Revista Bota Express 2017-2018 by AMPA EB

ota

La revista de l’Eulàlia Bota

EXPRESS

Els nostres artistes a la Cantània i Dansa ara! Eulàlia Bota, una Escola innovadora

Jocs Florals

Magnífica Jornada de treballs en família

2017-2018, les Comissions de l’ampa continuen treballant

resentaci

Ja fa alguns anys que des de l’AMPA de l’Eulàlia Bota vam intentar donar una nova empenta a la revista digital BOTA EXPRESS... i no sense esforç, ja la tornem tenir aquí! Hem intentat donar cabuda a moltes de les experiències i activitats que han donat forma al curs 2017-2018, experiències espectaculars com la Cantània o Dansa Ara! explicades amb un reportatge visual, que esperem faci justícia a l’experiència viscuda pels nens i nenes i també per les famílies. Al reportatge “Eulàlia Bota, una Escola innovadora” hi trobareu les reflexions i el relat dels objectius i les maneres de treballar de l’equip docent del nostre cole. Podreu recordar també, la Jornada de Treballs en família, un dia especial pels nens i també pels pares voluntaris que decideixen passar un dia de primavera per fer pinya, per fer escola, ajudant amb les tasques que el cole necessita. Els contes que mares i pares expliquen als nens i nenes, amb motiu de Sant Jordi, sempre tindrà un lloc especial en la revista, perquè ens encanten els contes, ens encanta Sant Jordi i ens encanten, sobre tot, aquests voluntaris que li donen sentit a la festa. Una altra cosa que no pot fallar i també lligada a la diada de Sant Jordi, és el recull dels textos guanyadors dels Jocs Florals on els nens i nenes de primer a sisè, ens demostren que ni els poemes, ni els relats ni els contes tenen secrets per ells. Gaudiune i sentiu-vos orgullosos. I finalment, podreu comprovar que l’AMPA no ha parat durant tot el curs. La Comissió Inclusiva, amb la seva tasca necessària i imprescindible de sensibilització i reivindicació, la Comissió de la Biblioteca i la seva Menja de Contes, Espais Familiars i les seves interessants xerrades, la Colla, deixant sempre en bon lloc el nom de l’Escola allà on va, la Comissió d’extraescolars amb la seva brutal tasca organitzativa, la Comissió de Festes que es deixa la pell muntant el Carnaval o la Festa de Final de curs... i aquesta vegada i com a novetat, la Comissió d’Interculturalitat ens presenta una recepta colombiana que esperem que faci les delícies de tothom, aficionats a la cuina i aficionats a provar coses noves. Des de l’AMPA esperem que gaudiu d’aquesta revista i aprofitem per convidar-vos a tots a apropar-vos i conèixer les diferents Comissions. Sempre seran benvingudes noves mans, noves cares, noves voluntats, per donar continuitat a les coses que van bé i millorar les coses que no hi van tant.

http://www.ampaeb.cat 2

Sumari 4 8 14

28 46

505852

64 70 74

Dansa ara!

L’Escola Eulàlia Bota, una escola innovadora

Contes per Sant Jordi Cantània Jornada de treballs en família Textos premiats als Jocs Florals Comissió d’Espais Familiars Comissió de Festes La Colla Comissió Inclusiva Comissió de la Biblioteca Comissió d’extraescolars La recepta d’Interculturalitat

La nostra escola, des de fa temps, participa a Dansa ara! que és un gran esdeveniment de dansa contemporània organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i adreçat a l’alumnat de cicle inicial d’escoles de Barcelona.

Vol promocionar l’aprenentatge de les habilitats rítmiques i artístiques dels infants mitjançant la dansa contemporània. Després del treball d’aprenentatge d’un repertori de danses amb el professorat al centre educatiu, l’alumnat participa a una jornada de dansa en la qual els nens i les nenes són protagonistes d’un gran espectacle de dansa

contemporània que té lloc al Palau Sant Jordi. Aquesta activitat també compta amb la col·laboració de les següents entitats: Companyia IT Dansa de l’Institut del Teatre, Factoria Mascaró, Palau Sant Jordi-BSM i Barcelona Promoció- Anella Olímpica. Són els nens i les nenes de 2n qui participen en aquesta activitat. Aquest curs les seves famílies han pogut gaudir d’aquest espectacle. Segur, que tots i totes recordarem d’aquesta diada tan especial!

reportatge

L’Escola Eulàlia Bota

una

Jesús Díez. Director

escola

innovadora

A l’escola Eulàlia Bota pensem que una manera de millorar l’aprenentatge del nostre alumnat és que el nostre projecte doni resposta a la contínua actualització, investigació i innovació que ha de caracteritzar una educació de qualitat. 9

reportatge

a societat actual, amb els constants avenços tecnològics, demana un ensenyament innovador que respongui a les seves necessitats. Lluny ja ha quedat l’escola fonamentada en la memorització de continguts allunyats moltes vegades, del context social i cultural el nostre alumnat. La realitat actual ens obliga a potenciar unes competències i valors bàsics que contribueixin al desenvolupament integral dels nostres infants. Avui dia ens arriben moltes informacions, molts inputs que cal saber gestionar. La nostra missió com a mestres és ensenyar, ajudar a seleccionar, organitzar i aplicar tota aquesta informació, de tal manera que ens ajudi a comprendre millor el món on vivim. Tota la nostra tasca educativa ha d’aconsseguir que el nostre alumnat aprengui i apliqui el coneixement i sobretot, enfortir el desig d’aprendre. Des del naixement de la nostra escola, fa 14 anys, vam volem innovar, un element identificador del nostre centre. Vam iniciar la nostra història fent protagonistes de l’aprenentatge

als propis alumnes. Volíem garantir aprenentatges significatius i competencials basant-nos en una estructura flexible i oberta, que treballés de forma interdisciplinària, combinant diverses matèries i estratègies; perquè en la vida real, els problemes no es plantegen per àrees, sinó que fem servir continguts de diferents àmbits, diferents eines i maneres, per tal de resoldre’ls i afrontar-los Durant tots aquests anys hem anat incorporant diferents metodologies actives i projectes com eines de canvi i innovació: Eines pel canvi: un programa de formació i acompanyament de centres educatius de Barcelona per a la innovació educativa i la participació en altres xarxes externes amb altres centres per a millorar l’educació al propi centre. Aprenentatge basat en projectes (ABP): és una proposta d’ensenyament que permet l’assoliment de diferents objectius educatius partint dels interessos dels nostres alumnes. Integració de les TAC: Durant el procés educatiu

els alumnes conviuen amb els recurs tecnològics, ja que des de petits les aules estan dotades de pissarres digitals, ordinadors, tauletes...que ajuden al desenvolupament de l’ensenyament: l’alumnat reb la informació molt més atractiva i motivadora. Introduïm la robòtica com activitat creativa i creadora de nous models d’aprenentatge. Organitzacions i agrupacions diverses: L’organització i agrupaments del centre és divers, per tal d’atendre tota la diversitat d’opcions, treballs i interessos del nostre alumnat: espais, racons, tallers, desdoblaments de grups... L’escola ha de ser viva i flexible a cada moment d’aprenentatge. Projectes de llengües estrangeres: Introduíem l’anglès a l’educació infantil per tal d’aconseguir que el nostre alumnat sigui competent en la dimensió plurilingüe. Projecte d’escoles sostenibles: Per a fer conscients als nostres infants de la importància de la cura del nostre entorn i dels nostre planeta.

Hem d’aconseguir que el nostre alumnat aprengui i apliqui el coneixement però sobretot, enfortir el desig d’aprendre. 11

reportatge

Projecte de tutoria entre iguals: Un projecte iniciat aquest curs per a treballar la bona convivència al centre i assoliment dels valors de respecte, solidaritat i acompanyament entre tots els nostres alumnes. Petits talents científic: La nostra escola des de fa anys participa en aquest projecte, promogut per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Vol fomentar l’experimentació, la indagació i la descoberta en l’aprenentatge de les ciències per part de l’alumnat d’educació infantil i primària. Aquestes metodologies afavoreixen l’aprenentatge de conceptes relacionats amb la ciència i també faciliten altres objectius, com ara que l’alumne pugui entendre realment què és el mètode científic o que exerciti el seu pensament crític. Programa pedagògic de fabricació digital: L’objectiu del Programa Pedagògic és explorar els

Apliquem metodologies que serveixen per entendre el mètode científic o per exercitar el seu pensament crític.

valors educatius de la fabricació digital i crear els vincles i l’encaix de la fabricació digital amb el sistema educatiu. Els nois i les noies de Cicle Superior participen en aquesta activitat que els ajuda a conèixer tecnologies noves. Projecte de cinema i teatre: Activitats realitzades a l’escola que volen apropar als infants al món artístic relacionant-lo amb el treball d’altres àrees. No ens hem d’oblidar d’altres activitats que anem introduint cada curs com és el cas del Projecte d’art a Cicle inicial, els espais a l’educació infantil, etc... Tot aquest procés d’innovació continua sense el suport de tota la comunitat educativa no seria possible. Per això, cal emprendre aquest repte amb entusiasme, il.lusió i sobretot, participant i col·laborant de forma activa per que esdevingui un èxit conjunt. Tots i totes hem de ser vetlladors per a que aquest somni inicial, continuï sent una realitat.

