000 - S'ull de Sol - Agost 1990

, '.'

REVISTA CULTURAL D'ALAIOR • Agost 1.S

-o -

N0 O / DL MH:: 407 - 1.990 - Edita: S'UII de SJI S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 Ptes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

Amb molt de gust jo voldria en aquest mom~ '1t encertar per a poder-vos donar una bona poesia; que és sa meva alegria i no vos ho vull negar que ne pogueu celebrar un bon Sant Llorenç en aquest dia.

...

l'

EDITORIAI~

."15

JOAN PONS DE BINIXABÓ

SUMARI '~"r":U:!-

•••• y ~;;.2,3 i 4.- Col.laboracions: ,~.,

Arcadio Gomila Miquel A. Limón Ponç Pons Pere Gomila

Pàg. 5,6 i 7.- Informació local.

Pàg. 9.- Reportatge.

Pàg. 10 i ] 1.- Entrevista.

Pàg. ]2.- Educació.

Pàg. ]3.- Guanyadors del concurs de dibuix i cel treball d'investlzació, convocats per I'Ajuntament, Pàg. ]4.- Que lli diu sa gent? (' Arqueología hoy, ] , parte.

Pàg. ]5.- Refrescant sa memòria Opinió Pàg. 17.- Un poc de tot Pàg. 18.- Records gràfics.

Teniu a les mans, amics lectors, una re\';~' '; la qual un grup de joves alaiorencs hem posat l'esperança de fer un poc més dinàmica la vida cultural del no-arc poble.

S'ull de sol neix, abans que cap altra cosa, com a projecte de futur. Un futur que esperam que sigui tan profitós -om sembla que són - en l'àmbit social i polític, sobretotaquests darrers anys del segle, Vivim un inici de dècada inesperat i dinàmic, que ni tan sols els profetes més aventurats haguessin pogut prevei-,e.

Els murs - com el de Berlín - cauen. Les fronteres polítiques desapareixen i les societats que, fins fa pOGS anys, semblaven tancades i distants s'obren amb força com a conseqüència de la lluita d'una gent que té ganes de llibertat i de pau, de millor benestar social i de solidaritat.

L'alegria que els fets esmentats provoca en el nostre ànim no amaga, però" la idea G' allò que hauria de ser la societat més pròxima, la nostra illa, el nostre poble.

Notam que hi ha molta gent amb ganes de fer coses.

Tenen personalitats inquietes, obertes a qualsevol fet que pugui oferir alternatives a la rutina treball-oci en què s'ha convertit la vida moderna. La seva preocupació és que, tot i que tenen moltes coses a dir, els falta el lloc on fer-ho.

Esperem que, d'e"~à que surti, S'ull de sol sigui aquesta casa comunitària on tothom expliqui aquelles coses i fets que puguin aportar una nova visió social, cultural o literària.

Volem que aquesta revista, en la qual hem posat ta.ites il.lusïtms, sigui una porta o&rta a tothom. Benvingudes seran les col.laboracions que ens arribin de les vostres mans, perquè això significarà que aquest desig que tenim, à Jansformar el ritme vital del poble i fer-lo més actiu, s'ha fet realitat.

COL.LABORAC\ONS

SALUTACIÓ A S'ULL DE SOL Si l'eixida del sol, precedida per l' aubada del matí, ompl de llum, d'alegria, d'esperança el nou dia, si els rajos d'aquest sol donen vida a tota la creació, cantant els ocells els seus més harmoniosos himnes i esclatant les flors amb els seus més encesos i delicats colors, com salutació de tota la natura al seu beneficiós calor, saludem tots gojosament l'eixida de S'ull de sol, la revista que recull les inquietuds culturals d'un grup de joves.

S'ull de sol ens ve a recordar que, malgrat la mercantilització de la societat actual, encara que el consu-

misme ho arrasi tot, encara que a diari les mostres de manca de valors humans i culturals, l'incivisme, sigui, malhauradament, protagonista de cada dia, hi ha joves inquiets, existeix una joventut dinàmica i decidida a lluitar per a defensar aquests valors, bastant deixats de banda, fins ara, a la nostra població. S'ull de sol mereix el recolzament de tots, el qual farà que la revista sigui un vehicle d'opinió viu, valent i sincer. I que Alaior s'enriqueixi d'una activitat cultural que el faci més digne, més important, més ric.

ARCADIO

S'ULL DE SOL Edició especial nQ O: 20 pàgines Edició normal: 16 pàgines COORDINADOR: Pere Reurer EQUIP DE REFACCIÓ Serafí Pons Pere Alzina Bartomeu Pons Isabel Ferrer Anselm Barber Juan Verger Miquel Marquès DISSENY I PUBLICITAT: Pau Sintes EDITA: S'ULL DE SOL S.C. IMPRIMEIX: J. PONS CoLlaboren en aquest nombrePonç Pons, Arcadi Gomila, Pere Gomila, Miguel Àngel Limón, Gabriel Febrer, Biel Garriga, Juan Florit, Maca Ramos.

NOTA: La revista S'ull de sol no es fa responsable dels articles d'opinió dels col.laboradors eventuals, ni de les cartes de la secció d'Opinió.

(FOTO PORTADA Y PAGINA 2 CEDIDAS POR MASTI)

FER FEINA Només paraules de cortesia s'escau que hi manifesti, aquí i ara, en encetar-se una tasca periodística per a la vila d'Alaior. És per a un periodista, si més no, un previlegi poder escriure en el primer número d'una revista local, sobretot si aquesta localitat és, justament la nadiua. Trobar-me entre els primers convidats suposa un petit honor que, de bon grat, agraeix ben sincerament. Caldria, però, que a la cortesia hi afageixi també l'enhorabona.

Potser apeLlant als deu anys d'e~ercici professional, hom podria. palesar-ne un seguit d'advertències i recomenacions sobre les grans dificultats del periodisme local i de les penúries econòmiques que sovint parasiten la vida de les societats periodístico-mercantils que s'hi formen al voltant del projecte.

Però, de cap manera vull tenir un paper destructiu, ni molt menys encara desencisador, perquè, malgrat la meva condició de periodista professional, no som ningú per protagonitzar-ne aqCsta arrogància. Diré més; tot i l'acumulació d'alegries i tristeses al llarg d'aquest decenni, un servidor encara creu profundament i engrescadorament en aquest ofici d'informador. És a dir, conserv la fe del primer dia i les ganes incontenibles d'engatar-me de notícies, cròniques, articles, maquetacions, cícers, titulars o "leads", talment com el primer dia. En conseqüència, no puc fer altra cosa que animar-vos a la tasca.

M'hi trobareu fent-vos costat.

I, com a prova avinent, vet aquí aquesta primera coLlaboració. Voldria aportarvos una modalitat d'article que estimem especialment. És la crònica històrica. En altres paraules: rescatar pel present fets importants de la història local d'Alaior, tot tractant-los des del punt de vista formal amb un estil que s'assembla a les cròniques de premsa.

No és ara el moment millor per desenvolupar-ne la primera. Tampoc l'espai disponible ho permet satisfactòriament.

Tanmateix, vull deixar apuntat que he trobat un document de gran interès a l'arxiu municipal. Es refereix a l'episodi no ben estudiat del llamp que va ferir l'agulla de l'església de Santa Eulàlia. N'estic redactant una anàlisi de contingut i puc adelantar que conté una descripció acuradíssima del que va passar aquella jornada de memòria inesborrable. Ara que sembla que volen promoure la restauració de la punxa, potser resultaria adient recopilar i narrar de bell nou els fets succeïts aquell 5 de Febrer de 1.843.

Puc avançar que les explicacions que s'hi contenen en el document són molt precises i que va signat per metges i apotecaris, de manera que el res ul.tat de l'informe és molt tècnic i precís. .

Si aquesta o,Í€r4. de coLlaboració és ben acêeptada, i pot ocupar un espai d'acr ~ta revista, em manifest disposat a fer-hi feina.

• Miquel Àngel LIMÓN PONS

COL.LABORACIONS

LUSITÀNIA SOPHIA DE MELLO BREYNER ANDRESEN L'encara no prou coneguda i valorada literatura portuguesa té la nòmina actual de poetesses més interessat d'Europa.

D'entre totes elles, destaca ben possiblement com una de les millors, Sophia de Mello Breynber Andersen.

Nascuda a Porto l'any 1919, va començar a estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Lisboa, però no va acabar la carrera.

Mare de cinc fills i diputada pel Partit Socialista en l' Assamblea Constituent, ha col.laborat a diverses revistes (Cuadernos de Poesía, Tàvola Redonda, Unicórnio, Arvore, etc.) i s'ha dedicat, a part de traduir autors tan diversos com Eurípides, Dant, Shakespeare o Claudel, a la literatura infantil. La seva poesia, que C.V. Cattaneo ha qualificat de "culta, refinada, sempre en el límit d'un gust un poc massa aristocràtic i estctitzant", és una mescla, treballada formalment amb pulcritud, de classicisme pagà (el tema de la Grècia antiga és molt present en la seva obra) i compromís social.

El paisatge, l'amor, la problemàtica femenina, la nostàlgia del paradís infantil

perdut, la reflexió sobre el país i la presència-revisitació de personatges mitològicohistórics, són alguns dels altres temes que sol tractar.

"L'artista - va dir en guanyar el Gran Premi de Poesia concedit per la Societat Portuguesa d'Escriptors - no és i no ha estat mai un home aïllat que viu dalt una torre d'ivori.

L'artista, fins i tot aquell que es col.loca més al marge de la convivència, influenciarà necessàriament, a través de la seva obra, la vida i el destí dels altres. Encara que l'artista elegeixi l'aïllament com millor condició defeina i creació, pel simple fet de fer una obra de rigor i de veritat contribuirà a la formació d'una consciència comú.

Encara que només parli de pedres o de brises l'obra de l'artista sempre ens ve a dir açò: Que no som només animals encalçats en la lluita per la supervivència sinó que som, per dret natural, hereus de la l1ibertat i de la dignitat d'esser".

