UNA COVA SORPRENENT
En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.
Text i il·lustracions realitzades per l’alumnat de les escoles: 3r Escola Bernat Metge 4t A Escola del Parc 4t A Escola Josep Tarradellas
Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat
et aquí una vegada, fa molts anys enrere, hi havia un petit poble medieval a dalt d’una gran muntanya. El nom del poble era Astoria, era un poble molt tranquil i silenciós perquè no hi vivia molta gent. Els seus carrers eren estrets i el terra estava fet de pedres antigues molt ben col·locades. Les cases d’Astoria també estaven fetes de pedres, eren petites i baixetes i tenien moltes plantes boniques a les seves façanes. Tot i que hi vivia poca gent al poble, allà hi havia un home molt misteriós perquè era callat i silenciós, però molt treballador. Aquest home es deia David Fernández. No tenia gaire amics perquè no hi havia molta gent al poble medieval on vivia, tot i que li agradaria tenir amics per estimar, per jugar i investigar. El David era un home adult de 45 anys. Era un home alt d’una alçada de 1 metre i 80 cm. Tenia un cos fort i musculós. El seu to de pell era morè perquè de petit prenia molt el sol. El seu cabell era curt i ros. Els seus ulls eren de color blau com el mar, tenien una mida normal i de forma arrodonida com el d’un botó. El seu nas era petit i xato. La seva boca era de mida normal i els seus llavis eren de color vermellós i brillants. El David encara que era musculós i fort, i no ho semblava pas, la seva feina era investigar. No era un detectiu famós perquè no hi havia molta gent al poble i, per tant, no el coneixia ningú. I com que tampoc tenia molta feina el David es dedicava a buscar coses amb la seva lupa per la muntanya on vivia. Un dia que anava investigant amb la seva lupa i que va caminar més que els altres dies... es va trobar una pedra que no havia vist mai. El David va agafar la pedra, la va observar amb la lupa i va veure un petit botó. Com que ell era molt curiós, va clicar aquell petit botó i de seguida es va obrir una porta al mig de la muntanya. Dins de la cova que s’havia obert davant del David es podia veure un cartell. Un cartell en el que hi havia un mapa que duia com a títol… CAMPAMENT D’ASTORIA.
Sense pensar-ho dues vegades va intentar entrar a la cova, però no ho va aconseguir. No hi havia manera de poder entrar en aquest campament, però el David sabia que havia d’entrar d’alguna manera. Amb la seva lupa va mirar a terra, per veure si trobava alguna pista que li digués com poder entrar a la cova. Va estar mirant petits animals que hi havia al camí, va observar com es movien les formigues, però de cop, i sense necessitat de fer servir la lupa, va trobar una petxina molt brillant. La va agafar ja que els seus colors eren molt diferents a les que havia vist quan anava a la platja, i després de 2 o 3 minuts observant-la va veure una cosa molt estranya: al seu interior hi havia un escrit que hi posava: “si a la cova vols entrar, la petxina has d’agafar”.
Així que, va agafar la petxina, la va guardar a la butxaca, i es va encaminar cap a la cova. Aquesta vegada sí que ho va aconseguir. Un cop dins de la cova, no es podia creure allò que estava veient...i és que hi havia una civilització construïda per gossos!!! Hi havia gossos que treballaven de constructors, uns altres jardiners, també hi havia alguns que es dedicaven a vigilar els carrers… tot fet a mida de gos! A continuació va veure que un gos, que portava una corona amb una xapa on posava Senyor Polodoro, que es va dirigir cap a ell i li va dir:
Hola em dic Senyor Polodoro i sóc el rei d’aquesta civilització, vols que t’ensenyi el meu poble? • Ho-ho-hola, va dir el David tartamudejant. Aleshores, el Senyor Polodoro li va ensenyar la seva civilització i parlant parlant es van fer molt amics. El va portar per tots els carrers i places que ells mateixos havien construït, també li va ensenyar el parc, on molts gossos i gosses anaven cada dia a jugar i a passar la tarda, i per últim el pipi-can un lloc molt gran per córrer i fer les seves necessitats.
Quan van acabar de visitar tot el poblat, es van dirigir cap el palau. El senyor Polodoro li va ensenyar al David totes les habitacions, la cuina, els patis i jardins...però de cop i volta, quan anaven a visitar la biblioteca va sonar una alarma. El David, molt espantat, va preguntar: • De què és aquesta alarma, d’on ve aquest soroll?
• És una alarma que ens alerta dels nostres enemics, va contestar el senyor Polodoro. • I qui són els vostres enemics? va preguntar el David. • Són els….
n David no va poder sentir la resposta del Senyor Polodoro perquè de sobte van començar a aparèixer gats per tot arreu. Es dedicaven a molestar i robar tot el que trobaven pel seu camí.
-Que fan aquests gats? – va preguntar el David.
-Tothom sap que els gossos i els gats no ens portem gaire bé. – Va contestar el Senyor Polodoro.
Tots dos van anar a amagar-se a casa del gos més savi del poble per intentar trobar una solució. Aquest era un Beagle tricolor que es deia Mortadelo. Mitja hora més tard els gats van desaparèixer igual que van arribar. Els gossos van començar a recollir tots els desperfectes i el David, més tranquil, va recordar una cosa de les seves investigacions.
-Mortadelo! Tinc una idea! – Va cridar en David. Durant les meves investigacions vaig descobrir que existien unes herbes aromàtiques que eren màgiques.
Si preparaves un beuratge amb elles pot fer que els enemics tornin a ser amics.
En Mortadelo i en David van començar a preparar el seu viatge per trobar aquestes herbes aromàtiques. Era un viatge llarg i complicat per això necessiten un mitjà de transport especial. Van buscar per tota la ciutat dels gossos i van trobar un cotxe. Però no era gens normal, tenia un munt de botons i peces que anirien descobrint pel camí.
Ens van acomiadar de tots els gossos i van pujar al cotxe per començar el viatge. Primer havien de travessar unes muntanyes i el cotxe es va convertir en un tot-terreny. Després van travessar un llac i el cotxe es va convertir en una balsa. Poc a poc van anar descobrint tots els botons del cotxe i van arribar al seu destí on van trobar les herbes aromàtiques
De tornada a la ciutat dels gossos van preparar el beuratge i un cop acabat van decidir preparar una expedició nocturna per barrejar-lo amb la llet que bevien els gats. L’expedició estava formada pel Mortadelo, el Polodoro i el David i va ser tot un èxit.
Dos dies després els gossos estaven tranquil·lament a la ciutat quan van aparèixer els gats per l’entrada carregats de globus, focs artificials, begudes, dolços, galetes i gorres de festa. Venien preparats per organitzar una festa i així celebrar el final del seu conflicte.
En David va decidir quedar-se a viure amb els seus nous amics, gats i gossos. I tot aixòés tan veritat com que la rondalla s’ha acabat. I si us ha agradat bé, i si no, també.
FI