Revista Bota Express 2016 2017

Page 1

ota

La revista de l’Eulàlia Bota

EXPRESS

gràcies Rafa! Entrevista al Rafa Luque

Els pares

conten contes per Sant Jordi

Relats guanyadors dels Jocs Florals de Sant Jordi

Les Comissions de l’ampa continúen treballant


resentaci

Ja hi tornem a ser, el curs 2016-2017 acabat! Quantes coses hi caben en un curs... Els nostres nens i nenes han treballat de valent i segur han omplert aquest any d’experiències de tot tipus, bones i no tan bones, però totes, de les que ajuden a créixer. Des de l’AMPA de l’Eulàlia Bota us volem presentar un altre número del BOTA EXPRESS, perquè veieu un petit tast de tantes i tantes coses que hi caben en un curs. Hi trobareu una entrevista al Rafa, el nostre mestre que aquest any es jubila i des d’aquí li volem fer aquest petit homenatge. Hi veureu també, la jornada de Sant Jordi, que cada any es torna una excusa perfecte per explorar la creativitat, en aquest cas, en forma de castells, de relats dels nostres nens i nenes i també, com no, en forma de contes i roses. I com no, us presentem també una selecció de testimonis i reportatges per visibilitzar la feina que cada curs fa l’AMPA a través de les seves Comissions. L’AMPA és un espai obert on podeu dir la vostra, perquè és casa vostra. On intentem oferir el nostre temps i esforç per ajudar a l’Escola on l’Escola no arriba. On es prenen decissions de vegades encertades i de vegades no tant, però sempre, amb la voluntat d’ajudar a tothom. I finalment, convidar-vos a seguir participant i implicant-vos, perquè sense aquesta implicació som una escola més, amb implicació l’Eulàlia Bota és el millor cole del món. Entre tots fem Escola!

http://www.ampaeb.cat 2

S


Sumari 4 12 14

18

2438

4648 40

52

56

Entrevista al Rafa Castells de Sant Jordi Contes i roses Jornada de treballs en família Recull de textos premiats als Jocs Florals de l’Escola Comissió de Festes La nostra Colla Comissió Inclussiva Comissió de la biblioteca Comissió d’extraescolars Comissió d’espais familiars


4


entrevista

Ingrid Lorenzo, Yolanda Monzonís i Olga Viladomat Fotos: Ricard Millat

gràcies

Rafa! Després de parlar amb una persona tant activa, positiva i somrient com el Rafa hom s’omple d’il. lusió i esperança. Tenir un mestre com ell al Bota ha estat un regal i segur que tots i totes els i les alumnes que han passat per les seves mans tindran la seva empremta dins el seu cor i la seva ment. El seu lema ”i perquè no?” Provoca als nens i les nenes i els fa sentir curiosos, volen investigar, volen aprendre i això és el més bonic que hi ha. Gràcies Rafa! Et trobarem molt a faltar però segur que el teu llegat i la teva il.lusió continuarà ben viu.

5


entrevista

E

l Rafa Luque és mestre d’infantil a la nostra escola des del 2007 i aquest és l’últim curs que estarà amb nosaltres perquè es jubila!! Per això, abans de marxar, hem aprofitat per fer-li una petita entrevista, que ens ajudarà a conèixer-lo una mica millor.

Al llarg d’aquests anys m’han sorprès i emocionat molts nens i nenes.

Quants anys fa que et dediques a l’Ensenyament? Com vas arribar a parar a l’Eulàlia Bota? Jo començo la meva carrera als 25 anys, lligat a escoles d’Ensenyament Especial. Jo vinc del món del nen amb necessitats educatives especials. Començo en una escola que es deia escola Quim de Sarrià, una escola petita de d’educació especial. Sóc logopeda, em vaig dedicar sobretot a treballar llenguatge. La contractació era molt irregular i arriba un moment en que m’he de plantejar que jo necessito un sou fixe. M’apunto a llistes de la Generalitat i entro a Primària. He fet una mica de tot, adolescents amb conflictes, he fet adults... Vam estar un any treballant amb la gent de Justícia que ens enviava grups de nanos de 13, 14, 15 anys amb causes judicials. Teníem llibertat per fer el que volguéssim i jo recordo que va ser un curs molt divertit! Va ser molt xulo perquè vam seduir els nens a través de la música, perquè vam detectar que l’únic que els agradava a aquests nanos era la música i que no hi havia connexió amb el nostre món. I recordo que el rotllo va començar perquè als nanos els agradava “Judas Priest”, un grup de rock dur. A partir d’aquí ens vam dedicar a estudiar espais musicals i espais estètics i veure quina era la rebel·lió que tenien aquells joves respecte els seus grans, per fer-los entendre que el que els hi passava era el que sempre passa: que tens 16 anys i que et rebel·les estètica i musicalment amb la generació d’abans i que això és bo. Van acabar fent un programa a Ràdio Hospitalet que es deia “Chicos Buenos y chicos malos” i analitzaven els diferents grups musicals al llarg de la història i a què es rebel·laven.

ternitat. Pocs homes es demanen el permís de paternitat... M’han agradat molt totes les franges d’edat. A infantil, fa 15 anys que vaig decidir passar-me. Jo sempre he dit que necessito estar il·lusionat, necessito reptes. Per exemple, quan començo un curs, analitzo els casos més difícils i de seguida els vull posar cares a ells i a les seves famílies. Són nens amb altes capacitats que si els regulem correctament, poden destacar, ja que tenen una gran capacitat d’aprenentatge. Em vaig descarregar un monogràfic d“Investigació i Ciència”, amb tècniques innovadores de TEA que em va fer deduir moltes coses. Així per exemple, descobrim que, en alguns casos, amb la música es poden regular i amb la seriació de trens. A mi tot això m’interessa molt i em dóna vida. Al llarg d’aquests anys fent de mestre, què és el que més t’ha sorprès? En cada època una cosa diferent. Però sobretot molts nens i nenes m’han emocionat i m’han sorprès. Encara recordo molt especialment un nen i una nena, tots dos amb un CI de 30. I recordo que tots dos estaven al Centre pilot d’educació especial de Sant Just Desvern. La noia es va anar fent gran i ja tenia 18 anys. I recordo com si fos ahir el dia que els seus pares van venir a demanar-nos perdó per dir-nos que ells s’havien fet grans i que ja no podien cuidar-la i l’havien d’internar. Tots sabíem que la nostra gran feina amb ella acabava aquí. Recordo el patiment de l’equip perquè aquella noia era un repte i se’ns anava de les mans (era com tirar la tovallola). Encara recordo les cares de la família, demanant perdó.

