__MAIN_TEXT__

Page 1

ota

La revista de l’Eulàlia Bota

EXPRESS Juny 2019

Una rua de premi Els espais a educació infantil

Eduquem en la igualtat

Les Comissions de l’Ampa segueixen fent camí


resentaci

... i ja hem arribat al final del curs 2018-2019. Quants de vosaltres penseu que el temps passa massa depressa? Des de l’AMPA de l’Eulàlia Bota en col·laboració amb el Cole us volem presentar un nou número del BOTA EXPRESS, un número molt especial, primer perquè la podreu gaudir físicament i en un món on l’entorn digital ens arrossega a tots, nosaltres encara valorem la sensació de passar pàgines i poder gaudir com abans, com sempre, de totes les coses que aquest curs ens ha portat. Un número especial, perquè aprofitarem aquestes pàgines per retre homenatge a un home que acaba la seva etapa a la direcció de l’Eulàlia Bota, Jesús, el nostre director, deixa el cole i des d’aquí li volem agraïr, no només la feina feta, sino la passió, l’entrega i l’exemple que sempre ha demostrat i que són un mirall per qui vingui darrera. Moltes gràcies Jesús. Des d’infantil al cicle superior farem servir aquest número per apropar-vos projectes i punts de vista, per classes i per nivells. I com no, us presentem també una selecció de testimonis i reportatges per visibilitzar la feina que fa l’AMPA a través de les seves Comissions. Unes Comissions que tenen la porta oberta perquè tots els que vulgueu donar un cop de mà, opinar o participar com sigui, ho pogueu fer. Des d’aquí us volem animar a participar, perquè com hem dit, el temps passa molt depressa i tenir la oportunitat d’acompanyar als nostres nens i nenes en aquesta etapa és quelcom màgic i preciós. Els que fem la revista esperem que us agradi, però també que poseu en valor les hores invertides en fer-la, amb moltes ganes i bona voluntat. Gaudiu-la!

http://www.ampaeb.cat 2

Sumari 6 10

4

12

16 22 26 30

38

32

40

46 50

54

59

Els espais a Educació infantil Eduquem en la igualtat Cicle mitjà

Cicle superior Entrevista al Jesús Jornada de Treballs en família Projectes que ens agraden Taller de decoració La nostra Colla Espais familiars Comissió de la Biblioteca Comissió Inclussiva Comissió d’Extraescolars Rua de carnaval 2a xocolatada solidària

Qui ha fet aquesta revista: Disseny i maquetació: Bep, S’estima la seva feina, per això la revista entra tan bé per la vista, com un coulant de xocolata, Coordinació i entorn digital: Carles, Sort que té mala memòria, per això s’ho apunta tot al mòbil. Continguts: Agnès, Té el cap ple d’idees per integrar, una crack de la cerca. Correcció: Marta, Ànima de filòloga. Continguts: Equip directiu: Diuen que van enfeinats i sabeu què?... és cert. Tot el que fan, ho fan pels nostres nens i nenes.


educació infantil

Els espais representen una organització on l’infant es converteix en el constructor del seu propi aprenentatge a partir del joc, la investigació i la relació amb els companys/es explorant amb llibertat segons els seus interessos i motivacions. Ells mateixos prenen les decisions i cerquen les seves pròpies estratègies per trobar les solucions davant dels reptes i de les situacions que van trobant. Una de les nostres finalitats consisteix en desenvolupar la iniciativa i la capacitat de decisió del nostre alumnat; empoderar-lo i preparar-lo per la vida.

a educació infantil

4

El nostre objectiu és formar persones més flexibles donant oportunitats de conèixer noves maneres de fer, varietat de propostes... augmentant així la seva autoestima i fomentant la col·laboració entre iguals. Aquí us deixem una mostra de com ho treballem. Per saber-ne més, visiteu el nostre blog d’Ed. Infantil.

5


cicle inicial

igualtat

Eduquem en la

CLASSE

CLASSE

CLASSE

CLASSE

CLASSE

6

7


cicle mitjà

Els vestits

de romans i romanes 1

Els vestits de dona no es diferenciaven molt dels dels homes.

2 Però els romans i romanes tenen diferents formes de vestir-se. 3 A l’hivern els vestits eren gruixuts i els d’estiu eren prims. 4 També es diferenciaven segons la classes social. Els patricis eren

3er A. Planetes

els que tenien molts diners i els que tenien més i millors millors vestits. Els plebeus eren els que estaven en les ínsules i tenien menys diners. Els esclaus eren els que treballaven per els patricis i els seus vestits eren de color terrós.

3er B. Roma

ns

8

9


cicle mitjà

Els nens i nenes de les classes de 4t “CINEMA” i “VETERINARIS” hem treballat el dia de la Pau amb els nostres tutors del projecte TEI (tutoria entre iguals) de les classes de 6è. Què significa per nosaltres la pau? com considerem que ens agradaria tenir pau en el món que ens envolta? Per què és tan important viure amb pau al món? Aquí tenim una mostra dels nostres dibuixos representatius i de com els vam realitzar… La tarda de “Dijous Gras” ens vam tornar a ajuntar amb els nostres tutors TEI i vam divertirnos d’allò més!! Vam reunir-nos a les classes per jugar amb jocs de taula i vam anar després al gimnàs per realitzar jocs cooperatius...

3er C. Cuina

4rt. Cinema i Veterinaris

Les tasques a casa

Per treballar la coeducació els nens i nenes de tercer vam fer un estudi sobre com estan repartides les feines a casa. Ens vam endur una enquesta de “deures” i vam fer una taula per recollir les dades. Després vam fer una gràfica i vam interpretar-la per treure conclusions.

10

11


cicle superior

5èB Amazones

Amazones Aprenem sobre les

5è A. Els laietans i les laietanes

l’ús de les TIC a l’escola L’alumnat de 5è A està aplicant els seus coneixements d’anglès a través de la realització d’activitats amb eines TIC. Aquestes activitats fomenten la recerca d’informació, l’aplicació del vocabulari treballat i la gènesi de frases significatives en què es reprodueixin les estructures sintàctiques introduïdes. Es treballen també aspectes culturals dels països de parla anglesa. Per altra banda, alguna festa tradicional dels països angloparlants s’ofereix a Cicle Mitjà i Cicle Superior de l’escola en forma de petita gimcana, com és el cas del Halloween. Cinc grups de nois i noies fan servir la llengua anglesa per a no només organitzar sinó també gestionar la participació en cadascuna de les cinc activitats. Plantegem les sessions a través del fil conductor dels ‘English Projects’. En aquests, el treball competencial en què es recreen situacions reals ens ajuda a adquirir vocabulari nou. Posteriorment es treballa la tipologia textual corresponent, la recepta d’un ‘Fruit Kebab’, en cas de la imatge posterior.

