veu de l’Escola 11

Aprendre a aprendre L’Equip directiu de l’escola: Maria i Jesús

L

a nostra escola, al igual que molts centres de recent funcionament, fonamenta el seu projecte en un aprenentatge a base de descobriments, d'interacció i que respecta el ritme de cada alumne. Aquest plantejament ens va fer decidir no utilitzar el llibre de text com a referent en la nostra pràctica educativa. Pensem que les programacions de les activitats i dels continguts a la nostra escola no ha de marcar-les un llibre, o més aviat, una editorial, ja que les diferents editorials tenen el seu propi plantejament i reflecteixen una visió de l’ensenyament que pot diferir dels de l’escola tal i com nosaltres l’entenem. El llibre de text dóna seguretat a famílies i/o mestres, ja que amb ell es té la sensació de més control, però moltes vegades, per no dir la majoria, no dóna resposta a les necessitats detectades ni als interessos que pot tenir l’alumnat. El Departament d'Ensenyament estableix els continguts i les competències que l'alumnat ha d'adquirir a cada curs, però deixa plena autonomia al centre per decidir quin mètode pedagògic aplica per a aconseguir-ho. La nostra escola intenta basarse en una teoria desenvolupada per pedagogs i psicòlegs de referència com són Jean Piaget i Lev Vygotski. Tots ells donen una importància cabdal a l'aprenentatge fruit de la interacció entre els mateixos nens i un paper actiu de l’infant en el seu procés d’aprenentatge, alhora que parteixen dels coneixements que tots els nens i nens ja tenen. D’aquesta manera, intentem donar resposta a la diversitat dels alumnes, perquè els “llibres de text no respecten els ritmes de cada criatura”. El treball per projectes dóna llibertat tant a nens com a mestres per a treballar tot allò que interessa o que és notícia, sense que això vulgui dir que no es contemplin en tot moment les directrius dels continguts i competències a treballar en cada etapa. El treball sense llibres de text suposa molta més feina per als mestres, ja que les activitats que es confeccionen surten del dia a dia, de les mateixes propostes dels nens i les nenes. Moltes d’elles són manipulatives, d’observació o de conversa. D’altres requereixen plasmar-les en un material imprès. L’escola posa a l’abast mitjans tècnics (fotocopiadores i

impressores a color) per a què no perdin qualitat aquells treballs que ho requereixin. L’objectiu que pretenem a partir d’aquesta manera de treballar és que els mestres i el propi alumnat presentin les activitats i es tracta de posar a l'abast dels alumnes molt de material per a ajudar-los i guiar-los en l’assoliment dels aprenentatges. La recerca d’informació, el seu tractament i la comunicació dels resultats són processos bàsics de cara al que avui demana la nostra societat i demanda laboral. L’escola també valora com a molt importants els llibres de lectura i de coneixement, i des del seu inici s’ha fet una inversió en el fons de la biblioteca, un espai on s’hi va regularment i on podem trobar recursos per a la nostra formació i gaudir.

També tenim llibres de text estàndards socialitzats, que ajuden als nens i nenes al treball, però mai com a material únic, sinó com un complement més en la formació dels nostres nens i nenes. Els resultats acadèmics obtinguts no depenen de la utilització d’un material o un altre, de tenir molts llibres de text o altres materials, sinó de molts altres factors que l’escola intenta tenir en compte. L’objectiu final és que tots els nens i nenes siguin exitosos acadèmicament. Sobretot volem transmetre coratge i il·lusió i engrescar l'alumne perquè vulgui conèixer i aprendre. Com tothom sap, el suport de la família és essencial: la implicació, la valoració i el recolzament a la tasca dels mestres són prioritaris per a què tot això esdevingui una realitat. Entre tots i totes aconseguirem l’èxit escolar dels nostres nens i de les nostres nenes.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 12

12

Comissió d’interculturalitat

Nuestra diferencia nos hace fuertes La Comissió d´Interculturalitat vol compartir amb vosaltres un conte per fer-nos reflexionar i treballar amb els nostres fills i filles es la diferència, amb l’objectiu de fer-nos adonar que cada persona té una missió i que comparar-se amb els altres és injust per a un mateix.

