EL FUTUR I LA REALITAT

Page 1

EL FUTUR I LA REALITAT!


En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.

Conte realitzat per l’alumnat de les escoles: 3r A Escola Galileo Galilei 4t A Escola Joan Maragall 4t B Escola el Parc

Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat


et aquí que una vegada, a la ciutat de Londres, hi vivia un nen que es deia Jordi i que tenia 13 anys. El Jordi vivia amb la seva mare en una caseta petita al costat d’una benzinera.

El que més li agradava al Jordi era jugar amb els seus amics al futbol, era un porter boníssim i ningú li marcava gol. També li encantaven els cotxes, de gran volia ser pilot de carreres professional i sempre li estava dient a la seva mare que li comprés un cotxe. Un dia, quan tornava de l’escola, va veure a la benzinera del costat de casa seva un cotxe molt antic de color vermell. Aleshores el Jordi va obrir la porta del cotxe per veure com era per dintre i de sobte, va sentir una veu que deia: - Qui ets i què hi fas aquí? El Jordi es va espantar una mica, però va respondre: - Hola! Em dic Jordi i sempre he volgut tenir un cotxe, però no sabia que els cotxes podien parlar! - Sóc un cotxe màgic i et puc portar a qualsevol lloc i a qualsevol temps que tu vulguis – li va respondre el cotxe. El Jordi es va quedar amb la boca oberta, però va pensar que aquella era una oportunitat per poder viatjar i descobrir coses noves.

- Què em dius? Vols pujar i viatjar amb mi? - Es clar que si! - va dir el Jordi obrint la porta del conductor i seient davant el volant.- Què he de fer?


- Veus aquest rellotge que hi ha al seient del costat? Agafa’l i posa’l just a sobre del volant. Prem el botó vermell i pensa si voldràs anar al passat o al futur.

Va estar una estona llarga pensant fins que el cotxe li va dir: - Vinga, dóna't una mica de pressa que si no se’ns farà de nit! Si no estàs segur baixa de seguida! El Jordi va prendre una decisió. Volia viure aquesta aventura. Va respirar fons , va tancar els ulls i...


Q

uan ja estava a punt, de cop va tenir por i va decidir tornar a casa seva. Allà, sobre la

taula de la cuina va trobar una nota de la seva mare dient: - Jordi, aquí tens el dinar. Abans de menjar-te’l porta la gossa a passejar.

Aleshores en Jordi va pensar que potser hauria estat millor viure una aventura. Ara no tindria por, podia anar-hi amb la Lluna, la seva gossa. Van sortir junts cap a la benzinera del costat de casa. Van córrer fins al cotxe màgic… i quina sort, encara hi era! Van pujar al cotxe. En Jordi va prémer ben fort el botó i va dir: -Vull viatjar al futur! Mitja hora més tard i tot passant per un túnel temporal en Jordi i la Lluna van aterrar al futur. El futur era un món màgic, modern i nou. Amb cotxes i metros voladors. Amb robots i hologrames que feien un munt de coses fantàstiques. En Jordi i la Lluna estaven bocabadats. Com més observaven el futur més obrien la boca de tant sorpresos com estaven. Però quan ja no podien obrir més la boca els va canviar la cara.De cop van adonar-se que, tot i que semblava un món perfecte, allò era un gran desastre. Aquell món del futur estava tot contaminat. L’aire estava brut, negre i amb fum. No podien respirar bé. Algunes persones anaven amb mascaretes pel carrer. Les plantes estaven seques. El mar estava ple de plàstic i els peixos i les algues es morien. En Jordi molt enfadat va cridar: -Això és el nostre món? Hi hem de fer alguna cosa!! En Jordi va trobar un home que passava per allà i li va preguntar: -Tu saps com arreglar aquest desastre?


I l’home li va respondre: - Tu pots canviar aquest futur. Has d’anar al planeta Mercuri, allà trobaràs la solució. En Jordi no sabia pas com ho podia fer. Anar a un altre planeta era impossible. Però l'home va continuar dient: -Tens un cotxe màgic, amb ell hi podràs arribar! En Jordi acompanyat de la Lluna va tornar ràpidament al cotxe. Va prémer ben fort el botó i va dir: - Vull anar a Mercuri! Màgicament hi van arribar i allà van trobar una alienígena.

-Hola, sóc en Jordi. Va saludar una mica espantat.

-GRH,GHR,GRH va dir l’alienígena. Jo sóc l’ A.51 Què hi vens a fer a Mercuri? -Vull salvar la Terra dels desastres del futur. Em pots ajudar? Va dir en Jordi. L’alienígena li va dir que sí. -GHR, GHR,GHR et donaré un mapa de tot el sistema solar i una crema especial que us haureu de posar tu i la teva gossa per poder sobreviure.

Amb el mapa podreu arribar a tots els planetes i a cada un d’ells haureu de fer una prova. Si les feu totes, aconseguireu salvar el futur del desastre de la contaminació. Ben decidits van pujar al cotxe, en Jordi va prémer el botó però el cotxe … no funcionava…


Aleshores va trobar un forat al costat del volant i va començar a buscar per tot el cotxe alguna cosa que encaixés amb el forat. Va veure la guantera, la va obrir i allí dins va trobar una bombeta. Llavors va provar a veure si encaixava en el forat que havia vist. La va enroscar i sí que encaixava!! De sobte, la bombeta es va encendre i el motor va començar a funcionar. Ràpidament el cotxe va dir: • Som-hi, que hem d’anar a tots els planetes!!! I tenim poc temps!!! Es van ficar la crema per poder marxar i van anar a Mart. Allà es van trobar una platja plena de plàstics. La primera prova era treure tots els plàstics en un temps màxim de 15 minuts. Van acabar a temps.

I el cotxe els hi va dir: • Va, corre, que hem d’anar a un altre planeta a netejar. El Jordi i la Lluna van pujar al cotxe, va prémer el botó i va dir: • Mercuri!!! (Perquè es va adonar que estava en el mapa i no l’havien netejat). Van arribar i van veure a la alienígena parlant amb un amic per telèfon, dient: • El problema està solucionat. Un nen m’està fent el treball. I a més a més, tinc el botó de netejar. Quan el Jordi la va escoltar, va veure que el va amagar dins d’una pedra amb un comandament.


Com que a la alienígena no li agradaven els gossos, el Jordi li va dir a la Lluna que corregués per Mercuri per fer les seves necessitats. Més tard, li va dir a la alienígena: • La Lluna ha fet caca al costat de la teva casa. I ella va sortir corrent per atrapar a la Lluna.

Aleshores el Jordi va agafar ràpidament el comandament del terra, va obrir la pedra i va agafar el botó. El va mirar una estona i va trobar unes línies petites gravades que no es veien bé. A la seva butxaca tenia una lupa, la va agafar i va mirar atentament: eren lletres!!! Posava: “Només s’ha d’utilitzar en cas d’emergència”. Va pensar que sí que ho era i va prémer el botó.

De sobte, va sonar un soroll com un despertador…

...va obrir els ulls i es va adonar que tot havia sigut un somni. I catacric - catacrac el conte s’ha acabat.

FI


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.