Entre els seus llibres més importants cal destacar; "Dia do Mar", "Coral", "No tempo dividido", "Mar novo", "Livro Sexto", "Geografia" i "Dual".

CA MOES I LA PENSIÓ Aniràs a palau. Aniràs a demanar que la pensió Et sigui pagada en la data convinguda Aquest pafs et mata lentament País que vas cridar i que no respon País que tu anomenes i no neix En la teva perdició es van conjurar Calúmnies desamor enveja ardent I sempre van sobrar-li els enemics A qui gosà ser més que l'altra gent I aquells que tu invocares no et van veure Perquè estaven ajupits i doblegats Per la paciència que amb mà de cendra Havia esborrat els ulls en el seu rostre

Aniràs a palau hi aniràs pacientment Perquè no et demanen cant sinó paciència Aquest país et mata lentament

BABILÒNIA interiors i amb palmeres de maó amb petits estanys amb estàtues amb columnes dibuixats en les parets d'argila

Amb Amb Amb Amb

patis murs fonts déus

Amb Amb Amb Amb

passadissos i silencis ipenombres vestits de lli tocant la pedra pura cinnamon i nard gerres d'on s'escorrien oli i vi

Amb multituds amb crits amb mercats Amb estores clares sota els peus pintats Amb escribes amb màgics i endevins Amb presoners amb serfs amb esclaus Amb lucidesa feroç amb amargura Amb ciència i art Amb menyspreu Babilònia nasqué de llot i llim

EXILI Quan la pàtria que tenim no la tenim Perduda per silenci iper renúncia Fins i tot la veu del mar es torna exili I la llum que ens envolta és com reixats.

PERQUÈ Perquè els altres es disfressen i tu no Perquè els altres empren la virtud Per a comprar allò que no té perdó Perquè els altres tenen por però tu no Perquè els altres són els sepulcres silenciosos On germina silenciosa la podridura Perquè els altres callen però tu no Perquè els altres es compren i es venen I els seus gestos donen sempre dividend Perquè els altres són hàbils però tu no Perquè els altres van a l'ombra dels recers I tu vas agafat de mans amb els perills Perquè els altres calculen però tu no Traducció i Notes: PONÇ PONS

"SA NOSTRR' CAJA DE BALEARES

COL.LABORACIONS

DE L'OASI DE LA LECTURA Que I'hàbit de la lectura no és, a casa nostra, tan freqüent com seria desitjable, és cosa prou coneguda. Que la lectura en català ho és encara menys, també ho sabem. Que en una societat on la cibernètica, els mitjans audiovisuals i el culte a la imatge omplen la major part de l'oci d'una gran majoria, la lletra impresa cada cop queda més arraconada és evident.

Per açò la publicació d'una revista, com aquesta que teniu a les mans, és sempre motiu d'especial satisfacció. Perquè tot allò que sigui promocionar l'hàbit de la lectura, estimular la imaginació, la creativitat, obrir un àmbit per al diàleg i el debat, oferir i provocar punts de vista diversos i opinions diferents, és sempre d'agrair.

Una revista com aquesta és, sense cap dubte, una eina important al servei de la cultura i de la intel.ligència d'un poble, un mitjà per conèixernos i comprendre'ns millor, una aportació a la virtut, massa vegades escassa, de la tolerància.

I els vents que corren no són propicis, certament, a la lectura. Ni, tampoc, pel que es veu, a I'humanisme en general.

La primacia de la raó pràctica, del cientifisme a ultrança, del diner com a marca única de prestigi i de triomf, de la competitivitat descarnada, decanten i obliden virtuts que haurien de conformar un esperit humà més lliure, més crític, més tolerant. En contra dels que accepten, o fins aplaudeixen, la uniformitat de la cultura i de les formes de vida del món occidental, allò que anomenen estandardització, caldria proposar que, des de l'escola es promocionés I'hàbit sistemàtic de la lectura. Perquè un ampli ventall de lectures, el coneixement de la literatura clàssica i moderna, de la filosofia, del debat i la reflexió, fóra, potser, l'única forma d'evitar l'cncotillamcnt de la

intel.ligència, l'empobriment constant de les formes d'expressió i del vocabulari, la dificultat d'explicar-se d'una manera rica i coherent.

Per açò és aberrant que es pretengui suprimir, en la nova llei d'educació, l'estudi de la literatura i s'arraconi cada vegada més el coneixement de les llengües clàssiques i, fins i tot, de disciplines que ajudaven a conformar un esperit crític, capaç de defensar-se davant de totes les imposicions que, en qualsevol matèria, un màrqueting despiatat pretén d' im posar amb els seus criteris uniformadors.

Per altra part, la lectura és un antídot benèfic enfront d'un món contaminat pel renou constant que ens martelleja. La lectura esdevé una illa de silenci, una altra de les virtuts a les quals sembla tenir por la nostra societat, que, a més d'oferirnos plaer, permet la reflexió, estimula el coneixement, del món i d'un mateix, desperta l'esperit crític, fomenta la tolerància i ensenya a fugir del dogmatisme i del fanatisme.

Sempre, és clar, que les lectures siguin diverses i ben escollides, sempre que sapiguem dedicar la nostra atenció a aquelles obres, siguin del gènere que siguin, que valguin realment la pena. I, ¿com fer-ho si no és a través de l'educació pel gust? Educació que s'hauria d'adquirir, evidentment, en un primer estadi, a través de l'ensenyança; però també al llarg de tota una vida, per mitjà de les lectures més diverses, des dels llibres a les revistes i als diaris, gràcies al coneixement d'opinions i propostes oposades.

Però no voldria acabar aquesta defensa de la lectura, sense fer esment, en el nostre cas, d'un altre problema afegit: la lectura en català. Perquè si és bo de poder llegir en el major nombre de llengües possible, és evident que la coneixença

primera hauria de ser en la llengua pròpia, no, en aquest cas, només a saber-la llegir i escriure, sinó en la lectura àmplia dels autors de tots els temps, en el coneixement dels clàssics. I aquí sí que hi ha una gran mancança, més tost un immens desert. Només una petita minoria haurà dedicat el seu temps a la lectura dels clàssics catalans, molts pocs serien capaços de dir-nos-en res. I així ens van les coses.

Si a les llengües més parlades, els intel.lectuals es queixen d'empobriment i degradació, ¿com ha d'anar-li al català? I més, encara, amb aquesta moda de lightisme, al qual cal-

drà dedicar un futur article, que ens ho empastifa tot. Si lleven l'estudi de la literatura i dels clàssics, ¿eap a quin empobriment de l'esperit humà ens dirigim?

A la nostra societat li calla bona lectura. A l'home li cal fugir de la massificació, del producte cultural prefabricat, deIa imposiciódemodes. Hem de saber estimular l'esperit crític per poder discernir allò que realment serà profitós per a la nostra intel.ligència, allò que ens farà comprendre, i respectar, no solament l'home en el seu conjunt, sinó la natura, el petit món on ens ha tocat de viure.

PERE GOMILA

En el ~ CLUB SAN JAIME ~

. ~r~~ j

"'{

...~~

Todos a posar por el tubo l-

Restaurante-Cafetería CLUB SAN JAI ME. Servício de coclna permanente.

Desde las J O de la mañana, hasta las 2 de la madrugada.

Iodes los festivos, monumental cotectlvo, piscina.

paella

en la terraza de nuestra gran

i Siempre en primera línea i

INFORMACiÓ

LOCAL

INICIADOS LOS TRAMITES PARA RESTAURAR EL CAMPANARIO La rectoría de Alaior presentó al Ayuntamiento un estudio sobre la necesidad y el coste de restaurar la torre del campanario para que se incluyese en el plan de rehabilitación de fachadas. Para el mismo plan había otras obra s presentadas pero dada la necesidad y lo elevado de la restauración del campanario (aproxímadamente unos 10 millones) se desestimaron todas las dernàs y el consistorio decidió, en el último pleno, aceptar la propuesta y destinarle toda la cantidad presupuestada del plan de fachadas. Las obras deberan ser pagadas a partes iguales entre la Iglesia, el Govern Balear y el Ayuntamiento.

Antes de iniciarse las obras pasarà un

cierto tiempo pues tendra que hacerse el proyecto y concrctarse la financiación.

REDACCIÓN

OBRAS DE RELLENO JUNTO AL "PAVELLO" Se esta rellenando con escombros lo que hasta ah ora se ha venido utilizando como aparcamiento del Pavelló. La idea es rellcnar la zona a fin de evitar los encharcamicntos que allí se producen, allanarlo y de momento seguir manteniendo

la zona como aparcamiento. Los escombros proceden del movimiento de tierras y desrnonte que se esta llevando a cabo junto a la ermita de Sant Pere Nou para la construcción de un bloque de viviendas y locales comerciales.

REDACCIÓN

DELICADA SITUACION DE LA COOPERATIVA INSULAR GANADERA (COINGA) En la última asamblea de socios de la Cooperativa Insular Ganadera (COINGA), que tuvo lugar el sàbado 30 de Junio, se dieron a conocer unos datos económicos -que fueron ratificados por la empresa con posterioridad- sobre la delicada situación por la que atraviesa la sociedad radicada en Alaior.

La Cooperativa, cuyo volumen de producción abarca 170 explotaciones insulares, cuentaen laactualidadcon mas de 500 asociados y sus cifras comerciales resultan vcrdaderamente importantes, sobre todo si tenemos en cucnta el aumento de la producción en los últimos años, Así, se reciben mas de 22 millories de litros de leche y sc producen unas 1.600 toneladas de queso, en datos del año 1989.

Es previsible que el nuevo Consejo Rector de la socicdad, cuya clccción dcbcrà tener lugar en la asamblea del día 30 de Julio, adopte una serie de mcdidas para intentar paliar la situación creada. Las que sc han barajado como mas probables son las siguientes: 1) Rcducción de las existcncias almacenadas en los últimos ejercicios.

