ScAPe Room
En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.
Text i il·lustracions realitzades per l’alumnat de les escoles: 4t Institut Escola del Prat 4t A Escola Mare de Déu del Carme 3r B Institut Escola Pepa Colomer
Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat
a fa uns anys, en el 2009, hi havia dos nois de deu anys que es deien Maria i Miquel, que es morien de ganes d’anar a la platja tot sortint de l’escola. Ja feia molts anys que es coneixien, i els seus pares també mantenien molt bona relació. Així que van pensar de parlar amb ells per anar a passar la tarda a la platja del Delta del Llobregat. A dos quarts de cinc tots dos van proposar l’activitat als seus pares respectius i van acceptar la proposta. Encara que estaven en ple hivern ,feia un dia fantàstic, feia sol i no era un dia de gaire fred. La tarda resultava ser genial, tots passejaven entre rialles per la platja entre jocs i bromes. Els pares ja cansats es van asseure una estona a la sorra i, amb el permís dels pares en Miquel i la Maria van anar a jugar en uns arbres propers. Els dos amics jugaven entre ells quan van sentir un soroll proper que venia de darrera d’unes branques... Tots dos es van apropar en silenci i van descobrir que entre les fulles hi havia un petit cadell de gos movent la cua... - Què bonic! Va dir la Maria. - M’encanta! Li direm Coco. En aquell moment en Coco, nom del seu nou amic, va començar a córrer endinsant-se cap a una pineda... Els nens els seguien per por a que es perdés, i quan el van tornar a localitzar van veure que els esperava assegut just al davant d’una porta molt estranya... - Una porta aquí? Què estrany...va dir en Miquel . - Va, marxem, em fa por... va comentar la Maria. - Espera dona, pot ser divertit... va respondre en Miquel .
Just en aquell moment la porta es va obrir i en Coco va entrar corrents, en Miquel es va mirar a la Maria i sense dir res va entrar també, la Maria va dubtar uns instants però a la fi també va entrar... Era un passadís fred i fosc però entre les escletxes de llum del sostre van poder visualitzar una estranya capsa... semblava com un tresor... Van dubtar però a la fi van decidir obrir-la... no s’imaginaven el que van trobar...un rellotge de polsera d’or i una lupa! Tots dos es van quedar parats, en Miquel va agafar el rellotge i en adonar-se que no funcionava va comentar de portar-lo a una rellotgeria d’aprop de casa seva que es deia Rellotgeria Rolex. La Maria va agafar amb molt de compte aquella estranya lupa, i de forma inesperada aquell objecte es va moure i li va començar a parlar...
AAAAM! – es va sentir que feia la porta. La Maria es va espantar del soroll que la porta havia fet. El Miquel també va fer un bot ben alt de l’ensurt. Tots dos van agafar el Coco ben fort perquè no s’espantés.
De sobte, el rellotge es va il·luminar i va marcar 60 minuts. Començà a funcionar cap enrere. La Maria i el Miquel estaven espantats i nerviosos, no sabien què passava. Van continuar caminant fins al final del passadís, on hi havia una llum molt intensa.
En arribar a la gran sala, de cop i volta, la lupa els va dir que estaven dins d’un scape room i que tenien una hora per poder sortir de la casa. També els va dir que miressin bé la capsa perquè allà hi havia un tros de mapa que els assenyalaria on trobar cadascuna de les sales amb les 3 proves que haurien de superar.
La primera prova els deia que havien d’anar al soterrani. Quan van arribar van obrir la porta i es van trobar un robot. El Coco bordava perquè mai havia vist un robot com aquell. La lupa els va dir
que havien de guanyar el robot en una cursa de parkour. De cop i volta, a la sala, van començar a sortir obstacles: pedres, un gronxador,... es van posar a la línia de sortida i la lupa va fer el compte enrere perquè comencés la competició. Només començar a córrer el robot, els dos nens van perdre l’ànim perquè anava massa ràpid. La Maria li va dir al Miquel que no perdés l’esperança. Els dos amics van córrer com mai ho havien fet i finalment van guanyar al robot. De sobte, en aquella sala, va aparèixer un altre tros de mapa que els va conduir a la següent prova.