Durant el procés educatiu els alumnes conviuen amb els recursos tecnològics, pissarres digitals, ordinadors, tauletes... 13

per Sant Jordi els pares i mares expliquen Un altre Sant Jordi, un altre any de contes, un altre any de pares i mares voluntaris per passar una estona compartint histĂ˛ries, personatges i aventures de tota mena amb els nens i nenes del cole...

Aquest any i com a novetat, tambĂŠ es va fer amb nens i nenes de primer i segon... un Ă¨xit!

... i els nens ben atents, o de vegades no tant, però és igual, perquè precisament es tracta d’això, de conèixen’s una mica més i de compartir una estona nens i nenes, pares i mares i sobre tot, històries, moltes històries.

Els pares novells i els veterans acaben dient el mateix; ”si podem, l’any que ve, repetim” 15

Nens inquiets i nens tranquils, participatius o contemplatius i tots amb coses a oferir en aquesta petita estona

Cada contador disposa “l’escenari” com bonament pot i nens i nenes s’adapten a ell

Mil maneres de contar una història, mil maneres d’escoltar-la, però totes valuoses, totes enriquidores

La Catània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat.

Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Aquest curs 2017-2018 se celebren els 29 anys de Catània. Aquest any el títol de la cantània ha estat “Partícules”,

la història de la creació de l’univers.

Tradicionalment, són els nens i les nenes de 4t els quals a la classe de música preparem aquesta activitat durant tot el curs per tal de poder actuar a l’Auditori de Barcelona. Les famílies podem gaudir d’aquest espectacle

Felicitem als nostres alumnes per la seva participació i la seva actuació

Jornada

de treballs en familia

ARREGLAR EL SORRAL, PINTAR LES PISTES, REPASSAR ELS MURALS, ARREGLAR LA TANCA DEL PATI DE RODES... I AQUEST ANY A MÉS A MÉS, MUNTAR MOBLES D’IKEA!! AQUÍ US DEIXEM EL TESTIMONI GRÀFIC D’AQUESTES FAMÍLIES COMPROMESES, QUE, UN PRECIÓS MATÍ DE PRIMAVERA, VAN VENIR A TREBALLAR PELS DEMÉS, PEL COLE, PER A TOTHOM. MOLTES GRÀCIES A TOS ELS QUE VÀREU PARTICIPAR I A VEURE SI CADA ANY ACONSEGUIM QUE MÉS PARES, MARES, NENS I NENES PARTICIPIN D’AQUESTA INICIATIVA TAN ENRIQUIDORA. TOTS SOM ESCOLA, TOTS FEM ESCOLA, COM AQUESTES FAMÍLIES ENS DEMOSTREN CADA ANY AMB ESCREIX. 22

el segĂźent dilluns, al cole, els nens i nenes expliquen als seus amics, amb orgull,totes les coses que han fet

les famílies acaben més contentes i orgullosos d’haver ajudat, que cansats

que els nens i nenes s’estimin el seu cole és bàsic perque s’hi sentin a gust... i pares i mares tenim molt a dir, aquí.

un pica-pica espectacular, preparat amb moltes mans i molt carinyo va donar per acabada aquesta jornada

jocs

florals recull de textos premiats poemes, contes i relats escrits

PER NENS I NENES DE 1er A 6Ă¨. Gaudiu de la lectura!

guanyadors Jocs Florals

La nena àlien Nora Aharrat 1r A

Hi havia una vegada una nena que es deia Galaxina i li agradaven molt les galàxies. De gran volia ser exploradora de galàxies i quan tenia deu anys va anar amb un coet viatjant fins que va arribar a un forat de cuc i va canviar de galàxia i es va perdre per sempre més.

La Mia i el Bru Clàudia López 1r A La Mia és una guineu molt juganera i te un amic que és un ós molt bo que es diu Bru que també és molt juganer. S’ho passaven molt bé junts però un dia va nevar molt i la Mia no podia sortir de casa però el Bru si i com el Bru era molt espavilat va anar a jugar a casa de la Mia i s’ho van passar súper bé.

La Mia i el Bru

Adrià Acevedo 1r B

Hi havia una vegada un cargol que volia pujar a una muntanya i no podia pujar perquè era molt petit i anava molt lent. Ho intentava i caminava i a la quarta vegada es va trobar a un cuc i el va ajudar a pujar. Però el cuc també era molt petit i també era molt lent. També van trobar una marieta i els va ajudar a pujar. I intentant-ho, al final van poder arribar a la muntanya.

La rosa del llibre Aitana Blanco 1r B Hi havia una vegada un llibre que sabia que hi havia una rosa a la pàgina 4 i la volia agafar però no podia perquè no tenia mans. Com no la podia agafar va pensar i pensar que era una pàgina i no es podia agafar. El llibre era encantat i tot i així no la va poder agafar.

El conill màgic Bruno Páez 2n A

Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel i tenia vuit anys i mig. En Miquel estava dormint i es va teletransportar al regne de la Fantasia. Allà va veure un castell i va entrar. Es va trobar una bruixa i el va convertir en un conill. Després de dues hores el nen-conill va sortir corrents del castell i va arribar a un riu amb molts peixos. Al riu també es va trobar un unicorn que li va donar una escala.. El nen-conill va tornar al castell amb l’escala. Va pujar per l’escala fins la torre del castell i va trobar una poma i se la va menjar i es va tornar a convertir en el nen.

En Dragoni al planeta terra Pol Sardanes 2n A Hi havia una vegada un drac que es deia Dragoni. En Dragoni esta a una illa misteriosa i va començar a explorar i explorar. Es va trobar un temple on hi havia un portal i hi va entrar. Quan va entrar va aparèixer al món “Planeta Terra”. En Dragoni va trobar-se un ocell i li va preguntar on era i l’ocell li va dir: -Estàs al Planeta Terra. L’ocell li ensenyava els animals i el nom de totes les coses. De sobte, en Dragoni es va convertir en un nen i ja no entenia res del que li deia l’ocell. L’ocell va trobar una flor Dent de lleó i va demanar un desig. Va demanar que en Dragoni tornés a la vida real i tornessin a entendre’s i a ser amics.

guanyadors Jocs Florals

La rosa màgica Nagore Gracia 2n B Hi havia una vegada un home que va plantar roses fa molt de temps. Un dia la rosa màgica es va escapar i es va anar a la muntanya. A la muntanya la rosa màgica va sortir un drac i la rosa no sabia que tenia màgia i va cremar la rosa al drac. Al final la rosa es va posar un vestit i va trobar a un príncep. Es van casar i van tenir un fill i un gos. Conte contat i el conte s´acabat.

La rosa màgica 2 Marc Alcaraz 2n C Hi havia una vegada un drac molt dolent, que era màgic, que volia menjar-se tot un poble sencer. Primer es volia menjar a la princesa, va arribar al dia de menjar-se la princesa i just quan la volia menjar es va donar conte que era molt dolent matant a les persones. Es van fer amics i van donar una rosa màgica.

Tres viatges que passen volant Ainhoa Henao 2n C

Hi havia una vegada una senyora que des de petita volia canviar el món. Un dia la Lidia, que així es deia la senyora, va pensar: “Avui ho faré, avui canviaré el món”. Primer va pensar: “Aniré a París, oh la la!” Després va anar-hi. Va conèixer a molta gent i també a la dissenyadora més famosa del món. Després la seva amiga la dissenyadora li va fer dissenys molt aventurers i se’n va anar a l’Àfrica. Va tardar 10 hores per arribar. Quan va arribar es va sentir molt en contacte amb els animals. L’últim viatge era al Japó i va menjar coses molt exòtiques. Com veieu, no va canviar el món però quan va arribar a casa seva va fundar una escola per a gent que volgués canviar el món.

Gerónimo al Port Aventura Nerea Baños 2n C

Hi havia una vegada Geronimo Stilton que estava al Port Aventura. Primer es va muntar a la muntanya russa i un velociraptor li va treure les ulleres! Va estar tot el dia buscant les ulleres i no les va trobar. Com que no podia veure, es va caure a la piscina. Un dia al Geronimo Stilton li va caure una dent i el ratolí Pérez li va portar unes ulleres noves i es va posar molt i molt content! Va anar un altre dia al Port Aventura i es va agafar bé les ulleres perquè no li robessin.

