V N A C M E D O P
S E L R A I
! S E COS
En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.
Text i il·lustracions realitzades per l’alumnat de les escoles:
•
4t B de l’Escola Mare de Deú del Carme
• 4t B de l’Escola Jaume Balmes • Nois i Noies de Can Rigol
Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat
et aquí uns germans que es diuen Natalia i Jeff. Tenen una gosseta, la Nala.
La Natàlia acaba de complir 16 anys. D’estatura és normal i és prima. A l’orella dreta té moltes arracades i a l’altra no en té cap. Té els ulls blaus i pigues a la cara. Té el cabell castany claret. Les seves ulleres són daurades. Li agrada la gimnàstica rítmica i les xarxes socials. No li agrada el futbol i no suporta al seu germà. Adora a la Nala i li encanta viure aventures. El Jeff, que té 10 anys, és alt, prim, fort i moreno de pell. Té el cap quadrat amb el cabell castany claret. Els seus ulls són blaus, el nas és petit i té la boca petita. Les seves orelles també són molt petites, però escolta molt bé. Normalment porta roba de futbol i les seves bambes preferides: les blanques, blaves i verdes. El seu hobby és l’esport. Li encanta menjar! És molt alegre i afectuós.
La Nala és un canitx blanc que té 5 anys. Sempre segueix els seus amos i fa molt de cas. És molt juganera i mimosa. Era l’any 2.050 i el planeta estava tot contaminat. Durant anys les persones han anat llençant brossa on han volgut sense pensar que estaven contaminant el món. Cada dia, quan la Natàlia i el Jeff sortien de l’escola, a les cinc de la tarda, se n’anaven al bosc amb la seva gosseta. Mentre passejaven pel bosc buscant bolets, la gosseta va trobar un tros de paper sobre una pedra plena de símbols que no entenien. La Nala el va agafar i el va començar a mossegar.
El Jeff i la Natàlia se’l van treure i es van adonar que era un mapa màgic que conduïa a un portal misteriós.
Es van començar a fer moltes preguntes: El portal els portaria a trobar la cura pel planeta terra? I si era així, serien capaços d’arribar al portal?
a Natàlia i el Jeff van decidir que volien seguir les instruccions que hi havia indicades al mapa màgic i veure on els portaria aquell dibuix misteriós. Van començar a seguir el camí, un camí de terra que era molt estret i envoltat de grans pedres i roques. Era tan estret, que en algun moment els dos germans s’havien d’ajupir per poder passar! • Mare meva Jeff! No se si podrem tornar després per aquí per anar a casa! Tot això és massa estret!
Els dos germans i la gosseta, la Nala, seguien caminant fent cas al que deia el mapa màgic. El camí estava completament sec, es veia que feia molt de temps que no hi queia una sola gota de pluja… quin mal ens estava fent el canvi climàtic. Tot sec i brut! Havien anat a parar gran quantitat de llaunes, papers, plàstics per tot arreu… allò més que a un bosc s’assemblava més a una planta de residus. • Natàlia, amb tanta porqueria no trobarem mai cap portal misteriós! Segur que es veritat això de que hi ha un portal misteriós? I just, quan el Jeff acabava de fer la pregunta, la Nala va començar a bordar! “Bub-bub, bub-bub” i allà al seu costat, hi havia una muntanya de brutícia d’on se sentia “tic-tac, tic-tac”! Els dos germans van córrer a mirar que hi havia i el van trobar, aquell objecte que feia soroll era un rellotge!
No se’n van poder estar i el van agafar. Era força gran i en Jeff l’havia d’agafar amb les dues mans perquè amb una sola no podia. Tenia un color una mica estrany, potser portava molt de temps allà envoltat de terra i pedres i havia envellit massa aviat.
La Natàlia li va prendre de les mans al seu germà perquè també el volia veure de prop i en agafar-lo, el va fregar amb les mans per treure-li la pols i es va produir un miracle: els dos germans i la gosseta van començar a moure’s com si s’estigués produint un terratrèmol i van caure desmaiats a terra. La Nala va ser qui els va despertar a tots dos amb les seves carícies i en obrir els ulls tots dos van quedar bocabadats. • On som? Què ha passat? - Preguntà en Jeff. La Natàlia el va mirar i es va quedar sorpresa: - Com pot ser que siguis tan petit? Si fa un moment tenies 10 anys i ara en deus tenir 4!! I un moment, què fem dins el cotxe amb els pares, si estàvem enmig del bosc sols i amb la Nala. Per cert, on és la Nala?
avors, en aquell precís moment, es van adonar, havien viatjat al temps!!! Havien anat 6 anys enrere!!! - Jeff!! Hem viatjat en el temps!!! Quina passada!!! Però... per quina raó? Això tot plegat no té sentit... El mapa!! Mirem el mapa a veure si ens diu alguna cosa. Com per art de màgia, a l'obrir el mapa, va aparèixer un altre camí que semblava indicar un objecte molt petit a la platja... Van decidir que l'endemà, a la tarda anirien a veure què trobaven.