12

13

Aquí us deixem una petita mostra de les nostres activitats de recerca i aprenentatge del nostre projecte: escriptura creativa, recerca d’informació, mapes conceptuals de continguts, representacions, feines plàstiques...


cicle superior

samurais 6è B. Samurais

coneixem els

Durant segles i segles els samurais, grans guerrers llegendaris, van ser els senyors del Japó. Endinseu-vos amb nosaltres en el món màgic d’aquests personatges i veureu com malgrat eren homes d’armes, també practicaven arts més refinades com la poesia, la pintura i el disseny de jardins. Alhora, veurem que les dones samurais també eren guerreres i tenien un alt sentit de l’honor, igual que els homes. Us fem un tastet de les nostres produccions i us convidem a veure’ns i a xerrar amb nosaltres quan volgueu.

6è A. Les arts

murals c reatius

Aquesta última setmana la classe de les Arts ha continuat treballant el seu projecte d’aula a través de pintors importants. Aprofitant que estem treballant la pintura; per grups van fer uns murals molt creatius amb una bona recerca d’informació sobre autors com: Van Gogh, Picasso, Monet, Seurat,...Hi podreu veure les seves biografies, les seves obres més importants i algunes curiositats que us sorprendran! Us convidem a tots a pujar a l’última planta i veure aquests magnífics murals!

14

15


entrevista

Cristina Diaz-Malnero

moltes gràcies

16

Jesús

Jesús Díez deixa la direcció de l’Eulàlia Bota després de 15 anys, dit així, de cop, un ja es pot fer a la idea què ha representat pel cole. L’energia, les ganes i l’empenta que ha posat en un projecte, que des del principi es va fer seu, han servit per portar l’Eulàlia Bota on és ara... un projecte consolidat i ferm, amb coses a millorar, com sempre hi ha, però amb un camí recorregut i amb fites aconseguides, que segur que qui vingui darrera les aprofitarà. Ens hem assegut amb ell per parlar una estona en calma i entendre millor, el seu pas pel cole i el seu llegat.

17


entrevista

J

esús Díez Meléndez va néixer a Santervás de la Vega (Palència), va estudiar per mestre i es va llicenciar en Pedagogia. Va començar a treballar de mestre fa 30 anys, fent diferents tasques: Cap d’estudis, assesor programa de compensatòria, director i mestre d’educació especial.

cats. Hi havia poques famílies i mestres, tots molt implicats en aquesta activitat, amb molta il·lusió.

Una il·lusió aconseguida com a director? Veure feliços els nens.

I el que tu pensaves que podies fer, creus que t’han donat la possibilitat de fer-ho: consorci, institucions públiques, famílies? Jo crec que amb els mitjans que teníem, entre tots, hem aconseguit moltes coses.

Una il·lusió no assolida com a director? Possiblement veure més realitzat el projecte que tenia en un primer moment

Quan veus els alumnes de sisè, els veus molt diferents de les primeres promocions? Diferents però no gaire.

Un desig per la nostra escola quan no hi siguis. Que se segueixi portant i millorant el projecte que vam iniciar, que no he acabat de veure però espero seguir i compartir la seva realització.

són poc o molts anys com a director? els suficients Una cosa que faries diferent? com diferent, crec que potser, el fer més visible el projecte que estem realitzant i que fossin més conscients famílies i mestres del projecte. Una cosa que et portes per sempre o una emoció, sentiment Jo crec tot el que m’han aportat els nens, els companys i sobretot famílies. Un repte a partir d’ara. Seguir amb il·lusió en la meva professió. Un record que t’ha marcat, que et portes amb tu. La primera jornada sobre la ciència en els prefabri-

Segueixes creient en l’educació per projectes? Si. És molt important implicar els nens en el que fan dia a dia i donar una educació basada que siguin competents i que surtin amb les eines per adaptar-se a qualsevol situació. Dos valors educatius. La solidaritat, ser solidaris amb els altres, i un altre que considero que com escola ho fomentem, és ser responsables. Pel que fa a la importància de la lectura i el fet que siguem dels pocs col·legis del barri en tenir biblioteca pròpia, segueixes pensant que és important?

18

Per descomptat, és un punt fort de la escula, que els nens volen i utilitzen amb il·lusió, i el fet de poder facilitar un llibre cada 15 dies amb el suport de l’auxiliar de biblioteca és una cosa que notem molt. Quan feies la carrera, t’imaginaves de director? La veritat que no. m’imaginava com a mestre, o complint una altra il·lusió que havia d’era haver anat a treballar fora en un país, fent un treball solidari, cosa que potser algun dia pugui fer. Recordes el primer dia al Eulàlia Bota, quan vas arribar als barracons, que vas sentir? Uff si. Vaig pensar aquesta obra no s’acabarà mai i també sentia la il·lusió de l’impuls de lluita de les famílies i mestres de aconseguir-ho i sobretot la unió de les forces per muntar l’escola: Va ser molt bonic. El primer any Sortíem amb Carme a les 9 de la nit dels barracons, i van ser els moments més feliços de la meva carrera. I seria un repte que m’agradaria tornar a començar, sí, una nova escola. El repte més difícil al que t’has enfrontat i potser no has aconseguit? Jo crec possiblement, veure que tota la comunitat educativa fóssim pel mateix projecte i il·lusió, a la una; però no sempre es aconsegueix perquè som molts.

Amb els mitjans que hem tingut, entre tots, hem aconseguit moltes coses. 19


entrevista

Veus que la formació actual del professorat és molt diferent de la teva? Per a nosaltres, van ser anys molt dures, es vivien situacions complicades i el sistema educatiu era molt tradicional. Potser, ara els mestres que vénen ara es veuen en una situació més fàcil en començar, i no tenen l’empenta i les energies que posàvem nosaltres, però et parlo ja de finals dels 80. Com vas arribar a l’educació per projectes? Carme i jo vam fer una formació i vam consultar a professors de la universitat i ens van donar aquesta línia de treball que van iniciar per convenciment i perquè l’escola en si havia de canviar. Educació pública ha de ser la primordial? crec essencial que l’educació pública sigui per a tots i que els que vulguin estar fora del sistema públic, amb llibertat poguessin triar, però que la majoria de la població optés per una educació més justa i menys segregadora.