La flor màgica Ikhlas Karmoudi 3erA Hi havia una vegada una nena que tenia dos germans. Un dia van anar al bosc i, de sobte, van trobar una flor màgica. La nena i els dos germans van agafar la flor i van tornar a casa seva. Al matí van anar a escola i se’n van emportar la flor. A la classe, van llegir el conte “Els tres porquets” i, mentre estaven immersos en la lectura, la flor màgica va fer aparèixer els porquets corrents per la classe. Tots els nens es van espantar molt i no entenien què passava. Després de l’escola, la nena va veure que la flor era màgica i va pensar: si la flor és màgica, podré demanar desitjos!! Així que la nena va demanar que hi hagués una pluja de llaminadures. També va desitjar tenir molts jocs divertits. Tants desitjos va demanar que, finament, la flor va començar a assecar-se i va deixar de concedir el que ella volia. Un bon dia, la nena va començar a preguntar-se que li estava passant a la seva flor màgica. per què no farà desitjos??: va pensar la nena. Va tornar al bosc i la va deixar en el lloc on l’havia trobat. Aleshores la flor va tornar a viure feliç i a créixer ben bonica. La nena va tornar a casa seva sense la flor i els seus dos germans no entenien què havia passat. La nena els hi va explicar: - no sempre podem tenir allò que volem.

• •

guanyadors Jocs Florals

La rosa i el vampir

Ainhoa Crespo 3erA

Hi havia una vegada una rosa que estava passejant pel carrer. Era de nit i tot era fosc. Llavors es va escoltar un soroll que deia: • Però que veuen els meus ulls?: va dir un vampir. • És una rosa molt deliciosa!! La rosa no es va adonar que darrera seu hi havia un vampir que volia xuclar-li el seu color vermell. Van començar a córrer tots dos pel carrer, intentant fugir l’un de l’altre. Semblava que el vampir havia desaparegut però la rosa va parar atenció i darrera d’ella va tornar a aparèixer el vampir i va xuclar-li el seu bonic color vermell. • Oh,no!: va exclamar la rosa. M’has xuclat el meu color! Seguidament, la rosa va adonar-se que ja no era vermella. Era una rosa blanca. Va estar tan contenta que va dir: • Gràcies vampir, estic molt guapa. Ets el meu amic! El vampir va estar molt content des d’aleshores.

El fred mortal Niko Prieto 3erB Mikcecrac

Hi havia una vegada un nen i el seu pare que estaven esquiant a la neu, van caure i en llevar-se van veure un ocell que va caure del seu niu. El pobre ocellet tremolava de fred i van pensar què fer amb ell. Després d’una estona, al nen se li va acudir ”Ja ho sé! Ho portarem a casa fins que aprengui a volar”. Tal com el nen havia dit se’l van portar a casa, al cap d’un parell de mesos l’ocellet ja havia après a volar. Un dia quan el nen va sortir de l’escola el van deixar a la muntanya.

L’embolic Alex Padial 3erB

Hi havia una vegada un nen amb el seu gos blanc amb taques marrons. Un dia van anar a la jungla i van veure a un fullet trist i quan el van veure va dir: - M’he perdut, i jo vull estar amb la meva mare. El nen es va girar, el gos del nen havia desaparegut, el nen estava molt trist aleshores tots dos, el nen i el follet, van anar a buscar a la mare del follet i al gos del nen . El gos que estava espantat, va trobar a la mare del follet i va ser com un intercanvi de famílies, però volien estar amb els seus familiars i van començar a buscar-se entre ells. Es va fer de nit i aleshores el gos i la mare fullet van estar en una caseta i el nen i el follet es van quedar a dormir en un arbre i amb una fulla molt gran es van tapar. Al dia següent van intentar trobar-se entre ells, de sobte van xocar i es van posar molt contents. Aquest conte s’ha acabat.

La mar

El meu germà

Ariadna Pérez 4rtA

Giorgi Bejuashvili 4rtA

Sempre busco per la mar, Petxines noves i calamars. M’enfonso per les onades I trobo coses disbaratades.

Tinc un germà petit té un any i mig i és molt bonic. Quan es posa a dormir ens quedem molt tranquils però quan es desperta i es posa a plorar... s´ha acabat la tranquil·litat.

Quan es fa de nit l ‘aigua es refreda tot es fa fosc I els peixos neden.

Quan surto de l’escola m´espera en l’escala i quan em troba em fa una abraçada.

Quan hi ha lluna plena, canta la balena i amb el seu fillet miren les estrelles.

guanyadors Jocs Florals

Els millors pares Anna Paniagua 4rtB

Pares, quan jo era petita quantes coses em vau regalar trens, nines, amigues i tot amb el que m´agradava jugar.

Estrelles

Pares, quan jo era petita sempre us preocupàveu per mi traient-me un somriure quan estava trista o una rialla quan estava patint.

Tatiana Valdés 4rtB Dalt dels núvols viuen les estrelles, molt boniques, al costat dels forats negres.

Ara que ja sóc més gran veig el que heu fet per mi és per això que estic contenta, contenta de tenir-vos amb mi.

El color de les estrelles blaves, grogues o vermelles, depèn de si són joves o velles.

Després d’uns anys, el mateix faré i un somriure dels meus fills aconseguiré.

Si veus una estrella fugaç un desig et pots pensar però ràpid, perquè si l’estrella se’n va sense desig et pots quedar.

El viatge Victoria Pedrerol 5èA Hi havia una vegada, en un preciós dia de primavera, un noi que era molt amable i carinyós que es deia Tobias. Estava a casa amb en James un noi molt simpàtic cosí seu, i la Laia una noia molt divertida també cosina seva. Estaven escoltant música quan van decidir anar de compres. Van entrar a “Tot color” i van comprar uns pantalons texans amb esquitxades de pintura per la Laia. Seguidament van comprar una jaqueta blava pel James. Per acabar van entrar a “Bogeries per tothom” i van comprar una dessuadora per a en Tobias. Finalment, com tenien tanta gana van anar al “Hard Rock Cafè”. Quan van acabar de menjar van tornar cap a casa. Al dia següent en Tobias es va posar la dessuadora nova amb uns pantalons texans i unes sabates d’esport. En Tobias com tenia un gos que es deia Lucke li va donar de menjar; es va fer per esmorzar una torrada i llet i es va rentar les dents. Però, com per art de màgia, va aparèixer a l’escola i ell va cridar: -Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! A l’instant els seus cosins li van preguntar: - Què t’ha passat Tobi?(així és com li deien els seus amics i familiars) I en Tobias els va explicar: - M’he posat la dessuadora nova i abans de sortir de casa he aparegut a l’escola! Just en aquell moment havien d’anar a classe i van decidir quedar a casa dels dos germans, la Laia i en James, desprès de classe. Van acabar les classes i en James, la Laia i en Tobi estaven pensant perquè li va passar això a en Tobias. Van treure la conclusió de que pensarien en la Prehistòria i així segurament arribarien a la Prehistòria. En James i la Laia van agafar de les mans a en Tobi i … Efectivament! Van aparèixer a l’Edat de Pedra! La dessuadora funcionava! Llavors van començar a observar al seu voltant, quan la Laia va veure un dinosaure! La noia deia que havien de tornar, però ells deien que no feia falta perquè els dinosaures no els veien. Més tard un dinosaure casi els trepitja, però els va veure i tots tres van començar a córrer. Els dos germans van tocar la dessuadora, van pensar en casa seva i van aparèixer a casa d’en Tobias. Però quan van entrar a la habitació d’en Tobi estaven tots tres però amb 5 anys! Es van quedar una estona mirant-los perquè a la Laia li encantaven els nens petits, a la fi els tres es van agafar de la mà, van pensar en casa seva desprès de l’escola i van arribar a casa abans de fer tots aquells viatges. En James i la Laia van tornar a casa Continúa a la pàg. següent

guanyadors Jocs Florals

seva i com estaven esgotats en un tres i no res ja estaven al llit. Dissabte, el millor dia de la setmana, els tres cosins havien quedat per anar a l’Edat Mitjana. Quan estaven a casa d’en James i la Laia van repetir els passos de sempre (agafar-se de les mans i pensar). Van aparèixer a l’Edat Mitjana i com feia calor en Tobias es va treure la dessuadora, després d’estar observant el mercat medieval van agafar-se de les mans i …NO VAN PODER TORNAR A CASA! Van estar buscant algun lloc on puguessin arreglar la dessuadora, quan van trobar un mag: - Hola, tu ens podries arreglar la dessuadora? Va dir en Tobias. I el mag li va contestar: - Si, només fa falta posar aquest líquid i… ja està! Els tres el van contestar a la vegada: - Moltes gràcies!! I fins que la dessuadora li va anar petita va seguir fent viatges com aquests. Aquest conte s’ha acabat i si no es mentida és veritat.