Vaig arribar a l’escola Eulàlia Bota el 2007, quan em van donar la meva plaça definitiva aquí. En quins cursos has treballat? Sempre has estat mestre d’infantil? Per què hi ha tants pocs homes a infantil? He treballat, com he dit abans, en diferents cursos i edats. Des d’infantil, a primària donant classes de socials, matemàtiques i educació física i també vaig donar classes a adolescents i a adults. Crec que a hi ha molt pocs homes a infantil perquè tenen por. Tenen molta inseguretat davant de la pa-

6


7


entrevista El noi era un hiperagressiu. Vam establir uns procediments per reduir aquesta hiperagressivitat i ho vam aconseguir en 6 mesos.

Què és el que menys t’agrada de la teva feina? I el que més? El que menys l’estructura i el que més els nens i les nenes i els reptes.

Quins creus que són els valors que ha de transmetre un mestre? Els de la inclusió i l’empatia, que van junts. Incloure a l’altre com alguna cosa normalitzada, com a forma de vida. És com jo entenc la vida. S’ha de portar el terme inclusió a la seva màxima.

Coneixem al Rafa mestre, però como era el Rafa alumne? Jo d’alumne era un “trasto” però també vaig ser delegat de classe. Jo vinc d’una escola on els mestres em pegaven perquè parlava, em movia i a més era dels Luque... Quan vam venir a Catalunya em van apuntar a l’Acadèmia St. Jordi, amb mestres revolucionaris que feien escola catalana, eren uns progres «que te mueres». Els mestres es reunien amb els Delegats de les classes i discutíem quins havien de ser els càstigs! La Simona, el Fuster, el Pipa,... eren els mestres. Aquesta és l’escola que em va marcar i tots aquells mestres joves que estaven provant tot i amb il·lusió i feien el «por qué no?».

Què canviaries del sistema d’educació actual? Què penses de l’educació per projectes? Del sistema actual canviaria la estructura burocràtica i tot el Consorci de dalt a baix així com la inspecció. Penso que l’educació per projectes és el camí, ja que no podem educar de la mateixa manera que ho fèiem fa 50 anys. La societat del futur serà diferent. Hem d’ensenyar als nens i nenes a aprendre a aprendre, a investigar a aixecar la tapa de la caixa i que ells vegin què hi ha dintre , a fer-se preguntes, a no donar solucions, a PROVOCAR!!, i si s’equivoquen hem de saber ensenyar a gestionar la frustració i també a aprendre a treballar en equip.

Què sents el primer dia de curs amb un grup nou? L’observo, li deixo el màxim de llibertat i l’observo. Com emoció, estic expectant i veient quin serà el repte.

L’educació emocional s’està treballant però no és suficient. Gestionar l’alegria, frustració... és fonamental.

Quin ha estat el repte més complicat amb que t’has trobat fent de mestre? Ara m’estava recordant de l’única vegada que he participat en la retirada de la custòdia d’un nen. El cas d’un noi, amb mare i pare alcohòlics, que pegaven als nens, estaven desatesos i ens vam haver d’implicar. Jo en aquell moment era cap d’estudis i m’hi vaig haver d’implicar. Ho recordo amb molt de dolor i mira que li dono voltes i em dic que va ser la solució correcta. El gran ho seguia negant i intentava fer callar les germanes.

Ets llaminer? Molt. Però més de salat que de dolç. Tot i que m’encanta la xocolata.

Quan començo un curs, analitzo els casos més difícils i de seguida els vull posar cares a ells i a les seves famílies.

Que t’agrada fer en el teu temps lliure? Anar en bici, la muntanya i gaudir de la meva família. Sóc molt familiar. M’agrada provocar molt a les meves filles, provocar a la meva dona. En els moments crítics, com ho fas per mantenir la calma? Jo sempre dic: gira’t cap a la pissarra i intenta recomposar-te i quan et tombis, tu has de donar una imatge concreta, els teus sentiments puntualment poden aparèixer però no sempre. Els nanos no tenen perquè rebre els teus. Tu has de rebre els seus però els nanos no els teus. Has de regular què dones i què no. Si que els pots dir «estic trist» però no pots descarregar la teva tristesa. Quines són les teves vacances ideals? Moltes! Una motxilla i anar amb la meva companya a

8


9


entrevista

Per ser un bon mestre s’ha d’incloure a l’altre com alguna cosa normalitzada, com a forma de vida. És com jo entenc la vida.

Quin és el millor moment del dia? Depèn. M’agrada molt el despertar. M’agrada molt el Sol, sóc mediterrani. Bàsicament tot el que tingui a veure amb llum i Sol.

descobrir qualsevol cosa. Ho hem fet moltes vegades. Amb la Júlia amb 4 mesos vam recórrer Xile de dalt a baix. Vam viatjar a finals de febrer que a Xile es Setembre perquè vaig agafar permís de paternitat. Després, en tenir dues nenes hem fet Europa, però improvisem sempre i sempre ens surt bé. Estem oberts al que sigui. Et tiraries en paracaigudes? Jo no. La meva dona i les meves dues filles ho han fet però jo no m’atreveixo. Sóc un cagat! Jajaja... T’agradaria tornar a ser un nen? No. Jo sempre dic: vaig ser un nen molt estimat en un espai natural per poder-me desenvolupar. Però ja està. La teva cançó preferida? I el teu llibre preferit? La meva cançó favorita és “Epitaph”, de King Crimson, és una cançó deliciosa. I de la música actual, m’agrada molt Txarango. De l’últim disc, les meves cançons favorites són: “Una lluna a l’aigua” o “Obrir les portes”. I, pel que fa al llibre, hi ha un professor de secundària de París, Daniel Pennac, mestre de literatura d’un suburbi de París. Juga molt a narrar situacions del seu institut, és molt divertit. És un projecte seu de xerrar amb els seus alumnes: «Como una Novela».