Tornaries a fer magisteri? Si, si. I a part de magisteri, alguna carrera més? Jo vaig fer pedagogia i història, però potser arqueologia que m’interessa molt. I els idiomes? Vaig aprendre francès, però porto molt malament l’Anglès. T’agrada viatjar? M’agrada molt i amb alguna paraula d’anglès però sobretot amb empatia i comunicació no verbal em faig entendre molt bé. Creus que hem de fomentar viatjar, als nens? Sí. És on s’aprèn i són els millors diners invertits per l’educació. Viatjar, estar en contacte amb altres cultures i la seva gent. Una paraula que per a tu defineix el nostre col·legi? Il·lusió.

Quin tipus d’alumne eres? (riu) molt bo. La teva matèria preferida? Les llengües La que menys t’agradava? La que menys perquè he tingut un mal professor, la física. No l’entenia perquè repetíem problemes com lloros, però ara ho estic descobrint amb els nens i és molt interessant.

Com creus que et veuen els nens? No em veuen com a director, sinó com una persona que estic a prop seu i m’agrada tenir aquesta proximitat. Quan em diuen director jo dic no, jo sóc Jesús. Com a director he d’estar a prop seu. Et fa il·lusió que et vinguin a veure alumnes que ja han marxat del cole? Sí, molta. M’agrada quan m’expliquen les seves vi-

20

des i veig que tot el que hem fet, els ha ajudat molt. És el nostre punt fort perquè veus que tenen èxit a secundària i em fa pena els nens que veia que podria tenir algun problema i al final per circumstàncies no han acabat. Aquí estaven potser més protegits i a la secundària potser, han tingut més problemes.

Tornaries aquí? Si, és clar. sempre serà, fins que mori, el meu punt fort. Quan estigui en un altre lloc, segur que seguiré dient Eulàlia Bota. He passat per diversos centres, però on he deixat amor, afecte i emoció és aquí.

Et sembla adequant l’inici de l’ESO als 12? És el curs més difícil, sens dubte. Jo ho hagués deixat com estava abans. Com vols que et recordin les famílies? Com una persona que ha intentat fer el que ha pogut, sempre amb energia, que ha intentat fer el millor possible; i que m’he pogut equivocar, però sempre amb un tracte i comunicació amb les famílies de persona propera. Et vas content amb el llegat? Si, d’alguna manera aquest col·legi era un repte i durant aquests 15 anys, cada any hem anat aconseguint coses.

Hem de reforçar L’educació pública perquè sigui per a tots...més justa i menys segregadora. 21


Jornada

de treballs en familia

AQUEST CURS HAN TINGUT LLOC LES PRIMERES JORNADES EN FAMÍLIA DE TARDOR. LES FAMÍLIES QUE HI VAN PARTICIPAR VAN ARRIBAR A L’ESCOLA MOLT ENGRESCADES TOT I EL DIA FRESQUET QUE VA FER! ES VA TREBALLAR DE VALENT I ES VAN PODER FER TOTES LES TASQUES PREVISTES PER LA JORNADA. MENTRE LES FAMÍLIES TREBALLAVEN, ELS INFANTS QUE VAN VOLER VAN ANAR AL MENJADOR A PREPARAR UN PETIT APERITIU SALUDABLE PER RECOMPENSAR EL MATÍ AMB L’AJUDA DELS ADULTS VOLUNTARIS. ELS PETITS CUINERS VAN ELABORAR TOT D’APERITIUS SALUDABLES ALHORA QUE GAUDIEN DE L’EXPERIÈNCIA. 22

23


Els petits cuiners van elaborar tot d’aperitius saludables alhora que gaudien de l’experiència

Us animem a tots a participar a l’edició de Jornades en família de primavera 24

25


projectes

Projectes d’altres escoles

que ens agraden

Agnès Costa

La ràdio a les escoles La ràdio té un gran potencial com a eina educativa i d’aprenentatge. Amb l’objectiu d’estimular l’aprenentatge pràctic de la lectura, l’escriptura, l’expressió oral... Ràdio Sant Vicenç i els centres educatius del poble, tenen diversos projectes de col·laboració; xerrades sobre ètica periodística, sobre gèneres radiofònics, emissió de treballs de recerca dels alumnes dels instituts, etc. Però el més rellevant és l’Aula Dial. Aula Dial és el projecte educatiu impulsat per la Regidoria d’Educació, Ràdio Sant Vicenç i el Servei Educatiu Baix Llobregat-6 en què els alumnes fan de periodistes. Va començar el curs 2009-2010 i l’estiu del 2013 va aconseguir el Premi de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona al millor programa de ràdio. La majoria d’alumnes són de cinquè de primària. Durant aproximadament un mes, treballen a classe com si fossin la redacció d’una emissora de ràdio: ells mateixos seleccionen les notícies i les redacten. En aquest procés compten amb el suport dels periodistes de Ràdio Sant Vicenç, que visiten totes les escoles. Finalment, els alumnes emeten en directe l’informatiu a Ràdio Sant Vicenç.

Projecte Tree Nation Tree-Nation és una plataforma que permet apadrinar arbres i plantar-los arreu del món. L’objectiu d’aquesta iniciativa és revitalitzar els espais exteriors d’una escola primària i transformar-los en àrees verdes. L’escola Fluvià va engegar amb ells un projecte de micromecenatge per convertir-se en un d’aquests racons del planeta. El centre té un espai natural format per un hort, un petit llac artificial i diverses zones on es fa la plantació dels arbres. A través d’aquest projecte es fomenta l’aprenentatge d’experiències per als nens, tot fent èmfasi en el paper vital que juguen les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic i la importància de preservar i cuidar el medi ambient.