La nena del violí Clara Muñoz 5èA Fa molt i molt de temps al costat d’un petit poblet de Cantàbria hi havia un bosc i al bosc una caseta i en aquella caseta hi vivia una nena que es deia Andrea que acabava de complir 10 anys i la seva mare que es deia Sara. Al ser tan pobres no podien comprar roba, una caseta en bon estat, ni tan sols una engruna de pa. L’Andrea mai no podia jugar amb nens de la seva edat. La nena sempre havia somiat anar a l’escola, fer amics i moltes coses més. Un dia caçant el seu menjar va pensar que podria aprendre a tocar alguns instruments que tenien del seu pare que va morir un any enrere. Al seu para li agradava molt la música. La original nena li va demanar a la seva mare Sara, a ella li va semblar una boníssima idea. La simpàtica mare li va treure els quatre instruments que tenien: l’harmònica, el tambor, la flauta i el violí. Seguidament la Sara li va deixar escollir entre els quatre instruments. La generosa nena va escollir el violí perquè era l’instrument preferit del seu pare. Encara que li hagués costat un any, va aconseguir ser tan bona com els seus pares així que cada dia des de les 8:30h fins les 12:30h i de les 15:00h fins les 16:30h es posava a tocar el violí a la plaça del poble de Cantàbria. Després d’un mes l’Andrea va veure un nen tocant l’harmònica i li va dir:

-Hola! Com et dius? I el nen va respondre: -Hola! Em dic Teo i tu? -Jo em dic Andrea! Voldries tocar l’harmònica amb mi i fer un duo? Es que soc pobre i vull anar a l’escola i tenir una vida normal! -Faré tot el possible per ajudar a una nena pobre, jo ho faig perquè tothom te els mateixos drets! -Gràcies, de veritat gràcies! L’Andrea emocionada va anar correns a casa seva i li va dir a la seva mare. A la mare li va semblar bona idea, així que van tocar i tocar amunt i avall per tota la plaça. Després d’uns quants mesos l’Andrea i el Teo van aconseguir diners suficients per pagar l’escola i diners extra per roba, menjar i el més emocionant: uns diners perque la seva mare pogués treballar. Van continuar tocant cada dia després de classe per divertir-se i aconseguir diners per a una casa en bon estat. Ah! i no os penseu que en Teo no treia cap benefici, es repartien els diners així tots dos sortien guanyant. A més a cada persona pobre que veien unes monedetes li donaven. Tan si com no aquest conte ja s’ha fos.

Pots ser feliç amb un senzill somriure Emma Ruíz 5èB En un bonic dia de primavera a la ciutat d’animals, l’ós de les cavernes estava cuinant tranquil·lament a la seva cova, quan, de sobte, li va aparèixer un fulletó groc amb unes lletres molt grans que posava “CONCURS DE REPOSTERIA”. L’ós, sense pensar-s’ho dues vegades, va preparar el pastís més meravellós que ningú hagués vist mai. Es va dirigir molt decidit cap el concurs, on es van presentar un munt d’animals més, tots superesvarats; menys el lleó, el rei de la selva, que estava orgullós i content del seu “cupcake”. A l’hora de votar, tot i que al jurat (gasela, conill i ratolí) els hi agradava més el pastís de l’ós, van votar al lleó per por. L’ós estava tan decebut que es va dirigir al jurat i els hi va proposar fer un altre concurs on no es sapigués què havia fet cada concursant i el premi seria convertir-se en el “MILLOR REPOSTER DE LA CIUTAT”. Continúa a la pàg. següent

guanyadors Jocs Florals

El jurat s’ho va rumiar bastant, perquè seguien tenint moltíssima por del lleó i van decidir que l’alcalde (l’elefant), els consellers (els cocodrils) i el mossèn (el mussol) intervinguessin a l’última decisió. Això sí, el jurat tindria l’última paraula. Tothom va decidir que la coca de llardons tan deliciosa seria la guanyadora, per això l’ós de les cavernes es va convertir en el millor reposter de la ciutat, ja que la coca era seva. El lleó es va alegrar molt per l’ós, per això li va regalar un gran aplaudiment. L’ós no estava gaire content perquè el lleó també necessitava una altra oportunitat, ja que ell també era un gran pastisser. Es van fer molt amics i van decidir crear una ONG per donar als animals sense menjar tot el menjar que necessitessin. El lleó i l’ós van viure feliços simplement en veure tots aquells somriures dels animals, rebien el menjar tan necessitat o quan sortien de la pastisseria amb la seva coca de llardons amb un somriure d’orella a orella.

Una mort inesperada Sílvia Torres 5è B Una nit fosca, tocaven l’ 1 de la nit, en un bar, el jefe policia Roi pren nota a la cambrera Aitana sobre la mort d’Alfred. Desgraciadament tothom es pensa que l’Aitana l’ha enverinat. En Roi interroga a l’Aitana que li explica que ella només va agafar l’ampolla de vi, va posar una mica a una copa i li va donar. Després li diu al Roi: -Tu estaves assegut davant meu prenent el mateix vi i no t’has enverinat. En Roi es comença a posar molt nerviós, per aquesta raó l’Aitana sospita. Però serà millor que comencem i us ho expliqui des del principi… L’Alfred, que és un noi que canta estupendament, entra a un bar perquè haurà de fer una actuació i haurà de cantar. Encara no se sap per què a en Roi no li agrada gens l’Alfred; suposo que serà perquè canta molt bé. El Roi es volia dedicar a la música i va acabar sent policia (l’ofici que menys l’agrada). Després d’una estona, l’Alfred va cantar, ho va fer genial, i com que tenia molta set, va demanar una copa de vi, se la va veure molt rápidament i, de cop, cau a terra i tothom es pensa que s’ha desmallat.

L’Aitana crida: -Hi ha algun metge a la sala?! Un senyor que estava per allà contesta: -Sí, sí, jo sóc metge!! Va mirar bé a l’Alfred, es va aixecar amb cara indignada i va dir amb veu molt baixeta: -Ha mort. Tothom es posa a cridar, fins i tot, hi ha gent que se’n va. El Roi diu als altres policies com si no tingués ganes de fer res: -Investigueu i preneu nota del què ha passat. Ells el van fer cas, van pendre nota i van investigar l’escena del crimen fins que un policia va dir: -Qui li ha donat la copa de vi a l’Alfred? Tothom va callar i l’Aitana aixeca la mà i mentre l’aixeca diu: -Jo no he sigut, ho juro, sisplau, mireu les càmeres de vigilància. En Roi suplica que no i comença a suar. Mentre suplica, un dels policies ja ha mirat les càmeres i diu: -Ha estat ell, el Roi l’ha enverinat. Ell, indignat, ho afirma. Un dels policies l’agafa pels braços i els altres l’ajuden. Se l’emporten a la presó i passa a ser cap de policia el seu suplent.

guanyadors Jocs Florals

El misteri Martí Palacín 6èA

Hi ha coses que no podem explicar, encara que tothom no en para de parlar, pensar i aquestes coses al final científicament s’acaben demostrant. Però no sempre és així, i els misteris que em neguitegen es riuen de mi. M’agradaria ensenyar, demostrar que, de vegades els misteris no són més que malentesos i casualitats, però no sé si és veritat i no m’ho puc treure del cap. Encara que científics i policies ho hagin estudiat hi ha alguna cosa que ningú se n’ha adonat, ni pensat ni imaginat… però que sempre ha estat.

El joc Ana Batalla 6èA El misteri comença al nostre joc i l’anem resolent a poc a poc si les pistes volem complir primer les hem de llegir La por ens ha guanyat tothom està callat només s’escolta un gat pujant per un terrat

I aleshores ho sabrem, quan menys ens ho esperem ho demostrarem i els misteris que sempre ens han neguitejat, encara que siguin molt diferents els resoldrem i serà com si se’ls emportés el vent.

Els nervis s’endinsen dins nostre no s’aniran fins que sapiguem la resposta tirem el dau i agafem una carta que posa que dibuixem una porta Quan el dibuix hem fet els nervis se’ns han tret el joc hem acabat plorem d’alegria i fem un salt

L’alimentació David Blanco 6èB La cuina és molt important sobretot pels esportistes, que venen de córrer suant d’ esforçar-se a totes les pistes. Hem de menjar dietes equilibrades Verdures, peix, ous i carns Hem de menjar moltes proteïnes, per poder créixer molt grans. Menjar bé és fascinant, sempre i quan vagis variant. Si moltes llaminadures vols menjar El mal de panxa no podràs soportar. Cinc àpats al dia hem de menjar De l’esmorzar fins arribar al sopar El dinar no t’ has de saltar, I no oblidar-te del berenar.

Els meus avis Eva Romero 6èB Felicitat i alegria, aquests són els meus avis cada dia. Potser no són els més forts, però per mi són els més bons. Un dia juguen amb tu, un altre cuinen per tu, d’altres riuen amb tu, tot ho fan per tu. L’avi té uns ulls blaus preciosos, i per mi és el millor. El que em protegeix de tot, perquè és molt generós. L’àvia és més bonica que una flor, la que em dona tot el seu amor. La que em cuida quan estic malalta, i la que cada dia em diu que estic més alta.

a ú

a ’ n i l t n o t c n a l al b e tr

s t o t r e p , u t r pe

1. Comissió d’Espais familiars

2. Comissió de Festes

3. La Colla

4. Comissió Inclusiva

5. Comissió de la Biblioteca

6. Comissió d’Extraescolars

7. La recepta d’Interculturalitat

comissió d’espais familiars

Ingrid Lorenzo

un viatge inspirador La Comissió d’Espais Familiars us vol oferir un viatge per les xerrades que hem organitzat aquest curs. Un viatge en globus amb cinc parades, cadascuna d’elles amb frases que ens han transmès, arribat i les quals ens hem endut a casa després de la xerrada. Aquí un bocí de diapositives plenes de paraules i frases per pensar, reflexionar, gaudir i construir!