2) Mayor capitalización de la

empresa, que se conseguira, bàsicarnente, por dos vías: aportaciones de los soci os - con un montante que se situaría en los 70 millones - y subvenciones de la Conselleria d'Agricultura del Govern Balear y de otras entidades oficiales.

3) Reducción importante que podría rondar los 4 millones de litros - en la recepción de leche.

En el tema de las subvenciones ya sc ha confirmado la aportación de 41 millones por parte de la Consellería de Agricultura y se esta a la espera de las siguientcs una ayuda de unos 200 millones del Fondo Europeo de Ayuda al Sector Agrario (FEOGA), organismo dcpendicnte de la Comunidad Económica Europea y otra subvención de la CEE, por importe de uno s 70 millones, en concepto de ayuda a la ampliación y mejoras rcalizadas. A estas tres partidas habrà que sumar el total que se obtcndrà por la ya comentada aportación de los soci os, unos 70 millones. La suma de cstas cuatro ayudas se situaria en los 380 millones, que servirían para paliar el cndcudamicnto actual: 450 millones de pesetas.

REDACCTÓN

FESTA DE CARRER En un ambient d'animació i amistat va tenir lloc, dissabte dia 30 de juny, una festa de carrer organitzada per s'Associació de Veïns de Cala En Busquets-Bassa Roja a la qual tot el poble estava convidat.

Va començar a les 6'30 del capvespre amb dispars de cohets i l'afluència de gent va ser nombrosa. Totes les activitats programades es van dur a terme tal com els organitzadors havien previst. L'animació fou per part del grup Pinyeta Pinyol i els jocs infantils, com carreres de sacs, de bicicleta, rompre olles i les ca-

rreres i jaleo d'ascs foren del gust de tothom. També se van fer rifes amb prem its cedits per les entitats col.laboradores i es repartiren gelats per tots.

En el bar provisional, obert dins una cotxeria, se podien comprar a mitat de preu begudes, coques i pa amb sobrassada.

La festa s'allargà fins ben passades les deu de la nit, possant-hi punt i final les actuacions espontànies dels més petits amb cançons, acudits i endevinalles.

M.RAMOS

MUEBLES COC/NA MUEBLES BAÑO MENAJE COC/NA ARTfCULOS DE BAÑO OBJETOS DE REGALO ELECTRODOMESTfCOS

BONES FESTES SAN NICOLAS, 31

ALAIOR

INFORMACiÓ

ENFRENTAMIENTO URBANISTICO ENTRE POPULARES, SOCIALISTAS Y ENTESA. Los concejales de la derecha y de la izquierda se enfrentaron políticamente en el último pleno municipal y en la prensa insular con motivo de los desarrollos de Llucalari II y de Llocs Nou. Sobre Llucalari II la polémica surgió al presentars e a aprobación el inicio de la tramitación de esta nueva urbanización.

Los populares votaron a favor de iniciar los tramites, manifestando su opinión de que esa nueva urbanización sirve a los intereses de la población de Alaior. Los socialistas y la Entesa manifestaron estar en desacuerdo con esta nueva urbanización y mas con iniciarla ya, cuando estaba previsto desde noviembre pasado (cuando se incluyó en el Plan General) que no se iniciase hasta den tro de 6 años o mas. Para los populares eso puede aportar dinero al pueblo y asegurar trabajo y bienestar; para la oposición el dinero serà para el propietario y no creen que sea el momento

óptimo para iniciar otra urbanización estando como estan las otras.

Sobre Llocs Nous (situada sobre Cales Coves) la polémica surgió al defender el alcalde la necesidad de reclamar al Govern Balear que permitiese su desarrollo, prohibido por el Parlament Balear al incluirIo dentro de las posibles zonas de protección. Entendía el alcalde que, si no se les permite el desarrollo, existe la posibilidad de tener que indemnizar a los promotores, a la vez que podía conseguirse de ellos que evitasen la ocupacion de las cuevas de Cales Coves. Según Pere Alzina, para desalojar las cuevas basta con haeer cumplir la ley de una vez, sin que hayan de plantearse nuevas urbanizaciones para ello; ademús la oposieión manifesto que el argumento de las indcmnizaciones es completamcntc fal-

LOCAL

SES MONGES SE'N VAN Si fa poc temps sa Guàrdia Civil va deixar es quarter d'AIó, ara se'n van ses monges.

Açò va succeir es passat dissabte 14 de juliol, es capvespre, quan es van dirigir cap a Es Mercadal. Sa comunitat estava composta per cinc religioses, encara que ara només eren tres. Van venir a's poble d' Aló l'any 1943 i van estar vi vint a' s Carrer Menor. Quan ses Carmelites se'n van anar, elles van anar a estar a sa que és s'actual residència, devora sa plaça. Totd'una van prendre s'escola de davant (Ca's Corvo) però hi van ésser poc temps.

Sa seva feina era encuidar-se'n d'es malalts a domicili i es malalts de s'asil. Ho han de deixar perquè hi ha poques vocacions i així ses monges no poden ésser reemplaçades.

Totes elles tenen una avançada edat (que oscil.la entre es 68 i 70 anys). Ho senten molt deixar, ja que troben que sa seva

presència a Aló és ben necessària. Ja feia dos anys i mig que ho van desdir, açò és que elles ho deixen (i no, com alguna veu deia, que era que les obligaven a deixar-ho). Ens afirmen, a s'entrevista mantinguda, que estan molt agraïdes a's poble d'Aló i a s'ajuntament per s'ajuda rebuda. Ho deixen perquè no ho poden dur, ja que és una feina molt feixuga i elles ja són bastant grans. Hi ha que tenir en compte que estan ses 24 hores dispostes a ajudar i cuidar ses persones que ho necessitin. En es lloc seu, provisionalment hi queden dues dones, per ses compres i cuinar, i una assistenta social. Tot açò ho han estat preparant tres regidors de s'ajuntament (Na Joana López, N'Isabel Petrus i es Sr. Verger). Sense cap dubte serà una sentida pèrdua per a's poble.

M.M.S.

so.

REDACCIÓN

A cien metros de la playa, Juntoala carretera,

DIFERENCIAS ENTRE COMERCIANTES Y HORTELANOS EN CALA EN PORTER Los hortclanos del barranco y los comerciantes de la urbanización han protestada ante las autoridades por sus di feren tes intereses. Los comerciantes bloquearon la salida de las' aguas del torrente a la playa, al entender que la contaminación que tanto perjudica a sus negocios se debe a que el agua procedente del torrente es la que produce el mal aspecto de la zona turística. Por su parte los hortelanos se han quejado de que, al bloquear la salida del torrente, el

nivcl del mismo ha crccido, incrementando la humcdad de sus huertos hasta el punto dc hacer peligrar los cuiti vos. Según parece, es contrario a la ley de aguas obstaculizar el cauce del torrcnte; por lo cual parece apuntarse como solución el impedir que el agua llegue al mar; pero con otras medidas, como podría ser la discutida por el Ayuntamicnto de bombear el agua desde la "bassa" hacia el ernisario o hacia otros terrenos, se impediría que virtiera en la playa.

REDACCIÓN

i Toda una novedad i

Centro Comercial Son Bou.

Cafeteria-Restarurante SON BOU. Pub MAY-TAY, el pub de moda.

Bler KELLER, Cerveceria alemana, Pizzeria, Restaurante. Auténtlco local aleman.

El meler ambiente nocturno de la Isla.

Y el servlclo de coclna mós pr6xlmo a la playa de 50n Bou.

tA CALLEDE SON BOU. .¡Lanovedad del Verano¡

INFORMACiÓ

LOCAL

PRONTO SE INICIARAN LAS OBRAS DE AMPLIACION DEL "PAVELLO"

YA TENEMOS CLUB HÍPICO El pasado día I de julio se inauguró el nuevo club hípica de Alaior.

Para conocer su dinàmica hemos entrevistado a su presidente Miguel Orfila Cardona; él nos ha puesto al tanto de sus proyectos y del futuro que les espera. Ya había probado de fundarse dos veces, pero ambas habían fracasado.

Esta vez comentaron la idea con Paco Perea y la han sacado hacia adelante. Se reunieron con la gente interesada y, al ver la ilusión reinante, se han decidido a realizar el proyecto. El club consta de unos 50 socios, de los cuales 25 son jinetes. La "tanca" donde esta ubicado el club esta prestada por el Ayuntamiento, por lo tanta

mostración, aunque el presidente insiste en que no hay límites de uso de la pista, y que cualquier modalidad es aceptada. Para el cercano futuro tienen pensado un concurso de obstaculos durante las fiestas de San Lorenzo, dirigidos a los noveles jinetes. Piensan realizar concursos hípicos, organizar juegos y, ya cuando estén mas consolidados, rea1izar periódicos encuentros para competir. En verano nos indica que es una mala época, debido a las contínuas fies tas de pueblo, aunque cuando llegue el otoño ya ernpezara a funcionar la cosa con mas normalidad.

Su ilusión es llegar a gozar de una pista como la que tienen y unos buenos esta-

Las obras que van a suponer la construcción de un anexo al actual edificio del Pavelló se iniciaran en breve tiernpo. El nuevo edificio constara de dos plantas, una para gimnasio y la otra para actividades juveniles. Se construirà en el lateral que da a la Avenida de Monte Toro. Dichas obras van

a ser realizadas con aportación del Ayuntamiento y del Ministerio de Educación y Ciencia, bàsicamente, y ayudas suplementarias del Consell y del Govern Balear. En próximas ediciones ofreceremos mas información.