Había una vez un hermoso jardín con manzanos, naranjos , perales y bellísimos rosales, pero uno de los árboles se sentía profundamente triste porque tenía un problema: no sabía quién era. -Lo que te falta es concentración, si realmente lo intentas, podrás tener sabrosas manzanas: es muy fácil – le decía el manzano. - No escuches al manzano. Es más sencillo hacer rosas y son más bonitas que las manzanas- le decía el rosal. El pobre árbol , desesperado, intentaba concentrarse y ser todo lo que los demás le decían que debía ser, pero no lo conseguía y cada vez se sentía más

frustrado. Un día llegó hasta el jardín un búho y al ver la desesperación del árbol, exclamó: -No te preocupes, tu problema no es tan grave .Es el mismo que tienen muchos otros seres sobre la faz de la tierra. No dediques tu energía a ser como los demás y aprende a escuchar tu voz interior. Fue así como aprendió que jamás daría manzanas porque no era un manzano sino un roble, y su destino era crecer grande y majestuoso, albergar a las aves, dar sombra a los viajeros y belleza al paisaje. Por fin se sintió fuerte y seguro de sí mismo, y fue admirado y respetado por todos.

REFLEXIONES: ¿Qué es mejor, un manzano, un rosal o un roble? ¿Creéis que es justo compararlos? ¿Cómo se sentía el árbol cuando quería ser lo que no era? ¿Os ha ocurrido alguna vez que alguien os pida que hagáis cosas que no están en vuestra mano? ¿Os comparan a veces con otras personas? ¿Estáis pendientes de lo que piensan los demás sobre vosotros? ¿Qué pensáis de vosotros mismos? ¿Podéis pensar en tres características que os definan?

CONCLUSIONES: La uniformidad nos empobrece. Un bosque o un jardín en el que coexistan una gran variedad de especies será más rico y tendrá mayores posibilidades de supervivencia que aquellos formados por una sola especie.Las diferencias en cambio, nos estimulan y evitan el aburrimiento y nos permiten aprender unos de los otros. Lo importante es aprender a dar lo mejor de nosotros mismos y aportarlo para mejorar el conjunto. BIBLIOGRAFIA: CONANGLE, M.; SOLER, J. (2013): Exploradores Emocionales. Barcelona. Parramón.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 13

Colla de geganters, grallers i tabalers 13

La Colla a Cabrils Mª Antònia Falo (Cap de Colla, mare de l’Omar de 5èA i mestra de 3rA) El diumenge 21 d’abril va tenir lloc la XV Trobada de Gegants d’Escoles de Catalunya.

¡HOLA!

les nostres nostres gegantes gegantes A les A ha sortit sortit els ha els

MÉS D’UN PRETENDENT «i no no m’estranya m’estranya gens!!! gens!!! «i Es mouen mouen amb amb tant tant de de Es ritme que que resulten resulten ritme del tot tot encisadores…» encisadores…» del

LA BRUIXA LAIA ESTÀ PRECIOSA DESPRÉS DE LA FEINA QUE HAN FET MARES I PARES DE LA COLLA: UNA BONA NETEJA DE CUTIS, MAQUILLATGE I UN VESTIT NOU!

Nosaltres hi érem. Vam tenir l’honor d’anar els primers a la cercavila que es va fer a Cabrils. Hi vam anar tots junts en autocar. Va ser un dia fantàstic de clima i germanor. També van venir altres colles d’escoles del barri i vam poder tocar plegats una estona. Vam fer un esmorzar de germanor amb les altres colles i en acabar la cercavila vam anar a dinar allà mateix de manera que ens vàrem retrobar amb amics. Els nostres tabalers van estar increïbles. La gran majoria de petits i grans tabalers són nous d’aquest curs i van estar a l’alçada! Tothom s’ho va passar molt i molt bé..