Esperem que us inspirin com ens ho han fet a nosaltres!!!! 46

1ª PARADA

AcercaTEAmi Me fijaba en los comportamientos y frases de las otras chicas y las reproducía para poder interactuar. Lo que al resto de personas les surge espontáneamente, yo lo tenía que aprender y memorizar. Era agotador interpretar cada día para poder relacionarme y sentirme integrada”.

Es difícil saber quién eres al estar siempre imitando a los demás. Alguna cosa em passava des de feia molts anys, però no sabia què era. Notava que era diferent, que em costava entaular relacions socials, que tenia problemes per expressar tot el que em passava pel cap i que em bloquejava davant de moltes situacions quotidianes”

Millora la teva alimentació, i millorarà la teva salut i la dels teus fills/es. Tindràs més energia i

estaràs més feliç.

Som allò que mengem! Fer un canvi d’hàbits

d’alimentació cap a rutines més saludables és possible si identifiquen els grups alimentaris i com organitzar-los en els menús diaris.

Ningú té temps, es tracta de prioritzar!

prioritza’t a tu, la teva salut!

2ª PARADA

Fent un hàbit de la bona alimentació

3ª PARADA

comissió d’espais familiars

INTELIGÈNCIA EMOCIONAL PER A PARES I MARES El cuerpo grita lo que el alma calla

A vegades els nens es posen malalts perquè no saben gestionar les seves emocions

Viure en consicència

Hem de ser capaços de posar nom propi al què ens passa per després saber-ho gestionar.

Si no hay consciencia no hay cambio.

Rols de gènere encoberts

a las mujeres se nos ha enseñado que la rabia es mala y al hombre que la tristeza es mala. las mujeres hemos aprendido a disfrazar la rabia de tristeza y los hombres al revés

¿Cuáles son mis heridas

a veces como padres maltratamos a nuestros hijos con nuestras propias heridas emocionales .

No se puede juzgar sin haber caminado en los zapatos de otro ¿Qué clase de mamá o papá quiero ser? Como quiero que mis hijos me recuerden cuando ya no esté?” y actúo en base a esto.

Déjemos que nuestros hijos vivan su vida

Escuchemos a nuestros hijos para saber que necesitan y que sienten.

Atura’t per estar en contacte amb tu mateix!

4ª PARADA

mindfulness No et dutxis amb el teu jefe!

Aprofita i saboreja els petits moments diaris, una dutxa nota com cau l’aigua, el seu so etc.. posa l’atenció de la teva ment en aquell moment, en aquella aigua, frescor, aroma etc.

Atenció, observar-nos sense jutjar-nos (fora Etiquetes)

Confia en tu mateix i en els teus fills/es Amabilitat (ser els nostres millors amics)

5ª PARADA

Potencia la comunicació

viure segurs en la societat 2.0 Hem d’estar al costat dels nens quan es començen a utilitzar les noves tecnologies.

Quan són més grans hem de controlar, però sense envair la seva intimitat. Amb confiança, però vigilants. Si no volem que una foto s’escampi, senzillament no la pengem a Facebook ni a Instagram ni l’enviem per Whatsapp.

La manera més segura de fer pagaments online actualment és PayPal. Si rebem missatges o imatges íntimes d’altres persones o de continguts ofensius, que denigren, cal esborrar-les i no difondre-les.

comissió de festes

Ara arriba Carnestoltes tots sortim a passejar ens posem una disfressa per saltar, cantar i ballar I el Carnestoltes a l’escola aquest any va arribar i amb moltes ganes de participar per part de les famílies de l’escola. Després de la pluja d’idees amb la trobada de famílies es va decidir que aniriem a la Rua del barri representant unes marietes ben eixerides i divertides! Ha estat tot un èxit de participació. Les famílies un cop més han volgut gaudir d’aquesta festa tan divertida. Des de germans petits, alumnes, pares i fins i tot avis no es van voler perdre la Rua que ens va fer lluir les nostres disfresses per tot els carrers del nostre poble. Sense oblidar la nostra colla! Van amenitzar el matí a ritmes de samba, tarantella, conga… tots vestits de divertides marietes amb tutú. Gràcies famílies! El proper any esperem tornar a fer festa i xerinola en la rua amb més disbauxa de l’any.

la colla

l’Eulàlia ens parla de la Colla Pere Vicens Rodríguez

Em dic Eulalia i tinc gairebé 10 anys i vaig néixer al carrer Gran de Sant Andreu. Al principi casa meva eren uns barracons però ara ja fa uns anys que visc a l’escola Eulalia Bota.

ormalment passo els dies al passadís del costat d’infantil seria una mica avorrit si no fos perquè estic amb els meus companys que son la bruixa Laia, la princesa Liana, l’avi setciències i la cuca, i no ens oblidem dels capgrossos que son el Pirata Patapalo, el Robot SK07 i el Kirikun. El que mes m’agrada es acompanyar a la colla de tabalers a les sortides i a les festes de l’escola. Aquest any a la Colla hem fet unes quantes, vam començar per donar la Benvinguda als nouvinguts de P3, jo no vaig sortir a ballar amb els tabalers però estava molt a prop donant ànims ja que tot es va fer a l’escola. La meva primera sortida al carrer d’aquest curs va ser per la Festa que li van fer els nostres veïns, l’ Escola Ignasi Iglesias, al Joanot pel seu 25é aniversari i el 5é aniversari del Trasto (un gos molt eixerit). Tot va començar allà, a l’escola Ignasi Iglesies, on vam fer un potent esmorzar de germanor amb les altres Colles amigues, així vam agafar forces per anar a la Plantada de Gegants a la Plaça Orfila, allà tots el gegants i gegantons ens vam juntar per començar després la cercavila pel barri. M’ho vaig passar d’allò mes be ballant i saltant al ritme dels tabals. Al final de la festa ens van donar un record molt maco que tenim guardat amb els altres records a la nostra habitació a l’escola. La cercavila de les festes de Sant Andreu va ser la segona sortida del curs, però abans tots els gegantons i capgrossos del barri vam anar a l’espai Bota, allà, com cada any, grans i petits ens van poder visitar durant una setmana. En total hi havia més d’una trentena de figures que esperaven per sortir a ballar per la Festa Major. El 3 de desembre, vam

la colla

anar tots plegats a la cercavila de les festes de Sant Andreu, aquesta es una de les cercaviles geganteres més populars de la ciutat. Va ser a la cercavila del 2016 quan la princesa Liana va patir un accident i desde llavors que la pobre no ens pot acompanyar a les sortides de la Colla. Aquest any era molt especial perquè va ser el 35é aniversari de la colla de geganters de Sant Andreu i amb els gegants de Sant Andreu, l’Andreu i la Colometa van desfilar tots els seus germans. El recorregut el vam fer per tot el barri començant pel Passeig Torres i Bages i seguint pel Carrer Guardiola i Feliu, Carrer Gran de Sant Andreu, Carrer Malats, Carrer Sant Marià, Carrer Pons i Gallarza, Plaça Comerç, Carrer Ajuntament i vam acabar a la Plaça Orfila. Els nostres tabalers van tocar com uns campions durat tota la cercavila i els meus amics (la bruixa Laia, l’avi Setciencies i els capgrossos robot i Kirikun) i jo vam ballar com a bojos durant tota la festa, va ser esgotador però molt divertit. Un cop acabada ens vam retirar a descansar a l’escola.

Els nostres tabalers van tocar com uns campions i els meus amics i jo vam ballar com a bojos durant tota la festa El mes de Desembre va acabar amb l’avi setciencies i els capgrossos anant sols a la Marató de TV3, on jo no vaig anar perquè no em trobava bé (segur que havia agafat la grip). I em van explicar que gracies a l’esforç i la solidaritat de tots vosaltres el nostre porquet va arribar als 522,14 € per ajudar a la investigació de les malalties infeccioses. El febrer també va ser un mes molt ple d’activitats per a la colla ja que el divendres 2 de febrer els tabalers van col·laborar en la benvinguda al rei carnestoltes a l’escola i el següent divendres, (9 de febrer) van acompanyar al rei carnestoltes i als nens i nenes de l’escola a la rua que va tenir lloc al carrer Fernando Pessoa. Cap de les figures de l’escola vam poder participar a aquests actes perquè haviem estat exposades durant tota la setmana al pati Manning de l’antiga Casa de Caritat de Barcelona arrel de la celebració de les festes de Santa Eulàlia. Així el dissabte 10 de febrer vam participar tots a la X Trobada de Gegantons Infantils d’Escola i de les Colles de Barcelona. La cercavila va ser pels carrers de la ciutat vella fins arribar a la plaça Sant Jaume, on va finalitzar la cercavila. Com que aquesta cercavila es pel centre de la ciutat de Barcelona es molt divertit veure com els turistes de tot el mon que van passejant per les Rambles ens miren amb sorpresa, riuen i es fan fotos amb nosaltres.