Una persona tan activa com tu, quins plans tens en la teva nova etapa? Fa un parell d’anys que vaig començar a dissenyar-ho. Vull fer assistència a nens de llarga estada a hospital. Vull treballar Art amb nens de llarga estada perquè considero que l’Art és l’única cosa que els pot facilitar les coses. No vull fer de mestre, m’ofereixo com a tallerista per treballar Art. Anar allà com a voluntari i dir “nano, vaig a descobrir-te Miró i la setmana que ve no t’explico que et descobriré”. Jo tinc un projecte que en un termini de 2 anys intentaré implicar-me amb un equip de gent que treballi un concepte que fa anys que es treballa a Estats Units i és que si s’estimula la zona sinestèsica del cervell a malats de càncer, es pot reduir la medicació. Hi ha una investigació als EUA molt interessant que va demostrar que si se’ls estimulava amb elements d’Art, música i emocions... es podria reduir la medicació i donaven els mateixos nivells de marcadors que altres. Aquest és el meu repte. Intentar ajudar-los a descarregar: tens ràbia? Tira-la! Pinta la ràbia! De quin color la veus? Trepitja-la! Jo penso, dintre de 2 anys, estar col·locat. La meva família ja ho sap des de fa temps. Vull regalar la meva força de treball en un àmbit que jo pensi que puc aportar tot el que jo sé. Vull veure si sóc capaç d’aguantar tot el que significarà. No sé si estic preparat, sí que em fa por, però la por no em farà deixar-ho estar. Quan vaig pensar en jubilar-me és la primera imatge que em va venir al cap, i jo no crec en les coincidències. Va caure en les meves mans una revista que parlava d’aquest tema i quan vaig acabar la revista li vaig dir a l’Antònia: “ja sé que vull fer” i porto dos any elaborant la idea!! Com veus, en un futur, als nens que has tingut? Com els visualitzes (canvis tecnològics, climàtics, socials...)? Els hem de preparar? Depèn de com emocionalment s’enfrontin als problemes que els hi vagin sorgint, i de les seva capacitat d’anar fent. Principalment, els hem d’estimar i acompanyar. Poc més podrem fer. És ser pare i ser mare. Rafa, moltíssimes gràcies per explicar-nos tota la teva trajectòria. Et desitgem molta sort en la teva nova etapa que aviat començaràs i esperem continuar trobant-te per Sant Andreu amb la teva bicicleta i el teu somriure!

10


Dues famílies ens conten la seva experiència amb el Rafa ”Jo, més que una anècdota, vull explicar-vos el record que sempre guardaré del Rafa. Va començar a l’escola a la vegada que el meu fill Nil va entrar a P3. I és clar, que esperes? Una mestra. Ups! És un home!..... bé, i què? Doncs que al cap de 3 anys quan va entrar la meva filla Berta a P3, desitjava que tingués al Rafa de tutor! Ara ens creuem petits moments, un “hola” ràpid pel barri o a la sortida de l’escola, quan marxa en bici. Però durant 4 anys, vem tenir tracte diari i sempre li estaré agraïda pel bon mestre que va ser amb els meus dos fills. M’encanta la manera que té de deixar-los ser ells mateixos, sempre allà, observant-los, amb aquella cara de tendresa que delata que gaudeix d’estar amb els nanos. Com busca la manera de fer-los sentir, de despertar-los la curiositat per tot el que els envolta. Els experiments amb música de fons i com m’explicava il•lusionat, a la sortida de classe, com l’havia sorprès les reaccions dels nens i nenes. Sempre explorava noves maneres de fer, sempre se li acudien idees per resoldre allò que ens preocupava i sempre tenia un missatge tranquil•litzador i optimista. És genial deixar els teus fills de 2, 3 i 4 anys cada dia a l’escola en mans d’algú com el Rafa. Una persona positiva, apassionada de la seva feina i amb aquesta tendresa i aquest saber fer envers les criatures.

Olga.

”Recordo com si fos ahir el primer dia de l’adaptació del Nil, a P3…. Venia d’una experiència no gaire bona a l’escola bressol, on mai va acabar d’adaptar-se bé. Per animar-lo en la seva nova etapa, durant l’estiu anterior al començament de P3, em vaig dedicar a explicar-li que en l”escola de grans” tindria molts amics, que jugaria molt, que aprendria moltes coses, i que li encantaria la seva profe, a la que (per error) vaig idealitzar i vaig descriure com “molt guapa i simpàtica, amb els cabells llargs i negres, etc” (com la que havia tingut en l’escola bressol). La gran sorpresa la vam tenir als pocs minuts del primer dia de l’adaptació a P3, quan el Nil en mig de la classe cridant, va dir-me: “mama, on està la professora tan guapa i amb els cabells tan llargs i negres que m’havies dit que tindria?, aquí a la classe només veig a un senyor calb amb ulleres, que diu que es diu Rafa!!!!”. Així va ser com vam conèixer al Rafa, el professor del Nil de P3 i P4 que, segons ell (i nosaltres) “ha estat el millor profe que ha tingut mai i que mai tindrà”!!!

Ricard i Yolanda.

Pares del Nil Millat Monzonis, del primer P3 del Rafa a l’escola

Mare del Nil i la Berta Berruezo. Alumnes del Rafa que l’adoren

11


manualitats

castells 12


Cada any, pels volts de Sant Jordi, l’Escola ens proposa a les famílies fer alguna manualitat amb el rerefons de la llegenda. Aquest any ens convidaven a fer un castell i ha estat espectacular veure l’exposició d’aquest esforç. Castells impressionants... absolutament tots. Moltes gràcies a tots per participar.

13


contes de Sant Jordi 14


Visquen els contes i visca Sant Jordi!

Contes d’abans, contes d’ara, personatges tronats, pirates i monstres... benvinguts tots a la tarda dels contes que es fa cada any per Sant Jordi. Divendres 28 d’abril, mares i pares, van explicar contes als nens i van acabar amb una rosa, contents i agraïts d’aquesta experiència tan fantàstica i enriquidora. 15


contes de Sant Jordi Cadascú explica el conte a la seva manera... però tothom s’ho passa pipa, el que conta i el que escolta.

16


Els nervis del debutant s’acaben quan comences el conte i veus que als nens, els encanta.

Els nens súper atents, els pares súper contents. Una experiència que deixa a tothom amb ganes de repetir.

17


Jornada

de treballs en familia

EL PASSAT DIUMENGE 2 D’ABRIL VA SER LA JORNADA DE TREBALLS EN FAMÍLIA, UN DIA MOLT ESPECIAL ON MARES, PARES, NENS I NENES DONEM UN COP DE MÀ A L’ESCOLA PER REPARAR, ACONDICIONAR, PINTAR, CAVAR, ORDENAR... EN DEFINITIVA PER DONAR UN BON REPÀS A L’ESCOLA DE CARA AL FINAL DE CURS.