Fitxa tècnica

Escola: Diversos centres de Sant Vicenç dels Horts Web: http://www.radiosvh.info/moneducatiu/

Habitem el pati, habitem la ciutat El pati és un espai de trobada, on poder relacionar-se i participar de jocs col·lectius en els que participen persones de diferents edats, procedències culturals i sexes. Recentment l’Escola La Maquinista ha estar guardonada en els Premis Barcelona Innovació Educativa, amb la millor iniciativa d’Educació primària pel projecte “Habitem el pati, habitem la ciutat”. A través de diverses tècniques constructives respectuoses amb el medi ambient, de baix impacte ecològic i que facilitin el seu manteniment sostenible, el projecte pretén acompanyar la comunitat educativa en l’exercici de repensar i dissenyar els espais exteriors i els seus usos. Alguns exemples són el rocòdrom, l’hort o l’hotel dels insectes. L’objectiu, és fer un ús del pati com a espai on es pugui establir relació entre companys i companyes, on es generin les condicions per treballar actituds de responsabilitat, respecte i autonomia, mitjançant activitats que ofereixin diversitat d’opcions i igualtat d’oportunitats en espais que, no tan sols afavoreixin els jocs habituals , sinó també la curiositat, la intimitat i l’aprenentatge a través de la tranquil·litat.

Projecte Pentagrama Aprofitant l’interès que tenen els alumnes en la música, l’escola Els Magraners de Lleida, considerat centre d’alt complexitat, ha aconseguit combatre l’absentisme escola. Pentagrama és un projecte de globalització de l’ensenyament a través de la música. Amb ell, es reformula l’espai educatiu i es fa més atractiu, la música se sent al les aules, als passadissos i als patis. Aquest projecte inclòs al Projecte Educatiu del centre i guanyador del premi Baldiri i Reixach a la innovació 2018, possibilita el coneixement de conceptes matemàtics, lingüístics, de coordinació i lateralitat a través de la música. Pentagrama consta de 4 projectes diferents: tambor, folklor-e, cànon i vent. Els quatre treballen aspectes diferents de la música sempre relacionant-los amb els altres àmbits d’aprenentatge. L’objectiu és aconseguir que cada alumne treballi de forma interessada i personal, adaptant a cada edat els principis de l’escola activa que fomenten la curiositat i l’esperit investigador.

Fitxa tècnica

Escola: Diversos centres de Sant Vicenç dels Horts Web: http://www.radiosvh.info/moneducatiu/ Fitxa tècnica

Escola: Fluvià Web: https://blocs.xtec.cat/escolafluvia/2017/04/19/projecte-tree-nation/

Fitxa tècnica

Escola: Fluvià Web: https://blocs.xtec.cat/escolafluvia/2017/04/19/projecte-tree-nation/

24

25


a p

m a l’ a ú n i t n co

treball ant

28

1. Comissió de Festes

30

2. La Colla

32

3. Comissió d’Espais Familiars

38

4. Comissió de la Biblioteca

40

5. Comissió Inclussiva

46

6. Comissió d’Extraescolars

50

7. Rua de Carnaval

54

8. Xocolatada Solidària

59

29


comissió de festes

taller

de decoracions nadalenques Cristina Díaz

a favor de la Marató Enguany la Colla de Tabalers i Geganters i la Comissió de festes hem unit esforcos i recursos per a que el porquet de l’escola, que cada any participa a la Marató de tv3, engreixés no només amb les aportacions de les famílies sinó amb alguna activitat enriquidora, sobretot per als infants. És així com després de donar-hi un parell de voltes ens vam animar a preparar el 1er taller de decoracions nadalenques. Cada infant que participava feia una aportació al nostre estimat porquet que tantes alegries ha donat a la Marató de tv3. Vam fer 2 jornades que van ser tot un èxit de participació. Us deixem una mostra gràfica del taller i llurs obres d’arts! Segur que els arbres de les cases dels alumnes de l’Eulàlia Bota van lluir més bonics que mai! En aquesta edició, els diners recaptats aniran destinats a l’investigació contra el Càncer. Us volem agraïr les vostres aportacions que van fer possible que el porquet fés una donació de 723e!!!! Moltes gràcies tots!

30

31


la colla

festes de Pere Vicens

Sant Andreu 2018 Com Cada any les nostres figures participen a la mostra d’imatgeria festiva que la Colla de Geganters de Sant Andreu organitza del 17 al 29 de novembre. Allà van compartir l’espai Bota amb totes les figures de Sant Andreu i durant una setmana se les va poder visitar.

32

33


la colla

F

inalment el diumenge 2 de desembre va arribar el moment més esperat… la cercavila de les festes de Sant Andreu. Com cada any la plantada de les figures va ser al passeig Torras i Bages, i allà van anar arribant totes les famílies que volien gaudir de la festa. Poc a poc l’espai reservat per la Colla es va anar omplint de nens, pares i mares que anaven disfressats com els tabalers. Aquest any uns anaven de Bruixa Laia o de princesa Liana, d’altres portaven dues cues i una bata com la geganta Eulàlia, … fins i tot algú es va atrevir a simular l’avi Setciències! Van ser unes disfresses molt divertides i, a més a més, molt pròpies! Els primers que van sortir van ser els membres del seguici festiu del barri de Sant Andreu (incloent entre d’altres als trabucaires, que fan molt soroll i als cap-grossos i gegants de Sant Andreu amb el Galtetes que tant ens agrada a tots) , després van sortir els gegants i gegantes de les 16 colles convidades i finalment els de les entitats de San Andreu. Amb tants gegants i gegantes la nostra sortida es va fer esperar però al final ens va tocar. El recorregut va ser el mateix que el que vam fer l’any passat i va estar condicionat per les obres que s’estan fent a Sant Andreu però això no va suposar cap

Uns anaven de Bruixa Laia, de princesa Liana, o portaven dues cues i una bata com l’Eulàlia problema, de fet s’ha de felicitar als nostres petits tabalers que no van parar de tocar en tot el recorregut, posant ritme als carrers. En definitiva, la cercavila va ser un èxit de participació i la Colla va poder gaudir de la companyia de moltes famílies de l’escola. tots plegats ens ho varem passar d’allò més bé tot i que ens va tocar esperar a sortir quasi dues hores es va fer amb alegria.