Van arribar on els deia el mapa, a les golfes d’aquella casa i es van trobar tres portes. La lupa els va dir que havien de triar una i el Coco va començar a ensumar quina no tenia perill. Van mirar i van veure que el cadenat que tancava la porta del mig estava obert i van entrar. Al final del passadís, es van trobar una taula amb un paper a sobre. La lupa els va dir que el llegissin i en aquest hi havia escrit:
“En aquesta habitació una clau amagada hi ha. La trobareu si us esforceu”.
Llavors, es van trobar lletres desendreçades que el Miquel va posar en ordre i va formar la paraula punteria. La Maria estava convençuda de que la segona prova aniria d’això mateix. Allà van trobar
sis tomàquets i també un quadre que semblava una diana. La Maria va pensar que havia de donar al centre de la diana per aconseguir superar la prova. Tots dos van llençar tres tomàquets cadascun. Ella va fallar el seu últim llançament però quan va llençar en Miquel li va donar al centre del quadre i d’allà van caure unes claus que semblaven ser d’un cotxe fantàstic. Per sota de la porta per on havien entrat, va aparèixer un altre tros de mapa que havien de seguir per poder superar la tercera i última prova.
E
l mapa diu que pujant les escales de la següent habitació , tenim la sortida - va dir en Miquel
- Doncs som-hi- va dir la Maria En arribar a l’habitació es van trobar 13 bombetes i cadascuna d’elles tenia un interval de llum. Estaven molt confosos perquè no sabien el que havien de fer. Però llavors la lupa els va donar una pista. Si mireu ve a l’habitació trobareu un abecedari que us ajudarà a trobar la paraula màgica. - Paraula màgica? – van dir en Miquel i la Maria a la vegada. En Coco va començar a bordar perquè havia trobat una pissarra amb l’abecedari.. Llavors la Maria va tenir una idea. Estava convençuda que cada bombeta corresponia a una lletra. - Mira miquel, la primera bombeta s’encén tres vegades, això equival a la tercera lletra de l’abecedari, que es la C- va dir la Maria - Siiiiii, tens raó Maria, la segona bombeta només s’encén una vegada, això vol dir que és la primera lletra de l’abecedari, la A. Així doncs van contar bombeta per bombeta a quina lletra de l’abecedari equivalien. En Coco donava moltes voltes a l’habitació, perquè estava molt content, s’havia adonat que podien resoldre l’última prova del room scape. Quedaven pocs minuts, quan els dos van cridar la paraula que els havia sortit:
•
C A N V I C L I M À T IC !!!!!!!!- van cridar a la vegada la Maria i en Miquel
De cop i volta aquella habitació es va quedar a les fosques i durant uns segons de por tant el Miquel com la Maria i el Coco es van espantar. De seguida es va il·luminar una part de l’habitació i va sortir una pantalla de vídeo i es va reproduir un missatge: - Bona tarda Miquel, Maria, Coco, som els nens i les nenes del futur i necessitem la vostra ajuda. Estem al 2050 i les coses estan molt malament. Els Glaciars s’estan fonen, els mars cada dia tenen més plàstic, els incendis per les altes temperatures cada dia son més freqüents... Necessitem que difoneu aquest missatge i que feu alguna cosa per millora aquesta situació. Confiem en vosaltres. Quan el vídeo es va acabar, la llum es va encendre i van trobar un camí de petxines que conduïa a la porta de sortida. - Maria, quan obrim la porta i sortim d’aquí, tenim una gran responsabilitat- va dir en Miquel - I tant Miquel. El primer de tot parlarem amb els nostres pares. Però el dilluns en arribar a l’escola els hi hem de dir als nostres companys- va dir la Maria - D’acord Maria. Pensarem tots moltes accions i estic convençut que podrem parar el CANVI CLIMÀTIC- va dir en Miquel I dit i fet. La Maria i en Miquel van fer el que teníem pensat, i durant molts anys van treballar per reciclar, per reduir i per reutilitzar. I van difondre el missatge per tota l’escola, per tota la seva població i per tot el seu país.
FI