REDACCIÓN

REUNIÓ DE MARES PER A ACONSEGUIR UNA GUARDERIA Un grup de mares treballadores d'Alaior, amb aUots petits, es van reunir en dues ocasions al Centre Cultural per posar en evidència la necessitat d'una escola infantil (guarderia) que acollesqui fillets de cero a divuit mesos. Van replegar quasi un centenar de firmes de persones que recolzaven la iniciativa i dirigiren una instància a l'Ajuntament, així

no se paga alqui1er. No construyen establos para los caballos ya que a largo plazo tal vez el ayuntamiento quiera dedicarellugara otras actividades. La pista la construyeron los mismos aficionados, que perciben una ayuda económica por parte del Ayuntamiento de Alaior, los materiales para construir la caseta fueron proporcionados por "Ca'n Talis". El día de la inauguración hubo cuatro modalidades de de-

blos. Esta muy contenta por la gran colaboración que ha dado el colectivo aficionado a este noble animal, y sobre todo de la gran cantidad de gente que fue a la inauguración. Parece ser que los cabalios ya no son tan sólo dueños de las fiestas patronales, como lo prueba la gran cantidad de aficionados que congregaron el pasado domingo.

M.M.S.

com al Consell Insular de Menorca.

En aquests moments estan esperant una resposta a la seva petició, sabent que una cosa així no es pot fer deveres ja que si se decideix posar en marxa ha de ser en un lloc amb tots els requeriments, material i dotació humana que la legislació contempla.

PROMOCIONES· CONSTRUCCIONES MANTENIMIENTO COMPRA·VENTA

BONES FESTES RVDO. J. HUGUET, 49, B TELF.371499 - T.M.A. 908-136851 FAX 372500 __ AIAJ()¡;>

M.RAMOS

-~

#~ 8 ~---------------

~!,

_

EN ALAIOR: ASES O RIA FISCAL MASTI PL. NOVA, 10 - TELF. 37 26 SO - ALAIOR 路R()NV.~ VV..'.~TV.~

REPORTATGE

MUCHA JUVENTUD ENTRE LOS 16 POLICIAS MUNICIPALES Sin lugar a dudas, uno de los carn bios acaecidos en los ú1timos tiempos en Alaior ha sido la ampliación y dotación de la Policía Municipal.

Nos pusimos en contacto con Antonio Alemany, responsable de la misma, para que nos informara al respecto.

La plantilla actual esta formada por 16 personas, un cabo y 15 guardias. De los mismos 8 son fijos: Antoni Alemany (cabo), José Benejam (destinado a la centralita), JoaqUÚ1Llopis (destinado al turno de noches), Pedro Tudurí, Severo Triay, Juan Seguí, Jordi Mascaró y Juan Ametller. Ademàs hay 4 interinos incorporados .el año pasado: Francisco Guerrero, T~o Reurer, Francisco Pons y Fernando Alonso; a la espera de que se convoque la plaza definitiva; y 4 auxiliares contratados por seis meses: J. AIberto Vade II, Javier Homs, Adolfo Luzón y Alfonso Sevilla (con destino en Cala en Porter).

Según Alemany, la dotación era en el 82 de sólo 7 hom bres, siendo la actual la necesaria para los servicios que se prestan. En todo caso, faltaría un hombre mas para poder tener siempre abierto el cuartelillo para atender directamente a los ciudadanos y encargarse de las denuncias, reclamaciones, informes, archivos, etc. El incremento de personal de estos años obedcce a muchas razones, entre otras estarían: la ampliación del censo de vehículos y de los problemas consiguientes de trafico; atención de servicios antes reservados a la Guardia Civil y Policía Nacional (robos, . inspecciones, vigilancia de urbanizaciones, etc); regulación del trafico creciente de la carretera, que obliga a dedicar un guardia fijo; utilización de la grúa, para lo cual siempre tienen que ser dos; etc.

Respecto a la juventud de los policías incorporados estos dos últimes años (todos estan entre los 18 y 29 años) nos dice Alemany que ello supone tener la plan tilla mas joven o de las mas jóvenes de la isla y que esta muy satisfecho con ello ya que poseen una preparación previa que antes no exigían.

Adornàs, unen a la preparación su vocación y ganas de realizar un buen trabajo.

Nos explica que para poder ser auxiliar debe superarse un curso de un mes en Palma y para ser policía un curso de tres meses, también en Palma, ademàs de reunir unos requisitos físic os y tener el graduado escolar. Sobre el hecho de obligarIes el Govern Balear a desplazarse obligatoriamente a Palma, nos dice Alemany que eso supone una grave discriminación para las islas menores pues no todos los aspirantes pueden costeàrselo ni abandonar a sus familias. ÉI piensa que podrían buscarse soluciones alternativas, corno los cursos por correspondencia, a la vez que sesiones que se impartieran en Menorca. En todo caso, añade que el Ayuntamiento de Alaior les ha costeado esos gasto s a los guardias municipales y que otros ayuntamientos dan algunas bec as.

Respecto a los temas del trafico nos informó que no se utilizan ahora los cepos, porque por ley su uso sólo ha quedado permitido para inrnovilizar vehículos de conductores bajo efectos de cstupefacientes o para vehículos en mal estado que supongan peli gro o deterioro de la vía pública. La grúa sí puede utilizarse, pera para retirarvehículos que obstaculicen la circulación o mal aparcados en zonas reservadas (taxis, carga y descarga, etc),

o en zonas donde figura la señalización de regularizados por el servici o de grua. Añade que una de las características de la grúa en Alaior es que los conductores a los cuales se les va a retirar el coc he suelen regresar en el momento justo para impedirIo. Ello se debe a que los infractores nunca sueIen abandonar el coc he para irse lejos o por mucho tiempo, yeso les salva. Tarnbién nos explicaba los problemas de enganchar coches en calles estrechas ya que después les resulta muy dificultoso el maniobrar para retirarlos.

Nos advirtió que en la actualidad y por la nueva ley de Seguridad Vial las multas pueden ser de dos tipos: las normales, que tramita el propio ayuntamiento; y las graves, que tramita Trafico y que pueden ser muy caras, de 15.000 ptas, mínimo, si se advierte grave irresponsabilidad del conductor; en estos casos el guardi a que lo estime propone la sanción y es Trafico quien se encarga de multar al infractor.

Sobre el ruido ambiental producido por las motos, nos dijo que lo normal es pararia s y comprobar la producción de decibelios: en caso de que sobrepasen la media pcrmitida se les da uno s quince días para arreglarIo y volvérsela a presentar para realizar una nueva

medición, multàndoles o no, según sea el nuevo resultado, quedando registradas tales motos en el archivo para posteriores actuaciones. Opina que tal problema ha mejorado en un 70% en los últimos tiempos.

Una de las cosas de las que se mostró muy complacido es del servicio y ayuda de la guardia municipal en la atención médica a los ciudadanos mediante el sistema por el cual en cualquiermomento un aviso es atendi do por los guardias y transmitido a los médicos o practicante.

Por último, nos dijo que piensa que el civismo de los ciudadanos ha ido a mas en los últimos años pero que la actualidad es diferente y conlleva problemas nuevos. Y sentenció diciéndonos que a algunos ciudadanos habría que recordarIes que lo que se les exige no es que obedezcan a la policía sino que res peten a los otros ciudadanos.

Finalmente nos expresó su deseo de representar a la Policía Municipal en "la qualcada" de Sant Llorenç pero que su trabajo de coordinador se lo impedía ya que es durante las fies tas cuando mas se le necesitaba.

Este año volverà a representarlos Tolo Reurer, que por otra parte lo hizo muy bien el año pasado.

ANSELM

Severo Triay, Bartolomé Reurer, José F. Alonso, Francisco J. Oms, Juan Seguí, Jorge Mascaró, José Benejam, Juan Arnel/er, Anlonio Alemany, Joaquín L1opis, JoséA. Vadel/, Adolfo luzón, Francisco Guerrero, Alfonso Sevilla, Francisco Pons y Pedro Tudurí.

ENTREVISTA

DUES HORES AMB] Eren les cinc en punt d'es capvespre. Mai m 'havia passat p'es cap entrevistar una persona i conèixer es món que l'enrevolta. Aquell dilluns capvespre havíem quedat per rallar una estona d'ell i allò que havia estat sa seva vida. Quan vaig arribar a ca seva i obrí sa porta, es cans que tenen es van posar a lladrar, però estaven tancats dins s 'habitació de la dreta i no podien sortir. En Miquel va aparèixer dalt s'escala, obrint es llum. Me va convidar a pujar i ens vam instalar dins una saleta on feia feina sa seva dona. És una casa antiga; anys enrera hi havien viscut fins a tres famílies diferents a's mateix temps. Estava segur que podia ser una bona en trevista, perquè no era una persona famosa, sinó que sentint contar allò que li havia passat en aquesta vida, coneixeríem una mica més coses i fets d'es nostro poble. En Miquel és una persona senzilla, que té algunes aficions i que ara ja està jubilat després de tota una vida de fer feina. Vam comentar una mica què faríem, i això que ve a continuació és es resultat d'aquells intensos cent vint minuts.

ENTREVISTADOR: Bon capvespre. M'han dit que vostè és en Miquel es marino, però ¿quin és en realitat es seu nom?

MIQUEL ES MARINO: Som de nom en Miquel Fortuny Orfila i tenc 72 anys, açò vol dir que vaig néixer a l'any 1918. Crec que vaig néixer amb un caràcter pacífic.

E: Si vol pot començar per quan neix i... (l'he hagut d'aturar, ja que sa primera vegada que em contestava quasibé ja volia contar-m'ho tot d'un cop).

M: Ja feia tres anys que havia nascut quan ma mare va morir.

A causa d'aquest fet em van agafar uns concos i allà vaig viure fins abans d'anar a's servici. Vivíem dins es carrer de Sant Antoni. Quan ja tenia 17 anys volia fer es servici a sa marina ja que m'agradava moltíssim la mar. Som un enamorat de la mar. Després d 'ha-

ver anat a escola em van posar de mosso d'un sabater i es diumenges anàvem amb ets amics a fer excursions a Cales Coves; i va ésser allà on vaig aprendre a nedar.

E: A s'escola, ¿fins quan va poder anar-hi? Li deman açò perquè en aquell temps sa gent normalment no hi podia anar, a escola, i si hi anaven era durant poc temps.