La colla

de tabalers

Aquest curs la colla de Tabalers viu un gran moment, al grup s’hi han sumat 6 nous components i ja sumem un total de 24 tabalers, tota una fita! Una bona mostra és la festa de la Marató de TV3 a la plaça Orfila, on ens vam atrevir a estrenar una nova coreografia de la Samba, la podeu veure al canal de Youtube de l’AMPA, podeu trobar l’enllaç a la web ampaeb.cat o cercant AMPA Eulàlia Bota al mateix Youtube. Aprofitant el bon moment i per fer extensible les sortides on participem, hem obert també un canal a Instagram, on anirem penjat les millors fotos i vídeos, en podreu seguir com a @lacollaeb.

https://www.youtube.com/ watch?v=3egl60UU7sc https://www.instagram.com/lacollaeb/

34

35


10anys de la Colla

La Colla aquest curs fa 10 anys, es diu aviat i ha passat gairebé sense que ens adonem. Han sigut deu anys plens de satisfaccions compartint amb tots vosaltres l’alegria de formar part d’un projecte que va començar amb moltes ganes i que enguany segueix amb força. Així la nostra Colla va creixent dia a dia i aplega a mes de quaranta famílies de la nostra escola entre tabalers i geganters. Però deixem-nos de sentimentalismes, estem de festa!!! I per compartir amb totes les families de l’Eulalia Bota la nostra alegria i fer-vos més vostra la Colla … aprofitant aquest aniversari canviarem la nostra equipació i sereu vosaltres els que amb les vostres idees dissenyareu el nou logo de la Colla. Participeu i el vostre logo potser serà la nostra nova imatge, el guanyador tindrà un premi ben xulo. I quan arribi la caloreta, cap a finals de març o principis d’abril prepareu-vos i estigueu atents que la Colla farà una festa a la que tota l’escola està convidada … i… a banda de fer entrega del premi al concursant que ha guanyat el concurs de logos us tenim preparades unes quantes sorpreses més. No us perdeu els missatges que us enviarem als vostres grups allà us comunicarem les dates de la festa. Per cert, els tabalers assagem tots els dimarts des de les 20:45 fins a les 21:45 i els geganters ens trobem tots els divendres de 19 a 19:30 a l’escola i sempre tenim les portes obertes per rebre nous membres de la Colla per això any rere any ens anem renovant i sempre hi ha cares noves. Us animeu?

36

37


comissió d’espais familiars

i a tu, també et passa? Una història massa familiar Ingrid Lorenzo Ring –ring… sona el despertador. Em llevo amb els ulls mig aclucats i m’arrossego fins al lavabo després d’una altre nit sense dormir. Aquesta vegada ha sigut el meu fill petit que tenia febre, un altre dia van ser les pors nocturnes del gran, en una altre ocasió tenien set…. Ja no recordo la última nit que vaig poder dormir. Estic exhausta, noto que m’afecta el caràcter, però em repeteixo dia a dia, paciència Ingrid, paciència.

Així, que ressacosa de no haver dormit com una autòmata em dutxo, em vesteixo, preparem l’esmorzar, el tupper amb el dinar per emportar-nos a la feina, llevo als nens , i tot i que cansada, amb un gran somriure, els canto la cançó del bon dia, els beso i abraço, els hi pregunto com han dormit i dóno gràcies per tenir als meus angelets i per tot el què tinc. Em sento molt afortunada. Als nens els hi costa llevar-se , però finalment ho fan… els hi costa vestir-se perquè tenen molta son i estan cansats o simplement perquè veuen la via del tren muntada encara d’ahir perquè no vam tenir temps ni ganes de recollir-lo, i de cop i volta es posen a jugar al tren encara sense vestir-se…

Paciència Ingrid, paciència em repeteixo…Compto fins a 1000, faig respiracions i els hi dic que es vesteixin. Després de repetir-ho uns quants cops finalment ho fan. Quan ja s’han vestit anem a esmorzar. Nois, primer la fruita… uf!. Paciència Ingrid Paciència, respiro i em repeteixo mentres ells juguen amb les culleres, piquen la taula per fer música, parlen , canten, criden, es barallen… tot menys menjar-se la fruita i els cereals. Paciència…. em repteixo. Respiro.

38

Finalment, han esmorzat… El rellotge constant i sense excuses va avançant i ens queden pocs minuts per sortir de casa a temps i no arribar tard a l’escola…. Vinga les dents, i ja gairebé ho tenim! UF! He aconseguit mantenir la calma i ser pacient…

però, de cop... Un baralla entre els dos germans rentant-se les dents, un oblit de la motxilla de l’escola, una contesta inapropiada del nen a tu, que s’ha passat els últims cinc minuts que tenieu per NO rentarse les dents, etc… un sense fi de possibles situacions que acaben desencadenant al gran inevitable enemiun crit gutural i sorgit dins de la profunditat del meu ésser sorgeix de la meva boca fent que els hi trontollin fins i tot els seus cabells. I després, els nens en marxa militar acaben de rentar-se les dents , es posen jaqueta, buf a ritme trepidant i marxem els 3 malhumorats i jo trista, decebuda i pensant una altre vegada, he cridat! He perdut el control, demà serà un altre dia i ho tornaré a intentar…

Una possible solució- inspirar-me en la xerrada del bota de l’Alba castellvíDesprés d’escoltar la veu dolça, serena, amable, propera, inteligent, fresca i energètica de l’Alba Castellví, em sento amb forces i amb noves estratègies per poder continuar tirar endavant amb el repte d’educar sense cridar. L’Alba ens va donar estratègies per afrontar moments concrets del dia a dia, que si els repetim i som constants, estic segura que ho podrem tirar endavant. Vam sortir de la xerrada amb una mirada renovada i amb la fortalesa necessària per continuar un camí iniciat, que a vegades, es fa feixuc, però que si continuem per aquest sender, arribarem al final del camí agafats de la mà dels nostres fills/es,acompanyant-los en tot moment i parant-nos a mirar les flors del camí amb un somriure, feliços i lluny de les tempestes i dels crits.Perquè tal i com diu l’Alba, educar no és manipular, és acompanyar i guiar, no imposar i cridar. Si no vau poder assistir a la xerrada, entreu a la web de l’Ampa on hi ha penjat el resum de la xerrada. No us ho perdeu!

39

“El 90% de l’èxit es basa simplement en insistir”. Woody Allen


comissió de la biblioteca

Hi havia una vegada...

z

Anna Font

Hi havia una vegada un nena i un nen a qui els agradava molt berenar pa amb xocolata i que els explicaren contes... Amb el temps, es van anar fent grans i van tenir fills, però seguien berenant pa amb xocolata, i ara eren ells qui explicaven els contes, cadascú a les seues filles i fills. I mira tu per on que a l’escola dels petits van conèixer a altres mares i pares a qui també els agradava explicar contes i el pa amb xocolata per berenar. Entusiasmats, ràpidament es van posar d’acord i van decidir fer una cosa ben especial amb tot allò.... Van quedar tots per berenar amb els seus nens i nenes (als qui no els agradava la xocolata, bé podien menjar galetes, embotit o el que més els agradés), i després tots els pares i mares a qui encara els agradava explicar contes n’explicaven uns quants a tothom qui estimava escoltar-los. Quina idea ten genial!