AQUESTA ÉS UNA JORNADA ESPECIAL PELS NENS, QUE VEUEN COM ELS SEUS PARES ENS SENTIM NOSTRA L’ESCOLA, COM L’ESTIMEM, LA CUIDEM I LA VOLEM GAUDIR AMB ELLS. ÉS UN DIA ON ES VEU L’ORGULL DELS NENS DE VEURE ELS PARES IMPLICATS AMB UN ESPAI QUE VEUEN TAN SEU.

I DES DE L’AMPA FEM UNA CRIDA PERQUÈ L’ANY QUE VE SIGUEM MÉS, MOLTS MÉS... PERQUÈ NO PODEM DEIXAR PASSAR AQUESTA OPORTUNITAT TAN GRAN DE FER ESCOLA I A LA VEGADA DE PASSAR-HO TAN BÉ.

18


19


els nens i les nenes estan orgullosos de ser allà , amb els pares, ajudant a l’escola

20


una ocasió única per sentir-nos l’escola nostra, dels nens i dels pares l’escola de tots

21


un pica-pica per fer una pausa i recuperar forces i en acabar un dinar de pic-nic que els nens van gaudir com mai 22


amb els globus blaus ens vam voler unir amb la sensibilització del dia mundial de l’autisme

23


Aquest és el recull dels

textos premiats als

jocs florals

de l’Eulàlia Bota, que s’ha celebrat

AMB MOTIU DE LA DIADA DE SANT JORDI. Hi trobareu poemes i contes escrits

PER NENS I NENES DE 1er A 6è. Gaudiu de la lectura!

24


25


Guanyadors Jocs Florals

Primavera

El dia

Hugo Calvo 1r A

Abraham Ferrer 1r C

A la nit estic adormit i sento com canten els grills, però a vegades sento el llop i després surt el sol.

El peix és amic de l’orca. El drac és amic del foc. El gat vol atrapar el ratolí. La planta li dóna aigua. El peix està content, el peix salta de roca en roca. La planta creix. Ja ha arribat la primavera!

Al cap d’una estona monten la fira i pujo a l’atracció mentre canto una cançó.

La nit romàntica Pol López 1r B

Fem un viatge romàntic, pels mars tranquils. Parem a una illa tranquil•la. allà al fons hi ha un país i ja han arribat. Ja estan a l’hotel, saltant a la piscina. Ja és de nit, estan sopant i ja se’n van.

26


Les paraules amagades Laia Miquel 2n A

Hi havia una vegada un nen que es deia Àlex i tenia 8 anys. El seu pare estava en un país que estava molt lluny. L’Àlex sempre havia volgut saber on vivia el seu pare, però no ho sabia. Un dia, quan arribava de l’escola la mare li va donar una carta del seu pare i se’n va anar a l’habitació i la va llegir. I deia així: “Hola Àlex sóc el teu pare i t’he enviat aquesta carta on posen pistes que et guiaran fins al meu país. Pista 1: ”La primera lletra és A.” I l’Àlex va agafar l’atles i es va posar a mirar quins països començaven per la lletra A i en va trobar molts. Una setmana després, la mare li va donar una altre carta on posava que la última lletra era la A. I aleshores li va preguntar a la seva mare quin país començava per la lletra A i acabava per la lletra A, i es van posar a buscar a l’atles quins eren els països on vivia el seu pare i l’Àlex va dir: “el país on viu el pare és Argentina!!”. Aleshores van rebre les maletes i se’n van anar a veure al pare. Van viatjar durant tres setmanes seguides i quan van arribar, l’Àlex li va fer una forta abraçada.

L’aventura del terror Miriam Rodríguez 2n B

Hi havia una vegada una princesa i una bruixa que eren germanes. La bruixa era científica i la princesa era model. Un dia la bruixa va fer una poció que va explotar i la va convertir en una bruixa dolenta que volia destrossar la Terra i va formar un exèrcit de trolls. Quan la seva germana es va assabentar va avisar a tots els seus amics i van formar un grup per detenir a la bruixa. La Princesa i els seus amics van passar per boscos, platges i carrers i de tot. Quan van veure una casa embruixada van veure a la bruixa i es van espantar però la princesa havia portat un llibre de conjurs i va dir: - Abra cadabra, pota de cabra! I la bruixa es va convertir una altra vegada en bona. Se’n van anar a casa i van fer un pastís de maduixa i se’l van menjar.

27


Guanyadors Jocs Florals

La cova subterrànea Tatiana Valdes 2n B Un dia, un nen estava a mig camí de l’escola quan es va trobar... una cova subterrània!. Tenia molta por, però també molta curiositat, per això va entrar. Allà dins es va trobar una fada, però es veia molt dèbil, així que el nen va preguntar a la fada: - Què et passa? Però la fada, en símbols, li va respondre que estava malalta, i llavors el nen li va dir: - I per què no parles? La fada va escriure en un paper que hi havia tirat a terra, deia que tenia una malaltia que l’impedia parlar, però que el medicament es trobava al cim de la muntanya de les fades, i a banda li va posar: em pots ajudar? I el nen li va dir: - Doncs clar que t’ajudaré! Però no parlarem fins que trobi el medicament i et trobis millor. La fada li va donar al nen un mapa de la muntanya de les fades i els dos van sortir de la cova i van anar corrents cap a la muntanya. Quan van arribar-hi van mirar el mapa i van veure que havien de pujar a dalt de tot. Van pujar corrents fins dalt de tot i van veure un puntet brillant, llavors van seguir corrents fins que es van trobar al seu costat. Quan ho van mirar van veure que el punt brillant era una pols de color plata, la van agafar, li van treure la sorra i la fada es va menjar la pols. En un segon la fada va poder tornar a parlar, i va dir: -Gracies!. Gracies per ajudar-me! Els dos junts van tornar a la cova i quan van arribar van dir: -Visca, visca! Ho hem aconseguit!

El guepard Pol Fernández 4t B Soc ràpid com el vent, amb les urpes ben esmolades, sempre estic corrent, mentre amenaço a tota la gent. Ningú no em planta cara quan la tinc ben enfadada. I si lluiten contra mi jo li poso fi

28


29


Guanyadors Jocs Florals

Una història original Claudia Lúber 3r A Hi havia una vegada...Eh! un moment, si estem al 2017!. Això hauria de ser més modern!. Bé, no ens emboliquem i anem al gra. -Jordi! -Què Jana,què? -Ajuda’m a fer la història per al Jocs Florals. Aleshores la Jana i en Jordi van estar treballant, treballant i treballant fins que van acabar la història. Quan la Jana li va ensenyar la feina a la mestra, aquesta va pensar: -Quina història més rara, però és original! Sabeu perquè va pensar que era tant original? Doncs perquè tothom feia la típica història de la “llegenda de Sant Jordi” i aquesta no ho era. Quan va arribar el dia dels premis, la Jana i totes les seves amigues i amics estaven nerviosos...no! , molt més! Totes les històries de dracs i princeses tenen un final feliç, però la de la Jana també... Perquè va guanyar!!!