La propera trobada de Gegants d’escoles serà a Barberà del Vallès. No t’ho pensis més! Hi ha un tabal que t’espera i alguna figura que només pensar a ballar amb tu…per més pretendents que li surtin!

ns illu d s l s ts e asse e to m cl a. u e l q f o eu 30 esc d . r 1 a o 2 r a Rec ost 0.30 la n a de 2 s rem! abal espe i de t h ? ! T ves Vine s no e t e 2, r 10-1 amar s , 0 m 1 8Teni -8, 6, 6 4 a 9 es: Tall i XL L . , M, a 8 t: S l u d es ’a maqu es d ar l t l l a o T m port s a e l r e txil es p a mo rong a t Hi h 5 . es i negr ar a n e r e el b


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 14

14 Espai Menjador

Què fem al migdia? Per Marta Abad (mare de la Ivet, 4tA, i el David, P5B), Pati Lemos (mare de la Martina, 4tA, i el Marcel, P5B), Carme Sáez (mare de la Mar, 4tA, i l’Emma, 4tB) i la comissió de menjador, amb la col·laboració de l’equip de monitors. Aquest espai de la revista anomenat Espai Menjador estarà dedicat a fer un petit repàs del que han fet els infants durant l’estona del migdia, des de les 12.30h que acaben les classes lectives fins a les 15h, en total dues hores i mitja, on a part de menjar, descansen, juguen, es relacionen, aprenen, etc. És una part molt important de tota la jornada escolar que val la pena conèixer i un espai on les famíllies es poden implicar i col·laborar com a part interessada i fonamental . Per això us recordem que hi ha un blog de menjador: http://menjadoreulaliabota.blogspot.com.es/ on també hi podeu accedir a través de la web de l’escola. Allà podeu veure vivències, o bé tenir més informació d'aquest espai; també a través del mail de la comissió de menjador ens podeu fer arribar les vostres suggerències, idees, dubtes, etc. o fer-nos els comentaris que vulgueu (comissio.menjador.eb.@gmail.com) En aquest article seran els propis protagonistes, els infants de cicle mitjà i superior, els que ens explicaran “els migdies” a través d’aquestes dues preguntes:

Què és el que més t’ha agradat de fer a l’hora del migdia durant aquest trimestre? Activitats, jocs etc? Què t’agradaria fer? Idees, propostes.. Als infants de tercer , en termes generals els ha agradat: • Les jornades gastronòmiques Aquest mes s’ha fet la jornada de Gran Bretanya, on els infants de tercer van fer l’autocar típic anglès, els de quart una portada del disc dels Beatles, els de cinquè, cabines telefòniques angleses, etc. El menjar també ha agradat molt: pastís de carn i patata, fish and chips i un púding boníssim. • Els tornejos de futbol i voleibol.

Idees i propostes: • • • • •

Fer jocs d’aigua: exemple globus d’aigua. Manualitats. Taller de cuina i hort. Fer deures a classe. Més tornejos.

• Les gimcanes: aquest trimestre n’han fet una on feien molts jocs: parlar amb “colacao” a la boca, joc de pintallavis amb els ulls tancats, joc del telèfon, resoldre jeroglífics etc. (en podeu veureu moltes fotos al blog de menjador). • Jugar al pati i a la clase lliurement. • Fer jocs al gimnàs.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 15

Espai Menjador

15

Les nenes i els nens de quart s'han decantat per dues activitats: • Tots els tallers relacionats amb les jornades gastronòmiques, ja sigui el cavall de Troya del trimestre passat, com les activitats relacionades amb els Beatles: la portada del disc, aprendre "All my loving" amb el Marc... mireu,mireu les fotos al blog!! • Estar a classe fent activitats més relaxades, com dibuixar i pintar.

Idees i propostes: • Fer un taller de dibuix, pintura i plàstica. • Fer un taller de cuina, portar joguines de casa el dia que toca estar a la classe. • Fer un taller per fabricar jocs de taula.