40

41


comissió de la biblioteca

z I així va néixer la primera “Menja de contes” de l’escola Eulàlia Bota, de la mà de la Comissió de Biblioteca de l’Ampa, un berenar de contes ben exquisit, ja que després d’alimentar els cossos amb el berenar preferit de cadascú, algunes mares, pares, avis, àvies, tiets o tietes, alimenten les ànimes i la imaginació explicant contes a les nenes i nens assistents i als seus acompanyants i, per arrodonir-ho, acaben fent una activitat creativa relacionada amb la temàtica del contes que s’han explicat. Des d’aquella primera “menja” del 2014, se n’han fet moltes més, amb contes de tota mena: contes d’arreu del món, contes màgics, de bruixes i bruixots, de nenes valentes, contes sota l’aigua o de l’espai, contes a les fosques, contes que rimen o contes amb música... I ara, ja són un munt els pares i mares a qui els agrada explicar contes i berenar pa amb xocolata, i de ben segur hi ha també un bon grapat de nens i nenes a qui també els agrada tant, que mai deixaran de fer-ho per molt que es facin grans. I diuen i conten i conten i diuen que des de llavors, a l’escola hi ha un món de fantasia ple de «menjacontes», una espècie de superheroïnes i superherois de totes les edats que es caracteritzen per lluir el somriure especial dels que tenen el cos, l’ànima i la imaginació ben alimentades.

z 42

43


comissió de la biblioteca

Bep Febrer

adicció En una sala fosca d’un local social qualsevol, amb olor d’humitat i de derrota, hi ha un grup de persones que seuen i s’expliquen les seves vides. El John diu que ara ja fa tres setmanes que no compra cromos de la 2018 FIFA World Cup de Panini i que n’està molt orgullós. La Jennifer s’aixeca amb timidesa per confessar que ahir va recaure i que es va a tornar a menjar una xuxe i que ara es torna a sentir una piltrafa. El Kevin l’anima i dos o tres comencen un intent d’aplaudiment, que es queda en això, en un intent. Un que no recordo com es diu, s’aixeca emocionat per explicar que la Lucie, que era la seva gata, l’ha abandonat, com tothom l’abandona i es posa a plorar i diu entre sanglots que no podrà aguantar més i li cau un moc i no sé qui, li ofereix un mocador. Observo l’escena enfonsat, com sempre, a la meva cadira per no cridar l’atenció de ningú, però ja fa tres setmanes que vaig a les reunions i encara no he dit res. De fet ningú m’ha preguntat res. Però ara que aixeco la vista en un descuit, L’Ignasi, el coordinador em clava la mirada. Merda, ara voldrà que parli. Tú, vols dir alguna cosa? Si estàs preparat, clar. Silenci. Noto les mirades de tothom. Dos al meu costat xiuxiueigen i sento que un li pregunta a l’latre qui punyetes és aquest tiu tan raro. Noto com les cames em fan figa però comprenc que avui no m’escapo. Vinga, tu pots, em dic... i crec que m’ho he dit en veu alta perque n’hi ha un que no s’aguanta el riure. M’aixeco amb un moviment massa ràpit per la solemnitat del moment i m’agafo les mans suades. Ehem. Hola, em dic Bep i m’agrada... estic enganxat a... no puc parar de... llegir. Silenci. El silenci més dens que he sentit mai. Una noia comença a sanglotar. Un altre al meu costat es tapa la cara amb les mans i en veig tres o quatre que fan que no amb el cap. El que no recordo com es diu i que l’ha deixat la gata no pot aguantar més i se’n va corrents i cridant hold the door o alguna cosa així. L’Ignasi posa els ulls com a plats i s’aixeca mentre amb un gest de mans em fa seure a mi. Vol reconduïr la situació, però no sap ben bé com. Amb cara desencaixada diu... glubs, gràcies Albert -Bep, li dic jo, però crec que ho dic molt baixet i no em sent-, se li nota la decepció a la cara i a la veu. Ehem, intenta recompondre’s i diu. L’Albert ha estat molt valent. Us espero a tots, la setmana que ve. La gent es comença a aixecar i a marxar, mentre em miren de cua d’ull amb cara de sorpresa i fàstic. L’Ignasi se m’apropa i em porta a un racó de la sala mentre ens quedem sols i em diu que ells no tracten aquelles adiccions tan extremes i em convida a no tornar mai més. Però si vols, aquesta gent et podrà ajudar. Em posa una targeta a la butxaca i de males maneres em fa fora del local i em tanca la porta als morros. Em trobo sol al carrer, buit i fred en aquelles hores de la nit, em poso les mans a la butxaca i començo a caminar sense saber molt bé cap a on anar. Noto alguna cosa a la mà. La targeta de l’Ignasi. L’agafo. Me l’apropo als ulls i em trec les ulleres -ai l’edat-. La miro: Club de lectura per mares i pares de l’Eulàlia Bota. Jo què sé, em dic, ho provaré. Potser aquí sí que encaixo.

Club de Lectura de mares i pares del cole

Per molts de nosaltres llegir és un viatge en solitari. La imaginació que desfermen les paraules, les frases, les històries que algú ha escrit per nosaltres formen part d’una manera molt personal de gaudir del poc temps lliure que avui en dia tenim. I aquesta relació que tenim, mig amagada i singular amb els nostres llibres és pròpia, privada... fins que aquestes sensacions es posen en comú amb algú que ha llegit el mateix que tu. I llavors ens adonem que cada llibre, cada història, cada aventura, té moltes interpretacions. I és quan ens adonem que no hi ha una interpretació bona, si no que cadascú passa la seva lectura pel sedaç de la seva vida, vivències i anhels.

Aquestes són algunes de les lectures que hem compartit:

Aguas de venganza. Miguel Pajares L’Inspector Samuel Montcada es veu obligat a investigar certs crims de la frontera amb el Marroc per resoldre uns assassinats a la ciutat de Barcelona. Novela negre amb rerefons social. Atrapa, impressiona i alliçona.

Nosotros en la noche. Kent Haruf La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. D’ells i del seu entorn. Una reflexió preciosa sobre l’envelliment i la necessitat que té l’ésser humà de connectar.