30

Escacs Hongdao Hu 4t A

Salta el cavall i surt de l’amagatall. La torre negra avança fins la reina. El peó defensa com un lleó. L’alfil s’espanta I s’escapa. El rei corre i s’amaga. Escac i mat el joc s’ha acabat.


Un nen diferent

Sergí Romà 5è B

Un dia a París un nen estava esmorzant abans d’anar a l’escola. Era en Bobi i era un nen que tenia la cara deformada. Tothom el tractava molt bé i no es sentia diferent. En Bobi sempre estava content, si coneixia algú el tractava molt bé. Bé, tornem al principi, en Bobi estava molt content d’anar a classe perquè havia sentit que vindria un nen nou. Però quan va arribar el nen va veure que no seria molt amable. Així va ser. Es veu que l’havien expulsat d’una altra escola i que sempre es barallava amb algú. Es deia Ivan i quan va veure al Bobi es va començar a riure. Va dir que semblava que l’haguessin fet amb els ulls tancats. Tothom li deia el mateix perquè no s’ atrevien a enfrontar-se’n a l’ Ivan. Això no era el pitjor, només li parlaven per dir-li coses dolentes i quan l’Ivan no venia li deien el mateix per si algú li deia. Ell obligava al Bobi a que li fes els deures, i ell s’atrevia a fer-los malament. A casa seva estaven molt preocupats. Van anar a parlar amb el director, però ell va contestar que no es podia expulsar a ningú fins que no portés dos anys a l’escola. Els seus pares van trucar al pare de l’Ivan per comentar -li, però ell va dir que era impossible, que el seu fill estava molt educat. El Bobi va pensar que si era tant educat perquè l’havien expulsat. Quan va arribar a l’escola es va trobar a l’Ivan molt enfadat per haver trucat al seu pare, però el Bobi li va dir que si li pegava trucaria al seu pare. L’Ivan no s’ho va pensar dues vegades i es va tranquil•litzar. Llavors aprofitant que no s’atrevia a pegar-lo, li va explicar que no calia que es fessin amics però tampoc que es barallessin. Al principi no el va convèncer però després s’ho va tornar a pensar i va estar d’acord. Quan el Bobi li va explicar als seus pares van explotar d’alegria. Aquesta història ha demostrat que no tractis algú diferent perquè en el fons tots som persones.

31


Guanyadors Jocs Florals

La ciutat alegre Bernat Pujades 5è A Un dia com qualsevol altre vaig sortir de casa i vaig veure tota la ciutat plena de colors i alegria. De sobte vaig mirar la porta de casa i també estava tota pintada. És com si el Déu del món hagués tirat una bomba de colors al mig de la ciutat i hagués quedat tot pintat de colors alegres. Vaig anar a fer una volta per a veure tota la ciutat pintada, i fins i tot la persona més trista de la ciutat estava alegre. Tothom era amable amb tothom. També les plantes eren amables i es podien moure amb les seves arrels com a cames, . Al mar l’aigua era molt cristal•lina i els animals marins estaven alegres. Però, de sobte, el cel es va ennuvolar i van començar a caure llamps i tot es va tornar de color gris: les plantes i els animals s’estaven morint. Pel carrer ja no quedava ningú, només quedava jo al mig del carrer, sol, envoltat de gris. Els rellotges anaven en contra direcció, les gotes anaven cap amunt ni els llamps queien a càmera lenta. Havia de fer alguna cosa per canviar-ho tot. Vaig anar cap a casa corrent però no podia tocar la porta perque si no em tornaria de color gris, així que vaig agafar un pal que encara estava de colors alegres i vaig fer palanca per obrir la porta. Quan la vaig obrir, vaig veure els meus pares, asseguts al sofà de casa, mirant la televisió en blanc i negre. Ells també s’estaven tornat de color gris! Vaig intentar parlar amb ells però no contestaven. Així que vaig decidir anar-me’n de la ciutat a un altra ciutat o poble que estigués pintat com la meva abans.

32


Pel camí m’anava trobant a gent, com per exemple uns avis molt amables que em van donar un croissant de xocolata perquè els feia pena veure un nen com jo sol per allà. Quan vaig arribar al primer poble que vaig veure també era tot gris i em vaig endinsar una mica per a veure si hi havia un raconet amb color, però no en vaig trobar cap. Quina llàstima que aquell poble estigués gris per que era molt bonic! Però vaig veure un home gran que repartia regals de colors! Em vaig acostar a ell i li vaig demanar un regal i me’l va donar molt amablement . Vaig tenir una idea! Vaig tornar a la meva ciutat i vaig veure l’ultim llamp que queia i vaig pensar: -És ara o mai!- Vaig anar corrent cap a on queia el llamp i quan el llamp va topar amb el regal, el regal va explotar o ho va pintar tot de colors, com era abans. Tothom em va felicitar i em va tirar enlaire i la ciutat va ser com era abans.

33


Guanyadors Jocs Florals

Els nans Dídac Marín 6è B

De les mines són els reis, gran enemics dels elfs, mos de la foscor, van amb ponis, cabres i porcs. Grans quantitats d’or amaguen als seus castells, ambiciosos com són en tenen els salons plens. Aliats no en tindran mai, a ells no els hi calen pas. Amb el seu exèrcit van a derrotar orcs i gegants. Barbes frondoses ells porten que semblen escuts gegants, homes i dones en tenen i no se les tallaran mai. Destraler pot ser golafre i llaminer, malcarat sempre serà i mala fama tindrà. Baixets com un tap, coberts per un bosc, astuts com un mamut els nans són els més forçuts.

El meu poema Cloe Miralles 6è A

Sóc el germà gran del rodolí i cosí de l’endevinalla. Tinc més paraules que un remolí I no sóc pas una rondalla. Paraules entrellaçades això és del que estic feta. Sóc una xarxa de frases i estic plena de lletra. Jo sóc poesia estic feta amb rima alegra’m el dia i llegeix-me amb ritme. Amb pronunciació correcte i veu harmoniosa, t’imagines quin és el meu rostre? Deixa volar la imaginació i que la resposta no et faci por! Qui era o qui sóc això depèn del meu autor. El meu present o el meu futur només depèn de tu...

