EL MISTERI DE LA FOSCOR
En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.
Text i il·lustracions realitzades per l’alumnat de les escoles: 3r A Institut Escola Pepa Colomer 4t A Escola Jaume Balmes 4t Escola Bernat Metge
Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat
ra un matí assolellat i com que feia bon temps en Kai va decidir anar al bosc a passejar amb la seva gosseta Lluna, era blanca amb taques marrons, una de les taques tenia forma de lluna. Aquesta gosseta tenia un superpoder, quan es feia de nit la taca en forma de lluna s’il·luminava i feia que fos la més veloç.
Mentre en Kai estava pel bosc jugant amb la Lluna, de cop i volta, van trobar una filera d’arbres amb creus vermelles al tronc. Van decidir seguir la filera fins al final. Quan van arribar a l’últim arbre, la Lluna es va posar molt nerviosa, va començar a bordar i seguidament, a excavar la terra sense parar fins fer un forat on allà va trobar-hi un...un….un mapa!!! Allà hi havia alguna cosa escrita...
NOTA: Qui hagi seguit la fila d’arbres i ha arribat fins aquí... té a les seves mans el mapa del bosc misteriós.En Kai i la Lluna estaven molt emocionats començaven una gran aventura.
n Kai va començar a mirar el mapa i va distingir un caminet de color vermell que s´endinsava cap al bosc. La Lluna no parava de moure la cua contenta mentre el seu amo anava observant. Van començar a caminar i en Kai va adonar-se que cada vegada se sentia més bona olor. Després d’una bona caminada van arribar a una gran esplanada tota plena d’herbes de tota mena.
La Lluna anava amunt i avall olorant desesperadament. De sobte es van adonar que ja s’havia fet fosc i no hi havia ni una espurna de llum.
- Jo vaig arribar fins aquí però no ho vaig aconseguir! El meu cotxe va quedar sense benzina.
Que estrany! -va pensar en Kai. Fins ara feia un sol espatarrant i encara estem al matí! - No podem seguir mirant el mapa ni seguir caminant. Amb la foscor, la cua de la lluna es va anar il·luminant i entre el caminet de llum que anava deixant van poder veure un cotxe tot tapat per branques. De qui devia ser? A poc a poc s’hi van anar apropant.
En Kai va agafar la Lluna en braços per posar-la a l’alçada de la finestreta del cotxe i així li fes llum. S’hi veia una capsa tota empolsegada i plena de teranyines. En Kai va estirar el braç i va treure la caixa. Dintre la capsa hi havia diferents tipus d’herbes i una nota que deia....
“NOMÉS EN FALTA UNA”. Jo vaig arribar fins aquí però no ho vaig aconseguir! El meu cotxe es va quedar sense benzina. Aquí teniu el misteri d’aquest bosc. Aquí dins sempre és de nit, no hi existeix la claror. Només hi tornarà la llum del dia si algú aconsegueix trobar l’única herba que hi ha en tot el bosc capaç de fer-ho possible…....
res hores després de conduir per dintre del bosc misteriós, el cotxe va punxar una roda. El Kai i la Luna van sortir per poder seguir el seu camí i es van trobar amb un poble deshabitat. Van endinsar-se dintre del poble i el Kai va veure una casa que li va cridar l’atenció. Tot i tenir una mica de por van decidir entrar dins la casa.
Dintre hi havia mobles molt vells. En Kai aprofitant que la Lluna li feia llum va remenar calaixos i armaris buscant alguna cosa interessant. Van arribar a l’ultima habitació i rebuscant pels calaixos va trobar un còmic. El Kai el va agafar, el va desembolicar i va veure que darrere hi havia alguna cosa escrita, però no es podia llegir perquè la lletra era molt petita.
Va seguir remenant el calaix buscant alguna cosa que li pogués servir per aconseguir llegir el text , però no va trobar res. De sobte, es va entrebancar amb la Lluna que portava una cosa a la boca. ERA UNA LUPA!!! En un tres i no res, van agafar el còmic per llegir la nota que contenia, aquesta deia.... “Al bosc misteriós busqueu alguna cosa que olori entre els arbres pruners”. En Kai es va quedar en blanc i no sabia que fer, però la Lluna va començar a bordar i la va seguir fins al jardí on van trobar una bicicleta.
Va pujar a la bicicleta i va posar la Lluna a la cistella. Van agafar el camí recte que sortia de la casa fins arribar a una fletxa on posava: BOSC MISTERIÓS AMB PRUNERS. De cop i volta, la Lluna es va baixar de la bicicleta i va començar a córrer molt ràpid, en Kai la va seguir, per agafar-la sense adonar-se’n que havien agafat el camí equivocat.
Una estona després van decidir buscar algun lloc per descansar, ja que portaven molta estona buscant el bosc sense cap èxit. Més endavant van trobar una petita casa de fusta i van entrar per poder dormir una estona.
Quan es van despertar en Kai va agafar el còmic per tornar a llegir la pista i al veure els dibuixos es va adonar que havien agafat el camí incorrecte. Com que la Lluna tenia el superpoder d’anar molt ràpid, es va muntar a sobre d’ella i de seguida van arribar al punt del camí on s’havien confós i així poder agafar el camí correcte.
Van començar a caminar però el camí no va ser fàcil. Finalment van arribar al bosc misteriós de pruners. Els dos van començar a buscar alguna cosa que fes olor. La Lluna va bordar molt fort, el Kai es va apropar i entre dos arbres hi havia una bruixa amb vestit negre i un nas espantós.
El Kai sorprès va dir: - És la olor que estàvem buscant! Però la bruixa no es deixava atrapar. Van començar a discutir i quan aquesta es va despitar la Lluna va mossegar-li el cul. La bruixa va caure i del
seu cor va sortir l’herba aromàtica que estaven buscant. A partir d’aquell dia el bosc misteriós mai més va estar a les fosques.