Invisible. Eloy Moreno Qui no ha desitjat alguna vegada ser invisible? Qui no ha desitjat deixar de ser-ho? Emotiva, colpidora, diferent... Invisible explica, a través dels ulls d’un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Propera tertúlia Reina roja de Juan Gómez-Jurado En picado de Nick Hornby Si t’agrada llegir, no ho dubtis, apunta’t al Club de Lectura del Cole. Envian’s un correu a

biblioampaeb@gmail.com

44

45


diversida

comissió inclusiva

fiesta de la

Ana Ortega

El pasado 3 de diciembre celebramos la FIESTA DE LA DIVERSIDAD como broche final a una semana de actividades dedicada a reconocer que todas las personas somos diferentes y tenemos los mismos derechos.

E

n esta 2ª edición de la Fiesta de la diversidad, que coincidía con el Día Internacional de las Personas con Discapacidad o Diversidad Funcional, las comisiones; Inclusiva, Fiestas, Colla y algunas personas a título personal, volvieron a colaborar ofreciendo lo mejor de sí mismas para concienciar sobre la necesidad de empoderar a las personas con discapacidad y garantizar su integración e igualdad. Las personas con discapacidad / diversidad funcional, la ”minoría más amplia del mundo”, suelen tener menos oportunidades económicas, peor acceso a la educación y tasas de pobreza más altas. Además, sufren discriminación social y falta de legislación adecuada que los proteja. Son más a menudo víctimas de la violencia: los niños con discapacidad tienen cuatro veces más posibilidades de ser víctimas de actos violentos (la misma proporción que los adultos con enfermedades mentales).

46

47


comissió inclusiva

Está ampliamente demostrado que, una vez eliminados los obstáculos a la integración de las personas con diversidad funcional, estas pueden participar activa y productivamente a la vida social y económica de sus comunidades. La tarde arrancó con la participación de la Colla y Tabals, los gigantes lucían carteles de presentación con pictogramas (un sistema alternativo y aumentativo de comunicación). Nuestro superhéroe favorito, con discapacidad visual, hizo de maestro de ceremonias. La comisión de fiestas ofreció merienda a los asistentes teniendo en cuenta la diversidad de necesidades alimentarias. Se organizaron juegos de colaboración y sensibilización respecto a la limitación en el uso de las extremidades y contamos con una cuentacuentos excepcional. La escuela trabajó la Diversidad en las aulas durante la semana anterior y entre otras actividades contamos con charlas de Álex Roca Campillo que con parálisis cerebral y una discapacidad física del 76%, ha realizado 4 triatlones, 1 aquatlón y varias carreras más además de participar en la Titan Desert, la carrera en bicicleta más dura del mundo. Álex explica que no hay personas con discapacidad, sino personas con capacidades diferentes. Gran ejemplo de superación, afirma: “El límite te lo pones tú”.

Álex Roca explica que no hay personas con discapacidad, sino personas con capacidades diferentes

48

49


comissió d’extraescolars

Alícia Vallejo

E CACS L’esport de moda a l’escola

Ni futbol, ni dansa, ni tant sols patinatge… aquest curs al Bota s’ha posat de moda practicar, jugar i millorar en Escacs.

50

T

ant és així, que quasi s’han doblat el nombre de nenes i nens inscrits en aquesta extraescolar respecte al curs passat. De 28 repartits en 3 dies, aquest curs s’han hagut d’habilitar 2 grups més per a encabir a petits escaquistes. Aquest és el sisè curs que l’activitat dels Escacs desplega les seves estratègies als migdies del Bota i podem assegurar sense por a equivocar-nos que no tant sols s’ha consolidat sinó que ha superat qualsevol previsió d’èxit que haguéssim pogut fer en els cursos anteriors. I quin és el secret d’aquest entusiasme pel tauler? En els darrers anys hem pogut llegir tot d’estudis sobre els beneficis de la pràctica dels Escacs en el desenvolupament de l’estructura mental dels nens i les nenes. Aquest esport mental conjuga a la perfecció l’emoció del joc amb la disciplina d’un esport que requereix concentració, memòria i capacitat de projecció. És un aprenentatge que creix amb cada persona i s’adapta a qualsevol nivell. Fa 6 cursos, els responsables de la Comissió d’Extraescolars de l’AMPA i l’equip directiu de l’Escola van fer una aposta arriscada: proposar a les famílies una activitat de migdia on s’havia de canviar l’esbarjo del pati per l’aprenentatge lúdic dels escacs. La interacció física amb els companys per l’ús de la imaginació en

Un dels pocs esports on tots i totes som iguals els moviments de les figures en un tauler on la força i la rapidesa es demostra pensant i no corrent. Una activitat on el múscul i la rapidesa no té a veure amb la força física ni amb el tamany. Un esport on tots i totes som iguals. Des de l’AMPA es va contactar amb el Club d’Escacs del Casal Catòlic de Sant Andreu. Una institució arrelada al barri que aquest any 2019 celebra el seu centenari, i que tenen en els Escacs a un dels pilars de la seves activitats. El Club té 90 anys d’història però és des del 1972 (coincidint amb el matx pel campionat del món entre Fischer i Spasski) que comença l’etapa més moderna amb un renaixement de la passió per a aquest esport. Així, durant aquests anys, el Club ha estat formant al jovent amb l’ajuda dels mestres veterans i els grans jugadors vinguts de fora. Creant una cantera que ha aconseguit arribar en vàries ocasions