la colla

Per completar el cap de setmana, el diumenge 11 de febrer la Colla va participar a la rua de carnestoltes de Sant Andreu disfressats de marietes, jo i la resta de gegantons de l’escola ens vam quedar a descansar donat que estàvem esgotats de les festes de Santa Eulalia. El mes d’abril va ser molt emocionat per nosaltres les figures, la princesa Liana va tornar a casa ! Durant un parell de mesos la nostra amiga mes jove va desaparèixer. Tots i totes estàvem molt tristos perquè no sabiiem que pasava. Finalment de cop ens var treure a tots al pati de rodes i tachan!! La princesa havia tornat renovada. Gairebé no la vaig reconèixer estava molt mes guapa i a sobre amb un tamany que la podien portar els nens i nenes de l’escola. Totes dues vam ballar a la presentació de la princesa i tothom va poder-nosfer ballar al ritme dels petits i grans tabalers, Després, al següent diumenge, la princesa Liana va tornar a l’acció i ho va fer a la XXena Trobada de gegants d’escoles de Catalunya que va tenir lloc a Terrassa, on vam anar acompanyats dels nostres amics i amigues de l’escola Ignasi Iglesias i de la que us deixem unes quantes fotos a continuació: La trobada va ser genial tot i que el viatge va estar ple d’entrebancs. Vaig passar molta por dintre del maleter de l’autocar era molt petit i estava molt brut. Vam anar la princesa Liana, la bruixa Laia, l’avi setciències i jo (l’Eulalia) també venia amb nosaltres el trasto de l’escola Ignasi Iglesias. El Joanot va tenir que viatjar sol perquè l’autocar era petit. Un cop arribats i mentre les colles feien un esmorzar de germanor el gegants i gegantons ens vam quedar al lloc de la plantada, hi havia moltes cares conegudes, tots els nens volien fer-se fotos amb nosaltres i s’amagaven sota les nostres faldilles. A la cercavila vam ballar molt i fins i tot vam poder fer alguna coreografia al ritme dels tabalers. Al arribar a la plaça vam ballar de nou. El final de festa per nosaltres va ser un gran ball de tots els gegants i gegantons i una gran tabalada. Va ser insuperable!!. Finalment mentre les Colles menjaven nosaltres vam quedar descansant en un pati de l’escola Vedruna esperant per tornar a casa a dormir. Volem agraïr la participació a les families que van venir a les portes obertes i a les que van venir a la trobada de gegants i us esperem a les properes sortides

El mes d’abril va ser molt emocionat per nosaltres les figures, la princesa Liana va tornar a casa!

lacollaampaeb@gmail.com

Presentació en societat de la princesa Liana renovada L’any 2011, va néixer la Gegantona princesa Liana, el seu disseny va ser el guanyador del concurs de capgrossos que es va fer a l’escola. Es va construir durant 2 anys i al final van decidir transformar-la en geganta. La seva estrena va ser a la Cercavila del Barri de Sant Andreu ( 27-11-2011). El seu bateig va ser el dissabte ( 17-11-2011) amb una gran festa al pati de l’escola nova, els seus padrins som el Joanot ( escola ignasi Iglesias ), la Filomena ( escola Can Fabra), el Mac ( escola la Maquinista) i les seves germanes Eulàlia i bruixa Laia ( escola Eulàlia Bota)., La passada setmana del 9 d’abril vam fer la presentació en societat de la princesa Liana renovada. Primer, el dilluns a la jornada de portes obertes que va tenir lloc al pati de rodes. Petits i grans ens ho vam passar d’allò més bé fent ballar la princesa Liana i les altres gegantes de l’escola.

comissió inclusiva

l’hora del pati: una estona per jugar i compartir

Eva Giménez

Reflexionem sobre l’estona del pati escolar… Ens agraden els patis de les escoles de la nostra ciutat?; què passa durant l’estona d’esbarjo?; quin és l’objectiu del pati?: divertir-se, jugar, passar-ho bé, descansar, tranquilitzar-se, esmorzar, xerrar…; com és que ha canviat tant l’escola en aquests darrers anys, respecte a la manera d’ensenyar i les metodologies, i el pati en canvi, no ha canviat gens?...

a majoria dels patis a les escoles esdevenen al voltant d’una pista on els infants juguen a córrer, criden, xerren, juguen a pilota -en el cas que l’escola organitzi o hagi decidit deixar pilotes per a jugar- o a un altre joc esportiu amb pilotes. Les activitats habituals dels patis són poc creatives i segregadores (sexe, edat, cultura, diversitat).En alguns centres els més petits tenen un altre pati, un sorral; en d’altres centres han de compartir la mateixa pista que es fa servir d’espai pel pati, tant grans com petits; és per això que la franja horària del pati és diferent entre els alumnes d’infantil i els de primària. Els infants corren, s’atrapen, es barallen, surten conflictes, perquè no tenen quelcom atractiu per a entretenir-se, això en el cas d’entendre el concepte de pati i de ‘joc lliure’, on l’adult no intervé. El pati és una estona social, divertida, però per a alguns nens pot esdevenir tot el contrari. Hi ha infants que necessiten que els espais, les activitats i el temps estiguin estructurats per a assimilar i entendre el que passa o succeirà. El pati pot ser un caos per a aquests alumnes, a qui els diuen que “ara

toca jugar”, però l’errada és donar per suposat que ells en sabran; per a poder jugar s’ha de saber què és jugar i com s’ha de fer. Els/les mestres de l’escola haurien d’ensenyar a jugar també durant l’estona del pati, estructurar aquest espai de joc lliure, invertir un temps i la formació adequada per a dinamitzar jocs, animant a tots els infants a participar-hi; oferir alternatives d’esbarjo per a tots els alumnes, que siguin funcionals, per a evitar conductes no adequades i disruptives, deixant de ser una figura bàsicament passiva, que es limita a vigilar, mirar i a observar, per a convertir-se en un jugador/-a més participant amb els infants, així el pati esdevindrà un moment social divertit per a tots els alumnes de l’escola. Gey Lagar imparteix tallers d’habilitats socials a través del joc i de l’art. És l’autora del llibre “Patios y parques dinámicos”, programa inclusiu per a jugar al pati i afavorir la participació i socialització de tots els alumnes evitant situacions d’assetjament escolar. L’activitat principal del pati hauria de ser la de gaudir del JOC, per a fomentar la convivència i la relació dels infants. El pati és l’espai ideal per a estimular la

de l’escola, sense parar atenció als aspectes pedagògics amb els que caldria comptar per a millorar la capacitat de jugar i enriquir el joc dels infants.És cert que les condicions físiques del pati limiten, però es poden trobar solucions si hi ha una motivació i una intenció educativa, incorporant elements: lúdics (tobogans, jocs pintats i estructures diverses), de joc arquitectònics (com escales i desnivells) que afavoriran el moviment i la curiositat i de joc naturals per a gaudir de la natura, de l’aire lliure i fins i tot de la tranquilitat. Un altre problema molt greu és que hi ha un conflicte latent als patis escolars de primària sorgit arran de l’alarma social apareguda al voltant del bullying (terme anglés que s’utilitza per a denominar la intimidació entre iguals en l’àmbit escolar) als centres de secundària. Hem de millorar la qualitat tant de l’espai com del temps de pati i transformar-lo per a que tots els alumnes gaudeixen d’aquest espai dins la jornada escolar. “Patios dinámicos” de Gey Lagar, és una eina d’inclusió educativa, creada per a ensenyar a jugar als infants amb TEA (trastorn de l’espectre autista). És beneficiós per a tots els alumnes, doncs crea un clima de respecte i inclusiu que afavorirà també la pràctica docent dins les aules i el centre escolar, en general. En aquest projecte els/les mestres són uns “profes de joc” al pati, creant un ambient de companyerisme i de respecte cap a la diversitat, fent veure als alumnes que tots poden jugar amb tots. Tanmateix permet als nens i a les nenes a aprendre a tenir un tracte equitatiu. Fomenta l’accés a nens i nenes amb TEA al joc, amb l’ajuda de suports visuals, i a aquells alumnes amb NEE (necessitats educatives especials), als alum-

Transformem el pati en un espai on tots els alumnes gaudeixin, a la seva manera, dins la jornada escolar. capacitat de jugar i per al desenvolupament del joc dels infants, així com de les capacitats i competències dels nens i nenes. El joc afavoreix el desenvolupament personal dels infants (autoestima, gestió emocional, creativitat, motivació per a relacionar-se amb els altres i l’entorn) i la convivència i relació social (normes, hàbits, participació amb iguals i apreciar la diversitat). L’esbarjo o pati és una activitat integrada dins l’horari lectiu, per tant s’ha de considerar una activitat educativa dels alumnes on els/les mestres haurien d’intervenir i participar activament. En canvi, el joc al pati s’organitza seguint uns criteris pràctics i organitzatius

nes nouvinguts/nouvingudes i en general, a tots els alumnes d’educació infantil i primària. Cerquem entre tots estratègies i metodologies per a tranformar el pati escolar i utilitzem eines inclusives que permetin a través del joc participar a tots els infants, prevenir l’assetjament escolar i eliminar els risc d’exclusió social. Per a aquesta transformació cal un canvi actitudinal de l’escola, una motivació i intenció pràctica i educativa i hauria de ser un projecte on hi participés el compromís i la coordinació de tota la comunitat educativa: l’equip educatiu, l’alumnat i les famílies.