Els nois i noies de cinquè han coincidit força en les seves preferències, tant en les que ja ha fet com en les que els agradaria fer. Entre les que ja han fet les que més els han agradat són: • Els tornejos esportius. • Els jocs al gimnàs –alguns per iniciativa dels nens… i això de triar sempre és engrescador! Idees i propostes: • Guanya per 'majoria absoluta' un taller d'alimentacó i cuina. Sembla que els nostres joves estan molt interessats en la seva alimentació, i això és molt positiu. • Els agradaria repetir de fer coses amb altres cursos, com les gimcanes dels divendres, on s'han barrejat nens i nenes de diferents cursos. • També els agradaria molt sortir a un parc a jugar un dia. •Continuar amb els tornejos esportius.

Als nens i nenes de sisè , en termes generals els ha agradat: • Majoritàriment el futbol, però també altres esports com el bàsquet, el handbol i el voleibol. • Fer jocs al gimnàs o joc lliure al pati i a la classe. • Les pel·lícules. • La gimcana, els jocs divertits i els del divendres. Idees i propostes: • Torneig fútbol i bàsquet i jugar a altres jocs com ping-pong, punxa els peus, “pilla-pilla”. • Jocs d’aigua. • Poder usar el material del gimnàs i baixar material al pati. • Poder fer deures. • Més tallers i gimcanes; també teatre i espectacles. • Fer més coses amb els altres cursos.


maqueta BE num 10:Bota Express num 4

16

01/05/2013

11:30

Página 16

infoAmpa

Els terrenys: una gran oportunitat

Per Carlos Blanco (pare del David, 1rB, i la Paula, P3B)

Pels infants poder gaudir d’aquests terrenys es converteix en una oportunitat meravellosa afavorir l’exercici saludable, el joc creatiu i cooperatiu, i moltíssimes coses més. Per l’escola, en un recurs educatiu en potència.

Un lloc privilegiat on connectar els nostres nens i nenes amb la natura, que els convidi a imaginar, a explorar, a fer descobertes. Un lloc on jugar i somiar. Ple de detalls que estimulin la seva imaginació.

Un equipament viu on les plantes siguin també protagonistes, donant alegria i color al nostre jardi. Amb jardineres, taules i bancs per seure. Amb caminets de fusta per jugar.


maqueta BE num 10:Bota Express num 4

01/05/2013

11:30

Página 17

infoAmpa

Per realitzar el disseny d’allò que volem fer al terreny s’ha creat una comissió formada per l’equip directiu, pares i jo mateix com a membre de l’AMPA. Pensem que amb l’utilització de materials naturals i amb la creació d’una aula de Natura aconseguirem apropar la natura als nens i nenes. Posarem nius per veure com aniden les aus, un punt d’informació al mateix terreny que els permeti coneixer com es diuen les plantes, els arbres, etc. També posarem un punt de reciclatge i moltes coses més. Un lloc per aprendre jugant.

Tots volem millorar l’educació dels nostres fills i filles. I aquesta és una molt bona forma de fer-ho.

Finalment vull agraïr la participació a tots aquells que vau poder assistir a la Jornada de treball en família. Molt Bona feina!! Amb un petit esforç de tots podem aconseguir convertir el terreny en un espai on els nens i nenes de l’escola gaudeixin, on juguin i aprenguin. Un lloc bonic. Un somni fet realitat. AMPA EULÀLIA BOTA. Entre tots fem escola!

