T U D R E P R O EL TRES
En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.
Text i il·lustracions realitzades per l’alumnat de les escoles: 3r B Institut Galileo Galilei 4t B Escola Josep Tarradelllas 4t B Escola Joan Maragall
Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat
H
i havia una vegada una noia alta amb cabell ros i els ulls verds.
Tenia 19 anys i es deia Marta. Es volia treure el carnet de conduir , per què el seu somni era poder conduir un cotxe. Li va costar molt però ho va aconseguir. Com que era el seu aniversari els seus amics van decidir regalar-li un cotxe!! Un Ferrari!! Era vermell amb les portes en forma de ales de gavines i podia anar a 365km/h. Com que el cotxe li va agradar molt, va decidir fer un viatge a Andorra. A la Marta li agradaven molt els paisatges que veia quan anava a Andorra sobretot les muntanyes nevades. Quan va arribar a Andorra va decidir que aniria a esquiar, així que es va posar les botes, el gorro, els guants, un anorac, uns pantalons i cap a la pista!!! De cop i volta va veure una bola blanca i negra que es movia per la neu. Es va apropar per veure que era i...GUUaaauuu era un gos!!! Concretament un Husky!!!. Tenia les orelles punxagudes i un ull de cada color, un de color blau i un altre de color marró. La Marta es va apropar i va decidir que el primer que faria seria portar-lo al veterinari per veure si es trobava bé.
El va agafar i tots dos se’n van anar amb el seu cotxe tan maco. Quan va arribar al veterinari va pensar: -I ara que faig? Aixà que se la va quedar i li va posar de nom KIRA.
Quantes aventures passarem juntes va pensar la Marta!!!
L
a Marta va portar al seu gos Kira, a l’hotel on estava, però en aquest hotel no deixaven entrar
els gossos, llavors va decidir tornar a casa. Passaven els dies i la Marta es va adonar que el seu gos cada dia estava més trist i avorrit, per tant va decidir viatjar amb el seu Ferrari per conèixer el món.
Va trucar a la feina per demanar uns dies de vacances. Va decidir anar a Valencia a visitar al seu tiet que també tenia un gos que es deia Danko. Van jugar molt a la platja, van passejar pel Mestalla i van anar a la ciutat de les Arts.
Un dia quan estaven jugant a la platja els gossos es van trobar un mapa. El portava la Kira a la boca i quan la Marta i el seu tiet el van agafar va dir el tiet: - És molt antic aquest mapa, no es poden veure bé les lletres ni els indrets. - Podríem buscar una lupa per veure millor el que posa – Va dir la Marta. Així ho van fer. Van anar a comprar una lupa i amb aquesta van poder identificar que posava al mapa. De títol es veia escrit: “El tresor perdut”.
- Ualaaaaa un tresor!- va cridar la Marta!! - Guau, Guau!!! van dir la Kira i el Danko a la vegada!! Tot estava preparat, sabien que havien d’anar a buscar aquest tresor. - Però aquest mapa està una mica trencat oi? - Va dir la Marta. - Sí, falten trossets però, hi ha a sobre endevinalles escrites...- Va contestar el tiet. - La primera posa: Aquest monument el va construir Antoni Gaudi i encara no ha arribat al seu fi.... - Mmmmmmm ja ho tinc! És la Sagrada Família!- Va dir la Marta Per tant van anar allà tots plegats i els gossos van entrar corrents i darrera d’ells els guàrdies de seguretat. - Atureu-vos! Aquí no poden entrar els animals! – van cridar els policies. La Marta i el tiet van aprofitar per trobar el trosset que faltava a la corona d’una de les estàtues i per darrera hi havia una altre endevinalla:
- Un lloc gran heu de buscar, una porteria trobar, un gol marcar i així el Barça va guanyar... De cop i volta van aparèixer els gossos que havien trobat una pilota i estaven jugant amb ella, els guàrdies continuaven darrera d’ells però no van aconseguir agafar-los. - Què fan aquests dos? Sembla que juguen a futbol....- Diu el tiet - Ahhhhh el Camp Nou! És el Camp Nou!!!- Va cridar la Marta. Van decidir anar al camp de futbol del Barça i els gossos es van ficar dintre per la porta del darrera (perquè el Camp estava tancat).
Continuaven jugant i van veure que hi havia una cadira diferent, li van donar un cop sense voler i va aparèixer un altre paper amb una altre pista: • Aquest va ser un parc que va fer Gaudí, allà podem trobar una salamandra de colorins… Va llegir la Marta.
• Què podria ser? Va preguntar el tiet….
L
a Marta va dir: Ah ja sé! És el Parc Güell!
Van anar a l’escultura de La Salamandra i van trobar un rellotge i una pista que deia: “Segueix les busques del rellotge mirant cap al Nord”. La Marta i el seu oncle van anar amb el Ferrari cap a Barcelona. Quan van arribar, van anar a la biblioteca. Allà van trobar una altra pista, estava dins d’un còmic. La pista deia:”Si vas cap endavant una altra pista trobaràs”. La Marta va dir: “Caminem cap endavant”. Però no van poder avançar molt perquè es van trobar amb una paret. Allà, al terra, hi havia un llibre, el van agafar i el van obrir. Dins hi havia una altra pista. La pista deia:”Mireu al vostre voltant”. Com que la pista no els hi deia res, van decidir llençar un llibre contra la porta a veure si s’obria. I La porta es va obrir!!!. Allà van trobar l’últim tros del mapa. El van col·locar i van descobrir que el tresor estava al Riu.
Amb el seu Ferrari van anar a tota velocitat cap al Riu. De sobte, van sentir un un soroll estrany, van baixar del cotxe i van veure que una roda estava punxada. Van trobar la roda de recanvi però no l’eina per poder-la canviar. Van anar caminant fins al taller més proper, i al arribar van veure que no hi havia ningú. De cop, el seu gos Danko va començar a bordar mirant cap al fons del taller.
Es van dirigir cap al allà i es van trobar al mecànic espantat perquè feia molts anys que ningú entrava al taller. Les últimes persones que van entrar, van ser uns motoristes que anaven buscant el tresor, i al no trobar-lo el van amenaçar que si s’assabentaven que algú trobava el tresor tornarien i parlarien malament d’ell a tothom.
El mecànic va decidir acompanyar-los per canviar la roda i continuar l’aventura amb ells. Canviada la roda es van posar en camí. Quan portaven una estoneta, la Marta li va preguntar al mecànic que per què venia amb ells si sabia que després els motoristes parlarien malament d’ell. Ell li va contestar que preferia que parlessin malament d’ell però tenir amics de veritat com ells.
De sobte, van veure una cosa brillant en mig de la carretera. Pensaven que podia ser un vidre i que punxés la roda. Es van aturar i al baixar van descobrir que era una clau.
Quan van arribar al riu, van trobar un cofre al fons. El Danko i la Kira van agafar el cofre i el van portar a la superfície. La Marta amb la clau el va obrir. Hi havia una nota que deia :”Aneu a la platja del Llobregat”.
Tots cinc van anar a la platja. Quan van arribar, van trobar una altre nota i una clau. La nota deia:�Aneu una altra vegada al riu Llobregat�. Van anar corrents i quan van arribar, van trobar el tresor!!!. El van obrir i dins hi havia or, diamants,pedres precioses i diamants...
Es van fer rics i van viure feliços per sempre.
FI