comissiรณ inclusiva

eliminem barreres fins a la inclusiรณ real 60

Ana Ortega

Jornada de sensibilització sobre la diversitat i l’escola inclusiva: Aixequem barreres, cap a la inclusió real. Amb aquest títol, el passat 14 d’abril es va celebrar la primera jornada de sensibilització a nivell de districte sobre l’alumnat amb NESE (necessitat específica de suport educatiu) i la seva inclusió al sistema educatiu.

a Comisisó Inclusiva del Districte de Sant Andreu, abanderada per les comisions Inclusiva i d’Affers Exteriors de la nostra AMPA, va organitzar el matí amb activitats dirigides a valorar les capacitats de les persones amb diversitat funcional i l’enriquiment que genera el fet de conviure amb la diversitat a l’escola. Anna de Jesús, directora del l’EAP de Sant Andreu, obria la jornada explicant el nou Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. A més de recordar-nos la necessitat ”d’empènyer” a l’Administració d’abastir amb els recursos necessaris per a garantir una inclusió real. El model inclusiu dóna l’oportunitat d’escolarització a tots els nens i les nenes a l’escola ordinària, tots barrejats i cadascú amb els suports que

comissió inclusiva

necessita i en tots els entorns escolars, no només a l’aula sinó també al pati, etc. Marta Sempere, professora i tutora de la USEE (unitat de suport a l’educació especial) de l’institut Doctor Puigvert, acompanyada per alguns dels seus alumnes/as, ens exposa una metodologia de treball motivadora mitjançant dos pilars fonamentals: l’acompanyament emocional i l’aprenentatge significatiu, respectant l’individualitat de les persones El terme USEE amb el nou decret d’educació inclusiva canvia a SIEI (suport intensiu per a l’escolarització inclusiva). Després de fer una breu pausa, Vanessa Quintana, tutora de 4º B de la nostra escola, ens il·lustra dos contes sobre la diversitat i els prejudicis a un públic que estava molt atent i participatiu. Va ser el moment de fer reflexionar als més petits! ”El límit te’l poses tu” és el lema amb el qual l’Àlex Roca Campillo ens va transmetre mitjançant el llenguatge de signes la seva ACTITUD davant la vida. Un clar i emotiu exemple de superació personal -encara que ell no es consideri com a tal- de VIURE amb majúscules. Amant de l’esport -no en va ha completat diverses triatlons i es prepara per a la Titans Desert 2018- i amb una discapacitat física d’un 76 % causada per una paràlisi cerebral als 6 mesos d’edat, que li afecta

èxit de la primera jornada de sensibilització a nivell de districte sobre l’alumnat amb NESE a la movilitat i a la parla, cursà els estudis de primària y secundària a l’Institut Escola Costa i Llobera, un mòdul de grau mig en Administració i un mòdul de grau superior d’Integració Social (títol que li va ser denegat tot i haver acabat els estudis per ”no poder portar una cadira de rodes”). L’Àlex, ferm defensor de l’escola inclusiva, ens comenta orgullós (a través de la seva parella i intèrpret) els grans valors que tenen els seus

amics i antics companys d’escola. Us deixem l’article del diari EL PAIS que defensa les bondats i beneficis de l’escola inclusiva. Una escola que evoluciona de la integració a la inclusió, que garanteix la equitat i l’atenció de tots els alumnes amb capacitats diferents. https://elpais.com/elpais/2018/01/23/mamas_ papas/1516695698_998134.html

Nuria BartolomĂŠ

comissiĂł de la biblioteca

Contac 64

contes pares i mares

Nens atents, dispersos, calmats o participatius. Les mares i els pares que expliquen contes a la menja es troben el pĂşblic de totes les maneres possibles... i ara, aquests contacontes, ens expliquen la seva experiĂ¨ncia. Som-hi... 65

comissió de la biblioteca

Josep Ponce

Jordina Campi

Com fer de Gandalf al “Senyor dels Anells” així és com se sent un narrador de contes. Tens la vara del mag en forma de paraula. Explicar un conte és, en certa manera, una activitat màgica. És màgica perquè succeeixen fets extraordinaris durant la narració d’un conte. Us n’adonareu perquè veureu que el vostre públic comença a tenir una lluentor especial als ulls. Fins i tot, algun cop, he aconseguit veure alguna espurna a dins de la mirada de la canalla. D’altres ocasions, la mainada queda bocabadada amb l’argument de tal manera, que aquest efecte secundari no ha desaparegut fins a tancar la tapa del llibre. El narrador té al seu barret de copa diferents eines per realitzar els seus trucs i efectes a la narració: el to de veu, la velocitat, la mirada, el gest... i la paraula. La paraula és la pols màgica sense la qual no es pot produir la màgia a dins d’un conte. Amb les paraules podem narrar totes aquelles històries que han servit per explicar el Món a tots els nens i nenes que van arribar aquí molt abans que nosaltres. La paraula és el vehicle on fer pujar les nostres idees a dins del cervell. De fet, podríem dir que les paraules formen part de la nostra part més íntima, de la nostra essència, de la nostra ànima. Així que, humilment, aquest mestre i narrador d’històries aficionat només us pot recomanar que feu servir els contes per arribar als vostres nens i nenes aquesta màgia, la Màgia del Contes.

Vaig participar en la Menja de Contes de Música del curs passat. Ens vam ajuntar dues mares que sabem tocar el violí, així la vergonya era compartida.... Vam explicar el conte “Sofia, la vaca que estimava la música” i després vam fer una activitat lligada amb el conte. Amb l’objectiu de crear expectació i atenció en els nens/es vam readaptar el conte. El vam escurçar, vam afegir frases que els nens havien de repetir en diferents moments al llarg de la història i vam posar sons amb els instruments en alguns moments. Els nostres fills volien ajudar-nos, ser protagonistes també, així que ens van acompanyar tocant l’ultima cançó. Penso que va molt bé acordar prèviament amb ells com i quan participaran perquè no interrompin durant el conte. Després vam repartir un instrument de percussió a cada nen/a i vam fer una “prova d’aptituds musicals” i també van poder pintar instruments en cartolina i emportar-se’ls a casa. La idea era fer una activitat més activa, on toquessin instruments tot seguint unes consignes, i finalment s’emportessin un record de la Menja. El final va ser emocionant, encara el recordo bé: els nens pintant i escoltant el “Cànon de Pachelbel” amb els dos violins en directe.

Contac 66

Esta vez no vamos a contar un cuento... ”vamos a tocar un cuento”. Laia Alarcón

Ana Ortega

Ser pare contacontes és l’excusa perfecte per crear vincles amb la canalla, compartint històries enriquidores. Escollim el conte amb molta cura, ens el preparem i de sobte ja estem davant dels menuts que ens miren expectants. Just en aquell moment, la màgia opera. Junts viatgem al món del tot és possible, per mitjà de la veu, connectant les nostres emocions i somnis amb les d’ells. Nens, pares i relat ens convertim en un. Quan acabem, la nostra comprensió del món que ens envolta ha canviat i s’obren un munt de noves possibilitats. Per a mi, poder-ho fer és un regal de vida i, sens dubte, una experiència 100% recomanable!

Participé en la Menja de Contes de la Diversidad con ”Un altre cosa” de Kathryn Cave. Para mí era muy importante esta Menja pues era otra oportunidad de enviar un mensaje de tolerancia e inclusión social a los asistentes (niños/as y familias). No conocía el cuento. Lo descubrí en la biblioteca mientras buscaba para la ocasión. Era perfecto; poco conocido, mensaje claro y contundente, respetuoso, con bonitas ilustraciones de apoyo... y en catalán (esto supuso un reto añadido pues apenas lo hablo). Se lo leí a mis hijos varias noches por practicar la pronunciación y porque el cuento me encanta... y llegó el gran día. Claro que me puse un poco nerviosa, pero mereció la pena. Creo recordar que los asistentes estuvieron atentos, yo disfruté de poder transmitirles esta reflexión y mis hijos de verme protagonista ante sus compañeros/as de clase. ¿Si repetiría? Volví a hacerlo en la Cloenda de la Menja de Contes y aunque fue agotadora por la cantidad de grupos que pasaron, también disfruté mucho más por el entorno en que se realizó.