17


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 18

18

Opinió

Crecen físicamente… ¿también crecen en el lenguaje de sus emociones? Por Luz Marina Estupiñán Cardona (madre de Fabián, 4ºA)

C

uando entre la rutina cotidiana de las idas y venidas a la escuela observas que los pequeñitos y pequeñitas de tu entorno empiezan a crecer físicamente, percibes también que su mirada ya no es la misma, empiezas a sentir que ese brillo intenso y casi descarado, de interrogantes y curiosidades, se va sustituyendo por cierta mirada de certezas y un poquillo de prepotencia … una especie de “...ya soy grande, no necesito tanto de ti, soy listo y los que me rodean no lo son tanto...” o algo así… pero es una prepotencia sin maldad; yo me pregunto, si no será una especie de coraza protectora, posiblemente, una forma instintiva de ocultar el miedo, la inseguridad, las dudas, que produce el crecer…

son una manifestación de esa búsqueda desesperada por ser parte de un grupo de iguales … a veces esa búsqueda de “su lugar” puede ser, sin pretenderlo, a costa del “lugar de los otros” … y de esta forma, dependiendo de muchas variantes (carácter, fuerza física, habilidades y destrezas, capacidad de empatía, etcétera) ese difícil proceso de integrarse a un grupo termina dejando en el camino “vencedores y vencidos” o peor aún, integrados y personitas que no encuentran su lugar …

“Els pares són models de comportament. Per això, cal que desenvolupin la seva intel·ligència emocional de cara a afavorir la dels seus fills...”

Seguramente es el proceso natural que todos hemos experimentado, en su momento, para empezar a comprender cómo nos adaptamos a nuestro entorno social. La coraza necesaria para experimentar por medios propios, sin intervención de los adultos, cuál es el papel de cada quién en su círculo inmediato, entre los iguales que le rodean. Posiblemente, es el primer paso para empezar a crecer emocionalmente. Sin embargo, no es un proceso fácil, no siempre los adultos sabemos distinguir con total acierto el lenguaje de las emociones humanas. Y en cambio, a veces nos confiamos en que esos “aires de suficiencia” de nuestros hijos e hijas realmente muestran su madurez emocional y no un proceso desesperado por encontrar “su lugar”. Como mamá y sobretodo, como persona que cree en la educación como un proceso compartido entre sociedad, familia y escuela, el objetivo de este artículo es hacer un llamado para que encontremos la manera de acompañar ese proceso, con la sabiduría suficiente para no entorpecerlo. No siempre la comunicación con nuestros hijos es fluida y posiblemente en muchas ocasiones sólo nos enteramos de cómo interactuan con sus iguales a través de las versiones de los otros. Lo cierto es que, a veces, sólo nos enteramos cuando hay conflictos. Posiblemente esos conflictos sólo

“Cosas de niños y niñas, ya lo resolverán...” decimos en ocasiones. Pero ¿se resuelven o se impone el más fuerte? La ley del más fuerte, que no sólo es física, también es emocional, puede funcionar entre niños y niñas, imponiéndose aquel o aquella que por sus características de liderato mal entendido, contribuya a que el grupo margine a alguno o algunas que no son de su simpatía.

Posiblemente ese intento de dominar sólo sea necesidad de ser aceptado, valorado y respetado en un grupo de iguales. Y no siempre se encuentran las palabras y las acciones “mágicas”, los recursos adecuados, para lograr esa aceptación social. Es en ese vacío de recursos emocionales, donde los educadores y las familias tenemos una función importante.

Emociones y familia Actualmente el tema despierta el interés de especialistas en el tema, que buscan implicar a familias y a educadores. Esther García Navarro1, coordinadora del Màster en Educació Emocional i Benestar de la Universitat de Barcelona, presenta propuestas prácticas para ayudar a padres y madres a desarrollar la inteligencia emocional de sus hijos. “Com puc comprendre i legitimar que el meu fill s'està enfadant si no puc reconèixer en mi mateix l'emoció de la ràbia? ... Els pares són models de comportament per als seus fills. Per això cal que desenvolupin la seva intel.ligència emocional de cara a afavorir la dels seus fills...” La investigadora propone trabajar nuestra consciencia emocional, respondiendo a cuestiones como