34


35


36


a p

m a l’ a ú n i t n co

treball ant

1. Comissió de Festes

38

2. La Colla

40

3. Comissió Inclussiva

46

4. Comissió de la Biblioteca

48

5. Comissió d’Extraescolars

52

5. Comissió d’Espais Familiars

58

37


dolç Carnaval

Cristina Díaz

comissió de festes

El 26 de febrer es va celebrar la Cercavila de Carnaval al barri de Sant Andreu i aquest curs la il.lusió de totes les famílies per poder participar ”amb cara i ulls” ens va portar a organitzar la ”comparsa”. Des de la Comissio de Festes de l’AMPA es va demanar la participació de totes les famílies per formar un bon grup de treball. Aquest curs ens vam decidir per anar de cupcake i els de la nostra Colla de chefs. Va ser un treball en equip, de moltes hores pero també de moltíssima il.lusió. Moments de riure, de converses, de dubtes, d’emocions compartides que reflecteixen molt bé l’esperit de la nostre escola. Finalment va arriba el gran dia, i sense cap dubte va ser molt especial per tots, petits I grans! El curs vinent esperem passar-ho encara millor fent les disfresses i participant de la rua per gaudir una altra vegada de aquests moments mágics!

38


39


la colla

Jaime Arjona

trobada de gegants d’escoles de Catalunya Per fi va arribar el gran dia, el diumenge 28 de maig vam poder disfrutar tots plegats, de la XIX Trobada... al nostre barri o poble de Sant Andreu.

40

D

esprés de 11 mesos intensos de treball, amb moltes reunions, permisos, llicències, comissions...van poder fer realitat el somni de portar la Trobada de gegants a casa nostra. Un total de 38 Colles i unes 1.200 persones vingudes de molts llocs (Mataró, Tarragona, Sant Feliu, Terrassa, Barberà del Vallès, Rubi, el Prat i moltes colles de Barcelona). El dia va començar molt d’hora, a les 07:30 per a molts voluntaris de les escoles organitzadores. Voluntaris que erem al parc de la Maquinista per montar


41


la colla

taules, contenidors de reciclatge, preparar esmorzar, marcar les plantades...un treball en equip que només podem fer les AMPES/ AFAS com sempre. Dies abans estavem una mica nerviosos, ja que no teniem la confirmació de molts voluntaris, però quan va arribar el dia van aparèixer molts, de totes les escoles organitzadores: Ignasi Iglesias, Eulàlia Bota, la Maquinista, la Pegaso, el Sagrer, Can Fabra, Turo Blau i Mestre Enric Gibert i Camins. Totes escoles públiques del districte. A les 09:00 després de acreditar-se i deixar els gegants a la Plantada va començar l’esmorzar de Colles al parc. També van tenir actuacions de Timbalers de Sant Andreu, Sambadreu i Castells amb la Jove de Barcelona i tallers del Guixot de 8. A les 11:15 després de la reunió de caps de colla recollim tot el parc i agafem els gegants per fer el trasllat fins la sortida de la cercavila davant de l’esglèsia de Palomar. A les 12:00 amb un gran sol i moltíssima calor va començar la cercavila. Tot en l’horari previst. Les Colles van lluir i van fer ballar els seus gegants pels carrers del nostre barri i van poder sentir les gralles i els tabalers amb els seus ritmes i cançons. Recorregut: sortida carrer del Segre, passeig Torras i Bages, carrer

Les Colles van lluïr i fer ballar els seus gegants en un ambient espectacular Joan Torras, carrer Gran de Sant Andreu, plaça del Comerç, carrer Balari i Jovany i la Fàbrica fins arribar a la plaça de Can Fabra travessant el parc. A les 13:30 entrava a a la plaça la última colla, la de la l’escola la Maquinista, què va ser la escollida per aprofitar i reclamar la construcció de la seva escola. Va ser um moment molt emocionant!!!! A la plaça vam tenir balls de gegants, els grallers van

42


43


la colla

44


tocat Gironella, Dolors de Munt. Els tabalers uns 300 van tocar junts i per primera vegada en una Trobada un ritme SAMBA REGAEE. Van fer tremolar la plaça amb un gran esclat final de conffetti. Després parlaments i presentació de la Colla organitzadora de la Trobada 2018, Escola Vedruna-Vall de Terrassa. Per acabar tots junts van tocar i ballar Gener Febrer i Passi-ho bé. A les 14:30 vam recollir tot i vam deixar la plaça com si aquí no hagués passat res. A continuació vam fer el dinar de germanor a l’ICUB de la Fabra i Coats. Unes 670 persones vam compartir menjar i per acabar vam tenir tots els nens i nenes l’actuació de les GRIMPALLUNES. A les 17:30 i després de recollir tot va tocar despedir-nos i donar per acabada la XIX Trobada. Ara ens toca recollir fotos i videos i fer un gran reportatge i presentar a tothom el que van fer aquest dia al nostre barri. Me’n vaig a casa molt cansat però a la vegada molt content de veure que tot va sortit molt bé, que molts voluntaris van col·laborar i que les colles convidades van marxar molt contentes. Volia donar les gràcies a totes les famílies que van par-

El fi de festa el posaven 300 tabalers a ritme de samba reggae ticipar a la cercavila, a tots els voluntaris que van ajudar tot el dia (mares, pares, nens, nenes, avis i avies, amics) i com no, donar les gràcies a les AMPES/ AFAS per fer possible aquest projecte, a les tècniques de l’Ajuntament i Conselleres del districte, a la Germandat de Trabucaires i Geganters de Sant Andreu, a tots els patrocinadors i col·laboradors i a totes les Colles que van participar.

gràcies a tots, ens veiem amics. Força Eulàlia Bota.

45


comissió inclusiva

2 de abril todos de azul Ana Ortega

En el año 2007, la Asamblea General de las Naciones Unidas, preocupada por la prevalencia de los TEA en todo el mundo, declaró el 2 de abril como Dia Mundial de Concienciación sobre el Autismo.