51


comissió d’extraescolars

a la màxima categoria dels escacs catalans i de l’estat espanyol. Seguint la línia del Club d’Escacs del Casal Catòlic, i amb la coordinació del seu responsable Daniel Travesset, integrant d’una nissaga de grans escaquistes, s’ha pogut gaudir a la nostra escola de l’ensenyament per part dels seus joves campions. Així aquesta activitat extraescolar s’ha anat consolidant com a una alternativa que complementa els migdies dels nostres fills i filles. El passat curs, sent monitor el Kike Colón, es va fer una nova empenta a la dinàmica de l’activitat incorporant un quadern d’aprenentatge que es va facilitar a cada alumne segons el seu nivell. El fet de poder reflectir en el quadern l’evolució dels coneixements adquirits, i poder-lo traslladar a l’ambient familiar per a la seva pràctica, va ser un gran encert. A tot això se li ha d’afegir el fet de que totes les nenes i els nens del Bota, inscrits a Escacs, se’ls ha encoratjat i han pogut participar sempre en els dos tornejos que anualment s’organitzen en la seu del Casal Catòlic. Competicions de caràcter amistós en els que tots els participants han tingut el seu premi com a reconeixement al seu esforç, i han pogut mostrar en públic, i sobretot a ells mateixos, tot el que han anat aprenent. Aquest curs 2018/19 tenim el luxe de tenir a la nostra escola com a monitor d’Escacs al Filemón Cruz que té la categoria de Mestre Internacional d’Escacs i Campió del Perú. Ell ha encarat el repte de conduir aquests 5 grups amb la seva experiència de 14 anys en la pedagogia dels escacs en diversos centres escolars. Sembla difícil que els escacs puguin arrossegar grans emocions, però us puc ben assegurar que un cop et fiques en aquest ambient pots comprovar que es barregen els nervis, l’alegria, l’orgull, la decepció, però sobretot la satisfacció d’haver participat en una il·lusió que aplega a un gran equip de persones, de diferents generacions, compartint les seves experiències i els seus reptes. Així ho vam viure el grup de famílies de l’Eulàlia bota que vam participar en el darrer torneig infantil organitzat pel Club d’Escacs del Casal Catòlic, amb motiu de la Festa Major de Sant Andreu. Després de tot un matí anant de partida en partida, observant la concentració en els rostres dels jugadors i jugadores, calculant els punts guanyats o perduts, va arribar la cloenda amb la victòria en la categoria sub-10 d’un dels nostres alumnes, i la felicitació efusiva per part del Daniel Travesset que es va admirar de la nodrida representació de la nostra escola en el campionat. Va afirmar que la nostra és una de les escoles que deu tenir més alumnes en l’activitat extraescolar d’Escacs de tota Catalunya. Felicitació que us traslladem perquè creiem que aquesta fita és conseqüència no només de que els nostres nens i nenes han atret als seus companys i companyes a aquest esport, sinó també fruit de la

El nostre monitor és Filemón Cruz, Mestre Internacional d’Escacs i Campió del Perú. confiança que les famílies heu posat en els monitors del Casal Catòlic, en els nostres monitors. No va haver millor agraïment a les paraules del Daniel Travesset que l’espontani i emocionant cant dels nostres fills i filles quan van corejar el nom del seu mestre Filemon, i que va deixar a tothom bocabadat. En la propera Mostra d’Extraescolars us animem a comprovar de primera mà la màgia dels Escacs, aquella que fa que el nen més mogut del món només pensi, quiet com una estàtua, en aconseguir la jugada perfecta: ESCAC i MAT!

52

53


comissió de festes

carnaval’19

haka

de premi

54

Una idea xula, pràctica, efectiva... espectacular. Una haka de nenes, nens, mares i pares del Bota va envair els carrers de Sant Andreu amb una coreografia i una gràcia que va ser premiada amb el primer premi a la millor comparsa infantil. Un premi merescut, per l’entrega, les ganes i la feina feta per totes les famílies que van decidir donar visibilitat, de la millor manera possible, al nostre cole, a cop de ritme i de color.

55


comissió de festes

carnaval’19 Aquest any l’escola per a participar a la Rua de Carnestoltes del barri va decidir amb les idees de la Colla i amb la col.laboració de les famílies que van venir a la reunió convocada anar de Maorís. La idea que es buscava des de l’Ampa era que cumplís amb 3 requisits:

Que fós senzilla d’elaborar per a les famílies Visualment atractiva Que pogués dur una coreografía resultona

Les famílies que van venir al taller van treballar de valent ja que en una tarda es van poder deixar enllestides les disfresses de les gairebé 100 persones que hi van participar. Aquesta és a força de la nostra escola, la cooperació, l’esforc i treball per al bé comú. El dia de la Rua es va quedar al punt acordat per l’organització i vam acabar d’enllestir a disfressa i vam poder assajar la coreografia. La coreografia va ser un punt CLAU pel desenllaç de la rua, es va ballar una HAKA, que és la dansa de guerra dels aborígens de Nova Zelanda i que s’ha fet coneguda arreu

56

Gairebé cent participants del cole a la rua fan fer del ball de la haka una coreografia vistosa i espectacular

57


comissió de festes

carnaval’19 gràcies a que és el tret de sortida dels jugadors de Rugby de l’equip All Blacks d’aquest país. Va ser un dia ple de disbauixa, riures, molta calor i de molt ball per part de tots els participants de la nostra escola. Cal remarcar que la Colla de l’escola van fer una feina Excel.lent tocant sense parar i animant a totes les persones que es van apropar al llarg del recorregut a veure la Rua. I tota aquesta festa, xerinol.la i també esforcos es va veure recompensat en que per PRIMER COP en la historia de la nostra escola, vam guanyar el 1er PREMI A LA MILLOR COMPARSA INFANTIL! Així que l’enhorabona a tots els participants que per sobre de tot vàrem gaudir i fer passar una estona ben divertida a la resta. MOLTES FELICITATS!

58

La nostra Colla, com sempre, posant el ritme i animant tot el trajecte

PER A LA INVESTIGACÓ DEL CÀNCER INFANTIL El passat 15 de febrer, en motiu al dia mundial del càncer infantil, l’AMPA de l’escola va voler participar en la 2a edició de la xocolatada solidària. L’objectiu d’aquesta acció era recaptar fons per a la investigació sobre el càncer infantil. El càncer infantil és molt diferent del càncer que pateixen els adults, segons l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona els trets diferencials són: Donada la curta edat aquest no es pot prevenir amb revisions periòdiques preventives.  Requereix teràpies diferents per a la seva cura Respon de manera molt diferent del tractament Tot i que té una incidència molt baixa Però malauradament, a la seva baixa incidència s’inverteixen molts menys recursos a investigació. És per això que accions com la xocolatada solidària són tan importants per als infants de tot el món. Gràcies a les xocolates venudes i a les aportacions voluntàries vam recaptar la xifra de: 436,5 euros! que s’han ingressat de manera íntegra al compte de la xocolatada i que revertirà en investigació a l’hospital de Sant Joan de Déu.  Moltes gràcies a totes les famílies!!!

59


ASSOCIACIÓ DE MARES

I PARES D’ALUMNES

Fernando Pessoa, 59. 08030 Barcelona

AMPA ESCOLA EULÀLIA BOTA

Profile for AMPA EB

Revista Bota Express 2018-2019  

Revista Bota Express 2018-2019  

Profile for ampaeb
Advertisement