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 19

Opinió éstas: “Com em sento? Per qué em sento així? Com estic manifestant el que estic sentint? Aquesta emoció, m'ajuda en la situació i moment actual? Quina estratègia puc aplicar per mantenir-la? O bé, què puc fer per canviar-la i sentir-me millor?...” El siguiente paso es ayudar a nuestros hijos a detectar cómo se sienten. “Cal ensenyar als nostres fills a connectar amb sí mateixos perquè puguin comprendre com se senten... És positiu que prestin atenció a les seves emocions tant si estan contents com tristos, enfadats, sorpresos, tenen por, etc. És moment d'ensenyar-los a posar nom a les seves emocions... Un altre dels aspectes importants, és treballar amb ells la causa que els ha originat l'emoció, trobar la millor forma d'expressar-la i identificar els gestos relacionats amb cadascuna de les emocions...” La experta destaca que “…totes les emocions són legítimes i per tant és necessari acceptar-les. Ara bé, el comportament automàtic que se’n deriva d'algunes d'elles (com la resposta d'atacar associada a la ira) no és sempre adequat...” Por otra parte, comprender nuestras emociones, ayuda a comprender las emociones de los demás. "Aquesta capacitat per "llegir", reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions alienes permet comprendre no només el punt de vista dels altres, sinó l'emoció des de la qual viuen un esdeveniment. A això se li denomina empatia. El desenvolupament de l'empatia és de gran utilitat en diferents àmbits de la nostra vida (relacions en la família, laborals, amics, etc.) ja que permet relacionar-nos millor amb el nostre entorn. A la vegada, el cost de no desenvolupar-la pot ser enorme ja que quan una persona no té empatia pot comportar-se de forma agressiva i violenta amb els altres i no sentir cap tipus de pena ni compassió per l'altre.”

tantes: “La insistència en que en un ambient acollidor disminueixen els conflictes i que, quan aquests es produeixen, la intervenció dels educadors dóna més bons resultats que no pas en ambients durs o indiferents (els nens i nenes aprenen millor en ambients on l’ansietat és mínima). L’altre factor és la conscienciació de que els infants aprenen el que han de fer veient el que fan els altres, destacant la importància de l’actuació del professorat com a model i la necessitat d’impulsar interaccions positives entre companys.” Carpena argumenta que para trabajar la educación emocional en la escuela se ha tener en cuenta que “...per a molts nens i nenes l’escola representa un altre món que no és el seu. Durant les hores que estan a l’escola estan separats del seu entorn afectiu, dels seus interessos personals i, en alguns casos, també separats dels seus amics. Molts valors que són vàlids a casa o al carrer no ho són a l’escola, així mateix moltes normes que són vàlides a l’escola no ho són a casa ni al carrer. El punt de mira serà, doncs, ajudar els infants a que puguin avaluar els valors i els patrons de comportament que ja tenen i els que vagin adquirint amb el temps.”

Las emociones y el aprendizaje Para Anna Carpena2, psicopedagoga y maestra de primaria, la autoestima es básica para el aprendizaje normal de nuestros hijos. Y esta autoestima se forma básicamente entre los 6 y 9 años, edad de primaria, en la que ellos afianzan sus imágenes de sí mismos, con relación a su capacidad para integrarse al grupo de compañeros, a la imagen que sus profesores tienen de ellos y sobretodo, a la opinión de su entorno familiar. En cuanto a la función de la escuela en este proceso, Carpena dice que “...l’escola sociabilitzadora ha de ser una comunitat on cadascún dels seus membres sigui capaç de reflexionar com les pròpies accions afecten els altres. Per això cal qüestionar i transformar aspectes de la vida escolar considerats com a “naturals” i cal entendre el terme “disciplina”com l’ensenyar als nens i nenes a adquirir maduresa emocional i social.” Para esta autora el entorno escolar es fundamental para la educación emocional y social de los infantes. En sus reflexiones aparecen dos cons-

1. Esther García Navarro. Esta investigadora forma parte de L'Observatori FAROS Sant Joan de Déu, plataforma de promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona: http://www.faroshsjd.net/adjuntos/ 2232.2-Faros%206%20Cat.pdf Ver también, de este mismo observatorio, el vídeo “¿Cómo educar las emociones en los niños?: http://vimeo.com/64134913# 2. Anna Carpena: Habilitats socials i educació de valors des de l'acció tutorial http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/ 199899/memories/acarpena.pdf