M: Idò, jo vaig tenir molta sort, ja que es concos meus van voler que aprengués i per açò vaig anar a s'escola a's ramal fins es catorze anys. Quan feia feina, hi anava es vespres a ses classes que donaven per gent major. Encara que es concos meus fossin pagesos, volien que jo sapigués i em van tractar com a un fill seu. Ells no en tenien cap i em vam ajudar.

E: S'afició de la mar li ve, així, des de petit?

M: Sí; quan jo era petit ja col.leccionava capses de mistos que damunt duien dibuixos de vaixells de s'esquadra espanyola; com ja t'he dit, abans anava amb amics més grossos que jo a Calcs Coves, on vaig aprendre a nedar.

E: I quan va acabar s'escola, ¿diu que el van posar a fer feina amb un sabater?

M: Sí, feia de mosso amb un mestre. Ell m'anava ensenyant poc a poc, però abans que sapigués fer-ho bé vaig haver d'anar a sa mili.

E: Veig, idò, que vostè és una persona instruïda i que per ser d'aquells anys en sabia ben prou.

Bé, ara rallarem una mica d'es servei, ja que li devia enganxar es començament de sa guerra civil a Espanya.

M: Sí, sa veritat ésque ens havien cridat devers un parell de mesos abans de començar-la.

E: ¿Podria explicar una mica on va ser destinat i on era en es moment de ser tots mobilitzats?

M: Noltros, es que estam a's Mediterrani, pertanyem a sa base de Cartagena. Sa sol.licitud l'havia enviada allà i l'havien admesa. A sa marina teníem dos períodes d'instrucció. Ens

posaven en grups de cent per fer-la. Tota sa instrucció es fa a Cartagena, però primer vam fer sa instrucció de la mar a s'arenal de Cartagena durant un mes i mig. Després ja vam anar a infanteria de marina i allà hi vam fer sa instrucció de terra.

Els ensenyen igual que un soldat. I després d'haver fet aquest període, que pot durar devers uns tres mesos, queden eventuals. Han d'esperar fins que surten unes llistes on troben es seu nom distribuït entre diferents vaixells. Jo vaig ser destinat a un, anomenat LEPANTO.Ho vaig veure un dia escrit a una pissarra. Quan vaig ser destinat feia poc que havia començat sa guerra i només semblava una revolta, per la cual cosa no li donaven gaire importància.

E: Havent explicat aquest llarg camí que han de fer per poder arribar a entrar dins un d'aquells monstres marins, ¿quan va ser que el van enviar a navegar? (mentre li deman açòem fix amb aquelles quatre parets blanques on n 'hi ha una que hi tenen penjats sis petits quadres: quatre són imatges de la mar, de vistes polides i romàntiques, mentre que ets altres dos són dos retrats d'es vaixell on va ser destinat durant sa mili i que es faria més llarga del que ell havia pensat.)

M: Com t'he explicat, després d'haver acabat sa instrucció vam fer es primer viatge, prop d'es mes de setembre. Feia poc que hi havia hagut s'alçament contra sa república.

E: Veient s'any que va néixer, vostè haurà viscut distintes opcions polítiques durant aquests setanta-dos anys ...

M: Sí, perquè a més de sa democràcia en què estem vivint i dins s'època de dictadura d'en Franco, vaig veure sa Segona República i es temps de sa monarquia. Vaig veure passar el rei Alfons quan va venir a Alaior.

E: Com vàreu saber bé, sa guerra civil espanyola no tan sols va ser entre espanyols sinó

que va venir gent de fora ...

M: Després de s'alçament van venir ajudes cap a sa república i cap a n'en Franco. Per tant, ses dues bandes van rebre municions i hornos ja que, pens, hi havia interessos per altres nacions. Alemanya, estic segur que va ajudar en Franco per, es dia de demà, tenir costat, ja que, com deus saber, després d 'haver acabat sa guerra civil, va començar sa Sego" na Guerra Mundial i volia tenir aliats.

E: Vostès, ¿quan va ser la primera vegada que van entrar en contacte amb ses altres tropes?

M: Vam tardarunamica,jaque feia poc temps que sa guerra havia començat i un dia ens van atacar. Tot va ser perquè es govern de sa república tenia tots es submarins. ¿Saps que són, no és ver? Idò, davant Cartagena, sense tenir es nacionals cap submarí, van born dardejar un vaixell d'es nostros i, més envant, vam saber que havia estat un submarí italià. Davant aquests bombardejos, vam treure s'esquadra fora de sa badia. Després d'aquests incidents, es van equipar es vaixells amb càrregues de profunditat.

E: Durant sa guerra, ¿van ser ferits cap vegada?

M: No, es vaixell nostro mai va anar a fons i açò que molts de dies estàvem en contacte amb s'enemic i amb sa seva aviació, però vam tenir sa sort de no ser ferits. Hi havia un mariner de Maó i ens volíem ajuntar dins es Lepanto, però no va trobar ningú que es volgues baratar. Uns dies després, s'amic se'n va anar a fons en un atac.

E: Van participar acap fetd'armes important o conegut?

M: S'única vegada va ser quan vam enviar es BALEARES a fons. Va rebre qualque impacte d'es Lepanto. En aquella batalla es tonelatge era bon i igual: ells tenien es Balcares, es Canarias i s' Almirant Cervera, mentre que noltros teníem

ENTREVISTA

MIQUEL ES MARINO creuers que, tot i ser més petits que aquells, eren més manejables i ràpids; va ser una batalla a les dues de sa matinada, es març de 1938. Sa situació meva dins es vaixell era a s'ametralladora antiaèria.

E: I quan acabà sa guerra, vostès, ¿com van deixar es vaixells, què va succeir?

M: Sí; va ser una cosa curiosa ja que, quan sa guerra estava a punt d'acabar i encara hi havia sectors que lluitaven, es comandants ens van enviar a's nord d'Africa i d'allà fins a Tunícia. Ja arribats, ens van enviar a unes mines a uns 700 kms., en ple desert. 'Tot era

molt llarg però ell pensa que quan ets jove no t'hi fixes en aquestes coses, que es temps passa més ràpid, encara que jo no hi vénc del tot d'acord amb açò). Vam passar tantes coses, que a açò no li don cap importància.Ens van donar es bitllets de franc per tornar cadascú a ca seva.

E: Quan torna a Menorca i arriba a's poble, ¿com el van rebre i de què va fer feina?

M: A Alaior sempre he pensat que si una persona és bona i fa bo amb tothom no ha de tenir cap por. A jo em coneixia tothom i si podia fer coses per ajudar no em sabia cap greu. I

arena, poc menjar i poca aigua.

Va venir una comissió i van dir que, es qui volgués, podia tornar a Espanya; que en quinze dies serien a ca seva. D'es qui van quedar no sé que els va passar. En van venir devers uns 3.200 cap a Espanya amb un transantlàntic. Allà on ens van dur, a' s primer moment, no es podia viure. Vam anar a Cadis, a sa base naval de Rota, a un camp de concentració i allà hi vam fer prop d'un any. Aquells quinze dies van començar a ser llargs. D'allà vam fer un altra control a Cartagena, durant dos mesos més i ja d'allà vam

açò tothom ho sap, siguis guinxo o ganxo. Es color de sa teva bandera no hi té massa a veure.

Si et portes bé amb sa gent, et duien damunt sa mà. Quant a sa feina, vaig tornar a fer de mosso de sabater (però si ha de menester fer de mosso dos o tres anys, jo amb un en vaig sortir), ja que abans de sa guerra ho havia estat i a' s cap d'un any vaig començar a fer feina per jo mateix, és a dir, ja era sabater; i podia fer una sabata sencera sense menester cap ajuda.

E: Tota sa vida va fer de sabater o abans de jubilar-se va

.....,......t: ..

(1\

-.on

•.••

.-..1-.. •..•. ro

•.••...•.•..•• ro;;"

.• , •..•••...••...•••

'A~

'A;~An

n •• n

1;

n~nr1Ann;~

m~n')

M: Jo vaig fer tota sa vida de sabater fins que em vaig jubilar quan tenia 62 anys, l'any 1980. Quant a sa feina de sa sabata, ja feia cinc anys que era per aquí després d'haver tornat d'es camp de concentració, i, com que som una mica aventurer per voler veure món, vaig partir cap a Barcelona.

En aquella època conec ja sa qui serà sa dona meva. En quatre ocasions, quan faltava feina, jo i uns quants més partíem cap a Barcelona a fer una temporadeta petita (solíem fer devers tres o quatre mesos de feina i després tornàvem). Però tant com passa es temps quedes a ca teva; ja no téns tantes ganes de sortir, encara que després hem anat més vegades a fora fent viatges d'oci. No sé si saps que abans es mestre, quan no hi havia feina, no et donava de baixa. Es gran avantatge d'aquell temps era que si tu estaves fix a una fabrica i te'n volies anar a una altra, també quedaves fix a sa darrera. He fet feina a vàries fàbriques i quan una tancava anava cap a s'altra.

E: Bé, ara ja conec una mica bastantbé sa seva vida, ¿podem rallar de ses coses que li agraden fer a's seu temps lliure o ses aficions que, passant ets anys, ha tingut?

M: Sí; s'afició més grossa que tenc és sa de fer excursions caminant, anant cap a sa vorera, a pescar. Així, no t'avorreixes i fas dues coses: camines i pesques. Faig açò i program aquell mateix vespre una altra excursió per ensoldemà; es temps em passa molt adeveres.

E: Però, a s'edat que té supòs que no deven ser massa llarges ...

M: No et creguis, no. Faig excursions ben prou llargues.

Fent feina ja en fèiem una cada diumenge i de jove en fèiem amb uns quants amics. Però, d'ençà m'he jubilat, en faig quatre per setmana: es dimarts, es dimecres, es dijous i es divendres, si fa bon temps.

Almanco tres excursions sezu-

res; així, arrib a fer uns quants quilòmetres a sa setmana.

E: I a quins llocs arriba a anar, vostè i motxilla?

