L A M U L L A L
! C S BO
En el marc de les activitats de dinamització que es realitzen al Prat s’ha fet una nova edició del Conte col·laboratiu. Han participat diferents infants de diferents escoles del municipi; Aquí trobeu el resultat de la creació fruit de la seva imaginació i creativitat.
Text i il·lustracions realitzades per l’alumnat de les escoles:
3r A Institut Escola Pepa Colomer 4t A Escola Jaume Balmes 4t Escola Nostra senyora del Mar
Curs: 2019-2020 Edició: CRP del Prat de Llobregat
ra un matí assolellat i com que feia bon temps en Kai va decidir anar al bosc a passejar amb la seva gosseta Lluna, era blanca amb taques marrons, una de les taques tenia forma de lluna. Aquesta gosseta tenia un superpoder, quan es feia de nit la taca en forma de lluna s’il·luminava i feia que fos la més veloç.
Mentre en Kai estava pel bosc jugant amb la Lluna, de cop i volta, van trobar una filera d’arbres amb creus vermelles al tronc. Van decidir seguir la filera fins al final. Quan van arribar a l’últim arbre, la Lluna es va posar molt nerviosa, va començar a bordar i seguidament, a excavar la terra sense parar fins fer un forat on allà va trobar-hi un...un….un mapa!!! Allà hi havia alguna cosa escrita...
NOTA: Qui hagi seguit la fila d’arbres i ha arribat fins aquí... té a les seves mans el mapa del bosc misteriós.
En Kai i la Lluna estaven molt emocionats començaven una gran aventura.
n Kai va començar a mirar el mapa i va distingir un caminet de color vermell que s ´endinsava cap al bosc. La Lluna no parava de moure la cua contenta mentre el seu amo anava observant. Van començar a caminar i en Kai va adonar-se que cada vegada se sentia més bona olor. Després d’una bona caminada van arribar a una gran esplanada tota plena d’herbes de tota mena.
La Lluna anava amunt i avall olorant desesperadament. De sobte es van adonar que ja s’havia fet fosc i no hi havia ni una espurna de ll- Jo vaig arribar fins aquí però no ho vaig aconseguir! El meu cotxe va quedar sense benzina. um.
Que estrany! -va pensar en Kai,
Fins ara feia un sol espatarrant i encara estem al matí!
- No podem seguir mirant el mapa ni seguir caminant.
Amb la foscor, la cua de la lluna es va anar il·luminant i entre el caminet de llum que anava deixant van poder veure un cotxe tot tapat per branques. De qui devia ser? A poc a poc s’hi van anar apropant.
En Kai va agafar la Lluna en braços per posar-la a l’alçada de la finestreta del cotxe i així li fes llum. S’hi veia una capsa tota empolsegada i plena de teranyines. En Kai va estirar el braç i va treure la caixa. Dintre la capsa hi havia diferents tipus d’herbes i una nota que deia....
“NOMÉS EN FALTA UNA”. Jo vaig arribar fins aquí però no ho vaig aconseguir! El meu cotxe va quedar sense benzina. Aquí teniu el misteri d’aquest bosc. Aquí dins sempre és de nit, no hi existeix la claror. Només hi tornarà la llum del dia si algú aconsegueix trobar l’única herba que hi ha en tot el bosc capaç de fer-ho possible…....
n Kai estava desconcertat, no sabia que fer. Però no volia ficar-se en problemes, així que va decidir anar-se’n. Llavors, de camí a casa es va penedir i va decidir tornar perquè no volia que aquest bosc tan bonic es quedés sense llum solar. Quan estava tornant al cotxe per trobar alguna pista, de cop i volta, va veure un camí de petxines i va decidir seguir-lo fins arribar a un riu. Al riu hi havia una ampolla que portava una nota on deia “ Qui tingui aquesta nota a les mans, al riu màgic ha arribat”. De sobte, a la taca de la Lluna es va veure alguna cosa que es reflectia des del riu. Llavors, en Kai va ficar la ma a l’aigua per veure que era i va agafar-ho. ERA UNA LUPA! En Kai va tornar a sentir aquell olor tan especial, la va seguir i va arribar fins el cotxe. No sabia que feia allà. Aleshores un raig de llum sortia reflectit de la lupa gràcies a la llum de la taca de la Lluna. Llavors, aquest raig va anar a parar a sota del cotxe i allà va trobar una llavor. En Kai va pensar en veu alta: - I si plantem aquesta llavor? Mentre en Kai es va quedar vigilant el cotxe per a que ningú agafés la llavor, la Lluna va tornar pel camí de petxines i va agafar l’ampolla amb aigua del riu màgic. La Lluna va tornar amb el Kai, i van plantar la llavor, llavors la van regar. Tenien molta son, estaven molt cansats i es van quedar allà adormits.
Al cap d’una estona, es van despertar i es van trobar amb un arbre enorme amb una herba a dalt del tot de l’arbre.
En Kai va començar a escalar l’arbre fins arribar a la copa i va agafar l’herba. Ell estava segur que aquesta herba era la que faltava. Aleshores la va posar a la caixa amb la resta d’herbes i... VA TORNAR LA LLUM AL BOSC! En Kai i la Lluna van tornar a casa seva caminant contents després de tot el que van aconseguir. Quan van arribar en Kai no es podia creure el que hi havia a casa. Al llit de la Lluna hi havia les petxines i la lupa del bosc i una nota que deia “Gràcies per tornar la llum al bosc”... ES VAN QUEDAR BOCABADATS
VET AQUÍ UN BOSC VET AQUÍ UN GOS, EL BOSC JA NO ESTÀ FOSC.