19


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 20

20

Sisè


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 21

Sisè

21


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 22

22

Contes d’arreu del món

Les estrelles del Gran Llac Titicaca Per Karin Ruiz (mare de l’Alejandra, 6èA, i la Cristina, 1rA) Recopilat per Remei Ruiz (mare de la Gisela, 3rA, i la Juliette, 1rA) Allà a dalt, a la puna1, es veuen de més a prop els estels, que són tants que gairebé tapen el cel. Bufa el vent. Si fos un còndor2 només caldria desplegar les ales per deixarme portar i volar sobre els poblats inques3. El temps en aquest racó del món té una altra dimensió, sembla que s’hagués aturat. Amb els meus ulls de còndor diviso a Katari, el Senyor de les pedres, explicant una historia els cholitos4 inques: Les muntanyes dormien a Yunguyo. Tot era fosc. La lluna es mirava en el mirall del Gran Llac Titicaca.

El germanet de l’Anamaya, l’Atahualpa, hi participava per primera vegada. Per a ell, era un gran esdeveniment.

I l’Anamaya la mirava a ella i a les constel·lacions que l’acompanyaven. El seu avi li havia mostrat el mapa del cel pam a pam i ella se l’havia après de tal manera que quan tancava els ulls podia endevinar on es trobava la constel·lació de la Yacana (amb forma de llama), la del puma (l’animal més ferotge de la selva), el còndor….

El tercer dia, quan acorralaven un puma per donar-li caça, el nen es va perdre. Homes de varis poblats el buscaren durant dos dies sencers.

Havia acabat el temps de les pluges, havia arribat la temporada de caça.

Aquella nit, l’Anamaya mirava el cel amb els ulls plens de llàgrimes. Tot es veia borrós… Però, de sobte, se’n va adonar que la constel·lació del Puma feia pampallugues i començà a desplaçar-se pel cel. L’Anamaya va sortir de casa per seguir-la, encara que no estava segura si tot era un somni. Es va endinsar a la selva tot sapiguent que era perillosa. El puma la guiava. Era difícil avançar-hi però, ella era àgil i valent. El dibuix del cel que havia estat seguint es va aturar però, ella no veia res. Tot era fosc. Va pujar a un arbre per estar més segura mentre arribava la llum del dia. Els primers raigs de sol el van descobrir: L’Atahualpa era allà mateix dormint a una gran branca. Estava ferit però, el puma de la nit l’havia salvat!!! Des d’aquell fet els inques del Titicaca no van caçar més pumes.

Notes 1. Puna: Altiplà entre els cims de les muntanyes d’una cordillera. 2. Còndor: Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, que supera els 3 metres d’envergadura, de color negre, amb un conspicu collar blanc i el coll i el cap nus, que viu als Andes i a la Patagònia (Vultur gryphus). El còndor dels Andes és la més gran de l’espècie de les aus voladores. 3. Inques/Inca: Individu d’una tribu d’indis del sud d’Amèrica. 4. Cholitos/Cholo: Cholo es un terme, utilitzat en alguns països d’ Amèrica Llatina, com a terme d’identitat nacional, com a gentilici que generalment indica trets indígenes. S’utilitza també com a tractament carinyós.

País convidat: Perú Perú és un país de Sud-amèrica. Té una geografia complexa dominada pels Andes i els corrents del Pacífic, que li donen climes i paisatges molt variats. Fou la llar d’una de les civilitzacions més antigues del món: l’imperi Inca. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però que inclou influència europea, africana i asiàtica.


maqueta BE num 10 2 colors.qxp:Bota Express num 4 09/03/14 16:36 Página 23

23

Racó RecoManaCions Per Caty Casas (mare del Víctor, P5A)

Per Sergi Marqués (pare de la Lluna, 4tB i l'Edgar, 2nA)

Lectures

Cdelicatessen Cuentos para sentir Vol 1: Educar las emociones Vol 2: Educar los sentimientos Madrid. Ediciones SM.