M: Solec anar pertot; m'agrada veure totes ses bandes, encara que, per exemple, a S' Arenal d'En Castell en s'estiu no hi vaig ja que hi ha molta gent i hi solec anar en s'hivern.

S'excursió llarga la deix fer per anar fins Es Freus i Cala Mesquidaamb sa motxilla: me n'hi envaig a pescar. Per anar fins Es Freus he de menester devers quatre hores; per açò partesc a les dues de sa matinada i quan arrib vaig a pescar.

Menj dos panets i torn partir.

Es divendres hi anam tots dos (referint-se a ell i sa dona) i vénen es dos cans que tenim.

Quasi mai m'atur de caminar: és bo p'es cos.

E: A part de ses excursions, ¿té cap altra afició que vulgui destacar o que li agradi en especial?

M: U na de ses aficions és llegir.

Aquí tenc llibres d'astronomia; no llegesc tant com abans però sempre m'ha agradat. A més, m'agrada sa geografia i ses matemàtiques.

(No ho menciona, però té també a s'estanteria algus diccionaris i unes quantes noveles.) I gairebé cada any vaig a Barcelona.

M'agraden ses coses petites i curioses; sembla mentida com poden arribar a ser de capaços fent coses en miniatura (i jo, sense adonar-me, ja tenia damunt sa taula ràdios, llibrets petits, piles, ...) ja que sa ciència cada dia en treu de noves.

Després d'açò vam acabar de rallar, vam beure una cervesa i crec que, per ser sa primera vegada que ho feia, m'ho vaig passar bé.

Ara fa cinquanta anys que sa guerra civil va acabar. Açò vol ser un homenatge a tots es qui la van haver de viure i sofrir. Esper que sa joventut d'avui endianohagide passar per experiències com aquesta.

Alaior, desembre de 1989 MIQUEL MARQUÈS SINTES.

, EDUCACiÓ

LAPERS~TENTDEMANDADE L'ÀREA DE L'ENSENYANÇA Fa uns dos anys, un grup de gent (pares i mestres) d'Alaior i centre de l'Illa es van anar reunint per planificar la posada en marxa d'una escola alternativa. Ara ha estat un grup de mares que han fet una petició d'ajuda a l'Ajuntament i al Consell Insular demanant una guarderia laboral.

Per altra banda, també és real que als darrers anys hi ha problemes de matriculació al poble d'Alaior: Va començar amb haver la Inspecció d' assignar escola forçada a fillets d'edad escolar quan venien a matricular-se i trobaven cursos saturats. Després va seguir, ara fa dos cursos, negant-se el transport i l'escolaritat a fillets d'edat preescolar, rurals i d'urbanitzacions: unes famílies van optar per escolaritzar els seus fills a San Climent, d'altres per transportar-los ells mateixos; així i tot, almenys un va quedar sense escolaritzar i va començar el 1er. d'EGB sense preescolar.

El curs 89-90, i referint-se al Dr. Comas, van ser 4 els no admesos a preescolar de 4 an ys.

Ara, pel curs 90-91, són 15 els qui sobrepassen el tant de P-5 (8 de matriculats i 7 que no).

Aquesta ploblemàtica ha començat a sortir al carrer. Així ho va denunciar el ponent Ponç Pons, a la Taula Rodona sobre Educació que hi va haver durant la Setmana Cultural Lasaliana. També L'APA del Dr. Comas, a la darrera Junta, se va proposar crear una comissió que estudiàs aquesta problemàtica.

I com que la realitat és la realitat, la pitjor cosa que hom pot fer és tancar els ulls i fer veure que no passa res. Crec que convé obrir un ampli debat entre les entitats socials, culturals i polítiques.

El meu propòsit aquí vol ser una simple col.laboració amb aquest debat i apuntar ja des d'un principi certes dades a tenir en compte, així com imnerarius del dehat.

ELEMENTS QUE CREC D'IMPORTÀNCIA 1.- Ho digui o no la nova Llei de Reforma, l' escolarització de O a 6 anys és un bé públic. Que durant els primers anys és molt bo que el fillet estigui amb la mare; d'acord, però llavors s'ha d'autoritzar i dotar la família com a institució educativa. Sobretot DOTAR la família donant àmplies excedències a les mares (dos anys), ajuts econòmics etc.

Després, entre els 3 i els 6 anys, generoses escoles infantils: no ens preocupam que a la casa tenguin bones habitacions, amplis espais per jugar. Idò, per què no a l'escola?

2.- El tenir un adequat número d' al.lots per classe crec que ja és un absolut i no té discusió. No és una reivindicació dels mestres sols, també és una proposta de l'administració i una demanda dels pares.

I un condicionant encara més important: una ratio que baixa proporcional a l'edat.

3.- Aquests dos manaments es resumeixen en un: invertir en educació, millorar l'escola, augmentar els serveis educatius que encara que a la llarga - evidentment - és millor que invertir en aparell de control i repressió.

4.- Un estudi sociològiccrec que del Centre Universitari ESADE de Barcelona mostrava i demostrava que degut a la curva de naixements, a partir del curs 92 sobrarien llocs d'escola. Degut a aquestes dades i altres, les autoritats educatives van donar ordre de paralitzar certs projectes educatius.

I ha resultat real aquest estudi. A l'Escola d'Estiu darrera na Pilar Benejam, que té responssabilitats educatives a Catalunya, ens informava que allí hi ha unes ratio de 15' 18 fillets per aula.

I dic que ha resultat real per tot menys a Alaior, Ciutadella, en part a tot Menorca i nossiblement a totes les zones

turístiques.

Per evidenciar això basta sebre que un cop començat el curs 89-90 - no en el mes de maig, període de matriculació normal i que permet fer una previsió - al col.legi Dr. Comas s'han matriculat 111 al.1otsnous.

PREMISSES PEL DEBAT Sincerament no ho dic per donar lliçons a ningú; jo som el primer en haver d'atendre'm

a aquestes i altres regles a l'hora de debatre; però hi ha unes quantes normes que ens poden ajudar a donar llum i encertar amb les millors solucions: 1.- El primer pas és mirar, fer un ampli repàs de la situació. És a dir, fer un estudi i no donar solucions. Les solucions vindran a posteriori. Sinó, començarem a dir: una escola aquí, una guarderia allà, etc.

No, no, no, simplement apun-

\

\I ~ \ \

tar les dades escoltant els claustres, veure els naixements, mares que fan feina etc.

2.- Agafar una visió global: mostrar i veure totes les dades.

No amb interessos partidistes, sinó de servei.

3.- Fer propostes. Aquí valen totes. Fins i tot les més absurdes, les més cares. Les que menys ens afavoreixen, igual que les que més ens van bé.

Però sobretot les més útils al conjunt social.

4.- Elecció de la millor proposta. Aquí hi ha un mètode que resulta pràctic, que s'en diu OPTIMITZAR. Habitualment, quan fem una proposta que creiem bona, per contraposició les altres són dolentes. La

realitat no és així.

S 'ha de respondre a la pregunta: ¿és la millor solució la solució més òptima? Possiblement no serà possible realitzar-ho, però tot el que s'hi allunyi no és dolent; simplement és menys òptim.

Ala! idò. Pel bé de tots convé partir.

GABRIEL FEBRER

P.D. La Comissió de Cultura de l'Ajuntament des del mes de juny encarrega fer als Serveis Tècnics un estudi damunt la conveniència de fer una guarderia laboral de 0-2

~, V'_·~13~·

ENTREVISTA

ANSELM BARBER, GANADOR DEL PREMIO LITERARIO DE ESTE AÑO

PREMI SANT LLORENÇ DE DIBUIX I PINT.-lJRA Enguany la guanyadora ha estat na Teresa Soldevila i RoseU, una jove catalana de la localitat de Tiana i que actualment resideix, des de fa tres anys, a una casa de camp dins el terme d'Alaior.

Autodidacte.

Creu que els temes dels seus dibuixos han d'ésser fruit d'una recerca constant i espontània, captant qualsevol imatge de la vida quotidiana. A Menorca - comenta - la llum, el color i l'aire net afavoreixen les ganes de fer coses creatives.

Encara que no s'hi dedica professionalment a l'art, ha participat en alguna expo-

molt més temps per a l'oci i sense horaris tan fixos, fan que la gent es trobi, facin festes, ballin, es pintin, etc. El que fa aflorar aquest art espontani i vivencial de cada dia és la manifestació que surt de dins i que arriba a l'altre amb elUenguatge del cor.

Ens res alta una anècdota que va protagonitzar JeanBaptiste Corot, pintor preimpressionista francès, el qual, quan es trobava en un parc, pintant, va passar una senyora i li va preguntar; "¿En què esteu pensant mentre pinteu?". Ell li va contestar: "No pens res, senyora, estic em 0-

sícíó, aportant alguns dels seus quadres a l'oli. També ha col.laborat dins del món del teatre com a escenògraf.

Troba que l'art es pot manifestar de moltes maneres des de fer un dibuix fins a fer un vestit o pintar-se el cos. Considera que la gent viu massa enfeinada i això limita la creativitat de les persones. Poder gaudir de la tranquilitat, conjuntat amb un ambient net i agradable, sempre és estimulant per qualsevol manifestació artística.

Altres cultures -opinamenys industrialitzades, amb

cionat."

Assisteix a l'Escola Municipal de Dibuix d'Alaior.

Troba que hi ha un bon ambient i amb la gent pot compartir, bastant bé, les seves inquietuds artístiques.

A la pregunta de com veu l'ambient artístic d'Alaior, contesta que el veu bastant estancat, degut tal vegada a que estem, com hem dit abans, submergits dins d'una societat capitalista que no dóna peu a l'art, si no és en grups minoritaris i marginals.

I. FERRER

Anselm Barber Luz ha sida el ganador este año del concurso literario de las fies tas de San Lorenzo. Su trabajo, junta a otros de los presentados, se centra mas bien en la investigación y no en la creación literaria. El lema del trabaja era "De l'arrel i de la soca" y trata la configuración y crecimiento física del pueblo a lo largo de la historia.