E

s un día para dar visibilidad a la ”discapacidad invisible”, denominada así por carecer de rasgos físicos específicos y manifestarse únicamente por el comportamiento. Pero 1 de cada 68 nacimientos es diagnosticado dentro de los TEA (Trastornos del Espectro del Autismo). Es un día para sensibilizar y reclamar la igualdad de derechos en todos los ámbitos; educativo, social, cultural, laboral... para las personas con TEA y sus familias, que a diario sufren situaciones de discriminación y de vulneración de estos derechos fundamentales. Es un día para difundir en qué consiste realmente el autismo y desterrar falsos mitos pues el desconocimiento genera prejuicios negativos, rechazo y exclusión. El término TEA hace referencia a un conjunto amplio de condiciones que afectan al modo que una persona percibe el mundo, procesa la información y actúa recíprocamente con otras personas, dando lugar a dificultades de comunicación e interacción social, así como en la flexibilidad del pensamiento y de la conducta. Algunas cosas que debes saber sobre el TEA: Es un trastorno de “espectro” porque afecta de manera distinta a cada persona, aunque todas las personas con TEA presentan algunas características similares, especialmente los relacionados con dificultad en la interacción social. Las personas con TEA procesan la información en su cerebro de manera distinta a los demás. Afecta al desarrollo de habilidades sociales, a la

comunicación y lenguaje y a comportamientos y rutinas repetitivas. Las causas son desconocidas hasta ahora. Los estudios hablan de una combinación de componente genético (hasta más de 1000 genes implicados) y factores ambientales. Necesitan apoyos continuados a lo largo de su vida. Los niños y las niñas con TEA tienen dificultades en algunas áreas, por eso necesitan ayuda específica y apoyos necesarios en la escuela para poder tener una educación de calidad y acceder a las mismas oportunidades que cualquier otro infante. El uso de pictogramas les facilita la comprensión y supone un sistema alternativo a la comunicación verbal. Se esfuerzan constantemente y tratan de comprender el mundo. Cada año el movimiento asociativo del autismo en España se suma a este dia con una campaña de sensibilización y concienciación promovida desde Autismo Europa. Este año 2017 el lema elegido fue “Rompamos juntos las barreras por el autismo, Construyamos una sociedad accesible”. Desde la Comisión Inclusiva AMPA Eulália Bota también hicimos nuestra propuesta de fotos conectados al azul, puesto que el color azul es símbolo del autismo. Representa lo que viven las personas con este trastorno y sus familias: puede ser brillante como el mar en un día de verano u oscuro como el mar en tempestad.

46


Es un dĂ­a para desterrar falsos mitos pues el desconocimiento genera prejuicios negativos, rechazo y exclusiĂłn. 47


comissió de la biblioteca

Nuria Bartolomé

La menja se reinventa Todos sabemos que la música es un lenguaje que llega directo al corazón y a las emociones de los niños y es además una herramienta maravillosa para favorecer el desarrollo de los pequeños al apoyar su aprendizaje en distintas áreas: les ayuda a desarrollarse como personas, acercarse a los sentimientos propios y ajenos, y les ayuda a sacar esas emociones que, a veces, cuestan tanto de expresar.

Y

o soy violinista y empecé mi carrera de música con poco más de 7 añitos. Crecí entre violines, pianos, guitarras y orquestas de música clásica, por lo que se de primerísima mano el beneficio que aporta la música en el crecimiento emocional y en el desarrollo de los pequeños, de los mayores, de los altos, de los bajos,de todos en general!!, porque la música es así: une. No importa como seas ni de donde seas…la música es un lenguaje universal y maravilloso.

Por eso, cuando en la comisión de Biblioteca pensamos acerca de la siguiente temática y buscábamos la forma de darle a las Menjas de contes un aire nuevo, renovado, activo y participativo…., se nos ocurrió la mejor de las ideas: hagamos una Menja diferente, una Menja en la que los pequeños puedan tocar, ver, manipular el cuento…una Menja en la que no sólo escuchen, hagamos que sientan, que toquen y que manipulen el cuento…. ofrezcamos la posibilidad de que la Música entre en las Menja de Contes, pero de forma distinta.

48


49


comissió de la biblioteca Esta vez no vamos a contar un cuento de música…”vamos a tocar un cuento”. Y nos pusimos a trabajar!! Como no podía ser de otra manera, el ser violinista inmediatamente me dio el boleto ganador para poner mis habilidades a funcionar y desempolvar mi violín y, aunque siempre he dicho que tengo pánico escénico y que no me gusta tocar delante de la gente, porque me pongo nerviosa y los dedos se me quedan tiesos…lo cierto es que, cuando se propuso hacer esta Menja de música, no lo dudé un segundo y me lancé de cabeza a la organización. Lo que no tenía nada claro es qué hacer con 30 pequeños y exigentes espectadores; y es que, con mi pánico escénico, nada me parecía factible con semejante auditorio. Así que le dí una vuelta y decidí implicar conmigo a una mami valiente y violinista como yo, que además de ser una fantástica mami, es del gremio y, no nos vamos a engañar, eso era un punto a favor que me iba a poner el reto mucho más fácil!. Ya os adelanto que, desde la preparación, la cosa ya fue muy divertida e imaginativa. Nuestra idea era

hacer un cuento en el que tocando el violín, el piano, la flauta, los tambores, el acordeón y todos los instrumentos que pudiéramos conseguir…los niños pudieran participar de él, formar parte del cuento tocando los instrumentos y aprendiendo de ellos. Así

50

Los niños acabaron tocando todos los instrumentos y participando en el cuento.


que le pregunté a varias expertas en esto de contar cuentos y nos recomendaron el cuento de “Sofía, la vaca que amaba la música”, un cuento que conseguía nuestro objetivo a la perfección: presenta varios instrumentos, era participativo: los niños podrían tocar los instrumentos y formar parte de la orquesta de Sofía, y además educa en valores como: la amistad, la igualdad, la empatía y el valor en lo diferente. Así que allá que nos lanzamos, con nuestros violines, piano, acordeón, flautas, maracas, panderetas y todo lo que Jaume (el profe de música) nos prestó para el gran día… Finalmente la Menja tuvo, como siempre, una gran acogida e hicimos pleno en aforo!!. He de decir que fue una tarde espectacularmente divertida, los niños acabaron tocando todos los instrumentos y participando en el cuento, haciendo pruebas de orquesta y siguiendo las pautas que le fuimos dando: ahora bajito, ahora fuerte, ahora todos, ahora unos pocos, etc… Ellos disfrutaron muchísimo, participaron y se divirtieron, los papás y mamás disfrutaron de la tarde de música y cuentos y conseguimos el objetivo: una

Esta vez no vamos a contar un cuento... ”vamos a tocar un cuento”. vuelta de tuerca a las Menjas de Contes, que si ya son todo un éxito de la escola, ahora, con éste nivel de participación e implicación, más aún. Porque lo que está claro es que, como dice el famoso dicho: “todo lo que se prepara con voluntad y cariño, siempre tiene éxito”, y de voluntad, cariño e ilusión, en ésta comisión “vamos sobraos…”.