Esta colección de historias es fuente de inspiración en las noches, o más bien tardes, de cuentos. Arropados en sus mantitas, sobre sus cojines favoritos o el sofá, los pequeños escucharan con mucho interés las aventuras de los diferentes personajes. Son historias para contar. Para contar por los padres y madres o profesores o tutores… Historias envolventes con suficiente fuerza para que sirvan y nos ayuden en su propósito: la educación emocional. Quizás está de moda hablar de la educación emocional. Pero al margen de esto, muchos somos los padres que necesitamos saber cómo hacerlo… Estos cuentos nos ayudarán en nuestros primeros pasos para educar emocionalmente. Constituyen dos volúmenes que se presentan como una recopilación de cuentos agrupados en función de la emoción sobre la que se quiera trabajar. Recuerdo una de las historias que iba sobre la vida de una lata de hojalata, narrada en primera persona, que describía sus aventuras al transformarse desde una lata de conservas a una pelota para gatos en un vertedero, a una maceta y hasta dar vida finalmente a un precioso tren. Pero lo más cautivador de la historia era las emociones por las que pasaba desde el miedo, la tristeza, el orgullo y la ilusión entre otras. Emociones con tal fuerza que te dejan un recuerdo perdurable. Personalmente, después de haber pasado ya tres años desde que se la conté a mi hijo aún recuerdo la vivencia experimentada… y él algo también. La agrupación de sentimientos a tratar en el volumen 2, incluye la crueldad, la ilusión, el rechazo y la solidaridad entre otros. Además, cada cuento finaliza con preguntas que el lector puede hacerse, en voz alta, y sobre las que se puede dialogar con los niños y que giran en torno al sentimiento a trabajar. También hay un recuadro para dibujar o enganchar alguna foto que os inspire. Altamente recomendados pues los dos volúmenes para desarrollar la creatividad y mejorar la autoestima de los peques.

IRON & WINE Ghost On Ghost

FOLK-POP

És molt possible que el nom d’Iron & Wine no et sigui conegut, però aquest ja és el seu cinquè disc. Un treball on ha deixat encara més enrere el seus inicis més indie-folk, per envoltar-se de grans músics d’estudi curtits al costat de músics com Bob Dylan, Paul Simon o Tom Waits i donar-li una empenta més pop i elaborada amb uns arranjaments molt elegants. PONY BRAVO ROCK De Palmas y cacería Vénen de Sevilla, aquest és el seu tercer llarg i penso que serà el definitiu, el que farà que estiguin en totes les llistes del millor de 2013, tot i que la seva proposta no està pensada per a tots els públics. Una barreja de progresiu, kraut, i rock andalús com si es tractés d’una jam impossible entre el Doors i Triana amb unes lletres que no et deixaran indiferent.

Cine - dvd’s DE ÒXID I OSSOS Director: Jacques Audiard El director francès Jacques Audiard va saltar a la fama internacional amb la dura i encertada “Un prophète”, i ara torna a demostrar el seu mestratge amb aquest drama social de segones oportunitats, que presenta unes interpretacions de luxe. Una pel·lícula intensa que dona una visió diferent del fet d’estimar i ser estimat. SEARCHING FOR SUGAR MAN Director: Malik Bendjelloul Documental hàbilment estructurat que, com si d’una investigació detectivesca es tractés, rescata per al gran públic la figura d’en Sixto Rodríguez. Un músic de soul-rock de Detroit totalment desconegut, però que per ironies del destí va triomfar a Sud-àfrica. Tot i les exageracions al voltan de la seva vàlua hi ha certa justícia poètica en la pel·lícula.


Contracoberta BE10:Maquetaci贸n 1

27/05/2013

Conta contes de Sant Jordi 2013

23:41

P谩gina 1


Bota express 10