S'U.S.: ¿Por qué se interesó precisamente por ese tema?

A.B.: Por distintas razones, pera sobre toda porque sabía que podía resultar un media muy interesante de aprender bastante sobre mi propi o puebla y de su vida a lo largo de los siglos. La vcrdad es que me sentía muy satisfecho con lo que aprendí haciéndolo. Pero considero que aún podría haberse hecho mucho mcjor si hubiese sida con mas tiempo y con ayuda de un gropa de gente.

S'U.S.: Hàblenos un poca mas de lo que trata en su trabajo.

A.B.: Bien, es un estudio clésico de un estudiante de ciencias sociales en el cual se preten den analizar los diferentes factores históricos que han influido en la evolución de Alaior, en su personalidad. Es como analizar la vida de una persona deteniéndose en los momentos de su vida que mas decisivos hayan podido ser para explicar su personalidad, Esa es lo que intenta hacer la geografía, pero en vez de centrarse sobre las personas se centra sobre el territorio habitada por grupos humanos: éste era mi objetivo, pero no sé si lo habré conseguido.

S'U.S.: ¿Cual hasidoel método de trabajo utilizado?

A.B.: Pues tuve que leerme y analizar toda lo que al respecto habían escrita otras personas (Rotger Vinent, Martí Camps, Hernàndez, Guillermo Pons, M. LI. Serra, etc), conjugarlo con otras informaciones extraídas de anàlisis urbanísticos, de pianos, de obras actuales como la Enciclopedia de Menorca, etc.

Después de reunida la in formación, formulaba las posibles hipótesis de como podían haber sido las cosas y de su porqué.

S'U.S.: ¿Cree que su trabajo gustara a la gente que lo lea?

A.B.: Nolosé; ami me gustaría que fuese así pero no sé hasta que punto puede interesar una información de este tipo.

S'U.S.: ¿Piensaseguirtrabajando sobre el mismo tema?

A.B.: Hombre, pues siempre queda la ilusión por completarlo, pero realmente creo que ahora es mas conveniente que sean otros, con otros puntos de vista y con otra metodología, los que vayan corrigiendo y ampliando. Mi visión es una pero la ciencia y el conocimiento se construye entre muchos. Yo sólo he añadido algo a lo que otros ya habían hecho y lo importante es que se animen otros a seguir añadiendo, y así saber cada día mas sobre nues tro pueblo, sobre nuestras gentes, que es saber sobre nosotros mismos.

S'U.S.: Muchas gracias y nuestra enhorabuena.

REDACCION

~, u--------------ARQUEOLOGIA

QUÈ HI DIU SA GENT?

HOY: I!! Parte ¡

Aquesta

és una seccio on

demanam s'opinió damunt

un

a cercar sa canya es diumenge a sa darrera volta.

tema determinat a sa gent. Per començar, i veient com s'atra-

D.- JOAQUIN BENITEZ SA-

quen ses festes, hem demanat

LORD

a's caixers què pensen de ses

1.- S'arrel

festes, en tres preguntes:

enrera; es promocionà cara a sa

1.- Per quin motiu troba que hi

festa i avui hi ha molta afició;

ha tanta afició als cavalls aAló?

però es cavall no serveix

tan

2. - Quina cosa de sa colcada no

sols per anar a sa festa,

sinó

t'agrada tant o potenciaries?

que hi ha varietats d'usos

d'es

3.- Quin és es moment

cavalls

més

troba que ve d'anys

i, així, l'empram

tot

s'any, cosa ben diferent que a

emotiu de sa festa?

Ciutadella, on sa majoria d'es A.-

MIQUEL

ORFILA

Cincogema

CARDONA 1.- Es motiu principal són ses

a to per

fins a Sant Joan i

després no se'ls miren més fins l'any qui ve.

festes.

2.- No és agradable s'esperar per entrar a sa plaça. Tal vegada manco

cavalls o de dos en

dos, però a sa gent no els agrada cap d'aquestes dues propos-

2.- Sa colcada està molt ben organitzada,

però hi ha excés

de cavalls, encara que hi ha que donar gust a tothom que té cavall.

3.- Es jaleo, no hi ha volta de

tes.

fulla. Si va bé, xales molt.

3.- Es jaleo, sense cap dubte.

u-

cavalls es de posen

E.- JUAN ANTONIO JUAN

BENITEZ

SA-

LORD

SINTES 1.- Sembla que açò de tenir un

1.- Trob que es cavalls no estan destinats

tan sols a sa festa,

sinó que sa gent s'ha aficionat com un deport.

2.- Es problema és haver d' esperar

PONS

tant,

però ho duu

sa

situació.

3.- Es

moment d'entrar

cavall agrada, encara que hi ha

La cultura talayótica deriva del monumento mas caracterizado y extendido en la isla.

Aún actualmente se estan descubriendo nuevas estaciones talayóticas como es la de So Na Cassana (Alaior) recién excavada por el Director del Museo de Menorca, D. Luis Plantalamor.

Su etimología procede del àrabe "atalayi" (centinelas) en el senti do de edificio alzado para la vigilancia por ejemplo los TALAYOTS. Era el arqueólogo mahonés Dr. D. Juan Ramis y Ramis quien en 1772 calificó por primera vez de talayótica la cultura menorquina del Bronce; pero debemos reconocer que aquel investigador no logró, en este caso concreto, captar la significación precisa de tal vocablo, al tomarlo de los labios de los campesinos, en sus respectivas excursiones por el campo menorquín.

ELTALAYOT: Es una torre de gran des piedras, muy semejante a las "Nuraghe" de Córcega y Cer-

dcña.

Su planta es circular, ovalada, cuadrada, esta última ya se puede decir que se construía dentro del tiempo de la

ocupación romana en nuestra isla. Los talayots se encuentran aislados o agrupados en lugares altos que dominen gran parte del horizonte.

Tenemos talayots macizos, otros con corredor y una o mas camaras: estas pueden estar situada s al nivel del suelo o hacia la mitad o parte superior del referido talayot, como ocurre en el majestuoso poblado de Torre d'En Gaumés (Alaior).

FINALIDAD DE LOS T ALAYOTS: Sobre este tema se deducen diversa s opiniones, pero lo mas lógico y razonable posible es que por su función de torre fuesen exclusivamente TORRES DE DEFENSA Y de vigilancia. Los talayots siempre se hallan cercanos al TEMPLO (RECINTO DE LA TAULA) como para protcgerlo de las aventuales invasiones de otras tribus nórnadas, que ocupaban el suelo menorquín en aquellos remotos tiempos prehistóricos.

A través de estas breves líneas invito a nuestros conc iudadanos en su colaboración y defensa de nues tro Patrimonio Histórico Artístico.

Gracias.

que tenir en compte que l'has JUANFLORIT

de cuidar cada dia.

2. - M'agrada tot, perq uè si surts és perquè t'agrada.

3.- Es jaleo, és el més emocionant.

a sa

plaça i es divendres quan entreguen sa bandera.

F.- JUAN SINTES

RIUDA-

VETS C.- FRANCESC

BENITEZ

animals.

FLORIT 1.- És un esport nou, que a sa gent li agrada;

té moltes sor-

2.- M'agrada tot allò referent a sa colcada.

3.- Sa passada de sa canya és es

tides.

2.- No m'agrada

1.- A sa gent li agraden ets

esperar, so-

bretot es diumenge, per sa calor.

3.- L'any passat, quan me van donar sa bandera i, després, anar

moment més intens i que ho sent més dins jo.

M.M.S.