51


comissió d’extraescolars

botó..

El dijous 18 de maig va tenir lloc la 2ª Mostra d’Extraescolars esportives i festives de la nostra escola.

Alícia Vallejo

i per a mostra un

V

a ser el moment en que els nostres petits i petites van demostrar el que han après durant tot el curs en les seves activitats, i van tenir el merescut reconeixement amb les medalles commemoratives i una motxilla, donades per 7 d’Aventura, empresa organitzadora de l’extraescolars esportives i patrocinadora de la Mostra. Les famílies van poder veure de ben aprop tot allò que els nostres fills i filles ens expliquen després de recollir-los els dies d’extraescolar, i van gaudir d’allò més.

52


Malauradament, la pluja va aparèixer de bon començament just quan estaven actuant les noies de Patinatge, que van poder acabar la seva exhibició quan ja s’obrien els paraigües entre el públic. Tot i aquest entrebanc van actuar concentrades i decidides a que res els espatllés la seva festa. Per sort, els nois i noies d’Escacs van poder continuar les seves batalles aprofitant el sostre de l’entrada del pati d’infantil. Grans jugadors!

Nens i nenes ensenyen, contents, el que han après durant l’any 53


comissió d’extraescolars

La festa, doncs, va haver de traslladar-se a l’interior de l’escola, i per tant els equips de Bàsquet i Fútbol no van poder fer les seves activitats ja que el pati estava impracticable. I tot i que es va decidir obrir a les famílies les sessions d’aquestes extraescolars de la següent setmana, la decepció va ser molta. Esperem tenir més sort amb la climatologia el proper any. L’exhibició va continuar al gimnàs amb els grups de Gimnàstica Rítmica i posteriorment amb els tres grups de Dansa, que van fer les delícies d’un recinte ple a vesar. El punt final de la jornada el van posar els més petits amb els seus Tabals. Acompanyats d’alguns membres de la Colla de Geganters, Grallers i Tabalers, van actuar amb il·lusió i molta força. Pel que fa als nens i nenes de Teatre, la seva actuació l’ofereixen a les famílies a les portes obertes de l’activitat que té lloc el dimecres i dijous següents a la Mostra. També cal fer un reconeixement a la tasca de les monitores i monitors que durant tot el curs han acompanyat als nostres nens i nenes en cadascuna

54


de les activitats, i sense els que aquest Mostra no hauria estat possible. Els han ajudat a superar-se, a vèncer pors i a aconseguir noves fites. Moltes gràcies per al seu esforç i implicació. Afegim en aquest recull d’activitats el Concert que van oferir els nens i nenes de Música el divendres 5 de maig on tots van interpretar diferents peces musicals, a vegades composades per ells mateixos, i acompanyats dels seus professors. Va ser una gran jornada!

gràcies a tots els monitors i monitores per la bona feina de tot el curs 55


comissió d’espais familiars

escola de pares 56

Andrea Rodríguez Espinoza

La nostra


La Comissió d’Espais familiars va ser pensada per intentar donar suport a les famílies en la criança del seus nens/es però d’una manera integral; o sigui proporcionar eines a tots els nivells i per descomptat també pel que fa a l’acompanyament emocional dels infants.

D

intre d’això, des dels nostres inicis, vam pensar no només en xerrades sinó en la creació d’una Escola de Pares, que aquest any afortunadament hem pogut tirar endavant. La idea era generar un espai amb un entorn acollidor i de confiança entre les famílies assistents. Un lloc en el que d’una manera relaxada i amb l’ ajuda d’un professional, en aquest cas del psicòleg Vladimir Reinhart, els pares i mares poguessin expressar-se còmodament i explicar les seves experiències i dubtes; que sigui dit de pas no són poques. Durant el transcurs de les sessions es va intentar escoltar les opinions dels pares i mares assistents, per tal d’anar millorant les sessions, segons les necessitats del grup. La dinàmica de l’escola de pares estava inicialment plantejada en uns temes específics. Encara que la flexibilitat també va ser molt útil, ja que alguna vegada es va deixar algun tema per

57


comissió d’espais familiars

a poder aprofundir en una preocupació particular d’un pare/mare que requeria ser tractada amb més detall i que va ser molt enriquidor per tot el grup. I així es van anant barrejant moments de tipus participatiu i de relat vivencial amb altres més acadèmics i de resum, per tal de consolidar conceptes i consells que anaven sortint. En la última sessió vam tenir una ponent invitada, la psicòloga Nair Zárate, per parlar d’un tema escollit entre tots i que va ser molt enriquidor. I es que és un format més interactiu que una xerrada, i que dóna ocasions als pares de compartir experiències segons ho necessitin. Ha estat interesant per exemple reflexionar sobre els continguts després a casa, per intentar portar a terme algun consell. Uns dels últims exercissis que ens va proposar el ponent consistia en completar de la manera que consideréssim el següent enunciat: “Ser mare/pare

58

...opinar, escoltar i compartir experiències sempre és enriquidor per créixer com a pares i com a família.


és complicat però ....”. Reflexionant valoro de la maternitat que m’obliga a estar alerta i reciclar-me contínuament, a intentar ser millor com a persona -i tan de bo - en aquest procés ser una mica “millor mare”. És cert que genera molts mals de caps però tot i els moments difícils al final del dia el meu balanç és positiu i esperançador. El què hem intentat amb l’Escola de pares ha estat reflexionar, compartir, agafar consciència i confiança en la criança. Agraïm a totes les famílies participants en aquesta primera experiència els bons comentaris i propostes de millora. La paternitat és un camí que fem en família i per això des de la comissió seguirem amb il·lusió en el nostre intent de donar eines als pares i mares. Eines que ens possibiliten acompanyar als nens i nenes però també accedir a un autoconeixement personal i per tant parental.

Des de la Comissió intentem donar eines per agafar consciència i confiança en la criança 59


ASSOCIACIÓ DE MARES

I PARES D’ALUMNES

Fernando Pessoa, 59. 08030 Barcelona

AMPA ESCOLA EULÀLIA BOTA


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.