Riiiiiiinnnnnng!!!!!!! Riiiiiiinnnnnng!!!! I per fi va sonar el timbre de l'escola que marcava el final de les classes. La Natàlia i en Jeff van convèncer als seus pares per a passejar per la platja. Quan van arribar es varen posar a seguir el camí per trobar aquell objecte. Van començar a caminar i a un costat de la platja es va obrir una cova petita plena de llum. Les parets eren plenes de llum com si hi haguessin milions de llumetes petites amb un color blanc molt càlid que convidava a passar i produïa una sensació de benestar inexplicable. L'aire era net i feia olor de brisa de mar...de sobte es van trobar en una petita ampliació on hi havia un petit llac amb una aigua cristal·lina. Al mig del llac, hi havia un objecte petit...no es veia gairebé... -Natàlia!! Mira allà!! El veus!! Anem a buscar-ho!!! I sense pensar-ho, els dos germans es van llançar a l'aigua a veure què era aquell objecte.
Quan van estar a prop, ho van veure clar. Era una petxina!!! Una veu dolça i fluixeta que sortia de la petxina, els hi va explicar que tenia el poder de netejar el mar... Però que només ho podia fer una vegada. Tots dos van agafar la petxina i van sortir de la cova. Una vegada a fora, van anar a buscar als seus pares per no aixecar sospites .. No podien parar de parlar de la veu, de la cova...,del mapa... El mapa!! El van tornar a mirar i per a sorpresa dels dos germans, els hi va mostrar altre camí. Aquest cop, no havien d'inventar-se cap sortida, ja que el mapa els indicava que el proper objecte màgic es trobava a l'escola. L'endemà, van esperar a l'hora del pati per poder seguir el camí. Els dos germans estaven nerviosos...a veure què els oferia l'aventura d'avui. .. Van anar pel passadís groc, van girar al lila,
van pujar dos pisos...i finalment van arribar a la Biblioteca!! Mare meva, quants llibres i passadissos.... Van estar una estona cap a la dreta, esquerra, endavant, endarrere ...es van perdre vàries vegades, i van haver de tornar al punt de sortida, però finalment al final d'un passadís molt estret, van trobar el que buscaven. Era un passadís estret, amb prestatgeries altes plenes de llibres molt antics. Van caminar per aquell passadís fins que van escoltar una música. Eren sons de violins que tocaven una cançó coneguda... En Jeff la va començar a taral·lejar, i la Natàlia de sobte, va cridar: - És clar!!! Les 4 estacions de Vivaldi!! I en acabar de pronunciar aquestes paraules, va caure d'un dels prestatges un pergamí:
En obrir-ho el van observar detingudament... Hi havia alguna cosa que no els hi acabava de fer el pes.... Les notes no eren correctes. Hi havia una nota diferent:
En tocar aquella nota, el pergamí va canviar. Totes les notes es van moure i va aparèixer un missatge que deia que els hi donava un objecte màgic amb el qual podrien netejar terra i aire de tota la contaminació i brutícia, però que només podien fer-ho una vegada. Aquell objecte es trobava en un llibre on un dels personatges era una gran balena blanca. En Jeff en aquell moment, es va penedir de no haver escoltat més a la classe de llengua. Però tenia sort, perquè la Natàlia sempre estava atenta i li encantava llegir. Ella ho va tenir molt clar, i li va dir al seu germà. -Hem de buscar Moby Dick. Es van posar en marxa buscant pels passadissos. -Novel·la, mmmmmm... Clàssica... Aquí!!
Van agafar el llibre, i quan el van obrir, en van trobar com sortia del llibre una lupa. A la mateixa vegada i en un tancar i obrir d'ulls, també va desaparèixer el mapa. -Ostres Jeff!! Això vol dir que ja no hi han més objectes màgics. -Si Natàlia! Hem de pensar què farem. Els dos germans van estar dies pensant i pensant. Van trobar mil camins i possibles solucions però no s'acabaven de decidir. Finalment, després de dies amb mal de cap i moltes preocupacions, ho van tenir clar: -Farem un bon ús dels objectes Jeff. Netejarem la nostra mare Terra. L'aigua amb la petxina i terra i aire amb la lupa, i començarem tot un treball de conscienciació. Tenim una segona oportunitat per fer les coses bé. Hem de fer un consum responsable, què hi hagi sostenibilitat . Hem de canviar i salvar el nostre món. Nosaltres podem canviar les coses! Nosaltres tenim la força per poder salvar la Terra!
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte, ja s’ha acabat.
FI