BONES FESTES

~~~

----------------------~

REFRESCANT

15 ~-' -

V

SA MEMÒRIA

CORREGUDES

Aquí presentam una secció, l'objectiu de la qual és donar a conèixer a sa gent fets que han succeït en es poble; es contaran fets històrics, anècdotes i altres coses; tot açò junt fa la història d'un poble. Aprofit aquí per demanar que si qualsevol persona vol aportar o demanar coses, tot serà ben arribat per donar -se a conèixer.

Es pot enviar a sa revista, especificant que és per a aquesta secció.

Per començar avui rallarem de ses corregudes, ja que és un d'ets actes més antics dins es programa de festes. A Binixems ja es feia i en tenim constància: corrien dins dues tanques anomenades sa tanca d'es cós i sa d'es cós d'es garrover, darrera es conegut clot d'es guix. Allà es van fer ses primeres corregudes per Sant Llorenç. Es segle XVI ja tenim constància que es feien i que, en un moment donat, van ser llevades, igual que altres actes, menys sa missa, per haver-hi moltes baralles. Ja en es segle XVIII s'Audiència de Mallorca les vol suprimir, però van trobar una gran oposició de sa gen t que habitualment assistia a aquesta festa i van evitar així que moriguessin.

Sabem que fins l'any 1844 hi ha colcada i seria així, fins aquesta data, que existirien ses corregudes. Després s'ermita serà abandonada i, per tant, tot allò que era festa va ésser deixat de banda. ParaI.Ielament que a Binixems, a Aló es feia sa festa de Sant Pere; així, sabem que l'any 1875, entre altres actes, es realitzaven corregudes, ben segur com a sediment de ses perdudes festes de Binixems. Quan ja arribam a

l'any 1907, gracies a s'esforç d'unes persones d'es poble, es recupera s'ermita i ses festes de SantLlorenç, iambaçòtots ets actes que s'havien fet Donen molta importància a ses corregudes i, a més d'haver-hi cavalls, també hi trobam ases, mules, i fins i tot hornos i al.lots que corren. Es lloc on sempre s'ha corregut és es cós, es camí que va cap a's cementeri. És una impressionant recta de 500 metres de llargària i que temps enrera es corria en sentit cap a's poble, donat es sus!!! devora es pòdium, que trobam quasi a s'acabament d'es cós, acabant sa carrera devora es molí d'es cós, just abans d'arribar devora Sant Pere Nou. A vui en dia es corre a l' enrevés, perquè a s'hora d'aturar es cavalls podien llenegar i caure enterra; així, anant cap a's cementeri, no hi ha tant de perill. Ara que hi falta més poc d'un mes per ses festes, s'ajuntament contracta un parell d'hornos per fer-lo net, emblancar-lo i deixar-lo curiós. Ja per acabar, diré que es darrer canvi que s'ha donat dins aquest ja antic acte, i que per tant hem de conservar d'una manera especial, és es canvi que van fer l'any passat, passant ses corregudes d'es diumenge capvespre a's dilluns capvespre. Va ser un bon canvi per moltes raons: hi va més gent, es cavalls estan reposats d'es matx fet es dia abans, no coincideix ni amb es futbol ni ses carrosses. Amb aquests acertats canvis crec que serà positiu per a sa festa i ses corregudes mateixes ja que hi pot haver més assistència a s'acte.

MIQUEL A. MARQUÈS

OPINIÓ

PORQUERIES FESTIVES Era el dia de St. Joan capvespre i a casa fèiem els preparatius per anar a Ciutadella a veure els jocs el' es Pla des d'un hort situat al costat de la música. Reconec que és una . gran sort està convidat a un d'aquells horts. Dins una bossa de plàstic hi posàrem dos petits panets fets a casa, dins una altra dos botilets d'aigua. Els jocs solen durar una bona estona i els al.lots, ja se sap, solen tenir de tot, gana, set, ...

El fiet, quatre anys, va dir mentre ho preparàvem que dins una d'aquelles bosses de plàstic hi posaríem els fems, el que ens sobrés de la seva bereneta.

Sorprenent, segons com es miri, no el fiet sinó el fet.

Al Pla ho vàrem pasar molt bé veient els caragols, ensortilles, carotes i corregudes, però vam partir abans d'acabar la festa per no trobar-nos amb tota la gentada.

Costa amunt, ja molt a prop de la Plaça del Born, el fiet es va sorprendre quan va veure que el terra dels carrers era una vertadera porqueria de gots, bòtils, vidres, papers ... ¿Com és que hi ha tanta sunya? Jo, avergonyit, no vaig donar-li

cap resposta í.vaig esquivar la pregunta amb referències dels cavalls de St. Joan. Cercaria un altre moment o bé ho deixaria córrer ... La pregunta, però, demanava una resposta clara en aquell moment i era difícil fer-ho entendre al fiet si no ho entén el major.

De tomada cap a Alaior vaig pensar que els fiets, la majoria d'ells, tenen coses vertaderament sorprenents i nobles, i els majors fem coses extraordinàriament desconcertants i incongruents.

Demanam i muntam campanyes de neteja i permetem, com a ritual modern i festiu, embrutar tan porcament els carrers d'un poble amb l'única excusa que és la festa, que un dia a l'any no passa res.

Pens que el fet, desgraciadament, es repetirà al llarg de tot l'estiu a cada poble de Menorca, però no estaria gens malament que es comencés a revisar i a separar de la Festa tot allò que de negatiu van adquirint Ics nostres tan viscudes festes dels cavalls.

Per a un millor Sant Llorenç.

BIEL GARRIGA

APROBADASLASSUBVENCIONES PARA LAS ENTIDADES En el últimopleno municipal se aprobaron las subvenciones a distribuir entre las di feren tes entidades que lo habían solicitado. Este año se han incrcmcntado en un 5% sobre las cantidades concedídas el año anterior: Joventuts Musicals 157.500, Centro Cultural 183.750, Grupo Artístico La Salle 78.750, Grupo Ecologista Menorquín 26.250, Grupo Arqueológico Alaior 26.250, GOB 42.000,

Cine Club 63.000, C.B. Alaior 262.500, e.a. La Salle 262.500, C.D. Alaior 525.000, Picadcro Club Hípico 36.750, Casa de Menorca en Barcelona 26.250, Casa de Menorca en Palma 26.250, Escoltes Sta. Eulàlia 94.500, Hogar La Salle 63.000, Club de Jubilados 262.500, Asociación de Amas de Casa 15.750, Fomento del Turismo 36.750, Obra Cultural de Menorca 105.000, Associació de Veïns Cala en Busquets 15.750.

REDACCIÓN

-u-------------~~~

COOPERATIVA DE CON UMO

DESITJA A SOCIS I PÚBLIC EN GENERAL UNES BONES FESTES DE SANT LLORENÇ

SUCURSALES: San Crlst6bal Ferrerles Urbana PI. España Urbana Rvdo. J. Huguet Urbana Ramal

Sta. Rita, 20 - Tel. 371147

ALAIOR

UN POC DE TOT

----------------~:~---

~~~

CUINA MENORQUINA MARENGUES Prendràs blanc d'ou segons la quantitat que en voldràs fer: cinc són prou per fer un platet d'entrada. Els ben batràs dins un tià fondo i quan hauran ben muntat hi posaràs una clovella de llimona ben rallada i sucre blanca en pols. Tornaràs a batre els blancs per mesclar la sucre i la llimona.

Després compondràs les marengues damunt un full de paper blanc, fent muntets de la grandària de mig ou, sense tocarCONGRETS Se necessiten dotze ous, una lliura de sucre i deu unces d'amidó.

Se trenquen els ous dins una olla nova i s'hi mescla la sucre, i se bat amb el remenador de llenya, de quatre cantells, fins que la mescla torna blanca.

Llavors se posa al foc fluix, remenant sempre pel mateix costat, fins que torni espès, com

/

REFRANYS POPULARS

PLENES se uns als altres; damunt hi posaràs una cobertora calenta i amb un poc de foc a sobre per fer-los coure, o els ficaràs al forn molt fluix.

Quan seran cuits i de color polit, els alçaràs del paper i treuràs de dins la part de marenga que no serà cuita; en son lloc hi posaràs un poe de confitura i les afegiràs de dues en dues, una contra l'altra, i les serviràs el més eixutes possible.

DE MONJA si fos crema.

Quan té aquest punt, se treu del foc i es segueix remenant fins que sigui fred.

Aleshores se mescla el polsim d'amidó ben cernut i fi.

Quan està tot ben mesclat se posa dins els motlos i es couen immediatament al forn, perquè no s'assolin.

- Juriol, ses garbes a s'era i els bous en es sol.

- Per l'agost, ni vi ni most.

- Per la mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc - Per Sant Jaume, rem en taula - Per Sant Llorenç, figues a quens.

REDACCIÓ

UN MINUTO DE RIS AS Un solo mintuo de risas provoca hasta cuarenta y cinca minutos de relajación física completa. De este modo, algunos minutos de risa repartida s durante el día equivaldrían, según el neurólogo Remi Rubinstein, a una hora de ejercicio física intensa. La receta del "geloterapeuta", médico especializado en la

búsqueda del reir libcrador, podría ser: "hacer cosquillas los unos a los otros".

Poca practicada en Europa, la terapia mcdiante la risa es alga corriente en Estados Unidos, don de existen auténticos "Centro s de la risa" para pacientes con mal humor. ¡Una manera de tomarse finalmente la risa muy en serio!

/ B-ÜNES FESTES

A -------?ofígono Industriol- Mohón ------Avenldo Central. 1. Tels.36309] - 362219 - 362200· 07714 MAHON

_~,~~:_------------~f¡~ RECUERDOS GRAFICOS Cada mes intentarem os reproducir algunas estampas de nuestra historia. Cualquier colaboración en cuanto a documentos gràficos seré bien recibida y la redacción se responsabilizarà del màximo cuidado y esmero en la reproducción y devolución a sus propietarios.

Imàgencs curiosas e insólitas praducidas por grandes prccipitaciones en el año 1957. Quedaran inundadas las tierras próximas a la carretera y actual zona escolar.

Impresionante panoràmica de la playa de Son Bou y de la basílica paleocristiana (recientemente excavada) desde una cue\:1 Se aprecia la casi totalidad de la costa surocste de Menorca :;::11) rt'artrutx al fondo)

Una de las primeras líneas de autobuses entre Maó y Alaior.

MUSICA Y JALEü Ya llegan las fiestas de San Lorenzo y creo conveniente realizar una puntualización sobre las mismas.

El año pasado se volvió a reponer una antigua tradición, que por desconocimiento la gente reaccionó de una manera agria hacia la misma: tanto en el jaleo del sabado por la tarde como en el del domingo por la mañana, cuando un caballo sale a la plaza debe ir a saludar a la banda de música encargada de reproducir las alegres notas del jaleo, y después de haber realizado este protocolo, la banda de música empieza a tocar. Lajuventud, sin duda, desconocedora de esta antigua tradición, empezó a silbar al notar que la banda se paraba y volvía

a empezar su quehacer a cada entrada de los caballos. Con estas cuatro 1í-

~UEBLES

OFICINAS,

EXPOSICIONES

neas, y como joven que soy, quiero de alguna manera "prevenir" sobre esta

situación y que todos disfrutemos con unas fiestas mas completas.

M.M.S.

_

Y VENTAS

Ruiz y Pablo, 41 Tel. 371000

canso

FABRICA Y ALMACENES

Poliqono La Trotxa, Porc elo 33 Tel. 371727

-ALAIOR·

SABANAS, MANTAS, EDREDONES, COLCHONES, ETC. Pol. Inu. La Trotxa, P.33

Tel. 371727

v

_~~~_------------LLEGIU "S'ULL DE SOL"!

JOAN MERCADAL

S'ULL DE SOL, S.C. BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ NOM --------

LLINATGES ----------

CARRER

NQ

TELF.

_

POBLACIÓ -------------------IMPORT SUBSCRIPCIÓ

AGOST 90 / JULIOL 91

1.650 PIes.

A CARREGAR EN EL MEU C. C. / LLIBRETA D'ESTALVI NQ -----BANC O CAIXA

_ FIRMA

PODEN DIPOSITAR AQUESTA BUTLLETA A: OFICINA D'INFORMACIÓ MUNICIPAL O CARRER BAIXAMAR, 24