contes 67

comissió de la biblioteca

Miquel Rodas

Leonor Manso

Quan la comissió de biblioteca em va demanar participar a la sessió dels contes de monstres vaig accedir encantat, però la temàtica té el seu intríngulis, té una doble dificultat: primera, no els hi pots dir monstres al públic infantil davant dels seus pares i mares, no cerc que els hi agradés i segona, escollir un conte adient que no faci por als més petitons i petitones ni faci riure als grans. Caxis! no sé perquè he dit que sí tan ràpid, aquests de la biblioteca et saben entabanar en un tres i no res. Ser mestre em dona accés a una petita gran biblioteca, entre l’escola i casa podríem fer una botiga amb més exemplars que la Lilliput de Cerdanyola, que mira que arriba a ser, de maca! Finalment vaig escollir Calma’t Boris , on la presència del titella acostava als més petits i donava alhora canya als grans, doncs és un personatge ben esbojarrat. Val a dir que van estar ben atents, participatius, riallers i motivats i els hi va agradar molt. Cada dia explico contes a l’escola però aquest cop ho feia com a pare, amb l’alegria i l’orgull de veure el teu fill al costat mirant-te i agraint-te que en aquell moment estiguis allà i siguis el responsable de fer passar una bona estona als seus companys i companyes. Us recomano l’experiència, quan algú de la comissió de la biblioteca s’acosti a vosaltres amb posant els ulls del gatet de l’Srek, feu com jo: primer dieu que sí, després jo us estressareu buscant el conte, jajaja

Hemos tenido el placer de participar del Menja de Contes: La volta al món en un grapat de Contes con la historia mitológica de Brasil llamada Y-îara. Digo “hemos” porque he aprovechado la presencia de mi madre y lo hicimos juntas. Ella contaba el cuento en portugués y yo intentaba traducirlo a mi manera al castellano. Nos gustó la actividad final donde los niños participan y aprenden más alla de los cuentos que contábamos. Des de luego el Menja de Contes es una actividad en que todos deberíamos de participar en algún momento del curso. Muchas gracias por brindarnos esta actividad en familia y felicidades a la comisión biblioteca por el gran trabajo que hacéis.

Contac 68

Esta vez no vamos a contar un cuento... ”vamos a tocar un cuento”. Silvia Riera

Cristina Diaz-Malnero

La meva experiència explicant contes a la menja sempre ha estat molt agradable. És viure la menja des de l’altre vessant, del que explica. Segons el tema que toca aquell mes de la menja, cerco un conte que considero que atraurà l’atenció dels infants i els agradarà. Practico amb els meus fills a casa i endavant! Allà estan tots els petits i grans espectadors esperant que els sorprenguis amb una història. Després de la gran presentació del Blai, et situes davant d’ells amb un formigueig a la panxa esperant que estiguin atents, de no confondre’t i sobretot, que gaudeixin. I quan començo a explicar ja començo a relaxar-me, al veure aquelles boques obertes expectants a veure com seguirà la història. I quan ja ha acabat, gran aplaudiment i ja no hi ha nervis. S’ho han passat pipa, i jo també! Gràcies per deixar-me formar part de la menja!

La experiencia que ofrece la Comisión de Biblioteca a los padres y madres de nuestro colegio es única. No sólo podemos compartir el gusto por la lectura con nuestros peques pero también no permite hacerlo en el colegio con otros padres y madre y sus hijo/as. Esto fomenta el espíritu de participación e implicación de las familias en el día a día del colegio que nos caracteriza. Es un momento también que nos permite reflexionar con nuestros hijos en función de la temática escogida para el Menja. En mi caso, he tenido la suerte de participar en Menja de Contes que siempre apelaban a la apertura al otro, a abrir la mente y la curiosidad hacía otros países y otras culturas para enriquecernos, y los niños/niñas siempre se han involucrado y preguntado. Enhorabuena por el trabajo y la dedicación.

contes 69

comissió d’extraescolars

vindreu a

veure’m, no? Una crònica del Concert i la Mostra d’Extraescolars Georgina Bonete i Alícia Vallejo

om ja s’ha fet tradicional en els darrers tres cursos, quan arriba el mes de maig els nens i nenes que fan extraescolars esperen que arribi el dia en que podran lluir-se davant de les seves famílies al Concert dels alumnes d’instrument i a la Mostra de les Extraescolars esportives i d’exhibició. Enguany, hem pogut gaudir de dues tardes d’actuacions fantàstiques. El passat 18 de maig va tenir lloc el Concert dels alumnes d’instrument. Els nens i nenes van interpretar amb molta il·lusió les diferents peces musicals que havien estat preparant durant el curs. Resulta molt emocionant veure com els infants pugen a l’escenari amb naturalitat i comencen a fer sonar violins, pianos, guitarres i ukeleles, amb serenor i confiança. Viuen la música i gaudeixen mostrant allò que han après a fer.

comissió d’extraescolars

Per aquesta raó i per la gran tasca dels professors de música que els han acompanyat i ajudat durant el curs, el Concert va ser un èxit. Que mai no deixi de sonar la música a la nostra escola! El dijous següent, 24 de maig, es va celebrar la 3a Mostra d’Extraescolars de l’escola Eulàlia Bota. El sol ens va acompanyar durant tota la tarda i, a diferència de l’any passat, totes les famílies van poder gaudir de les actuacions dels seus fills i filles en totes i cadascuna de les activitats. Tots i totes esperaven amb ansietat que arribés el seu torn i mostrar a les seves famílies tot el que havien anat aprenent durant tot el curs. En el rostre dels petits es podia veure la il·lusió i l’orgull per poder compartir amb pares, mares, germans, germanes, àvies i avis, tot allò que sabien fer, tot el que havien practicat aquest curs. Aquest gran esforç mereix un reconeixement, i el detall de la medalla commemorativa i els obsequis rebuts per cada participant va ser una bona manera de fer-ho. La festa es va cloure amb la Colla de Tabalers de l’escola que es va veure ampliada, en aquesta ocasió, amb els alumnes de Tabals. Va ser emocionant veure als més petits de tota la Mostra actuar al centre del pati per a admiració de tothom. Moltes gràcies a tots els companys i companyes de l’AMPA per la seva ajuda en tot moment. Agraïm a 7 d’Aventura, empresa que organitza les activitats esportives i patrocinadora de la Mostra, la seva col·laboració en tot moment. També volem agrair als monitors i monitores la seva tasca durant tot el curs. I, per últim, agrair a l’equip directiu de l’escola la cessió dels espais i el material per a poder dur a terme aquestes dues jornades. Us convidem a acompanyar-nos en la Mostra i el Concert del proper any!!

En el rostre dels petits es podia veure la il·lusió i l’orgull per poder compartir amb tothom tot allò que havien practicat aquest curs. 72

grĂ cies a tots els monitors i monitores per la bona feina de tot el curs 73

la recepta de multiculturalitat

Patacón preparación 1

Coger los plátanos y cortar las puntas, luego pelar el plátano haciendo una ranura en la cáscara sin cortar el plátano por dentro, después partir el plátano en rodajas de 1 pulgada (2’5cm) saldrán 4 ó 5.

Freír los trozos en aceite a una temperatura media-alta hasta que el plátano coja un color dorado. Sacarlos y dejar escurrir sobre papel de cocina.

Ahora hay que aplanar las rodajas, en Colombia hay un utensilio para hacer esto, pero nosotros lo podemos hacer apretando la rodaja de plátano sobre el mármol de la cocina y un plato, hay que aplanar las rodajas bien fuerte para que queden bien delgadas ya que éste es el secreto para que queden bien crujientes.

Después se vuelven a freír los trozos aplanados, ahora en aceite bien caliente hasta que queden bien dorados.

Se sacan y se vuelven a dejar escurrir otra vez sobre papel de cocina y finalmente se salan por los dos lados con sal de ajo o sal normal. ¡Y a disfrutar!

ingredientes para 3 o 4 personas 2 ó 3 Plátanos verdes se pueden encontrar en las tiendas de productos latinos

Aceite Sal

Si queréis comer los Patacones como plato, Esperanza nos ha pasado el siguiente enlace: www.mycolombianrecipes.com para hacer por ejemplo Patacones con Carne Desmechada o simplemente echar imaginación y hacer el Patacón al gusto de cada uno teniendo en cuenta que combina muy bien con el guacamole.

2 3

4 5

Cocina con Esperanza Seguramente algunos de vosotros habréis coincidido en alguna ocasión con Esperanza en la puerta del cole, ella es toda una veterana, pues lleva once años llevando y recogiendo a sus sobrinas (Gisel.la y Juliette) de la escuela. Gisel.la ya está en segundo de la ESO y Juliette acaba este curso la primaria. Quizás también la hayáis visto colaborando con la Comisión de Interculturalidad en la fiesta de final de curso, en las “Finestres del Món”, ayudando a montar, en la plancha haciendo arepas o calentando tacos. Ella siempre ha estado dispuesta a echarnos una mano y desde este artículo aprovecho para darle las gracias por su desinteresada colaboración y que sepa que le vamos a echar mucho de menos. Esperanza es del municipio colombiano de Espinal en el departamento de Tolima y lleva ya doce años en Barcelona. Ella nos va a enseñar a hacer PATACONES, una receta sencilla para poder hacer con los niños.

ASSOCIACIÓ DE MARES

I PARES D’ALUMNES

Fernando Pessoa, 59. 08030 Barcelona

AMPA ESCOLA EULÀLIA BOTA